presentació5_litoral_insulars

6) Relleu costaner peninsular i Insular

L'espai geogràfic espanyol: diversitat geomorfològica

El litoral peninsular espanyol mesura uns 3.167 Km., dels quals:

- 1.663 corresponen a la zona banyada pel Mediterrani

-  770 Km. a la zona cantàbrica i

-  735 a la zona atlàntica (sector andalús i sector gallec). Característiques generals del litoral peninsular espanyol: •  Ofereix un aspecte massís. No existeixen grans planes litorals ni grans penetracions del mar en la península.

•  L'existència d'alineacions muntanyenques a la zona litoral influeix fortament en la •  morfologia del litoral peninsular espanyol.

•  Les serralades paral·leles al litoral accentuen el caràcter abrupte de les costes i donen un aspecte rectilini als litorals.

•  Així, la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques que corren paral·lels al litoral donen al seu litoral una forma rectilínia i abundants penya-segats.

•  La cadenes transversals a la costa donen lloc a eixos o alineacions que s'introdueixen al litoral, tallant-ho o modelant-ho •  arcs o ovals. •  Costa mediterrània, exceptuant la catalana, presenta formes en arc ocasionades per sortints del Sistema Ibèric i de les Bètiques.

Presenta trets ben diferenciats segons la zona:

1. COSTES ATLÀNTIQUES

- Paral·lela a la serralada caràcter rectilini És rocosa i amb abundants penya-segats i rases, a causa de la proximitat de la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques. - El caràcter agressiu del mar Cantàbric, amb fortes marees i onatge, ha tingut molta influència en el modelatge de la costa, en la qual escassegen les platges i predominen les formes abruptes . - Són freqüents petites ries de boca estreta. Destaquen la del Nalón i la del Nervión. - En aquesta costa es troben: Els caps de Machichaco, All, Major, Penyes, Estaca de Bars La ria de Bilbao La badia de Santander

.1 La Costa Cantàbrica

EL MEDIO FÍSICO ESPAÑOL 5- El relieve costero peninsular

LAS COSTAS ATLÁNTICAS

La Costa Cantábrica :

- Paralela a la cordillera del mismo nombre, presenta un carácter rectilíneo, que contrasta con las formas curvilíneas del litoral mediterráneo

- Es rocosa y con abundantes acantilados y rasas, debido a la proximidad de la Cordillera Cantábrica y los Montes Vascos.

- El carácter agresivo del mar Cantábrico, con fuertes mareas y oleaje, ha tenido mucha influencia en el modelado de la costa, en la que escasean las playas y predominan las formas abruptas .

- Son frecuentes pequeñas rías de boca estrecha. Destacan la del Nalón y la del Nervión.

- En esta costa se encuentran:Los cabos de Machichaco, Ajo, Mayor, Peñas, Estaca de BaresLa ría de Bilbao La bahía de Santander

La Costa Gallega:

- Su característica más notable es su morfología rocosa y abrupta, en la que se alternan cabos y rías. Son consecuencia de la invasión por el mar de los valles fluviales abiertos en las numerosas fracturas del Macizo Galaico.

- Las “Rías Bajas” son las que más penetran hasta el interior (hasta 30 Km.). Son anchas y profundas, originadas por hundimiento del litoral. Destacan las de Muros, Arosa, Pontevedra y Vigo.

- Las “Rias Centrales” son valles fluviales inundados. Rías de La Coruña, Ferrol y Betanzos

- Las “Rías Altas” son cortas y estrechas: Rías de Ortigueira, Vivero y Ribadeo

- En esta costa se encuentran los cabos de Ortegal, Touriñan, Finisterre

IES JUAN CARLOS I 2 Departamento de Geografía e Historia

1.2 La costa Gallega

La seva característica més notable és la seva morfologia rocosa i abrupta, en la qual s'alternen caps i ries. Són conseqüència de la invasió pel mar de les valls fluvials obertes en les nombroses fractures del Massís Galaic. - Les “Ries Baixes” són les que més penetren fins a l'interior (fins a 30 Km.). Són amples i profundes, originades per enfonsament del litoral. Destaquen les de Murs, Arosa, Pontevedra i Vigo. - Les “Rias Centrals” són valls fluvials inundades. Ries de La Corunya, Ferrol i Betanzos - Les “Ries Altes” són curtes i estretes: Ries d’Ortigueira, Viver i Ribadeo - En aquesta costa es troben els caps de Ortegal, Touriñan, Finisterre


Rías Altas Rías Bajas

La Costa Atlántica Meridional:

- Se extiende desde la desembocadura del río Guadiana hasta el peñon de Gibraltar.

- Está dominada por el Golfo de Cádiz, que se corresponde con la zona más baja de la depresión del Guadalquivir

- En su mayor parte es baja y arenosa, porque no hay montañas cercanas, sobre todo entre Ayamonte y el cabo de Trafalgar, .

- Predominan las marismas, como las formadas en la desembocadura del Guadalquivir, las flechas litorales y las dunas

- El estrecho de Gibraltar tiene una anchura mínima de 13 kilómetros y en él se encuentran la bahía de Algeciras y el Peñón de Gibraltar.











1.3 La costa atlàntica Meridional

- S'estén des de la desembocadura del riu Guadiana fins al peñón de Gibraltar. - Està dominada pel Golf de Cadis, que es correspon amb la zona més baixa de la depressió del Guadalquivir - En la seva major part és baixa i sorrenca, perquè no hi ha muntanyes properes, sobretot entre Ayamonte i el cap de Trafalgar, . -  Predominen les marismes, com les formades en la desembocadura del

Guadalquivir. (Planures de sediment formada per aports fluvials i marins que originen ecosistema humit adaptat a la salinitat de les aigües).

-  les fletxes litorals i les dunes. (Fletxes litorals: cordons arenosos formats de forma paral·lela a la costa per aport marí i acció de la deriva litoral paral·lela a la costa.










Dunes: acumulacions d’arena Transportada pel vent i Fixades per la vegetació * Sistema dunar

2. LA COSTA MEDITERRÀNIA

2.1 El sector bètic

2.2 El Golf de València

Formada per una sèrie d'arcs els extrems dels quals són caps rocosos, ocasionats per sortints del Sistema Ibèric i de les Bètiques. - S'alternen costes altes i rocoses amb costes baixes i sorrenques. - Cal diferenciar:

Des de Gibraltar al cap de la Nau -  Presenta zones de penya-segats allí on les Serralades Bètiques discorren paral·leles al litoral, que s'alternen amb costa baixa i sorrenca. - Són freqüents els camps de dunes i les albuferes ( el Mar Menor) - Destaquen els caps de Gata i Pals i els golfs d'Almeria i d'Alacant.

- Es correspon amb un altre gran oval que va des del Cap de la Nau fins al Delta de l'Ebre - És el sector de costa baixa més extens de la península -  S'alternen platges, albuferes (Mar Menor, València), i tòmbols (barres d’arena que en- Llacen illots i la costa. Ex. Penyal de Ifach a Calp)

2.3 Litoral Català

Des del delta de l'Ebre al Cap de Creus -  De sud a nord s'alternen les platges i els penya-segats que es fan més abundants com més al nord, en la coneguda com a “Costa Brava” catalana, on la Serralada Costaner- Catalana s'introdueix en el mar. Destaquen el Delta de l'Ebre, el cap de Tortosa i el Golf de Roses


LA COSTA MEDITERRÁNEA:

- Formada por una serie de arcos cuyos extremos son cabos rocosos, ocasionados por salientes del Sistema Ibérico y de las Béticas.

- Se alternan costas altas y rocosas con costas bajas y arenosas.

- Hay que diferenciar:

El Sector Bético:

- Desde Gibraltar al cabo de La Nao

- Presenta zonas de acantilados allí donde las Cordilleras Béticas discurren paralelas al litoral, que se alternan con costa baja y arenosa.

- Son frecuentes los campos de dunas y las albuferas ( el Mar Menor)

- Destacan los cabos de Gata y Palos y los golfos de Almería y de Alicante.

El Golfo de Valencia:

- Se corresponde con otro gran óvalo que va desde el Cabo de la Nao hasta el Delta del Ebro

- Es el sector de costa baja más extenso de la península

- Se alternan playas, albuferas (Mar Menor, Valencia), y tómbolos (Peñón de Ifach en Calpe)

El Litoral Catalán:

- Desde el delta del Ebro al Cabo de Creus

- De sur a norte se alternan las playas y los acantilados que se hacen más abundantes cuanto más al norte, en la conocida como “Costa Brava” catalana, donde la Cordillera Costero-Catalana se introduce en el mar.

- Destacan el Delta del Ebro, el cabo de Tortosa y el Golfo de Rosas


2. RELLEU INSULAR

2.1 BALEARS

-  Les Illes Balears, localitzades en el Mediterrani, estan integrades per Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera i alguns altres illots menors. -  Totes les illes, excepte Menorca (un testimoni del vell escudo paleozoic), són la prolongació natural dels Sistemes Bètics, submergits en el Mediterrani i reapareguts en les Balears. La illa de Mallorca és la més muntanyosa. Conté: -  La Serra de la Tramuntana, a Mallorca, és la regió muntanyenca més Destacada d'aquest arxipèlag. Aquí se situa el Puig Major (1.455 m). De formació calcària - Les serres de Llevant amb una alçada mitjana de 500m es perllonguen fins l’arxipèlag De Cabrera. La major altitud es troba al N al macís d’Artà - La depressió central entre ambdues serralades.

Eivissa i Formentera són una prolongació de les Bètiques, enllaçades sense Discontinuïtat marítima fins el Quaternari. Repeteixen esquema: majors elevacions al N de l’illa, depressió i un macís al sud de Formentera (la Mola) i planura sud Eivissa Menorca: materials més antics, també mesozoics (migjorn) . Vinculació a la Serralada Costanero Catalana. Meitat N Paleozoica

Major altitud, Toro (358m) al Centre de la illa.

Costes balears: -  Penya-segats -  Platges aports fluvials quaternaris -  Sedimentàries Miocè aport marí -  Torrents, albuferes...

2.2 CANÀRIES

-Illes d’origen volcànic formades del fons de la mar.

-L’activitat de Lanzarot i Fuerteventura començà fa 22 milions d’anys -L’illa més jove és el Hierro amb una antiguitat de 750.000 anys

-Situades al nord de l’Atlàntic, front a la costa africana, a 1.100km de la península Ibèrica i a 100 d’Àfrica. - Extensió de 7447 km2

- Lanzarote i Fuerteventura: tenen un relleu poc accidentat i de poca altitud - La resta de les illes tenen altituds superiors als 1000m - A Tenerife hi ha el volcà del Teide (3718m), el cim més alt d’Espanya - A la Illa de la Palma el Roque de los Muchachos de 2426m

MADEIRA

CANARIAS

AZORES

Hoernle and Carracedo, 2008 (Encyclopedia of Islands, University of California Press)

ATLAS

Formació: Més recent E-W

Carracedo, 2008 (Volcanes de La Palma, Gomera y El Hierro, Editorial Rueda)

Guillou et al., 2004

- L’activitat de Lanzarote i Fuerteventura començà fa 22 milions d’anys - L’illa més jove és el Hierro amb una antiguitat de 750.000 anys

Emersión secuencial de las islas Canarias (modificado de Carracedo,1999)

Estadis formació

El Teide. Tenerife

Geomorfologia. - El relleu canari és el resultat de les interaccions i interferències, a l'espai i el temps, dels esdeveniments eruptius i dels processos erosius. - Aquestes interferències són les que comporten al fet que, en un mateix àmbit territorial, sigui possible observar antigues estructures molt desmantellades al costat d'altres de recent formació.

Formacions volcàniques: -  Cons: formació de cendres i lapillis des d’on emana el material volcànic.

Con volcànic

-  Els cons són aparells volcànics formats per acumulacions de piroclastos, normalment basàltics

-  D'edat quaternària, que s'han construït durant un únic episodi eruptiu -  El seu nom prové de la seva morfologia cònica, que en la major part dels casos

s'ha perdut tant per paràmetres de tipus natural, com per la pressió que l'home ha exercit sobre ells, per a usos determinats com és la fabricació d'àrids.

- Poden aparèixer individualitzats o en família constituint alineacions contínues o discontínues, nusos, aglomeracions, sistemes o cadenes. -Es localitzen, en la seva majoria, en la meitat nord-oriental.

-  Calderes: grans cràters circulars formats per explosió o enfonsament d’un volcà

Calderes

Les calderes són: -Depressions circulars lligades a aquests esdeveniments eruptius recents. -  Normalment presenten un fons pla,

vessants escarpades i dors -  Existeixen diversos tipus:

-  d'enfonsament -  col·lapse -  Explosió •  encara que el terme caldera serveix a

Canàries per designar altres morfologies d'erosió relacionades amb valls.

La singularitat d'aquests edificis ve donada no només per la seva morfologia, sinó per la seva formació, en la qual intervenen processos d'interacció aigua-magma, que originen explosions de molt alta energia.

Les bugades o colades de lava -  Apareixen associades als cons, per tant són també quaternàries. -  Normalment, quan es dóna l'esdeveniment eruptiu: les laves en fluir

trenquen el con, però també poden emetre's fora dels límits de l'edifici, a partir de fractures.

-  Aquestes bugades són de naturalesa basàltica

Restes bugades El Hierro

-  Malpaïsos: terrenys formats per solidificació ràpida de material volcànic, colades de blocs

-  Dics, roques i pitons: per erosió diferencial de conductes d’emissió de lava.

-Dics si són conductes de fissura -Roques si són xemeneies volcàniques

Malpaïsos

Pitons volcànics canàries

Diques

Conques: barrancs i formacions de vessant. Un dels elements més característics del relleu insular són els barrancs, llaurats per l'acció torrencial de les aigües sobre les estructures volcàniques. La gran varietat morfològica entre els barrancs de Gran Canària es deu a factors com l'edat dels materials, la seva resistència davant l'erosió, la interacció amb els esdeveniments constructius, la incidència de certes línies de feblesa estructural i les accions desenvolupades sota condicions climàtiques diferents a les actuals

Interfluvis: rampes, lloms i crestes. Les crestes - s'associen normalment a relleus antics - apareixent en ocasions en forma d'estrets ganivets el perfil transversal dels quals sol estar trencat per serrals o “degollades” (en la terminologia local). les rampes – interfluvis plans: apareixen indistintament sobre materials antics o recents, de qualsevol naturalesa, basàltica. Els lloms de Gran Canària ofereixen una singularitat: -  apareixen sobre estructures, però també sobre importants paquets de dipòsits

sedimentaris d'origen continental -  formació, fruit del fort desmantellament del primitiu edifici insular, anterior a

l'emissió de les sèries recents -  superfícies alomades, d'escassa altitud i alguna cosa estabilitzades gràcies a la

vegetació i a la compacitat que presenten els dipòsits

LITORAL CANÀRIES

Quant a la morfologia de les seves costes, l'acció marina ha determinat la seva conformació, en general escarpades a sobrevent

- Planes costaneres i platges a sotavent. - Els penya-segats i cales a les desembocadures de barrancs i valls de la zona nord -  A les illes joves contrasten amb els plans costaners, platges, i camps de dunes costaneres formades per materials d'origen orgànic marí, que en molts casos se superposen o intercalen a materials volcànics, sobretot a les àrees del sud d'algunes de les illes, però amb major intensitat en les orientals.

Costa dunar Fuerteventura

Penya-Segats volcànics

Platges origen volcànic

Platja formació marina

presentació5_litoral_insulars

Education