pervivÈncies del mite antic a la canÇÓ demÒtica grega ... · 5 d’altra banda kiriakidis...

Quaderns de Filologia Estudis Literaris Vol X (2005) 49-71

PERVIVEgraveNCIES DEL MITE ANTIC A LA CANCcedilOacute DEMOgraveTICA GREGA

POSSIBILITATS I EXEMPLES

Rubeacuten J Montantildeeacutes Goacutemez Universitat Jaume I

______________________________________________________________

Iannis Psikharis filograveleg i escriptor figura senyera del demoticisme linguumliacutestic grec va fer a les acaballes del s XIX una afirmacioacute que hauria de veurersquos forccedila repetida per ser tan extremista com certera el Dant del poble grec era el poble mateix i la seua Divina comegravedia aquell meravelloacutes conjunt de cants anogravenims que narren i comenten la seua histograveria (1930 555)1 Sense entrar en consideracions sobre lrsquoindubtable exceacutes ideologravegic de tal declaracioacute no hi ha dubte que la canccediloacute demogravetica enfonsa profundament les seues arrels al sogravel de la histograveria de lrsquoHelmiddotlenisme aixograve la fa especialment atractiva per al tema que ens ocupa

ldquoCanccediloacute demograveticardquo tradueix el grec dhmotikov tragouvdi2 Sota aquesta denominacioacute enquadrem tots aquells cants populars ndasheacutes a dir sense autor conegutndash de caragravecter narratiu que expressen vivegravencies sensacions o sentiments de qualsevol mena llur extensioacute eacutes variable perograve difiacutecilment ultrapassa els setanta versos i el terme mitjagrave queda al voltant de la trentena

Devem considerar doncs que com a gegravenere literari la canccediloacute demogravetica difiacutecilment pot associar-se a un periacuteode histograveric concret En paraules de Linos Politis (1978 102) la canccediloacute demogravetica ldquoconstitueix una presegravencia diacrogravenica paralmiddotlelardquo al llarg de la histograveria grega de manera clara almenys des de lrsquoEdat Mitjana amb els anomenats akritikav allograve que en diriacuteem ldquocantars de gestardquo El seu darrer periacuteode de floriment emperograve va ser els ss XVII i sobretot XVIII amb els klevftika o ldquocants de bandolersrdquo podem considerar que el gruix de canccedilons demogravetiques arriben fins a nosaltres en la forma que van prendre en

1 Entre molts altres llocs emperograve lrsquoafirmacioacute apareix recollida per Ayensa (1999 11) el prograveleg del qual constitueix una excelmiddotlent introduccioacute a la canccediloacute demogravetica com a gegravenere literari els seus oriacutegens el seu descobriment la seua evolucioacute i els daltabaixos poliacutetics que va tenir el seu estudi 2 En una traduccioacute literal perograve que mantenim per no afegir confusioacute quan meacutes endavant parlarem dels oriacutegens La traduccioacute per ldquobaladesrdquo drsquoAyensa eacutes drsquoaltra banda impecable una balada eacutes una canccediloacute en quegrave es conta alguna cosa

50 RUBEacuteN J MONTANtildeEacuteS GOacuteMEZ

aquesta egravepoca independentment del moment en quegrave es van generar i de la major o menor importagravencia de les alteracions que van experimentar

Aixograve implica per tant una considerable quantitat de material de natura a meacutes a meacutes molt diversa Una de les primeres classificacions la de Stiacutelpon Kiriakidis (1965248) lrsquoorganitza en les seguumlents categories

DHM

OTIK

A T

RAGOUDIA

ndash

CA

NTS

PO

PULA

RS

kurivw a[smata (cants progravepiament dits)

ejrgatikav (de treball de batre de remhellip) ejortastikav (de festes i celebracions nadaleshellip) tactarivsmata nanourivsmata (de bressol infantilshellip)

Cants de circumstagravencia

ejrwtika kai nufiavtika (drsquoamor i noces) th` xenitiav (ldquode terra estranyardquo) moirolovgia (laments per la mort)

Satiacuterics Gnogravemics Histograverics Klevftika clegraveftics cants de bandolers (ss XVII i XVIII)

dihghmatikav (narratius) tambeacute anomenats ejpuvllia (diminutiu drsquoe[po)

Acriacutetiques (ajkritikav) cants heroics de les guerres a Agravesia Menor3 kurivw dihghmatikav (progravepiament narratius) popularment katalovgia o paralogev

Per a la consideracioacute dels cants populars segons la major o menor

pervivegravencia que hi tinga el mite hem drsquoatendre dues quumlestions 1) Tenir clar que ens referim al mite de lrsquoAntiguitat sens dubte hi

trobarem mite en sentit ampli perquegrave cada egravepoca en genera A banda no hem de confondre lrsquoelement sobrenatural o fantagravestic ndashque eacutes abundantndash amb el mite

2) Lrsquoorigen dels cants La teoria que al respecte va elaborar Kiriakidis (1954 [1934]) suposava remuntar lrsquoorigen de les paralogev fins a lrsquoAntiguitat tardana el punt de partida era que la paraula que en la llengua demogravetica designa la canccediloacute de qualsevol mena eacutes tragouvdi evolucioacute evident del mot antic tragwdiva ldquotragegravediardquo A lrsquoAntiguitat tardana lrsquoelement dialogravegic de la tragegravedia es va desvincular gradualment de lrsquoelement muacutesical coreogragravefic i vocal i aquest darrer va predominar El mot tragwdiva doncs i 3 El magravexim exponent de la tradicioacute acriacutetica inspirat sens dubte en composicions pregravevies perograve que alhora inspira una llarga segraverie de canccedilons demogravetiques eacutes lrsquoanomenat [Asma tou Basileĩou Digenoũ jAkrivtou el Cant de Basili Digeniacutes Akritas lrsquoheroi medieval de la lluita contra els sarraiumlns tot i ser ell mateix fill drsquouna princesa romana oriental (allograve que amb no massa propietat hom en diu ldquobizantinardquo) i drsquoun emir sarraiacute convertit al cristianisme Drsquoaquest cant nrsquohi ha versions en llengua culta i en llengua popular transmeses en cinc manuscrits a banda drsquoaltres dos en rus Drsquouna versioacute en llengua culta que podem datar al s XI continguda al manuscrit anomenat ldquode Grottaferratardquo (s XIV) hi ha la traduccioacute espanyola de Valero (1981) Quant a la versioacute en llengua popular vegeu lrsquoexcelmiddotlent edicioacute del manuscrit anomenat ldquodel Escorialrdquo per Alexiu (1985)

Pervivegravencies del mite antic a la canccediloacute demogravetica grega 51

el seu descendent tragouvdi va passar a designar el cant acompanyat si de cas per la dansa i en aquest proceacutes va mantenir una gran part de la mategraveria que conformava temagraveticament les tragegravedies el mite Tot plegat resulta temptador la importagravencia essencial que muacutesica i cant tenien a la tragegravedia de lrsquoAntiguitat no eacutes cap hipogravetesi de Kiriakidis com no ho eacutes el fet que Euriacutepides va apujar el seu valor per se sinoacute que ens en parlen moltes fonts antigues Aixiacute mateix Libani vitupera la popularitzacioacute de cant i especialment dansa provinents del teatre (Discursos 64 87) i Joan Crisogravestom blasma el fet que drsquohabitud hom cride els dansaires a amenitzar festes i celebracions privades4

Ara beacute la teoria de Kiriakidis se centra excessivament ndashi perillosamentndash en la suposicioacute que un mot hagueacutes evolucionat en significant perograve nomeacutes parcialment en significat eacutes a dir que tragouvdi passeacutes a significar ldquocanccediloacuterdquo perograve que conserveacutes la temagravetica de la tragwdiva A aquest argument central se sumaven altres menys convincents com ara la semblanccedila que el vers dels cants populars el decapentesiacutelmiddotlab iagravembic anomenat politikov stivco guarda amb el tetragravemetre iagravembic catalegravectic de la comegravedia clagravessica o la utilitzacioacute pel cant popular de certs recursos expressius com els ajduvnata Perograve el principal punt feble era entendre que la temagravetica de les paralogev provenia del mite antic lrsquoargument esdevenia a simultaneo i aleshores Kiriakidis forccedilava els fets per a acostar allograve nou a allograve antic fins a extrems aberrants com ara relacionar el Cant de la mala sogra amb el mite de Medea Tot i aixograve altres exemples no resulten tan agosarats a les paralogev ldquodel germagrave mortrdquo hom pot distingir la idea mitologravegica antiga de lrsquoamant mort que torna a la seua estimada i encara meacutes del retorn ciacuteclic des de lrsquoinfern en primavera drsquoAdonis a prop drsquoAfrodita a les del ldquopont drsquoArtardquo hi ha la idea del sacrifici drsquoalgun parent proper o drsquoalguacute molt estimat per tal drsquoaconseguir una empresa que reiteradament fracassa com ara a Ifigegravenia a Agraveulida a la necrofiacutelia de les paralogev ldquodel pecadorrdquo podem distingir lrsquoamor drsquoAqulmiddotleu per Pentesilea la reina morta de les amagravezones que ell mateix havia matat

Podem dir emperograve que la visioacute actual parteix drsquoaquesta criacutetica a la teoria de Kiriakidis5 i potser fent-ne un gra massa Els recursos expressius comuns 4 Per a les lamentables relacions que sant Joan Crisogravestom mantenia amb el teatre ndashi amb la dansa i la canccediloacute que aquest portava aparellatsndash ens ofereix un bon resum Solomoacutes (1997 56) 5 Drsquoaltra banda Kiriakidis srsquoinsereix al patriotisme historicista dominant a lrsquoestudi de la cultura popular grega des que Fallmerayer (1830-1836 i 1835) afirmeacutes que els grecs actuals no eren en absolut descendents dels de lrsquoAntiguitat sinoacute drsquoinvasors eslaus i drsquoalbanesos La reaccioacute grega va ser furibunda i ambivalent fructiacutefera perquegrave va animar considerablement lrsquoestudi de la cultura popular tendenciosa perquegrave aquest estudi es feia amb el propogravesit preconcebut de demostrar la continuitat fins i tot al preu de forccedilar els fets o donar-los una interpretacioacute capciosa Lrsquoobra de Fallmerayer no es va traduir al grec fins als anys vuitanta del s XX


poden atendre indubtablement a trets de composicioacute i execucioacute habituals en major o menor grau de perfeccionament a qualsevol poesia narrativa de transmissioacute oral perograve no ens sembla tan satisfactori explicar la coincidegravencia temagravetica drsquoalgunes paralogev amb mites de lrsquoAntiguitat sense meacutes per lrsquoexistegravencia drsquoallograve que en diriacuteem ldquouniversals mitologravegicsrdquo presents en proporcioacute aleatograveria a totes les cultures populars Quumlestioacute diferent eacutes que el mite no constitueix quelcom drsquoestagravetic sinoacute de dinagravemic i aixograve sense eixir-nos de lrsquoAntiguitat per pura economia tanmateix eacutes preferible explicar certs temes com una pervivegravencia una conservacioacute i no srsquoescau la recanccedila a reconegraveixer una continuitat

Sens dubte cal fer-hi una segraverie de matisacions i essencialment distingir entre dos fenogravemens la pervivegravencia o supervivegravencia drsquoun mite antic per oposicioacute al seu revifament La distincioacute i precisament referida als mites grecs de lrsquoAntiguitat eacutes definida per Kakridis (1974 81)6 qui enteacuten que la primera eacutes difiacutecil i problemagravetica i meacutes aviat independent de la tradicioacute literagraveria mentre que el segon eacutes relativament fagravecil a partir drsquouna intervencioacute ldquocultardquo els revifaments es troben especialment a la contrada on se situava el mite antic i sovint no conserven sinoacute el nom7 de lrsquoheroi en tant que tots els detalls han estat bastits absolutament de nou I fins i tot el nom queda sotmegraves a deformacions de major o menor abast a tall drsquoexemples Hraklhv Aravkli (topogravenim potser a traveacutes drsquoHravkleion) Phnelovph AgialtPhnetovph Odusseuv Lusseva vItu vItso vIkaro to basilovpoulo (el petit priacutencep) th Nikariav i la figura drsquoAriadna apareix amb el nom Ciovna potser com a explicacioacute del topogravenim Civo eacutes a dir lrsquoilla de Quios

La distincioacute eacutes sens dubte valuosa perograve precisament tractant-se de la cultura grega el discerniment esdeveacute molt complicat Kakridis (1974 56) elabora la hipogravetesi que els arguments de les pervivegravencies ja eren coneguts a lrsquoAntiguitat en la forma de contes populars abans de llur conreu literari que simplement els aprofita com a material quant als llocs ja a lrsquoAntiguitat hi havia contrades en quegrave la tradicioacute ubicava preferentment els mites sense que quasi cap drsquoaquests srsquohi hagueacutes generat Tanmateix iquesteacutes que potser els mites grecs de lrsquoAntiguitat han arribat fins a nosaltres per una via distinta de la tradicioacute culta Sens dubte alguns i fins i tot molts drsquoaquests arguments existien ja abans que Homer o els tragravegics els conferissen la forma en quegrave ens soacuten coneguts perograve iquestcom podrem saber quina era llur forma preliteragraveria

6 Els conceptes que hem traduiumlt per ldquopervivegravenciardquo i ldquorevifamentrdquo permeten en grec una distincioacute meacutes precisa i soacuten respectivament ejpibivwsh i ajnabivwsh 7 En tant que en el cas de les pervivegravencies allograve que conta eacutes precisament lrsquoargument sense cap relacioacute amb els grans factors de mitologia de lrsquoAntiguitat eacutes a dir Homer i els tragravegics Kakridis tracta amb deteniment les variants del mite de Melegraveagre (Kakridis 1974 55)


Meacutes encara quan som conscients que les distintes variants drsquoun mite no atenen almenys directament a diverses tradicions populars sinoacute que eren els autors antics ndashespecialment els tragravegics perograve no solsndash aquells que prenien un reduiumlt nucli central i el desenvolupaven segons llur voluntat i gust El resultat final eacutes que si als anys seixanta del segle XX un barquer mostrava la cova on es troba lrsquoautegraventica entrada a lrsquoHades i no gosava espantat acostar-hi la barca o si una dona explicava la histograveria del pobre xicot que sense saber-ho va matar el seu pare i es va casar amb la seua mare la reina i que era enterrat per alliacute a prop8 difiacutecilment podriacuteem destriar ndashsobretot quan no srsquohi aporta els noms de tals protagonistesndash si la contalla ha anat passant de boca drsquoagravevia a oiumldes de neacutet des de lrsquoAntiguitat meacutes remota o si ha experimentat successius revifaments per part drsquoun capellagrave erudit a lrsquoEdat Mitjana o del mestre ilmiddotlustrat de lrsquoestat grec modern perograve que en qualsevol cas ha re-arrelat de manera immediata als verals on va nagraveixer

Fetes aquestes consideracions antropologravegiques drsquoiacutendole meacutes general vegem un exemple concret dins de la canccediloacute demogravetica que tot i no estar directament relacionat amb el mite eacutes ilmiddotlustratiu del que abans exposagravevem Establir paralmiddotlelismes entre Antiguitat i egravepoca moderna resulta tant meacutes fagravecil com meacutes breu siga la composicioacute i meacutes aliena siga al mite vegem el seguumlent cas el celidonismov o ldquocanccedilons de lrsquooronetardquo cantades pels xiquets en primavera

8 Aquestes dues anegravecdotes corresponen respectivament a Zotos (1969 190-193) i a Blum (1970 265) citats tots dos per Mira (1979 9-31) article forccedila interessant vagravelid i aclaridor quant a la segona anegravecdota hi diu que efectivament el mestre del poble ho havia explicat en una excursioacute Hi afegeix una no menys significativa citacioacute de Lee (1953 110) ldquoels manuals drsquohigiene infantil explicaven a les mares que cal donar el pit als nadons com ho feien Hegravecuba i Penegraveloperdquo


Hlq jhlqe celidwn kala wra a[gousa kai kalou ejniautou (Ateneu9 VIII 60)

Hrqe hrqe celidovnahrqe ki a[llh melihdovna kavqise kai lavlhse kai gluka kelavdhse (Passow10 307)

Ha vingut ha vingut una oroneta que porta bones estacions i bons anys

Ha vingut ha vingut una oroneta ha vingut tambeacute un rossinyol srsquoha assegut i ha cantat i dolccedilament ha refilat

De fet eacutes normal que aixiacute siga perquegrave es tracta de un fet invariable i

important en tota societat agragraveria i que a meacutes a meacutes no es refereix a cap mena de mite ni de culte pagagrave que hagueacutes pogut entrar en conflicte amb el cristianisme Ara beacute confrontem-ho amb els seguumlents versos

Ena to celidovni bull Gia na gurivsei oJ hJlio bull Qevlei nekroi ciliavde bull

Qevlei ki oiJ zwntanoi bull

ki hJ [Anoixh ajkribhv qevlei douleia pollh nav jnai stou Trocouv na divnoun to ai|ma tou

Odusseva Eluvth11

Una lrsquooroneta bull El sol per a tornar bull Vol que mil morts bull

Vol que els vius bull

i la primavera cara vol molta feina siguen a les Rodes donen la seua sang

Eacutes clar que Elitis es remet al celidonismov tot aprofitant des drsquouna

perspectiva culta un motiu popular en tractar-se drsquoun poeta modern disposem de totes les dades Perograve si aquests versos haguessen estat escrits en altres circumstagravencies histograveriques ndashcom ara aquelles en quegrave es va generar la 9 Ateneu de Nagraveucratis va viure al voltant del 200 d C hem conservat quasi iacutentegra la seua enorme obra en quinze llibres Els dipnosofistes traduiumlble tambeacute per ldquoel sopar dels eruditsrdquo on suposadament narra les converses que mantenen vint-i-tres savis al llarg de diversos sopars a Roma En realitat es tracta drsquoun pretext per a presentar un gran nombre de citacions i anegravecdotes recollides per Ateneu el seu principal valor per a nosaltres eacutes la transmissioacute de fragments drsquoautors lrsquoobra dels quals srsquoha perdut 10 Els primers reculls de canccedilons demogravetiques van estar confegits i publicats per estudiosos estrangers els primers i principals van ser Fauriel (1824-25) i Passow (1860) El primer recopilador grec eacutes Politis (19696 [1914]) Per a les circumstagravencies drsquoaquesta tasca de recollida i per a les relacions entre aquesta i la configuracioacute de la consciegravencia nacional neogrega vegeu Politis (1984) 11 Concretament soacuten els quatre primers versos del cant 4 de La Passioacute del poemari drsquoElitis (1959) Nrsquohi ha la traduccioacute al catalagrave en edicioacute bilinguumle de Montantildeeacutes (1992)


canccediloacute demograveticandash tendiriacuteem sense escatir-hi massa a considerar que hi ha una clara pervivegravencia de motius sotmesos a diferents elaboracions

Com veiem doncs les coses mai no soacuten tan clares com puga pareacuteixer a primera vista hem preferit oferir al lector a tall drsquoexemple tres canccedilons demogravetiques tot fent esment del mite antic amb quegrave hom les ha relacionat i deixar que siga ell mateix qui en traga les conclusions Aquest eacutes lrsquoobjectiu de les seguumlents pagravegines

1 ΤΟ ΑΜΑΡΤΗΜΑ - EL PECAT

Mite relacionat Aquilmiddotleu i Pentesilea Aquesta reina de les amagravezones havia acudit a Troia despreacutes de la mort drsquoHegravector en auxili de Priacuteam En combat amb Aquilmiddotleu aquest la va ferir mortalment al pit dret es va enamorar drsquoella emperograve tot veient la seua gran bellesa12

Tanmateix a la tradicioacute literagraveria grega ndashno especiacuteficament mitogragraveficandash podem trobar altres episodis de necrofiacutelia Periandre tiragrave de Corint va assassinar la seua muller Melissa en un rampell de bogeria cedint a caluacutemnies de les concubines a colps drsquoescambell o a puntades de peu quan ella es trobava prenyada13 i mantingueacute relacions sexuals amb el cadagravever14

La canccediloacute proveacute de Tragravecia almenys en la versioacute que traduiumlm recollida per Zikos (1928 199-201) el Pecador eacutes el ldquoRei Alexandrerdquo en la liacutenia drsquoun seguit de narracions de lrsquoencontre a lrsquoIacutendia entre Alexandre el Gran i Talegravestria reina de les Amagravezones15

Σήμερα ψάλλουν εκκλησίες ψάλλουν τα μοναστήρια ψάλλει κrsquo η Αγιά Σοφιά με δεκαοχτώ καμπάνες Κι ο βασιλιάς Αλέξαντρος βαριά αποκοιμήθη κrsquo η μάννα του τον έλεγε και τον παρακαλούσε - Σήκω ψηλέμrsquo σήκω λιγνέμrsquo σήκώ και βασιλιά μου σήκω να πάς στην εκκλησιά και στον καλό το λόγο Σηκώθηκε ταράχτήκε σηκώθηκε πηγαίνει Μπροστά πηγαiνrsquo η μάννα του κατόπrsquo η αδερφή του μέσα στη μέση ο βασιλιάς σα μήλο μαραμένο

5

12 Les fonts per a aquest episodi miacutetic soacuten romanes o tardanes vegeu els escolis a La Iliacuteada II 220 i III 189 Higiacute Faules 112 Joan Tzetzes Fets posthomegraverics 7 s i 199 s Servi Comentaris a lrsquoEneida de Virgili I 491 i VIII 803 Diodor de Siciacutelia II 46 13 Diogravegenes Laerci I 95 14 Herogravedot III 50 sobre lrsquoassassinat i V 92 h sobre la unioacute necrofiacutelica esmentada expliacutecitament per a interpretar la declaracioacute de lrsquoespectre de Melissa que Periandre ldquohavia ficat els pans al forn fredrdquo 15 Segons afirmacioacute de Petroacutepulos recollida per Ioannu (1983 [1970] 49) antologia forccedila uacutetil pel seu estudi i comentaris


- Όταν τον είδε ή εκκλησιά σε τρεις μεριές ραγίσκε κrsquo εκεί παπάδες πόψελναv διάκοι κανοναρχούσαν ακούστηκε ψιλή φωνή πό μέσα απrsquo τ άγιο βήμα - Έξω οργή μrsquo έξω σκυλί μrsquo έξω και βασιλιά μου Κ ή μάννα του τον έλεγε και τον παρακαλούσε - Τείταν υγιέ μου πούκαμες υγιέ μrsquo και βασιλιά μου και δε σε θέλrsquo ή εκκλησία και η αγιά Σοφία - Μάννα μου βρε πνευματικό να πω τα κρίματά μου - Εγώ παιδί μrsquo πνευματικός πέ μου τα κρίματά σου πέ μου τις αμαρτίες σου να σου τις συγχωρήσω - Θυμάσαι όταν μέστειλες το πρώτο το ταξίδι Το πλήθος είτανε πολύ κι ο τόπος είταν λίγος Ολrsquo έδεσαν τους μαύρους τους σε δάφνες σε κλαδάκια κι εγώ δεσα το μαύρο μου σε μνημουργιάς κρικέλλια Κι ο μαύρος είτανε μικρός είταν και παιγνιδιάρης και παίζοντας και ρίχνοντας εσήκωσε την πλάκα και μέσα κόρη κοίτονταν τριώ μερών θαμμένη και φάνηκαν σγουρά μαλλιά και μακρυές πλεξίδες έλαμπε και το πρόσωπο καλυτερrsquo απrsquo τόν ήλιο κrsquo έσκυψα και την φίλησα στα μάτια και τα φρύδιά στα σταυρωμένα χέρια της τα κόκκινα χειλάκια - lsquoΕσύ παιδί μrsquo το κρίμα σου συχώριο δε θάχει μόνο να πάς στην ερημιά να πάς στο μοναστήρι και να νηστεύεις πάντα σου και προσευχές νά κανεις Και κείνος αποκρίνεται σαν παραπονεμένος - Σκάψτε βαθειά σκάψτε πλατιά ίσα για δυο νομάτοι να πέσrsquo ο νιός με τάρματα κrsquo ή νια με τα στολίδια

10

15

20

25

30

35

Avui psalmegen esgleacutesies psalmegen els monestirs psalmeja tambeacute Santa Sofia amb divuit campanes I el rei Aleacutexandros srsquoadormiacute profundament i la seua mare li deia i li pregava - Alccedilarsquot alt meu alccedilarsquot esvelt meu alccedilarsquot rei meu alccedilarsquot i veacutes a lrsquoesgleacutesia i a la paraula bona Es va alccedilar es va torbar es va alccedilar i sersquon va Davant va la seua mare darrere la seua germana i entremig el rei com una poma marcida Quan el va veure lrsquoesgleacutesia en tres parts srsquoesquerdagrave i entre capellans que hi psalmejaven diaques que els assistien es va sentir una veueta de dins lrsquoAltar Major - Fora ira meua fora gos meu fora rei meu I la seua mare li deia i li pregava - Quegrave fou fill meu quegrave vas fer fill meu i rei meu que no et vol lrsquoesgleacutesia i Santa Sofia - Mare meua troba un confessor per a dir-li els meus pecats - Jo et faig fill meu de confessor digues-me els teus pecats

5

10

15


digues-me les teues culpes per a perdonar-te-les - Recordes quan em vas enviar al meu primer viatge Gran era la gentada i el lloc era petit Tots van lligar els seus cavalls en llorers en branquetes i jo vaig lligar el meu cavall a les anelles drsquoun sepulcre I el cavall era jove i era enjogassat i amb jocs i saltirons va aixecar la llosa i dins jaia una xicota morta feia quatre dies i van apareacuteixer els seus cabells rulls i les llargues trenes i lluiumla el seu rostre encara meacutes que el sol i mrsquohi vaig abocar i la vaig besar als ulls i a les celles a les mans encreuades als seus menuts llavis rojos - Tu fill meu el teu pecat no tindragrave perdoacute nomeacutes si tersquon vas a lrsquoerm tersquon vas al monestir i si fas per sempre meacutes dejuni i oracions I ell hi va respondre com queixant-se - Caveu fondo caveu ample que dues persones cagravepiguen i hi caiga el jove amb les seues armes i la jove amb les joies16

20

25

30

35

2 ΤΟΥ ΜΑΥΡΙΑΝΟΥ ΚΑΙ ΤΗΣ ΑΔΕΡΦΗΣ ΤΟΥ - CANCcedilOacute DE MAVRIANOacuteS I DE LA SEUA GERMANA

Mite relacionat Ixiacuteon casat amb Dia assassina el seu sogre Deioneu quan aquest li reclama els presents que li havia promegraves com a dot en cagravestig per aquest crim contra un familiar eacutes atacat per la follia Ninguacute no gosa purificar Ixiacuteon fins que Zeus se nrsquoapiada i el guareix perograve Ixiacuteon gran desagraiumlt se sent atret per Hera i intenta violar-la Aleshores Zeus o la mateixa Hera segons altres fonts17 confegeix amb un nuacutevol un espectre amb la seua forma que la substitueix de la unioacute drsquoIxiacuteon i aquest fantasma naixen els Centaures Zeus aleshores imposa a Ixiacuteon el seu famoacutes cagravestig deixar-lo lligat a una roda en flames que gira perpegravetuament

Traduiumlm la versioacute drsquoEsmirna del recull de Politis (1989 124-127) pels personatges i pels noms tambeacute srsquohi pot distingir influegravencia acriacutetica

16 Independentment de lrsquoorigen del motiu ens trobem davant drsquoun cas de necrofiacutelia en quegrave al capdavall lrsquoelement viu eacutes atret pel mort Les relacions entre vius i morts soacuten un tema recurrent de la canccediloacute demogravetica la seua variant meacutes coneguda eacutes la canccediloacute del germagrave mort que ix de la tomba per a anar a cercar la germana casada en terres llunyanes i portar-la a la mare en acompliment drsquouna promesa Hom pot acudir per a aquesta canccediloacute en concret a Melero (1988 277-88) una bona traduccioacute espanyola 17 Quant a les fonts del mite drsquoIxiacuteon Euriacutepides va escriure una tragegravedia amb el tiacutetol Ixiacuteon avui perduda en resten alguns fragments En concret per a lrsquoepisodi de lrsquointent de violacioacute drsquoHera vegeu Apolmiddotlodor Epiacutetome I 20 Apolmiddotloni de Rodes Argonagraveutiques III 62 Diodor Siacutecul IV 69 Lluciagrave Diagravelegs dels deacuteus VI (i escolis) Estraboacute IX 5 19 i Higiacute Faules 14 i 62


Εδά τραπέζι νόμορφο με καμουχά στρωμένο Ο βασιλιάς κιrsquo ο Μαυριανός κιrsquo ο Μικροκωσταντϊνος αντάμα τρώγαν κrsquo έπιναν lsquoς του πλάτανου τη ρίζα Κιrsquo αθιβολαίς δεν είχανε κιrsquo αθιβολαίς εφέραν απάνω για τοις όμορφαις και για τοις τιμημέναις Εκεϊ έφερε κιrsquo ο Μαυριανός παίνεμα τς αδερφής του ldquoΩσάν το ρόδο τrsquo ανοιχτό το μανουσάκι τάσπρο έχω κrsquo εγώ μιαν αδερφή μrsquo αλήθεια δεν πλανειέταιrdquo Κιrsquo ο βασιλιάς σαν τάκουσε γυρίζει και του λέει ldquoΑν την πλανέσω Μαυριανέ τι στοίχημα θα χάσης -Αν την πλανέσης βασιλιά πάρε μου το κεφάλι μα πάλι κιrsquo α δεν πλανεθή τι είναι το στοίχημά σου -Βάνω το βασιλίκι μου με τη χρυσή κορώναrdquo Εννιά μουλάρια εφόρτωσε νασήμι και λογάρι της Αρετής τα προβοδά με τον επιστολάρη ldquoΚαλό lsquoς το νιο που τά φερε να ζήση οπού τα στέλνει ο Μαυριανός νά ναι καλά και θα τα ξαντιμέψη -Ο ρήγας που σrsquo αγάπησε ξαντίμεμα δε θέλει μόνrsquo τά στειλε για να σε ιδή δυο λόγια να σου κρίνη -Άμε χαιρέτα μού τονε κιrsquo όποτε θέλη ας έρθηrdquo Άκουσε η κόρη τους σκοπούς την πονηριά γνωρίζει τα χέρια της κάνει σταυρό lsquoς της βάγιας της πηγαίνει Εσύ είσαι βάγια η μάννα μου εσύ είσαι κrsquo η αδερφή μου εσύ πρωταξαδέρφη μου τώρα να με τίμησης Έλα βάγια μου συ κυρά κrsquo εγώ βάγια δική σου έμπα βάγια lsquoς την κάμαρη κrsquo εγώ lsquoς το μαγερειό σου τα ρούχα μου τα νυφικά εσένα να τα δώσω την κλίνη μου τη νυφικιά εσένα να τη στρώσω κιrsquo ότι σου κάνει ο βασιλιάς όλα να τα πομείνης το χάρισμα του βασιλιά δικό σου νrsquo απομείνη -Εγώ βάγια γεννήθηκα και βάγια θα πεθάνω και βάγια θα τον αρνηστώ τον κόσμο τον απάνω ldquo Σταυρό δένει τα χέρια της lsquoς τη δούλα της πηγαίνει ldquoΔούλα χρυσή δούλα αργυρή δούλα μrsquo αγαπημένη για βγάλε συ τα ρούχα σου και βάλε τα δικά μου και σύρε νύχτα πλάγιασε lsquoς την ιδική μου κλίνη βραδύ θενά ρθη ο βασιλιάς να κοιμηθήτε αντάμα -Εγώ δούλα γεννήθηκα κιrsquo ότι μου πής θα κάμω δω μου κυρά τα ρούχα σου και πάρε τα δικά μου ldquoΠαίρνει η κυρά τα ρούχα της και βάνει τα δικά της της δένει την πλεξούδα της με το μαργαριτάρι της βάνει και lsquoς το δάχτυλο νόμορφο δαχτυλίδι της στρώνει το κρεβάτι της με τα χρυσά σεντόνια και βάνει για προσκέφαλο τάστρα με το φεγγάρι ldquoΔούλα κιrsquo αν είσαι δούλα μου κιrsquo αν είμαι εγώ δίκη σου ότι σου κάμη ο βασιλιάς όλα να τα πομείνεις

5

10

15

20

25

30

35

40

45


κιrsquo α σου μιλήση μη μιλής κιrsquo αν κρίνει μην του κρίνηςrdquo Ακόμη ο λόγος έστεκε κιrsquo ο βασιλιάς προβαίνει με σείσμα και με λύγισμα τη σκάλα νανεβαίνει κιrsquo από το χέρι την αρπά lsquoς την κάμερα τη βάνει Από βραδύς επαίζανε με γέλοια με κανάκια και μέσα τα μεσάνυχτα και τοις γλυκαίς αυγίτσαις της παίρνει από το δάχτυλο τrsquo ώριο το δαχτυλίδι κόβει και την πλεξούδα της με το μαργαριτάρι και παίρνει τα και βάνει τα lsquoς ολόχρυσο μαντήλι Και την αυγή χαρούμενος lsquoς το φόρο κατεβαίνει ldquoΓεια σας χαρά σας άρχοντες κιrsquo όλο ταρχοντολόγι Πού είνrsquo τονε αυτός ο Μαυριανός ο πολυπαινεσιάρης πόχει την τίμια ναδερφή πrsquo αλήθεια δεν πλανειέται Εδώ είναι τα σημάδια μου εδώ κrsquo η απόφαση μουrdquo Επήρανε το Μαυριανό να παν να τον κρεμάσουν ldquoΦέρτε την αδερφούλα μου για την απόφαση μουrdquo Μαντάτα πάνε κrsquo έρχουνται lsquoς της Αρετής την πόρτα lsquoς το φόρο για να κατεβή τι ο Μαυριανός χαλειέται Εντύθηκε στολίστηκε lsquoς το φόρο κατεβαίνει Χίλιοι κρατούν το φόρεμα χίλιοι τον καμουχά της τριακόσιοι το μαγνάδι της να μην την κάψη ο ήλιος ldquoΓεια σας χαρά σας άρχοντες κιrsquo όλο ταρχοντολόγι Αυτόνε με τα κόκκινα ποτέ μου δεν τον είδα -Δε μrsquo είδες δε με γνώρισες μια χιλιοπομπεμένη που ψες εβραδιαστήκαμε lsquoς ένα προσκεφαλάδι Από βραδύς επαίζαμε με γέλοια με κανάκια και μέσα τα μεσάνυχτα και τοις γλυκειαίς αυγίτσαις της κόβω την πλεξούδα της με το μαργαριτάρι της παίρνω από το δάχτυλο τrsquo ώριο το δαχτυλίδιrdquo Σειέται λυγειέται η λυγερή γεμίζει η γης λουλούδια ldquoΠοιανής λείπει η πλεξούδα της με το μαργαριτάριrdquo Και πάλι ματασείστηκε γεμίζει η γης ζαφείρια ldquoΠοιανής από το δάχτυλο λείπει το δαχτυλίδιrdquo Για ιδέτε σεις οι άρχοντες κιrsquo όλο ταρχοντολόγι λείπει το δαχτυλίδι μου και τα σγουρά μαλλιά μου ή λείπει από τα μάγουλα η ροδοκοκκινάδα ετότες να τον πνίξετε το Μαυριανό lsquoς τη φούρκα κrsquo εμέ τρίδιπλη βάλετε εις το λαιμό καδένα Μα σένα δε σου πρέπει πιο νά χης το βασιλίκι Με τη δουλεύτρα μου έπεσες και δούλος μου λογάσαι και πάρε το μουλάρι μας να πάς να φέρης ξύλαrdquo

50

55

60

65

70

75

80

85

Heus aciacute bella taula amb vellut de fil drsquoor parada El rei i Mavrianoacutes i el petit Konstantinos plegats menjaven i bevien vora lrsquoarrel del plagravetan I conversa no tenien i conversa lligaren


sobre les boniques i sobre les honrades Alliacute va fer Mavrianoacutes lloanccedila de sa germana - Com la rosa oberta el jonquill blanc tinc jo una germana i cert que seduir no es deixa I el rei quan ho va sentir es gira i li diu - Si la seduiumlsc Mavrianoacutes quina penyora perdragraves - Si la sedueixes rei el meu cap pots prendre Perograve si no es deixagraves seduir quina eacutes la teua penyora - Hi pose el meu regne i drsquoor ma corona Va carregar nou mules drsquoargent i de riqueses i a Aretiacute18 ho envia amb el missatger - Benhaja el xicot que ho ha portat que visca alliacute drsquoon ho envia benhaja tambeacute Mavrianoacutes i que li ho rescabale - El rei que de tu srsquoha enamorat rescabalament no en vol nomeacutes ho ha enviat per a veurersquot i dues raons preguntar-te - Veacutes i saludarsquol i quan vulgui que vinga Sentiacute la jove les intencions la malvestat coneix de ses mans en fa creu i va a veure la seua dida - Tu ets dida com ma mare tu ets com ma germana tu cosina germana meua ara un favor mrsquohas de fer Vine dida i tu seragraves senyora i jo la teua dida entra dida a la meua cambra i jo al teu guisador la meua roba de nuacutevia a tu te la donareacute el meu llit de nuacutevia per a tu el parareacute i allograve que et faccedila el rei tot ho hauragraves drsquoendurar i lrsquoobsequi del rei que per teu quede - Jo dida vaig nagraveixer i dida he de morir i com a dida he de negar el moacuten de dalt En creu lliga ses mans i va a la seua serva - Serva drsquoor serva drsquoargent serva meua estimada au llevarsquot la teua roba i posarsquot la meua i vine de nit al meu llit a jaure de nit vindragrave el rei per a quegrave dormiu plegats - Jo serva vaig nagraveixer i allograve que em digues fareacute doacutenarsquom senyora la teua roba i pren la meua Pren la senyora sa roba i es posa la drsquoella li lliga la seua trena amb passador de perles li posa a meacutes al dit un bonic anell li para el seu llit amb els llenccedilols daurats i per coixiacute li posa els estels amb la lluna - Serva si ets serva meua i si soacutec jo ta senyora allograve que et faccedila el rei tot ho hauragraves drsquoendurar i si et parla no li parles i si et pregunta no responguesrdquo

5

10

15

20

25

30

35

40

45

18 Antropogravenim significatiu ldquoVirtutrdquo


La paraula enlaire encara i aixograve eacutes que el rei hi arriba amb trontoll i amb frisanccedila lrsquoescala que puja i per la magrave lrsquoagarra i a la cambra la porta Des que fou nit jugaven amb rialles i cariacutecies i passada mitjanit i amb els dolccedilos llostreigs li pren del dit el bonic anell i li talla la trena amb el fermall de perles i ho pren i ho posa en un mocador tot daurat I a lrsquoalba ben content a la placcedila baixa - Bon dia i millor hora senyors i tota noblesa On eacutes aquest Mavrianoacutes el de moltes lloances que teacute la germana honrada i cert que seduir no es deixa Aciacute soacuten els meus senyals aciacute hi ha el que he de dirrdquo Han pres Mavrianoacutes i van a penjar-lo - Porteu la meua germaneta per al que jo he de dir Missatges van i veacutenen a la porta drsquoAretiacute que baixe a la placcedila que van a matar Mavrianoacutes Srsquoha vestit srsquoha ornat i a la placcedila baixa Mil li sostenen el vestit mil son vellut amb fil drsquoor tres-cents el seu dosser que no la creme el sol - Bon dia i millor hora senyors i tota noblesa Aquest vestit de roig19 mai no lrsquohe vist - No mrsquohas vist no mrsquohas conegut digna de mil picotes que aquesta nit lrsquohem passada en un mateix coixiacute Des que fou nit jugagravevem amb rialles i cariacutecies i passada mitjanit i amb els dolccedilos llostreigs li talle la trena amb el fermall de perles li prenc del dit el bonic anellrdquo Es balanceja en son pas lrsquoesvelta srsquoomple de flors la terra20 - A qui li manca la trena amb el fermall de perles I de nou srsquoha balancejat srsquoomple de safirs la terra - A qui li manca del dit lrsquoanell Vegeu vosaltres senyors i tota noblesa que em manca lrsquoanell o els meus cabells arrissats o em manca de les galtes la vermellor de la rosa Si eacutes aixiacute escanyeu Mavrianoacutes a la forca i a mi poseu-me al coll una doble triple cadena Perograve a tu no trsquoescau ja tenir el regne Amb la meua serva has caigut i per serf meu et comptes i pren el nostre mul i veacutes a portar llenyardquo

50

55

60

65

70

75

80

85

19 El rei que a la tradicioacute demogravetica hom identifica amb el color roig la porpra dels emperadors 20 Hom suposa que amb un moviment de cap es deixa solta la cabellera i cauen a terra les flors que li lrsquoadornen De la mateixa manera al v 78 amb els safirs dels anells


3 ΝΕΑ ΧΑΡΙΖΕΙ ΧΡΟΝΙΑ ΑΠrsquoΤΗ ΖΩΗ ΤHΣ - UNA JOVE DOacuteNA ANYS DE VIDA

Mite relacionat Admet i Alcestis Admet rei de Feres ha de morir perograve Apolmiddotlo ha intercedit per ell davant les Moires i aquestes han permegraves que els seus pares o la seua dona puguen fer-li un present drsquoanys de vida els pares no srsquohi avenen perograve la seua muller Alcestis siacute al capdavall Hegraveracles salvaragrave aquesta de la mort21

La versioacute que traduiumlm proveacute del Mar Negre i teacute una certa influegravencia acriacutetica sobretot al principi quan Iannes repta Caront22 a combat singular23

Ο Γιάννες ο Μονόγιαννες κι ο μοναχόν ο Γιάννες ο Γιάννες ετοιμάσκεται να φτάγrsquoχαράν και γάμους Χάροςrsquoς σήμ πόρταν έστεκεν κι ατόναν φοβερίζει - Χάρε μrsquo κι απόθεν έρχεσαι και πας συγχαρεμένος - Έρθα να παίρω τημ ψυχή σrsquo και πάγω χαρεμένα - Χάρε μrsquo έλrsquoας παλεύουμεrsquoς σο χάλκενον τrsquoαλώνιν αν εν και το νικάς μrsquoεσύ έπαρrsquoτήμ ψrsquoσrsquoημ μrsquoκαι δέβα αν εν και το νικίεσαι θα φτάγω γω τογ γάμον - Εμέν αδά που έστειλεν πας κι είπεν φα και πία πας κι είπεν έβγα πάλεψονrsquoς το χάλκενον τrsquoαλώνιν Εμέν αδά που έστειλεν ψυχήν έπαρrsquoκαι έλα - Παρακαλώ σε Χάρε μου Θεού παρακαλίαν εχώ καιρόν να σrsquoαίρουμαι μουράτια να πλερώνω εμέν ζωήν για χάριξον ας φτάγω γω τογ γάμον - Εμέν αδά που έστειλεν πας κι είπεν φα και πία πας κι είπεν κάθrsquoκα πέρμεσον πότε θα φτάς τον γάμο σrsquo εμέν πrsquoέστειλεν είπε με ψυχήν έπαρrsquoκαι έλα - Αγ Γιώρη μrsquo πρόφταrsquoς το Θεόν τον Γιάννεν κι άλλα χρόνια Αγ Γιώρς ευθύς επρόφτασενrsquoς τα επουράνrsquoεξέβεν παρακαλεί τον ποιητήν τον Γιάννεν κι άλλα χρόνια - ΄Αγτrsquoάμε πε τον κύρην ατrsquo θα ζει τριάντα χρόνια ας δει τrsquoεμσά τον Γιάννεν ατ κι ας παγrsquoνα στεφανούται - Κέρδε μrsquo αφέντη μrsquo κέρδε με ο Χάρον μη καρδαίνrsquoμε

5

10

15

20

21 Tot i que Friacutenic va representar ja una tragegravedia basada en aquest mite la conformacioacute drsquoaquest correspon a la tragegravedia conservada drsquoEuriacutepides Alcestis Vegeu tambeacute Higiacute Faules 51 Diodor de Siciacutelia IV 52 2 i Apolmiddotlodor Biblioteca I 9 15 22 La forma antiga drsquoaquest nom Cavrwn pertanyent a la 3ordf declinacioacute ha canviat de flexioacute de vegades trobem Cavronta masculiacute de la 1ordf declinacioacute que seria lrsquoevolucioacute meacutes esperable tanmateix la tradicioacute popular lrsquoha transformat en Cavro masculiacute de la 2ordf declinacioacute Tot i que drsquohabitud transliterem els noms del neogrec ens sembla que escau mantenir la transcripcioacute catalana del grec clagravessic Caront per la forccedila expressiva que conteacute 23 Al Cant de Basili Digeniacutes Akritas tant en versioacute culta com popular lrsquoheroi mor al llit de malaltia acompanyat per la seua muller perograve les canccedilons acriacutetiques desenvolupen una mort meacutes heroica i adient a un cavaller venccedilut en combat per Caront En veurem un exemple meacutes endavant


- Υιέ μου πως κερδαίνω σε Χάρος να μη κερδαίνrsquoσε - Δος μrsquoας τα χρόνια σrsquoτα πολλά Χάρος να μη κερδαίνrsquoμε - Εγώ ας τα χρόνια μrsquoτα πολλά ημέρανrsquoκι δανείζω - Παρακαλώ σrsquo Άγ Γιώρη μου Θεού παρακαλίας Άγ Γιώρη μrsquo πρόφταrsquoς το Θεόν τον Γιάννεν κι άλλα χρόνια Είπα το και τον κύρην μου εμέν χρόνιαrsquoκrsquoεδώκεν Άγ Γιώρς οπίσrsquoεγύρισεν lsquoς τα επουράνrsquoεξέβεν παρακαλεί τον ποιητήν τον Γιάννεν κι άλλα χρόνια - Αμέ να λες την μάναν ατrsquo θα ζει τριάντα χρόνια ας δει τrsquoεμσά τον Γιάννεν ατς ας πάγrsquoνα στεφανούται - Κέρδε με μάνα μrsquo κέρδε με ο Χάρον μη κερδαίνrsquoμε - Υιέ μrsquo πώς να κερδαίνω σε Χάρος να μη κερδαίνrsquoσε - Δος μrsquoας τα χρόνια σrsquoτα πολλά Χάρος να μη κερδαίνrsquoμε - Εγrsquoας τα χρόνια μrsquoτα πολλά τριχάρινrsquoκι δανείζω - Παρακαλώ σrsquo Άγ Γιώρη μου Θεού παρακαλίας Άγ Γιώρη μrsquo πρόφταrsquoς τον Θεόν τον Γιάννεν κι άλλα χρόνια Είπα το γω την μάναν μου ατέ χρόνιαrsquoκrsquoεδώκεν Άγ Γιώρς οπίσrsquoεγύρισεν lsquoς τα επουράνrsquoεξέβεν παρακαλεί τον ποιητήν τον Γιάννεν κι άλλα χρόνια - Αμέτεrsquoπε την κάλην ατrsquo θα ζει τριάντα χρόνια ας δει ατόν τrsquoεμσά να ζει να πάγrsquoνα στεφανούται - Κέρδε με κάλη μrsquo κέρδε με κι ο Χάρον μη κερδαίνrsquoμε δος ας τα χρόνια σrsquoτα καλά Χάρος να μη κερδαίνrsquoμε - Τrsquoεμά τα χρόνια σrsquoτα καλά εμέν κι εσέν κανίνταν Ο Γιάννες κάμει την χαράν ο Γιάννες κάμνrsquoτον γάμον

25

30

35

40

45

Iannes Monoiannes Iannes el fill uacutenic Iannes es prepara per a fer festa de noces Caront es planta a la seua porta i lrsquoesgarrifa - Caront meu drsquoon veacutens que vas tan content - Vinc a endur-me la teua agravenima i ho faig ple de joia - Caront meu anem a combatre al rogle del bronze i si eacutes que em guanyes tu pren la meua agravenima i ves-tersquon i si eacutes que ets venccedilut fareacute jo les meues noces - Qui mrsquoha enviat aciacute creus que em va dir menja i beu creus que em va dir ldquoVes a combatre al rogle del bronzerdquo Mrsquoha enviat aciacute ldquoPren-li lrsquoagravenima i vinerdquo - Et pregue Caront meu com si de Deacuteu fos suacuteplica temps abans que em prengues per a acomplir els meus desitjos fes-me present de la vida per a fer les meues noces - Qui mrsquoha enviat aciacute iquestcreus que em va dir menja i beu creus que em va dir ldquoSeu i esperardquo fins que fesses les teues noces en enviar-me aciacute em digueacute ldquoPren-li lrsquoagravenima i vinerdquo - Sant Jordi ves davant Deacuteu i demana meacutes anys per a Iannes Sant Jordi al punt va marxar i va pujar cel amunt prega al faedor meacutes anys per a Iannes

5

10

15

20


- Corre a dir-li al seu pare que viuragrave trenta anys que li done la meitat al seu Iannes perquegrave vaja a casar-se - Acorrersquom senyor meu acorrersquom per a quegrave Caront no em guanye - Fill meu com trsquohe drsquoacoacuterrer perquegrave Caront no et guanye - Doacutenarsquom dels teus molts anys perquegrave Caront no em guanye - Jo dels meus molts anys no et faig preacutestec ni drsquoun dia - Per favor Sant Jordi meu prega a Deacuteu Sant Jordi meu demana a Deacuteu meacutes anys per a Iannes Li ho he dit al meu pare i drsquoanys no me nrsquoha donat Sant Jordi tornagrave enrere va pujar cel amunt prega al faedor meacutes anys per a Iannes - Digues a la seua mare que viuragrave trenta anys que done la meitat al seu Iannes perquegrave vaja a casar-se - Acorrersquom mare meua acorrersquom perquegrave Caront no em guanye - Fill meu com trsquohe drsquoacoacuterrer perquegrave Caront no et guanye - Doacutenarsquom dels teus molts anys perquegrave Caront no em guanye - Jo dels meus molts anys ni drsquoun pegravel no et faig preacutestec - Per favor Sant Jordi meu a Deacuteu prega Sant Jordi meu demana a Deacuteu meacutes anys per a Iannes Li ho he dit a la meua mare i drsquoanys no me nrsquoha donat Sant Jordi tornagrave enrere va pujar cel amunt prega al faedor meacutes anys per a Iannes - Que vaja a dir-ho a la seua estimada que viuragrave trenta anys que lirsquon done a viure la meitat perquegrave es case - Acorrersquom estimada meua acorrersquom i que Caront no em guanye doacutenarsquom dels teus bells anys perquegrave Caront no em guanye - Els meus bells anys per a tu i per a mi fan prou Iannes fa la festa Iannes fa les noces

25

30

35

40

45

LA FIGURA DE CARONT I LrsquoHADES

Caront apareix en una gran quantitat de canccedilons demogravetiques com era drsquoesperar teacute un paper especialment important als moirolovgia ldquoplanysrdquo canccedilons de lament per una mort probablement el millor estudi al respecte eacutes el de Saunier (1999) Eacutes especialment interessant el manteniment del nom de lrsquoAntiguitat24 quan com hem vist les canccedilons demogravetiques en quegrave podem veure un mite antic conserven una situacioacute un argument perograve rarament un nom

Ara beacute vegem en quina mesura la caracteritzacioacute del Caront de lrsquoAntiguitat es correspon amb el de la tradicioacute demogravetica un bon resum nrsquoeacutes el de Sempere (1997 195-198) Val a dir en primer lloc que Caront sembla haver estat una figura mitologravegica molt antiga perograve el seu tractament

24 Vegeu nota 20


literari eacutes escagraves en egravepoca clagravessica i relativament tardagrave Apareix com un vell esparracat lleig i barbut que governa una barca negra en la qual lrsquoagravenima del mort travessa lrsquoAqueront per arribar a lrsquoHades ha de pagar-li un ogravebol per aquest servei tot i ser lrsquoagravenima del mort qui rema Al capdavall es tracta drsquoun paper de transportista no ha estat el causant de la mort ni gaudeix amb aquesta nomeacutes fa la travessia de lrsquoAqueront i tot i que el seu comportament amb les agravenimes eacutes meacutes aviat esquerp no els imposa cap mena de cagravestig25 Tanmateix tenim coneixement drsquoun Caront etrusc de serps per cabells i armat amb una maccedila que clarament desenvolupa un paper meacutes actiu eacutes el ldquogeni de la mortrdquo el seu causant26

Potser aquesta era una figura meacutes adient a les creences populars sobre la mort el fet eacutes que a les canccedilons demogravetiques meacutes antigues com ara les acriacutetiques o la que hem vist anteriorment Caront manteacute el caragravecter drsquointermediari subaltern fatal perograve desapassionat tant si accepta com si no un combat singular amb el futur mort que al capdavall teacute guanyat drsquoavantmagrave vegem a tall drsquoexemple la seguumlent canccediloacute demogravetica recollida per Politis (1989 116-118)

Ο ΘΑΝΑΤΟΣ ΤΟΥ ΔΙΓΕΝΗ - LA MORT DE DIGENIacuteS

Τρίτη εγεννήθη ο Διγενής και Τρίτη θα πεθάνη Πιάνει καλεί τους φίλους του κιrsquo όλους τους αντρειωμένους νά ρθη ο Μηνάς κιrsquo ο Μαυραϊλής νά ρθη κιrsquo ο γιος του Δράκου νά ρθη κιrsquo ο Τρεμαντάχειλος που τρέμει η γη κιrsquo ο κόσμος Κrsquo επήγαν και τον ηύρανε lsquoς τον κάμπο ξαπλωμένο Βογγάει τρέμουν τα βουνά βογγάει τρέμουν οι κάμποι -Σαν τι να σrsquo ηύρε Διγενή και θέλεις να πεθάνης -Φίλοι καλώς ωρίσατε φίλοι κιrsquo αγαπημένοι συχάσατε καθήσατε κrsquo εγώ σας αφηγειέμαι Της Αραβίνας τα βουνά της Σύρας τα λαγκάδια που κει συνδυό δεν περπατούν συντρείς δεν κουβεντιάζουν παρά πενήντα κrsquo εκατό και πάλε φόβο νέχουν κrsquo εγώ μονάχος πέρασα πεζός κιrsquo αρματωμένος με τετραπίθαμο σπαθί με τρεις οργυαίς κοντάρι

5

10

25 Entre les fonts gregues sorpregraven que la meacutes antiga siga cogravemica es tracta drsquoAristogravefanes a la comegravedia Les granotes 180-270 on srsquoescenifica la travessia de lrsquoAqueront a la barca de Caront on rema lrsquoagravenima del mort i en aquest cas Dioniacutes Diodor Siacutecul I 92 fa referegravencia al possible origen egipci del nom i del mite i Pausagravenias X 28 2 descriu una pintura de Polignot que representava el descens drsquoOdisseu a lrsquoHades i on apareixia Caront com un vell ja a lrsquoEdat Mitjana Eustaci als Comentaris a la Iliacuteada I 27 13 relaciona el nom amb el verb caivrw i als Comentaris a lrsquoOdissea I 391 12-13 es refereix al color negre de la barca i al caragravecter monstruoacutes de Caront Quant a les fonts romanes Virgili Eneida VI 299 i el seu comentarista Servi ad locum 26 Vegeu Daremberg amp Saglio (1877-1919) s v ldquoInferirdquo i ldquoEtrurierdquo


Βουνά και κάμπους έδειρα βουνά και καταράχια νυχτιαίς χωρίς αστροφεγγιά νυχτιαίς χωρίς φεγγάρι Και τόσα χρόνια πού ζησα δω lsquoς τον απάνου κόσμο κανένα δε φοβήθηκα από τους αντρειωμένους Τώρα είδα έναν ξυπόλυτο και λαμπροφορεμένο πόχει του ρίσου τα πλουμιά της αστραπής τα μάτια με κράζει να παλέψωμε σε μαρμαρένια αλώνια κιrsquo όποιος νικήση από τους δυο να παίρνη την ψυχή τουrdquo Κrsquo επήγαν κrsquo επαλέψανε lsquoς τα μαρμαρένια αλώνια κιrsquo όθε χτυπάει ο Διγενής το αίμα αυλάκι κάνει κιrsquo όθε χτυπάει ό Χάροντας27 το αίμα τράφο κάνει

15

20

25

Dimarts va nagraveixer Digeniacutes i dimarts ha de morir Pren i crida els seus amics i tots els valerosos que vinga Minagraves i Mavrailiacutes que vinga el fill de Drakos que vinga Tramantagravekhilos que fa tremolar terra i gent I hi anaren i el trobaren a la plana esteacutes Udola tremolen les muntanyes udola tremolen les planes - Quegrave eacutes aixograve que trsquoha trobat i vas a morir-te - Amics benvinguts amics i estimats assossegueu-vos seieu i jo us fareacute recompte DrsquoAragravebia les muntanyes de Siacuteria les valls que dos a dos no hi caminen tres a tres no hi conversen sinoacute cinquanta i cent i encara aixiacute por tenen i jo tot sol hi vaig passar a peu i amb les meues armes amb espasa de quatre pams amb llanccedila de tres braces Muntanyes i planes vaig colpejar muntanyes i cascades nits sense estrelles nits sense lluna I tants anys que he viscut aciacute al moacuten de dalt cap dels valerosos mai no mrsquoha fet por Ara he vist un de descalccedil vestit de brillants robes que teacute del linx els adorns del llampec els ulls em crida a combatre en rogles de marbre i qui venceragrave de tots dos prendragrave la seua agravenima I van anar a combatre als rogles de marbre i on fereix Digeniacutes la sang fa un solc i on fereix Caront la sang fa una rasa

5

10

15

20

25 En canccedilons meacutes recents emperograve com ara molts moirolovgia Caront

pareix complaurersquos en la seua funcioacute ndashfins i tot amb detalls esgarrifosos i

27 No hi apareix la forma Cavro sinoacute Cavronta lrsquoevolucioacute meacutes regular des de la forma antiga Cavrwn recordeu la nota 20


crueltats innecessagraveries com mostra Saunier (1999 361)28ndash i actuar per progravepia iniciativa Caront ix de caccedila i de fet hom lrsquoanomena kunhgov ldquocaccediladorrdquo ndashamb la variant de corsarindash i contra ell preveacute fins i tot la seua mare com en aquest moirolovgi de Ruacutemeli recollit per Saunier (1999 384-385)

Του Χάρου η μάνα χούγιαξεν από ψηλή ραχούλα - Μαζώξτε νιές τους άντρες σας μανάδες τα παιδιά σας τrsquoεβγήκε ο γυιός μου κυνηγός δεν κυνηγάει αλάφια μόνrsquoκυνηγάει νιούς και νιές ποrsquoχουν τα μαύρα μάτια πιάνει τους νιούς απrsquoτα μαλλιά τις νιές απrsquoτις πλεξίδες δένει και τα μικρά παιδιά απrsquoτην ουρά τrsquoαλόγου

5

De Caront la mare crida des drsquoalta carena - Aplegueu xicotes els vostres homes mares els vostres fills que ha eixit el meu fill de caccedila i no caccedila ceacutervols nomeacutes caccedila xicots i xicotes que tenen els ulls negres pren els xicots pels cabells les xicotes per les trenes i lliga els xiquets menuts a la cua del cavall

5

El darrer vers ens doacutena un altre element de caracteritzacioacute de Caront eacutes

genet Aixograve srsquoadiria al Caront acriacutetic perograve meacutes aviat sembla que a cavall haja assumit la funcioacute que en lrsquoAntiguitat expressa lrsquoepiacutetet yucopompov ldquoconductor drsquoagravenimesrdquo en alguna ocasioacute atribuiumlt al mateix Caront29 perograve meacutes sovint propi drsquoHermes30 Aixiacute apareix muntat com a guardiagrave i conductor de grans caterves drsquoagravenimes que recorden corrues de presoners aixiacute en aquest moirolovgi recollit per Politis (1989 244)31

Τί είναι μαύρα τα βουνά και στέκουν βουρκωμένα Μην άνεμος τα πολεμά μήνα βροχή τα δέρνει Κιrsquo ουδrsquo άνεμος τα πολεμά κιrsquo ουδέ βροχή τα δέρνει μόνε διαβαίνrsquo ο Χάροντας με τους αποθαμένους

28 En aquesta mostra de Saunier (1999 392-400) resulten especialment interessants les ldquoconstruccionsrdquo de Caront una casa un jardiacute un palau un vaixell on per materials utilitza els cadagravevers 29 Precisament a Euriacutepides Alcestis 361 30 Vegeu Diodor Siacutecul I 96 Plutarc Raoacute drsquoamor 758 b 3 Cornut Sobre la natura dels deacuteus 22 7 Porfiri de Tir Quumlestions homegraveriques relatives a lrsquoOdissea 24 1 ss (tot citant Aristarc) i Eusebi Preparacioacute evangegravelica X 8 5 (repeteix el que diu Diodor Siacutecul sobre lrsquoorigen egipci de la funcioacute de yucopompov drsquoHermes) Lrsquoestudi clagravessic sobre el tema eacutes el de Kereacutenyi (1945) 31 Especialment criticat per Saunier (1999 383) que assegura preferir el text de Fauriel reproduiumlm aquest doncs amb les correccions de Saunier perograve les diferegravencies no soacuten significatives


σέρνει τους νιους απrsquoεμπροστά τους γέροντας κατόπι τα τρυφερά παιδόπουλα στην σέλλrsquo αραδιασμένα Παρακαλούν οι γέροντες κrsquo οι νέοι γονατίζουν -Χάρε μου κόνεψrsquo σε χωριό κόνεψrsquo σε κρύα βρύση να πιουν οι γέροντες νερό κrsquo οι νέοι να λιθαρίσουν και τα μικρά παιδόπουλα να μάσουν λουλουδάκια -Κrsquo ουδrsquo εις χωριό κονεύωrsquo γώ κrsquoουδέ σε κρύα βρύση έρχοντrsquo οι μάννες για νερό γνωρίζουν τα παιδιά των γνωρίζονται τrsquo αντρόγενα και χωρισμό δεν έχουν

5

10

Per quegrave estan negres les muntanyes i srsquoalcen entelades No les combat cap vent Cap pluja no les assota Ni vent les combat ni pluja les assota nomeacutes hi travessa Caront amb els morts arrossega els joves per davant els vells darrere els tendres xiquets a la sella arrenglerats Preguen els vells i els joves srsquoagenollen - Caront meu aturarsquot en un poble aturarsquot en una font freda que beguen els vells aigua que els joves srsquoasseguen en una pedra i que els xiquets menuts cullen floretes - No mrsquoature jo en cap poble ni en cap font freda veacutenen les mares per aigua coneixen els seus fills es coneixen les parelles i no hi ha mans per separar-los

5

10

En aquest mateix sentit podem dir que a les canccedilons acriacutetiques o amb

influegravencia acriacutetica Caront eacutes un enviat de Deacuteu ndashper aixograve Sant Jordi el seu contrapunt pot intercedir davant drsquoaquestndash en tant que als moirolovgia Deacuteu virtualment desapareix Caront eacutes una mena de Deacuteu absolut de la mort A la canccediloacute demogravetica com a expressioacute drsquoallograve que podem dir-ne ldquoideologia popularrdquo aquesta ldquoespecialitzacioacute absolutardquo de Caront evita segons Kondogiorgis (1985 84) una contradiccioacute com a representant del mal salva el Bon Deacuteu de la responsabilitat de la mort i dels mals a quegrave lrsquohome es troba sotmeacutes al llarg de la vida

Finalment la destinacioacute de Caront i de les agravenimes que mena eacutes un ldquomoacuten dels mortsrdquo en el qual tampoc no hi ha cap detall que ni de lluny recorde el cel cristiagrave com a lloc o estat de premi sinoacute que ens trobem persistent i quasi immutable lrsquoInfern antic enteacutes simplement com a regne dels morts sovint amb conservacioacute del nom es denomina vAdh el mot antic o beacute Kavtw Kovsmo i es defineix precisament a negatiuo i per lrsquoabsegravencia hi manca tot allograve que de bo hi ha al moacuten dels vius com declaren els tres seguumlents breus moirolovgia recollits tambeacute per Saunier (1999 324-325) i provinents respectivament de Rodes Argos i Corone-Metone


Ο κάτω κόσμος είνrsquo κακός γιατί δεν ξημερώνει γιατί δεν κράζει o πετεινός δεν κελαηδεί τrsquoαηδόνι εκεί νερό δεν έχουσι και ρούχα δε φορούσι μόνο καπνό μαειρεύουσι και σκοτεινά δειπνούσι Στόν κάτω κόσμο δεrsquo νrsquo καλά αργεί να ξημερώσει εκεί φίλοι δε σμίγουνε κουμπάροι δεν γίνουνται δεν μαγερεύουν δεν δειπνούν δεν πέφτουν δεν κοιμούνται Εγώ δε θέλω κλάϊματα δε θέλω μοιρολόγια μα θέλω οκάδες το κερί κι οκάδες το λιβάνι ώστε να μάθω τα ψιφά τα χλιβερά σκοτάδια Στον Κάτω Κόσμο δε φωτάει κι ήλιος ποτές δε βγαίνει ούτε νερό δε βρίσκεται σαπούνι δεν πουλιέται για να νιφτούν οι άνιφτοι να πιούν οι διψασμένοι να βάνουν κrsquo οι γραμματικοί νερό στο καλαμάρι

5

El moacuten de baix eacutes roiacute perquegrave no hi llostreja perquegrave no hi canta el gall no refila el rossinyol Alliacute drsquoaigua no en tenen i roba no vesteixen nomeacutes fum cuinen i a les fosques sopen Al moacuten de baix no srsquoestagrave beacute tarda a llostrejar alliacute amics no srsquoapleguen no es fan compares no cuinen no sopen no srsquoajoquen no dormen Jo no vull plors no vull planys que vull lliures de cera i lliures drsquoencens per a coneacuteixer la tenebra les tristes foscuacuteries Al Moacuten de Baix no hi ha llum i mai no ix el sol ni es troba aigua saboacute no es ven per a llavar-se els llords per a beure els assedegats per a quegrave posen els escrivans aigua a la tinta

5

BIBLIOGRAFIA

Alexiu = Alexivou St (ed) (1985) Basivleio Digenhv Akrivth (kata to ceirovgrafo toũ jEskoriavl) kai To a[sma tou` jArmouvrh Atenes Ermhv

Ayensa E (1999) Balades gregues Lleida Pagegraves Editors Blum R amp E Blum (1970) The Dangerous Hour The Lore of Crisis and

Mystery in Rural Greece Nova York Charles Scribnerrsquos Sons Daremberg M amp E Saglio (1877-1919) Dictionnaire des antiquites

grecques et romaines Pariacutes Hachette Elitis = Eluvth O (1959) To [Axion jEstiv Atenes vIkaro


Fallmerayer J (1830-1836) Geschichte der Halbinsel Morea waumlhrend des Mittelaltes StuttgartTubinga J G Cottarsquoschen 2 vol

Fallmerayer J (1835) Uumlber die Entstehung der Neugriechen Stuttgart Fauriel C (1824-25) Chants populars de la Gregravece moderne Pariacutes 2 vol Ioannu = jIwavnnou G (1983 [1970]) To dhmotiko tragouvdi Paralogev

Atenes Ermhv Kakridis = Kakrivdh I (1974) OiJ jArcaivoi Ellhne sth Neoellhnikh Paravdosh Atenes MUET Kereacutenyi K (1945) Hermes der Seelenfuumlhrer Zuric Rhein-Verlag Kondogiorgis = Kontogiwvrgh D (1985) H laigtkhv ideologiva sto dhmotikov tragouvdi Tessalogravenica Mouseivou Makedonikouv Agwvna Kiriakidis = Kuriakivdh St (19652 [1922]) ldquoTa mnhmeĩa toũ lovgourdquo JEllhnikh Laografiva 1 Atenas Kiriakidis = Kuriakivdh St (1954 [1934]) AiJ iJstorikai ajrcai thdividedivide dhmwvdou neoellhnikhdividedivide poihvsew Tessalogravenica Lee D (1953) ldquoGreecerdquo In M Mead (ed) (1953) 77-113 Mead M (ed) (1953) Cultural patterns and technical change PariacutesNueva

York UNESCO Melero A (1988) ldquoMotivos claacutesicos en la cancioacuten demoacutetica del hermano

muertordquo In Homenatge a Joseacute Belloch Zimmermann annex de Quaderns de Filologia Valegravencia 277-88

Mira J (1979) ldquoDe com es pot ser grec per trenta seglesrdquo LrsquoEspill 4 9-31 Montantildeeacutes R (1992) O Elytis To Agravexion Estiacute Valegravencia IVEI Passow A (1860) Tragouvdia Rwmaivika Popularia Carmina Graeciae

recentioris Leipzig Politis = Polivth N (19696 [1914]) jEklogai apo ta tragouvdia toũ eJllhnikoũ laoũ Atenes Almwpov Politis = Polivth N (1989) To ellhnikov dhmotikov tragouvdi

- Ekloghv apov ta tragouvdia tou ellhnikouv laouv Atenes Estiva Politis = Polivth A (1984) JH ajnakavluyh twdividedividen eJllhnikwdividedividen dhmotikwdividedividen tragoudiwdividedividen Atenes Qemevlio Politis = Polivth L (19916 [1978]) Istoriva th neoellhnikhv

logotecniva Atenes MUET = Politis L (1973) A history of modern Greek literature Oxford = Politis L (1994) Historia de la literatura griega moderna Madrid

Psikharis = Psichari J (1930) Quelques travaux de linguistique de philologie et litteacuterature helleacuteniques (1884-1928) II Pariacutes Les Belles Lettres

Saunier G (1999) JEllhnika dhmotika tragouvdia Ta moirolovgia Atenes Nefevlh


Sempere T (1997) ldquoTa Moirolovgia y las canciones de la muerte (o Jaros)rdquo Pio kontav sthn Ellavda ndash Maacutes cerca de Grecia 12-13 183-198

SOLOMOS = Solomov A (19973 [1964]) JO Agio Bavkco [Agnosta crovnia qeavtrou AtenesIoagravennina Dwdwvnh

Valero J (ed) (1981) Basilio Digeniacutes Akritas Barcelona Bosch Zikos = Zhvko A (1928) rdquoQrakiwvtika avsmata kai tragouvdia tonismevna me eurwpaigtkav shmeivardquo Qrakikav 1 1 =

lthttpalexeledduthgrEThMThrakikagt Zotos S (1969) The Greeks The Dilemma of Past and Present Nova York

Funk amp Wagnalls


aquesta egravepoca independentment del moment en quegrave es van generar i de la major o menor importagravencia de les alteracions que van experimentar

Aixograve implica per tant una considerable quantitat de material de natura a meacutes a meacutes molt diversa Una de les primeres classificacions la de Stiacutelpon Kiriakidis (1965248) lrsquoorganitza en les seguumlents categories

DHM

OTIK

A T

RAGOUDIA

ndash

CA

NTS

PO

PULA

RS

kurivw a[smata (cants progravepiament dits)

ejrgatikav (de treball de batre de remhellip) ejortastikav (de festes i celebracions nadaleshellip) tactarivsmata nanourivsmata (de bressol infantilshellip)

Cants de circumstagravencia

ejrwtika kai nufiavtika (drsquoamor i noces) th` xenitiav (ldquode terra estranyardquo) moirolovgia (laments per la mort)

Satiacuterics Gnogravemics Histograverics Klevftika clegraveftics cants de bandolers (ss XVII i XVIII)

dihghmatikav (narratius) tambeacute anomenats ejpuvllia (diminutiu drsquoe[po)

Acriacutetiques (ajkritikav) cants heroics de les guerres a Agravesia Menor3 kurivw dihghmatikav (progravepiament narratius) popularment katalovgia o paralogev

Per a la consideracioacute dels cants populars segons la major o menor

pervivegravencia que hi tinga el mite hem drsquoatendre dues quumlestions 1) Tenir clar que ens referim al mite de lrsquoAntiguitat sens dubte hi

trobarem mite en sentit ampli perquegrave cada egravepoca en genera A banda no hem de confondre lrsquoelement sobrenatural o fantagravestic ndashque eacutes abundantndash amb el mite

2) Lrsquoorigen dels cants La teoria que al respecte va elaborar Kiriakidis (1954 [1934]) suposava remuntar lrsquoorigen de les paralogev fins a lrsquoAntiguitat tardana el punt de partida era que la paraula que en la llengua demogravetica designa la canccediloacute de qualsevol mena eacutes tragouvdi evolucioacute evident del mot antic tragwdiva ldquotragegravediardquo A lrsquoAntiguitat tardana lrsquoelement dialogravegic de la tragegravedia es va desvincular gradualment de lrsquoelement muacutesical coreogragravefic i vocal i aquest darrer va predominar El mot tragwdiva doncs i 3 El magravexim exponent de la tradicioacute acriacutetica inspirat sens dubte en composicions pregravevies perograve que alhora inspira una llarga segraverie de canccedilons demogravetiques eacutes lrsquoanomenat [Asma tou Basileĩou Digenoũ jAkrivtou el Cant de Basili Digeniacutes Akritas lrsquoheroi medieval de la lluita contra els sarraiumlns tot i ser ell mateix fill drsquouna princesa romana oriental (allograve que amb no massa propietat hom en diu ldquobizantinardquo) i drsquoun emir sarraiacute convertit al cristianisme Drsquoaquest cant nrsquohi ha versions en llengua culta i en llengua popular transmeses en cinc manuscrits a banda drsquoaltres dos en rus Drsquouna versioacute en llengua culta que podem datar al s XI continguda al manuscrit anomenat ldquode Grottaferratardquo (s XIV) hi ha la traduccioacute espanyola de Valero (1981) Quant a la versioacute en llengua popular vegeu lrsquoexcelmiddotlent edicioacute del manuscrit anomenat ldquodel Escorialrdquo per Alexiu (1985)
























Odusseva Eluvth11














5




10

15

20

25

30

35


5

10

15



20

25

30

35







5

10

15

20

25

30

35

40

45



50

55

60

65

70

75

80

85




5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls
























Odusseva Eluvth11














5




10

15

20

25

30

35


5

10

15



20

25

30

35







5

10

15

20

25

30

35

40

45



50

55

60

65

70

75

80

85




5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls









5




10

15

20

25

30

35


5

10

15



20

25

30

35







5

10

15

20

25

30

35

40

45



50

55

60

65

70

75

80

85




5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



10

15

20

25

30

35


5

10

15



20

25

30

35







5

10

15

20

25

30

35

40

45



50

55

60

65

70

75

80

85




5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



20

25

30

35







5

10

15

20

25

30

35

40

45



50

55

60

65

70

75

80

85




5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



5

10

15

20

25

30

35

40

45



50

55

60

65

70

75

80

85




5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



50

55

60

65

70

75

80

85




5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



5

10

15

20

25

30

35

40

45




50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



50

55

60

65

70

75

80

85







5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls






5

10

15

20




25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



25

30

35

40

45


5

10

15

20



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



25

30

35

40

45




24 Vegeu nota 20






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls






5

10




15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



15

20

25


5

10

15

20







5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls




5


5







5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



5

10


5

10






5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls



5


5

BIBLIOGRAFIA






















Funk amp Wagnalls


















Funk amp Wagnalls

pervivÈncies del mite antic a la canÇÓ demÒtica grega ... · 5 d’altra banda kiriakidis...

Documents