projecte d’urbanitzaciÓ sector sud 1. raÏmat. lleida. · i.2.1.1. medi fÍsic on s’insereix...

PROJECTE D’URBANITZACIÓ SECTOR SUD 1. RAÏMAT. LLEIDA.

MEMÒRIA

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR SUR 1. RAÏMAT. LLEIDA

DOCUMENTS ESCRITS. MEMÒRIA

I. MEMÒRIA INFORMATIVA I.1. DADES DE L’ENCÀRREC I.2. INFORMACIÓ URBANÍSTICA II. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA II.1. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DE L’ORDENACIÓ II.2. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. LLISTAT DE PLÀNOLS II.3. PLA D’ETAPES II.4. GRÀFIC DE PLANIFICACIÓ II.5. AMIDAMENTS I PRESSUPOST II.6. PLEC DE CONDICIONS II.7. ANNEXES

ANNEX I. MEMÒRIA DE L’AIXECAMENT TOPOGRÀFIC ANNEX II. SERVEIS AFECTATS ANNEX III. CÀLCULS ESTRUCTURALS ANNEX IV. XARXA D’AIGUA ANNEX V. XARXA CLAVEGUERAM ANNEX VI. XARXA PLUVIALS I DRENATGES ANNEX VII. XARXA D’ENLLUMENAT ANNEX VIII. XARXA DE REG ANNEX IX. ESTUDI GEOTÈCNIC

ARQUITECTE. PEDRO LORENZO GÁLLIGO PROPIETAT. COOPERATIVA COS DE CASTELLNOU S.C.C.L.

NOVEMBRE 2007

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR SUR 1, RAÏMAT, LLEIDA.

ÍNDEX GENERAL

I. MEMÒRIA INFORMATIVA I.1. DADES DE L’ENCÀRREC I.1.1. CONCURS I.1.2. DOCUMENTS DE DEFINICIÓ I NORMATIVA DE L’ÀREA DE PLANEJAMENT I.1.3. EQUIP REDACTOR I.1.4. PROPIETAT

I.2. INFORMACIÓ URBANÍSTICA I.2.1. INFORMACIÓN GENERAL DE L’ÀREA I.2.1.1. EL MEDI FÍSIC ON S’INSEREIX I.2.1.2. CLIMA I.2.1.3. GEOLOGIA I.2.1.4. GEOTÈCNIA I.2.1.5. VEGETACIÓ I USOS AGRÍCOLES I.2.1.6. HIDROLOGIA I.2.1.7. HISTÒRIA I.2.1.8. ART

I.2.2. INFORMACIÓ ESPECÍFICA DE LA PRÒPIA ÀREA D’ACTUACIÓ I.2.2.1. DEFINICIÓ DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ I.2.2.2. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ I.2.2.3. CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR SUR 1. RAÏMAT I.2.2.4. PROPIETAT DEL SÒL

I.2.3. INFORMACIÓ EXTERNA A LA FINCA SUR 1 QUE TÉ INFLUÈNCIA EN EL PLANEJAMENT I.2.3.1. ÀREES CONSTRUÏDES LIMÍTROFES I.2.3.2. VIES PERIFÈRIQUES I.2.3.3. INSTAL·LACIONS I SERVEIS DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ

I.2.4. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

II. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA II.1. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DE L’ORDENACIÓ II.1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROCEDÈNCIA DE LA SEVA FORMULACIÓ II.1.2. ADECUACIÓ DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA AL PROJECTE D’URBANITZACIÓ

II.1.3. OBJECTIUS I CRITERIS DE L’ORDENACIÓ II.1.4. SOLUCIÓ GENERAL PROPOSADA II.1.5. REGULACIÓ DEL SÒL / CESSIONS OBLIGATÒRIES / PROPOSTA DE REPARCEL·LACIÓ II.1.6. INFRAESTRUCTURES. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA. II.1.6.1. XARXA DE CLAVEGUERAM II.1.6.2. XARXA DE PLUVIALS I DRENATGE II.1.6.3. XARXA D’ABASTAMENT D’AIGUA II.1.6.4. XARXA D’ENLLUMENAT II.1.6.5. XARXA DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC II.1.6.6. XARXA DE TELECOMUNICACIONS II.1.6.7. XARXA DE GAS II.1.6.8. ESTRUCTURA CENTRE D’EMMAGATZEMATGE II.1.6.9. XARXA DE REG

II.2. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA LLISTAT DE PLÀNOLS

II.3. PLA D’ETAPES

II.4. GRÀFIC DE PLANIFICACIÓ

II.5. AMIDAMENTS I PRESSUPOST

II.6. PLEC DE CONDICIONS

II.7. ANNEXES

ANNEX I. MEMÒRIA DE L’AIXECAMENT TOPOGRÀFIC ANNEX II. SERVEIS AFECTATS ANNEX III. CÀLCULS ESTRUCTURALS ANNEX IV. XARXA D’AIGUA ANNEX V. XARXA CLAVEGUERAM ANNEX VI. XARXA PLUVIALS I DRENATGES ANNEX VII. XARXA D’ENLLUMENAT ANNEX VIII. XARXA DE REG ANNEX IX. ESTUDI GEOTÈCNIC

I. MEMÒRIA INFORMATIVA I.1. DADES DE L’ENCÀRREC I.1.1. CONCURS

L’adjudicació de la Finca SUR1 de Raïmat (Lleida), va ser realitzada a partir del concurs regularitzat pel PLEC DE CONDICIONS DE LA CONCURRÈNCIA D’OFERTES AMB PUBLICITAT PER LA VENTA DE LA FINCA SITUADA A LA SUR 1 DE RAÏMAT (LLEIDA) PROPIETAT DE L’EMU DE LLEIDA S.L. (desembre de 2006).

La Cooperativa COS DE CASTELLNOU S.C.C.L. presentà la seva oferta a aquesta convocatòria, el febrer de 2007 amb la documentació tècnica, part de la qual s’indica en el següent índex:

I.1.2. DOCUMENTS DE DEFINICIÓ I NORMATIVA DE L’ÀREA DE PLANEJAMENT

Els documents que serveixen de referència per al desenvolupament d’aquest Projecte d’urbanització són:

A. DOCUMENTS ESPECÍFICS A.1. PLEC DE CONDICIONS DE LA CONCURRÈNCIA D’OFERTES AMB PUBLICITAT PER LA VENTA DE LA

FINCA SITUADA A LA SUR 1 DE RAÏMAT (LLEIDA) PROPIETAT DE L’EMU DE LLEIDA SL. I en especial, El punt 8. OBLIGACIONS DE L’ADJUDICATARI.

A.2. La NOTIFICACIÓ RESOLUCIÓ d’adjudicació de la concurrència d’ofertes, de 9 de Maig de 2007 i en especial l’apartat Quart, punt 4, on indica: 4. Caldrà que el Projecte de Pla Parcial i posteriorment al Projecte d’urbanització i de Reparcel·lació, s’ajustin al següent quadre:

PLANEJAMENT VIGENT PROPOSTA PP SUPERFÍCIE DEL SECTOR 67.985,00 m2 67.985,00 m2 DENSITAT 15hab/HA 101,98 hab 102,00 hab EDIFICABILITAT 0,35 m2st/m2s 23.794,75 m2 sostre 23.794,75 m2 sostre

reserva 20% HPO 4.758,95 m2 sostre reserva 10% HPC 2.379,50 m2 sostre

total habitatge social 7.138,45 m2 sostre 13.850,00 m2 sostre sostre terciari 5.624,75 m2 sostre

CESSIONS EQUIPAMENT SIST. GENERAL 15.258,93 m2 E. SIST. LOCAL 4% sector 2.719,40 m2E. SIST. LOCAL 10 m2/Hab 1.020,00 m2

TOTAL EQUIPAMENTS 18.998,33 m2 18.998,33 m2 ESPAIS LLIURES 12.241,92 m2 12.241,92 m2 TOTAL CESSIONS 31.240,25 m2 31.240,25 m2

A.3. PLA PARCIAL DEL SECTOR SUD 1. RAÏMAT. LLEIDA

A.4. El PLA GENERAL DE LLEIDA. PLA MUNICIPAL D’ORDENACIÓ URBANA I TERRITORIAL 1995-2015.

En especial: Art.198 Zona d’urbanització Residencial Tipus 4-clau 12D. L’annex 2. USOS.

S’adjunten els plànols: PLÀNOL Nº2. ORDENACIÓ DETALLADA DE LA CIUTAT, SUCHS I RAÏMAT. PLÀNOL DELIMITACIÓ DEL SECTOR SUR 1.

A.5. La Modificació puntual del Pla General. INFORME-PROPOSTA

SERVEI JURÍDIC D’URBANISME Secció de Gestió Urbanística Exp. 6/05 GPPG de 17 de Febrer de 2005, aprovat el 13 d’Octubre de 2005

A.6. Plànol topogràfic i de delimitació del Sector SUR 1. EMPRESA MUNICIPAL D’URBANISME de Lleida SL Ref. 02. abril 2003 Planta topogràfica.

A.7. Estudi geotècnic Ver annex IX.

B. DOCUMENTS GENERALS B.1. Projecto de Ley del Suelo, de 10 de Mayo de 2007. Boletín Oficial de las Cortes Generales de 18 de Mayo de 2007.

Com a referència al període de transició fins a l’adaptació legislativa necessària es consideraran:

B.2. Ley 6/1998 de 13 de Abril, sobre el RÉGIMEN DEL SUELO Y VALORACIONES. B.3. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, al

territori de Catalunya. B.4. Reglament de la Llei d’urbanisme. Decret 305/2006, de 18 de Juliol.

I.1.3. EQUIP REDACTOR

Pedro Lorenzo Gálligo, arquitecte redactor Col·legiat al COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) amb el núm. 2505-04 c/ Mallorca 312, 2-1, 08037 – Barcelona [email protected] NIF. 01.593.227-V

Col·laboradors: Antonio García Rodríguez, arquitecte tècnic Robert Argany Guarro, arquitecte Ariadna Bodi Cervera, arquitecta Anna Garcia Arenas, arquitecta Carlos Schwarz Rodríguez, arquitecte tècnic María Hernández Garalut, arquitecta

Col·laboradors externs: INVALL ENGINYERIA I CONSULTORA TOPOGRAFIA. SERVITOP GEOTÈCNIC. ESTUDIO GEOTÈCNICS I MEDIAMBIENTALS

I.1.4. PROPIETAT

Entitat: COS DE CASTELLNOU S.C.C.L. (SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA)

SEU SOCIAL. C/ Numància 96, 8-3. 08029-Barcelona. CIF. F-64.437.437 Inscrita al full BN-9981 inscripció 1ª Servei Territorial a Barcelona.

Representada per: Sr. Josep Maria Cos Quixal President de COS DE CASTELLNOU S.C.C.L.

NIF. 78.068.971-W [email protected] www.castell9.com

I.2. INFORMACIÓ URBANÍSTICA I.2.1. INFORMACIÓ GENERAL DE L’ÀREA I.2.1.1. MEDI FÍSIC ON S’INSEREIX

Raïmat és una entitat municipal descentralitzada (des de 2002) de Lleida, presidida pel batlle pedani. La seva població al 2006 era de 453 habitants, en continu creixement tan sols limitat per la possibilitat de trobar habitatge, factor que ha obligat a una part de la població jove a allotjar-se a altres poblacions.

Situada a 14 Km al nord-oest del nucli central de Lleida és, juntament amb Suchs, una de les dues zones apartades del centre urbà. Està rodejada per més de 3000 Ha destinades bàsicament al cultiu de les vinyes, ocupades per vàries finques de gran qualitat, totes dins la comarca del Segrià. La comunicació amb Lleida es realitza per la carretera N-240 Lleida-Almacelles.Osca.

S’adjunta el plànol I01 EMPLAÇAMENT/SITUACIÓ/QUALIFICACIÓ/INFORMACIÓ URBANÍSTICA

I.2.1.2. CLIMA

Les principals característiques climàtiques s’expressen en els següents quadres: Les dades del INUM. INSTITUTO NACIONAL DE METEOROLOGÍA per a la zona són:

Segons la Direcció General de Qualitat Ambiental, Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, les dades dels anys 2001- 2003 per a LLEIDA-RAÏMAT (el Segrià) són:

Segons el Servei Meteorologia de Catalunya. METEOCAT. Les dades dels anys 2004-2007 són:

Climàticament Raïmat es troba en zona de clima continental o mediterrani de marcada influència continental, amb influència dels Pirineus, presenta temperatures mínimes que oscil·len entre els 3 o 4 graus sota zero o inferiors excepcionalment, amb més de 35 dies de gelades per any, i temperatures màximes entre els 35 o 36 graus, amb precipitacions de més de 350 mm a l’any (situat dins la zona de precipitació més baixa de Catalunya). La finca està especialment protegida del vent de llevant en la direcció N-S (el vent SE és dominant en algun període). Tot això suposa la necessitat d’una edificació ben aïllada i protegida amb inèrcia tèrmica eficaç.

I.2.1.3. GEOLOGIA

SECTOR SUR 1 de Raïmat

Segons dades de l’INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA, GENERALITAT DE CATALUNYA:

El subsòl del Sector SUR 1 de Raïmat correspon a la classificació POmgc4 composat per lutites amb intercalacions de gresos del Catià.

I.2.1.4. GEOTÈCNIA

L’Informe geotècnic realitzat per GEOTEC estudis geotècnics i mediambientals, el 21 de Setembre de 2007. Exp. Núm: I2567/08/07. Veure annex IX.

I.2.1.5. VEGETACIÓ I USOS AGRÍCOLES. PAISATGE.

La zona està dominada per extensos camps de vinyes d’una gran qualitat i geometria específica, formant un terreny ratllat amb extenses línies rectes que canvien d’aspecte i color segons l’època de l’any. És un paisatge singular i atractiu, de gran personalitat.

Enmig del paisatge, en augmentar l’alçada del terreny, es generen illes amb arbrat imponent, com és el cas del Turó del Castell o les finques on s’assenten les cases de recol·lecció i producció de diferents zones de vinyes.

I.2.1.6. HIDROLOGIA

Pel límit nord del SECTOR SUR.1, en l’espai preparat pel carrer de separació amb l’actual nucli urbà, passa el canal d’Aragó i Catalunya, construït al 1910 i actualment en servei. El canal dóna servei a 100 Km de sèquies per dur l’aigua a les terres de Raïmat, on estan plantades les vinyes.

I.2.1.7. HISTÒRIA

La història de l’actual RAÏMAT parteix de la decisió de destinar 3000 Ha de camps a la instal·lació d’una zona de producció vinícola, la construcció el 1918 de les bodegues RAÏMAT (el primer edifici construït a Espanya amb formigó armat) projectades per l’arquitecte Rubió i Bellver, i la projecció pel mateix arquitecte del nucli de població (100 cases), l’església i l’escola. No obstant això, Raïmat té una història més extensa: HISTÒRIA ANTIGA: Existeixen jaciments arqueològics al NE de l’actual nucli de la població, amb origen el segle I a.C. fins el segle III d.C. Entre el 1100 i el 1900 es donen una successió de fets d’importància històrica des de consagració de la Verge Maria de l’antiga mesquita (1150), la concessió de terres a Raïmat per Jaume I el Conqueridor (1266), la reconstrucció del Castell de Raïmat (1440), l’abandonament del poble a la guerra civil catalana (1462), la posterior tornada (1471), la constatació de la possessió de vinyes (1478), la obligació de despoblar el poble (1588), les batalles amb exèrcits francesos a les seves terres sota en regnat de Lluís XIII, essent el seu primer ministre el Cardenal Richelieu (1640), els intents de repoblació (1680-1700) i el definitiu abandonament al segle XIX.

La traça de l’actual Raïmat així com les seves principals edificacions són de l’arquitecte Rubió i Bellver (1870-1952).

I.2.1.8. ART

- Jaciments arqueològics al NE del nucli de població (segles I a.C. – segle III d.C.). Cantonades d’edificacions i diferents peces: llums, monedes...

- Castell de Raïmat, àrab del segle XI, amb diferents ampliacions i la seva consolidació al segle XVII (1627).

- Obres de Rubió i Bellver · Caves (1918-1952) · Església del Sagrat Cor · Diferents cases pels treballadors de les finques

- Ampliació de les bodegues

FOTOGRAFIES DE LA ZONA

I.2.2. INFORMACIÓ ESPECÍFICA DE LA PRÒPIA ÀREA D’ACTUACIÓ I.2.2.1. DEFINICIÓ DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ

El SECTOR SUR 1, en la que s’assenta aquest Projecte d’urbanització, està situat al SE del nucli que forma la plaça central de Raïmat, a la Valleta, entre el Castell i el ferrocarril. La seva superfície és 67.985 m2. Els seus límits són: N actual nucli de Raïmat i comunicació amb el mateix E via del ferrocarril Saragossa-BarcelonaS camí que separa de les finques de cultiu de vinyes O camí que separa del Parc Urbà del Castell de Raïmat

S’adjunta plànol I03 DELIMITACIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ.

I.2.2.2. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ

El terreny té un pendent sensiblement continu de nord a sud del 3% i es troba definit per un límit natural en alçada en els extrems E (zones amb arbrat), S (pont i talús natural amb vegetació) i O (turó del Castell) el que permet reconèixer-lo com un espai de 400x170 m especialment protegit i amb paisatge pròxim d’arbres i plans vegetals, privilegiat, amb un excel·lent assolellament, òptim per assentar el creixement residencial de Raïmat.

La condició d’estar envoltat d’elements singulars (ferrocarril, pont, castell, arbrat), excepte en la seva connexió amb Raïmat, el defineix com a límit o “final” de la pedania per aquesta zona, el que també condiciona positivament la col·locació de la residència i dels equipaments.

I.2.2.3. CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR SUR 1. RAÏMAT

QUALIFICACIÓ: PLA GENERAL DE LLEIDA ART. 190 QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA DEL SÒL CODI 124. CLAU 12D. DENOMINACIÓ: ZONA D’URBANITZACIÓ RESIDENCIAL TIPUS 4

APARTAT 2. DISPOSICIONS PARTICULARS ART 198. ZONA D’URBANITZACIÓ RESIDENCIAL TIPUS 4-CLAU 12D 3. Determinacions de l’ordenació i del planejament. 3.3. ESTANDARDS URBANÍSTICS

EDIFICABILITAT 0,35 m2t/m2s USOS RESIDENCIALS I ALTRES PERMESOS

DENSITAT D’HABITATGES 15 Hab./Ha SISTEMES GENERALS segons plànols d’ordenació

ESPAIS LLIURES 10% de la superfície del sector

EQUIPAMENTS DOCENTS 10 m2 per habitatge

EQUIPAMENTS ASSISTENCIALS CESS

IONS

SIS

T.

LO

CA

LS

I SANITARIS, ESPORTIUS I ALTRES 4% de la superfície del sector APARCAMENTS 1 plaça a la via pública per habitatge 1 plaça privada per habitatge

1 plaça/100m2 de sostre no residencial CESSIÓ superfície del sòl on es pugui edificar

el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament mitjà del sector

4. DETERMINACIONS DE L’EDIFICACIÓ

4.1. TIPUS AÏLLADA I UNIFAMILIAR EN FILERA

4.2. PLANTES SOTERRANI, BAIXA I PIS

4.3. Nº MÀXIM DE PLANTES PLANTA BAIXA + 1 PLANTA PIS I ALÇADA REGULADORA MÀXIMA

6. TIPUS I CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ PLANTA BAIXA + 1 PLANTA PIS

ALÇADA MÀXIMA NORMAL 6,50 m

ALÇADA MÀXIMA AMB ALTELL no s’admet altell

ALTRES DISPOSICIONS. PLA GENERAL DE LLEIDA. APARTAT 3. TIPUS I SUBTIPUS D’EDIFICACIÓ ART. 46 APARTAT b) Edificació aïllada sobre parcel·la Indica: “A més del tipus normal hi ha el subtipus d’edificació en filera sobre parcel·la”

APARTAT 4. PARÀMETRES DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA SOBRE PARCEL·LA

ART. 72 OCUPACIÓ MÀXIMA EN PLANTA NO ES FIXA ART. 73 DEFINICIÓ DE PLANTES (PB-PS) 2. SOTERRANI

SOSTRE A <1m DEL TERRENY

ART. 74 ALÇADA DE L'EDIFICACIÓ a) COBERTA DE L'EDIFICI 2, Construcció per damunt d'alçada màxima pendent < 30% o bé coberta plana amb una alçària total màxima de 60 cm b) no aprofitament sota coberta c) baranes fins a una alçària 1.10 m e) elements tècnics ART. 75 COSSOS SORTINTS segons ART. 54 específicament apartat 2.a ART. 78 TANCAMENTS DE PARCEL.LES 3. tanques opaques <1.80m

ANNEX 2 del PLA GENERAL, 12D USOS PERMESOS G.1 1 RESIDENCIAL 1.1 HABITATGE UNIFAMILIAR. G RESIDENCIAL 1.4 RESIDENCIAL ESPECIAL P 2 COMERCIAL 2.1 QUIOSCS P 3 TERCIARI 3.1 OFICINES P 3.2 ESTABLIMENT HOTELER P 3.3 RECREATIU P 3.4 RESTAURACIÓ C.22 4 INDUSTRIAL 4.1 NIVELL 1 P 4.2 NIVELL 2 P 4.3 NIVELL 3 P 5 ÚS LOGÍSTIC 5.1 SERVEIS TECNOLÒGICS P 6 COMUNITARIS 6.1 EDUCATIU P 6.2 SANITARI ASSISTENCIAL P 6.3 SOCIO-CULTURAL P 6.4 ESPORTIU P 6.5 PÚBLIC-ADMINISTRATIU P 6.6 RELIGIÓS P 6.7 ALTRES SERVEIS

COMUNITARIS P 8 USOS ESPECIALS 8.6 APARCAMENTS C.14

A la NOTIFICACIÓ RESOLUCIÓ de l’adjudicació de la Concurrència d’Ofertes s’indica:

QUART. Punt 4: “Caldrà que els Projectes del Pla Parcial... s’ajustin al següent quadre”:

PLANEJAMENT VIGENT PROPOSTA PP SUPERFÍCIE DEL SECTOR 67.985,00 m2 67.985,00 m2 DENSITAT 15hab/Ha 101,98 hab 102,00 hab

EDIFICABILITAT 0,35 m2st/m2s 23.794,75m2sostre 23.794,75

m2sostre

reserva 20% HPO 4.758,95m2sostre

reserva 10% HPC 2.379,50m2sostre

total habitatge social 7.138,45m2sostre 13.850,00

m2sostre

sostre terciari 5.624,75 m2sostre

CESSIONS EQUIPAMENT SIST. GENERAL 15.258,93 m2 E. SIST. LOCAL 4% sector 2.719,40 m2E. SIST. LOCAL 10 m2/Hab 1.020,00 m2 18.998,33 m2

ESPAIS LLIURES 12.241,92 m2 12.241,92 m2

TOTAL CESSIONS 31.240,25 m2 31.240,25 m2

I.2.2.4. PROPIETAT DEL SÒL

Segons el document NOTIFICACIÓ RESOLUCIÓ de l’adjudicació de Concurrència d’Ofertes, de 9 de Maig de 2007, a la resolució segona s’adjudica “la finca que forma la SUR 1 de Raïmat de Lleida a l’entitat COS DE CASTELLNOU SCCL” com a propietari únic.

I.2.3. INFORMACIÓ EXTERNA A LA FINCA SUR 1 QUE TÉ INFLUÈNCIA EN EL PLANEJAMENT

I.2.3.1. ÀREES CONSTRUÏDES LIMÍTROFES

Té especial importància el límit construït de l’actual centre urbà de Raïmat, enfront del nord de la finca, el qual determina la traça i dimensió del carrer Sifo (a construir).

I.2.3.2. VIES PERIFÈRIQUES

- Carrer SIFÓ ja indicat a l’apartat anterior, forma el límit entre l’actuació i l’actual centre urbà. - Carrer d’ARAGÓ. És la principal via de comunicació de l’actuació amb la Plaça Major de Raïmat.

Servirà per localitzar i donar continuïtat urbana a la rambla central proposada. - Carrer del Castell. Envolta l’actuació en un arc que arrenca al NE de l’actuació (trobament amb carrer

Sifo) i acaba al pont sobre el ferrocarril al S. És límit de l’actuació però no forma part del SECTOR SUR 1.

I.2.3.3. INSTAL·LACIONS I SERVEIS DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ

Les principals són: - Línia de mitja tensió. - Xarxa de sanejament existent. - Canal d’Aragó i Catalunya (ubicació estimada).

S’adjunta plànol I04 INSTAL·LACIONS I SERVEIS A LA ZONA D’ACTUACIÓ

I.2.4. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

FOTO 1

FOTO 2

FOTO 3

FOTO 4

FOTO 5

II. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA II.1. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DE L’ORDENACIÓ II.1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROCEDÈNCIA DE LA SEVA FORMULACIÓ

El Projecte d’Urbanització és proposat per l’entitat COS DE CASTELLNOU SCCL, adjudicatària de la Concurrència d’Ofertes per la venta de la Finca SUR 1 de Raïmat. A la NOTIFICACIÓ RESOLUCIÓ de l’adjudicació per part de l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida SL, de 9 de Maig de 2007, a l’apartat QUART, punt 1.a) s’indica que l’adjudicatari assumeix l’obligació de presentació del Pla Parcial revisat i adaptat a l’oferta presentada.

II.1.2. ADECUACIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ

El Pla Parcial SECTOR SUR 1, RAÏMAT. LLEIDA es desenvolupa a partir de totes les dades indicades a la MEMÒRIA INFORMATIVA i en especial d’acord amb:

A. Document NOTIFICACIÓ RESOLUCIÓ d’adjudicació de la concurrència pública d’ofertes per la venta de la finca propietat de l’EMU DE LLEIDA SL, que conforma la SUR 1 de Raïmat (9 de Maig de 2007).

B. EL PLA PARCIAL DEL SECTOR SUD-1. RAÏMAT. LLEIDA- C. EL PLA GENERAL DE LLEIDA

PLA MUNICIPAL D’ORDENACIÓ URBANA I TERRITORIAL 1995-2015 D. La modificació puntual del PLA GENERAL

INFORME-PROPOSTA SERVEIS JURÍDICS D’URBANISME Secció de Gestió Urbanística Exp. 6/05 GPPG De 17 de febrer de 2005, aprovat el 13 d’Octubre de 2005

E. El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, al territori de Catalunya.

F. El Reglament de la Llei d’Urbanisme. Decret 305/2006 de 18 de Juliol. G. La Legislació urbanística estatal, en la que s’inclou el Proyecto de Ley del Suelo, de 18 de Maig de

2007.H. Les decisions tècniques es desenvoluparan d’acord amb la normativa tecnològica específica vigent.

II.1.3. OBJECTIUS I CRITERIS DE L’ORDENACIÓ

OBJECTIUS1. Crear una zona residencial (102 habitatges) a un nucli concentrat de habitatge en filera, comunicat

amb el centre urbà de Raïmat i la seva plaça Major a través del Carrer Aragó. 2. Envoltar la zona residencial projectada amb un conjunt d’equipaments públics i privats que qualifiquin i

potenciïn la zona i el poble de Raïmat. La localització dels equipaments es recolza en dos criteris:

a) Un primer grup: equipament públic de contingència (amb possible ús educatiu) i part del privat (amb ús possible de terciari o residència de gent gran) ubicat al carrer Sifó, entre la nova zona residencial i el poble, al carrer Sifó, servint a ambdós.

b) Un segon grup: camp de futbol, parc final de la zona verda i part del privat (terciari possiblement) es disposen al final de l’actuació, al punt més allunyat del poble amb l’objectiu d’atraure a tota la comunitat de Raïmat per al seu ús i goig, resolent, donades les característiques físiques del territori, el límit del poble en aquesta zona. Aquesta localització dels equipaments, fonamentalment del camp de futbol, suposa un canvi de situació de l’equipament previst per a sistemes generals al Pla General de Lleida. Aquesta ordenació diferent es fa aplicant l’INFORME-PROPOSTA del Servei Jurídic d’Urbanisme, Secció de Gestió Urbanística Exp. 6/05 GPPG, pel que es proposa una modificació puntual de les NNUU del Pla General de Lleida, relativa al text dels articles 11 i 15.

3. Projectar una rambla que va recorrent, des del carrer Aragó, equipaments i zona residencial com a eix d’unió de Raïmat, des de la seva Plaça Major i tot el conjunt projectat, fins el límit ocupat pel camp de futbol i el parc.

4. Distribuir les zones verdes amb dos objectius: a) Potenciar el seu ús: rambla, parc final.

b) Paisatge pròxim perimetral i aïllament de la via de ferrocarril. 5. Minimitzar el sistema viari sense perdre la seva capacitat de comunicació i d’emmagatzematge

(aparcament). Amb aquesta finalitat es crea un anell de sentit únic, tallat diametralment per la rambla (de doble sentit), que comunica totes les parcel·les i equipaments, públics i privats. Com a excepció l’anell es comunica en un punt al SO amb el carrer del Castell. Consolidar el carrer Sifó.

II.1.4. SOLUCIÓ GENERAL PROPOSADA

El Projecte d’Urbanització proposa:

1. LA RAMBLA: Es crea i es potencia una rambla que connecta amb la Plaça Major de Raïmat, recorre tot l’espai ordenat i acaba en una zona àmplia d’equipaments, generant un espai de gran qualitat, amb principi i final. La rambla proposada conté un espai central ampli (12 m.) que permet l’activitat, l'amoblament i l’equipament de jocs, terrasses, arbres, pèrgoles… com a recolzament a tota l’ordenació. El recorregut de la rambla connecta: - Plaça Major de Raïmat. - Carrer Aragó. - Carrer Sifó, que la creua. - Equipament docent i un dels dos edificis d’equipament privat (terciari o residència de gent gran). - La zona residencial. - Zona final en la que es situen: · El segon edifici dedicat a equipament privat (terciari). · El camp de futbol · El parc on es proposa una bassa de recollida d’aigües pluvials.

2. ESPAIS LLIURES i EQUIPAMENTS: Els espais lliures es disposen en tres zones: la rambla, els jardins al final de la rambla i la franja de separació amb la via del ferrocarril. Els equipaments es distribueixen en dos zones: una docent que agrupa allò previst al Pla General i al Pla Parcial i una esportiva on es projecta el camp de futbol. Tots dos, espais lliures i equipaments, es situen a banda i banda de la rambla amb excepció de la franja de zona verda que, a proposta del Pla General, serveix de filtre entre la zona residencial i la via del ferrocarril.

3. ZONES EDIFICABLES. RESIDENCIAL: Tota la zona residencial es concentra en 7 illes. - ILLA 1. Conté 12 parcel·les d’ habitatge unifamiliar en filera. - ILLA 2, 3, 4 i 5. Cadascuna d’elles conté dues barres de parcel·les adossades de 9 vivendes cadascuna, amb 18 parcel·les per illa i un total de 72 parcel·les. - ILLA 6 i 7. Cadascuna d’elles conté una barra de parcel·les adossades de 9 vivendes cadascuna, amb 9 parcel·les per illa i un total de 18 parcel·les.

L’eix principal de les illes és paral·lel a la rambla, permetent una bona orientació dels habitatges que assegura una ventilació i captació del sol NE - SO.

4. VIVENDA: Es proposa com a tipologia bàsica la vivenda en filera. Les tipologies de vivenda de referència són: a. HPO, de menys de 90 m2 útils / 2 plantes b. HPO per a famílies nombroses, de menys de 120 m2 útils / 2 plantes c. Vivenda per a minusvàlids / 1 planta d. Vivenda lliure / 2 plantes amb tres mides: d1 (parcel·les 1-5) d2 (parcel·les 6-9) d3 (parcel·les 10-12)

5. TERCIARI (EQUIPAMENT PRIVAT): La superfície edificable no residencial es distribueix en dos parcel·les en les que es proposa edificar per a ús permès en l’annex 2 del Pla General (terciari: oficines, establiment hoteler, recreatiu i restauració o residència de gent gran).

6. SISTEMA VIARI: - La rambla, el seu espai central està alimentat per dos carrils i dos franges d’aparcament. - Un anell de direcció única i aparcament que connecta totes les parcel·les, terciari i equipaments. - Es reforça el carrer Sifó addicionant-li un segon carril.

II.1.5. REGULACIÓ DEL SÒL/CESSIONS OBLIGATÒRIES/PROPOSTA DE REPARCEL·LACIÓ

1. El sòl i les cessions obligatòries es regulen en els següents quadres:

QUADRE 1 PARÀMETRES URBANÍSTICS PLANEJAMENT VIGENT PROPOSTA PP SUPERFÍCIE SECTOR 67.985,00 m2 67.985,00 m2DENSITAT (15 Hab/Ha) 101,98 hab 102,00 habEDIFICABILITAT (0.35 m2st/m2s) 23.794,75 m2 23.794,75 m2

DISTRIBUCIÓ DE L'EDIFICABILITAT H.P.O. RESERVA 20%=4758,95 m2 sostre 32,32%=7.690 m2 sostreH.P.C. RESERVA 10%=2379,50 m2 sostre 25,89%=6.160 m2 sostreTOTAL HABITATGE SOCIAL RESERVA 30%=7138,45 m2 sostre 58,21%=13.850 m2 sostreHABITATGE LLIURE 16,18%=3.850 m2 sostreTOTAL EDIFICACIÓ RESIDENCIAL 74,39%=17.700 m2 sostreSOSTRE TERCIARI/ALTRES USOS PERMESOS (ANNEX 2) PG 25,61%=6.094,75 m2 sostre CESSIONS EQUIPAMENT SIST. GENERAL 15.258,93 m2E.SIST.LOCALS 4% S/SECTOR ASSISTENCIALS, SANITARIS, ESPORTIUS I ALTRES 2.719,40 m2

E.SIST.LOCALS 10 m2/Hab DOCENTS 1.020,00 m2

TOTAL EQUIPAMENTS 18.998,33 m2 19.193,10 m2ESPAIS LLIURES 12.241,92 m2 12.250,67 m2TOTAL CESSIONS 31.240,25 m2 31.443,77 m2

QUADRE 3. SUPERFÍCIES DE LES PARCEL.LES PARCEL.LES RESIDENCIALS

ILLA 1

parcel.la 1 300,38 m2 parcel.la 5 310,29 m

2 parcel.la 9 374,06 m

2


2 parcel.la 10 409,15 m

2


2 parcel.la 11 492,49 m

2


2 parcel.la 12 603,83 m

2

ILLA 2


2 parcel.la 25 136,00 m

2


2 parcel.la 26 136,00 m

2


2 parcel.la 27 136,00 m

2


2 parcel.la 28 136,00 m

2


2 parcel.la 29 136,00 m

2


2 parcel.la 30 200,00 m

2

ILLA 3


2 parcel.la 43 136,00 m

2


2 parcel.la 44 136,00 m

2


2 parcel.la 45 136,00 m

2


2 parcel.la 46 136,00 m

2


2 parcel.la 47 136,00 m

2


2 parcel.la 48 200,00 m

2

ILLA 4


2 parcel.la 61 136,00 m

2


2 parcel.la 62 136,00 m

2


2 parcel.la 63 136,00 m

2


2 parcel.la 64 136,00 m

2


2 parcel.la 65 136,00 m

2


2 parcel.la 66 200,00 m

2

ILLA 5


2 parcel.la 79 136,00 m

2


2 parcel.la 80 136,00 m

2


2 parcel.la 81 136,00 m

2


2 parcel.la 82 136,00 m

2


2 parcel.la 83 136,00 m

2


2 parcel.la 84 200,00 m

2

ILLA 6


2 parcel.la 91 136,00 m

2


2 parcel.la 92 136,00 m

2


2 parcel.la 93 200,00 m

2

ILLA 7


2 parcel.la 100 136,00 m

2


2 parcel.la 101 136,00 m

2


2 parcel.la 102 200,00 m

2

M2 TOTALS DE PARCEL.LA RESIDENCIAL 17920,61 m2

PARCEL.LES DESTINADES A TERCIARI

parcel.la D 1882,24 m2

parcel.la D1 282,60 m2



parcel.la E 1653,24 m2

M2 TOTALS DE PARCEL.LA TERCIARI 3535,48 m2

PARCEL.LES DESTINADES A ESQUIPAMENTS ESPORTIUS I DOCENTS

parcel.la B 12620,92 m2 ESPORTIU

parcel.la C 6572,18 m2 DOCENT

M2 TOTALS DE PARCEL.LA EQUIPAMENTS 19193,10 m2

PARCEL.LES DESTINADES ZONES VERDES

parcel.la A 12250,67 m2

M2 TOTALS DE PARCEL.LA ZONES VERDES 12250,67 m2

PARCEL.LES DESTINADES INSTAL.LACIONS DE GAS

parcel.la A 253,25 m2

M2 TOTALS DE PARCEL.LA INSTAL.LACIÓ GAS 253,25 m2

2. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ A partir de la proposta de reparcel·lació proposada, es podrà desenvolupar un Projecte de Reparcel·lació amb les condicions definitives.

3. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ S’aplicaran: a) El Pla General de Lleida i en especial: BLOC SEGON – RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

- APARTAT 3. TIPUS I SUBTIPUS D’EDIFICACIÓ - APARTAT 5. PARÀMETRES DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA SOBRE PARCEL·LA

BLOC CINQUÈ: REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE - APARTAT 2. DISPOSICIONS PARTICULARS

Art. 198. Zona d’Urbanització Residencial tipus 4-clau12D L’ANNEX 2

b)Les ORDENANCES del present PLA PARCIAL

4. CONDICIONS DE GESTIÓ Segons el Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006 de 18 de Juliol) es pot formular una proposta de reparcel·lació voluntària (Art.164.1). A l’Art.167.1 s’indica:

Article 167 Reparcel·lació que afecta un propietari o propietària únics o una comunitat de béns

167.1 En cas que els terrenys inclosos en el polígon d’actuació urbanística pertanyin a un propietari o propietària únics, és d’aplicació el què estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 164 d’aquest Reglament per a les reparcel·lacions voluntàries. En aquest cas, si la modalitat és la de compensació bàsica, recau en el propietari o propietària únics la responsabilitat pròpia de la junta de compensació.

S’aplicaran aquestes modalitats a la gestió urbanística del Pla Parcial.

II.1.6. ESPAI PÚBLIC I SISTEMA VIARI

La proposta de sistema viari desenvolupa en els plànols P04 PLANTA GENERAL. PAVIMENTACIÓ, QUALITATS, MOBILIARI URBÀ I VEGETACIÓ P05.A. SISTEMA VIARI. PLANTA GENERAL. DETALLS. P05.B. SISTEMA VIARI. PERFILS TRANVERSALS. P05.C. SISTEMA VIARI. PERFILS LONGITUDINALS.

II.1.6.1 ESPAI PÚBLIC Els materials i qualitats, mobiliari i arbrat del espai públic es desenvolupa a partir de les reunions especifiques amb els tècnics de l’ajuntament de Lleida. Les qualitats proposades son: Calçada : Paviment asfàltic de 10cm format per : 4cm de capa de rodadura. Mescla bituminosa en calent D-12 Reg d’imprimació 6cm de mescla bituminosa en calent G-20 Reg d’adherència Aquest paviment es col·loca sobre una base de composta de 2 capes: 20cm de tot-u artificial 40cm de tot-u natural Sota aquestes capes es col·loca una subbase de 60cm de terra adequat, desprès de realitzar l’excavació definida per l’estudi geotècnic, més la necessària per obtenir les cotes de nivell del paviment. Excavació mitjà 60cm.Voreres: Panot per a voreres de color gris de 20x20x4, amb 4 tacs, sobre solera de formigó de 15cm. Base i subbase seguís el mateix criteri que la calçada. Rambla:Paviment de peces prefabricades hidràuliques, acabat superficial estriat o pulit de 60x40cm, sobre solera de formigó de 15cm. Base i subbase seguis el mateix criteri que la calçada. Vorada i Rigola de formigó Reixa de drenatge. Inbornals de fundició Mobiliari i vegetació segons Plànol P04 PLANTA GENERAL. PAVIMENTACIÓ, QUALITATS, MOBILIARI URBÀ I VEGETACIÓ

II.1.6.2. SISTEMA VIARI El traçat del sistema viari correspon a la proposta del Pla Parcial Sector Sud-1. Raïmat. Lleida. El sistema de cotes de pavimentació s’ha realitzat a partir dels estudis topogràfics i geotècnics determinant una cota mínima de 30cm sobre el terra actual. En el cas del traçat del Carrer Sifó s’ha considerat la cota actual de les edificacions existents, a partir de les quals es col·loca la vorera i la calçada. Els materials utilitzats s’han descrit en l’apartat II.1.6.1. i en els plànols corresponents.

II.1.7. INFRAESTRUCTURES. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

En aquest punt es descriu cadascun dels elements que configuren el projecte d’urbanització tal i com es detalla

als plànols.

II.1.7.1. XARXA DE CLAVEGUERAM

La zona objecte de projecte és una zona classificada com a urbanitzable, per tant no disposa actualment de

sistema de sanejament. Es troba però limitant amb la trama urbana, on la xarxa de sanejament és unitària. La

xarxa a instal·lar serà, a petició dels tècnics municipals separativa és a dir, s’instal·laran dues xarxes, una, la de

clavegueram, per a la recollida de les aigües residuals, i altra, la de pluvials, per a la recollida del cabal general

per les pluges i altres aigües netes.

Pel que fa a la xarxa existent, segons ens informen el tècnics municipals pràcticament no és coneguda ja què,

com és sabut, aquest veïnat es va crear per iniciativa privada i va passar posteriorment a formar part del

municipi de Lleida i, per tant, l’estat d’alguns serveis encara no ha estat analitzat. També Aigües de Lleida,

empresa concessionària del servei, ens ha advertit de la poca fiabilitat del plànol facilitat amb la xarxa existent.

Recentment però s’ha portat a terme la reforma de la Plaça Major, i per tant, si ens han pogut garantir algunes

dades referents a la xarxa de sanejament existent necessàries per al dissenys de la xarxa a instal·lar.

Amb aquestes dades, i en base als requeriments d’Aigües de Lleida, hem dissenyat la xarxa de sanejament del

sector SUR-1 de Raïmat, amb la incertesa de no haver pogut obtenir dades referents al col·lector on se’ns ha

indicat hem d’abocar finalment.

La xarxa de clavegueram a instal·lar estarà formada per sis eixos de PEAD doble capa llis interior corrugat exterior

per sanejament Sn8 homologat per l’empresa concessionària Aigües de Lleida, de diàmetre nominal 500 o 650 mm

segons càlculs. El començament de la xara es troba als pous existents al carrer del Sifó, què no s’han volgut

modificar per ser de recent construcció. La finalitat, respecte el sistema actual, es eliminar el col·lector de transport

que actualment travessa diagonalment el SUR-1 per tal de reordenar, de manera més racional la xarxa d’aquest

costat del municipi

El nombre de pous total previst a instal·lar és de 26, considerant que hi ha 2 més, el del carrer del Sifó, els quals

s’hauran de modificar per adaptar a les noves connexions. Els pous seran de formigó prefabricat de diàmetre 1 m,

amb tapa de fosa dúctil tipus Rexel D400; l’accés es realitzarà mitjançant pates de polipropilè.

A la xarxa es preveu que connectaran 112 escomeses domiciliàries de nova construcció de PEAD doble capa per

sanejament Sn 8 formigonades. D’aquestes 104 seran de Dn 200 mm, i es corresponen amb les escomeses

domiciliàries i les dos fonts previstes a instal·lar. Les 8 restants seran de Dn 250 mm i s’instal·laran a les parcel·les

destinades a equipaments i a terciari. La connexió de les escomeses amb el col·lector de clavegueram haurà de

realitzar-se mitjançant un kit de connexió especial tipus clip autoritzat per l’empresa concessionària del servei.

Finalment es defineix la següent xarxa de sanejament:

EIX Dn (mm) Pkinici Pkfinal L (m) i (%)

500 0,00 141,00 141,00 2,95 CLAV-A

500 141,00 188,00 47,00 4,00

500 0,00 94,00 94,00 3,80 CLAV-B

500 94,00 187,00 93,00 3,00

500 0,00 10,30 10,30 4,00 CLAV-C1

500 10,30 57,50 47,20 1,60

500 0,00 47,10 47,10 0,40 CLAV-C2

500 47,10 62,90 15,80 0,35

500 0,00 49,00 49,00 1,80

500 49,00 149,00 100,00 3,40

500 149,00 199,00 50,00 2,60

500 199,00 249,00 50,00 4,45

CLAV-RAMBLA1

500 249,00 364,00 115,00 0,80

630 364,00 389,45 25,45 2,30

500 0,00 53,00 53,00 3,70

500 53,00 106,00 53,00 3,40

500 106,00 159,00 53,00 2,60 CLAV-RAMBLA2

500 159,00 212,00 53,00 4,00

500 0,00 35,00 35,00 0,35

500 35,00 90,00 55,00 0,70 CLAV-SIFÓ

500 90,00 98,06 8,06 4,00

En tots els casos s’ha tingut en compte el creuament amb la xarxa de pluvials, mantenint les distàncies de seguretat

i sent preceptiu el pas de la xarxa de clavegueram per sota de la de pluvials.

Els càlculs de disseny es poden consultar a l’annex número 5. I el traçat de la xarxa al plànol número 6.

Es fa constar també en aquest punt què, per tal de recepcionar l’obra, serà necessari aportar a l’empresa

concessionària del servei la següent documentació:

- plànols as-built de les obres realitzades en format digital;

- proves d’estanqueïtat i inspecció del 100% de l’obra executada; i

- garantia i característiques del materials instal·lats.

II.1.7.2. XARXA DE PLUVIALS I DRENATGE

Xarxa de pluvials

Tal i com s’ha indicat anteriorment. per indicació dels tècnics municipals la xarxa de sanejament ha de ser

separativa, s’implementarà per tant una xarxa de recollida d’aigües pluvials. El punt d’abocament d’aquesta

xarxa no pot ser altre que la xarxa unitària existent o la xarxa de clavegueram projectada. Degut a la incertesa

sobre el col·lector d’abocament de la xarxa de sanejament existent, s’ha optat per connectar la xarxa de pluvials

a l’últim pou de la xarxa de clavegueram projectada dins del mateix sector.

La xarxa de pluvials a instal·lar estarà formada per col·lectors de PEAD de doble paret llis interior corrugat exterior

per sanejament Sn 8, de diàmetres nominals 500 o 630 mm segons càlculs. Aquests col·lectors es situen a tots els

vials, inclòs el carrer del Sifò.

Els pous seran de formigó prefabricat de diàmetre nominal 1 m, el total d’unitats serà de 31. Els model per a les

tapes i bastiments dels pous serà amb un bastiment circular de fosa dúctil tipus Rexel classe D400. Les tapes

estaran serigrafiades amb l’escut de l’Ajuntament i el nom del servei. L’accés als pous es realitzarà mitjançant pates

de polipropilè.

A més a més dels elements de captació, a la xarxa es preveu que connectaran 102 escomeses que recolliran

l’escorriment de les àrees privades dels habitatges. Es preveuen també 8 escomeses més per a les àrees

d’equipaments i de terciari. També connectaran a cada eix les escomeses dels col·lectors de la xarxa de drenatge,

82 embornals i la reixa interceptora a instal·lar al carrer del Sifó.

Val a dir en aquest sentit que, estudiada les diferents alternatives per a la rasant de pavimentació futura del carrer del

Sifó, i amb la finalitat de no perjudicar als habitatges existents, s’ha implementat una rasant amb un punt baix sense

sortida d’aigües. A fi efecte d’assegurar que no es produeixen tolls d’aigua en aquest punt, s’instal·larà una reixa

interceptora transversal de les característiques definides als plànols.

Les escomeses dels habitatges, dels drenatges i dels embornals es realitzaran amb col·lector de PEAD Dn 200 mm,

per les de les parcel·les d’equipaments i terciaris el diàmetre serà de 250 mm. Totes les connexions que no siguin a

pou es realitzaran amb un kit de connexió tipus clip homologat per l’empresa concessionària del servei. Totes les

escomeses estaran formigonades.

Els embornals seran segons model municipal, sifònics, amb pala registrable i de fosa dúctil.

Finalment es defineix la següent xarxa de pluvials:

EIX Dn (mm) Pk inici Pk final L (m) i (%)

PLUV-A 500 0,00 183,00 183,00 2,95

500 0,00 122,00 122,00 3,60 PLUV-B

500 122,00 183,00 61,00 3,00

500 0,00 20,90 20,90 4,00 PLUV-C1

500 20,90 64,75 43,85 0,45

PLUV-C2 500 0,00 62,25 62,25 0,35

PLUV-D1 500 0,00 38,00 38,00 1,65

PLUV-D2 500 0,00 38,00 38,00 1,30

PLUV-E1 500 0,00 38,00 38,00 0,60

PLUV-E2 500 0,00 38,00 38,00 3,00

500 0,00 58,57 58,57 3,40

500 58,57 153,07 94,5 3,30

500 153,07 247,57 94,5 2,80

630 247,57 304,07 56,5 2,50

PLUV-RAMBLA 1

630 304,07 365,75 61,68 2,00

500 0,00 66,38 66,38 4,00

500 66,68 160,88 94,2 3,30 PLUV-RAMBLA 2

500 160,88 255,38 94,5 2,50

500 0,00 25,00 25,00 4,00

500 25,00 61,00 36,00 1,50 PLUV-SIFÓ1

500 61,00 114,00 53,00 0,35

PLUV-SIFÓ2 500 0,00 45,00 45,00 3,50

Els càlculs justificatius del disseny es troben a l’annex número 6. I la xarxa es troba grafiada al plànol número 7.

A l’igual què a la xarxa de clavegueram, es fa constar què, per tal de recepcionar l’obra, serà necessari aportar

a l’empresa concessionària del servei la següent documentació:

- plànols as-built de les obres realitzades en format digital;

- proves d’estanqueïtat i inspecció del 100% de l’obra executada; i

- garantia i característiques del materials instal·lats.

Xarxa de drenatge

A petició del tècnics municipal de la Secció de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Lleida i a fi efecte d’evitar

hidromorfismes per saturació del terreny, es projecta un sistema de drenatge a la plantació d’arbrat i a la zona

verda . Aquest sistema consisteix en una rasa de drenatge situada a la zona immediatament inferior al forat

d’excavació de l’escossell.

La rasa drenant consta dels següents elements:

- Tub circular de PVC per a drenatges, amb ranurat parcial en un arc de 220º, de doble paret, diàmetre

nominal 110 mm.

- Material granular tipus grava per a drens ( máx= 30 mm), net d’argiles i llims, situat al voltant del tub.

- Geotèxtil filtrant no teixit de densitat 125 g/cm2 situat al voltant de les graves.

A cada tram de carrer la xarxa finalitzarà en un pou de recollida de formgió prefabricat, de diàmetre mínim 80

cm, a partir del qual el cabal resultant serà transportat per un tub de PEAD corrugat per sanejament doble paret

de diàmetre 200 mm, fins a connectar amb la xarxa de recollida d’aigües pluvials.

II.1.7.3. ABASTAMENT D’AIGUA

Seguint les indicacions de l’empresa concessionària, Agües de Lleida, la xarxa projectada connectarà en tres

punts amb la xarxa existent. A partir d’aquí es desenvolupa la xarxa d’abastament d’aigua d’acord amb els

diàmetres indicats per la companyia subministradora i també segons els càlculs efectuats a l’annex número 6.

La xarxa dissenyada, tota de PEAD Pn 10 at, està formada per tres anelles, una exterior què connecta a la xarxa

existent amb un diàmetre de 160 mm i passa a ser després de diàmetre 125 mm; i dos interiors de diàmetre 75

mm.

La distribució per diàmetres és la següent:

VIAL CANONADA

Sifò PEAD Dn 125/160 mm Pn 10 at

A PEAD Dn 75/125 mm Pn 10 at

B PEAD Dn 75/125 mm Pn 10 at

C PEAD Dn 75/125 mm Pn 10 at

E PEAD Dn 75/125 mm Pn 10 at

Rambla PEAD Dn 75/125/160 mm Pn 10 at

La xarxa estarà sectoritzada mitjançant vàlvules comporta de fosa dels diàmetres corresponents segons la

canonada on estiguin instal·lades, 65 mm (13 unitats), 125 mm (9 unitats) o 150 mm (8 unitats).

S’instal·larà un desguàs a la canonada de PEAD de 125 mm del vial C.

El nombre total d’hidrants és de 5 i el de boques de reg de 16, ubicats segons plànol.

El nombre d’escomeses total és de 134, considerant els habitatges, equipaments, terciaris, elements

d’urbanització i les dos fonts públiques previstes.

La xarxa està grafiada en la seva totalitat al plànol número 8.

També es fa constar en aquest punt què, per tal què l’empesa concessionària del servei recepcioni les obres

serà necessari lliurar la següent documentació:

- plànols as-built de les obres realitzades;

- proves de pressió i estanqueitat del 100% de la xarxa; i

- garantia i característiques dels materials instal·lats.

II.1.7.4. XARXA D’ENLLUMENAT

El disseny de la instal·lació, la disposició dels punts de llum, el nivell lumínic i sistema d’il·luminació,

es projecta en base a les característiques de les diverses zones i a les demandes del Servei Tècnic

Municipal d’Electricitat.

Els nivells lumínics sol·licitats pel tècnics del Servei d’Electricitat són una il·luminància mitja mínima

de 25 lux i una uniformitat del 55%, i en base a això i als requeriments arquitectònics establerts al Pla

Parcial, s’ha dissenyat l’enllumenat de la urbanització.

Per a la totalitat de la urbanització s’ha escollit la lluminària model Milewide SRS-421 de Philips o

similar VSAP de potència 70 w o 100 w en funció dels vials (100 w als vials A, B i D i 70 a la resta).

Aquest mateix model de lluminària es troba instal·lat a la zona de la Plaça Major de Raïmat

recentment remodelada i per tant servirà per donar continuïtat.

Les lluminàries estaran equipades amb làmpades SON-T-PLUS-PIA.

S’instal·laran en una columna cilíndrica de 6,15 m d’alçada de Bacolgra o similar. A la Rambla es

projecten lluminàries dobles. La disposició serà al portell a tots els vials excepte a la Rambla.

Al peu de cada fanal, s’instal·larà un caixa de seccionament i protecció tipus Claved de doble pis o

similar.

El model escollit per a la lluminària d’abalisament és el LRE 13 de Carandini o similar, 13 w

fluorescent.

S’instal·larà un quadre de comandament Gestiollum model municipal del què partiran sis línies. Les

línies es combinen de tal manera què cada costat de vial estigui alimentat per una línia diferent.

S’assegura així la màxima il·luminació possible en el cas de mal funcionament d’una de les línies. Es

requeriment dels Tècnics municipals què el nombre màxim aproximat de punts de llum per línia sigui

de 18. Aquest requeriment ha estat tingut en compte excepte pel que fa a les lluminàries

d’abalisament.

El quadre de comandament comptarà amb un mòdul de mesura i un reductor de flux tipus Scorpio de

30 KVA. S’allotjarà en un armari de poliester amb porta i pany connectat a terra.

Els conductors seran de coure, cable tetrapolar tipus RV-0,6/1 KV, la secció serà a totes les línies de

6 mm2. Cada línia s’instal·larà dins d’un tub de PE corrugat doble capa de diàmetre 90 mm. A més a

més al llarg de tot el recorregut de les línies s’instal·larà un altre tub de 90 mm de reserva.

Als encreuaments s’instal·larà un mínim de 4 tubs recoberts de formigó, i amb arquetes de registre a

cada banda. També s’instal·laran arquetes a les voreres a una distància màxima de 50 m.

Per la posta a terra s’emprarà un cable de coure nu de 35 mm2 de secció i piquetes d’acer cobrejat a

cada punt de llum.

II.1.7.5. XARXA DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC

El present projecte requereix actuar tant a nivell de mitja com de baixa tensió. El disseny de les xarxa s’ajusta

als plànols facilitats per l’empresa subministradora del servei, així com a la reglamentació vigent.

En primer lloc es necessari desviar la xarxa aèria de mitja tensió que travessa el sector. La companyia Fecsa-

Endesa ha previst el soterrament d’aquesta línia pel camí del Castell mantenint la connexió amb el centre

transformador existent per un costat i realitzant una conversió aeri-subterrània per l’altre.

Pel que fa a l’electrificació del a urbanització, s’instal·laran 3 centres transformadors de 630 KVA a partir dels

quals, reduïda la tensió a 380 V, es farà el subministrament en baixa tensió, mitjançant línies soterrades, que

acabaran en caixes de distribució ubicades segons edificació prevista.

La previsió de càrregues elèctriques es pot consultar a l’annex número 2, sent el total finalment previst de 1.784

kW.

Les xarxes estan grafiades al plànol número 10.

II.1.7.6. XARXA DE TELECOMUNICACIONS

S’ha contemplat una xarxa de telecomunicacions formada per un únic operadors, concretament Telefònica, i per

al seu disseny s’ha seguit les indicacions dels plànols facilitats.

La xarxa existent al veïnat és pràcticament tota aèria per façanes, per tant, serà necessari canalitzar un tram del

carrer d’Aragó fins a connectar amb la xarxa aèria existent.

La canalització projectada està formada per quatre tubs de PVC rígid, dos de diàmetre 110 mm i dos de

diàmetre 63 mm.

El prisma de canalització estarà interceptat a les voreres per arquetes tipus H i D, i el subministrament a les

parcel·les es realitzarà mitjançant arquetes tipus M.

Contempla el projecte l’estudi de la infraestructura necessària per tal de dotar al sector d’una xarxa telefònica

soterrada, valorant-se únicament l’obra civil (excavacions, reblerts de rases, cambres, tronetes i pedestals), ja

que els tubs, cablejat i tapes seran a càrrec de la operadora.

A part de la xarxa de Telefònica, l’Ajuntament ha demanat la instal·lació d’una xarxa corporativa formada per 2

conductes de PEAD corrugat doble capa de diàmetre 125 mm i arquetes cada 50 m aproximadament.

Veure plànol núm. 11.

II.1.7.7. XARXA DE GAS

L’empresa subministradora Gas Natural no disposa de canalització al veïnat de Raïmat, i tampoc ho preveu a

curt ni a mig termini. Per tant, amb la finalitat de dotar d’aquest servei a la urbanització s’ha optat per la

instal·lació de dipòsits de gas propà.

Així, a la parcel·la situada entre el vial C i el camí del Castell es preveu la instal·lació soterrada de dos dipòsits

de GLP de 49.500 litres. A partir d’aquí es realitzarà el subministrament a les parcel·les mitjançant una xarxa de

mitja pressió B de PE Dn 40 mm.

Al pressupost es valorarà únicament l’obra civil (excavació, reblert de rases i col·locació de la cinta

senyalitzadora), ja que el subministrament i instal·lació de la canonada, dipòsits, elements de mesura, així com

la resta de materials, seran a càrrec de la companyia subministradora.

Veure plànol núm. 12.

II.1.7.8. ESTRUCTURA CENTRE D’EMMAGATZEMATGE

Tal i com s’ha indicat anteriorment es preveu la instal·lació d’un centre d’emmagatzematge de GLP.

Aquest centre ocuparà una parcel·la tancada mitjançant una tanca de 2 m d’alçada que compleix amb tots els

requisits de distàncies de seguretat. A l’interior els dos dipòsits s’instal·laran soterrats dins d’una estructura

contenidora de formigó armat.

L’estructura es projecta amb formigó armat in-situ, i està formada per una llosa de 70cm de cantell sobre 10

cm de capa de formigó de neteja y uns murs de contenció de 30cm de gruix encofrats a 1 cara.

L’espai buit de l’estructura contenidora s’emplenarà amb sorra rentada de riu fins a 30 cm per sobre dels

dipòsits.

Pel que fa a la parcel·la s’instal·larà un feltre geotèxtil i 10 cm de graves.

II.1.7.9. XARXA DE REG

L’enjardinament projectat està format bàsicament per exemplars d’arbres aïllats, situats en escossell als vials i

com a peu aïllat a la zona verda situada al sud del sector. Però a més a més s’han disposat unes zones, què es

poden considerar escossells correguts, a la Rambla, a on es plantaran espècies arbustives. I també hi ha un

àrea de forma triangular limitant la zona de jocs, dins de la zona verda, on es preveu la plantació d’espècies

entapissants.

Els tres tipus d’espècies projectades poden regar-se mitjançant reg per degoteig, aconseguint així un millor

rendiment en la utilització dels recursos hídrics. No es contempla la instal·lació de reg a l’àrea de protecció del

ferrocarril, on es conservarà la vegetació autòctona.

La urbanització es divideix en dos zones de reg. En primer lloc des d’una arqueta de comandament situada a la

cruïlla entre el vial E i la Rambla es regarà la vialitat, dividida en quatre sectors (zona 1). Una segona arqueta

s’instal·larà a la zona verda per al reg d’aquest espai i del tram de Rambla per vianants, sectoritzant-se

mitjançant dos estacions (zona 2). Es realitzaran per tant dos connexions a la xarxa d’abastament d’aigua.

A cadascuna de les arquetes de reg s’instal·larà, un comptador, un filtre un regulador de pressió i, a partir

d’aquí per cada sector una electrovàlvula Aquestes vàlvules connectaran mitjançant un solenoide amb la caixa

de connexió autònoma.

La programació es realitzarà mitjançant una consola de programació TBOS o similar de transmissió per

infrarojos.

Les línies de reg de subministrament es distribueixen en el màxim nombre d’anelles tancades al llarg dels

carrers i són, segons càlculs, de PEBD 32 mm de diàmetre Pn 4. A partir d’aquí s’instal·larà una canonada de

degoteig amb goters autocompensants integrats Dn 16 mm al voltant de cada exemplar d’arbre aïllat (situat en

escossell o no) o formant un circuit en forma d’espiral en el cas dels escossells correguts.

El diàmetre del cercle de degoteig serà d’1m. La longitud màxima dels circuits en el cas de la zona 1 serà de 80

m, i en el cas de la zona 2 de 95 m per connexió a la canonada de distribució.

La canonada de degoteig s’instal·larà dins d’un tub de drenatge de 110 mm de diàmetre. Totes les canonades

de distribució s’instal·laran dins d’un tub corrugat de PE doble capa Dn 90 mm.

Els creuaments dels vials disposaran d’arquetes de registre a tots dos extrems de mides 60x60x100 cm amb

tapa de fosa.

El càlculs per al dimensionament de la xarxa poden consultar-se a l’annex número 8, i el disseny de la xarxa al

plànol número13.

Per tal que l’obra sigui recepcionada el contractista haurà d’aportar a la Secció de Parcs i Jardins un as-built en

suport digital.

La propietat L’arquitecte Cos de Castellnou S.C.C.L. Pedro Lorenzo Gálligo

projecte d’urbanitzaciÓ sector sud 1. raÏmat. lleida. · i.2.1.1. medi fÍsic on s’insereix...

Documents