La Restauració

https://carlosnaranjogeografiahistoria.wikispaces.com/Liberalismo+y+Nacionalismo

Napoleó i Europa

L'era napoleònica va estar marcada per una sèrie de fets

Continues guerres contra els seus enemics

Gran Bretanya

Rússia

Àustria

Prússia

Bloqueig continental contra Gran Bretanya

Nou mapa d’Europa

Transformacions de les institucions i desaparició de l’Antic Règim a gran part d’Europa

El Congrés de Viena

Els vencedors de Napoleó reorganitzen el mapa d'Europa per no deixar rastre de l'Europa Napoleònica

La RESTAURACIÓ (1815- 1848)

Tornada a l’Antic Règim

ÀUSTRIA

PRÚSSIA

RÚSSIA

G. BRETANYA

Congrés de Viena Recolzament teòric de la Restauració

1- Tradicionalisme (Bonald i De Maistre), crítica de la Revolució Francesa i retorn a les velles creences:

- La creença legitima es basa en l’autoritat i la tradició

- Caràcter inapel·lable de la revelació divina i la negació de la lliure discussió i de la tolerància

- Afirmació de l’origen teocràtic de la monarquia, la infal·libilitat del papa, representant de Déu. Unió de l’altar amb el tron com a garantia d’ordre

- Justificació teològica de les idees de legitimitat, jerarquia i autoritat (invalida principis del liberalisme)

2- Romanticisme. Síntesi de moviments literaris i polítics contraris a als principis i estètica de la Revolució (individualisme, racionalisme abstracte i cosmopolitisme). És un moviment conservador en els seus orígens després evoluciona cap el liberalisme Exemple: Alemanya (originalitat de cada nacionalitat en front de l’universalisme polític) Fichte: Estat és una entitat independent de la voluntat dels ciutadans, l’individu és un producte social. L’Estat assegura la vida de la nació al voltant d’un rei hereditari A. Müller: rebutja l’igualitarisme revolucionari i proclama la primacia de l’Estat i l’Església sobre l’individu F. von Savigny: la llei i el dret estan basats en la tradició nacional Hegel: nega drets dels individus i els relega a una parcel·la de l’Estat

El sistema de la Restauració (creat per Metternich, ministre austríac) serà configurat durant el Congrés de Viena (1814-1815) amb la participació d’Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França. Es defensava: l’absolutisme i el legitimisme ( desautoritza monarquies creades per Napoleó o per qualsevol revolució, apaivagar moviments nacionalistes que criticaven monarques estrangers, negar la sobirania nacional i el constitucionalisme). Retorn Absolutisme pur o amb Carta Atorgada. cerca de l’equilibri territorial existència de diversos estats forts per a evitar el domini d’una gran potència. Per mantenir-lo es creà un sistema de congressos. La Quàdruple Aliança (Viena, 1815; Aquisgrà, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona, 1822) es defensà el dret d’intervenció per defensar el nou ordre impedir cap revolució. Signatura d’un pacte d’ajuda mútua, la Santa Aliança ( formada per Prússia, Rússia i Àustria) intervenien amb els seus exèrcits si alguna nació era amenaçada per la revolució. Es van adherir França i Anglaterra.

El Congrés de Viena reordenà el mapa europeu. Es buscava equilibrar les forces de les grans potències, sense considerar els interessos nacionals dels pobles.

El nou mapa d'Europa basat en l'equilibri entre potències:

• França és envoltada d'estats-tampó: Prússia Renana, Regne dels Països Baixos (unió d’Holanda, Bèlgica i Luxemburg) i Regne de Piemont-Sardenya.

• Suècia s’incorporà Noruega i part de Finlàndia

• Dinamarca s’annexionà els ducats d’Holstein i Lauenburg.

• S’establí la Confederación Germánica

• Àustria, Rússia, Prússia i Gran Bretanya surten beneficiades amb noves adquisicions.

• Gran Bretanya enforteix la seva hegemonia marítima amb nous punts estratègics.

• No es reconeixen les reinvindicaciones nacionals de molts pobles

El nou mapa d’Europa

Les grans potències europees creen un nou equilibri de poder

Prússia Àustria Rússia França G. Bretanya

Control dels mars Polònia i E.

oriental

Territoris en la frontera amb França

Nord d’Itàlia

Fronteres prerrevolucionàries

12

DEPARTAMENTO DE GEOGRAFÍA E HISTORIA. PROFESOR: FRANCISCO RUIZ CAÑESTR

SITUACIÓ D’ELS PAÏSOS EUROPEUS

FRANÇA GRAN

BRETANYA PRÚSSIA RÚSSIA

-INICIO

MOVIMENTS

SOCIALS.

CARTA ATORGADA

SISTEMA

BICAMERAL

-SUFRAGI

CENSATARI

- LUIS XVIII, SERÀ

SUBSTITUÏT PER

CARLOS X, MÉS

AUTORITARI.

-SISTEMA

PARLAMENTARI

ENTORN DE DOS

PARTITS, ELS

TORY(CONSERVADOR)

I ELS WIGH(LIBERAL)

-- EL MONARCA

SOTMÈS Al

PARLAMENT

-- GRAN BRETANYA

NO PARTICIPO EN LA

SANTA ALIANÇA.

-ES REALITZEN

REFORMES DES D'A

dalt

-- QUEDA ABOLIDA

LA SERVITUD

HEREDITÀRIA

DELS CAMPEROLS.

-- S'ELIMINEN ELS

GREMIS I

MONOPOLIS

SENYORIALS

-- S'ORGANITZA UN

SISTEMA FISCAL

MODERN.

-ÉS EL PAÍS MÉS

CONSERVADOR

-- EL TSAR

GOVERNA DE

FORMA

ABSOLUTISTA I

ANTILIBERAL

-- ELS CAMPEROLS

SEGUEIXEN

SOTMESOS A la

SERVITUD..

L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ

T.3.LAS REVOLUCIONES BURGUESAS Y LOS

MOVIMIENTOS NACIONALES

L’oposició a la Restauració - Liberalisme. Ideologia de les revolucions burgeses. Apareix dividit en: Moderat o doctrinari: Sobirania compartida, sufragi censatari molt restringit, limitació de les llibertats individuals. Progressista: sobirania nacional, sufragi més ampli i àmplies llibertats. Primeres societats són secretes i il·legals que propugnen la insurrecció (Carbonaris i desembristes) - Nacionalisme. Ideologia, derivada del liberalisme i el romanticisme, que defensa el dret dels pobles a crear els seus propis estats (Revolució francesa) i a preservar la seva pròpia cultura (rebuig a la dominació francesa) . Apareix als pobles que manquen d'estat. El nacionalisme es va manifestar de dues formes: unificació de pobles dividits (Itàlia i Alemanya) o independència (pobles dominats per l'imperi turc com Grècia, Servia,...)

La oposición al sistema de la Restauración

Oposición a la Restauración Pilares de la Restauración

Absolutismo Legitimismo Liberalismo Nacionalismo

Defensa de las libertades individuales

Herramientas

Constitución Parlamento: poder legislativo

Libertad de pueblos o naciones

Dos tipos diferentes

Disgregador Integrador

Las oleadas revolucionarias

Las revoluciones en Europa

En forma de oleadas

Ideologías de los revolucionarios

Diferencias liberalismo e ideales democráticos

Nacionalismo

Liberalismo

Ideales democráticos

Liberalismo Ideales democráticos

• Sufragio censitario

• Burguesía

• Sufragio universal

• Burguesía y clases populares