materials cartogràfics electrònics: catalogació i...

Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

(15-19 de novembre de 2004)

1

Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i metacatalogació

Mary Larsgaard Traducció catalana: Carme Montaner, Annamaria Casassas, Noelia Ramos (Cartoteca de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya). 1a versió. Apunts del curs impartit per Mary Larsgaard i organitzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (15-19 de novembre de 2004). Editat amb motiu de la “3a Reunión IBERCARTO”. A Coruña, 2-3 d’octubre de 2008. © del text: Mary Larsgaard © de la traducció catalana: Institut Cartogràfic de Catalunya © de la publicació: Institut Cartogràfic de Catalunya



2

SUMARI I. Introducció ....................................................................................................... 3 II. Aspectes bàsics de les dades geoespacials ...................................................... 5

II.a. Aspectes bàsics dels mapes i de les imatges de teledetecció ................... 5

II.b. Conceptes bàsics de les dades geoespacials digitals ............................ 11

III. Catalogació de documents cartogràfics electrònics: Catalogació estàndard .................................................................................... 15

IV. Metacatalogació o catalogació de les dades geoespacials digitals ................ 43 V. Catalogació comparada amb metacatalogació a nivell de sèrie i de document individual ............................................................................... 57 Apèndix I. Camps de MARC21 pensats específicament per als materials cartogràfics electrònics i dos camps de gestió de drets ........................................................................................................... 65 Apèndix II. Exemple del format de registre de metadades METS ...................... 71



3

I. INTRODUCCIÓ La introducció del món digital en la cartografia, tant en els processos de catalogació com en la pròpia confecció i suport del mapa, ha modificat les eines que fan servir les cartoteques. A l’entrada del segle XXI, treballar en la descripció, documentació i recuperació de la producció cartogràfica planteja nous reptes –i grans interrogants– als professionals que s’hi dediquen. Per encarar aquest repte, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) organitzà l’any 2004 un curs sobre catalogació de mapes pensat per a iniciar als professionals en les noves tecnologies. Es va convidar Mary Larsgaard, adjunta de direcció a la Map and Imagery Laboratory, Davidson Library de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara que impartí un curs de 15 hores a la seu de l’ICC a Montjuïc sobre Electronic Cartographic Materials: Cataloging and Metaloging. És prou coneguda l’experiència de Larsgaard en aquests temes tant per la seva tasca a l’Alexandria Digital Library com per les nombroses publicacions sobre catalogació de mapes que ha dut a terme. Actualment és directora, juntament amb Paige G. Andrew, de la revista “Journal of Map & Geography Libraries: Advances in Geospatial Information, Collections & Archives”. D’aquest curs del 2004 fou sobretot el tema de la “metacatalogació” el que cridà més l’atenció. Les cartoteques eren majoritàriament en suport paper i encara es miraven el món digital amb una certa distància. En poc temps, però, el panorama ha anat canviant i l’entorn digital s’ha anat introduint amb més o menys força en una bona part de les cartoteques. La “metacatalogació” es va fent cada vegada més present i els professionals ens hem d’adaptar als nous corrents. No és estrany, doncs, que en la 2a reunió Ibercarto, del Grupo de Cartotecas Públicas Hispano-Lusas, celebrada a Lisboa el mes de novembre de 2006, una de les seccions de treball es dediqués precisament al tema de les metadades. D’aquí en sorgí la idea de publicar les lliçons que sobre la matèria havia impartit la professora Larsgaard a l’ICC l’any 2004. Encara que ja han passat alguns anys, creiem que la introducció continua plenament vigent i pot servir per a apropar nous conceptes i terminologia al món de la catalogació de mapes. El curs s’impartí en anglès, però hem cregut convenient de fer-ne les traduccions a l’espanyol i al català, que han anat a càrrec d’Ángela Blanco de la Cartoteca Rafael Mas de la Universidad Autònoma de Madrid i de Carme Montaner, Annamaria Casassas i Noèlia Ramos de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Presentem aquesta edició en CD-Rom com una primera versió de treball que esperem sigui esmenada i complementada pels membres d’Ibercarto de cara a fer-ne futures reedicions. També esperem que sigui d’utilitat per anar introduint a les nostres cartoteques les noves eines d’aquest segle XXI. Carme Montaner (Institut Cartogràfic de Catalunya) Ángela Blanco (Universidad Autónoma de Madrid)



4

Notes de la traducció En relació amb les traduccions d’aquests curs, cal tenir en compte diversos factors. Primer de tot que el text original respon més a uns apunts pròpiament del curs que no pas a un text per a un manual. D’aquí que hi trobareu expressions col·loquials de la professora quan parla amb els alumnes. D’altra banda, poden haver-hi algunes discordances entre les traduccions espanyola i catalana, quant a la terminologia o altres conceptes. Així, per exemple, s’han traduït la totalitat dels exemples en la traducció espanyola, en canvi s’han conservat algunes descripcions en anglès en la traducció catalana, segons el criteri dels traductors. És per això que hi hem inclòs també el text en anglès ja que pot ajudar en cas de dubte. En tot cas, remarquem que és una edició provisional i qualsevol esmena i/o comentari seran molt benvinguts. També cal tenir en compte que moltes adreces electròniques citades en les notes i en la bibliografia no estan actualment operatives. Quan s’han pogut actualitzar ho hem fet. Si això no ens ha estat possible, hi hem deixat l’adreça no operativa perquè creiem que pot servir de referencia al lector. En cada cas s’indica la data de consulta.



5

II. ASPECTES BÀSICS DE LES DADES GEOESPACIALS Els usuaris dels materials cartogràfics necessiten cada cop més saber com utilitzar els registres bibliogràfics, no només per poder decidir si un document donat s’adequa a les seves necessitats, sinó també per tal d’obtenir els detalls tècnics essencials per utilitzar aquest material a nivell professional. Això vol dir que un catalogador necessita conèixer els conceptes bàsics de les dades geoespacials per ser capaç d’identificar quina informació és suficientment important per incloure-la en un catàleg bibliogràfic. L’objectiu dels capítols següents és intentar proporcionar aquests coneixements elementals. Els catalogadors que vulguin més informació sobre aquests aspectes poden consultar les abundants obres introductòries publicades sobre cartografia. II.a ASPECTES BÀSICS DELS MAPES I DE LES IMATGES DE TELEDETECCIÓ Introducció Abans de continuar llegint, procureu-vos un globus terrestre i un mapa topogràfic a gran escala del país o regió que vulgueu. Així, a mesura que aneu llegint, podreu observar el que s’està descrivint amb l’ajuda del globus terrestre i del mapa. Aquest apartat del capítol vol explicar els conceptes de latitud i longitud (i de la georeferenciació en general); l’escala, la projecció, la quadrícula, el datum i l’el·lipsoide. Tota aquesta informació resultarà més interessant per als usuaris experts en dades geoespacials que per als usuaris de materials impresos. Els mapes especialment, són construccions matemàtiques i geomètriques i, per tant, tots els detalls tècnics esdevenen de vital importància per als usuaris. Les Regles de Catalogació Angloamericanes (Anglo-American Cataloguing Rules, AACR) tenen llistades en l’Àrea 5 les categories següents de materials cartogràfics:

• atles • diagrama • globus • mapa • model • perfil • imatge de teledetecció • vista

Aquestes categories es poden dividir fàcilment en tres grups:

• mapes: diagrama, mapa, model, perfil i vista • imatges de teledetecció • documents compostos: només per mapes, només per imatges de teledetecció, o

per ambdós alhora (atlas, globus) Els mapes són abstraccions, simplificacions i generalitzacions de la realitat; per exemple, les carreteres es representen en molts mapes en línies vermelles, però certament en la realitat no tenen aquest color ni la mateixa amplada que es mostra en els mapes. D’altra banda, les imatges de teledetecció són registres que un sensor (per



6

exemple, una càmera) captura en un moment donat. En aquest cas, l’amplada de la carretera de la imatge és l’amplada real existent en el moment en què la imatge va ser captada pel sensor. La discussió següent es centrarà en els elements generalment comuns als mapes i a les imatges de teledetecció: la latitud i la longitud (generalment georeferenciades), l’escala, la projecció, la quadrícula, el datum i l’el·lipsoide/esferoide. Aquestes definicions són tretes, si no s’especifica d’altra manera, del United States. Department of Defense. 1994. Glossary of Mapping, Charting, and Geodetic Terms. 4th edition, 21 january 1994. [Washington, D.C.]: Department of Defense. (Military handbook; MIL-HDBK850, GLOSXMCGTERMS). Una font d’Internet que inclou tots aquests conceptes es troba a: http://www.don-imit.navy.mil/glossary/ (consultat el març del 2005). Latitud i longitud: georeferenciació “Georeferenciació”, terme també conegut com “geocodificació” és una manera de referir-se amb una sola paraula als mètodes per a relacionar una dada geoespacial amb la superfície de la Terra o amb una altra esfera. Existeixen molts mètodes per establir aquesta relació, però els més comuns són la latitud i la longitud, el sistema de referència per coordenades, les adreces dels carrers, els codis postals i els sistemes de cens nacionals. Els tres últims es consideren georeferències “indirectes”, ja que no proporcionen un parell de coordenades (generalment, el parell latitud/longitud o les referències de les quadrícules) per la qual cosa ens concentrarem en els dos primers mètodes mencionats. Comencem amb els gràfics que il·lustren la latitud (línies imaginàries que s’estenen des de l’est a l’oest, sempre paral·leles entre elles, i que per això moltes vegades són anomenades “paral·lels”); la longitud (línies imaginàries, també anomenades “meridians”, que s’estenen des del nord fins al sud i que es van apropant a mesura que arriben a cada pol d’una esfera), i la retícula (la xarxa formada per les línies de la latitud i la longitud). Latitud i longitud són universalment utilitzades per crear dades geoespacials. Generalment, la latitud i la longitud només són citats en els registres bibliogràfics quan:

1. s’utilitza un meridià que no és el de Greenwich, 2. s’utilitza un altre sistema de georeferencició, 3. el catalogador està creant metadades segons la norma per a dades geoespacials

digitals. La latitud es defineix com a una distància lineal o angular mesurada al nord i al sud de l’Equador o de qualsevol esfera o esferoide. Tot i que en aquesta secció del llibre ens centrem en materials cartogràfics del planeta Terra, recordem que aquestes característiques tècniques dels materials cartogràfics serveixen també per a tots els cossos planetaris com són esferes o esferoides. La longitud es defineix com una distància lineal o angular mesurada a l’est o a l’oest d’un meridià de referència en una esfera o esferoide. Tal com hem indicat abans, per la



7

Terra normalment s’agafa de referència el meridià de Greenwich; en canvi, pels mapes pre-1900 molt sovint s’utilitzen altres meridians.

Escala

L’escala és la proporció que existeix entre la distància en un document geoespacial d’una àrea cartografiada i la mateixa distància en la superfície real. Normalment, l’escala és representada en el mapa per una o més de les maneres següents:

A. Amb una proporció representativa o fracció (ex. “Escala 1:24.000”, “1/24.000”) B. Amb una barra d’escala (vegeu la il·lustració següent): Escala gràfica C. Amb una frase (ex. “Una polzada [2,54 cm] és igual a una milla [1069,33 m.]”)

En la catalogació normalitzada dels materials en suport de paper, és preferible utilitzar la relació representativa. Per a les dades digitals, en canvi, és preferible mencionar la resolució (l’objecte més petit que es pot discernir en el document), per exemple: “resolució d’1 metre”, i en el camp de notes cal posar-hi la menció de l’escala d’entrada (és a dir, l’escala del document en paper que es va escanejar o digitalitzar per a obtenir-ne el document digital), per exemple: “Escala d’entrada 1:24.000”. El catalogador ha de tenir en compte que en el moment en què un document amb dades geoespacials –tan en suport en paper com en suport digital– és ampliat o reduït, l’escala donada com una fracció representativa esdevindrà incorrecta i només l’escala gràfica que s’amplia o es redueix en la mateixa proporció que el document, donarà l’escala correcta.



8

Projeccions

Tota temptativa de presentar els documents geoespacials com a bidimensionals –sigui en un full de paper o en una pantalla d’ordinador– esdevindrà un esforç inútil, ja que no es pot representar una superfície tridimensional –la Terra– en dues dimensions. La manera com els cartògrafs intenten aconseguir aquesta tasca impossible és utilitzant projeccions. Una projecció cartogràfica consisteix en un sistema de línies sobre un pla (és a dir, una superfície bidimensional) que representa un sistema de línies imaginàries en una superfície terrestre formalment establerta. Aquesta és, doncs, la base dels mapes. Per als catalogadors, això vol dir que quan la informació de la projecció apareix en el document, s’ha d’incloure sempre en el registre bibliogràfic. No obstant, si aquesta informació no apareix en el document no és un error del catalogador i, per tant, no li cal intentar calcular de quina projecció es tracta. Una manera fàcil de visualitzar com funcionen les projeccions és agafar un full de paper que sigui suficientment gran per embolicar el globus terrestre, que esperem que encara tingueu al vostre davant mentre llegiu aquestes línies, i fer el següent:

♦ Primerament, imagineu-vos que el globus té una bombeta encesa al mig (si us ho podeu permetre compreu-vos un globus amb il·luminació interior) de manera que les línies de latitud i longitud es projectin en un paper amb el qual aneu embolicant el globus.

♦ Després, emboliqueu el paper en forma de cilindre que només toca la superfície del globus per la zona de l’Equador i així obtindreu una projecció cilíndrica.

♦ A continuació, feu un con amb el paper i poseu-lo a la part superior del globus com si fos un barret, de manera que el punt del con estigui directament sobre el pol nord: això és una projecció polar.

Hi ha molts tipus de projeccions i moltes, moltes, moltes, moltes projeccions diferents. També existeixen obres excel·lents que expliquen les projeccions de manera que les persones amb pocs coneixements matemàtics, com jo mateixa, les puguin entendre. El meu treball favorit és l’article que Tau Rho Alpha i John Snyder van publicar el 1982 en



9

el United States Geological Survey Miscellanious Investigations Series I-1402, titulat “Properties and Uses of Selected Map Projections”. Quadrícules

L’objectiu d’una quadrícula en un mapa és permetre una identificació més acurada de les localitzacions en el terreny i un còmput més fàcil i àgil de direcció i distància entre punts. Per exemple, els exèrcits molt sovint fan ús de les quadrícules per determinar amb exactitud on han de dirigir l’armament en un atac. Al meu parer, les quadrícules són més complicades d’entendre que els conceptes de latitud i longitud. Les línies de la latitud i de la longitud en un globus –és a dir, en una representació raonablement acurada de la superfície de la Terra– són perpendiculars entre si (per exemple en la projecció Mercator) però molt més sovint no ho són. En alguns nivells, les quadrícules semblen ignorar tot el problema de la representació bidimensional d’un objecte tridimensional, pel fet de tenir com a base la idea que les línies que van de l’est a l’oest i les línies que van aproximadament de nord a sud són sempre perpendiculars entre sí. La solució és que un sistema de quadrícules donat o bé té un meridià principal per a “zones” diferents, o bé cobreix una àrea relativament petita.

Les quadrícules utilitzades més freqüentment en els mapes són la quadrícula UTM (Universal Transverse Mercator) i diverses quadrícules nacionals. La quadrícula UTM és una quadrícula militar que cobreix la Terra en la seva totalitat, i és basada en la projecció UTM, que es pot aplicar en mapes des de 84 graus latitud nord fins a 80 graus latitud sud. Es pot utilitzar –i en freqüència es fa– més d’una quadrícula en un mapa, especialment en mapes topogràfics a gran escala. Per exemple, cada un dels fulls topogràfics de 7,5-



10

minuts del U.S. Geological Survey tenen les quadrícules següents: una quadrícula UTM, el sistema estatal de coordenades planes que correspon a l’Estat i el sistema parcel·lari dels Estats Units en els estats on s’utilitza. El catalogador ha de tenir cura d’apuntar en una nota cada quadrícula que es menciona en el document o en el material que l’acompanya. Per obtenir una excel·lent perspectiva general sobre les quadrícules, consulteu el Manual Tècnic 8358.1 de l’Agència Cartogràfica de Defensa dels Estat Units, titulat Datums, Ellipsoids, Grids, and Grid Reference Systems disponible a la següent pàgina web: http://eart-info.nga.mil/GandG/tm8358/toc.htm (consultat el març del 2005). Datums

Considerem ara els datums. En termes generals, els datums són superfícies referencials –horitzontals i verticals– a partir dels quals es poden calcular tots els punts damunt del mapa. Tal com passa amb les quadrícules, molt sovint hi ha més d’un datum en un mapa, especialment en els mapes topogràfics a gran escala. Hi ha dos tipus principals de datums que un catalogador ha d’assegurar-se de mencionar en una nota quan el document esmenta la informació: el datum geodèsic, o datum horitzontal (per exemple el NAD27, “North American Datum of 1927”) i el datum vertical, que és un nivell de superfície a la qual es refereixen les elevacions dels accidents geogràfics de la superfície terrestre (per exemple “Datum equivalent al nivell del mar”). El·lipsoides

Ara arribem al nivell de terra, la base sobre la qual es construeixen les projeccions, les quadrícules i els datums. Per exemple, el NAD27 es basa en el que s’anomena el·lipsoide de Clarke 1866. La Terra no és una esfera, és més aviat un el·lipsoide –a vegades anomenat “esferoide oblat”– lleugerament aplanat als pols i boterut a l’equador i amb elevacions i depressions ací i allà. L’el·lipsoide construït matemàticament –amb la finalitat de ser el més semblant possible a la superfície (real) de la Terra– s’utilitza com a superfície de referència per a la reducció matemàtica de les dades geodèsiques i cartogràfiques. Tot i que encara es fan servir diversos el·lipsoides, sembla ser que l’objectiu en el futur és referir totes les posicions al World Geodetic System (WGS), o a un el·lipsoide que sigui compatible amb el WGS. Habitualment, els el·lipsoides es defineixen per una combinació de dimensions relacionades algebraicament, com ara els eixos semimajor i semimenor o l’eix semimajor i el pla. Quan un el·lipsoide específic és mencionat en el document o en el material adjunt, aquesta informació ha d’aparèixer en el registre bibliogràfic en nota, tal com succeeix amb les projeccions, les quadrícules i els datums.



11

II.b CONCEPTES BÀSICS DE LES DADES GEOESPACIALS DIGITALS*

Introducció En aquest apartat tractarem totes les dades geoespacials –mapes, imatges de teledetecció, etc.– que tinguin un format digital, sigui ràster o vectorial, i qualsevol fitxer de text estadístic associat. Després d’aquesta introducció hi ha una breu explicació sobre què són les dades ràster i les dades vectorials. Aquestes dades poden ser o bé documents escanejats (per exemple mapes escanejats o digitalitzats o fotografies aèries escanejades), o bé dades digitals en orígen “born digital” (per exemple capes vectorials en un SIG o Sistema d’Informació Geogràfica (en anglès GIS: Geographic Information System database) que provenen no de la digitalització, sinó de l’acció d’introduir dades digitals en una capa determinada. Generalment, la paraula “digitalitzar” es refereix a l’ús d’una taula digitalitzadora per tal de transferir punts d’informació d’un mapa en paper o d’una imatge de teledetecció a una capa bé de dades vectorials, bé de dades ràster. D’altra banda, “escanejar” sempre dóna com a resultat arxius ràster, i es refereix a l’ús d’un escàner per convertir en dades digitals el contingut d’un mapa en paper o d’una fotografia aèria. Les càmeres digitals també s’utilitzen per digitalitzar el contingut d’objectes impresos en paper, i generalment aquest procés dóna també com a resultat un arxiu ràster. En el moment d’escriure aquest document, les càmeres digitals tenen menys resolució que els escàners, i com que la resolució per a les imatges escanejades es defineix com la grandària de l’objecte més petit que l’escàner és capaç de percebre, aquesta és sens dubte una qüestió important. Diferents objectes geoespacials requereixen diferents resolucions d’escanejat. Per exemple, escanejar imatges amb la finalitat d’igualar la resolució d’una pel·lícula fotogràfica amb la resolució d’un escàner significaria escanejar amb la resolució de 12 micres –la grandària d’un gra d’halur de plata en una emulsió de revelat–. A la pràctica, resolucions d’escàner de 600 ppi (pixels per polzada)



12

semblen suficients per cobrir al voltant del 95% de les necessitats dels usuaris; fins i tot amb 600 ppi una fotografia aèria escanejada en blanc i negre de 9” x 9” (1 polzada = 2,54 cm) dóna com a resultat un arxiu electrònic de 27 MB, mentre que una fotografia aèria en color del mateix tamany donaria com a resultat un arxiu de 97 MB. El contenidor per a dades geoespacials pot ser qualsevol dels següents: disquets; discos (per exemple CD-Rom; DVD); cintes magnètiques (en cartutx, casset, o rodet), i discos durs d’ordinador que poden estar a la pròpia biblioteca, en un disc dur remot o, fins i tot, poden estar en un disc dur extern. Finalment les dades poden estar en línia o no. Les dades geoespacials digitals, com les impreses en paper, poden estar georeferenciades o no i poden estar georectificades o no. “Georeferenciació”, tal com ja hem apuntat en el capítol anterior vol dir, en termes generals, que el document està d’alguna manera “lligat a la Terra”, generalment mitjançant els valors de latitud i longitud (per exemple, un mapa topogràfic a gran escala quasi sempre té els valors de longitud i latitud a cada una de les quatre cantonades), però també “lligat” de forma alternativa amb els valors de, per exemple, les adreces dels carrers o els districtes censals. Amb el terme “georectificació” s’expressa més específicament que tots i cada un dels punts d’un mapa o una imatge estan georeferenciats. Però aquest és un tema encara més complicat com per exemple georectificar fotografies aèries ja que l’únic punt perfectament vertical amb la superfície de la terra és el centre de la fotografia i a mida que ens allunyem cap als marges podem veure com els edificis, en una àrea urbana, s’inclinen artificialment cap a les cantonades. Transformar les fotografies aèries en ortofotomapes digitals requereix un maquinari i un programari de darrera generació. Dades ràster

Fem ara un cop d’ull a les dades ràster per saber què són. Les dades ràster són compostes de files i columnes de polígons que tenen el mateix tamany, molt sovint rectangles o quadrats. Cada un d’aquests rectangles és una cel·la que s’anomena “píxel”, abreviatura de “pixel element” o “element fotogràfic”. Algunes de les formes més comunes són: els models d’elevacions digitals o DEM’s en els quals cada cel·la té un valor d’alçada; l’ortofoto quadrangular digital, els mapes escanejats i les imatges teledetectades pels sensors de satèl·lits com l’SPOT i el Landsat. Els formats d’arxiu més comuns per a les imatges són el JPEG, el TIFF i el GIFF.



13

El nombre i la grandària de les cel·les són paràmetres bàsics. La resolució, el tamany de la cel·la, bé en metres bé en peus, és crucial, ja que representa la mida de l’objecte més petit, i en el cas de les dades de les quadrícules, la densitat de la informació disponible. Aquests en són alguns exemples:

a. Imatge de teledetecció escanejada o dades d’una imatge captades digitalment per un sensor en un satèl·lit. Si la mida del píxel és de 50 metres, això vol dir que qualsevol objecte que sigui més petit de 50 metres no serà captat pel sensor.

b. Dades de les cel·les: Imaginem que tenim un mapa d’Espanya que mostra la densitat de població per 10 m2 utilitzant una quadrícula on a cada casella hi figura una xifra que representa el total de la població per cada 10 x 10 metres de superfície. Això significa que si tenim una cel·la de 10 x 10 metres amb 10 persones, però que en realitat aquestes persones estan concentrades dins d’una àrea de 1 x 1 m, el mapa no pot reflectir aquesta distribució interna i, per tant, només ens mostra el total distribuït uniformement en aquest espai de 10 x 10 m.

Si necessiteu més informació sobre dades ràster podeu consultar l’excel·lent ISO/TR 19121. Dades vectorials Abans d’endinsar-nos en les dades vectorials, és important fer abans un examen breu però important dels SIG. El programari SIG permet als usuaris accedir als diferents nivells o “capes” d’informació de qualsevol àrea geogràfica. Per exemple, un típic conjunt de dades SIG pot tenir una capa d’informació que mostri la topografia, una altra capa que mostri els carrers, una altra capa que mostri els edificis i una altra capa amb la fotografia aèria georectificada. Per cada capa, i per cada localització específica en una capa, un SIG té el que s’anomenen dades “atribut”, i que són dades no gràfiques guardades en una base de dades separada dintre del mateix SIG. Per exemple, una base de dades SIG de Barcelona que inclogui una capa amb edificacions, pot contenir text,



14

com per exemple el nom i la informació estadística de cada edifici que han estat prèviament entrats a la base de dades. En fem menció aquí perquè inicialment, les bases de dades SIG només havien inclòs les dades vectorials. Les dades vectorials de qualsevol capa són composades per punts, línies i polígons. La posició d’un accident geogràfic s’expressa normalment amb un parell de x i y que expressen la latitud i la longitud. Un punt és un senzill parell de coordenades (per exemple un edifici o una ciutat); una línia són dos o més punts (per exemple una carretera o un rierol) i un polígon es una àrea encerclada per una línia (per exemple l’àrea que ocupa un edifici o una ciutat). Pel que fa als formats de dades vectorials, n’hi ha relativament pocs i els més coneguts són Arc/INFLO; ArcInfo Export (e00), i els shapefiles (.shp) que resulten del treball realitzat amb el programari de la firma comercial ESRI .

* Nota: Aquest capítol és basat, en part, en una presentació de Grace Welch que va fer el juny del 2005: http://magert.whoi.edu:8000/conf/2003/welch.ppt



15

III. CATALOGACIÓ DE DOCUMENTS CARTOGRÀFICS ELECTRÒN ICS: CATALOGACIÓ ESTÀNDARD Són documents cartogràfics, o no ho són? Abans de començar a treballar, el catalogador ha d’estar segur que el recurs que té entre mans és realment un document cartogràfic. Una ajuda important per prendre aquesta decisió es troba en les pautes que, el gener de 1998, van redactar un grup de seccions de la Library of Congress (Cataloging Policy and Support Office, Network Development and MARC Standards Office, Geography and Map Division i Special Materials Cataloging Division) per determinar quan els documents s’han de catalogar en l’anomenat format per a Mapes de MARC21, i quan en el format per a Fitxers electrònics (Computer file, abans Format llegible per màquina), informació que es reflecteix en la posició 6 de la Capçalera de MARC21. Aquestes normes coincideixen amb la Proposta 95-9 del MARBI (Machine Readable Bibliographic Committee) que redefineix el codi “e” des de “mapa imprès” a “document cartogràfic”, fent possible així que els catalogadors utilitzin “e” –i per tant, també el format per a mapes– no només per a mapes impresos, sinó per a totes les formes dels documents cartogràfics, tant en suport de paper (excepte els manuscrits) com en suports digitals. Les pautes, revisades el 2001, estableixen que s’ha de considerar com a document cartogràfic qualsevol imatge gràfica escanejada, ortofotomapes digitals o imatges de percepció remota, qualsevol imatge gràfica processada per un programari (com ara el programari SIG) i qualsevol atles geogràfic on l’aspecte més significatiu del recurs sigui cartogràfic (“Guidelines for Distinguishing Cartographic Electronic Resources from Other Electronic Resources”: http://lcweb.loc.gov/marc/cfmap.html). Però, què cal fer amb els documents que encara que tinguin l’aspecte o tema cartogràfic? s’han de catalogar com a recursos electrònics? Aquests són: jocs d’ordinador (per exemple, “Where In The World Is Carmen Sandiego”); aplicacions de programari que inclouen un programari SIG (per exemple, ArcInfo), treballs multimèdia que no tenen un aspecte cartogràfic significatiu o que en tenen un de no-cartogràfic, que són bàsicament textuals o les bases de dades que es centren en un tema que necessita una base cartogràfica per presentar les dades (per exemple, “International Station Meteorological Climate Summary”). Així doncs, cal que el catalogador s’ho prengui amb calma, ja que podria cometre l’error d’assumir que qualsevol dada que es presenta en forma cartogràfica és, automàticament, de naturalesa cartogràfica. La qüestió es complica més pel fet que el programari SIG produeix bases de dades que tenen dades atribuïdes per a tants punts geogràfics com és possible –informació textual o estadística, generalment en forma tabular (per exemple, la part “Info” d’ArcInfo). La millor manera de solucionar aquest problema és considerar aquesta última categoria de materials com la versió *”invertida” d’una base de dades SIG; és a dir, com un sistema on tota la informació en general és recollida en forma tabular i pot ser vista quan es fa un clic en una àrea qualsevol d’un mapa visualitzat en la pantalla de l’ordinador (map display). Aquest mapa s’ha de considerar una simple visualització i està totalment subordinat a les dades numèriques o textuals presentades. Una forma ràpida de determinar-ho és crear un directori de fitxers i comprovar la seva extensió. Si la majoria del nombre total de bytes correspon a arxius



16

de no-imatge, llavors no es podrà considerar un document cartogràfic. Sigui com sigui, el catalogador ha de revisar els arxius per estar segur que els arxius són de naturalesa digital i no analògics. Camps del registre bibliogràfic Entrem al cor de la qüestió: quins camps s’han d’utilitzar en un registre senzill. Ens aturarem especialment en aquells camps que són diferents dels que s’utilitzen per als recursos textuals. Els camps es presentaran en l’ordre dels números de camp de MARC21, segons la versió revisada el març de 2005: El registre senzill és la figura 1 d’aquesta secció. Figura 1: Registre bibliogràfic senzill en format MARC21. Els camps variables i els camps fixes seleccionats es mostren en la seva totalitat (exemple traduït). 006 m g c s [fitxer electrònic] 008 abg zz b ss 0 020 8439359764 034 1 a $b 250000 052 6563 $b C56 090 G6563.C56 C2 2003 $b .I5 Digital CD 110 2 Institut Cartogràfic de Catalunya. 245 10 Mapa topogràfic de Catalunya 1:250 000 $h 246 1 $i Títol tret del llom del contenidor del CDRom: $a Mapa topogràfic de Catalunya 1:250 000

(raster) 250 4a ed., set. 2003. 255 Escala 1:250 000 ; $b proj. UTM 352 Raster, vector ; $q .dll, shp, .sbn, .sbx, .dbf. 260 Barcelona : $b Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, $c c2003. 300 mapes (ca. 112 megabytes) en 1 CD-ROM : $b col. ; $c disc 4 ¾ in. 538 Requeriments del sistema: PC (486/100 o superior); Windows 95 o superior, o Windows NT 4; mínim 16MB RAM (32 MB recomanat), mínim 10MB d’espai lliure en el disc dur; programari en CD (VisTopo250); lector de CD-ROM. 500 Relleu representat per contorns, spot heights i relleu ombrejat. 500 Títol tret del llom del contenidor del CDRom. 500 “Versió 4.0.” 342 02 $a Sistema horitzontal de coordenades: quadrícula Universal Transversa Mercator. 342 05 $a Sistema horitzontal de coordenades: Datum europeu 50. 342 16 $a Sistema vertical de coordenades: Altituds referides al nivell mitjà del mar a Alacant. 500 “Connectable a GPS” (tret de la coberta del contenidor). 500 “© Institut Cartogràfic de Catalunya. All rights reserved.” 500 “Dipòsit legal: B.29 541-2003.” 540 “Unauthorized copying is illegal. .... Aquest CD-ROM és protegit per la Llei. Es prohibeix qualsevol reproducció total o parcial... i la seva difusió per qualsevol mitjà si no ha estat expressament autoritzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.” 530 També disponible en línia, a http://www.icc.es/mapa1250000/intro.html. 520 “La informació ... és actualitzada a maig de 2003. S’hi representa la coberta vegetal, la batimetria, l’orografia i els vèrtexs, la hidrografia, la toponímia i les comunicacions de Catalunya. A més, aquest producte permet activar i desactivar els límits administratius, ampliar una zona en concret, canviar colors, fer cerques a partir de topònims (en recull més de 3 000), personalitzar les zones d’interès i imprimir-les o copiar-les a altres aplicacions.” 651 0 Catalunya $v Mapes topogràfics 651 0 Catalunya $v Mapes $v Bases de dades. 650 0 Geodatabases $z Catalunya $v Mapes. 653 Mapes digitals 856 4 $u http://www.icc.es/mapa1250000/intro.html



17

Camps 007, 008 i 006 Camp 007 Els camps codificats –especialment quan no són mnemotècnics– poden ser la part més irritant de la catalogació, especialment quant *l’ILS no té menús desplegables per als camps. Durant molts anys el camp 007 va ser un camp obligatori per a la catalogació de nivell complet, per tant, els catalogadors que busquin registres antics molt sovint trobaran aquest camp. Conté informació sobre la naturalesa primària del document, el seu contingut intel·lectual comparat amb la seva forma física, que en el fons és secundària. Donem una explicació molt breu d’això per als catalogadors de centres que tenen com a norma omplir el camp 007. A la figura 2 hi ha informació sobre els camps de MARC21. Per omplir correctament el camp 007, el catalogador ha de decidir si les dades digitals corresponen a un mapa, a una imatge de percepció remota o a un globus; perquè cada tipus té una sèrie diferent de codis per al camp 007. Ja sabem que un globus potser tant un mapa com una imatge de teledetecció, però com que es va crear un camp 007 específic per als globus, aquest és el que s’ha d’utilitzar per a aquest material. Hi ha hagut un cert debat relatiu a l’ús del 007 per a les imatges de percepció remota, donat que falten les posicions que reflecteixen el suport físic (physical medium), el tipus de reproducció, els detalls de producció/reproducció o de la polaritat, i, per tant, per transmetre aquesta informació en els camps codificats, també s’hauria d’utilitzar el camp 007 per a mapes, que conté tots aquests camps (posicions 4, 5, 6 i 7, respectivament). Per acabar de fer més confosa la qüestió, la posició 1 del camp 007 per a mapes té un codi “r” per a “imatges de percepció remota” que sembla que hauria de desaparèixer a favor del camp 007 especial per a imatges de percepció remota que ja existeix. Hi ha catalogadors que interpreten que els valors per a un atles electrònic que es composi bàsicament o de forma exclusiva de mapes visualitzats en color hauria de ser utilitzant el camp 007 per a mapes. 007 |a a [mapa] |b d [atles] |c [multicolor] | z [altres] |n [no aplicable] Seria una millora important si la posició per als detalls de producció/reproducció (pensats per indicar la tècnica fotogràfica utilitzada per produir el document) tingués el valor “n” de “no aplicable”, en lloc de deixar que el catalogador hagi d’escollir entre l’Escil·la del valor “u” [desconegut] o el Caribdis del valor “z” [altres]. Si l’atles fos principalment o només format d’imatges de satèl·lit captades amb sensors que no són càmeres, llavors el camp 007 seria: 007 |a r [imatge de percepció remota] |b [blanc - no hi ha un tipus de SMD apropriat] |c c [transportat en

nau espacial - altitud del sensor] |d c [vertical - altitud del sensor] |e 0 [cobertura dels núvols entre 0 i 9%] |f f [nau espacial no tripulada] |g b [bservació en superfície - Tipus de construcció de la plataforma] h dv [combinació de característiques espectrals]



18

Figura 2: Camp 007 de MARC21. 007--MAPA Documents cartogràfics altres que globus. Posicions dels caràcters · 00 - Categoria de material

○ a - Mapa · 01 - Designació específica de material Indica la classe específica de material cartogràfic a la qual pertany el document.

○ d - Atles ○ g - Diagrama

Mapa caracteritzat per una representació simplificada o esquemàtica. ○ j – Mapa Mapa en dues dimensions. ○ k – Perfil

Representació a escala de la intersecció d’una superfície vertical amb la superfície del sòl, o maqueta tridimensional de fenòmens que tenen una distribució contínua.

○ q – Maqueta Representació tridimensional d’un objecte real. ○ r - Imatge de teledetecció Una imatge produïda per un aparell d’enregistrament que no es troba en contacte físic o en contacte estret amb l’objecte d’estudi. ○ s – Secció Representació a escala d’una superfície vertical que mostra alhora el perfil d’intersecció i les estructures subjacents. ○ u - Sense especificar ○ y – Vista Representació en perspectiva d’un paisatge mostrat com si fos projectat sobre un pla inclinat. ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

· 02 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|) • 03 - Color Indica si el document és monocrom o multicolor.

○ a – Monocrom ○ c – Multicolor ○ | - Cap intenció de codificar

• 04 - Suport físic Indica el material de què està fet el document.

○ a - Paper Qualsevol tipus de paper de cel·lulosa.

○ b – Fusta Inclou l’aglomerat, però pot incloure o no altres materials basats en fibres o partícules de fusta. ○ c - Pedra

○ d - Metall ○ e – Sintètic Inclou totes les substàncies manufacturades altres que els teixits. ○ f – Pell No inclou els materials que imiten la pell dels animals. ○ g - Tèxtils Inclou tots els teixits naturals o de fibres sintètiques. ○ j – Vidre ○ p – Guix Inclou barreges de sòlids polvoritzats i guix. ○ q - Suport fotogràfic flexible, positiu El material és un suport fotogràfic flexible dissenyat per produir una imatge positiva.



19

○ r - Suport fotogràfic flexible, negatiu El material és un suport fotogràfic flexible dissenyat per produir una imatge negativa. ○ s - Suport fotogràfic rígid, positiu El material és un suport fotogràfic rígid dissenyat per produir una imatge positiva. ○ t - Suport fotogràfic rígid, negatiu El material és un suport fotogràfic rígid dissenyat per produir una imatge negativa. ○ u – Desconegut ○ y - Altres suports fotogràfics Indica un suport fotogràfic altre que aquells coberts per un dels codis específics q, r, s i t. ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 05 - Tipus de reproducció Indica si el document és un facsímil o un altre tipus de reproducció.

○ f – Facsímil ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 06 - Detalls de la producció/reproducció Indica la tècnica fotogràfica utilitzada per produir el document.

○ a - Fotocòpia, cianografia Imatge en línies blaves sobre fons blanc feta i reproduïda mitjançant el procés d’impressió en blanc. ○ b – Fotocòpia ○ c – Preproducció ○ d - Pel·lícula ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 07 – Polaritat Indica la polaritat positiva/negativa de la fotocòpia o de la pel·lícula.

○ a – Positiva Línies i caràcters foscos sobre fons clar. ○ b – Negativa Línies i caràcters clars sobre fons fosc. ○ m - Polaritat mixta Barreja d’imatges positives i negatives. ○ n - No aplicable ○ | - Cap intenció de codificar

007--GLOBUS Una maqueta d’un cos celest representat sobre la superfície d’una esfera. Vegeu les descripcions de les pòsicions /01-05 en el camp 007 MAP. Posicions dels caràcters

• 00 - Categoria de material ○ d – Globus

• 01 - Designació específica de material ○ a - Globus celest Maqueta relativa al cel amb els astres visibles. ○ b - Globus planetari o lunar No inclou el globus del planeta Terra ○ c - Globus terraqüi ○ e - Globus de lunar de la Terra ○ u - Sense especificar ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 02 - Sense definir



20

Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|) • 03 - Color

○ a – Monocrom ○ c – Multicolor ○ | - Cap intenció de codificar

• 04 - Suport físic ○ a – Paper ○ b – Fusta ○ c - Pedra ○ d – Metall ○ e – Sintètic ○ f – Pell ○ g - Tèxtil ○ p – Guix ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 05 - Tipus de reproducció ○ f – Facsímil ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

007--IMATGE DE TELEDETECCIÓ Indica que el document és una imatge de teledetecció, la qual es defineix com a imatge produïda per un aparell d’enregistrament que no està en contacte físic o en contacte estret amb l’objecte d’estudi. Pot ser un mapa o una altra imatge obtinguda mitjançant aparells de teledetecció com ara càmeres, ordinadors, làsers, receptors de radiofreqüència, sistemes de radar, sonar, sismògrafs, gravímetres, magnetòmetres i escintil·lòmetres. Posicions dels caràcters

• 00 - Categoria de material ○ r - Imatge de teledetecció

• 01 - Designació específica de material Indica la classe específica de material, normalment la classe d’objecte físic, a la qual pertany un document. ○ u - Sense especificar ○ | - Cap intenció de codificar

• 02 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|)

• 03 - Altitud del sensor Indica la posició general del sensor relativa a l’objecte d’estudi. ○ a – Superfície ○ b – Aerotransportat ○ c - Transportat en nau espacial ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 04 - Posició del sensor Indica l’angle general de l’aparell des del qual s’ha fet la imatge de teledetecció. ○ a - Oblic baix ○ b - Oblic alt ○ c – Vertical ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ | - Cap intenció de codificar

• 05 - Cobertura dels núvols Indica la cobertura dels núvols en el moment en què es va prendre la imatge de



21

teledetecció.

○ 0 - 0-9% ○ 1 - 10-19% ○ 2 - 20-29% ○ 3 - 30-39% ○ 4 - 40-49% ○ 5 - 50-59% ○ 6 - 60-69% ○ 7 - 70-79% ○ 8 - 80-89% ○ 9 - 90-100% ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ | - Cap intenció de codificar

• 06 - Tipus de construcció de la plataforma Indica el tipus de construcció de la plataforma que ha servit de base per a l’aparell de teledetecció. En aquest element, “plataforma” fa referència a qualsevol estructura que

serveix com a base, no tan sols a les superfícies planes. ○ a - Globus ○ b - Avió--altitud baixa ○ c - Avió--altitud mitjana ○ d - Avió--altitud alta ○ e - Nau espacial tripulada ○ f - Nau espacial no tripulada ○ g - Aparell de teledetecció terrestre ○ h - Aparell de teledetecció de superfície marina ○ i - Aparell de teledetecció submergible ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 07 - Categoria d’utilització de la plataforma Indica la utilització principal donada a la plataforma especificada a 007/06 (Tipus de construcció de la plataforma). ○ a – Meteorològica ○ b - Observació en superfície ○ c - Observació en l’espai ○ m - Utilització mixta ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 08 - Tipus de sensor Indica la forma d’enregistrament de l’aparell de teledetecció, especialment quan el sensor intervé en la creació de la transmissió que mesura. ○ a - Actiu ○ b - Passiu ○ u - Desconegut ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 09-10 - Tipus de dades Codi de dos caràcters que indica les característiques espectrals, acústiques o magnètiques de les dades rebudes per l’aparell que produeix la imatge de teledetecció. Es pot utilitzar per a indicar la longitud d’ona de la radiació mesurada, i el tipus de sensor utilitzat per a mesurar-la. ○ aa - Llum visible ○ da - Infraroig proper ○ db - Infraroig mitjà ○ dc - Infraroig llunyà ○ dd - Infraroig tèrmic



22

○ de - Infraroig d’ona curta (SWIR) ○ df - Infraroig reflectant ○ dv - Combinacions ○ dz - Altres dades d’infraroig ○ ga - Radar lateral aerotransportat (SLAR) ○ gb - Radar d’obertura sintètica (SAR)-Freqüència única ○ gc - SAR-Multifreqüència (multicanal) ○ gd - SAR-Polarització similar ○ ge - SAR-Polarització creuada ○ gf - SAR infomètric ○ gg - SAR polarimètric ○ gu - Mapatge de microones passives ○ gz - Altres dades de microones ○ ja - Ultraviolat llunyà ○ jb - Ultraviolat mitjà ○ jc - Ultraviolat proper ○ jv - Combinacions d’ultraviolat ○ jz - Altres dades d’ultraviolat ○ ma - Multiespectral, multidades ○ mb - Multitemporal ○ mm - Combinació de diversos tipus de dades ○ nn - No aplicable ○ pa - Sonar--profunditat de l’aigua ○ pb - Sonar--imatges de la topografia del fons, d’escombratge lateral ○ pc - Sonar--topografia del fons, prop de la superfície ○ pd - Sonar--topografia del fons, prop del fons ○ pe - Amidaments sísmics ○ pz - Altres dades acústiques ○ ra - Anomalies gravitatòries (general) ○ rb - Reducció a l’aire lliure ○ rc - Anomalia de Bouger ○ rd - Anomalia isostàtica ○ sa - Camp magnètic ○ ta - Aixecaments radiomètrics ○ uu - Desconegut ○ zz - Altres ○ || - Cap intenció de codificar

Camp 008 A continuació tenim els camps 008 i 006. Els codis del camp 008 (vegeu la figura 3) es refereixen a les característiques primàries del document i els del camp 006 a qualsevol de les seves característiques secundàries. Així, si tenim un item cartogràfic seriat en suport CD, el camp 008 codificarà els aspectes cartogràfics i el camp 006 codificarà l’arxiu electrònic i la forma seriada. Cada camp 008 comença i acaba amb subcamps comuns (posicions 00-17 i 35-39), referits a les dates, la llengua, les modificacions, i la font de catalogació. La resta de subcamps del 008 per a documents cartogràfics són Relleu, Projecció, Tipus de document cartogràfic, Publicació de govern, Índex, i Característiques especials de la forma. Feu especial atenció al fet que la posició 29, Forma del document, inclou un valor especial “s” per “Electrònic”.



23

Figura 3: Camp 008 de MARC21, per a documents cartogràfics. 008-MAPES Posició dels caràcters

• 18-21 - Relleu Fins a quatre codis d’un caràcter cadascun que indiquen el tipus de relleu especificat al document. Els codis s’assignen per ordre d’importància en el document descrit. Si s’hi assignen menys de quatre codis, els codis es justifiquen a l’esquerra i cada posició no usada conté un blanc (#).

○ # - Cap relleu representat ○ a - Corbes de nivell ○ b – Ombreig ○ c - Tintes de gradient i tintes batimètriques ○ d – Normals ○ e - Batimetria/sondatge ○ f - Corbes de configuració ○ g - Cotes altimètriques ○ i – Pictòric ○ j - Modelat morfogràfic ○ k - Batimetria/isolínies ○ m - Representació del rocam ○ z - Altres tipus de terreny ○ | - Cap intenció de codificar

• 22-23 - Projecció Codi de dos caràcters que indica la projecció utilitzada per produir el document. ○ ## - Projecció no especificada ○ aa – Aitoff ○ ab – Gnomònica ○ ac - Azimutal equivalent de Lambert ○ ad – Ortogràfica ○ ae - Azimutal equidistant ○ af – Estereogràfica ○ ag - General vertical lateral ○ am - Estereogràfica modificada per a Alaska ○ an - Trimètrica de Chamberlin ○ ap - Estereogràfica polar ○ au - Azimutal, tipus específic desconegut ○ az - Azimutal, altres ○ ba – Gall ○ bb - Homologràfica de Goode ○ bc - Cilíndrica equivalent de Lambert ○ bd – Mercator ○ be – Miller ○ bf – Mollweide ○ bg – Sinusoidal ○ bh - Transversal de Mercator ○ bi - Gauss-Kruger ○ bj – Equirectangular ○ bo - Obliqua de Mercator ○ br – Robinson ○ bs - Obliqua espacial Mercator ○ bu - Cilíndrica, tipus específic desconegut ○ bz - Cilíndrica, altres ○ ca - Equivalent d’Albers ○ cb – Bonne ○ cc - Cònica conforme de Lambert ○ ce - Cònica equidistant ○ cp – Policònica ○ cu - Cònica, tipus específic desconegut



24

○ cz - Cònica, altres ○ da – Armadillo ○ db – Butterfly ○ dc – Eckert ○ dd - Homolosina de Goode ○ de - Obliqua bipolar cònica conforme de Miller ○ df - Van der Grinten ○ dg – Dimaxion ○ dh – Cordiforme ○ dl - Conforme de Lambert ○ zz - Altres ○ || - Cap intenció de codificar

• 24 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|).

• 25 - Tipus de material cartogràfic Codi d’un caràcter que indica el tipus de material cartogràfic descrit en el registre bibliogràfic. ○ a - Mapa solt ○ b – Col·lecció de mapes Un nombre d’unitats cartogràfiques relacionades però físicament separades i bibliogràficament diferents que el productor o l’entitat editora destina a formar un únic grup. ○ c - Recurs continu cartogràfic Publicació cartogràfica editada en parts successives que porten designacions numèriques o cronològiques i que es pensa continuar indefinidament. ○ d - Globus ○ e - Atles ○ f - Mapa separat que és suplement d’una altra obra ○ g - Mapa relligat com a part d’una altra obra ○ u - Desconegut ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 26-27 - Sense definir Cada una conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|)

• 28 - Publicació de govern Codi d’un caràcter que indica si el document és publicat o és produït per o per a una agència governamental i, si és així, el nivell jurisdiccional de l’agència. ○ # - No és una publicació de govern ○ a - Autonòmic ○ c - Multilocal ○ f - Federal/nacional ○ i - Organisme intergovernamental internacional ○ l - Local ○ m - Multiestatal ○ o - Publicació de govern--nivell sense determinar ○ s - Estatal, provincial, territorial, dependent, etc. ○ u - Es desconeix si el document és una publicació oficial ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 29 - Forma del document Codi d’un caràcter que indica la forma del material del document. ○ # - Cap de les següents ○ a - Microfilm ○ b - Microfitxa ○ c - Microcòpia opaca ○ d - Caràcters grans ○ f - Braille ○ r - Reproducció en caràcters normals Imprès llegible a ull nu. ○ s - Electrònic ○ | - Cap intenció de codificar

• 30 - Sense definir



25

Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|). • 31 - Índex

Codi d’un caràcter que indica si el document o el material d’acompanyament inclouen un índex de llocs o nomenclàtor geogràfic. ○ 0 - Cap índex ○ l - Índex present ○ | - Cap intenció de codificar

• 32 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|).

• 33-34 - Característiques especials de format Fins a dos codis d’un caràcter cadascun que indiquen les característiques del mapa. Els codis s’anoten per ordre d’importància en el document descrit. Si només s’assigna un codi, es justifica a l’esquerra i la posició no usada conté un blanc (#). ○ # - Sense característiques especials de format ○ e - Manuscrit ○ j - Targeta il·lustrada, postal ○ k - Calendari ○ l - Trencaclosques ○ n - Joc ○ o - Mapa mural ○ p - Cartes de joc ○ r - Fulls solts ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

Camp 006 El camp 006 és extremadament important per als fitxers informàtics/recursos electrònics, perquè és utilitzat en els ILS i altres programaris per determinar si un recurs és digital o no. Els valors per a un atles electrònic en un CD produït comercialment seria: 006 $00 m [fitxer informàtic] $05 g [general – destinataris] $09 c [figuratiu – informació pictòrica o gràfica] $11 [blanc; no és una publicació de govern] Figura 4: Camp 006 de MARC21 per a fitxers informàtics/recursos electrònics. 006--FITXERS INFORMÀTICS/RECURSOS ELECTRÒNICS Per a les descripcions de les posicions 01-17, vegeu les descripcions de les posicions corresponents 18-34 en la secció 008--FITXERS INFORMÀTICS del Camp de control 008. Posicions dels caràcters

• 00 - Forma del material ○ m - Fitxer informàtic/Recurs electrònic

• 01-04 - Sense definir ○ Cada una conté un blanc (#) o un caràcter de farciment ( | )

• 05 - Destinataris Vegeu la descripció de la posició 22 (Destinataris) al camp 008--FITXERS INFORMÀTICS


• 09 - Tipus de fitxer informàtic Vegeu la descripció de la posició 26 (Tipus de fitxer informàtic) al camp 008--FITXERS INFORMÀTICS

• 10 - Sense definir ○ Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment ( | )

• 11 - Publicació de govern



26

Vegeu la descripció de la posició 28 (Publicació de govern) al camp 008--FITXERS INFORMÀTICS


Títol i Designació general del tipus de document (General Material Designation, GMD) De vegades, trobar un títol per a un recurs cartogràfic electrònic pot portar una certa tasca detectivesca, i la nota que indica la font d’informació del títol és obligatòria en una catalogació de nivell complet. Molt sovint, el títol dels recursos en disc es pren de les etiquetes que hi ha sobre el mateix disc. Si aquí no hi ha res que pugui ajudar al catalogador, són molt útils els fitxers readme.txt o –el millor de tot– els fitxers de text de metadades que acompanyen el recurs. La selecció de la Designació general del tipus de document (GMD) requereix la presa de decisions –en alguns casos, doloroses– sobre alguns punts. Segons les normes de catalogació estàndard de les AACR2, el catalogador ha d’utilitzar la GMD “recurs electrònic” per a qualsevol e-recurs. Hi ha, però, un moviment entre la comunitat de catalogadors que s’inclina per utilitzar GMD múltiples a mida que es necessitin. Per exemple, si un recurs cartogràfic en format digital no té res al títol que indiqui els seus aspectes cartogràfics o materials, el catalogador podria usar una doble GMD, una per al contigut intel·lectual i una per al suport físic. [document cartogràfic ; recurs electrònic] Edició Utilitzeu els números d’edició del conjunt del document, no només, per exemple, del programari utilitzat per gestionar les dades. Aquesta informació es donaria a l’etiqueta 538 (requeriments del sistema) com es donaria en nota qualsevol altra número parcial d’edició. Zona de les dades matemàtiques i altres detalls específics o materials Aquesta zona es composa, en els documents cartogràfics, de l’escala (i esperem que en el futur també de la resolució), la projecció i les coordenades. Hi ha dos camps MARC21 implicats: el 034, un camp fixe creat especialment només per a la cerca d’un camp per ordinador, i no per ser utilitzat pels usuaris de biblioteca, i el 255, un camp de text lliure. Són camps que apareixen aparellats (encara que al 034 només hi ha la informació de l’escala i les coordenades) i, per tant, quan un d’ells apareix en un registre bibliogràfic també hi ha d’aparèixer l’altre. Comencem amb l’escala. En aquest cas el problema és que hi ha divergències sobre el significat del concepte d’escala quan es tracta de dades digitals, ja que, quan un recurs cartogràfic s’amplia o es redueix, l’única menció d’escala que segueix sent correcta es la barra de l’escala gràfica. Totes les altres mencions d’escala (proporció o fracció representativa, escala textual) passen a ser incorrectes. La pràctica actual a la comunitat



27

AACR2 és utilitzar “Escala no especificada”, excepte si l’escala se cita al títol del recurs. Es fa una nota d’“Escala d’origen” quan es coneix l’escala del recurs en paper a partir de la qual el recurs electrònic s’ha escanejat o digitalitzat. En l’actual esborrany de les ISBD(CM) es proposa que, per als recursos electrònics, s’inclogui la resolució. És una idea excel·lent ja que la resolució és la mesura del grau de detall amb la qual estan més familiaritzats els usuaris d’aquest tipus de dades. Exemple de menció de resolució podria ser: “Resolució, 1 metre”, que significa que l’objecte més petit que es pot distingir o mapejar sobre el document és 1 metre. A continuació ve la projecció, que té dues localitzacións possibles dins el format MARC21. Això es deu al fet que no hi havia prou espai al camp 255 de MARC21 per encabir-hi tots els camps nous que ara es necessiten per a la projecció (per exemple, la longitud del punt central, etc.). Com que no hi havia prou espai en els camps 2XX per assimilar aquests camps es van crear el 342 i el 343. Inicialment, es visualitzaven com a camps que havien d’aparèixer immediatament després del 255. Amb el pas del temps, els catalogadors han descobert que aquests camps (que es composen d’informació molt detallada sobre projeccions, datums i quadrícules) són, en realitat, camps de notes. La pràctica en la comunitat de catalogadors ha evolucionat fins a posar sempre en primer lloc el nom de la projecció en el camp 255$b i utilitzar el 342 per a projeccions només quan es disposa d’informació extensiva i detallada sobre la projecció. El nom de la projecció s’ha de registrar tant a la 255$b com al subcamp requerit del 242. Després venen les coordenades. Es poden registrar tant en la forma de graus/minuts/segons com en la de graus decimals/de graus i minuts decimals/o de graus, minuts i segons decimals. A més, com a coordenades es poden donar tant les quatre cantonades d’un requadre (en l’ordre següent: la longitud més a l’oest, la longitud més a l’est, la latitud més al nord i la latitud més al sud), com cada un dels vèrtexs si és un polígon sense límits marcats (cada vèrtex té primer el valor de la longitud i després el de la latitud. El polígon s’inicia per l’angle sud-est seguint el sentit de les busques del rellotge, excepte en l’exclusió de perímetre en la qual es procedeix en direcció contrària a les busques del rellotge per a la situació primera i, tant el primer com l’últim conjunt de vèrtexs han de tenir exactament els mateixos valors, de manera que el polígon quedi tancat. Figura 5: Camps 034 i 255 de MARC21. 034 - DADES MATEMÀTIQUES CARTOGRÀFIQUES CODIFICADES (R) Forma codificada de les dades matemàtiques que conté el camp 255 (Zona de dades matemàtiques) del registre bibliogràfic. Indicadors

• Primer - Tipus d’escala Valor que indica el tipus d’escala que conté el camp. ○ 0 - Escala indeterminable/Cap escala anotada

No es dóna cap fracció representativa en el camp 255. ○ 1 - Escala única ○ 3 - Grup d’escales

• Segon - Tipus de perímetre ○ # - No aplicable ○ 0 - Perímetre d’inclusió ○ 1 - Exclusió de perímetre



28

Codis de subcamp • $a - Categoria d’escala (NR)

Codi d’un caràcter que indica el tipus d’escala del document. ○ a - Escala lineal ○ b - Escala angular S’utilitza per a les cartes celests. ○ z - Altres tipus d’escales

• $b - Raó constant (escala horitzontal) (R) Denominador de la fracció representativa de l’escala horitzontal.

• $c - Raó constant (escala vertical) (R) Denominador de la fracció representativa de l’escala vertical de models en relleu i altres documents en tres dimensions.

• $d - Coordenades--longitud límit Oest (NR) • $e - Coordenades--longitud límit Est (NR) • $f - Coordenades--latitud límit Nord (NR) • $g - Coordenades--latitud límit Sud (NR)

Els subcamps $d, $e, $f i $g sempre apareixen junts. Les coordenades poden ser anotades en la forma hgggmmss, però altres formes són admeses, com ara els graus decimals. Els subelements es justifiquen a la dreta i cada posició no usada conté un zero.

• $h - Escala angular (R) Escala per a les cartes celests

• $j - Declinació--límit Nord (NR) • $k - Declinació--límit Sud (NR)

Els subcamps $j i $k tenen vuit caràcters de longitud cada un i consten de l’hemisferi, els graus, els minuts i els segons de la declinació d’una carta celest, anotats en la forma hgggmmss. Els subelements grau, minut i segon es justifiquen a la dreta i cada posició no usada conté un zero.

• $m - Ascensió recta--límit Est • $n - Ascensió recta--límit Oest

Els subcamps $m i $n tenen vuit caràcters de longitud cada un, i consten de l’ascensió recta d’una carta celest, anotats en la forma hhmmss. Els subelements es justifiquen a la dreta i cada posició no usada conté un zero.

• $p - Equinocci (NR) Any, o any i mes de la carta celest, anotat en la forma aaaa.mm.

• $r - Distància des de la Terra (NR) • $s - Latitud en el perímetre (R) • $t - Longitud en el perímetre (R) • $x - Data inicial (NR) • $y - Data final (NR) • $z - Nom del cos extraterrestre (NR) • $2 - Font (NR)

Codi de: MARC Code Lists for Relators, Sources and Description Conventions • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 034 1#$aa$b 100000 034 0#$a a 034 1#$a a$b 744000$c96000 034 1#$a a$b 253440$dE0790000$eE0860000$fN0200000$gN0120000 034 0#$a b$jN0300000$kN0300000$m021800$n021800 034 0#$a b$p 1950 034 1#$a a$dE079.533265$eE086.216635$fS012.583377$gS020.419532 034 1#$a a$d+079.533265$e+086.216635$f-012.583377$g-020.419532 255 - DADES MATEMÀTIQUES CARTOGRÀFIQUES (R) Dades matemàtiques associades a material cartogràfic, incloent-hi les cartes celests. Aquestes dades també es poden codificar al camp 034 (Dades matemàtiques codificades). Indicadors



29

• Primer - Sense definir ○ # - Sense definir

• Segon - Sense definir ○ # - Sense definir

Codis de subcamp

• $a - Menció d’escala (NR) Inclou qualsevol menció d’equivalència, escales verticals o mencions d’exageració d’escala de maquetes del relleu i d’altres documents tridimensionals.

• $b - Menció de projecció (NR) • $c - Menció de coordenades (NR) • $d - Menció de zona (NR) Utilitzat per a les cartes celests. • $e - Menció d’equinocci (NR) • $f - Parells de coordenades de perímetre exterior (NR) • $g - Parells de coordenades d’exclusió de perímetre (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 255 ##$aEscala no proporcionada. 255 ##$aEscala [ca. 1:90.000]. 255 ##$aScale [1:6,336,000]. 1” = 100 miles. Vertical scale [1:192,000]. 1/16” = approx. 1000’. 255 ##$aEscala no proporcionada;$bProj. cònica 255 ##$aScale 1:22,000,000 ;$bConic proj.$c(E 72º--E 148º/N 13º--N 18º). 255 ##$aScale 1:250,000$c(E 32º30’--E 34º30’/N 35º30’--N 35º00’). 255 ##$aLes escales varien$d(Zones +90º a +81º a 63º -81º a 98º $eeq. 1950). 255 ##$aEscala no proporcionada$d(RA 0 h a 24 h/Decl. +90º a -90º$eeq. 1980). Característiques del fitxer informàtic (computer file) La freqüència d’ús del camp 256 del MARC21 varia de país a país. La frase més utilitzada és “Dades i programari informàtics”. Les ISBD(ER) (International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources: http://www.ifla.org/VII/s13/pubs/isbd.htm) tenen en l’apèndix C (pàg. 90-91, nota final 4) un bon recull de frases possibles per utilitzar en aquesta zona (per exemple, “Dades electròniques representatives”, amb la subcategoria “Dades de mapes electrònics” i també la de “Dades d’imatges electròniques” que desafortunadament té la implicació, però un té la sospita que no la intenció, d’incloure les imatges de percepció remota. Probablament seria més sensat disposar d’una frase com ara “Dades de documents cartogràfics electrònics”, però aleshores es converteix en una repetició del GMD i no té gaire sentit fer-ho, a part del temps i la feina extra que representaria fer-ho. El camp 256 també inclou informació sobre el nombre de fitxers, nombre de registres i nombre de bytes. Comptar fitxers i registres és similar a comptar les làmines en un llibre –i com en aquell cas, una pèrdua de temps– i excepte si la informació apareix de forma explícita en el document o en el material d’acompanyament no sembla que sigui necessari donar-la. Considerant que el tamany del fitxer és una de les primeres preguntes que fa tot usuari de dades digitals, és important proporcionar, si és possible, una estimació del tamany total del fitxer. Considerant que aquesta informació, per la seva naturalesa, és quantitativa més que qualitativa, hauria d’apareixer en la descripció física, camp 300 de MARC21.



30

Figura 6: Camp 256 de MARC21, característiques del fitxer informàtic. 256 - CARACTERÍSTIQUES DEL FITXER INFORMÀTIC (NR) Característiques d’un fitxer informàtic, com ara el tipus de fitxer, el nombre de registres o d’instruccions. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Característiques del fitxer informàtic (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 256 ##$aDades d’ordinador (2 fitxers : 876,000, 775,000 registres). 256 ##$aProgrames d’ordinador (2 fitxers : 4300, 1250 bytes). 256 ##$aDades (1 fitxer : 350 registres). Representació gràfica digital Passem ara a la representació gràfica digital, camp 352 de MARC21. Aquesta informació hauria d’apareixer a continuació del camp 255 però, com hem dit abans, tenir aquesta prestació requereix treballar amb els programadors de sistemes de cada biblioteca. El catalogador s’ha d’esforçar a proporcionar els valors d’aquest camp, ja que indica quin format digital i quins fitxers hi ha a la base de dades i això diu a l’usuari quin programari d’aplicacions necessita obtenir i conèixer o apredre com funciona. Aquests són temes que els usuaris de dades digitals pregunten invariablement al taulell d’informació i per tant és lògic que el registre bibliogràfic inclogui la informació. Figura 7: Camp 352 de MARC21, representació gràfica digital. 352 - REPRESENTACIÓ GRÀFICA DIGITAL (R) Descripció del mètode de referència, i del mecanisme utilitzat per representar informació gràfica en un conjunt de dades. Aquesta informació consisteix en el tipus de tècnica d’emmagatzematge utilitzada, en el nombre de documents del conjunt de dades i en el format en què són emmagatzemades les dades. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Mètode de referència directa (NR) • $b - Tipus d’objecte (R) • $c - Comptador d’objectes (R) • $d - Comptador de files (NR) • $e - Comptador de columnes (NR)



31

• $f - Comptador vertical (NR) • $g - Nivell de topologia VPF (NR) • $i - Descripció de referència indirecta (NR) • $q - Format de la imatge digital (R) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 352 ##$aVector. 352 ##$aPoint :$bEntity point. 352 ##$aRaster :$bpixel$d(5,000 x $e5,000) ;$qTiff. 352 ##$aVector :$bGT-polygon composed of chains$c(70). 352 ##$aVector :$i100 year floodplain boundary; 500 year floodplain boundary. Descripció física Per als documents cartogràfics catalogats amb el format mapa, la pauta és usar la designació específica del tipus de document (Specific material designation, SMD) al 300|a, juntament amb el suport físic que convingui, després anotar si hi ha color, en el camps 300|b i després donar les dimensions (les del document cartogràfic, les del suport físic, o les dues, o només les del suport físic si és difícil o impossible proporcionar les mides del document cartogràfic. Per exemple: 300|a 1 mapa en 9 fulls : |b col. ; |c 239 x 200 cm, fulls 30 x 20 cm Per tant, la forma apropiada per als documents cartogràfics electrònics és: 300|a 184 imatges de percepció remota (ca. 5 gigabytes) en 10 CD-ROMs : |b col. ; |c CDs 4 ¾ in. La indicació de color, tant si el fitxer digital es presenta en una escala de grisos (que es pot considerar com a blanc i negre) com en color, és una combinació entre la capacitat del programari i els requeriments de l’usuari. El que volem, en aquest cas, és informar a l’usuari que si el seu programari té unes prestacions determinades, la imatge que podrà veure serà en color. Si utilitzem la pauta que acabem d’enunciar, solucionem el problema que planteja la forma habitual de la descripció física per a documents no-cartogràfics. Força usuaris pensen que és el suport de les dades el què és en color i no la informació contiguda en aquest suport. Per exemple, 300|a 1 disc òptic làser electrònic: |b col. |c 4 ¾ in. Sembla que és més adequat utilitzar el subcamp del material d’acompanyament, 300|e, només per als textos impresos i les guies que acompanyen les dades digitals, encara que es podria acceptar el cas dels arxius Readme.txt que afortunadament van inclosos a la majoria dels documents digitals. Evidentment aquests fitxers es poden citar en aquest subcamp si són impresos en paper. Si no són impresos, és important citar en un camp de notes que existeixen aquests manuals o fitxers Readme.txt.



32

Però, què passa amb els documents cartogràfics electrònics que només són accessibles via Internet o amb els que la biblioteca ha descarregat de la xarxa i ha emmagatzemat en el disc dur de la biblioteca? Segons aquesta pauta, assegureu-vos de tenir un camp 300 per als recursos electrònics disponibles en línia: 300|a 1 mapa (ca. 120 megabytes) en línia : |b col. Figura 8: Camp 300 de MARC21, descripció física. 300 - DESCRIPCIÓ FÍSICA (R) Descripció física del document descrit, incloent-hi la seva extensió, les dimensions i altres detalls físics com ara la descripció de qualsevol material d’acompanyament, i tipus i mida de la unitat. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Extensió (R) Nombre de pàgines, volums, cassets, temps total de reproducció, etc. del document descrit.

• $b - Altres detalls físics (NR) Característiques físiques, com ara il·lustracions, color, velocitat de reproducció, característiques del solc, presència i tipus de so, nombre de canals i format de presentació de la pel·lícula cinematogràfica.

• $c - Dimensions (R) S’expressa en centímetres, mil·límetres o polzades; pot incloure un qualificador entre parèntesis que doni el format del document (per exemple, (fol.), (8º)).

• $e - Material d’acompanyament (NR) Pot incloure una descripció física del material d’acompanyament entre parèntesis.

• $f - Tipus d’unitat (R) Termes com ara pàgina, volums, capses, peus cúbics, peus lineals, etc. que identifiquen la configuració del material i la manera com està emmagatzemat.

• $g - Mida de la unitat (R) Mida de la unitat continguda en el subcamp $f. El subcamp $g és repetible quan es donen formes d’extensió addicionals.

• $3 - Materials especificats (NR) La part dels materials descrits als quals s’aplica el camp.

• $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 300 ##$a149 p. ;$c23 cm. 300 ##$a1 partitura (16 p.) ;$c29 cm. 300 ##$a11 vol. :$bil. ;$c24 cm. 300 ##$a1 enregistrament sonor (20 min) :$banalògic, 33 1/3 rpm, estèreo ;$c30 cm. 300 ##$a160 diapositives :$bcol. ;$c5 x 5 cm. 300 ##$a8 bobines de 8 (7557 peus) :$bso, col. ;$c35 mm$3doble negatiu nitrat (còpia 2). 300 ##$a1 vídeocasset d’1 (Beta) (30 min) :$bso, col. ;$c13 mm$3(2 còpies) 300 ##$a1 disc d’ordinador :$bso, col. ;$c9 cm. 300 ##$a42$fpeus cúbics. 300 ##$3poemes$a1$fpàgina ;$c108 cm x 34,5 cm. 300 ##$adiari$a1$fvolum$a(463$fpàgines) :$c17 cm x 34,5 cm. 300 ##$a17$fcapses$a(7$fpeus lineals) 300 ##$a1 bobina (312 peus) :$bmut, b/n;$c16 mm$3còpia de referència.



33

300 ##$a65 estampes :$bprocés en relleu ;$c29 x 22 cm. 300 ##$a1 partitura (30 p.) ;$c20 cm +$a16 particel·les ; $c32 cm. 300 ##$a1 globus :$bcol., fusta, sobre peu de llautó ;$c12 cm. de diàm. 300 ##$a1 disc sonor (56 min) :$bdigital, estèreo ;$c12 cm. 300 ##$a271 p. :$bil. ;$c21 cm +$eatles (37 p., 19 fulls de làm. : 19 map. col.; 37 cm) 300 ##$a40 p. :$bil. (xilografies) ;$c20 cm (8º) 300 ##$a1 disc d’ordinador ;$c9 cm +$emanual de referència. 300 ##$a24$ffitxers. 300 ##$3registres$a1$fcapsa$g5 x 10 x 9 cm.

Camps de notes [inclou Dades de referència geoespacial (Geospatial Reference Information) i Dades de coordenades planes (Planar Coordinate Data)] Encara que, per regla general, les notes es consideren opcionals, les normes per als documents digitals necessiten dos tipus de notes: les dels requeriments del sistema (camp 538 de MARC21) i la font d’informació del títol (camp 500 de MARC21). Les notes referides a les restriccions d’ús (camp 506 de MARC21) i sobre els termes que regulen l’ús i la reproducció (camp 540 de MARC21) tenen un interès especial per a les dades digitals. La decisió sobre quines altres notes s’han d’incloure per als documents cartogràfics electrònics és millor que es prengui segons les diferents polítiques locals, basades en el que la majoria dels usuaris de la biblioteca pot considerar més útil. Hi ha força camps de notes creats especialment per a documents cartogràfics electrònics, i , com és evident, també hi ha camps de notes creats especialments per a tots els documents electrònics en general. Començarem per dos camps: Dades de referència geoespacial (camp 342 de MARC21) i Dades de coordenades planes (camp 343 del MARC21). Aquests camps haurien d’aparèixer, si el catàleg en línia ho permetés, en la zona de notes, és a dir, entre els camps 5xx. El problema rau en el fet que, tant segons la teoria com en la pràctica de la catalogació, aquests dos camps al ser notes de la zona 3 de les ISBD (camp 255 de MARC21) haurien d’aparèixer en aquest lloc. Aquesta funció sembla que és molt difícil de programar, ja que no es pot preveure quines notes apareixeran en un registre bibliogràfic concret. És a dir, no hi ha manera de saber si el tercer camp 500 de MARC21 serà l’última nota de la zona 2 i així els camps 342 i 343 es poden colocar a continuació. Una possibilitat és fer que els camps 342 i 343 apareguin al final de la zona de notes, immediatament abans de les notes locals (camp 590 de MARC21). Tant un camp com l’altre contenen informació bàsica (per exemple, el nom de la projecció, el nom de la quadrícula) i molt detallada (per exemple, la resolució de la latitud, la de la longitud). Segons el tipus d’usuari que tingui la biblioteca, la informació molt detallada pot registrar-se només en el fitxer de metadades que acompanya les dades amb una referència a aquest fitxer en el registre bibliogràfic destinat als usuaris. Si s’escull aquesta opció, el catalogador pot utilitzar una nota general (camp 500 de MARC21) o el camp per a la localització i accés electrònics (camp 856 de MARC21) que permet al catalogador especificar en el segon indicador que la URL es refereix a un document relacionat i no al document que s’està catalogant.


(15-19 de novembre d