procÉsconstituent–’jornada’de’ diÀlegs’mÚltiples’ resum … · • presentació de...

PROCÉS CONST ITUENT – JORNADA DE D IÀLEGS MÚLT IPLES

RESUM DELS D IÀLEGS PER TEMES PROPOSATS AL PUNT NÚM. 7 DEL

MANIFEST

7. RECONVERSIÓ ECOLÒGICA DE L’ECONOMIA, EXPROPIACIÓ I SOCIALITZACIÓ E LES EMPRESES

ENERGÈTIQUES I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

TEMES PROPOSATS

MONOPOLIS ENERGÈTICS / ESTRUCTURA SUPRANACIONAL / MULTINACIONALS. ................................................. 2 FOMENT DE LA MOBILITAT ECOLÒGICA, VEHICLES ELÈCTRICS, TRANSPORT PÚBLIC, EN BICICLETA I A PEU. ............ 3 PRODUCCIÓ ECOLÒGICA ................................................................................................................................................. 4 DISMINUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE PRODUCTES EN SERVEIS. ................................................... 5 ESTABILITAT I ECOLOGIA SOCIAL / CONSEQÜÈNCIES SOCIALS I POLITIQUES D’ UN PARADIGMA SOCIAL ECOLÒGIC ........................................................................................................................................................................ 6 ECONOMIA DEL BÉ COMÚ ................................................................................................................................................ 7 EL PODER DEL CONSUMIDOR. PEDAGOGIA DE LA SOCIETAT. ....................................................................................... 8 NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ A TRAVÉS DE LA RECONVERSIÓ ECOLÒGICA DE L’ECONOMIA / FOMENT DE LA R+D. / CONSUM DE PROD. LOCAL / CANVI DE PARADIGMA ........................................................................................ 9 ALGUNS REFERENTS HISTÒRICS PER ENFOCAR LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA ................................................................ 10 SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL .................................................................................................. 11 CONCEPTE DE RIQUESA I NO FABRICACIÓ DE COSES INÚTILS ...................................................................................... 12 COOPERACIÓ I COOPERATIVISME ................................................................................................................................. 13 DESMONETITZACIÓ, RECONEIXEMENT I RECONVERSIÓ .............................................................................................. 14 DECREIXEMENT I COOPERATIVITAT ............................................................................................................................ 15

7. RECONVERSIÖ ECOLÒGICA

2

MONOPOLIS ENERGÈTICS / ESTRUCTURA SUPRANACIONAL / MULTINACIONALS.

DATA. 14 juliol 2013

HORA I ESPAI: 14-15 – 7 A

PERSONA QUE FA EL RESUM: Rat Mata

NOMBRE D’ASSISTENTS ( aprox) : 15

MOVIMENT DE PERSONES (entrades/sortides). la gent va entrant poc a poc, no surten, hem començat a les 14:05 amb 4 persones

• Molts temes energètics són col·lectius i sovint supranacional; hi ha molts monopolis i el coneixement i el desenvolupament tecnològic està en mans de les multinacionals.

• Hi ha veus que indiquen que les estructures supranacionals no són de fiar: OMS, UE,… estan controlades per “lobbies”.

• Es diu que s’ha de treballar des de dalt participant i pressionant les estructures supranacional i des de baix fent petites coses i molta conscienciació.

• Ens podem associar amb estructures semblants a la nostra per poder tenir més impacte. • S’ha d’exigir que les estructures supranacionals i nacionals facin la feina que han de fer. • Es presenten diferents exemples de sectors on cas actuació:

o Fotovoltaica: materials molt rars de la Xina. o Edificació: normativa nova que poc a poca torna ca la forma de fer antiga amb

materials nous. o Eòlica: grans multinacionals per fer molins. o Nuclear: grans empreses. o Fusió: futur???? Més que dubtós. o Biocombustibles: problema de la contaminació generada.

• Es parla de l’equilibri entra la centralització i l’autoproducció. • Es parla de la nacionalització de les infraestructures. • Es parla també de limitar els beneficis de les empreses en comptes de nacionalitzar-les. • També hi ha la idea de que siguin empreses sense ànim de lucre, fomentant el

cooperativisme. (exemple Somenergia). • Es parla del problema de la porta giratòria, els polítics acaben a les empreses

elèctriques, no hi ha independència entre la política i les empreses. • El tema de les multinacionals ens porta a la necessitat de la recerca pública i oberta, però

llavors apareix el problema de la inversió privada i el dret d’autor. • Pel què fa als acords supranacionals surt el tema de coordinació per a projectes grans com

és el ITER (fusió) o la gran xarxa elèctrica dels mars del Nord per l’eòlica. Però com són aquests acords? Hi ha sospita de que els resultats els acaben gestionant empreses privades grans…

• Es parla de què cal canviar la manera de veure les empreses: mirar més la qualitat i menys els beneficis.

• S’analitza Alemanya, està fent un canvi energètic important, hi ha moltes cooperatives elèctriques. La nova economia està guanyant però des del terreny de joc.

• Es parla de les taxes mediambientals. • Es parla de treballar en campanyes concretes. • Es recomanen algunes fonts d’informació concretes:

o Parlament ciutadà. o Democracia Ya. o Bloc Antonio Turiel. o ….


3

FOMENT DE LA MOBILITAT ECOLÒGICA, VEHICLES ELÈCTRICS, TRANSPORT PÚBLIC, EN BICICLETA I A PEU.

DATA. 14 juliol 2013

HORA I ESPAI: 13 a 14 – 7 D

PERSONA QUE FA EL RESUM: Ignacio Morán

NOMBRE D’ASSISTENTS ( aprox) :

MOVIMENT DE PERSONES (entrades/sortides). 4/4

• Hi ha dues mobilitats que són les de mercaderies i les de persones. • Resistències socials que influencien per fer un ús de vehicles que contaminen com motos

o cotxes. • Fomentar l’ús d’autobusos petits, elèctrics per a les nits. • Les bicicletes elèctriques serien molt factibles per la nostra orografia. Les hem de fer servir

perquè es pugui aconseguir una massa social i de pressió. • També són més cars del que haurien de ser (per exemple les motos i cotxes elèctrics).

La compra d’un cotxe elèctric està mal subvencionada. • Quines són les nostres actituds a l’hora de fer servir els transports?


4

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

DATA: 14/07/13

HORA I ESPAI: 13h-14h 7B

PERSONA QUE FA EL RESUM: Carme Flores

ASSITENTS: 30

MOVIMENT DE PERSONES: 10

Es considera que a Catalunya per les seves característiques geogràfiques i demogràfiques, la producció ecològica és rendible i necessària pels següents motius:

1. Salut:

• Cal reduir els contaminants químics els transgènics (Catalunya és un dels territoris que més n'utilitza) perquè suposen un alt cost per la salut dels productors, els consumidors i del territori.

• Cal augmentar l’alimentació de proximitat i tradicional, per no emmalaltir i reduir malalties. 2. Millor distribució del territori:

Hi ha una superconcentració a les àrees metropolitanes, en detriment de la resta. Es pot solucionar amb:

• Potenciació de les vegueries. • Utilització dels bancs de terres. • Cooperatives de productors i consumidors.

3. Democràcia alimentària:

• Dret a saber què estem consumint: traçabilitat. • Dret a poder reclamar. • Llibertat d’informació. • Utilització de les noves cultures com a plataformes que ja estan en funcionament per

articular les estructures d’estat. • Nova cultura del territori i el paisatge. • No renunciar a les importacions, però cal ser conscient de la petjada ecològica que

suposen.


5

DISMINUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE PRODUCTES EN SERVEIS.

DATA: 14/07/2013

HORA I ESPAI: 14-15 7B

PERSONA QUE FA EL RESUM: Ignasi Lupon – Toni Hernández

NOMBRE ASSISTENTS (aprox): 12-20

MOVIMENT DE PERSONES (entrades/sortides):

• Es planteja el canvi d’hàbits respecte del consum. • Es parla de la resiliència, la capacitat d’adaptar-se al canvi. • El treballador no té capacitat de gestionar les seves necessitats de treball i sou. • El decreixement com a ideologia: espot viure en un canvi radical, abandonant completament el

consumisme. • El decreixement ha de passar per la compensació per part del països del Nord respecte dels

països del Sud. • El decreixement té sentit en els països del Nord, els que han superat la balança ecològica

pròpia. • A Iniciativa per Catalunya hi ha un grup de decreixement que està debatent els temes de

repartiment del treball i renda bàsica.


6

ESTABILITAT I ECOLOGIA SOCIAL / CONSEQÜÈNCIES SOCIALS I POLITIQUES D’ UN PARADIGMA SOCIAL ECOLÒGIC

DATA: 14-07-13

HORA I ESPAI:12 A 1 / 1 A 2

PERSONA QUE FA EL RESUM: Josep Faura

NOMBRE ASSISTENTS ( APROX.):20 / 25

MOVIMENT DE PERSONES ( entrada/salida ):10 / 12

• Societat estable i madura. No necessita colonitza. Ha de tenir una economia d’acord amb això.

• Una economia de conservació reflexiva. Pensar més les despeses. Ser conservador. • No fer un consum inútil, material de un sol ús: Cotxes, material que duri, no de simple

consum. • Evita l’esquizofrènia. • Tenim dependència econòmica, colta, petroli. • El PIB no es més que un indicador. Ha de haver-hi d’ altres. • Cal veure l’economia com un valor on si que cal reconvertir. • Cal canviar el paradigma. La perspectiva és el paradigma de las multinacionals, cal canviar

el paradigma competitiu i depredador. • Una cosa es produir perquè el capital s’expandeixi i un altre és satisfer las necessitats de

la població. Tot això porta a una major taxa d’atur. • Creixement harmònic amb la natura. • Cal un debat públic. • Cal un procés educatiu, calen pràctiques creïbles en el consum. • Consum més moderat per satisfer necessitats bàsiques. • No hi hauria atur si hi hagués serveis socials


7

ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

DATA: 14.07.2013

HORA I ESPAI: 12.00 – 13.00 h. 7B

PERSONA QUE FA EL RESUM: Santiago Llop Bravo

NOMBRE ASSISTENTS (Aprox.): 27


• Presentació de l’economia del bé comú. Christian Felber proposa un nou sistema econòmic amb un canvi de paradigmes.

• És molt important una nova educació en ètica per a poder tenir criteris alhora d’escollir els productes que consumim.

• L’economia per ser sostenible ha de fixar-se en les persones. • Cal adaptar els objectius a les necessitats i cultures de cada país. • Preocupació de les empreses per al medi ambient i per als treballadors. • Mesures del nivell de felicitat i salut. • Canvi de valors i paradigmes basats en l’ètica i la felicitat variable. • Cal canviar la filosofia de “taylorisme” (el treballar és un mal), envers fer el treball més

agradable. • La productivitat no és l’únic objectiu. • Limitació de la mida de les empreses i de la forquilla salarial (x20). • Cal que el govern legisli per fomentar aquestes teories.


8

EL PODER DEL CONSUMIDOR. PEDAGOGIA DE LA SOCIETAT.

DATA:14/7/2013

HORA I ESPAI: 15-16

PERSONA QUE FA EL RESUM: Xavier Pallàs

NOMBRE ASSISTENTS (aprox): 40


Fixant els sistema polític i econòmic intentar veure les repercussions del consum de cada ciutadà.

Decisions del consumidor:

• acumular objectes? • consumir amb el mínim preu? • Inversions/ consum local? • Consumidor informat? • Possible forma activa de canvi social?

Debat:

• Es destaca que l’hàbit del consum és una decisió personal • Educació per un millor consum • Mala ambició per part del consumidor • Afavorir cooperativisme contra el competivisme • PIB no és el centre de tot • No buscar benefici òptim per sobre de tot ( teoria del bé comú) • Imprescindible canvi de valors

Disminuir consum:

• Davant el dubte de procedència i repercussió del que consumin • Més tenim, menys som

Legislació sobre informació d’elaboració dels productes

Problema en cooperatives de consum responsable

Amb la legislació vigent consta aguantar. Canvi legislatiu

Cal diagnòstic de la societat.

Com a consumidors ens sentim estafats en cada compra (i desinformats).


9

NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ A TRAVÉS DE LA RECONVERSIÓ ECOLÒGICA DE L’ECONOMIA / FOMENT DE LA R+D. / CONSUM DE PROD. LOCAL / CANVI DE

PARADIGMA

DATA:

HORA I ESPAI:

PERSONA QUE FA EL RESUM: Sònia González

NOMBRE D’ASSISTENTS: 20

MOVIMENT DE PERSONES (ENTRADES I SORTIDES : 3 o 4 persones

• La reconversió ecològica pot crear treball en els 3 sectors productius primari: secundari i terciari.

• Des de la I+D per crear nous materials, noves energies, fins a la recuperació d’oficis en declivi (pasturatge per exemple, al sector primari amb el benefici que suposaria per la neteja de boscos).

• L’obsolescència programada ha escurçat la vida de molts aparells i arreglar-los afavoriria tothom començant per l’ofici de reparació.

• Variar hàbits de consum i embalatge (especialment d’envasos d’un sol ús). • Fomentar el cooperativisme com a model empresarial i agilitzar els tràmits burocràtics per

engegar empreses. • Determinades normatives que no s’ajusten a realitat i podrien crear ocupació si no fora per

l’excés de regulació.


10

ALGUNS REFERENTS HISTÒRICS PER ENFOCAR LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA

DATA: 14.07.2013

HORA I ESPAI: 13.00 – 14.00 h. 7.A

PERSONA QUE FA EL RESUM: Albert Ferrís Pallicer


MOVIMENT DE PERSONES (entrades/sortides): 0/1

La Història no la fem nosaltres... però algunes coses hem après.

ñ A “Propostes d'una Catalunya desitjable” (1984). Pep Puig i la seva utopia ecològica (pàgs. 149-158).

Martí Boada amb “Per una cooperació solidària: La carta de la Terra” (pàg. 279-288).

Josep Xercavins amb “Catalunya Sostenible” (pàgs.117-133) on trobem i es proposa el que encara no hem fet i es va discutir a Rio+20 ICLEI, Aälborg, Hannover.

• A “Estat ecològic” Santi Vilanova fa una proposta per l'Estat català del segle XXI d'on seleccionem: “La proposta de Kassel” (pàg. 145-148) i als “Atributs d'un Estat ecològic” (pàg. 174-176).

• Sobre el Canvi climàtic, El més adient i que recordem és: “El clima no està en venda” (Campanya unitària sobre el canvi climàtic 2009 – http://elclimamnoestaenvenda.wordpress.com ).

• Sobre seguretat alimentària, Proposem repassar els “Papers de sostenibilitat d'Ecoconcern núm.24, amb la llista de tots els seus col·laboradors habituals de lectura recomanada.

Blog: elracodeldebat.bogspot.com

• El futur que ens espera si no fem res, Podem recomanar el blog d'Antonio Turiel del CSIC Distopias i l'informe del Global Risk, núm.8 del 2013.

• Hi ha esperances tanmateix, “Si actuem en la línia de: “El decreixement per salvar al terra (2006, Serge Latouche i altres)

“Una nova narració del món” de Ricardo Petrella (2011) on fa aportacions reforçades amb el “Manifet dels 19”.

A casa nostra cliqueu la transició energètica a TE21 (web: Cemescolectives.org)

Aquesta és una bibliografia recomanable on podeu afegir les vostres propostes.


11

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL

DATA: 14.07.2013

HORA I ESPAI: 12.00 – 13.00 h. 7D

PERSONA QUE FA EL RESUM: Ignacio Moran


MOVIMENT DE PERSONES (entrades/sortides): 4/1

Definim la Sostenibilitat com a sustentació a nivell ambiental, econòmica i social.

L'homeostasi local i planetària és equiparable a la sostenibilitat.

La sostenibilitat hauria de ser transversal.

Si continuem amb les obsolescència programada no podem arribar a la sostenibilitat.

Hi ha mitjans tècnics suficients per a poder arribar a sistemes sostenibles.

No hem de renunciar al progrés, si no integrar altres mitjans, culturals, espirituals, etc.


12

CONCEPTE DE RIQUESA I NO FABRICACIÓ DE COSES INÚTILS

DATA: 14-07-13

HORA I ESPAI:13:00 A 14:00

PERSONA QUE FA EL RESUM: Ivan Dominguez / Miquel Solér

NOMBRE ASSISTENTS ( APROX.):12

MOVIMENT DE PERSONES ( entrada/sortida ):6/6

Ser rics no es tenir coses.

Aprendre a mira la riquesa de un altre manera

Que té enriqueix? A que dedicàs la teva vida ?

La riquesa de uns es la pobresa de altres.

La riquesa ve determinada per la relació que tenim amb el món. L’ordre actual pot canviar.

Un concepte clau de la riquesa es la biodiversitat.

Hem d’ actuar a nivell local primer. Canviar el nostre entorn.

L’home ha d’estar al centre dels problemes.

Tenim una economia madura. Hem de fer una economia de reflexió.

Restar importància al PIB i altres indicadors.

Cooperar i no competir.

Comprometre’ns.


13

COOPERACIÓ I COOPERATIVISME

DATA: 14/07/13

HORA I ESPAI: 13h-14h 7C

PERSONA QUE FA EL RESUM: Josep Busquets

ASSISTENTS: 12

MOVIMENT DE PERSONES: 3-4

• Es considera que el paradigma de futur passa per la cooperació. Cal substituir l'actual sistema depredador basat en el benefici dinerari ràpid sense consideracions mediambientals i ecològics.

• El capitalisme és irresponsable, cal anar entrant en una nova dinàmica econòmica on el centre sigui la persona. Cercar la proximitat i el consum sostingut i responsable. Es diferencia necessitat i satisfaccions. La limitació de recursos escassos i peribles.

• Es constata la insostenibilitat d'un sistema que tensiona les relacions humanes fent-nos egoistes i insolidaris.

• La cooperació i el cooperativisme és l’alternativa. Cal formació i pràctica i anar-hi avançant.


14

DESMONETITZACIÓ, RECONEIXEMENT I RECONVERSIÓ

DATA: 14/07/2013

HORA I ESPAI: 15-16 7B

PERSONA QUE FA EL RESUM: Sebastià

NOMBRE ASSISTENTS (aprox): 12-15

MOVIMENT DE PERSONES (entrades/sortides): 12+3

• S’ha elaborat una presentació destacant que per a una reconversió autèntica cal tornar a posar en valor certs aspectes molt relacionats amb drets bàsics que, a priori, caldrà reconèixer (com a realitat present) i reconvertir (com a hermenèutica diatòpica)

• Com a debats oberts s’ha fet palès: o Interdependència i autogestió. o Incoherència i educació “versus” individualitat. o “Mythos” de la tecnocràcia. o Resiliència local. o Natura, líder en disseny i tecnologia.

BIBLIOGRAFIA

• Jordi Pigem o Bona crisi o La nova realitat o Textos escollits (Joan Illich)

• Raimon Panikkar o L’esperit de la política o Invitació a la saviesa

• Serge Latouche o Petit tractat del decreixement serè


15

DECREIXEMENT I COOPERATIVITAT

HORA I ESPAI: 14H, 7B

PERSONA QUE FA EL RESUM: Toni Hernández

NOMBRE ASSISTENTS: 20

MOVIMENT DE PERSONES: 4 entrades i 4 sortides

• Massa producció, coses d’un sol ús (coses que es poden reparar vs. coses que mantenen el consumisme.) Cercle viciós.

• Sistema estacionari amb tecnologia (autosostenibilitat dels pobles). • Canvi de model (neorural, cohousing, cooperativitat…) =sentit comú. • Gestió intel·ligent de la teva economia –diferents possibilitats-. No és necessari consumir

tant per viure bé. • No tinc poder per canviar les coses, perquè suposa oposar-me al “jefe” i que em treguin

fora (sistema). Jo no puc decidir, sóc depenent ( no tinc poder). • Proposta de finançament d ’un sistema més just (iniciativa pel decreixement d’Iniciativa

per Catalunya). • Visió d’una manera de viure no consumista: sense explotació, sense necessitats creades,

sense competitivitat. • No s’ha de ser radical ni intentar convèncer. (Visió més conservadora: anar una mica

enrere i viure sense consumir tant . És possible?) • Prenem consciencia de com vivim? Volem canviar? • Proposta: Reconversió del model de creixement proposant estratègies a nivell casolà i

d’intercanvi, en xarxa, segona mà, neuronal, banc d’hores. Possibles pactes amb les institucions (sempre amb la voluntat de la gent).

• Empoderar la comunitat (autocapacitat personal; autoorganització.) • Confusió entorn creixement= creació de falses necessitats (comoditats, zona de confort.)

Què volem i què necessitem. • Teoria ciències ecològiques: Contracció, convergència i compensació. Justícia

econòmica global. • Acceptació sense convèncer ningú. No imposar un model unitari. • Idea de diversitat de projectes (sempre dins del bé comú). • El decreixement ha de ser voluntari. • Replantejament integral del model de consum= autocrítica

procÉsconstituent–’jornada’de’ diÀlegs’mÚltiples’ resum … · • presentació de...

Documents