principis bàsics de catalogació de matèries a partir de la ... · principis bàsics de...

Principis bàsics de catalogació de matèries a

partir de la LEMAC Imma Baldocchi

Biblioteca de Catalunya Servei de Normalització Bibliogràfica

Catalogació de matèries Maig 2013

BC. SNB. Catalogació de matèries. Maig 2013 1

Objectius del curs

Fer que els assistents entenguin els principis i les pràctiques dels LCSH i de la LEMAC

Ensenyar les habilitats generals de la catalogació de matèries susceptibles d’aplicar-se a qualsevol camp o a qualsevol tipus de material

Proporcionar una guia per a l’ús eficient de les eines de catalogació de matèries

Fer que els assistents adquireixin pràctica en la creació i en l’avaluació dels encapçalaments de matèria


Principis de l’anàlisi temàtica

3 BC. SNB. Catalogació de matèries. Maig 2013

Sessió 1

Principis de l’anàlisi temàtica

Quins són els principis bàsics de l’anàlisi temàtica de qualsevol sistema d’encapçalaments de matèries?

Com es determina la temàtica d’un document? Per què els vocabularis controlats ajuden a

proporcionar l’accés temàtic?


Definicions L’Anàlisi temàtica és la part de la catalogació que tracta de: l’anàlisi conceptual d’un document: de què tracta? Quin és el

seu format/gènere/forma? la traducció d’aquesta anàlisi a un sistema d’encapçalaments

de matèries concret Encapçalament de matèria: un terme o una frase emprat en

una llista d’encapçalaments de matèries per representar un concepte, un esdeveniment, un nom, un títol o un nom-títol.


Anàlisi versus indexació Anàlisi: S’examina l’obra globalment per determinar el seu contingut

general

Es pensen els termes que resumeixen el focus temàtic principal de l’obra

Indexació: Proporciona un accés en profunditat a parts dels documents

(capítols, articles, llistats detallats de temes)


Determinació del contingut temàtic

S’examinen les parts temàticament més riques del document que s’està catalogant per tal d’identificar les paraules clau i els conceptes: Títol Sumari Introducció o prefaci Intenció de l’autor o pròleg Extracte o sumari Índex Il· lustracions, diagrames Contenidors


Tipus de conceptes a identificar

Temes Noms de: Persones Entitats Àrees geogràfiques Períodes temporals Títols d’obres Forma del document


Temes versus formes/gèneres

Tema: de què tracta el document Forma: què és el document, i no pas de què tracta el

document Caràcter físic (vídeo, mapa, llibres en miniatura) Tipus de dades que conté (estadístiques) Arranjament de la informació (diaris, índexs) Estil, tècnica (teatre, novel·les)

Gènere: obres amb un tema comú, ambientació comuna, etc.

Novel·la policíaca; Cinema còmic


Factors importants: Objectivitat Cal que els catalogadors proporcionin una indicació encertada i imparcial dels continguts d’un document i també cal Avaluar el tema amb objectivitat, amb una actitud mental

oberta Tenir en compte la intenció de l’autor i els destinataris Evitar judicis de valor personals Prestar la mateixa atenció a les obres que inclouen: Temes que el catalogador pot jutjar frívols Obres amb les quals el catalogador no està d’acord


Exemples: Exercitant l’objectivitat La gran mentida: l’estavellament de l’avió del Pentàgon que mai no va succeir / Thierry Meyssan. (Tít. orig.: The big lie : the Pentagon plane crash that never happened!) Albada; la missatgera d’un dia nou i millor (Tít. orig.: Dawn; the herald of a new and better day.) El tema silenciat: reflexions sobre el que encara no ha nascut en la cultura nord-americana / editat per Brad Stetson. (Tít. orig.: The Silent subject : reflections on the unborn in American culture)


Factors importants: El criteri del catalogador

La perspectiva individual basada en El bagatge de coneixements del catalogador sobre el tema El rerefons cultural del catalogador

La consistència en determinar “De què tracta? condueix a una major consistència en l’assignació dels encapçalaments temàtics


Traduint paraules clau i conceptes a encapçalaments de matèria Vocabulari controlat Tesaurus (exemples) Art & Architecture Thesaurus (AAT) Thesaurus of ERIC Descriptors

Llistes d’encapçalaments de matèria (exemples) Library of Congress Subject Headings Sears List of Subject Headings Medical Subject Headings (MeSH) RAMEAU (Répertoire d'autorité-matière encyclopédique et alphabétique unifié) Llista d'encapçalaments de matèria en català (LEMAC) Lista de encabezamientos de materia de la Biblioteca Nacional de España (LEM)


Per què emprar un vocabulari controlat?

Els vocabularis controlats: Identifiquen una forma preferent d’expressar un

concepte Possibiliten múltiples punts d’accés (ex.: referències

primeres o referències de vegeu) que remeten al terme preferent

Proporcionen el joc de relacions d’un terme: altres termes més genèrics, altres termes més específics o, simplement, altres termes relacionats


Funció de les paraules clau Avantatges: Proporcionar accés a les paraules emprades en els registres

bibliogràfics Inconvenients: No poden compensar les complexitats del llenguatge i de

l’expressió No poden compensar el paper representat pel context La cerca per paraula clau s’enriqueix mitjançant l’assignació del vocabulari controlat!


Exemples: Reptes de la cerca per paraula clau Sobretot, no es poseu vermells! : aventures d’una vida valenta. Tít. orig.: Above all, don’t flush : adventures in valorous living. Afegiu-nos a la raça humana! Tít. orig.: Let’s rejoin the human race! Albada; la missatgera d’un dia nou i millor. Tít. orig.: Dawn; the herald of a new and better day. Extremitat fantasma Tít. orig.: Phantom limb


Resum

L’anàlisi temàtica és l’acte de determinar i de resumir el contingut conceptual d’un document

És un procés consistent en dues etapes: Identificació del tema Traducció del tema a un llenguatge controlat Factors importants a tenir en compte són:

l’objectivitat del catalogador, el bagatge de coneixements del catalogador i la seva consistència en la determinació del contingut


Exercicis Amb el material lliurat, determineu, si us plau, el contingut temàtic de cada obra. Tot seguit heu de confeccionar una llista de paraules clau i de conceptes susceptibles d’ésser traduïts a un vocabulari controlat.


Història i principis de LCSH-LEMAC Sessió 2


Història, evolució i principis LCSH-LEMAC Com van sorgir els Library of Congress Subject Headings

(LCSH)? Com han evolucionat els LCSH? Com es va originar la LEMAC? Com ha evolucionat la LEMAC? Quins són els principis en els quals es basen els LCSH i la

LEMAC?


Història dels LCSH Els Library of Congress Subject Headings (LCSH) són el resultat de l’acumulació dels encapçalaments de matèria establerts per la Library of Congress des del 1868 i que han estat emprats des de aleshores en la seva catalogació. Des del 1988, altres biblioteques han contribuït als LCSH amb els seus encapçalaments.


Origen dels LCSH 1869: Catalogue of the Library of Congress: Index of

Subjects 1898: LC va decidir canviar a un catàleg diccionari amb

els encapçalaments basats en la List of Subject Headings for Use in Dictionary Catalogs

1902: LC va començar a distribuir les fitxes del catàleg


Història recent dels LCSH (1) 1975: es va batejar amb el nom de Library of Congress Subject

Headings 1982-1984: ALA va patrocinar instituts regionals sobre LCSH Formació de Cooperative Subject Cataloging Project (CSCP)

per enriquir els LCSH Publicació del Subject Headings Manual 1986: LCSH es va convertir al format llegible per màquina;

comença un servei setmanal de distribució de cintes amb el registres d’autoritat de matèries


Història recent dels LCSH (2) 1991: Convocatòria de l’Airlie House Subject Subdivisions

Conference 1995: Creació del Subject Authority Cooperative Program 1999: Implementació de codi de subcamp MARC $v per a les

subdivisions de forma 2002: Llançament de la Classification Web; inauguració de

Web Authorities 2007: Començament de les iniciatives de gènere/forma dels

LCSH


Origen i història de la LEMAC (1) 1983: La Llista d’encapçalaments de matèria en català (LEMAC) va estar

iniciada per l’Institut Català de Bibliografia (ICB)per a l’elaboració de l’índex alfabètic de matèries de la Bibliografia nacional de Catalunya i es va gestionar a través d’un mòdul del Sistema d’Informació per a Catàlegs Automatitzats de Biblioteques (SICAB), el qual permetia la construcció de registres d’autoritat d’encapçalaments de matèria i del seu joc de relacions, però sense aplicar el format MARC per a la seva codificació. L’ICB va decidir adaptar els Library of Congress Subject Headings

1988: El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya decideix fer una edició preliminar en paper de la Llista d’encapçalaments de matèria en català després d’encomanar la traducció al català de Lista de encabezamientos de materia para bibliotecas de Carmen Rovira i Jorge Aguayo, la qual es sumava a la tasca d’adaptació que l’Institut Català de Bibliografia feia dels LCSH


Origen i història de la LEMAC (2)

1991: Es publica una altra edició en paper de l’edició preliminar actualitzada

1993: Arran de la publicació de la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya i de la dissolució de l’ICB, amb el traspàs del seu personal a la Biblioteca de Catalunya (BC), va ésser el Servei de Normalització Bibliogràfica de la BC el que va assumir el manteniment de la LEMAC

1996: Es començà a publicar el Manual de la Llista d’encapçalaments de matèria en català (MLEMAC), com a manual de catalogació de matèries propi de la Biblioteca de Catalunya. Es pot consultar a través d’Internet


Origen i història de la LEMAC (3) 1999: La Llista d’encapçalaments de matèria en català (LEMAC) es

codifica en format llegible per màquina. 2002: La Llista d’encapçalaments de matèria en català es fa accessible per

Internet a través de la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya. Els registres d’autoritat de la LEMAC es poden visualitzar tant en forma de tesaurus com codificats en format MARC 21

2009: El Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya comença a publicar el Butlletí d’actualitzacions de la LEMAC. En aquests butlletins s’inclouen els encapçalaments nous incorporats a la LEMAC durant el mes o mesos anteriors i els registres d’autoritat dels encapçalaments modificats o que han experimentat algun canvi.


Origen i història de la LEMAC (4) Altres llistes d'encapçalaments de matèria que també serveixen de base per a la

creació dels registres de la LEMAC són:

el Répertoire des vedettes-matière (Laval RVM). Aquesta llista

pràcticament no es consulta actualment, perquè la seva edició en línia és de pagament

el RAMEAU: Répertoire d'autorité matière encyclopédique et alphabétique

unifié (RAMEAU). Llista d’encapçalaments de la BnF, basada en l’adaptació dels LCSH i inspirada en RVM.


Altres llistes d’encapçalaments de matèria de l’Estat espanyol (1) A l’estat espanyol, també s’han publicat diferents llistes inspirades en el

sistema nord-americà o, de vegades, filtrades a través de la versió canadenca, com per exemple:

els encapçalaments de matèria de las Autoridades de la Biblioteca Nacional de Espanya (base de dades que conté més de 300.000 registres d’autoritat relatius a autors, títols uniformes i matèries de les publicacions catalogades en la base de dades bibliogràfica de la Biblioteca Nacional de Espanya. Té una actualització semestral, una cobertura multidisciplinar i es pot consultar en línia en la pàgina web de la Biblioteca Nacional d’Espanya (LEM)

els Encabezamientos de materia para bibliotecas de la Comunidad de Madrid

la Lista de encabezamientos de materia de la red de bibliotecas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, consultable en línia BC. SNB. Catalogació de matèries. Maig 2013 29

Altres llistes d’encapçalaments de matèria de l’Estat espanyol (2) la Lista de encabezamientos de materia para bibliotecas

públicas8 de la Dirección General del Libro y Bibliotecas los Encabezamientos de materia de la Biblioteca Universitaria

de Sevilla Lista de autoridades: encabezamientos de materia de la

Universidad Autónoma de Madrid Encabezamientos de materia de la Universidad Complutense

de Madrid


Altres llistes d’encapçalaments de matèria en castellà També cal mencionar el Bilindex: una lista bilingüe en español e inglés de

encabezamientos de materia; con los equivalentes en español a los encabezamientos de la biblioteca del Congreso de Estados Unidos de Norteamérica. La darrera edició és la publicada a Califòrnia per Floricanto Press al 2005. Actualment consultable a lcsh-es.org

A partir de juny de 2007, lcsh-es.org, va incloure en la seva base de dades els encapçalaments del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (España) i de la la Biblioteca Nacional de España, així com una llista anglès-espanyol dels encapçalaments i subdivisions treballades per la Biblioteca Pública de Queens Borough (Nueva York) i també la corresponent al catàleg de la Biblioteca Pública de San Francisco (Califòrnia) BC. SNB. Catalogació de matèries. Maig 2013 31

Principis de LCSH i LEMAC

Justificació literària (basada en la col·lecció de la LC o de la BC)

Encapçalament uniforme Encapçalament únic Entrada específica Consistència Dinamisme Precoordinació i postcoordinació


Justificació literària Els encapçalaments de matèria es creen per ésser emprats en la

catalogació i reflecteixen els temes coberts en una determinada col·lecció

La terminologia seleccionada per formular encapçalaments de matèria concrets reflecteixen la terminologia que s’empra en la literatura del moment


Encapçalament uniforme S’escull un encapçalament per representar un tema Això permet trobar reunits els materials que tracten d’un mateix tema

encara que aquests materials incloguin diferents termes per designar el tema

Les referències als encapçalaments es fan des del sinònims i des de les formes variants

Es guia als usuaris del catàleg des del vocabulari emprat en fer la cerca cap als encapçalaments autoritzats


Encapçalament uniforme (cont.) Elecció entre diversos termes: basada en l’ús del català estàndard contemporani tenen preferència els termes d’ús general per sobre dels termes tècnics o de

l’argot

Vocabulari s’intenta escollir terminologia imparcial, d’abast general i neutral,

especialment per als temes que poden resultar polèmics


Encapçalament únic Cadascun dels encapçalaments dels LCSH o de la LEMAC

representen únicament un sol tema Si el terme pot fer referència a més d’un concepte, aleshores es

modifica: Venus (Planeta) Estels Venus (Divinitat romana) Estels (Joc)

O es crea una combinació d’[Encapçalament]—[Subdivisió] per proporcionar un context

Carreteres $x Vorals i no Vorals (Carreteres)


Encapçalament únic: excepció En els casos en què conscientment es pren la decisió de

permetre que un sol encapçalament representi més d’un concepte, generalment es dóna un aclariment mitjançant una nota explicativa (camp 680)

Letter writing Nota explicativa: Here are entered general works and works on English

letter writing. Art epistolar Nota explicativa: Useu-lo per a les obres que tracten de l'estil i la manera

d'escriure cartes. Per als models i l'estil d'escriure cartes en els diversos idiomes afegiu l'adjectiu de nacionalitat, ex.: |a Art epistolar català, [castellà, francès, etc.]


Entrada específica

El termes coexisteixen amb els temes

En altres paraules, cada tema es representa per mitjà del terme més precís que identifica el tema i no per un terme més ampli o genèric que l’inclogui


Entrada específica: exemples Per a una obra que tracta de bibliotecaris de sistemes, s’empra: Bibliotecaris de sistemes i no Bibliotecaris Per a una obra que tracta de dietes baixes en hidrats de carboni,

s’empra: Dieta baixa en hidrats de carboni i no Carbohidrats i no Dieta d’aprimament i no Aprimament


Consistència S’intenta mantenir la consistència en la forma i en l’estructura

adoptada entre encapçalaments similars Com que els LCSH es van començar a desenvolupar al llarg

dels dos segles anteriors, contenen nombroses inconsistències en la utilització dels estils dels encapçalaments

Els encapçalaments concrets, a menys que hagin estat revisats, reflecteixen la filosofia predominant que estava vigent en el moment en què van ésser creats


Entrada específica: excepció Alguns termes es poden considerar massa específics i, per

aquesta raó, resulta probable que els usuaris del catàleg no els facin servir a l’hora de fer la seva cerca

Exemple: Pesca amb esquer (Bait fishing) és un encapçalament autoritzat La pesca l’asticot (larva de la mosca de la carn) o la pesca amb cimbell

(esquer consistent en un objecte en forma, moviment o colors d’animal fixat a l’ham) són tipus de pesca amb esquer (Worm fishing), però l’encapçalament Pesca amb esquer s’empra per representar les dues modalitats


Consistència i predictibilitat La consistència en la forma i l’estructura dels encapçalaments

afavoreixen la predictibilitat per als usuaris dels encapçalaments de matèria

La predictibilitat es potencia quan els termes escollits per representar un tema són els que s’empren normalment, és a dir, són els d’ús més comú, per referir-se al tema en qüestió

Quan els encapçalaments es canvien o s’estableixen encapçalaments nous, els encapçalaments que figuren en els registres bibliogràfics s’han d’actualitzar


Dinamisme

Els encapçalaments es canvien contínuament per tal que els LCSH o la LEMAC es mantinguin viables i al dia

El benefici de fer un canvi s’ha sospesar davant de l’impacte que pot tenir en les bases de dades bibliogràfiques i d’autoritats i dels recursos dels quals es disposa per efectuar-los


Exemples de canvis recents Disminuïts Discapacitats Vells Persones grans

Dinamos Generadors elèctrics


Precoordinació i postcoordinació Precoordinació: Combinació d’elements en un sola cadena que forma un

encapçalament tot anticipant la cerca que l’usuari farà sobre un tema compost

Els LCSH i la LEMAC són fonamentalment sistemes precoordinats

Exemple: Mobles--Disseny--França--Història--S. XX--Exposicions


Precoordinació i postcoordinació (cont.) Postcoordinació: Combinació d’encapçalaments o paraules clau que fa l’usuari en el

moment en què cerca determinats materials Molts temes complexos o que inclouen molts aspectes diversos

precisen d’aquesta postcoordinació en LCSH o LEMAC

Exemple: per a una obra que tracta de l’arquitectura dels banys públics romans a la Gran Bretanya:

Termes romanes--Gran Bretanya Arquitectura romana--Gran Bretanya Gran Bretanya--Arqueologia romana


Estructura i sintaxi dels LCSH i de la LEMAC

Sessió 3


Estructura i sintaxi Quins són els trets fonamentals de l’estructura i de la sintaxi

dels LCSH i de la LEMAC? Quins són els diferents tipus d’encapçalaments principals? Què són les subdivisions? Per què serveixen? Quins són els diferents tipus de referències? Quines necessitats

cobreixen?


Encapçalaments principals El temes es troben identificats per termes o frases que

representen el contingut temàtic del material Els encapçalaments també poden reflectir la forma del material Existeixen tres categories generals d’encapçalaments: Temàtics Forma/gènere Noms


Encapçalaments temàtics Un encapçalament temàtic representa un concepte diferenciat i identificable. Pot tractar-se de: Coses Nines de drap Conceptes Dons de l’Esperit Sant Filosofies Determinisme (Filosofia) Disciplines Física nuclear


Encapçalaments temàtics (cont.) Activitats i processos Paracaigudisme Organismes vius Llangardaixos Escheríchia coli Certs tipus d’esdeveniments Huracà Mitch, 1998 Bhopal, Catàstrofe de, Bhopal, Índia, 1984 Haymarket Square, Revolta de, Chicago, Illinois, 1886


Encapçalaments temàtics (cont.) Classes de persones Dentistes Grups ètnics Kurds Noms d’animals concrets Jumbo (Elefant) Personatges, llocs i organitzacions llegendaris, ficticis o

imaginaris Holmes, Sherlock (Personatge de ficció) Eldorado (Lloc imaginari)


Forma / Gènere Els encapçalaments de forma / gènere indiquen el que és un obra més i no el tema del qual tracta. Aquests encapçalaments poden: Identificar la forma Llibres d’artistes Teatre nigerià Cinema mut Representar un estil o una manera Novel·la policíaca Cinema negre


Encapçalaments de nom

Si l’obra que es cataloga tracta d’una persona o d’un lloc o d’una entitat, aleshores s’ha d’assignar un encapçalament de nom La normativa per a l’elaboració d’aquests d’encapçalaments dependrà del tipus de nom.


Noms personals Una biografia tindrà com a encapçalament de matèria el nom

del biografiat: Brontë, Charlotte, 1816-1855 Els encapçalaments de nom personals es construeixen segons

les pràctiques de les AACR2/LCRI Els noms de famílies (Elzevier (Família)) i les cases reials i

dinasties (Plantagenet, Casa de) es codifiquen com a noms personals, però es construeixen d’acord amb les normes de catalogació de matèries


Noms d’entitat Generalment, una entitat és una organització o un grup de

persones identificades per un determinat nom 5 Latinos (Grup musical) Fundació Antoni Tàpies Certs vaixells i vehicles es consideren entitats Titanic (Transatlàntic) Apollo 13 (Vehicle espacial) Els noms d’entitats es construeixen segons les pràctiques de

AACR2/LCRI/Concrecions a les AACR2 de la BC


Noms d’entitat (cont.) Les obres que tracten de conferències i esdeveniments

organitzats poden tenir encapçalaments de matèria per al nom de la conferència o de l’esdeveniment

International Conference on Very Large Data Bases International Indian Ocean Expedition (1960-1965) Copa Mundial (Futbol) Miss America Pageant


Noms geogràfics Es poden assignar encapçalaments per a les àrees

jurisdiccionals, jurisdiccions polítiques i administratives, i per als accidents geogràfics, noms geogràfics no jurisdiccionals. Els noms geogràfics jurisdiccionals es construeixen segons el capítol 23 de les AACR2

Alburquerque (Nou Mèxic) Grand Canyon (Arizona) Si un nom de lloc emprat com a tema té un títol uniforme o un

ens subordinat, aleshores es considera un nom d’entitat Albuquerque (Nou Mèxic). Fire Dept.


Noms geogràfics (cont.) Les obres de referència per a la determinació de la forma catalana o la forma

en llengua vernacle d'un nom geogràfic no jurisdiccional:

Gran enciclopèdia catalana. 2a ed. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1996-

Enciclopèdia.cat (Gran enciclopèdia catalana en línia). (Constitueix l'accés a tot el contingut de la Gran enciclopèdia catalana en el seu darrer estat d'actualització).

Atles universal. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1999.

Altres fonts, com, per exemple, la mateixa obra objecte de catalogació.


Títols Les obres que tracten d’altres obres poden tenir encapçalaments de matèria consistents en l’entrada corresponent del catàleg per a les obres objecte de discussió.

Encapçalaments nom-títol Mitchell, Margaret, 1900-1949. Gone with the wind

Encapçalaments de títol uniforme Beowulf


Sintaxi

Els encapçalaments de matèria es poden citar en forma directa, tal com es faria en el llenguatge natural, en forma invertida o seguits d’una qualificació.

Forma directa: Alarmes elèctriques


Encapçalaments simples o d’un sol terme Representen un objecte o un concepte CD-ROMs Calor Patinets Amor Adjectius o participis que fan la funció de nom Cecs Pobres


Articles

Els articles normalment s’eliminen Arts Si per alguna raó gramatical es conserva l’article, en

aquest cas es posposa LCSH. State, The LEMAC. Estat


Plural vs. singular Els encapçalaments que representen objectes o classes de

persones normalment es troben en plural Plomes estilogràfiques Metges Les espècies biològiques es troben generalment en singular, els

nivells superiors es troben en plural Àguila imperial Àguiles Lliri umbel·lat Lliris


Encapçalaments en forma de frase: un sol concepte Emprats quan solament un nom no és capaç de representar un

objecte o un concepte: Classes socials Ètica ambiental Poden tractar-se de frases preposicionals, és a dir,

encapçalaments formats per més d’un substantiu units per una preposició:

Corrupció del poder judicial Qualitat de vida Viatges al voltant del món


Encapçalaments de conceptes múltiples Relacions entre temes Església i Estat Matemàtica i literatura Temes que normalment es tracten conjuntament Llibres i lectura Emigració i immigració


Encapçalaments de conceptes múltiples: “com a” La preposició “com a” mostra l’ús singular d’un objecte o d’un

gènere: Alcohol com a combustible Insectes com a portadors de malalties Biografia com a gènere literari Llegums com a aliment


Classes de persones i ocupacions Preposició “com a” LCSH Authors as teachers LEMAC Escriptors com a professors (no adaptat) LCSH Physicians as authors LEMAC Metges escriptors (RAMEAU. Médecins écrivains)

Preposició “en” Dones en la medicina Afroamericans en la cinematografia


Encapçalaments de conceptes múltiples: “en” Aplicacions especials d’un concepte: Música en la publicitat Televisió en l’ensenyament Un lloc dins d’un concepte: Àfrica—En la literatura Àfrica en els llibres de text (no adaptat) Egipte en l’Alcorà (no adaptat)


Encapçalaments invertits La LEMAC empra encapçalaments invertits per a: Encapçalaments amb la part significativa del nom al davant Coneixement, Teoria del Montessori, Mètode de Batalles Talamanca, Batalla de, Talamanca, Catalunya, 1714 Schellenberg, Batalla de, Donauwörth, Alemanya, 1704 Accidents geogràfics: Biscaia, Golf de (França i País Basc) Albera, Serra de l' (Catalunya)


Encapçalament invertits (cont.) Personatges de ficció i llegendaris Bond, James (Personatge de ficció) Arnau, Comte (Personatge llegendari) Cases reials Habsburg, Casa d‘ Windsor, Casa de


Encapçalament invertits (cont.) Els LCSH els fa servir: Quan el seu ús és més comú: Chemistry, Organic;

Insurance, Accident Per a adjectius de llengua, nacionalitat o grup ètnic: Art,

American; Cooking, Ethiopian Per a encapçalaments qualificats per període de temps:

History, Modern; Philosophy, Ancient Per a adjectius d’estil artístic: Painting, Romanesque Per a alguns tipus de fòssils: Vertebrates, Fossil; Sponges,

Fossil Per a alguns encapçalaments de música: Choruses, Sacred


Qualificació d’encapçalaments Amb parèntesis: disciplina o tema Modernisme (Literatura) Amb parèntesis: categoria a la qual pertany un objecte Preses (Enginyeria) Amb adjectiu: Fissió nuclear Literatura islàmica


Subdivisions en LCSH i LEMAC Les subdivisions serveixen per a Acotar o concretar l’abast d’un encapçalament Destacar aspectes específics d’un tema Exemple: una obra que tracta del Brasil precolonial necessita

alguna cosa més que l’encapçalament temàtic Brasil Brasil--Història--Fins al 1822 Les subdivisions es poden subdividir, és a dir, poden dur altres

subdivisions


Subdivisions temàtiques Limiten el concepte expressat per un encapçalament a un

subtema més específic Moltes representen accions, atributs o aspectes Poden ésser específiquess o aplicar-se només a un sol concepte Helicòpters--Proves de vol Presley, Elvis, 1935-1977—Aparicions O poden aplicar-se a nombrosos encapçalaments -- Aspectes psicològics -- Mètodes estadístics


Subdivisions temàtiques (cont.) De vegades s’empren per destacar parts d’un tot Ulls--Músculs Automòbils--Motors Es pot emprar més d’una subdivisió per refinar el concepte Cor--Malalties Cor--Malalties--Prevenció Les subdivisions temàtiques es codifiquen $x


Subdivisions geogràfiques Si una obra tracta d’un tema en relació amb una localització

específica, es poden emprar subdivisions geogràfiques per agrupar una àrea geogràfica comuna

Agricultura--Catalunya--Agramunt No tots els encapçalaments es poden subdividir

geogràficament Les subdivisions geogràfiques es codifiquen amb $z


Subdivisions cronològiques Indiquen el període de temps cobert a l’obra Generalment van associades amb un tractament històric del

tema Impremta--Història--S. XIX França--Condicions socials--1945-1995 S’empren amb encapçalaments d’art, música i literatura Literatura alemanya--S. XVIII Sonates (Piano)--S. XX Les subdivisions cronològiques es codifiquen amb $y


Subdivisions de forma Indiquen el que és un document i no el tema del qual tracta La majoria de subdivisions de forma més corrents es poden

emprar sota tot tipus d’encapçalaments i subdivisions principals

-- Revistes -- Bibliografia Les subdivisions de forma es codifiquen amb $v i,

generalment, les subdivisions de forma són la darrera subdivisió d’un encapçalament, és a dir, normalment és la subdivisió de forma la que ocupa el darrer lloc d’un encapçalament al qual s’aplica més d’una subdivisió


Subdivisions de forma (cont.) Si una obra tracta d’una forma específica, aleshores la forma

es tracta com a tema Ciència |x Revistes $v Bibliografia per a una bibliografia de revistes de ciència En certes ocasions, calen dos subdivisions per tal d’indicar la

forma Tecnologia $v Bibliografia $v Revistes per a una bibliografia que es publica en forma de revista


Aplicació lliure vs. establiment previ Algunes subdivisions es poden emprar amb categories

específiques d’encapçalaments, sempre que s’escaigui, sense que s’hagin d’haver establert o creat concretament per a aquella categoria d’encapçalaments

Altres subdivisions només es poden emprar en casos concrets i han d’estar representades per un registre d’autoritat que permeti el seu ús

Càmpings -- Sistemes de reserva Lluna -- Exploració Biblioteques universitàries -- Polítiques d’aliments i

begudes


Ordre de les subdivisions Generalment, s’han d’emprar els encapçalaments establerts i

seguir les instruccions per a la seva combinació amb les subdivisions de lliure aplicació, tot situant la subdivisió de forma al final

Existeixen dos ordres bàsics: [Lloc]--[Tema] [Tema]--[Lloc]


[Lloc]—[Tema]

Emprat generalment per als aspectes d’un lloc: la seva història, política, economia, cultura

L’ordre més comú per a la cadena formada per un encapçalament temàtic d’aquest tipus seguit de tota mena de subdivisions és:

[Lloc] $x [Tema] $y [Període cronològic] $v [Forma] Irlanda $x Condicions econòmiques $y 1949- $v Congressos


[Tema]—[Lloc] S’usa per als encapçalaments temàtics que duen subdivisió

geogràfica L’ordre més comú per a la cadena formada per un

encapçalament temàtic d’aquest tipus seguit de tota mena de subdivisions és:

[Tema] $z [Lloc] $x [Tema] $y [Període cronològic] $v Fonts Ferrocarrils $z Canadà $x Història $y S. XIX $v Fonts OR [Tema] $x [Tema] $z [Lloc] $y [Període cronològic] $v [Forma] Revistes $x Edició $z Itàlia $x Història $y S. XIX $v

Bibliografia BC. SNB. Catalogació de matèries. Maig 2013 84

Recomanacions Airlie House El maig del 1991 va tenir lloc la Subject Subdivisions

Conference, celebrada a Airlie, Virgínia, de la qual van sortir les anomenades “recomanacions Airlie House”

Aquestes recomanacions inclouen: Seguir l’ordre estàndard de [Tema]—[Lloc]—[Període

cronològic]—[Forma], sempre que sigui possible Emprar la codificació dels subcamps per tal d’identificar les

subdivisions de forma


Recomanacions Airlie House (cont.) Seguir aplicant la subdivisió geogràfica indirecta Indicar en els registres d’autoritat la possibilitat d’aplicar la

subdivisió geogràfica Simplificar la pràctica de l’aplicació de les subdivisions Cancel·lar subdivisions que representen el mateix concepte de

diferents formes Substituir els encapçalaments en forma de frase per

subdivisions, quan s’escaigui


Estructura sindètica: referències Relacions d’equivalència

Relacions jeràrquiques

Relacions associatives


Equivalència: EMPREU (vegeu)/EMPRAT PER Enllacen termes que no autoritzats i remeten a les formes

acceptades Aquestes relacions es troben contemplades en el Subject

Headings Manual H 373 Exemple:

Lloguer de serveis EMPREU Contractes de serveis


Categories d’EMPREU / EMPRAT PER Sinònims i quasi sinònims Establiments de restauració EMPREU Restaurants Variants ortogràfiques Haematology EMPREU Hematology Variants de formes en singular i en plural Fruites EMPREU Fruita


Categories d’EMPREU / EMPRAT PER (cont.) Formes variants d’expressió Institucions financeres EMPREU Entitats financeres Arranjaments alternatius dels termes Fruita--Conreu EMPREU Fructicultura Encapçalaments emprats anteriorment que han estat substituïts Sinòvia EMPREU Líquid sinovial


Referències jeràrquiques: termes genèrics i termes específics Enllacen encapçalaments autoritzats Mostren relacions recíproques Permeten que els usuaris comencin la cerca a qualsevol nivell

de l’estructura jeràrquica i que se’ls condueixi al següent nivell, tant si és més específic com si és més general

Aquestes referències es troben descrites en el SHM H 370


Tres tipus de referències jeràrquiques Gènere/espècies (o classe/membre de la classe) Gossos--Races Caniches TE Caniches TG Gossos--Races Tot/part Peus Dits del peu TE Dits del peu TG Peus Exemple concret (o tema genèric/exemple amb nom propi) Loira (França : Curs d'aigua) Cursos d'aigua--França TG Cursos d'aigua--França TE Loira (França : Curs d'aigua)


Referències de termes associats o relacionats Enllacen dos encapçalaments relacionats que no formen part

d’una jeràrquica Es fan normalment entre Encapçalaments amb significats pròxims Herbes aromàtiques TR Jardins aromàtics Encapçalaments d’una disciplina i el focus d’aquesta disciplina

Ornitologia TR Ocells Encapçalaments de persones i el camp al qual es dediquen Metges TR Medicina Aquestes referències es troben descrites en el SHM H 370


Eines per a l’anàlisi temàtica

Sessió 4


Eines essencials i recursos addicionals

Com es troben estructurades les entrades dels LCSH i de la LEMAC?

Quines són les principals eines per comprendre i aplicar els LCSH i la LEMAC?

On es poden trobar aquestes eines? Quins recursos addicionals resulten útils per a

l’aplicació dels LCSH i de la LEMAC?


Library of Congress Subject Headings


Registre d’autoritat de Letters (OCLC Connexion)


Elements components dels registres LCSH Encapçalaments autoritzats Números de la classificació Referències USE, USE FOR (UF) Broader Term (BT) & Narrower Term (NT) Related Term (RT) General References (SA and USE) Scope notes


Visualització de la LEMAC al catàleg o índex alfabètic de matèries de la BC. 1a pantalla


Visualització de la LEMAC al catàleg o índex alfabètic de matèries de la BC. 2a pantalla Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 890727i||anzn|babn |a ana Misc 035 0489-96280|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Conciliació laboral Matèria Vegeu 450 Conciliació industrial Matèria Vegeu 450 Mediació i conciliació industrial Matèria Vegeu 450 Mediació industrial Matèria Vegeu 450 Mediació laboral Matèria Vegeu també 550 |wg|aMediació Matèria Vegeu també 550 |wg|aNegociació Matèria Vegeu també 550 |wg|aRelacions laborals Nota 670 LCSH|b(enc.: Mediation and conciliation, Industrial) Matèria Vegeu també 750 0 Mediation and conciliation, Industrial Misc 999 VTLSFF5 00 000315y 0000


Visualització de la LEMAC via Internet. 1a pantalla


Registres LEMAC validats Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 890727i||anzn|babn |a ana Misc 035 0489-96280|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Conciliació laboral Matèria Vegeu 450 Conciliació industrial Matèria Vegeu 450 Mediació i conciliació industrial Matèria Vegeu 450 Mediació industrial Matèria Vegeu 450 Mediació laboral Matèria Vegeu també 550 |wg|aMediació Matèria Vegeu també 550 |wg|aNegociació Matèria Vegeu també 550 |wg|aRelacions laborals Nota 670 LCSH|b(enc.: Mediation and conciliation, Industrial) Matèria Vegeu també 750 0 Mediation and conciliation, Industrial Misc 999 VTLSFF5 00 000315y 0000


Registres LEMAC no validats Capçalera#####nz 22#####o 4500 Misc 008 940712i||anzn|babn |a anc Misc 035 0400-04480|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Conciliació (Procediment civil) Matèria Vegeu també 550 |wg|aProcediment civil Nota 670 LCSH|b(enc.: Conciliation (Civil procedure)) Matèria Vegeu també 750 0 Conciliation (Civil procedure) Misc 999 VTLSFF5 00 991202y 0000


Registres de referència general de vegeu Capçalera #####nz 22#####o 4500 Misc 008 901008 ||anzn|bbbn |n ana Misc 035 0823-08880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Miscel·lànies Nota 260 |ila subdivisió |aMiscel·lànies |isota noms de

persones i entitats, classes de persones, grups ètnics i temes per a les compilacions de fets inusuals, miscel·lanis o diversos sobre un tema sense continuïtat en el text

Misc 999 VTLSFF5 00 000517y 0000


Registres de subdivisions Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 921023 ||dnzn|bbba |n ana Misc 035 0819-75680|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 180 |xMiscel·lànies Nota 670 LCSH|b(enc.: --Miscellanea) Nota 680 |isota noms de lloc, noms de persones i entitats,

classes de persones, grups ètnics i temes per a les compilacions de fets inusuals, miscel·lanis o diversos sobre un tema sense continuïtat en el text

Matèria Vegeu també 780 0 |xMiscellanea Misc 999 VTLSFF5 00 010503y 0000


Eines per a aplicar LCSH


Subject Headings Manual (SHM)

Subject Headings Manual


Instruction sheet H 1330 Biography


Cataloging Service Bulletin (CSB) http://www.loc.gov/cds/PDFdownloads/csb/index.html


http://www.loc.gov/cds/PDFdownloads/csb/index.html�

Inclou els encapçalaments nous


Inclou la llista d’encapçalaments modificats


Llista consolidada de totes les subdivisions d’aplicació lliure del SHM


Mostra d’una entrada de les Free-Floating Subdivisions


--Statistics v H 1095 see SHM H 2095

H 1100 Classes pers H 2095 H 1103 Ethnic groups H 2095 H 1105 Corp bodies H 2095 H 1140 Places H 2095

SUB- SUBFIELD FF LIST CATEGORY USAGE DIVISION CODE(S) IN SHM GUIDELINES

Policy and Standards Division (PSD) web site www.loc.gov/aba


http://www.loc.gov/aba�

Library of Congress Subject Headings Weekly Lists


http://www.loc.gov/aba/cataloging/subject/weeklylists/

http://www.loc.gov/aba/cataloging/subject/weeklylists/�

Guies del Format MARC 21(www.loc.gov/marc/marc.html)


http://www.loc.gov/marc/marc.html�

Guies del Format MARC 21


Recursos addicionals per a l’ús de LCSH Chan, Lois Mai. Library of Congress Subject Headings:

Principles and Application. (4th ed., 2005)

Chan, Lois Mai. Library of Congress Subject Headings: Principles of Structure and Policies for Application. (1990)

Ogden, Joyce T. Library of Congress Changed Subject Heading Subdivisions. (annual)


Library of Congress Online Catalog


http://catalog.loc.gov/

Library of Congress Authorities


http://authorities.loc.gov/

Eines per a aplicar LEMAC: MLEMAC


Manual de la Llista d’encapçalaments de matèria en català (MLEMAC) BIOGRAFIA: CM-030 LCSHCM H 1330

ANTECEDENTS: Una obra que tracti d'una persona concreta pot ésser biogràfica o crítica o bé aplegar alhora les dues característiques. Les obres biogràfiques se centren en els aspectes íntims de la vida de la persona i les obres crítiques en les seves realitzacions professionals, intel·lectuals o artístiques. Les directrius d'aquesta concreció no fan referència a les obres que són eminentment crítiques, sinó només a les obres que són principalment biogràfiques i de caràcter narratiu. Per a les directrius relatives a altres tipus de materials que de vegades tenen components biogràfics, com poden ser els epistolaris, els diaris íntims i els intervius, vegeu les concrecions corresponents: EPISTOLARIS PERSONALS (CM-035); DIARIS ÍNTIMS (CM-034) i INTERVIUS (CM-036).

DEFINICIONS: Les definicions que es donen a continuació s'han d'entendre dins el context de la present concreció: Biografia (inclosa l'Autobiografia): Una obra narrativa en la qual més del 50 % del text exposa aspectes personals de la vida d'una o més persones. (El sentit

restringit que aquí es dóna al terme "aspectes personals" no es pot aplicar als personatges històrics que pertanyen al passat remot i que tenen una vida poc coneguda.) L'accepció Aspectes personals inclou detalls com els primers anys de la vida de la persona, l'educació, el matrimoni i altres relacions personals, hàbits i personalitat, vida familiar, viatges, experiències personals i tragèdies, últims anys i mort, etc. L’accepció Vida significa una porció relativament extensa de la vida de la persona, i no pas un simple incident.

Biografia col·lectiva: La biografia de dues o més persones. Biografia individual: La biografia d'una persona. Biografia parcial: Una obra que té menys del 50 % de material biogràfic. PROCEDIMENTS: 1. Norma general. Assigneu a una biografia la combinació dels següents encapçalaments que resulti més escaient: . L'encapçalament(s) de nom per la persona(es) [no més de quatre]. . Si s'escau, un encapçalament per la "classe de persones" seguida de la subdivisió lliure de forma -- Biografia. . Si s'escau, l'encapçalament(s) que destaqui la vinculació de la persona amb un determinat lloc o una determinada organització, o la

seva implicació en un esdeveniment específic. . Els encapçalaments temàtics que escaiguin a l'obra.


Butlletí d’actualitzacions LEMAC


Butlletí d’actualitzacions LEMAC BUTLLETÍ D’ACTUALITZACIONS DE LA LEMAC Abril 2011 Encapçalaments nous: Addicció a l'amor ADN-polimerases Adrianòpolis, Batalla de, Edirne, Turquia, 378 Alcanadre (Aragó : Curs d'aigua) Alemanya--Política i govern--1871-1918 Algesires, Port d' (Andalusia) Alquímia en l'art Amplificació gènica Anells planetaris Antiguitats (Arqueologia) en l'art Apatia Argar (Antas, Andalusia : Jaciment arqueològic) Arquitectura i antropologia Art cinètic Art concret Art òptic Artistes i models en l'art Baixa Califòrnia (Mèxic : Península) Ball de cascavells Baztan, Vall de (Navarra)


Butlletí d’actualitzacions LEMAC (cont.) Encapçalaments modificats: Abraham (Patriarca bíblic)--En el Nou Testament Albuferes Aljamia Aneto, Pic d' (Aragó) Anguera (Catalunya : Curs d'aigua) Anvers (Bèlgica)--Història Aquisgrà (Alemanya)--Història Arbres en la literatura Arc de Berà (Roda de Berà, Catalunya) Art amb paper Atenes (Grècia)--Descripcions i viatges Bones obres (Teologia) Brugent, Riu, Vall del (Baix Camp-Alt Camp, Catalunya)

També s’inclouen les subdivisions noves i les subdivisions modificades


Llista de subdivisions al catàleg de matèries de la BC


Llista de subdivisions de la LEMAC Al catàleg de matèries de la BC es poden consultar ordenades

alfabèticament, independentment de la categoria d’encapçalaments sota els quals es poden aplicar. Es preveu poder treballar en breu en les concrecions dels diferents tipus de subdivisions per incloure-les a MLEMAC

En la visualització via Internet apareixen en la primera pantalla de la cerca, precedides por dos guionets i qualificades a tipus com a subdivisió


Visualització de les subdivisions via Internet


Registres d’autoritat de matèries

Sessió 5


Registres d’autoritat de matèries On poden trobar els catalogadors els registres d’autoritat de

matèries? Quins són els components d’un registre d’autoritat de

matèries? Com s’han d’interpretar els codis dels registres d’autoritat de

matèries? Com són els diferents tipus de registres d’autoritat de

matèries?


Exemple de registre d’autoritat de la OCLC


Exemple de registre d’autoritat del catàleg autoritats en línia de la LC


LC control no.: sh2002003572

LCCN permalink: http://lccn.loc.gov/sh2002003572

HEADING: English literature Asian authors

000 00902cz a2200217n 450 001 5614829 005 20110729143600.0 008 020329|| anannbabn |n ana 010 __ |a sh2002003572 035 __ |a (DLC)5614829 035 __ |a (DLC)sh2002003572 035 __ |a (DLC)282169 040 __ |a DLC |b eng |c DLC 150 __ |a English literature |x Asian authors

670 __ |a Work cat.: 2002025662: Innes, Catherine Lynette. A history of Black and Asian writing in Britain, 2002.

680

__ |i Here are entered works of English literature written in Britain by authors of Asian origin or ancestry. Works of literature written in Asia in the English language are entered under |a Oriental literature (English).

681 __ |i Note under |a Oriental literature (English)

http://lccn.loc.gov/sh2002003572�

Camps variables

Alguns sortiran en tots els registres d’autoritat, altres apareixeran només quan siguin necessaris

Per obtenir unes explicacions més detallades es pot consultar la documentació sobre MARC 21


010: Número de control de la Library of Congress $a sh 97000372 $a sh2003009699 $z sh 85115573 $a sj2002006700 $a representa el número de control $z representa un número de control cancel·lat o no vàlid


010 (cont.)

Camps 010 anteriors a 2001 sh 97000372 Camps 010 del 2001 en endavant sh20011011769


040 : Font de catalogació

040 $a OrU $b eng $c DLC $d UPB 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|dES-BaCBU|flemac $a agència catalogadora original $b llengua del catàleg per al qual ha estat creat el registre $c símbol/codi MARC 21 de l’agència que ha fet la transcripció $d símbol/codi MARC 21 de l’agència que ha fet la modificació


005: Data i hora

20010515155016.0 15 maig, 2001, 3:50:16 pm (15:50:16)

19911010130111.6

10 octubre, 1991, 1:01:11 pm (13:01:11)


053: Classificació de la LC 053 _0 $a QK494.5.P66 $c Botany 053 _0 $a PQ9500 $b PQ9699 $a Element numèric de la classificació—número simple o

començament de la seqüència $b Element numèric de la classificació—número final de la

seqüència $c Terme explicatiu


15X : Encapçalament establert

150 Encapçalament --Terme temàtic

151 Encapçalament – Nom geogràfic


15X (cont.) 150 $a Pi blanc terme establert/vàlid per al tema

150 $a Literatura anglesa $x Escriptors asiàtics terme establert/vàlid per al tema amb una subdivisió vàlida 151 $a Ridge Basin (Califòrnia) terme establert/vàlid per a l’accident geogràfic


15X : Subcamps

$a Terme temàtic/Nom geogràfic $v Subdivisió de forma (no s’ha aplicat a la LEMAC) $x Subdivisió general $y Subdivisió cronològica $z Subdivisió geogràfica


15X : Exemples $a Francès $y 1500-1700 (Modern)

Estratigrafia $y Carbonífer

Escriptors anglesos $v Biografia

Estats Units d’Amèrica $x Relacions exteriors $z Iran

Grècia $x Història $y 499-494 aC, Revolta jònica


260 : Referència complexa de vegeu / Referència general de vegeu


260 : Subcamps 150 Condicions ambientals 260 $i la subdivisió $a Condicions ambientals $i sota noms

de països, ciutats, etc. $a Encapçalament del qual es fa la referència $i Text explicatiu

Recordar: 260 es tradueix en Empreu o Vegeu


360: Referència complexa de vegeu també / Referència general de vegeu també


360 : Subcamps 150 Empreses $x Direcció i administració 360 $i la subdivisió $a Direcció i administració $i sota

tipus d'indústries, plantes industrials i processos $a Encapçalament des del qual es fa la referència $i Text explicatiu

Recordar: 360 es tradueix com Vegeu també (en la LEMAC per

Internet i que no es visualitza a Millennium)


45X : Vegeu des de / Traces de Vegeu (Emprat per)

150 $a Pi blanc 450 $a Pinus halepensis traça de vegeu des de, terme temàtic

151 $a Mart (Planeta) 451 $a Planeta vermell traça de vegeu des de, nom geogràfic


55X : Traces vegeu també des de 150 $a Regions polars 550 $a Regions fredes traça de vegeu també des de, terme temàtic

151 $a Mollons, Cingle de (Catalunya) 551 $a Serralada Prelitoral Catalana (Catalunya) traça de vegeu també des de, nom geogràfic


4XX-5XX : Subcamps El mateix que per a 1XX, MÉS $w –subcamp de control Posició 1 (també anomenada byte 0) Relació especial Posició 2 (també anomenada byte 1) Restricció de l’ús de la

traça Posició 3 (també anomenada byte 2) Forma anterior de

l’encapçalament Posició 4 (també anomenada byte 3) Visualització de la

referència


4XX : Subcamp $w

4XX $w nne forma d’un encapçalament anteriorment vàlid 150 $a Persones grans 450 $wnne $a Vells


5XX : Subcamp $w

5XX $w g referència de vegeu també – terme genèric 150 $a Pi blanc 550 $w g $a Pi 151 $a Ridge Basin (Califòrnia) 550 $w g $a Conques sedimentàries $z Califòrnia


667 : Nota general interna

667 $a aquest encapçalament no es pot

emprar com a subdivisió geogràfica


670 : Font de les dades trobades

670 $a Obra cat.: Models for predicting composition and production of alpine tundra vegetation from Niwot Ridge, Colorado, 1973.

670 $a GNIS, 7 gen. 1997 $b (Niwot Ridge, ridge, Boulder County, Colo.)

670 $a Obra cat.: Tió de Nadal : el cicle nadalenc, Reus, 1984

670 $aGEC (en línia), 15 nov. 2012|b(Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals)


670 : Font de les dades trobades A la LEMAC s’adapta normalment dels encapçalaments

procedents dels LCSH o de RAMEAU, encara que també s’introdueixen encapçalaments que estiguin ben documentats, encara que no surtin en cap d’aquestes dues llistes. Normalment les fonts citades són:

670 $a LCSH|b(enc.: Rivers) 670 $a RAMEAU|b(enc.: Cours d'eau)


675 : Font de les dades no trobades

151 $a Ridge Basin (Califòrnia) 675 $a Geog. thes. suppl.; $a GNIS, 29 ag. 2002 (el subcamp $a es repeteix)


68X: Camps de notes


680: Nota de visualització pública/Nota explicativa (Visualització catàleg BC) Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 040730i||anzn|babn |a ana Misc 035 1398-06880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Grisú Matèria Vegeu també 550 Metà de capes de carbó Nota 670 LCSH|b(enc.: Firedamp) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Grisou) Nota 680 |iUseu-lo per a les obres que tracten del metà com a gas format en les mines de

carbó. Les obres que tracten del gas present en els estrats de carbó es troben sota l'encapçalament|aMetà de capes de carbó

Nota 681 |iNota sota|aMetà de capes de carbó Matèria Vegeu també 750 0 Firedamp Misc 999 VTLSFF1 00 040730y 0000 Al catàleg de la BC aquestes notes no es visualitzen


680 : Nota general pública


681: Nota de traça d’exemple de matèria

150 Grisú 681 $i Nota sota $a Metà de capes de carbó 150 Metà de capes de carbó 680 $iUseu-lo per a les obres que tracten del gas

present en els estrats de carbó. Les obres que tracten del metà com a gas format en les mines de carbó es troben sota l'encapçalament $a Grisú


781 : entrada d’enllaç de subdivisió geogràfica

151 $a Ridge Basin (Califòrnia) 781 _7 $z Califòrnia $z Ridge Basin $2 lemac En un registre bibliogràfic això es tradueix en: 650 _7 $a Pi blanc $z Califòrnia $z Ridge Basin $2 lemac


Elements de longitud fixa (008) Quaranta posicions (00-39) que contenen elements definits per

la seva posició que proporcionen informació codificada sobre el registre com un tot i sobre aspectes específics de l'encapçalament o de les referències

Les dades dels elements de longitud fixa es mostren de forma diferent segons el sistema en el qual es visualitzen, però els bytes o les unitats d’informació són les mateixes


Exemple d’elements de longitud fixa : OCLC


Exemple d’elements de longitud fixa: BC (Catalogació Millennium: comanda Control R)


Exemple d’elements de longitud fixa: BC (sense la comanda Control R)

Misc 008 040730i||anzn|babn |a ana 00-05 - Data d'entrada al fitxer Cadena de sis caràcters numèrics, generada

automàticament, que indica la data en què el registre MARC es va crear. La data s'anota en la forma aammdd.


008/06 : Subdivisió geogràfica directa o indirecta # - No subdividit geogràficament L'encapçalament no pot ser subdividit geogràficament ○ d - Subdividit geogràficament--directe L'encapçalament pot anar seguit immediatament del nom de lloc específic al qual està

limitat sense la interposició d'una subdivisió d'una entitat geogràfica més gran. ○ i - Subdividit geogràficament--indirecte El nom d'una entitat geogràfica més gran és interposada entre l'encapçalament

i la subdivisió de lloc específic al qual està limitat l'encapçalament. ○ n - No aplicable L'encapçalament no és establert o és un encapçalament establert que no és apropiat

per a ús com a entrada secundària de matèria en els registres bibliogràfics (008/15, codi b) ○ | - Cap intenció de codificar Geo subd (OCLC i Millennium)


008/09 : Classe de registre Indica si el registre representa un encapçalament 1XX establert o no establert. Auth/ref (OCLC) Kind Rec (Millennium) ○ a - Encapçalament establert Els camps 15X contenen un terme temàtic establert ○ b - Referència sense traça Els camps 15X contenen un encapçalament no establert sense traça en un

camp 4XX d'un registre d'encapçalament establert. El registre de referència conté un camp 260

○ c - Referència amb traça Els camps 15X contenen un encapçalament no establert amb traça en un

camp 4XX d'un registre d'encapçalament establert al qual es remet en els camps 260

○ d - Subdivisió El camp 18X conté un encapçalament no establert que pot ser utilitzat com a

subdivisió de matèria juntament amb un encapçalament establert.


008/11 : Sistema d’encapçalaments de matèria / tesaurus ○ a - Library of Congress Subject Headings L'encapçalament 1XX és conforme a Library of Congress Subject Headings (LCSH). ○ b - Encapçalaments de matèria de la LC per a literatura infantil L'encapçalament 1XX és conforme a la secció "AC Subject Headings" de LCSH. ○ c - Medical Subject Headings ...................... ○ v - Répertoire des vedettes-matière L'encapçalament 1XX és conforme a Répertoire des vedettes-matière. ○ z - Altres L'encapçalament 1XX és conforme a un conjunt d'encapçalaments de

matèria/convencions de tesaurus altres que els especificats en altres codis definits. Es pot utilitzar un codi MARC per a les convencions utilitzades en el camp 040 $f.

○ | - Cap intenció de codificar Subj (OCLC) Sub Head (Millennium) z


008/15 : Ús de l'encapçalament--entrada secundària de matèria Indica si l'encapçalament 1XX és apropiat per a ser utilitzat com a entrada

secundària de matèria en registres bibliogràfics. ○ a – Apropiat L'encapçalament 1XX d'un registre d'encapçalament establert és conforme a

les convencions de sistema d'encapçalament de matèria/tesaurus. Es pot emprar com a entrada de matèria en un registre bibliogràfic

○ b - No apropiat L'encapçalament 1XX d'un registre d'encapçalament establert no és conforme

a les convencions de sistema d'encapçalament de matèria/tesaurus o l'encapçalament 1XX conté un encapçalament no establert en un registre de referència, de subdivisió, o d'etiqueta de node. No es pot emprar com a entrada de matèria en un registre bibliogràfic.

Subj use (OCLC) Hdg-Subj (Millennium)


Exemple: 008/15 : Ús de l'encapçalament--entrada secundària de matèria (Subj use b)


008/29 : Avaluació de la referència Indica si els camps de traça 4XX/5XX d'un registre han estat avaluats respecte

a la consistència amb les regles utilitzades per a formular l'encapçalament 1XX del registre.

a - Traces consistents amb l'encapçalament b - Traces no necessàriament consistents amb

l'encapçalament n - No aplicable L'encapçalament no conté cap camp de traça 4XX/5XX. | - Cap intenció de codificar Ref stat (OCLC) Ref Eval (Millennium)


008/29 : Avaluació de la referència (Ref status b)


008/33 : Nivell d’establiment a - Establert completament c – Provisional n - No aplicable Auth status (OCLC) Levl Est (Millennium)


Exemple: 008/33 : Nivell d’establiment (Auth status c)


008/39 : Font de la catalogació

# - Agència bibliogràfica nacional c - Programa de catalogació cooperativa Source (OCLC) Cat src (Cataloging source)

(Millennium): blanc


Altres tipus de registres d’autoritat de matèria

Noms personals (inclosos els noms de família) Entitats (inclosos els edificis, etc.) Títols uniformes Personatges de ficció Registre de referència Subdivisió


Registre d’autoritat de matèria de nom personal (Name use b)


Registre d’autoritat de matèria d’entitat (Name use b)


Registre d’autoritat de matèria de títol uniforme (Name use b)


Registre d’autoritat de matèria de personatge de ficció (Suject use a)


Registre de referència (Auth status n Auth ref b Subj use b)


Registres d’autoritat de subdivisió

Registres d’autoritat de les subdivisions d’aplicació lliure

Camps 18X de dades corresponents a subdivisions Informació de la concreció del SHM donada en el

camp 073 LC va iniciar el projecte de creació de registres el

1999 i el va completar en el mes de desembre de 2002


18X : Subdivisions 180 $x Aspectes polítics Subdivisió general o comuna 181 $z Països estrangers $x Història i crítica Subdivisió geogràfica 182 $y S. XVIII Subdivisió cronològica 185 $v Índexs Subdivisió de forma La BC només fa els registres d’autoritat corresponents a les subdivisions

generals i de forma (180). No es fan els registres de subdivisions geogràfiques ni cronològiques.


18X : Subcamps

$v - Subdivisió de forma $x - Subdivisió general $y - Subdivisió cronològica $z – Subdivisió geogràfica


073 : Ús de la subdivisió 073 $a H 1095 $a H 1185 $z lcsh 180 $x Aspectes polítics 073 $a H 1095 $a H 1110 $a H 1188 $z lcsh 185 $v Llegendes $a Ús de la subdivisió $z Codi de la font


008/17 : Tipus de subdivisió de matèries

a Temàtica b Forma c Cronològica d Geogràfica n No aplicable


Registre d’autoritat per a una subdivisió temàtica (Auth/ref d Subdiv tp a)


Auth/ref d Subdiv tp a 480 de formes anteriors $wnne

Registre de subdivisió LEMAC Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 Date Ent 890727 Geo Subd Romanizn | Lang Cat | Kind Rec d Desc Cat n Sub Head z Type Ser n Num Sers | Hdg-Main b Hdg-Subj b Hdg-Sers b Type Sub a Undefine Type Gov | Ref Eval n Undefine Rec Updt a Und PNam n Levl Est a Undefine Mod Recd Cat Srce Misc 035 0819-82180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 180 |xRevistes Nota 670 LCSH|b(enc.: --Periodicals) Nota 680 |isota noms de persona, classes de persones, grups ètnics, entitats, literatures, noms de religions, obres sagrades i

temes Matèria Vegeu també 780 0 |xPeriodicals Misc 999 VTLSFF5 00 010719y 0000


Registre d’autoritat de subdivisió de forma


Auth/ref d Subdiv tp b 185 $v

EXERCICIS

Examineu els següents registres

Respongueu les preguntes

(distribució de fotocòpies amb els exercicis)


Aplicació dels LCSH i de la LEMAC: Estratègies i principis generals

Sessió 6


Aplicació dels LCSH i de la LEMAC Com comença el catalogador a assignar encapçalaments de

matèria a un document? Quins principis s’han de tenir presents quan s’assignen els

encapçalaments? Com s’apliquen les subdivisions? Com s’empren els noms quan es fan servir com a

encapçalaments de matèria?


Trucs per facilitar el procès Ara que el curs ha arribat al punt en què s’ha aconseguit: Una comprensió dels principis generals i de l’estructura dels

LCSH i de la LEMAC Una familiaritat amb les eines necessàries Un coneixement del procés d’anàlisi temàtic

Com s’ha de començar?


Principis de l’SLAM Per tal de recordar de forma mnemotècnica les principals etapes

del procés de catalogació de matèries, en anglès es pot pensar en la paraula SLAM

Scan (examinar) Look for (cercar) Ask yourself (interrogar a un mateix) Mentally compose (formular mentalment)


Principis de l’ECIF Es fa una adaptació al català de la norma mnemotècnica anterior

per a les etapes de la catalogació de matèries i la paraula resultant és ECIF

Examinar Cercar Interrogar (interrogar a un mateix) Formular mentalment


Examinar -- Cercar

Examinar Portada, sumari, prefaci, introducció, text, bibliografia, índex,

cobertes, sobrecobertes, etiquetes, títols de la pantalla

Cercar Paraules clau que descriguin de què tracta el recurs La forma del document La intenció de l’autor, l’audiència, el punt de vista


Interrogar (fer-se a un mateix la pregunta) –Formular mentalment

Interrogar (fer-se a un mateix la pregunta) De què tracta el recurs? Hi ha un tema o hi ha més d’un tema? Si hi ha més d’un tema,

es troben relacionats? Se centra un lloc, un període concret, en una persona concreta?

Formular mentalment un enunciat: “Aquest recurs tracta de...”


Traducció a LCSH o a LEMAC Cerca en els LCSH o en la LEMAC Segueix les referències de Vegeu i de Vegeu també (acceptat, no acceptat,

subdivisió ... En la visualització LEMAC per Internet) Fes servir l’estructura jeràrquica dels termes genèrics i específics Fes servir les notes per ajudar-te a decidir si l’encapçalament és l’adequat

Cerca en els catàlegs de les biblioteques o en altres recursos

que tinguis a l’abast per trobar documents similars; mira els encapçalaments assignats

Cerca en catàlegs d’autoritat


Exemple 1 The professor and the madman : a tale of murder, insanity, and

the making of the Oxford English dictionary Exemple d’enunciat: Aquesta obra tracta del paper que James

Murray (editor) i W.C. Minor (un dels col·laboradors en la compilació del diccionari i pacient ingressat en un hospital psiquiàtric) van jugar en l’elaboració de l’Oxford English Dictionary


Cerca en els LCSH del terme: Asylums


Seguiment de la referència NT (terme específic): Psychiatric hospitals


Seguiment de la referència de vegeu


Ens hem de fixar en Psychiatric hospital patents

Seguiment del terme genèric


Cerca en els LCSH de: Lexicography


Cerca en els LCSH de: Dictionaries


Dictionaries USE Encyclopedias and dictionaries

Encyclopedias and dictionaries [Long scope note, which includes:] … Works about dictionaries of a specific language are entered under the heading for the language with subdivision Lexicography, e.g. English language--Lexicography

Cerca en un catàleg de biblioteca Cerca per paraula clau: making and dictionar? Resposta d’alguns resultats rellevants: The making of Johnson’s dictionary, 1746-1773 English language $x Lexicography $x History $y

18th century Algunes respostes no rellevants: Cassell illustrated dictionary of lacemaking Lace and lace making (Randes)


Exemple 2 Exemple: catalogació d’un estudi longitudinal de “career

criminals” (delinqüents professionals) Cerca en LCSH: no existeix cap encapçalament ni referència Cerca per paraula clau en el catàleg de la LC dóna com a

resultat: Redefining the career criminal : priority prosecution of high-rate dangerous offenders. Recidivists $z United States (Reincidents)


Cerca en els LCSH: Recidivists


Principis generals Regla general. Assigneu a l’obra que s’està catalogant

l’encapçalament o encapçalaments que expressi o expressin millor el contingut temàtic o la forma del document amb la intenció de facilitar l’accés als tema o temes principals. Per assignar un encapçalament a un tema determinat, el tema tractat ha d’ocupar, com a mínim, el 20% de l’obra.

Revolutions yesterday and today [informe sobre revolucions (tema general), destaca una que ocupa com a

mínim un 20% del contingut de l’obra] Revolucions $x Història Cuba $x Història $y 1959, Revolució Una biblioteca pot decidir variar aquest tant per cent segons el tipus de fons


Principis generals (cont.) Nombre d'encapçalaments.. El nombre d’encapçalaments

necessaris varia en funció de l’obra que s’està catalogant. De vegades, no cal més que un sol encapçalament. Per regla general, un màxim de sis resulta apropiat. Si s’assigna més d’un encapçalament és millor citar-los per ordre de rellevància.

De fet, s’assigna l’encapçalament o encapçalaments que

resumeixin millor els tots continguts de l’obra i que proporcionen els punts d’accés als temes més importants. La pràctica de la LC és assignar encapçalaments als temes que als menys ocupin un 20% del document


Principis generals (cont.) Objectivitat S’ha d’evitar emprar encapçalaments que expressin judicis de valor o

opinions personals sobre temes o materials. No obstant això, sí que es pot tenir en compte la intenció de l’autor o de

l’editor sobre el tipus de lector a qui s’adreça l’obra, el tractament com a fet verídic o de ficció, etc.

Tractament catalogràfic Per a les revistes, etc., s’han d’assignar encapçalaments que caracteritzin

els continguts del recurs en la seva totalitat Si s’adopta un punt de vista analític per a un conjunt de documents,

s’assignen encapçalaments que representin els continguts específics del document


Principis generals (cont.) Especificitat. Un tema ha d’estar representat per l’encapçalament que

l’expressi amb més exactitud i precisió. L’especificitat s’aconsegueix mitjançant l’ús de subdivisions.

S’ha de considerar de fer la proposta d’introduir un nou encapçalament, si no trobem l’encapçalament específic que es necessita, ni tampoc no es pot construir a partir de la sintaxi pròpia del llenguatge d’encapçalaments de matèria

Només s’assignen encapçalaments més genèrics quan no és possible assignar un encapçalament més concret o quan les concrecions dels SHM o MLEMAC així ho indiquin


Principis generals (cont.) Profunditat de la catalogació de matèries. No s’han

d’assignar els encapçalaments que, normalment, representen els subtemes i que es troben compresos en la cobertura conceptual de l’encapçalament en qüestió. Ex.:

Títol: Iniciació a la gimnàstica 1. Gimnàstica [És a dir, no s’han d’assignar encapçalaments separats per

barres d’equilibri, barres paral·leles , barres transversals, poltre, tombarelles, etc., en lloc de, o a més de l’encapçalament Gimnàstica]


Principis generals (cont.) Dos o tres encapçalaments relacionats. Si existeix un

encapçalament que representa els dos o tres temes tractats a l’obra i, dins del seu àmbit conceptual, no inclou també altres temes, s’assigna aquest encapçalament en lloc dels dos o tres encapçalaments més concrets. Ex.:

Títol: Història del transport terrestre, marítim i aeri 1. Transport - Història


Principis generals (cont.) Regla dels tres. Si un tema general abasta més de tres

subtemes, però l’obra que s’està catalogant tracta només dos o tres d’aquests subtemes, és millor assignar els dos o tres encapçalaments apropiats que l’encapçalament més general. Ex.:

Títol: Fructicultura a Catalunya,1999: préssecs i pomes 1. Préssecs - Catalunya - Estadístiques 2. Pomes - Catalunya - Estadístiques


Principis generals (cont.) Regla dels quatre. Si un encapçalament és molt ampli i

cadascun dels subtemes tractats només constitueixen una petita part d’aquest concepte, s’assignen els quatre encapçalaments.

Exemple: un encapçalament cobreix un espectre molt ampli (Literatura nord-americana – Història i crítica) i es pot preferir fer quatre entrades pels quatre escriptors més específicament tractats seguits de la subdivisió –Crítica i interpretació.

Mai no s’han de superar els quatre encapçalaments.


Principis generals (cont.) Temes amb elements múltiples. . Si una obra tracta d’un tema complex

per al qual no existeix ni es pot crear un únic encapçalament, s’assignen múltiples encapçalaments per tal de destacar els diferents aspectes del tema. Ex.:

Títol: Morbositat cancerígena i mortalitat entre els cervesers danesos 1. Càncer -- Dinamarca 2. Càncer -- Dinamarca -- Mortalitat 3. Cervesers -- Malalties -- Dinamarca 4. Cervesers -- Dinamarca -- Mortalitat Alguns temes demanen assignar entrades recíproques: 1. França -- Relacions -- Alemanya 2. Alemanya -- Relacions -- França


Exemple: LCM H 1330 -- MLEMAC CM-030

Assigneu a una biografia la combinació dels següents encapçalaments que resulti més escaient:

L'encapçalament(s) de nom per la persona(es) [no més de quatre] Si s'escau, un encapçalament per la "classe de persones" seguida de la

subdivisió d’aplicació lliure de forma -- Biografia Si s'escau, l'encapçalament(s) que destaqui la vinculació de la persona amb

un determinat lloc o una determinada organització, o la seva implicació en un esdeveniment específic

Els encapçalaments temàtics que escaiguin a l'obra


Aspectes addicionals d’una obra

Lloc Encapçalaments i subdivisions geogràfiques (H 690 =

CM-076 (formulació enc. geog.); H 810 = CM-077 (qualificació enc. geog.); H 830 = CM-089 (subdivisió geogràfica)

Temps H 620 = CM-046 (encapçalaments i subd.

cronològiques)


Aspectes addicionals d’una obra (cont.) Ens amb nom: Noms personals, entitats, jurisdiccions polítiques i

administratives de primer ordre, títols uniformes, congressos, conferències, etc.

Establerts com a encapçalaments en el catàleg d’autoritat de noms o establerts com a encapçalaments en el catàleg d’autoritat de matèries (H 405 = CM-120)

Es poden assignar encapçalaments d’aquest tipus quan es consideri rellevant encara que no arribi al 20% del contingut de l’obra

Forma Els encapçalaments i les subdivisions de forma serveixen per destacar què

és el document


Ordre dels encapçalaments El primer encapçalament citat ha de: Reflectir el tema o el focus principal de l’obra Generalment es correspon a la classificació numèrica

assignada

Els altres encapçalaments s’han de citar en ordre descendent en funció de la seva importància


Comprovació dels resultats de la catalogació Després d’haver completat l’anàlisi temàtica, ens hem de

preguntar: Els encapçalaments assignats ordenen o agrupen aquesta obra

amb altres obres similars?

Els encapçalaments capten l’essència i l’esperit de l’obra?

Els encapçalaments capten el que l’obra té d’especial i única?


Comprovació dels resultats de la catalogació (cont.) Imagina que ets un usuari i pregunta’t: Miraria jo sota aquests encapçalaments per tal de cercar aquest

tipus de material?

Em sentiria satisfet si volgués cercar material sobre aquest tema i em trobés amb aquesta obra?


Exercici: Aplicació dels encapçalaments principals Quin(s) encapçalament(s) principal(s) assignaries a les següents publicacions tot partit de l’examen d’aquests dos encapçalaments

del LCSH: Livestock i Female livestock

-- Encyclopedia of mules and horses (muls, cavalls) -- Encyclopedia of horses, donkeys, and mules (cavalls, ases o rucs i muls) -- Horses, swine, and four legged farm animals (cavalls, porcs i bestiar de quatre potes) a. Abast: horse 30%, swine 30 %, altres 40 % b. Abast: cap animal arriba al 20 % -- Cows, ewes, hens, and mares of the farm (vaques, ovelles, gallines i eugues) -- Guide to cows, bulls, and calves (vaques, bous i vedells) -- Farm animals: a guide for sheep, pigs, and goats (ovelles, porcs i cabres) -- Farm animals : a guide for chicken, ducks, geese, and turkeys (gallines, ànecs, oques i galls dindi) -- How to tell male and female livestock apart (bestiar masculí i femení)


principis bàsics de catalogació de matèries a partir de la ... · principis bàsics de...

Documents