*aj. el mercadal 5a ep. 21 22/10/02 08:14 p gina 1 ... - reus · reconèixer la tasca del cos de...

Petitesgrans obres

El MercadalRevista Mensual d’Informació Municipal

Octubre de 2002 5a època núm. 21

El MercadalAJUNTAMENT DE REUS

Petitesgrans obresAl servei de la ciutadaniaAl servei de la ciutadania

*Aj. El Mercadal 5a ep. 21 22/10/02 08:14 P gina 1

Les persones, en primer lloc

El Mercadal3

Sumari

2

Editorial

El Mercadal

Director:Claudi Arnavat

Redacció:Rosa Pagès

Susana BahílloImma Bolet

Secretaria de Redacció:Roser Masip

Fotografia:Carles Fargas

Arxiu SCC

Edita:Ajuntament de Reus

Servei de Comunicació CorporativaPl. del Mercadal 1

43201 REUSTel. 977 759 662Fax 977 778 106

[email protected]

Dipòsit legal:T-858-86Tirada:

35.000 exemplarsProjecte gràfic i producció:

Tona BayonaFotomecànica:

PerepreimpressióImpressió

Litografia Rosés SADistribució:

Segimeil

En un moment en què la ciutadania percepels temes relacionats amb la seguretat ambcerta preocupació, és necessari explicar l’es-

forç que fa l’Ajuntament per garantir les llibertatscivils. I la concreció d’aquest esforç la constitueix laGuàrdia Urbana, el cos de policia municipal i el queviu més de prop l’activitat diària de la nostra ciutat.

La Guàrdia Urbana és la veritable força de segure-tat de Reus. Els agents del cos estan integrats en elteixit ciutadà i això fa que per als reusencs i reusen-ques siguin una referència bàsica. L’Ajuntament, i pertant també tota la Guàrdia Urbana, són l’adminis-tració i el cos de seguretat que es percep com a mésproper i, en conseqüència, el que ha de respondreen primer lloc a les exigències de la ciutadania.

L’Ajuntament n’és conscient i per això ha dotat el cosde més personal i ha millorat els mitjans materialsfent un important esforç econòmic. En aquest sentit,una de les inversions més destacades és la novacaserna, que començarà a construir-se a principis de2003 a l’avinguda Marià Fortuny. La nova caserna

permetrà disposar d’instal·lacions modernes i mésadequades per al funcionament de la GuàrdiaUrbana, a la vegada que millorarà substancialmentl’atenció i el servei que s’ofereix al ciutadà.

L’altre tema central de la revista és la recent posadaen marxa de dos punts d’atenció primària per acos-tar els Serveis Socials a la ciutadania. Aquest canvies fa amb l’objectiu de facilitar el primer contacte dequalsevol persona amb els professionals del servei:en aquests dos punts, totes les consultes són atesesde manera ràpida i àgil per fer-ne un primerdiagnòstic al més aviat possible.

Aquest canvi arriba quan celebrem els 20 anys de laRegidoria de Serveis Socials, que fa un pas endavantper acostar-se encara més a les persones o, si mésno, facilitar-los l’accés a un servei adreçat a tothom,sense cap tipus de distinció o condició. I és que elspunts d’atenció de Serveis Socials són també l’indreton cal anar per cercar orientació i assessoramentprofessional sobre qualsevol aspecte que afecti albenestar de les persones. ◆

Guàrdia Urbana,al servei de la ciutadania

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

2 EditorialSumariCrèdits

3 L’estrena d’uniformes de la GuàrdiaUrbana es converteix en unreconeixement públic

5 Els pisos de protecció oficial al barride la Immaculada i al Carme prenen forma

Gaudí uneix Reus i Puertollano

6 Serveis Socials fa 20 anys i implantaun nou model d’atenció més àgil

8 Microurbanisme

10 La Mostra de Comerç verd, unaaposta per produir i consumir demanera ecològica

10 La ciutat dels infants

11 Mas Carandell amplia l’oferta formativa amb cursos a distància a través d’internet

12 Les Festes de Misericòrdia, barreja detradició i gresca

Dues per any

13 Emotiu acte de lliurament delsGuardons de la ciutat a dotzepersones i entitats

Diada nacional

14 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals

AJUNTAMENT DE REUS

Amb motiu de la celebració delpatró de la Policia, Sant MiquelArcàngel, l’Ajuntament de Reusva retre homenatge a la GuàrdiaUrbana a principis d’octubre.L’ocasió es va aprofitar per pre-sentar oficialment el nou unifor-me de semigala que lluiran elsagents del cos en dies assenya-lats, com ara les festes majors iels actes protocol·laris d’especialrellevància que se celebrin a laciutat.

A la plaça del Mercadal, l’alcaldeLluís M. Pérez va passar revistaals caps de la Guàrdia Urbana i agairebé quaranta agents vestitsamb el nou uniforme, en repre-sentació de tota la plantilla. Elregidor de la Guàrdia Urbana,Eduard Ortiz, i l’intendent del cos,Josep Miquel Duran, van acom-panyar l’alcalde, que va destacarl’interès que l’acte va despertarentre els ciutadans i ciutadanesque en aquells moments passa-ven per la plaça. L’alcalde va des-tacar l’aplaudiment espontanique la gent va dedicar als guàr-dies urbans en acabar l’acte comuna prova del suport popular a latasca que desenvolupa dia a diael cos de policia municipal a lanostra ciutat.

Nous uniformesEl disseny dels nous uniformesde semigala de la GuàrdiaUrbana és una modernització del’uniforme vigent als anys 30. Elvestit és de color blau marí iincorpora detalls daurats i tur-quesa. La renovació de la imatgedel cos, però, no acaba aquí.També s’estan redissenyant elsuniformes de diari i els de gran

gala, els populars "urbanos de laploma", que s’estrenaran la pro-pera Festa Major de Sant Pere, eljuny de 2003.

Parc mòbilEl mateix dia es van presentar elsnous vehicles que gradualmentincorporen la identitat corporativa.Enguany, el parc mòbil de laGuàrdia Urbana s’ha incrementatamb tres adquisicions: un vehicletot terreny i dos cotxes patrulla.

Amb aquestes incorporacions, elparc mòbil del cos compta amb32 vehicles: disset motos, de lesquals deu són de gran cilindrada;dotze cotxes patrulla; un totterreny i dues furgonetes.

El reconeixement consistorial a laGuàrdia Urbana va tenir l’episodimés rellevant al Saló de Plens,amb el lliurament per part de l’al-calde de la medalla a la constàn-cia a vint agents de la Guàrdia

Urbana. Aquesta distinció s’atorgaals agents que han prestat serveial cos de manera ininterrompudadurant un determinat període detemps.

Agents amb històriaLa medalla de bronze es va con-cedir a nou agents, amb una anti-guitat de quinze anys o més alcos, és a dir, que van accedir-hientre 1977 i 1986. Els guardonatssón els següents: Laureà GarretaRoselló, Joan Bonillo García,Antonio Vázquez Venegas, JoséAntonio Bravo Delgado, EmiliBaldrich Salgado, Marcel LizanoSerrano, Gabriel López Rodenas,Jesús Pérez Lallana i Sergi SanzRodríguez.

La medalla de plata és un reco-neixement als agents que prestenservei des de fa 25 anys. Aquestadistinció la van rebre deu agents,

L’estrena d’uniformes de laGuàrdia Urbana es converteixen un reconeixement públic

El 2004 farà 150 anys de la creació de laGuàrdia Urbana. Aquesta llarga trajectòria deservei i el bagatge que dóna el tracte diari ambla gent del carrer són arguments perreconèixer la tasca del cos de policia.L’Ajuntament va homenatjar els agents el diaen què es van presentar els nous uniformes. a

principis del2003 es

començarà aconstruir la

nova caserna

L’alcalde passant revista alsvehicles de la GuàrdiaUrbana


4


El Mercadal

la meitat dels quals són dones,que van accedir al cos entre 1972i 1976. En aquest cas van rebre ladistinció Francisco Romero Lo-bera, Rafaela García García, Vicen-te Guerrero García, Antonio Guin-joan Sánchez, Maria Bielsa Insa,Anna Civit Sentís, Magdalena Dal-mau Ornosa, Maria Pilar Gómezde Acuña, Cayetano GonzálezFuentes i Carme Ribas Gironés.

Francisco Bargalló Carreté va rebrela medalla d’or, que premia elsagents que han prestat servei a laGuàrdia Urbana des de fa més de30 anys. Bargalló, ara ja jubilat,assegura que en aquest temps elfuncionament del cos ha canviatradicalment i que avui els agentsdisposen de molts més mitjanstècnics que als anys setanta, quanell va incorporar-se al cos.

Més agentsDurant l’homenatge a la GuàrdiaUrbana l’alcalde Lluís M. Pérez varecalcar l’esforç que fa l’Ajun-tament per cobrir la manca d’e-fectius de la resta de cossos deseguretat a la ciutat. En aquestsentit, va assenyalar que des de l’i-nici del mandat actual s’han incor-porat 25 agents al cos i, enguany,està previst convocar sis noves

places. Ara la Guàrdia Urbanacompta amb un organigramaoperatiu de 131 agents, que s’had’ampliar fins a 137 amb aques-tes noves incorporacions per co-brir el total de la plantilla estipula-da. Quan es parla de GuàrdiaUrbana l’acció municipal es con-creta en més personal i dotacióde material, és a dir, esforçeconòmic. La millora dels mitjansmaterials inclou actuacions re-cents com la renovació d’una partdel parc mòbil i la renovació delsuniformes. Però l’element mésimportant en aquest sentit és lanova caserna, que s’ha decomençar a construir el primer tri-mestre de 2003. El pressupost del’any que ve inclourà una partidaper executar aquest projecte, quetindrà un cost aproximat de 1,50milions d’€.

La nova caserna permetrà millorarel funcionament quotidà del ser-vei i prestar una millor atenció alciutadà. Amb aquest objectius’han organitzat els espais interiorsdel futur edifici. A la nova caserna,tant si l’agent arriba a peu o envehicle, la distribució dels espaispermetrà executar en l’ordre ade-quat les accions de canviar-se,agafar el relleu del servei, fer-se

amb el material, agafar l’arma i elvehicle.

La distribució de les instal·lacionsde la caserna actual, situada alcarrer del Roser, fa impossibleseguir aquest ordre lògic. Per evi-tar-ho el disseny de les plantessubterrània i baixa del nou edificidibuixa una distribució estricta,marcada per les necessitats delservei. La planta pis és més flexi-ble i es pot adaptar a diversosusos i necessitats.

Control del trànsitAmb la construcció de la novacaserna es deixa via lliure permillorar el control de circulació.Des de la seu de la GuàrdiaUrbana es coordinarien les càme-

res de vigilància de trànsit que hiha instal·lades en diverses vies dela ciutat. D’aquesta manera esdeixa la porta oberta perquè desde la sala de control sigui possiblevariar la freqüència dels semàforssegons la densitat del movimentdels cotxes.

Amb totes aquestes característi-ques i possibilitats queda clar queel nou edifici té com a primerobjectiu la funcionalitat i l’efectivi-tat del servei. Però, a més, la imat-ge exterior de la nova caserna pre-senta una imatge espectacular,amb un prisma triangular de vidrecom a accés principal. La façanaprincipal, situada a l’avingudaMarià Fortuny, es completa ambun acabat de pedra. ◆

La ciutat emergent

El Mercadal5

Els pisos de protecció oficial enrègim especial del barri de laImmaculada ja tenen propietari.Mentre les obres avancen i elsdos edificis van prenent forma, lacomissió d’adjudicació ja haresolt el concurs que ha definitels noms i els cognoms de lespersones que hi residiran a partirdel març de l’any que ve, quanestà previst que finalitzin lesobres de construcció.

Els pisos tenen entre 61,56 i69,89 m2, tres habitacions i plaçad’aparcament vinculada. Quatredels 36 habitatges incorporen, amés, un traster. El preu de cadahabitatge, estipulat per llei,depèn de les seves característi-ques concretes: dels metres qua-drats, de si incorpora o no tras-ter… De manera orientativa, el

més car valdria poc més de60.000 euros, uns 10 milions depessetes. Ha quedat pendentd’adjudicació el pis adaptat per apersones discapacitades, ja queno es va presentar cap sol·licitud,per la qual cosa caldrà iniciar unprocés específic per trobar elfutur resident.

Acció socialLa construcció d’aquests pisosde protecció oficial ha estat pos-sible gràcies a la col·laboracióentre l’Ajuntament de Reus, queha cedit el solar i s’ha fet càrrecdel procés d’adjudicació, i laFundació Família i BenestarSocial, la societat sense ànim delucre que ha actuat com a pro-motora. El barri de la Imma-culada viu immers en un procésde transformació urbanística, un

canvi de fesomia del qual ja tro-bem signes evidents com lacanalització del barranc o l’ei-xamplament del carrer Migdia, ique continuarà amb l’oberturade carrers i places que esponja-ran la zona. Tots aquells quevagin a viure als pisos recent-ment adjudicats viuran de pleaquesta transformació urbanísti-ca i una bona part dels futursveïns l’hauran viscuda des delprincipi, i és que 15 dels 36pisos els habitaran persones queja són del barri, i sis d’aquestsimmobles són per a les famíliesdirectament afectades per lesexpropiacions que han estatnecessàries per millorar-lo.

Un altre indret on els darrersmesos s’ha concretat la políticad’habitatge social és el barri del

Carme, on recentment es va pre-sentar la primera promoció depisos de lloguer per a joves.

Lloguer per a joves La promoció consta de 6 habitat-ges tipus estudi amb un dormi-tori, destinats a joves menors de30 anys que vulguin viure sols oen parella. Els pisos, de novaconstrucció, tenen una superfícieútil d’entre 37,73 i 40,64 m2, i elpreu de lloguer és de 98,06€/mes i 105,65 €/mes, en fun-ció de les dimensions de l’habi-tatge. Es tracta de facilitar que elsjoves facin el primer pas cap a laseva vida independent.

L’Ajuntament de Reus ha cedit elsolar on s’ha construït l’immobleque promou i administra la Ge-neralitat de Catalunya. ◆

Els pisos de protecció oficialal barri de la Immaculada i al Carme prenen forma

Gaudí uneix Reusi PuertollanoReus i Puertollano, població deCiudad Real, són ciutats agerma-nades. Darrerament han inter-canviat exposicions i visites permantenir l’estreta relació que hiha entre els dos municipis. Afinal d’agost es va inaugurar alMuseu Municipal de Puertollanol’exposició Gaudí i la natura, dela Fototeca Municipal de Reus. Al’acte, hi va assistir el regidor deCultura de Reus, Xavier Filella, il’alcalde de Puertollano, CasimiroSánchez Calderón. També van

anar-hi representants del CentroCultural Castellano Manchego deReus. Justament, un mes méstard, aquesta entitat va convidarel president de la Diputació deCiudad Real, Nemesio de LaraGuerrero, a Reus, on va inaugu-rar una exposició de fotografiesque relata la història de la mine-ria a la conca de Puertollano. Elpresident de la Diputació vaaprofitar l’estada a la ciutat pervisitar l’alcalde de Reus, Lluís M.Pérez. ◆

Foto

: Pet

er R

ius

May

/IM

AC

Dues instantànies de l’actede lliurament de medallesal Saló de Plens

Com serà la nova caserna?Segons l’avantprojecte –es pre-

veu que el projecte definitiuestigui llest aquesta mateixatardor–, l’edifici central de laGuàrdia Urbana se situarà alsolar que limita amb l’avin-guda Marià Fortuny i elcarrer Maria Cortina, just alcostat de les instal·lacionsdel Club Natació ReusPloms i el col·legi Arce.Aquesta situació permetràun fàcil accés i una ràpidacomunicació amb qualsevolpunt de la ciutat, gràciestambé a la construcciód’una rotonda el·líptica perregular el trànsit en aquestpunt de les rondes.

Les característiques topogràfi-ques del solar permeten laconstrucció d’un edificicompletament exterior ambtres plantes: un soterrani,planta baixa i primer pis. Totplegat amb una superfícieconstruïda de 2.520 m2. Ladiferència de cota fa possi-ble ventilar de forma naturalla planta subterrània i acce-dir a l’aparcament interiorde l’edifici a través d’una

rampa. A més del garatge il’espai de magatzem, alsoterrani s’hi instal·larà unagaleria de tir per realitzar ala mateixa caserna les pràc-tiques dels agents. A la restadel solar hi ha espai sufi-cient per habilitar-hi un parcd’educació vial i una zonad’aparcament per als cotxesoficials. I a la zona més pro-pera a l’escola i al pavellódel CN Reus Ploms s’hi faràun aparcament públic.

La planta baixa compta amb unampli vestíbul que formapart de la zona pública, ambmés espai per fer-hi els ates-tats i presentar les denún-cies. També s’hi ubiquen lesaules de servei i formació,els despatxos de servei i delscomandaments, els vesti-dors i l’armeria. A la plantapis, l’avantprojecte hi situael comandament de laGuàrdia Urbana, despatxos,sales de reunions i aules. Enaquest espai també hi halloc suficient per habilitar-hil’aula d’educació viàriaoberta a les escoles.

Un moment de la visita alspisos del barri Immaculada


6


El Mercadal

Serveis Socials fa 20 anysi implanta un nou modeld’atenció més àgilLa Regidoria de Serveis Socialsde l’Ajuntament de Reus ha im-pulsat una reestructuració delservei encaminada a millorar l’a-tenció a les persones fent-la mésàgil i ràpida. A partir d’ara, els ciu-tadans i ciutadanes de Reus dis-posen de dos punts d’atencióprimària que els acosten més alsServeis Socials i fan que l’atenciósigui al més ràpida possible (s’haestablert un període màxim de 2dies per atendre i donar respostaa la primera consulta). L’objectiud’aquest canvi és facilitar el pri-mer contacte de qualsevol per-sona amb els equips d’atencióprimària de Serveis Socials.

Per atendre millor les demandesde la ciutadania, amb més eficàciai agilitat, s’ha dividit la ciutat endues zones i s’ha disposat un

punt d’atenció central per a cadauna. Un es troba al raval Robuster,43-47, 1r 1a, just on hi ha la seudel departament; i l’altre al CentreCívic Ponent, situat a l’avingudadels Països Catalans, 106. Desd’aquests nous punts es comple-ta el servei que ja es prestava alsset centres d’atenció repartits pertots els districtes de la ciutat.Aquest nou sistema permet defi-nir, de seguida i sense perdremassa temps amb tràmits, dostipus d’atenció just després de laprimera acollida: l’atenció ràpida il’atenció continuada.

El canvi de funcionament haestat possible gràcies al procésd’informatització de totes lesàrees d’assistència del departa-ment i a la posada en marxa d’a-quests dos punts centrals, on es

farà la primera atenció persona-litzada de cada demanda, ambun diagnòstic ràpid i tramitaciósenzilla.

Aquest nou model de funciona-ment ha suposat un canvi d’or-ganització important dels ServeisSocials municipals i s’ha realitzatamb l’objectiu de millorar l’aten-ció a les persones a partir d’opti-mitzar els recursos disponibles,tenint en compte sobretot lestasques que desenvolupa cadaun dels professionals que treba-llen al servei.

Recerca de qualitatLa raó de ser d’aquest nou siste-ma, cal cercar-la en el procés dequalitat en què es troba immersala Regidoria de Serveis Socials.D’aquesta manera, a partir d’un

examen de les tasques quedesenvolupa el departament, esbusca la forma més adient d’e-xecutar-les, de manera que lapersona rebi la millor atenció encada moment. Amb aquestobjectiu, des de la Regidoria s’haposat en marxa un espai de tre-ball per aconseguir una milloraconstant en la prestació del ser-vei, sempre prioritzant l’atenció ales persones per damunt dequalsevol altre element.

A partir d’aquí s’engega aquestanova organització, que ha de per-metre als professionals de ServeisSocials treballar un mateix temasegons les problemàtiques detec-tades a qualsevol punt de la ciutati no segons una divisió territorialcom es feia abans. Així es prioritzala diversificació de projectes i es


El Mercadal7

facilita el plantejament global delservei. Davant d’una situaciódeterminada es disposa delsrecursos de tots els departamentsmunicipals, institucions i entitatsde la ciutat implicades per cercaruna solució a un problema con-cret i tractar-lo, si la situació horequereix, a tota la ciutat al mateixtemps.

Plantejament globalAmb el plantejament global espretén aconseguir que tots elsserveis d’un mateix àmbit s’ofe-reixin als ciutadans i ciutadanescom a paquet comú. Aquesta ésla dinàmica dels programestransversals que ja té en marxal’Ajuntament. Un bon exemple eltrobem a Sant Josep Obrer, on al’empara del Pla Comunitari delbarri es tira endavant un projec-te per atendre l’absentismeescolar o un altre per prevenir ievitar situacions de risc entre lagent jove. El desenvolupament il’execució d’aquests dos projec-tes es fa de manera conjuntaentre la Regidoria de ServeisSocials i l’empresa municipalReus Esport i Lleure. Un altreexemple per entendre aquestplantejament global és la gentgran: l’objectiu és que als puntsd’atenció de Serveis Socials lespersones interessades obtinguintota la informació necessària,des de l’atenció domiciliària, lateleassistència o l’oferta deresidències per a gent gran quehi ha a la ciutat, al costat de totsels altres serveis dissenyats per aaquesta franja d’edat. I tot això,sigui quina sigui l’administració,institució o entitat que desenvo-lupen els programes destinats a

millorar la qualitat de vida d’a-questes persones.

Atenció per a tothomAmb el nou model de funciona-ment i la constant aplicació depolítiques globals en el campsocial, es pretén acostar encaramés els Serveis Socials a les per-sones. Cal recalcar que aquestservei està obert a tothom, jaque qualsevol persona és sensi-ble a rebre suport, assessora-ment o orientació professionalen algun moment de la vida. Lesdades del departament deixenclar que s’atén població moltdiversa. Tot i que s’ofereix a totesles persones el mateix suportprofessional, cal tenir en compteque els serveis oferts tenen undeterminat cost segons els recur-sos del demandant. Però elsrecursos econòmics no són elsúnics utilitzats, també cal tenir encompte les demandes d’asses-sorament laboral, la recercad’habitatge o la tramitació depermisos i instàncies.

2o anys de Serveis SocialsAquest nou model per oferir unservei a les persones més àgilarriba just quan es compleixen20 anys de la prestació delsServeis Socials des del’Ajuntament de Reus, entesoscom els entenem ara. Durantaquest temps, el departament hacanviat per adaptar-se a la novademanda de la ciutat. I aquestscanvis s’han produït juntamentamb un augment de les peti-cions d’assistència i l’aparició denoves situacions, com ara la

immigració o els maltractamentsa l’entorn familiar.

En aquests moments, un delsserveis amb més demanda éstot allò que fa referència a la gentgran, sobretot a causa de latendència a l’envelliment de lapoblació i a una creixent espe-rança de vida. L’atenció a lesfamílies i als adolescents tambéha experimentat un augmentconsiderable en els darrerstemps, al costat del suport a laintegració de les persones nou-vingudes.

Més recursos any rere anyEnrere queda el primer consisto-ri democràtic, quan Reus nomésdisposava d’un assistent socialque s’encarregava de l’anomenatpadró de beneficiència. L’any1985 Reus ja disposava de qua-tre assistents socials, dos educa-dors de carrer i quatre monitors.Justament aquell any es va apro-var la Llei de Serveis Socials, queva marcar un abans i un desprésen la prestació d’aquests serveisdes dels municipis.

En aquell moment, la poblacióen general s’adreçava a ServeisSocials sense tenir massa clarquin tipus d’accions realitzava elservei. Per això, una de les pri-meres fites va ser apropar-los alciutadà a partir de la descentralit-zació i la difusió de l’àmbit decompetències. Aquesta feinaduta a terme durant anys ha pos-sibilitat un major coneixementper part de la ciutadania, queactualment ja coneix bona partdels serveis que s’ofereixen des

d’aquest departament i s’hiadreça per informar-se sobreaspectes concrets.

Aquests 20 anys de ServeisSocials també han posat demanifest la necessitat d’atencióde qualsevol problemàtica enl’àmbit més proper a les perso-nes, en aquest cas, des delmateix municipi on resideixen.Tot plegat ha permès superar lademanda única d’atenció benèfi-ca que es realitzava els primersanys per cobrir de manera pro-gressiva una demanda d’atencióde necessitats primeres basadesen els drets de les persones.

Aquest canvi de demanda ha tro-bat la resposta per part del’Ajuntament, que ha apostat perla Regidoria de Serveis Socials il’ha dotat de més recursos amida que augmentava la de-manda.

Aquesta perspectiva històricadibuixa el camí futur, que passaper enfortir cada vegada més lacoordinació real entre totes lesadministracions implicades enl’àrea de Serveis Socials i la con-veniència d’actuar d’una manerainterdepartamental entre les ins-titucions implicades. Aquestatasca és una realitat des de fatemps als centres d’atenció deServeis Socials dependents del’Ajuntament. La creació d’aquestespai de treball comú és el resul-tat d’entendre que la finalitat ésla mateixa: el benestar de lespersones, de totes. En aquestcas, dels ciutadans i ciutadanesde Reus. ◆

Amb tu!Amb tu!

ajuda a domicili

persones grans

residències gent grantallers memòria

atenció primera infància

atenció adolescència

apre

nent

atges

socia

ls

supo

rt a

la in

serc

ió

prog

rama d

ona

discriminació

servei menjar a domicili

teleassistènciatransport adaptat

escola de paresaten

ció

jove

ntut

Serveis Socials de ReusServeis Socials de Reus

Vine i explica'ns-ho,de persona a persona.

Raval Robuster, 43-47, 1r.1a.Avinguda Països Catalans, 106. Centre Cívic Ponent

S E R V E I S SO C I A L S 977 345 804

Memòria 2001

Persones ateses: una dadaque contribueix a enten-dre la importància de laRegidoria de Serveis So-cials és la memòria del’any 2001, que registraun total de 8.174 perso-nes ateses.

Districtes: pel que fa a la pro-cedència de les deman-des, cal destacar que esreparteixen de maneraforça uniforme per totsels districtes de la ciutat.

Àmbits d’edat: si les de-mandes es classifiquen

per edats la majoria, un45%, corresponen al’àmbit familiar, seguitdel de la gent gran, ambun 20%.

Després, per aquest ordre,trobem els adults, lesdones, els infants i elsjoves.

Motius d’atenció: no totesles peticions són de caireeconòmic, ni molt menys.Moltes demandes fanreferència a l’àmbit fami-liar, laboral, personal,escolar o al de l’habitatge.

Margarita

20 ANYSS E R V E I S SO C I A L S

Les oficines centrals delsServeis Socials a l’edificidel Baluard

20 ANYSS E R V E I S SO C I A L S


La ciutat emergent

El Mercadal9

Habitable

8

La ciutat emergent

El Mercadal

La promoció Reus Parc, situadaal sud del barri Gaudí i a tocar dela línia del ferrocarril, ha permèsl’obertura de nous carrers i laprolongació de les avingudes delComerç i Saragossa.

De moment, l’empresa construc-tora hi aixeca 73 cases arrengle-rades. En una segona fase de la

promoció està previst construir-himés habitatges, en aquest cas,blocs de pisos.

L’Ajuntament ha invertit al voltantde 90.000 € en la construcciód’un tram de mig quilòmetre decarril bici que voreja tota la urba-nització. Part d’aquesta partidatambé s’ha destinat a l’enjardina-

ment del talús de la via del tren.En aquests terrenys s’hi hanplantat arbres de manera que encréixer es converteixin en un murverd que aïlli visualment la novazona residencial de la via.

Per regular el trànsit dels nouscarres oberts a la circulació, s’hiha construït una rotonda, que

també s’ha enjardinat. A bandade la plantació d’arbres i gespa,cal destacar que les palmeres del’espai estan trasplantades i queuna és donació d’un particular.

Amb aquest actuació el barriGaudí guanya una nova àreaverda, ideal per passejar ambbicicleta o a peu. ◆

Carril bici, espais verds i nous carrers a la urbanització Gaudí Sud

L’entrada al barri Sant JosepObrer pels vianants que fan ser-vir el pas subterrani per superarel pas del ferrocarril és més agra-dable gràcies a la dignificació deltalús situat entre la mateixa via iel passatge Mare de Déu deCovadonga.

Aquest espai era l’únic que que-dava per enjardinar a la zona.

Ara, amb la plantació de gespa iarbres i la col·locació de diversespedres, s’ha permès aïllar el pas-satge de la via del tren. Ben aviates completaran les tasques d’en-jardinament amb la instal·laciód’arbres a l’altra vorera del carrer. També s’hi ha instal·lat un siste-ma de reg automatitzat. Aquestaactuació ha costat més de15.000 €. ◆

Nou espai verd a l’entradade Sant Josep Obrer

La cruïlla de l’avinguda Pere elCerimoniós i l’avinguda delCarrilet es regula des d’aquestoctubre mitjançant una rotondaprovisional. Per fer-la l’equip deles Brigades Municipals ha arran-cat les illetes que regulavenabans el trànsit, ha pintat larotonda al terra i hi ha col·locatsenyalització horitzontal per avi-sar els conductors dels canvis.

Durant un determinat períodede temps, els tècnics examinaransi aquest sistema és el mésadient per regular el trànsit devehicles a la zona. En el cas queles proves resultin satisfactòries,se’n farà la construcció definitiva.

La construcció d’una rotonda enaquesta cruïlla respon a una de-manda del veïnat. ◆

Rotonda provisional al’avinguda del Carrilet

A la confluència de l’avingudaPresident Macià amb el carrerJaume Vidal i Alcover s’ha enjar-dinat la illeta que ordena la circu-lació de la zona. Aquest espai, amés, configura un dels accessosprincipals al parc de Mas Iglésies,que esdevindrà una de les noveszones verdes més importants dela ciutat. Aquesta cruïlla s’ha creat

arran de la urbanització de lazona de Mas Iglésies, on a mésdel parc s’hi han construït diver-sos habitatges plurifamiliars. Lailleta protegeix els vianants quehan de creuar la ronda.

En aquest cas, part de la vegeta-ció de la illeta també prové d’unadonació particular. ◆

Enjardinament de l’accés al parc de Mas Iglésies

Després de dos anys d’obress’han acabat les obres de refor-ma dels passatges de Sant JosepObrer. Les obres han canviat laimatge de sis passatges compre-sos entre els carrers de Mas del’Abelló i Mare de Déu dePuigcerver. Amb les obres s’hanrenovat els serveis i s’han retiratles línies aèries de telefonia i

electricitat. Tant la calçada comles voreres s’han fet al mateixnivell, si bé s’hi han instal·latpilons per protegir els vianants.

Aquests treballs s’han realitzat demanera progressiva durant dosanys. L’Ajuntament va encarre-gar les d’obres a les empresesBatalla i Balsells. ◆

Millores als passatges delbarri Sant Josep Obrer

En una zona destinada a equipa-ments al carrer de Badalona, enple barri Gaudí, s’han habilitatvuit pistes per jugar a petanca,un esport practicat sovint peralguns veïns de la zona.

Primer es va fer nova la vorerad’aquest tram, després es va ani-vellar la superfície i es van se-nyalitzar les pistes. L’actuació s’ha

completat amb la instal·lació demobiliari urbà i diversos punts dellum que il·luminen directamentl’espai. Tot plegat, ha suposatuna inversió de 24.000 €.

Però aquesta no és l’única actua-ció en aquest sentit. Recentmenttambé s’han habilitat pistes depetanca, dues en aquest cas, a laurbanització Mas Carpa. ◆

Pistes de pentanca al barri Gaudí i a Mas Carpa

Seguint el pla director de supres-sió de barreres arquitectòniques,s’estan adaptant diversos passosde vianants perquè puguincreuar sense dificultat les perso-nes que van en cadira de rodes,la gent gran o les que porten uncotxet infantil.

Aquesta actuació es fa de mane-ra progressiva i és previst que

arribi a tota la ciutat. Darreraments’ha actuat a la cruïlla dels carrersGeneral Moragues i Gaudí. Enaquest cas s’han construït elsguals, però també s’han eixam-plat les voreres. Aquest octubres’adapten tots els passos de via-nants del passeig Mata. Totesaquestes actuacions s’inclouenen un pressupost global de96.000 €. ◆

Supressió de barreresarquitectòniques

Reus2005la ciutatemergent


Oportunitats per a tothom

El Mercadal1110


El Mercadal

el consum deproductesecològicssuposa unestalvi derecursos

Amb l’objectiu de potenciar for-mes de producció i de consummés ecològiques, el darrer dis-sabte de setembre es va celebrara la plaça del Mercadal la prime-ra edició de la Mostra de ComerçVerd. La quantitat de gent que esva acostar a la plaça durant tot eldia fa que des del Centre de Re-cursos per a la Salut i el Medi(CRSM) es prepari la segona edi-ció, que s’ha de celebrar l’anyque ve.

La Mostra és una iniciativa de laXarxa de Comerç Verd, integradapel CRSM i una trentena d’esta-bliments de la ciutat adherits a lacampanya. A la Mostra hi haviauna dotzena d’expositors dediversos sectors: alimentació, res-tauració, jardineria, papereria ienergies renovables. A més, el

Centre de Recursos hi va ins-tal·lar un estand divulgatiu on espresentaven productes d’ecodis-seny, una manera de pensar quemodifica l’actual model de pro-ducció i consum.

L’ecodisseny, un concepte nouL’ecodisseny obliga a plantejar-secanvis abans de produir, demanera que s’emprin menysmatèries primeres, sigui un pro-ducte de fàcil transport o espugui reparar fàcilment. Amb laintroducció de criteris ambientalsen la producció, distribució, utilit-zació i reciclatge de qualsevolproducte s’aconsegueix un estal-vi de recursos important. Perdonar a conèixer l’ecodisseny, elCRSM va portar a la mostra diver-sos productes fabricats a l’Estat

seguint aquests criteris, com aixe-tes i llums d’emergència queestalvien aigua i energia, mobilia-ri urbà fabricat amb plàstic reci-clat i, fins i tot, peces de robafabricades amb aquest material.

La Mostra de Comerç Verd vaposar de manifest que és forçasenzill aplicar criteris ecològics enels processos de producció. De lamateixa manera, els establimentscomercials i els consumidorstenen a l’abast diverses mesuresper estalviar recursos i reduir l’im-pacte ambiental. En aquest sentit,els comerços de Reus adherits ala Xarxa de Comerç Verd fan servirbosses de material compostableen comptes de les habituals deplàstic. Justament, arran de lacelebració d’aquesta primeraMostra, alguns establiments co-

mercials s’han interessat per inte-grar-se a la Xarxa de Comerç Verd,que ara aplega més d’una trente-na de comerços de diversos sec-tors, des d’alimentació a fontane-ria.

En un principi la mostra preteniaser bàsicament divulgativa, peròl’interès que va despertar entreels vianants va fer que moltagent s’apropés als estands peradquirir productes, convertint-laaixí en una petita fira.

Per organitzar aquesta primeramostra el CRSM va comptar ambel suport de la Junta de Residusi el Consell Comarcal del BaixCamp, que hi va participar perdonar a conèixer la transformacióde la matèria orgànica a la plantade compostatge de Botarell. ◆

La Mostra de Comerç verd,una aposta per produir iconsumir de manera ecològica u

n campusvirtual permetestudiar des

de casa

Foto

: Nie

pce

La ciutat dels infantsReus va constituir el primerConsell d’Infants l’any 1998,seguint la proposta de FrancescoTonucci, de La città dei bambini.La participació dels xiquets ixiquetes a través del Conselld’Infants significa reconèixer-losno només com a ciutadansfuturs, si no com a ciutadans iciutadanes de ple dret ja desd’ara, que poden ajudar a cons-truir una ciutat millor per a tot-hom. El Consell d’Infants es

renova, al 50%, cada dos anys.El seus integrants es reuneixenen horari extraescolar al’Ajuntament un cop al mes.Actualment el Consell l’integren30 representants de 15 centreseducatius. En la memòria delcurs passat el Consell instaval’Ajuntament a continuar treba-llant en la supressió de barreresarquitectòniques, la instal·lacióde semàfors acústics i per unaeducació viària permanent. ◆

Amb la posada en marxa de laformació on line, l’IMFE MasCarandell incia el procés pertransformar part de l’oferta for-mativa del centre mitjançant l’úsde les noves tecnologies. La for-mació a distància a través d’inter-net ofereix un aprenentatge flexi-ble i interactiu que es desenvolu-pa al Campus Virtual MasCarandell, un entorn de fàcilaccés on la comunicació i lainteracció amb el tutor i els altresalumnes són l’eina fonamentald’aprenentatge.

Aquest curs s’ha iniciat el projec-te com a experiència pilot ambel desenvolupament de l’entornvirtual i una oferta inicial de 60places repartides en quatre cur-sos. Si la resposta és positiva alfebrer es farà una altra convo-

catòria amb més cursos. I és quel’IMFE espera consolidar la sevaoferta dins del mercat de la for-mació a distància a través d’inter-net i créixer en aquest àmbit, nonomés a Reus i la seva àrea d’in-fluència, també a nivell estatal.

La temàtica dels primers cursosse centra en la formació i el reci-clatge dels treballadors en actiu,

tot i que també n’hi ha un de for-mació laboral per entendre millorels drets dels treballadors i elsaspectes de qualsevol contracte.

Com aprenem?Per posar en marxa els cursos,l’IMFE ha creat un campus virtualaccessible des del webwww.imfe.org. Aquest entorn vir-tual té una part pública amb una

secretaria on es pot trobar tota lainformació referent als cursos, elprocés per fer la preinscripció i elmètode d’aprenentatge. A la partreservada a alumnes i tutors, unfòrum permet compartir opi-nions i dubtes per millorar ladinàmica de treball.

Amb aquest projecte l’IMFE MasCarandell cerca incrementar iadaptar la seva oferta formativaals nous requisits de la societatactual i posar-la a l’abast de tot-hom. La incorporació de la for-mació on line és resultat del pro-grama nous filons d’ocupació,marcat per la Unió Europea i quefa especial esment a les novestecnologies de la informació. Enaquest cas, l’IMFE compta ambuna subvenció del Departamentde Treball. ◆

Mas Carandell amplia l’ofertaformativa amb cursos adistància a través d’internet

La Fundació Mas Carandell i l’Institut Municipalde Formació i Empresa amplien aquest curs laseva oferta amb la formació a distància através d’internet. Aquest projecte pilot es posaen marxa amb l’objectiu de facilitar a tothoml’accés a la formació aprofitant els avantatgesde les noves tecnologies.

LA PORTALA PORTAInternet t’obre les portesInternet t’obre les portes

formacióformació on-line

Aprofita aquesta oportunitat: Llibertat d’horaris. Tutoriapersonalitzada. Títol acreditatiu. Inici de cursos: octubre de 2002Aprofita aquesta oportunitat: Llibertat d’horaris. Tutoriapersonalitzada. Títol acreditatiu. Inici de cursos: octubre de 2002

4 Gestión integral de sistemas de informacióny comunicación a la empresaDates: 21 d’octubre – 29 de novembre de 2002Hores: 15

4 Formació laboral per a treballadorsDates: 21 d’octubre - 29 de novembre de 2002Hores: 15

4 Tècniques de millora de la qualitatDates: 28 d’octubre - 5 de desembre de 2002Hores: 15

4 Estrategias de MarketingDates: 28 d’octubre – 5 de desembre de 2002Hores: 15

PROPERS CURSOS

INSTITUT MUNICIPALDE FORMACIÓ I EMPRESAReus

Terol 1 43202 REUSTel. (+34) 977 331 837Fax (+34) 977 331 [email protected]

Subvencionat pel Programa denous filons d’ocupació, d’acord ambl’ordre de 19 de desembre de 2001i cofinançat pel Fons Social Europeu.

SUBVENCIONS

Encara es manté oberta la matrículade cursos presencials per a personesaturades i treballadors en actiu.



El Mercadal13

L’acte de lliurament dels Guar-dons de la ciutat és un esdeveni-ment que vesteix de solemnitat id’emotivitat el reconeixement detota la ciutat envers persones ientitats que aporten el seu gra-net de sorra, sovint des de l’ano-nimat, a fer que la ciutat avanci, afer que millori. El passat 20 desetembre, en un Saló de Plensvestit de gala, com en les gransocasions, es van lliurar dotzemencions honorífiques munici-pals a persones i entitats de tra-jectòria destacada en campsmolt diversos. L’Ajuntament vadistingir esportistes, artistes, per-sones que han dedicat la sevavida a la defensa de les llibertatsi entitats i associacions de tra-jectòria altament consolidada. Eldenominador comú, la seva vin-culació a Reus, cosa que demos-tra que la història en majúsculesl’escriu gent que no sempreocupa les primeres planes delsdiaris.

Per a les personesLa vídua de Juli Garola, MariaBartolí, va recollir la mencióhonorífica concedida, a títol pòs-tum, al pintor reusenc, deixeblede Ferrer Rebascall i amic deJoan Rebull, per la seva trajectò-

ria artística. Anna Sugrañes va serguardonada per la seva lluita perassolir les llibertats democràti-ques. Sugrañes, afiliada al PSUCen plena guerra civil, va treballarsindicalment i políticament desde l’exili a França i va continuar laseva lluita per la llibertat en tornaral seu país. La trajectòria de Ce-lestí Martí i Salvat, un altre delsguardonats, és un altre exemplede lluita per la recuperació de lesllibertats durant la guerra, l’exili ila clandestinitat. La menció, a títolpòstum, la va recollir el seu fillSalvador Martí. La quarta personaguardonada a títol personal vaser l’atleta Irache Quintanal, de24 anys, a la qual amb la mencióhonorífica es reconeix la seva bri-llant trajectòria esportiva.

Per a les entitatsVan ser vuit les entitats i asso-ciacions homenatjades.L’Associació de Sords de Reus, enel 25è aniversari de la seva fun-dació. La societat cultural recrea-tiva El Círcol, amb 150 anysd’història. El Club de Futbol ReusDeportiu que la temporada pas-sada va aconseguir l’ascens a lasegona divisió B. També en l’àm-bit esportiu, la secció d’HoqueiPatins del Club Natació Reus

Ploms, que va aconseguir unmeritori ascens a la primera divi-sió nacional la passada tempora-da. La secció de Bàsquetbol delClub Natació Reus Ploms va seruna altra de les entitats esporti-ves a les quals es va premiarl’esforç realitzat la passada tem-portada que va culminar ambun ascens a la primera categoriaestatal. El Bravium Teatre, en el

50è aniversari de la seva funda-ció. L’Agrupament Escolta laMulassa ha fet 25 anys, il’Ajuntament s’ha sumat a la cele-bració amb la concessió d’unamenció honorífica. L’Associaciód’Integració Gitana va ser unaaltra de les associacions guardo-nades, per la feina realitzada afavor de la integració, en els seus10 anys de vida. ◆

Emotiu acte de lliurament delsGuardons de la ciutat a dotzepersones i entitats

12


El Mercadal

Dues per any

A Reus l’estiu comença amb laFesta Major de Sant Pere i s’aco-miada amb les Festes deMisericòrdia, que ja fa anys quehan superat el renom de festamajor petita dins del calendarifestiu de la ciutat per convertir-secada mes de setembre en citaobligada per a tots els reusencs ireusenques.

La Festa Major de Misericòrdia ésuna combinació de tradició igresca. La tradició la trobem al’empara de la llegenda que cadaany es fa present en un delsactes més populars de les festes:el multitudinari Rosari de Torxesque té lloc la vigília. L’endemà,els actes religiosos com l’ofici i laveneració a la Mare de Déu deMisericòrdia es confonen ambels actes més festius i parti-

cipatius: la baixada del seguici alSantuari, el ball solemne de l’Àli-ga a l’interior del temple i l’actua-ció del Ball de Diables.

La música, protagonistaLes Festes de Misericòrdia sónsinònim de diversitat d’activitatsper a tot tipus de públic.Enguany, però, la programacióha estat marcada per la música,amb un cartell amb noms per atots els gustos. Al Pavelló OlímpicMunicipal es van aplegar cente-nars de persones per escoltar eltercer treball de la cantautoracanària Rosana o per sentir lescançons d’Extremoduro, un grupde referència en el panoramaheavy actual. També va tenir unpaper destacat l’ArReus, Festivalde Músiques del Món, que vaportar fins a la nostra ciutat estils

de Guinea, el Senegal o Galícia,amb la presència de MercedesPeón. A la plaça del Mercadal, elmúsic basc Kepa Junkera vaomplir, igual que les revetllesamb les orquestres Maravella i laPadrina de protagonistes.

El MascletI si parlem de les Festes deMisericòrdia hem de parlar delMasclet, el combinat de fantasiade fruites (el popular Plim) i ver-mut de Reus. A partir d’aquestabarreja a parts iguals, cada bar hiafegeix un toc personal per variarla beguda i fer-la única.

La celebració de l’Any Gaudí tam-poc va passar per alt i els carrersdel nucli antic van poder veure lacercavila Gaudí, un peculiar itine-rari modernista. ◆

Des de fa deu anys, el consistorifelicita les reusenques que por-ten el nom de Misericòrdia ambuna recepció a l’Ajuntament, quecoincideix amb la celebració deles festes de la patrona de Reus.Durant l’acte es va poder com-provar que el nom de Mise-ricòrdia continua vigent entre lesdones i xiquetes de la ciutat: desde 1989 les dades del padróindiquen que cada any es posael nom de Misericòrdia a duesnenes. Aquesta mitjana, però, ésmolt lluny de la de l’any 1964,quan es va batejar amb el nomde la patrona 26 reusenques. De

tota manera, les dades indiquenque el nom no s’oblida i es man-té constant.

Actualment a la ciutat hi ha 587Misericòrdies empadronades, deles quals més d’un centenar vanacudir a la recepció municipald’enguany. Més de 500 formenpart del Grup de Misericòrdiesde Reus, que presideix Mise-ricòrdia Monfort Juncosa. La mésjove és Misericòrdia Arenas Díaz,que va néixer el 10 de maig de2002, i Misericòrdia Marco Cor-tina, nascuda el 6 de juliol de1911, és la més gran. ◆

Diada nacional

Com cada any, l’Ajuntament deReus va commemorar la DiadaNacional de Catalunya amb unacte institucional al Saló de Plensdel consistori. Enguany, el convi-dat va ser Antoni Gutiérrez Díaz,històric dirigent del PSUC, mem-bre de la directiva d’Iniciativa perCatalunya-Verds i un dels líderspolítics que va participar en lamanifestació de l’Onze de Se-tembre de fa 25 anys a Barce-lona.

Gutiérrez Díaz va reclamar mésprotagonisme per a les nacions iels municipis en el contextd’Europa. Segons el polític,aquest és el pas següent a laconsolidació del mercat comú i larecent implantació de la monedaúnica. En aquest sentit, va afirmarque el futur de Catalunya passaper Europa i per reclamar prota-gonisme en el procés de cons-trucció europea. A la vegada, elpaís ha d’exigir el dret a participaren les decisions polítiques, ara

per ara reservades únicament alsestats. Una manera d’aconseguiraquesta participació és la conver-sió del Parlament europeu enuna cambra territorial, que obririales portes a les regions europees.Cedint aquesta parcel·la depoder a les regions, l’exvicepresi-dent de la Unió Europea consi-dera que els municipis i, en defi-nitiva, la ciutadania se sentirienmés representats a les adminis-tracions europees.

Des de Reus, el polític va recla-mar l’existència d’una veu pròpiaeuropea en matèria de políticaexterior per equilibrar així l’actualpaper predominant que tenenels Estats Units en matèria inter-nacional.

L’acte institucional de la Diadaque organitza l’Ajuntament deReus ha comptat altres anys ambla presència de Joan Reventós,Joan Rigol o Jordi Carbonell, en-tre d’altres. ◆

Les Festes deMisericòrdia, barrejade tradició i gresca

Foto

: Nie

pce

Foto

: Nie

pce

Foto

: Nie

pce

Foto

: Nie

pce

Foto

: Nie

pce

Foto

: Nie

pce


Opinió

El Mercadal1514

Opinió

El Mercadal

PSC

Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC

Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

Laparticipació dels joves

La creaciód’Innova

ReusGaudí2002

Sovint no es compta prouamb el col·lectiu de joves id’adolescents. A vegadesperquè s’aglutinen de formano organitzada en centresd’interès que els adults nocomprenen i, altres, perquèsón els mateixos joves els quenecessiten cercar motius que,en certa manera, els allunyindels adults per gaudirplenament de la sevapersonalitat. Aquest mirar capa pols oposats ens pot portara no trobar la fórmula persatisfer les seves necessitats. Darrerament –i sense deixarde banda l’ensenyament, lasalut, la formació ocupacionali la transició al treball,qüestions sobre les quals fempolítiques actives des delsdiversos departaments iorganismes municipals–estem treballant en l’anàlisi deles necessitats dels joves i, deforma progressiva, implantarsolucions que significaran unamena de concertació entretotes les parts amb la finalitatde no crear greuges i satisfertothom, malgrat saber queaixò és sovint difícil.Un parell d’exemples: totssabem que hi ha un grup de

nois i noies als quals agradaexpressar el seu art mitjançantmurals pintats a les paretsautoritzades i també que n’hiha uns altres que l’únic quevolen és fer-se notar, demanera que embruten allà onpoden. Doncs bé, la soluciópot passar per organitzaractes que permetin que elsartistes coneguin els queembruten i, tot explicant-los laseva filosofia de la vida, ensajudin amb més èxit a ferpedagogia del civisme. Per fer-ho podem organitzarconcursos i activitats. Un altre exemple són els jovesque practiquen el patinatgeurbà amb patins en línia o“skating”. Per iniciativa pròpiaens han demanat ajuda perpracticar aquesta activitat enun espai on no molestin.Mentrestant el seucomportament –a excepciód’uns pocs– és absolutamentrespectuós. Després d’untemps, ja tenim un espai perals patinadors, al costat de lesPiscines Municipals, del quetots podrem gaudir. Vés queés fàcil, amb pocs diners ibona voluntat, arreglar lescoses. ◆

Fa pocs dies, en el marc d’unaconversa institucional entre elnostre grup municipal il’alcalde, li transmetíem lanostra convicció quepossiblement la feina mésimportant que haurà fet en elmandat és la creació d’Innova,el holding d’empresesmunicipals. Segurament que acop d’ull hi ha altresactuacions que podensemblar més importants –laplaça de la Llibertat, la segonafase dels passejos, labiblioteca pública comarcal–,però no tenim cap dubte que–al marge que sigui fruitd’una proposta de CiU–Innova ha de ser un bépatrimonial i de gestióimportantíssim pel futur deReus. Les societats anònimesmunicipals –tan criticades enel seu moment perquèintentaven usurpar funcionspròpies de la iniciativa privadaamb diners públics– hanpassat amb els anys a ser unabona eina i una necessitat.Amb tot, com passa a lainiciativa privada, l’incrementforçat de societats anònimesmunicipals ha obligat a crearuna cúpula que doni garanties

a l’Ajuntament perquè siguinels càrrecs electes els quegovernen la totalitat delsrecursos de què disposa laciutat. Si no es posava enpràctica aquesta fórmula–inèdita en municipis del’Estat espanyol– es corria elperill de caure en un defectemolt estès: gestionar bé perògovernar malament.

A propòsit d’aquestes obresde millora substancial de laciutat, no deixa de ser curiósque, a despit de lesnombroses crítiques que varebre el grup municipal de CiUper pactar amb els socialistesal passat mandat, ara per arales obres que s’estan fentsiguin fruit d’aquell pacte. Novolem patrimonialitzar res –alcap i a la fi són mèrit ipatrimoni de tots– però sídeixar constància que l’equipde govern que sorgeixi de leseleccions municipals no estrobarà projectes a puntd’executar com s’ha trobatl’equip de govern actual. Ambels pocs mesos que queden,s’hauran d’espavilar molt perguanyar-se la credibilitat delselectors. ◆

ERCPPC

Empar PontPrimera tinenta d’AlcaldePortaveu del GM d’ERC

Serveis a les persones

Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’ICV

Una mobilitatsostenible és possible

El jurat del ConcursInternacional Reus Gaudí2002 que ha convocatl’Ajuntament per convertirl’entorn del passeig deMisericòrdia i del Santuari enun espai de diàleg entrediferents modalitatsd’expressió artística estàformat per l’alcalde, elsregidors d’Arquitectura i deCultura, dos artistes entesosen la matèria i dos tècnics,això sí, han de ser dereconegut prestigi, triats perl’equip de govern i,curiosament, cap d’ells és deReus ni del Camp deTarragona. Ells seran els únicsamb dret a vot i, per tant, elsque decidiran l’actuaciódefinitiva a executar. Les basespreveuen, a més, que ambveu i sense vot hi participintambé el secretari del’Ajuntament, dos tècnicsmunicipals i altres personesdesignades pel mateix equipde govern. Vagi per endavantque respecto el criteri delsgrans artistes elegits performar part d’aquest jurat,però a casa nostra tenimarquitectes reconeguts itècnics qualificats que de ben

segur coneixen millor la zonaa remodelar que algú de fora.Considero que és un errormolt greu no buscar unconsens en l’actuaciód’aquesta àrea tan importantde la nostra ciutat quecomprèn la plaça de laPastoreta, el passeigMisericòrdia i l’arribada alSantuari i sobre la qual elPartit Popular ja vaminteressar-nos fa mesos endemanar al ple la reoberturaal trànsit del passeig. Al jurat del concurs que va fer-se per a la reforma del passeigPrim hi eren representats totsels partits polítics, el Col·legid’Arquitectes, arquitectes locals,tècnics de l’Ajuntament irepresentants veïnals, per teniruna pluralitat d’opinionsenriquidores. L’obra públicamunicipal d’aquest mandat hadeixat molt a desitjar i s’had’anar amb cura a l’hora dedefinir el projecte de la zona del’entorn de Misericòrdia icomptar amb l’opinió detothom per executar unprojecte amb gust, de qualitat iadient al Reus del segle XXI. Sino, no farem mai de Reus unaciutat atractiva. ◆

Aquest últim mes han sortit ala llum notícies que posendamunt de la taula algunstemes que, a ERC, consideremprioritaris. D’una banda, elvintè aniversari dels ServeisSocials en l’àmbit municipal.De l’altra, l’estudi sociològic,dirigit per Salvador Cardús,referent a la conciliació del’horari laboral amb el familiar.Ambdues coses fan pensar enuna qüestió: cal replantejar afons les polítiques socials quedes de les diferentsadministracions s’adrecen a laciutadania dins de l’àmbit delsserveis personals.El canvi en l’organitzaciófamiliar que s’ha operat enaquestes últimes dècadesobliga les administracions adissenyar polítiques debenestar social que afectintota la ciutadania. Lanecessitat de placesd’educació infantil o de llarsassistides per a gent gran sóndemandes que provenen deles diferents capes socials.Aquests vint anys de serveissocials ens han de servird’avaluació per renovar unmodel de gestió que prioritzila globalitat dels serveis

personals, per tal que ladiversitat d’aquestesactuacions puguin integrar-seen un eix comú.

És, doncs, primordial que lespolítiques de suport a lesfamílies, l’educació i laformació, les polítiques socials,les relacions ciutadanes, lespolítiques per a la igualtatd’oportunitats, les polítiquesper combatre el risc d’exclusiósocial…, s’entenguin com aintegrants d’un tronc principalde serveis a la ciutadania. Siles persones no es podenparcel·lar, tampoc no espoden parcel·lar els serveisque les administracionspúbliques els ofereixin. Peròcal ser capaços d’entendreaquesta cohesió més enllàd’un pur tràmit administratiu icreure’s prèviament que no ésuna eina de copar poderdecisori. La transversalitat ésvital per a un àmbit com eldels serveis personals, d’unamanera sana i d’autènticservei a la comunitat. Perquè,al cap i a la fi, tots aquestsserveis responen a una únicapreocupació: garantir elbenestar de les persones. ◆

L’any 1999, un 85% delshabitants de Reus consideravaexcessiu l’ús del cotxe en elstrajectes urbans a la nostraciutat, segons una enquestamunicipal. En la mateixaconsulta, tres de cada quatrereusencs estaven a favor de lacreació d’una xarxa de carrils-bici i a donar prioritat al vianantper sobre de l’opciómotoritzada. Ara fa unessetmanes, l’Associació per a laPromoció del Transport Públic(PTP) publicava que l’emissióde gasos i de CO2 minvaria en1,5 milions de tones anuals aCatalunya i s’estalviarien400.000 tones de petroli si esreduís el 10% del consum de

gasolina. Factors energètics imediambientals a banda, laPTP també informava queviatjar en tren és 44 vegadesmés segur que en cotxe i queels que viatgen en autobús hofan nou vegades més segursque aquells que utilitzenvehicles privats. Aquestes dadescorroboren la necessitat decanviar el nostre model demobilitat a nivell local isupralocal, unes reflexions quees van poder escoltar coincidintamb la Setmana de la MobilitatSostenible i Segura. Fins ara,l’Ajuntament de Reus s’ha dotatd’eines com la creació d’unservei municipal de transporturbà i ha apostat per fer de

semivianants alguns carrers delnucli antic. Mesures necessàriesperò clarament insuficients sivolem modificar de debò elshàbits de transport delshabitants de Reus i del Campde Tarragona. Per aconseguiraquest objectiu, el grupmunicipal d’ICV proposa laredistribució de la superfícieurbana d’acord amb l’ús realdel transport a la ciutat: ésabsurd que els nostres carrersreservin més espai als cotxesque als vianants quan la ciutatés totalment abastable a peu,en bicicleta o en autobús. Eldisseny de la ciutat ha de teniren compte els nous projectesque s’han creat en aquest

mandat per facilitarl’accessibilitat a tothom:itineraris que garanteixinl’autonomia a persones encadira de rodes, gent gran opersones amb cotxets d’infants;i un pla director de bicicletesque farà realitat una alternativaal cotxe ecològica i saludable. Finalment, ICV veu necessari nooblidar el componentsupramunicipal de la mobilitat .És indispensable fomentar eltransport interurbà en una zonaon regna el cotxe. Seria forçapositiu crear un tramvia delCamp, el qual serviria peraconseguir el que realmentnecesitem: una mobilitat moltmés sostenible i segura. ◆

ICV

CiU

s’ha de

comptar ambels jovesEduard Ortiz

els Serveis

Socials s’hand’oferir al

ciutadà en unpaquet comú

EmparPont

els reusencsconsiderenexcessiu l’ús

del cotxeAntoniOliach

La creació d’Innova i la celebració dels 20 anysdels Serveis Socials a Reus són alguns delstemes de reflexió dels portaveus dels grupsmunicipals a la revista d’aquest mes.L’urbanisme també ocupa part de les opinions.D’una banda, amb la convocatòria del ConcursInternacional Gaudí per actuar a l’entorn delSantuari de Misericòrdia. De l’altra, tambés’apunta la necessitat de repensar l’urbanismeper aconseguir una mobilitat sostenible i ambalternatives reals a l’ús del cotxe. ◆

cal consens

per actuar al’entorn deMisericòrdia

LópezMallol

el més

important delmandat és la

creaciód’Innova TomàsBarberà


El Mercadal


*aj. el mercadal 5a ep. 21 22/10/02 08:14 p gina 1 ... - reus · reconèixer la tasca del cos de...

Documents