D E M A D Î N A M AY U R Q A A L A C I U T A T I N C I P I E N T

I N D U S T R I A L I T Z A D A S . X I X

CAIGUDA DE L'ISLAMISME- CIUTAT MALLORCA FEUDAL •  31 de desembre de 1229 Madîna Mayurqa caigué davant l'exèrcit català de Jaume I.

•  Mallorca entrà dins l'Edat Mitjana feudal de domini cultura cristià

•  El 31 de desembre de 1229 Madîna Mayurqa

•  La nova capital del Regne de Mallorca canvià el nom per : Ciutat de Mallorca.

•  Tot i que la ciutat mantenia el perímetre del període islàmic i respectà en bona mesura el traçat urbà i s'adaptà a les noves necessitats derivades de les influències culturals i econòmiques.

•  Es mantení el sistema de distribució d'aigua islàmic

•  Les noves necessitats residencials no obligaren a enderrocar i aixecar nous murs perquè hi havia una important oferta de sòl vacant intramurs que fins llavors, estava ocupada per horts i cementiris.

•  La ciutat transformà fesonomia i paisatge.

•  Pel que fa a l'estructura urbana. 2 aportacions p.pals 1) Lleu introduccció de normes d'ordenació als nous espais edificats

Certa regulació traçats

Ex. Barri Calatrava

24 de juny de 1321-Jaume Santacília obté permís reial i dels jurats per a obrir una porta a la muralla de Sa Calatrava, que seria la Porta del Mar o de la Marina.

2)  Nou significat espai públic: lloc destinat a localitzar-hi activitats comercials

- Canvis paisatgístics: obres d’arquitectura civil i religiosa.

Els conqueridors cristians derivaren la major part de l’herència musulmana i la substituïren per nova simbologia cristiana

Període domini art gòtic. - Reconstrucció Palau Alumudaina (S.XIV)

Jaume II va ordenar la reconstrucció del castell seguint el model del Palau Real de Perpinyà. Es va convertir des d'aquest moment en residència real dels monarques del Regne de Mallorca, de virreis i governadors. L'estructura actual correspon a la construcció del segle XIV, en la qual es distingeixen dos espais principals: el Palau del Senyor Rei i el Palau de la Senyora Regina. Al seu al voltant es troben els banys àrabs, el Saló Major, la Procuración Real, les Capelles de Santa Ana i de Sant Jaime i el Séller Real.

Imatge interior palau Almudaina

- Construcció de la Seu (S. XVIII-XVI)

La mesquita se situava aproximadament a l'altura de l'absis de l'actual Catedral. D'aquesta manera, les referències documentals a la seu de Santa María al llarg del segle XIII han de relacionar-se amb intervencions, retocs i/o ampliacions en l'antiga mesquita purificada , convertida en catedral per adaptar-la a les exigències del culte cristià, i que va ser usada al llarg dels segles XIII i XIV mentre es desenvolupaven les obres de la capçalera del nou temple. La desaparició completa de l'antiga mesquita, que es trobava dins de les obres de la catedral, no va ser una realitat fins a principis del segle XVI.

Fase constructiva 1 - Vista frontal Presbiterio. Modelo 3D: Jeroni Segui

Fase Constructiva 1 - Vista Lateral Cabecera. Modelo 3D: Jeroni Segui

•  El castell de Bellver es troba situat a 3 km del centre de la ciutat de Palma, a 112,6 m. sobre el nivell de la mar. Domina la badia i una gran part de l'illa de Mallorca.

•  La construcció del castell s'inicia l'any 1300 per ordre de Jaume II, rei de Mallorca. Els treballs de la mola duraren nou anys i els d'ornamentació s'acabaren més tard. Varen treballar a l'obra 70 obrers fixos i un gran nombre de dones i esclaus del rei.

•  El castell es va concebre per a ser residència reial .

(http://castelldebellver.palmademallorca.es/portal/PALMA/castelldebellver/contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&contenido=76719&tipo=6&nivel=1400&layout=contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca&codMenu=2249)

- El Castell de Bellver (S. XIV)

- La Llotja (S.XV)

L'edifici de la Llotja (s. XV), antiga seu del col·legi de la Mercaderia, és la millor representació de l'estil gòtic a Mallorca. És una de les obres mestres de l'arquitectura a la illa. Va ser construïda per Guillem Sagrera entre 1420 i 1452. Aquest escultor mallorquí de gran renom al segle XV, va rebre l'encàrrec de construir un lloc apropiat per a les necessitats dels mercaders. El resultat va ser un edifici senzill, de composició molt equilibrada, mostra de l'estil gòtic a la illa.

Des del S.XVI fins el S.XIX Palma té una morfologia de PLAÇA FORTA

-  Les primeres obres dirigides a la reforma interior i embelliment són de la il·lustració

-  Les primeres transformacions durant els segles XVI i XVII són obres d'enginyeria civil i militar

-  Construcció d’un nou recinte emmurallat provocat per les noves necessitats:

-  La pólvora i els avanços en enginyeria militar de l’època moderna.

-  Obra encarregada al enginyer militar Giacomo Pelearo “Fratini”: murada sobre baluards

-  Obra iniciada al S.XVI i acabada al S.XIX

-  Noves fortificacions més sòlides i altes aixecades a prop de les defenses medievals.

Al llarg dels segles XVI i XVII, les freqüents incursions turques per mar evidenciaren que aquestes eren massa febles per resistir la contundent artilleria moderna. Calia construir un cinquè recinte emmurallat, més fort i d’acord amb els nous conceptes arquitectònics militars. Començà així l'edificació de les murades renaixentistes, projecte grandiós iniciat el 1551 i que no finalitzarà fins 1801. Aquesta nova murada constava de dotze baluards per defensar tota la llargària dels murs, a més d’un ample fossat d’uns 24 m d’amplada que circumdava la ciutat per terra.

Figura 3a Verdadera planta de Mallorca y siti, axi la planta vella, com encara la Fortificatio fabricada y senyalada per lo Capita Fertin... por mi Antoni Verger sculptor, 1596

Font: Archivo de la Corona de Aragón.  Autor: Antoni Verger. - Escala gráfica de 170 canas [=6,6 cm], [escala numérica 1: 4.000]. [Mallorca, 15 de septiembre de 1596]. (N.E. Para mejorar la visualización de las imágenes, apoyar el cursor sobre las mismas)

Biblio 3W REVISTA BIBLIOGRÁFICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES (Serie  documental de Geo Crítica) Universidad de Barcelona ISSN: 1138-9796. Depósito Legal: B. 21.742-98 Vol. IX, nº 518, 25 de junio de 2004

Plano de «La Ciutat de Mallorca» del presbítero y matemático Antonio Garau, 1644

La forma de la ciutat actual deu molt a aquesta obra d'enginyeria militar

El curs actual de les vies que circumdaven la ciutat preindustrial (Avingudes) i el passeig de Mallorca, Es troben sobre l’antic traçat de les murades.

Per motius de seguretat militar, es limità l’assentament de la població a l’exterior de la murada

Actualment es conserven 2 fragments de la murada marítima - Baluard de Sant Pere (W) - Entre Mirador i Baluard Príncep

La seva posició estratègica els va salvar de la piqueta que als anys 30 del segle XX va acabar amb el 80 per cent de la muralla palmesana. Els baluards no van aparèixer al recinte fortificat fins que va ser necessari emprendre la defensa artillera de la ciutat. Això succeïa al segle XVI, durant les Germanies, i en un moment de forta inseguretat a la Mediterrània. Per això el seu característic perfil en punta de diamant no estigui present a la muralla romana ni en la islàmica, que van precedir i es van integrar en la muralla renaixentista. (http://www.masmallorca.cat/cultura-cat/els-baluards-de-sant-pere-i-del-princep-recuperen-la-palma-fortificada.html#ixzz3UTo4hxXA )

http://www.hoyesarte.com/wp-content/uploads/2013/08/Gaspar-Rul·lan-Puente-de-Santa-Catalina-y-baluard-de-Sant-Pere-Palma-de-Mallorca-c.1930-1932.-Fons-Rul·lan.-Arxiu-del-So-i-de-la-Imatge.-Consell-de-Mallorca.jpg

Pont de Santa-Catalina i baluard de Sant Pere Palma de Mallorca1930-1932.

Baluard de Sant Pere

Un enorme baluern va trencar el silenci de la matinada de l'11 de gener de 1963. Un gran tram de la muralla del Baluard de Sant Pere

http://ultimahora.es/noticias/local/2013/01/10/89638/palma-salvo-baluard-sant-pere-especulacion-inmobiliaria-hace-anos.html

Baluard des Príncep

Renovació del baluard del Príncep Palma (Espanya), 2013. L'enderroc de tres edificis militars dels anys seixanta

Veure: http://ultimahora.es/mallorca/fotogaleria/evolucion-baluard-del-princep.html

Desplaçament llera de la Riera (1613) Cap el fos de les murades per salvaguardar la ciutat de crescudes violentes. El lloc anteriorment ocupat pel torrent es convertí en un eix viar fonamental per la ciutat:

- Rambles - Born

La gran riuada que es va produir a Ciutat en 1403 va causar més de 5.000 morts i la destrucció d'unes 1.500 habitatges. Sa Riera es va desbordar i va provocar una de les majors tragèdies naturals que es recorden. No obstant això, va haver-hi moltes més inundacions en Cana a causa del torrent que transcorria per l'actual Rambla i el passeig del Born. La població estava farta i els governants sabien que havien de fer alguna cosa, però la solució no va arribar fins a més de 200 anys després.

La historia de la primigenia Riera en el actual paseo del Born se inicia cuando "era el cauce de una ensenada que llegaba, por lo menos, hasta el Teatro Principal", añade el articulista de DIARIO de MALLORCA. "Con el paso de los siglos se convirtió en la prolongación del torrente de sa Riera, que proviene de Puigpunyent y penetraba en los muros de Ciutat a través de una obertura (la puerta Plegadissa) continuando por la Rambla y la calle Unió hasta llegar al Born". Desde la época musulmana, este torrente dividió la urbe en dos grandes espacios que estaban comunicados por puentes, como el que se puede ver –parte de él– en el aparcamiento subterráneo de Via Roma. Sin embargo, los problemas que causaba hicieron que el rey Jaume II (1267-1327) ya proyectase su desvío, aunque al final no se ejecutó. Las obras de 1613 trasladaron el cauce fuera de las murallas a partir del camí de Jesús y hasta donde está el paseo Mallorca para llegar finalmente al mar. Sin embargo, el desvío no se hizo del todo bien, ya que "en 1618 unas fuertes lluvias hicieron que el agua bajase con gran fuerza, rompiendo el codo que la desviaba hacia el lateral de la ciudad", tal como explica Bestard sobre los inicios de la actual Riera.

COMENTARI D’UNA NOTÍCIA

http://www.diariodemallorca.es/palma/2013/01/02/sa-riera-cumple-cuatro-siglos-cauce-actual/817673.html

https://books.google.es/books?id=nbgnxykCs2QC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=desvio+riera+palma+1613&source=bl&ots=izfGE79-Gk&sig=bHznul3K35hEnN9nD2yvrvxb-IU&hl=ca&sa=X&ei=Xt0FVeeZJtXVavHAgjg&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q=desvio%20riera%20palma%201613&f=false

Durant la Segona meitat del S. XVIII

Comença el procés de valoració de l’espai públic per millorar i embellir la ciutat

-  Ciutat il·lustrada: substituí la fortificació durant els segles XVI i XVII pel de reforma urbana -  Es prepara així l’ingrés en el S. XIX (Cantarelles, 1997). -  Major control procés edificatori i una primera preocupació per mesures higienistes -  Aspectes com:

-  la simetria -  alineació -  control alçada edificis -  enlluernat públic -  paviment carrers -  Construcció aceres

Óleo anónimo de Palma de Mallorca de mediados del siglo XVII que sigue el plano de Antonio Garau

La baia de Mallorca 1810