plantilla vilagrassa portadat · gener de 2oo8 uv pv documentaciÓ grÀfica llistat de plànols 1....

PLA d' ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DOCUMENT DE CRITERIS, OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT gener 2oo8

1. ESTUDIS PREVIS

2. CRITERIS, OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS

gener de 2oo8

PLA d' ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DOCUMENT DE CRITERIS, OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT gener 2oo8 CRÈDITS DE TREBALL

CONSISTORI MUNICIPAL

Jordi Serés Aguilar Abelard Monjo Soler Jordi Martí Gasull Joan Gangolells Feixas

Alcalde Tinent d'alcalde Secretari Arquitecte Municipal

EQUIP REDACTOR

Marc Verdés i Oliva, arqte TT/3. vibraciona/ d'arqu/tectectura s./.u

Carles Crosas Armengol, arqte. Joan Solà Font, arqte. Álvaro Pérez, arq. tècnic i Anna Altemir, est. arq, col.laboradors

gener de 2oo8

PLA d' ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DOCUMENT DE CRITERIS, OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT gener 2oo8

1. ESTUDIS PREVIS I. ESTRUCTURA TERRITORIAL I URBANA I.1. CONTEXT TERRITORIAL I.2. ESTRUCTURA URBANA

II. PLANEJAMENT VIGENT II.1. ANTECEDENTS II.2. PLANEJAMENT TERRITORIAL II.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL

III. ESTUDI SOCIO-ECONÒMIC

2. CRITERIS, OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS

CRITERIS I OBJECTIUS SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT

gener de 2oo8

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

Llistat de plànols 1. ESTUDIS PREVIS I. ESTRUCTURA TERRITORIAL I URBANA I.1 CONTEXT TERRITORIAL et 01 estructura territorial: terres, aigües i comunitats vegetals 1/30.ooo et 02a estructura territorial: jerarquia de camins 1/30.ooo et 02b estructura territorial: jerarquia de camins 1/30.ooo et 03 estructura territorial: usos del sòl 1/30.ooo et 03.1-4 estructura territorial: usos del sòl 1/10.ooo et 04 estructura territorial: infrastructura i accessibilitat 1/30.ooo et 05 estructura territorial: límits del sòl urbà 1/5.ooo et 05.1 estructura territorial: inundabilitat 1/5.ooo I.2 ESTRUCTURA URBANA I.2.1 SISTEMES URBANS : SISTEMA VIARI (uv) uv 01 sistema viari: estat actual 1/2.ooo uv 02 sistema viari: pendent d’execució 1/2.ooo uv 03 sistema viari: paviments 1/2.ooo uv 04 sistema viari: seccions 1/5oo uv 05a sistema viari: jerarquia. amplades 1/2.ooo uv 05b sistema viari: jerarquia. longituds 1/2.ooo I.2.2 SISTEMES URBANS : DOTACIONS (ud) ud 01 sistema d’equipaments i espais lliures públics. dimensió, estat d’execució i usos 1/2.ooo I.2.3 TEIXIT URBÀ (ut) ut 01 teixit urbà: alçades de l’edificació 1/2.ooo ut 02 teixit urbà: alçades de l’edificació des del planejament vigent 1/2.ooo ut 03 teixit urbà: capacitat de complertament 1/2.ooo ut 04 teixit urbà: patis i profunditats de l'edificació 1/2.ooo ut 05 teixit urbà: mitgeres, testers i façanes posteriors 1/2.ooo ut 06 teixit urbà: façanes 1/2.ooo ut 07 teixit urbà : usos no residencials 1/2.ooo II. PLANEJAMENT pv 01 planejament vigent: classificació del sòl 1/3o.ooo pv 02 planejament vigent: classificació del sòl. urbà i urbanitzable 1/5.ooo pv 03 planejament vigent: qualificació del sòl 1/2.ooo pv 04 planejament derivat: desenvolupament i ocupació 1/2.ooo pv 04a planejament vigent: llicències 1/2.ooo pv 05 planejament vigent: sòl no urbanitzable. qualificació del sòl 1/30.ooo 2. SOLUCIONS GENERALS sg 01 articulació dels sistemes: oportunitats infraestructurals 1/20.ooo sg 02.1 estructura del sòl agrari 1/30.ooo sg 02.2 preservació del sòl agrari 1/30.ooo sg 03 àrees d’extensió urbana 1/5.ooo sg 04 oportunitats del teixit urbà 1/2.ooo

gener de 2oo8

1. ESTUDIS PREVIS I. ESTRUCTURA TERRITORIAL I URBANA I.1. CONTEXT TERRITORIAL I.2. ESTRUCTURA URBANA II. PLANEJAMENT VIGENT II.1. ANTECEDENTS II.2. PLANEJAMENT TERRITORIAL II.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL III. ESTUDI SOCIO-ECONÒMIC

gener de 2oo8

POUM Vilagrassa Estudis Previs gener 2oo8 Criteris, Objectius i Solucions Generals de Planejament

1

I. ESTRUCTURA TERRITORIAL I URBANA

I.1. CONTEXT TERRITORIAL I.2. ESTRUCTURA URBANA


2

I.1. CONTEXT TERRITORIAL

Terres i aigües (et01)

El territori de Vilagrassa es caracteritza per una marcada planeïtat. Només destaquen les elevacions puntuals que

suposen els tossals de Montalbà, Montperler, Montcofre i Redó, situats a la part sud del terme municipal i la traça

de topografia lleugerament marcada en sentit longitudinal al límit sud del nucli urbà de Vilagrassa.

Quant a els cursos fluvials cal destacar el riu Ondara, que divideix longitudinalment el territori i les seves aigües

reguen la vessant nord del terme municipal. El Reguer d’Altet es troba situat al límit nord del terme municipal però

no aboca les seves aigües en aquest territori. Ambdós rius tenen molt poca incidència topogràfica.

L’estructura de camins rurals: jerarquia (et02)

La jerarquia actual dels camins proposa un sistema radial que relaciona el nucli urbà amb el territori rural i que

engloba cinc vies pecuàries de caràcter local.

La Carrerada de Vilagrassa a Verdú, amb una orientació de NO a SE i una longitud aproximada de 0,7km es

dirigeix des de Vilagrassa a Verdú pel camí de Secà i té una amplada d’uns 6 metres.

La Carrerada de lo Baixant , amb una orientació NE-SO i una longitud aproximada de 5,6 km, surt del poble de

Vilagrassa pel camí de Montperler i continua pel camí de Sant Martí de Maldà fins a sortir pel límit del terme

municipal entre Preixana i Verdú. Té una amplada d’uns 6 metres.

La Carrerada de Vilagrassa Anglesola, amb una orientació S-N i una longitud aproximada de 4km, transcorre

pel camí de Vilagrassa a Preixana i pel camí del Mas i té una amplada d’uns 6 metres.

La Carrerada de Vilagrassa a Altet, amb una orientació S-NE i una longitud aproximada de 3,4 km, surt del

poble de Vilagrassa i transcorre pel camí de Vilagrassa a Altet. En part coincideix amb el límit de terme entre els

municipis de Vilagrassa i Tàrrega i té una amplada d’uns 6 metres.

La Carrerada d’Altet a Tornabous, amb una orientació NO-NE i una longitud aproximada de 0,4km, entra i surt

del terme municipal de Vilagrassa per la partida de les Codines i té una amplada d’uns 6 metres.

Alhora existeixen uns camins transversals que vertebren el territori de ponent a llevant, i que engloben dues vies

pecuàries de caràcter general:

La Carrerada del camí històric de Balaguer, amb una orientació NO SE i una longitud aproximada de 2,1km,

travessa les partides de la Quadra, lo Diumenge i Pedrafita amb una amplada d’uns 4 metres.

La Carrerada de Bellpuig a Verdú, amb una orientació SO-SE i una longitud aproximada de 6,2km, entra al

municipi per la Carrerada de Bellpuig en la partida de Montperler, continua per la carretera de Tàrrega i pel Mas

de l’Estadella,després transcorre pel camí de Tàrrega a Preixana i pel camí de Bellpuig a Verdú fins a sortir pel

terme municipal de Tàrrega per la partida dels Molars i té una amplada d’uns 8 metres.

Les edificacions i els usos en el sòl no urbanitzable (ut03)

En l’anàlisi de les edificacions del sòl no urbanitzable s’ha tingut en compte no només el seu volum construït, sinó

també l’àrea de sòl que s’ocupa al seu voltant. És així com en la sèrie de plànols on aquestes apareixen

inventariades es mostra aquest sòl ocupat juntament amb l’edificació, per tal d’aproximar-se d’una forma més real

al territori.

D’una dimensió i característiques formals diverses, estableixen un lligam obvi amb l’activitat i usos que s’hi

desenvolupen. La seva descripció específica anirà, per tant, associada segons els usos que es descriuen a

continuació.

Les activitats productives es concentren majoritàriament a les rodalies del nucli urbà de Vilagrassa i a les

proximitats de les sortides de l’autovia.


3

L’activitat agrícola ha sembrat el territori de nombroses edificacions lligades al cultiu com són coberts agrícoles,

cabanes, quadres, pallisses, masies i cases rurals.

Refugis antiaeris. A la part sud de Vilagrassa es localitzen cinc construccions bèl·liques, dues en estat de

conservació deficient i tres en estat correcte.

L’esquema del conjunt de les edificacions ens mostra una distribució general diferenciada dins del territori. Al

nord, els coberts i altres construccions auxiliars es disposen de forma equidistant entre sí, en relació a l’entramat

de camins. Entorn al nucli urbà es produeix una important concentració d’edificacions, principalment de granges,

que tal com hem dit, prenen també la referència de l'infrastructura de caràcter més general. En una ampla franja

paral·lela a l’autovia van disposant-se nombroses edificacions al sector meridional, on hi destaquen algunes

edificacions de major rellevància: són la Torre del Pagès, la Torre del Blasi, la Torre del Fuster Lagol, la Torre del

Niu i el Mas de l'Estadella.

Infrastructures i accessibilitat (uto4)

El terme de Vilagrassa ocupa actualment una posició estratègica important a nivell territorial, tant pel que fa al

traçat d'infrastructures existent com pel previst als propers anys. La jerarquia d’aquestes infraestructures, situen

accessos de jerarquies molt diferents i contrastades, que afectaran forçosament la dinàmica urbana dels pròxims

anys.

Pel que fa a les carreteres generals tenim que en el terme municipal o en el territori immediat s’insereixen

carreteres de primer ordre com són l’autovia A2 (antiga N-II) i la futura variant de la C-14 en el seu pas per

Tàrrega. La relació d’accessibilitat d’aquestes infrastructures amb el territori passa per la definició d’alguns nusos

en la intersecció de les vies de caràcter general amb les locals: al nord-oest, un nus d’accés a l’autovia A2; a

l’oest, un segon accés a uns 600 metres de l'anterior des de Vilagrassa a les vies laterals de l'autopista; i a

llevant, la previsió del pas de la variant de la C14.

Aquesta confluència d'infrastructures, a més de tensionar el territori de l’entorn, també permet transformar vies

que fins ara tenien un caràcter de via ràpida per convertir-les en vies amb un tractament més urbà i cívic.

Aquest és el cas de la traça de l’antiga carretera Nacional II i de la seva perllongació cap a Anglesola i Balaguer

(C-53).

La traça desdoblada de l’autovia A2 ha aconseguit desviar el trànsit de pas de dins el nucli evitant els tradicionals

embussos propis d’aquestes carreteres. Amb això, l’antiga carretera general passa a tenir avui un paper de

connexió supramunicipal i en el futur, ha d'acabar esdevenint una traça completament urbana. El projecte de

transformació de la seva urbanització apunta aquesta direcció.

Pel que fa a les infrastructures ferroviàries tenim que la línia Barcelona-Lleida ressegueix en paral·lel l’autovia

A2 fins al seu pas per Vilagrassa on es produirà un futur desdoblament. La localització de la futura estació

intermodal suposa una gran oportunitat per al municipi ja que implicarà un nou nivell d’accessibilitat territorial.

Les edificacions i els usos en el sòl no urbanitzable (ut03)

En l’anàlisi de les edificacions del sòl no urbanitzable s’ha tingut en compte no només el seu volum construït, sinó

també l’àrea de sòl que s’ocupa al seu voltant. És així com en la sèrie de plànols on aquestes apareixen

inventariades es mostra aquest sòl ocupat juntament amb l’edificació, per tal d’aproximar-se d’una forma més real

al territori.

D’una dimensió i característiques formals diverses, estableixen un lligam obvi amb l’activitat i usos que s’hi

desenvolupen. La seva descripció específica anirà, per tant, associada segons els usos que es descriuen a

continuació.

Les activitats productives es concentren majoritàriament a les rodalies del nucli urbà de Vilagrassa i a les

proximitats de les sortides de l’autovia.

L’activitat agrícola ha sembrat el territori de nombroses edificacions lligades al cultiu com són coberts agrícoles,

cabanes, quadres, pallisses, masies i cases rurals.

Refugis antiaeris. A la part sud de Vilagrassa es localitzen cinc construccions bèl·liques, dues en estat de

conservació deficient i tres en estat correcte.

L’esquema del conjunt de les edificacions ens mostra una distribució general diferenciada dins del territori. Al

nord, els coberts i altres construccions auxiliars es disposen de forma equidistant entre sí, en relació a l’entramat

de camins. Entorn al nucli urbà es produeix una important concentració d’edificacions, principalment de granges,

que tal com hem dit, prenen també la referència de l'infrastructura de caràcter més general. En una ampla franja

paral·lela a l’autovia van disposant-se nombroses edificacions al sector meridional, on hi destaquen algunes

edificacions de major rellevància: són la Torre del Pagès, la Torre del Blasi, la Torre del Fuster Lagol, la Torre del

Niu i el Mas de l'Estadella.


4

Límits del sòl urbà (et05)

El nucli urbà de Vilagrassa està condicionat per uns límits bastant diferenciats en cadascuna de les seves

façanes, o límits, amb el territori.

El pas del ferrocarril representa el límit més contundent al nord-oest. És un límit físic, visual i sonor; que marca

una barrera ara per ara infranquejable. No obstant, la hipòtesi de la futura ubicació de l’estació intermodal ofereix

una perspectiva diferent en la forma d'establir-se la relació entre nucli urbà i el ferrocarril.

El riu Ondara juntament amb les zones delimitades per la seva inundabilitat, constitueixen l’altre límit important al

nord-est. És un límit físic, amb grans qualitats paisatgístiques i possibilitats de vinculació amb el nucli. Cal, però,

evidenciar com la posició actual dels edificis de la façana fluvial de la vila està donant l’esquena a aquesta

situació privilegiada.

A llevant el límit urbà, que coincideix a més amb el propi límit de terme municipal, és on es produeix un límit de

caràcter més suburbà, i en l’àmbit de contacte amb el municipi de Tàrrega, se situen diverses activitats

productives que tenen un molt considerable impacte visual. El pas de la variant de la C-14 i el nus que està previst

en la intersecció amb l’antiga carretera condicionarà clarament la forma d’aquest límit.

L’antiga carretera nacional N-II i la seva extensió cap a Anglesola (C-53) han constituït tradicionalment els límits

sud i oest del nucli de Vilagrassa. Aquestes límits no obstant, s’han vist superats successivament i amb molta

facilitat per diverses activitats de naturalesa "extra-urbana" que s’han assentat aprofitant l'accessibilitat de la

carretera i separats del nucli urbà. No ens referim només a algunes explotacions ramaderes, sinó també a una

gran varietat d'activitats (entre les quals l'habitatge) com l'hostal, la gasolinera o algunes fàbrica-taller. En el seu

conjunt representen una oportunitat per convertir-se en noves façanes, ja no al límit del nucli, sinó als antics vials

reconvertits en noves avingudes com a traces estructurals de la nova Vilagrassa.

Inundabilitat (et05.1)

El plànol d’inundabilitat defineix les zones de risc, establint les àrees inundables per les avingudes en els

períodes de retorn de 10, de 100 i de 500 anys. En funció dels paràmetres hidràulics del riu Ondara al seu pas pel

municipi de Vilagrassa, i de la seva llera, es restringeixen determinats usos de cara al planejament d’aquesta

àrea. L’àrea de retorn de 10 anys pren una franja paral·lela bastant constant entorn a l'actual curs, amb una

distància no significativa (en vermellós). La franja de 100 anys és molt més ampla i molt més irregular. Per la

marcada planeïtat del territori arriba a assolir distàncies molt importants, de fins a 200 metres des de la llera del

riu. Una última franja d’una que ve a complementar l'anterior, és la de l’avinguda del període de retorn de 500

anys, que afecta a una àmplia franja de terreny als límits nord del casc urbà.


5

executat 23.658 m2 62,2%executat parcialment 2.466 m2 6,5%no executat 1.355 m2 3,6%no pavimentat 10.318 m2 27,1%altres 211 m2 0,6%

I.2. ESTRUCTURA URBANA I.2.1 SISTEMES URBANS : SISTEMA VIARI (UV)

Sistema viari general. Carrers (uv01)

La condició rural del nucli de Vilagrassa s’evidencia en l’anàlisi del seu sistema de carrers. El plànol de l’estat actual(uv01) mostra el caràcter de les vies, de traces i seccions irregulars, disposades sobre dues directrius

principals, paral·leles al carrer principal (Carrer de Tàrrega i d’Anglesola), totalment alienes a les infrastructures de

caràcter general (actual A2 o antiga N-II) i integrades al territori. El seu paral·lelisme amb el curs de l’ondarà

evidencia aquesta circumstància.

Pel seu procés de creixement, els carrers s’han disposat de forma paral·lela i perpendicular a l’espina dorsal

d’aquest carrer principal. D’entre els paral·lels destaca per la seva continuïtat l’eix situat més al nord (carrer

Sebastià Sala i carrer del Nord), el carrer del Mor-Rusiñol i el carrer de les Eres més al sud. Aquesta estructura

d’eixos longitudinals és relativament irregular en el traçat, però sobretot en les seves seccions. Però el més

destacable és sens dubte la manca de relació transversal entre sí, que es produeix d’una forma bastant precària a

través de petites traces discontínues.

Aquesta és una qüestió determinant a l’hora de plantejar el futur desenvolupament de la població, ja que la xarxa

de carrers és manifestament insuficient per recolzar els nous creixement: per la manca de continuïtat entre punts i

per la seva deficient secció.

Sistema viari pendent d’execució (uv02)

Sobre el dibuix del viari actual manca encara afegir el conjunt de les vies que, estant pendents d’execució, estan

reconegudes com a tals en l’àrea de sòl urbà, i que per tant podrien desenvolupar-se segons el marc legal vigent.

En el plànol s’ha diferenciat dos tipus de vies:

-vies pendents d’urbanitzar, que corresponen a aquelles en què la cessió del sòl del carrer és pública (o ho

hauria de ser) però que manca executar un projecte per la seva urbanització. D’entre les més importants

destaquem l’eix Sebastià Sala-carrer del Nord.

- vies pendents d’executar, a diferència de les anteriors, l’obertura d’aquestes vies estaria pendent de la

redacció del planejament derivat i del corresponent projecte de reparcel·lació per tal de fer efectiva la cessió

pública del carrer i procedir successivament a la seva urbanització. Són numèricament poc representatives i

podríem destacar-hi l’obertura del vial perpendicular al carrer Sebastià Sala des de la Plaça del Sitjar.

Característiques dels carrers. Pavimentació (uv03)

El plànol de paviments (uv03) mostra la diversitat important de solucions d’urbanització dels carrers (segons

treball de camp de tardor de 2007). Contràriament al que succeeix sovint, a Vilagrassa són una minoria els carrers

pavimentats amb asfalt i en canvi majoritaris els que es resolen amb un acabat de formigó. Un altre grup molt

extens en superfície són els que es mantenen amb terra, tot i que actualment alguns estan en procés de ser

urbanitzats. Com a excepció cal destacar un tram de carrer de Llambordes conservat, el de Ramon Perelló que

segueix amb el carrer de Tàrrega.

La solució de voreres és molt diversa, i depèn tant de la secció (apartat següent) com dels materials.

Majoritàriament les voreres són de formigó, tot i que en aquells carrers d’urbanització més recent s’està emprant

el panot


6

carrer superfície nivell execució

anglesola 4.668 m2 executatcarrer entre p. 11setembre i hospital 425 m2 executatcarrer entre tàrrega i nord (cementiri) 862 m2 executatcarrer plaça centenari 204 m2 executatcarrer plaça major 163 m2 executatcarreró migdia 103 m2 executatcarreró muralla-hospital 92 m2 executatcarreró plaça sitjar (sudest) 70 m2 executatcarreró serradors (oest) 62 m2 executatcontinuació sant just (nord) 162 m2 executatde les eres 3.098 m2 executatdel mor 408 m2 executatfont 546 m2 executathospital 1.146 m2 executatjocs 535 m2 executatlluis companys 210 m2 executatmigdia 882 m2 executatmiquel muntada 238 m2 executatplaça 11 setembre (vial nord) 215 m2 executatplaça del pou 326 m2 executatplaça sitjar 1.098 m2 executatramón perelló 1.689 m2 executatrusiñol 3.373 m2 executatsant jordi 86 m2 executatsant just 355 m2 executattàrrega 2.642 m2 executatcercavins 265 m2 executat en partconnexió N-II amb r.perelló i tàrrega 585 m2 executat en partmuralla 1.107 m2 executat en partondara 509 m2 executat en partcamí cont. ramón perello (sud) 467 m2 no executatcaminet entre cercavins a s. sala 279 m2 no executatponent 609 m2 no executatcapella 1.567 m2 no pavimentatcarreró muralla (sud) 58 m2 no pavimentatcarrers interior plaça urgell 519 m2 no pavimentatnord 2.388 m2 no pavimentatsebastià sala 4.291 m2 no pavimentatsector - g 824 m2 no pavimentatserradors 671 m2 no pavimentatsector - s 211 m2 no pavimentat ni planejat

*treball de camp tardor 2007

asfalt 5.093 m2 14,88%formigó 14.464 m2 42,27%sorra 13.350 m2 39,02%llambordes 1.309 m2 3,83%

vorera panot 1.008 m2 26,58%vorera formigó 2.784 m2 73,42%

Característiques dels carrers. Longitud i secció (uv04, 05a i 05b)

Les seccions (uv04) dels carrers mantenen una relació amb l’antiguitat de les traces originals i no tant amb la

pròpia longitud dels carrers. La seva amplada és molt variable i es fa pal.lès com un mateix carrer (principalment

els longitudinals) té oscil·lacions de mida molt importants. És el cas del carrer d’Anglesola, que en un tram de

ponent té més de 12 metres, mentre que en el tram central, més antic, ronda els 6 m. No obstant, aquests carrers

més llargs acostumen a tenir entre 8 i 10 metres (Sebastià Sala, de les Eres, Rusiñol) mantenint habitualment

dues voreres, dos sentits de circulació i una franja d’estacionament.

Els carrers més curts, disposats en l’entramat de forma transversal, arriben a tenir algunes seccions molt

diverses. En la zona central del casc (més antiga) aquests carrers arriben a tenir mides molt crítiques, com el

carrer de la Font, de Miquel Montada o dels Jocs, que tenen una amplada d'uns 4 metres (amb una secció de

paviment únic).

El plànol de jerarquia de traçats: amplades (uv05a) expressa aquesta condició diferent dels carrers

transversals, que tot i mantenir una secció constant (ja que tenen un desenvolupament molt acotat) són de mides

molt diferents sense cap criteri d’estructura general. El plànol evidencia a més, l’amplada canviant dels carrers

llevant-ponent, sobretot els dos eixos més continus, qüestió que posa en evidencia les dificultats de manteniment

del trànsit a través.

Aquest plànol es contraposa al de jerarquia: longitud (uv05b) on es descriuen tres tipus de traçats segons la

seva longitud (continuïtat) i amb independència al manteniment d’una determinada secció. En el sentit longitudinal

un total de 4 vies tenen més de 200 metres, mentre que en el sentit perpendicular cap assoleix aquest valor, i

molts són inferiors a 100 m.


7

ExecutatPúblic 4.977 m2 33,7%Privat 9.788 m2 66,3%

14.765 m2 100,0%

Executat 4.977 m2 33,5%Pendent execució 9.901 m2 66,5%

14.878 m2 100,0%

Equipaments superfície ús/propietat nivell execució

Escola bressol 868 m2 públic executatErmita de Nostra Senyora del Roser 117 m2 públic executatcementiri municipal 1.797 m2 públic executatConsultori sanitari 93 m2 públic executatSala polivalent 443 m2 públic executatCàmbra agrària 44 m2 públic executatEsglèsia de Santa Maria 461 m2 públic executatEscola 1.154 m2 públic executat

sense ús - sector g 317 m2 no executatsense ús - annex escola bressol 862 m2 no executatsense ús - sectors d i e 212 m2 no executatsense ús - annex escola 803 m2 no executatesportiu - les guixones 7.707 m2 no executat

PrivatClub de tenis Sant Eloi 9.788 m2 privat executat

24.666 m2

I.2.2 SISTEMES URBANS : DOTACIONS (UD)

Podem considerar que els actuals equipaments de Vilagrassa cobreixen de forma suficient les necessitats

bàsiques de l'actual població. Les dotacions són de caràcter assitencial-sanitari (consultori i llar de jubilats),

assistencial docent (guarderia i escola), religiós (església, ermita i cementiri), social, cultural i administratius (casa

de la vila i sala polivalent).

L'actual planejament preveu a més algunes reserves de sòls destinats a equipaments, com són els casos dels

terrenys contigus a la guarderia i a l’escola bressol. D’antre aquests cal destacar l’antic camp de futbol emplaçat

al sud de la carretera, la superfície del qual podria ser traslladada en uns terrenys de majors aptituds més pròxims

a l'Ondara.

Tenint en compte la superfície d’aquesta instal·lació esportiva, tenim que fins a 2/3 de la superfície de sòl

destinada a equipaments resta per desenvolupar, qüestió aquesta explicable per la gran superfície que

consumeixen les dotacions esportives en comparació amb els equipaments més centrals

El planejament considera a més el club de Tennis Sant Eloi com a equipament privat, una qualificació aquesta a

desaparèixer en el marc legal vigent. La seva superfície és tan important que suposa fins a 2/3 de la superfície

total del sòl d’equipaments que es consideren "executats"

Enumeració dels equipaments


8

Espais Lliures superfície nivell execució

plaça de Sant Roc 862 m2 executatplaça de l'urgell 584 m2 executatplaça del pou 170 m2 executatentorn cementiri 2.436 m2 executatplaceta serradors/nord 104 m2 executatparc barbacoes 1.192 m2 executatparc font/s. sala 555 m2 executatplaça del sitjar 730 m2 executatplaça major 371 m2 executatplaceta hospital 300 m2 executatplaça 11 de setembre 479 m2 executatplaça del centenari 432 m2 executatplaça N-II 799 m2 no executat

placeta - sector h 628 m2 no executatplaça - sector i 728 m2 no executatplaça - sector b 444 m2 no executatespai lliure N-II 1.169 m2 no executatespai lliure - sectors k i j 2.446 m2 no executatplaça - sector m 744 m2 no executat

TOTAL 15.173 m2

Urbanitzat 7.631 m2 50,3%Poc o gens urbanitzat 7.542 m2 49,7%Total 15.173 m2 100%

S.U. Sòl Urbà consolidat 182.113 100,00%Àrees Aprofitament Privat 102.660 56,37%

Sistemes 79.453 43,63%equipaments 14.773 4,92%espais lliures 13.721 7,73%

Els espais lliures públics tenen una distribució molt dispersa dins del nucli, i la seva mida és sempre bastant

reduïda, amb la zona entorn al cementiri com a única zona verda que supera els 2.000m2. Entorn a ala meitat

d’aquests espais estan urbanitzats, mentre que de la resta alguns estan en terrenys pendents de ser urbanitzats

(alguns amb projectes pendents d’executar) o bé en àmbits que s’estan reparcel·lant o de reparcel·lació recent.

Enumeració dels espais lliures públics

Equipaments i espais lliures públics es combinen molt sovint en petites agrupacions. En una posició central

sobre la carretera, se situa l’escola i al seu entorn una sèrie de petites places, a més de l’ajuntament. En una àrea

central dins del teixit, es defineix una altra agrupació entorn de l’església de Santa Maria, La Plaça del Sitjar i fins

el consultori i la sala polivalent. Finalment al nord-oest es crea una altra petita àrea de referència entorn al

cementiri i el parc amb les barbacoes, zona entesa actualment com a límit urbà i que tendirà a prendre un sentit

diferent amb l’extensió de la població cap aquest punt.

En relació amb el planejament vigent, equipaments i espais lliures públics representen uns percentatges del 4.92 i

del 7.73%. En relació a la població (485 habitants), la ràtio per habitant és de 30 m2 d'equipament/habitant i de 28

m2 d'espai lliure públic/habitant.

Els estàndards corresponents als equipaments, són resultat directe de l’aplicació del planejament vigent, però

resulten enganyosos si per una banda s’exclou la important àrea d'equipament privat (zona de l'hostal) i per l'altra

es descompta la superfície del camp de futbol al marge sud de la carretera (es reduirien a una tercera part). En

aquest mateix sentit cal fer notar les escasses cessions que s’han dut a terme en l’execució de les àrees no

consolidades, en el sentit que les àrees de transformació s’han limitat en molts casos a cedir únicament espais

per a vialitat. El tradicional increment de superfície dotacional que aporten els àmbits de Reforma Urbana (actuals

PMU) o d’extensió (Sòls Urbanitzables i Plans Parcials) no s’ha donat en aquest cas.


9

I.2.3 TEIXIT URBÀ (UT)

Les alçades de l’edificació. Estat actual i plantejament (ut01 i ut02)

La lectura del plànol de les alçades de l’edificació (Ut01_Alçades) ens dóna paràmetres per avaluar el grau de

consolidació i d’homogeneïtat del teixit urbà. Vilagrassa manté amb claredat la fesomia de poble assentat sobre

un viari irregular i caracteritzat pe lla permanència d’un model basat en l’edificació de poca alçada entre mitgeres,

preferentment situada sobre els carrers de directriu longitudinal.

L’edificació té generalment, una alçada d'entre PB i PB+2, i tot i que tendeix a alinear-se amb els vial (amb

façana contínua al carrer), és cert que és aquesta una qüestió poc generalitzable al conjunt de l’àmbit,

precisament per falta de consolidació del conjunt.

Els carrers amb edificis més alts i amb una major regularitat d’alçades són el carrer principal (Anglesola-Tàrrega i

en menor grau Font, Mor i Rusiñol). Els carrers secundaris o de servei ( Jocs, Hospital, Muralla) son mes

irregulars en façana: hi han molts buits, plantes baixes, retranquejos... Conseqüència del canvi d’alçada són les

mitgeres, assenyalades en el plànol i sobre les que incidirem més endavant.

Destacar finalment algunes construccions de PB+3, que apareixen de forma aïllada dins de l’entramat urbà, en

parcel·les no diferenciades.

**Les alçades de la base topogràfica s’han comprovat a partir de fotografies. Les que no es poden veure a les fotos (interiors d’illa, edificis no

fotografiats) corresponen a les dades del cadastre. Les golfes, si tenen finestres a la façana, les he considerat com una planta.

Resulta interessant contraposar la realitat a les alçades que són permeses en el planejament vigent. L’esquema

d’alçades de planejament (Ut02) ofereix com és habitual una imatge molt més homogènia de la població, on es

permet en la pràctica totalitat l’alçada de pb+2. Els patis, a més, són espais on és possible construir en una

alçada de PB.

L’excepció més singular ve constituïda en els extrems est i oest del carrer d'Angelsola-de Tàrrega, on es

defineixen fronts d'illes de cases tancades, o semitancades, on es permet edificar fins a PB+3. Més sorprenent

encara és el fet de permetre la mateixa alçada màxima a la vora sud de la carretera, en l’àmbit on avui ja

existeixen unes edificacions.

**Són les alçades màximes (i ocupació) permesos pel planejament vigent. A algunes illes de la zona 10 no hi ha una definició clara de la

profunditat edificable. Tot i que no podrien arribar a edificar-se completament, s’han dibuixat plenes per la manca de concreció de quin és el

front principal i la seva profunditat.

Capacitat de complertament del teixit (Ut03)

La manca de cohesió que mostra el plànol de l’estat actual del conjunt d’edificis ens condueix a mesurar quines

serien les capacitats de creixement del nucli sobre si mateix (Ut03). Per fer-ho, hem considerat:

a. per una banda, els solars buits (o part d’alguns solars més grans), on almenys s’hi pot encabir un

habitatge.

b. per l’altra, les parcel·les o fronts que en l’actualitat només són ocupades per magatzems, tallers o

altres construccions en mal estat o en runes.

Obtenim així un plànol on es grafien el conjunt dels solars que compleixen alguna de les dues condicions. De la

seva visió global tenim:

-en taronja clar s’indiquen els solars aïllats buits

-en groc les zones (o parcel·les conjuntes) pendents d'edificar-se, i on es permet la PB+2

-en taronja fosc els fronts d’algunes illes de cases on es permet la PB+3

-I finalment en blau s’han grafiat els solars amb llicència d’obra nova vigent (per un total de 255 unitats)

A partir de la identificació d’aquest sòl potencial s’ha estimat el nombre d'habitatges potencial que podria derivar-

se de l’ocupació d’aquests solars. En funció de l’aplicació de certs barems (per exemple estimant en 6 m la façana

mínima d’habitatges unifamiliars en filera i una mitjana de 100 m2 per habitatge (i comptant amb baixos destinats

a comerç o garatges) resultaria entre 220 i 550 habitatges potencials. Aquesta dada és només orientativa, i

només podria prendre’s com a referència aplicant un coeficient de minoració important (0,2 a 0,5).

**Hi ha algunes illes de menys de 35 m d’amplada que donen front a dos carrers principals paral·lels o a carrer principal i plaça. Normalment

sacrifiquen una de les dues façanes, deixant-la únicament com a entrada de garatge. En alguns casos concrets (a la Plaça del Pou, la Plaça

de l'Urgell, el carrer Serradors i la Plaça de l'11 de setembre) s’ha considerat el potencial que resultaria de doblar les façanes al fons de

parcel·la col·locant-hi habitatge (per tal de donar una major cohesió a aquests espais). En els casos que la fondària de 14 metres no permetria

pati, s’ha reduït la profunditat a 8m (raó per la qual caldria considerar edificis plurifamiliars i no fileres).

A les illes de 35 m que tenen un front a carrer principal i un altre a carrer secundari s’ha sacrificat el pati i es considera no edificable (c dels

jocs).


10

Els patis i la profunditat edificable de les edificacions (Ut04)

Patis d’illa

Per la singular geometria de les illes (amb amples inferiors a 40 m) el planejament vigent no delimita en molts

casos la profunditat edificable de les cases respecte el carrer. S’indica que les edificacions s’han "d'adaptar a les

característiques de les edificacions antigues existents en el tram de carrer corresponent".

El plànol de patis d'illes i profunditats d’edificació (Ut04) mostra una certa paritat entre illes amb i sense pati, i

evidencia clarament però, la manca de definició dels patis des de la línia d’edificació. Aquesta circumstància fa

que es pugui replantejar la necessitat d’edificar illes tancades quan la tendència més comú és als fronts continus

amb testes amb pati (illes amb 2 fileres de cases sobre els dos carrers longitudinals).

En qualsevol cas, en la contraposició de les línies corresponents a la façana interior (a pati) s’evidencia la

dificultat de fixar quines són les línies de referència a l’hora de fixar la profunditat edificable. En altres casos, si

apliquem una línia paral·lela al carrer de 14m (que és la profunditat edificable a la major part d’illes) trobem que

les illes tenen un pati minúscul. I a més, els carrers de "darreres" tenen tan poca amplada que assolint l’alçada

permesa quedarien molt encaixonats.

Mitgeres, testers i façanes posteriors (Ut05)

La natural irregularitat del teixit urbà pren una dimensió més crítica en alguns aspectes concrets. Les mitgeres,

testers i façanes posteriors (Ut05) són elements que ofereixen una imatge sovint descuidada en el paisatge urbà.

La irregularitat de les alçades té una conseqüència directa i indesitjada en l’aparició de les mitgeres, que segons

la seva dimensió (diferència d’alçada entre edificacions contigües) s’evidencien amb major o menor grau.

Acostumen a marcar la teulada a dues aigües i són habitualment perpendiculars al carrer.

Les cases de cos no acostumen a girar a les cantonades. Parlem de testers, o façanes en testa, pel cas de les

edificacions amb una façana lateral que no és tractada com a tal des de la seva solució arquitectònica (tenint el

tractament tradicional de mitgera, sense que el coronament de la coberta reconegui l’alineació de façana a

carrer). La façana resultant te el perfil característic de la parcel·la, amb coberta a dos aigües, pati i al fons una

petita construcció en planta baixa o P+1.

Se situen en els costats curts de les illes de cases. Els carrers resultants acostumen a ser estrets i curts, unint dos

de més importants (passatges plaça Sitjar, Sant Just...). En alguns casos sorprèn que es depreciï l’oportunitat de

poder girar les cases sobre algunes places (plaça major, carrer hospital), qüestió més sorprenent encara en

edificis de nova construcció.

Finalment el tema de les façanes posteriors, cas de les edificacions situades a fons de parcel·la, ha estat un

tema comentat des de la perspectiva dels patis en l’apartat anterior. Fa referència majoritàriament a les cases "de

cos". En les parcel·les passants, se situa sobre la façana secundària un garatge o magatzem. Es troben en

carrers estrets però que permetin l’accés de vehicles (C dels Jocs).

***La longitud de la línia dibuixada indica aproximadament fins a on es veu la mitgera des del carrer: quant més llarga la línia, més es veu la

mitgera.

Les mitgeres limiten amb una altra parcel·la, per tant, la majoria son cegues.

A la plaça del centenari i al carrer Anglesola davant el número 40 hi ha mitgeres que donen a carrer.


11

Testers. Són paral·lels a un carrer.

Quan el tester correspon a un edifici industrial o a un magatzem, la cura per l’espai públic encara és menor. Moltes vegades no estan revestits.

Totes les vores del nucli es construeixen de darreres: mira cap a dins, no s’aboca a la carretera.

Façanes principals i posteriors

En relació als vials principals es defineixen, a partir de l’estat actual, les continuïtats de les principals façanes

respecte dels carrers (Ut06). D’aquesta continuïtat en depèn en bona mesura la qualitat ambiental del carrer.

En l’àmbit central entre els carrers d'Angelsola-Tàrrega i Mor-Rusiñol, les façanes principals estan prou ben

definides respecte la jerarquia de l’espai lliure dels carrers (principals amb carrers grans i posteriors en carrers

menors). Fora d’aquest àmbit en canvi, es fa més difícil cercar aquestes relacions. De la mateixa manera, la

continuïtat de les façanes posteriors sobre els carrers d’un ordre menor dóna la pauta per mantenir en general

l’ordre establert.

***Façanes principals: s’aboquen al carrer i normalment tenen l’accés de l’edifici. Les façanes no representades al dibuix són secundàries,

però ni són testers ni façanes posteriors.

Els usos del teixit (Ut07)

Una última qüestió a analitzar en el teixit són els seus usos i activitats. El caràcter marcadament residencial de

Vilagrassa fa que puguem definir el seu caràcter a partir dels usos no residencials (Ut07).

Són numèricament molt representatius els magatzems o garatges associats a l’habitatge. Acostumen a trobar-se

a la mateixa parcel·la que l’habitatge, normalment al fons de la parcel·la o més rarament al costat. En una certa

proporció poden representar una de les ocasions pel complertament del teixit.

La dependència del comerç respecte Tàrrega explica la poca presència de plantes baixes destinades a usos

comercials, que s’emplacen en relació al carrer principal. Un nombre no més important d’establiments, però que

ocupen una superfície més considerable, són els destinats a l’hostaleria.

El plànol mostra també els solars destinats a equipaments, que són objecte d’atenció específica en l’apartat

corresponent.


12

II. PLANEJAMENT VIGENT

II.1. ANTECEDENTS II.2. PLANEJAMENT TERRITORIAL

II.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL


13

II.1. ANTECEDENTS

El planejament general

Vilagrassa té com a planejament urbanístic vigent unes Normes Subsidiàries de Planejament aprovades

definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Lleida, en data 19 d'octubre de 1983. Des d'aquesta data s'han

tramitat un seguit de modificacions puntuals que es descriuen a continuació.

MODIFICACIONS PUNTUALS DE NSP

Text refós de modificacions de les NSP Núm. expedient:1993 / 000174 / L Data aprovació: 21/12/1993 Data publicació: 26/01/1994

La CTU de Lleida va aprovar definitivament en data 21 de desembre de 1993, cinc modificacions de la normativa

urbanística de les NSP que feien referència a:

1. Modificació de l'article 112.10 per tal de que s'admeti de l'habitatge bifamiliar

2. Modificació de l'article 126.2 on es diu que "es consideren edificables les parcel·les amb façana inferior a la

mínima si són resultat de la segregació o parcel·lació en una data anterior a l'aprovació definitiva del

planejament".

3. Es fixen les determinacions següents per la clau p del pla especial de millora urbana, situat al sud de

l'antiga N-II: ús industrial. Tipologia d'edificació aïllada. Parcel·la mínima de 3.000 m2. Superfície mínima de

reserva de zones verdes 10%. Aparcaments 1 per cada 100 m2 de sostre. Superfície mínima de reserva

d'equipaments 5%. Edificabilitat bruta del sector 0.60m2/m2. Resta de paràmetres iguals als determinats per

la clau 14 "d'edificació agrícola i industrial auxiliar".

4. Esmena del plànol en l'àmbit de pla especial de nova creació substituint "snu" per la clau "p", i el tramat

corresponent als sectors destinats a pla especial.

5. Aportar els informes de la Demarcació de Carreteres del MOPT pel que fa a l'ampliació del sector situat al

sud de la N-II, i l'informe del Departament de Sanitat i Seguretat Social pel que fa a la proposta d'ampliació

del cementiri.

Modificació puntual de les NSP a l'àmbit del SAU "sector X" Núm. expedient: 1994/000356/L Data aprovació: 15/11/1994 Data publicació: 18/01/1995

Publicacions butlletins oficials: DOGC 4935 27/07/2007 S'aprova definitivament en data 15 de novembre de 1994, per la CTU de Lleida la modificació puntual de NNSS

en relació a l'àmbit del sòl urbanitzable SAU "Sector X". Aquesta modificació té per objectiu la reducció del seu

àmbit passant de 20.547,65 m2 a 16.179 m2 de sòl apte per urbanitzar, i la resta a sòl no urbanitzable, atenent a

l'estructura de la propietat del sector i a les afectacions que les infraestructures viàries i ferroviàries situen sobre

aquest sector.

Modificació de les NSP en relació a l'alçada màxima de les edificacions en SNU Núm. expedient: 1997 / 000480 / L Data aprovació: 08/10/1997 Data publicació: 19/12/1997 Modificació puntual de les NSP en relació a la coberta dels edificis (art. 75.3) Núm. expedient: 1999 / 000718 / L Data aprovació: 09/02/2000 Data publicació: 17/04/2000 S'aprova definitivament en data 8 d'octubre de 1997, per la CTU de Lleida la modificació puntual de NNSS en

relació a l'alçada màxima de les edificacions en el sòl no urbanitzable.

Modificació puntual de l'article 75.3 en relació de les cobertes dels edificis.

Modificació de les NSP per classificar uns terrenys de sòl urbà amb destinació a sistemes d'equipament, clau 7b Núm. expedient: 2001/000119/L Data aprovació: 23/10/2001 Data publicació: 26/11/2001 S'aprova definitivament en data 23 d'octubre de 2001, per la CTU de Lleida la modificació puntual de NNSS en

relació a la classificació de terrenys de sòl urbà per a l'ús d'equipament, clau 7b, promoguda i tramesa per

l'Ajuntament. En aquesta modificació es fixa que l'amplada del carrer que neix en direcció sud serà de 12 metres.


14

Modificació de les NSP en els sectors X i Xm de lo Pla d'Anglesola, per trasllat i ampliació del sector de desenvolupament industrial Núm. expedient: 2005/019956/L Data aprovació: 19/01/2006 Data publicació: 04/04/2006 S'aprova definitivament per la CTU de Lleida suspenent l'executivitat, en data 19 de gener de 2006, la modificació

puntual de NNSS en relació al "trasllat i ampliació de la zona de desenvolupament industrial auxiliar existent"

corresponent al denominat "Sector X" situat a l'oest del nucli urbà existent. Aquesta modificació consisteix en la

desclassificació de l'actual Sector X definit i delimitat en un àmbit de 20.527,75 m2 i una edificabilitat bruta de 0,85

m2/m2 per les NNSS vigents, per traslladar-lo a l'indret conegut com "Lo pla d'Anglesola", al nord-oest de la

població, on es crea un nou sector urbanitzable denominat "Xm". Aquest sector acull la superfície de l'antic sector

X alhora que proposa la seva ampliació, resultant un àmbit total de 115.494,32 m2, amb qualificació urbanística

clau 15 i edificabilitat bruta de 0,70 m2/m2. La millor accessibilitat d'aquest nou sector i la seva major dimensió

són les motivacions d'aquest trasllat i ampliació de sòl urbanitzable destinat a l'ús industrial.

Aquesta modificació té supeditada la publicació i consegüent l'executivitat a la presentació d'un text refós que

incorpori les següents prescripcions de la CTU:

- establir l'índex d'edificabilitat bruta en 0,50 m2/m2 en coherència amb el teixit industrial veí;

- eliminar l'índex d'edificabilitat neta;

- indicar el caràcter indicatiu de l'ordenació que figura als plànols, per tal que es repensi la zona verda ja que es

localitza en un indret topogràficament inadequat per aquesta funcionalitat;

- recollir les al·legacions d'AENA respecte a la instal·lació radioelèctrica aeronàutica que es troba dins del l'àmbit

del sector, en el sentit de garantir el règim d'especial protecció regulat per la legislació sectorial vigent en els

terrenys d'ús propietat d'AENA.

- esmenar l'errada material detectada en la superfície del sector que figura al plànol

El planejament derivat en el sòl urbà (pv02)

Les Normes Subsidiàries de Planejament vigents defineixen dins del sòl urbà 15 unitats i polígons d'actuació

(denominats amb les lletres A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, P) i 1 Pla Especial de Millora Urbana

(denominat com a S). Aquests polígons estan delimitats directament pel planejament general i tenen definida la

ordenació i les claus urbanístiques. De tots ells, els àmbits A, F, H, J, K, M, N, P i el PEMU S encara no han

començat a urbanitzar ni edificar, mentre que els restants B, C, D, E, G, i I, s'han tramitat directament amb els

instruments de gestió urbanística integrada que defineix la Llei d'Urbanisme, amb la reparcel·lació i la urbanització

corresponents.

Paral·lelament, s'estan desenvolupant diversos projectes d'urbanització que concreten algunes de les alineacions,

ajustant l'ordenació prevista pel planejament general. Aquestes petites correccions s'han tingut en compte a

l'hora de refondre el planejament vigent. D'aquests projectes i promoguts pel servei d'assistència tècnica als

municipis del Consell Comarcal de l'Urgell, tenim dos projectes, - Projecte bàsic i d'execució per la dotació de serveis i pavimentació del carrer Serradors. Juny de 2005

- Projecte bàsic i d'execució per la dotació de serveis i pavimentació del carrer Muralla, carrer Capella, carrer Ponent, carrer

"A" i carrer "B", i la plaça de l'Urgell i plaça "A". Juliol 2007

i a càrrec de la iniciativa privada que desenvolupen les unitats d'actuació, tenim - Projecte d'urbanització dels carrers Anglesola (voreres), Nord (tram) i Plaça del Cementiri. (Unitat d'Actuació I). Febrer 2007

- Projecte d'urbanització dels carrers Anglesola (voreres), Nord (tram) i Plaça del Cementiri. (Unitat d'Actuació H). Febrer 2007


15

El planejament en el sòl no urbanitzable

El sòl urbà es concentra exclusivament en un únic indret, en una posició central respecte a la totalitat del terme

municipal, tenint el sector urbanitzable sobre la carretera d'Anglesola, en discontinuïtat amb la delimitació del sòl

urbà. La resta del terme municipal és no urbanitzable, concentrant-se pràcticament en la seva totalitat, per la

pròpia geometria del terme, al nord i al sud, tal i com es pot veure al plànol pv01 que es mostra.

Les NSP vigents no descriuen determinacions de qualificació concretes per al sòl no urbanitzable i per tant, el nou

POUM haurà de definir la seva qualificació. En aquest sentit, la redacció per part de la Direcció General de

Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya, el març de 2006, del recent document de "concentració

parcel·lària de la zona regable del terme municipal de Vilagrassa" dóna indicacions molt definitòries sobre els

diferents tipus de sòl no urbanitzable.

Aquest document vé motivat per la definició de la futura àrea regable del Canal Segarra-Garrigues, i distingeix

tres àmbits de gran valor agrícola: l'area de concentració parcel·lària del futur canal Segarra-Garrigues al sud de

la població, una àrea de valor agrícola regada pel canal d'Urgell a ponent, i una àrea regada pel riu Ondara, just al

nord de la vila. Descriu també un àmbit que denomina com a periurbà al voltant de la vila, que caldrà delimitar

amb precisió i regular normativament; i finalment una àrea al nord, denominada com a zona d'especial protecció

per les aus.

Aquesta qualificació del sòl no urbanitzable haurà de recollir les indicacions reflectides als estudis previs d'aquest

document per tal d'introduïr una millor definició d'aquestes àrees.


16

El planejament derivat en sòl urbanitzable

Les Normes Subsidiàries de Planejament vigents també defineixen un sector de desenvolupament industrial

auxiliar denominat Sector X, de superfície 20.527,75 m2. Aquest sector ha estat traslladat i ampliat a l'any 2006 a

l'indret conegut com "lo pla d'Anglesola", a través d'una modificació puntual citada anteriorment, deixant com a sòl

no urbanitzable aquest "Sector X" que figura a les NSP.

Posteriorment, tenint supeditada la seva publicació al text refós que incorporés les prescripcions fixades per la

Comissió d'Urbanisme de Lleida, s'ha iniciat el desenvolupament del Pla Parcial del nou sector denominat "Sector

Xm" que es descriu a continuació.

Per tant, Vilagrassa disposa d'un únic sector de sòl urbanitzable que està destinat a usos no residencials, i que

està tramitant-se actualment.

Pla parcial urbanístic industrial del sector Xm, Lo Pla d'Anglesola Núm. expedient: 2006/023207/L Data aprovació: 13/09/2006

Aquest document incorpora el text refós on es contemplen i es justifiquen convenientment les prescripcions

derivades de la modificació puntual esmentada anteriorment. Les dates de la seva tramitació són: aprovació

inicial 27/12/2005 (junta de govern local); informació pública en el BOP 10/01/2006; aprovació provisional

31/05/2006 (ple Ajuntament).

Aquest Pla Parcial va tenir suspesa l'aprovació definitiva fins que mitjantçant un text refós, es van incorporar 10

prescripcions fixades per la CTU. Aquest text refós de la proposta verificat pel Ple de l'Ajuntament el 30/08/2006

va obtenir l'aprovació definitiva el 29 de setembre de 2006.

Els paràmetres generals de la proposta aprovada conformen una superfície del sector de 110.764 m2 i un sostre

edificable industrial de 55.383 m2. El sòl públic del sector és el 37%, on viari i aparcament constitueixen el 12,2 %

de la superfície total. Es tracta d'un àmbit discontinu que resulta de l'exclusió els terrenys d'AENA i de la inclusió

dels terrenys on s'ubicarà la instal·lació de la EDAR del sector.

Aquest sector qualifica el sòl privat establint parcel·les destinades a la petita indústria (tipologia entre mitgeres de

parcel·la mínima de 500 m2 i índex d'edificabilitat net de 1,25 m2/m2), a la indústria mitjana (tipologia aïllada de

parcel·la mínima de 1.000 m2 i índex d'edificabilitat net de 0,60 m2/m2) i a la gran indústria (tipologia aïllada de

parcel·la mínima de 5.000 m2 i índex d'edificabilitat net de 0,64 m2/m2).

El termini de gestió és d'1 any des de l'aprovació definitiva del pla parcial, el termini d'execució de l'urbanització és

de 2 anys des de l'aprovació definitiva del pla parcial, i el termini previt d'edificació de l'àmbit és de 8 anys.


17

II.2. PLANEJAMENT TERRITORIAL

Prèviament a definir el planejament dins del terme municipal de Vilagrassa, cal posar un especial èmfasi al

planejament territorial que l'afecta, ja que de les seves disposicions se'n deriven algunes de les directrius

fonamentals que justifiquen la present revisió del planejament vigent. En aquest sentit, cal tenir molt present el

paper estratègic que determinen per Vilagrassa el Pla Territorial Parcial de Ponent i el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026.

Pla Territorial Parcial de Ponent

El Pla Territorial de l'any 1995 va establir primer sis i després set àrees funcionals on desenvolupar un Pla

Territorial Parcial, entre els quals figura el de les terres de Ponent, que comprèn les comarques de Les Garrigues,

la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.

El marc d'aquest Pla Territorial Parcial de Ponent (terres de Lleida) aprovat definitivament el juliol de 2007, preveu

garantir el desenvolupament econòmic amb una reserva suficient per tal de mantenir l'activitat agrícola i de

l'indústria i per la previsible expansió del sector dels serveis.

El Pla destaca "a l’Urgell, tres municipis que són els que s’encarreguen de dinamitzar el creixement comarcal:

Tàrrega, Verdú i Bellpuig. A Tàrrega s’hi concentra el 43% de la població comarcal i com a altres territoris de

l’àmbit, dos municipis –Agramunt i Bellpuig– eleven, juntament amb la capital comarcal, la concentració de

població al 70%".

El model territorial d'aquest PT defineix el nucli de Vilagrassa com a "nucli conurbat amb polaritat comarcal"

El Pla Territorial inclou Vilagrassa dins del que denomina Sistema Tàrrega integrat per la part oriental de la

comarca de l’Urgell i la que forma el corredor de la carretera C-53 més el municipi segarrenc de Montornés de

Segarra, que hi té una comunicació més fàcil i una relació preferent. Engloba 19 nuclis repartits entre 10

municipis, amb una població el 2006 de 21.807 habitants, i amb tendència de creixement positiva i superior a la

mitjana de les Terres de Lleida.


18

La descripció detallada dels moviments de població de cadascun dels municipis figuren al Pla Territorial i es

resumeixen a la següent taula

El Pla categoritza els nuclis amb el reconeixement del paper territorial i l’assignació de l’estratègia de

desenvolupament per a cadascun, establint per Vilagrassa l'Estratègia de creixement potenciat per a la

polaritat comarcal que representa el nucli de Tàrrega, que compta amb una accessibilitat privilegiada en una

cruïlla estratègica, disponibilitat de sòl molt elevada i gran dinamisme, com també per als nuclis conurbats

d’Anglesola i Vilagrassa.

El Pla Territorial assigna aquesta estratègia, en primera instància, a aquells nuclis que conformen les polaritats regional, i

comarcals i subcomarcals, tots ells nodes principals o secundaris on hi ha una voluntat decidida del Pla perquè es produeixi un

creixement important per extensió. Les polaritats regional i comarcals són centres que exerceixen capitalitats clares, que han

assolit una significació urbana remarcable, que tenen un pes demogràfic rellevant dins l’àmbit, que gaudeixen d’unes

condicions excel·lents d’accessibilitat i connectivitat en el territori i que disposen de prou sòl amb aptitud per a absorbir aquest

creixement d’una manera sostenible i que, per tant, poden adoptar un paper important en el reequilibri poblacional del conjunt

de Catalunya. Per la seva part, les polaritats subcomarcals, bé estructuren sengles entorns diferenciats dels de les capitals

respectives, bé articulen una part del seu sistema o subsistema corresponent. La seva dimensió urbana és de mitjana a

mitjana alta (de 2.000 a més de 6.000 habitants) i disposen d’accessibilitat i connectivitat de notables a excel·lents i de sòl amb

aptitud per a ésser urbanitzat en quantitat molt elevada.

En segona instància, el Pla aposta pel canvi d’escala de quatre nuclis emergents, l’Albi, la Granadella, i Maials i Vinaixa,

d’escassa dimensió a hores d’ara –menys de 1.000 habitants–, però amb accessibilitat notable i disponibilitat de sòl d’elevada

a molt elevada, que els han de permetre créixer i, així, vertebrar i servir subsistemes poc poblats, poc estructurats i poc dotats

en la actualitat bé perquè, com en els subsistemes Garrigues altes (la Granadella) i Segrià garriguenc (Maials), no compten

amb un centre de grandària suficient en proximitat, ja que la polaritat central del seu sistema, es troba ja a certa distància, bé

perquè, com en el subsistema Garrigues baixes (l’Albi-Vinaixa), la influència de les Borges Blanques, la polaritat central del

seu sistema, es troba afeblida per la competència creixent de l’Espluga de Francolí i Montblanc, a la Conca de Barberà, ja a

fora de l’àmbit de les Terres de Lleida.

Per a tots aquests nuclis, els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents hauran de fer majors previsions de sòl de

desenvolupament urbanístic que les que resulten de considerar estrictament la seva demanda endògena. L’ordre de magnitud

d’uns certs límits aproximats d’aquest creixement potenciat en l’horitzó temporal del Pla és, en general, arribar a doblar la seva

dimensió actual i per als nuclis emergents com a polaritats complementàries, assolir els 3.000 habitants.

El Pla Territorial considera un aspecte fonamental respecte a la posició Vilagrassa: la oportunitat infraestructural

tant ferroviària com viària, que li confereixen un valor estratègic respecte a la resta de nuclis. El Pla diu que

l’accessibilitat a la xarxa ferroviària en l’horitzó del Pla, tot i que el sistema el travessen la línia de ferrocarril

Lleida-Manresa-Barcelona i el futur eix transversal ferroviari, no és homogènia. Així, dos assentaments –

Anglesola i Tàrrega– tenen estació en el propi nucli o les seves immediacions i dotze més es troben a una

distància en temps de menys de 10 minuts de la més propera. Set assentaments se situen dins la franja entre 10 i

20 minuts; i només un, dins la franja entre 20 i 30 minuts.

L’accessibilitat a la xarxa viària estructurant primària en l’horitzó del Pla, atès que l’autovia A-2 i la carretera C-14

travessen el sistema i que les carreteres C-53 i L-310 hi conflueixen, és molt alta. Així, onze assentaments es

troben a sobre algun eix o hi tenen accés directe; nou més s’hi situen a menys de 10 minuts; i només dos dels

seus vint-i-un assentaments es troben situats a més de 10 minuts de l’enllaç més proper, dins la franja entre 10 i

20 minuts.

Dins de les infraestructures que preveu el Pla Territorial, destaca la presència d'una proposta ferroviària dins del

terme de Vilagrasa, que actualment s'està desenvolupant dins del Pla Director d'Infraestructures de Catalunya

que s'explica a continuació.


19

El Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026

El Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial i inclou tant les

infraestructures viàries com les ferroviàries. Dins de les ferroviàries, el PITC té previst l'Eix Transversal ferroviari

com a una línia destinada a trànsit mixt de passatgers i mercaderies, que ha d'unir les principals capitals de la

Catalunya central, des de Lleida fins a Girona. Tot i que comprengui una distància tan important, el tram entre

Lleida i Manresa és, de tota la seva longitud, el tram de major viabilitat des del punt de vista de la orografia i la

complexitat del traçat.

Si tenim en compte la connexió prevista entre l'eix Transversal i el port de Barcelona -pressupost inclòs dins del

cost de l'eix-, l'accessibilitat des de les terres de Lleida, i en concret Vilagrassa es veu reforçada

considerablement. Amb la construcció del ramal Manresa-Castellbisbal, que ha de permetre el pas de les

mercaderies amb origen/destinació al port des de l'eix Transversal, apareix una nou fluxe ferroviari de primer

ordre, tan pel que fa al servei de les mercaderies com al servei de passatgers cap a Barcelona. En aquest sentit,

el traçat alternatiu que pot fluctuar des de l'eix transversal cap a Barcelona, converteix en molt estratègica, en

termes de mobilitat i accessibilitat territorial, la futura estació ferroviària intermodal situada dins del terme de

Vilagrassa.

Afegint també que el PITC contempla actuacions de renovació i arranjament de la línies existents destinades a

serveis regionals convencionals sobre la línia Manresa-Lleida, alhora que també preveu una adaptació a un servei

de tren tramvia sobre la mateixa línia, aprofitant el corredor existent, l'estació de naturalesa intermodal prevista a

Vilagrassa ha de concentrar una alta accessibilitat regional. La coincidència d'aquest fet amb la redacció del

POUM, suposa una ocasió òptima i excepcional de pensar les característiques del futur creixement al voltant de

l'estació, i de com aquest creixement s'ha de relacionar amb el teixit urbà existent de Vilagrassa. No hi ha dubte

que aquesta condició és un dels arguments fonamentals que justifiquen la revisió del planejament vigent.

L'altra oportunitat fa referència al sistema viari previst. En aquest sentit, la construcció de la variant de Tàrrega

situarà un punt d'accés viari a llevant, que contribueix a desplaçar el trànsit rodat -tant industrial com residencial-

del seu pas per Vilagrassa, a través de la N-II. De la mateixa manera que la millora de l'accés nord existent entre

l'autovia A-2 i la carretera d'Anglesola, contribueix també en aquest canvi important de la naturalesa d'ambdues

carreteres, permetent la seva transformació cap a una via urbana.

Aquest trànsit interior al voltant de la N-II i la carretera d'Anglesola ha conferit fins ara, el caràcter de carretera

actual, tant pel que fa al tipus d'urbanització i de mobiliari com en el model de façana urbana. La previsió de nous

creixements i de reordenació urbana al voltant d'elles pren més força, amb la futura construcció d'aquests dos

encreuaments viaris perimetrals a la vila: el que genera la trobada de la N-II amb la variant de Tàrrega, i el que

genera la millora de l'accés viari des de la variant A-2.


20

II.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL

Les unitats d'actuació previstes dins del sòl urbà per les NSP de 1983 representaven gairebé el 38% del total.

D'aquesta previsió només 6 de 16 polígons d'actuació s'estan edificant actualment i per tant, l'estat actual ens

indica que el potencial de dins del casc urbà encara es manté en un nivell mig-alt pel nombre d'unitats pendents,

un total de 10, que representen amb 7,2 hectàrees el 28,34% del total del sòl urbà. En definitiva, en aquests 15

anys s'ha arribat a desenvolupar gairebé un 10% del sòl urbà previst.

Paral·lelament, el nombre de llicències municipals concedides i en vigor en el moment de redactar aquest

document és de 13 llicències, resultant-ne un total de 255 habitatges.

llicències

tipologia num habit

1 plurifamiliar 522 plurifamiliar 163 filera 84 plurifamiliar 185 filera 66 plurifamiliar 397 plurifamiliar 88 plurifamiliar 189 plurifamiliar 14

10 plurifamiliar 711 plurifamiliar 1512 plurifamiliar 613 plurifamiliar 48

Total 255

Si tenim en compte que les NSP programaven un únic sector de sòl urbanitzable, i de naturalesa industrial, el

creixement residencial futur de Vilagrassa es trobava i es troba encara dins de les 25,41 hectàrees de sòl urbà.

Actualment, havent desplaçat i ampliat el sector denominat X per les NSP, a l'indret conegut com "el pla

d'anglesola", tal i com ja s'ha explicat anteriorment, s'està tramitant aquest sector d'11,08 hectàrees a través d'un

pla parcial recentment aprovat. Per tant, amb el desenvolupament d'aquest pla parcial, s'esgota el sòl industrial

del municipi. Per tant, tenint en compte la vigència de 12 anys del POUM, necessàriament cal fer una nova

previsió de sòl industrial, i regular-ne la seva programació si s'escau, a través dels dos sexennis.

La següent taula ens mostra els canvis entre les Normes Subsidiàries de Planejament de 1983 i el Planejament

vigent de Vilagrassa, en el moment de redactar aquest document.

DADES GENERALSm2 ha % m2 ha %

S.U. SÒL URBÀ 254.133 25,41 1,28% 254.133 25,41 1,28%

nucli 201.840 20,18 79,42% 201.840 20,18 79,42%hostal 18.145 1,81 7,14% 18.145 1,81 7,14%

les guixones 34.148 3,41 13,44% 34.148 3,41 13,44%

SÒL URBÀ CONSOLIDAT 157.790 15,78 62,09% 182.114 18,21 71,66%

SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT 96.343 9,63 37,91% 72.019 7,20 28,34%

polígons d'actuació 89.418 8,94 92,81% 65.094 6,51 90,38%

A 1.213 0,12 1.213 0,12B 2.744 0,27 --- ---C 5.730 0,57 --- ---D 705 0,07 --- ---E 812 0,08 812 0,08F 1.853 0,19 1.853 0,19G 2.638 0,26 --- ---H 5.173 0,52 5.173 0,52I 6.782 0,68 --- ---J 5.064 0,51 5.064 0,51K 5.917 0,59 5.917 0,59L 5.725 0,57 --- ---M 1.415 0,14 1.415 0,14N 21.728 2,17 21.728 2,17P 21.920 2,19 21.920 2,19

pla especial de millora urbana 6.925 0,69 7,74% 6.925 0,69 9,62%

S 6.925 0,69 6.925 0,69

S.U.D. SÒL URBANITZABLE 20.528 2,05 0,10% 110.764 11,08 0,56%

Sector X 20.527,75 2,05 110.764 11,08

S.N.U. SÒL NO URBANITZABLE 19.625.339 1.963 98,62% 19.535.103 1.954 98,17%

T.M. TERME MUNICIPAL 19.900.000 1.990,00 100,00% 19.900.000 1.990,00 100,00%

NSP 1983 Planejament vigent

Per tant, la revisió del planejament si només tenim en compte la dinàmica de la població des de les darreres

normes subsidiàries, no ens conduiria a una previsió de creixement molt elevada. Ara bé, si atenim al context

territorial i a la posició estratègica de Vilagrassa exposada anteriorment, hem de considerar nous factors que de

ben segur generaran un creixement urbà que cal dimensionar i preveure, d'acord amb el nou context de població

actual. L'enclavament de la vila dins de l'àrea de Tàrrega com a una de les àrees amb més creixement potencial

dins del Pla Territorial Parcial, la localització d'una estació ferroviària intermodal dins del terme municipal, i la gran

accessibilitat viària, com és l'autovia al nord o la futura variant de Tàrrega a llevant, condicionen una lectura

urbana nova de Vilagrassa i el seu creixement des d'aquesta òptica en els propers anys. La previsió d'aquests

nous creixements hauran de conviure adequadament amb el teixit tradicional existent.


21

III. ESTUDI SOCIO-ECONÒMIC

INDICADORS DE CREIXEMENT, POBLACIÓ, ECONOMIA I SOCIETAT 1. POBLACIÓ

2. ESTRUCTURA DE POBLACIÓ

3. ACTIVITAT 4. IMMIGRACIÓ

5. MOBILITAT

6. HABITATGE

Aquest apartat dels estudis previs refon l'estudi socioeconòmic redactat per l'arquitecte Antoni Martí Falip, el juny de 2007.


22

municipis 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006Agramunt 4.933 4.902 4.960 5.071 5.071 5.212 5.355 5.459 Anglesola 1.283 1.277 1.272 1.284 1.273 1.293 1.290 1.303 Belianes 556 550 576 590 611 608 615 592 Bellpuig 3.980 4.041 4.110 4.200 4.224 4.243 4.376 4.454 Castellserà 1.119 1.107 1.113 1.110 1.123 1.117 1.128 1.128 Ciutadilla 217 213 215 202 233 245 235 223 Els Omellons de na Gaia 160 152 148 151 153 156 161 159 Guimerà 386 399 391 383 346 361 360 344 La Fuliola 1.247 1.251 1.251 1.253 1.227 1.234 1.204 1.225 Maldà 286 292 276 273 266 283 295 285 Nalec 106 105 102 100 92 92 90 102 Ossó de Sió 214 233 229 239 244 230 225 236 Preixana 430 440 434 437 427 413 427 422 Puigverd d’Agramunt 253 243 245 253 265 244 260 268 Sant Martí de Maldà 718 696 686 698 690 697 704 709 Tàrrega 12.259 12.548 12.735 13.210 13.616 13.999 14.810 15.155 Tornabous 829 820 813 825 833 824 793 823 Vallbona de les Monges 265 266 257 272 268 264 256 247 Verdú 1.015 1.041 1.067 1.062 1.112 1.074 1.074 1.027 Vilagrassa 434 453 436 424 424 449 463 467 Urgell 30.110 30.172 29.789 29.749 29.974 30.113 30.214 30.181

434 453 436 424 424 449 463 467

12259 12548 12735 13210 13616 13999 14810 15155

30110 30172 29789 29749 29974 30113 30214 30181

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Vilagrassa Tàrrega Urgell

1 POBLACIÓ

En els darrers anys s'està produint un cert procés de reequilibri de la població de Catalunya, passant d'un creixement

polaritzat únicament a les grans ciutats, a una certa descentralització al conjunt del territori. Aquest creixement dels

pobles grans, viles i petites ciutats és degut a tres factors, principalment.

- Un marcat increment migratori de població de països estrangers, que a més a més a contribuït a fer minvar la

tendència a l’envelliment de la població de les poblacions catalanes, mitjançant l’augment de la tassa de fertilitat

de la dona.

- L’alt cost del preu del sol, l’habitatge i el cost de vida a les grans ciutats.

- La millora de les condicions de la xarxa viària, principalment, però també la millora i increment del transport públic.

En el cas de la comarca de l’Urgell, l’increment més notable s’ha donat a Tàrrega, on es concentra un 50,3% de la

població comarcal. La capital i dos nuclis més –Agramunt, amb 5.459 habitants i Bellpuig, amb 4.454– agrupen el

83,05% de la població de la comarca.

La tendència que caracteritza la comarca de l’Urgell en els darrers anys, és, clarament el manteniment del nombre de

població, en línies generals, però amb un considerable increment en les poblacions més grans, sobretot Tàrrega. Així

doncs, podríem parlar de dos blocs, el dels nuclis de més de 2.000 habitants, a la que pertanyen Agramunt, Bellpuig i

Tàrrega i la dels de menys, amb les disset poblacions restants.Pel que fa a la resta (entre dels quals es troba

Vilagrassa) predominaria un creixement pràcticament nul. Dins d’aquesta marc destaquen els municipis de més de mil

habitants i els més propers a la principal de les vies de comunicació, l’Autovia A-2.

La proximitat de Vilagrassa a aquesta via no només es percep en l’increment de la població sinó també en el de

l’activitat econòmica i la generació de nous llocs de treballs, a partir, sobretot de la propera habilitació de l'anomenat

Polígon Xm, que variarà els sectors d’ocupació, amb un clar creixement de l’industrial. Que també propiciarà un

increment de la població que treballa i viu en el mateix nucli.

Taula 1. 1: nombre d’habitants de les localitats de l’Urgell

Gràfica 1.1.1: comparativa de població i tendència a l’Urgell, Tàrrega i Vilagrassa


23

434 453 436 424 424 449 463 467

1283 1277 1272 1284 1273 1293 1290 1303

556 550 576 590 611 608 615 592

1119 1107 1113 1110 1123 1117 1128 1128

217 213 215 202 233 245 235 223160 152 148 151 153 156 161 159

386 399 391 383 346 361 360 344

1247 1251 1251 1253 1227 1234 1204 1225

286 292 276 273 266 283 295 285

106 105 102 100 92 92 90 102

214 233 229 239 244 230 225 236

430 440 434 437 427 413

127

422

253 243 245 253 265 244 260 268

718 696 686 698 690 697 704 709

829 820 813 825 833 824 793 823

265 266 257 272 268 264 256 247

1015 1041 1067 10621112 1074 1074

1027

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Vilagrassa Anglesola BelianesCastellserà Ciutadilla Els Omellons de na GaiaGuimerà La Fuliola MaldàNalec Ossó de Sió PreixanaPuigverd d'Agramunt Sant Martí de Maldà TornabousVallbona de les Monges Verdú

58 8047 42 58

210271 267

242288

77 96 111 120 116

050

100150200250300350

1986 1991 1996 2001 2005

0-14 15-64 65 o més

Gràfica 1.1.2: comparativa i tendència a les poblacions de menys de 4.000 habitants de la comarca

2 ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

Hem esmentat abans les variacions sobre l’envelliment de la població a Catalunya, que en els darrers anys sembla ser

que han anat variant. Vilagrassa també seguia aquesta tendència general, i malgrat que el creixement vegetatiu

segueix essent negatiu, darrerament s’ha suavitzat, i de nou es denota un increment en la població de 0 a 14 anys i la

de 15 a 64. Podem entendre que la població activa, i la futura població activa, augmenta; mentre que la de més de 65

anys s’ha assentat i s’estabilitza en la mateixa tendència i el mateix percentatge.

Gràfica 2.1: nombre d’habitants i sexes de Vilagrassa

Gràfica 2.2: creixement vegetatiu de la població de Vilagrassa

4 4 25 7

3

4 34

8 4 10

02468

101214

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Naixements Defuncions

Taula 2.3: relació de percentatges de grups d’edat

De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys

De 65 a i més Total

Vilagrassa 2005 12,5 62,4 25,1 463Urgell 2005 13,7 65,9 20,4 34.117Catalunya 2005 14,1 64,4 16,5 6.995.206Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya Anys disponibles: 2005 Gràfica 2.4: relació entre els grups d’edats de Vilagrassa

0

50

100

150

200

250

300

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006400410420430440450460470480

Homes Dones Total


24

3 ACTIVITAT

L'anàlisi dels sectors d'activitats de la població mostra les dades comuns a bona part de les petites poblacions que

mantenen un cert caràcter rural a Catalunya. El percentatge de població ocupa en el sector primari no és però rellevant

(1 de cada 10 persones). La indústria, en canvi, és un sector encara important, i ocupa un percentatge de població

molt similar al dels serveis. Precisament aquests dos percentatges són també substancialment diferents en el marc de

Catalunya, però també de l'Urgell.

Taula 3.1: relació d’activitat de la població Activa

ocupada desocupada total Inactiva Comptada a part

Població de 16 anys i més

Vilagrassa 2001 180 6 186 169 0 355 1996 173 16 189 186 0 375 Urgell 2001 13.479 853 14.332 11.952 0 26.284 1996 11.493 1.259 12.752 12.760 88 25.600 Catalunya 2001 2.815.126 318.935 3.134.061 2.236.888 0 5.370.949 1996 2.204.652 527.020 2.731.672 2.359.715 24.492 5.115.879 Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 2001. Estadística de població 1996 Anys disponibles: del 1996, 2001 Taula 3.2: percentatges de població ocupada per sectors

Ocupats agricultura indústria construcció serveis Total

Vilagrassa 2001 12,2 40,6 5,0 42,2 180 1996 15,0 39,9 5,8 39,3 173 Urgell 2001 11,6 28,1 11,7 48,7 13.479 1996 15,1 32,9 8,8 43,1 11.493 Catalunya 2001 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126 1996 3,2 32,1 7,0 57,7 2.204.652 Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996 Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 2001 Anys disponibles: 1991,1996,2001

4 IMMIGRACIÓ

A pesar del que ha succeït a la resta de la comarca i de la comunitat autònoma, Vilagrassa no ha viscut una arribada

massiva de població immigrant. Aquesta circumstància s'explica perquè aquests moviments es produeixen en funció

de la necessitat de mà d’obra dels nuclis d’acollida i Vilagrassa, com a població rural i residencial que és, en genera

molt poca.

Donat el baix nombre de població immigrant, la resta de la població és nascuda principalment en la mateixa comarca,

entorn del 60%; i sobre un 30% procedeix d’altres comarques de Catalunya; mentre que pels volts del 10% és nascuda

a la resta de l’Estat.

Taula 4.1.1: Nacionalitat de la població de Vilagrassa

Any Espanyola Resta UE

Resta Europa

Àfrica Amèrica del Nord

Amèrica del Sud i Central

Àsia i Oceania

Total

2001 398 0 2 2 0 0 0 402 1996 408 0 0 19 0 0 0 425 1991 428 0 1 0 0 0 0 429 Taula 4.1.2: Nacionalitat de la població de l’Urgell Any Espanyola Resta

UE Resta Europa

Àfrica Amèrica del Nord

Amèrica del Sud i Central

Àsia i Oceania

Total

2001 29.369 50 215 1.026 95 246 25 31.206 1996 29.762 46 15 283 48 22 5 80.181 1991 29.679 23 6 69 2 10 0 29.789 Taula 4.2: Lloc de naixement de la població de Vilagrassa Catalunya Comarca Altra

comarca resta de l’estat

Estranger Total

2001 350 235 115 48 4 402 1996 355 250 105 51 19 425 1991 382 272 110 47 0 429

235 250 272

115 105 11048 51 474 9 0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001 1996 1991

comarca altra comarca estat estranger


25

5 MOBILITAT En un alt percentatge Vilagrassa és, en l’actualitat, una població principalment residencial, amb una població que hi

habita però que es desplaça per treballar i per realitzar altres activitats comercials, fet donat per la proximitat de

Tàrrega i l'existència d’altres focus industrials i comercials importants propers a la població. Aquesta proximitat

s’accentua amb la facilitat d’accés a aquestes propiciat pel fàcil i proper accés a l’autovia A-2, que la comunica amb

Mollerussa, Cervera, Lleida, etc. i l’antiga N-II que la comunica directament amb Tàrrega

Taula 5.1: relació residència – lloc de treball: Vilagrassa i l’Urgell (2001) Vilagrassa Urgell resideix i treballa al lloc 44 9.710 resideix en el lloc i treballa fora 136 3.769 resideix fora i treballa en el lloc 62 1.907 total treballant en el lloc 106 11.617 Gràfica 5.1.1: relació residència – lloc de treball: Vilagrassa (2001)

44

136

62

0

50

100

150

Vilagrassa

resideix i treballa al lloc resideix en el lloc i treballa fora resideix fora i treballa en el lloc

Gràfica 5.1.2 relació residència – lloc de treball: Urgell (2001)

9710

37691907

02000400060008000

1000012000

Urgell

resideix i treballa al lloc resideix en el lloc i treballa fora resideix fora i treballa en el lloc

Taula 5.2: relació de desplaçaments Vilagrassa Urgell treball estudis total treball estudis total despl. dins 44 0 44 9.710 656 10.454 despl. a fora 24 8 32 1.879 580 2.459 despl. des de fora 22 2 24 2.166 131 2.297 total generats 66 11 77 8.578 909 9.487 total atrets 44 5 49 8.865 460 9.377 Diferència -22 -6 -28 287 449 736

6 HABITATGE

Habitatges per tipus d’ús

En la seva gran majoria l’habitatge de Vilagrassa és de primera residència, un 70,24%; mentre que només un 11,21 %

dels habitatges estan dedicats a segones residències. En un percentatge encara superior se situen les vivendes

vacants, un 18,53%. Pel que fa a aquest darrer percentatges s’ha de dir que sol obeir a un percentatge lògic que no

cal intentar pal·liar, en el Pla d’Organtització Urbanística Municipal.

Taula 6.1: habitatge per tipus d’ús (2001) principals convencionals

allotjaments secundaris vacants altres total

144 0 23 38 0 205

Habitatge per tipus d’edifici

Al municipi predominen clarament els habitatges unifamiliars, en un percentatge superior a qualsevol altra varietat, tal i

com és propi de poblacions d'aquesta mida. Sembla a més, que aquesta tendència es manté, ja que un dels principals

atractius d’aquests municipis a l’hora d’atreure població des d’altres de més grans és la preferència per la vivenda

unifamiliar.

Taula 6.2: habitatge per tipus d’edifici Habitatges per edifici Any 0

habitatges d’1 habitatge de 2

habitatges 3 o més hab.

total

2001 9 166 12 2 189


26

PROGRESIÓ LLICENCIES D'OBRES

0102030405060708090

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

NÚ

M. H

AB

ITA

TGES

Antiguitat dels edificis

Predomini clar d’edificis anteriors al 1900, gairebé la meitat d’ells (44,36%), la resta de construccions dutes a terme

durant el segle XX han estat paulatines, a excepció dels anys quaranta. Aquesta qüesitó evidencia la capacitat de

mantenir un cert patrimoni arquitectònic.

Taula 6.3: antiguitat dels edificis Abans del 1900

1900 – 1930

1931 – 1940

1941 – 1950

1951 – 1960

1961 – 1970

1971 – 1980

1981 – 1991

Total

59 29 12 2 6 12 7 6 133 Gràfica 6.3: antiguitat dels edificis

59

29

12

26

127 6

0

10

20

30

40

50

60

abans del1900

1900 -1930

1931 -1941

1941 -1950

1951 -1960

1961 -1070

1971 -1980

1981 -1991

nombre d'edificis construïts

Regim de tinença

Es dona un clar predomini dels habitatges de propietat per sobre de qualsevol altre tipus de tinença. També és clar el

predomini dels que han estat adquirits per herència o donació, de manera que predominen per sobre de les de

compra. Malgrat això també s’ha de tenir en comte la nova i molt creixent tendència de propietats amb pagaments

pendents, el que demostra un creixement de la població.

Taula 6.4: relació de tinença De

propietat: per compra pagada

De propietat: per compra amb pagametns pendents

De propietat: per herència o donació

De lloguer Cedida gratis o a baix preu

Altra forma Total

2001 56 20 53 5 3 7 144 1991 44 1 64 12 12 0 133

Gràfica 6.4: relació de tinença

44

1

64

12 120

56

20

53

5 3 7

010203040506070

de propietat:compra pagada

de propietat:compra,

pagamentspendents

de propietat perherència o

donació

de lloguer cedida o baix preu altra forma

1991 2001

Llicències d’obres

Després d’un llarg període en què la construcció de nous habitatges va mantenir-se per sota dels 10 habitatges/any,

en els darrers anys s'ha produït una autèntica explosió. Les dades de l'any 2006 (una vuitantena) així ho demostren,

com sobretot el fet que en el moment de redacció d'aquest estudi hi ha llicència vigent per a més de 250 habitatges.

gràfica 6.5: llicències d’obres

Construcció de nous habitatges

2. CRITERIS I OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT CRITERIS I OBJECTIUS SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT

gener de 2oo8


1

CRITERIS I OBJECTIUS GENERALS

L’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal parteix dels estudis iniciats per l'equip redactor dirigit

per l'Arquitecte Antoni Martí, així com de les disposicions del programa de aprticipació ciutadana aprovat

l'octubre de 2006. La diagnosi que es presenta en aquest document amplia, sintetitza i complementa part de la

informació elaborada prèviament, just en el moment que noves espectatives territorials han fet replantejar

algunes de les directrius del POUM.

El POUM vol plantejar el model de desenvolupament urbà de Vilagrassa dins del nou context territorial, en

que la població pren una posició estratègica dins de la comarca de l'Urgell i, a una escala més àmplia, dins del

context de les Terres de Ponent. L'encaix específic de la nova estació intermodal dins del terme municipal, i

l'atenció a la seva interrelació amb la resta de grans infrastructures (A2 i C14) són objectius fonamentals per

les noves perspectives que s'obren en aquest territori i que han de ser avaluades des del model general de la

població. Les noves expectatives generades per la millora de l’accessibilitat auguren una demanda de sòl

important, que cal que sigui mesurada des de la seva incidència positiva sobre l’estructura general de la

població

En aquest marc resulta imprescindible fer una avaluació acurada de l’estoc residencial que té avui el nucli

dins del sòl urbà, sigui pendent de desenvolupament o de forma atomitzada en solars desocupats o en

edificacions de poc valor. Tota previsió del consum de sòl de futur ha de comptabilitzar en primer terme quina

és la precisa mesura d’aquest potencial existent.

El potencial urbanístic de la població no hauria d'entendre's només en termes quantitatius (número

d’habitatges i hectàries de sòl industrial pendents de construir), sinó proposant mesures urbanístiques

concretes per desenvolupar els potencials interns del nucli urbà en termes qualitatius, per tal d’incidir sobre

els mateixos. La qualitat ambiental de la població no depèn només de la conservació del seu entorn agrícola,

sinó també d'articular i millorar la seva estructura general, en termes d'espai viari (carrers i places), d'espai

lliure (parcs i zones verdes) i d'equipaments.

Finalment adequar el planejament de Vilagrassa a la nova LLei d'Urbanisme DL 1/2005, de 26 de juliol i el

Decret 305/2006 que la deplega, tan en l'exigència de les seves determinacions concretes, com en la

incidència de les seves directrius generals:

a. D’acord amb l’èmfasi que fa sobre alguns nous valors com la sostenibilitat, la preservació del medi ambient o la conservació dels valors patrimonials del territori. Aquests paradigmes esdeven noves

directrius pel Pla i són principis substancials en les propostes del nou planejament.

b. Respecte al tema de l’habitatge social, com un tema fonamental de discussió contemporània i sobre

el qual s’intenta incidir també des del planejament. Malgrat que aquesta no sigui avui una qüestió

problemàtica a Vilagrassa, l'escenari futur ha de ser contemplat també des d'aquestes coordenades.


2

SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT

0. Justificació del creixement en relació al Pla Territorial de Ponent

I. L’estructura del sòl agrari com a recurs identitari i patrimonial a preservar

II. Un nou marc infraestructural per Vilagrassa. Alternatives de creixement

III. La millora del teixit urbà actual com a potencial intrínsec de la població

IV. Els nous àmbits d’extensió urbana


3

0. Justificació del creixement en relació al Pla Territorial de Ponent

El Pla Territorial de Ponent fixa per Vilagrassa un creixement denominat “potenciat”, entenent que es tracta d'una

àrea que ha d'augmentar de manera equilibrada la seva capacitat de creixement de població i activitat en relació a

unes circumstàncies especials. En aquest cas es tracta clarament de la proximitat amb la polaritat territorial

significativa entorn a la ciutat de Tàrrega, i s’entén amb això que es pot arribar a constituir una realitat urbana

supramunicipal amb un elevat grau d'integració.

Font: Pla Territorial de Ponent

En aquest sentit, el Pla Territorial determina per als plans d'ordenació urbanística municipal que s'hi desenvolupin,

la tasca de "fer major previsions de sòl de desenvolupament urbanístic que les que resultarien de considerar

només les necessitats internes". Tal i com s'expressa a l'article 3.6, aquesta referència quantitativa per a la

determinació de les previsions de sòl d’extensió i reforma en la redacció dels plans d’ordenació urbanística

municipal és objecte del corresponent pla director urbanístic, que en aquest cas encara no està aprovat. El mateix

article expressa que "en absència de plans directors, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida establirà en

cada cas els mínims de sòl per a l’extensió urbana que s’ha de classificar en la revisió del planejament urbanístic

municipal, com també aquells màxims que no s’han de sobrepassar per criteris de coherència espacial dels

assentaments atès que l’estratègia de creixement potenciat ha d’ésser interpretada d’acord amb les dimensions

del nucli o àrea urbana a què s’aplica".

Aquesta primera quantificació, que ja ha estat establerta pel POUM en redacció al present document de criteris,

objectius i solucions de planejament, havent contrastat la necessarietat d'una justificació de creixement que

s'explica per factors supramunicipals sense contradir els objectius del Pla Territorial. En qualsevol cas serà la

Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida que verificarà que aquesta previsió de sòl que proposa classificar el

POUM de Vilagrassa s'ajusten a la voluntat del Pla Territorial.

En aquest sentit, el POUM ha establert com a llindar orientatiu de partida el que es fixa el Pla Territorial fixa com a

creixement mitjà, immediatament per sota del que correspon a Vilagrassa, establert en un 60% de la superfície de

l'àrea urbana existent.

Context supramunicipal del POUM de Vilagrassa

La manca de Pla Director motiva que el POUM hagi pres en consideració diversos aspectes d'escala territorial

supramunicipal, entenent la coherència urbana de Vilagrassa amb el municipi d'Anglesola i el de Tàrrega, ambdós

amb previsió de creixement potenciat. En aquest sentit, les previsions de sòl han tingut en compte els següents

aspectes:

PRIMER

La previsió del sòl urbanitzable delimitat industrial en continuïtat amb el que s'està desenvolupant actualment, no

només respon a les necessitats de Vilagrassa sinó que s'explica en continuïtat també amb el creixement industrial

del municipi d'Anglesola. En aquest sentit, el POUM ha localitzat el creixement en el límit llevant del nucli urbà,

coordinadament amb el que preveu Anglesola, conformant una àrea homogènia per al desenvolupament industrial

de tota l'àrea conurbada.

SEGON

En l'extrem oposat de Vilagrassa que llinda amb el terme de Tàrrega, es produeix una trobada entre els usos de

carretera que es situen al voltant de la nacional dintre del terme de Tàrrega. La continuïtat de la nacional motiva la

consideració d'una franja lliure d'edificació en el terme de Vilagrassa, que propicïi una transició apropiada entre

els usos industrials amb els usos residencials/mixtes que proposa el POUM.


4

TERCER

La conformació del límit nord del sòl urbà existent de la vila ha tingut en compte preservar una distància suficient

entre el nou límit urbà proposat i el connector paisatgístic que va associat a l'Ondara. En aquest sentit, Vilagrassa

és capaç de resoldre la trobada entre el territori i el nucli urbà atenent per una banda, als camins com a

connectors transversals entre el poble i els camps, alhora que té en compte la longitudinalitat del curs hidrogràfic

com a connector paisatgístic d'escala territorial supramunicipal que enllaça Tàrrega, Vilagrassa i Anglesola.

Garantir la ordenació conjunta d'aquesta nova façana urbana, amb una tipologia convenient, és una de les

directrius principals del Pla.

La ubicació de l'estació intermodal

El Pla Territorial fixa la ubicació d'una estació ferroviària intermodal sobre la línia de ferrocarril preexistent, en un

àmbit perfectament delimitat per infraestructures viàries com l'antiga nacional II, la carretera d'Anglesola i la

variant A2. Aquest territori entre el límit urbà actual de Vilagrassa i el sector industrial homogeni de Vilagrassa i

Anglesola, representa un sector d'oportunitat lligat a l'arribada d'aquesta estació i la naturalesa d'usos que

comporti. Des del POUM es preveu classificar-lo com a una reserva de sòl que prendrà sentit des de la lectura

territorial de pròpia conurbació Tàrrega-Vilagrassa-Anglesola, i encara més si es té en compte en el moment en

que entri en funcionament, ja que només existiran tres estacions més com aquesta entre Lleida i Igualada. El

desenvolupament d'aquest àmbit territorial va lligat completament amb la instal·lació d'aquesta estació ja prevista

en el Pla d'Infraestructures, tal i com s'ha exposat als estudis previs.

Capacitat de creixement vigent Actualment Vilagrassa no té sòl urbanitzable de cap naturalesa, i compta únicament amb operacions de

transformació urbana dins del sòl urbà. El darrer sector de sòl urbanitzable correspon al sector industrial que llinda

amb el terme d'Anglesola, d'11,6 hectàrees de superfície, que compta amb planejament aprovat definitivament,

projecte d'urbanització aprovat definitivament i està a punt de començar les obres. Per tant, des d'aquesta

premissa es justifica la delimitació de nous sòls tan residencials com industrials per al creixement endògen de la

vila.

Per tant, quant al càlcul de l'àmbit urbà de l'estat present, i tenint en compte que el sector del polígon industrial

compta ja amb un projecte d'urbanització aprovat definitivament i les obres es començaran de forma imminent,

podem estimar en 36,5 hectàrees el total de l’àmbit urbà del municipi, tal i com es detalla a la taula següent.

DADES GENERALS

ha % ha % hab ha hab %

SU SÒL URBÀ 25,41 1,28% 36,49 1,83%

SÒL URBÀ CONSOLIDAT residencial 19,07 75,02% 28,02 76,78%

industrial 11,08 30,35%

SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT 6,35 24,98% 8,47 23,22% 305

SUD SÒL URBANITZABLE DELIMITAT residencial 21,84 1,10% 760 21,84 760 60%

industrial 11,08 0,56% 18,30 0,92% 0 7,22

SUND SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT 22,58 1,13% 903 22,58 903 62%

SNU SÒL NO URBANITZABLE 1.954 98,17% 1.932 97,07%

TM TERME MUNICIPAL 1.990,00 100,00% 1.990,00 100,00%

NNSS 1993 POUM 2008 Increment

Tot i les dades de referència pel creixement que estableix d’una forma genèrica el Pla Territorial de Ponent,

diverses raons del context territorial justifiquen que s’estigui programant una superfície de sòl i d’habitatges

superior: concretament un total d’unes 40 hectàrees de sòl urbanitzable delimitat (de les quals 18 ha són

industrials i formen part d'una previsió de sòl industrial coordinada amb Anglesola, i 22 ha corresponen a

creixement residencial) i una àrea d’unes 22 hectàrees de sòl urbanitzable no programat com a reserva del

desenvolupament de l'estació intermodal.

Les qüestions que justifiquen aquesta decisió són:

1. La idoneïtat de colmatar l’actual teixit urbà, amb àmbits interns pendents de transformació, que han de

contribuir a la seva consolidació i millorar-ne les condicions de vialitat i de dotació.

2. L’interès de dotar d’una resposta adequada a diferents àmbits de la vila, principalment en el seu contacte

amb les vores, entorn a l’antiga nacional i en l’àmbit fluvial de l’Ondara. De l’atenta resposta a

aquests àmbits concrets, en resulta de fet una ocupació de sòl que és necessària per programar el futur

més immediat. De fet, es pot entendre que els sectors de la carretera i del front fluvial, ja donarien

conjuntament una resposta suficient a un creixement de tipus convencional-moderat per Vilagrassa.

3. Finalment, a aquestes previsions de creixement s’afegeix encara la nova conjuntura territorial,

determinada per la proximitat a la ciutat de Tàrrega, però sobretot per la previsió de l’estació intermodal de Vilagrassa al nord de l’actual nucli urbà, i que exigeix igualment una previsió important de

sòl al seu entorn (Sòl urbanitzable no delimitat), que fixi les condicions pel desenvolupament d’un sector

estratègic per la seva excel·lent accessibilitat territorial.


5

I. L’estructura del sòl agrari com a recurs identitari i patrimonial a preservar

El POUM estableix els criteris de conservació i preservació del territori agrícola, com a àmbit productiu i com a

paisatge característic, on es desenvolupen tant activitats ramaderes com agrícoles. El conjunt del sòl rural, amb la

seva particular estructura de camins i la seva dispersió de petites construccions té un elevat valor paisatgístic i

d’interès natural, que justifica el seu reconeixement com a àmbit de protecció territorial.

La construcció del nou canal de reg Segarra-Garrigues condicionarà la pràctica totalitat del sòl agrari de la meitat

sud del terme de Vilagrassa, on està previst que es practiqui una concentració parcel·lària que contribuirà a

mantenir aquesta vasta extensió de sòl no urbanitzable com a un sòl de gran valor agrícola, afegint-se a una

franja de ponent que ja està servida actualment pel canal de reg de l'Urgell.

II. Un nou marc infraestructural per Vilagrassa. Alternatives de creixement

L’oportunitat infraestructural. De nucli rural tradicional a cruïlla territorial

El terme de Vilagrassa gaudeix en l’actualitat d’una bona condició de connectivitat territorial pel pas de l’autovia A-

II. Aquesta condició, que és compartida amb bona part de les poblacions veïnes, s’incrementa i es diferencia en

un primer nivell pel pas previst de la variant de la carretera C-14 que uneix el Tarragonès amb el Pirineu. Aquesta

cruïlla entre ambdues vies té un marcat caràcter general i se situa a llevant de la població, dins del terme

municipal de Tàrrega.

Les noves expectatives generades per la mobilitat rodada, prenen però un caràcter subordinat a la important

previsió d’una nova estació ferroviària intermodal emplaçada dins del mateix terme municipal. En l’àmbit de

ponent del nucli, sobre l'actual traça del ferrocarril, s’ha previst la confluència, i parada, de dues línies ferroviàries.

Per una banda el trànsit d’un nou tramvia de caràcter supramunicipal, que ha de relacionar les poblacions de les

terres de ponent reutilitzant les traces, quasi obsoletes, del ferrocarril tradicional. Per l’altra s’ha previst

precisament en aquest mateix punt una de les poques estacions del traçat del nou Eix Transversal Ferroviari, que

pretén unir les poblacions de la Catalunya interior entre Lleida i Girona, creant una xarxa transversal mixta de

passatgers i mercaderies. Vilagrassa doncs, es comparteix, juntament amb Mollerussa, Cervera, Igualada,

Manresa i Vic, el privilegi de ser punt d’accés a una infraestructura d’aquesta magnitud.

Si bé en aquests moments tot just s’està redactant el Pla Director d’aquesta infraestructura, el POUM ha de

contemplar aquesta previsió, plantejant dos escenaris clarament alternatius segons la concreció o no d’aquesta

proposta.

Les alternatives de creixement. Aproximació quantitativa

Els dos escenaris de futur, segons les noves oportunitats infraestructurals, delimiten un creixement a dos

sexennis vista amb una demanda d’habitatge diferent. Per la seva estimació s’ha tingut en compte la dinàmica

dels últims anys (255 habitatges amb llicència vigent en el moment de la redacció), així com les determinacions

del Pla Territorial de les terres de Ponent, que proposa un creixement potenciat per aquest municipi.

PREVISIÓ CREIXEMENT RESIDENCIAL 2008-2020 HIPÒTESIS habitatges/any habitatges habitatges

2.014 2.020 creixement mitjà 60 360 720 creixement mitjà-alt 90 540 1.080 creixement alt (estació intermodal) 160 960 1.920


6

III. La millora del teixit urbà actual com a potencial intrínsec de la població

El nucli urbà presenta un grau d’heterogeneïtat molt notable i una manca de consolidació evident en alguns

sectors (tant d’urbanització com d’edificació). És per això que, abans de considerar la idoneïtat dels nous àmbits a

urbanitzar és interessant posar de manifest el potencial de caràcter més intern. Les principals qüestions sobre les

que cal incidir són:

1. Alguns solars que romanen desocupats, així com els destinats a magatzems o a petits tallers,

representen una oportunitat per donar una major cohesió a l'actual estructura i permetre, a través

d’intervencions puntuals, una progressiva revalorització del nucli.

Un càlcul pormenoritzat ens dóna un potencial, dins dels límits del sòl urbà consolidat, d'entre 220 i 550

habitatges segons tipologia (unifamiliar o plurifamiliar). A aquesta dada cal afegir-hi encara les 255 unitats

comptabilitzades en les llicències d’obra vigents.

2. Redefinir les característiques d'alguns fronts edificats (alçades permeses) respecte les NNSS vigents.

Pel cas de les illes de cases més estretes o irregulars, el POUM vol definir per cada cas algunes millores,

com per exemple diferenciar entre una façana principal i una façana de darreres, o permetre construir un

nou front al fons d’algunes parcel·les per tal de millorar les condicions de l’espai públic (carrers o petites

places).

3. Resoldre definitivament els dèficits notables en termes d’urbanització de carrers, dotant la gestió

municipal dels instruments urbanístics que ho facilitin. Qualificar també alguns espais de petites places,

des de la seva urbanització, però també millorant la forma del seu perímetre (façanes)

4. Transformar el caràcter de les antigues vies perimetrals o de pas en noves vies urbanes. Aquest és

el cas de l'antiga carretera N-II, que ha de passar a ser amb el temps, un carrer d’unió amb Tàrrega (com

es pretén en l'actual projecte de transformació). D’una forma anàloga, el tram de la carretera a Anglesola

fins al creuament amb la A-II (i que enllaça amb Balaguer, C-53), ha d’adquirir també en el futur aquest

mateix caràcter, sobretot en la hipòtesi de desenvolupament del nou node ferroviari.

5. Finalment el POUM vol preservar algunes edificacions singulars, pel seu valor històric, identitari i

arquitectònic. El catàleg de béns a protegir en regularà les condicions de la seva preservació, i en

alguns casos es pretén poder-los dotar d’un ús públic.

Totes aquestes actuacions, considerades prioritàries pel POUM, han de ser canalitzades adequadament per ser

compatibles amb el caràcter més tradicional del teixit actual.

IV. Els nous àmbits d’extensió urbana en relació als límits urbans, als teixits

existents i al nou escenari infraestructural Tenint en compte les característiques dels diferents límits urbans amb el sòl no urbanitzat és oportú proposar un

model de creixement diferent per cada cas, que plantegi la pròpia optimització de les seves qualitats ambientals.

Les noves extensions han de respondre a les noves condicions territorials (més accessibilitat, major demanda,

cert increment de densitat), pretendre redefinir i millorar la relació entre el teixit urbà i el territori i alhora generar

certes sinèrgies sobre els teixits ja existents.

El límit natural del parc urbà de l'Ondara L’àmbit que acompanya el curs del riu engloba una extensió important de territori i pot esdevenir un àmbit

privilegiat tenint en compte les seves qualitats ambientals. En la seva major part, se situa a una cota bastant baixa

i constant, amb petits aterrassaments que defineixen la seva particular geografia.

Salvada la franja inundable, es vol definir la nova façana nord de Vilagrassa, que construeixi la nova fesomia del

poble des de l’autovia i permeti localitzar nous habitatges de caràcter plurifamiliar sobre l’espai agrícola entorn al

riu. Aquesta operació hauria d’assegurar importants cessions de sòl, en relació amb el connector ambiental que

representa el curs hidrogràfic de l'Ondara, que enllaça Tàrrega i Anglesola.

La previsió d’una gran àrea d’equipaments en aquesta àrea, on se situarà un nou centre escolar i altres dotacions

de tipus esportiu, contribueix encara més a qualificar aquest sector.

superfície usos densitat habitatges SUD Extensió Nord 6,60 ha residencial 45 hab/ha 290 PMU Creixement de contacte 2,00 ha residencial 45 hab/ha 80 TOTAL 370

L’eix urbà-comercial de l'antiga carretera nacional L'antiga carretera anirà canviant el seu caràcter en operacions successives. A banda de l'immediat projecte de

reurbanització que en canviarà la seva secció, també els seus marges construïts aniran canviant en el successiu

desenvolupament de les operacions urbanístiques que es preveuen.

Si l'antiga via ràpida separava enormement les seves dues vores, ara es proposa de consolidar l'ocupació urbana

en el costat sud i també, actuar en els punts de trobada entre el nucli urbà i la via (on es concatenen prou

desordenadament alguns solars desocupats i algunes edificacions consolidades). Proposar un cert front edificat

en els extrems est i oest (on s'han previst dues rotondes) sembla oportú per remarcar el caràcter de porta a la

població.


7

A l'àmbit sud de la carretera s'han previst diferents àmbits d’extensió, que prenent la topografia com a límit,

defineixen uns àmbits adaptats a l'estructura del territori i de la propietat. Els usos en aquest sector poden ser

més diversos, combinant residència de major densitat en alguns punts concrets en contacte amb aquesta via,

amb una residència de baixa densitat en els àmbits en contacte amb el SNU. Al llarg de més d’un quilòmetre,

podran emplaçar-se també alguns usos de caràcter més comercial o terciari, de forma anàloga a com es

mantenen la gasolinera i l'hotel.

superfície usos densitat habitatges SUD N-II Centre 8,15 ha residencial 45 hab/ha 180 Cruïlla Anglesola 7,20 ha mixte 40 hab/ha 285 PMU Accés des de Tàrrega 5,00 ha mixte 30 hab/ha 135 Giratori Hotel 0,90 ha residencial 70 hab/ha 35 TOTAL 625

La previsió de nou sòl industrial Les previsions de creixement industrial i el grau de colmatació actual del polígon situat a la cruïlla de la A-II amb la

carretera a Balaguer, fan necessària una programació de sòl en aquest punt per tal de donar resposta a les

futures demandes superfície usos densitat habitatges ampliació del sector lo Pla d'Anglesola 18,30 ha industrial

L’extensió de ponent La previsió de l’enclavament de la nova estació intermodal a ponent de Vilagrassa, suposa una previsió molt

important de sòl al seu entorn, el desenvolupament del qual se supedita a la consecució del nou node territorial.

Per això el POUM proposa una consideració diferent per tot aquest àmbit, per assegurar-ne un desenvolupament

de caràcter més unitari i coordinat amb la pròpia infraestructura. EL creixement urbà d’aquest sector no pot

explicar-se només des de les inèrcies i necessitats internes, sinó també des de les externalitats que puguin

derivar-se.

El POUM doncs, fa una àmplia previsió d’usos i una previsió de les seves intensitats:

1. Els usos tècnics associats directament a l’estació de ferrocarril, i també els seus complementaris, com ara

una possible estació d’autobusos o àrees d’aparcament per un àmbit geogràfic ampli (park&ride).

L’estació es preveu amb andanes de més de 400 m lineals, inserides en trinxera sobre aquest territori. La

posició precisa de l’edifici de l’estació com a nova fita urbana, i la discussió de la necessitat de cobertura

són elements principals de la discussió.

2. Un important percentatge de sòl es reservaria a usos no residencials, especialment terciaris, com oficines,

comercials o també hotelers.

3. La residència d’aquest sector tindria unes característiques diferents i complementàries a la resta de la

proposada al nucli urbà. Es consideren essencialment habitatges plurifamiliars amb una densitat mitjana-

alta, entorn als 60 hab/ha (que si considerem sobre el 50% de tot el sòl, resulta la meitat).

4. Finalment, els espais lliures i dotacions que generaria el nou desenvolupament, haurien de respondre

complementàriament a la lògica interna d’aquest desenvolupament, però sobretot al sistema general de la

població. superfície usos densitat habitatges SUD Sector estació 22,60 ha mixte 25-40 hab/ha 800-1100 TOTAL 900 EN RESUM Si tenim en compte el creixement previst segons figures de planejament derivat, orientativament tindriem que: superfície usos densitat habitatges Sòl Urbà no consolidat

8,50 ha mixte variable 310

Sòl urbanitzable residencial / mixte

21,80 ha mixte variable 710

Sòl urbanitzable industrial

18,30 ha industrial

Sòl urbanitzable no delimitat

22,60 ha mixte 25-40 hab/ha reserva

TOTAL 920

Així doncs, del còmput total d’habitatges previstos en resulta un ventall d'entre 1.800 i 2.200 habitatges, una

previsió justificada en les hipòtesis de creixement en el període 2008-2020:

superfície usos densitat

residencial habitatges

Parc Urbà de l'Ondara 9 ha residencial 40-45 hab/ha 370Antiga Carretera 14 ha mixte 20-40 hab/ha 625Sector Estació 29 ha mixte 40-60 hab/ha reserva

TOTAL 900-1.000

plantilla vilagrassa portadat · gener de 2oo8 uv pv documentaciÓ grÀfica llistat de plànols 1....

Documents