Possibilitats i límits del coneixement

Dogmatisme

1. Total confiança en la raó humana i les possibilitats del coneixement humà.

2. El coneixement no es plateja com un problema.3. Imposició de l’objecte sobre el subjecte.4. La realitat es pot conèixer tal qual és. (realisme ingenu)5. Existeix la veritat i es pot conèixer. És universal i

objectiva6. La veritat és absoluta, i, per tant, definitiva.7. Motius: Excés de confiança8. Conseqüències: ingenuïtat, intransigència

Escepticisme

1. Considera que és impossible un coneixement ferm i segur, vàlid universalment.

2. La veritat no és accessible a l’ésser humà:a) La realitat no es pot conèixer. El subjecte no té capacitat.b) La realitat és irracionalc) El subjecte deforma la realitat (lligat al relativisme)

3. Escepticisme radical /moderat4. Causes: les limitacions del subjecte; la influencia

d’elements subjectius en el coneixement de l’objecte; les sensacions canviants

5. Conseqüències: el dubte i l’abstenció

Relativisme1. No existeix una veritat única, absoluta i universal.2. Només opinions particulars i vàlides, només, per un

subjecte, en una situació, en determinat context.3. Opinions contràries, sobre la mateixa cosa, poden ser veritat

a la vegada. 4. Lligat al subjectivisme i al escepticisme5. Els sofistes6. Causes: El coneixement parteix de l’experiència i les

sensacions són canviants7. Conseqüències: veritats contràries són admissibles. No és

una contradicció?

Perspectivisme

1. Parteix d’un plantejament relativista.2. La veritat és subjectiva i dona una visió

parcial de la realitat.3. Aquesta perspectiva és única i totes les

perspectives lligades entre sí ens donen la veritat absoluta sobre la realitat.

Pragmatisme

1. La veritat ve donada per la utilitat.2. El pensament subordinat a les necessitats

pràctiques.3. El criteri depèn dels resultat o

conseqüències.4. S’aplica fonamentalment en l’àmbit de les

decisions (ètiques, polítiques i personals)

Criticisme

1. El coneixement és possible.2. Plantejament entre l'escepticisme i el dogmatisme.3. Accepta que és possible arribar a la veritat, però aquesta

possibilitat va lligada a un anàlisi i crítica profunds de les capacitats humanes i els límits del coneixement.

4. Distingeix les qüestions que es poden resoldre d'aquelles que estan més enlla del límits de les capacitats humanes.

5. Només podem conèixer la realitat tal com se'ns apareix; o sigui les representacions

6. El coneixement no és inqüestionable, ni definitiu.