Presentació Treball Final de Grau

Efectes d’un entrenament de la força de sobrecàrrega excèntrica de flexors i extensors del genoll amb

instruments de baix cost sobre el rendiment físic d’un petit grup de joves futbolistes amateurs

Alumne: Ferran Troncho Lucia – ferrantl@msn.com Tutora: Azahara Fort Vanmeerhaeghe

Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Universitat Ramon Llull – Blanquerna

1. JUSTIFICACIÓ

•  Plantejament  del  problema  =  MOTIVACIÓ              EINA  PROFESSIONAL  !  

                   PREVENCIÓ  =  RENDIMENT    

•  Preguntes  de  recerca:  Quines?  Quantes?  Perquè?  Degut  a  Que?    Com?    

Orientacions  preven3ves?    •  Línies  de  treball  

1.  Estudi  pilot  2.  Disseny  d’un  projecte  d’estudi    Lpus  ACA  (Assaig  Controlat  Aleatoritzat)  

2. CONTEXT TEÒRIC: Epidemiologia

•  65-­‐100%  es  lesiona  en  algun  moment  de  la  temporada.  1-­‐2  lesions  per  temporada  (Árnason  et  al.,  1996;  Hagglund  et  al.,  2003;  J.  Ekstrand  et  al.,  2011;  Jan  Ekstrand,  2008)  

•  Tipologia  més  produïda  és  MUSCULAR:  THIGH  STRAIN  localització  més  datada,  més  a  la  part  posterior  que  anterior.  (J  Ekstrand  et  al.,  2011;  R.  D.  Hawkins  &  Fuller,  1999;  M  Waldén  et  al.,  2005)  

 •  RECTE  FEMORAL:  múscul  més  afectat  a  pretemporada,    produeix  més  dies  d'absència  en  

comparació  a  d’altres.  (Woods  et  al.,  2004)  •  ISQUIOSURALS:  lesió  més  datada,  fins  al    12%  del  total  de  lesions  musculars  en  dues  

temporades  (Woods  et  al.,  2004)    –  Afecten  el  BF  en  la  meitat  dels  casos  (53%)    Més  al  Cap  Llarg    –  Alt  índex  de  recaiguda,  entre  un  12  –  31%.    

 

 Causes  iden7ficades...!  

 -­‐  Rehabilitació  inadequada  

-­‐  Tornada  prematura  compe7ció    

 150  a  250  accions  explosives  (Jean  Bangsbo,  Mohr,  &  Krustrup,  2006)  726±203  canvis  de  direcció  (Bloomfield,  Polman,  &  O’Donoghue,  2007)          QUÀDRICEPS  /  ISQUIOS:  ê  producció  de  força    excèntrica  (isocinèLca)  ISQUIOSURALS:  Exercici  mixt    é  Estrès  muscular  excèntric.    CARÁCTERÍSTIQUES ANATÒMIQUES:

   -­‐  Músculs    BiarLculats        -­‐  Alt  %  Fibres  ràpides  (Brughelli  et  al.,  2010;  Gleeson  et  al.,  1998;  Greig,  Siegler,  &  Atc,  2009;  Small,  

McNaughton,  Greig,  &  Lovell,  2010)          

2. CONTEXT TEÒRIC: CÀRREGA MECÀNICA EN FUTBOLISTES  

2. CONTEXT TEÒRIC: Mecanisme i factors de risc de lesió

ISQUIOSURALS    AcLu  en  ambdues  fases  del  cicle  de  gambada  comporta  un  Doble  pic  excèntric:    1.   A  finals  del  swing  (CCO)      2.   Al  final  del  recolzament  (CCT)    Absorbeix  major  quanLtat  d’energia  excèntrica.  VULNERABLE  en  la  transició.    

   

(Malliaropoulos  et  al.,  2012;  Mendiguchia,  Alentorn-­‐Geli,  &  Brughelli,  2012;  Romero  &  Tous,  2011    )      

RECTE  FEMORAL    Escassa  bibliografia  associa  vulnerabilitat  a:    1.   Biomecànica  muscular  durant  la  carrera  

 (transició  acceleració  –  desacceleració)  1.   Acció  del  xut  en  la  cama  dominant  

 (fase  recolzament  CCT  –  back  swing  CCO)      

2. CONTEXT TEÒRIC. Orientacions metodològiques

1.  Auto-­‐càrrega  i  pesos  lliures:  BAIX  COST  –  FÀCIL  APLICACIÓ  2.  Sobrecàrrega  Excèntrica  –  Concèntric  

3.  Progressió  basada  en  la  longitud  enlloc  de  la  força  o  la  velocitat  (baixa)        

(Malliaropoulos  et  al.,  2012;  Mendiguchia,  Alentorn-­‐Geli,  &  Brughelli,  2012;  Mendiguchia  et  al.,  2014;  Romero  &  Tous,  2011    )      

3. METODOLOGIA

Hipòtesis:  L’entrenament  de  la  força  amb  instruments  de  baix  cost  basat  en  la  metodologia  de  treball  de  sobrecàrrega  excèntrica  sobre  els  flexors  i  extensors  del  genoll  millora  el  rendiment  }sic.    ObjecLus:  

         PRINCIPAL  :  Millorar  el  rendiment  Vsic    

 ESTRATÈGICS        Instruments  de  mesura      

Força  explosiva  i  elàsLca    -­‐  SJ,  CMJ,  SlCMJ      (Bosco,  1994)    Velocitat          -­‐  CODAT  Test        (Lockie  et  al.,  2013)  Agilitat            -­‐  T-­‐  Test          (Madole  et  al.,  2000)    Força  IsocinèLca        -­‐  Protocol  C/C  flexors  i    (Impellizzeri  et  al.,  2008)

               extensors  ,  E.  flexors.        

3. METODOLOGIA  

Estudi  pilot    Criteris  d’inclusió    Variables  i  Indicadors:  Què  vull  mesurar?  Com?  Instruments  d’avaluació    Tests  pre  i  post  entrenament  (Fiabilitat,  Validesa,  Especificitat...)    

4. RESULTATS ( + a – valor)

4. RESULTATS (+ a – valor)  

•  Força  isocinè7ca    

 -­‐  Millora  dels  valors  concèntrics  i  excèntrics  màxims  de  peak  torque  en  ambdues  musculatures:      Especialment  en  la  CAMA  NO  DOMINANT    

   -­‐  RaLs  dinàmics*      Con.  Flexors  –  Con.  Extensors:  Dintre  la  normalitat  (0,70)  i  lluny  del  desequilibri  (0,47)      Con.  Extensors  –  Exc.  Flexors:  Per  sobre  de  la  mitja  (1)  i  fora  de  perill  (0,80)  

 •  Força  explosiva  i  elàs7ca  –  Velocitat  i  Agilitat    

 -­‐  Lleugeres  millores  en  bateria  de  salts  verLcals  i  horitzontals.  Especificitat  de  l'es]mul?    -­‐  Velocitat  i  Agilitat:  Poca  significació  de  la  millora  dels  resultats.  Validesa  dels  instruments?  

     

 *relació  de  força  entre  transicions  concèntriques  i  excèntriques  

 

5. CONCLUSIONS

•  L’anàlisi  descripLu  ens  indica  un  assoliment  dels  objecLus  

•  Sembla  que  l’entrenament  excèntric  basat  en  una  metodologia  cien�ficament  fonamentada  pot  ser  una  eina  úLl  per  a  la  millora  del  rendiment  }sic  d’esporLstes  de  nivell  amateur.  

•  La  diferència  entre  les  millores  produïdes  en  ambdues  extremitats  (Dominant  ,  No  dominant)  fa  pensar  que  l’entrenament  UNIPODAL  és  el  camí  a  seguir  en  la  correcció  de  desequilibris  en  la  producció  de  força.  

•  És  necessària  la  mateixa  proposta  per  a  un  grup  d'individus?                      Individualitat  com  a  factor  DETERMINANT  

 •  Analitzar  i  correlacionar  múlLples  variables  enlloc  d’analitzar-­‐les  per  separat.    

LIMITACIONS  

•  METODOLÒGIQUES:  Poca  Mostra:    NO  podem  extrapolar  els  resultats  a  d’altres  realitats.    

•  ORGANITZATIVES:  Planificar  millor  la  disponibilitat  de  la  mostra  i  la  temporalització  de  les  sessions.  

•  Implicació  en  la  prevenció  de  lesions  musculars  ?  FUTURA  RECERCA  ÉS  NECESSÀRIA  

LÍNIES  DE  FUTUR  

 

Referències bibliogràfiques (reduïda)

•  Árnason,   Á.,   Gudmundsson,   Á.,   Dahl,   H.   A.,   &   Jóhannsson,   E.   (1996).   Soccer   injuries   in  Iceland.  Scandinavian  Journal  of  Medicine  &  Science  in  Sports,  6(1),  40–45.    

•  Bangsbo,  J.,  Mohr,  M.,  &  Krustrup,  P.  (2006).  Physical  and  metabolic  demands  of  training  and  match-­‐play  in  the  elite  football  player.  Journal  of  Sports  Sciences,  24(7),  665–74.  

•  Bloomfield,  J.,  Polman,  R.,  &  O'Donoghue,  P.  (2007).  Physical  demands  of  different  posiLons  in  FA  Premier  League  soccer.  Journal  of  sports  science  &  medicine,  6(1),  63.  

•  Brughelli,  M.,  Mendiguchia,  J.,  Nosaka,  K.,  Idoate,  F.,  Arcos,  A.  L.,  &  Cronin,  J.  (2010).  Effects  of   eccentric   exercise   on   opLmum   length   of   the   knee   flexors   and   extensors   during   the  preseason   in  professional   soccer   players.  Physical   Therapy   in   Sport  :  Official   Journal   of   the  AssociaFon  of  Chartered  Physiotherapists  in  Sports  Medicine,  11(2),  50–5.    

•  Ekstrand,  J.  (2008).  Epidemiology  of  football  injuries.  Science  and  Sports,  2(23),  73–77.  

•  Ekstrand,  J.,  Hägglund,  M.,  &  Waldén,  M.  (2011).  Epidemiology  of  Muscle  Injuries  in  Professional  Football  (  Soccer  ).  American  Journal  of  Sports  Medicine,  39(6),  1226  –  1232.  

•  Ekstrand,  J.,  Hägglund,  M.,  &  Waldén,  M.  (2011).  Injury  incidence  and  injury  pa�erns  in  professional  football:  the  UEFA  injury  study.  BriFsh  Journal  of  Sports  Medicine,  45(7),  553–8.  

•  Gleeson,  N.  P.,  Reilly,  T.,  Mercer,  T.  H.,  Rakowski,  S.,  &  Rees,  D.  (1998).  Influence  of  acute  endurance  acLvity  on  leg  neuromuscular  and  musculoskeletal  performance.  Medicine  &amp  Science  in  Sports  &amp  Exercise,  30(4),  596–608.  doi:10.1097/00005768-­‐199804000-­‐00019  

•  Greig,  M.,  Siegler,  J.  C.,  &  Atc,  À.  (2009).  Soccer-­‐Specific  FaLgue  and  Eccentric  Hamstrings  Muscle  Strength.  Journal  of  AthleFc  Training,  44(April),  180–184.  

•  Hagglund,  M.,  Walden,  M.,  &  Ekstrand,  J.  (2003).  Exposure  and  injury  risk  in  Swedish  elite  football:  a  comparison  between  seasons  1982  and  2001.  Scandinavian  Journal  of  Medicine  and  Science  in  Sports,  13(6),  364–370.    

•  Hawkins,  R.  D.,  &  Fuller,  C.  W.  (1999).  A  prospecLve  epidemiological  study  of  injuries  in  four  English  professional  football  clubs.  BriFsh  Journal  of  Sports  Medicine,  33(3),  196–203.  

•  Malliaropoulos,  N.,  Mendiguchia,  J.,  Pehlivanidis,  H.,  Papadopoulou,  S.,  Valle,  X.,  Malliaras,  P.,  &  Maffulli,  N.  (2012).  Hamstring  exercises  for  track  and  field  athletes:  injury  and  exercise  biomechanics,  and  possible  implicaLons  for  exercise  selecLon  and  primary  prevenLon.  BriFsh  Journal  of  Sports  Medicine,  46(12),  846–51.    

•  Mendiguchia,  J.,  Alentorn-­‐Geli,  E.,  &  Brughelli,  M.  (2012).  Hamstring  strain  injuries:  are  we  heading  in  the  right  direcLon?  BriFsh  Journal  of  Sports  Medicine,  46(2),  81–5.      

•  Mendiguchia,  J.,  Alentorn-­‐Geli,  E.,  Idoate,  F.,  &  Myer,  G.  D.  (2014).  Rectus  femoris  muscle  injuries  in  football:  a  clinically  relevant  review  of  mechanisms  of  injury,  risk  factors  and  prevenLve  strategies.  BriFsh  Journal  of  Sports  Medicine,  47(6),  359–66.    

•  Small,  K.,  McNaughton,  L.,  Greig,  M.,  &  Lovell,  R.  (2010).  The  effects  of  mulLdirecLonal  soccer-­‐specific  faLgue  on  markers  of  hamstring  injury  risk.  Journal  of  Science  and  Medicine  in  Sport  /  Sports  Medicine  Australia,  13(1),  120–5.    

•  Waldén,  M.,  Hägglund,  M.,  &  Ekstrand,  J.  (2005).  UEFA  Champions  League  study:  a  prospecLve  study  of  injuries  in  professional  football  during  the  2001-­‐2002  season.  BriFsh  Journal  of  Sports  Medicine,  39(8),  542–6.    

•  Woods,  C.,  Hawkins,  R.,  Maltby,  S.,  Hulse,  M.,  Thomas,  A.,  &  Hodson,  A.  (2004).  The  Football  AssociaLon  Medical  Research  Programme:  an  audit  of  injuries  in  professional  football-­‐-­‐analysis  of  hamstring  injuries.  BriFsh  Journal  of  Sports  Medicine,  38(1),  36–41.