L’àrea de l’Àrtic americà c.1900: els INUITS.

L’espaiAnnabel López Iniesta

Grau d’Història, URVCurs 2013-14

Figura 1: Il·lustració sobre una escena de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922)

Com podem veure la història a través del testimoni directe dels Inuits, si un poble

majoritàriament nòmada no permet registrar la seva memòria històrica de la

manera en la què nosaltres la coneixem?

I si li sumem tota una diversitat geogràfica, on el terme “Inuit” es difumina en els

paràmetres generals?

Introducció: problemàtica

sociogeogràfica L’àrea Àrtica s’estén per tota la costa d’Alaska, des de la badia de Yakutat fins a l’estret de

Bering, i a l’est, al llarg de la costa àrtica.

Se sol dividir els pobles de l’Àrtic americà segons la seva llengua, per la dificultat d’establir un patró general cultural. D’aquesta manera, la branca inuit se situa a Groenlàndia i al Canadà.

Les notables diferències en la manera de viure dels grups s’expliquen per les importants variacions climàtiques i paisatge, que condicionen l’obtenció d’uns tipus de recursos en cada àrea.

Figura 2. Classificació dels pobles de l’Àrtic americà per Jean-Loup Rousselot

Introducció: problemàtica

històrica Construcció de la seva història a

través de la tradició oral i llegendes. Disposen d’alfabet sil·làbic.

Dificultat d’obtenir fonts escrites natives sobre la seva trajectòria. La gran majoria es troba escrita per i a partir dels contactes amb les poblacions europees o bé per mitjà de l’arqueologia.

Motius possibles d’aquesta cadència:

1. Poblacions majoritàriament nòmades i en petit grup (base social: la família).

2. Els suports disponibles.

Introducció: problemàtica dels conceptes Eskimo i

Inuit Els esquimals d’avui es denominen a ells mateixos inuits, terme que significa “humans” o “poble”; la paraula esquimal deriva d’una d’algonquina que significa “menjadors de carn crua”.

Figura 6. Esquimals del sud-oest d’Alaska continental, davant dels seus magatzems, a Togiak, Alaska, vers el 1877.

Figura 7. Abast de la població Inuit, ca. 1900.

La història en base als seus espais

d’hàbitat Transmissió de la història oralment i a través de la herència de la cultura

material.

Així, la mitologia esquimal està expresada en forma de relats que es transmitien oralment d’unes generacions a les altres.

Si bé coneixien i mantenien contacte amb altres grups culturals de l’Àrtic i de diferents àrees culturals nordamericanes, com més tard també amb grups asiàtics i europeus, la construcció i la explicació del món a l’hora de transmetre qualsevol història venia determinada per l’àrea que habitaven.

Aquestes qüestions responen a l’espai on viuen:

- Origen dels Qallunat (vikings): “[...] els envià a través de l’oceà fins arribar a una terra a l’altre costat del mar, on es van convertir en els primers antepassats dels europeus.”

- Tuniit (dorset): cultura que aparegué a l’Àrtic central canadenc (800 aC-1000dC).

-Creació del món: “[…] la dona obrí un forat al gel i poblà la terra amb tots els animals. L’últim fou el caribú, qui seria el més important.”

-La gran inundació: “[…] Quan la inundació desaparegué, el gel continuà i per això hi ha una capa de gel al cim de les muntanyes. […] molts altres havien navegat amb els seus kayaks i sobrevisqueren.”

Figura 8. Fotograma de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922)

Inuits i espai I: el mar

El mar és sens dubte l’espai més important per als inuits: és la base vital de la seva cultura i on es troba major riquesa; no principalment per les seves possibilitats de tràfic, sino perquè aquesta proporciona una gran quantitat de fauna per a la subsistència.

L’abundància de plàncton permet el desenvolupament de grans mamífers com balenes, foques, morses o narvals.

Dins d’aquest espai es donen altres espais en el seus mitjans de transport: el kayak (individual/fins a 2-3 persones, principalment destinat a l’home per a la caça) i el umiak (embarcació més gran, participació de la comunitat).

Segons Briket-Smith: “tots els pobles polars euroasiàtics han organitzat la seva existencia per emancipar-se gairebé en la seva totalitat del mar.”

Figures 9,10,11,12. Fotogrames de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922)

Inuits i espai II: àrea d’hàbitat i de caça

Espai d’assentament: nòmades (degut a la condició de caçadors) i eventualment sedentaris. La distinció d’àrees ve marcada per les condicions climàtiques i paisatgístiques i d’un espai ampli de caça.

El paisatge de l’Àrtic americà és relativament ric en recursos, força similars d’unes àrees a unes altres; però cal del comerç entre aquestes per acabar suplint les carències terrestres, i marítimes, en cada zona.

La flora està formada únicament per molsa, líquens i petites arrels, que alimenten a una població terrestre de caribús, guineus, ossos, llebres, etc. Proporcionen carn, material d’eines (ossos), abric i reforç (pells). Així, en proporció a l’abastiment no és en la terra ferma on es troba la major riquesa, sino a l’espai del mar.

Figures 13,14,15. Fotogrames de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922).

Inuits i espai III: la llar El concepte de població permament no existia, exceptuant

alguns punts de la costa d’Alaska.

No hi havia cap estructura social organitzada per a la distribució d'un compost d’igloos o cabanes , sinó que estaven disposats per al control òptim climàtic .

Podien arribar a viure en petites comunitats formades por vàries famílies. Rarament sobrepassaven els 100 hab. Normalment s’establien durant l’hivern, i durant l’estiu es reprenien viatges en petits grups, tant cap a l’interior per la caça de caribús com a altres llocs de la costa per caçar o comerciar.

Figura 16. Esquimals del coure construint un igloo. Vers el 1915.

Inuits i espai III: la llar (2) Els igloos (“casa”, descriu una estructura permament o casa d’hivern) no

eren utilitzats com a residència fixe; tan sols de vegades a l’Àrtic canadenc, a Groenlàndia s’utilitzava solament durant els viatges o com a residència temporal, i a Alaska era pràcticament desconeguts. La grandària era entre 6 ' i 15' de diàmetre .

Els igloos permanents a l'interior del continent formen complexos amb connexió de camins de pas , trampes fredes i les càmeres de ball comunals .

Per a la construccó de l’espai domèstic hi participava tota la família o comunitat. Una única cambra feia conviure a tota la família, dividint per espais una àrea de cuina, de magatzem (principalment a l’entrada per la condensació d’aire fred) i de dormir.

Dualitat de gènere reflectida en l’assignació de tasques al voltant d’aquests espais, més que per la divisió d’espais on prima la cooperació grupal (mar: home – terra: dona; kayak: home – umiak:comunitat(dona)).

Figura 17. Diferents seccions d’un igloo.

Figura 18. Fotograma Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922)

Inuits i espai IV: àrea de comerç i/o

intercanvi Espai marcadament diferenciat de la resta

d’espais.-> Espai de frontera.

Gairebé tots els grups o famílies tenien relacions comercials basades en l’intercanvi, tant amb famílies veïnes que habitaven la mateixa zona, com amb grups pertanyents a àrees geogràfiques i ecològiques diferents. S’acostumava a obtenir materials procedents d’àrees llunyanes, tals com objetes de metall, ceràmica o esteatita.

El comerç més important tenia lloc entre grups pertanyents a àrees diferents, que es proporcionaven mútuament productes que no hi havia en les àrees respectives.

La presència d’europeus, fins i tot sense contacte directe, influeix en el comerç augmentant-lo i introduint-hi nous productes, como el te i el tabac. Quan s’estableixen les primeres estacions comercials, els canvis començen a ser més profunds i els espais més marcats.

Figures 19,20. Fotogrames Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922)

Relació amb l’espai d’altres cultures (1). Pobles veïns

Estreta vinculació amb diferents grups culturals de la mateixa o diferent àrea, on s’evita el conflicte mitjançant normes i tabús, per augmentar la seguretat i les àrees d’ajuda i cooperació mútues per la supervivència en el medi. Ampliacions d’aquesta àrea mitjançant el matrimoni i el parentesc.

Les relacions sense víncles sanguinis s’acostumaven a formalitzar. En el cas de les comunitats més allunyades es feia mitjançant els anomenats “companys de comerç”. Relació amb finalitats econòmiques, que implicava ajuda mútua i cooperació. Accés a productes que no podien obtenir d’una altra manera.Altres relacions: una gran amistad se formalitzava en “companys lúdics”.

Figura 21. Esquimals de la regió de l’estret de Bering.

Relació amb l’espai d’altres cultures

(2). L’“Home blanc” Durant la 1ª meitat del S.XX, la sobirania de l’Àrtic canadenc no

estava clara, doncs el seu descubriment i exploració havia sigut realitzada per noruecs, anglesos, americans, danesos, i una part per canadencs.

Considerada una zona de pas i contactes, no d’ocupació.Excepte unes poques regions perifèriques, és tractada des del seu descobriment per l’interès d’un camp d’activitats per al comerç i comptades indústries, com la mineria, que es mantenen pels recursos auxiliars del món modern.

La influència que exercí el contacte amb els europeus, fou l’aportació d’alcohol, malalties, epidèmies i un augment de la dependència exterior degut a l’adquisició de rifles i altres utensilis (xarxes, hams i trampes), que va tindre profundes consqüències en alterar el seu cicle anual.

Cultura material notablement afectada; no respecte les bases de subsistencia: dependència només de productes per al consum, especialment la munición.

Figura 22. Fotograma de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922).

Figura 23. Primers dels contactes europeus amb els Inuit a Canadà.

Figura 24. Contacte europeu amb la població Inuit a Canadà (1900-1980s).

La visió del món: els inua

Totes les persones, objetes, animals o fenòmens tenien un esperit o ànima denominada inua, que significa “persona”.

Constantment era necessari prendre precaucions per a no ofendre’ls. Aquestes precaucions, mètodes d’influència i control, es materialitzen en forma de tabús, prescripcions, amulets que els protegien i, eventualmente, cançons màgiques.

La presència del xaman era la figura que es posava en contacte amb el món sobrenatural i se relacionava amb els espirits.

La distinció entre el “món natural” i “el món sobrenatural” no existeix, aquest últim és tan comprensible, en tots els aspectes, com el món cotidià i sensible en el qual es mouen.

Segons R.R.Marett, es tracta d’una visió preanimista o animalista.

Figura 25. Fotograma Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922).

Representacions de l’espai (1) Mapes tridimensionals

Tallades en fusta utilitzades per navegar per les cadenes d'illes (sobretot a la nit) en kayak. Les vores tallades representen el litoral vist des del mar, en lloc de veure el mar només en el context com a element definitori de les vores exteriors de la terra.

Figures 26,27. Mostra de mapes tridimensionals de les costes de les illes de l’Àrtic.

Representació de l’espai (2)

InuksuitMonuments de pedra que guien a les persones sobre la terra i marca llocs sagrats o d’altres significatius de la geografia Ártica dels Inuit

El 1999, any en que es formalitza la regió del Nunavut al Canadà per a donar lloc en l’administració a les poblacions dels inuit sobre l’àrea, s’hi representa en la seva bandera com a símbol identitari l’Inuksuit.

Figura 28. Recopil·lació d’imatges sobre

Inuksuits.

Representacions de l’espai (3) Contactes amb europeus de caràcter, no sempre, pacífic

on els exploradors els utilitzen en ocasions com aguies o per aconseguir mapes del terreny (coneguda l’habilitat per dibuixar amb gran precisió les zones que coneixien, fins àrees de cents de km).

Figura 29. Mapa dibuixat de memòria per l’inuit Sunapignanq.

Figures 30,31. Mapa de les illes Belcher, transmés per l’inuk Wetalltok a un explorador no natiu: R.J.Flaherty. Vora 1918. Escrit en el revers d’una

làmina.

Conclusions El tipus de poblament estava supeditat a

l’activitat base de subsistència, fet que implicava una diversitat cultural.

Vivien plenament adaptats i depenien de la Natura i als cicles d’aquesta. El temps meteorològic, les condicions ambientals i la caça condicionaven tots els seus actes, alternant períodes d’abundància i de penúria extrema.

El territori com a condicionant per al desenvolupament de la cultura; aquesta no està marcada per l’aïllament geogràfic, sino, tanmateix, per la direcció seguida per la propia evolució cultural, i factors de cooperació convivència amb altres espais, que mantingué determinats elements desapareguts en altres àrees.

La religió estava directament relacionada amb la vida quotidiana, la qual era condicionada per l’espai, i amb els contactes individuals amb el “món sobrenatural” que convivia amb el “món natural”, frontera poc definida.

Figura 32,33. Fotogrames del àrea d’acció a Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922).

Llistat d’imatgesFigura 1: Il·lustració sobre una escena de Nanook of the North

(R.J.Flaherty, 1922). DVD]

Figura 2. Classificació dels pobles de l’Àrtic americà per Jean-Loup Rousselot

[PERACULA, Lourdes. Indis i esquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord. Fundació LaCaixa, Barcelona, 2001. P 33]

Figures 3,4,5. Fotogrames Nanook of the North (R. J. Flaherty, 1922) [DVD]

Figura 6. Esquimals del sud-oest d’Alaska continental, davant dels seus magatzems, a Togiak, Alaska, vers el 1877. [PERACULA, Lourdes. Indis i esquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord. Fundació LaCaixa, Barcelona, 2001. P. 36]

Figura 7. Abast de la població Inuit, ca. 1900. [TRIGGER, Bruce G. I WASHBURN, Wilcomb E. (editors). The Cambridge history of the native people of the Americas. Volum II. University of Cambridge, EEUU, 1996. P. 334]

Figura 8. Fotograma de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922) [DVD]

Llistat d’imatgesFigures 9,10,11,12. Fotogrames de Nanook of the North (R.J.Flaherty,

1922) [DVD]

Figures 13,14,15. Fotogrames de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922) [DVD]

Figura 16. Esquimals del coure construint un igloo. Vers el 1915. [PERACULA, Lourdes. Indis i esquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord. Fundació LaCaixa,

Barcelona, 2001.. P. 34]

Figura 17. Diferents seccions d’un igloo. [http://www.tworow.com/ourapproach7.html ]

Figura 18. Fotograma Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]

Figures 19,20. Fotogrames Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]

Figura 21. Esquimals de la regió de l’estret de Bering. [PERACULA, Lourdes. Indis i esquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord. Fundació LaCaixa, Barcelona, 2001. P. 38]

Figura 22. Fotograma de Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]

Llistat d’imatgesFigura 23. Primers dels contactes europeus amb els Inuit a Canadà. [TRIGGER,

Bruce G. I WASHBURN, Wilcomb E. (editors). The Cambridge history of the native people of the Americas. Volum II. University of Cambridge, EEUU, 1996. P 339]

Figura 24. Contacte europeu amb la població Inuit a Canadà (1900-1980s). [TRIGGER, Bruce G. I WASHBURN, Wilcomb E. (editors). The Cambridge history of the native people of the Americas. Volum II. University of Cambridge, EEUU, 1996. P.345]

Figura 25. Fotograma Nanook of the North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]

Figures 26,27. Mostra de mapes tridimensionals de les costes de les illes de l’Àrtic.Figura [http://www.atlasobscura.com/articles/locating-one-s-place-in-the-world-macro-micro-cartography-across-the-ages]

28. Recopil·lació d’imatges sobre Inuksuits. [http://www.arcticinuitart.com/culture/inuk.html]

Figura 29. Mapa dibuixat de memòria per l’inuit Sunapignanq. [http://pencilandpipette.wordpress.com/2010/01/19/thinking-outside-the-square/]

Figures 30,31. Mapa de les illes Belcher, transmés per l’inuk Wetalltok a un explorador no natiu: R.J.Flaherty. Vora 1918. Escrit en el revers d’una làmina. [http://www.wdl.org/es/item/6767/#additional_subjects=Eskimo+cartography]

Bibliografia i webgrafia BIRKET-SMITH, K. Los esquimales. Editorial Labor, Barcelona,

1983.

HERNANDO de LARRAMENDI, Ramón. Esquimales. Editorial MAFRE, Madrid, 1992.

PERACULA, Lourdes. Indis i esquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord. Fundació LaCaixa, Barcelona, 2001.

TRIGGER, Bruce G. I WASHBURN, Wilcomb E. (editors). The Cambridge history of the native people of the Americas. Volum II. University of Cambridge, EEUU, 1996.

http://www.atlasobscura.com/articles/locating-one-s-place-in-the-world-macro-micro-cartography-across-the-ages

http://pencilandpipette.wordpress.com/2010/01/19/thinking-outside-the-square/

http://www.wdl.org/es/item/6767/#additional_subjects=Eskimo+cartography

http://www.arcticinuitart.com/culture/inuk.html

http://middlesavagery.wordpress.com/2008/03/01/tactile-maps-and-imaginary-geographies/

http://www.tworow.com/ourapproach7.html