L’Ajuntament de Reus ha posat al servei de la ciutada-nia cinc nous equipaments entre els mesos de juny i juliol. Es tracta del nou Arxiu Comarcal i Municipal de Reus i el Baix Camp, situat al car-rer de Sant Antoni M. Claret; l’ampliació del CAPI V, al barri Fortuny, que integra en un mateix espai els serveis d’as-sistència, sanitaris i socials; el nou Casal de Joves, situat al costat de La Palma i que vol ser la finestreta única per als joves de la ciutat en la seva relació amb l’administració però també el seu punt de trobada i de referència en un sentit ampli i, finalment, dos nous edificis per a centres

cívics: el Centre Cívic Llevant, a Horts de Miró, i el Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí.

Al servei del ciutadàEl fet de posar en marxa aquest conjunt d’equipaments ha representat una inversió de vora 12,6 milions d’euros i mesos de planificació i tre-balls, primer en l’establiment de les prioritats, la definició de projectes i l’execució mate-rial de l’obra, durant la qual l’Ajuntament ha actuat com a motor econòmic i genera-dor d’ocupació. Ara, però, les grans xifres donen pas a una nova realitat i és la millora de la qualitat en el servei i en l’atenció al ciutadà i des

d’àmbits molts diversos: en camps com ara l’assistencial i sanitari a través de l’ampliació del CAPI del barri Fortuny, el cultural i administratiu amb el nou arxiu, el d’atenció directa i participació ciutadana, amb els dos centres cívics i el del servei al jovent, que rep ara una atenció individualitzada i especialitzada.

Les inauguracions no han estat punts d’arribada, sinó punts de partida de la prestació de nous serveis que han de res-pondre a les noves exigències de la ciutadania. Les obres tampoc s’aturen. Entre 2007 i 2011, l’Ajuntament invertirà més de 500 milions. u

Les habitacions i les urgències de Pediatria del nou hospi-tal es decoren amb dibuixos del seguici festiu de Reus per fer més agradable l’estada als infants. Les il·lustracions són obra d’Antonio Fernández Coca, que ha col·laborat amb la Fundació curArte, en aquest i altres projectes d’humanit-zació de les zones d’atenció pediàtrica d’hospitals. Cultura hi ha donat suport i assessora-ment tècnic.

L’àrea de Pediatria serà una de les primeres a entrar en servei del nou Hospital Sant Joan de Reus, de l’autovia de Bellissens, al setembre. El trasllat dels diferents serveis i àrees d’atenció es farà de manera gradual durant tota la tardor. Per donar servei al nou hospital, Reus Transport ha ampliat la Línia 20.Pàg. 9

Noves places de residència Reus comptarà amb 377 pla-ces de residència i centre de dia concertades gràcies al con-veni signat aquest juliol.Pàg. 12

Nous equipaments per guanyar qualitat de vida

Inauguració dels centres cívics

Llevant i Mestral.Fotos: Carles Fargas

Nou parc, al VelòdromL’Ajuntament ha començat les obres de construcció del nou parc de Gandhi, a la zona del Velòdrom. De 10.000 m2, serà el tretzè de la ciutat.Pàg. 8

Mas Pintat creixEl centre municipal de suport a les famílies, Mas Pintat, ha començat activitats a Sol i Vista i Immaculada, en el marc de la Llei de barris. Pàg. 10

Un hospital més amable

Casals d’Estiu Prop d’un miler de nens i nenes participen durant cinc setmanes en els Casals d’Es-tiu organitzats per l’Ajunta-ment.Pàg. 12

EL MERCADALGaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Juliol/agost de 2010 7a època núm. 26

EL MERCADAL 7a època núm. 262

SERVEIS

ACoRDS DEL PLE

Ple de 23-07-2010u S’acorda declarar d’especial interès i d’uti-litat municipal les obres de rehabilitació d’ele-ments comuns dels edificis del barri Fortuny següents: glorieta Balears, 31; passatge Quer, 26 i 27; carretera de Salou, 63; glorieta de Priorat, 19 i 20; i glorieta de Ramir Ortega, 28, 29 i 30. La declaració permetrà que els propietaris puguin percebre una bonificació del 75% de la quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), ja que aquests edificis formen part del catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus.

u S’autoritza la societat Laboratori de Referència Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre SL a l’adquisició d’accions de l’empresa Laboratori de Referència de Catalunya SA a la societats SAGESSA, Assistència Sanitària i Social SA i al Consorci Hospitalari de Catalunya SA. Igualment, s’autoritza l’em-presa municipal Hospital de Sant Joan a la venda de participacions socials de l’em-presa Laboratori de Referència Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre SL a Laboratori de Referència de Catalunya SA. Amb aquest acord, s’ordenen les accions i participacions de les societats encarregades de fer pro-ves diagnòstiques amb anàlisis clíniques en mans d’aquelles empreses especialitzades en aquestes funcions.

u S’acorda autoritzar a la societat municipal AMERSAM la concertació d’un crèdit de 3 milions d’euros per a la construcció de l’apar-cament subterrani de l’avinguda del Carrilet.

u S’aprova la modificació de la plantilla i el catàleg de llocs de treball en el sentit de reservar la plaça i el lloc de treball de vicese-cretari a funcionaris d’habilitació estatal.

u S’acorda instar el govern de l’Estat a la modificació del decret de mesures extra-ordinàries per a l’educció del dèficit públic suprimint la prohibició genèrica d’endeuta-ment dels ens locals per a l’exercici 2010 per una limitació d’aquest amb les condicions següents: assumir la necessitat de controlar el deute local en funció del volum de deute de cadascun dels ens locals; i prohibir iniciar noves inversions el 2011 finançades amb endeutament, però permetre continuar finan-çant amb aquests recursos l’execució dels contractes, inclosos els plurianuals, que hagin estat adjudicats amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial Decret.

u S’acorda constituir, conjuntament amb el Consorci de la Televisió Digital Local Pública del Camp i Iniciatives de Televisió SL, una agrupació d’interès econòmic denominada MUX de la TDT_TL1T, AIE, l’objecte de la qual serà la coordinació dels adjudicataris per a la utilització conjunta de la freqüència (canal múltiple) 56.

u S’acorda la concessió de la Menció Honorífica Municipal a Pere Duch, en reco-neixement a seva trajectòria personal que reuneix tots els requisits per a ser una per-sona honrada i distingida i, en concret, per la seva important tasca en el món associatiu del moviment veïnal reusenc, contribuint amb la seva constància i preocupació del bé comu-nitari a la millora i dignificació del barri Gaudí.

u S’aprova l’expedient de modificació de crèdits de l’Ajuntament.

u S’aprova de manera provisional la modi-ficació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana pel que afecta als terrenys situats entre el sector H.7, la carretera Nacional 340 i l’autovia de Bellissens; així com el Pla Parcial del sector H.7.

u S’aprova de manera inicial la modificació puntual de la revisió del PGOU de l’àmbit del Parc de la Maquinària, delimitat per la carre-tera d’Alcolea, els carrers de Sant Domingo de la Calçada i de Joan Alcover, i la partida el Roquís.

Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.cat i al tauler d’anuncis de l’OAC.

Consell editorial:Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus

Directora:Núria Pérez

Redactora en cap:Imma Bolet

Redacció:Susana Bahíllo, Eduard Vallès i Rosa Pagès

Fotografia:Carles Fargas, Arxiu DCC

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació Corporativa

Mitjans Corporatius i Comunicació Interna

Pl. del Mercadal 1 43201 REUST. 977 010 023 F. 977 010 213 A/E:info.comunicacio @reus.catURL: www.reus.cat

Tirada: 37.500 exemplars

Dipòsit legal:T-928-2003

ISSN: 1696-5507

Maquetació i producció:Pragma, Agència de Publicitat General SL

Projecte gràfic:Tona Bayona

Impressió:Gráficas de Prensa Diaria SA

Distribució:Unimail

Nota: Si per qualsevol raó no rebeu El Mercadal a la vostra bústia, envieu-nos un correu electrònic, una carta o feu-nos una trucada telefònica

Edició digital:A www.reus.cat trobareu El Mercadal en format PDF i un arxiu històric de tots els números

& 010 Des de fora de Reus 977 010 010

www.reus.cat

Guàrdia Urbana info.guardiaurbana@reusUrgències 092Comissaria 977 010 092Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092Dipòsit de vehicles 977 010 056Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068

Polítiques Socials i Transversals info.politiquessocials@reus.cat 977 010 229Grup Hospital i Sanitat

Hospital Universitari de Sant Joan 977 310 300Hospital (Urgències) 977 320 424

Promoció info.promocio@reus.catREDESSA 977 300 003Palau de Fires i Congressos 977 326 363

Reus Turisme infoturisme@reus.catOficina d’informació turística 902 360 200Gaudí Centre 977 010 670

Medi Ambient info.mediambient@reus.catÀrea de Medi Ambient 977 010 074Aigües de Reus 977 127 019Deixalleria 977 010 212Espai d’Informació Ambiental 977 010 088Centre de Recursos per a la Prot. de la Salut i el Medi 977 010 061

Arquitectura i Urbanismeinfo.arquitectura@reus.cat

Oficina d’Habitatge 977 010 071 GUPSA 977 010 870Serveis tècnics 977 010 076 / 075

Via Pública info.viapublica@reus.catAparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006Reus Transport 977 300 006Agència del Paisatge Urbà 977 010 669Serveis tècnics 977 010 077Brigades 977 010 060

Educació i Formació info.educacio@reus.catIMFE Mas Carandell 977 010 850Oficina Municipal d’Escolarització (OME) 977 010 046

Esport i Lleure info.esport@reus.catPavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257Estadi Municipal 977 330 020

Hisenda info.hisenda@reus.catServei d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 010 070

oMIC omic@reus.cat

Oficina Municipal del Consumidor (OMIC) 977 010 050

Benestar info.benestar@reus.catServeis Socials 977 010 034Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040Tanatori (Serveis Funeraris) 977 753 107Cementiri general de Reus 977 341 272

Participació i Ciutadania info.participacio@reus.cat

Casal de les Dones 977 010 672Solidaritat i Cooperació 977 010 029

Centres Cívics centrescivics@reus.catCentre Cívic Ponent 977 010 044Centre Cívic Mestral 977 010 039Centre Cívic Llevant 977 010 026Centre Cívic Carrilet 977 010 051Centre Cívic Migjorn 977 010 032Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030

Cultura info.cultura@reus.catBiblioteca Central Xavier Amorós 977 010 025Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 010 660Museu d’Art i Història 977 010 662Arxiu Municipal 977 010 054Teatre Bartrina 977 010 658Teatre Fortuny 977 010 657Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 977 010 665Cal Massó 977 010 064IMAC 977 010 650Oficina de festivals 977 010 651

Joventut info.joventut@reus.catOficina Pla Jove 977 010 650

Sindicatura de Greuges sindicatura.de.greuges@reus.cat

Sindicatura Municipal de Greuges 977 010 655

Grups municipalsPSC g.m.psc@reus.cat 977 010 080 CiU g.m.ciu@reus.cat 977 010 081 PPC g.m.ppc@reus.cat 977 010 082 ERC g.m.erc@reus.cat 977 010 083 ICV-EUiA g.m.icv-euia@reus.cat 977 010 084 CORI g.m.cori@reus.cat 977 010 085

Què és?És un organisme autònom munic ipal encarregat de desenvolupar, promoure i donar suport a la comercialització dels principals recursos turístics de la ciutat de Reus, entre els quals destaquen principalment el comerç i el patrimoni modernista.

Què fa?El Patronat Municipal de Turisme i Comerç realitza tot un seguit d’accions orientades a atreure visitants a Reus i fomentar el seu consum a la ciutat, contribuint a la dinamització econòmica dels sectors més relacionats amb el turisme: comerç, restauració i hoteleria, principalment. El Patronat és el responsable de la gestió de l’Oficina de Turisme de Reus, del Gaudí Centre, de la Ruta del Modernisme i de la visita a diferents edificis històrics de la ciutat, entre els quals destaquen l’Institut Pere Mata, la Casa Navàs, la Casa Gasull, l’Església Prioral de Sant Pere i el Campanar.

Qui s’hi pot adreçar?Ciutadans i ciutadanes i visitants a la ciutat que vulguin informació turística de Reus i que vulguin realitzar la visita al Gaudí Centre o al patrimoni de la ciutat. També totes aquelles persones que es vulguin orientar sobre els serveis que ofereix la ciutat.

on és?Oficina de Turisme de ReusPlanta baixa del Gaudí CentrePlaça del Mercadal, 3 43201 ReusTel. 977 010 670infoturisme@reus.catwww.reusturisme.catwww.gaudicentre.cat

Horari d’atenció al públic: Del 16 de setembre al 14 de juny: de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 hDel 15 de juny al 15 de setembre: de dilluns a divendres de 10 a 20 h

Els diumenges i els dies festius durant tot l’any, l’horari és d’11 a 14 h

Oficina de gestió i administracióRaval de Robuster, 43, 3r 43204 ReusTel. 977 010 667turisme@reus.catHoraris d’atenció al públic: De dilluns a dijous de 9 a 14 h i de 16 a 19 h Divendres de 9 a 14 h

Reus Turisme

7a època núm. 26 EL MERCADAL 3

El Centre Cívic Llevant, al barri Horts de Miró, es tras-llada. Deixa enrere uns espais que havien quedat petits per desenvolupar totes les activitats i prestacions que Participació i Ciutadania ofe-reix a través dels centres cívics i que, fins ara, havia necessitat ocupar dependències alienes

per poder desplegar tots els seus serveis. La nova seu del Centre Cívic Llevant està al Mas dels Canonges, un altre mas recuperat per a usos ciu-tadans, i que ocupa un espai central al barri. També gua-nya centralitat i visibilitat, i en conseqüència, proximitat, el nou Centre Cívic Mestral, al

barri Gaudí, i ara amb faça-na a l’avinguda de Barcelona, un dels eixos del barri: amb zona Wi-Fi, amb espais diàfans per a xerrades i conferències, amb atenció de l’Equip Bàsic d’Atenció Social, amb espais oberts a les entitats del barri i un llarg etcètera, les noves parets d’aquest edifici perme-ten encabir noves prestacions.

El CAPI Reus V, del barri Fortuny, és el primer de la ciutat que fa la transformació cap a una nova manera de concebre l’atenció primària i assistencial integrant en un mateix centre serveis d’assis-tència, sanitaris i socials, amb 20 places de centre de dia i

60 de residència assistida.

El Casal de Joves és fruit d’una nova manera d’entendre l’atenció als nois i noies de la ciutat. Aquest mandat es cre-ava la Regidoria de Joventut i ara aquesta voluntat de servei i atenció específica al jove es tradueix en un nou equi-pament que actua de fines-treta única, de referent, amb assessories de treball, de salut, per a atenció general o com a seu de l’Oficina Jove del Baix Camp, amb espais per a entitats, amb bucs d’assaigs per a músics... El nou Arxiu Comarcal i Municipal agrupa serveis fins ara dispersos en diferents edificis. u

Els nous centres cívics Llevant i Mestral, el Casal de Joves, el CAPI del Barri Fortuny i el nou Arxiu Històric Comarcal i Munici-pal són els cinc equipaments que l’Ajunta-ment de Reus ha inaugurat aquest estiu. Amb els nous edificis s’amplia la cartera de serveis i es guanyen prestacions.

E n aquestes pàgines podran trobar informació sobre els nous equipaments que hem estrenat les darreres set-

manes gràcies a la col·laboració amb d’altres institucions. Però més que destacar-ne el nombre, que també cal subratllar en els temps que corren, m’agradaria remarcar que suposen més qualitat de vida per a tots nosal-tres, per als nostres fills, per a la nostra gent gran o tots plegats i el seu caràc-ter pioner a Catalunya.

És el cas del Centre d’Atenció Personal Integral (CAPI) del barri Fortuny. Un espai innovador on no només es rebrà assis-tència sanitària com passa en els actuals CAP sinó també social, amb places de residència i de centre de dia. No serà l’únic. Aquest mes hem posat la primera pedra d’un segon CAPI, al barri Horts de Miró, que s’enllestirà l’any vinent i que, jun-tament amb les 210 places residencials i de centre de dia, recent concertades amb la Generalitat, ens permetran sumar 377 places públiques d’atenció a la gent gran.

O del nou pavelló esportiu annex al nou Institut Roseta Mauri de Mas Iglesias, que la Generalitat ha aprovat aquest juliol. Serà un pavelló d’ús compartit pel centre educatiu i la resta de la ciutadania, en la mateixa línia dels poliesportius construïts recentment per l’Ajuntament a les escoles Alberich i Casas i Ciutat de Reus.

Són només dos exemples de que Reus avança un pas per davant. Felicitats a la ciutadania de Reus i a les famílies i professionals que en faran ús. u

Un pas per davant

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

EDIToRIAL

Sala de lectura del Centre Cívic

Mestral.Foto: Carles Fargas

SERVEIS GENERALS

Instal·lacions modernes per atendre amb més qualitat

EL MERCADAL 7a època núm. 264

PARTICIPACIÓ I CIUTADANIA

Avança la construcció del complex d’equipaments de la PatacadaL a Xarxa Municipal de

Centres Cívics estre-narà pròximament

un nou equipament. La pri-mera pedra del Centre Cívic del Carme es va posar el març de 2009, com a part integrant del conjunt resi-dencial i d’equipaments de la Patacada. La planta baixa del gran edifici amb façana a la plaça de la Patacada acollirà el Centre Cívic del Carme i permetrà traslladar i ampliar les activitats que ara es desenvolupen en l’equipament municipal situ-at a l’avinguda del Carrilet.

Dels 270 m2 de les actuals instal·lacions es passarà als 972,11 m2 de les futures. La resta del conjunt residencial i d’equipaments l’ocuparan habitatges de protecció ofi-cial, l’accés al refugi antiaeri de la guerra civil i el Casal de les Dones.

El conjunt s’aixeca sobre les illes de la Patacada i els antics rentadors, amb dos blocs arquitectònics inter-relacionats i amb accessos connectats a través del car-rer del Sol, amb l’objectiu de crear sinergies entre els dife-

rents equipaments públics que s’hi construiran. El con-junt s’aixeca davant la plaça de la Patacada, l’espai lliure més gran del barri cridat a ser el principal espai de rela-ció del barri del Carme.

La inversió prevista és d’1,1 milions d’euros. L’obra, que executa l’empresa construc-tora Aldesa SA, forma part del Pla d’Intervenció Integral al barri del Carme, subven-cionat en un 50% amb els ajuts de la Llei de barris del Govern de la Generalitat de Catalunya. u

Dos centres cívics, renovats

Obert de dilluns a divendres de 8 a 22 hAv. de Barcelona, 6Tel. 977 010 039Fax: 977 010 041cc.mestral@reus.catwww.reus.cat

Equipament municipal al servei de les persones que descen-tralitza l’administració i els seus serveis i promou la participació ciutadana.SERVEIS: Punt d’Informació Municipal • Direcció Centre Cívic • Pla Comunitari Barri Gaudí • Equip Bàsic d’Atenció Social •

Casal Municipal de Jubilats del Districte III • Agenda d’activitats de lleure: cursos i tallers • Aules “Ralet, Ralet” • Participació en projectes comunitaris • Seu d’entitats i associacions • Sol·licitud d’espais • Zona Wi-Fi • Reunions, conferències, fòrums, xerrades, exposicions…

Obert de dilluns a divendres de 8 a 22 hC. de Cels Gomis i Mestres, 10Tel. 977 010 026Fax: 977 010 027cc.llevant@reus.catwww.reus.cat

Equipament municipal al servei de les persones que descen-tralitza l’administració i els seus serveis i promou la participació ciutadana.SERVEIS:• Punt d’Informació Municipal• Direcció Centre Cívic• Equip Bàsic d’Atenció Social

• Agenda d’activitats de lleure: cursos i tallers• Participació en projectes comunitaris • Seu d’entitats i associacions• Sol·licitud d’espais• Zona Wi-Fi• Reunions, conferències, fò-rums, xerrades, exposicions…

El Centre Cívic Mestral va ser el primer centre cívic de la xarxa municipal, estrenat el 1987 als Blocs Bofill del barri Gaudí. L’equipament ha ampliat les seves instal-lacions fins arribar als 1.500 m2 amb la rehabilitació d’un edifici annex al centre que ha permès millorar i ampliar el servei als usuaris i reforçar la seva presència al barri, amb façana a l’avinguda de Barcelona. L’obra, finançada a través del Fons Estatal d’In-versió Local (FEIL), ha estat executada per l’empresa reu-senca COASA per un import de 737.420,03 euros.

Centre Cívic LLevant L’Ajuntament de Reus va inaugurar el 8 de juliol la nova seu del Centre Cívic Llevant, al rehabilitat Mas dels Canonges, al barri Horts de Miró. La construcció del nou equipament, finançat a través dels Fons Estatals d’Inversió Local, resol la falta d’espai de les instal·lacions que fins ara patia el centre cívic.

Si fins ara l’equipament ocu-pava 277 m2, amb unes instal·lacions clarament defi-citàries, el nou equipament passa a ocupar-ne 1.300. L’objectiu és reforçar el centre cívic com a punt de referència per a uns 17.000 habitants del Districte IV. Les obres de construcció del

nou equipament han anat a càrrec de l’empresa Jaén Vallés amb un pressupost de 1.871.175,75 euros.

Xarxa municipalL’Ajuntament entén i disse-nya els centres cívics com equipaments que ofereixen un programa integral de ser-veis descentralitzats per tal d’apropar l’administració a la ciutadania. Alhora, promouen la participació ciutadana cre-ant teixit associatiu, democra-titzant la cultura i esdevenint elements de dinamització territorial.

Els objectius de la xarxa de centres cívics són prestar serveis públics adreçats a la millora de la qualitat de la vida, desenvolupant activi-tats adreçades a cobrir les necessitats de les persones des de tots els àmbits, la prestació d’infraestructura i recursos i la canalització de les diferents demandes i sug-geriments que els ciutadans i ciutadanes realitzen a través d’aquests espais.

La Xarxa Municipal de Centres Cívics està integrada actual-ment per sis equipaments: el Centre Cívic Carrilet, el Centre Cívic Mas Abelló, el Centre Cívic Llevant, el Centre Cívic Mestral, el Centre Cívic Migjorn i el Centre Cívic Ponent. u

La Xarxa Municipal de Centres Cívics ha estrenat dos nous equipaments: el Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí, ha ampliat les dependències i s’ha obert a l’avinguda de Barcelona; i el Centre Cívic Llevant, al barri Horts de Miró, que ha estrenat seu gràcies a la rehabilitació del Mas dels Canonges.

Primera planta del nou Centre Cívic Mestral.Fotos: Carles Fargas

El Centre Cívic Llevant, a Horts de Miró.Foto: Carles Fargas

Perspectiva del complex

d’equipaments, amb el futur Casal de les

Dones en primer terme.

Foto: Carles Fargas

7a època núm. 26 EL MERCADAL 5

SERVEIS SoCIALS

Primera pedra del segon CAPI de la ciutat, al barri Horts de Miró

E l delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan

Rangel, juntament amb l’al-calde de Reus, Lluís M. Pérez, van col·locar el passat 21 de juliol la primera pedra del que serà un nou centre d’atenció personal integral (CAPI), el denominat Reus VI, al camí de l’Aigua Nova, al costat del nou Arxiu Municipal i Comarcal, al barri Horts de Miró. L’obra, adjudicada a l’empresa Construccions Rubau SA, està finançada a través del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat

Local (FEOSL). La construcció del nou CAPI té un pres-supost total de 5,5 milions d’euros.

Amb 4.785 m2 de superfí-cie, serà el segon CAPI de la ciutat després de l’inau-gurat al carrer d’Astorga. Els CAPI tenen atenció primària (amb metge/essa, pediatre/a i infermer/a de capçalera), atenció social (amb centre de dia i residència assisti-da); i atenció social municipal (amb treball social, atenció domiciliària i oficina per a la tramitació de recursos i

ajuts). El CAP i la dotació d’es-pais de treball social munici-pal ocuparan una superfície de 1.256 m2 de les plantes baixa i primera del nou edi-fici. La residència i el centre de dia tindran capacitat per a 58 i 20 places respectiva-ment. Ocuparan les plantes 2, 3 i 4, amb una superfície de 2.731,85 m2. Els serveis comuns de tot l’equipament es disposaran en la planta soterrani, que acollirà depen-dències de servei i logísti-ques d’ambdós equipaments assistencials, com són la cuina o la bugaderia.u

El nou CAPI (Centre d’Aten-ció Personal Integral) repre-senta una evolució del servei assistencial amb un model d’atenció integral a les perso-nes en un únic centre assis-tencial, amb la integració dels serveis municipals de l’Oficina de Serveis Socials d’Atenció Primària i Protecció de la Salut, dels Serveis d’Atenció Primària del Departament de Salut de la Generalitat i dels Serveis de Residència i Centre de Dia del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Atenció Social Municipal: Treball social • Atenció domi-ciliària • Tramitació de recursos i ajuts (prestacions, SAD, ser-vei de menjador i distribució de menjars a domicili, higiene personal…)Atenció Primària: Metge/essa • Pediatre/a • Infermer/a de capçalera • Odontòleg/òloga • Diagnòstic i tracta-ment • Prevenció de la malal-tia • Promoció de la salut • Rehabilitació i reinsercióResidència: Centre de dia (20 places): atenció a la salut,

fisioteràpia i teràpia ocupaci-onal, assistència social, servei de menjador, activitats soci-oculturals i de lleure i suport domiciliari• Residència assistida (60 pla-ces): atenció a la salut, fisio-teràpia i teràpia ocupacional, assistència social, servei d’ani-mació, activitats socioculturals i de lleure, servei d’atencions personals bàsiques... Atenció 24 horesTel. 977 776 802C. d’Astorga, s/nwww.grupsagessa.com

En primer terme, Joan Rangel i Lluís M. Pérez.Foto: Tjerk van der Meulen

La consellera d’Acció Social, Carme Capdevila, inaugura el CAPI.Foto: Tjerk van der Meulen

Visita d’autoritats de l’Estat i de

la Generalitat al CAPI.

Foto: Tjerk van der Meulen

CAPI: assistència social i salut

El CAPI V, al barri Fortuny, acull el CAP de l’Àrea Bàsica de Salut Reus V, amb servei de rehabilitació per a malalts; té 60 places d’acolliment resi-dencial i 20 places de centre de dia, i integra els serveis de Treball Social de l’Àrea Bàsica de Salut amb els de l’Ajunta-ment.

L’equipament té una superfí-cie construïda de 3.267 m2 repartits en quatre plantes. La residència per a gent gran se situarà a les plantes altes mentre que la planta baixa es destina a Centre de Dia i l’ampliació del CAP. La planta subterrània es destinarà als espais comuns dels diferents

serveis. El CAPI representa l’evolució del servei assisten-cial amb un model d’atenció integral en un únic centre, amb la integració dels ser-veis municipals de l’Oficina de Serveis Socials d’Atenció Primària i Protecció de la Salut dels Serveis d’Atenció Primària del Departament de Salut i dels Serveis de Residència i Centre de Dia del Departament d’Acció Social i Ciutadania: Atenció Social Municipal (treball social, aten-ció domiciliària, tramitació de recursos i ajuts); Atenció Primària (metge, pediatre i infermera de capçalera) i Atenció Social (centre de dia i residència assistida). u

El primer Centre d’Atenció Personal Inte-gral (CAPI) de la ciutat ja és una realitat al barri Fortuny. Uns 6 milions d’euros d’inver-sió procedents del Fons Estatal d’Inversió Local han permès la construcció d’aquest equipament innovador, que integra els serveis d’assistència, sanitaris i socials.

EL MERCADAL 7a època núm. 266

JoVENTUT / CULTURA

16.000 m2 lineals de documentació al nou Arxiu Comarcal i Municipal

E l conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan

Manuel Tresserras; l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez; i el vicepresident del Consell Comarcal del Baix Camp, Xavier Llauradó, van inaugu-rar el passat 5 de juny la nova seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Camp i de l’Arxiu Municipal de Reus, al carrer de Sant Antoni M. Claret, 3.

El nou arxiu agrupa l’Arxiu Històric Comarcal i Municipal –fins ara al Castell del Cambrer de la plaça del Castell– i el General Administratiu, ubicat a l’antic Col·legi Rubió i Ors.

El nou equipament, concebut pels arquitectes guanyadors del concurs d’idees convocat

per l’Ajuntament, Núria i Jordi Oliveres Boix, és un edifi-ci de nova planta amb una superfície útil total de 1.911 m2, distribuïts en planta baixa, on hi ha la zona de treball i consulta, i tres plantes més, en les quals es troben els dipòsits documentals.

L’arxiu té una capacitat per instal·lar uns 16.000 m line-als de documentació, repar-tits en tretze sales de dipòsits, entre els quals n’hi ha un per a suports especials, com ara informàtics o fotogràfics, i un altre per a documentació de grans formats. L’equipament també disposa d’una bibliote-ca i una hemeroteca i d’una sala polivalent amb capacitat per a una cinquantena de persones. u

El Casal de Joves té una superfície construïda de 850 m2 repartits en una planta baixa, un soterrani i dues plan-tes d’alçada. La planta soter-rani acollirà els espais per a assajos musicals, amb tres boxs insonoritzats. A la planta baixa s’hi ubiquen l’Oficina Jove i una sala gran en què s’hi instal·laran els serveis de trobada i Internet. Totes les

peces estan vidriades per donar continuïtat visual amb el jardí i el carrer. A la planta primera hi ha les sales de reunions i d’entitats juvenils. A la segona planta s’hi ubicaran els despatxos de la Regidoria de Joventut.

La construcció de l’equipa-ment ha requerit una inversió de prop d’1 milió d’euros. u

El Casal, referent dels jovesEls joves de la ciutat ja tenen el seu espai de referència per a les polítiques munici-pals de joventut al Casal de Joves, inaugu-rat en un edifici de nova construcció annex a La Palma. L’equipament té també vocació de servei al territori, com a seu de l’Oficina Jove del Baix Camp.

L’edifici del Casal de Joves situat al carrer Ample, al costat de La Palma.Foto: Carles Fargas

El nou arxiu, durant la inauguració.Foto: Carles Fargas

El conseller de Governació, Jordi

Ausàs, va inaugurar l’equipament.Foto: Carles Fargas

Espai de referència per a les polítiques municipals de joventut i alhora amb vocació de servei al territori, com a seu de l’Oficina Jove del Baix CampServeis• Assessoria d’habitatge: ori-entació, mediació de la Borsa Jove d’Habitatge, registre de sol·licituds d’ajudes per a l’habitatge, difusió d’ofertes complementàries de lloguer i serveis d’assessorament legal

• Assessoria de treball i empre-nedoria: orientació sociolabo-ral, intermediació en el mercat de treball, assessorament juri-dicolaboral, foment de l’autoo-cupació i l’emprenedoria• Assessoria de salut: atenció integral personalitzada, orien-tació, assessorament i segui-ment• Servei d’informació, orienta-ció i gestió generals• Seu de l’Oficina Jove del Baix Camp

• Bucs d’assaig musical• Sales per a ús de les entitats• Programació estable d’activi-tats i tallers per a joves

Horaris vinculats a la pres-tació dels diferents serveis i assessories que s’aniran posant en marxa de forma progressiva.Tel. 977 010 268Carrer Ample, 75info.joventut@reus.catwww.reus.cat/joventut

El nou arxiu agrupa l’Arxiu Històric Comarcal i Municipal —fins ara al Castell del Cambrer de la plaça del Castell— i el General Administratiu. L’Arxiu Municipal de Reus disposa dels fons generats o rebuts per l’Ajuntament de Reus. L’Arxiu Municipal té bàsicament una funció administrativa, és a dir, facilitar i agilitar la resolució dels tràmits administratius i possibi-litar l’accés a la informació per part dels ciutadans, d’acord a la

legislació vigent. L’Arxiu Històric Comarcal i Municipal disposa de fons d’abast comarcal (el del Consell Comarcal, entre altres) i gestiona fons municipals, com ara la documentació històrica de l’Ajuntament de Reus.Serveis: Consulta de documentació, tant històrica com administrativa; assessorament històric, genea-lògic, arxivístic, etc., divulgació històrica (exposicions, conferèn-cies) i visites escolars

De juny a setembre, de dilluns a divendres, de 8 a 15 h.D’octubre a maig, matí de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i tarda de dilluns a dijous de 15.30 a 18

Tel. 977 010 054C. de Sant Antoni M. Claret, 3

info.ahm@reus.cat (Arxiu Municipal) i acbaixcamp.cultura@gencat.cat (Arxiu Comarcal)

7a època núm. 26 EL MERCADAL 7

INNoVA

I NNOVA SA està forma-da per les empreses que obtenen ingressos

del mercat: REDESSA, dedi-cada al foment de l’empre-sa i l’emprenedoria; GUPSA, de gestió urbanística; Serveis Funeraris Reus i el grup d’em-preses de sanejament i abas-tament d’Aigües de Reus. La resta d’empreses muni-cipals, les anomenades de no mercat perquè la seva principal font d’ingressos és la pròpia administració, s’agru-pen a l’EPEL INNOVA i són Reus Transport, RELLSA i les diverses empreses del grup Hospital. u

El creixement que la socie-tat municipal ha experimen-tat en els darrers anys ha fet que l’Ajuntament se n’hagi replantejat el seu mecanis-me de gestió per tal d’ade-quar-lo a la nova realitat. INNOVA ha crescut en més d’un 200% en volum ope-ratiu i patrimonial des que es va crear ara fa 8 anys.

La transformació d’INNOVA en societat anònima refor-çarà els mecanismes de control de la gestió, alhora que facilitarà l’entrada de consellers independents als òrgans de govern de l’en-titat.

L’Ajuntament de Reus va crear la societat municipal INNOVA amb la forma jurí-dica de societat de respon-sabilitat limitada davant l’agi-litat de gestió que aquesta figura li oferia. El holding va néixer l’any 2002 com a eina de coordinació i con-trol del conjunt de societats municipals.

Actualment, però, els volums adquirits per la societat, tant pel que fa a les seves funcions com al pressupost que gestiona, fan que s’hagi replantejat la figura jurídica inicialment establerta. Si l’any 2003 el

pressupost del grup era de 90 milions d’euros, avui gai-rebé és de 200 milions. Pel que fa als encàrrecs efectu-ats per l’Ajuntament, aquest mandat INNOVA està exe-cutant inversions per més de 300 milions d’euros.

Consellers independentsL’acord de transformació d’INNOVA en societat anò-nima possibilita l’entrada de consellers independents professionalment qualificats als òrgans de govern de la societat. D’aquesta manera, es vol aconseguir la màxi-ma eficàcia i eficiència amb la participació i implicació directa de la societat civil en les deliberacions del Consell d’Administració.

En aquest sentit, els nous estatuts de la societat muni-cipal contemplen la creació d’una comissió de control, constituïda precisament per aquests consellers indepen-dents. Els estatuts també contemplen l’ampliació del número de consellers fins a un màxim de 27, amb un màxim de cinc dels quals seran independents.

Els estatuts introdueixen modificacions en l’objecte social, amb l’objectiu d’afe-gir les activitats gerencial,

INNoVA es transforma en SA per adequar-se al seu volumL’Ajuntament de Reus va acordar en la ses-sió plenària del passat 18 de juny transfor-mar la societat municipal INNOVA Grup d’Empreses Municipals de Reus, SL en una societat anònima per adequar-la al seu vo-lum i millorar-ne els mecanismes de con-trol i participació.

Roda de premsa conjunta dels

membres del Consell

d’Administració d’INNOVA.

Foto: DCC

e

n 8 anys, la societat ha crescut en més d’un 200%

Les empreses d’INNoVA SA

d’assessorament i de super-visió tècnica d’obres i instal-lacions. Les modificacions que es plantegen han de reforçar la condició d’INNO-VA com un instrument àgil i eficaç de gestió i, alhora, ampliar l’àmbit material de la seva activitat per tal que l’Ajuntament pugui desen-volupar a través d’INNOVA aquelles activitats i respon-sabilitats que com a admi-nistració local li són pròpies o pot tenir delegades.

Vuit anys d’històriaINNOVA va néixer l’any 2002 com una aposta de

l’Ajuntament de Reus per a la racionalització i l’optimit-zació dels recursos i per a l’aplicació en la gestió públi-ca local de criteris i eines de gestió empresarial.

El holding d’empreses muni-cipals està constituït per prop d’una vintena de soci-etats anònimes municipals especialitzades en temes diversos, que van des de l’abastiment d’aigua als apar-caments, passant pel trans-port públic o la promoció d’habitatges protegits, fins a la cura per la salut i el benestar de les persones. u

EL MERCADAL 7a època núm. 268

VIA PÚBLICA / EMERGèNCIES

El nou parc permetrà connec-tar el passeig de Prim i l’avin-guda dels Països Catalans. Se situa en l’illa entre la plaça de Gandhi, el carrer Sor Lluïsa Estivill, el d’Antoni de Bofarull, el de l’Alcalde Joan Bertran, i l’avinguda dels Països Catalans. Es troba prop del parc del Velòdrom, amb el qual gairebé es duplica l’en-torn verd d’aquesta zona de la ciutat.

El disseny del parc respon a la voluntat de crear un nou espai per a l’ús cívic, de lleure i de relació ciutadana i, alhora, suggereix el paisatge preexis-

tent. El projecte parteix de la idea de dibuixar torrents. Això permet fer referència al bar-ranc de l’Escorial, actualment convertit en col·lector d’aigües pluvials. Tres camins princi-pals, que simulen els torrents, s’entrellacen per connectar la plaça de Gandhi amb l’avingu-da dels Països Catalans. Una nova topografia genera par-terres amb vegetació i zones d’estada que evoquen les illes de sedimentació.

La vegetació té gran importàn-cia en el projecte. Incorpora la majoria de l’arbrat existent, preveu noves plantacions i

L’Ajuntament de Reus ha iniciat les obres de construcció del parc de Gandhi, el tretzè parc urbà de la ciutat. L’obra culminarà la urbanització de la zona del Velòdrom, inici-ada l’any 2004 amb la canalització del bar-ranc de l’Escorial. La nova zona verda tindrà una superfície de 9.622 m2.

Obres de construcció del parc de Gandhi, a la zona del Velòdrom.Foto: Carles Fargas

El parc de Gandhi, sobre plànol.

cobreix una part significativa de la superfície lliure. En la selecció de les espècies s’han tingut en compte els criteris d’estalvi d’aigua i de costos de manteniment.

13 parcs urbansLa construcció del parc de Gandhi reforça l’aposta muni-cipal per l’espai públic com

a espai de relació social. El parc de Gandhi serà el tretzè parc urbà de la ciutat, una oferta que en conjunt suma 229.500 m2 de zona verda. El rànquing de parcs urbans de major superfície l’encapçala el parc de Mas Iglesias, amb 42.000 m2, seguit del parc del Roquís: 31.500 m2, i el parc de Sant Jordi, 22.000 m2. u

Reus creix en 10.000 m2 de zona verda amb el parc de Gandhi, el 13è parc urbà de la ciutat

E l president de la Generalitat, acompa-nyat dels consellers

Marina Geli i Joan Saura i de l’alcalde de Reus, ha inaugu-rat aquest mes de juliol el Centre 112, construït sobre terrenys cedits per l’Ajunta-ment de Reus al terme muni-cipal. L’edifici té per objectiu proporcionar un espai comú i una estructura de coordinació dels diferents serveis d’emer-

gències de Catalunya i gestio-narà el 45% de les trucades d’urgència de tot Catalunya, tot i que està preparat per poder absorbir-les totes. En aquest espai hi conflueixen el Servei d’Atenció de Trucades d’Urgència 112, el Cos de Bombers de la Generalitat, el de Mossos d’Esquadra, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), el CECAT i Protecció Civil. u

S’inaugura el Centre 112 situat en terrenys cedits per l’Ajuntament

Inauguració del Centre 112, amb Marina Geli, José Montilla, Joan Saura i Lluís M. PérezFoto: Cedida (Generalitat)

7a època núm. 26 EL MERCADAL 9

SALUT

Cadascuna de les 22 habita-cions pren el nom d’una de les tradicions de Reus i quan el nen entra a l’habitació es troba immers en la pròpia tradició. Les dues habitacions restants fins arribar al total de 24 corresponen a psiquiatra i tenen un tractament especial: el Canó, el Ball de Diables, el Drac, la Víbria, el Basilisc, el Bou, el Lleó, els nanos, la Mulassa, els gegants, el Carrasclet, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons, els castells, l’Àliga i la Tronada.

PassadísAl llarg de les parets, un drac explica la seva vida diària a través d’imatges amb format de vinyeta o còmic. En el dia a dia, el drac és acompanyat per personatges i elements de la tradició de Reus. Els nens són els que acompanyaran els personatges a la planta de Pediatria, per això s’ha avaluat

també la visibilitat directa dels nens segons la seva edat.

Urgències i BoxsA Urgències, dos nens donen la benvinguda als pacients. Un món de color acompanya els nens en aquesta zona. A partir de l’entrada, els pacients es troben amb el bosc d’arbres especials i màgics on nei-xen les tradicions. Al Box, els arbres màgics introdueixen el color fins al sostre, ja que els nens es troben principalment estirats.

El projecte ha comptat amb l’assessorament i supervisió de la Regidoria de Cultura. La Fundació curArte és una orga-nització sense ànim de lucre que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels nens hos-pitalitzats afavorint la humanit-zació dels entorns sanitaris. A Catalunya, curArte ha portat a terme altres projectes d’hu-manització, concretament, als hospitals Vall d’Hebron de Barcelona i Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. u

Reus Transport allarga la Línia 20 del bus urbà per arribar al centre sanitari

L a companyia munici-pal d’autobusos Reus Transport ha posat en

marxa aquest juliol l’amplia-ció de la Línia 20 per donar servei al nou hospital. L’accés en bus al centre sanitari de la carretera de Bellissens tindrà una freqüència de 20 minuts, que es reduirà a la meitat pròximament, amb la posa-da en marxa de la Línia 60, quan l’hospital funcioni a ple rendiment.

El nou recorregut de la Línia 20 arribarà al nou hospital amb un itinerari que recorre gran part de la ciutat amb 40 parades: s’inicia al barri Immaculada, continua per les avingudes dels Països

Catalans i de Sant Bernat Calbó, puja pels passejos fins al passeig de Mata per enllaçar amb la plaça de la Llibertat i l’avinguda de Sant Jordi, baixa per les rieres de Miró i d’Aragó i gira a la plaça d’Antoni Villaroel per entrar al barri de Sant Josep Obrer per accedir a l’hospital a través de les avingudes de la Universitat i de Josep Laporte.

La línia tindrà quatre parades al nou hospital, dues de puja-da de passatgers i dues de baixada, als accessos principal i de consultes externes. Les parades s’han equipat amb marquesines de grans dimen-sions amb capacitat per a 16 persones assegudes. u

El seguici festiu decora l’àrea de Pediatria del nou hospital

El nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus ultima detalls per atendre els primers pacients durant el mes de setembre. L’àrea de Pediatria serà una de les primeres a re-bre’n amb unes habitacions que s’han de-corat amb dibuixos inspirats en el seguici, realitzats per la Fundació curArte.

Les habitacions i les urgències pediàtriques estan decorades amb il·lustracions realitzades per la Fundació curArte.Foto: Tjerk van der Meulen

Durant el mes de juliol s’han fet visites per donar a conèixer el nou centre. A la imatge, veïns de Sant Josep Obrer.Foto: Tjerk van der Meulen

El president del Parlament, Ernest Benach, i la consellera de Salut, Marina Geli, visiten el nou hospital.Foto: Tjerk van der Meulen

e

l projecte d’humanització vol fer més agradable l’estada dels més petits al centre

Recorregut de la Línia 20.Foto: Reus Transport

EL MERCADAL 7a època núm. 2610

FAMíLIES I PARTICIPACIÓ

1010

Mas Pintat es descentralitza a Sol i Vista i Immaculada

Després de la diagnosi, «Reus Demà» comença a debatre les propostes d’acció

U na vegada fina-litzada la fase de diagnosi, el Pla

Estratègic i Agenda 21 «Reus Demà» començarà a debatre ara les propostes d’acció per marcar les línies de futur de la ciutat per als pròxims anys. Ho farà en base a un document de treball, el Pla d’Acció, que es presentarà el pròxim 28 de setembre, a les 19:00 h al Mas Miarnau. Abans d’aques-ta data, passat el parèntesi de les vacances d’agost, és previst obrir la segona jorna-da de reflexió, monogràfica sobre la crisi econòmica, a la qual s’han convocat els agents socioeconòmics del territori per buscar fórmules imaginatives i consensuades davant de l’actual conjuntura econòmica. Aquesta serà la

segona de les dues sessions de temàtica específica que l’Ajuntament de Reus ha sol-licitat incloure en el programa de participació del Pla.

Al juny es va convocar el fòrum de debat sobre l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb ponències del secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Oriol Nel·lo; d’Agus-tí Segarra, catedràtic d’Econo-mia Aplicada de la Universitat Rovira i Virgili i una taula rodo-na sobre les diferents experi-ències de prestació de serveis metropolitans al Camp de Tarragona, com el Consorci d’Aigües, SIRUSA o el Consorci del Transport Públic. u

El primer acte, adreçat als veïns de la Immaculada, rea-litzat al Mas Anglès, ha estat la presentació de les activitats que aquest espai familiar ofe-reix als seus usuaris. Tot seguit, es va fer un taller de cuina adreçat a mares pares i maina-da. Pocs dies després, també al Mas Anglés es va fer taula rodona amb els pares i mares del barri per tal de detectar el tipus d’activitats familiars que s’hi podrien realitzar.

Aquesta actuació és fruit de les sessions participatives rea-litzades el passat mes de maig als barris de la Immaculada i Sol i Vista, on els veïns i veïnes assistents van expressar aque-lles necessitats i reflexions a l’entorn de la vida a aquests barris, que ara es pretenen millorar amb el suport de la Llei de barris. Durant el mes de setembre es realitzaran aquestes mateixes sessions al barri Sol i Vista.

El Pla de Barris per a Immaculada i Sol i Vista, presentat per l’Ajuntament de Reus i aprovat per la Generalitat, té com a objec-tius trencar l’aïllament i el risc d’exclusió d’aquests barris i incorporar-los a la dinàmi-ca urbanística i social de la ciutat.

És una proposta integral que, sense oblidar les accions soci-als, inclou actuacions urbanís-tiques per dotar l’eix dels dos barris d’espais públics i equipaments suficients per dinamitzar la zona des d’un punt de vista social, econò-mic i ambiental. El pla inclou un total de 35 actuacions amb una inversió prevista de més de 12 milions d’euros.

El projecte integral d’inter-venció es resumeix en qua-tre grans objectius orientats a superar el risc d’exclusió dels dos barris i fomentar la integració social i urbanística dels seus habitants a la ciu-tat: trencar l’aïllament i garan-tir la connectivitat tant física com psicològica amb la ciutat, generar espai públic i equipa-ments de proximitat i cohesió per atendre les necessitats dels veïns i veïnes, eliminar els espais insalubres i l’in-frahabitatge, però respectant la trama urbana i garantint el dret dels veïns afectats a continuar vivint al barri i crear equipaments de ciutat que donin protagonisme al barri i atreguin usuaris d’altres zones de Reus. u

Mas Pintat, el centre de suport a les famíli-es, ha iniciat activitats aquest juliol als bar-ris Sol i Vista i Immaculada, cosa que repre-senta una de les primeres passes cap a la descentralització d’aquest servei, ara amb una única seu situada al c. de l’Abat Escarré.

Taller de cuina al barri Immaculada, organitzat per Mas Pintat.Foto: Carles Fargas

Taula rodona amb responsables del

Consorci d’Aigües, el Consorci del

Transport Públic del Camp i de

SIRUSA.Foto: Carles Fargas

7a època núm. 26 EL MERCADAL 11

PRoMoCIÓ / FoRMACIÓ

El CESDA, el primer centre de l’Estat que aconsegueix el títol oficial de grau universitari

Amb aquesta nova zona d’em-barcament, de 4.710 m2 que inclou el bloc tècnic, l’Aero-port de Reus compta amb sis portes d’embarcament a la zona de sortides i també s’amplia l’oferta comercial que passa de dos a quatre locals comercials.

L’ampliació dota l’aeroport de més capacitat per atendre la creixent demanda de pas-satgers, millorant el confort, especialment en les puntes de trànsit. Així mateix, facilita una major flexibilitat per al tractament dels diferents flu-xos de passatgers en funció de la seva tipologia.

Aquesta posada en explotació forma part d’una sèrie d’actu-acions que conformen l’am-pliació de l’Àrea Terminal de l’Aeroport de Reus, entre les quals destaca l’edifici de fac-turació, amb 23 mostradors, ja operatiu des de novembre de 2008, a més d’altres actu-acions com la remodelació

del pati de carretons cobert i la urbanització d’espais adja-cents, amb una superfície de 1.800 m2 i dos hipòdroms. Així, la inversió total realitza-da per Aena en tota l’àrea terminal de l’aeroport suma 19.355.643 euros.

En la concepció d’aquest edi-fici s’han tingut en compte aspectes mediambientals i d’estalvi energètic. S’han instal-lat lavabos ecològics, als quals s’estima un estalvi superior als 3.700.000 litres d’aigua a l’any. Una altra instal·lació que com-porta un gran estalvi energètic és la del control solar: s’han muntat làmines automatitza-des al llarg de la façana prin-cipal que variarà la incidència dels rajos solars a l’interior de la terminal, disminuint la des-pesa en climatització.

Altres actuacionsLa inauguració de la nova terminal de sortides coinci-deix amb la finalització d’altres obres executades per Aena

a l’aeroport: l’ampliació de la plataforma d’estacionament d’aeronaus i la construcció d’un nou carrer de connexió amb una de les capçaleres de pista. Després de l’adequació i ampliació de la plataforma, l’aeroport té un total de 18 llocs d’estacionament d’aero-naus –12 d’aviació comercial i 6 de corporativa–, 13 més de les que disposava abans d’aquesta ampliació.

Igualment, també s’ha incre-mentat el nombre de places d’aparcament de vehicles dels usuaris, amb la cons-trucció dels pàrquings P4 i P5, que tenen capacitat per a 1.079 vehicles. u

L’Aeroport de Reus ha posat en servei el nou edifici de sortides, que incorpora tres noves portes d’embarcament i dos locals comercials. Amb la nova terminal, l’aeroport duplica la capacitat i podrà atendre tres mi-lions de passatgers. La remodelació ha su-posat una inversió de 19,3 milions d’euros.

E l Centre d’Estudis Superiors de l’Avia-ció de Reus (CESDA)

s’ha convertit en el primer i únic centre a tot l’Estat en ofe-rir als seus alumnes una titu-lació universitària oficial per a la formació de pilots, després d’haver superat amb èxit el procés de verificació i obten-ció del títol oficial de grau en pilot d’aviació comercial i operacions aèries. Està previst que el nou grau comenci el proper curs 2010-2011.

És una important fita en el reconeixement professional de la carrera de pilot comer-cial ja que mai abans els estudis de formació de pilot

comercial havien estat reco-neguts de manera oficial pel Ministeri d’Educació.

Els estudiants que hagin obtingut el graduat del CESDA fins ara podran obtenir el títol oficial mitjançant un procés de convalidació que es posa-rà en marxa també a partir del curs que ve. El pla d’es-tudis del nou grau combina estudis tècnics de navegació, meteorologia i aeronàutica i de gestió, com ara psicologia, màrqueting o dret, amb una càrrega lectiva de 240 crèdits ECTS. El contingut lectiu s’es-tructura en un pla d’estudis universitari de quatre anys de duració. u

Nova terminal de sortides de l’aeroport

Pràctiques d’alumnes del CESDA.Foto: CESDA

Nova terminal de sortides. A la dreta, inauguració de les noves instal·lacions. Foto: Carles Fargas / Cedida AENA

EL MERCADAL 7a època núm. 2612

PER A LA HISTÒRIA

La Junta de Portaveus municipals rebutja la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut

Representants dels grups

municipals durant la presentació del

text.Foto: Ajuntament de Reus

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus va aprovar el passat 2 de juliol una proposta de resolució de rebuig a la sen-tència del Tribunal Constitucional en rela-ció a l’Estatut de Catalunya. Va ser aprova-da amb els vots de PSC, CiU, ERC, ICV-EV i la CORI i el vot en contra del Partit Popular.

La proposta de resolució expressa el rebuig de l’Ajun-tament a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, i reitera el convenci-ment de la seva plena cons-titucionalitat, avalada en el seu procés d’aprovació pel Parlament, el Congrés i la ciutadania de Catalunya. El text apunta que la sentència ha suposat una retallada a la columna vertebral i als prin-cipals eixos de l’Estatut, i ha suposat una retallada a l’ho-ritzó nacional i d’autogovern.

Es destaca que bona prova d’aquesta constitucionali-tat és el «fracàs» del recurs

ara resolt en la impugnació de la gran majoria dels 129 preceptes, que afectaven 201 qüestions de l’Estatut, malgrat «la nul·la sensibilitat envers Catalunya i totes les irresponsables campanyes de desprestigi contra el país, el nostre autogovern i les nos-tres institucions atiades pels seus impulsors els darrers quatre anys».

La proposta també mostra el suport de l’Ajuntament de Reus a les resolucions que de manera majoritària es prenguin al Parlament de Catalunya i a les accions institucionals que s’impulsin

en aquest sentit. Finalment, també es va demanar a la ciutadania de Reus que par-ticipés de manera massiva a la manifestació convocada per al 10 de juliol a les 18:00 h a Barcelona per les forces polítiques i socials de manera

conjunta, per tal de fer sentir, tal com diu el text «la nostra veu, expressant el nostre sen-timent d’afirmació nacional i la nostra voluntat de gover-nar-nos, demostrant que som una nació i que formem un sol poble». u

Signatura del conveni per a la concertació de places de

residència i centre de dia.

Foto: Tjerk van der Meulen

es concerten 377 places de residència i centre de diaL’ alcalde de Reus, Lluís

M. Pérez, la conse-llera d’Acció Social i

Ciutadania, Carme Capdevila, van signar el 23 de juliol el conveni de col·laboració que permetrà la concertació d’un total de 377 places residen-

cials i d’atenció diürna per a persones grans dependents.

L’acord també inclou iniciar el procés per a la cessió a l’Ajuntament de l’edifici que actualment acull la residèn-cia de l’ICASS a l’avinguda

del Segle XX, al costat de l’estació de ferrocarrils.

El conveni afecta tres cen-tres: l’actual Hospital Sant Joan de Reus, el CAPI Marià Fortuny i el futur CAPI Horts de Miró. u

Prop d’un miler d’infants participen en els Casals d’Estiu

Festa de cloenda dels Casals d’Estiu municipals a La Palma.Foto: Carles Fargas

P rop d’un miler de nens i nenes han participat durant les

cinc setmanes d’activitat dels mesos de juny i juliol en els Casals d’Estiu organitzats per l’Ajuntament de Reus, i que han inclòs els quatre casals municipals, el Casal Petit al Mas Pintat i l’organitzat pel Pla Comunitari del barri de Sant Josep Obrer, al Rosa Sensat. Una de les novetats d’aquest estiu ha estat que les escoles Pompeu Fabra i Teresa Miquel han acollit per primera vegada activitats organitzades per entitats. u

7a època núm. 26 EL MERCADAL 13

PER A LA HISTÒRIA

La Festa Major de Sant Pere 2010 ha es-tat marcada per la seva declaració com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Ara ja forma part de la Història. Per recordar moments com la Tronada, la processó o el pregó, en queden imatges com les d’aquestes pàgines.

Mariona Quadrada,

la pregonera d’enguany.

Foto: Carles Fargas

Salvador Palomar, Tro de Festa 2010.Foto: Carles Fargas

L’entrada del bust reliquiari de sant Pere, a l’entrada

de la Prioral.Fotos: Carles Fargas

El Xiquet i la Xiqueta ballen a la porta de l’Ajuntament. Foto: Carles Fargas

La imatge de la Festa Patrimonial, al final de la Tronada.Foto: Carles Fargas

La Tronada del 29 de juny al vespre.

Foto: Carles fargas

La Festa Major de Sant Pere 2010 en imatges

EL MERCADAL 7a època núm. 2614

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

PPC

Innovació i excel·lència en educacióEl proper mes de setembre, amb l’inici del curs escolar, es posaran en marxa tres noves escoles a Reus. La dada en si mateixa és aclaparadora però si ens apropem al que suposen aquestes tres noves escoles, encara es veu més clara la importància del fet. La construcció d’aquests tres edificis ha suposat una inversió de 13 milions d’euros i, el que és més important, donaran cabuda a prop de 1.600 nens que podran estudiar en les millors condicions i instal·lacions.

La posada en marxa d’aquestes tres noves escoles no és més que un exemple clar del que suposa per al Partit dels Socialistes l’Educació: és la pedra angular de la nostra societat i, com a tal, els esforços realitzats des de l’Ajuntament en aquesta matèria són més que significatius. Durant aquest estiu es continuaran els treballs de rehabilitació de les escoles ja existents. S’aprofiten els mesos en els quals no hi ha activitat lectiva per fer obres de millora necessàries en els centres. En total, aquests quatre anys de mandat l’Ajuntament haurà invertit més de sis milions d’euros i pràcticament tots els centres educatius de la

ciutat hauran viscut un rentat de cara.

La innovació no s’ha de buscar només en la construcció d’edificis, també en els continguts dels mateixos. Per aquest motiu s’han engegat projectes pilots encaminats a donar respostes a les necessitats educatives existents. Els canvis en les zonificacions escolars, la posada en marxa dels Espais de Benvinguda Educativa o el fet que l’Escola Pi del Burgar sigui de les primeres de tot Catalunya que aculli els estudis de primària i secundària són exemples de la recerca de l’excel·lència. Precisament la prova pilot del centre educatiu per a nens des dels 3 anys fins als 16 vol donar tranquil·litat a les famílies. De la mateixa manera, el proper curs es realitzaran els treballs d’ampliació de l’Escola Bressol La Ginesta. Des que va començar aquest mandat el juny de 2007, Reus ha inaugurat tres noves escoles bressol: El Marfull, L’Olivera i la Lligabosc. Aquest fet representa un augment de 303 places municipals per a nens de 0 a 3 anys, repartides per tota la ciutat. Amb La Ginesta, la xifra s’incrementarà en 79 places més. u

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

oPINIÓ

s’han engegat projectes pilot

encaminats a donar resposta a les necessitats educatives

Contra la crisi, invertir a Reus i en els reusencsEn temps de crisi, s’ha de passar el rasclet: veure amb quins actius i recursos es compta, i fer-los rendir al màxim. A vegades, es perden oportunitats. Això ha passat, per exemple, en relació a la contractació que fa l’Ajuntament de Reus. L’Ajuntament és un gran actor econòmic: el seu pressupost per a aquest 2010 (comptant també el de les societats municipals i organismes autònoms) és de més de 300 milions d’euros. Per això, quan l’Ajuntament contracta la realització d’una obra, o quan compra béns i serveis, aquest fet pot tenir un impacte molt gran en l’economia local.

Si aquests diners van a parar a mans d’empreses, comerços i treballadors locals, aleshores és evident que l’activitat econòmica reusenca es dinamitza, i que s’inicia un cercle virtuós (perquè són diners que en bona part, aquells que els reben els tornen a injectar en l’economia local). D’aquesta manera, la roda de l’economia local torna a girar. Així, doncs, és molt important que

l’Ajuntament aposti per proveïdors locals i faci de motor de la ciutat.Malauradament, sovint no ha estat així. Recordem el cas del nou hospital o la Fira de Reus, en les obres del qual hi ha estat treballant –entre altres– un bon nombre de portuguesos i georgians. Es dirà que la legislació no permet prioritzar els de casa, i en part és veritat. Però també és cert que hi ha marge d’actuació. Ja que parlàvem de Portugal, aquests darrers dies s’ha vist com el govern portuguès, al·legant raons d’«interès nacional», vetava l’intent de Telefónica de comprar les accions de l’empresa Vivo que té Portugal Telecom. No ho podia fer, però ho ha fet.

En tot cas, ens podem felicitar del fet que el Ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar recentment una moció impulsada per Convergència i Unió que demanava el foment de la contractació local i que, a aquest efecte, s’apuri totes les possibilitats que ofereix el marc legal (que hi són), sense perjudici de respectar la lliure concurrència. u

Tempsdecanvi

hi ha un profund cansament

per part de la societat que es reflectirà als resultats electorals

És indiscutible que, a Reus, es viuen temps de canvi. El continuat deteriorament de les relacions internes de la majoria de govern, que cada cop és més majoria i menys equip, són la mostra més evident d’aquesta manca d’entesa.Aquest mandat ha estat farcit d’enfrontaments entre ICV- EUiA i la resta de grups polítics que conformen el govern: PSC i ERC. Entre d’altres, el tema de la brossa o l’entrada del representant de la CORI a INNOVA, en contra de les directrius de l’alcalde, no són sinó els exemples paradigmàtics d’una manca total de sintonia.

El tema de la brossa es va solucionar per l’extraordinària i contundent pressió dels agents socials i de l’oposició política, i pel convenciment, per part del PSC, que qualsevol decisió en contra de l’actual model d’explotació de la recollida de residus sòlid urbans i neteja viària, aniria en contra dels interessos de la ciutat.

I és que la situació de la majoria política que a hores d’ara intenta governar la nostra ciutat és gairebé esquizofrènica.L’alcalde està intentant

preservar la coalició, i arribar a les properes eleccions com pugui, però la tasca que afronta és titànica, perquè la manca d’entesa és molt gran i clarament perceptible.

Addicionalment, el tripartit d’esquerres té un projecte de ciutat ja definitivament esgotat, i davant de la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), calen noves idees i formes de fer.Aquesta situació els passarà factura, sense cap mena de dubte, i és més que probable que, a Reus, per primera vegada des de 1978, es produeixi un clar canvi de la correlació de forces, i que el centre-dreta, assoleixi la majoria per primer cop.

Reus necessita un canvi, i esdevé en conversa recorrent al carrer aquesta percepció. Fa molts anys que, ja sigui el PSC o el tripartit, governen la ciutat.

Hi ha un profund cansament per part de la societat, que sens cap mena de dubte, es reflectirà als resultats, primer, de les eleccions autonòmiques, i després, i de forma encara més contundent, a les municipals de 2011. u

és molt important que

l’Ajuntament aposti per proveïdors locals

7a època núm. 26 EL MERCADAL 15

ERC ICV-EUiA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

CoRI

ElgrandictadorAquest era el títol de la mítica pel·lícula d en Charles Chaplin, on satiritzava la figura d Adolf Hitler, caracteritzant-lo com un personatge d’escassa estatura, panxeta i bigoti. Un personatge que va ascendir al poder guanyant les eleccions alemanyes de forma democràtica, però que es va acabar convertint en un dictador, perquè va governar durant massa anys seguits i el poble germànic ho va permetre.La censura estava en voga sota el seu mandat, actuava amb poca transparència i tenia espies per tot el país. És possible que quan el dictador decidia fer obres urbanístiques de gran envergadura, actuava amb una política de fets consumats i tothom callava, i si protestaves t engarjolaven o et condemnaven a mort. Si en un cas hipotètic aquell gran dictador cobrés vuitanta-set mil euros anuals, tampoc entendria que el súbdit que li paga el seu sou a través dels impostos, té tot el dret a protestar si no està conforme amb algun dels seus projectes polítics. No dubto que al dictador li agradaria fomentar la cultura del pa i circ (amb trapezis i pallassos), per guanyar les properes

eleccions locals. I segur que tampoc deixaria casar a segons quins regidors per no compartir la seva opinió política i la seva forma de vestir concreta (aquí es demostra, de nou, la censura exercida pel possible gran dictador sobre una forma de vestir i de fer, com ara podria ser el meu cas). Ara a Reus s estan desenterrant els antics refugis antiaeris, i fan visites guiades. Per sort, mai han aparegut les restes de cap camp de concentració local, en canvi sí que avui en dia tenim uns quants suburbis dins de la nostra ciutat, que aviat seran tan grans com els de Varsòvia. La II Guerra Mundial va començar amb la invasió de Polònia i algú va escriure aquell llibre titulat Quo vadis Reus, que es el que em pregunto jo mateix, quan tenim un alcalde que transmet la sensació de ser un emperador romà (de Tarragona), resident en la seva domus aurea, malgrat que és un senyor que desenvolupa el seu càrrec de forma democràtica i legal perquè ha guanyat les eleccions municipals de forma legítima durant tres comicis seguits. Esperem que això no es torni a repetir, i que els ciutadans reusencs votin un altre nou alcalde. Alea jacta est. u

Ariel SantamariaPortaveu del GM de la CORI

oPINIÓ

Pilar PérezPortaveu adjunta del GM d’ICV-EUiA

Som una nació. NosaltresdecidimAquest número d’El Mercadal us informa dels equipaments que en les últimes setmanes han obert les seves portes per a tots els reusencs i reusenques. El Mas dels Canonges, el nou Arxiu, el Casal de Joves, el CAPI Marià Fortuny… són equipaments que ofereixen serveis de primera necessitat per a tots els ciutadans i ciutadanes, i contribueixen a acabar de perfilar la ciutat compacta i complexa que des de Reus el Grup Municipal d’Esquerra estem dibuixant de fa anys.

Malgrat tot, l’actualitat política en l’àmbit nacional s’imposa, i des dels ajuntaments tenim un paper. El passat 28 de juny, a ritme de tronada, coneixíem que el Tribunal Constitucional menystenia la voluntat popular que s’havia manifestat en el referèndum de l’Estatut de 2006, quatre anys abans. Davant d’aquest fet, les institucions del país han de respondre enèrgicament, i també els ajuntaments. I Reus no en quedem al marge, i encara menys després de la consulta popular que es va celebrar el passat 25 d’abril amb un èxit de convocatòria i de preparació.

És per això que el Grup Municipal d’Esquerra ha volgut impulsar al Ple del nostre Ajuntament una moció a partir de la qual s’insta el Parlament de Catalunya a iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent en el marc de la Unió Europea. D’aquesta manera, assumim una responsabilitat derivada de la Llei de consultes, ja que fa dipositaris als ajuntaments del país del compromís de fer engegar una consulta per via de referèndum. No acatar la sentència del Tribunal Constitucional vol dir això: creure en les lleis que el nostre Parlament, com a representant de la sobirania popular, ha aprovat en base al que mana l’Estatut de Catalunya referendat per la ciutadania. Diguin el que diguin.

Des del Grup Municipal d’Esquerra, doncs, volem fer-nos partícips dels moments trascendents i històrics que viu el nostre país, sense oblidar la gestió del dia a dia, la quotidianitat i el servei a la ciutadania. Bon estiu a tots i totes! u

Nova geografia dels espais de ciutadaniaCentre Cívic Mestral, Casal de Joves, Mas Vilanova, Centre Cívic Llevant… En poques setmanes hem guanyat nous espais de ciutadania en els quals relacionar-nos, poder aprendre, participar o desenvolupar activitats diverses. Amb la posada en marxa d’aquests equipaments, s’abasta geogràficament i numèricament un nombre important de persones de la ciutat però sobretot es creen indrets de convivència i cohesió social tan importants en els temps que corren.

La naturalesa d’aquests equipaments és diversa. En el cas de l’espai dels blocs Bofill del barri Gaudí es tracta de l’ampliació de la primera instal·lació cívica de la ciutat estrenada el 1987. L’ampliació és, doncs, una mena de lífting que permet adequar l’indret a les noves necessitats i dotar-la de nous recursos perquè el centre cívic degà de la ciutat continuï articulant la participació de la zona en millors condicions.

Pel que fa al Casal de Joves, es tracta d’una demanda històrica que finalment se satisfà. Un

indret que pretén donar respostes a l’emancipació d’aquest col·lectiu de persones (salut/sexualitat, lleure, mobilitat/transport, associacionisme/participació i habitatge) i on s’ofereixen serveis sol·licitats des de fa temps com els bucs d’assaig musical.

La nova geografia de la participació no gira l’esquena a la història de la ciutat. Ben al contrari, recupera indrets emblemàtics per als equipaments del segle XXI. És el cas de Mas Vilanova i Mas dels Canonges, reconvertits en el Centre de Normalització Lingüística i el Centre Cívic Llevant. Però, com sempre, la ciutat la fan les persones i l’Ajuntament ha de garantir la màxima qualitat de vida i cohesió per a tots aquells que vivim en aquest tros de món. Per aquest motiu, aquest grup municipal celebra la posada en marxa dels projectes d’ocupació que s’inclouen en el «Projecte Impuls-Treball» i que permetran contractar al voltant de 245 persones que avui per avui tenen una situació laboral delicada.u

les institucions del país han

de respondre enèrgicament, i també els ajuntaments

es creen indrets de convivència i cohesió social tan importants

en els temps que corren

no dubto que al dictador li

agradaria fomentar la cultura del pa i circ

EL MERCADAL 7a època núm. 2616