BUTLLETÍ NÚM 128 · JUNY · JU LIOL · AGOST DE 2016 · SANTA COLOMA DE GRAMENET

portada_contra124_Maquetación 1 17/02/2015 11:35 Página 1

El Forn d’en Xavi

Avda. Catalunya, 1Tel. 673 819 557

El Forn de la MartaAvda. Pallaresa, 136

Tel. 93 468 38 79

Sumari ditorialeFer bosc i defensar-lo

La primavera se’ns ha presentat plujosa, i això ho agrairà la natura, que

pujarà ufanosa. Però segons la majoria de pronòstics, l’estiu serà sec i

calorós, com toca en un clima mediterrani on pertany la nostra

muntanya. Això fa que cada estiu estigui en situació de risc permanent, ja

que hi ha molts factors que hi poden incidir negativament: la fàcil combustió

del bosc sec, la manca de pluja, la gran pressió humana que pateix la

muntanya, la proximitat de la ciutat, les esteses de les línies elèctriques…

Tots ells elements incontrolables, però en alguns casos als que es pot rebaixar

la perillositat.

Una mesura efectiva és la d’evitar la combustibilitat excessiva a tocar de la

ciutat, per això és important que es practiquin franges de protecció que

rebaixin la quantitat de material combustible i així evitar l’avenç del foc. Des

de fa anys des del Col·lectiu Ciutadà del CEP i els Bruixots s’ha estat treballant

en aquesta línia, conscients que el que s’ha fet en aquests 25 anys pot ser

arrasat en poques hores, aplicant aquella dita de que el foc de l’estiu es

comença a apagar a l’hivern amb tasques d’estassades, aclariments i retirades

de vegetals secs que donarien ales a les flames.

La nostra muntanya és de poca extensió, i hi ha diferents grups fent-hi

intervencions: les administracions, voluntaris i associacions com la nostra.

Per això seria important coordinar-se i acordar quins són els espais on

cadascú actua, què s’hi pot fer, calendaritzar les actuacions per optimitzar

els esforços… en definitiva, convertir les intervencions a la muntanya en una

eina eficaç per defensar-la del foc.

Un exemple de que avancem en l’endreça i la preservació de la nostra

muntanya és en la intervenció que s’ha portat a terme a la vall de Betlem i

sant Jeroni, amb l’aclariment i neteja de sotabosc per recuperar praderies

d’abellatge i gramenets. Això ha suposat un augment de la biodiversitat, atès

que constitueixen zones de caça dels ocells rapinyaires. La desaparició d’espais

oberts està lligada a la desaparició dels ramats de pastura que antigament

eren presents en aquesta vall, pel que s’estan reintroduint de nou.

Per recuperar els espais oberts en aquesta zona i potenciar els prats

mediterranis, s’ha realitzat una estassada de la brolla per afavorir un bon

estrat herbaci a la part baixa de la vall. A la part alta s’han fet millores en

l’arbrat existent per tal de potenciar un bosc de baixa densitat arbòria tipus

devesa. La plantació de vinyes, cultiu històric i antic d’aquests verals,

constitueix de retruc un factor de lluita contra el foc, ja que poden actuar de

tallafocs. Aquestes dues intervencions, i d’altres que des de fa temps porten

a terme institucions i els grups de ciutadans voluntaris, van fent que de mica

en mica el nostre paisatge més proper es vegi més endreçat, cuidat i protegit.

Ordesa i el Monte Perdido 4Serra de l’Obac 6Repte 3000 7Campament d’hivern a Montgarri 8Curs monogràfic Muntanya hivernal 9Activitats del grup de vies ferrades 10Catallars, joc de pilota 12Cicles de xerrades i projeccions.. 13Curs d’iniciació a la fotografia de natura 13Marxa de regularitat 14El CEP dóna suport a l’escultura Ll. H. 15Manifest per Can Zam 16Lliurament de medalles als socis 17Reunió amb Alcaldía 18Vine a jugar al parauler al CEP 18Actes sobre la situació dels refugiats 19Presentació del llibre Començar encara 19Matinal pel delta del riu Besòs 20Visita a la Barcelona romana 20Visita a Terrassa 21Sortida Culturals a Canet de Mar 22El Rec Comtal 23Aula 24Entrevista 25Orfeó 28Sardanes 31Lector escriu 33Grup infantil 34Mirador 36Flora i fauna 38Agenda 39

BUTLLETÍ núm. 128Centre Excursionista Puigcastellar

Dipòsit Legal: B-33928-94Impressió i composició:

Impremta VarelaDisseny i maquetació:

Quim Varela

Fotolits:Ajuntament de

Santa Coloma de GramenetDirecció: Ferran López

Equip de redacció:Climent PrietoManel GalgoAgnès Olivés

Albert NogueraXavi PadróRut Solés

Agustina RicoSeu local: C/ Sant Josep, 20

08922 Santa Coloma de GramenetTel. 93 385 99 41

A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.catNota: El CEP no comparteix necessàriament lesopinions exposades per aquells que signen els articlesd'aquest butlletí.

Portada: El Pla de Beret. Montgarri (Vall d’Aran)

Autor: Marta Hernàndez- 3 -

El passat mes de setembre un grupde companys del CentreExcursionista vàrem anar al Parc

Nacional d’Ordesa. L’objectiu eramúltiple, en funció dels grups que hivam anar: un primer grup de mares ipares acabats d’estrenar farienexcursions d’un dia amb els nadons iamb base a Torla. Un segon grup fariauna travessa de tres dies fent nitprimer al refugi de Serradets i desprésal refugi de Goriz, amb l’objectiu de ferel Monte Perdido. Aquest grupcomptava també amb una «avançada»,constituïda, d’entre altres, pelsintrèpids Pedro i Jordi, quecomençaven el repte de pujar tots els3.000 del Pirineu... i quin boncomençament fer-ho a un dels indretsmés macos!

El segon grup ens llevem ben d’hora.Abans que surti l’astre rei agafeml’autocar que mena al Parc Nacional desde Torla fins a la Pradera de Ordesa, iamb el frontal comencem a pujardirecció les Clavijas de Salarons sabentque la jornada serà molt gratificant,però també molt exigent. Lamajestuositat d’Ordesa no es faesperar, i amb el Tozal del Mallo al’esquerra i les altes parets de la Valld’Ordesa a la dreta, superem el circ de

Carriata tot pujant. Després de lesprimeres emocions i esforços arribem auna zona planera, Aguas Tuertas.L’aigua circula en meandres i lesnostres cames tenen una treva, elpaisatge ha canviat, som damunt la Valld’Ordesa (2.300 m). La roca calcàriagris comença a predominar, però lestonalitats de verd encara sorprenen.Zones inexpugnables de roca trencadai la sensació que som a un lloc que noha patit l’empremta de l’home, i que

més de 3.000 anys enrere era gairebécom el veiem ara.Davant nostre apareix la pujada alCollado Blanco, pedregosa i llarga, queens permet començar a tocar elsprimers núvols de la tarda, com ja deiala previsió. Parant les vegades que cal,arribem al coll amb un company que jano ens deixarà la resta de travessa: elnúvol. El GPS ens dirigeix cap a laBrecha de Rolando, que es mostra unamiqueta esquiva, entre núvol i núvol.

- 4 -

Ordesa i Monte Perdido

Text: Javier PortoFoto: Jordi álvarez

Torre de Lassus Text: Javier Porto, Foto: Toni Gómez

untanyam

- 5 -

Tot i el mal temps, als que veiem perprimer cop la Brecha no se’ns escapa quesom a un lloc especial. La roca caigudaa la banda aragonesa, el tall de la carenai la pujada que encara queda cap al Cascodel Marboré configuren un paisatged’extrema bellesa. Ens agradaria aturarel temps... no volem avançar perquè hodeixarem de veure. L’ànim del grup ésfantàstic. Creuem la Brecha i ensenfilem cap al Refugi de Serradets, ambvistes del Circ de Gavarnie des dels2.587m. Fins i tot algun de nosaltres noperd l’oportunitat d’abocar-se per veureel salt d’aigua famós de Gavarnie (el mésalt de l’Europa continental). Ens trobemtots dos grups, els del repte 3.000 hantingut un dia prolífic, avui han pujat elPicos de Gabieto Occidental i Oriental i elTaillón, tres en un dia! Ha començatl’aventura. Després, sopar i al llit alconcorregut refugi de Serradets.Al dia següent, la méteo es va complir:tot el dia núvol i plujós. Vam haver demodificar la ruta i en lloc d’anar pel Pasode los Sarrios vàrem baixar pel Colladodel Descargador. La pujada al MontePerdido va quedar postergada. Lamuntanya mana i aquell dia només voliafer-nos arribar al refugi de Goriz. Dia detransició i de refugi, parlant i preparantl’última oportunitat per assolir elsnostres objectius. Al dia següent encara era núvol però jano plovia. El grup del repte 3000 va anarper feina, i nosaltres vam decidir pujarel Mont Perdut. El mal temps haviareduït notablement l’afluència aquellcap de setmana, sempre important enaquest mític pic del Pirineu. I altre copvam començar a guanyar alçada enaquest magnífic lloc; el color de lesroques canvia, els persistents blocs deneu comencen a aparèixer i latemperatura baixa. No teníem laseguretat de poder assolir el cim perquèla boira era densa, i fins i tot, en arribaral Lago Helado, el vent també vacomençar a ser-ne protagonista. Apartir del Lago Helado, les condicions esvan posar més difícils... fred, malavisibilitat i la pendent de l’Escupidera.No obstant, baixava algun grup de tanten tant, uns ens animaven i altreshavien desistit. Finalment vamcontinuar i un cop superadal’Escupidera, tot era cobert de neu i elvent va afluixar. Vam fer cim tots tressols. La baixada va ser espectacular; decop el vent s’havia calmat i el cel es vaobrir una mica, deixant-nos gaudir d’un

paisatge de roca negra amb els plecsimpossibles del Dit del Mont Perdut iCilindre de Marboré. Arribem a Goriz iparem una estoneta a fer un mos.Encara ens quedava veure el circ deSoaso, amb la famosa Cola de Caballo.Amb una mica de pena pel final del’aventura arribem a la praderad’Ordesa després de 2.000 m debaixada continuada. Ens trobem tots alpàrquing de Torla: en Pedro i en Jordihan fet el Pic de las Escaleretas, elAñisclo, el Baudrimont Nord i Sud i laPunta de las Olas el mateix dia. Cap desetmana inoblidable per molts denosaltres.

Al cim Perdido Foto: Jordi Martín

Arribant a la brecha de Rolando Foto: Toni Gómez

- 6 -

El 31 de gener ens vam apropar aun dels punts més popularsd’inici d’excursions a la Serra de

l’Obac, l’Alzina del Salari, que deu el seunom a l’arbre que, tot i ser un dels mésanomenats de la serra, va morir l’any1985.En aquesta excursió passem per algunsdels punts característics de l’Obac.Pugem cap al coll de les Tres Creus, desd’on anem cap al sud passant pelCastellsapera, el pou de glaç del’Estepar, i després seguim la carenaque baixa cap al Turó de la Mamella, ontenim unes vistes espectaculars des delpeu de la torre de vigilància.Retrocedim a l’anterior bifurcació i ensdirigim a la reconstruïda Torrota del’Obac, que data de quan aquestesterres eren frontera a l’Edat Mitjana,tot i que probablement es va fer servircom a torre de senyals durant lesguerres carlines. La llegenda diu que hiha un tresor amagat d’aquesta època.Sense haver trobat el tresor, ensdirigim encara més al sud fins al coll dela Riba, des d’on comencem a remuntarcap al nord a la curiosa Punta dels CausCremats, on es pot pujar fent una micade grimpadeta. És des d’aquest cim desd’on veiem per primer cop la torre

d’estiueig modernista de la famíliaSalvans. A l’inici de la guerra civil, unapatrulla volant d’anarquistes es vanendur el pare i el fill gran i els vanassassinar a l’alzina delSalari amb d’altrespropietaris de la zona.Des de la Punta delsCaus Cremats pugemcap a la Roca del Corbpassant pel Puig Codina.Un cop a la Roca, baixemper la carena cap al niude metralladoraantiaèria que hi ha justsobre la Torre Salvans.Quan el govern de laRepública es vatraslladar a Barcelona, esva buscar una casaadient per al presidentAzaña, i es va escollir laTorre Salvans. Desprésde construir un búnquersota la casa i proteccionsantiaèries, es va posar ala seva disposició.Baixem al torrent Roig ides d’aquí tornem aremuntar cap a la fontde les Cantarelles, a prop

de la qual trobem un antic forn de calç.Seguim pujant pel bosc fins a enllaçaramb la pista que ens retorna a l’alzinadel Salari.

Serra de l’ObacSerra de l’Obac

Dins el Forn de Calç Text: David Buils, Foto: Jordi Pedrol

- 7 -

untanyam

El proper mes de setembre iniciemuna nova edició del Curs d’Iniciacióa la Muntanya, adreçat a tots aquellsque vulguin aprendre a planificar irealitzar excursions amb autonomiai seguretat.El curs consta de sis sessionsteòriques i tres sortides pràctiques,i es realitzarà del 19 de setembre al27 d’octubre. Ja pots inscriure’t ireservar la teva plaça.Més informació a:http://puigcastellar.cat/iniciacio-muntanya

Programat el nou Cursd’Iniciació ala Muntanya

«REPTE 3000»:Darreres ascensionspirinenques

La collita de tresmils d’aquests mesos d’hivernno ha estat massa abundant, ja que els nostrescompanys Jordi i Pedro han dedicat bona part

del temps a entrenar-se en l’alta muntanya hivernal.Molts dels cims que hauran d’assolir en un futurrequereixen una alta capacitació tècnica i una alt graude compenetració. Calia dedicar temps a aprofundiren les tècniques de progressió i escalada en neu i gel,i a millorar el nivell d’en Jordi en l’esquí de muntanya.Tampoc no hi ha hagut massa sort. Escrivint aquesteslínies, els nostres companys estan tornant d’unatemptativa fallida al Pico Mir. La boira, la neu i el fortvent els ha fet desistir de l’ascensió. Tot i així, el passat 3 d’abril van fer cim al Pico deAlba, el seu 31è tresmil. Una ascensió molt maca queels reservava una petita gran sorpresa a pocs metresdel cim. Si voleu saber-ne més, no us perdeu laressenya ni l’espectacular vídeo de la cresta final awww.puigcastellar.cat/repte3000.

Text: Toni GómezFoto: J. Alvarez

Al cim del Pico de Alba

- 8 -

del dia. Realment les ulleres de soli la crema solar es fanindispensables en aquestestravesses de neu amb tanta calor.Decidim adreçar cap a la pista deMontgarri baixant per la Coma deGesa, que és una vall quedescendeix de forma progressivafins al bosc de Parros. Elsdescensos amb raquetes són d’allòmés divertits quan agafesconfiança. En arribar a la pista (GR-211) jaens podem treure les raquetes, quequeden penjades a la motxilla peravançar cap a la cabana de Parros ila nostra fita del dia: el refugi deMontgarri, on passarem el vesprei la nit. Aprofitem alguna baixadaper estrenar una pala-trineu queens fa gaudir de la neu a la darrerahora del dia. Al refugi ensretrobem amb els quatrecomponents del grup d’esquí defons i la família del més menut delgrup, amb 6 anys, que avui ensacompanya.El refugi està de gom a gom. Per

Campament d’hivern aMontgarri

Els dies 12 i 13 de març hemfet el campament d’hivernde la secció de Muntanya.

Ha estat una gran sort que duranttota la setmana ha estat nevant,de manera que la Vall d’Aran haquedat ben emblanquinada. Ensesperaven dos dies de neu i mésneu!Comencem dissabte al pla deBeret, deixant els cotxes a la

carretera perquè els esquiadorsmatiners han omplertl’aparcament oficial. Enspreparem amb les polaines isortim amb les raquetes japosades, bon temps i gens de ventper començar l’ascensió. Desprésde pujar uns 450 metres dedesnivell, encara veiem el Cap deClosos molt lluny. La calor es fapresent a les hores més solanes

El grup en suau ascens amb esquís Text: Marta Hernàndez, Foto: Jordi Alvarez

Quan em van aconsellar fer aquest curs no m’ho vaig pensar doscops, i m’alegro d’haver-ne format part. La muntanya hivernal eraper mi una assignatura pendent, un terreny força desconegut, itenia ganes de veure un piolet més enllà del seu aspecte físic.Després d’una primera sessió teòrica dedicada al material necessariper fer progressió en neu, el cap de setmana de pràctiques vacomençar ben d’hora, amb destinació al Port d’Envalira, en terresandorranes. Un bon lloc l’escollit, ja que encara hi havia neu i el riscd’allaus era de nivell 2, per tant, de perill controlat. Un paratge quesemblava reservat exclusivament per a nosaltres: ja en temporadabaixa gairebé estàvem sols. Vam pernoctar a un casa molt benequipada al poble de Canillo.A part de gaudir de l’entorn i la companyia van ser dos dies plensd’aprenentatges. Vam aprendre diferents tècniques de progressióamb i sense grampons, amb i sense piolet, fer auto detencions, ferservir el dispositiu A.R.V.A. per a la recerca de víctimes d’allaus idistingir els diferents estats de la neu fent un tatx (cata) dels seusestrats.Ens hem emportat coneixements sobre el terreny, sobre lesdiferents cares de la neu, sobre els riscos implícits, sobre l’estat icapacitat del material i també, i molt important, sobre el companysde travessa.Sens dubte un curs molt enriquidor de la mà de tres bonsinstructors i molt recomanable.Ara puc dir que quan vegi un piolet o el tingui a les mans tindràper mi un significat diferent al que tenia.

Salt de la Gorja Negra untanyam

- 9 -

Curs monogràficd’iniciació a lamuntanya hivernal

Del 12 al 19 d’abril de 2016

Text: Jara Nogales

sort tenim tots llit i manta, i unmolt bon sopar per recuperarenergies. Realment és tota unaexperiència poder sopar plegatstot rient i xerrant. En aquestaocasió ens trobem amb un reptedifícil: el patxaran ha fet que elgrup de francesos que tenim aldavant ens animin a cantar iengeguem una competicióimprovisada de cançons populars.Realment sortim malparats,quedem per assajar i preparar elproper campament d’hivern ambmés honor. Després d’esmorzar acordem fer laruta del dissabte, però aquest copde forma complerta. Elsesquiadors obren el camí, i tot ique avancen una mica més ràpid,anem força estona junts. A lacabana de Parros comencem lapujada, aprofitant uns rastres demoto de neu que ens faciliten lapujada directa fins a la Borda deGavachis. Es fa una mica llarga latravessa amb pendent suau peròconstant, fins que arribem al Colldels Closos i pugem fins al nostrecim: el Cap de Closos, de 2.416metres. Des del cim, amb un celblau i sense núvols, es veu l’Aneto.Ha valgut molt la pena arribarfins aquí. Baixem sense descansper la falda de la muntanya, ambun pendent molt bo per a lesraquetes. La neu pols és flonja, ibaixem en paral·lel a les pistesd’esquí. Finalment, en arribar alpla de Beret ens podem treure lesraquetes i recuperar una mica laforma. Ens posem còmodes per areprendre el camí de tornada aSanta Coloma, amb una parada alPont de Suert per dinar i celebraraquest magnífic cap de setmanade neu.

Lliçons a peu del camp Foto: Jordi Martín

- 10 -

untanyam

Activitats del grupde vies ferrades

Després de fer el curs de ferradesorganitzat pel CEP vàrem volerseguir progressant i gaudint

d’aquesta apassionant modalitat demuntanya, i ens vàrem aventurar a laferrada de la Cala del Molí, a SantFeliu de Guíxols, on, emulant lesgavines que aixecaven el vol a pocsmetres de nosaltres, vàrem deixar laprotecció dels instructors del curs icomençarem a fer ferrades sols.Aquesta via ferrada és moltespectacular, ja que es progressa enhoritzontal sobre el mar, vorejantpenyals i cales. L’entorn és únic,

envoltats d’aigua i de les legítimeshabitants de les roques, les gavines,dins del «Pla d’Espais d’Interès Naturalde Catalunya». L’equipament és variat,i hi trobem fins a cinc ponts, cadenes ialgun desplomat.

La següent, la Canal de les Dames.Amb un equipament típicamentmontserratí és tot un clàssic per alsamants de les vies ferrades, pels seuspassos atlètics i equipament moltjustet. És bastant tècnica i vàrem ferservir corda i bloquejador perassegurar-nos en trams complicats.

Text: Montse Martí

Amb alguns trams de semi escalada, caltirar de braços i això fa que aparegui elcansament tot just començar la canalamb un mur de deu metres d’alçada,amb esglaons molt separats quedesmoralitzen els que després aniranmés justos de forces. Segueixencadenes, estretes canals, parets i passosmolt separats per acabar amb el trammés difícil: la xemeneia, que ensportarà al final de la canal equipada. Ésun tram molt complicat, per ser rocamolt relliscosa, sense grapes i on noméshi ha el cable de vida en el que ensrecolzem i pugem per oposició. Comque encara no tenim prou tècnica,alguns prefereixen pujar assegurats.

La confiança guanyada en les ferradesja fetes ens va portar a Les BaumesCorcades, on els diversos desplomats illargs passos laterals fan que sigui moltesportiva i que, amb el pont nepalès de68 metres i la Variant de la Tosquera,catalogada com a K5, ens va posar aprova i ens va fer més conscients de lesnostres capacitats i la importància delconeixement del material accessori, queens ajuda en passos complicats i entècniques d’assegurament.

El següent pas va ser el de millorar latècnica i confiança en els ràpels, ja quemoltes ferrades en tenen d’obligats. Iaixí vàrem fer la ferrada Morera deMontsant, al Priorat, amb un itinerariatrevit i respectuós amb el paisatge. Lapujada a una estreta agulla i el ponttibetà en són els principals atractius, ien el nostre cas muntar ràpels perseguir millorant-ne la tècnica.

La següent pràctica de ràpel, al parcnatural de Sant Llorenç de Munt, on unbarranc poc freqüentat en permet eldescens. Es tracta del Torrent delRajant, equipat tant de pujada com debaixada. És bastant curt, però té el seuencant amb la possibilitat d’encadenarràpels de 16, 12 i 20 metres. La pujadaestà equipada amb dos trams de ferradaamb equipament justet.

Seguint, una de les més exigents, laCinglera del Resistent. És una via

Centelles. Les Baumes corcades Foto: Jordi Pedrol

- 11 -

molt atlètica on cal tirar molt de braçosen tots els passos, equipats només ambpetites grapes, desplomats i cadenes.Els dos sostres, als que només doscompanys s’hi van enfrontar, calpassar-los amb molta decisió; es unaautèntica K6 només per a forts ivalents.

La següent va ser l’Agulla del’Aigualcoll, que pels seus esglaonsmolt separats, alguns tramsdesplomats i un retorn amb ràpelobligat de 20 metres, es converteix enuna via força exigent. Encara que moltben instal·lada, ens va demanar mésd’un sobre esforç de braços degut a latensió. En tot moment ensacompanyen les vistes al mar i lesafilades arestes de les Serres.

Com no, vàrem voler tornar a la sempreexigent Teresina, a Montserrat, unavia de gran dificultat per a un grupencara inexpert però que se’n va sortirprou bé. Era la segona vegada que lafèiem i ens va semblar gairebé un

passeig, ja anàvem sobrats. La via s’inicia a la «canal del Mejillón» iestà equipada amb les grapes justes icadenes que ens enfilen per passosencaixonats entre grans blocs de roca,ponts naturals, alguns passos moltaeris i alguna petita canal equipadatambé amb cadenes. Arribem a unacanal on, encaixonats i esperant el tornper pujar, quedem impressionatsobservant l’estreta xemeneia que seràel tram final de la via, on ens espera elmirador de Sant Jeroni.

Una de les últimes que hem fet, «ElsSerres del Mestral», és unacombinació de via ferrada, cresta isenda que completem amb tres ràpels.Recorregut exigent però assequible,ben equipat allà on cal, que ens permetavançar per l’aresta alternant passosequipats amb cable de seguretat icadenes, amb d’altres que superem apeu, gaudint d’unes enormes vistes almar i la primera línia de costa del’Hospitalet de l’Infant. La muntanyaestà castigada pels incendis i les lletges

torres d’alta tensió; l’especulacióurbanística assota la primera línia decosta i malgrat això el paisatge sorprènper la seva similitud amb el Pre-Pirineucatalà; altes parets, espais solitaris imolta tranquil·litat, allunyats de lamassificació de les ferrades populars deBarcelona.

I per continuar amb els ràpels ensvàrem dirigir al Torrent del GatMenjat, que es troba al municipi deBigues i Riells, on vàrem gaudir demeravelloses vistes. Consta de sisràpels de 40, 21, 10, 20 i 35 metresrespectivament, gairebé tots volats iimpressionants.

De moment, només unes quantesferrades per a un grup que tot justcomença a gaudir de la muntanyaprogressant per les seves parets icrestes d’una manera diferent, ipensant en noves ferrades, crestes icamins equipats, que inclourem a lesagendes per seguir gaudint de lamuntanya i la bona companyia.

Cala del Molí, Sant Feliu de Guixols Foto: Jordi Pedrol

- 12 -

untanyam

de Sant Miquel, l’única de planta circular del Berguedà.

Des del castell seguim pujant cap al Xalet de Catllaràs,

projecte d’Antoni Gaudí per als tècnics i enginyers que

explotaven les mines de la zona a principis del segle XX; ara

s’hi està duent a terme un projecte de rehabilitació. Des

d’aquí pugem cap al Collet Fred i al mirador de la Roca de la

Lluna, on podem contemplar unes vistes espectaculars de

la vall i les muntanyes que ens envolten.

Baixem del mirador i ens dirigim cap al Joc de Pilota, des

d’on grimpem cap al punt més alt de l’excursió, la Roca del

Joc. A partir d’aquí anem baixant (amb alguna remuntada)

cap al santuari de Falgars, trobant restes de l’antiga activitat

minera en aquests boscos.

Dinem a Falgars, però les quatre gotes que cauen mentre

dinem ens fan creure que el front s’ha avançat i baixem pel

camí dels Tres Graus cap a la Pobla de Lillet força de pressa,

cosa que ens permet arribar a casa relativament aviat.

CatallàrsJoc de pilota

Aquest mes d’abril ens apropem a una serra molt

poc visitada a les nostres excursions, la Serra de

Catllaràs. L’excursió és llarga, més de disset

quilòmetres, i amb un desnivell considerable. Comencem a

La Pobla de Lillet i ens dirigim cap a l’est fins arribar al

monestir de Lillet. Allà girem per començar a pujar per la

carena cap al castell de Lillet, i de camí passem per la capella

Text: David Buils

Davant la capella de Sant Miquel Foto: Esther Buils

El passat 17 de març va concloure elCicle de Xerrades i Projeccions deMuntanya i Natura 2015-2016, amb la

projecció d’un audiovisual a càrrec d’en JoanYuste, que ens va explicar les sevesexperiències fent la volta al Balaitús i ens vadescobrir uns racons espectaculars a la Regiód’Ip.

Vam iniciar el 2016 amb la projecció d’unaltre audiovisual, aquest cop de la mà dePedro Alcaraz i de Cèsar Armengod; vamrecórrer l’Equador des del mar als volcans,des de la selva a l’altiplà: un recull d’imatges ivivències molt entranyable i optimista.

També va estar amb nosaltres en FrancescBailón, recentment guardonat amb quatreGoyas per la seva tasca d’assessorament en lapel·lícula Ningú no vol la nit, d’Isabel Coixet.Ens va presentar el seu darrer llibre Los Inuit.Cazadores del Gran Norte, i vam poderconèixer de primera mà la situació actuald’aquesta ètnia tan desconeguda.

Volem agrair als ponents el seu esforç icompromís, i com no, a tots vosaltres lavostra presència tan càlida.

Ens tornem a trobar passat l’estiu. Aneupreparant els vostres audiovisuals!

Cicle de xerradesi projeccions demuntanya i natura

Aquest any s’ha celebrat el primer curs defotografia de natura al CEP. La professora,Marta Bretó, fotògrafa professional i

colomenca, ha impartit cinc sessions teòriques i unasortida pràctica a un grup de vuit alumnes amateurs.Ha estat un curs molt complert, on s’han repassat lestècniques de composició, material necessari i tambéclasses en detall sobre paisatge, flora i fauna. Els alumnes han quedat molt satisfets, ja que el cursdesperta la curiositat sobre tècniques diverses, ambpropostes d’exercicis setmanals en forma dereportatge fotogràfic. Han pogut posar en pràcticacom utilitzar correctament la llum, el tempsd’exposició, com fer efectes en aigua en moviment, oen què consisteix el trampeig per a captar animals deprop. A més, la darrera classe sobre revelat digital hafet que es coneguin tècniques per millorar la qualitatfinal de la fotografia, potenciant-ne la temperatura,enquadrament, etcètera.La sortida del grup es va fer el dia 20 de març a la rierade Vallcarquera (El Figaró). Els alumnes, equipatsamb el seu material fotogràfic, van tenir l’oportunitatde muntar el trípode i fer fotografies de detall de lescascades, arbres en flor i vegetació i insectes de totamena. Després de dinar es va visitar la zona delBellver, al bell mig del Montseny. El bosc, ple de molsaabans de l’esclat primaveral, va mantenir alumnes iprofessora ben entretinguts fins al capvespre.Si tot va bé, aquest grup de fotògrafs amateursculminarà la seva activitat amb una exposicióconjunta a la Biblioteca de Can Peixauet els propersmesos. Us mantindrem informats!

Curs d’iniciació ala fotografia denatura

- 13 -

Text: Marta HernàndezFoto: Marta Bretó

- 14 -

Ja som a finals d’abril i, com éstradició per aquestes dates, esfa la Marxa de Regularitat, i

aquesta és la 38a edició. Des decomençaments d’any que hi estemtreballant, amb alguns canvis al’itinerari. En recordar que aquest anyel CEP celebra els seus 70 anys es vadecidir finalitzar a la Plaça de la Vila.Més tard ens varem assabentar que ellloc triat per la sortida ja estavaagafat per una altra entitat… aixídoncs, farem tot el recorregut pelnostre municipi.El dia de la marxa quedem amb elsque col·laboren fent de control unamica abans de les vuit per explicar-losel que han de fer abans que arribin lesparelles inscrites. A mesura que vavenint la gent el comentari dominantés si plourà o no, ja que el dia es llevamolt emboirat. A la muntanya encarahi ha boira i ahir, Sant Jordi, va caure

un xàfec. Aquest any no precisemautocar, i tindrem més temps perseparar-nos els controls delsparticipants. Es comprova queestiguem tots prop de l’escultura deferro Olimpia, al parc d’Europa, i ensposem a caminar, pujant l’avingudade Ramon Berenguer IV fins a l’inicidel Torrent de les Bruixes, just a tocarde la font del Drapet, on hi ha elprimer control. Una mica més amunttrobem la font de la Bóta. Creuem lapista i al cap d’una mica ja som alPlanell de les Alzines, el punt del’esmorzar. Continuem pel pla de lesermites cap al cau d’en Genís, onvoregem una tanca metàl·lica.Comencem a baixar per un corriolfins a la déu del Joncar, i continuembaixant fins a la caserna delsbombers. Pel camí trobem una zonacremada l’estiu passat just al costatdel carrer de Castella. Ara entrem a

Torribera i a tocar tenim la font d’enBartomeu. Així haurem passat per lesquatre fonts del sector de llevant dela nostra muntanya. Al dirigir-noscap a l’entrada principal de la clínicamental passem pels seus jardins iescalinates. Per allargar una mica lamarxa ara ens dirigim des de l’entradade can Butinyà al bosc i al parc de laBastida, a tocar de la zona urbana, itenim a quatre passes l’arribada a laPlaça de la Vila, on ens obsequien atots amb fartons de can Padró iCacaolat. Moltes gràcies a tots els que hancol·laborat en l’organització de lamarxa, i a les parelles participants.Les llistes de guanyadors/es i depuntuació general son exposades allocal del CEP.

Fins l’any que ve, amb una nova rutai un nou repte!

38a Marxa de regularitat

38a Marxa de regularitat

Sortint des del Parc Europa Text: Pere Sors, Foto: Jordi Pedrol

- 15 -

endersS iutatC

Classificació dela Marxa deRegularitat 2016

Son 11 parelles premiades, donat quehi ha hagut un empat a punts en lesdues parelles finals. Per a més detalls iper a saber la classificació de la resta departicipants, passeu pel CEP.

El CEP dónasuport a l’esculturaen record de LluísHernández

Com ja us vàrem informar en l’anterior butlletí, elCEP és una de les moltes entitats ciutadanes quedonen suport a la iniciativa popular per sufragar i

erigir una escultura en record de Lluís Hernández.Així doncs, ja disposem de «Títols de participació», alpreu de 5 euros, per a tots aquells socis que vulguincol·laborar en la iniciativa. Podeu passar per la secretariadel CEP (c. de Sant Josep, 20) de 7 a 9 del vespre, dedilluns a dijous.Segons es pot llegir al propi títol, el fet de tenir-ne un enpropietat comporta:«El reconeixement i la implicació per fer realitat l’esculturade la figura d’en Lluís Hernández i Alcácer al barri de lesOliveres» i «Participar en la rifa que es farà el mateix diade la inauguració de l’escultura; el premi consisteix en unamagnífica i simbòlica olivera bonsai, i correspondrà a lapersona que tingui el mateix número en el seu títol».

Text: FLR

- 16 -

iutatC

Afinals del franquismel’Ajuntament, presidit perBlas Muñoz, impedia que Can

Zam es convertís en el parc quedemanava la ciutadania. Era l’únicespai lliure que quedava a la ciutat perfer-hi un gran parc metropolità, on lagent pogués gaudir de la natura, bena prop de casa. Els regidorsfranquistes hi volien indústries,habitatges i només de forma residualun petit espai verd. Però el movimentveïnal i la gent ho va evitar. D’això araja en farà quaranta anys.Actualment som l’única ciutatcatalana de les nostres dimensionsque no tenim un parc central… niprojecte per fer-lo. Durant aquestsanys se n’han construït a una bonacolla de ciutats o districtesbarcelonins, a Sabadell, a Cornellà, aEsplugues de Llobregat, a El Prat, aNou Barris…

I a la nostra ciutat només en tenimun, a mitges, a mig fer. I encara. Sí,perquè a finals dels anys noranta esva inaugurar exclusivament laprimera fase del parc, mentre eraalcaldessa Manuela de Madre. Unaprimera fase que es va aconseguirdesprés que la Plataforma per a laDefensa de la Serra de Marina i elsveïns dels barris d’Oliveres,Singuerlín i Riu Nord evitessin que laFECAC convertís Can Zam en unaàrea firal. I encara les obres de la línia9 del Metro van escapçar aquestaprimera fase i van envoltar la segonad’una munió de tanques.El segon alcalde socialista, BartomeuMuñoz, també va voler aprofitarbona part de Can Zam per construir-hi habitatges i imponents edificisd’equipaments (n’era moltafeccionat!). Però altre cop l’accióreivindicativa de la Plataforma ho va

evitar.A hores d’ara tenim una novaalcaldessa, també socialista. Però araja no hi ha excuses per no completarel parc i relligar-lo completamentamb l’esplèndid parc del riu Besòs i lamuntanya colomenca. Però semblaque se li vol donar llargues. Fins i tothi ha indicis que el govern de NúriaParlón es planteja no ampliar el parc.No pot ser. Quaranta anys són moltsanys i ja és hora que el parcmetropolità de Can Zam s’acabi d’unavegada. Durant aquesta legislaturacal que se n’aprovi un projecteexecutiu. Sens falta! VOLEM UNAPARC URBÀ, VERD I FRONDÓSQUE SIGUI MARCA I FACTORDIFERENCIAL DE LA NOSTRACIUTAT!

Plataforma en Defensa de la Serrade Marina, el riu Besòs i Can Zam

La sala d’Actes del Museu Torre Balldovina, de gom a gom Foto: Arxiu CEP

Manifest per Can Zam, parc urbài frondós: 40 anys de lluita

- 17 -

Assembleadel CEP illuiramentde medallesals socismésveterans

El dissabte 30 de gener va tenirlloc l’assemblea ordinària delCEP. La sessió va començar

puntual amb la sala ben plena de socisi sòcies. La Rut Solés, com a secretàriade la Junta, va llegir els punts del’ordre del dia i va oferir l’acta del’assemblea anterior, per a qui lavolgués llegir. En Ramón Jordan,tresorer, va explicar la situacióeconòmica, en la qual va recalcar queles quotes de socis estan congeladesdes de fa anys. També va esmentar ladavallada d’aportacions persubvencions donada la conjunturaeconòmica actual. Per això va recalcarque existeix una quota de sociextraordinària pels socis que vulguinfer una aportació complementàriaper ajudar l’entitat. Seguidamentl’Albert Noguera, com a president, vaoferir una visió de la situació del’entitat. A continuació els diferentsrepresentants de les seccions vananar explicant les activitatsrealitzades i els projectes per l’anyentrant. En finalitzar l’acte es vaprocedir al lliurament de medalles alssocis amb una pertinença fidel al’entitat: 25 anys i 50 anys continuats.Després es va fer un petit ressopó.

ida del CentreV

Medalles antiguitat socis a 2015

25 anys1 Xavier Valls Olivé

2 Jordi Valls Olivé

3 Maria Josep Olivé Pérez

4 Fernando J. Soltero Pérez

5 Jordi Olivés Garrigó

6 Agnès Olivés Juanola

7 Joan Moran Sabaté

8 Clara Moreno Tojero

9 Xavier Cama Creus

10 Teresa José Castella

11 Francisco Chavarria Lameyre

12 Cintia Chavarria Payet

13 Josefina López,

14 Marc Burso Montané

15 Agustina Monje Sandobal

16 Salvador Salinas Navarro

17 Francesc Curull i Andreu

18 Loreto Jimón Mendoza

19 Mònica Roig Sol

20 Mireia Roig Sol

21 Joan Roig Sol

22 Jaume Agulló Martí

23 Montserrat Cañisà Peña

24 Ramon Vidal Marquès

25 Josefa Tasa Martínez

26 Mireia Valls Roc

27 Ferran López Roldán

28 M. Carme Saro Madridejos

29 Oriol Rodà Bencells

50 anys30 Mercè Prat Bruna

El grup de guardonats Foto: Marga Vallverdú

- 18 -

Reunió ambAlcaldía sobre eljaciment del PuigCastellar

Aquest mes d’abril la nostraentitat es va reunir ambl’alcaldessa de la ciutat Núria

Parlon, la regidora de Cultura PetryiJiménez i d’altres directius deldepartament de Cultura del’Ajuntament. La reunió va servir peraclarir diferents aspectes relacionatsamb el jaciment del poblat ibèric que,des del nostre punt de vista, noestaven ben encaminats. En primerlloc, la reclamació d’un ens o junta

rectora que gestioni de formacol·legiada el jaciment arqueològic delPuig Castellar. Fa dos anys es vaconstituir el Consorci del ParcArqueològic format per l’Ajuntament,l’Institut d’Estudis Catalans i el CEP,però mai ha entrat en funcionament,segons es va dir, per motius legals.D’aquesta manera les decisionsreferents a les actuacions del jacimentes prenen de manera unilateral perpart de l’Ajuntament, quan el més

Text: ANC

El passat mes de novembre vancomençar les trobades del grup delparauler al Centre Excursionista

Puigcastellar en col·laboració amb el CNLL’Heura.El parauler, conegut comercialment com aScrabble, és un joc de taula que consisteixbàsicament en fer paraules a partir delletres soltes. Es formen mots encreuatsamb les fitxes. Cada fitxa conté una lletrai cada lletra té un valor de puntuaciódiferent. És un joc que exercita lamemòria, el vocabulari, l’ortografia il’enginy; i s’hi pot jugar encara que no estingui un gran nivell de català, ja que el joc

ida del CentreVraonable seria establir unacoordinació formal entre tots elsestaments implicats, en la qual espoguessin valorar conjuntament lesintervencions actuals, la vigilància,el nou centre d’acolliment (pel qualhi havia aprovada una subvenció dela Diputació per import de 280.000euros), l’arranjament de l’entorn…Les nostres observacions han estatescoltades, ja que els serveis jurídicsmunicipals ja han trobat la fórmulaper reactivar el nou organisme;també s’han recuperat 200.000euros de la subvenció de laDiputació, que s’invertiran al Poblat,s’ha arribat al compromís del’arranjament dels accessos i delsvoltants, com ara amb la plantaciód’arbres (que es farà en col·laboracióamb el col·lectiu Ciutadà del CEP).També es farà un esforç en laimpressió de fulls informatius ididàctics pels visitants del jaciment,alhora que es potenciarà el PoblatIbèric com un dels llocs emblemàticsi de reclam turístic de la ciutat.

Vine a jugar al parauleral CEP

Text: Conxita Ripollès

Jugant al parauler, el popular “Scrable” Foto: CPNL ”L’Heura”

- 19 -

Presentació delllibre Començarencara, deMargaridaCodinaDijous 28 d’abril es va

projectar un reportatgesobre la situació dels

refugiats sirians, elaborat per JosepPitarque. A les imatges es reflectia eldrama humanitari amb què es vantrobar un grup de voluntariscolomencs en la visita als camps derefugiats de Grècia, així com elseguiment de les tasques del’enviament de roba i altre material

que durant uns mesos s’ha recollit aSanta coloma i les ciutats veïnes. Alfinal de l’acte s’ha obert un torn dedebat on s’ha constatat la lentareacció dels governs europeus perdonar una resposta ràpida i eficaç a lasituació, i que cal que la societat civilcontinuï fent pressió als governantsperquè posin el mitjans suficients permitigar els estralls d’aquest dramahumanitari.

Acte sobre la situaciódels refugiats sirians

ida del CentreV

permet practicar i aprendre.El grup dinamitzador del parauler estàformat per tres voluntàries delprograma Voluntariat per la llengua iestà coordinat pel CNL L’Heura.Durant un temps, la Mercè Prat, laPatrocini Bencells i la M. TeresaPuigdueta van preparar-se a fonssobre el joc. Es trobaven a L’Heura ifeien partides per conèixer elfuncionament del joc. El seuentusiasme va fer possible que espogués organitzar un grup que estrobés regularment. Elles expliquen elfuncionament del joc als nous

participants i els acompanyen durantles partides.Les trobades es fan els dimarts, cadaquinze dies, a les 17 hores. Sónobertes a tothom que hi vulguiparticipar. Habitualment hi participenpersones voluntàries i aprenentes delVoluntariat per la llengua i alumnesdels cursos de català del CNL L’Heura.De moment, el calendari de lesproperes trobades de paraules arribafins al mes de juny:

El 7 de juny, veniu a jugar, segur queus ho passareu d’allò més bé!

Aquest és el títol de la novel·laque, el 28 de gener, vapresentar al CEP l’escriptora i

amiga Margarida Codina. Laintroducció va ser a càrrec de Rodolfodel Hoyo, que ens va comentar la bonarelació de la Margarida amb SantaColoma, i especialment amb el Centre,tot donant-nos unes pinzellades de lanovel·la: sobre les tres protagonistes,l’espai on es mouen, la ciutat vella deBarcelona, i no gaire més, ja que no eraqüestió d’explicar tot el llibre. La Teresa José, el Robert Cama i elJoan Llagostera van fer lectures d’unesquantes pàgines de la novel·la, comuna mena de «tastets», que ens vanagafar més ganes de llegir-la. I la Margarida, amb la seva simpatia,va acabar explicant algunes anècdotesi responent preguntes que li feren elsassistents a l’acte.Personalment em quedo amb la idea deposar en pràctica el títol de la novel·la,començar encara: sempre hi som atemps!

ulturaC

En J. Pitarque explicant el documental Text i Foto: ANC

Text: Robert Cama

Teresa José, llegint un fragment de

l’obra, sota l’atenta mirada de l’autora

- 20 -

Ens anem reunint poc a poc al’estació de Sant Adrià deBesòs, en un matí assolellat

d’hivern. El guia oficial ens fa esperaruna mica per problemes amb elmaterial d’observació.Fetes les presentacions, allà mateix,al costat de la parada del tramvia iamb un bon telescopi, ens emportemla primera sorpresa: el guia ensassenyala una femella de falcó pelegrídamunt les xemeneies de Sant Adrià,on té el privilegiat niu i lloc deobservació.Travessant el pont en direcció alFòrum ens quedem a la riba dreta. Denou amb el telescopi i algunsprismàtics podem veure una bonavarietat d’aus, martinets blancs,polles d’aigua, ànecs, blauets,gavines, etcètera. El guia ens explicala importància de la desembocaduradel riu en l’ecosistema i el seu papercom a refugi de les petites ausmigratòries. També la importància de

la flora en l’alimentació de les aus,així com l’impacte de les diferentsplantes invasores, com ara el ricí i lacanya, en l’ecosistema fluvial.Mentre ens parla de les ausmigratòries que utilitzen el delta coma estació de pas en el seu camí, el guiaens posa al corrent dels problemesque pateix el delta del Besòs a causade la petita superfície que té el seuespai protegit i la intensa pressiód’un entorn molt urbanitzat idensament poblat.Per últim ens explica que hi va haverun temps que el delta del riu Besòsocupava un gran espai, fins al puntque el nom d’alguns dels barrispròxims tenen el seu origen enaquella època: La Llacuna, que laconeixem com a parada de metro, eraun gran aiguamoll, La Verneda, avuiun barri, va ser un bosc de verns.

Així recordo una agradable sortidamatinal molt ben aprofitada.

Text: Pedro Sancho

Text: Roser Vicente

Matinal pel deltadel riu Besòs

ulturaC

Diumenge 13 de març el grup deCultura vam fer la visitaprogramada a la Barcelona

romana. Ben acompanyats i assessoratspel guia Jordi Gil ens endinsàrem enuna època llunyana en el temps, peròno tant en els costums. Tot això amanitamb el fet que ens trobàrem amb elsparticipants de la marató i amb elbestiari de la Festa Major del Pi.Després de fixar-nos en els grans blocsde basament de l’antiga murallaromana que suporta la posterior gòticaa l’actual Via Laietana, ens vam fer unaidea de com abastien d’aigua la ciutatmitjançant un aqüeducte que portaval’aigua des del riu Besòs.Les tombes trobades a la plaça Vila deMadrid, i el petit museu addicional, ensmostren com era la seva visió de lamort i de les seves creences, no tandiferents de les dels nostres dies. Elguia ens explicà la pràctica d’envoltarde flors el difunt com a símbol de lafugacitat de la vida, costum que encaracontinuem fent, potser sense saber-nel’origen.Les columnes que queden dempeus deltemple d’August, al carrer Paradís, dinsla seu del Centre Excursionista deCatalunya, segueixen impressionant aqui les contempla.I finalment els plats forts de la sortida,últimes troballes descobertes irecuperades en els darrers anys, ladomus del carrer Sant Honorat i la delcarrer d’Avinyó. Aquestes domus o casesde persones benestants eren ocupadesper militars romans que un cop acabatel servei a l’exèrcit els donaven casa iterres com a pagament. La del carrerSant Honorat era un gran finca ambuns mosaics preciosos, que mostra laforma de vida dels ocupants.

Text: Manel Valls

Visita a laBarcelonaRomana

El grup, a sant Adrià, prop del Besós Foto: Marga Vallverdú

- 21 -

Posteriorment, ja a l’edat mitjana,s’incorporaren a l’interior unes granssitges que encara ara ens sorprenen.La domus del carrer d’Avinyó és diferent.No és tan espectacular de mida,almenys el que es pot veure, però sí perles pintures murals al fresc d’estilpompeià. Són d’una delicadesaextraordinària. Del tema principal, queens van dir que representa el rapte deGanimedes, no és que en quedi gaire,però la decoració floral dels voltants ésmolt apreciable.Una fugaç visita exterior a les termespúbliques del carrer de Regomir, ja queestaven tancades, ens van aportar mésinformació de la vida romana a la ciutatde Barcelona.Finalment una volta per les murallesdes de la plaça dels Traginers a la deRamon Berenguer el Gran, oncomençàrem el recorregut, tancà elnostre viatge en el temps. A la via sepulcral, actual Pl. de la Vila de Madrid Foto: Josep Mª. Rosset

Visita a Terrassa

Abans de sortir vaig consultar elsaparells meteorològics. El fraredeia que «insegur», i el ruc tenia

la cua xopa. En previsió, doncs, vàremagafar el paraigües, i cap a l’autobús.Sense cap incidència ni anècdota,vàrem arribar a Terrassa, on desprès de

deixar el transport mecànic i prendreun cafetó ens vàrem dirigir a peu cap alprimer dels llocs a visitar: La Seud’Ègara amb les esglésies de Sant Pere.Recentment el conjunt ha estat objected’excavacions arqueològiques, ques’han deixat exposades a fi de rebre

visites. Això és el que vàrem fernosaltres, ajudats de les explicacionsde la nostra guia.Vàrem aprendre que aquell indrethavia estat ocupat successivament peribers, romans i paleocristians, que sónels que varen aixecar les primeresesglésies i instaurar el bisbat d’Ègara,que va durar del segle V al VIII.Mosaics, tombes, altres restesarqueològiques i per suposat lesesglésies de Sant Pere, de Sant Miqueli de Santa Maria. Sembla ser que el fetque les tres es trobin juntes es deu auna tradició bizantina, com a símbol dela trinitat. Els edificis varen serreconstruïts diversos cops, fins arribara la seva forma actual, al segle XII. Aixòcomporta una barreja d’estilsarquitectònics en els quals predominael romànic, amb detalls de gòticprimitiu. És curiós com es poden veurepedres amb inscripcions cap avall,conseqüència del reaprofitament delsmaterials en les diferentsreconstruccions. Curiositats apart, el primer recinte quevàrem visitar és el de Santa Maria. A

El grup, davant el conjunt d’ègara Foto: Marga Vallverdú

Text: Andreu Abad

- 22 -

ulturaCles parets hi ha restes de les pinturesamb detalls de la passió, fetesdirectament a la paret i no amb latècnica del fresc. A Sant Miquel, a mésde les pintures, hi ha un espai octogonalrodejat per columnes, cadascuna d’ellesde son pare i de sa mare, que havien fetpensar que allà hi havia un baptisteri,cosa que no és certa. Vàrem acabar lavisita baixant a la cripta i, sota una lleupluja, vàrem anar a l’església de SantPere, que és l’única de les tres oberta alculte. Hi feia caloreta, i vàrem podercontemplar retaules i pintures muralsque daten des del segle X fins el XX. Lavisita es va acabar a l’edifici de recepció,on a part de les restes, hi ha un espaiamb sales explicatives i algunaudiovisual on es dóna una visió delconjunt. Degut al mal temps vàremmarxar sense poder sortir a la terrassa,des d’on hauríem pogut contemplar, desde l’altura, la totalitat del conjunt. Una mica més cultes, una passejada pelscarrers de la vila ens va dur al parc deSant Jordi, on era el lloc escollit perdinar. Allà vàrem veure, una mica persobre, la Masia Freixa, edificimodernista de l’arquitecte LluísMoncunill, que té com a principalparticularitat l’ús exhaustiu dels arcsparabòlics. Desprès de fer una mica detemps passejant pel centre de Terrassa,vàrem anar tirant cap al restaurant. Jaentaulats, i per completar la varietatmeteorològica del dia, va caure una micade pedra. El dinar, una pica-pica general i unsegon plat a escollir, va ser bo i abundós,i la gent en va sortir prou satisfeta.Havent dinat, una altra passejada per lavila fins la Casa Alegre de Sagrera, unedifici que va pertànyer a una famíliaindustrial de principis del segle passat.Les diverses sales moblades ens donenuna idea del tipus de vida de la burgesiad’aquella època. Apart d’això, s’haaprofitat l’espai per exhibir algunescol·leccions de pintura, llibres i figuresde porcellana oriental. Un passeig sotala pluja fins l’autocar, i cap a SantaColoma, on per sort ja no plovia.

Sortida Cultural aCanet de Mar

El dissabte 16 d’abril a les nou enpunt, els 41 membres del’expedició ja érem a l’autocar per

anar cap a Canet de Mar. Un sol deprimavera, el cel blau i bona temperaturafeien preveure, com així va ser, quegaudiríem d’un bon dia, tot visitant unade les poblacions cèntriques irepresentatives de la veïna comarca delMaresme.En menys d’una hora ja preníem un cafèa la part alta de Canet, al restaurant delSantuari, a l’entorn del parc de laMisericòrdia, conjunt construït per

l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch l’any1914, amb unes vistes excel·lents deCanet i del mar.A les 10:30, després d’una curtacaminada per la vall de Canet, enstrobàvem a la porta del Castell de SantaFlorentina, el primer objectiu del’excursió. El nom del castell es deu a queuna relíquia de la santa és guardada dinsla casa. Curiosament, l’esposa delpropietari, Ramon de Montaner i Vila, del’editorial Montaner i Simon, també esdeia Florentina. El seu nebot, l’arquitecteLluís Domènech i Montaner, va reformar

Text: Ferran Saro

La Torre i el Pati d’armes del Castell Foto: Marga Vallverdú

ulturaCl’antiga Domus medieval i va construir elcastell entre 1901 i 1907. Ramon deMontaner va convidar el rei Alfons XIII ala inauguració l’any 1908, i aquest li vaatorgar el títol de comte de la Vall deCanet.Durant prop de dues hores ens varemendinsar pels diversos salons, totcontemplant –sorpresos– vitralls,columnes, capitells, mosaics, galeries,torres, el pati d’armes… i fins una galeriagòtica traslladada des del monestir delTallat, de Vallbona de les Monges! Ensvarem acomiadar de l’excel·lent guia totprenent una copa de cava al celler. Havíemvisitat una de les cases més belles del mónsegons la revista Architectural Digest.De tornada, prop del restaurant, varempoder visitar el Santuari de la Mare deDéu de la Misericòrdia, patrona delMaresme, lloc de devoció des de 1461.L’edifici actual data de 1857. Durant laguerra civil va ser incendiat, i lareconstrucció posterior va ser obra delsarquitectes Josep Maria Danès i PereDomènech. Els veïns i els industrials deCanet van contribuir a la reconstrucció,uns amb diners i altres com a mà d’obra.I per fi l’hora de dinar: un bon pica pica deprimer i llobarro fresc o carn amb boletsde segon i a continuació postres, cafès icava. Després d’una estona de repòs, unpasseig pel centre del poble o per la platja.Un bon grup entrarem a la casa MuseuLluís Domènech i Montaner, considerat elpare de l’arquitectura modernistacatalana. Al museu l’arquitecte ens mostratot l’esperit de la renaixença i elmodernisme catalans: el mobiliari, lesseves activitats en les arts,l’enquadernació, l’arquitectura, la culturai la política. Es mostren també plànolsdels seus projectes, entre els quedestaquen el Palau de la Música Catalanai l’Hospital de Sant Pau.Tot tornant a Santa Coloma, un no potdeixar de pensar que molt a prop de lanostra ciutat hi ha pobles i viles comCanet de Mar, plenes d’història, cultura iarts de tota mena, que ens poden ajudara conèixer millor el nostre passat com apaís. És per això que cal agrair al Grup deCultura del CEP que hagi proposataquesta sortida tan bonica comengrescadora i cal felicitar-los per la bonaorganització de l’excursió.

El Rec Comtalula caminaa

El Rec Comtal és, probablement,una de les infraestructureshumanes de la ciutat de

Barcelona que més petja ha deixat enl’imaginari barceloní.És una conducció d’aigua procedent delriu Besòs, que neix d’una mina deMontcada i Reixac. Tradicionalment, elseu origen es remunta a finals del segleX quan el comte Mir o Miró I vaencarregar la construcció oarranjament d’un conducte de dotzequilòmetres de llargada per regar leszones agrícoles de Barcelona i del Pla.

L’aigua del Rec Comtal va ser destinadabàsicament a l’agricultura i a laindústria de Sant Andreu de Palomar,de Sant Martí de Provençals, de leshortes del Portal Nou, Sant Pere i no vaser fins el 1703 que el canal no va serutilitzat com a subministramentd’aigua a la ciutat. Més tard, l’augmentdel consum va dur el baró de La Lindea reproveir el cabal del Rec obrint unanova mina a Montcada.

(Extret de thclotcarpa.wordpress.com)

Text: Eduardo Carbonell15 de març de 2016

- 23 -

El grup, a l’escala d’honor del castell de Santa Florentina Foto: Marga Vallverdú

El rec comtal, vora les vies de Montcada Foto: Antonio Enrique

- 24 -

Al costat del Torrent de laVallensana i a tocar de lacarretera de la Roca hi ha la

Torre dels Frares, que abans eraanomenada Can Vestit. En BenetVestit va deixar-la en testament l’any1547 als frares de Sant Jeroni de laMurtra, i va dependre d’aquestmonestir l’any 1592 per donació dePere Ses Olivelles. A la Torre delsFrares és on els pagesos i parcers queconreaven vinyes, terres i horts,propietat dels frares, anaven a pagarels delmes i tributs. A l’època delsReis Catòlics, quan donaren cabuda ala Santa Inquisició, fou un centreinquisidor.La Torre, de propietat particular,

La Torredels Frares

estava habitada fins fa pocs anys pelmasover. Des de fa un temps lasituació ha canviat i la casa torna aestar habitada. Els responsablesd’aquesta petita transformació sónun grup de joves atrets per la històriade l’edifici, la seva ubicació —enplena Serralada de Marina— i la sevaarquitectura. «El nostre objectiu és

rehabilitar la casa i, més endavant,quan estigui en millors condicions,convertir-la en un centre social on esfacin activitats obertes a la població».Entre les iniciatives que han posat enmarxa hi ha la plantació d’horts.

(Extret del web local Montcada iReixac)

Text: Eduardo Carbonell

Text: Francesc Guerrero

ula caminaa

23 de febrer de 2016

Serra de Marina Un matí diferent: com sol serhabitual cada vegada quesortim, cap a les nou del matí

ens trobem al metro, però no peragafar-lo, sinó com a punt detrobada. A un quart de deu ja noesperem més, som tretze persones(sis dones i set homes) disposades acaminar per la Serra de Marina.Arriba l’hora de sortida i ens dirigimpel carrer de Sant Carles, Sant Jeronii Prat de la Riba, en direcció al Parc dela Bastida, on teníem previstesmorzar, però a causa de l’aire quecorria (era fresc, més aviat fred) vamdecidir seguir fins a Sant Jeroni de laMurtra (on van ser els Reis Catòlics,Joan Carles I i Cristòfol Colom entrealtres personatges, ja que nosaltrestambé), on vàrem esmorzartranquil·lament.Havent recuperat forces ens dirigimal Poblat Ibèric (com molts ja sabeu,és al cim del Puig Castellar, de 330

12 d’abril de 2016

El grup davant la Torre Foto: Antonio Enrique

- 25 -

metres d’altitud, i va ser descobertl’any 1902 per Ferran de Sagarra icontinuat per Serra-Ràfols i despréspel Centre ExcursionistaPuigcastellar, i les restes trobades sónal Museu Municipal TorreBalldovina). Vam veure que, malgratl’esforç i voluntat de moltes persones,si no hi ha una empenta institucional,Ajuntament, Diputació, etcètera,canvia molt poc, o tan poc a poc queno es nota d’un any a l’altre. Desprésd’un petit recorregut i descans, vaminiciar el descens. El matí haviacanviat i no havia fet sol, però sí calor,bon clima per caminar. Una jornadaen què vam veure com si la naturaanés netejant la muntanya, sobretotla garriga i matolls i (podant?), omutilant molts pins al tallar branquesd’almenys 50 o 60 centímetres dediàmetre. Comentant els pactes degovern, els papers de Panamà, el Sr.Conde i algun altre acudit, arribem al’asfalt de l’avinguda de RamonBerenguer IV i seguim amb el mateixànim fins el punt de trobada, oncadascú va seguir la seva ruta.I com sigui que se m’ha acabat el«rollo», doncs fins a la properasortida, que haurà estat el proper mesde maig.

ula universitària de la gent grana

Grup de teatre llegit de l’AulaEl passat 14 de març i a la seu del CEP, el Grupde Teatre Llegit de l’Aula va fer-nos passar unamolt bona estona amb la seua lecturacol·lectiva de la divertida comèdia De mésverdes en maduren, de la dramaturga AssumptaGonzález Cubertorer.

Felicitem el director, en Joan Manzanares, iels lectors Josep Ricard, Teresa José, RoserBou, Isabel Ibañez, Joan Llagostera, ColetteNanjod i Antoni Ferrando.

ACTIVITATSFINAL DE CURS: CONFERÈNCIES MES DE JUNY

Dimecres 1: “Centenari d’Enric Granados, romàntic, alhambrista igoyesc”

Professor: Joan Vives BellataProfessor d’Història de la Música. Guionista, locutor iredactor a Catalunya Música

Dimecres 8: “Aprenent a relaxar-nos”Professora: Aura CostaLlicenciada en Ciències de la Comunicació per la UABProductora, redactora i presentadora en diverses ràdios itelevisions

ALTRES ACTIVITATS CULTURALS

*Coral Jordi AntonínDimecres 15 de juny: Actuació final de curs.

*Tertúlia Literària: Dijous 16 de juny: a determinar.

*Teatre llegit: Dijous 2 de juny: “El cafè de la Marina”, Josep M. de Sagarra

*Sortides: juny (dia a determinar): Visita guiada a la Tarragona Romana, Patrimonide la Humanitat

*L’aula camina 14 de juny: a determinar

Continuaran el TALLER DE PINTURA i els assaigs de la CORAL del’Aula els dimecres i els dijous, respectivament.

Text: Ferran López

El grup de teatre, al començar la lectura

- 26 -- 26 -

ntrevistae

Joan Guerrero,fotoperiodista social

Ens trobem amb en Joan

Guerrero al CEP, un local que li

és molt familiar i apreciat, com

ell mateix ens recorda: «l’any vinent em

donaran la medalla als 25 anys de soci».

A Santa Coloma no caldria fer-li

presentació, ja que és prou conegut,

admirat i estimat…

Joan Guerrero Luque neix a Tarifa l’any

1940, i com ell mateix diu, «Hace

muchos años, más de mil, en mi Tarifa

natal, un niño quiso fotografiar el viento

con una caja de cerillas…». Amb la

democràcia, Guerrero s’enforteix com a

persona i com a fotògraf. L’agitació

social, cívica i política d’aquells anys

donarà al seu treball una gran força

periodística on mai no hi falta la càrrega

poètica i humana tan característica de la

seva obra. Ha treballat a El Periódico de

Catalunya, Diario de Barcelona, El

Observador, Grama i a El País; encara, tot

i jubilat, fa classes a la UB, la UPF…

Fotoperiodista social, colomenc

enamorat de la ciutat, solidari,

humanista, creient, treballador i poeta

de la imatge… ha publicat diversos

llibres de fotografia sobre temes molt

variats i també unes quaranta

exposicions individuals, que van des

d’homenatges a Miguel Hernández i

altres poetes fins a visions molt

personals d’Amèrica Llatina o els nous

immigrants. Va crear l’Associació

Gramenet Imatge Solidària.

- Joan, que ens pots dir de la tevabiografia?Amb tretze anys vaig marxar de Tarifa a

Puerto Real, i més tard a Barcelona, fent

de peó i d’obrer en una foneria, fins que,

ja fa molts anys, recalo a Santa Coloma.

La infància té per mi un sabor

agredolç… eren temps de postguerra…

em provoquen molta malenconia els

records familiars… i per damunt de tot

recordo les proves amb la caixa de

llumins per fer fotos impossibles, des

d’on començo a enquadrar el món, i que

es converteix en la meva primera càmera

fotogràfica. Crec que si hagués nascut a

una família rica, segurament no

valoraria igual les coses senzilles.

- A Grama fotografiaves la pobresa,la immigració, les barraques i elsracons més desafavorits… això voldir per tu fotografia social?Bé, les imatges d’aquells anys tenen tant

de valor perquè ningú les feia. Sóc dels

pocs que aleshores fotografiava tots els

racons de la ciutat, encara que

estiguessin degradats. Prefereixo

fotografiar un barri humil i lleig que un

de disseny, perquè allà hi ha vida encara

que hi manqui de tot. Per això vaig

plasmar tant aquella Santa Coloma dels

anys 60 i 70.

- Què busques quan fas fotos? Busco uns valors, sentiments… sense

mentir. Que la foto parli. Les fotos les

busco i apareixen.

- Perquè les fotos sempre en blanc inegre?Va ser una elecció personal. Sempre

m’ha agradat el blanc i negre, des del

neorealisme del cinema italià, que em va

influir molt… va ser la meva escola.

Entre dos fotos iguals en color i blanc i

negre, trio la segona pels matisos dels

negres amb els blancs i la gama de

grisos. A vegades el color «et distreu» la

mirada, i no et deixa observar, per

exemple, els solcs de la pell d’una

velleta.

- I perquè la fotografia «química»abans que la digital? La prefereixo… com et deia abans, els

matisos, els clarobscurs, els ulls, la

natura… la fotografia digital és massa

perfecta, no la retoco.

- Així doncs, estem perdentexpressivitat, paciència, treball iesforç a canvi de la comoditat i larapidesa? Si la digital és el futur,estem parlant d’una pèrduairreparable?Reconec que una de les revolucions més

grans en la fotografia és la digitalització,

- 27 -

Text: Albert Noguera i Ferran López

ja que l’ha democratitzat i simplificat,

l’ha convertit finalment en instantània

real, ja que es pot compartir d’immediat

arreu. Tampoc és incompatible la

funcionalitat de la tècnica digital amb

els bons treballs que s’hi poden realitzar.

- Una imatge val més que milparaules?En general és fals. Algunes sí i d’altres

no. La foto ha de tenir cor, ànima i vida.

No tot el qui té càmera de fotografiar fa

bona fotografia.

- T’hem sentit a dir que la tevamillor imatge es La Pietà, d’EugèneShmith, o la premiada del colomencSamuel Aranda… que una de lescançons que t’ha inspirat molt és Ellamento borincano… podem dir,doncs, que et sents el poeta de laimatge?Intento que les imatges parlin, hi ha qui

diu que li transmeten un missatge

poètic. Hi ha qui em diu el fotògraf

poeta, ja que dic moltes coses i remoc

sentiments. Sempre m’he definit com a

fotoperiodista del camp social. Jo no

tenia base tècnica fotogràfica, però mica

en mica es va cultivant. Crec que

fotògraf es neix i es perfecciona. He

estat una persona amb sort, ja que he

fet el que m’agrada.

- Els ulls i la paraula, Els ulls delpobres, la ONG Gramenet ImatgeSolidària, traspuen el fotògrafsolidari… aquest mes d’abril s’haeditat un llibre sobre PereCasaldàliga amb imatges que tu hasfet, sempre has estat atent pel quepassa al món i als països méspobres… He estat molt proper a Casaldàliga, i

estic molt orgullós d’aquell projecte

Gramenet Imatge Solidaria per ajudar al

Tercer Món. Van ser deu anys d’obsessió

total pel projecte, i una experiència

inoblidable de solidaritat concreta. Ha

estat molt important, ja que s’hi van

involucrar grans persones i premis

Nobel, com ara Rigoberta Menchú,

Dario Fo o José Saramago, i també

molts companys fotògrafs i amics

colomencs que el van tirar endavant. Es

van arribar a recollir 110.000 euros,

destinats al tercer món. Ara el fons

fotogràfic s’ha cedit al museu de la

ciutat.

- En la teva darrera exposició i nousprojectes hi apareixen fotos en

color…

Sí, menys dues, en una modesta

contribució al centenari de l’església

parroquial de la nostra ciutat, on he

volgut retornar a Santa Coloma tot allò

que he rebut d’ella. L’exposició «Gràcies»

s’inspira en un text que sempre m’ha

emocionat, el Cant Espiritual de Joan

Maragall, una oració en la que intento

introduir-me espiritualment i gràfica. A

Montserrat també n’exposaré quaranta

fotografies a partir del 20 de maig;

després Girona, Soria… I perquè

«Gràcies»? Doncs perquè a nivell

personal anava donant les gràcies pel

molt que m’ha donat tothom, i ho he

volgut agrair de forma col·lectiva. A

finals d’any també se’n editarà un llibre

de vuitanta fotografies, si tot va bé.

- Així, amb aquestes darreres

exposicions vols projectar aquest

sentiment de gratitud envers les

persones que t’envolten…

Com dic a l’exposició: gràcies! …a la vida,

al paisatge, a l’amistat i a la gent, que

han donat sentit a la meva obra.

Foto: Josep M. Cortina

- 28 -

Concert d’hivern de l’Orfeó

El 30 de gener d’enguany l’OrfeóTanit va oferir el concertd’hivern, que va tenir lloc a la

sala d’actes del Museu TorreBalldovina de la nostra ciutat. Aquest concert, organitzat de maneragratuïta i obert a tota la ciutadania,va permetre escoltar tretze peces.Els cantaires de l’Orfeó Tanit, dirigitspel director Àngel Villagrasa, vaninterpretar obres del repertori coraltradicional.El concert es va iniciar amb BlueMoon, peça de Richard Rogers iLorenz Hart, adaptada pelcompositor català Francesc Vila;seguidament es van interpretar lapopular Guantanamera, del cubà JoséFernández amb arranjamentsd’Electo Silva, Escolta-ho en el vent,original de Bob Dylan i harmonitzadaper Constantí Sotelo, GoodNews, cantespiritual negre arranjat perWolfgang Kelber, Locus iste, d’AntonBruckner, Signore delle cime, deGiuseppe di Marzi, La dama d’Aragó,tradicional catalana harmonitzadaper Diego Ramon, per acabar amb lasardana El cavaller enamorat, de JoanManent.El programa també va incloure tresnadales tradicionals. En primer lloc,en record de Manuel Oltra es vainterpretar una de les seves versionsde la tradicional nadala francesa Elsàngels de la Glòria; seguidament, Elrabadà, peça popular catalana, i latambé coneguda nadala austríacaSanta Nit, declarada Patrimonicultural immaterial de la humanitatper la UNESCO el 2011.El cor va cloure el concert ambl’himne El cant del poble, de JosepAnselm Clavé i lletra de Josep Mariade Sagarra, i finalitzant, acompanyats

Text: Dolors Romero Labrada

rfeóO

ACTES 20è ANIVERSARI DE L’ORFEÓ TANITText: Dolors Romero Labrada

El dia 9 de juny, a les 8 del vespre, s’inaugurarà unaexposició que il·lustra els vint anys d’història del’Orfeó Tanit de Santa Coloma de Gramenet

La sala d’actes del Centre Excursionista Puigcastellar acolliràdes del dijous 9 de juny de 2016 l’exposició temporal «OrfeóTanit: història d’una entitat coral», produïda per aquestaentitat, i que romandrà oberta fins el dijous 7 de juliol.Aquesta mostra s’inclou en el marc dels actescommemoratius de la celebració del vintè aniversari de lacreació de l’Orfeó Tanit.L’exposició proposa una aproximació a la història d’aquestaagrupació coral on es podran contemplar una selecció defotografies, programes dels concerts i programes de mà querepassaran els vint anys de vida de l’Orfeó Tanit.Hi esteu tots convidats!

Abans... Foto: Arxiu Orfeó Tanit

Actualment Foto: Arxiu Orfeó Tanit

- 29 -

Caramelles al barri del fondoText: Ferran López

del públic, amb El Rossinyol, arranjadaper Antoni Pérez Moya.Cal destacar que la sala d’actes delMuseu Torre Balldovina estava plenai l’acollida del públic assistent va sermolt càlida, amb intensosaplaudiments des de l’inici delconcert. En definitiva, va ser unaexperiència molt positiva pel nostrecor, que continuarà treballant en lapromoció del cant coral a la nostraciutat.

El passat 22 d’abril l’Orfeó Tanitdel CEP va ser invitat perl’entitat FONDO COMERÇ a

cantar Caramelles a la plaça delRellotge, en el context del lliurament depremis als guanyadors del concurs en elqual durant tot el mes d’abril vaparticipar molta gent del barri, iorganitzat per aquesta entitat.Una bona colleta de l’Orfeó vàrem pujara l’escenari per cantar caramellespopulars de la ciutat, com ara Aquestacolla, Cançó de la font de l’Alzina i Santa

Coloma prospera, i d’altres amb músicade cançons conegudes i lletres pròpies,en què, amb molta ironia, fanreferència a la situació política i socialdel nostre país, com ara Ay ven, y ven, yven, La bella Lola i Que fotuts quedarem(La reina del placer).

Cal remarcar que ens va agradar moltparticipar-hi. La proposta de FondoComerç, duta a terme durant el mesd’abril, era, al nostre entendre,sorprenent. La van anomenar «Abril

literari», i es tractava d’un joc quefinalitzava el dia abans de la diada deSant Jordi. Es van repartir en diferents comerçosdel barri llibres d’autors en llenguacatalana, i els concursants, com en unjoc de pistes literàries, havien detrobar-ne el llibre i l’autor. Al final hi vahaver tretze guanyadors. Felicitats alsorganitzadors per una iniciativa tantmaca, i els agraïm que haguessinpensat en el nostre orfeó per amenitzarl’acte de cloenda d’aquesta activitat.

A la Pl. del Rellotge, en plena cantada Foto: Amàlia Padilla

Foto: Carme Saro

- 30 -

ardanesSEl Concertd’Hivern

Hem començat els actes del 2016amb el Concert d’Hivern: l’espectacle“El Cafè de l’Havana” ens feiaespectadors de la lluita entre elsgrups d’havaneres Pescadors del’Escala i Port Bo de Calella, a causa dela rivalitat que sempre hi ha hagutentre ells al llarg dels cinquanta anysd’existència, que celebren ambaquesta representació.Els arguments de cadascú perdefensar les seves qualitats, s’anavenexplicant entre cançó i cançó, però nos’acabava tot aquí, la soprano IndiraFerrer Morató afegia la sevamagnífica persona i exquisida veuinterpretant temes que ens portavena l’ambient de l’època en la qual, allàa Cuba, tingueren origen leshavaneres i contribuïa a pacificar lesdisputes entre els dos grans conjuntsque, entre altres, han fet quearribessin amb tant d’èxit fins avui

ol·lectiu ciutadàC

Informació del poblat i el Torrent de les Bruixes

Des de finals del 2014 elCentre ha intensificat lalluita per la recuperació i

millora del nostre Poblat Ibèric.El novembre del 2015 es va elaborarun treball gràfic i escrit denunciantles greus carències i perills queafectaven al Poblat. Aquesta situacióes va veure agreujada l’estiu passatquan en la nova campanyad’excavacions es va deixar aldescobert tot el mur dels habitaclessituats al nord, obrint un camí deronda i provocant que algunes partsja hagin caigut i que altres estiguin enperill de fer-ho. Gràcies a la nostrainsistència, ara s’hi han instal·latquinze puntals de reforç perestabilitzar el mur, a l’espera de quees puguin fer les obres deconsolidació, que és el que fa molt detemps que demanem. També, i amb les parts antigamentexcavades, hi ha molt llenços caigutsi de difícil recuperació si no esconsoliden d’immediat.

Davant aquesta situació, al desembrede 2015 es va fer un nou informe queva ser enviat a l’Institut d’EstudisCatalans i a l’Ajuntament. Del’Institut no n’hem tingut capresposta. Amb l’Ajuntament varemtenir una reunió el passat mes d’abrilamb la intenció de posar en marxa unconveni de col·laboració i un projecteconsensuat sobre les actuacions mésurgents a fer al Poblat.Respecte al Torrent i el seu entorn,continuem amb les tasques dedesbrossat, plantació i recuperaciódel territori i els camins. El perilld’incendi està sempre present iaquesta primavera tan plujosa encaral’agreujarà més. El Centre, a peticiódel col·lectiu, ha invertit en la comprad’una potent màquina de desbrossar,que ara i per qüestions burocràtiquesno podem fer servir per manca depermisos. Estem treballant perresoldre aquesta qüestió, però ara iper calendari, ja no es podrà treballaramb màquina fins la propera tardor.

Text: Els Bruixots del Torrent

El poblat, des del mirador del planell de les Alzines Foto: Albert Noguera

- 31 -

Textos: Joan Llagostera i Mercè Prat Fotos: Ricard Alonso, cedides per “La scena é pronta 2011”

dia (i que sigui per molts anys). Elcontrast entre la clàssica manera decantar-les i la forma en què ens lesoferí la Indira, va aconseguir donaruna nova visió, diferent i arriscadad’aquestes composicions, que de bonprincipi podria sobtar, però que, perla seva originalitat i extrema qualitaten va resultar una entretingudavetllada que fou apreciada i aplaudidapels nombrosos assistents que eldiumenge 31 de gener van acudir alTeatre Sagarra.

Dinar de germanorsardanista

Diumenge 21 de febrer unaseixantena d’amics ens reunírem a Can’Armengol per dinar i fer una estonade xerinola: un bon menú i l’animadaactuació del duo “Dominó”, formatper les simpàtiques noies que jaconeixíem de l’any passat, van donarlluïment a aquesta tradicionaltrobada.

Dia de la Dona:Audició de sardanesi presentació delllibre ComençarencaraDesprés, el dissabte 6 de març, dinsde les jornades reivindicativesdedicades a les dones ques’organitzen a la nostra ciutat, hem

recuperat les audicions queanteriorment havíem portat a laPlaça de Montserrat Roig i que, ara ala plaça de la Vila, la Cobla Ciutat deGirona ens oferia un programaformat per nou sardanes, algunescomposades per dones i d’altres ambnoms o dedicades a elles. Abans decomençar es van dir unes paraules derecord a Muriel Casals i es llegirenpoemes adients a la diada. En elmateix sentit, en l’estona de repòs de

La Cobla ciutat de Girona, a la Pl. de la Vila Foto: Joan Llagostera

la cobla, l’escriptora i amiga del CEPMargarida Codina va presentar laseva novel·la Començar encara, quenarra un episodi de la vida de tresdones que han d’enfrontar-se asituacions incòmodes i doloroses,que fàcilment i malaurada, es podenproduir i de fet es produeixen massasovint i afecten a persones del nostreentorn.

Participació a l’Aplecde Sant Carles de laRàpita

El 10 d’abril vam anar amb autocar al’aplec de Sant Carles de la Ràpita. Eldia ens va acompanyar i vam podergaudir de la música a la plaça del Coc,d’un molt bon dinar al restaurantNoves Algues, de passejades vora elmar i per acabar d’arrodonir el dia, detornada, vam parar a berenarpastissets i cava que ens van donarels organitzadors, una sorpresa queens tenien preparada en acabarl’aplec però com que nosaltres vammarxar abans, doncs… bé, el dia varesultar tot un èxit.

- 32 -

ardanesSCelebració de SantJordi amb la Casade Aragón i cursetsde sardanes a lesescoles

Hem participat també a la festa quela casa de Aragón celebra cada any enhonor del seu patró san Jorge, per anosaltres sant Jordi, ballant unasardana al voltant del drac unavegada ha estat vençut. Enguany haestat gràcies a la participació d’algunsdels nens de les escoles Beethoven iWagner que han assistit al curset desardanes que hem impartit allà, itambé d’amics fidels a la nostra dansai a la nostra associació, així com de laMontse i els monitors de la collaLaietans, que es van fer càrrec delscursets. També hem comptat amb elsuport d’Òmnium Cultural. L’anyvinent esperem tornar-hi.En finalitzar els cursets hem estatpresents i repartit els diplomescorresponents als nens que l’hanseguit (de les escoles a daltnomenades) en el decurs de les festesde la setmana de Sant Jordi, on hanfet els galops d’entrada i de sortida ihan ballat una sardana.Per acabar el cicle, i quan llegiuaquestes pàgines, els nens hauran fetuna petita exhibició a la plaça de la

Vila el 8 de maig, diada del’Ensenyament.

Diada de Sant Jordia la plaça de la Vila

Teníem programada la ballada del diade Sant Jordi a la plaça de la Vila idesprés del temps magnífic que va feral matí i primera part de la tarda, justcomençada l’audició per la coblaPremià, va començar a plourefortament, de manera que ens vaesguerrar la festa, i com que la cosaanava de mal en pitjor, els llibretersvan haver de recollir les parades, lagent que omplia la plaça fugien del’aiguat i els músics i els sardanistes,aixoplugats al vestíbul del’Ajuntament, vam decidir que no hihavia altre remei que suspendre l’actei marxar tristots cadascú a casa seva.

Properes activitats

En aquest moment estemdedicant els nostres esforços enla preparació del 62è Aplec i de laballada dedicada als socis a laFont de l’Alzina. En el properbutlletí us en donarem el resum.Estigueu atents a lesinformacions que anirem penjanta la pàgina web del CEP. Usesperem.

Ballant a l’Aplec de Sant Carles de la

RàpitaFoto: Mercè Prat La Festa de Sant Jordi amb la Casa de Aragón Foto: Joan Yuste

- 33 -

ector escriuL

La marxa nòrdica, una iniciativa de salut

Fa més de dos anys la mevainfermera de família, del CAPdel Singuerlín, es va posar en

contacte amb mi per explicar-me unainiciativa sorprenent. Es tractava deque tothom, fos quin fos el seu estatfísic, incorporés a la seva vida l’hàbitde caminar, però caminar no solsmovent els peus, sinó fer-ho bé, fentfuncionar tot el cos, que d’això estracta amb la marxa nòrdica. Peraconseguir posar en pràctica aquestprograma, em va dir, necessitava lacomplicitat de centres esportius i debarri, al mateix temps que laimplicació institucional.I ara jo mateix formo part d’un grupd’una dotzena de caminadors icaminadores de marxa nòrdica, eltercer que ja han organitzat la Nicol il’Ana, les nostres infermeres-monitores del CAP del Singuerlín, ones va iniciar el programa “Fes salut

caminant, Projecte Marxa Nòrdica”.Durant les sis setmanes de duraciódel monitoratge, ens trobem dos copsper setmana a Can Zam i fem unsexercicis inicials d’escalfament abansde començar a caminar per la llera delriu amb els bastons i les motxilletes,cedides per l’Ajuntament, i que enssón de molta utilitat, els uns perimpulsar-nos al caminar, les altresper portar l’aigua i la capelina, que novolem que el temps ens impedeixi ferexercici. Pel camí sempre ens trobemgent que fa el mateix… són els queens varen precedir dels grupsorganitzats per elles mateixes, quehan continuat fent exercici en grup ique es troben diàriament en un climad’amistat i bona companyia. Per partnostra, en finalitzar la caminadatornem al punt de partida i fem unsexercicis d’estiraments que ensdeixen com a nous.

Tinc l’esperança que aquest programatingui molt d’èxit i que es continuïestenent en d’altres ambulatoris delnostre país. Tinc l’esperança que lesinstitucions sanitàries se’l facin mésseu, que hi posin els recursos humansnecessaris, que no tot es faci gràciesa la bona voluntat d’unes infermeresque s’hi han implicat amb una grandedicació i il·lusió. Tinc l’esperança,sí, perquè altres infermeres s’hiestant sumant, i vénen amb nosaltresquan la feina els ho permet, a fid’aprendre la tècnica de monitoratge.Una gran iniciativa aquesta, en laqual mica en mica s’hi han anatafegint la resta d’ambulatoris de lanostra ciutat, i en la qual, tot i lesretallades, hem trobat persones quemereixen el nostre reconeixement itota la nostra estimació!

Un dels grups, a la llera del Besòs

Text: Ferran López

- 34 -

rup infantilg

Activitats del GrupInfantilAquest quadrimestre ha estat ple de sorpreses iactivitats. Hem fet moltes d’aquestes activitats ambel sector Barcelonès Nord, del qual formem part desde fa uns quants anys. Vam començar fent unatrobada a Badalona, on ens vam trobar quatre esplaisper gaudir d’un dia sencer ple d’activitats i espectaclesque giraven al voltant de les cultures d’arreu del món.Vam fer una gimcana on cada activitat teniarelació amb un continent i de cloenda de lajornada vam gaudir d’un espectacle de diablesamb focs i timbalada inclosa.

Jugant a la lleradel BesòsUna altra de les activitats estrelles va ser elQuidditch, el passat dissabte 23 d’abril, amb ungran èxit de participació. Vam jugar al famós jocde Hogwarts a la llera del Besòs, on ens vamclassificar a la final. Va ser un dia ple d’activitats,donat que els infants també van estar al matípreparant material per vendre i fer campanyeseconòmiques.

Diada de SantJordi al CEPTenint la sort de què aquest any ens va coincidirel dia amb el nostre calendari, vam muntar unaparadeta a l’entrada del Centre ExcursionistaPuigcastellar per vendre llibres, roses dellaminadures, punts de llibre… Va ser tot unèxit i hem aconseguit uns diners per poderrebaixar les colònies d’estiu i els campamentsa Alemanya que realitza el grup de jovesaquest estiu.

Participant en lamarxa deregularitatEl mateix cap de setmana de Sant Jordivam participar a la Marxa de Regularitat que

Text: Fani MoralesFotos: Arxiu GICEP

Per la llera del Besòs

- 35 -

rup infantilgorganitza el CEP anualment. En aquesta marxapodien participar les famílies també, per tant va serun dia divertit que va servir per fer encara méscohesió amb les diferents seccions i famílies quecol·laboren al Centre Excursionista. Classificatsentre els millors tenim membres del GICEP que vanrealitzar la marxa sense problemes i de formasatisfactòria.

Al parc de laBastidaTambé hem realitzat una sortida al parc de laBastida, on vam gaudir de diverses activitats, ensvam repartir per planetes i vam practicar allòque es proposava a cada planeta. Els infants imonitors vam poder gaudir d’una experiènciasensacional, vam fer tir amb arc, escalada,malabars i equilibris, i aprofitant la natura vamfer també activitats de conscienciació de lanatura. Tot plegat una sortida de mig dia benprofitosa.

Formació demonitors/es aBerga

Aquest quadrimestre no només ha estat pled’activitats per infants i joves, sinó que elsmonitors/es del GICEP vam poder gaudir d’uncap de setmana ple de formació i activitats

diverses a Berga, on es va realitzar unatrobada de 770 monitores d’arreu deCatalunya. Allà vam tenir l’oportunitatde formar-nos més i conèixer altresexperiències dels diferents esplais queconfiguren la xarxa d’Esplac,federació de la qual formem part.

I estempreparant...Ara ens centrem en les últimestres sortides que queden perfinalitzar aquest curs i encarar lescolònies d’estiu, que aquest anyseran del 25 de juny al 3 de juliola Sant Joan de les Abadesses, aCan Cabàlies.

- 36 -

La ressurreccióde «Xarnego»

Quan més d’una generació no n’haviasentit a parlar, quan ja no se’n veia niel rastre, quan el crèiem mort ienterrat… el «xarnego» va iressuscita. I vés per on, el moderndoctor Frankenstein que ha tornat lavida al monstre ha estat en GabrielRufián, a qui jo acabava de posar enaquesta mateixa secció com aexemple de personatge antitòpic delmodel Santako. No sé si ha estat ideaseva –sorprèn el terme en un noi tanjove– o l’hi han proposat permàrqueting electoral. Sigui com sigui,és lamentable aquest revival delconcepte «xarnego» ni que sigui perdonar-li la volta fent servir amborgull, gairebé com a pedigrí, el motamb què es menyspreava facinquanta anys o més els immigrantsque arribaven a Catalunya des d’altrespunts d’Espanya. Tot i això, semprehi ha hagut interessats a conservar-lo vigent. Un d’aquests, JiménezLosantos, diu «charnegosagradecidos» per referir-se a gentcom Rufián o jo mateixa. Ja en els 70,l’esquerra més transversal parlavad’un sol poble. Als moviments obrersi veïnals, a l’església progressista, al’Assemblea de Catalunya, a la JOC, aGrama, al Foc Nou… érem gent d’aquíi d’allà. El catalanismesocialdemòcrata estengué la idea deciutadania catalana a qui viu i treballaa Catalunya, és a dir, a qui volguéssentir-se’n partícip. I fa molt de totplegat! Però la realitat és tossuda,mentre alguns s’han quedat encallats

amb el «xarnego», hi ha milers denous catalans de cultures, fesomies iorígens molts més diversos illunyans.

MemòriahistòricaHa estat creada una comissiómunicipal per a la salvaguarda de lamemòria històrica. Bona notícia imissió complicada. La memòriahistòrica es circumscriu al període dela República, la Guerra Civil, lapostguerra i el franquisme –tascajusta i necessària en un país on nos’està acostumat a demanar perdópels abusos ni a tenir-ne en compteles víctimes–, però la memòriahistòrica és molt més. Elspersonatges sobresortints tenen quiels defensi, sobretot si al darrera hiha una ideologia política, però lamemòria ha d’abastar també aquellspersonatges que han estatimportants per a la comunitat aaltres nivells. Té visibilitat pública eldr. Gené, de qui tanta gent parla ambun profund agraïment? S’hareconegut prou la tasca com ahistoriador (controvertida, però unagran feinada) del dr. Vilaseca? I JoanVicente, alma mater del Museu imestre de tants joves, és prourecordat? Segur que hi ha molts mésnoms. Al Poblenou, la Rambla és undiscret memorial de figuresimportants en la vida del barri.Londres i Berlín són exemplars en lapreservació de la memòria, amb

profusió de plaques que recordenpersones i fets. Aquí som un paíssureny i oblidadís, però està bécomençar a esmenar-ho.

MemòriaviventMai no oblidaré les tardes que vaigpassar a casa d’en Miquel Saladrigasquan preparava el quadernet sobre lafamília Sagarra i Santa Coloma:records d’infantesa, temps de teatre iles oportunes intervencions de laseva germana Rosa, en segon pla peròsempre amatent. Tampoc no oblidarél’entrevista amb en Dídac Miejimolle,ni el meu primer contacte amb elpares fundadors d’Aspanide explicantl’odissea d’anar casa per casa fent uncens de discapacitats intel·lectualsper treure’ls de les cases i de lavergonya, i donar-los dignitat iescola. Ni podré oblidar en SalvadorCabré, recitant de memòria el CantEspiritual de Maragall, amb aquellaveu seva tan greu i sonora. Quinapena no haver-los filmat! Abans no esfeien tantes fotos, la majoria niteníem una càmera decent, i nomésfeien vídeos i pel·lícules els moltaficionats. La gràcia d’aquestspersonatges no és solament el queexplicaven sinó com parlaven. En lasalvaguarda de la memòria històricahi hauria d’haver una secciód’enregistraments de personatgesque tenen records i tenen discurs.Estic pensant en Siscu Banús, enJoan López, en el dr. Noguera, en elsr. Armengol, en Jaume Sayrach, en…

iradorm

- 37 -

Orfeó Tanit (i d’altres)

Van cantar a l’homenatge a LluísHernàndez, dirigits per Josep Rosset.A l’homenatge a Isabel Muñoz(fundadora del Casal del Mestre,recentment desapareguda) va cantarla coral de l’Escola de Música. Costamobilitzar tanta gent, sovint alvespre o en dissabte, i més si calassajar abans, com és el cas. I allàeren, sempre a punt com els bonsboy-scouts. Sovint, quan es fa laressenya d’actes on són tantes lesintervencions i la paraula és l’einaamb què s’aglutina el record, elscantants i els músics, ballarinstambé, solen quedar una mica almarge si no es tracta de figuresdestacades. Són el grup treballador idiscret sense els quals els actespúblics queden coixos. Els agrada elque fan, però també cal que elsdonem les gràcies.

La salut del catalàInteressant debat al Casal del Mestre,passats trenta anys de l’inici de laimmersió lingüística. Mares quellavors eren nenes i van viure aquellprocés veuen amb neguit larecastellanització dels seus fills. Lesnoves tecnologies, els jocs, les sèries,el seu univers cultural extraescolar, ésen castellà. Si el Club Super 3 i Bolade Drac van fer una enorme tasca

complementària a l’escola, ara elcanal Disney i el Clan de TVespanyola són una dura competència.Pares, professors joves, madurs ijubilats, directors de centres iprofessionals de la normalitzaciólingüística parlant amb sinceritat, enun ambient quasi familiar. Bonesaportacions de joves amb idees claresi expressió contundent. Crítiquesdels madurs a la baixada de nivelllingüístic. Injecció d’optimisme per laincorporació de molts paresnouvinguts a les classes de l’Heura.Hi ha preocupació activa.Mentrestant, en àmbits que hauriende ser exemplars, la cosa es degrada.A TV3 (noticiaris inclosos) i a laràdio, la correcció lingüística patina iderrapa, i a moltes empreses deManagement i Consulting el català ésinexistent. Entre els preocupats perla salut de la llengua, hi ha grups –petits però potents– també a laperifèria, on tot ha costat tant.

Mor Mossèn Mata

Anys 60. Santa Coloma passa dels100.000 habitants. Els nous barriscreixen a gran velocitat senseurbanitzar, sense serveis ni transport, i

també sense parròquies. Només la zonalimítrof amb Badalona i Sant Adriàcompta amb uns baixos al carrerPirineus per a serveis parroquials i, mésendavant, amb una senzilla nau que fade temple. Aquesta construccióprovisional va ser el primer pas delcomplex parroquial Santa Rosa: escola,«guarderia», centre parroquial, vivendasacerdotal, dispensari i temple. MossènMata, «el padre Juan», va ser-ne elfundador. El seu estil, que unia aspectessocialment progressistes amb untarannà molt marcat de capellàtradicional, li procurà seguidors idetractors. Elaborà un informedemolidor, amb un reportatge fotogràficprou eloqüent, sobre les duríssimescondicions de vida en la zona debarraques i infravivenda que s’esteniaentre el Fondo Alto, Santa Rosa i elRaval. L’informe ha estat recollit com unvaluós document en llibres d’història dela Santa Coloma contemporània. Trobo oportú aquest fragment de lapart que vaig treballar en el llibre delcentenari de l’Església Major. Va sermolt criticat per la «sumptuositat»del complex parroquial Santa Rosaenmig de barris tan precaris, però eldispensari i l’escola bressol eren un

bàlsam. I moltes famílies van trobaren el col·legi que ell fundà, l’única viaper a la igualtat d’oportunitats delsseus fills.

Agustina Rico, Abril 2016

Foto: Joan Mata Munné

- 38 -

El nabiu o nabiu negre europeupertany a la família de lesericàcies, i el nom científic és

Vaccinium Nyrtillus. Aquest fruiterpresenta arrels rastreres de les qualssorgeixen nombrosos troncs moltramificats. El fruit és una baiaglobosa d’uns sis mil·límetres dediàmetre i de color negre blavós. A lapart superior té una petita corona queel distingeix de la grosella negra. Espot consumir com a fruita de taula,encara que l’ús principal ésl’elaboració de confitures,melmelades, purés, compotes, sucs,etcètera. Els nabius són un alimentric en vitamines A i C i aporten moltpoques calories. Són rics enantocians, que tenen efectesbeneficiosos sobre l’aparell digestiu.Les investigacions científiques handemostrat que els nabius blaus

contenen elevades concentracionsd’antioxidants amb propietatsbeneficioses per la prevenciód’infeccions del tracte urinari, lareducció del risc de patircardiopaties, la regulació del sucrea la sang, la millora de la visiónocturna, prevenció de refredats igrip i la formació de càlculs renals,entre d’altres.Existeixen més varietats denabius, entre elles els nabiusvermells. Aquesta varietat en formade suc ajuda a curar la infecció debufeta o tracte urinari, ja quedisminueix l’adhesió del bacteriE.coli, és a dir que el bloqueja evitantque es desenvolupi i a vegadesl’inhibeix. S’ha de prendre de 60 a 80ml. de suc unes tres o quatre vegadesal dia, mitja hora abans de cada àpat ijust abans d’anar a dormir.

És freqüent al nostre país confondreels nabius amb els aranyons (encastellà endrino), un fruit d’aparençasemblant però de gust molt amarg,pràcticament incomestible, que es fasevir com a ingredient del patxaran.Recentment als mercats es venen unsnabius grans i vistosos que no tenenres a veure amb el nabiu silvestre, sóninsípids, una varietat creada de formahíbrida en hivernacles.

El gaig és un ocell de la mida delcolom i de coloració forçacridanera, de la família dels

còrvids. Té una cresta de plomes curtesi blaves, llistat de blanc i negre i amb unample traç negre que va des del bec finsa l’extrem inferior de cada galta. Té lesales arrodonides amb les plomesllistades de blau i negre. Els ulls sónblaus. A la muntanya colomenca elpodem trobar, ja que viu en qualsevoltipus de bosc, tot i que sovints’alimenta en zones més obertes, ésllavors quan el podrem observar enparcs i jardins. Tot i que és forçaabundant, també es mostra moltdesconfiat i sovint només en sentiremel seu crit: GAIG-GAIG. Fan el niu alsarbres i ponen fins a sis ous.

Si ens fixem en el nom científic:Garrulus glandarius, ens adonarem quedestaca dues de les sevescaracterístiques principals. En primerlloc és un ocell molt vocal i estrident;garrulus en llatí significa que xerrotejamolt, i ho fa de manera escandalosa,per això en castellà l’adjectiu garrulo hapassat a designar algú escandalós. Tantés així que sovint actua com a alarmadins el bosc i avisa tots els seushabitants que s’acosta algun perill. Elsegon nom, glandarius, fa referència ales glans, que són un dels seus alimentspreferits, i que emmagatzema sotaterra a la tardor per tal de tenir-ne unabona provisió per a l’hivern. Aquestcostum fa del gaig un dels principalsagents reforestadors del boscos, ja que

moltes de les glans que el gaig no éscapaç de trobar acaben, amb el temps,per germinar. Com altres còrvids, éspràcticament omnívor, ja que tambémenja insectes, ous, petits ocells,larves, ratolins, cucs i erugues, com arala processionària.

lora i faunaf

Gaig (Garrulus glandarius)En castellà arrendajo

Text: Pepi

Texti foto: ANC

Els Nabius

- 39 -

gendaaLa foto retrobada

Web del CEP:www.puigcastellar.cat

Gener 21’5º dia 8 2’5º dia 17 º

Febrer 19’3º dia 9 2’7º dia 17 º

Març 24º dia 29 3º dia 10 º

Abril 27º dia 16 7º dia 8 º

Dies de pluja Total litres

Gener 0 0 litres

Febrer 6 39’5 litres

Març 3 31’6 litres

Abril 8 83’2 litres

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 AConca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMESPrimer Quadrimestre 2016

Màxima Mínima Mitjanes

RESUM

màximes 14’8º

mínimes 7’3º

màximes 12’6º

mínimes 8º

màximes 17’1º

mínimes 7’8º

màximes 21’4ºmínimes 12’1º

Total dies pluja: 17Total quadrimestre: 237’5 l.

A la confluència de les antigues rieres de can Calvet i la Pallaresa, just a lacantonada de la paret que delimitava els terrenys de Torribera, s’alçava unagran alzina que va ser tallada el gener de l’any 1991 per a la construcció de laB-20. El dia abans un nombrós grup de socis i amics del CEP s’hi van anara acomiadar (a la foto). Ara és el punt on deixen l’autopista els colomencs queentren en cotxe a la ciutat venint des del nord.

Autor: Alfons Martínez

PROPERES ACTIVITATS

MaigDiumenge 29: Sardanes. 62 Aplec alParc Europa

JunyDissabte 4: Cultura. Aiguamolls del’EmpordàDiumenge 5: Muntanya. Excursió aSant Aniol d’Aguja. GarrotxaDiumenge 19: Sardanes. Balladasocis Font de l’Alzina. Cobla Ciutat deTerrassaGrup infantil CEP: Colònies d’estiu.Sant Joan de les Abadesses (25 junya 3 juliol)

JuliolDiumenge 3: Sardanes. Sortida al’Aplec de BanyolesMuntanya: Campament d’estiu. Tucde Mulleres (2 i 3 de juliol)

SETEMBREDissabte 3: Sardanes. Concert FestaMajor Estiu al Teatre Sagarra. EsbartMaragallDilluns 5: Sardanes. Audiciósardanes a Can Sisteré. Cobla BisbalJoveDiada 11 Setembre: Sardanes:Audició Pl. de la Vila. Cobla Ciutat deTerrassaDiumenge 18: Muntanya. ExcursióSerra de Bufadors

A DETERMINARCiutat: Inauguració estàtua LluísHernández

juny - setembre 2016

BUTLLETÍ NÚM 128 · JUNY · JU LIOL · AGOST DE 2016 · SANTA COLOMA DE GRAMENET

portada_contra124_Maquetación 1 17/02/2015 11:35 Página 1