pla municipal equitat de gÈnere - sjdespi.net · com actuals i conceptuals, per tal de...

PLA MUNICIPAL E Q U I TATD E G È N E R E 2019 – 2022ESTRATÈGIES FEMINISTES A SANT JOAN DESPÍ

El Pla Municipal d’Equitat de Gènere 2019-2022.Estratègies feministes a Sant Joan Despí ha estat aprovat el 28 de marçde 2019 al Ple de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.

DireccióRegidoria d’Acció Social i IgualtatAjuntament de Sant Joan Despí

Coordinació general Margi Gual Izquierdo, Rosa Baixas Carcereny Amb el Suport deAida Giménez Fandos, Noemí de la Hera Solé, Marcel Montserrat Jovellari Marina Rodríguez Parpal

Coordinació tècnicaFundació AGI

Consultoria tècnicaGrup PitagorasJúlia Mas Maresma Judit Terés Rodríguez

Aquest Pla d’Equitat ha estat elaborat amb un procés participatiu molt ampli i ambla participació de moltes persones, entitats, organitzacions, institucions, comerçosi empreses, a qui agraïm la seva dedicació i implicació.Consell de Dones de Sant Joan Despí, partits Polítics, regidors i regidores, Comissió de violència, personal de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, empreses, entitats empresarials, comerços i ciutadania.

12

3

45

6

7

8

Índex

5 PRESENTACIÓ REGIDORIA

9 MARC CONCEPTUAL 13 Sexe, gènere, rols i estereotips15 L'androcentrisme en el llenguatge16 Equitat i diferència17 Interseccionalitat17 Les violènices masclistes19 Garantir el dret a la igualtat real i efectiva

23 MARC NORMATIU24 Ambit internacional26 Àmbit comunitari27 Àmbit estatal29 Àmbit català33 Àmbit local

35� PLA�D'IGUALTAT�D’OPORTUNITATS�DONA-HOME

47 UNA MIRADA AL PASSAT PER FER UN PAS CAPAL FUTUR48 Una fotografia del municipi49 Compromís de la ciutat amb la igualtat, antecedents i condicions prèvies51 El Pla Municipal d’Equitat de Gènere 2019-2022 55 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL PMEG 57 I i II fase: Anàlisi de la situació actual i elaboració del Pla d’acció59 III fase: Implementació, seguiment i avaluació

61 PLA D'ACCIÓ64 Eix 1. Transversalitat de gènere67 Eix 2. Transformació cap a una ciutat feminista71 Eix 3. Participació inclusiva 75 Eix 4. Corresponsabilitat, treballs i usos dels temps 79 Eix 5. Qualitat de vida 83 Eix 6. Intervenció integral contra les violències masclistes 89 ANNEXOS90 Marc conceptual 97 Metodologia 99 Avaluació línies Pla anterior

1P L A M U N I C I P A L D ' E Q U I T A T D E G È N E R E 2 0 1 9 - 2 0 2 2

C A P Í T O L U

PRESENTACIÓ REGIDORIA

6

P L A M U N I C I P A L D ' E Q U I T A T D E G È N E R E 2 0 1 9 - 2 0 2 2

(1) PMEGFa referència al Pla Municipal d’Equitat de Gènere de Sant Joan Despí.

En el moment d’escriure aquesta presentació el moviment feminista, tant a nivell local com global, està vivint uns dies històrics. El 8 de març de 2019, i per segon any consecutiu, han estat multitudinàries les convocatòries per reclamar els drets de les dones i l’erradicació de les violències masclistes. Un èxit rotund de convocatòria que ens ha unit de manera transversal a dones molt diverses i de totes les generacions i orígens, i també amb els homes. Els nostres pobles i ciutats són referents mundials d’aquestes reivindicacions.

Des de les institucions hem de ser capaces de recollir i donar resposta en aquest clam i posar eines i recursos perquè aquesta transformació de la nostra societat cap a un model on la igualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui cada cop més a prop, i revertim els valors d’un sistema heteropatriarcal generador de les desigualtats, per construir ciutats on les dones puguem esdevenir lliures.

Teniu a les mans el Pla Municipal d’Equitat de Gènere de Sant Joan Despí (PMEG) que té com a objectiu impulsar i orientar les polítiques de gènere de la nostra ciutat durant els propers anys. El Pla d’actuació és fruit del treball parti-cipatiu de moltes persones, tant en la fase inicial com en la fase final. Han estat implicades entitats, organitzacions polítiques, ciutadania, diverses institucions i serveis, el Circuit de Violència, el Consell de Dones, professionals i responsables de diverses àrees de l’Ajuntament, ha estat coordinat per l’equip tècnic de la Regi-doria d’Acció Social i Igualtat i hem comptat amb l’assessorament d’expertes en feminismes.

El PMEG1 és la continuïtat i alhora també el resultat del compromís de la ciutat de Sant Joan Despí amb el feminisme. Una tasca iniciada fa molts anys, ara en fa 20 anys de la creació de la Regidoria d’Igualtat a l’Ajuntament de Sant Joan Despí i del Consell de Dones del municipi, que aposta així per la participació i la visibilitat de les dones, per la defensa dels seus drets, per l’atenció i la preven-ció de les violències masclistes i l’impuls de polítiques de gènere que han permès avançar des de molts àmbits. Una feina intensa, continuada i de consens de la qual totes ens hem de sentir orgulloses, i que fa pocs mesos ha portat el Ple Municipal a aprovar la declaració “Sant Joan Despí 100% feminista”.

Malgrat la tasca realitzada al llarg dels anys, el marc normatiu i les mesures aplicades, tant a nivell local com general, no s’ha avançat prou. Les dades a nivell estatal, europeu i mundial ens confirmen que en termes general no ha millorat gaire, inclús per a algunes dones i nenes amb situacions afegides de discriminació (migrades, pobresa, diversitat sexual...) la situació ha empitjorat. Fins i tot sentim de nou l’amenaça que alguns drets assolits podrien retrocedir.

És per això que és imprescindible continuar amb la feina i donar prioritat a aquestes polítiques, convidant a més actors a que comparteixin la responsabilitat d’assolir la transformació i el canvi necessari.

En el PMEG es proposen un conjunt de mesures i accions que recullen les necessitats de la ciutadania, les propostes que s’estan fent des del moviment femi-nista i que estan en coherència amb el Pla d’igualtat anterior elaborat l’any 2007.

Presentació de la regidoria

7

Encetem una nova etapa amb un impuls encara més decidit de les polítiques de gènere, apostant fermament per la transversalitat i dotant-nos d’eines que ens permetin realitzar un seguiment i l’avaluació de manera continuada de l’aplicació.

Tenim l’aspiració de contribuir en deixar a les nostres filles i fills un món més just i en pau, on puguin viure en felicitat i desenvolupar el seu projecte de vida lliurement.

P R E S E N T A C I Ó D E L A R E G I D O R I A


2

MARC CONCEPTUAL

C A P Í T O L D O S

1 0


Marc conceptual

El principi d’igualtat, entesa com a equivalència i com a no discriminació, entre homes i dones, forma part dels drets humans i és un pilar bàsic de tots els ordenaments jurídics de les societats democràtiques. Malgrat les lleis que garan-teixen aquest principi, les desigualtats entre homes i dones continuen manifes-tant-se de diverses formes i en diversos àmbits de la nostra societat. És per això que, més enllà de la igualtat, cal assolir l’equitat i considerar les diferents necessi-tats d’homes i dones. La realitat actualment ens demostra que les lleis, tot i que són imprescindibles, per si soles són insuficients.

Al llarg d’aquest punt es presenten diferents qüestions, tant històriques com actuals i conceptuals, per tal de contextualitzar el Pla Municipal d’Equitat de Gènere 2019-2022 (d’ara en endavant, PMEG).

Actualment, la desigualtat entre dones i homes que es desenvolupa des del sistema o contracte de gènere és present a totes les esferes de la nostra societat. L’anomenem sistema, ja que assigna uns atributs o altres a les persones en funció dels seus genitals en el moment de néixer, que té definides unes normes i valors socials molt concrets i que compta amb unes institucions (família, sistema educa-tiu, estat del benestar…) que faciliten inculcar els rols de gènere. Aquest contracte comporta, com veurem amb més detall a continuació, que socialment, de forma injusta i, sovint, implícita, un contracte col·lectiu sobre quin és el paper a la socie-tat d’aquelles persones socialitzades com a homes i quin el de les dones; qui fa què, amb quines condicions, amb quin valor,..

És evident que a la pràctica les dones i els homes no gaudim dels mateixos drets i deures; tot i que existeix una igualtat formal aquesta no és ni real ni efec-tiva. Persisteixen desigualtats que són producte d’estructures socials que es gene-ren en tots els àmbits de la vida i la societat; la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral, l’esport, l’àmbit social, etc.

Tot i això gran part de la població viu immersa en un miratge d’igualtat, convençuda que homes i dones ja vivim en idèntiques condicions. Aquest miratge de la igualtat és un dels primers esculls que cal saltar; desmentir i conscienciar sobre la falsa creença que dones i homes vivim en igualtat és fonamental per seguir construint una societat més igualitària i equitativa.

És innegable que s’han fet avenços significatius en termes d’igualtat en les últimes dècades, des de la conquesta del dret a vot a les Corts Generals l’any 1931 defensada per Clara Campoamor, passant per la recuperació de la Llei del divorci (1932) que fou derogada i tornada a admetre de forma legal l’any 1981, fins a la interrupció voluntària de l’embaràs regulada l’any 2010 amb la Llei de salut sexual i reproductiva amb un llarg camí d’obstacles, i també amb un ampli ventall de petites i grans conquestes, de vegades en forma de llei, d’altres en forma de directiva europea o de recomanació de les Nacions Unides.

Amb tot, la realitat tossuda i persistent mostra que malauradament aquests

1 1

M A R C C O N C E P T U A L

avenços no han estat suficients per acabar amb un sistema heteropatriarcal ple de desigualtats, discriminacions i violències que vivim i patim principalment les dones -que es fonamenta en la concepció que l’home és superior a la dona i que l’heterosexualitat, relacions d’amor i sexuals entre persones de diferent sexe, és la norma-.

Perquè tot i la complexitat i els canvis de la societat hi ha una variable que es manté constant: vivim en una societat androcèntrica i això travessa totes les esferes de la vida de les persones, sigui quina sigui la seva identitat sexual i/o de gènere. És a dir, el patriarcat com espai de poder masculí ha pres com a patró de referència l’home (i no només l’home, sinó l’home blanc, jove i d’una classe social determinada), convertit en allò pretesament neutre, representant del gènere humà i al centre de totes les coses.

Les negociacions polítiques acostumen a emprar els drets de les dones com a moneda de canvi en les seves negociacions. Malauradament és una realitat que els drets de les dones mai no es poden donar per descomptat o consolidats; drets conquistats es posen en qüestionament (com el dret al propi cos) fet que no només dificulta seguir avançant en la plena llibertat i autonomia de les dones, sinó que obra l’escletxa a retrocessos més que probables.

El repartiment desigual del poder entre aquelles persones que s’identifiquen com a dones i els homes genera actituds discriminatòries, normes pautades de comportament, hàbits socials i culturals que estan fortament arrelats i impedeixen que el principi bàsic d’igualtat es dugui a la pràctica i provoquen clares repercus-sions polítiques, socials i econòmiques.

Molta gent, sobretot dones, són conscients de la persistència d’aquestes desigualtats, discriminacions i violències que alcen les veus i es mobilitzen per denun-ciar i transformar aquesta situació. Arreu del món i de la història s’han generat accions feministes contra les injustícies, que consoliden un moviment social que cada cop creix més. Tenim exemples recents com per exemple el moviment #MeToo, emprat des del 2006 per l’activista social Tarana Burke i popularitzat i fet viral després que l’utilitzés l’actriu Alyssa Milano, fins a la gran vaga del 8 de març de l’any 2018 on centenars de milers de dones i homes de tot l’Estat (i el món) van omplir places, carrers i ciutats, passant per la lluita de les Kellys o de les temporeres fruiteres de regions com Múrcia i Huelva. Un altre cas mediàticament significatiu ha estat el de la viola-ció en grup a Pamplona el 2016, el cas conegut com La Manada, que ha generat una forta resposta feminista i d’agermanament femení o sororitat, sobretot a través de les xarxes socials amb el lema HermanaYoSíTeCreo escrit, cridat, fotografiat i promo-gut per moltes dones d’arreu de l’Estat i del món que en un exercici d’agermanament femení o sororitat han volgut mostrar el seu suport a l’agredida.

Tant el moviment #MeToo com la violació de Pamplona han posat de mani-fest la cultura de la violació existent i persistent, no només a gran part de la societat, sinó també al sistema judicial. Per cultura de la violació entenem aque-lla cultura que desacredita, responsabilitza i culpabilitza les persones agredides i

1 2


justifica i normalitza les pràctiques socials i culturals d’abús sexual i de violació, traient el focus d’atenció i de responsabilitat de l’agressor.

El coneixement i l’aplicació de lleis són eines bàsiques per transformar aquesta realitat injusta però sovint aquestes lleis, a part d’insuficients i androcen-tristes, no van dotades d’un pressupost adient per desenvolupar-les, ni de perso-nal tècnic amb els coneixements i les capacitats necessàries com per dur-ho a terme ni tampoc d’un seguiment i d’una avaluació tant del procés de l’aplicació com dels resultats i les conseqüències de fer-ho.

L’exemple que hem vist del tractament i la sentència del cas de La Manada n’és un però malauradament n’hi ha molts més, com ara el cas de Juana Rivas a qui l’opinió pública també va donar suport amb milers de missatges de Juana está en mi casa, o campanyes que mostraven imatges de noies a qui han violat que diuen “Ningú em va preguntar com anava vestit el meu agressor”, tots aquests casos són puntes d’iceberg d’una justícia patriarcal.

Només una societat de persones apoderades i conscienciades amb eines i recursos per fer front a les dificultats socials a través de coneixements i estratè-gies de prevenció i provenció serà capaç de transformar allò que es proposi.

Idealment aquestes eines haurien de ser transversals a tota la societat, í cal posar un èmfasi en aquells sectors laborals com l’educatiu, el judicial, i el sanitari que poden intervenir directament amb víctimes i/o agressors.

Aquesta prevenció i provenció, de la mà amb el trencament del miratge de la igualtat, són elements imprescindibles per una transformació social i un nou contracte de gènere i passa, per descomptat, per la coeducació, no només la formal, sinó també la no formal, aquella no reglada per l’Estat com per exemple l’educació en el lleure, i la informal, aquell procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d’una persona, com per exemple a través d’escoltar converses al transport públic.

Així doncs, són necessaris mecanismes per acabar amb les desigualtats des de l’arrel i evitar les discriminacions, per corregir-les i d’aquesta manera poder assolir una igualtat real i efectiva d’oportunitats entre dones i homes. Uns meca-nismes que, respectant i abordant les diferències i les diversitats, ajudin a resoldre els desequilibris existents. Aquests desequilibris són el resultat d’un repartiment desigual del poder, d’una realitat social complexa i canviant.

La sensibilitat social en relació amb la igualtat de dones i homes ha augmen-tat de manera exponencial en els últims anys gràcies als esforços de persones, associacions i institucions que han dut a terme estudis sobre la realitat i han identificat, de manera incontestable, l’existència de diferències per raó de sexe però encara queda molt per fer. Estudis com l’Informe Sombra Cedaw España, el Gender Inequality Index o el Gender Equality Index, en són alguns exemples.

Sens dubte, el moviment feminista ha estat el principal impulsor de tots aquests canvis i avenços. Entenem per feminisme tota aquella teoria, pensament i pràctica social i/o política que persegueix l’objectiu d’acabar amb les desigual-tats de gènere i l’opressió que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho. El femi-

1 3

nisme reivindica i lluita per aconseguir la igualtat plena en tots els aspectes de la vida i generar societats igualitàries.

Actualment el mot feminisme està molt més estès que anys enrere i gran part de la població s’autoanomena feminista o, si més no, defensora de la igual-tat entre dones i homes.

Algunes veus denuncien, però, que aquesta universalització del concepte feminista és superficial, buida de contingut, i sovint sembla que respongui més a qüestions de moda i màrqueting, que no a una voluntat real de transformació social, anàlisi del sistema heteropatriarcal i reformulació del contracte de gènere.

Aquest plantejament posa el focus en la impossibilitat de voler i poder acabar amb les desigualtats sense fer cap crítica al sistema heteropatriarcal capitalista. Un dels valors i demandes clares dels feminismes és la necessitat imperant de posar al centre la vida, les persones i les cures, una màxima diametralment oposada amb la lògica i dinàmica d’un sistema que posa en el centre i en màxim valor l’econo-mia i el mercat. Un sistema patriarcal que se sustenta mitjançant el treball que de forma gratuïta o terriblement precària generalitzen milions de dones en tasques de la llar i de cura.

Aquesta mediatització dels feminismes, conjuntament amb l’apoderament de moltes dones i de la presència de dones en espais tradicionalment mascu-lins, també ha comportat un revulsiu virulent d’un sector masculí que veu perillar els seus privilegis i el seu status quo. Aquesta virulència es fa palesa de múltiples formes com ja hem anat exemplificant al llarg del text.

A l’altra cara de la moneda, sortosament, trobem un sector d’homes cons-cients dels privilegis que tenen i de la necessitat de revisar-los, així com també de com estan travessats i encotillats pel patriarcat, i de la necessitat de nous refe-rents i models de masculinitat alternativa, conegudes com “noves masculinitats”.

Un dels reptes, actual, i també històric1 dels feminismes, és la necessitat que aquest deixi de ser etnocentrista europeu, així com incorporar, tant en el pensa-ment com en les propostes concretes d’accions que tinguin en compte l'heteroge-neïtat de vides, identitats situacions i condicions en què vivim les dones.

El feminisme ha d’abanderar la lluita per la justícia social, ha de lluitar per l’equitat i una igualtat d’oportunitats entesa com la conquesta de les dones de prendre decisions sobre el seu projecte vital, tenint presents els diferents punts de partida de cada dona i no deixant ningú endarrere, trencant amb els rols socials. El feminisme no pot convertir-se en un objecte de consum ni lluitar per una teòrica llibertat d’oportunitats des d’una visió neoliberal i etnocentrista.

(1) HistòricAl primer apartat de l’annex, Marc conceptual, fa referènciaa la Història dels feminismes.


1 4

Sexe i gènere, rols i estereotips

El sexe és un conjunt de peculiaritats d’estructura i de funció biològica que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los alguns en mascles i d’altres en femelles. El sexe d’una persona és determinat per la naturalesa, però cap destí biològic ni físic defineix la figura de les dones o els homes. De fet aquesta cate-gorització binària, tant a nivell biològic com social i cultural és incompleta i impre-cisa, i s’anomena sistema sexe-gènere.

Les teories queer, partint de la idea que el gènere és una construcció i una imposició sociocultural, plantegen que no només el gènere és independent de qüestions anatòmiques, sinó que les precedeixen. És l’opressió que crea el sexe i no a la inversa, i a aquesta opressió se l'anomena sistema sexe-gènere.

Judith Butler (1956) és la principal exponent per la seva tasca de recopilació acadèmica de les diferents aportacions de les teories queer, podem afirmar que el sexe atorgat a una persona en néixer és determinat per les expectatives que aquest sistema sexe-gènere ha posat sobre alguns dels seus aspectes biològics i producte d'un marc cultural que configura artificialment els cossos.

Sent conscients d'aquesta limitació, i sense oblidar que aquesta catego-rització exclou realitats de gènere com ara les persones trans*, intersexuals, no binàries o agènere, d'ara endavant, en aquest pla emprarem la paraula "dones" per referir-nos a tota persona que s'identifica com a tal i que, en efecte, pateix els efectes de la desigualtat associada a la identitat "dona". I ho farem en plural, “dones” i no “dona”, perquè les dones som diverses i no responem a una identitat única. Per altra banda, emprarem la paraula "homes" per referir-nos a tota persona que s'identifica com a tal i que, en efecte, gaudeix dels privilegis associats a la identitat "home".

Insistim, sempre sent conscients que els dos conceptes son categories estan-ques i binàries que no es corresponen en absolut amb la diversitat de gènere de la societat i davant dels quals l'academicisme i l'activisme queer plantegen que el gènere no és una veritat innata que es pot extreure dels cossos amb la mera observació objectiva, mèdica o científica.

És la societat la que elabora aquest producte. Una de les màximes conegu-des de Simone de Beauvoir (1908-1986) és: no es neix dona, s’arriba a ser-ho.

La construcció de les dones i/o dels homes en una societat patriarcal empra l’educació dels nens i de les nenes per establir les diferències de gènere i d’aquesta manera desenvolupar identitats genèriques.

S’entén com a gènere aquells caràcters que s’associen al sexe i que no són conseqüència biològica sinó que són una construcció que fan les persones que participen d’una cultura o societat particular i acorden seguir certes regles conven-cionals que determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen als homes i les dones. Quan una persona es comporta i actua de forma diferent a les regles convencionals marcades que determinen el que vol dir “ser home” i “ser


1 5

dona” la societat actua a través de diversos mecanismes de control: burla, discri-minació, violència, oprobi, ostracisme, etc.

De l’acatament d’aquestes regles convencionals o constructes socials, s’es-pera que les persones adoptem unes creences, imatges mentals, regles culturals que no són res més que estereotips o motlles sense base científica i que són fruit de l’herència cultural, de les opinions i prejudicis que determinen unes caracte-rístiques i uns comportaments en funció de si ens llegeixen com a homes o com a dones.

Aquestes característiques o estereotips de gènere marcaran les conductes de les persones de manera unificada en funció del sexe identificat en el moment de néixer homes i dones, alhora que estableixen una posició o estatus de la persona respecte la societat o comunitat i d’aquesta posició esdevindran els rols o papers que després es desenvoluparan en la societat. Aquesta posició que les persones tenen a la societat sempre està travessada pel gènere, pel fet de ser llegida com a home o com a dona, però cal tenir present que també hi ha moltes altres carac-terístiques que conformen la identitat i per tant la posició de les persones al món: l’origen, l’orientació sexual, el nivell d’estudis, etc.

Totes les persones, doncs, són travessades pel gènere i reben imposicions, expectatives i cotilles. Aquests estereotips, que depenen de cada cultura, de cada societat, de cada lloc i de cada època no han propiciat la igualtat ans el contrari, han definit que un dels dos gèneres assignats per la societat, el masculí és el domi-nant i amb més pes social, l’altre, el femení, dèbil i subordinat al dominant.

El desenvolupament de la identitat genèrica depèn, en el transcurs de la infantesa, de la suma d’allò que els pares, les mares, els companys i les compan-yes i la cultura en general consideren propi de cada gènere en el que fa referèn-cia al temperament, al caràcter, als interessos, a la posició, als mèrits, als gestos i les expressions.

La socialització dels infants però no recau només en les famílies i les esco-les, tot i que aquestes dues tenen un paper clau i determinant. Cal entendre que l’educació també té lloc en entorns no formals (educació en el lleure, esport, etc.) i informals, a través dels mitjans de comunicació, la música, les pel·lícules i de les conegudes TIC, tecnologies de la informació i la comunicació.

Cada moment la nena o el nen incorpora una sèrie de pautes de com ha de pensar o comportar-se per satisfer les exigències inherents al gènere. Aquestes exigències inherents al gènere tenen lloc al llarg de tota la vida.


1 6


L’androcentrisme en el llenguatge

Un altre element imprescindible que cal tenir present és que l’escriptura androcèntrica de la Història -el relat històric construït només des dels homes blancs heterosexuals amb poder adquisitiu- ha menystingut tradicionalment el registre de les experiències femenines i les aportacions de les dones al progrés de la nostra societat, considerant aquests sabers no sabers culturals. Aquestes desigualtats s’han materialitzat en tots els espais socials però un dels més relle-vants és a través del llenguatge.

El llenguatge és el mirall que reflecteix la societat que l’utilitza. És un eina que vehicula el nostre pensament, organitzant-lo, estructurant-lo, incorporant les creen-ces, els valors, els prejudicis i els estereotips. La persistència de pràctiques discrimi-natòries en l’ús del llenguatge no és cap altra cosa que un senyal de presència gene-ralitzada de sexisme, androcentrisme i masclisme en la nostra cultura (i de totes les opressions que hi ha a la societat; racisme, cisgènere, etc). Segons Fina Birulés, “allò que no s’anomena, no existeix o se li dóna un caràcter excepcional”.

Un veritable canvi mai no arribarà sense que es provoquin transformacions profundes: cal alterar les relacions de poder i generar una cultura col·lectiva que posi en el centre -i no faci invisibles- les necessitats, les diversitats, els sabers i les experiències de les dones; cal impulsar, dissenyar i coordinar polítiques que situïn les dones com a subjecte, i no com a objecte, «l’altra» o com a «allò no universal”.

Equitat i diferència

Les dones ens hem vist excloses de tots els drets que caracteritzen els homes lliu-res (sense oblidar que dins dels homes lliures també hi ha desigualtats en funció altres qüestions, com ara l’ètnia, l’economia i l’orientació sexual, entre d’altres), ja siguin drets polítics, civils i socials. La igualtat jurídica i el dret a l’educació i al treball remunerat s’han vist al llarg del temps, menyscabats. I, mentre els homes es convertien en homes lliures, les dones quedàvem sota la seva tutela i dependència.

La diferència establerta entre homes i dones és mútua, dialèctica i canviant i, ha estat la base, a partir de la qual, s'ha construït una jerarquia entre allò masculí i allò femení i ha provocat la invisibilitat de les dones com a conseqüència de la divisió entre treball productiu i reproductiu.

Les dones hem ocupat tradicionalment l’espai privat, domèstic i invisible, desen-volupant tasques de cura i de reproducció de la força de treball, mentre que els homes han desenvolupat el rol dominant en una societat patriarcal on el seu treball era fora de l’espai domèstic, en l’àmbit productiu i desenvolupat en l’esfera pública, l’espai visible i valorat socialment i econòmicament.

Tot i els avenços que s’han fet en els darrers anys respecte a la igualtat entre

1 7

homes i dones a nivell laboral, social, educatiu i legal, la realitat ens posa de manifest que continuen existint indicadors que aquesta igualtat no existeix, que no està resolta: la divisió sexual del treball, el terra enganxós2, el sostre de vidre3, les desigualtats sala-rials, la feminització de la pobresa, la desigualtat en el temps que inverteixen homes i dones en les tasques domèstiques i de la cura de la família. I sobretot, la manifesta-ció més brutal d’aquesta desigualtat de gènere es mostra amb els nombrosos casos de violències masclistes.

S’han bolcat els esforços en què les dones ocupessin els espais tradicionalment masculinitzats, els espais públics i el mercat productiu, sense posar en valor els espais ni les tasques tradicionalment feminitzades (com les feines de cures) ni fent que els homes també hi volguessin participar. Les dones hem volgut estar presents en els espais que ens havien estat negats però els homes no s’han interessat ni incorporat al mateix nivell en les esferes tradicionalment femenines, poc visibilitzades i valorades socialment i econòmicament. Així doncs aquests espais continuen sent principalment femenins i creen una sobrecàrrega per a les dones, una doble jornada: laboral i de cura de la llar.

Interseccionalitat

S’espera que les dones, pel simple fet de ser-ho, ocupem un determinant lloc a la societat, fet que comporta que visquem unes discriminacions i desigualtats que fan impossible afirmar que vivim en igualtat de drets i oportunitats respecte els homes.

Aquesta, però, és una part de la realitat, ja que la sexualitat no és l’únic condi-cionant que determina les persones com a subjectes polítics. L'ètnia, l’edat, la classe social, el grau de dependència i l’orientació sexual, entre d’altres, són eixos de discriminació que es sumen i augmenten les desigualtats.

La interseccionalitat és un enfocament global que serveix per tenir una pers-pectiva holística tot creuant les relacions de poder partint de diversos marcadors de diferència, opressió i desigualtat, com els mencionats anteriorment.

Aquest paradigma implica sensibilitat cap a la diversitat, i connecta amb la voluntat de generar marcs conceptuals on la diversitat es pugui expressar lliure-ment més enllà de la ideologia hegemònica, proveint l'oportunitat de que les dones ens puguem reconèixer a nosaltres mateixes com a primer pas cap a l'apoderament.

Per exemple: una dona lesbiana amb diversitat funcional, en un col·lectiu de persones amb diversitat funcional pot viure exclusions per la seva orientació sexual a més de la seva condició de dona, mentre que en un espai LGBTI+ pot sentir la discriminació lligada a la seva diversitat funcional.

Així doncs cal tenir present aquesta mirada integral de les dones, de les dife-rents identitats que ens travessen, per poder ser conscients de les diferents situa-cions i jerarquies entre elles/nosaltres i així poder elaborar discursos i pràctiques que donin resposta a la heterogeneïtat de la qual formem part.

(3) Sostre de vidreFa referència a la dificultat de les dones per començar a desenvolupar la seva carrera professional.

(2) Terra enganxósFa referència a la dificultat de les dones per començar a desenvolupar la seva carrera professional.


1 8


Les violències masclistes

Les Nacions Unides defineix la violència masclista com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada pel simple fet de ser dones.

Parlem de violències masclistes, en plural, perquè n’hi ha de molts tipus dife-rents; física, psicològica, econòmica, ambiental, social, sexual, vicària4 i institucio-nal, i són la màxima expressió d’aquesta hegemonia masculina, que les utilitza com a instrument de control i domini sobre les dones. Estar en situació de violèn-cia té efectes en la salut física, psicosocial i en les condicions materials de qui ho viu i és necessari posar en marxa recursos i polítiques públiques a diferents nivells: prevenció, detecció, atenció, acompanyament i recuperació. És important parar la transmissió intergeneracional de la violència per frenar-la.

Sovint es parla de l’iceberg de les violències per tal de mostrar com hi ha violències masclistes molt més explícites i visibles, i d’altres que queden més submergides i són més difícils de detectar i reconèixer però que són la base que permeten i faciliten que tinguin lloc.

En aquesta base hi trobaríem els anomenats micromasclismes petits i quoti-dians exercicis de poder que permeten que els homes facin allò que volen però impedeixen que les dones facin el mateix (Bonino, 1998).

El concepte micro genera debat i controvèrsia, ja que tot i que el micro fa referència a la seva quotidianitat i que habitualment passen inadvertits i quan es denuncien són considerats exageracions (Herrera, 2013), hi ha veus que conside-ren que el terme micro treu càrrega a les discriminacions i les violències que supo-sen. Els micromasclismes molt sovint es basen en estereotips i rols de gènere que alimenten i perpetuen el sistema patriarcal.

A l’altra punta de l’iceberg de les violències masclistes, a dalt de tot, a la part més explícita i visible hi trobem els feminicidis, els assassinats de dones pel simple fet de ser dones.

Al mig d’aquestes dues puntes hi trobem diferents expressions, des de menyspreus a insults, passant per la cosificació i la sexualització de les dones.

Al miratge de la igualtat l’acompanya el miratge de pensar que en les genera-cions més joves aquestes violències masclistes estan disminuint. Aquesta percep-ció s’explica, en part, perquè en ocasions, les formes i els mecanismes per exer-cir les violències masclistes es modifiquen i s’adapten als canvis socials, com per exemple amb les xarxes socials i les anomenades violències 2.0, eines de control del cos i la sexualitat femenina, així com de la vida de milers de dones a través, entre d’altres, de la difusió d’imatges de contingut sexual sense el consentiment de qui hi apareix, l’anomenat sexpreading i l’assetjament sexual via xarxes anome-nat sextorsió.

(4) Violència vicàriaTipus de violència indirecta, que s’exerceix sobre els fills i filles de les dones.

1 9

De violències masclistes a part d’haver-n’hi de molts tipus hem de tenir present que es donen en àmbits molts diferents, i no només en les relacions de parella o en l’àmbit domèstic.

Aquestes tenen lloc en entorns laborals i universitaris, en forma per exem-ple d'assetjament sexual i per raó de sexe, en el món sanitari, no només per l'an-drocentrisme en medicina i la sobremedicació de moltes dones, sinó també per la violència obstètrica i ginecològica, la violència judicial o la institucional per nombrar alguns exemples.

Si posem per un instant el focus en la violència judicial i recollim les dades que presenten des de l’Observatori IQ, veiem que l’any 2016:

La llei interpreta que les violències masclistes només es poden reconèixer com a tal en els casos en que hi ha o hi ha hagut una relació d’afectivitat entre les dues persones i a més a més, aquestes han de ser de diferent sexe (home i dona).

Però la realitat és tossuda, i les dades i les experiències indiquen que les violències masclistes són totes aquelles expressions que patim les dones pel sol fet de ser-ho, i per tant, també les podem patir per part d’un company de feina, o d’una institució, entre d’altres.

Cada vegada més s’estan visibilitzant i denunciant diferents tipus de violèn-cies en entorns diversos, algunes són clarament socialment condemnades, d’al-tres, en canvi, són sovint qüestionades, maldestrament justificades, i s'entesten en posar la responsabilitat a la dona que l’ha viscuda quan la responsabilitat és sempre de qui exerceix aquesta violència.

“de les dones que han patit violència en l’últim any, només el 23% han presen-

tat una denúncia. De les que han presentat denúncia, només el 37% són denún-

cies admeses. D’aquestes denúncies admeses el 61% finalitza amb una sentèn-

cia condemnatòria. de totes les dones que van patir violència l’any 2014, només

una minoria, el 5%, acabà el procés judicial amb sentència condemnatòria cap a

l’agressor”


2 0


Garantir el dret a la igualtat real i efectiva

Per assolir l’equitat real i efectiva entre les dones i els homes, sense que exis-teixi cap tipus de discriminació per raó de sexe o de gènere, les polítiques i actua-cions dels poders públics han de garantir els recursos necessaris per fer-ho i s’han de regir per:

La transversalitat de la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes, reconeixent el valor que aporten les dones i els homes i aplicant de manera positiva els canvis necessaris per respondre a les realitats, oportunitats, necessitats i expectatives dels gèneres construïts socialment.

Democràcia�paritària�i�participació�paritària de dones i homes en els afers públics especialment en la composició dels òrgans col·legiats, de direcció, de parti-cipació, de representació, consultius, tècnics, científics i en els espais de presa de decisions.

Apoderament en el sentit de la consciència i el desenvolupament de les pròpies capacitats, recuperar el valor de la pròpia experiència i posar-lo en el món. Si pensem en les dones com a receptores d'una intervenció i no com a dones capaces, rebels, intel·ligents o fortes, persones que, poden encarnar situa-cions adverses i busquen estratègies per a fer-se un lloc i crear marcs de relació adequats, aquesta intervenció tindrà un caràcter protector i paternal.

Contràriament, l'objectiu de la intervenció consistirà en facilitar instruments útils en tots els àmbits de la vida, però seria limitada si no contribuís tant per la forma com pels continguts a l’apoderament.

Ús�del�llenguatge�i�comunicació�inclusiva: les institucions públiques han de fer un ús inclusiu del llenguatge que no només eviti l’expressió de concepcions sexistes de la realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere del llen-guatge sinó que també vetlli per promoure i crear imaginaris col·lectius d’inclusió.

Interseccionalitat: com a teoria i com a pràctica a l’hora d’analitzar com les diverses identitats i formes d’opressió estan interrelacionades, operant en dife-rents nivells. És imprescindible aproximar-se a les persones i les seves realitat tenint present la interseccionalitat, per poder comprendre de forma global la pròpia identitat i proposar accions concretes que hi donin respostes adequades.

Justícia�social: l’objectiu del feminisme no ha de ser mai convertir-se en un objecte de consum, ni lluitar per una suposada igualtat d’oportunitats des d’una visió neoliberal, sinó que ha d’abanderar la lluita per la justícia social entesa com la conquesta de les dones de l’autonomia per prendre les decisions sobre el seu projecte de vida més enllà dels rols imposats per la societat, sense oblidar els dife-rents punts de partida de cadascuna i no deixant ningú enrere en aquest avenç cap a l’equitat.

2 1

El�Pla�Municipal�d’Equitat�de�Gènere�2019-2022: és una planificació estra-tègica general que ha de crear i adequar programes per integrar la perspectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions públiques: en l’elaboració dels pressu-postos, en la diagnosi, el disseny i l’execució d’accions positives que s’hagin d’apli-car en l’àmbit de la seva intervenció.



3

MARC NORMATIU

C A P Í T O L T R E S

2 4


Al llarg de les darreres dècades, i des de diverses institucions, s’ha desenvo-lupat un marc legislatiu en matèria d’igualtat entre dones i homes amb l’objectiu d’eliminar qualsevol tipus de desigualtat o discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

La lluita contra les discriminacions ha trobat en el desenvolupament norma-tiu una estratègia d’erradicació, que tot ser insuficient per si sola, és imprescindi-ble per avançar i consolidar els drets de les dones, i reduir-ne, amb l’objectiu final d’erradicar-les, les múltiples discriminacions i violències que vivim. És a partir de les primeres declaracions de drets humans, que es reconeix la igualtat entre dones i homes com un dret universal.

A continuació, es mostra un breu recorregut de la normativa en matèria d’igualtat que s’ha desenvolupat des de l’àmbit internacional, comunitari, esta-tal, català i local.

Àmbit internacional

La inclusió del principi d’igualtat entre dones i homes en l’ordenament jurídic internacional està marcada per la Carta de les Nacions Unides de l’any 1945, en la qual es prohibeix la discriminació per raó de sexe i s’eleva, així, el principi d’igual-tat entre dones i homes a l’esfera dels drets humans.

El principi d’igualtat és reconegut a diferents textos internacionals sobre drets humans, destaquem la Primera Declaració sobre Drets Humans (preàmbul i articles 7 i 23. Resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides 217 A (III), de 10 de desembre de 1948), el Conveni Internacional sobre drets Polítics i Civils, i la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 1979 i el Protocol facultatiu corresponent que entrà en vigor en forma de tractat inter-nacional el 1981.

La Convenció reconeix expressament la necessitat de canviar les actituds, mitjançant l’educació dels homes i les dones, perquè acceptin la igualtat de drets i superin les pràctiques i els prejudicis basats en els rols estereotipats. El Protocol estableix el dret de les dones a demanar la reparació per la violació de llurs drets

La Conferència de Drets Humans, de Viena, del 1993, va proclamar que els drets humans de les dones i de les nenes són part integral dels drets humans universals, i va subratllar la importància de les tasques destinades a eliminar la violència contra les dones en la vida pública i privada.

A continuació enumerem diverses declaracions i convenis de nivell interna-cional que recullen diferents aspectes que han permès importants avenços pel que fa als drets de les dones i a la lluita contra les desigualtats. Considerem oportú estendre’ns en les conferències mundials sobre les dones i el tractat d’Istanbul.

2 5

● Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, articles 1 i 14, i protocols addicionals. Adoptat pel Consell d'Europa el 4 de novembre de 1950.● ABC dels Drets de les Treballadores i la Igualtat de Gènere. Organització Internacional del Treball, 2008 [Segona edició].● Conveni C100 sobre igualtat de remuneració d'homes i dones. Organització Internacional del Treball, 1951.● Conveni C111 sobre la discriminació en l'ocupació. Organització Internacional del Treball, 1958.● Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial. Resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides 2106 A (XX), de 21 de desembre de 1965.● Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, articles 3 i 26. Organització de les Nacions Unides.● Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, articles 2, 6 i 7. Resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966.Conferències mundials sobre les dones. Les Nacions Unides han organit-

zat quatre conferències mundials sobre la dona. Aquestes es van dur a terme a la Ciutat de Mèxic el 1975, Copenhaguen el 1980, Nairobi el 1985 i Beijing el 1995.

El 1995, la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing va marcar un punt d'inflexió important per a l'agenda global per a la igualtat de gènere. La Declaració de Beijing i la seva Plataforma d'Acció, aprovada per unanimitat pels 189 països, és una agenda per a l'apoderament de les dones i es considera el document de política global clau en matèria d'igualtat de gènere. S’hi estableixen els objectius estratègics i les accions per al progrés de les dones i l'assoliment de la igualtat de gènere en 12 àmbits d'especial preocupació, entre les quals s'inclouen la pobresa, l'educació, la salut, la violència masclista, etc.

En definitiva, doncs, la conferència de Beijing construïda sobre els acords polítics assolits en les tres conferències mundials anteriors va consolidar cinc dècades d'avenços legals destinades a garantir la igualtat de dones i homes, tant en la legislació com en la pràctica.

Conveni d'Istanbul. És un tractat internacional, global, per poder combatre la violència contra les dones, hi queda palès el compromís i l'interès de la Unió Euro-pea d'incidir en l'erradicació de la violència de gènere. Espanya va ratificar aquest conveni l’1 d’agost de 2014.

Suposa el primer instrument de caràcter vinculant en l’àmbit europeu en matèria de violència contra la dona, i és el tractat internacional de més abast per fer front a aquesta greu violació dels drets humans; s’hi estableix una tolerància zero pel que fa a la violència cap a la dona.

M A R C N O R M A T I U

2 6


Els�punts�més�importants�són:● Protegir i garantir la seguretat a les víctimes i perseguir els agressors.● Tipificar la violència contra les dones, incloent la violència psíquica, física, violència sexual i violació, assetjament, mutilació genital, avortament i esterilitzacions forçoses.● La policia podrà fer fora al violent del domicili on practica la violència.● Garantir cases d'acollida amb places suficients a tot el país, així com crear línies gratuïtes d'ajuda durant les 24 hores per tot el país, d'assessorament immediat.● Garantir centres d'ajuda, que siguin d'accés fàcil i ràpid, d'assessorament mèdic en cas de violació o violència sexual i donar tota aquesta informa ció sobre els drets, garantint-la i en un llenguatge comprensible en tots els idiomes. La importància del Conveni rau en el fet que la violència contra les dones es

reconeix en el Conveni com una violació dels drets humans i com una forma de discri-minació, i considera responsables els estats si no responen de manera adequada.

Àmbit comunitari

Tractat de Roma, de l’any 1975, recull en el seu postulat central l’obligació dels estats membres de garantir l’aplicació del principi d’igualtat salarial per un mateix treball o un treball d’igual valor.

Declaració d’Atenes, és un marc de valor substancial de l’any 1992, ja que introdueix en el seu postulat la desigualtat de les dones en els òrgans de decisió públics, privats, polítics i socials, la qual cosa dona pas a una democràcia no pari-tària. Per tal motiu es recomana als estats que pertanyen a la Unió que adoptin estratègies per revertir aquest desequilibri

Tractat d’Amsterdam. des de l’any 1999 la igualtat ha constituït un dels principis fonamentals de la Constitució de la Unió Europea, tal com queda reflectit en aquest tractat on es contextualitzen les discriminacions indirectes persistents i per a l’elimi-nació de les quals cal reconèixer i donar legitimitat a les accions positives, i reforça el principi d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques públiques.

Tractat de Niça, l’any 2001, reconeix la necessitat d’emprendre accions posi-tives per fomentar la participació de les dones en el mercat laboral.

Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, hi és present el principi d’igualtat entre dones i homes i també és present en la Carta dels Drets Fonamen-tals de la Unió Europea (eix de la Carta Social Europea de 1989), adoptada al desem-bre del 2000, però amb efectes jurídics des de l’any 2010. El capítol III, article 23, consagra la igualtat entre dones i homes i estableix que ha de ser garantida en tots els àmbits, inclosos l’ocupació, el treball i la retribució, i possibilita l’adopció d’accions que afavoreixin el sexe menys representat. Així, a la Unió Europea s’ha desenvolu-

2 7

pat un marc jurídic normatiu comunitari en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes que fa referència a l’accés a l’ocupació, formació, promoció profes-sional i condicions de treball, i a l’accés de béns i serveis. Especialment rellevant és la directiva 2006/54, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes de treball i ocupació. Aquesta directiva prohibeix les discriminacions, directes i indirectes entre homes i dones pel que fa a les condicions de contractació, acomiadament, formació i promoció professional i afiliació a les organitzacions de persones treballadores o empresàries.

Tractat de Lisboa, l’any 2007 es confirma l'anterior signatura de la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000.

Més enllà dels tractats i les declaracions mencionades cal tenir presents, a nivell europeu, les següents directives:

● Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social.

● Directiva 92/85/CEE del Consell, relativa a l'aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la treballadora embarassada, que hagi donat a llum recentment o en període de lactància.

● Directiva 97/81/CE del Consell, relativa a l'Acord marc sobre el treball a temps parcial, que té per objecte fer compatibles la vida familiar i la vida laboral.

● Directiva 2000/78/CE del Consell, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l'ocupació.

● Directiva 2004/113/CE del Consell, de 13 de desembre de 2004, que implanta el principi d'igualtat de tracte entre dones i homes en l'accés i l'aprovisio-nament de béns i serveis.

● Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de treball i ocupació.

● Directiva 2010/18/UE del Consell, de 8 de març de 2010, relativa a l'aplicació de l'acord marc revisat sobre el permís parental.

● Directiva 2010/41/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de juliol de 2010, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones que exerceixen una activitat autònoma.

A més també cal tenir presents la Carta Europea de la Dona (COM/2010/0078 final), així com l’Estratègia per a la Igualtat entre Dones i Homes 2010-2015. Comissió Europea, 2010 (COM(2010)0491) i les Conclusions del Consell de 7 de març de 2011 sobre el Pacte Europeu per a la Igualtat de Gènere.


2 8


Àmbit estatal

Constitució Espanyola. Propugna la igualtat com a valor superior de l’orde-nament jurídic espanyol en el seu article 1.1. Així, proclama el dret a la igualtat i fa una prohibició expressa a la discriminació per raó de sexe en l’article 14 i estableix, a l’article 9.2, l’obligació dels poders públics a promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efecti-ves; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Altres articles constitucionals que consagren la igualtat són el 23.2, el 32.1 o el 35, aquest últim fent referència al deure i dret al treball.

Llei Orgànica 3/2007. Desenvolupant aquesta obligació constitucional, i les derivades del marc normatiu comunitari en matèria d’igualtat, l’any 2007 es va aprovar la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (LOIEDH).

Aquesta llei suposa un reconeixement explícit de les desigualtats existents a la nostra societat i, per tant, la necessitat d’implicar tots els poders públics per combatre-les i promoure la igualtat real i efectiva.

La llei posa l’accent en la importància de les accions preventives i en la consi-deració de la dimensió transversal de la igualtat com a principi fonamental del text normatiu, tot i que reconeix també la necessitat d’adoptar accions positives per part dels poders públics a l’empara de la licitud constitucional.

Els fonaments bàsics d'aquesta llei pionera prenen el seu eix vertebrador en la reordenació de les polítiques públiques cap al principi d'igualtat i la perspectiva de gènere, en l'àmbit de les administracions públiques, així com promociona la igualtat d'oportunitats en les empreses privades a través de subvencions, contrac-tació o en referència als consells d'administració.

La llei implementa el principi de dret i accés al treball, la formació, la promo-ció en igualtat d'oportunitats i s'inclou els drets a la protecció de tot tipus de violència laboral en les seves accepcions d'assetjament sexual, assetjament per raó de sexe, conscienciació de la corresponsabilitat de la distribució de les tasques de la llar mitjançant la conciliació de la vida laboral i familiar i convida a negociar mesures en el marc de les negociacions col·lectives.

L'article 21 explicita la relació de col·laboració entre les administracions públiques i les entitats locals per integrar i implementar el dret d'igualtat en l'exer-cici i ús de les seves competències.

Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. L’àmbit de la Llei recull tant els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a les víctimes, com la normativa civil que incideix en l’àmbit familiar o de convivència on principalment es produeixen les agressions, així com el principi de subsidiarietat en les administracions públi-ques. Igualment s’aborda amb decisió la resposta punitiva que han de rebre totes

2 9

les manifestacions de violència que aquesta llei regula. La violència de gènere és enfocada per la Llei d’una manera integral i multidisciplinària, començant pel procés de socialització i educació. La igualtat i el respecte a la dignitat humana, així com la llibertat a les persones han de ser un objectiu prioritari.

Pacte d’Estat en Matèria de Violència de Gènere. S’aprova el 28 de setem-bre de 2017, amb l’objectiu d’erradicar la violència masclista. L'acord inclou 213 mesures per millorar la lluita contra la violència que pateixen les dones per la seva condició de ser dona i posa el focus en els menors, incorporant mesures per reforçar la protecció de menors, testimonis o víctimes directes de les agressions, així com dels orfes que deixen.

A nivell estatal també considerem oportú mencionar els següents textos legislatius ja que aporten diferents aspectes que han permès seguir avançant en els drets formals de les dones i la igualtat de gènere.

● Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores● Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors● Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic

Àmbit català

Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en el seu article 28, reconeix la competència dels municipis per realitzar activitats comple-mentàries relatives, entre d’altres, a la promoció de la dona.

Article 28: “ Els municipis poden realitzar activitats complementàries de les pròpies o altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient”.

Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006. Propugna els drets de les dones en el capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social, concretament en l’ar-ticle 19:

● Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explota-ció, maltractaments i de tota mena de discriminació.

● Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.

L’àmbit competencial inclou: a) La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de les normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques de dones, així com establir accions positives.


3 0


b) La promoció de l'associacionisme de dones. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització, detecció i la prevenció de la violència masclista així com els serveis i els recursos destinats a una protecció integral.Al capítol V. Principis rectors, concretament l’article 40 instaura l’obligació

dels poders públics de promoure la igualtat de totes les persones amb indepen-dència, entre altres, del seu sexe. L’article 41, assenyala que els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques. preveu que la perspectiva de gènere estigui present en totes les polítiques públiques dels poders públics catalans:

● Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat.

● Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per acon-seguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

● Les polítiques públiques han de garantir que s'enfrontin de manera inte-gral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques.

● Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polí-tiques econòmiques i socials.

● Els poders públics, en l'àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

● Per últim, a l’article 45, apartat tercer, insta els poders públics a adop-tar les mesures necessàries per garantir els drets laborals i sindicals dels treballa-dors i treballadores, han d'impulsar i promoure la participació en les empreses i les polítiques d'ocupació plena, de foment de l'estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d'higiene en el treball, de creació d'unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. I a l’article 56, incorpora la paritat en la composició i règim electoral del Parlament.

Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que estableixen les competències dels municipis en provisió de serveis de la Xarxa d’atenció i recuperació integral de les violències masclistes i la seva capacitat de

3 1

“programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i efec-tuar la derivació als diferents serveis”; “prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’atenció i recuperació integral” i “col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions.

La Llei defineix la violència com aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. A més, fa visibles totes les formes en què s’exerceix aquesta violència (física, psicològica, sexual i econòmica) i tots el àmbits en què es pot produir (en la parella, context familiar, laboral, social o comunitari).

Llei 11/2014, de 10 d’octubre, en matèria de drets de les persones pertan-yents als col·lectius LGTBI, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

La qual garanteix el dret a la igualtat i a la no-discriminació per motius d’orien-tació sexual i identitat o expressió de gènere, i per assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en llibertat.

Aquesta llei significa un pas molt important en la protecció dels drets dels col·lectius LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals) en tots els àmbits i esdevé una mesura pionera al món, ja que estableix sancions per discrimi-nació i homofòbia amb l’objectiu d’evitar-ne casos per raó d’orientació sexual. Un dels objectius que persegueix la llei és el de promoure estudis que facilitin dades reals de la situació i regular la garantía estadística i la recollida de dades. La llei també regula la necessària formació i sensibilització de qualsevol professional que en algun moment de la seva carrera es pugui haver d’enfrontar a un cas relacio-nat amb la discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expres-sió de gènere, i també el deure d’intervenció.

Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que indica que s’han de “dissenyar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat a què fa referència aquesta llei que afecten els ens locals”.

L’objecte d’aquesta llei és establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. Aquesta llei pretén ser el marc de referència per promoure la igualtat i acabar amb les desigualtats en tots els àmbits de la vida quotidiana acabant amb el patriarcat i el sexisme. Per aconseguir els seus objectius, aquesta llei fixa polítiques públiques dirigides a promoure la igual-tat efectiva i l’apoderament de les dones i també reconeix el paper de les associa-cions de defensa dels drets de les dones.

Dins de l’àmbit territorial respectiu, i en l’exercici de les competències que els atribueix l’ordenament jurídic, corresponen als municipis i a les altres entitats locals, en matèria de polítiques d’igualtat de gènere, les funcions següents:

● Estudiar i detectar les mancances i les necessitats de les dones, per a complir les finalitats d’aquesta llei dins de llur àmbit territorial, comptant amb la col·laboració de les associacions de dones.


3 2


● Sensibilitzar la població sobre les causes de la violència masclista i, en el marc de la normativa vigent, impulsar actuacions i campanyes de prevenció i posar a disposició de la població els serveis d’atenció necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista.● Atendre, informar i orientar les dones sobre programes i recursos per a facilitar l’exercici efectiu de llurs drets, i sensibilitzar homes i dones en termes d’igualtat de drets i deures.● Crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en llurs actuacions polítiques.● Establir les condicions de formació i capacitació del personal a llur servei.● Elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat de dones i homes destinats al personal a llur servei a què fa referència l’article 15.● Dissenyar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat a què fa referència aquesta llei que afecten els ens locals.● Fomentar l’autonomia personal i econòmica de les dones i impulsar l’ocupació femenina.● Fomentar la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions.● Donar suport als grups feministes i a les entitats de defensa dels drets de les dones, i impulsar-ne la participació en el disseny, l’elaboració, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques d’igualtat i de transversalització de gènere.● Adequar i mantenir estadístiques actualitzades que permetin un coneixement de la situació diferencial de dones i homes en els diferents àmbits d’intervenció local.● Dissenyar i aplicar polítiques destinades a erradicar les desigualtats i les explotacions de les dones en tots els àmbits locals d’intervenció.● Complir-ne qualsevol altra que li atribueixi la legislació vigent.

El Pla Director de Formació en Equitat de Gènere a Catalunya 2017-2020 aprovat el setembre de 2018 esdevé la darrera mesura formal que beu precisa-ment, de les anteriorment aprovades pel Parlament de Catalunya. Concretament a l’article 16, punt 4 de la llei catalana d’igualtat s’indica que:

Per tant, sorgeix per donar compliment al mandat de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes i altra normativa de referència, i per

“Els poders públics han d’adoptar mesures per a una formació bàsica, progres-

siva i permanent en matèria d’igualtat de dones i homes, dirigida a tot el personal

i impartida per personal expert, amb la finalitat de fer efectives les disposicions

d’aquesta llei i de garantir el coneixement pràctic suficient que permeti la integra-

ció efectiva de la perspectiva de gènere en les actuacions públiques.”

3 3

facilitar la capacitació progressiva i permanent que ha de permetre a tot el perso-nal al servei de les administracions públiques catalanes, i altres sectors socials i professionals, la integració efectiva de la perspectiva de gènere en les actuacions públiques, o bé en les pròpies de l’àmbit.

És important mencionar, també, l’existència del Protocol de Protecció de les Víctimes de Tràfic d'Éssers Humans a Catalunya.

Àmbit local

A nivell local considerem oportú mencionar que la Carta Europea autono-mia local i la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local són dues de les legislacions globals que fan referència a l’àm-bit competencial local.

Pel que fa al municipi de Sant Joan Despí, tot i que no té el rang de llei, el marc sota el qual es vetllarà i treballarà per l’equitat de gènere serà el PMEG 2019-2022 que teniu a les mans.



4

C A P Í T O L Q U A T R E

AVALUACIÓ PLA MUNICIPAL

D’IGUALTATD’OPORTUNITATS

DONA-HOME

3 6


L’Ajuntament de Sant Joan Despí, amb la intenció de dur a terme polítiques que promoguessin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, va impulsar la Regidoria de la Dona, associada a la Regidoria de Serveis Socials, l’any 1999. Des d’aquell moment es va començar a treballar en el desenvolupament d’accions que anessin dirigides a millorar la situació de les dones santjoanenques. Aquestes polí-tiques van anar ampliant de manera progressiva les actuacions desenvolupades des de l’Ajuntament, per tal d’anar donant resposta a les necessitats i els interessos de les dones de Sant Joan Despí, amb programes que han esdevingut una innegable aportació per a la construcció de nous models i nous sistemes de valors que han beneficiat la ciutadania de Sant Joan Despí. Abans de l’aprovació del Pla Municipal d’Igualtat Dona Home de Sant Joan Despí 2007-2010, el Programa Municipal de les Dones tenia com objectiu general dirigir i articular totes les activitats que, des dels diferents àmbits, es desenvolupaven per promoure la igualtat entre homes i dones, així com les que possibilitaven vies de participació i d’atenció als col·lectius de dones en situacions vulnerables. Es pretenia crear espais de participació activa de les dones amb la intenció de transformar les estructures socials, els valors i els hàbits que mantenien les dones en una situació de discriminació en els diversos àmbits: polític, social, cultural, familiar, laboral. Amb aquests objectius es van dur a terme una sèrie d’accions afavoridores de la igualtat d’oportunitat i l’equitat entre homes i dones. Es van anar desenvolupant tenint en compte quatre eixos: Partici-pació, Atenció i Orientació, Sensibilització i conscienciació i Violència de Gènere.

La tasca d’aquests anys va fructificar en l’aprovació del Ple Municipal de desembre de 2007 del Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home 2007-2010, amb 7 línies estratègiques a desenvolupar:

● Línia 1. Impuls a les polítiques d’igualtat de gènere i de la transversalitat. Accions del Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i de l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació.● Línia 2. Lluita contra la violència no sexista. Accions: campanya Contra la Violència de Gènere Totes Les Nostres Veus; Circuit Municipal d’atenció a dones víctimes de violència de gènere; Servei Estem Per Tu Dona, que inclou atenció psicològica i assessorament jurídic.● Línia 3. fomentar la participació sociopolítica de les dones. Accions: web DonesDespí, adreça electrònica, revista Dones Despí, suport a les associacions de dones del municipi, promoció del Consell Municipal de les Dones de St. Joan Despí.● Línia 4. Coeducació, formació i cultura de les dones. Accions: actes i activitats de sensibilització, Premi Relats Breus per a Dones, tallers per a les dones, convocatòria del Concurs de Cartells pel 8 de març, exposicions, contes per Sant Jordi, Premi Delta.● Línia 5. Salut de les dones. Accions: commemoració del Dia Internacional de l’Acció per la Salut de les dones.

3 7

● Línia 6. Treball i usos del Temps. Accions: sessions formatives sobre els usos del temps als tallers ocupacionals que fa l’Ajuntament. Conciliació.● Línia 7: Introduir la perspectiva de gènere al disseny de la ciutat i del territori. S’iniciava una etapa d’il·lusió, ja que l’any 2008, la Diputació de Barcelona

conjuntament amb el Departament de Treball de la Generalitat va proposar a alguns municipis la possibilitat de poder incorporar la figura de l’agent d’igualtat. A partir d’aquí es va poder començar a implementar el Pla d’Igualtat i es va poder treballar transversalment entre els diferents departaments de l’ajuntament i amb les entitats de la ciutat. A la vegada, es va anar treballant per crear una bona xarxa de dones. Fruit d’aquesta feina, al Ple de desembre de 2008, es va presentar un document que recollia les activitats i es concretaven tots els objectius i les accions que s’havien d’implementar al llarg de tot el període 2007-2010. Aquesta planifi-cació es va fer de manera participativa, a través del Consell Municipal de Dones, de sessions de formació i de treball per representants dels diversos Departaments de l’Ajuntament (Joventut, Educació, Urbanisme, Recursos Humans, Esports) i a través d’un taller participatiu obert a les dones de la ciutat i en sessions de treball intern dins del Departament de Polítiques d’Igualtat. L’estructura interna del docu-ment pel que fa a les accions recollia una breu introducció de la línia estratè-gica, un objectiu general únic, un objectiu específic, objectiu operatiu, acció, àrees implicades, temporalització i indicadors d’avaluació.

L’Ajuntament va comptar amb una agent d’igualtat del 2008 al 2010. Durant aquests anys es va consolidar una programació estable d’activitats dirigides a la participació i a la visibilització de les dones. També es van ampliar de manera progressiva les actuacions desenvolupades per atendre les necessitats de les dones de la nostra ciutat, oferint més i millors serveis.

El mes de febrer del 2010, el programa Estem per tu Dona dona pas al Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Sant Joan Despí (SIAD), inaugurat el mes de febrer de 2010, ubicat a l’Àrea de Serveis a la Persona. Coincideixen en un mateix lloc els serveis jurídics i de psicologia i obre una sala de recursos. El SIAD es troba en un punt cèntric de la ciutat, molt ben comunicat a nivell de trans-port públic i amb facilitat per l’aparcament. El programa d’agent d’igualtat finalitza i l’Ajuntament no compta en el seu organigrama amb aquesta figura. S’externa-litza la gestió del SIAD que compta amb personal de recepció, una coordinadora, una informadora especialitzada en gènere, una psicòloga individual, una psicòloga grupal, una especialista en violència masclista que dinamitza el circuit de violèn-cia, una jurista i una treballadora social especialitzada en atenció d’urgències de violències masclistes.

El Pla Municipal d’Oportunitats Dona-Home i les seves accions van ser prorro-gades fins al 2016 i actualitzades fins a l’aprovació del nou pla. Aquest ha estat l’ins-trument estratègic d’aplicació de les polítiques públiques de gènere. Des d’aleshores i fins a l’elaboració del pla actual, s’ha continuat utilitzant el PMI com a referència.

P L A M U N I C I P A L D ' I G U A LT A T D ' O P O R T U N I T A T S D O N A - H O M E

3 8


Aquest instrument, liderat per la Regidoria d’Acció Social i Igualtat, ha permès homogeneïtzar, donar coherència i formalitzar les accions dirigides a potenciar la igualtat entre dones i homes en el municipi. Tot i ser el primer PMI del municipi, cal tenir present el recorregut del municipi en el disseny de polítiques de gènere i la implementació de diferents projectes i actuacions. Aquest recorregut ha facili-tat, durant els anys de vigència, la seva implementació, tot posant especial èmfasi a l’hora d’incorporar la transversalitat de gènere en els diversos àmbits de l’activi-tat municipal. El fet que s’hagi intentat no vol dir que s’hagi assolit completament.

La crisi econòmica va ajustar el pressupost per als propers anys. La Diputa-ció va deixar de subvencionar l’agent d’igualtat l’any 2010 i l’Ajuntament va haver de replantejar-se els recursos humans i tècnics que es destinaven a la Regidoria. Aleshores el Departament comptava amb una cap, una treballadora social que atenia les urgències de violència masclista, una jurista i una psicòloga externes. L’entrada en vigor de la Llei 5/2008, de 24 d’abril del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que establia la creació d’un conjunt coordinat de recursos i serveis públics per l’atenció, l’assistència, protecció, recuperació i reparació de les dones en situació de violència masclista on es definia el SIAD. La signatura amb la Generalitat de Catalunya del Contracte Programa com a eina estable de finança-ment per als municipis va fer que s’aconseguís una adjudicació externa per a la gestió del SIAD que va permetre comptar amb una informadora especialitzada en temes de gènere, una psicòloga grupal, una psicòloga individual i una experta en circuits, que junt amb la cap del departament i la treballadora social van permetre engegar una línea de treball estable i una coordinació major en tots els àmbits. Les hores d’atenció psicològica i d’informadora s’han anat ampliant en els darrers anys per necessitats generades pel servei mateix.

Aquests nous recursos han permès l’elaboració del PMEG actual. Com a part del procés de creació, s’ha dut a terme una avaluació del Pla anterior. Considerem oportú mencionar la dificultat metodològica d’avaluar el PMI i els objectius i les accions que se’n desprenen. Per una banda, el fet que fos el primer pla i, per l’al-tra, l’ampli període de temps que ha estat vigent. Una de les valoracions generals d’aquest primer PMI és que els mètodes d’avaluació i de seguiment que hi cons-taven eren molt genèrics la qual cosa dificulta el procés d’avaluació. Cal tenir en compte que tots els anys s’elaborava una memòria on constaven les activitats, accions realitzades amb un recull de dades més qualitatiu que quantitatiu. Òbvia-ment, arran de l’observació de la realitat i la detecció de les necessitats i, en funció dels resultats d’aquestes memòries, any rere any s’han anat adequant els objec-tius i les accions que s’anaven organitzant, per adequar-les a la demanda social, en funció dels recursos disponibles.

Aquesta avaluació ens ha servit per identificar la necessitat que en el nou pla s’impliquin moltes àrees i àmbits de l’Ajuntament i de la ciutat amb un nivell més alt de concreció, que contempli accions transformadores, realitzables i avaluables i comptar amb les eines i recursos necessaris per anar fent de manera continuada

3 9

el seguiment i l’avaluació. Elements indispensables per donar rigorositat, tot i que, les accions sempre s’han anat desenvolupant i adaptant a les necessitats de la ciutadania i de la normativa.

Per a la implementació del Pla d’Igualtat Dona-Home s’ha comptat amb una partida pressupostària que gradualment s’ha anat incrementant i ha estat de 80.785€ del 2016 al 2019. Aquest fet ha permès dissenyar polítiques públiques a mitjà termini i efectuar actuacions coherents i amb continuïtat dirigides a millorar la situació de les dones a la ciutat i avançar cap a la igualtat a mitjà termini. Durant aquests anys s’han dut a terme accions de gran importància, tot atenent les prio-ritats de cada moment. Malgrat l’esforç de la Regidoria i el compromís de l’Ajunta-ment al llarg de la implementació del Pla hi ha hagut ocasions amb dificultats reals d’implementació de les accions especialment a causa de la situació de crisi general que a partir de l’any 2008 va implicar una reducció de recursos d’altres adminis-tracions que deixà de donar continuïtat al programa d’agents d’igualtat l’any 2010.

En aquesta avaluació, cal posar en valor, tot i algunes dificultats ja esmenta-des anteriorment per implementar la totalitat de les accions, la coherència a l’hora de desenvolupar les accions. Aquestes s’han portat a terme sempre tenint en compte les necessitats de la ciutadania. S’han fet avenços importants relacionats amb els objectius plantejats, tot prioritzant les accions segons les necessitats que han anat emergint al llarg de la seva implementació, essent flexibles a la realitat dels diferents moments. Recordem que el període analitzat comprèn gairebé 10 anys, on la realitat ha anat canviant i les necessitats i les demandes de la ciutada-nia i la societat també, a l’hora que, en els darrers anys s’han incrementat les hores de psicòloga individual i d’informadora especialitzada en gènere, que ha permès anar consolidant el treball contra les desigualtats entre dones i homes a la ciutat.

L’avaluació global és positiva, ja que ha permès continuar desenvolupant polítiques de gènere i d’igualtat amb una llarga trajectòria en el municipi, formalit-zant i avançant per consolidar els canvis que propicien noves maneres d’entendre el pacte social entre dones i homes i seguir promovent transformacions culturals en la forma d’entendre la nostra societat i de valorar les activitats i les experièn-cies que homes i dones duen a terme en el seu si.

La valoració que es presenta a continuació és fruit d’un treball participa-tiu d’entitats i ciutadania i d’una implicació important de diversos departaments de l’Ajuntament. Ha estat principalment qualitativa, resultat de les informacions obtingudes a través de l’enquesta i els diferents grups focals.

La metodologia emprada i el treball de les persones participants, tant en els grups focals com a les entrevistes, apuntava més a reptes de futur que ens han servit especialment per construir el nou pla i no feia tanta incidència en aspectes específics de valoració.

Una de les aportacions més destacables i que es va repetir als diversos grups focals amb els quals es va treballar, va ser la necessitat d’augmentar la implicació de les àrees de l’Ajuntament de manera transversal, per millorar l’aplicabilitat de


4 0


les polítiques d’igualtat al municipi així com d’optimitzar els recursos per amplificar els efectes futurs d’aquest treball, aplicant el principi de transversalitat tant entre àrees i serveis municipals com amb les entitats i associacions del territori.

Alhora, s’ha fet una valoració numèrica concreta per cada línia estratègica i els seus objectius específics, que podeu consultar a l’Annex, apartat Avaluació línies Pla anterior.

També es recull la consideració de disposar d’un pressupost insuficient, tot i que també es valora que el compromís per part de l’Ajuntament amb les políti-ques d’igualtat és alt, a nivell ideològic i discursiu, fet que sabem que no sempre és suficient, però que sí que és indispensable per poder treballar.

Es valoren les accions que s’han fet des d’altres regidories en polítiques de gènere i es comprova que moltes vegades la coordinació i la planificació no ha estat la desitjable, aspecte que caldrà tenir en compte en el futur. Tot i que cal destacar que per dur a cap aquestes accions s’ha implicat pressupost d’aquestes altres regidories i ha permès fer accions en altres àmbits que també recollia el Pla d’Igualtat.

La majoria de vegades la regidoria d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat ha estat el motor des d’on s’han prioritzat i portat a terme les actuacions, les accions i els serveis en l’àmbit d’igualtat.

La integració de les polítiques d'igualtat d'oportunitats i de la perspectiva de gènere en les activitats de les àrees o els àmbits d'actuació municipals també s’han liderat des de la Regidoria d'Acció Social i Polítiques d'Igualtat on es desen-volupen les línies estratègiques del Pla Municipal d'Igualtat i també en alguns moments amb la participació/col·laboració de diferents àrees de l'Ajuntament per generar espais de desenvolupament de les dones, oferint formació, sensibilitza-ció, punts de trobada, lleure, activitats lúdiques, assessorament, suport personal, promoció de l’associacionisme, etc., per tal que totes les dones puguin viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.

Pel que fa a la participació�ciutadana, la creació l’any 1998 del Consell de Dones de Sant Joan Despí, un dels primers de la comarca, ha suposat un element molt important en el desenvolupament de les polítiques de gènere. Ha permès comptar amb un òrgan estable i participatiu. Un bon indicador és que durant els 20 anys de recorregut ha anat incrementant en nombre de dones participants i consolidant les seves funcions. També ha comptat amb el coneixement i reco-neixement de la ciutadania del valor i la tasca que fa. Té diferents reptes de futur, entre ells, el de millorar la difusió per tal d’arribar a nous col·lectius ciutadans.

Sant Joan Despí és un municipi en el qual el�paper�de�les�entitats és remar-cable. Compta al voltant de 100 entitats registrades. La majoria d’elles signen conveni anual amb l’Ajuntament. Estan dividides per àmbits d’actuació. En el moment de la valoració la Regidoria d’Acció Social i Igualtat té 5 entitats registra-des, més dos grups de dones d’activitat estable. Durant aquests anys s’ha fet un

4 1

important esforç per donar suport a les entitats i per crear-ne de noves. Seguint el Pla d’Igualtat Municipal d’Igualtat d’Oportunitats s’ha promogut que siguin les mateixes entitats i les dones les que organitzin activitats i accions a la ciutat, al mateix temps que s’han anat consolidant programes estables sempre comptant amb el seu suport.

Una de les idees que el grup focal va aportar és que a la majoria d’enti-tats mixtes hi participen homes i dones, però els càrrecs de les juntes directi-ves són majoritàriament homes. Aquest fet està relacionat amb el repartiment de les tasques i la falta de temps per dedicar-hi. Sobre aquest element no s’ha inci-dit suficient durant els darrers anys, tot i que sí s’ha reforçat el paper de les dones que participen en aquestes entitats reconeixent la seva tasca i implicant-les en els diferents espais de dones.

Pel que fa a l’impacte de les politiques d’igualtat a la ciutadania, de la mateixa manera que tenen més impacte en les entitats de dones que en les entitats mixtes, també a la ciutadania en general el coneixement i l’impacte del PMI no ha estat uniforme, essent major en aquells col·lectius que ja disposen d’una base de coneixement més amplia en matèria d’igualtat o bé hi estan implicats des del seu àmbit professional, i per d’altres l’impacte ha estat més puntual en d’altres col·lec-tius que han basat la seva participació segons interessos propis.

Tot i els esforços per donar a conèixer el PMI, els seus objectius i les seves accions, observem que hi ha una meitat (52%) de la població enquestada (75 persones) que desconeix l’existència del Pla Municipal d’Oportunitats Dona-Home de Sant Joan Despí, davant el 48% que manifesta que sí el coneix. Encara que gairebé la xifra que una de cada 2 persones enquestades el conegui no és un mal resultat, esdevé un repte de futur millorar aquest percentatge i donar a conèixer el nou Pla Municipal d’Equitat de Gènere, els objectius i les accions que contempla, encara més i millor a la ciutadania.

Amb relació al disseny de la ciutat, l’espai públic ha estat majoritàriament pensat i fet per homes i amb una mentalitat d’ús masculina. Partint d’aquest històric des de l’Ajuntament s’ha treballat per fer-hi millores tot aplicant una mirada amb perspectiva de gènere. Per exemple, s’ha canviat la il·luminació dels carrers posant llum blanca per crear un efecte de millor visibilitat, amb l’objectiu de donar més seguretat a la ciutadania, però aquest aspecte el valoren més les dones. Tant al carrer com als edificis municipals s’han portat a terme actuacions per eliminar les barreres arquitectòniques per facilitar la circulació amb cotxets, carrets, cadires de rodes, etc.

S’ha treballat per millorar l’accés de les dones al�treball�i�l’organització�del�temps. El Departament de Promoció Econòmica compta amb una base de dades segregada per sexe, factor que facilita treballar i planificar el servei amb perspec-tiva de gènere. Durant aquests anys s’han dut a terme diverses polítiques acti-ves d’ocupació específiques per a les dones així com diferents programes dirigits al foment de l’ocupació.


4 2


Algunes�accions�destacables�són:�● Formació ocupacional.● Plans d’ocupació (amb prioritat per les dones).● Bonificacions per a les empreses que contracten dones.En promoure aquestes polítiques es busca no només facilitar l’accés i el

manteniment de les dones al mercat de treball ordinari sinó també facilitar canvis estructurals en l’organització del temps i en els models de producció i reproduc-ció del municipi.

Un dels objectius generals del Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home de Sant Joan Despí ha estat el de promoure estratègies per contribuir a eradicar les violències masclistes que pateixen les dones i avançar en garanties pel que fa al seu dret a una vida lliure de violència. S’han creat diversos serveis per donar suport a les dones, s’han desenvolupat campanyes engegades per altres entitats o institucions, s’ha treballat la prevenció i s’han organitzat actes al voltant del 25 de novembre organitzats des del Consell de Dones.

A partir de novembre del 2004 es va promoure la campanya “Contra la Violència de Gènere totes les nostres veus” amb l’objectiu de sensibilitzar i formar la ciutadania, a través de les associacions, contra la violència que s’exerceix sobre les dones. En aquell moment, més d’una quarantena d’entitats es van adhe-rir a la campanya, que ha continuat comptant amb més adhesions al llarg d’aquests anys i s’ha anat desenvolupant i transformant a partir dels suggeriments de les dones. Atès que som lluny de poder erradicar aquesta problemàtica, la campanya està oberta a les propostes i activitats de totes les entitats, associacions, centres educatius i persones a títol individual que estiguin adherides o no a la campanya.

Sant Joan Despí, al novembre de 2002, va posar en marxa una de les primeres comissions de la comarca contra la violència masclista. Aquest any es va constituir la Comissió contra la violència i es va elaborar un document on s’establia el proto-col de funcionament per les i els professionals que hi formaven part. Aquest docu-ment s’anomenava Circuit local d’atenció a la dona víctima de violència domèstica, hi formaven part els serveis socials, la policia municipal, la Regidoria d’Educació i la Regidoria de Sanitat. L’any 2009, amb la incorporació de nous agents al territori, es va crear el Protocol d’intervenció professional en situacions de violència masclista en l’àmbit de la parella, del qual formaven part els Mossos d’Esquadra, la Policia Local, la Regidoria de Sanitat, els serveis socials, la jurista i la psicòloga del SIAD, el Departament d’Ocupació, el Departament d’Educació i el C.A.S. Fontsanta. Aquest protocol es va revisar i actualitzar l’any 2012. El 2018 se’n va començar a treballar un de nou amb el nom de Protocol local per l’abordatge de les violències masclistes en la parella. El circuit es reuneix cada dos mesos.

A l’avaluació es posa de manifest que l’evolució del Circuit contra la violèn-cia masclista ha estat molt positiva. S’ha aconseguit una bona implicació dels agents que intervenen al territori, la seva participació i coordinació en la detec-ció i l’atenció de casos de violència masclista. A més, es tracta d’un circuit dinà-

4 3

mic i adaptat a l’entorn, elements que es posen de rellevància quan analitzem les constants incorporacions de membres i les diferents revisions que han sofert els protocols utilitzats en consonància sempre amb el marc normatiu. S’ha constituït una xarxa estable de coordinació de professionals de diversos serveis i àmbits. En el moment de l’avaluació, de l’Ajuntament hi participen els departaments d’Educa-ció, Sanitat, Joventut, Serveis Socials, Policia Local, Promoció Econòmica, la jurista i la informadora del SIAD; des d’altres serveis participen Mossos, SIE, ASSIR, CAP, Hospital Moisés Broggi i CAS Fontsanta. Aquests agents, cadascú des del seu àmbit es coordinen per donar una millor atenció a les dones víctimes de violència masclista i, es treballa conjuntament per coordinar els casos i els protocols d’inter-venció de cada servei. Pel que fa a la difusió del Circuit i al seu funcionament es va fer una campanya d’informació a través de xerrades de presentació, especialment en aquells àmbits més implicats, entre els quals destaquen els consells escolars i el Consell Municipal de Dones. L’any 2010 el Circuit va participar en l’elaboració del protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina a Sant Joan Despí, ha organitzat actes i campanyes anuals en contra de la violència masclista i també, els darrers anys ha incorporat la creació i posada en marxa de Punts Liles de prevenció i atenció als assetjaments sexuals a les festes juvenils.

Aquest Circuit integrat per un conjunt de professionals multidisciplinars i multinivell ha contribuït, sens dubte, a promoure estratègies per contribuir a erradicar les violències masclistes que pateixen les dones i avançar en garanties respecte al seu dret a una vida lliure de violència.

Pel que fa a l’avaluació del SIAD, el Servei� d’Informació� i�Atenció� a� les�Dones de Sant Joan Despí, destaquem que la seva posada en marxa va signifi-car un abans i un després a la ciutat respecte a l’atenció a les dones. Des de la seva inauguració es troba ubicat a l’Àrea de Serveis a la Persona, av. Barcelona, 45, es defineix com un servei dirigit a totes les dones que viuen a la ciutat, que té com a finalitat donar resposta a les diferents demandes d’informació i atenció, potenciar els processos d’autonomia de les dones i contribuir a la superació de totes les situacions de desigualtat. Al mateix temps, es constitueix com un instru-ment comunitari per desenvolupar i promoure la participació política i social de les dones al municipi i per avançar en la construcció d’una ciutadania que inclogui la perspectiva de gènere. Les seves funcions són: informació i orientació, atenció i suport personalitzat psicològic i jurídic, servei d'atenció social, actuacions grupals, espai relacional i de referència per a les dones, servei de documentació i obser-vatori de gènere.

Els grups focals coneixen i han valorat especialment l’atenció psicològica i la jurídica especialitzada de dones.

A més del Pla d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home, altres departaments han incorporat la perspectiva de gènere als seus plans i han treballat junt amb la Regidoria d’Acció Social i Igualtat per impulsar mesures i actuacions que recullin la perspectiva de gènere en totes les seves actuacions. Un exemple és el Pla Educa-


4 4


tiu d’Entorn que incorpora mesures i accions que responen al compromís d’aplicar la perspectiva de gènere de manera transversal a les diferents polítiques de joven-tut del municipi, entre les que considerem pertinent destacar xerrades i activitats per treballar i incloure la perspectiva de gènere amb una alta participació i molt bona acollida, en els centres educatius i en el Casal de Joves (Bulevard).

Els diferents catàlegs de serveis que s’adreça anualment als centres de primària i secundària del municipi proposa diferents xerrades i tallers per treballar a classe que fan referència tant a temàtiques d’igualtat com a temàtiques de lluita contra la violència, llenguatge sexista, etc.

També des d’Acció Social i Igualtat s’ha posat en marxa de manera estable el programa #noemtoquiselwhatsapp, per treballar amb l’alumnat de secundària les relacions de parella lliures i trencar els mites de l’amor romàntics, amb la realització de tallers i un concurs de vídeo i que ha tingut una alta acceptació amb la parti-cipació de tot l’alumnat de la ciutat de 4t d’ESO.

Preocupa als grups focals les actuacions que es duen a cap respecte dels joves, en general, duen a terme accions de participació i dinamització de la pobla-ció jove i observen que les i els joves fan un ús diferent dels espais i serveis. Cal també tenir present el repunt de conductes masclistes que s’està produït en el col·lectiu de gent jove. És important destacar les campanyes adreçades a la promoció dels hàbits i estils de vida saludable de l’Oficina jove. També que l’As-sessoria Psicològica i de Salut, amb la que compta està orientada a joves i pares i mares, a les quals s’ha ofert informació, orientació i assessorament en matèria de sexualitat, drogoaddiccions, trastorns d'alimentació, suport en la presa de deci-sions, conflictes familiars, de parella o personals, dificultat en les relacions perso-nals, control de l'estrès, angoixa davant exàmens o situacions de risc, autoestima, soledat, pors, creixement personal. En casos de noies que pateixen desigualtat, violència, abusos, es coordina amb el SIAD.

Alguns dels grups focals van manifestar que coneixien el Protocol per l'esta-bliment de mesures de prevenció i actuació en relació amb l'assetjament psicolò-gic, sexual, per raó de sexe i altres discriminacions a la feina. Aquest document es pot trobar a la intranet a la qual tenen accés els treballadors i les treballado-res de l’Ajuntament. El Pla d’Igualtat Intern aprovat per Ple Municipal el mes de març de 2017 no és tan conegut. Les diferents sessions dels tallers d’eines per una comunicació no sexista, han estat en totes les ocasions molt ben valorades. Aquest taller anava adreçat tant a personal tècnic de l’Ajuntament com a membres de diferents entitats. S’han dut a terme diferents accions, que es valoren positi-vament pel seu impacte, en relació amb la sensibilització del personal de l’Ajunta-ment, de les entitats municipals i de part de la ciutadania.

Respecte de l’àmbit�esportiu, un dels objectius era trencar amb els estereo-tips de gènere en el món de l’esport i potenciar l’esport femení. S’han dut a terme diferents accions i campanyes al voltant per trencar estereotips de gènere en l’àm-bit esportiu i promoure l’esport femení. Les entitats esportives han fet un treball

4 5

força important i que ha tingut resultats visibles, la valoració és que han funcio-nant molt bé. Gràcies a diverses campanyes i accions de discriminació positiva han augmentat els equips femenins i la participació de dones i homes a les activitats esportives del municipi està equilibrada.

Respecte de la salut i el benestar, s’ha treballat, i cal seguir treballant, en polítiques i programes de salut que tinguin en compte la perspectiva de gènere des de l’inici i ofereixin una atenció integral, encaminada a millorar la salut i la qualitat de vida les dones que viuen al municipi, tenint en compte, entre d’altres, les diverses etapes vitals i les diferents realitats personals.



5

C A P Í T O L C I N C

SANT JOAN DESPÍ UNA MIRADA

AL PASSATPER FER UN PAS CAP

AL FUTUR

4 8


Una fotografia del municipi

Sant Joan Despí és un municipi del Baix Llobregat que té una població de 33.873 habitants (dades IDESCAT, del 2017).

En el municipi hi viuen més dones (17.373, un 51,2%) que homes (16.500, un 48,7%) un fet que també es produeix a nivell comarcal i a tot Catalunya.

Aquesta diferència és així en gairebé totes les franges d’edat, i arriba a una diferència en nombres absoluts de més del doble a partir dels 85 anys (454 dones i 197 homes), excepte en la franja d’edat de 0 a 14 anys hi ha més homes (3.026) que dones (2.810).

La població estrangera també és majoritàriament femenina, tot i que el percentatge és molt petit. El que sí que cal destacar és que tant en dones com en homes està per sota la mitjana del Baix Llobregat, una comarca que al mateix temps compta amb un percentatge inferior que el del conjunt de Catalunya.

Tant l’índex d’envelliment5 com el sobreenvelliment6 en la població de Sant Joan Despí segueix la tendència a nivell comarcal i catalana, més dones que homes, arribant en el cas del sobreenvelliment en un percentatge que és més del doble en dones (16%) que en homes (7%). Tot i que en tots els casos, el de Sant Joan Despí és menor al tant per cent comarcal, que és menor en tots els casos al tant per cent català.

Aquests percentatges que són més baixos, en el cas de l’envelliment i el sobre-envelliment són lleugerament superiors en el municipi de Sant Joan Despí quan mirem les dades a nivell de dependència juvenil7: lleugerament més alta en el cas dels homes que de les dones, i més altes a nivell local que comarcal i autonòmic.

L’índex de dependència senil8 és en el cas de les dones més alt que a nivell comarcal i català, i es troba per sobre del 28% en el cas de les dones i del 22% en el dels homes. En el cas dels homes és el mateix percentatge que a nivell comar-cal i menor que a nivell català.

Aquestes dades permeten veure quina és la població del municipi per sexes i franges d’edat i per tant dissenyar i desenvolupar polítiques públiques cohe-rents i que permetin donar resposta a les diferents necessitats que pugui plante-jar cada col·lectiu.

Per una banda s’observa un grup bastant nombrós de població infantil que requereix cures i atencions, principalment feminitzades i provinents de les xarxes familiars; mares, àvies, cangurs, etc.

Els índexs de dependència senil, envelliment i sobreenvelliment, mostren un envelliment de la població. La tendència, també és cap a la feminització de la vellesa. Aquest envelliment ha d’anar de mà de polítiques que promouen l’auto-nomia i un envelliment actiu i saludable, al mateix temps que ha de dotar el muni-cipi d'infraestructures i serveis per aquesta realitat.

Durant els darrers anys, s’ha registrat a tota la zona del Baix Llobregat un canvi en la seva estructura de població: el pas progressiu d’un gràfic de piràmide

(5) Índex d'envellimentÉs el quocient entre el nombrede persones majors de 65 anysi el nombre de joves menorsde 15 anys.

(6) Índex de sobreenvellimentÉs el que indica la proporció de persones de més de 85 anys en relació amb les de 65 anys i més.

(7) Índex de dependència juvenilÉs el quocient entre el nombre de persones menors de 15 anysi el nombre de persones de 15a 64 anys.

(7) Índex de dependència senilÉs el quocient entre el nombrede persones majors de 65 anysi el nombre de persones de 15a 64 anys.

4 9

demogràfica de base estreta a una piràmide amb una base més ampla i amb més capacitat de reemplaçament.

La presència de dones en edat productiva es una oportunitat per sensibilit-zar i treballar al voltant de treballs i temps. Tot i aquesta oportunitat no podem oblidar que el percentatge d’atur del municipi és major en dones (11,28%) que en homes (7,11%).

Compromís de la ciutat amb la igualtat, ante-cedents i condicions prèvies

La ciutat de Sant Joan Despí és un dels municipis pioners en l’aplicació de la perspectiva de gènere a les polítiques municipals.

Des de fa anys es treballa per la igualtat entre dones i homes, reafirmant el compromís per fer visibles les aportacions i contribucions de les dones al municipi, així com facilitant l’accés i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, posant especial èmfasi en aquells àmbits tradicionalment més masculinitzats.

La igualtat real entre dones i homes és un compromís col·lectiu de la ciutat de Sant Joan Despí: l'Ajuntament, les associacions i les entitats són cada cop més sensibles a la necessitat de garantir els drets de les dones i els homes, tenint en compte altres desigualtats i discriminacions que vivim les persones, altres eixos que ens travessen i configuren identitats diferents.

Fa temps que es treballa des de l‘Ajuntament i la Regidoria d’Acció Social i Igualtat amb la voluntat i la dedicació perquè la ciutadania de Sant Joan Despí pugui desenvolupar els seus projectes propis de vida, sense limitacions imposa-des pels rols de gènere ni oportunitats o condicions diferenciades pel fet de ser homes o dones.

Com s’ha contextualitzat en el marc conceptual, el camí cap a l’equitat implica el reconeixement i l’anàlisi prèvia de les desigualtats encara existents, entre d’al-tres trencant el miratge de la igualtat. A més, és totalment imprescindible tenir eines per un cop detectades i analitzades les desigualtats, tant les causes com les conseqüències, poder pensar i desenvolupar accions concretes per tal de reduir i minimitzar les conseqüències i, al mateix temps, frenar i transformar les causes.

Per un futur lliure de sexisme, desigualtats, discriminacions i violències per raó de sexe i/o gènere és imprescindible un present feminista, també ens les polí-tiques públiques i l’Ajuntament de Sant Joan Despí està compromès amb el camí cap aquest futur. Si fem un breu repàs al passat observem que l’any 1998 es va aprovar�la�constitució�del�Consell�Municipal�de�les�Dones�de�Sant�Joan�Despí�un dels més antics de la comarca del Baix Llobregat, que destaca també pel seu compromís amb els drets de les dones i la lluita contra les desigualtats. El consell

U N A M I R A D A A L P A S S A T P E R F E R U N P A S C A P A L F U T U R

5 0


està integrat per representants d’entitats de dones, associacions de veïns i veïnes, partits polítics, sindicats (CCOO, UGT) i entitats mixtes de la ciutat interessa-des en participar en el màxim òrgan de representació i decisió ciutadana pel que respecta a les polítiques públiques per la igualtat d’oportunitats.

Un any més tard, l’any 1999 es crea la Regidoria de la Dona, associada a la Regidoria de Serveis Socials. Tot i que abans del 1999 s'havien fet accions adreçades a dones, entre les quals cal destacar el Programa Municipal de Dones: “Estem per tu Dona”, que oferia atenció psicològica i jurídica. Entre d’altres accions i commemoracions la creació de la regidoria va ser un gran impuls de les polítiques públiques a la ciutat que va permetre treballar en el desenvolupament d’accions dirigides a millorar la situació de les dones santjoanenques.

Així doncs, és des de la legislatura 1999-2003 que a Sant Joan Despí exis-teix la Regidoria de la Dona, adscrita dins del Departament de Serveis Socials a l’Àrea de Serveis a la Persona. Durant aquest període es crea, l’any 2000, el Premi de Relats Breus per a Dones, vigent encara avui amb el nom Premi de Relats Breus per a Dones Gabriela de Frígola.

Des de la creació de la regidoria el 1999 fins al 2007 es va anar treballant en la línia de la visibilització de les dones. El canvi en la denominació de la Regidoria va tenir lloc l’any 2007, quan va començar a anomenar-se Regidoria d’Acció Social i Igualtat amb la intenció d’incidir en la incorporació de la perspectiva de gènere dins la política municipal i en el treball transversal. A part del canvi en la nomen-clatura a partir de l’any 2007 la regidoria es dota d'un pressupost propi que es va incrementant al llarg del temps.

El mateix any 2007 es va aprovar el I Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home de Sant Joan Despí (2007-2010) que va ser prorrogat fins al 2016. Aquest I Pla d'Igualtat va suposar un avenç molt important. Durant aquest període es va poder comptar amb una figura d'agent d'igualtat l’any 2008 (contractada a jornada completa i en adhesió al Programa d'Agents d'igualtat de la Diputació de Barcelona), però malauradament la durada no va sobrepassar l’anualitat.

L’any 2014 es comença a elaborar el Pla d'Igualtat intern de l’Ajuntament, que s'aplica durant aquests anys i s'aprova al 30 de març del 2017.

L’inici del mandat del 2015 va ser un autèntic impuls en el Departament d’Acció Social i Igualtat que ha permès anar incrementant les activitats i accions, així com els projectes i serveis específics en referència a la Igualtat de gènere i les violències masclistes.

● Increment de la participació en actes, activitats, projectes i serveis.● Incorporació d’habitatges de suport a les violències masclistes. ● Increment d’hores de la referent d’igualtat i d’atenció a les dones.● Augment de la difusió● Augment del nombre de participants en el Consell de Dones.● Impuls de noves entitats i grup de dones, per a nous col·lectius i interessos.

5 1

● Inici del treball dirigit a homes del municipi en relació a sensibilització sobre igualtat i violències masclistes.● Novetat en la tipologia de les accions.● Creació del servei d’acompanyament a dones víctimes de violències masclistes.● Impuls de noves entitats i grups de dones.● Programes de prevenció i sensibilització en els instituts que s’han mantingut estables.● Revisió del protocol pel Circuit Local d’Actuació Contra la Violència Masclista.● Treball per impulsar l’ús de la comunicació no sexista.● Creació de Punts Liles de prevenció d’assetjament sexual a les festes juvenils.● Augment del treball amb mirada de gènere des d’altres departaments.Mentre no s’ha fet la revisió del I PMI (2016-2018) s’ha treballat en la

mateixa línia: incorporant les línies dels nous marcs normatius on s’anaven fent recomanacions i obligatorietats que no existien quan es va elaborar el I Pla d’Igual-tat, adequant el pla vigent prorrogat a la realitat i necessitats del moment.

Durant aquests anys el compromís de l’Ajuntament amb l’equitat s’ha mantin-gut intacte. En són exemple el fet que l’Ajuntament està adherit al Programa Dèmeter de l'Agència Metropolitana de transparència (AMB), i que pretén asso-lir un equilibri del 50% entre homes i dones en les empreses, les administracions públiques i la societat civil (aquest programa constitueix un dels objectius de la governança mundial, tal com recull l'Agenda 2030 de les Nacions Unides); així com també el fet que l’Ajuntament va impulsar la creació, juntament amb altres ens locals, de l’Observatori�de�les�Dones�als�Mitjans�de�Comunicació, formant part de la junta directiva.

Per aquest motiu i aquest compromís, es va declarar Sant Joan Despí Ciutat Feminista en un ple de l’Ajuntament el novembre de 2018. Aquesta acció repre-senta una aposta per treballar per l’equitat des de totes les sensibilitats polítiques del municipi.


5 2


El Pla Municipal d'Equitat de Gènere 2019-2022

És el següent pas en aquests avenços que hem relatat cronològicament en el punt anterior. EL PMEG és doncs el document marc que ha de servir de referèn-cia pel que fa a les polítiques d’equitat de la ciutat dels propers quatre anys. L’ob-jectiu d’aquest PMEG és el d’esdevenir el full de ruta de l’Ajuntament de Sant Joan Despí en el seu propòsit de continuar treballant amb estratègies per fer de Sant Joan Despí una ciutat plenament feminista.

És per aquest motiu que s’ha fet a través d’un procés participatiu, tant a la part inicial de valoració i elaboració, i també en la fase final de tancament del document que s’ha compartit per a la seva revisió, internament i de manera trans-versal i alhora amb partits polítics i Consell de Dones.

Dues de les valoracions més destacables en els espais participatius, van ser d’una banda en relació a la transversalitat i d’altra al seguiment i avaluació. En coherència i per tal de garantir-ho en el nou PMEG es posaran en marxa dues comissions, que han de ser eines que permetin tant la transversalitat com el segui-ment i avaluació:

● Comissió Transversal, formada per una amplia representació d’àrees de l’Ajuntament.● Comissió Permanent, formada per Alcaldia, Presidència de l’Àrea de Serveis a la Persona, Recursos Humans, Serveis Socials, Consell de Dones i la Regidoria d'Igualtat. Alhora es preveu de manera sistemàtica que es rendeixint comptes al Consell

de Dones.Pel que fa a l’avaluació de les accions d’aquest Pla es preveu analitzar no

només el resultat esperat obtingut sinó també fer un pas més enllà i analitzar quin és el grau de satisfacció intern respecte de cadascuna de les accions proposa-des. Aquesta avaluació serà liderada per la Regidoria d'Igualtat amb el suport de la Comissió Permanent i la Comissió Transversal, ambdues es crearan a proposta del propi PMEG. Perquè això sigui possible caldrà destinar els recursos necessa-ris que ho puguin garantir.

En el punt 6. Metodologia� d’elaboració� del� Pla� Municipal� d’Equitat� de�Gènere es presenta amb detall quina ha estat la metodologia d’elaboració del PMEG i en el punt 7. El�Pla�d’acció del mateix, on es recullen els diferents objec-tius específics i accions que es contemplen.

5 3


METODOLOGIAD'ELABORACIÓ DEL

PLA MUNICIPALEQUITAT DE

GÈNERE2019-2022

C A P Í T O L S I S

5 6


A continuació es presenta quina ha estat la metodologia de treball que ha permès elaborar el document que teniu entre mans.

Cal destacar que aquest Pla recull i és fruit de diverses estratègiesde�treball:● El lideratge realitzat per la la Regidoria d'Igualtat per implementar les

polítiques d’igualtat.● La valoració que s’ha fet de l’anterior Pla Municipal d’Igualtat d’Oportu-

nitats Dona-Home 2007-2010 prorrogat fins al 2016.● La recopilació de les percepcions i propostes d’accions de millora resul-

tants de les entrevistes en profunditat, grups focals i qüestionari en línia realitzat.● La presentació i recollida d’aportacions al Consell Municipal de Dones,

Circuit Local d’Actuació Contra la Violència Masclista, a la Comissió Permanent del PMEG i en una reunió amb partits polítics.

● El suport i l’acompanyament de dues consultories externes.Aquestes estratègies han tingut com objectiu elaborar un Pla que pogués

recollir la diversitat de veus de la ciutadania en general, i de les dones en particu-lar, i, al mateix temps, garantir un rigor tècnic.

Amb l’objectiu de disposar dels elements d’anàlisi que reflecteixin la reali-tat municipal des d’una perspectiva de gènere, i per tal d’integrar efectivament aquesta dimensió en les estructures, polítiques i programes, a l’hora de realitzar el Pla d’acció del PMEG s’ha dut a terme una anàlisi de la situació actual de la ciutat de Sant Joan Despí en matèria d'igualtat d'oportunitats, que pretén identificar els aspectes que s'hauran de millorar perquè l'Ajuntament executi accions mitjançant la implementació del PMEG amb l'objectiu de detectar i prevenir les discrimina-cions o dificultats que obstaculitzen la plena igualtat.

La metodologia que es presenta a continuació, i que ha estat present en l’ela-boració del Pla d’acció, es fonamenta en 8 principis que considerem clau perquè el PMEG es pugui dissenyar i desenvolupar amb èxit:

● La participació activa dels agents implicats i la ciutadania● La transversalitat de gènere per tal que la perspectiva de gènere sigui incorporada en tots els àmbits de la realitat del municipi.● Les propostes específiques per a dones.● La funcionalitat del Pla.● Les propostes que siguin factibles.● L'avaluació i seguiment del Pla. ● La rendició de comptes, la transparència vers la ciutadania. ● La flexibilitat del propi pla, necessitat d’un document viu.Per l’elaboració de la diagnosi del Pla i l’avaluació del PMI, s’ha treballat des

de tres metodologies: quantitativa, a partir de la recerca i el recull de dades i a través d’indicadors i estadístiques de caire municipal; qualitativa, mitjançant la documentació relacionada amb el municipi, i participativa, a través del qüestio-nari i els grups focals.

5 7

El�Pla�consta�de�tres�fases:● I fase: Anàlisi de la situació actual.● II fase: Elaboració del Pla d’acció.● III fase: Implementació, seguiment i avaluació.Les dues primeres fases ja s’han dut a terme de forma simultània i són les

que han permès elaborar el document que teniu entre mans; analitzar la situació actual del municipi i desenvolupar un Pla d’acció pels propers anys, 2019-2022. La tercera, tal com s’exposa més endavant, comença amb l’aprovació del PMEG ja que en recull el seu desenvolupament, seguiment i avaluació.

I fase i II fase: Anàlisi de la situació actual i ela-boració del Pla d’acció

Per elaborar el Pla d’acció s’ha treballat des de diverses perspectives i en nombrosos espais de representació ciutadana de Sant Joan Despí.

Aquestes fases es van iniciar fa mesos, amb una primera fase d’avaluació del PMI. S’ha treballat des de diverses perspectives i espais de representació ciutadana de Sant Joan Despí. L’obtenció de la informació s’ha fet tenint en compte fonts d’informació:

● Qualitatives: Entrevistes en profunditat, grups focals i enquesta de percepció.● Quantitatives: Dades segregades per sexe per àmbit d'estudi a nivell municipal.Tot emprant les següents tècniques: Anàlisi�documental:● Revisió d’estadístiques anuals.● Revisió d’informes i memòries elaborats per l’Ajuntament.● Anàlisi dels plans, protocols i normatives que afecten de forma directa l’organització i la gestió de les polítiques de gènere a nivell local i general.● Anàlisi d’estudis en la matèria d’igualtat. Treball�de�Camp:● Sessions del grup de treball.● Entrevistes en profunditat semi estructurades.● Sessions de grups focals.● Qüestionari de percepció en línia.A partir del procés d’avaluació del PMI, s’han identificat dos elements que no

s’havien inclòs i que s’han incorporat al PMEG: la necessitat d’obtenir dades amb perspectiva de gènere (segregades per gènere, per poder analitzar el territori i els diferents àmbits, en definitiva, la realitat amb perspectiva de gènere) i de plante-jar indicadors d’avaluació i un seguiment del Pla més acurat.

P L A M U N I C I P A L E Q U I T A T D E G È N E R E 2 0 1 9 - 2 0 2 2

5 8


Així doncs, el plantejament metodològic que sustenta aquesta anàlisi s’ha basat en l’anàlisi documental i l’aplicació de tècniques qualitatives de recollida de dades que incorporen la participació, la retroalimentació i la contribució dels grups de dones, associacions, entitats, organitzacions i ciutadania del municipi, així com de les persones professionals i especialistes involucrades en els processos d’ela-boració de les polítiques locals (personal polític, personal tècnic, etc..), per recap-tar informació i generar propostes i suggeriments respecte a la situació de la igual-tat d'oportunitats a la ciutat.

Al novembre de 2018 l’equip tècnic encarregat de la redacció del conjunt del Pla es va encarregar de fer una proposta inicial d’eixos i objectius així com d’ac-cions concretes a desenvolupar, partint de la base de tot el treball previ descrit anteriorment. En aquest sentit, cal remarcar que durant el treball de camp, a part de l’avaluació del pla anterior i la valoració de l’actualitat, també van sorgir propos-tes i recomanacions del moviment feminista, d’acadèmiques de gènere i es van consultar estudis sobre el tema tractat que s’han tingut en compte i redefinit per tal d’incorporar-les en el Pla d’acció.

Aquesta proposta inicial es va treballar en profunditat en una reunió estratè-gica amb la regidora d’Acció Social i Igualtat i la tècnica de referència; en aquesta reunió es van revisar no només els continguts sinó també l’estructura que hauria de tenir el Pla.

Posteriorment, el document es va presentar en el Consell Municipal de Dones celebrat el dia 10 de desembre de 2018. Es va organitzar una dinàmica participativa amb les dones per tal de recollir les prioritats de cadascun dels eixos proposats, així com diverses aportacions que s’han tingut en compte a l’hora de redactar la versió final. Algunes de les propostes sorgides van en la línia de fer èmfasi en totes aquelles accions relatives a la coeducació i la intervenció amb els i les joves i incorporar en el PMEG i en les seves accions el tractament i abordatge de la violència obstètrica i ginecològica. El Consell va validar el document, així com tot el procés per realitzar-lo.

El 13 de desembre, es va repetir el procediment de presentació i revisió de la proposta inicial a la Comissió permanent, on les persones participants van poder fer un exercici de priorització d’accions concretes, així com expressar possi-bles dubtes d’ubicació d’algunes de les accions. D’aquesta reunió se’n desprèn la reflexió sobre la necessitat d’instar i compartir amb altres administracions recursos i formes de treball a les quals adherir-nos per optimitzar tots els tipus de recur-sos disponibles. D’altra banda, es va destacar la importància i necessitat de poder disposar d’elements discursius per donar suport i justificar les accions del PMEG.

Amb data 11 de desembre, es va reunir el Circuit Local d’Actuació Contra la Violència Masclista i es va aprofitar per presentar i treballar sobre l’Eix 6: Inter-venció integral contra les violències masclistes que va rebre diverses aportacions. D’aquesta reunió i de les reflexions expressades se’n va acabar derivant un canvi important pel que fa als objectius de cadascun dels eixos. Finalment, s’han divi-

5 9

dit per eix, objectius generals i objectius específics. A més a més de propostes concretes que han quedat recollides en el document final, com per exemple la necessitat d’establir un calendari de supervisions per a les professionals del circuit, cal destacar que des de la Policia Local també hi ha hagut molt interès en la revi-sió del PMEG, i fins i tot van enviar un document amb suggeriments diversos, que han estat incorporats al pla d’acció.

Finalment, per culminar tot aquest procés d’obertura i revisió del PMEG el document es va presentar l’11 de febrer a tots els partits polítics amb represen-tació al Ple Municipal de Sant Joan Despí. D’aquesta reunió va sorgir la proposta d’ampliar el marc normatiu, aportacions que en la majoria d’ocasions s’han tingut en compte i queden recollides en el punt 3 del document, com per exemple el fet de fer esment a la normativa local.

III fase Implementació, seguiment i avaluació

Com ja hem comentat anteriorment, la implementació del PMEG es perllon-garà entre els anys 2019 i 2022, i serà tasca de la Regidoria d'Igualtat i el Consell de Dones liderar el seguiment i avaluació de les accions que se’n desprenen.

Aquesta tasca es farà amb el suport de dues comissions de treball transver-sal creades expressament per assegurar no només l’acompliment dels diversos compromisos amb el PMEG sinó també el seguiment i avaluació de les accions proposades i el grau de satisfacció intern respecte dels resultats obtinguts i, si s’escau, ajustar o revisar algunes de les accions.

D’una banda doncs, hi haurà la Comissió Permanent d’Igualtat, que comptarà amb una persona representant d’Alcaldia, l’Àrea de Serveis a la Persona, RRHH, el Consell de Dones i la Regidoria d'Igualtat. Aquesta comissió es reunirà dues vegades l'any: pels volts de maig i a l’octubre. D’altra banda, hi haurà la Comissió Transversal d’Igualtat que comptarà amb una persona representant de Comunica-ció, Esports, Promoció Econòmica, Joventut, Gent Gran, Salut, Cultura, Promoció Associativa, Urbanisme, Educació i la Comissió Permanent mateixa. Aquesta, en canvi, es reunirà només una vegada l'any, pels volts de gener.

A més cada acció concreta que apareix té uns indicadors i uns mecanismes d’avaluació que han de permetre fer un seguiment de cadascuna.

Aquesta tercera fase, la implementació, el seguiment i l’avaluació, han de permetre poder saber com va l’execució de les accions i la consecució/assoliment dels objectius plantejats i dotar d’informació actualitzada i precisa sobre la imple-mentació del Pla així com l’adequació de les accions concretes que hi apareixen.

P L A M U N I C I P A L E Q U I T A T D E G È N E R E 2 0 1 9 - 2 0 2 2

PLAD'ACCIÓ

C A P Í T O L S E T

6 2


A continuació presentem els 6 eixos estratègics sorgits de tot el procés d’anàlisi i participació ciutadana per al desenvolupament del PMEG:

Eix 1. Transversalitat de gènere

S’hi contemplen totes aquelles accions que tenen a veure amb establir la perspectiva de gènere com acció de govern, incloent-hi totes les àrees municipals i dotant-la dels recursos necessaris per fer-ho possible. En aquest eix s’incorporen els pressupostos i la integració de la comunicació no sexista.

Eix 2. Transformació cap a una ciutat feminista

Amb aquest eix es pretén transformar des de la base i a totes les edats, espais i àmbits de la ciutat. No deixar cap escletxa sense intervenció per trencar amb els valors tradicionals androcentristes i heteropatriarcals per tal d’educar en equitat tant des de la primera infància com en les edats més avançades, així com també promoure noves masculinitats.

Eix 3. Participació inclusiva

Es persegueix l’objectiu de garantir la presència de les dones facilitant la seva incorporació en tots els espais i àmbits de la ciutat tendint cap a la paritat. Així mateix, visibilitzar i posar en valor la participació de les dones en les associacions, organitzacions, entitats locals o xarxes informals.

Eix 4. Corresponsabilitat, treballs i usos del temps

La intenció d’aquest eix és visibilitzar les desigualtats d’accés i manteniment entre homes i dones al món laboral i, per tant, facilitar-ne la igualtat d’oportuni-tats. A més, es pretén generar un nou equilibri entre els usos dels temps i el treball productiu i posar en valor els treballs de cures.

6 3

Eix 5. Qualitat de vida

Mitjançant aquest eix es vol aconseguir una ciutat que abordi la salut des d’una mirada integral i no només com a absència de malaltia. És a dir, una ciutat amb perspectiva de gènere que garanteixi la qualitat de vida de les dones. Per fer-ho, es volen proporcionar espais segurs de lleure per a les dones, posar en valor i generar recursos i serveis per a l’atenció de persones cuidadores i incloure la variable de gènere als estudis, memòries o projectes elaborats des dels serveis socials, de salut i esports, entre d’altres accions.

Eix 6. Intervenció integral contra les violències masclistes

Els objectius de l’eix són erradicar qualsevol tipus, forma i àmbit de violència masclista a Sant Joan Despí i arreu. Per tal d’aconseguir aquesta fita, cal augmen-tar els recursos destinats a l’abordatge de les violències masclistes, així com visi-bilitzar, sensibilitzar i prevenir sobre aquest problema social en totes les seves formes i àmbits. A més, aquest eix contempla l’atenció a la recuperació i repara-ció de les dones víctimes de violències masclistes i dels seus fills i filles, i de forma innovadora la intenció d’iniciar atenció a homes agressors.

El Pla d’acció compta amb un total de 18 objectius generals dels quals se’n desprenen un total de 93 objectius específics amb les seves corresponents accions a desenvolupar durant el període 2019-2022. Cadascuna d’elles va acompanyada d’un termini d’execució així com també dels indicadors, tant qualitatius com quan-titatius, per a la seva posterior avaluació. En el pla d’acció trobem propostes d’exe-cució a curt termini (2019-20), propostes d’execució a mig termini (2019-21) i propostes d’execució a llarg termini (2019-22). A més a més, les accions tenen relacionats els serveis directament responsables de la seva execució i seguiment per facilitar-ne la posterior avaluació i rendició de comptes.

Cada eix del Pla d’acció consta de cinc columnes. La primera, objectiu espe-cífic, descriu tot allò relacionat amb cadascun dels objectius generals que es desprenen dels eixos estratègics. La segona, termini, és la que indica en quin termini (curt, mitjà o llarg) es preveu desenvolupar les accions; la tercera, accions i indicadors, recull què s’haurà de desenvolupar per aconseguir els objectius espe-cífics i quins seran els indicadors a avaluar. La quarta, responsable, recollirà l’agent que s’haurà fer càrrec de l’execució i el seguiment de les accions, i la darrera, resul-tat esperat, recull què es vol aconseguir en plantejar aquestes accions.

P L A D ' A C C I Ó

6 4


Eix 1. Transversalitat de gènere

Objectiu

Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

1.1.1. Adjudicar una partida

pressupostària pròpia per laimplementació del Pla Municipal

d'Equitat Gènere 2019-2022

1.2.1.Donar a conèixer

el Pla Municipal d'Equitatde Gènere 2019-2022

1.1.2.Dotar l'Ajuntament

de la figurad'Agent d'Igualtat

TERMINI

TERMINI

1.1.�Establir�la�perspectiva�de�gènere�com�un�eix�prioritaria�l'acció�de�govern

1.2.�Iniciar�la�transversalització�de�les�polítiques�d’equitata totes les àrees municipals.

CT

CT

CT

CT

CT

CT

CT

CT

CT

CT

ACCIONSINDICADORS

ACCIONSINDICADORS

RESPONSABLE

RESPONSABLE

RESULTATESPERAT

RESULTATESPERAT

SíAdjudicació de la partida

Creació de lafigura d'Agent d'Igualtat.

Nombre d'accions dedifusió de la guia pràctica

Nombre d'accionsde difusió del PMEG

Inclusió d'informaciósobre el PMEG i la guiapràctica a la pàgina web

de l'Ajuntament

Elaboració de la guiapràctica del PMEG

Creació del logotipi la imatge del PMEG

Import de la partida

Pressupost destinat

Tipus de jornada laboralque cobreix

Ajuntament SJD

ComissióPermanent iComunicació

Regidoriad'Igualtat i

Comunicació


Comunicació

RRHH

Ajuntament SJD

Regidoriad'Igualtat

Ajuntament SJD

RRHH


SÍ

SÍ

3 <

Augmentdel 5%anual

SÍ

Segons taulasalarial i conveni

3 <

Sencera

SÍ

6 5

MT

CT

CT

CT

CT

CT

MT

MT

CT

CT

CT

CT

CT

CT

CT

Nombre d'exemplars del materialde doble ús repartits

Nombre de recursos facilitats a les diferents regidories

Elaboració d'un material de dobleús amb el contingut del pla

Inclusió PMEG a la webper el personal de l'Ajuntament

fer consultes i aportacions

Nombre dereunions anuals.

Nombre dereunions anuals

Nombred'hores anuals

Creació dela comissió

Nombre d'agents participants

Nombre d'hores anuals

Nombre de regidoriesrepresentades

Participació garantida a cada CTDades segregades per sexe

Nombre de persones participants. Dades segregades per sexe

Nombre de personesque en formen part.

Dades segregades per sexe


ComissióTransversal

ComissióPermanent


Regidoriad'Igualtat

80%Paritària

7Paritària


ComissióPermanent


ComissióPermanent

14 Paritària

5 Paritària


ComissióPermanent

200 <

2 <

SÍ

SÍ

Sí

1 <

2 <

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

3 <

4 <

Paritària

Sí


1.2.2. Fer servir de forma regular criteris de llenguatge no sexista i inclusiu en els docu-

ments interns i externes de l'Ajuntament

1.2.3.Crear una comissió de treball

transversal formada per un equiptècnic de persones multidisciplinar

i multinivell liderat per la figura de l'agent d'igualtat amb formació específica.

Aquesta comissió tindrà la capacitatde fer noves propostes d'acció

o reajustar les existents del PMEG

1.2.4.Crear una comissió permanent

d'igualtat que s'encarreguide fer seguiment i avaluaciódel Pla Municipal d'Equitat

de Gènere 2019-2022

1.2.1.Donar a conèixer

el Pla Municipal d'Equitatde Gènere 2019-2022

P L A D ' A C C I Ó · E I X 1 : T R A N S V E R S A L I T A T D E G È N E R E

6 6


Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC

1.3.1.Impulsar formacions específiquesen matèria d'igualtat per al personal

polític i tècnic de l'Ajuntament,amb especial èmfasi en aquelles persones

que treballen de cara al públic

1.3.2. Dissenyar una basede dades que faciliti la recollida

d'informació estadísticadesagregada per sexe per a tots

els departaments de l'Ajuntament

1.3.3. Incorporarla perspectiva de gènere

als pressupostosmunicipals

1.3.4. Incorporar criterisd'igualtat en els plecs

de condicions pera la prestació

de serveis municipals

TERMINI ACCIONSINDICADORS

1.3. Donar visibilitat a les accions de gèneredes de totes les àrees municipals.

MT

M-LLT

LLT

MT

MT

MT

LLT

M-LLT

Nombre i tipologiade les formacions ofertes

Informe d'anàlisi de ladespesa anual per regidories,

% que representen elsprogrames de polítiquesd'equitat sobre el total

Nombre de persones participants.Dades segregades per sexe

Nombre de regidoriesque l'utilitzen

Informe d'anàlisi de ladespesa anual general

del capítol 1 entre despesadestinada a homes

i despesa destinada a dones

Nombre de clàusulesincorporades

Facilitació de la“Guia per a la incorporació

de la perspectiva degènere en els contractes

públics” a totesles regidories

Disseny de la base de dades

RESPONSABLE RESULTATESPERAT

Sí

Sí

Serveis Generals

Regidoriad'Igualtat i RRHH

Regidoriad'Igualtat i Alcaldia


Contractactació

Regidoriad'Igualtat i RRHH



RRHH

SÍ

50% <

1 <

20 <

Sí

Sencera

6 7

TERMINI ACCIONSINDICADORS RESPONSABLE RESULTAT

ESPERAT

2.1. Trencar amb els valors tradicionals basatsen l’androcentrisme i l’heteropatriarcat.

CT Sí

MT

CT

Nombre i tipologia deles formacions organitzades

Nombre de persones participants(segregades per sexe)

Elaboració i difusió d'una Guiade Comunicació Inclusiva

Regidoriad'Igualtat


SÍ

MT

MT

MT

Organització de sessionsinformatives sobre

la importància i necessitatde plans d'igualtat

Nombre de personesparticipants

(segregades per sexe)

Nombre i tipusd'agents participants

Regidories d'Igualtat, Promoció Associa-

tiva, PromocióEconòmica i

Polítiques Socials, Comunitàriesi Diversitats

Regidories d'Igualtat, Promoció Associa-

tiva, PromocióEconòmica i


Sí

30 <

4 <

30 <

Eix 2. Transformació cap a una ciutat feminista

2.1.1. Promoure formacions adreçadesa trencar amb els estereotips de gènere

en diferents edats i espais

2.1.6. Promoureplans d'igualtat entre

el teixit associatiu,comercial i empresarial

de la cura

2.1.2. Millorar i actualitzar els mitjansi suports comunicatius de les entitats

d'acord amb la transversalitat de gènere

MT

MT

LLT

MT

LLT Ajuntament SJD

Nombre i tipus d'accionsde difusió

Elaboracióde la guia

Nombrede sancions

Creació i publicació de la guiade publicitat no sexista

Nombre i tipus d'accionsde difusió


Comunicació


Comunicació


Comunicació


Comunicació

2 <

Sí

Sí

3 <

0

2.1.4. Elaborar una guia d'úsde llenguatge no sexista i inclusiuper al personal de l'Ajuntament

i la ciutadania

2.1.5. Incorporar sancionssobre publicitat sexista

a les ordenances municipals

2.1.3. Fer difusió del decàleg pera una millor representació de les dones

en els mitjans de comunicació

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

P L A D ' A C C I Ó · E I X 2 : T R A N S F O R M A C I Ó C A P A U N A C I U T A T F E M I N I S T A

Regidories d'Igualtat, Pro-moció Associativa, Salut,

Esports, Polítiques Socials, Comunitàries i Diversitats, Medi Ambient, Joventut,

Gent Gran, Educaciói Comunicació

6 8


Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC

2.1.7. Promourela certificació "Espai Lila"

entre entitats, organitzacions,centres educatius, empreses

i comerços

2.2.1. Oferir formacióespecífica per a monitors

i monitores esportives

2.2.2. Utilitzar criteris no sexistesi inclusius en la retolació de les oficines,espais i equipaments de l'Ajuntament.

Revisió i, si s'escau, adaptació,de la retolació dels diferents serveisi espais de l'Ajuntament amb criterisde llenguatge no sexista i inclusiu

2.2.3. Mantenir l'ofertad'activitats coeducatives

adreçades a infants de les escolesper tal de fomentar noves

actituds i rols

2.2.4. Fomentar espais,jocs i joguines als patis de les escoles

on els infants puguin participarconjuntament i compartir,amb una mirada de gènere


ESPERAT

2.2. Educar amb valors d’equitat des de la primera infànciai al llarg de la vida.

LLT

MT

M-LLT

CT

MT

Sí

1 <

Sí

Sí

Sí

LLT

MT

M-LLT

CT

MT

MT

LLT

MT

Creació del documentde requisits per obtenir

el Certificat Lila

Nombre i tipusde formacionsorganitzades

Realització de la revisiódels diferents serveis i espais

Nombre d'activitatscoeducatives ofertes

Anàlisi dels usos delsespais i els temps al pati

Promoció de lacreació Espai Lila

Nombre persones participants(segregades per sexe)

Nombrede revisions

Pressupostdestinat

Desenvolupamentd'un projecte detransformació

Nombre de centreseducatius participants

Nombre de certificatsEspai Lila

Nombrede campanyes

2.1.8. Crear campanyes de consum no sexista, especialment adreçades al joc i la joguina


Regidoriad'Igualtat



Regidoriesd'Igualtat, Educació

i Joventut

Regidoriesd'Igualtat, GentGran i Esports

Regidoriesd'Igualtat i Educació





Igual ó< a anysanteriors

Igual ó< a anysanteriors

Regidoriesd'Igualtat, GentGran i Esports

ComissióPermanent

20 <

10 <

80%

20 <

20 <

3 <

6 9

Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC

2.3.1. Programar tallersdirigits a homes en matèria

de conciliació, corresponsabilitati trencament d'estereotips

de gènere

2.2.5. Crear un registrede bones pràctiques en matèria

de polítiques d'equitat

2.2.6. Crear una comissióde coeducació del municipi

2.2.7. Dotar-nos de premisi beques que promocionin,

l'estudi, la recerca, la producció,la creació i el talent de les dones

en tots els àmbits

MT

LLT

1 <

5 <

Sí

1 <

Sí

Sí

MT

LLT

MT

MT

MT

LLT

MT

MT

Creaciódel registre.


Regidoriad'Igualtat

Regidoriesd'Igualtat iEducació








Nombre i tipus d'accionsde difusió.

Nombre de premisi beques de nova creació.

Nombre i tipus de bonespràctiques introduïdes.

Incorporació de la perspectivade gènere en els ja existents.

Nombre i tipus d'agentsparticipants.

Nombre de persones participants(segregades per sexe).

Nombre de premis i bequeson s'hagi incorporat.

Nombre de propostesrebudes.

ComissióTransversal i

Regidoria Educació

10 <

3 <

100%

4 <


ESPERAT

2.3.�Promoure�les�noves�masculinitats�així�com�buscaraliances entre els homes en la lluita feminista.

MT 1 <

MT

MT

Nombre i tipus de tallersprogramats

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Nombre d'homesparticipants

Breu informede valoració dels mateixos

10 <

Sí

P L A D ' A C C I Ó · E I X 2 : T R A N S F O R M A C I Ó C A P A U N A C I U T A T F E M I N I S T A

7 0


2.3.2. Crear grupsd'homes o de referentsde noves masculinitats

LLT

LLT

LLT

SíNombre de nous grups creats

Nombre d'homes participants

Informe d'anàlisi de lesaportacions dels mateixos

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

20 <

20 <

7 1

TERMINI

3.1.Dinamitzar�la�participació�de�les�dones�a�totes�les�organitzacions,institucions,�associacions�en�la�participació�ciutadana�en�general

LLT

LLT

MT

LLT

MT

MT

LLT

LLT

MT

MT

LLT

MT

ACCIONSINDICADORS RESPONSABLE RESULTAT

ESPERAT

Sí

Sí

1 <

10 <

10 <

Sí

Creació del CIRD

Nombre de persones participants.Segregades per sexe

Nombre de persones participants.Segregades per sexe

Informe sobre el nombred'espais en els que

s'ha introduït contingut

Desenvolupament decampanyes i activitats temàtiques

Nombre deformacions programades

Regidoriad'Igualtati Alcaldia


Regidoriad'Igualtat


Pressupostdestinat

Nombre d'entitats participants

Nombre d'entitats participants

Creacióde la Xarxa

Nombre dereunions anuals

Pressupostdestinat

Regidoriad'Igualtat


Regidories d'Igualtat,Promoció

Associativai Polítiques

Socials,Comunitàriesi Diversitats

Regidories d'Igualtat,Promoció

Associativai Polítiques

Socials,Comunitàriesi Diversitats


Regidoriad'Igualtat

(i departamentsque tenenconsells,

comissionsi taules)

4000 -8000 €

5 <

5 <

Sí

2 <

1.000 €

3.1.1. Promoure la creació d'unCentre d'Informació i Recursos per Dones

(CIRD) com a eix vertebrador deles polítiques de gènere del municipi

3.1.2. Crear la XarxaTransversal d'Igualtat

a la ciutat

3.1.3. Oferir formaciódirigida al teixit associatiu

per incorporar la perspectivade gènere

3.1.4. Promoure la participacióde les dones en aquells àmbitson estan menys representades

3.1.5. Introduir temes i accionsrelacionades amb l'equitat en els fòrums,

taules i consells municipals com aestratègia de sensibilització en la

participació ciutadana

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

Eix 3. Participació inclusiva

P L A D ' A C C I Ó · E I X 3 : P A R T I C I P A C I Ó I N C L U S I V A

7 2


3.1.6. Promoure la participacióde les dones en els òrgans de govern,decisió i representació de les entitats

3.1.7. Recollir i visibilitzar,en una base de dades o informe,les dades segregades per sexe

de les persones adscritesa l'àmbit associatiu del municipi

CT

LLT

LLT

Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC TERMINI ACCIONSINDICADORS RESPONSABLE RESULTAT

ESPERAT

3.�2.�Garantir�la�presència�de�les�dones�facilitant�la�seva�incorporacióen tots els espais i àmbits de la ciutat tendint cap a la paritat.

3.2.1. Facilitar la participacióde totes les dones essent especialment

sensibles amb les diversitats

3.2.3. Elaborar una carta per enviar alspartits polítics abans dels comicis electorals

demanant que facin llistes paritàries

3.2.2. Crear clàusulesen les subvencions que puntuïn extra

els projectes amb perspectivade gènere

CT

MT

CT

MT

CT

MT

MT

CT

Sí

Realització de la basede dades o l'informe

Publicació i publicitatde l'informe

Facilitació d'informacióa les associacions jaexistents per tal de

potenciar la presènciade les dones dins d'elles



Regidoriad'Igualtat

ComissióPermanent

Regidoriad'Igualtat


Regidoriad'Igualtat



ComissióPermanent


Sí

Sí

3 <

Sí

Contacte amb diferentscol·lectius de dones

Creacióde les clàusules

Nombre de col·lectiusnous implicats

Nombre de col·lectiusnous implicats

Nombre d'accions realitzadesper col·lectius diversos

Nombre de projectespresentats amb visió de gènere

Nombre de subvencionsamb visió de gènere

atorgades (sobre el total)

Nombre de subvencions amb visió de gènere atorgades (sobre el total)

2 <

100%

3 <

50%

50%

50%

7 3

3.2.4. Donar suport tècnic i formatiuaixí com assessorament per a la gestió

i/o nova creació de les entitats de donesper facilitar la seva organització

i desenvolupament

3.3.2. Visibilitzar i posar en valorla participació de les dones en les

associacions, organitzacions,entitats locals o xarxes informals

3.3.1. Crear una bústiade suggeriments per recollir les

propostes de la ciutadania en relacióa les propostes feministes

Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC TERMINI

3.�3.�Donar�visibilitat�i�reconeixement�a�la�participaciói aportacions de les dones.

MT

LLT

MT

LLT

LLT

CT

MT

CT

CT

MT

CT

3.2.5. Afavorir l'ús dels nomsde dones i de noms d'espais

de dones al nomenclàtor


ESPERAT

Regidoriad'Igualtat

ComissióPermanent

Regidoriad'Igualtat

ComissióPermanent

ComissióPermanent

Regidoriad'Igualtat

Regidoriesd'Igualtat, PromocióAssociativa, Salut,

Esports,Polítiques socials,

Comunitàriesi Diversitats,

Medi Ambient, Joventut, GentGran i Educació

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Nombred'assessoraments realitzats

Nombre de nom d'espais de dones introduïts al nomenclàtor

Creacióde la bústia

Nombre de noms d'espaisde dones introduïts al nomenclàtor

Nombre d'accionsper publicitar la bústia

Nombres d'accionsde les entitats

Promoció i participacióde les dones a través

de les clàusulesde subvencions d'entitats

Nombre desuggeriments recollits

Creació d'una comissióencarregada de preparar

un informe amb propostesde noms d'espais

Nombre d'entitats beneficiades

Nombre d'entitats beneficiades

1 <

100%

5 <

1 <

Sí

Sí

5 <

3 <

5 <

1 <

Sí

P L A D ' A C C I Ó · E I X 3 : P A R T I C I P A C I Ó I N C L U S I V A

7 4


3.3.2. Visibilitzar i posar en valorla participació de les dones en les

associacions, organitzacions,entitats locals o xarxes informals

3.3.3. Donar visibilitat del paperde les dones a la ciutat al llarg

de la història i en l'actualitata través dels "Itineraris de dones"

CT

CT

CT

Sí

Reflexió sobrela incorporacióde les dones en

els espais decoordinació i reunióamb les entitats

Incorporació de continguts en lesformacions previstes a la ciutadania

Incorporació de contingutsen les formacions previstes

a la ciutadania

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidories d' Igualtat, Promoció Associativa, Salut, Esports, Políti-

ques socials, Comuni-tàries i Diversitats, Medi

Ambient, Joventut, Gent Gran i Educació

Sí

Sí

3.3.5. Generar genealogia femeninarecuperant la memòria històrica

i la contribució de les dones

3.3.6. Commemorar el 8 de març,Dia Internacional pels drets

de les dones

3.3.4. Fer exposicions, xerrades,seminaris i debats sobre les aportacions

culturals, artístiques i científiquesde les dones

LLT

CT

CT

CT

CT

Publicació i difusió de lacontribució de les dones

al llarg de la històriaen el municipi

Nombre d'activitats organitzades

Informe de valoracióde cadascuna

Redacció d'un informed'avaluació de la

commemoració i les diferentsaccions englobades

Regidoriad'Igualtat,

Arxiu històrici Comunicació

Regidoriesd'Igualtat i Cultura

Regidoriad'Igualtat

Regidoriesd'Igualtat i Cultura

Regidoriad'Igualtat

Sí

2 <

Sí

Sí

Sí

Commemoració institucional el 8 de març

7 5

TERMINI

4.1. Visibilitzar les desigualtats d’accés i mantenimententre�homes�i�dones�al�món�laboral.

MT

MT

MT

MT

MT

MT

CT

MT

4.1.1. Crear la Xarxa Municipalde Dones Emprenedores

4.1.2. Introduir en l'orientació pera la formació i el treball adreçada

a l'alumnat del darrer curs de secundària,batxillerat i mòduls, informació sobrecom escollir una professió sense biaixde gènere, tractant continguts sobrela situació laboral de dones i homes

en l'educació i en el mercat de treball

4.1.3. Sensibilitzar la ciutadaniasobre les desigualtats laborals i,especialment, la bretxa salarial,

el terra enganxifós la desigualtathoritzontal i vertical

4.1.4. Realitzar campanyesde sensibilització per tal que la ciutadaniasigui conscient dels estereotips de gènere

vinculats a algunes professions

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

Eix 4. Corresponsabilitat, treballs i usos del temps


ESPERAT

Sí

1 <

5 <

1 <

Nombre d'agents participants

Nombre d'accions realitzadesRegidoriad'Igualtat


Accions de suport a lesorientadores de totsels centres educatius

Nombre de dones participants

Nombre de campanyesrealitzades

Creacióde la Xarxa

1 <

5 <

1 <

50 <

Nombre de reunionsque s'han dut a terme

Regidoriesd'Igualtat i Promoció

Econòmica


Econòmica


Econòmica


Econòmica

Regidoriesd'Igualtat,Educació

i Serveis Socials


Econòmica

Nombre d'accionsque s'han dut a terme

P L A D 'A C C I Ó · E I X 4 : C O R R E S P O N S A B I L I TAT, T R E B A L L S I U S O S D E L T E M P S

Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC

7 6


4.2.1. Intensificar accionsper promoure la incorporació

laboral de dones amb riscd'exclusió social

TERMINI

4.2.�Facilitar�la�incorporació�i�el�manteniment�de�les�dones�al�mercatlaboral en igualtat d’oportunitats i en condicions dignes.

CT


ESPERAT

Sí

4.2.3. Generar sinergiesamb empreses del municipi

que compten amb plans d'igualtati polítiques de RSC per als

possibles processosde contractació

4.2.4. Promoure la creacióde plans d'igualtat a les empreses

CT

MT

MT

MT

MT

MT

MT

MT

4.2.2. Donar a conèixerbones pràctiques empresarials

en matèria d'igualtat


Econòmica


Econòmica


Econòmica


Econòmica


Econòmica


Econòmica


Econòmica


Econòmica


Econòmica

8 <

3 <

3 <

1 <

3 <

3 <

1 <

Nombre dedones participants

Nombre d'accionsde difusió de

bones pràctiquesempresarials

Nombre d'iniciativesconjuntes sorgides

Nombre d'iniciativesconjuntes sorgides

Nombre de reunionsorganitzades

Nombre de reunionsorganitzades.

Nombre d'empresesparticipants

Nombre de reunionsorganitzades

Creació de programesde mentoritzacióde les dones per

a la inserció laboral,que contemplin

les necessitats reals i lesvariables, entre d'altres,d'edat, nivell d'estudis,

càrregues familiarso ètnia

3 <

Nombrede personesparticipants

7 7

4.2.5. Desenvolupar una políticade recursos humans que promogui

i apliqui el principi d'igualtatd'oportunitats entre dones i homes

4.3.2. Promoure que les activitatsorganitzades per l'Ajuntament tinguin

en compte horaris i recursosque facilitin la conciliació

4.2.6. Promoure la formaciói la ocupació de les dones respectant

la diversitat, a través d'assessoramentsindividualitzats i xerrades obertessobre ofertes de feina i formació

4.3.1. Impulsar un pactelocal per conciliar el tempsde cura, de treball assalariat

i temps personal que afavoreixinla corresponsabilitat

MT

MT

MT

CT

MT

CT

TERMINI

4.3. Generar un nou equilibri entre els usos dels tempsi�el�treball�productiu�i�de�cures.

LLT

LLT

LLT

LLT

LLT


Econòmica


Econòmica


Econòmica

Regidoriad'Igualtati RRHH

Avaluació i seguimentdel Pla d'igualta intern

de l'Ajuntament

Nombre de xerradesorganitzades

Nombre de donesparticipants

Creació d'un decàleg per organitzar actes amb perspectiva de gènere

Nombre d'assessoramentsrealitzats

Nombre d'accions dedifusió del decàleg

1 <

1 <

10 <

Sí

1 <

3 <


ESPERAT

Sí

5 <

Sí

Sí

100%

Creació d'unacomissió d'impuls



Regidoriad'Igualtat


Regidoriad'Igualtat



Nombre d'agentsparticipants

Nombre de personesparticipants

Redacció del pacte

Signatura del pacteper part de tots els partitspolítics amb representació

al ple municipal.Nombre d'empreses

i entitats que s'hi sumen

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

P L A D 'A C C I Ó · E I X 4 : C O R R E S P O N S A B I L I TAT, T R E B A L L S I U S O S D E L T E M P S

7 8


Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC

4.4.1. Realitzar actuacionsde sensibilització per tal

de fomentar la corresponsabilitatentre dones i homes

en les tasques de la llar,incloent-hi accions adreçades

a la gent joves i adolescent

4.4.2. Impulsar accionsque permetin prestigiar

les persones professionals del'àmbit de les cures promovent

el diàleg entre els diferentsagents socials

TERMINI

4.4. Posar en valor els treballs de curesposant-les al centre de la vida

MT

MT

CT

CT

CT

CT


ESPERAT

Sí

Sí

Realització d'una campanyade sensibilització local

a la ciutadania

Realització de formacions desensibilització als professionals

de l'Ajuntament

Nombre de formacionsrealitzades

Nombre depersones implicades

Nombred'agents implicats

Informe d'avaluació

Regidories d'Igualtat i Polítiques Socials, Co-munitàries i Diversitats




Regidoriesd'Igualtati Joventut

Regidoriesd'Igualtati RRHH

Sí

5 <

3 <

Sí

7 9

TERMINI

5.1.�Construir�Sant�Joan�Despí�amb�perspectiva�de�gènere

MT

CT

CT

CT

CT

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

Eix 5. Qualitat de vida

5.1.1. Garantir espaisde lleure inclusiuper a les dones.

5.1.7. Commemorar el 28 de maig,Dia Internacional d'acció per la salut

de les dones

5.1.5. Reconèixer el rolfemení als esports

5.1.6. Incloure la variable de gènere alsestudis, memòries o projectes elaborats

des dels serveis socials, de salut i esports


ESPERAT

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

Creació de cartells de difusió en elsespais d'oci que expliquin com actuaren cas d'agressió sexista i/o masclista

Promoure un reconeixementanual a alguna dona que

Creació d'una llista amb les dadesi informes que es fan. Mirar quinstenen dades segregades i quins no

Regidoriesd'Igualtat, Cultura

i Joventut


i Joventut


i Joventut

Regidoriad'Igualtati Esports

Regidories d'Igual-tat, Esports, Salut i

Serveis Socials

Regidoriad'Igualtat

Regidoriesd'Igualtat i Salut

Realització de xerradesi tallers al voltant del 28 maig

MT

CT

MT

MT

CT

MT

MT

MT

5.1.2. Promoure des de lesadministracions l'atenció i cura d'infants

i persones dependents

5.1.3. Posar en valor i generar recursosi serveis per a l'atenció de persones

cuidadores amb perspectiva de gènere

5.1.4. Promoure xarxesde voluntariat i sororitatamb mirada de gènered'acompanyament per

a les persones depenents

Sí

Sí

1 <

Sí

Sí

1 <

Sí

5 <

Regidoria deGent Gran

i Serveis Socials


Serveis Socials


Serveis Socials


Serveis Socials

Serveis Socials

Regidoriad'Igualtat

Nombre decartells penjats

Nombred'alertes rebudes

Desenvolupament d'ajuts,projectes i programes específics

Reunions de promociói trobada

Creació d'espais d'atenció i curaa persones cuidadores

Projectes generats

Accions de sensibilitzaciói informació

Nombre de persones implicades

Promoció dels drets sexualsi reproductius de les dones

P L A D ' A C C I Ó · E I X 5 : Q U A L I T A T D E V I D A

8 0


5.1.7. Commemorar el 28 de maig,Dia Internacional d'acció per la salut

de les dones

5.1.9. Iniciar la inclusióde la perspectiva de gènereen les polítiques de disseny

de l'espai públic i de mobilitat,tenint en compte les incidències

i les aportacions fetesper la ciutadania

5.1.8. Visibilitzari promocionar

les donesen la pràctica

de l'esport

CT

CT

MT

MT

MT

MT

LLT

LLT

CT

Sí

Sí

Sí

3 <

8%

Sí

Sí

Sí

Promoció i sensibilitzaciósobre la lactància materna

Impuls de la representaciói visibilització de les dones

en les publicacions.

Realització de mesuresi bones pràctiques

en matèria d'urbanismei medi ambient amb

perspectiva de gènere

Reunions ambclubs, organitzacions

i institucions esportivesque organitzen activitatsesportives per plantejarestratègies de promoció

de l'activitat física femenina

Regidoriesd'Igualtat,

Esports, Saluti Serveis Socials


Esports, Saluti Serveis Socials


Regidoriad'Igualtat

Regidoriesd'Igualtati Esports

ComissióPermanent iUrbanisme


Medi Ambienti Urbanisme

Regidoriesd'Igualtat, Medi Am-

bient i Urbanisme

Regidoriesd'Igualtat, Medi Am-

bient i Urbanisme

Nombre d'agents implicats

Nombre d'agents implicats

Difondre lesmesures realitzades

Recull de lesmesures en una memòria

Sí


commemoració i lesdiverses accions

englobades

8 1

TERMINI

5.2.�Crear�una�ciutat�que�garanteixi�la�qualitat�de�vida�de�les�dones.

CT

CT

MT

MT

MT

CT

CT

CT

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

5.2.1. Promoure espaisde cures i creixement

personal per a les dones

5.2.2. Fer campanyesde sensibilització per la salut

de les dones des d'unaperspectiva integral

5.2.3. Augmentar elsrecursos i serveis

que s'ofereixen desdel SIAD


ESPERAT

Sí

2 <

3 <

15 <

Sí

Sí

Sí

Sí

Realització de tallersen tots els àmbits i serveis.Cessió i facilitació d'espais

a entitats que treballenaquests temes

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat



i Salut


AjuntamentSJD

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

i Comunicació

Informe d'avaluació

Anàlisi de necessitatsi mancances del SIAD

per valorar si cal augmentarrecursos i quins

Realització d'unacampanya específicade difusió d'aquests

serveis i recursos

Realització d'uninforme d'avaluaciói seguiment de la

campanya comunicativa

Nombre de tallers

Nombre d'accions depromoció i sensibilització

Nombre de persones participants. Dades segregades per sexe

P L A D ' A C C I Ó · E I X 5 : Q U A L I T A T D E V I D A

8 2


5.2.4. Mantenir els espaissectorials de trobada de dones

5.2.6. Generar espais i mecanismesde suport i difusió de les necessitatsde les dones quant a la salut sexual

i reproductiva

5.2.5. Garantir l'accésde les dones a tots els esports

de base, competitius i professionalsper promocionar l'esport femení

CT

MT

CT

MT

MT

MT

8 <

Sí

10 <

10 <

Sí

Sí

Nombre detrobades anuals

Informe de deteccióde diferents activitats

esportives de la ciutat ambperspectiva de gènere

Regidoriad'Igualtat

Regidoriesd'Igualtati Esports

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat


Mitjana de dones participants

Mitjana de dones participants

Campanyes de sensibilitzaciódel que sorti de l'anàlisi

Accions per treballar lasexualitat de les dones

al llarg de la vida

8 3

TERMINI

6.1.�Mantenir�i�augmentar�els�recursos�destinats�a�l’abordatgede�les�violències�masclistes�que�pateixen�les�dones�i�els�seus�fills�i�filles

per�tal�d'afavorir�el�seu�procés�de�recuperació�i�reparació.

CT

MT

LLT

CT

MT

MT

CT

MT

CT

6.1.1. Avaluar la intervenció enviolències masclistes per poder donar

millor resposta a necessitatsespecífiques i/o puntuals

6.1.2. Reforçar i avaluar la tascaque fa el Circuit Local d’actuació

contra la violència masclistade la ciutat tenint en comptetotes les violències masclistes

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

Eix 6. Intervenció integral contra les violències masclistes


ESPERAT

Sí

6 <

6 <

Sí

Sí

Sí

Sí

5 <

5 <

Realitzacióde l'avaluació

Realitzacióde l'avaluació

Revisió i ampliació del'actual protocol d'intervencióen les violències masclistes

per tal d'actuar de manera àmpliaen tots els àmbits que espateixen les violències

masclistes

Regidoriad'Igualtat

i Comunicació

Regidoriad'Igualtat

i Serveis Socials

Regidoriad'Igualtat

i Serveis Socials

Regidoria d'Igualtat, Serveis Socials i

Circuit de Violència

Regidoria d'Igualtat, Serveis Socials i

Circuit de Violència

Regidoriad'Igualtat, Serveis

Socials iCircuit de Violència

Regidoriad'Igualtat

Circuit deViolència

Circuit deViolència

Realització d'un recull deconclusions i propostes de millora

Avaluació de lessupervisions per part

de les personesparticipants

Nombre desupervisions realitzades

Increment d'hores d'atencióa dones des del SIAD

Nombre deprofessionals participants

Realització d'unacampanya específica dedifusió d'aquests serveis

i recursos

PLA D'ACCIÓ · EIX6: INTERVENCIÓ INTEGRAL CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTETS

6.1.3. Garantir la supervisióper a les persones professionalsque treballen en l’atenció directa

de les dones en situació de violènciade gènere

6.1.4. Ampliar i donar a conèixera tota la ciutadania els serveis i recursos

per a dones víctimes de violènciamasclista i els seus fills i filles

8 4


CT

CT

CT

CT

LLT

CT

CT

CT

CT

CT

6.1.5. Ampliar i donar a conèixera tota la ciutadania els serveis i recursos

per a dones víctimes de violènciamasclista i els seus fills i filles

6.1.6. Garantir el treballen xarxa amb agents del territori

vinculats a les violències masclistes

6.1.7. Realitzar formació adreçadaals i les professionals de l'Ajuntament:

- Professionals del Circuit de Violència

- Professional del SIAD

- Professionals que no realitzenintervenció directa

6.1.8. Integrar les accions del PMEGen el Pla Local de Seguretat Municipal.

8 <

Sí

2 <

Sí

Sí

1 <

1 <

3 <

1 <

10 <paritària

Garantia de realitzaracompanyaments a les

dones víctimes deviolències masclistes

a dependències jurídiques,policials, etc…

Realització d'un informerecull d'avaluació de les

diverses formacionsdesenvolupades

Nombre total d'accionsen les que s'hagi comptatamb la col·laboració entre

els diferents agents

Regidoriad'Igualtati Circuit

de Violència

Regidoriad'Igualtati Circuit

de Violència

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat i Serveis

Socials


Socials

Regidoriad'Igualtat i Policia

Local

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat



Creació del servei d'atenciói seguiment a fills i filles

Integracióde les accions

Nombre de formacions adreçadesa professionals del Circuit

Nombre de formacions adreçadesa professionals del SIAD

Nombre de formacionsdirigides a professionals

que no realitzenintervenció directa

Nombre de personesparticipants per a cadascun

dels col·lectius,dades segregades per sexe

Temàtiquestreballades

8 5

TERMINI

CT

MT

MT

MT

MT

CT

MT

MT

Anàlisi de les programacionsi de les informacions tractades

Nombre i tipus d'accionsper combatre

les violències masclistesa les xarxes socials





Manteniment deltracte adequat

de les violències masclistes en els diversos espaisde comunicació local

Creació d'una xarxad'homes implicats en

combatre les violènciesmasclistes entre iguals


ESPERAT

2 <

5 <

2 <

2 <

2 <

Sí

Sí

Sí

Nombre de tallersi xerrades

Nombre d'homes implicats

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriesd'Igualtat, Joventut, Polítiques Socials,

Comunitàriesi Diversitats,

Promoció Associa-tiva i Educació

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

i Comunicació

Regidoriad'Igualtat

6.2.1. Donar continuïtata les accions de commemoració

del 25 de novembre,Dia Internacional per a l'erradicació

de les violències masclistes

6.2.2. Promoure un discursque apunti a la realitat

de totes les formesde violències masclistes

6.2.3. Buscar la complicitati la implicació dels homes

en l’erradicació de lesviolències masclistes

Objectius

OBJECTIU ESPECÍFIC

6.2. Visibilitzar i sensibilitzar sobre les violències masclistesen totes les seves formes i àmbits.


8 6


MT

MT

CT

CT

MT

6.2.3. Buscar la complicitati la implicació dels homes

en l’erradicació de lesviolències masclistes

6.2.4. Fer accions de prevenciói formació en violències masclistesi assetjament sexual a la ciutadania

2 <

1 <

Sí

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Nombre de reunionsde la xarxa

Nombre i tipus d'accionssorgides de la xarxa

Realització de campanyesi formacions específiquesque ajudin la ciutadania

a identificar-les

Objectiu

OBJECTIU ESPECÍFIC TERMINI

6.3. Prevenir les violències masclistes en totes les seves formes i àmbits

6.3.1. Impulsar un pacte localcontra les violències masclistes

per implicar tots els agents socialsen la lluita contra els valors

del sistema heteropatricarcal

6.3.3. Prevenir i atendre lesagressions sexistes en espais

d'oci garantint una ciutat segurai lliure d'agressions sexuals

6.3.2. Promoure que les relacionsafectivosexuals siguin lliures,igualitàries i consensuades,

de manera especial entre joves

LLT

CT

MT

LLT

MT

2 <

SíRegidoriad'Igualtat

Nombre de tallers i xerradesen espais d'educació

Formació específicaper a la intervenció

Elaboració d'un protocolde prevenció de les

agressions sexistes enespais d'oci


Regidoriad'Igualtat

Regidoriad'Igualtat

Redacció del pacte

Nombre de tallersi xerrades


Regidoriesd'Igualtati Jovetut

Regidoriesd'Igualtati Jovetut


ESPERAT

Sí

2 <

Sí

Nombre d'agentssocials implicats

Nombre i tipus d'accionsper combatre les

violències masclistesa les xarxes socials

5 <

2 <

8 7

6.3.3. Prevenir i atendreles agressions sexistes

en espais d'oci garantintuna ciutat segura i lliure

d'agressions sexuals

6.3.4. Definir, implementari acompanyar la creació de protocolsen casos d'assetjament sexual en tots

els àmbits (oci, laboral, cultural,centres educatius)

6.3.5. Enfocar el tractamentde les violències masclistesper incidir en la intervenció

amb homes susceptiblesde ser agressors

CT

MT

LLT

MT

LLT

LLT

LLT

CT


Joventut i Cultura



Regidoriad'Igualtat


Socials


Socials

Nombre d'homes atesos

Regidoriad'Igualtat

i Comunicació


Garantir de punts d'atencióen els diversos espais d'oci

Creació d'un model tipusper part de l'Ajuntament

Nombre d'agents socialsdemandants del model

Inici de la intervencióamb homes agressors

Nombre hores de suport tècniquesdedicades a aquest objectiu

Campanya dedifusió sobre agressions

sexuals, específica enels diversos àmbits

Realitzar formació específicaa l'equip de professionalsorientada a la intervenció

amb homes agressors

1 <

Sí

2 <

Sí

5 <

3 <

Sí

Sí


8 8


8

8 9

A N N E X O S

ANNEXOSC A P Í T O L V U I T

9 0


Marc conceptual

HISTÒRIA�DELS�FEMINISMESEl concepte, feminisme i les persones, feministes, han estat i són, criticades,

menystingudes i devaluades entre d’altres arguments a través del miratge de la igualtat, de dotar-lo de falses definicions i objectius (com per exemple que el que es persegueix és la superioritat de les dones) o de deslegitimar les seves pensadores i defensores al llarg de la història, anomenant-les histèriques, exagerades, radicals.

A continuació fem un breu repàs de l’inici i de la història dels feminismes per tal de situar les diverses lluites i reivindicacions al llarg dels anys.

Els inicis del feminismeLa lògica del discurs de gènere que es va seguir durant el segles XIX i bona

part del XX es va fonamentar sobre un pensament biosocial que propugnava una diferència sexual natural que, òbviament, justificava el predomini de la masculini-tat. Amb aquests tipus de discurs a més a més la identitat cultural de les dones derivava de la natura, és a dir, de la maternitat i de la seva (nostra) capacitat biolò-gica de reproducció. La imatge era clara, les dones com a mares i esposes, res més.

A això cal afegir-hi també el fet que es considerava que les dones compta-ven amb una capacitat intel·lectual molt inferior a la dels homes i el model que es presentava era el de la dona domèstica contraposada a l’home com a agent econòmic i subjecte polític.

El discurs de la domesticitat estava molt internacionalitzat, arreu del món la idea que més havia plasmat era la de la dona vista com a “l’Àngel de la llar” en paraules de Betty Friedan, o en el cas d’Espanya com la “perfecta casada”, un paper inspirat en una obra de Fray Luis de León i reforçat amb la publicació d’un article en una revista d’educació cristiana catalana que definia clarament com era la “bona feminitat”, és a dir, quines tasques havia de desenvolupar una dona com a perfecta casada. Es va desenvolupar també, la idea de quins espais pertanyien a cada gènere, i així als homes els pertanyia l’esfera pública i de cara enfora mentre que les dones no es podien moure de l’espai privat, de les tasques i feines de cara a dins de la llar, en definitiva, una clara delimitació de l’espai d’actuació de les dones a l’espai domèstic.

La identitat cultural femenina es definia també en aquesta direcció: mare, esposa i administradora de la llar i es considerava inadmissible que una dona pogués desenvolupar feina o tasques extra domèstiques. Per això, es va negar a les dones la identitat de treballadores inclús a les dones que eren clarament de procedència obrera. Va ser així com l’obrerisme espanyol i també internacional van justificar l’exclusió de les dones del treball assalariat a partir del discurs de la domesticitat. I d’aquesta manera la independència econòmica de les dones va ser considerada com una subversió de l’ordre fonamental de les famílies que no es podia permetre si es volia conservar l’status quo que la natura marcava.

9 1

Feminisme de primera onadaFins a finals del segle XIX no va existir la possibilitat d’associar un movi-

ment de dones amb el terme feminisme. Aquest primer feminisme, era entès en clau política i organitzativa col·lectiva de les dones i de cap altre tipus de lluites o reivindicacions.

Ja a principis del segle XX, la noció de feminisme va aportar un terme capaç d’englobar de manera plural les diverses expressions de resistència i lluita pels drets i llibertats de les dones i és a partir de llavors quan emergeixen distintes defi-nicions i idees al voltant de què és o ha de ser el feminisme, i aquí els entorns tant polítics, socials, culturals com acadèmics van influir notablement en les variades interpretacions que es van anar emetent.

Mary Wollstonecraft, una de les reconegudes veus com a fundacionals del nou feminisme modern liberal, seguia i defensava la tradició de l’igualitarisme radi-cal que ja venia des del segle XVIII, i defensava acèrrimament el principi d’igual-tat entre sexes. Wollstonecraft remarcava que les diferències entre els sexes no podien o havien d’atribuir-se tan sols a una diferenciació biològica, sinó que l’edu-cació i la socialització rebudes també hi jugaven un paper clau. Va ser molt cone-guda per negar i repudiar públicament el principi d’hegemonia masculina esta-blert per part de la família i defensava alhora el principi d’igualtat entre cònjuges i enfront del model de mare i esposa depenent que havia propugnat Rousseau. Wollstonecraft va veure possible l’existència de la figura d’una mare educada, activa a la societat i capaç d’educar els seus fills sota valors com els de la dignitat, la llibertat o la independència.

Tot i la rellevància que Wollstonecraft tingué, es tractava d’una pensadora aïllada, i no fou fins al marc de la Revolució Francesa que les dones començaren col·lectivament a defensar els seus drets i llibertats. Va ser en aquesta època quan sorgiren els primers clubs republicans femenins i també les primeres declaracions polítiques dels drets de les dones. Per primera vegada a la història les dones es queixaven i demanaven protecció davant abusos dins el matrimoni i reivindicaven el dret a la representació política femenina.

De fet, les dones van tenir un paper molt important a la Revolució Francesa, i compromeses amb l’esperit revolucionari i el moviment republicà van ser presents a les diverses etapes revolucionàries. Fou en aquest període també quan Olim-pia de Gouges va publicar la rèplica feminista de la declaració de drets de l’home i el ciutadà tot reclamant la inclusió de les dones en els drets polítics que s’havien proclamat recentment.

Però malauradament i a pesar de totes les lluites feministes, les revolucions liberals del segle XIX van acabar per consagrar el sistema polític de monopoli masculí.

La història dels Estats Units va començar a tenir força feminista a mitjan segle XIX a partir de dos moviments socials que van esdevenir claus durant aquest segle. D’una banda la lluita per l’abolició de l’esclavisme i, de l’altra, el reformisme

A N N E X O S

9 2


religiós de puresa moral, que van servir per començar a crear un imaginari col·lec-tiu conjunt de les dones i van esdevenir espais d’aprenentatge i formació feme-nines. Sens dubte el fet més destacable de tot aquest període fou l’esdevingut a Sèneca Falls el juliol de l’any 1848, quan un nucli de dones i alguns homes van decidir celebrar unes jornades on es tractaven temes relacionats amb les dones. Va ser aquí on va néixer el moviment per defensar els drets de les dones als Estats Units i de la declaració que en va sorgir hi emanaven denúncies com la identifi-cació i condemna de les múltiples discriminacions sexistes existents per aquella època en la societat americana.

En aquest període és important també destacar que Sojourner Truth va marcar les pautes per al discurs emancipador de les dones afroamericanes tot i que el conegut com a feminisme negre no es va desenvolupar fins al segle XX, concretament a la dècada de 1960 el feminisme negre es va popularitzar com a resposta al Moviment pels drets civils que excloïa les dones dels llocs de poder, i també com a resposta al racisme que es percebia des del moviment feminista. En tot cas, és important destacar que el Black Power va ser la llavor que va perme-tre identificar la importància de tenir en compte la interseccionalitat també en el feminisme donat que no significa el mateix ser dona blanca que negra.

No podem deixar de comentar la incidència que van tenir les feministes que provenien de les socialistes utòpiques, dones que van ser influents des de finals de 1820 fins a la repressió política de 1848. Moltes d’elles es van identificar amb una manera de viure diferent que obrís nous horitzons per a les dones.

A Anglaterra, i inspirades per Robert Owen, sorgí el moviment owenista que va desenvolupar una forta mobilització cooperativista i sindicalista al país. Aquests col·lectiu van incorporar visions molt innovadores dins la societat anglesa, i es van atrevir a argumentar que una societat realment democràtica havia de contem-plar la igualtat entre els sexes a més d’un sistema d’organització social nou, on la cooperació mútua i la propietat conjunta en fossin la base.

Una altra dona destacada fou Flora Tristán, que igual que algunes altres femi-nistes va concebre l’educació de les dones com la clau per a l’emancipació de les mateixes i alhora com l’instrument de rehabilitació de la classe obrera. Més enda-vant però, el moviment obrer organitzat i provinent de les diverses corrents socia-lista, anarquista i comunista més tard, va rebutjar el moviment feminista, a qui titllava de burgés i defensor només dels interessos de les dones de les classes mitjanes.

A principis de segle XX l’abordatge de la sexualitat constitueix una de les característiques més destacables del desenvolupament de les ciències socials. Un ampli moviment d’alliberació sexual es va promoure , així com també intenses campanyes d’agitació que es van dur a terme en contra de la legislació que censu-rava les al·lusions públiques a temes relacionats amb l’educació sexual, el control de la natalitat i la sexologia en general.

Alguns sectors importants del feminisme i del sufragisme es van recolzar en

9 3

l’argument de la diferència de gènere tot seguint la lògica que apel·lava el mater-nalisme i els rols socials i polítics històricament atribuïts a les dones, diferents als dels homes, i d’aquesta manera van jugar amb això per justificar l’exercici d’una ciutadania diferencial per a les dones, des d’un feminisme de la diferència.

La demanda del sufragi femení va significar una reivindicació molt radical si tenim en compte la mentalitat de la qual es partia, i a països com Gran Bretanya que venien d’una tradició d’igualitarisme en l’escenari polític també hi va aparèixer, com a la resta, una forta oposició fins passada la I Guerra Mundial. El problema era que per als homes i gran part de les dones aquest dret a vot de les dones xocava directament amb la lògica de la domesticitat de les dones. Patien per un possible abandonament de la llar i de la família per part de les dones. D’aquesta manera a Gran Bretanya es va arribar a crear la Lliga Masculina Antisufragi, l’any 1908 i al mateix any se’n va crear una d’igual però femenina. Amb una alta afilia-ció masculina els antisufragistes van desenvolupar campanyes en rebuig al sufragi femení i amenaces a un possible canvi de rols dona- home. D’aquesta manera les campanyes amb to burleta cap a les dones sufragistes es van anar estenent a l’es-fera internacional, i es van fer circular postals i cartells que denigraven la imatge de les feministes.

El moviment sufragista britànic però, va continuar existint i a la dècada dels 1860 es va dividir en una ala moderada i una altra de tendència més radical d’ac-ció directa. I mentre el sufragisme de caràcter moderat va intentar aconseguir la incorporació del sufragi femení amb les reformes electorals pertinents, però després d’anys de lluita i feina per la via constitucionalista sense haver aconseguit resultats palpables i havent patit tal fracàs va aparèixer una veu sufragista alterna-tiva que trencava amb els esquemes establerts; les sufragistes doncs, van adoptar pràctiques violentes, i així es va iniciar una etapa de lluita d’acció directa.

Els anys següents van anar seguits de lluites, episodis desagradables i amb acarnissament directe a dones rellevants del moviment, agressions, violència, presó, etc. Tot plegat una guerra entre la societat i les sufragistes que no semblava que pogués arribar a bon port sense que passés alguna desgràcia pel camí. Quan va esclatar la I Guerra Mundial el conflicte de les sufragistes va quedar paralitzat, ja que aquestes van decidir abocar els seus esforços a la causa bèl·lica. Quan va acabar la guerra, la qüestió del sufragi femení va replantejar-se a la mentalitat de molta gent, i els polítics van tenir en compte l’actitud de les sufragistes durant el conflicte. Així el 1928 es va concedir el vot a les dones majors de 30 anys amb un nivell econòmic elevat, i no va ser fins al 1928 quan les sufragistes angleses van veure el reconeixement del sufragi universal femení reconegut en igualtat de condicions amb els homes.

La conquesta dels drets de les dones a Espanya va seguir camins diferents dels de Gran Bretanya ja que la cultura política heretada de la Restauració va ser poc favorable per a desenvolupar un feminisme liberal polític, que era el que sí que havia passat a Gran Bretanya o als Estats Units. A Espanya, una de les

A N N E X O S

9 4


corrents més importants del feminisme va ser un moviment que va sorgir en l’òr-bita del reformisme catòlic. A Catalunya, el feminisme també s’emmarcava dins la lògica d’aquest reformismes catòlic però amb l’afegit del nacionalisme català i va destacar sobretot per la seva dèria per definir el seu propi feminisme davant d’al-tres. El feminisme català, malgrat el seu gran conservadorisme, va promoure els drets de les dones i les reivindicacions socials i culturals, les seves peticions es van concentrar bàsicament en la millora de l’escolarització i l’ensenyament femenines i alhora la seva dignificació. I va ser a través de la revista Feminal que les propos-tes del feminisme català van poder-se moure.

Respecte a la problemàtica i el debat del sufragi femení a Espanya, cal desta-car la figura de la diputada Clara Campoamor en el debat que es dugué a terme a les Corts Constituents, Campoamor que era partidària d’una ciutadania política no restringida per raó de sexe, va ser la capdavantera de la defensa del sufragi femení. Gràcies a la seva tenacitat en la defensa del dret de sufragi de les dones, Clara Campoamor va aconseguir que el 1931 amb la redacció de la nova Consti-tució s’establís el sufragi universal masculí i femení, convertint les dones espanyo-les en ciutadanes de ple dret.

La primera societat femenina a favor de la pau fundada a Europa va ser l’As-sociació Internacional de les Dones, creada el 1868 i a partir d’aquí van anar sorgint a diversos països alguns grups feministes i pacifistes. D’aquesta manera el pacifisme feminista va desenvolupar un extens moviment social de projecció internacional que es va unificar el 1915 amb la creació de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Les propostes pacifistes però no van ser preses en consideració, i se les va titllar d’utòpiques i indignes de menció per haver sorgit precisament per part de les dones.

Feminisme de segona onadaLa lluita pels drets de les dones arreu del món es redefineix un cop acabada

la I Guerra Mundial cap a un feminisme de recerca del benestar social. Tot i que es van aconseguir moltes fites gràcies a les dones durant aquest període, la radicalitza-ció de la política internacional, l’ascens del feixisme i l’esclat de la II Guerra Mundial van fer que la presència i el reconeixement del moviment de les dones es reduís notablement. Es va produir una redefinició de la feminitat per tornar a aquella idea de l’Àngel de la llar, de manera que es va aconseguir que es produís un retrocés en la presència pública de les dones. Però sortosament, a finals dels anys 60 va emer-gir a Occident un nou feminisme, que avui coneixem com el feminisme de segona onada, amb el Moviment d’Alliberació de les Dones, que va impulsar canvis molt significatius en la societat respecte de les dones i el seu reconeixement.

Aquest moviment no va emergir sol, sinó que va ser part d’un procés d’apa-rició de nous moviments: lluita pels drets civils, els drets dels afroamericans, els moviments pacifistes, etc. Molts dels factors de mobilització del feminisme es van centrar en aspectes culturals i simbòlics associats amb la noció d’identitat entre

9 5

d’altres. I així els nous moviments socials es van formar també a partir de la volun-tat i la capacitat que tenien per anomenar-se. El nou feminisme destacà per tenir la capacitat de construir un gran moviment social a partir del no res, d’un males-tar inarticulat, definit socialment com un problema individual de descontentament i d’un fracàs personal en la realització de la feminitat. Fou llavors quan a Europa Simone de Beauvoir va publicar el seu famós llibre El segundo sexo, que va analit-zar el paper social que havien tingut les dones al llarg del temps i els processos de subalternitat pels quals havia anat passant al llarg de la història el paper de la dona. El discurs de Beauvoir era que les dones es definien com l’”altre” en rela-ció als homes, és a dir, la dona subjugada a l’home qui l’havia creada com a mera extensió de si mateix. Es considera doncs que a partir de la seva obra Simone de Beauvoir va ser qui va posar els fonaments per al desenvolupament de la segona onada feminista.

En definitiva, i en paraules de la historiadora Mary Nash “la dinàmica de convertir la paraula en acció i l’acció en paraules va ser, sens dubte, una de les aportacions significatives del nou feminisme”.

Un dels trets característics més importants que cal destacar de la segona onada de feminisme va ser, sens dubte, els grups informals i de relacions perso-nals que es van crear entre les dones. Es coneixien com a grups de conscienciació, i servien a les dones que hi participaven per cohesionar-se. Es tractava de petits grups de reunió de dones que van servir per anar identificant els problemes indi-viduals que tenien i adonar-se que la majoria d’ells no eren individuals sinó col·lec-tius, de les dones. Així, parlant de coses normals i quotidianes, aquestes dones que es reunien de manera informal van posar en relleu que el malestar que tenien compartit, no era un problema individual de cadascuna d’elles, sinó que es trac-tava d’un problema col·lectiu, és a dir, social i comú a moltes dones.

A partir d’aquí es va crear a nivell internacional un discurs universalista de la diferència i de la importància de la opressió domèstica que patien les dones. Així el desenvolupament a nivell mundial dels milers de grup de consciència va ser una nova manera política que van adoptar les dones per expandir la pràctica feminista internacionalment.

Aquest nou feminisme proclamat doncs, s’atreví a tractar temàtiques que abans haurien resultat impensables i, entre aquestes, es van posar mans a l’obra amb l’autonomia sexual i la llibertat de decisió sobre el cos femení, debats que es van convertir en centrals. El nou feminisme va aconseguir trencar amb el tabú de la sexualitat femenina, i es va manifestar a favor de l'evidència del dret de les dones a l’expressió del plaer sexual, així com també la llibertat de decidir sobre el seu propi cos i la reproducció. I tampoc es van oblidar de la salut sexual de les dones.

A Espanya per exemple, igual que a d’altres països, el feminisme va fer forta campanya i lluita per aconseguir una legislació favorable a l’avortament i es va aconseguir crear espais i centres de planificació familiar.

A N N E X O S

9 6


I va ser també de la mà del moviment feminista de segona onada que es van posar de manifest problemàtiques com la violència de gènere reconeguda per primera vegada als anys 70. Va aparèixer el feminisme lesbià com a grup consolidat amb una identitat pròpia, grup que va caracteritzar fortament el feminisme occidental. La base del feminisme lèsbic fou sens dubte l’anàlisi de l’heterosexualitat i el qüestionament la seva capacitat per configurar la subjectivitat per produir i reproduir models de dones amb determinats mandats obedients als valors heteronormatius.

El feminisme compta també amb una important etapa de qüestionament de la hegemonia cultural occidental, de repensar els cànons universals. El desenvolupa-ment dels moviments de dones que s’han fet des dels anys 80 han permès qüestio-nar el feminisme hegemònic del Nord per la marginació que històricament ha exer-cit sobre les postulacions de les dones procedents de minories no blanques i dels pesos, en definitiva, que es troben o es trobaven en vies de desenvolupament.

Tal com Mary Nash deixa clar en el seu llibre Mujeres en el mundo, aquesta idea de l’existència d’una única experiència femenina és incorrecta i injusta. Leila Ahmed, per exemple, ha estat una de les veus crítiques amb aquest femi-nisme occidental hegemònic tot explicant que la visió global uniformadora no feia diferències entre l’experiència global col·lectiva de les dones del Tercer Món. I hi ha escrits contestataris de les dones no blanques on es posa en dubte la visió jerarquitzada occidental. Així el moviment feminista de les dones blanques ha arri-bat a ser acusat de racisme per haver generat uns desavantatges per a les dones no blanques i haver transmès alhora un discurs racista respecte a elles.

La crítica principal que se’ls fa és que les feministes blanques han ignorat des de sempre els contextos socials, i econòmics específics que han fet modelar les decisions de les dones del Tercer Món. I alhora, tampoc ha tingut en compte el pes dels aspectes culturals i religiosos que és, sens dubte, molt diferent a cada lloc del món.

S’acusa el feminisme occidental de promulgar la idea que el progrés de les dones només és possible si accedeixen a abandonar la seva cultura autòctona, referint-se a les dones del Tercer Món. Hi ha hagut nombroses protestes i nega-tives contra l’imperialisme britànic que es van dur a terme a Sri Lanka, Índia i Austràlia; el paper que van tenir les dones als moviments d’alliberament nacional africans de diversos països; la crítica a la lectura que es fa sovint des d’Occident al paper de les dones del món àrab i un llarg etcètera.

Després de dos segles de societat contemporània i de la celebració de diver-sos congressos internacionals que han actuat en defensa dels drets de les dones cal destacar que aquest fet indica que existeix la capacitat de les dones en desen-volupar escenaris de consens al voltant de la temàtica dels drets de les dones sempre tenint en compte la diversitat i la diferència de les situacions.

Cal destacar doncs que la trajectòria històrica de les dones de diferents continents i territoris és una mostra clara de la seva capacitat, entre altres, per posar en qüestió la seva situació de subalternitat. Molts han estat els moviments

9 7

de dones al llarg de la historia, sobretot i com ja dèiem, en els dos darrers segles, i el que ha quedat palès és que totes elles han demostrat tenir grans capacitats i recursos per a desenvolupar tant respostes individuals com col·lectives a les problemàtiques femenines.

Tot i haver aconseguit moltes fites tant al segle XIX com al XX, els reptes que encaren les dones per al segle XXI continuen essent d’una llista molt llarga, però bàsicament consisteixen a trobar la manera de formular coalicions i aliances que vagin més enllà de la procedència social o cultural.

Metodologia

FONTS EMPRADESFonts primàries: explotació i anàlisi de dades procedents de les entrevistes

realitzades amb les regidories de les àrees municipals i altres fonts oficials treba-llades des del gènere. Recopilació sistemàtica tant de dades disponibles sobre la realitat de les dones de la ciutat com d’aquelles que fan referència als usos, als resultats i als impactes de les diverses actuacions i dels serveis municipals.Novembre 2017. Entrevistes a les regidores i els regidors:

● Tinenta d’alcalde, Presidència àrea de serveis generals, Urbanisme, espai públic, sostenibilitat, seguretat i convivència.● Tinent d’alcalde, Presidència àrea de serveis a la persona i drets socials, i Regidoria de cultura, promoció associativa i cooperació.● Tinenta d’alcalde i Regidoria d’educació, infància, família i joventut.● Regidoria de promoció econòmica, ocupació, comerç, consum i mercats municipals.● Tinenta d’alcalde i Regidoria d’Acció Social i Igualtat.● Ex Regidora d’acció social i Igualtat.● Cap d’acció social i igualtat de l’Ajuntament.

Participació de les dones i les organitzacions feministes de la ciutatEn segon terme, en l’elaboració del Pla hi ha participat la ciutadania pel que

fa als diferents espais de consulta impulsats en el marc de la definició del Pla municipal d’igualtat 2017-2020. A la ciutat s’han fet:

DONES

4

HOMES

5

TOTAL

9

DESEMBRE 2017. GRUP FOCAL

Partits polítics

A N N E X O S

9 8


Un altre dels instruments utilitzats per a la recollida d’informació ha estat un qüestionari en línia adreçat al conjunt de la ciutadania, el qüestionari ha estat completament anònim per facilitar la lliure expressió de tothom, i ha ajudat a conèixer la realitat des de la perspectiva de les persones beneficiàries directes, per tal d’ajustar i millorar la planificació i priorització de les actuacions en matèria d’igualtat d’oportunitats adreçades a la ciutadania de Sant Joan Despí.

Compromisos, aliances i col·laboracions amb l’organització municipalEn tercer i darrer terme, però en paral·lel al procés de participació ciutadana,

s’ha elaborat un treball amb els diferents càrrecs de comandament i professionals tècniques i tècnics de l’Ajuntament per tal de definir i compartir els objectius prio-ritaris que cal treballar en els propers anys i per concretar les accions possibles que cal desenvolupar.

Fonts secundàries: s’han emprat informes i dades publicades per organismes de referència com l’IDESCAT. Institut d’estadística de Catalunya, l’Institut Nacio-nal de Catalunya (INE) i també pel web de l’Ajuntament Sant Joan Despí

DONES

66 12%

HOMES

88% 75

TOTAL

9 100%

GENER 2018. QÜESTIONARI EN LÍNIA

Ciutadania de Sant Joan Despí

DONES

9

9

HOMES

3

2

TOTAL

12

11

DESEMBRE 2017. GRUPS FOCALS

Personal tècnic de l’Ajuntament

Caps de serveis de l’Ajuntament

DONES

9

7

3

HOMES

-

3

3

TOTAL

9

10

6

DESEMBRE 2017. GRUPS FOCALS

Consell de dones

Representants del teixit empresarial i comerç

Representants de les entitats culturals i esportives

9 9

Avaluació línies Pla anterior

LÍNIA�1:�IMPULSAR�POLÍTIQUES�DE�GÈNERE

1.�Objectiu�generalImpulsar una gestió pública orientada cap a un nou model de ciutadania que

reconfiguri les relacions de gènere en sentit no discriminatori i no sexista.

5 Discontinu

5 Puntual

1.1.1. Objectiu operatiu: Garantir una formació continuadai capacitadora en matèria de polítiques de gènere a tot el personal

de l’Ajuntament (general i específica del seu àmbit).

1.1.2. Objectiu operatiu: Enfortir la intervenció i la coordinacióinterdepartamental per abordar problemes específics que deriven

de les discriminacions per raó de gènere.

1.1.3. Objectiu operatiu: Mantenir una figura amb l’encàrrec específicde vetllar per la implementació de les polítiques de gènere, per fer visibles les

discriminacions per raó de gènere i per assessorar.

1.1.4. Objectiu operatiu: Promoure la creació un Centre d’Informaciói Recursos per a les dones com a eix vertebrador de les polítiques

de gènere del municipi.

1.1.�Objectiu�específic:�Consolidar�i�potenciar�la�integració�de�la�perspectiva�de�gènere�en�tots�els�àmbits,els�departaments�i�les�fases�de�l’acció�del�Govern�Municipal.

8

8

1.2.1. Objectiu operatiu: Desenvolupar una política de recursoshumans que promogui i apliqui el principi d’igualtat d’oportunitats

entre dones i homes.

1.2.2. Objectiu operatiu: Fomentar la cultura de la responsabilitati l'ètica de la cura entre les persones que treballen a l’Ajuntament.

1.2.�Objectiu�específic:�Adequar�l’organització�i�la�cultura�del�treball�municipal�al�principid’igualtat�efectiva�entre�dones�i�homes

Augment horari de 10 a 25 horessetmanals de la nova informadora

8 SIAD, Biblioteca (maleta viatgera)i Dones escriptores

1.3.�Objectiu�específic:�Promoure�una�imatge�social�plural�i�no�discriminatòria�de�les�dones

1.3.1. Objectiu operatiu Fomentar un ús no sexista i no androcèntricdel llenguatge escrit, oral i visual a les comunicacions internes i externes

de l’organització i als mitjans de comunicació locals.

1.3.2. Objectiu operatiu: Projectar una imatge realista i pluralde les dones, esmentant les diferències i fent visibles les especificitats

dels diferents col·lectius.

6

8

A N N E X O S

1 0 0


1.5.�Objectiu�específic:�Promoure�la�participació�de�la�ciutadania�en�general�i,�en�particular,�del�movimentassociatiu�de�dones,�el�Consell�Municipal�de�Dones�de�Sant�Joan�Despí�i�els�grups�de�dones�pertanyentsa�moviments�socials�i�sindicals,�en�el�disseny,�el�seguiment�i�l’avaluació�de�les�polítiques�de�gènere.

0

8 Equips de Govern

3

5

10

1.3.1. Objectiu operatiu Fomentar un ús no sexista i no androcèntricdel llenguatge escrit, oral i visual a les comunicacions internes i externes

de l’organització i als mitjans de comunicació locals.

1.5.1. Objectiu operatiu: Potenciar que els processos participatiussiguin paritaris i recullin les necessitats, les inquietuds i els interessos

de les dones i dels homes.

1.6.1. Objectiu operatiu: Potenciar que tots els departamentstinguin en compte els objectius i les accions establertes al Pla d’Acció.

1.3.2. Objectiu operatiu: Projectar una imatge realista i pluralde les dones, esmentant les diferències i fent visibles les especificitats

dels diferents col·lectius.

1.5.2. Objectiu operatiu: Continuar potenciant el Consell Municipalde Dones de Sant Joan Despí com a òrgan participatiu sectorial.

1.4.�Objectiu�específic:�Promoure�un�sistema�d’indicadors�quantitatius�i�qualitatius�de�gènereen�la�planificació,�l’execució�i�l’avaluació�de�les�polítiques�locals.

1.6.�Objectiu�específic:�Considerar�de�manera�sistemàtica�aquest�Pla�d’Acciócom�a�marc�de�referència�en�totes�les�actuacions�de�l’Administració�Municipal.

1 0 1

7

9

6

8

5

9

2.1.1. Objectiu operatiu: Fer investigacions que incloguin processosparticipatius que permetin identificar les necessitats de les dones que pateixen

o han patit violència masclista.

2.2.1. Objectiu operatiu: Treball d’avaluació i revisió del “Circuit Local d’Atencióa la Dona Víctima de Violència Domèstica” de SJD fet per les persones i els

serveis que en formen part per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats.

2.3.1. Objectiu operatiu: Organitzar cursos de formacióper a totes les persones susceptibles d’atendre dones en situació

de violència de gènere.

2.1.4. Objectiu operatiu: Organitzar sessions informatives per tal quetots/es els/les treballadors/es coneguin l’existència i el funcionament del Circuit

Municipal d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere.

2.1.�Objectiu�específic:�Promoure�l’estudi�i�el�coneixement�de�la�violència�masclistai�realitzar�la�difusió�d’aquest�coneixement�en�tots�els�àmbits�socials.

2.2.�Objectiu�específic:�Revisió�i�actualització�del�Circuit�Local�de�Violència�Domèsticade Sant Joan Despí, elaborat l’any 2002.

2.3.�Objectiu�específic:�Promoure�la�formació�i�la�capacitació�específica�sobre�aquesta�matèria�de�totes�les�personesprofessionals�que�treballen�en�la�prevenció,�atenció,�assistència�i�recuperació�de�la�violència�masclista.

2.1.2. Objectiu operatiu: Organitzar sessions informativesper a les entitats de la ciutat.

2.1.3. Objectiu operatiu: Organitzar sessions informativesals centres educatius de la ciutat.

2.4.�Objectiu�específic:�Desenvolupar�programes�de�suport�i�cura�de�les�persones�professionals�implicadesen l’abordatge de la violència de gènere per tal d’evitar els processos d’esgotament i desgast professional.

2.4.1. Objectiu operatiu: Organitzar un calendari de sessionsde supervisió per a les persones professionals que treballen en l’atenció

directa de les dones en situació de violència de gènere.

2.4.2. Objectiu operatiu: Promoure la formació continuadadels i les professionals que treballen en l’abordatge de la violència.

9

7

A N N E X O S

LÍNIA�2:�LLUITAR�CONTRA�LA�VIOLÈNCIA�DE�GÈNERE

2.�Objectiu�generalPromoure estratègies per contribuir a erradicar la violència masclista que pateixen

les dones i avançar en garanties respecte al seu dret a una vida lliure de violència.

1 0 2


4

10

9

9

8

2.5.1. Objectiu operatiu: Mantenir i incrementarles campanyes de sensibilització municipals.

2.7.1. Objectiu operatiu: Oferir una atenció interdisciplinar i integrala les dones que han patit o pateixen una situació de violència de gènere.

2.6.1. Objectiu operatiu: Facilitar recursos teòrics i tècnicsque permetin la detecció ràpida de la violència masclista.

2.5.2. Objectiu operatiu: Desenvolupar programesde prevenció adequats a grups específics.

2.7.2. Objectiu operatiu: Avaluació dels serveis disponiblesper a les dones que han sobreviscut a la violència.

2.5.�Objectiu�específic:�Promoure�estratègies�de�sensibilització�social�per�a�la�prevenció�i�l’eliminacióde�la�violència�masclista,�tenint�en�compte�la�diversitat�i�l’especificitat�dels�diferents�col·lectius

de dones i les diferents manifestacions d’aquesta violència.

2.7.�Objectiu�específic:�Consolidar,�millorar�i�ampliar�els�serveis�d’atenció,�assistència,protecció�i�recuperació�de�les�dones�que�han�sobreviscut�a�la�violència�masclista�i�dels�seus�fills�i�filles,

tenint en compte les diferents manifestacions d’aquesta violència.

2.6.�Objectiu�específic:�Desenvolupar�les�accions�necessàries�per�a�la�detecció�i�la�identificació�de�situacionsde�risc�o�existència�de�violència�masclista,�tenint�en�compte�la�diversitat�i�l’especificitat�dels�diferents�col·lectius

de dones i les diferents manifestacions d’aquesta violència.

1 0 3

9

7

10

3.1.�Objectiu�específic:�Desenvolupar�activitats�per�a�l’apoderament�de�les�dones,tenint�en�compte�la�diversitat�i�les�especificitats�dels�diferents�col·lectius,�per�afavorir-ne�l’autonomia

i el desenvolupament personal, professional i social.

3.2.1. Objectiu operatiu: Promocionar la informació i la formacióperquè les dones se sentin segures i necessàries en els processos

de presa de decisions.

3.1.1. Objectiu operatiu: Proporcionar suport teòric i pràctic per enfortirles dones i permetre que evolucionin com a ciutadanes de ple dret.

3.3.1. Objectiu operatiu: Fer visible i valorar el treballrealitzat per les associacions de dones.

3.2.�Objectiu�específic:�Desenvolupar�estratègies�per�fomentar�la�participació�de�les�dones�als�processosi�a�les�instàncies�de�presa�de�decisions�socials,�polítiques�i�econòmiques�a�tots�els�nivells�i�en�tots�els�sectors.

3.3.�Objectiu�específic:�Estimular�la�creació�i�l’enfortiment�d’una�xarxa�associativa�de�dones�i�potenciarla�participació�de�les�dones�tant�en�organitzacions�pròpies�com�al�conjunt�de�les�organitzacions�socials.

A N N E X O S

LÍNIA�3:�FOMENTAR�LA�PARTICIPACIÓ�SOCIOPOLÍTICA�DE�LES�DONES

3.�Objectiu�generalEnfortir el lideratge i promoure la participació social i política de les dones

per enfortir-les en l’exercici dels seus drets.

1 0 4


4.3.�Objectiu�específic:�Fomentar�la�cultura�de�la�responsabilitat�i�l'ètica�de�la�cura.

4.1.�Objectiu�específic:�Ampliar�el�coneixement�de�la�situació�de�la�població�al�mercatde treball formal i fer visibles les desigualtats de gènere en aquest àmbit.

4.2.�Objectiu�específic:�Continuar�integrant�la�perspectiva�de�gènere�als�serveis�d’inserció,orientació�i�formació�ocupacional,�tenint�en�compte�les�situacions�i�necessitats�de�dones�de�diferents�edats,

orígens,�formacions�i�condicions�socials�i�l’oferta�d’ocupació�de�la�zona.

4.4.�Objectiu�específic:�Introduir�la�perspectiva�de�gènere�a�la�planificació�cultural,esportiva�i�de�lleure.

4.1.2. Objectiu operatiu Desenvolupar eines que ens donininformació per conèixer les necessitats de les dones del municipi

amb relació al treball remunerat.

4.3.3. Objectiu operatiu: Ampliar i diversificar les mesures necessàries per ferfront a l'atenció de les persones dependents, per tal de reduir les càrregues

econòmiques, socials i psicològiques de les persones que realitzen

4.1.1. Objectiu operatiu: Recollir i mantenir actualitzadesles fonts estadístiques i les memòries del Servei Municipal d’Ocupació

amb dades segregades per sexe.

4.2.1. Objectiu operatiu Desenvolupar programes de formació,orientació i inserció ocupacional per a grups específics, diversificant

les opcions ocupacionals per a les dones i potenciant la difusióde la informació sobre els serveis disponibles en qüestions laborals

(borsa de treball, programes d’orientació, ajuts per a la creaciód’empreses i l’auto-ocupació,etc.).

4.3.1. Objectiu operatiu: Promoure el reconeixementde la responsabilitat social de les empreses.

4.3.2. Objectiu operatiu: Desenvolupar activitats socioculturalsen les quals es promogui la corresponsabilitat i l'ètica de la cura.

8

6

9

8

5

8

84.4.1. Objectiu operatiu: Intensificar el treball conjunt

entre polítiques d’igualtat, cultura i esport.

LÍNIA� 4:� PROMOURE� CANVIS� EN� EL� REPARTIMENT�DE�TREBALLS� I�USOS DEL TEMPS

4.�Objectiu�generalPromoure polítiques que facilitin canvis estructurals en l’organització del

temps i en els models de producció i reproducció, tot afavorint l’accés i el mante-niment de les dones al món laboral.

1 0 5

5.1.2. Objectiu operatiu Incorporar continguts i pràctiques al sistemaeducatiu que donin lloc a actituds i valors favorables a l’equitat de gènere.

5.2.2. Objectiu operatiu: Introduir la perspectiva de gènerea les ofertes de formació de persones adultes, tenint en compte

les necessitats i les inquietuds de les dones.

Cada escola ho fa a nivell intern

0 No s’ha fet res

5.2.�Objectiu�específic:�Incorporar�el�principi�d’igualtat�d’oportunitats�en�la�formació

Cada centre ho fa a nivell intern

0 No s’ha fet res

5.1.�Objectiu�específic:�Sensibilitzar�i�formar�la�comunitat�educativaen�el�principi�d’igualtat,�d’oportunitats�i�en�la�coeducació.

5.1.1. Objectiu operatiu: Incrementar la difusióde coneixement en matèria de la coeducació.

5.2.1. Objectiu operatiu: Detectar la diferència quantitativaentre sexes en l'elecció d'estudis de nois i noies.

5.3.�Objectiu�específic:�Incorporar�al�món�del�coneixement�i�la�cultura�els�sabersde les dones, fent visibles les seves aportacions i fomentant-ne la.

6

8

8

8

5.3.1. Objectiu operatiu: Impulsar la recuperació de la memòria històricade les dones partint de les seves protagonistes i impulsar polítiques culturals

que facin visibles les aportacions de les dones al patrimoni i a la cultura.

5.3.4. Objectiu operatiu: Potenciar que l’augment del fonsbibliogràfic i audiovisual de la Biblioteca pública contempli

la producció cultural de les dones.

5.3.2. Objectiu operatiu: Donar suport i divulgar la creació culturali artística de les dones i aquella que fomenti una visió no sexista de la societat.

5.3.3. Objectiu operatiu: Introduir la perspectiva de gènere a les ofertesculturals, tenint en compte les necessitats i les inquietuds de les dones.

A N N E X O S

LÍNIA� 5:� FOMENTAR� LA� COEDUCACIÓ,� FORMACIÓ� I� PRODUCCIÓ�CULTURAL DE LES DONES

5.�Objectiu�generalPromoure una educació per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

1 0 6


6.2.�Objectiu�específic:�Adequar�les�infraestructures�urbanístiques,�els�equipaments�municipals�i�els�espaispúblics�a�les�necessitats�de�la�vida�quotidiana�i�a�la�conciliació�de�la�vida�personal,�familiar�i�laboral.

6.1.�Objectiu�específic:�Dotar�de�recursos�(formació�i�informació)�a�les�i�als�professionals�de�Territorii�Medi�Ambient�sobre�com�incorporar�la�perspectiva�de�gènere�al�planejament�i�disseny�de�la�ciutat.

10

7

8

6.2.1. Objectiu operatiu: Conèixer com viuen les dones del municipii quins són els problemes derivats de la planificació i el disseny urbà

que es troben en la seva vida quotidiana.

6.1.1. Objectiu operatiu: Facilitar formació i informaciósobre la implementació de la perspectiva de gènere

a les polítiques urbanístiques.

6.2.2. Objectiu operatiu: Adequar el mobiliari urbà a les activitatsquotidianes dels homes i les dones.

LÍNIA�6:�INTRODUIR�LA�PERSPECTIVA�DE�GÈNERE�AL�DISSENY�DE�LA CIUTAT I DEL TERRITORI

6.�Objectiu�generalPromoure una organització urbanística que tingui en compte les necessitats

de dones i homes de totes les edats en els usos i la vivència de l'espai urbà, i que faciliti la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

1 0 7

7.3.1. Objectiu operatiu: Facilitar l’accés als recursos sanitarisper a dones en l’àrea de salut sexual i reproductiva.

7.3.2. Objectiu operatiu: Facilitar informació sobre sexualitat responsable.

Comissió permanent (Bimensual)

8

10

Consulta psicològica en sexualitat, LGTBI

10

7.1.�Objectiu�específic:�Millorar�l’abordatge�del�sistema�sanitari�de�les�malaltiesi�els�problemes�de�salut�específica�o�més�freqüent�en�les�dones.

7.2.�Objectiu�específic:�Desenvolupar�activitats�de�prevenció�i�promocióde�la�salut�amb�perspectiva�de�gènere.

7.3.�Objectiu�específic:�Enfortir�i�potenciar�la�presa�de�decisions�de�les�donesper�al�coneixement�de�la�seva�salut�sexual�i�reproductiva.

7.1.1. Objectiu operatiu: Ampliar el coneixement i la recollidad'informació d'àmbit sanitari de la població de Sant Joan Despí

segregada per sexe (motius de consulta, malalties més freqüents,tractament donat, etc.).

7.2.1. Objectiu operatiu: Commemorar el dia Internacionalde la Salut de les Dones, 28 de maig, tenint en compte la salut desd’una perspectiva integral i amb la realització d’accions preventives

de sensibilització i informació cap les dones i la salut.

7.2.2. Objectiu operatiu Fer campanyes informatives dirigidesa la ciutadania sobre les malalties que incideixen especialment

en les dones per nombre, freqüència o gravetat (malalties cerebralsi cardiovasculars en les dones).

A N N E X O S

LÍNIA�7:�PROMOURE�LA�SALUT�DE�LES�DONES

7.�Objectiu�generalPromoure una millora de la salut integral de les dones en les diferents etapes

del cicle vital.

pla municipal equitat de gÈnere - sjdespi.net · com actuals i conceptuals, per tal de...

Documents