Aquests primers mesos de 2011, la ciutadania de Reus està acabant de dibuixar la nova frontera de les seves ambicions a través de diver-sos processos estratègics i de participació ciutadana. D’una banda, ha finalitzat la fase de participació en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Aquest és un document que, a través de l’urbanisme i del planejament del territori local, marca els límits de la nova ciutat, la del Reus del 2020, quan es pre-veu que el sostre de pobla-ció se situï en els 130.000 habitants. L’últim pla general data del 1999, quan la ciu-tat comptabilitzava al voltant

de 89.000 reusencs. Tots els treballs efectuats fins ara s’in-tegraran en un primer docu-ment amb validesa jurídica, l’avanç del Pla General, que ha d’aprovar el Ple de l’Ajun-tament i que establirà les pautes generals del nou pla-nejament. Els objectius que a priori s’ha marcat aquest pla passen per la recerca d’un Reus creatiu i millor, amb capacitat de lideratge en el territori. Els nous límits físics de la ciutat s’estableixen en la quarta anella, la batejada com anella paisatge, en coherèn-cia amb el protagonisme que es vol donar als espais rurals i no urbanitzats com a nova frontera de la ciutat.

Així mateix, aquest mes de març s’ha presentat el pla d’acció del Pla Estratègic i Agenda 21 «Reus Demà», que recull totes les aportacions realitzades per la ciutadania reusenca en l’àmbit social, econòmic, cultural i de relació amb el territori. Més de 200 propostes que es convertei-xen en un autèntic mandat popular.

Tant el pla general com els plans estratègics són exem-ples de planificació de futur, com també ho ha estat el Pla d’Acció Municipal, en aquest cas, fruit dels acords de govern i del qual ara se’n fa balanç. u

Aigua de més qualitatEntra en servei la nova esta-ció potabilitzadora, amb més capacitat i amb sistemes que milloren la qualitat de l’aigua de l’aixeta.Pàg. 15

Els Ganxets amb nova escola Es presenta l’avantprojecte a la comunitat educativa. El Reus 21 ja s’ha adjudicat.Pàg. 10

L’ambició d’una ciutat que es fa a si mateixa

Alumnes a l’escola La Vitxeta. A la segona imatge, sessió participativa del POUM.Fotos: Carles Fargas

El doble d’esportistesLa millora d’equipaments esportius i la construcció de nous ha fet que es dobli el nombre d’usuaris en 5 anys, que ja superen els 14.000. Pàg. 11

Més de 33 milions a la via públicaEls darrers quatre anys s’han executat més d’un centenar d’actuacions de millora.Pàg. 19

El transport públic creixEs registra un increment del 16% en el nombre de viat-gers en els busos municipals. El 70% viatja gratis o amb descompte. Pàg. 12

Dinou punts Wi-Fi a Reus Onze equipaments munici-pals ja disposen d’accés gra-tuït a Internet per als usuaris, a través de dinou punts Wi-Fi, recentment senyalitzats. Pàg. 16

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Març de 2011 7a època núm. 32

EL MERCADAL

EL MERCADAL 7a època núm. 322

SERVEIS

Consell editorial:Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus

Directora:Núria Pérez

Redactora en cap:Imma Bolet

Redacció:Susana Bahíllo, Eduard Vallès, Rosa Pagès i Núria Serret

Fotografia:Carles Fargas, Arxiu DCC

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació Corporativa

Mitjans Corporatius i Comunicació Interna

Pl. del Mercadal 1 43201 REUST. 977 010 023 F. 977 010 213 A/E:info.comunicacio @reus.catURL: www.reus.cat

Tirada: 37.500 exemplars

Dipòsit legal:T-928-2003

ISSN: 1696-5507

Maquetació i producció:Pragma, Agència de Publicitat General SL

Projecte gràfic:Tona Bayona

Impressió:Gráficas de Prensa Diaria SA

Distribució:Unimail

Nota: Si per qualsevol raó no rebeu El Mercadal a la vostra bústia, envieu-nos un correu electrònic, una carta o feu-nos una trucada telefònica

Edició digital:A www.reus.cat trobareu El Mercadal en format PDF i un arxiu històric de tots els números

& 010 Des de fora de Reus 977 010 010

www.reus.cat

Guàrdia Urbana info.guardiaurbana@reusUrgències 092Comissaria 977 010 092Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092Dipòsit de vehicles 977 010 056Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068

Polítiques Socials i Transversals info.politiquessocials@reus.cat 977 010 229Grup Hospital i Sanitat

Hospital Universitari de Sant Joan 977 310 300Hospital (Urgències) 977 320 424

Promoció info.promocio@reus.catREDESSA 977 300 003Palau de Fires i Congressos 977 326 363

Reus Turisme infoturisme@reus.catOficina d’informació turística 902 360 200Gaudí Centre 977 010 670

Medi Ambient info.mediambient@reus.catÀrea de Medi Ambient 977 010 074Aigües de Reus 977 127 019Deixalleria 977 010 212Espai d’Informació Ambiental 977 010 088Centre de Recursos per a la Prot. de la Salut i el Medi 977 010 061

Arquitectura i Urbanisme info.arquitectura@reus.catOficina d’Habitatge 977 010 071 GUPSA 977 010 870Serveis tècnics 977 010 076 / 075

Via Pública info.viapublica@reus.catAparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006Reus Transport 977 300 006Agència del Paisatge Urbà 977 010 669Serveis tècnics 977 010 077Brigades 977 010 060

Educació i Formació info.educacio@reus.catIMFE Mas Carandell 977 010 850Oficina Municipal d’Escolarització (OME) 977 010 046

Esport i Lleure info.esport@reus.catPavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257Estadi Municipal 977 330 020

Hisenda info.hisenda@reus.catServei d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 010 070

OMIC omic@reus.catOficina Municipal del Consumidor (OMIC) 977 010 050

Benestar info.benestar@reus.cat

Serveis Socials 977 010 034

Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040

Tanatori (Serveis Funeraris) 977 753 107

Cementiri general de Reus 977 341 272

Participació i Ciutadania info.participacio@reus.cat

Casal de les Dones 977 010 672

Solidaritat i Cooperació 977 010 029

Centres Cívics centrescivics@reus.cat

Centre Cívic Ponent 977 010 044

Centre Cívic Mestral 977 010 039

Centre Cívic Llevant 977 010 026

Centre Cívic Carrilet 977 010 051

Centre Cívic Migjorn 977 010 032

Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030

Cultura info.cultura@reus.catBiblioteca Central Xavier Amorós 977 010 025

Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 010 660

Museu d’Art i Història 977 010 662

Arxiu Municipal 977 010 054

Teatre Bartrina 977 010 658

Teatre Fortuny 977 010 657

Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 977 010 665

Cal Massó 977 010 064

IMAC 977 010 650

Oficina de festivals 977 010 651

Joventut info.joventut@reus.cat

Oficina Pla Jove 977 010 650

Sindicatura de Greuges sindicatura.de.greuges@reus.cat

Sindicatura Municipal de Greuges 977 010 655

Grups municipalsPSC g.m.psc@reus.cat 977 010 080 CiU g.m.ciu@reus.cat 977 010 081 PPC g.m.ppc@reus.cat 977 010 082 ERC g.m.erc@reus.cat 977 010 083 ICV-EUiA g.m.icv-euia@reus.cat 977 010 084 CORI g.m.cori@reus.cat 977 010 085

L’Agència Local de l’Energia defineix i proposa plans, projectes i directrius per prendre decisions en matèria d’eficiència energètica i ús d’energies renovables. L’agència assessora, forma i sensibilitza els ciutadans sobre instal· lacions d’energies renovables i sobre l’ús responsable de l’energia, així com també s’encarrega de tramitar la concessió de subvencions en aquesta matèria.

De la mà del sector privat, l’agència vol promoure bones pràctiques en matèria d’eficiència energètica i promoure noves instal·lacions d’energies renovables.

Pel que fa a l’administració, l’Agència Local de l’Energia vetlla perquè el subministrament s’ajusti a les necessitats de cada punt de consum, es compromet a fer un seguiment dels consums energètics en dependències municipals i proposarà mesures d’estalvi i eficiència energètica, i coordinar la despesa energètica municipal.

Els ciutadans poden realitzar totes les consultes relacionades amb l’energia a l’Espai d’Informació Ambiental (plaça de les Aigües) el dijous a la tarda o trucant al telèfon d’informació. El punt d’informació ubicat a l’Espai d’Informació Ambiental dóna informació sobre les subvencions per a la instal·lació d’energia solar que ofereix l’Ajuntament i un fons documental especialitzat en temes d’energia.

Més informació a l’Espai d’Informació AmbientalPlaça d’Antoni Sabater i Esteve, s/n(plaça de les Aigües) 43201 ReusTelèfon 977 010 088info.eia@reus.cat

Agència Local de l’Energia

7a època núm. 32 EL MERCADAL 3

El nou planejament urbanís-tic planteja un model de ciutat compacta i comple-xa, generalista però també especialitzada, ben dotada d’equipaments i de grans parcs urbans, amb urbanis-me i arquitectura contem-poranis i de qualitat, amb forta capacitat d’atracció per mantenir el paper de centra-

litat a la regió i ser referent en qualitat de vida i cohesió social. El nou planejament busca garantir la sostenibilitat urbanística amb una ocu-pació racional del territori. En segon lloc, protagonitzar amb voluntat capital el caràc-ter metropolità del Camp. Es vol augmentar l’atractiu territorial i guanyar població

i activitats qualificades, amb més serveis metropolitans i nacionals.

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal dóna gran importància al paisatge i el situa com a senyal d’iden-titat en el Pla Reus 2020.

A través d’una bona plani-ficació es pretén incidir en la producció de sòl per a activitats econòmiques per garantir la productivitat i la competitivitat de la indústria manufacturera i d’innovació a la ciutat, que generi llocs de treball. Així mateix, es considera prioritari consoli-dar i ampliar les polítiques d’habitatge per tal d’acon-

seguir atractiu per als resi-dents superant les previsions demogràfiques de 130.000 habitants. Ha de reservar i determinar els àmbits per ubicar equipaments edu-catius, culturals, socials i sanitaris, cívics i esportius, locals i de caire metropolità i nacional. Plantejarà accions urbanístiques directes, per fomentar el comerç divers.

Finalment, es considera prio-ritari fer que tota la ciutada-nia de Reus d’ara i els que vindran, siguin els veritables protagonistes i receptors del Reus 2020, amb l’ambició que el nou planejament urbanístic impulsi la creativi-tat com a marca de ciutat. u

Reus està immers en la redacció del nou POUM que fixa les regles del joc del creixe·ment urbanístic de la ciutat fins al 2020. Els treballs previs, que compten amb la partici·pació de la ciutadania i l’aval tècnic d’espe·cialistes, es mouen a la recerca d’un Reus creatiu i millor com a marca de ciutat.

El nou planejament urbanístic pretén un Reus creatiu i millor amb capacitat de lideratge

Vista aèria de la ciutat de Reus,

des de Bellissens.Foto: Aj. Reus

El nou pla general ha de reservar els àmbits per a nous equipaments i incidir en la producció de sòl per a activitats econòmiques.Fotos: Carles Fargas

URBANISME

EL MERCADAL 7a època núm. 324

URBANISME

Reus 2020 situa la nova frontera en el seu paisatge

Els eixos de desenvolupa-ment, tant teòrics com físics, es resumeixen en 15+1 objectius principals i criteris generals. Entre els punts clau hi hauria la definició del nou límit de la ciutat, la quar-ta anella o anella paisatge, aprofitant i valorant els espais naturals, amb la creació de grans zones verdes en aques-ta nova frontera de la ciutat, a la zona del Roquís, a l’avingu-da de Tarragona i a la zona de Ponent.

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal fixa la seva atenció en la millora de la connectivitat entre el cen-tre de la ciutat i el barri Gaudí i l’àrea residencial que es configurarà al passeig Nord, i per això, entre els espais a dissenyar com una de les grans actuacions, la redefi-nició dels terrenys situats al voltant de l’actual estació de Renfe, cridada a ser un nou nus de comunicacions amb el territori i, alhora, ha de deixar de ser una barrera per permetre una transició fluïda amb el nord de la ciutat.

Es proposa també crear tres nous sectors especialitzats a l’entorn de l’aeroport i de l’estació intermodal central del Camp al sud de l’aero-

port, amb visió metropolita-na, la ciutat de l’automòbil, una àrea logística i industri-al de serveis aeroportuaris i un centre de serveis per al territori amb presència d’activitats i empreses amb paper en l’economia d’àmbit europeu.

Tan important com els espais urbanitzables, el nou POUM situa els espais rurals, i per això l’incipient planejament busca la millora del paisatge natural i agrícola, possibili-tant la recuperació d’aquests espais frontera donant utilitat

i generant nous espais per al sector agrari i ramader.

La T-11 també s’examina i s’idea com el carrer Major del Camp, un gran eix de referència del territori i àrea central de la nova àrea metro-politana.

La consolidació d’una ofer-ta cultural de qualitat també es possibilita amb una bona planificació dels espais públics, com ara la recupe-ració del Vapor Vell, o de la fàbrica Monseny de ceràmica modernista.

Marca de qualitatEls grans eixos i objectius s’impregnen d’un criteri gene-ral. Es preten garantir la millor qualitat de projecte en els espais públics, reforçant el paper de l’arquitectura con-temporània. En definitiva, posar marca de qualitat en els equipaments i edificis de la ciutat. u

Transcorreguts 12 anys de l’anterior planifi·cació urbanística de la ciutat, l’Ajuntament de Reus posa en marxa els mecanismes per dissenyar el desenvolupament de la ciutat amb l’horitzó del 2020, amb un sos·tre de creixement de població que s’estima en els 130.000 habitants, 20.000 més dels que hi ha en l’actualitat.

El nou planejament urbanístic preserva i potencia la batejada com anella paisatge.Foto: Carles Fargas

Al voltant de l’aeroport i la

nova estació es plantegen sectors

econòmics especialitzats.

Foto: Carles Fargas

7a època núm. 32 EL MERCADAL 5

URBANISME

Els objectius 15+1 del nou planejament urbanístic

Els documents que ara es redacten plante-gen el guió i el marc de referència del que serà el futur de les polítiques urbanístiques de Reus en el cicle que està a punt d’iniciar-se amb la redacció d’un nou pla d’ordena-ció urbanística municipal. Aquests treballs inicials, que aniran seguits d’un procés més tècnic i professionalitzat, de tramitació llar-ga —que no acostuma a ser inferior als dos anys— i complexa, són cabdals perquè defi-neixen la traça per on passen les ambicions de la ciutat que es fa a si mateixa.

1 Garantir l’atractivitat i lideratge territorial de la ciutat amb un planejament urba-

nístic sostenible, innovador, de qualitat, amb una oferta diversificada i adequada, adreçada tant al manteniment com a la captació de noves activitats econòmiques i productives que indueixen un creixement urbà i poblaci-onal per damunt de l’estricta prognosi demo-gràfica. L’objectiu: capacitat per a 130.000 habitants.

2 Definir el límit/petjada gairebé definitiu del potencial creixement en sòl ciutadà

amb el disseny de la veritable quarta anella (i última): l’anella/paisatge integrada pels parcs territorials, agraris, naturals i el parc del nord de l’ARE, al nord amb els dos ramals de la V Verda que conformen els laterals de ponent i llevant, que s’uniran al sud de la ciutat.

3 A l’exterior d’aquesta anella, dos tipus d’actuacions:a) De consolidació i delimitació definitiva dels sectors existents: a ponent, la comar-cal, Blancafort-Monterols i Aigüesverds, tot dotant-los d’usos urbans; al sud, el quart quadrant dels sectors d’activitat econòmica de Bellissens-Sud.b) Disseny de tres nous sectors espe-cialitzats de sòl d’activitat econòmica a l’entorn de l’aeroport i l’estació central de Reus, amb visió metropolitana.

4 Fer del sòl no urbanitzable, que per negatiu de la definició dels límits del fet

urbà queda també ja fixat, veritable protago-nista del Pla Reus 2020, tot procurant que els usos legalment possibles assoleixin realitat, possibilitat i sobretot utilitat i productivitat en el sector primari, agrari i ramader, tot cercant la millora del paisatge natural i agrícola.

5 Iniciar la proposta i dissenyar les pri-meres operacions i sectors del gran eix

urbà i direccional de l’avinguda de Tarragona i el seu entorn (llevant), tot convertint-lo en l’espai de màxima potencialitat, centralitat i referència metropolitana de la ciutat i de l’àrea central de la regió.

6 Concreció definitiva de la façana de ponent de la ciutat a partir de la

seqüència parc territorial (SNU), anella-pai-satge / parc del Roquís i parc del Sud, amb els sectors de Roquís i de la Pedra Estela.

7 Consolidació, manteniment i creació de sòl per a activitats econòmiques i

industrials, ben ubicat i amb bons serveis, per tal d’obtenir diversitat i qualitat d’oferta i oferir les màximes oportunitats a la indústria manufacturera i exportadora, tant de les exis-tents com de les de nova captació i creació.

8 Creació de nous sectors especialitzats, innovadors, únics a l’àrea metropoli-

tana, com «Ciutat de la mobilitat» a l’est de l’aeroport, «Centre direccional intermodal per a serveis centrals del territori» al sud de l’ae-roport i al costat de l’estació central, i «l’àrea logística i industrial de serveis aeroportuaris» al nord de l’aeroport fins a la carretera de Constantí, per convertir-los en motor econò-mic territorial.

9 Integrar i desenvolupar el Pla Local d’Habitatge com a memòria social, tot

fixant les polítiques urbanístiques que neces-sita la política d’habitatge planificada.

10 Definir polítiques i accions urbanísti-ques clares i incisives per a l’impuls

d’un comerç creatiu i diversificat, especial-ment al centre, i definint altres zones i eixos comercials que permetin continuar exercint el lideratge territorial.

11 Completar urbanísticament i con-ceptualment el «centre de la ciutat»

fins a la segona anella, tot desenvolupant dos sectors clau: al nord, Renfe, que ha de passar de ser una fractura a una ròtula entre aquest centre i el nord de la ciutat, i al sud, Hispania, segons l’avantprojecte, tot reforçant els usos urbans per excel·lència: habitatge, comerç, serveis i equipaments socials i culturals.

12 Consolidar i crear equipaments cul-turals i creatius que completin l’ofer-

ta cultural marca de la ciutat: Centre d’Arts Escèniques al Vapor Vell, Casa Gasull (expo-sicions i promoció), Centre del Modernisme i les arts aplicades «Monseny»; i completar els museus amb un centre d’art i cultura contemporanis i un espai de produccions creatives alternatives, probablement al sector Renfe. Preveure la necessitat d’ampliació o d’un segon campus universitari.

13 Integrar urbanísticament la xarxa fer-roviària existent, des de l’ARE / Pere

Mata, estació passeig de Mata / nova estació d’autobusos, avinguda de Montblanc, nou accés a la carretera del Morell al Mas Cort/A 10, i sobretot, l’eliminació dels ponts elevats a les dues principals avingudes metropolitanes de la ciutat, l’avinguda de Tarragona i l’avingu-da de Bellissens.

14 Mantenir i consolidar la voluntat de protecció del patrimoni històric,

arquitectònic, urbanístic i paisatgístic natural, tot actualitzant i desenvolupant el pla espe-cial aprovat i formular el catàleg de masies i construccions en sòl no urbanitzable.

15 Garantir la millor qualitat de projecte d’execució dels espais col·lectius

oberts, redactant ad hoc un pla especial de l’espai públic i mantenir, tot reforçant el paper de l’arquitectura contemporània i de qualitat, com a funció pública i marca de qualitat en els equipaments i edificis de la nostra ciutat.

15+1 Crear, dins del Reus 2020, una comissió especial de

qualitat urbana, professionalitzada, que haurà de validar els projectes públics i privats en els àmbits, casos i reglamentació que determini el Pla Reus 2020.

L’aeroport, nou pol econòmic. A la imatge, la terminal projectada.Foto: virtual

Cal Massó, exemple de recuperació d’espais per a la cultura.Foto: Carles Fargas

La creació d’habitatge protegit, com aquest de Mas Bertran, s’integra al POUM. Foto: Carles Fargas

Es pretén millorar la transició amb la zona nord de la ciutat, abordant el disseny de la zona de la Renfe.Foto: Carles Fargas

Es busca la consolidació, manteniment i creació de sòl per a activitats econòmiques.Foto: Aj. Reus

EL MERCADAL 7a època núm. 326

La transformació de la ciutat a través de l’urbanisme

cal conèixer el passat per entendre el futur

El nou planejament vol consolidar el model heretat de ciutat compacta i complexa.Foto: Aj. Reus

El 1984 s’inicia el desenvolu-pament d’un pla general que comença la transformació del centre històric, es construei-xen els primers equipaments, arriba la universitat i milloren les dotacions a tots els barris (carrers, places…).

La primera revisió del PGOU data de 1999 i s’inicia la sego-na gran transformació de la ciutat, una ciutat que avui s’explica a través de la seva configuració al voltant de les anelles (el tomb de ravals, les rieres i els passeigs, les rondes i ara la variant) i els deu radis que connecten Reus amb el territori. Des del 1999 fins a l’actualitat, s’ha treballat per ampliar el concepte de centre fins a la segona anella, la de les rieres i els passeigs, la finalització gairebé definitiva de la tercera anella, els tre-balls i els projectes a partir de la Llei de barris i la recerca, definició i construcció d’una nova centralitat a la ciutat, a la zona de Bellissens, aprofitant la presència i consolidació de la universitat. Aquest sector és on, fent una de les primeres i grans modificacions puntuals del pla, es va projectar urba-nísticament l’àrea on es subs-tancia l’àmbit TECNOPARC, que ha iniciat la seva urba-

nització i els seus equipa-ments amb els edificis del Tecnoparc, del nou Hospital de Sant Joan, dels edificis lligats al Parc Tecnològic de Nutrició i Salut i dels nous edificis universitaris.

Amb les modificacions de pla general realitzades en els darrers 10 anys s’han mogut quantitats i magnituds força importants: 668 ha treballa-des, 1.303.640 m2 de vialitat nova, 1.000.236 m2 d’espais lliures i parcs, 517.486 m2 d’equipaments. I 22.906 uni-tats d’habitatges potencials, 9.857 habitatges construïts i/o amb llicència entre 2000 i 2010; i 6.000.665 m2 de sòl brut d’aprofitament privat econòmic i industrial entre les quatre zones que disposem a la ciutat: 1.691.02 m2 a Agro-Reus, a ponent; 1.044.714 m2 en la zona nord-est; 1.388.110 m2 a la zona Tecnoparc i 1.476.094 m2 a la zona Bellissens, Sunyer, al sud; a més dels 400.723 m2 de la zona logística, Cim el Camp, a l’autovia T-11, junt al Mercat del Camp.

Sòl disponible per moderar els preusEn un context canviant i d’in-tensíssima activitat immobili-

La fesomia de les ciutats i el seu caràcter es va dibuixant a poc a poc, al llarg dels anys i dels segles. Les decisions que es prenen de transformació o de conservació condici·onen i marquen la traça per on passarà el futur de la ciutat. Reus és hereva de la seva història i el nou pla general amb noves re·flexions, accions, projectes i actuacions, donarà continuïtat al procés iniciat el 1984 quan, amb els ajuntaments democràtics, comença la planificació moderna del sòl.

ària, els estudis econòmics i de cost efectuats als darrers anys per diverses instituci-ons, avalen que s’ha com-plert en gran mesura l’ob-jectiu de generació de sòl suficient i això explica que els preus tant del sòl indus-trial i econòmic com dels habitatges s’han comportat millor que en altres zones. Aquesta és també una de les missions a la gestió urbanís-tica: procurar oferta suficient i diversificada en qualitats i posicions distintes per incidir en la demanda, en el mercat.

Arquitectura i urbanisme de qualitatS’impulsa una arquitectura basada en criteris de quali-tat en la definició dels espais públics i dels edificis. En són una mostra els equipaments construïts a la ciutat en tots els àmbits amb exemples com el nou hospital, el nou palau de fires i congressos, la comissa-ria de la Guàrdia Urbana, les quatre escoles i els dos insti-tuts escola de dues línies, els quatre centres cívics, les dues biblioteques, els poliesportius lleugers, etc.

Estudis urbanístics Amb la recerca de la qualitat en l’urbanisme i l’arquitectura, l’anàlisi i la reflexió ha permès aprofundir en el projecte de ciutat a través d’estudis urba-nístics per repensar espais de ciutat per millorar-ne la quali-tat. Amb aquestes actuacions, s’ha salvat el Vapor Vell, al barri del Carme, un dels últims senyals de l’activitat tèxtil de Reus. El pla general del 1999 en proposava la desaparició. El barri del Carme es reordena i es dignifica urbanísticament sota la signatura de l’arquitecte Manuel de Solà Morales, en un projecte reconegut i avalat per la primera convocatòria de la Llei de barris.

L’encaix ferroviariBuscant consensos amb el territori, Reus defensa que la millor connexió entre el cor-redor del mediterrani i el cor-redor d’alta velocitat Madrid Barcelona passa per l’aeroport de Reus, permetent la inter-modalitat i esdevenint un pol important d’activitat.

Protecció del patrimoniEs redacta i s’aprova el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric, Artístic i Natural de la ciutat de Reus, que cata-loga i protegeix fins a 500

béns del patrimoni: edificis, espais urbans, espais rurals, elements vegetals, etc.

HabitatgeReus ha estat pionera en les polítiques d’intermediació, amb una de les primeres borses d’habitatge creades a Catalunya, i s’ha fet una polí-tica de promoció i construcció d’habitatge públic. Bona part de les modificacions urba-nístiques s’ha promogut per obtenir una major quantitat i qualitat de sòl per a habitatge protegit i assequible.

Reus també ha estat una de les primeres ciutats catalanes de la seva mida a redactar un pla local d’habitatge, que planifica les accions que han de guiar les polítiques d’habi-tatge a la ciutat, amb l’objectiu de fomentar que la ciutadania pugui assolir el dret a un habi-tatge digne i en condicions assequibles.

Sòl industrialUn altre factor de competiti-vitat que reforça l’atracció de la ciutat sobre el territori és la generació de sòl industrial. S’han urbanitzat 264 hectàre-es i n’hi ha 80 de planejades a punt per ser urbanitzades, amb una distribució geogràfi-ca diversificada.

Els parcs urbansAmb la idea de construir una façana verda a la zona de ponent, entre Misericòrdia i traspassant la carretera de Castellvell, s’impulsen estudis i propostes urbanístiques que integren el paisatge com a valor.

El més avançat és el conegut com ARE del passeig Nord. L’anterior pla general dibuixa-va cases unifamiliars. El nou projecte proposa una ciutat amb vida i activitat urbana, amb construccions concen-trades respectant l’estructu-ra territorial que configura la xarxa de camins del territori i amb 60 ha d’espai lliure, amb un gran parc urbà de 18,2 ha, a les quals cal sumar 17,7 ha d’espai natural (horts urbans, espais per al conreu) públic i protegit que serà la nova façana de Reus amb Castellvell.

Es planifica la zona del Roquís o l’entorn del Camí de Pedra Estela, que acaben de confi-gurar aquesta façana paisatge que s’acabarà de concretar amb el nou pla general. u

URBANISME

7a època núm. 32 EL MERCADAL 7

Una dècada per al futur

P lantejar el futur de les ciutats a curt termini vol dir obrir

camins que obliguen a avan-çar-se als canvis, a preveure què vindrà i a decidir.

Aquest ha estat el cas de Reus en els primers anys del segle XXI, una dècada marcada per una conjuntura de bonança econòmica que la ciutat ha aprofitat per fixar les bases del futur.

El 1999 es va iniciar un pro-cés de participació ciutadana que va culminar amb la defi-nició d’un model de ciutat per al futur. El Pla Estratègic «Reus Impuls 2005» i l’Agen-

da 21 Local van definir un full de ruta que ha orientat l’ac-ció de govern. Una dècada després, Reus ha enllestit un segon Pla estratègic, «Reus Demà», els resultats del qual es presentaven públicament el 16 de març, i ha iniciat el procés d’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

El llibre Reus 2000-2010. Una dècada per al futur, edi-tat per Cossetània Edicions dins la col·lecció El Tinter, vol donar compte d’aquest pro-cés i de l’encaix dels resul-tats en un marc global que torna a estar marcat pels canvis. u

La participació en el POUM

L’adreça de la pàgina web www.reus2020.reus.cat ha estat l’eina de participació individual, a través de la qual els ciutadans podien aportar les seves pròpies propos-tes. A més de la partici-pació directa, la ciutadania ha pogut informar-se inicial-ment del procés participatiu i posteriorment seguir-ne el desenvolupament, així com consultar tots els materials derivats.

El PlenariHa estat l’òrgan principal de representació de la ciutada-nia en el procés de partici-pació i elaboració del POUM. Formen part del Plenari 143 integrants entre entitats, associacions veïnals, organis-mes, tècnics i representants polítics i institucionals de la ciutat i del territori.

Jornades i tallersDurant el mes de gener es

van realitzar quatre sessions informatives adreçades a la ciutadania per informar de l’inici del procés de redac-ció i de la metodologia de participació per elaborar el document que ha de definir el model territorial i de crei-xement de Reus fins al 2020.

A més, sis jornades sectori-als han estat els espais de divulgació i reflexió conduïts per un expert en la matèria a tractar en cada sessió.

El 3 de març, el regidor de l’Àrea d’Arquitectura i Urbanisme, Jordi Bergadà, va fer la presentació dels objectius i els criteris gene-rals, on es defineixen quines són les fites que es marca el nou POUM pel que fa a la planificació urbanística de la ciutat.

El Plenari va validar aquests objectius en la jornada de retorn celebrada el 17 de març.

El procés participatiu d’aquesta fase culminarà amb quatre tallers de treball oberts a la ciutadania. Els dos primers tindran lloc el proper dimarts 29 de març i versaran sobre territori i desenvolupament urbà, així com mobilitat i infraestruc-tures. Els altres dos, el dijous 31 de març, tractaran sobre medi ambient i sostenibilitat, així com habitatge i qualitat de vida.

Tots quatre tallers tindran lloc al Centre Cívic del Carme, el sisè de la ciutat i recentment inaugurat a la plaça de la Patacada, a les set del vespre. u

L’Ajuntament de Reus ha articulat proces·sos de participació ciutadana que puguin intervenir en la definició dels objectius principals i dels criteris generals del POUM, que s’ha articulat a través de diverses ins·titucions i entitats que han participat en la validació de la proposta que l’Oficina Tèc·nica del POUM ha treballat.

Portada del llibre que dóna compte dels darrers processos estratègics a Reus.Foto: Cossetània Edicions

La major part de les sessions han tingut lloc a la seu de l’Oficina Tècnica, al carrer de Sant Serapi.Foto: Carles Fargas

URBANISME I PARTICIPACIó

EL MERCADAL 7a època núm. 328

PARTICIPACIó

És el resultat d’un procés de participació en el qual han participat 228 persones amb l’objectiu de revisar el Pla Estratègic Reus 2005,

que es va iniciar al 1999. Els canvis socials i de context econòmic i les noves neces-sitats en matèria ambiental han fet convenient la redac-ció d’un nou full de ruta per a Reus.

L’equip de la Universitat Rovira i Virgili, encapçalat per Antoni Terceño i Antoni Pigrau, ha elaborat la diagnosi prèvia i la redacció del document final, que proposa solucions als problemes rellevants de la ciutat i accions de millora de la posició de Reus. El pla s’es-tructura en 5 eixos, 34 línies estratègiques i 254 accions concretes.

Ciutat equilibrada i res-pectuosa amb el medi«Reus Demà» unifica el pla estratègic i l’Agenda 21, per la qual cosa recull accions

per a la millora de la gestió dels residus, l’estalvi ener-gètic i d’aigua, l’augment de les energies renovables i la reducció de la contaminació atmosfèrica. A més, el procés de participació ha donat lloc a la proposta de creació d’una àrea metropolitana i d’un organisme de planejament i gestió de polítiques territorials a nivell supramunicipal.

La cultura i l’esportLa cultura i el turisme tenen un paper destacat en el nou pla estratègic com a activitats dinamitzadores de l’econo-mia local. Els participants en els tallers han coincidit en

la necessitat d’elaborar un pla de projecció internacional de les manifestacions cul-turals de la ciutat, potenciar els espais d’art i el patrimoni modernista i oferir paquets integrats entre Reus, la Costa Daurada i municipis de l’inte-rior amb l’objectiu d’atraure més visitants. També s’apun-ta la necessitat d’incloure en la marca de ciutat els nous elements transformadors de Reus, com ara el Tecnoparc, el nou hospital, la universitat i els festivals culturals.

Coneixement i economia diversificadaLes accions apunten cap a l’impuls del Tecnoparc per a l’atracció de treballadors, investigadors i empreses de valor afegit. Però a més, el pla d’acció suggereix identificar d’altres sectors en els quals especialitzar-se per diversifi-car l’economia. Pensant en les petites i mitjanes empre-ses, el document proposa la promoció de mecanismes de capital-risc, i impulsar un sistema de microcrèdits per a nous emprenedors i petits empresaris. Tot això, sense oblidar el paper de les empreses municipals com

a instrument al servei del territori.

Oberta al mónLes accions proposades en els tallers participatius propo-sen una ordenació del terri-tori que preservi el patrimoni i el paisatge, un creixement compacte i una mobilitat ordenada. Encara que haurà de concretar-se amb la redac-ció i aprovació del POUM i del Pla de Mobilitat.

Ciutat integradora i al servei de les personesEl pla recomana adaptar els serveis per a la gent gran al creixement de població, con-solidar el model de gestió propi dels serveis sanitaris de la ciutat i impulsar les noves tecnologies en aquest sector.

En matèria educativa, es pro-posa promoure l’aprenentat-ge d’una tercera llengua i de les TIC i especialitzar els cen-tres de secundària en línies d’ensenyament. També con-vertir la ciutat en un model lingüístic per a la integració de la immigració, realitzar opera-cions de rehabilitació d’habi-tatges i habilitar espais. u

El Pla Estratègic «Reus Demà» passa a l’acció

L’elaboració del Pla Estratègic i Agenda 21 «Reus Demà» ha finalitzat aquest mes de març amb la publicació i presentació del llibre que recull el pla d’acció. El document estableix les bases del futur de la ciutat en els àmbits social, econòmic, cultural i de re·lació amb el territori.

Reunió del Consell Plenari del Pla Estratègic per aprovar el pla d’acció. Foto: Carles Fargas

Sessió de treball del pla estratègic per definir el pla

d’acció.Foto: Carles Fargas

Fòrum del pla estratègic al Mas

Miarnau.Foto: Carles Fargas

e

l mandat de la ciutadania queda recollit en un nou document

7a època núm. 32 EL MERCADAL 9

PLANIFICACIó

El Pla d’Acció Municipal, sig-nat el 2008, és un docu-ment consensuat per les tres forces polítiques del govern municipal, on es van marcar les prioritats del mandat. Es tractava del full de ruta per al quadrienni 2008-2011, amb la corresponent concreció pressupostària on es defini-en les prioritats de govern.

El Pla d’Acció Municipal ha inclòs les inversions estratè-

giques, deixant les actuaci-ons ordinàries i d’explotació per als pressupostos anuals de l’Ajuntament i les empre-ses municipals, estructurat en tres eixos de treball: eix social i d’atenció a les per-sones, eix de territori i medi ambient i eix econòmic.

Si bé no totes les actuacions definides estan ja finalitza-des, el 98,92% ja han estan encarregades. Del total, més

del 70% han conclòs i la resta s’estan executant o bé ja s’han contractat o encar-regat.

Paral· lelament, l’Ajunta-ment va rebre el 2009 del govern espanyol 18,5 mili-ons d’euros del Fons Estatal d’Inversió Local, i el 2010 en va rebre 11,6 del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local. El fet de tenir les inversions pla-nificades i dissenyades en un pla d’acció va perme-tre a l’Ajuntament de Reus incloure-hi projectes de gran abast, malgrat els terminis fixats pel govern estatal que obligava a executar les inver-sions en el termini d’un any. Aquest va ser el cas de la transformació del Centre d’Assistència Primària del

Barri Fortuny en un centre d’atenció personal integrada o CAPI, pressupostada en 4,7 milions d’euros.

El volum d’inversió pública ha estat, a la vegada, una eina per impulsar l’economia i generar llocs de treball.

La llista d'actuacions execu-tades a través del Pla d'Ac-ció Municipal és extensa. A banda de les esmentades, hi ha d'altres com ara el Casal de Joves, les escoles La Vitxeta i Pi del Burgar, escoles bressol, actuacions de millora de la via pública, equipaments esportius, edi-ficis de suport a l’empresa i el coneixement, com l’edifi-ci del CEPID; les inversions en la millora del transport públic, etc. u

Acomplert el 98,9%del Pla d’Acció Municipal

El Pla d’Acció Municipal ha acomplert el 98,9% dels seus objectius, amb l’execució d’inversions estratègiques per a la ciutat, on s’emmarquen projectes de la dimensió del nou hospital, l’aparcament del Carrilet, l’Edifici Tecnoparc, la recollida pneumàtica o la nova Biblioteca Pere Anguera.

El pàrquing del Carrilet, una de

les actuacions previstes al PAM.

Foto: Carles Fargas

Edifici d’equipaments culturals, a la plaça de Teatre.Foto: Virtual

L’entorn del Bartrina 8,9 milions d’euros al barri del CarmeAl març es posa la primera

pedra dels edificis d’ús cul-tural vinculats al Consorci del Teatre Bartrina, que comporta l’ampliació de les dependèn-cies del Centre de Lectura i dotar la ciutat de nous espais

culturals d’ús públic, com recollia el PAM. Es concreta en la remodelació dels espais existents i la construcció d’un nou edifici entre la plaça del Teatre i els carrers de la Racona i de la Concepció. u

El Pla d’Acció Municipal té un capítol destacat dedi-cat al Projecte d’Interven-ció Integral al barri del Carme. El passat 23 de març, el Comitè d’Avaluació i Seguiment del projecte es va reunir al nou equipament públic de la Patacada, per presentar la memòria final del projecte. Aquest és l’òr-gan encarregat d’establir els mecanismes de coordina-ció i informació, i de fer el seguiment de les actuacions desenvolupades en el marc del programa de la Llei de barris. El balanç de les acci-ons executades entre 2004 i 2010 es resumeixen en els indicadors inclosos en la memòria. Destaquen els

següents: 8,9 milions d’eu-ros en projectes i progra-mes executats, 14.728,85 m2 de carrers remodelats, 1.023 m2 de sòl adquirit per a nou espai públic, 3.003 m2 de nous equipaments, 1.487 m2 de sòl adquirit per a equipaments, 928,10 metres de canalització de la xarxa de telecomunica-cions, 100 punts de xarxa interconnectats als edificis públics, 4 centres connec-tats als serveis tecnològics municipals, 1.428 metres de canalització de recolli-da pneumàtica, 159 punts d’enllumenat instal·lats i 13 actuacions desenvolupades amb la participació de més de 5.500 persones. u

EL MERCADAL 7a època núm. 3210

EDUCACIó I LLEURE

El nou centre s’ubicarà en uns terrenys adjacents a l’actual espai provisional del passeig del Nord, a prop de la carretera de Castellvell i de l’Institut Domènech i Montaner, una zona catalo-gada com a Àrea Residencial Estratègica (ARE) que pre-veu un seguit d’equipaments entre els quals hi ha aquest centre educatiu. En concret, el solar ja va ser objecte d’una cessió voluntària per part del seu propietari l’any 2009, moment en el qual la Junta de Govern Local de l’Ajuntament va aprovar aquesta cessió. Des d’ales-hores, els serveis tècnics de l’Ajuntament i d’Innova van començar a treballar per fer realitat el projecte. L’avantprojecte guanyador, d’entre 45 candidats que s’havien presentat, ha estat el de l’estudi d’arquitectes

Impluvium. La proposta planteja un edifici de forma quadrada, amb un espai a l’interior. L’equipament tindrà una superfície d’uns 5.600 m2 i s’organitzarà seguint els eixos naturals de la parcel·la (d’uns 10.000 m2) definits per l’arbrat preexistent.

El Reus 21, adjudicatUn altre equipament planificat que avança és la nova Escola Reus 21, que l’EPEL Innova ja ha adjudicat a Construccions Rubau. Es tracta d’un centre d’educació infantil i primària (que cobrirà la franja d’edat d’entre 3 i 12 anys) de dues línies, situat a tocar de Jardins de Reus. L’Ajuntament treba-lla amb la previsió que el nou edifici estarà enllestit per al curs 2012-2013.

Amb aquestes dues escoles que avancen, l’Ajuntament de

L’edificació de noves escoles no s’atura

L’Ajuntament de Reus ha presentat a la comunitat educativa l’avantprojecte gua·nyador del concurs per a la construcció de l’edifici definitiu de l’Institut Escola Els Ganxets, al passeig del Nord. En paral·lel, l’Escola Reus 21, al carrer de Fuster Vallde·peres, s’ha adjudicat aquest mes de març.

Imatge virtual de la recentment

adjudicada escola Reus 21.

Escola bressol L’Olivera.

Foto: Carles Fargas

L’Escola Mowgli ha renovat instal·lacions aquest curs.Foto: Carles Fargas

Façana de la nova Escola Els Ganxets, al passeig del Nord.Foto: Virtual

Reus ha impulsat la construc-ció de fins a quatre centres educatius per a les etapes escolars obligatòries, l’Institut Escola Pi del Burgar i la nova Escola La Vitxeta (en funcio-nament des del curs 2010-2011) incloses.

Això ha estat possible, en bona mesura, per la cre-ació de la Zona Educativa de Reus que ha propici-at la descentralització dels serveis d’Educació de la

Generalitat i l’aprofundi-ment de la coresponsabi-litat entre l’Ajuntament i la Generalitat en matèria edu-cativa. D’aquesta manera, s’ha donat resposta a les necessitats d’escolarització determinades a partir de les dades dels darrers anys i la projecció de noves. En aquest marc, la Generalitat de Catalunya ha gestionat diverses actuacions, com el nou edifici per a l’Escola Sant Bernat Calbó o actua-cions a les escoles Alberich i Casas, Mowgli o Teresa

Miquel, o la construcció de l’Institut Roseta Mauri, al Mas Iglesias, entre altres.

Escoles bressolPel que fa a les escoles bres-sol, ha complert amb escreix el pacte de creació de 315 places, passant de 41 places el curs 2001-2002 a 494, considerant l’ampliació de La Ginesta.

Des de l’any 2008 i fins al 2011, l’Ajuntament de Reus

haurà invertit més de 6 mili-ons d’euros en les escoles públiques, destinats a la millora dels equipaments. L’anomenat RAM (Reforma, Adequació i Millora) preveia prop de 250 intervencions en la pràctica totalitat dels centres educatius de la ciutat.

D’aquestes, 93 se centraven en la millora de les pistes i equipaments esportius, entre els quals hi ha els dos polies-portius lleugers a les escoles Ciutat de Reus i Alberich i Casas. u

7a època núm. 32 EL MERCADAL 11

EDUCACIó I LLEURE

Poliesportiu lleuger Ciutat

de Reus, al barri Gaudí

Foto: Carles Fargas

Escoles de futbol base durant la

inauguració del nou Camp de

Futbol del Reddis.Foto: Aj. Reus

Els usuaris dels equipaments esportius es doblen en 5 anys

La important inversió que l’Ajuntament de Reus ha destinat en els darrers anys al condicionament de les instal·lacions esportives i a la construcció de nous equi-paments, juntament amb la creixent oferta d’activitats esportives, ha fet multiplicar el número d’usuaris. Dels 7.070 usuaris que l’any 2005 van passar per les instal-lacions esportives munici-pals, l’any 2010 es va arribar als 14.455 usuaris.

L’evolució del número d’usu-aris de les instal·lacions esportives municipals és la següent: 2005 (7.070), 2006 (8.840), 2007 (8.724), 2008 (13.410), 2009 (11.228) i 2010 (14.455).

Pla integral de reforma dels camps de futbolEl volum inversor que l’Ajun-tament ha destinat a les instal·lacions esportives es concentra en el pla integral de reforma i condicionament dels diversos camps de fut-

bol municipals, dotat amb prop de 12 milions d’euros, i s’executa des de l’any 2002 a través de l’empresa municipal Reus Esport i Lleure SA. Entre les darreres actuacions desta-quen el camp de gespa artifi-cial annex a l’Estadi(2008), la instal·lació de gespa artificial al Camp de Futbol municipal la Pastoreta (2009) o l’ad-quisició instal·lació de gespa artificial al Camp de Futbol Reddis (2009).

ProximitatLa construcció dels dos polilleugers, a les escoles Alberich i Casas, i Ciutat de Reus, amb una inversió total d’uns 2 milions d’euros i un projecte original de l’Ajunta-ment de Reus, ha contribuït a ampliar el mapa d’instal·-lacions esportives municipals i a acostar els equipaments a la ciutadania. Oberts als usos escolars i a la ciutadania en general fora dels horaris lectius, els dos nous equi-paments han registrat l’any 2010 uns 600 usuaris des

que es van posar en funcio-nament al mes de juliol.

Amb el mateix criteri de pro-ximitat, però amb una funció de caràcter més social, la Fundació Cruyff i l’Ajunta-ment de Reus van estrenar el 2009 el que va ser el primer Cruyff Court de Catalunya. Durant el 2010, el primer any sencer que ha estat en funcionament aquest equi-pament, hi han passat 700 usuaris.

Lligues recreativesD’altra banda, l’aposta per les activitats gestionades per Reus Esport i Lleure o coordinades amb altres enti-tats esportives, dinamitza la

pràctica esportiva i l’ús dels equipaments esportius. Més de 800 esportistes adults participen de lligues recrea-tives regulars, com l’All Stars de bàsquet, la Lliga Mil·lenni de Futbol 7 (que es disputa al camp de futbol del districte V), les noves lliguetes de fut-sal que es disputen als poli-lleugers; i la ja consolidada Lliga Ciutat de Reus de Futsal al Pavelló Olímpic Municipal. Destaca, per exemple, la lliga de bàsquet All Stars, que es juga els dimarts, dimecres i dijous al poliesportius lleu-gers Ciutat de Reus, i els dijous al de l’Alberich i Casas, amb un total de 12 equips participants i més de 130 jugadors. u

14.500 persones van utilitzar les instal·lacions esportives municipals l’any 2010. El número d’usuaris s’ha duplicat des de 2005, d’acord al ritme d’inversió en la mi·llora dels equipaments i en la construcció de nous. Les últimes actuacions: als vesti·dors de l’Estadi i al Camp de Futbol Reddis.

EL MERCADAL 7a època núm. 3212

MOBILITAT

Recentment, s’han renovat les marquesines, ara més accessibles.Foto: Carles Fargas

Els majors de 65 anys viatgen gratuïtament amb la Targeta Daurada.

A això, cal sumar que un 20% dels viatges es fan amb targeta d’abonament, una part de les quals gaudeixen d’algun tipus de descompte com els que s’obtenen amb la Targeta Jove, la dels esco-lars o la dels Serveis Socials. Malgrat l’increment del cost del gasoil, superior al 15%, el bitllet senzill no ha pujat de preu en quatre anys.

L’estrena del nou Hospital de Sant Joan ha motivat que Reus Transport adapti el ser-vei a les noves necessitats derivades del creixement de la ciutat cap a la zona sud, al voltant de Bellissens, i que

ha donat una nova centralitat a barris fins ara perifèrics, especialment a Sant Josep Obrer, i de retruc, a la zona de Mas Iglesias, i als diversos nuclis que se situen al voltant de l’avinguda de Salou.

Les dues línies que reforcen la zona situada al voltant de Bellissens i destinada a gua-nyar encara més pes en el futur com a pol econòmic i de coneixement de la ciu-tat amb el Tecnoparc i el campus universitari, són la nova línia 60 i una línia 20 reestructurada que amplia la cobertura geogràfica. Aquest és un exemple de la preo-

cupació de l’empresa muni-cipal de transports per donar resposta ràpida a les noves necessitats que genera la societat i la ciutadania de Reus i que s’emmarquen en àmbits diversos que busquen la qualitat més enllà de la funció estricta de transportar viatgers i d’interconnectar la ciutat de forma eficient amb transport públic. L’empresa ha invertit en els darrers anys en millorar la comunicació amb l’usuari amb l’ajut de les noves tecnologies, en l’acces-sibilitat i l’adaptació del servei per a persones que tenen algun tipus de discapacitat o la mobilitat reduïda, en la innovació tecnològica per millorar l’eficiència del servei, la sostenibilitat i l’estalvi. El centre de controlL’any 2007 s’estrenava el Centre de Control d’AMER-SAM i Reus Transport, ubi-cat a les oficines del Mercat Central. Desenvolupat des de les mateixes empreses muni-

El transport públic guanya 25.000 usuaris al mes La posada en marxa de la línia 60 al nou Hospital de Sant Joan a Bellissens ha com·portat un increment notable en el nombre d’usuaris dels autobusos municipals de vora 25.000 persones al mes. El 2010, el 52% d’usuaris de Reus Transport va viatjar gratuïtament gràcies a la Targeta Daurada.

cipals, el nou centre permet fer la gestió de l’explotació de la flota d’autobusos amb l’objectiu d’assegurar la pun-tualitat del servei de transport i garantir la seguretat dels usuaris del servei. L’anomenat Sistema d’Ajuda a l’Explotació seria el cervell de la xarxa que permet a l’empresa el seguiment on-line del recor-regut de l’autobús al llarg de tota la xarxa del servei de transport públic de Reus, fet que permet millorar aspec-tes rellevants del servei com poden ser la velocitat comer-cial en cada sector, la gestió del temps de regulació, el seguiment de l’ocupació del vehicle, etc.

La tecnologia associada al centre de control ha permès implantar altres serveis que milloren la comunicació amb els usuaris. En aquest sentit, va implantar panells electrò-nics a 27 parades per infor-mar els usuaris dels temps d’espera per a l’arribada dels bus. Igualment, aquesta infor-mació la va fer accessible als usuaris a través d’un aplicatiu que permetia consultar-la en temps real via Internet o via telèfon mòbil. La implantació d’aquest servei va ser possi-ble gràcies a la implantació del Sistema d’Ajuda a l’Explo-tació —SAE— mitjançant GPS i a la gestió realitzada des del Centre de Control de Reus Transport i AMERSAM. Reus va ser pionera a Catalunya a disposar de l’aplicació Google Transit, una eina de Google que permet planificar els recorreguts per la ciutat en transport públic i que t’indica com arribar d’un punt a un altre de la ciutat tenint en compte les opcions de trans-port públic. u

Dispositius d’informació als

usuaris.

7a època núm. 32 EL MERCADAL 13

RECURSOS GENERALS / EQUIPAMENTS

Des que l’Ajuntament va engegar aquesta línia d’ajuts el 2008, el llindar de renda màxima anual per optar als ajuts a l’IBI s’ha incre-mentat en 7.782,95 euros (71,69%) i en 5.069,40 euros (60,35%) per optar als ajuts als rebuts de l’aigua i la brossa. La modificació de les bases per a la convocatòria

de 2011 busca ampliar l’es-pectre social de les persones que es poden veure benefici-ades per aquesta línia d’ajuts, davant l’actual situació de crisi econòmica.

Amb la convocatòria de 2010, l’Ajuntament de Reus ha con-cedit subvencions a un total de 1.038 persones (queden

195 sol·licituds pendents de resoldre), per un valor total de 106.528,22 euros.

La convocatòria té tres línies de subvenció: a l’IBI, per al foment de l’accés dels joves a un habitatge en propietat; a la taxa de guals, per a persones amb problemes de mobilitat i a les taxes de pro-veïment i sanejament d’aigua potable, i de recollida d’es-combraries.

L’IBIPel que fa a les ajudes a l’IBI, la convocatòria de 2011 agafa com a referència per fixar la renda màxima per optar a les subvencions, l’im-port equivalent a 2,5 vegades

S’amplia el llindar de renda per accedir a diversos ajuts

L’Ajuntament de Reus ha obert una nova convocatòria de la línia de subvencions a persones amb situacions econòmiques de·safavorides. Les noves bases preveuen que més persones puguin beneficiar·se de les ajudes, gràcies a l’ampliació del llindar de renda màxima per acollir·s’hi.

s e n’obre la convocatòria per als rebuts de l’IBI, la brossa, l’aigua i els guals

l’IPREM (18.637,85 euros), multiplicat pel nombre de membres empadronats a l’immoble. El 2008 es va prendre com a referència 1,5 vegades l’IPREM, i el 2010 es va elevar a 2 vegades.

Altres rebutsPel que fa a les ajudes al rebut de l’aigua i de recolli-da d’escombraries, la nova convocatòria agafa com a referència l’equivalent a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional (13.469,40 euros). Entre 2008 i 2011, el llindar de renda s’ha incre-mentat en 5.069,40 euros (un 60,35%). El termini per sol·licitar els ajuts finalitza el 30 d’octubre. u

El CAPI Horts de Miró, en construcció.Foto: Carles Fargas

La taxa de recollida d’escombraries és objecte de subvenció. Foto: Carles Fargas

El CAPI d’Horts de Miró, al juny L a construcció del

CAPI Horts de Miró avança amb la pre-

visió que les obres estiguin enllestides abans del 30 de juny. L’empresa constructora està fent les instal·lacions, una vegada finalitzades les obres de distribució interior i exterior dels espais.

Aquest projecte, que integra serveis d’assistència, sanitaris i socials, ha rebut finança-ment del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) amb una inver-sió de 5.111.216,24 euros. L’obra està adjudicada a l’em-presa Construccions Rubau SA. El termini d’execució és de 9 mesos. El CAPI Reus VI serà el segon de la ciu-tat, després del CAPI Reus V que s’ha construït al carrer d’Astorga, al barri Fortuny. Els CAPI tenen atenció primària

(amb metge, pediatre i infer-mera de capçalera), atenció social (amb centre de dia i residència assistida), i atenció social municipal (amb treball social, atenció domiciliària i oficina per a la tramitació de recursos i ajuts).

L’edifici, que tindrà una super-fície construïda de 4.785 m2 en total, constarà de planta baixa, 4 plantes pis i una planta soterrani.

La progressiva transformació dels centres d’atenció primà-ria (CAP) en centres d’atenció personal integrada o CAPI està prevista en el Pacte de Ciutat en matèria de Salut, fir-mat entre el Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajun-tament el maig de 2005, on també es preveia la construc-ció d’un nou hospital, que avui ja és una realitat. u

EL MERCADAL 7a època núm. 3214

PROMOCIó ECONòMICA

1414

Mas Carandell sumarà 10 noves

aules en un edifici de 1.600 m2.

Foto: Carles Fargas

Oficines de Tecnoredessa, al nou edifici Tecnoparc. Foto: Olívia Molet

Espai de coworking

a REDESSA, com a suport a

l’emprenedoria. Foto: Ajuntament de Reus

REDESSA, la societat de pro-moció econòmica liderada per l’Ajuntament, implanta-rà a l’Edifici Tecnoparc una nova incubadora i un nou centre de negocis per a empreses tecnològiques i de la nova economia, ano-menat Tecnoredessa. A tra-vés d’aquestes instal·lacions, ofereix a persones empre-nedores i a empreses 5.000 m2 d’equipaments especi-alitzats i serveis d’alt valor afegit amb oficines modula-bles d’entre 20 i 1.200 m2. Tecnoredessa amplia l’oferta especialitzada de l’empre-sa pública que, distribuïts en diferents indrets de la ciutat, també disposa del

Viver d’Empreses, el Centre Internacional de Negocis i els complexos empresarials Redessa 1 i Redessa 2.

L’Edifici Tecnoparc és l’equi-pament de promoció econò-mica de referència del parc tecnològic. El seu objec-tiu és facilitar les activitats de les empreses que s’hi implantin, promoure l’espe-rit emprenedor en el camp tecnològic, i desenvolupar la interrelació empresarial a nivell nacional i internaci-onal. L’equipament ofereix unes instal·lacions modulars i flexibles de 42.500 m2, i un gran recinte firal de 6.500 m2, divisible en tres sales

independents. Disposa de dos auditoris: un d’interior, l’Auditori Antoni Gaudí, amb capacitat per a 750 especta-dors, i un d’exterior per a un miler de persones. Compta amb restaurant i aparcament de 600 places.

El nou equipament acull també altres institucions i equipaments de l’àmbit soci-oeconòmic: les instal·lacions de firaReus, un centre de serveis de la Cambra de Comerç i un centre de pro-ducció audiovisual.

Nou aulariD’altra banda, en breu es posarà en servei el nou aulari de l’Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell, a les instal·lacions del barri Gaudí. Les obres, finançades a través del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, perme-ten ampliar la capacitat del centre amb 10 noves aules en un nou edifici de 1.600 m2 de superfície construï-

da. L’equipament s’ha deixat preparat per a futures ampli-acions. L’ampliació respon a la necessitat d’adequar les instal·lacions destinades a la formació al creixement de l’activitat del centre de for-mació municipal. Les noves aules tenen tots els mitjans necessaris per realitzar les activitats pròpies de l’ús del centre: mobiliari, ordinadors, pantalles, projectors, etc.

Les instal·lacions de Mas Carandell estan en constant millora i ampliació des de 2007. El 2010, l’Ajuntament va finalitzar les obres de rehabilitació de l’edifici antic del Mas Carandell, iniciades l’estiu de 2007 i culminades amb la segona fase d’obres finançada a través del Fons Estatal d’Inversió Local. D’altra banda, l’any passat, el centre va inaugurar les instal-lacions del Mas Carandell Centre, al barri del Carme; un espai de 450 m2, nascut amb la finalitat d’apropar els serveis a la ciutadania. u

Nous espais per a l’empresa, la formació i l’emprenedoria

L’Ajuntament de Reus posa a disposició de la ciutadania dos nous equipaments que amplien l’oferta municipal de suport a l’emprenedoria, l’empresa i la formació: Tecnoredessa, ubicat a l’Edifici Tecnoparc, i el nou aulari del Mas Carandell, a les instal·lacions del centre al barri Gaudí.

7a època núm. 32 EL MERCADAL 15

URBANISME

Vista aèria de la nova planta de tractament d’aigua potable.Foto: Aigües de Reus

Zona de serveis al Tecnoparc.Foto: Aigües de Reus

Plaques solars a la coberta de

l’Escola Montsant. Foto: Carles Fargas

L’ampliació de l’ETAP per-met passar dels 10.000 m3/dia d’aigua tractada a 30.000 m3/dia per fer front als increments de consum, a problemes puntuals d’abas-tament de Reus o a les necessitats de subministra-ment del territori. L’ETAP tracta l’aigua procedent dels pous i minats propis de la ciutat, així com la provinent del pantà de Riudecanyes.

Això és possible perquè Reus manté una població estable durant tot l’any, la qual cosa li permet fer una previsió en el repartiment dels recursos, i perquè disposa de fonts de subministrament diversifica-

des, com el Consorci d’Ai-gües de Tarragona, el pantà de Riudecanyes-Siurana i els minats i pous propis.

Compromís amb el mediL’ampliació de l’ETAP se suma a les noves instal-lacions que Aigües de Reus ha posat en funcionament en els darrers mesos: el segon dipòsit de la ciutat construït per minimitzar els abocaments a la xarxa de barrancs en episodis de pluja intensa, situat darrere el santuari de Misericòrdia; i la zona de serveis del Tecnoparc, que inclou una estació de bombament d’ai-gües residuals, un dipòsit de

Reus triplica la capacitat de tractament d’aigua potable

retenció d’aigües pluvials i un sistema de reutilització d’aigües per al reg.

Aquestes accions de protec-ció del medi s’emmarquen en la política de sostenibi-litat de l’Ajuntament que, en el camp energètic, s’ha plasmat en el El Pla d’Ac-ció d’Eficiència Energètica. El document proposa una trentena d’accions per redu-ir el 2020 un 21,4% les emissions de CO2 respec-te al 2005. Quantifica en 9,8 milions la inversió per implantar la totalitat de les accions. El pla no parteix de zero. Entre les accions impulsades en els darrers anys, destaquen la implanta-ció d’instal·lacions solars tèr-miques per escalfar l’aigua sanitària en equipaments esportius i educatius, la implantació d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en edificis municipals, o la substitució de l’enllumenat públic per làmpades de baix consum. u

La societat municipal Aigües de Reus va inaugurar el passat dijous 10 de març l’am·pliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Reus, una actuació que ha fet multiplicar per tres la capacitat de tractament de la potabilitzadora i, alhora, millorarà la qualitat de l’aigua.

EL MERCADAL 7a època núm. 3216

RECURSOS GENERALS

Zona Wi-Fi al Centre Cívic Mestral.Foto: Carles Fargas

Portada del nou web

www.reus.cat.

L’Administració, més accessible i transparent amb Internet

Onze equipaments públics ja disposen de dinou punts d’accés gratuït a la xarxa Wi-Fi després que hagi finalitzat la prova pilot a la Biblioteca Xavier Amorós. Properament seran un total de dotze els edificis munici-pals amb connexió gratuïta a Internet sense fils. L’accés al servei és nominal, per això els usuaris han de registrar-se prèviament. La conne-xió a Internet a través de la xarxa WiFi_Reus es pot fer des de qualsevol equip portàtil amb tecnologia Wi-Fi durant l’horari d’obertura dels equipaments. A banda dels punts actuals, a la bibli-oteca, als centres cívics o a Mas Carandell, entre d’altres, properament hi haurà accés Wi-Fi a la Biblioteca Pere Anguera.

Nou web reus.catL’Ajuntament de Reus ha reestructurat el web muni-cipal http://www.reus.cat per tal d’evolucionar des del web corporatiu fins a un web

de ciutat amb l’objectiu de convertir-lo en un referent sobre la ciutat dins i fora del municipi així com facilitar l’accés a l’administració elec-trònica i als serveis municipals (tràmits, gestions, informa-ció, bústia de suggeriments, etc.). El redisseny del web busca també la simplificació en l’estructura per fer-la més comprensible i alhora més atractiva i a la vegada vol garantir la plena accessibili-tat dels continguts per a les persones amb discapacitat, l’ús d’estàndards oberts i pro-gramari lliure i la tramitació electrònica.

AccessibilitatEl nou web s’ha creat seguint criteris d’accessibilitat: sense obstacles visuals ni tecnolò-gics per al major nombre possible d’usuaris, per tal d’apropar l’ús de les noves tecnologies a tothom, seguint estàndards europeus. Aquest projecte està inclòs i subven-cionat dins del conveni de col-laboració entre l’IMSERSO, la

fundació ONCE i l’Ajuntament de Reus per a la realització d’actuacions d’infoaccessibili-tat. El nou web està desenvo-lupat 100% amb programari lliure per tal de garantir l’accés des de qualsevol dispositiu, sistema operatiu i navega-dor que compleixin aquests estàndards oberts i d’acord amb la normativa estatal de dret d’accés electrònic dels ciutadans a tots els serveis públics. e-administracióAmb el nou web s’activen quatre nous tràmits telemà-tics, que s’afegeixen als dinou

que es podien fer fins ara. L’any 2010 es van realitzar a través de ww.reus.cat un total de 300 tràmits on line. El web permet al ciutadà reu-senc gestionar la seva relació amb l’Administració a través de la Carpeta Ciutadana dins de l’Oficina Virtual, mitjan-çant la qual pot consultar les seves dades personals, fiscals i d’empadronament, així com també els tràmits sol·licitats. L’OAC facilita el certificat idCat necessari per accedir a la carpeta i també per fer operacions electrò-niques amb qualsevol altra administració. u

Internet ocupa un espai central com a for·ma de comunicació i de relació també en l’àmbit públic. Reus posa en marxa un nou web, més clar i accessible i que facilita l’ac·cés a l’administració electrònica. Alhora, es doten els equipaments públics amb punts d’accés gratuït a la xarxa.

7a època núm. 32 EL MERCADAL 17

SERVEIS GENERALS

Les entitats guanyen presència, espais i visibilitat

Una vegada més, la fira ser-virà d’aparador de l’activitat que realitzen a la ciutat les organitzacions participants. L’objectiu és alhora promoure dinàmiques de col·laboració i de treball en xarxa dins el teixit associatiu i facilitar la captació de socis i de fons per a les entitats.

L’Àrea de Participació i Ciutadania va decidir impul-sar la Fira d’entitats l’any 2008 per donar suport a l’extens teixit associatiu de la ciutat. Un teixit associ-atiu que ha guanyat pre-sència en els equipaments públics gràcies a la cessió de nous espais a les entitats.

Avui, les instal·lacions dels centres cívics acullen la seu d’una seixantena d’entitats i els seus espais es posen a disposició d’activitats exter-nes; en aquest sentit, les sol·licituds per a la utilitza-ció d’aquests espais el curs 2009-2010 van ser 885. En el curs 2009-2010, 4.126 persones es van acollir a l’oferta genèrica d’activitats organitzada des dels centres cívics, més del doble del nombre d’usuaris del curs 1999-2000, que va ser de 1.658.

La xarxa d’equipaments públics adreçats a la ciuta-

Carrilet, les instal·lacions del qual havien quedat petites. Passa de disposar de 270 m2 d’instal·lacions a 950 m2 en planta baixa més uns 150 m2 en planta soterrània. A diferència d’altres, aquest centre cívic se situa en un edifici de nova planta. Però tot sovint, s’ha optat per una política de recuperació de masos, característics de la morfologia urbana de la ciutat. Masos abandonats i malmesos, després d’impor-tants intervencions arquitec-tòniques, s’han integrat a la xarxa d’equipaments públics de la ciutat i els centres cívics no n’han quedat exempts. El Mas dels Canonges és ara el Centre Cívic Llevant, el Mas Vilanova reserva un espai per a l’associació de veïns del barri. El Mas Anglès, al barri de la Immaculada, també destina un espai a l’associa-ció de veïns i s’ha convertit en un nou centre de referèn-cia per al veïnat, amb nova activitat sota l’impuls de la Llei de barris. u

Un total de 118 associacions i grups ciuta·dans i cívics han confirmat la seva participa·ció a la Fira d’entitats 2011 que se celebrarà l’últim dissabte del mes de maig, sota els envelats situats entre la plaça de la Lliber·tat i el parc de Sant Jordi. La quarta edició torna a superar el centenar de participants.

La Fira d’entitats, aparador de les entitats reusenques.Foto: Carles Fargas

El nou Centre Cívic Llevant i el Mas Vilanova, al servei de les entitats.Foto: Carles Fargas

dania ha augmentat consi-derablement en els darrers anys, amb la qual cosa ha augmentat també l’oferta d’activitats i de projectes que s’hi ofereixen. D’una banda, s’ha consolidat la xarxa de centres cívics amb la millora de les instal·lacions físiques i també amb l’augment de les activitats que s’hi desen-volupen. En aquest sentit, l’any 2000, amb la inaugura-ció del Centre Cívic Ponent, s’iniciava un procés de trans-formació dels equipaments que n’ha permès modernit-zar les instal·lacions, com en el cas del Centre Cívic Carrilet o Mestral, o cons-truir-ne de noves, com en el cas del Centre Cívic Migjorn, el Centre Cívic Llevant o el Centre Cívic del Carme, inau-gurat recentment.

El del Carme ha estat el darrer a incorporar-se a la xarxa per donar servei a tota la zona centre, que fins ara tan sols estava cober-ta amb el Centre Cívic del

EL MERCADAL 7a època núm. 3218

CULTURA

Compte enrere per a la nova bibliotecaL es obres de la bibli-

oteca Pere Anguera és previst que fina-

litzin al juny, de forma que podria obrir al públic a l’oc-tubre, una vegada equipada.

L’Ajuntament, a través de la societat municipal INNOVA, va adjudicar a l’empresa reusenca Arias i Olivé SL l’execució de les obres de construcció de la nova bibli-oteca municipal. El contrac-te té un pressupost d’ad-judicació de 1.618.346,29 euros. Serà un edifici de

nova construcció amb una superfície útil de 1.555 m2 i una superfície total constru-ïda de 1.732 m2, repartida en dues plantes i un altell, i enmig d’una zona verda enjardinada.

La Biblioteca, a la zona de Mas Iglesias, atendrà una població actual de 18.000 ciutadans que viuen en la seva zona d’influència. La biblioteca s’ha dimensionat per a donar servei a una població de 25.000 habi-tants. u

Quinze anys de Trapezi situen Reus com a referent

El Trapezi va néixer el 1997.Foto: Tjerk van der Meulen

La biblioteca Pere Anguera, en

construcció.Foto: Carles Fargas

L a XV edició de Trapezi, Fira del Circ de Catalunya, se cele-

brarà a Reus del 12 al 15 de maig de 2011. Des de la seva primera edició, aquesta fira ha apostat pel circ de qualitat i per la contemporaneïtat.

El Trapezi se celebra durant el mes de maig a teatres, carrers i places de Reus. Desenes de companyies de circ internaci-onals i milers d’espectadors omplen la ciutat, els seus carrers, places i teatres, durant aquestes dates. Sota la direc-ció artística de Bet Miralta i Jordi Aspa (Escarlata Circus), Premi Nacional de Circ 2007, Trapezi adquireix renom inter-nacional i, a partir de l’edició de 2009, compta amb l’es-trena de diverses producci-ons del CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus.

Els inicisLa Fira del Circ Trapezi va néixer el 1997 amb l’objectiu de convertir-se en un gran aparador del circ, en un punt de trobada entre artistes i espectadors que permetés mostrar les noves propostes que fan del circ una expres-sió artística contemporània. Avui, Trapezi és un punt de

referència a nivell europeu. La primera i única Fira de Circ de l’Estat, Trapezi naixia com una aposta decidida per l’es-tètica, per les propostes que no es basen exclusivament en el «i encara més difícil», sinó en el concepte d’es-pectacle global i de qualitat artística.

Després de compartir durant els primers anys l’organització amb Vilanova i la Geltrú, Reus va assumir a partir de l’any 2000 la fira en solitari i amb caràcter anual, tot i mantenir la col·laboració amb Vilanova i també amb altres localitats.

La consolidació definitiva del Trapezi arriba amb la sisena edició, el 2002, que coinci-deix amb la celebració inter-nacional de l’Any del Circ. Una consolidació avalada pel nom-bre d’espectadors, que avui arriba gairebé als cent mil.

La fórmula del Trapezi, nas-cuda de les possibilitats d’in-tervenció simultània en dife-rents espais de la ciutat, es caracteritza per la barreja de formats i d’espectacles: des dels grans muntatges que tenen com a escenari la plaça del Mercadal o el parc de

Sant Jordi fins a les activitats de carrer a càrrec d’artistes individuals, sense oblidar els muntatges que acullen els teatres. Tot plegat, mostres de les diferents tendències que conviuen en el món del circ en uns moments en què aquest llenguatge troba un lloc destacat a les programaci-ons d’espectacles.

Avui, Reus és una de les onze ciutats que, a l’empara del Departament de Cultura, inte-gren un circuit estable de circ a Catalunya anomenat Ciutats

Amigues del Circ. En aquest marc, Reus compta amb l’es-pai del Parc de la Festa per-què s’hi instal·lin companyies que visiten les ciutats.

La cultura, element dina-mitzadorEn aquests quinze anys de trajectòria, Trapezi ha estat també una gran plataforma de difusió de l’oferta general de la ciutat i un element de dinamització econòmica gràcies a la gent que ha vin-gut a Reus a la fira, que ha passejat per la ciutat i ha uti-

litzat l’oferta de restauració i hotelera. Més enllà de donar resposta a les necessitats de la ciutadania, l’oferta cul-tural reusenca s’adreça a tot el territori. Festivals com el Trapezi, els fons del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, la programació del Centre d’Art Cal Massó o les produccions del CAER són referències nacionals de primera línia, en molts casos amb possibilitats de conne-xió en xarxa a través de l’Ane-lla Cultural, que situen Reus al mapa. u

7a època núm. 32 EL MERCADAL 19

VIA PúBLICA

La mediació per la convivènciaL’ Ajuntament de

Reus ha visitat més de la meitat dels

habitatges de la ciutat des que el mes de gener de 2008 la Regidoria per a la Coordinació de Polítiques Socials i Transversals va inici-ar el «Projecte de convivèn-cia porta a porta».

Tècnics municipals han visitat des de llavors uns 25.000 habitatges per donar als veïns pautes bàsiques de convivència i, conèixer, si és el cas, situacions de conflicte

veïnal que puguin requerir intervenció o mediació de l’Ajuntament. En la mateixa línia, mediadors municipals han visitat 2.252 comerços, regentats tant per autòctons com per nouvinguts, infor-mant de la normativa exis-tent.

Mediació a la Guàrdia UrbanaL’aposta per la mediació com a forma de resolució de con-flictes també s’ha adoptat a la Guàrdia Urbana que, a tra-vés d’una unitat específica,

Si en anys anteriors, la trans-formació urbana es va centrar en les vies d’accés a la ciutat i en les principals artèries de la tercera corona, entre 2007 i 2011 els treballs s’han concentrat en la millora dels barris situats entre el tomb de ravals i la segona corona delimitada pels passeigs i les rieres. Una de les actuacions més destacades, tant per la inversió realitzada com per la millora que ha representat per a les comunicacions del barri, ha estat la construcció d’un pont sota la via del tren que ha permès salvar l’obs-tacle ferroviari i connectar,

de forma molt més directa, el barri amb el centre. També ha estat emblemàtica la reforma del carrer de Jesús, que significava la renovació de la imatge del primer car-rer de vianants del centre comercial. Al centre de la ciutat s’ha actuat de forma especial a l’entorn del carrer Ample i de la riera de Miró, al barri dels Poetes i al barri del Carme, al carrer de Balmes i l’avinguda de Jaume I, o al carrer de Monterols, entre d’altres. Així, més de 100 carrers han canviat la seva fesomia, apostant per unes voreres més amples i espais

delimitats que fan que els ciutadans hi puguin passar més còmodament.

A més d’aquestes inversions, destaquen les intervencions en altres espais de la ciutat, com els parcs, als quals s’ha dotat de jocs infantils o psi-comotrius per als més grans.

Nous espaisS’han creat nous espais com el Parc de la Festa, nou escenari per a esdeve-niments culturals i de lleure a l’aire lliure al costat del Parc dels Capellans. Altres espais que han vist la llum en aquest període són el parc de Gandhi que, amb més de 9.000 m2 a la zona del Velòdrom és el catorzè parc urbà de la ciutat, o la plaça de Salvador Allende, a Sant Josep Obrer. L’Àrea de Via Pública també ha actuat als parcs de Mas Iglesias i Tirant lo Blanc per fer-hi millores o a la plaça de Teresa Miquel

i Pàmies. En el seu doble vessant de dignificació dels espais públics però també de millora de la mobilitat a la ciutat de Reus, s’han constru-ït i urbanitzat cinc rotondes noves per agilitzar la circu-lació.

Enllumenat més eficientL’Ajuntament de Reus ha invertit en quatre anys més de 2 milions d’euros en enllumenat, amb actuacions que han consistit fonamen-talment en la substitució de làmpades de vapor de mer-curi o de sodi per unes altres de baix consum. En concret, s’han substituït 7.200 llumi-nàries a tota la ciutat. Les mesures adoptades perme-ten reduir fins a un 20% el consum elèctric a tota la ciutat.

L’Àrea de Via Pública ha dedi-cat 650.000 euros per elimi-nar barreres arquitectòniques a 621 passos de vianants. u

Més de 33 milions en millores a la via pública

La Regidoria de Via Pública ha invertit 33 milions d’euros en els darrers quatre anys que han permès executar al voltant d’un centenar d’actuacions en reformes viàries o en la creació de nous espais: places, parcs i jardins, jocs infantils, supressió de barreres arquitectòniques, enllumenat públic...

Rotonda d’accés al Tecnoparc des de l’avinguda de Tarragona.Foto: Carles Fargas

Entre les actuacions

realitzades, la reforma de carrer

de Jesús, el nou parc de Gandhi

i la creació de zones d’esbarjo al parc de Sant Jordi

o al passeig de Mata.

Foto: Carles Fargas

treballa per la prevenció dels conflictes socials i la segure-tat ciutadana a través de la gestió positiva del conflicte i de la promoció del civisme i la convivència.

Els seus objectius són la resolució de problemàtiques de la societat mitjançant la mediació entre les parts i restablir vincles i millorar la convivència ciutadana. Els àmbits de treball de la unitat són els conflictes comuni-taris, els grups de joves, els conflictes escolars, els indi-

vidualitzats i els familiars. En tots aquests casos, s’intervé sobre la causa i l’origen dels conflictes, no només sobre els efectes. Aquesta és una de les deu unitats especi-alitzades amb què compta la Guàrdia Urbana de Reus, juntament amb la Policia de Proximitat, la d’Investigació, la Unitat Especial d’Interven-ció de Reus, la d’Educació Viària, l’Administrativa, la de Relacions amb la Comunitat, la d’Imatge i Protocol, la de Protecció i Escorta i la Unitat Muntada. u

EL MERCADAL 7a època núm. 3220

SERVEIS GENERALS

La nova nau, destinada a la

venda directa de la producció dels

pagesos.Foto: AMERSAM

Unitat Agroalimentària del nou Mercat

del Camp. A baix, distribució

d’espais.Foto: AMERSAM

S’escurça el camí entre els pagesos i el consumidor final

Aquest mes de març s’inau-gura la nova nau que l’em-presa municipal de mercats, AMERSAM, ha construït en el recinte del Mercat del Camp. La nova instal·lació romandrà oberta de dilluns a divendres i es posa a dis-posició de tots els pagesos del Camp de Tarragona i la zona d’influència del Nou Mercat del Camp. Té una superfície de 1.025 m2 i un total de 60 mòduls de venda d’uns 9 m2 equipats amb bàscula, amb un moll de càrrega i descàrrega a tot el perímetre i servei de punt verd. Tots els productes que s’hi venguin hauran de ser de collita pròpia.

La modernització del Mercat del CampAMERSAM va assumir la ges-tió del Mercat del Camp l’any 2005 per donar-li un nou rumb, fent-lo més com-petitiu, mitjançant la seva reconversió en un centre d’abastiment a gran escala de productes alimentaris i

esdevenir el clúster alimen-tari del Camp de Tarragona i facilitar la distribució organit-zada i moderna d’aliments, facilitant estalvi de temps i comoditat, factors clau del consum alimentari actual.

L’Ajuntament de Reus va invertir prop de 2 milions d’euros en l’adquisició dels terrenys i va redactar un pla estratègic del nou Mercat del Camp que preveia una injecció econòmica de 22 milions a invertir a mesu-ra que es desenvolupin les diferents fases del projecte.

L’objectiu del nou Mercat del Camp és constituir-se en centre d’abastiment com-petitiu a gran escala, no només de fruites i hortalis-ses, sinó de qualsevol pro-ducte agroalimentari, i cobrir les demandes dels nous canals de comercialització i de distribuïdors especialit-zats, millorant les condicions competitives de les empre-ses instal·lades. u

El camí entre l’explotació agrària i el con·sumidor final s’escurça gràcies a l’obertura de l’Agromercat, la nova nau del Mercat del Camp on els pagesos podran oferir directa·ment els seus productes als professionals detallistes i a les empreses del sector ali·mentari.

7a època núm. 32 EL MERCADAL 21

PER A LA HISTòRIA

L’ alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, acompa-nyat de la resta de

membres de la corporació, va rebre el passat divendres, 11 de març, el conseller d’In-terior, Felip Puig, en la seva primera visita institucional a

l’Ajuntament de Reus. El con-seller va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament i va mantenir una breu reunió amb l’alcalde i el regidor adjunt a l’alcaldia de la Guàrdia Urbana, Eduard Ortiz. Posteriorment, l’alcalde va acompanyar el conseller

en l’acte de lliurament de 13 mencions honorífiques per serveis excepcionals i 246 Medalles d’Honor del Cos de Bombers de la Generalitat. L’acte va tenir lloc a l’Audi-tori Antoni Gaudí de l’Edifici Tecnoparc. u

El conseller Felip Puig, amb el nou delegat

Joaquim Nin, a l’Ajuntament de

Reus.Foto: Aj. Reus

Visita del conseller Puig a l’Ajuntament de Reus

150 anys dels bombers de Reus

Es presenta al Parlament la sol·licitud per ser considerat municipi de gran població

El tret de sortida al programa de celebració es va donar en un acte a l’Edifici Tecnoparc. Foto: Generalitat de Catalunya

Alcalde, portaveus i secretari de l’Ajuntament, presenten la sol·licitud als grups parlamentaris. Foto: Parlament de Catalunya

E l parc de Bombers de Reus celebra aquest any el 150 aniver-

sari. Un acte protocol·lari i de reconeixement als com-ponents del cos, a l’Edifici Tecnoparc, va donar el tret de sortida al programa de celebracions que preveu un conjunt d’activitats lúdiques, esportives, tècniques i cultu-rals durant tot el 2011.

Durant l’acte, l’alcalde va anunciar la cessió d’uns ter-renys al Tecnoparc, per part de l’Ajuntament, per a la nova seu del cos a Reus. u

L’ alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, acompa-nyat de represen-

tants dels grups municipals de l’Ajuntament de Reus, ha presentat aquest dijous 10 de març als grups polítics del Parlament de Catalunya la sol·licitud d’aplicació a l’Ajun-tament de Reus del règim d’organització dels municipis de gran població. D’acord

amb la llei, el règim d’or-ganització dels municipis de gran població podrà aplicar-se als municipis la població dels quals superi els 75.000 habitants, que presenten cir-cumstàncies econòmiques, socials, històriques o cultu-rals especials, sempre que sigui sol·licitat pels respectius ajuntaments i així ho aprovi el Parlament de Catalunya.

Amb la finalitat de desenvo-lupar un model organitzatiu que permeti governar i ges-tionar de forma més eficient les competències i serveis que presta a la ciutadania, es considera oportú que l’Ajun-tament de Reus accedeixi al règim organitzatiu dels muni-cipis de gran població. El Ple de l’Ajuntament ho va aprovar per majoria absoluta. u

EL MERCADAL 7a època núm. 3222

PSC

Lluís Miquel PérezGM del PSC

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

Drets, deures i responsabilitatcompartidaLa immigració és un repte que genera problemes. Cal ser conscients que hi ha ben pocs països que s’hagin trobat amb que els hagi arribat un nombre tan gran de persones en un període tan curt de temps, i això provoca desajustaments, especialment quan, com a casa nostra, la política d’ordenació i gestió de la immigració ha estat pràcticament inexistent i equivocada. Aquí, criteris d’empadronament municipal van provocar un «efecte crida» que comporta que ara tinguem una situació delicada i complicada de gestionar.

Cert és que la bona manera d’encarar la immigració és no caient en els extremismes ni d’una banda ni de l’altra. No es pot oblidar que els nouvinguts són persones, però, precisament perquè són persones, no es pot tractar els immigrants amb paternalisme. La integració és la clau, i de cap manera hem de fomentar l’existència de comunitats separades que viuen enfrontades, o d’esquena les unes a les altres. Al costat dels drets hi ha els deures, o

dit d’una altra manera, per reclamar drets, abans cal complir les obligacions. Els deures comencen amb el respecte a la legalitat i a les normes i també cal tenir present la inclusió coresponsabilitzada, és a dir, la convicció que tothom s’ha d’implicar a fons en la solució dels seus problemes, en lloc d’esperar que l’administració pública ho resolgui tot.

La persona immigrant té dret a prosperar a base del seu esforç i talent, però també té el deure d’adaptar-se a la societat d’acollida, i hem d’exigir que sigui així, la qual cosa significa respectar i reconèixer la cultura de la terra que els acull, aprendre el nostre idioma i acceptar les nostres normes i tradicions.

I, en tot cas, s’ha d’assegurar que, si es donen ajuts, no en quedi exclosa la gent nascuda aquí. I s’ha d’estudiar si no convé demanar algun servei a la comunitat a canvi. Si no ho fem així, tindrem encara més problemes.

Podem fer les coses millor, i les farem. ◆

PPC

Larenovacióen políticaHabitualment, aquesta columna la signa Eduard Ortiz, portaveu del Grup Municipal Socialista. Però en aquesta ocasió seré jo mateix qui s’adreci als lectors en nom del nostre Grup. En l’àmbit polític, el concepte renovació té un marcat caràcter positiu. Però també té una accepció no tan bona, que és la pèrdua de l’experiència de les persones que durant anys han servit als ciutadans.El proper consistori de Reus tindrà moltes cares noves, i és bo que així sigui. Noves energies, nous compromisos, noves aportacions. Però jo em sento en la necessitat d’agrair, com a alcalde, la feina de tots els regidors actuals que no seguiran després del 22 de maig. Ho faig pensant en membres de tots els partits que ara acabaran el seu mandat, i començant pels que estan més distanciats políticament: Miquel Àngel López Mallol i Juan Gallardo, ambdós grans servidors públics. També Fèlix Oliva, amb qui ens hem conegut menys. En el govern hem coincidit amb Pilar Pérez, que ha destacat pel seu entusiasme. I també, com no, amb Empar Pont i Jordi Bergadà, regidors de gran vàlua política i personal, d’aquells que

deixen petja. Pel que fa als companys socialistes d’aquest quadrienni, ens deixen Joan Anton Verge i José Magrazó, ambdós amb una il·lusió contrastada amb fets, i les dues persones que han estat més a prop meu: Josep Morató, que ha contribuït decisivament a la transformació econòmica de Reus i, per damunt de tots ells, Eduard Ortiz. En política, prendre decisions de vegades té un gust amarg, i entenc que hi ha situacions injustes en relació a la feina feta, perquè sap greu que regidors de gran vàlua no puguin seguir amb nosaltres. Però la renovació té aquestes coses, i tots els responsables polítics tenim data de caducitat des del dia que prenem possessió. Jo també hauré de plegar quan toqui, després de passar els millors anys treballant per Reus. La gent així ho vol, i els ciutadans sempre tenen la raó. Ara vindran persones noves, que tindran encerts i errors en la seva trajectòria política. I al final, seran els nostres actes i realitzacions el que valorarà la ciutadania i el que quedarà en la memòria col·lectiva de Reus. ◆

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

Millores per a la mobilitat

OPINIó

Molt s’està parlant aquests darrers dies de les línies estratègiques que han de marcar el futur de la ciutat. El nostre Grup, conscient dels reptes que s’han d’afrontar, també hem volgut participar en el disseny d’aquest Reus futur que ens implica a tots els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera, hem impulsat un seguit de propostes que directament pretenen millorar la mobilitat a la nostra ciutat.

Així, volem incrementar substancialment el nombre d’aparcaments per a motocicletes i afavorir l’accessibilitat dels ciclomotors a determinades localitzacions en detriment del vehicle.

També pretenem que els aparcaments dissuasius estiguin ben connectats amb el servei de transport urbà i que tinguin tarifes bonificades a través de les compres que es puguin realitzar en comerços o establiments de restauració. I sense deixar de banda aquest tema, i tenint en compte una proposta liderada per nosaltres aquest mandat, l’aparcament

soterrat al passeig de Mata proporcionaria una capacitat addicional d’indubtable potència tant per a professionals com per a usuaris que realitzin qualsevol gestió en aquesta zona de la ciutat.

D’altra banda, el desenvolupament d’un sistema tramviari al Camp de Tarragona sembla, a hores d’ara, molt complex, atesa la situació fiscal de les administracions i la manca d’interès per part dels operadors privats. Tanmateix, cal cercar noves experiències en el camp del transport col·lectiu, rescabalant recursos d’altres administracions, bàsicament de la Unió Europea.

En relació al Bicing, creiem que el desenvolupament d’aquest mode i la provisió de bicicletes a punts neuràlgics de la ciutat s’ha de deixar en mans del sector privat.

En definitiva, som conscients que el reordenament físic de la ciutat també necessita un pla de mobilitat d’acord amb les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. ◆

tots els responsables polítics

tenim data de caducitat des del dia que prenem possessió

pretenem que els aparcaments dissuasius estiguin connectats

amb transport públic

la persona immigrant té dret a prosperar però també el deure

d’adaptar-se

7a època núm. 32 EL MERCADAL 23

ERC

Des d’EsquerraRepublicana, gràciesCom ja sabeu, amb aquesta legislatura els regidors d’Esquerra hem arribat al final d’una etapa que vam començar ara fa dotze anys, amb molta feina de la qual som corresponsables, ja que ha estat feta en col·laboració amb l’equip de govern del qual hem format part tots aquests anys i del suport que ens han donat els reusencs i reusenques.

Gràcies a la vostra confiança, al nostre treball i al de l’equip professional, hem fet realitat molts projectes, alguns dels quals han estat capdavanters a Catalunya: com els instituts-escola –actualment, dos en funcionament–, la xarxa d’escoles bressol amb 441 places ofertes, el Mas Pintat, com a espai de suport a les famílies. Hem fet de Reus una ciutat amb un urbanisme pensat per a les persones i les seves activitats, per a un Reus creatiu i liderant territori. Ho hem aconseguit a través dels projectes de la Llei de barris que ens està permetent millorar els barris Immaculada i Sol i Vista, i sobretot el del Carme, que està vivint un abans i un després amb l’aplicació

del projecte integral. Ho hem aconseguit també creant una nova centralitat a la zona de Bellissens, aprofitant la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la creació del Tecnoparc, amb equipaments com el nou Hospital de Sant Joan i el parc tecnològic de Nutrició i Salut. Aquesta última legislatura, des de Cultura també hem aconseguit projectar Reus en l’àmbit internacional, gràcies a la potenciació de festivals com el Memorimage, el Cos o el Trapezi. Ens han declarat Sant Pere com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, hem obert el nou Arxiu, la nova seu del CNL, hem acabat l’ampliació del Cal Massó i han començat les obres de la Biblioteca Pere Anguera. Com ja he dit al començament, aquest és el final d’una etapa, però també el començament d’una altra.

Estem convençuts que les mateixes persones que ens heu donat la vostra confiança, amb la qual hem pogut treballar per la nostra ciutat, també feu confiança a les noves persones que seguiran duent a terme el projecte que Esquerra ha tingut, té i tindrà per a la nostra ciutat. ◆

ICV-EUiA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

Ha valgut la pena treballar per la ciutatNo em puc imaginar honor polític més gran que ser escollit regidor o regidora del teu poble o ciutat. Des del municipalisme, s’escolten a peu de carrer les inquietuds de les persones i els seus problemes i es miren de donar respostes adequades i sensibles.

Es diu –i estic plenament d’acord– que els ajuntaments són la base de la democràcia, institucions des de les quals podem tots plegats fer molta pedagogia per una societat cohesionada, plural i acollidora. Les persones que, a més, tenim la satisfacció d’haver desenvolupat tasques de govern, visualitzem de manera més clara l’aportació a la ciutadania i a la ciutat a les quals modestament hem contribuït. Al Grup Municipal d’ICV-EUiA, però, tenim clar que la política en primera línia és una etapa més en la nostra vida. Necessàriament

breu, necessàriament incompleta. Forma part del nostre projecte polític deixar pas a nous equips que continuïn treballant per un Reus millor, amable, solidari, sostenible i integrador.

Dedicació a un altre projecte col·lectiuAmb la satisfacció de la tasca ben feta i la preocupació pels reptes que encara tenim com a ciutat, a partir del mes de juny tornaré a dedicar els meus esforços professionals a un altre projecte col·lectiu: l’hospital de Reus, al qual em reincorporo.

Gràcies a l’experiència dels anys en l’assistència sanitària, he après que el mèrit del treball ben fet és sempre col·lectiu i que els equips humans que t’acompanyen són la base de qualsevol èxit.

Vull també que les meves darreres paraules adreçades a la ciutadania des d’aquesta finestreta siguin aquestes: Gràcies! ◆

som corresponsables de molta

de la feina feta, en col·laboració amb l’equip de govern

CORI

L’hospital, més inconvenients que avantatgesAquest macroedifici faraònic, que semblava ser la panacea de tots els hospitals de Catalunya, i que ha costat la xifra de 192 milions d’euros als ciutadans de Reus, presenta més inconvenients que avantatges. Si no, parleu amb molts usuaris i treballadors del nou centre hospitalari.

És evident que Reus necessitava un nou espai per donar serveis als barris perifèrics, però per això no calia tancar l antic hospital i fer-ne un de tan gran i costós, ubicat en un punt molt distant del nucli urbà, que sembla ser que ho hagin fet per promocionar això del Tecnoparc (un altre error municipal que genera una despesa enorme) i finalitzar l obra de qualsevol manera perquè vingués el Sr. Montilla a inaugurar-ho de cara a les eleccions autonòmiques del passat 28 N.

Actualment, aquest nou hospital de Bellissens queda molt distant del casc urbà i això provoca que milers de ciutadans de Reus (entre treballadors, malalts, familiars, etc.)que abans podíem desplaçar-nos a peu fins a l antic Hospital de Sant Joan ara, de cop i volta, hem d agafar el cotxe i pagar 2 euros

l’hora per estacionar dins del pàrquing soterrani del nou hospital, perquè a l exterior ja és gairebé impossible per la manca de places d estacionament lliure. I al tanto que no et prengui el cotxe la grua, si ho fas en un descampat, qualsevol solar o lloc no reglamentari per aparcar.L’opció de traslladar-nos amb autobús fins al nou hospital ens costa actualment 2,20 euros d anada i tornada. De manera que si, per exemple, tenim un familiar ingressat i l’hem d anar a visitar cada dia durant un mes, la cosa puja fins a 66 eurets mensuals.

En canvi, abans, desplaçar-se fins a l antic hospital sortia gairebé de franc, perquè era un lloc cèntric accessible a peu des de qualsevol barri de Reus, excepte els llocs molt perifèrics.

Així doncs, la meva reflexió seria: Era necessari aquest immens i costós hospital faraònic tan distant del nucli urbà? No es podria haver ampliat simplement l antic hospital i fer-ne un altre de nou per completar el servei dels barris perifèrics?

Segur que aquesta opció hagués sigut millor i més barata que no pas això altre que tenim a l avinguda de Bellissens. ◆

Ariel SantamariaPortaveu del GM de la CORI

OPINIó

Pilar PérezPortaveu adjunta del GM d’ICV-EUiA

de l’experiència, he après que el mèrit del treball ben fet és

sempre col·lectiu

no es podria haver ampliat

l’antic hospital i fer-ne un de nou per als barris perifèrics?

EL MERCADAL 7a època núm. 3224