objectius mÍnims i criteris d´avaluaciÓ educaciÓ...
TRANSCRIPT
OBJECTIUS MÍNIMS I CRITERIS D´AVALUACIÓ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA PRIMER D’ESO.
OBJECTIUS MÍNIMS DE PRIMER D’ESO L’alumne d’aquest curs haurà de superar els següents objectius mínims:
1. Conéixer la situació de la Terra dins del sistema solar, la forma, la grandària i la composició.
2. Definir els moviments de rotació i de translació, i explicar-ne les conseqüències.
3. Utilitzar adequadament el vocabulari geogràfic específic de la unitat. 4. Identificar i localitzar els continents i els oceans. 5. Reconéixer les grans unitats del relleu continental i explicar-ne la
formació, així com l’aspecte visible a partir de l’acció de les forces internes de la Terra i dels agents externs.
6. Identificar els orígens dels terratrémols i de les erupcions volcàniques i conéixer les conseqüències d’ambdós fenòmens naturals.
7. Elaborar i/o interpretar mapes, dibuixos, fotografies, textos i quadres relacionats amb el contingut de la unitat.
8. Identificar l’estructura i la composició de l’atmosfera. 9. Diferenciar l’oratge o temps atmosfèric del clima. 10. Distingir els elements del clima i els factors que els determinen. 11. Respectar el medi natural i manifestar-se a favor de la seua protecció. 12. Distingir un medi natural d’un medi humanitzat. 13. Identificar i localitzar els diferents medis naturals de la Terra i descriure
els trets que els defineixen. 14. Ser conscients de la necessitat fer compatible l’explotació dels medis
naturals amb la protecció i la conservació. 15. Establir els límits físics de cada un dels continents. 16. Reconéixer i localizar els accidents del relleu i els elements hidrogràfics
dels distints continents. 17. Comprendre la importància de l’Antàrtida com a laboratori internacional
on es desenvolupen diverses investigacions científiques. 18. Mostrar preocupació pels problemes medioambientals que afecten el
món i contribuir a reduir-los i a eliminar-los. 19. Establir els límits físics d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. 20. Reconéixer i localitzar els accidents del relleu i els elements hidrogràfics
d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. 21. Mostrar preocupació pels problemes mediambientals que afecten
Espanya i la Comunitat Valenciana, i contribuir a reduir-los i a eliminar-los.
22. Confeccionar i/o interpretar mapes, imatges i textos relatius als medis naturals, la seua degradació i/o la seua conservació.
23. Identificar els límits cronològics de la prehistòria. 24. Conéixer l’evolució seguida pels homínids fins a arribar a l’ésser humà
actual. 25. Conéixer els trets principals del paelolític, el neolític i l’edat dels metalls
a la Comunitat Valenciana. 26. Descriure les condicions que van donar lloc a l’aparició de les primeres
civilitzacions i dentificar els principals trets econòmics, socials i polítics que les diferencien de les comunitats agrícoles anteriors.
27. Reconéixer les civilitzacions mesopotàmica i egípcia com les primeres de la història que es van organitzar en grans estats.
28. Reconéixer les característiques de la ciència mesopotàmica i egípcia. 29. Identificar els trets de la cultura grega (llengua, religió, art, costums,
ciència i pensament) i valorar la seua aportació al món occidental. 30. Reconéixer i valorar les característiques de la cultura de l’antiga Grècia. 31. Estimar el patrimoni artístic heretat de Grècia. 32. Localitzar geogràficament la ciutat de Roma a la península italiana i
valorar les conseqüències històriques d’aquesta situación. 33. Identificar i situar en el temps els tres grans períodes de la història de
Roma i indicar els trets que els defineixen. 34. Respectar les creences, les tradicions i els costums de cultures
allunyades en el temps. 35. Situar temporalment les etapes històriques en què Hispània va viure sota
domini romà i visigot i enumerar els esdeveniments destacats de cada una.
36. Valorar el patrimoni historicoartístic llegat a Hispània per romans i visigots.
CRITERIS D’AVALUACIÓ Els criteris d’avaluació són els segúents:
1. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida.
2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtindre informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.
3. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.
4. Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat
Valenciana, localitzant-los en l’espai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans.
5. Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.
6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
7. Comprendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura. Conéixer i destacar el significat de l’art rupestre llevantí.
8. Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.
9. Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.
10. Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, Aixa com les seues aportacions a la civilització occidental.
11. Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l’espai les cultures que es van desenrotllar a la Península Ibèrica durant l’Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
12. Analitzar l’art clàssic i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius.
13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenrotllar en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.
14. Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l’Edat Mitjana.
15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.
16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.
SEQÜENCIACIÓ lº ESO PRIMER TRIMESTRE
Tema 1: EL PLANETA TERRA
Tema 2; EL RELLEU
Tema 3: CLIMA I ÉSSERS VIUS
Tema 4: ELS MEDIS NATURALS
SEGON TRIMESTRE
Tema 5: ELS CONTINENTS Tema 6: MEDIS NATURALS D’ESPANYA
Tema 7: L’EDAT DE PEDRA
Tema 8: L’EDAT DELS METALLS
TERCER TRIMESTRE
Tema 9: LES PRIMERES CIVILITZACIONS Tema 10: GRÈCIA Tema 11: ROMA
Tema 12: HISPÀNIA ROMANA I HISPÀNIA VISIGODA
OBJECTIUS MÍNIMS DE 2n D'ESO L’alumne d’aquest curs haurà de superar els següents objectius mínims:
1. Identificar les fonts d'informació demogràfica. 2. Reconéixer els conceptes principals associats al fet demogràfic (natalitat,
mortalitat i creixement natural). 3. Distingir el comportament de la natalitat, la mortalitat i el creixement
natural en les diferents zones del planeta, i també les causes que ho motiven.
4. Explicar què són els moviments migratoris,quines raons els originen i quines són les zones d'emissió i recepció principals d'immigrants
5. Elaborar i/o interpretar correctament una piràmide de població. 6. Definir el concepte de societat i reconéixer els elements estructurals i els
grups que la componen. 7. Distingir les diferències existents entre societats jeràrquiques i
dinàmiques. 8. Reconéixer l'existència de les desigualtats socials que donen lloc als
conflictes socials. 9. Assumir el caràcter dinàmic de les societats. 10. Identificar l'Estat com una entitat política i geogràfica. 11. Conéixer el mapa polític del món actual i identificar les organitzacions
supraestatals. 12. Identificar els països que formen part de la Unió Europea. 13. Reconéixer les diferències entre poblament rural i urbà. 14. Identificar les característiques que defineixen una ciutat. 15. Analitzar els diversos elements d'una ciutat i identificar els diferents tipus
de pla. 16. Diferenciar les parts d'una ciutat. 17. Analitzar un pla urbà. 18. Identificar els períodes històrics i els territoris, abans ocupats pels
romans, en què es van desenvolupar les dues cultures cristianes medievals: la bizantina i la carolíngia
19. Explicar i diferenciar els processos de formació dels dos imperis. 20. Identificar Justinià i Carlemany com les figures més importants en els
respectius imperis i reconéixer en tots dos l'intent de restaurar l'antic Imperi romà amb la reconquesta d’alguns territoris.
21. Assenyalar el moment històric i enumerar les causes que van ocasionar la desaparició de tots dos imperis.
22. Descriure les característiques polítiques, econòmiques i socials de cada una de les dues cultures.
23. Reconéixer les característiques de l'art bizantí i carolingi. 24. Apreciar la importància que va tenir el Codi de Justinià. 25. Localitzar geogràficament i identificar les característiques del medi
natural de la península aràbiga. 26. Comprendre el paper de Mahoma i de l'islam en el desenvolupament de
la civilització àrab. 27. Descriure les fases d'expansió territorial de l'islam en els temps de
Mahoma i després de la mort d’aquest.
28. Distingir els càrrecs principals de l'Administració de l'islam i assenyalar-ne les funcions.
29. Reconéixer els avanços agrícoles i ramaders que van aportar els musulmans a Occident, i la importància de l'artesania i del comerç.
30. Identificar les característiques de l'estructura social de l'imperi islàmic. 31. Reconéixer la configuració i l’estructura de les ciutats islàmiques de
l'època. 32. Valorar la important tasca cultural dels àrabs que es va traduir en la
recopilació i traducció d'obres de l'Antiguitat, en aportacions culturals pròpies i en nombrosos avenços científics i tècnics.
33. Reconéixer les circumstàncies que van propiciar la invasió i l'assentament dels musulmans a la península ibèrica.
34. Identificar les etapes del govern de l’Àndalus i sobretot al territori valencià.
35. Diferenciar les activitats ecnòmiques principals de l’Àndalus, amb atenció especial al territori valencià.
36. Distingir els moments de convivència pacífica de les tres religions, com també les èpoques d'intolerància i persecució.
37. Descriure les circumstàncies que van propiciar l'aparició del feudalisme a Europa i les conseqüències del sistema feudal.
38. Distingir les diferents relacions de dependència que es van establir entre els membres de la societat feudal.
39. Explicar com era la vida en un feu, quines parts el componien i quines activitats econòmiques s’hi duien a terme.
40. Reconéixer la relació que hi ha entre el feu i l'àmbit rural i els motius que expliquen la producció escassa.
41. Identificar la importància dels cavallers i del clero, i reconéixer la situació dels llauradors.
42. Reconéixer la gran influència de l'Església en la societat medieval teocentrista.
43. Identificar els avanços de l'agricultura, el comerç i l'artesania com les causes que van afavorir el renaixement urbà i el sorgiment de la burgesia.
44. Comprendre la importància del comerç i de les rutes comercials terrestres.
45. Assenyalar els canvis socials principals que es van produir en els últims segles de l'edat mitjana, sobretot al voltant de les ciutats.
46. Identificar els canvis que es van produir en la monarquia feudal. 47. Distingir les característiques principals de l'art gòtic i comparar-les amb
les de l'art romànic. 48. Explicar les circumstàncies que van conduir a la fi de l'edat mitjana i el
començament de l'edat moderna. 49. Identificar la situació de la península ibèrica a partir del segle XI i
comprendre els factors que van contribuir a la Reconquesta. 50. Conéixer l'origen i evolució dels regnes cristians a la península ibèrica. 51. Definir els conceptes de Reconquesta i repoblació, i distingir-ne les fases
en l'avançament contra els musulmans, sobretot a la Comunitat Valenciana.
52. Comprendre els trets característics de la ciutat cristiana. 53. Identificar els diversos grups socials que hi havia en els regnes cristians.
54. Distingir els moments de convivència pacífica entre cristians, mudèjars i jueus i diferenciar-los de les èpoques d'intolerància i persecució.
55. Identificar la religiositat de l'època, com també els esdeveniments religiosos principals.
56. Reconéixer la importància de les llengües romanç i el paper de les universitats, per al desenvolupament cultural dels regnes cristians.
57. Identificar la situació de la península ibèrica a partir del segle XI i comprendre els factors que van contribuir a la Reconquesta.
58. Conéixer l'origen i evolució dels regnes cristians a la península ibèrica. 59. Definir els conceptes de Reconquesta i repoblació, i distingir-ne les fases
en l'avançament contra els musulmans, sobretot a la Comunitat Valenciana.
60. Comprendre els trets característics de la ciutat cristiana. 61. Identificar els diversos grups socials que hi havia en els regnes cristians. 62. Distingir els moments de convivència pacífica entre cristians, mudèjars i
jueus i diferenciar-los de les èpoques d'intolerància i persecució. 63. Identificar la religiositat de l'època, com també els esdeveniments
religiosos principals. 64. Reconéixer la importància de les llengües romanç i el paper de les
universitats, per al desenvolupament cultural dels regnes cristians. 65. Conéixer l'inici i la finalització de l'edat moderna i els canvis que van
anunciar aquesta nova època. 66. Determinar el naixement de l'estat modern i de la monarquia autoritària,
com també els elements en què es basa 67. Reconéixer l'inici de l'estat modern a Espanya amb el regnat dels Reis
Catòlics, i establir els aspectes en què es va basar la política interior i exterior. Identificar els trets principals del regne de valència en el segle XV.
68. Valorar la transcendència dels descobriments geogràfics com també les causes.
69. Entendre com es va produir la conquesta i colonització d'Amèrica, com també les conseqüències.
70. Comprendre la importància del regnat dels Àustria majors: Carles I i Felip II.
71. Comprendre la importància de l'humanisme i dels humanistes. 72. Identificar els canvis religiosos que es van produir amb la Reforma
protestant i la Contrareforma. 73. Reconéixer l'ambient de crisi general de l'Europa del segle XVII, excepte
de la cultura. 74. Identificar els aspectes que defineixen la monarquia absoluta, i els
objectius polítics de Lluís XIII i Lluís XIV. 75. Assenyalar els aspectes polítics que van caracteritzar Anglaterra en el
segle XVII. 76. Conéixer la crisi dels regnats dels Àustria menors. 77. Diferenciar els trets bàsics de la ciutat barroca. 78. Reconéixer la importància de la cultura i de la ciència del segle XVII.
Conéixer els arxius històrics més importants de la nostra comunitat. 79. Assenyalar les característiques de l'art barroc i els trets principals de l'art
barroc espanyol.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ
1. Distingir les diferents fonts d'informació demogràfica. 2. Identificar les fases de l'evolució de la població mundial. 3. Explicar com es du a terme l'ocupació del territori, i analitzar la diferent
densitat de població al planeta. 4. Utilitzar amb correcció i propietat els conceptes demogràfics principals. 5. Identificar els caràcters biològics, sociolaborals i culturals dels models
poblacionals i diferenciar-los pel nivell de desenvolupament. 6. Actuar de manera respectuosa, tolerant i solidària amb persones
procedents d'altres països. 7. Explicar el perquè de viure en societat i la influència que exerceix el grup
social. 8. Descriure els elements estructurals principals i els grups que componen
les societats. 9. Localitzar i identificar les diferents formes culturals del planeta. 10. Explicar el concepte d'Estat. 11. Assenyalar les diferències entre poblament rural i urbà. 12. Enumerar les característiques que defineixen una ciutat. 13. Identificar les funcions urbanes. 14. Esmentar les parts d'una ciutat. 15. Obtenir informació a partir de l'anàlisi d'un pla urbà. 16. Assenyalar els problemes i els avantatges de la vida a les ciutats. 17. Situar les civilitzacions bizantina i carolíngia en el temps i en l'espai. 18. Identificar la continuació de l'Imperi romà d'Orient i l'Imperi franc amb
l'Imperi bizantí i carolingi respectivament. 19. Reconéixer a Justinià i Carlemany l’intent de restaurar l'antic Imperi romà
d'Occident. 20. Explicar les causes que van conduir a la decadència i desaparició de
l'Imperi bizantí i les circumstàncies que expliquen la disgregació de l'Imperi carolingi.
21. Distingir els trets de l'art bizantí i carolingi. 22. Reconéixer la importància del Codi de Justinià. 23. Valorar la transcendència del Renaixement cultural carolingi. 24. Descriure el medi físic de la península aràbiga, com també les formes de
vida. 25. Valorar la importància de Mahoma i assenyalar les creences i
obligacions fonamentals de la religió musulmana i identificar l'Alcorà com el seu llibre sagrat.
26. Explicar el paper de l'islam en el desenvolupament i l’expansió de la civilització musulmana.
27. Identificar les activitats econòmiques principals de l'Imperi islàmic i destacar la importància del comerç en el desenvolupament de les ciutats.
28. Descriure les ciutats islàmiques i esmentar les diferents parts que les componien.
29. Enumerar les característiques principals de l'art musulmà.
30. Interpretar adequadament textos breus i mapes històrics i fer servir amb desimboltura el vocabulari específic de la unitat.
31. Enumerar les circumstàncies que van propiciar la invasió i l'assentament dels musulmans a la península ibèrica i explicar com va desaparéixer el regne visigot.
32. Reconéixer les característiques principals de les activitats econòmiques rurals i urbanes desenvolupades a l’Àndalus, i sobretot al territori de la nostra comunitat.
33. Valorar la convivència pacífica entre cristians, jueus i musulmans i rebutjar la intolerància i les persecucions.
34. Enumerar les característiques principals de les ciutats hispanomusulmanes.
35. Enumerar els avenços culturals, científics i tècnics de l’Àndalus. 36. Distingir les característiques de l'arquitectura hispanomusulmana en les
diferents etapes de govern. 37. Enumerar les circumstàncies que van propiciar l'origen del feudalisme a
Europa i les conseqüències. 38. Identificar els diferents vincles de compromís mutu que s'establien entre
els membres de la societat feudal, i diferenciar les relacions de vassallatge de les relacions de dependència.
39. Explicar què és un feu, enumerar les parts que el componen i definir el concepte econòmic d'autoabastiment i autosuficient.
40. Identificar el feudal amb el rural i explicar les del baix rendiment de la producció de les explotacions agrícoles.
41. Reconéixer la importància dels cavallers feudals i els castells per a defensar el territori, la influència del clero en la societat feudal i les diferents situacions jurídiques dels llauradors.
42. Valorar la tasca cultural de l'Església i els avenços científics i tècnics del món feudal.
43. Reconéixer la tasca cultural feta pels monjos copistes i la transcendència cultural d’aquests.
44. Assenyalar els trets principals de l'art romànic. 45. Identificar els avanços de l'agricultura, el comerç i l'artesania com les
causes que van afavorir el renaixement urbà i el sorgiment de la burgesia.
46. Comprendre la importància del comerç i de les rutes comercials terrestres.
47. Assenyalar els canvis socials principals que es van produir en els últims segles de l'edat mitjana, sobretot al voltant de les ciutats.
48. Comprendre la importància de la cultura i identificar els grans avenços tècnics i científics de l'època.
49. Distingir les característiques principals de l'art gòtic i comparar-les amb les de l'art romànic.
50. Comprendre l'expansió dels regnes cristians a partir del segle XI i enumerar els factors que la van provocar.
51. Descriure l'origen i l’evolució dels regnes cristians a la península ibèrica, identificar els territoris que van ocupar i enumerar les causes que van originar-ne l’expansió.
52. Assenyalar les diferents etapes de la Reconquesta i les formes de repoblació que es van dur a terme davant de l'avançament cristià, sobretot a la nostra comunitat.
53. Esmentar les característiques de la ciutat cristiana. 54. Diferenciar les classes socials privilegiades de les no privilegiades. 55. Valorar positivament la convivència pacífica entre cristians, mudèjars i
jueus. 56. Assenyalar el principi i la fi de l'edat moderna i també els canvis que van
anunciar aquesta nova època. 57. Establir el naixement de l'Estat modern i de la monarquia autoritària, i
assenyalar els elements en què es basa. 58. Conéixer l'inici de l'Estat Modern a Espanya amb el regnat dels Reis
Catòlics, i explicar els aspectes de la política interior i exterior. Enumerar les característiques econòmiques, socials i culturals del Regne de València en el segle XV.
59. Identificar la importància dels descobriments geogràfics i enumerar les causes.
60. Comprendre la conquesta i colonització d'Amèrica i les conseqüències. 61. Valorar la transcendència política del regnat de Carles I i Felip II. 62. Valorar la transcendència de l'humanisme i el paper dels humanistes. 63. Reconéixer la crisi religiosa de l'Església en el segle XVI. 64. Explicar els trets que defineixen la crisi de l'Europa del segle XVII. 65. Assenyalar els aspectes característics de la monarquia absoluta i del
regnat de Lluís XIII i Lluís XIV. 66. Reconéixer la importància política d'Anglaterra en el segle XVII com a
primera monarquia parlamentària. 67. Identificar la crisi de l'Imperi hispànic durant els regnats de Felip III, Felip
IV i Carles II. 68. Determinar la transcendència cultural del Segle d'Or i científica del segle
XVII. Valorar la importància dels arxius en la Comunitat Valenciana. 69. Enumerar les característiques de l'art barroc i de l'art barroc espanyol.
SEQÜENCIACIÓ 2n ESO
PRIMER TRIMESTRE
Tema 4: : BIZANTINS I CAROLINGIS
Tema 5: L'ISLAM
Tema 6: A L'ANDALUS
Tema 7: L'EUROPA FEUDAL
SEGON TRIMESTRE
Tema 8: EL RENÀIXER URBÀ D'EUROPA
Tema 9: ELS REGNES CRISTIANS
Tema 10: L’ESTAT MODERN
TERCER TRIMESTRE
Tema 11: L’EUROPA DEL BARROC
Tema 1: LA POBLACIÓ
Tema 2: LES SOCIETATS ACTUALS
Tema 3: L’ESPAI URBÀ
OBJECTIUS MÍNIMS DE 3r ESO L’alumne d’aquest curs haurà de superar els següents objectius mínims:
1. Situar el planeta Terra en l’univers, explicar-ne els moviments (rotació i translació), i saber com és la seua representació cartogràfica
2. Reconéixer els diferents medis naturals de la Terra. 3. Diferenciar els conceptes de temps o oratge i clima i identificar els
elements principals d’aquest últim. 4. Identificar i localitzar els territoris que componen l’Estat espanyol. 5. Reconéixer i situar espacialment les unitats principals de relleu i els
elements de la hidrografia continental d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.
6. Conéixer les varietats climàtiques i vegetals d’Espanya i de la Comunitat Valenciana i les característiques corresponents.
7. Conéixer les varietats climàtiques d’Espanya i de la Comunitat Valenciana i les característiques corresponents
8. Explicar en què consisteix l’estructura de la població i analitzar els trets que la determinen: edat, sexe, activitat laboral i nivell d’estudis.
9. Reconéixer les diferències entre el poblament urbà i rural, i entre les distintes varietats de poblament rural.
10. Reconéixer l’existència de diferents sistemes econòmics. 11. Enumerar les activitats que s’inclouen en el sector primari. 12. Localitzar i descriure els principals paisatges agrícoles del món. 13. Identificar i explicar les distintes activitats que s’inclouen en el sector
secundari. 14. Classificar les matèries primeres segons l’origen i identificar les
principals fonts d’energia, renovables i no renovables. 15. Identificar els canvis produïts en la producció industrial. 16. Identificar i explicar les activitats que s’integren en el sector terciari. 17. Mostrar una actitud favorable a la conservació mediambiental. 18. Conéixer les característiques de l’economia espanyola actual. 19. Explicar les característiques de les activitats principals que componen el
sector primari, secundari i terciari espanyol i valencià. 20. Explicar què són els estats democràtics. 21. Descriure l’organització política d’Espanya. 22. Identificar i localitzar les diferents comunitats i de les ciutats autònomes
espanyoles. 23. Saber reconèixer i explicar les caracterítiques demogràfiques, socials,
econòmiques, naturals… de les diferents comunitats i ciutats autònomes d’Espanya.
24. Identificar els principals trets físics del continent europeu. 25. Reconéixer els diferents països que integren Europa i les varietats
d’organització política d’aquests.
26. Explicar els trets bàsics de les activitats econòmiques europees i assenyalar els contrastos que hi ha entre l’àrea occidental i oriental del continent.
27. Reconéixer l’existència de diferents conjunts geogràfics al món.
28. Identificar i localitzar els països que integren els conjunts geogràfics dels continents.
29. Reconéixer els efectes principals de la globalització en l’àmbit social. 30. Reconéixer els trets que defineixen el món desenvolupat i el
subdesenvolupat i els indicadors utilitzats per a distingir-los.
CRITERIS D’AVAUACIÓ
1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les funcions que exercixen en el marc d’una economia cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l’anàlisi i valoració d’algunes realitats econòmiques actuals, amb referència específica a l’agricultura, la indústria i els servicis de la Comunitat Valenciana.
2. Conéixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l’entorn i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana.
3. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar eixe coneixement per a reconéixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa; explicar els factors que originen les desigualtats en el món i les seues conseqüències.
4. Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzar les seues causes i els seus efectes.
5. Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li són pròpies.
6. Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els estats i les àrees geoeconòmiques i culturals del món. Conéixer l’organització politicoadministrativa de la Unió Europea i d’Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.
7. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua distribució en el món. Valorar la seua importància social i comprendre la necessitat d’explotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana. Conéixer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en els àmbits europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, així com manifestar interés i respecte pel medi.
8. Identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món, amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integració d’Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d’Espanya en el sistema de relacions internacionals.
9. Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrària existents en el món, localitzar alguns exemples representatius d’estos, i utilitzar eixa caracterització per a analitzar alguns problemes de l’agricultura espanyola, en especial, de la Comunitat Valenciana.
10. Conéixer les característiques que definixen els espais industrials, comercials i turístics i la seua distribució geogràfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana.
11. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d’intercanvi comercial, amb especial atenció a Europa, a Espanta i a la Comunitat Valenciana
12. Apreciar la magnitud dels impactes de l’acció humana sobre el medi ambient i valorar la importància de la sostenibilitat.
13. Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent referència explícita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i explicar l’organització politicoadministrativa de l’Estat Espanyol i la diversitat de les comunitats autònomes, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seues causes.
14. Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació.
15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.
SEQÜENCIACIÓ 3r ESO
Es repartiran les 14 unitats didàctiques de la següent manera:
Primera Avaluació:
Unitat 1. El planeta Terra Unitat 2. El medi físic d’Espanya Unitat 3. La població Unitat 4. El poblament Unitat 5. L’activitat econòmica Segona Avaluació:
Unitat 6. Les activitats del sector primari Unitat 7. La indústria Unitat 8. Les activitats del sector terciari Unitat 9. L’economia a Espanya
Unitat 10. L’organització política. L’Estat
Tercera Avaluació:
Unitat 11. La diversitat d’Espanya Unitat 12. Europa i la Unió Europea Unitat 13. Els conjunts geogràfics Unitat 14. Un món global
OBJECTIUS MÍNIMS DE 4t ESO L’alumne d’aquest curs haurà de superar els següents objectius mínims:
1. Reconèixer els canvis que es van produir en l'edat moderna. 2. Explicar les transformacions a Europa en el segle XVII. 3. Conèixer les característiques de l'antic règim. 4. Descriure els trets més destacats del pensament il·lustrat. 5. Analitzar les causes de la Revolució industrial, les transformacions que
va portar i els països que va afectar. 6. Explicar els trets del capitalisme industrial o gran capitalisme. 7. Explicar les modalitats d'actuació i els fonaments ideològics del
moviment obrer 8. Conèixer les causes de la Revolució francesa i analitzar els trets de les
diferents fases. 9. Conèixer els principis teòrics de la Restauració i les decisions preses
en el congrés de Viena. 10. Reconèixer els començaments de la Revolució liberal a Espanya i els
principis arreplegats en la Constitució del 1812. 11. Descriure els trets principals de l'economia i la societat espanyoles en
el primer terç del segle XIX. 12. Identificar els retrocessos i els avanços del liberalisme en el regnat de
Ferran VII. 13. Exposar les línies bàsiques de la construcció de la monarquia liberal
durant el regnat d'Isabel II. 14. Reconèixer les principals novetats polítiques que van tenir lloc a
Espanya durant el Sexenni revolucionari i els problemes que van sorgir en aquesta etapa.
15. Citar els principis que sustentaven el règim polític de la Restauració a Espanya i els problemes que va haver d'afrontar.
16. Conèixer l'organització política d'Europa al començament del segle XX. 17. Identificar les causes de la Primera Guerra Mundial, les batalles, els
trets distintius del conflicte, les fases i les conseqüències. 18. Explicar els factors que van contribuir a la caiguda de la Rússia
imperial i les causes, principals fets i conseqüències de la Revolució d'octubre del 1917 fins a l’estalinisme
19. Explicar les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Gran Depressió i les mesures adoptades en contra als Estats Units.
20. Identificar les característiques dels règims totalitaris feixistes i la implantació en l'Europa dels anys vint i trenta.
21. Reconèixer els sistemes polítics que es van donar en l'Espanya del primer terç del segle xx.
22. Conèixer els trets generals de la Segona Guerra Mundial. 23. Identificar els elements definitoris del nou orde internacional darrere de
la Segona Guerra Mundial. 24. Definir els trets polítics, econòmics i socials del món occidental
després de la Segona Guerra Mundial. 25. Definir els trets polítics, econòmics i socials del món comunista després
de la Segona Guerra Mundial.
26. Reconèixer els trets distintius de la nova etapa històrica que es va iniciar després de la caiguda del mur de Berlín.
27. Descriure l'evolució política i socioeconòmica d'Espanya des de la dictadura franquista fins a la democràcia.
28. Conèixer els distints moviments artístics des del segle XVIII al segle XXI
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 4t ESO
1. Diferenciar els trets característics de l'edat moderna i situar els esdeveniments principals temporalment
2. Analitzar les transformacions polítiques i socioeconòmiques del segle XVII.
3. Identificar els trets principals de l'antic règim. 4. Explicar la importància de la Il·lustració per al desenvolupament de la
societat europea del segle XVIII. 5. Explicar en què va consistir la Revolució industrial i els sectors als quals
va afectar. 6. Identificar i diferenciar els distints factors que caracteritzen al gran
capitalisme. 7. Explicar els orígens del moviment obrer i reconéixer i distingir les
ideologies que encoratgen i sostenen el moviment obrer i les distintes formes de lluita.
8. Sintetitzar les causes i principals esdeveniments de cada una de les fases de la Revolució francesa i enumerar les conseqüències més destacades de la Revolució francesa.
9. Explicar en què va consistir la Restauració i com van afectar al mapa d'Europa les decisions del congrés de Viena.
10. Reconéixer els principis fonamentals que s'arrepleguen en la Constitució espanyola del 1812. Valorar la importància històrica d'aquesta Constitució.
11. Identificar les causes de l'escàs desenvolupament econòmic espanyol en el primer terç del segle.
12. Explicar les línies generals del regnat de Ferran VII. 13. Descriure els aspectes fonamentals del regnat d'Isabel II. 14. Enumerar les formes polítiques que es van succeir en el Sexenni
revolucionari i les dificultats que es van afrontar en aquesta etapa. 15. Sintetitzar els fonaments polítics de la Restauració borbònica a Espanya
i reconèixer els problemes més greus que va haver d'afrontar. 16. Distingir el mapa polític d'Europa de començament del segle xx de
l'actual.
17. Descriure les causes, les fases i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Conèixer els principals contendents i trets d'aquest conflicte.
18. Sintetitzar l'evolució política de Rússia de començaments del segle xx fins a l’estalinisme i conèixer els principals trets de la seua economia.
19. Exposar les causes de la crisi del 1929 i explicar les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Gran Depressió i les mesures adoptades en contra als Estats Units.
20. Resumir els trets dels feixismes de l'Europa d'entreguerres 21. Diferenciar els tres sistemes de govern que es van succeir en el primer
terç del segle xx espanyol. 22. Explicar el context de la Segona Guerra Mundial, les característiques,
fases i conseqüències. 23. Analitzar algunes de les manifestacions del nou ordre internacional
sorgit després de la Segona Guerra Mundial. 24. Resumir les principals característiques del món occidental en la segona
meitat del segle xx, en l'àmbit polític, econòmic i social. 25. Analitzar els trets polítics, econòmics i socials del món comunista
després de la Segona Guerra Mundial. 26. Citar fets, personalitats i característiques de l'etapa històrica que va
començar després de la caiguda del mur de Berlín. 27. Sintetitzar l'evolució política i socioeconòmica d'Espanya des de la
dictadura de Franco fins a la democràcia. 28. Resumir les característiques dels distints moviments artístics des del
segle XVIII al segle XXI. SEQÜENCIACIÓ.- 4t ESO
Les diferents unitats didàctiques del curs les hem dividit per avaluacions de la següent forma:
-PRIMERA AVALUACIÓ: - TEMA 1: De la prehistòria a l’edat moderna - TEMA 2: Canvis en l’antic règim - TEMA 3: La Revolució industrial - TEMA 4: Liberalisme i nacionalisme - TEMA 5: Espanya: fi de l’antic règim -SEGONA AVALUACIÓ: - TEMA 6: Espanya: l’Estat liberal - TEMA 7: Imperialisme i guerra - TEMA 8: El període d’entreguerres - TEMA 9: Espanya: primer terç del segle XX - TEMA 10: El món en guerra
-TERCERA AVALUACIÓ:
- TEMA 11: El món occidetal
- TEMA 12: El món comunista - TEMA 13: El món actual - TEMA14: Espanya: dictadura i democràcia CRITERIS DE QUALIFICACIÓ GENERALS EN ESO
El Departament de Ciències Socials ha decidit, segons acord previ dels seus components, la següent valoració en el percentatge de distribució de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals en els quatre nivells d'E.S.O.: - Per a 1r i 2n d'E.S.O. un 60% en conceptes, un 30% en procediments i un
10% en actituds.
- En el cas de 3r i 4t d'E.S.O., la distribució és d'un 60% en conceptes, un 30% en procediments i un 10% en actituds.
Es valorarà positivament l'aspecte procedimental (treball de classe,
quadern o llibreta, activitats extraescolars) i l'actitudinal (valors fonamentals de respecte, tolerància i solidaritat amb respecte al grup-classe).
Al seu torn, s'oferirà la possibilitat d'avaluar oralment a aquells alumnes que al llarg del curs treballen diàriament i presenten dificultats de comprensió i expressió escrita.
Quant a l'Avaluació serà activa i contínua. Es procurarà realitzar dos proves escrites per trimestre o avaluació, les quals junt amb els exercicis de classe, les activitats complementàries i l'elaboració del propi quadern de l'alumne, suposaran el total de la qualificació.
Al final del curs es portarà a terme una recuperació per a aquells alumnes que no hagen superat dos o tres avaluacions o tinguen una avaluació pendent i no obtinguen la mitja suficient per a aprovar l'assignatura. Si d’aquesta manera no es recupera, l’alumne tindrà una nova oportunitat en setembre.
Els alumnes d'E.S.O. que no hagen superat els objectius generals o mínims citats i exigits en el curs passat però sí que hagen promocionat amb les Ciències Socials suspeses, tindran l'oportunitat de superar esta assignatura de la següent forma:
En la segona quinzena del mes de gener aproximadament, realitzaran un examen que versarà sobre la primera mitat de les Unitats Didàctiques programades corresponents al curs que pretenguen promocionar.
Igualment en la segona quinzena d'abril aproximadament se'ls presentarà un segon examen parcial. Este exercici versarà sobre la segona mitat de les Unitats Didàctiques programades corresponent al curs que pretenguen promocionar.
Per altra banda, tal i com ha estat aprovat a la CCP, s´aplicaran els criteris mínims d´exigència i correcció comuns que hi apareixen a l´Annex de la programació del Departament.
OBJECTIUS MÍNIMS I CRITÈRIS D’AVALUACIÓ EN BATXILLERAT HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT OBJECTIUS MÍNIMS L’alumne d’aquest curs haurà de superar els següents objectius mínims :
1. Identificar els trets més significatius de l'Antic Règim 2. Explicar el procés de canvi ideològic i polític des de l'Antic Règim a
l'Estat liberal. 3. Descriure el desenrotllament de la Revolució Fracesa. 4. Identificar les grans transformacions produïdes en l'agricultura i en la 5. industria,en el comerç i el transport durant la Revolució Industrial. 6. Identificar els conceptes econòmics de la nova societat industrial. 7. Explicar el significat de la Restauració i les reaccions revolucionàries . 8. Situar en l'espai i en el temps els processos nacionals d'Europa. 9. Explicar els canvis socials ocorreguts en el segle XIX. 10. Comprendre el significat del moviment obrer. 11. Explicar les ideologies antiburgeses. 12. Explicar les causes que van generar la Gran Guerra i el seu
desenrotllament. 13. Comprendre les repercussions de la Gran Guerra en la societat civil i en
les relacions internacionals. 14. Explicar el procés de la Revolució Russa: causes, desenrotllament
conse- 15. qüències. 16. Distingir els factors que provoquen l'expansió i la crisi econòmica
iniciada en 1929 i emetre juís sobre les conseqüències de la crisi dels anys trenta.
17. Distingir els factors que desencadenen els períodes d'esplendor i crisi de la democràcia en la primera mitat del segle XX.
18. Identificar els principis que inspiren l'aparició dels règims feixistes. 19. Assenyalar les diferències entre les democràcies i els règims dictatorials 20. Explicar les causes que van desencadenar la Segona Guerra Mundial i
el seu desenrotllament. 21. Comprendre les repercussions polítiques i econòmiques de la Segona
Guerra Mundial en la societat civil 22. Explicar les causes de l'enfrontament entre els blocs i els seus models
politics i econòmics . 23. Explicar la desaparició de la Unió Soviètica i les seues conseqüències. 24. Conéixer el procés de construcció de la unitat europea i la seua
consolidació. 25. Explicar el procés de la descolonització i aparició del Tercer món. 26. Valorar el progrés científic i tecnològic. 27. Enumerar les característiques que definixen l'anomenada globalització
del món.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ Els critèris d’avaluació per a la matèria d’Història del món Contemporàni són
els següents: 1. Identificar els trets polítics més significatius de l'Antic Règim. 2. Assenyalar les principals característiques del pensament il·lustrat. 3. Explicar les causes i repercussions de la revolució francesa. 4. Explicar les causes de la Revolució Industrial britànica. 5. Definir els conceptes protoindustrialització, liberalisme econòmic i
proteccionisme. 6. Identificar els trets que definixen l'època de la Restauració 7. Explicar els principals trets de les revolucions de 1820, 1830 i 1848. 8. Explicar la unificació italiana i alemana. 9. Assenyalar els antecedents dels problemes en l'Europa balcànica. 10. Explicar els trets que caracteritzen la forma de vida de la burgesia 11. Indicar les característiques de la forma de vida de la classe obrera. 12. Explicar l'origen del moviment obrer. 13. Enumerar les diverses formes d'organitzacions obreres en l'inici del
moviment i explica en què consistixen les ideologies antiburgeses: socialisme, marxisme i anarquisme.
14. Enumerar les principals causes que van provocar la Primera Guerra Mundial.
15. Valorar les repercussions que va tindre la Gran Guerra. 16. Identificar les característiques de la Rússia tsarista i explica les causes
de l'esclat de la Revolució de 1905. 17. Comentar les causes i descriu el desenrotllament de la Revolució Russa
de 1917, i explica les conseqüències del procés revolucionari. 18. Identificar les característiques de la Rússia tsarista i explica les causes
de l'esclat de la Revolució de 1905. 19. Comentar les causes i descriu el desenrotllament de la Revolució Russa
de 1917 i explica les conseqüències del procés revolucionari. 20. Identificar els factors que van desencadenar la crisi económica iniciada
en 1929, el desenvolupament i les conseqüències. 21. Identificar les característiques que definixen els règims democràtics en
la primera mitat del segle XX. 22. Identificar la ideologia que defén el feixisme italià i el nazisme alemany. 23. Enumerar les diferències entre règims democràtics i dictatorials. 24. Enumerar les principals causes, remotes i pròximes, que van provocar la
Segona Guerra Mundial. 25. Valorar les repercussions que va tindre la guerra en les poblacions dels
països contendents 26. Compréndre el significat de la guerra freda i de la coexistència pacífica. 27. Identificar les causes que van provocar l'afonament de la Unió Soviètica i
les seues conseqüències. 28. Explicar el procés de formació de la unitat europea fins a la formació de
l'Europa dels Vint-iset el 2007.
29. Identificar els factors determinants que van provocar la descolonització i aparició del tercer món.
30. Assenyalar trets del progrés científic i tecnològic. 31. Assenyalar els principals trets de l ‘anomenat món global.
SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS
Per al present curs la seqüenciació dels diferents blocs temàtics comprendrà:
PRIMERA AVALUACIÓ. - Unitat 1. La crisi de L’Antic Règim
- Unitat 2. La Revolució Industrial - Unitat 3. Revolucions burgeses i nacions noves - Unitat 4. Canvis socials en el segle XIX
SEGONA AVALUACIÓ. - Unitat 5. La Segona Revolució Industrial i L’Imperialisme - Unitat 6. La Primera Guerra Mundial - Unitat 7. La Revolució Russa. L’Urss - Unitat 8. La crisi dels anys trenta - Unitat 9. Democràcies i totalitarismes
TERCERA AVALUACIÓ. - Unitat 10. La segona Guerra Mundial - Unitat 11. De la guerra freda al nou ordre internacional - Unitat 12. Els procesos de Descolonització. Conseqüències - Unitat 13. El món a l’inici del segle XXI
HISTÒRIA D’ ESPANYA 2n DE BATXILLERAT
OBJECTIUS
1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, fets, personatges, problemes, etapes i processos més rellevants de l’evolució històrica d’Espanya i les nacionalitats i regions que la integren, amb especial referència a la Comunitat Valenciana valorant la seua significació històrica i les seues repercussions en el present.
2. Conéixer i comprendre els principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la història espanyola contemporània, identificant els seus trets més significatius i analitzant en processos amplis, el naixement dels problemes, els seus intents de solució i la seua pervivència en la realitat de hui.
3. Comprendre tant la multiplicitat de l’evolució interna com la dimensió internacional de la història espanyola, adquirint una visió global i solidària dels problemes i projectes col·lectius en el context d’Europa i del món.
4. Expressar raonadament les pròpies idees sobre aspectes bàsics de l’evolució històrica d’Espanya i revisar-les de manera crítica tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejuís i entenent l’anàlisi històric com un procés en constant reconstrucció.
5. Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la història d’Espanya i realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l’historiador.
6. Conéixer les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional i mostrar sensibilitat davant dels problemes socials, en especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds responsables i democràtiques i manifestant independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.
7. Fomentar una visió integradora de la història d’Espanya consolidant actituds i hàbits de tolerància i solidaritat entre els diversos pobles d’Espanya, respectant i valorant positivament els aspectes comuns i les diferències, tenint en compte la possibilitat de pertànyer de manera simultània a més d’una identitat col·lectiva.
CONTINGUTS MINIMS
Elsnuclis de continguts que establix el currículum són: 1. Contingutscomuns. 2. Les arrelshistòriques de l'Espanyacontemporània. 3. Crisi de l'AnticRègim. 4. Construcció i consolidació de l'Estat Liberal. 5. Transformacionseconòmiques i canvissocials en el segle XIX i primer terç del segle XX. 6. Crisi de l'Estat Liberal, la Segona República i la Guerra Civil.
7. La dictadura franquista. 8. L'Espanya actual.
Elscoordinadors de la PAU entenen que els dos primersnuclissón de formació generalista, del mode que proposen que les preguntes vagenreferidesals temes 3 al 8, Així, doncs, serien sisnuclis. 3. Crisi de l'AnticRègim. Elscontinguts que corresponen a este nuclisón: Crisi de l'Anticrègim: *Elsproblemeseconòmics i socials de l'AnticRègim. *Les contradiccions de la monarquia Absoluta. La crítica delsil·lustrats i l'impacte de la Revoluciófrancesa.Les Cortes de Cadis i la Constitucióde 1812. *La revolució liberal i la reacció absolutista. El regnat de Ferran VII. L'emancipació de l'Amèricaespanyola. 4. Construcció i consolidació de l'Estat Liberal. Elscontinguts que corresponen a este nuclisón: El procés de construcció de l'Estat Liberal: *El funcionament del sistema. Corona, Parlament i partitspolíticsdurant el regnatd'Isabel II. *El noupaper de l'Educació, l'Exèrcit i l'Església. *Elslímitsdelscanvis. El carlisme i les opcionsdemocràtiques. *La crisi del moderantisme i l'experiència del Sexennidemocràtic. L'Espanya de la Restauració: *Elsfonaments, el funcionament i les contradiccions del sistema polític. La crisi de l'Estat. *Elsnacionalismes i el problema de l'ordenació del territorial de l'Estat. *El progressiuprotagonismedelsmilitars. Espanyadavant de la remodelació colonial: la crisi del 98. 5. Transformacionseconòmiques i canvissocials en el segle XIX i primer terç del segle XX. Elscontinguts que corresponen a este nuclisón: Transformacionseconòmiques: *Procés de desamortització i canvisagraris. *Les peculiaritats de la incorporaciód'Espanya a la revolució industrial. Transformacionssocials i culturals: *Evoluciódemogràfica. *De la societat estamental a la societat de classes. *La formació de la classe obrera. *Gènesi i desenrotllament del movimentobrer a Espanya. *Canvi en les mentalitats. 6. Crisi de l'Estat Liberal, la Segona República i la Guerra Civil. Elscontinguts que corresponen a este nuclisón: Regeneracionisme i revisionismepolític: *Intents de modernització del sistema de la Restauració. *El problema del Marroc.
*La Dictadura de Primo de Rivera, intent de solucióautoritària a la crisi de l'Estat Liberal. El desenrotllament de l'oposició al règim i l'afonament de la monarquia. La Segona República: *La Segona República, intent de soluciódemocràtica. L'articulaciód'unnou sistema polític. La Constitució de 1931. *Condicionaments, conflictes i etapes de la República. Èxits i decepcions. *La cultura espanyola des delsinicis de l'Edat de Plata fins a 1936. La Guerra Civil: *Sublevació militar i Guerra Civil. Dimensió interna i internacional del conflicte. Evolució de les dos zones. Conseqüències de la Guerra. 7. La dictadura franquista. Elscontinguts que corresponen a este nuclisón: El franquisme: *Immobilisme i adaptació política del règim franquista. Aïllament i alineació internacional. *Autarquia i acumulació. Creixement i desequilibriseconòmics, canvis i desigualtatssocials. *Elements de canvi en l'etapa final del franquisme. L'oposiciódemocràtica. 8. L'Espanya actual. Elscontinguts que corresponen a este nuclisón: El procés de transició a la democràcia: *La transició política. La Constitució de 1978 i el desenrotllamentlegislatiu. La formaciód'un sistema de partits. L'Estat de les Autonomies. L'estatutd'autonomia de la Comunidat Valenciana. *Elsgovernsdemocràtics . Canvissocials, econòmics i culturals. *Dificultats en l'articulaciód'unasocietatdemocràtica. *Reptes i problemes del present. *La integraciód'Espanya a Europa. El paperd'Espanya en el contexteuropeu i mundial.
SEQÜENCIACIÓ
Pel que fa a la seua distribució temporal al llarg del curs 2011-12 per avaluacions trimestrals hem de realitzar la següent divisió:
- PRIMERA AVALUACIÓ.- Correspondria al bloc temàtic 1: Continguts comuns; 2: Les arrels històriques de l’Espanya contemporània (aquests dos blocs temàtics són de formació generalista i per tant no s’avaluaran); 3: Crisi de l’antic règim; 4. Construcció i consolidació de l’estat liberal (Ipart); - SEGONA AVALUACIÓ.- 4. Construcció i consolidació de l’estat liberal (II part); 5: Transformacions econòmiques i canvis socials en el segle XIX i primer terç del segle XX. 6: Crisi de l’estat liberal, la segona república i la guerra civil (I part)
- TERCERA AVALUACIÓ.- 6: Crisi de l’estat liberal, la segona república i la guerra civil (II part); 7: La dictadura franquista; 8: L’Espanya actual.
- CRITERIS D’AVALUACIÓ D'HISTÒRIA D’ESPANYA 2n BATXILLERAT.- 1. Reconéixer i valorar els processos històrics més significatius anteriors al
segle XVI, ressaltant especialment la seua transcendència posterior i les empremtes que encara romanen vigents.
2. Reconéixer i caracteritzar la peculiaritat de la gènesi i desenrotllament de l’estat modern a Espanya, així com l’expansió exterior i les relacions amb Amèrica.
3. Analitzar i caracteritzar la crisi de l’Antic Règim a Espanya, ressaltant la seua particularitat i la seua relació amb el context internacional.
4. Explicar la complexitat del procés de construcció de l’estat liberal i de la lenta implantació de l’economia capitalista a Espanya, destacant les dificultats que va caldre afrontar i la naturalesa revolucionària del procés.
5. Caracteritzar el període de la Restauració, analitzant els seus èxits i fracassos, destacant els factors que conduiran a la descomposició del règim.
6. Valorar la transcendència històrica de la Segona República i de la Guerra Civil.
7. Reconéixer i analitzar les peculiaritats ideològiques i institucionals de la dictadura franquista.
8. Analitzar els diversos trets que conformen l’Espanya democràtica, incidint en la transcendència de la Constitució de 1978 i en la importància de la construcció de l’Estat de les Autonomies.
9. Reconéixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a un anàlisi crític.
10. Reconéixer que la informació de les fonts només és fructífera davant de preguntes o problemes prèviament plantejats. Utilitzar fonts diverses per a elaborar explicacions històriques.
11. Identificar i utilitzar els procediments i tècniques bàsiques d’aprenentatge comprenent i valorant l’anàlisi històric com un procés en constant reelaboració.
GEOGRAFIA 2n DE BATXILLERAT
OBJECTIUS MÍNIMS � Adquirir un vocabulari de conceptes bàsics relacionats amb el medi natural. � Deprendre a utilitzar les coordenades geogràfiques, escales dels mapes,
elaborar mapes, i altres tècniques, com realitzar talls topogràfics, etc. � Comprendre la problemàtica del medi natural. � Comprendre i conèixer els conceptes bàsics relacionats amb el clima, els
sòls i la vegetació. � Analitzar l' organització política i administrativa espanyola i els seus efectes
espacials. � Reconèixer els principals medis ecogeogràfics d' Espanya, identificar les
variables que intervenen en les aigües i recursos hídrics, explicar les seues interaccions i valorar la incidència de l' acció humana en ells, apreciant la diversitat.
� Extraure informació de les fonts demogràfiques i interpretar-les. � Conèixer els distints tipus de plànols que existeixen. � Analitzar la problemàtica de l' hàbitat rural i de l' urbà. � Aplicar els coneixements adquirits a la pròpia localitat. � Utilitzar els distints mapes temàtics, topogràfics, d' aprofitaments, etc., com a
instrument d' informació i anàlisi sobre el territori, mig per a comunicar continguts espacials de forma argumentada i coherent.
� Identificar de forma adequada el grau d' autoabastiment o de dependència de les distintes fonts d' energia emprades a Espanya.
� Identificar les fonts d' energia renovables, la seua localització i grau de desenrotllament a Espanya.
� Caracteritzar els períodes del procés industrial espanyol i les causes que els expliquen.
� Caracteritzar i localitzar les actuals regions industrials d' Espanya. � Conèixer i identificar els distints servicis, la seua distribució territorial, la seua
problemàtica i la seua trajectòria històrica. � Avaluar les repercussions internacionals dels servicis. � Analitzar els processos evolutius d' integració d' Espanya en la CEE, hui
UE.
CRITERIS D' AVALUACIÓ 1. Reconéixer i aplicar els mètodes específics del coneixement geogràfic per a
explicar una situació espacial, extraient, processant i interpretant la informació procedent de diversos documents i fonts.
2. Identificar les característiques del sistema món i els trets essencials de la Unió Europea per a comprendre els factors que expliquen la situació d’Espanya en una àrea geoeconòmica determinada, així com les seues conseqüències.
3. Conceptualitzar Espanya com un conjunt de caràcters geogràfics plurals en el seu interior, però amb una identitat individual quan s’analitzen en una escala mundial.
4. Identificar les etapes fonamentals de la construcció de la Unió Europea, conéixer les seues institucions i funcionament i valorar les conseqüències espacials de la seua política socioeconòmica interior i exterior.
5. Explicar la diversitat de paisatges com a conseqüència de l’aprofitament i explotació econòmica dels recursos naturals en diferents medis ecogeogràfics, avaluant les principals repercussions mediambientals.
6. Identificar els trets de la població espanyola en l’actualitat i la seua distribució interpretant-los en vista de la dinàmica natural i migratòria, reconeixent la seua influència en l’estructura, les diferències territorials i enjudiciant les perspectives de futur.
7. Resoldre un problema geogràfic que afecte la distribució de la població i riquesa per mitjà de la utilització de diverses fonts i indicadors socioeconòmics.
8. Identificar els principals problemes mediambientals (erosió, contaminació, sobreexplotació dels recursos naturals) en un espai concret, analitzant els factors que augmenten la inestabilitat de l’esmentat espai o afavorixen la seua estabilitat i plantejant possibles accions o solucions.
9. Avaluar els possibles impactes que es deriven de l’ordenació territorial de les ciutats en la vida social i en les relacions econòmiques, així com la seua vinculació amb les decisions polítiques.
10. Localitzar els distints espais industrials a partir dels centres de producció de fonts d’energia i matèries primeres i dels interessos econòmics, socials i polítics.
11. Planificar una eixida a l’entorn o treball de camp, preparar la documentació o el material previ necessari, plantejar qüestions o problemes sobre la zona, arreplegar informació, efectuar càlculs, dibuixar croquis, etc., i elaborar i presentar un informe utilitzant un vocabulari geogràfic correcte.
12. Distingir els principals contrastos territorials, tant entre comunitats autònomes com a interns en algunes d’elles, per a analitzar els desequilibris territorials existents a Espanya i conéixer les polítiques europees de desenrotllament regional.
13. Explicar l’organització de l’espai geogràfic com a resultat d’un procés sociohistòric, que va definint la constitució de les fronteres interiors i exteriors i la creació de sentiments de pertinença a un territori concret. SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS PRIMERA AVALUACIÓ
I. NATURALESA I MEDI AMBIENT 1. El medi físic d’Espanya 2. Els climes d’Espanya 3. Els recursos de la natura 4. Natura i medi ambient PRIMERA I SEGONA AVALUACIÓ II. TERRITORI I ACTIVITATS ECONÒMIQUES
5. Canvis i permanències en el sector primari 6. La reestructuració dels espais industrials 7. Els serveis. El turisme 8. Comerç i comunicacions SEGONA I TERCERA AVALUACIÓ III. LA POBLACIÓ I EL SISTEMA URBÀ 9. La població espanyola 10. Els fluxos migratoris 11. La ciutat i el que és urbà: concepte, morfologia i funcions 12. El fenomen urbà a Espanya TERCERA AVALUACIÓ
IV. ESPANYA EN UNA EUROPA I EN UN MÓN GLOBALS 13. Un món globalitzat 14. ESPANYA EN LA UNIÓ EUROPEA 15. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA 16.ELS CONTRASTOS REGIONALS A ESPANYA � Valoració d' activitats:
Activitats diàries teoricopràctiques, a partir de preguntes o xicotets exercicis relacionats amb el que es dóna.
Activitats de caràcter aplicat a un espai més o menys pròxim, estudi de l' actualitat relacionat amb els continguts per mitjà de l' utilització de la premsa...
� Valoració d' exàmens o exercicis. Alguns d' ells en la línia dels què hauran de passar després en selectivitat. S' han de plantejar de forma que incorporen els continguts parcials, bé per unitats o bé per blocs temàtics. El més convenient és anar incorporant en eixa avaluació els continguts que es van donant amb els ja abordats, de forma que al final es faça comprensible tota l' assignatura com quelcom integrat i no parcial, com succeiria d' una altra manera. En els exàmens es buscarà abraçar el nombre més gran d' aspectes relatius als continguts, sense perdre de vista l' estructura de les proves de selectivitat, en especial quant al temps (hora i mitja) i l' espai (entre dos i tres folis). No obstant això, s' incorporaran qüestions i una major varietat de procediments que els que estaven establits fins ara per a eixes proves. També es valoraran, en alumnes que mostren més interés i capacitat, la realització de treballs de camp o d' excursions que apliquen i exemplifiquen els continguts abordats en l' aula d' una forma didàctica.
HISTÒRIA DE L’ART 2n DE BAXILLERAT
A.- OBJECTIUS D'HISTÒRIA DE L'ART:
1. Entendre les obres d'art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser disfrutades per si mateixes i de ser valorades com a document testimonial d'una època i una cultura.
2. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents de l'art al llarg de la història.
3. Apreciar i reconéixer la diversitat d'interpretacions i valors de l'obra d'art en els diferents contextos històrics.
4. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l'espai, els fets artístics més rellevants dels principals estils de l'art occidental, valorant la seua significació en el procés historicartístic.
5. Analitzar la dimensió social de la creació artística, i reconéixer la incidència de lo social i individual en el procés de producció i difusió de les obres d'art.
6. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la Història de l'Art i apreciar positivament les possibilitats d'un anàlisi historicartístic en constant reconstrucció.
7. Utilitzar un mètode d'anàlisi i interpretació de les obres d'art que desenrotlle la sensibilitat i la imaginació.
8. Realitzar activitats de documentació i indagació, d'anàlisi i de crítica de fonts i material historiogràfic divers.
9. Conéixer, disfrutar i valorar el patrimoni artístic, des de posicions crítiques i creatives.
10. Conéixer, disfrutar i valorar el patrimoni artístic en general, i el de la Comunitat Valenciana en particular des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la nostra identitat cultural.
11. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat de goig estètic.
12. Valorar la ciutat, en la seua dimensió espacial i temporal, com a objecte de la Història de l'Art i marc privilegiat de les seues manifestacions i projectar esta consciència cap a la seua evolució futura.
B.- CONTINGUTS MÍNIMS EN FUNCIÓ DELS NUCLIS TEMÀTICS:
1. L'Art com a expressió humana en l'espai i en el temps i l'objecte artístic: interpretació i anàlisi de l'obra d'art.-
Els continguts que corresponen a este nucli són els següents: – El llenguatge visual i la seua terminologia. – Iconografia i iconologia. – Funcions socials i valor de l'obra d'art en la història. – Definició, classificació i naturalesa de l'art al llarg del temps. Distintes
conceptualitzacions de l'art. – Percepció i anàlisi de l'obra d'art.
Els continguts corresponents a este nucli són:
– Els inicis de l'art: El llegat de la Prehistòria: la pintura rupestre, manifestacions pictòriques en l'enclavament de l'actual Comunitat Valenciana; i l'arquitectura megalítica. Aportacions artístiques d'Egipte i Mesopotàmia: arquitectura i arts figuratives. Tot açó no serà evaluable amb la tradicional prova escrita sinò que es realitzarà un treball pràctic per part de l´alumne on es qualificarà l´assimilació dels coneixements de la introducció (Art i creativitat, Conceptes tècnics) i del nucli temàtic I (Els inicis de l´Art) , ja que no són matèria d´examen a la prova PAU-LOGSE..
– L'art clàssic: Grècia: L'arquitectura grega. Els ordes. El temple i el teatre.
L'Acròpolis d'Atenes. L'evolució de l'escultura grega. – L'art clàssic: Roma: L'arquitectura: caràcters generals. La ciutat romana.
L'escultura: El retrat. El relleu històric. L'art en la Hispània romana. – Art cristià medieval: Aportacions del primer art cristià: la basílica. La nova
iconografia. Art bizantí.– – Art islàmic: Orígens i característiques de l'art islàmic. La mesquita i el
palau en l'art hispanomusulmà. – L'art romànic com a primera definició d'Occident: L'arquitectura: el
monestir i l'església de pelegrinatge. La portada romànica. La pintura mural. L'art romànic en el Camí de Santiago.
– L'art gòtic com a expressió de la cultura urbana: L'arquitectura: catedrals, llonges i ajuntaments. L'arquitectura gòtica espanyola. La portada gòtica. La pintura: Giotto, els primitius flamencs i la pintura valenciana.
– L'art del Renaixement: Art italià del Quattrocento. L'arquitectura: Brunelleschi i Alberti. L'escultura. Donatello. La pintura. Masaccio, Fra Angèlic, Piero della Francesca i Botticelli. El Cinquecento. De Bramante a Palladio: el temple, el palau i la vila. L'escultura. Miguel Ángel. La pintura: escola romana i escola veneciana. El Renaixement a Espanya. Arquitectura, Escultura i Pintura: El Greco.
– L'art barroc: Urbanisme i arquitectura. Bernini i Borromini. El palau del poder: Versalles. Espanya: De la plaça major al palau borbònic. L'escultura barroca. Bernini. L’escultura espanyola. La pintura barroca: italiana, flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbarán i Murillo. Velázquez, el mestre del segle d´Or..
– Les arts europees a finals del segle XVIII i començaments del XIX: El Neoclassicisme. Urbanisme i arquitectura. Escultura: Canova. Pintura: David i Goya. El Romanticisme. La pintura romàntica. Delacroix.
Cap A l'arquitectura moderna: Urbanisme i arquitectura en la segona meitat del segle XIX. Les grans transformacions urbanes. L'eclecticisme. L'arquitectura dels nous materials. L'escola de Chicago. El modernisme.
– El camí de la modernitat: Les arts figuratives en la segona meitat del segle XIX. La pintura realista. Courbet. La pintura impressionista: Sorolla. El neoimpressionisme. L'escultura. Rodin.
– Les avantguardes històriques: les arts plàstiques en la primera meitat del segle XX. Fauvisme i expressionisme. Cubisme i futurisme. Els inicis de l'abstracció. Dadà i surrealisme. Dalí. Picasso.
– Arquitectura i urbanisme del segle XX. El moviment modern: El funcionalisme. La Bauhaus. Le Corbusier. L'organicisme. Wright. L'arquitectura postmoderna. Últimes tendències.
– De l'abstracció a les últimes tendències: les arts plàstiques en la segona meitat del segle XX. L'expressionisme abstracte i l'informalisme. L'abstracció postpictórica i el minimal art. La nova figuració. El pop art. L'hiperrealisme. Últimes tendències.
– L'art i la cultura visual de masses: Art i societat de consum. La fotografia. El cine. El cartell i el disseny gràfic. El còmic. Les noves tecnologies. Aquest últim apartat de manera molt generalitzada ja que no es demana al Selectiu.
Tots aquestos continguts podran variar en funció dels acords que ens arriben després de les diverses reunions de coordinació de les proves PAU C.-AVALUACIÓ Els criteris d'avaluació per a la matèria d'Història de l'Art de 2n curs de Batxillerat, vénen arreplegats en el Real Decret 1179/1992, de 2 d'octubre, de currículum de Batxillerat, i són els següents: 1. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l'art i les seues funcions, en distints moments històrics i en diverses cultures (Unitats didàctiques Introducció i VIII). 2. Interpretar obres d'art amb un mètode que permeta captar els elements que les configuren: els intrínsecs (materials, elements formals, tractament i significat del tema) i els extrínsecs (personalitat de l'artista, clientela, condicions econòmiques, socials, influències ideològiques...) (Unitats didàctiques Introducció i VIII). 3. Identificar i situar cronològicament obres d'art representatives d'un moment històric, assenyalant els traços característics més destacats que permeten la seua classificació en un estil artístic (Unitats I a VII). 4. Contrastar i comparar concepcions estètiques i traços estilístics per a apreciar les permanències i els canvis (Unitats I a VII). 5. Identificar i analitzar obres significatives d'artistes rellevants, amb especial atenció a les dels artistes espanyols, distingint els traços diferenciadors dels seus estils (Unitats I a VII). 6. Comprendre i explicar la presència de l'art en la vida quotidiana, en els mitjans de comunicació social, i ponderar la seua utilització com a objecte de consum (Unitats Introducció i VIII). 7. Planificar itineraris historicoartístics, assenyalant les obres d'art que s'han de visitar, demanant i elaborant la informació pertinent (Unitat VIII).
8. Observar i analitzar monuments artístics i obres d'art en museus i exposicions (este criteri d'avaluació queda fora d'una planificació concreta per unitats didàctiques. No obstant, al llarg dels diferents temes, i sobretot en determinades activitats, es planteja als alumnes la visita a museus, arxius o galeries d'art pròxims al seu lloc de residència, a fi que contemplen les seues obres i les estudien). A estos criteris d'avaluació, vam afegir, com a característics del projecte editorial, els següents: 1. Conéixer, respectar i valorar el patrimoni historicartístic de la zona de residència de l'alumne (Unitat VIII). 2. Desenrotllar la capacitat crítica davant de l'obra d'art i davant de les valoracions que al llarg del temps ha despertat entre els especialistes (Unitats Introducció i VIII). 3. Desenrotllar i expressar la sensibilitat davant de la contemplació de les obres d'art més significatives dels distints moments de la Història (Unitats Introducció i VIII). 4. Utilitzar amb propietat el lèxic específic de la Història de l'Art (totes les Unitats, i en glossari annex a les mateixes). Els instruments d'avaluació que s'han tingut en compte a l'hora de plantejar este projecte editorial estan condicionats pel fet que l'alumne de Batxillerat ha d'anar adquirint, sobretot en el 2n curs quan està a un sol pas de l'ensenyança superior, la suficient responsabilitat i maduresa. En este sentit, es qüestiona la utilització d'instruments com l'observació dels quaderns de treball de l'alumne, tant en classe com a l'hora de materialitzar més reflexivament els aprenentatges de l'aula. Este fet és especialment significatiu en la matèria d'Història de l'Art en què l'observació d'imatges, en el context de l'orientació del professor, no ha de ser excessivament interferida per la presa de notes. La informació bàsica necessària és aportada pel propi material curricular. En cas contrari, es corre el risc d'invalidar qualsevol intent de potenciar aspectes com la sensibilitat dels alumnes que, en definitiva, estan en la base de les característiques essencials de la matèria. En conseqüència, els instruments d'avaluació més coherents resulten l'observació en l'aula de l'actitud de l'alumne cap a la matèria i la seua vocació d'aprenentatge i educació de la sensibilitat, l'elaboració de les activitats del text (que, per descomptat, no tenen una intencionalitat intensiva sinó que hauran de ser seleccionades pel propi professor) i les proves o controls que s'establisquen al llarg del curs.
Respecte a la DISTRIBUCIÓ TEMPORAL al llarg del curs 2011-12, per trimestre és la següent: - PRIMERA AVALUACIÓ.- Correspondria al nucli d'introducció (temes 1, 2 i 3), al costat de les U.D. I, II i part de la unitat III - SEGONA AVALUACIÓ.- Continuaria amb la U.D. III per a finalitzar amb la V. - TERCERA AVALUACIÓ.- Acabaríem el curs amb les unitats Vl i VII, és a dir, l´estudi de l´art contemporani dels segles XIX i XX.
Fent referència pròpiament dita a l'AVALUACIÓ com tal, hem de mencionar el seu caràcter ACTIU I CONTINU, valorant l'evolució de l'alumne al llarg del curs. En tot moment, es tindran en compte els criteris anteriorment mencionats per mitjà de proves per escrit, treballs individuals o col·lectius, activitats complementàries i extraescolars, etc. No hi haurà recuperació per avaluació o trimestre, sinó que es realitzarà una prova final que realitzaran aquells alumnes que no superen un o més avaluacions anteriors. Una vegada superada esta prova final de recuperació es considerarà aprovada l'assignatura. En el present curs escolar 2011/12, es donarà especial importància als treballs de recerca i/o documentació bibliogràfica, valorant-se fins a un 25% de la qualificació de l´alumne, valorant així el seu nivell d´aprenentatge, tant pel que fa als continguts com als procediments; es tracta, doncs de valorar, mitjançant la realització de diversos treballs monogràfics al llarg del curs, el grau de maduresa de l´alumne i l´assimilació del programa de l´assignatura. Per altra banda, tal i com ha estat aprovat a la CCP , s´aplicaran els criteris mínims d´exigència i correció comuns que hi apareixen a l´Annex de la programació del Departament.
CRITERIS D’AVALUACIÓ GENERALS PER AL BATXILLERAT.-
Pel que fa a L’AVALUACIÓ pròpiament dita, hem de fer menció del seu caràcter ACTIU I CONTINU, valorant-se l’evolució de l’alumne al llarg del curs. En tot moment, és valoraran els criteris abans esmentats mitjançant proves escrites, treballs individuals o en grup, activitats complementaries o extraescolars, etc.
En Hª del Món Contemporani de 1r de batxillerat així com en Geografia de segon de batxillerat, es realitzaran recuperacions per avaluació. En el cas de que algun alumne continue sense aprovar l’assignatura se li donarà una darrera oportunitat de la totalitat de la matèria al mes de maig als de segon i a juny als de primer.
EN Hª de L’ART en segon de batxillerat, no hi haurà recuperació per avaluació sinó que serà una prova final que hauran de realitzar tots aquells alumnes que no superen una o mes avaluacions. Una vegada superada esta recuperació final és considerarà aprovada l’assignatura.
En Hª D’Espanya en segon de batxillerat, es realitzaran recuperacions per avaluacions, no hi haurà recuperació final i tampoc hi haurà recuperació dels últims exàmens que es realitzen durant el mes de maig.
Segons acord del Departament es valorarà en un 90% els continguts conceptuals (la nota dels examens) i en un 10% els procediments i l’actitud ( el treball diari, la participació) Per altra banda tal i com ha estat aprovat a la CCP , s´aplicaran els criteris mínims d´exigència i correcció comuns que hi apareixen a l´Annex de la programació del Departament. Els alumnes de Batxillerat amb assignatures de l’àrea pendent de l’any anterior tindran l’ oportunitat de superar esta assignatura de la següent forma:
En la segona quinzena del mes de Gener aproximadament han de superar un examen de recuperació. Este exercici versarà sobre la primera meitat del temari corresponent a la matèria que pretenen promocionar.
Igualment en la primera quinzena aproximadament d’ Abril se’ls presentarà un segon examen parcial. Este exercici versarà sobre la segona meitat de la matèria corresponent a l’ assignatura que pretenen promocionar.