PERE BELLÈS GEOMÈTRIQUES

Pere Bellès (Terrassa, 1965) viu i treballa a l’Alt Empordà. La seva obra pictòrica, gràfica i ob-

jectual ha estat àmpliament exposada des de finals dels anys noranta. Pere Bellès realitza

una obra processual centrada en els rastres de l’arquitectura i l’urbanisme en la geografia.

La seva capacitat de diàleg amb l’espai físic i territorial converteix planimetries urbanes,

projectes arquitectònics i mapes cartogràfics en composicions abstractes amb aparença

d’ideogrames i properes a l’abstracció neoplàstica. Amb una elaboració meticulosa de

fractura impecable i amb una gran pluralitat de materials com el paper, la fusta, la pintura,

l’acer o la llum destaca el tractament del color, amb un cromatisme intens de contrastos i

llenguatge minimalista. Bellès ha produït una àmplia obra gràfica i pictòrica, però també ha

elaborat escultures de grans dimensions i petits objectes. Una obra que acostuma a orga-

nitzar en sèries com una forma d’ordenar el procés creatiu.

Entre les seves exposicions recents destaca Terrassa, la ciutat recosida a la Sala Muncunill

de Terrassa (2020); Galeria Juan Risso a Madrid (2019); Museu de la Mediterrània de Torroella

de Montgrí (2018); Saltvs Ivgervm a la Casa de cultura Les Bernardes de Salt (2017), a la Ga-

llery Rebecca Domken a New Orleans (EEUU) (2017); S «Ideogrames» a Son Tugores, Alaró

(2015); El periple del set, Museu de l’Empordà (2013) i CEC de la Université Sorbonne-Paris

(2014). D’obra pública destaquen els 90 m2 de mural de l’Hospital Sant Joan de Déu (2012),

la seva instal·lació mural de 80 m2 participada pels 2700 estudiants de la població a l’espai

cultural Tèxtil Rase de Cardedeu (2012) i els 200 m2 a l’estació de la Sagrera de la línia 9 del

Metro de Barcelona (2010).

PERE BELLÈS GEOMÈTRIQUES

E1 CR GI, 2013Alumini, acetat i acrílic100 x 125 x 81 cm

C PDE TTM, 2007 (detall)Acrílic sobre DM35 x 35 cm (unitat)

Geomètriques Pilar Parcerisas

«Anomeno, doncs, geomètriques, aquelles figures

que són traces d’aquells moviments que podem

expressar amb poques paraules» Eupalinos

Cartògraf, agrimensor, arquitecte de formes i colors, enginyer de paisatges geome-

tritzats per l’home com les comunicacions de l’època moderna, són qualificacions

escaients al treball meticulós de Pere Bellès a la recerca de la forma pura. Es un ar-

tista que fa un salt del neoplasticisme de Mondrian al minimalisme de formes essen-

cials i modulars d’ un Sol Lewitt o un Daniel Buren que sovint vincula a una experièn-

cia performativa, com caminar o recórrer un territori.

Espai i temps es donen la mà en aquest artista que busca en la geometria les

lleis regulars que han regit l’art de tots els temps. Busseja en l’arqueologia de civi-

litzacions passades, en el paisatge mediterrani, en la traça de les ciutats, en l’arqui-

tectura abandonada i en l’empremta que arquitectes i urbanistes han traçat sobre

un plànol per definir el seu espai d’acció. Ell mateix l’ha definit: «El meu concepte de

treball es basa en la recerca de les empremtes deixades per l’home damunt el terri-

tori on ha viscut al llarg de la història. Empremtes que són o varen ser creades per

complir una funció, donar aixopluc o definir una visió territorial».

Amb obres de diferents moments i èpoques dels darrers anys, amb el títol de

Geomètriques volem mostrar les constants del treball artístic de Pere Bellès i veure

en quina mesura la seva obra connecta des de la geometria amb el que és universal.

El discurs geomètric no és mai intimista, és sempre distant i objectiu, i busca una

comunió amb l’universal. Aquest era també el principi que inspirà l’obra de Mondrian,

que conceptualitzava, així mateix, els camps holandesos de bulbs florits a l’entorn de

Keukenhof. A partir de formes geomètriques en vertical i l’horitzontal creava camps

de colors primaris i purs a la recerca d’una transformació de la realitat natural en

realitat abstracta, un discurs que transporta a la ciutat de Nova York i a la quadrícula

de Manhattan els darrers anys de la seva vida.

Pere Bellès és igualment de geomètric, però més orgànic que Mondrian. Això

és patent en els seus recorreguts per Alaró, a Mallorca, que han generat un seguit

d’ideogrames que il·lustren aquests recorreguts pels camins que circumden aques-

ta ciutat. I també és més arqueòleg, com es palesa en la sèrie de trenta linòleums ela-

borats a partir de la forma en ruïnes del palau fortalesa del Rei Naram-Sin d’ Accàdia,

a Tell Brak, el resultat dels quals és un alfabet visual de ruïnes, signes que sense dir-

nos res ens recorden l’herència de l’escriptura cuneïforme de l’antiga Mesopotàmia.

Pere Bellès retrata en clau abstracta el rastre d’arquitectes i urbanistes so-

bre el territori urbà, però també el traç dels horts, els camps, les vies ferroviàries, les

carreteres i la fragmentació urbana, com les illes de cases i la seva parcel·lació. Però

si bé és un fanàtic de la forma, encara ho és més del color. És capaç de construir una

àmplia gama de colors, la seva pròpia paleta, i encarar un sens fi de matisos d’un sol

color poc agraït, com el gris. El color és un element de joc, que permet a l’espectador

jugar amb el color en els cilindres d’anells cromàtics de l’obra E1 EA JT (2011).

En aquest arqueologia cultural que practica, Pere Bellès incorpora l’experièn-

cia de l’home, la seva pròpia i l’ús de la geometria com a forma de cultura antropolò-

gica. Això és molt visible en el cas dels «tatamis». Si els ideogrames d’origen meso-

potàmic creaven una escriptura en abstracte, la sèrie dels «tatamis» tracta el tema

de dormir en geomètric. A partir dels tatamis japonesos que antigament eren d’ar-

ròs i bambú, l’artista crea conjunts geomètrics de format quadrangular i repetitiu

amb una combinació de colors en els costats i angles, que creen un ritme cromàtic

a l’entorn d’un quadrat buit i blanc al seu interior, un espai per dormir que respon

a una filosofia zen i a una sensibilitat oriental diferent de la forma de dormir a Occi-

dent. Tot té a veure amb un ritual diferent a l’hora d’asseure’s i menjar, i també amb

la simplicitat geomètrica i lleugera de la casa japonesa.

Pere Bellès conceptualitza el territori. Això és el que ha fet amb la ciutat de

Lleida i el mural M1 IFT LLD (Mural1 InFrastructures LLeIDa) que ha realitzat per a les

parets cegues de l’Avinguda de Tortosa de l’espai de la Fundació Vallpalou. A partir

de l’estructura de les comunicacions ferroviàries de Lleida i de les seves estacions,

han nascut unes corbes i uns colors que mostren el flux dels nusos vials que envol-

ten la ciutat sota el concepte de ciutat regió. L’obra és un retrat de les connexions

de les estructures ferroviàries que consten en el Pla d’Ordenació Municipal amb les

estacions d’Estació Torres-Salses, Estació Polígon del Segre, Estació Lleida-Pirineus i

Estació Lleida-Onze de Setembre.

Geomètriques podria ser també el títol d’aquestes obres que dedica a Lleida,

perquè si bé el mural és efímer, no ho és la pintura original que ha encaixat els retalls

de fusta que componen les corbes i els colors d’aquesta M1 IFT LLG, ara acompanyada

d’altres pintures que formen part de la mateixa sèrie. Ens equivocaríem si pensés-

sim que Pere Bellès és un artista conceptual. Certament, no li es fàcil trobar l’equilibri

entre la idea, l’experiència, la recerca de la forma mínima i pura. La seva conclusió,

però, és inequívoca: «Segueixo pensant que l’art és un objecte, no una idea». Aques-

ta és la clau.

Pilar ParcerisasComissària de l’exposició

M1 IFT LLD (Mural 1 InFrastrucTures Lleida)

M1 IFT LLD (Mural 1 InFrastrucTures Lleida) Pere Bellès

La complexitat de l’encàrrec de la Fundació Vallpalou rau en el caràcter polièdric

d’aquesta obra mural, que fa necessari un treball plàstic però que alhora tingui en

compte el context urbà en el qual s’encabeix. La presència de la peça a la via pública fa

que inevitablement calgui plantejar-se la seva recepció per part del públic accidental;

tot aquell públic que, ja sigui des dels seus vehicles o circulant a peu davant les parets

cegues de la Fundació Vallpalou, tindrà una percepció del mural i, per tant, s’hi relacio-

narà d’alguna manera. El repte era, per tant, equilibrar aquestes diverses naturaleses

en una mateixa peça, donar-li lectures per a totes les mirades potencials.

Això, doncs, no podia afrontar-ho sinó des de la meva pròpia manera de treba-

llar la forma, que és precisament l’ observació del territori i de l’empremta visible que

hi deixem els éssers humans. El mural n’és un exemple; recull formes de la ciutat de

Lleida que no són les evidents, sinó unes que em semblen especialment simbòliques

de la seva vida i funcionament com a urbs. A partir de la lectura de l’article El sistema

urbà de Lleida: definició, estructura i dinàmiques recents de Joan Ganau, vaig trobar

que era interessant llegir l’esquelet de la ciutat i prendre com a columna vertebral

la seva infraestructura ferroviària i, a partir d’ella, el desplegament de les diverses

àrees o sectors urbans que es poden representar com fragments, amb una dinà-

mica similar de moviment ambivalent: cap endins i cap enfora. Visualment, aquesta

estructura remet a un conjunt d’espirals, com un grup de closques que exerceixen

una doble funció: concentrar l’espai i el teixit urbà dins la seva calidesa protectora i,

també, donar a la ciutat l’obertura per respirar i sanejar-se. Quatre embolcalls curo-

sament expansius i amples en els seus extrems.

Però la i,nterpretació d’aquesta síntesi de la ciutat no és suficient. Com deia,

calia elaborar un quadre amb un interès plàstic i a la vegada juganer per a la mirada

distreta dels passejants o l’esguard fugaç dels conductors. Una peça, per tant, ama-

ble lluminosa i estimulant. El procés va ser, com habitualment, el de l’abstracció de la

forma fins arribar a la mínima expressió, oblidant el seu context en virtut de la imat-

ge. Com en treballs anteriors, el meu esforç es bolca en refinar al màxim les qualitats

plàstiques de les formes i escollir amb precisió els colors, que han de contenir una

càrrega simbòlica o una mínima referència al context i alhora produir una harmonia

i un estímul en la seva observació. Sobre el negre, que marca la neutralitat del terri-

tori i el fons del quadre, es despleguen les quatre espirals en colors senzills però amb

certa complexitat compositiva. Mostren l’ordenació heterogènia i el dinamisme de la

ciutat alhora que busquen fer més amena i interessant la contemplació. Les hibrida-

cions i indeterminacions apareixen sobtadament, com en la ciutat, per accentuar el

seu caràcter difús i divers, així com la seva eficiència per ordenar aquesta diversitat.

El resultat és aquest joc cromàtic i formal que, incrustat a les dues parets ce-

gues de la Fundació Vallpalou, apel·len a la condició artística de l’interior dels murs

que vesteixen i també a la seva ubicació i identitat geogràfica. D’altra banda, supo-

sen una atracció per a la mirada banal, entesa positivament com la mirada sense pre-

tensió ni recerca estètica per sí mateixa. La mirada, al cap i a la fi, de la major part del

públic que finalment serà receptor de l’obra. Potser també serà un reclam per a la

visita de nous ulls inquiets a l’interior d’aquestes parets.

El mural M1 IFT LLD (Mural1 InFrastrucTures Lleida), instal·lat a les paretsde la Fundació Vallpalou de l’Avinguda Tortosa de Lleida.

P3 IFT LLD, 2021. Acrílic sobre DM. 95 x 73 cm

P4 IFT LLD, 2021Acrílic sobre DM73 x 95 cm

P2 IFT LLD, 2021Acrílic sobre DM73 x 95 cm

P4 URB III CDQ, 2006Acrílic sobre DM128 x 205 cm

P1 URB III CDQ, 2006Acrílic sobre DM128 x 205 cm

P2 URB III CDQ, 2006Acrílic sobre DM128 x 205 cm

P6 URB III CDQ, 2006Acrílic sobre DM128 x 205 cm

E2 URB III CDQ, 2006Acrílic sobre DM74 x 13.5 x 13.5 cm

E5 URB III CDQ, 2006Acrílic sobre DM74 x 13.5 x 13.5 cm

C PDE TTM, 2007 (detall)Acrílic sobre DM35 x 35 cm (unitat)

C PDE TTM, 2007Acrílic sobre DM80 x 80 cm (unitat)

P25 PDE TTM, 2007Acrílic sobre DM80 x 80 cm

P27 PDE TTM, 2007Acrílic sobre DM80 x 80 cm

E1 EA XR, 2011Fusta, plom i vidre fet a mà40 x 120 x 20 cm

Detall

E1 EA JT, 2011Alumini policromat200 x 200 x 52 cm

E1 EA AP, 2011Alumini i metacrilat63 x 63 cm (unitat)

Ideograma, 2015

Ideograma, 2015

Geométricas Pilar Parcerisas

«Llamo, pues, geométricas, aquellas figuras que

son rastros de aquellos movimientos que pode-

mos expresar con pocas palabras». Eupalinos

Cartógrafo, agrimensor, arquitecto de formas y colores, ingeniero de paisajes geo-

metrizados por el hombre como las comunicaciones de la época moderna, son cali-

ficaciones adecuadas al trabajo meticuloso de Pere Bellès que busca la pureza de la

forma. Es un artista que hace un salto del neoplasticismo de Mondrian al minimalismo

de formas esenciales y modulares de un Sol Lewitt o un Daniel Buren que a menudo

vincula a una experiencia interactiva, como caminar o recorrer un territorio.

Espacio y tiempo se dan la mano en este artista que busca en la geometría las

leyes regulares que han regido el arte de todos los tiempos. Bucea en la arqueología

de civilizaciones pasadas, en el paisaje mediterráneo, en la forma de las ciudades,

en la arquitectura abandonada y en los trazos que arquitectos y urbanistas dibujan

sobre un plano para definir su espacio de acción. Él mismo lo ha descrito: «Mi concep-

to de trabajo se basa en la búsqueda de las huellas dejadas por el hombre sobre el

territorio donde ha vivido a lo largo de la historia. Huellas que son o fueron creadas

para cumplir una función, dar cobijo o definir una visión territorial».

Con obras de diferentes momentos y épocas de los últimos años, con el título

de Geométricas queremos mostrar las constantes del trabajo artístico de Pedro Be-

llès y ver en qué medida su obra conecta desde la geometría con lo universal. El dis-

curso geométrico no es intimista, siempre es distante y objetivo, busca una comunión

con la universal. Este era también el principio que inspiró la obra de Mondrian, que

conceptualizaba, asimismo, los campos holandeses de bulbos en flor en el entorno de

Keukenhof. A partir de formas geométricas en vertical y en horizontal creaba campos

de colores primarios y puros en busca de una transformación de la realidad natural en

realidad abstracta, un discurso que transporta a la ciudad de Nueva York en la cuadrí-

cula de Manhattan los últimos años de su vida.

Pere Bellès es igualmente geométrico, pero más orgánico que Mondrian.

Esto es patente en sus recorridos por Alaró, en Mallorca, que han generado una

serie de ideogramas que ilustran estos itinerarios por los caminos que circundan

la ciudad. Y también es más arqueólogo, como se manifiesta en la serie de treinta

linóleos elaborados a partir de la forma en ruinas del palacio fortaleza del Rey Na-

ram-Sin de Acadia, en Tell Brak. El resultado es un alfabeto visual de ruinas, signos

que sin decirnos nada nos recuerdan la herencia de la escritura cuneiforme de la

antigua Mesopotamia.

Pere Bellès retrata en clave abstracta el rastro de arquitectos y urbanistas

sobre el territorio urbano, pero también los surcos de los huertos, los campos, las

vías ferroviarias, las carreteras y la fragmentación urbana, como las manzanas y

su parcelación. Pero si bien es un fanático de la forma, aún lo es más del color. Es

capaz de construir una amplia gama de colores, elaborar su propia paleta, y crear un

sinfín de matices de un solo color poco agradecido, como el gris. El color es un ele-

mento lúdico, que permite al espectador jugar con el color en los cilindros de anillos

cromáticos de la obra E1 EA JT (2011).

En esta arqueología cultural que practica, Pere Bellès incorpora la experiencia

del hombre, la suya propia y el uso de la geometría como forma de cultura antro-

pológica. Esto es muy visible en el caso de los «tatamis». Si los ideogramas de origen

mesopotámico creaban una escritura en abstracto, la serie de los «tatamis» trata el

tema de dormir en geométrico. A partir de los tatamis japoneses que antiguamente

eran de arroz y bambú, el artista crea conjuntos geométricos de formato cuadran-

gular y repetitivo con una combinación de colores en los lados y ángulos, que crean

un ritmo cromático en torno a un cuadrado vacío y blanco en su interior, un espacio

para dormir que responde a una filosofía zen y a una sensibilidad oriental diferente

de la forma de dormir en Occidente. Todo tiene que ver con un ritual diferente a la

hora de sentarse y comer, y también con la simplicidad geométrica y ligera de la casa

japonesa.

Pere Bellès conceptualiza el territorio. Esto es lo que ha hecho con la ciudad

de Lleida y el mural M1 IFT LLD (Mural1 InFraestrucTures LleiDa) que ha realizado para

las paredes ciegas de la Avenida de Tortosa del espacio de la Fundación Vallpalou. A

partir de la estructura de las comunicaciones ferroviarias de Lleida y de sus estacio-

nes, han nacido unas curvas y unos colores que muestran el flujo de los nudos viales

que rodean la ciudad bajo el concepto de ciudad región. La obra es un retrato de

las conexiones de las estructuras ferroviarias que constan en el Plan de Ordenación

Municipal con las estaciones de Estación Torres-Salses, Estación Polígon del Segre,

Estación Lleida-Pirineus y Estación Lleida-Onze de Setembre.

Geométricas podría ser también el título de estas obras que dedica a Lleida,

porque si bien el mural es efímero, no lo es la pintura original que ha encajado los

recortes de madera que componen las curvas y los colores de esta M1 IFT LLD, ahora

acompañada de otras pinturas que forman parte de la misma serie. Nos equivoca-

ríamos si pensáramos que Pedro Bellès es un artista conceptual. Ciertamente, no le

es fácil encontrar el equilibrio entre la idea, la experiencia, la búsqueda de la forma

mínima y pura. Su conclusión, sin embargo, es inequívoca: «Sigo pensando que el arte

es un objeto, no una idea». Esta es la clave.

Pilar Parcerisas

Comisaria de la exposición

Biografía

Pere Bellès (Terrassa, 1965) vive y trabaja en el Alt Empordà. Su obra pictórica, gráfica

y objetual ha sido ampliamente expuesta desde finales de los años noventa. Pere

Bellès realiza una obra procesual centrada en los rastros de la arquitectura y el ur-

banismo en la geografía. Su capacidad de diálogo con el espacio físico y territorial

convierte planimetrías urbanas, proyectos arquitectónicos y mapas cartográficos

en composiciones abstractas con apariencia de ideogramas cercanos a la abstrac-

ción neoplásica. Con una elaboración meticulosa de fractura impecable y con una

gran pluralidad de materiales como el papel, la madera, la pintura, el acero o la luz

destaca el tratamiento del color, con un cromatismo intenso de contrastes y lengua-

je minimalista. Bellès ha producido una amplia obra gráfica y pictórica, pero también

ha elaborado esculturas de gran tamaño y pequeños objetos. Una obra que suele

organizar en series como una forma de ordenar el proceso creativo.

Entre sus exposiciones recientes destacan Terrassa, la ciutat recosida, a la Sala Muncu-

nill de Terrassa (2020); Galeria Juan Risso a Madrid (2019); Museu de la Mediterrània de

Torroella de Montgrí (2018); Saltvs Ivgervm a la Casa de cultura Les Bernardes de Salt

(2017), a la Gallery Rebecca Domken a New Orleans (EEUU) (2017); S «Ideogrames» a Son

Tugores, Alaró (2015); El periple del set, Museu de l’Empordà (2013) y CEC de la Université

Sorbonne-Paris (2014). En proyectos de obra pública cabe citar los 90 m2 del mural del

Hospital Sant Joan de Déu (2012), su instalación mural de 80 m2 participada por los 700

estudiantes de la población en el espacio Tèxtil Rase de Cardedeu (2012) y los 200 m2 en

la estación Sagrera de la línea 9 del Metro de Barcelona (2010).

M1 IFT LLD (Mural1 InFraestrucTures LleiDa) Pere Bellès

La complejidad del encargo de la Fundación Vallpalou radica en el carácter poliédri-

co de esta obra mural que hace necesario un trabajo plástico que a la vez tenga en

cuenta el contexto urbano en el que encaja. La presencia de la pieza en la vía pública

hace que inevitablemente haya que plantearse su recepción por parte del público

accidental; todo aquel público que, ya sea desde sus vehículos o circulando a pie

ante las paredes ciegas de la Fundación Vallpalou, tendrá una percepción del mural

y, por tanto, se relacionará con él de alguna manera. El reto consistía en equilibrar

estas diversas naturalezas en una misma pieza, darle lecturas para todas las mira-

das potenciales.

Esto, pues, no podía afrontarlo sino desde mi propia manera de trabajar la for-

ma, que es precisamente la observación del territorio y de la huella visible que deja-

mos en él los seres humanos. El mural es un ejemplo; recoge formas de la ciudad de

Lleida que no son las evidentes, sino unas que me parecen especialmente simbólicas

de su vida y funcionamiento como urbe. A partir de la lectura del artículo El siste-

ma urbano de Lleida: definición, estructura y dinámicas recientes de Joan Ganau, me

pareció interesante leer el esqueleto de la ciudad y tomar como columna vertebral

su infraestructura ferroviaria y, partir de ella, el desarrollo de las diversas áreas o

sectores urbanos que se pueden representar como fragmentos, con una dinámica

similar de movimiento ambivalente: hacia dentro y hacia fuera. Visualmente, esta es-

tructura remite a un conjunto de espirales, como un grupo de conchas que ejercen

una doble función: concentrar el espacio y el tejido urbano dentro de su calidez pro-

tectora y también dar a la ciudad la apertura para respirar y sanearse, con cuatro

envoltorios cuidadosamente expansivos y anchos en sus extremos.

Pero la interpretación de esta síntesis de la ciudad no es suficiente. Como decía,

había que elaborar un cuadro con un interés plástico y a la vez juguetón para la mirada

distraída de los paseantes o la fugaz de los conductores. Una pieza, por tanto, amable,

luminosa y estimulante. El proceso fue, como habitualmente, el de la abstracción de la

forma hasta llegar a la mínima expresión, olvidando su contexto en virtud de la imagen.

Como en trabajos anteriores, mi esfuerzo se vuelca en refinar al máximo las cualidades

plásticas de las formas y elegir con precisión los colores, que deben contener una carga

simbólica o una mínima referencia al contexto y al mismo tiempo producir una armonía

y un estímulo en su observación. Sobre el negro, que marca la neutralidad del territorio

y el fondo del cuadro, se desarrollan las cuatro espirales en colores sencillos, pero con

cierta complejidad compositiva. Muestran la ordenación heterogénea y el dinamismo de

la ciudad a la vez que buscan hacer más amena e interesante la contemplación. Las hibri-

daciones e indeterminaciones aparecen repentinamente, como en la ciudad, para acen-

tuar su carácter difuso y diverso, así como su eficiencia para ordenar esta diversidad.

El resultado es este juego cromático y formal que, incrustado en las dos pa-

redes ciegas de la Fundación Vallpalou, apelan a la condición artística del interior de

los muros que visten y también a su ubicación e identidad geográfica. Por otra parte,

suponen una atracción para la mirada banal, entendida positivamente sin pretensión

ni investigación estética para sí misma. La mirada, al fin y al cabo, de la mayor parte

del público que finalmente será receptor de la obra. Quizás también será un reclamo

para la visita de nuevos ojos inquietos en el interior de estas paredes.

Geometrics Pilar Parcerisas

“I call, then, geometrics, those figures that are

traces of those movements that we can express

in a few words.» Eupalinos

Cartographer, surveyor, architect of shapes and colors, engineer of landscapes geo-

metrized by man as the communications of the modern era, are appropriate qualifi-

cations for the meticulous work of Pere Bellès in search of pure form. He is an artist

who makes a leap from Mondrian’s neoplasticism to the minimalism of essential and

modular forms of a Sol Lewitt or a Daniel Buren that he often links to a performative

experience, such as walking or traversing a territory.

Space and time go hand in hand in this artist who seeks in geometry the re-

gular laws that have governed art of all time. He dives into the archeology of past

civilizations, the Mediterranean landscape, the layout of cities, the abandoned ar-

chitecture and the imprint that architects and urban planners have drawn on a map

to define their space of action. He himself has defined it: “My concept of work is

based on the search for the traces left by man on the territory where he has lived

throughout history. Footprints that are or were created to fulfill a function, to give

shelter or to define a territorial vision.»

With works from different times and periods of recent years, with the title

Geometrics we want to show the constants of the artistic work of Pere Bellès and

see to what extent his work connects from geometry with what is universal. Geo-

metric discourse is never intimate, it is always distant and objective, and it seeks

communion with the universal. This was also the principle that inspired Mondrian’s

work, which also conceptualized the Dutch fields of flowering bulbs around Keuken-

hof. Starting in vertical and horizontal geometric shapes he created fields of pri-

mary and pure colors in search of a transformation of natural reality into abstract

reality, a discourse that transports him to New York City and the grid of Manhattan

in the last years of his life.

Pere Bellès is also geometric, but more organic than Mondrian. This is evident

in their routes through Alaró, in Mallorca, which have generated a series of ideograms

that illustrate these routes along the roads that surround this city. And he is also more

of an archaeologist, as is evident in the series of thirty linoleum made from the ruined

form of the palace of the fortress of King Naram-Sin of Acadia, at Tell Brak, the result

of which is a visual alphabet of ruins, signs that without telling us anything remind us

of the heritage of the cuneiform writing of ancient Mesopotamia.

Pere Bellès portrays in an abstract way the trace of architects and urban

planners on the urban territory, but also the outline of orchards, fields, railways,

roads and urban fragmentation, such as the blocks of houses and their subdivision.

But while he’s a fan of shape, he’s still more of a fan of color. He is able to build a wide

range of colors, his own palette and face a myriad of nuances of a single unappreci-

ated color, such as gray. Color is an element of play, which allows the viewer to play

with color in the chromatic ring cylinders of the work E1 EA JT (2011).

In this cultural archeology that he practices, Pere Bellès incorporates the

experience of man, his own and the use of geometry as a form of anthropological

culture. This is very visible in the case of “tatami mats”. If the ideograms of Mes-

opotamian origin created an abstract writing, the series of “tatami mats” deals

with the subject of sleeping geometrically. From the Japanese tatami mats that

used to be made of rice and bamboo, the artist creates geometric sets of quad-

rangular and repetitive format with a combination of colors on the sides and an-

gles, which create a chromatic rhythm around an empty square and white inside,

a sleeping space that responds to a Zen philosophy and an oriental sensibility

different from the way of sleeping in the West. It all has to do with a different

ritual of sitting and eating, and also with the light and geometric simplicity of the

Japanese house.

Pere Bellès conceptualizes the territory. This is what he has done with the

city of Lleida and the mural M1 IFT LLD (Mural1 InFrastructures LLeiDa) that he has

made for the blind walls of Tortosa Avenue in the space of the Vallpalou Foundation.

From the structure of the railway communications of Lleida and its stations, curves

and colors have been born that show the flow of the road junctions that surround

the city under the concept of city region. The work is a portrait of the connections

of the railway structures that appear in the Municipal Planning Plan with the sta-

tions of Torres-Salses Station, Polígon del Segre Station, Lleida-Pyrenees Station

and Lleida-Onze de Setembre Station.

Geometrics could also be the title of these works dedicated to Lleida, because

although the mural is ephemeral, it is not the original painting that has fitted the

wooden scraps that make up the curves and colors of this M1 IFT LLG, now accompa-

nied by other paintings that are part of the same series. We would be wrong if we

thought that Pere Bellès is a conceptual artist. It is certainly not easy for him to find

the balance between the idea, the experience, the search for the minimum and pure

form. His conclusion, however, is unequivocal: “I still think that art is an object, not

an idea.” This is the key.

Pilar Parcerisas

Curator of the exhibition

Biography

Pere Bellès (Terrassa, 1965) lives and works in Alt Empordà (Catalonia). His work, pic-

torial, graphic and with objects has been widely exhibited since the late 1990s. Pere

Bellès carries out a procedural work focused on the traces of architecture and ur-

banism in thr geography. His capacity for dialogue with the physical and territorial

space converts urban planimetries, architectural projects and cartographic maps

into abstract compositions with the appearance of ideograms close to neoplastic

abstraction. With a meticulous elaboration of impeccable fracture and with a great

plurality of materials such as paper, wood, paint, steel or light. The treatment of

color stands out with an intense chromaticism of contrasts and minimalist language.

Bellès has produced extensive graphic and pictorial work, but he has also produced

large sculptures and small objects, a work that is usually organized in series, as a way

of ordering the creative process.

His recent exhibitions include Terrassa. The re-stitched city, at Sala Muncunill, Ter-

rassa (2020); Juan Risso Gallery in Madrid (2019); Museu de la Mediterrània, Torroella

de Montgrí (2018); Saltvs Ivgervm, at Les Bernardes de Salt “House of Culture”, in Salt

(2017), Gallery Rebecca Domken in New Orleans (USA) (2017); S “Ideogrames” at Son

Tugores, Alaró (2015); The Journey of the Seven, at the Museu de l’Empordà (2013) and

CEC de la Université Sorbonne-Paris (2014). Public works projects include the 90 m2

mural at the Sant Joan de Déu Hospital (2012), its 80 m2 mural installation participat-

ed by the 700 students of the population in the Tèxtil Rase de Cardedeu space (2012)

and the 200 m2 at the Sagrera station on line 9 of the Barcelona Metro (2010).

M1 IFT LLD (Mural1 InFraestrucTures LleiDa) Pere Bellès

The complexity of the Vallpalou Foundation’s commission lies in the multifaceted na-

ture of this mural work, which requires plastic work but at the same time takes into

account the urban context in which it fits. The presence of the piece on the public

road makes it inevitably necessary to consider its reception by the accidental public;

all those public who, either from their vehicles or walking in front of the blind walls

of the Vallpalou Foundation, will have a perception of the mural and, therefore, will

relate to it in some way. The challenge was, therefore, to balance these various na-

tures into one piece, to give it readings for all potential gazes.

This, then, I could only deal with from my own way of working the form, which

is precisely the observation of the territory and the visible imprint that human

beings leave on it. The mural is an example; collects forms of the city of Lleida that

are not the obvious ones, but some that seem to me especially symbolic of its life

and functioning as cities. From reading the article The urban system of Lleida: defi-

nition, structure and recent dynamics by Joan Ganau, I found it interesting to read

the skeleton of the city and take as its backbone its railway infrastructure and, in

from it, the deployment of the various urban areas or sectors that can be repre-

sented as fragments, with a similar dynamic of ambivalent movement: inward and

outward. Visually, this structure refers to a set of spirals, like a group of shells that

perform a dual function: to concentrate the space and the urban fabric within its

protective warmth and, also, to give the city the opening to breathe and to heal.

Four carefully expansive and wide wraps at their ends.

But the interpretation of this synthesis of the city is not enough. As I said, it

was necessary to create a painting with a plastic and at the same time playful inter-

est for the distracted gaze of the passers-by or the fleeting gaze of the drivers. A

piece, therefore kindly bright and stimulating. The process was, as usual, the abs-

traction of form to the point of minimal expression, forgetting its context by virtue of

the image. As in previous works, my effort is focused on refining the plastic qualities of

the shapes and choosing the colors precisely, which must contain a symbolic load or a

minimal reference to the context and at the same time produce harmony and stimulus

in the observation. On the black, which marks the neutrality of the territory and the

background of the painting, the four spirals are displayed in simple colors but with a

certain compositional complexity. They show the heterogeneous arrangement and dy-

namism of the city while seeking to make contemplation more enjoyable and interest-

ing. Hybridizations and indeterminacies appear suddenly, as in the city, to accentuate

their diffuse and diverse character, as well as their efficiency in ordering this diversity.

The result is this chromatic and formal game that, embedded in the two blind

walls of the Vallpalou Foundation, appeals to the artistic condition of the interior

of the walls they cover and also to their location and geographical identity. On the

other hand, they are an attraction for the banal gaze, understood positively as the

gaze without pretension or aesthetic research in itself. The gaze, after all, of most

of the audience that will eventually receive the play. It may also be an attraction for

the visit of new restless eyes inside these walls.

Roger de Llúria, 2, 25005 LleidaTel. 973 254 937fvp@fundaciovallpalou.orgwww.fundaciovallpalou.org

OrganitzacióFundació VallpalouPresidenta: Teresa Vall PalouDirector: Joan Mari VallDirectora d’exposicions: Pilar Parcerisas

ExposicióPERE BELLÈS. GEOMÈTRIQUESComissària: Pilar ParcerisasMuntatge: Abdó MartíTransport: Gal Fàbrega CatàlegTextos: Pere Bellès i Pilar ParcerisasFotografies: Josep Algans, Pere Bellès,Jordi Bonfill i Teresa LlordésDisseny gràfic: Jordi OrtizImpressió: Serper

© D’aquesta edicióFundació Vallpalou© dels textos, les autores© de les fotografies, els seus autorsTots els drets reservatsEdició: abril 2021300 exemplarsDipòsit Legal: L-259-2021

Coberta i Solapa coberta:P1 IFT LLD, 2020. Acrílic sobre DM. 95 x 124 cm

Solapa contracoberta:P4 URBIII CDQ, 2006. Acrílic sobre DM. 128 x 205 cm