para las memorias · 2018-09-25 · de grups de relaxació en algunes àrees bàsiques amb bons...

MEMORIA 2017

CSMA 1 BADALONA

2

INDEX

1. Activitat asistencial

1.1. Visites

1.1.1. Visites no facturables

1.1.2. Visites facturables

1.2. Descripció població total atesa

1.2.1. Persones totals ateses

1.2.2. Incidència, prevalència i freqüentació

1.2.3. Població atesa en CSMA

1.3. Primeres visites

2. Programa de Suport a l’Atenció Primària

2.1. Tasques de coordinació i formació

2.2. Activitat asistencial directa

2.3. Activitat grupal

2.4. Activitat de treball social

3. Programa TMS

3.1. Indicadors qualitatius del programa

3.2. Activitat en relació als indicadors rellevants

4. Urgències, ingressos i visites post-alta

4.1. Urgències

4.2. Ingressos

4.3. Derivacions a CSMA post-alta hospitalària

5. Àrea d’infermeria

5.1. Activitat de suport a l’Atenció Primària, a Primària de Serveis Socials i/o a

altres serveis de l’IMPS

5.2. Activitat en relació als TMS, TMG i tractaments de disminuicó de risc

5.3. Memòria domicilis infermeria 2017

5.4. Patologia somàtica en pacients amb TMS amb seguiment d’infermeria

2017

6. Àrea de treball social

3

6.1. Resum dels àmbits d’actuació

6.2. Coordinacions externes

6.3. Participació a projectes de desenvolupament comunitari

6.4. Activitats formatives i col·laboracions

7. Formació, docència i recerca

7.1. Formació

7.2. Docència

7.3. Recerca

8. Annex

4

1. ACTIVITAT ASSISTENCIAL

1.1 Visites:

Visites programades: 23083

Visites realitzades: 19954

1.1.1. Visites no facturables: 2929

Consultes telefónicas: 783

Informes: 608

Receptes: 461

Interconsultes int.: 207

Interconsulta ext.: 1728

Gestions socials: 27

1.1.2. Visites Facturables:

16121 visites (CSMA 14754, ABS 1367)

- Activitat facturable total:

Primeres visites: 1269

Acollides post-alta: 44

Administració de medicacions: 1901

Visites diagnostiques: 31

Psicoterapia individual: 1436

Psicoterapia de parella: 1

Psicoterapia de grup: 83

Terapia de realitat virtual: 179

Relaxació: 328

Seguiments: 10064

Visites domiciliaries: 22

Urgències: 184

Entrevistes Treball Social: 595

5

- Actividad facturable CSMA:

14754 visites, absentisme 2877 (19,5%)


Acollides post-alta: 44

Administració de medicacions: 1901

Visites diagnostiques: 31

Psicoterapia individual: 1435

Psicoterapia de parella: 1


Terapia de realitat virtual: 179

Relaxació: 328

Seguiments: 9199

Visites domiciliaries: 22

Urgències: 184

Entrevistes Treball Social: 595

6

- Activitat facturable ABS:

1367 visites, absentisme 272 (19,9%)



Seguiments: 850

1.2. Descripció población total atesa:

1.2.1. Persones totals ateses:

- Total (CSMA+ ABS): 3386

7

- Sexe:

Dones: 2123

Homes: 1263

Edats:

18-25: 253

26-35: 344

36-45: 708

46-55: 858

56-65: 632

>65: 591

- Edat y Sexe:

Homes:

18-25: 121

26-35: 144

36-45: 301

46-55: 307

56-65: 206

>65: 184

Dones:

18-25: 132

26-35: 200

36-45: 407

46-55: 551

56-65: 426

>65: 407

8

- ABS Referència:

ABS1 Martí-Julià: 235

ABS 10 Nova Lloreda 193


ABS 2 Centre: 354

ABS 3 Raval: 501

ABS 11 Bufalà : 495

ABS 12 Morera : 288

ABS 9 Apenins : 480

ABS Montgat : 274

Altres: 35

- Procedència.

ABS: 2876

Urgències CAEMiL: 143

Altes CAEMiL: 186

Centres IMSP: 52

Altres: 129

9

- Per Diagnòstics:

T ansietat: 856

T depressius: 578

T adaptatius: 526

Esquizofrènia: 275

Altres psicosis: 259

T Personalitat: 342

Altres: 187

T. Bipolar: 156

Prob. desenvolupament: 56

Problemes vida: 52

T Orgànics: 30

TGD I Retard Mental: 14

TEPT: 12

Adiccions: 13

10

1.2.2. Incidència, prevalència i freqüentació:

- Incidència en servei (CSMA/ABS): 10,53/1000hbt/any (increment en relació a

2016)

- Prevalença en servei (CSMA/ ABS): 28,69 /1000hbt/any (decrement en relació

2016)

- Freqüentació: 136,61 visites/1000hbt/any (increment en relació a 2016)Inclou

visites CSMA i ABS

1.2.3. Población atesa en CSMA:

Persones ateses CSMA: 2852

- Sexe:

Dones: 1748

Homes: 1104

- Edats:

18-25: 192

26-35: 273

36-45: 569

46-55: 743

56-65: 547

>65: 528

- Edat y Sexe:

Homes:

18-25: 99

26-35: 121

36-45: 257

46-55: 279

56-65: 183

>65: 165

Dones:

18-25: 93

26-35: 152

36-45: 312

46-55: 464

56-65: 364

>65: 363

11

- ABS Referència:




ABS 2 Centre: 354

ABS 3 Raval: 491


ABS 12 Morera : 252

ABS 9 Apenins : 376

ABS Montgat : 255

Altres: 32

12

- Procedència:

ABS: 2346


Altes CAEMiL: 186

Centres IMSP: 51

Altres: 126

- Per Diagnòstics:

T ansietat: 731

T depressius: 549

T adaptatius: 348

T personalitat: 304

Esquizofrènia: 273

Altres psicosis: 258

T. Bipolar: 150

Altres: 77


Problemes vida: 38

T Orgànics: 25


TEPT: 9

Adiccions: 8

13

1.3. Primeres visites:

En total s’han realitzat 1269 primeres visites, a un total de 1243 pacients. Al

CSMA1 s’han realitzat 751, i a les ABS 500.

Per edat i sexe, les primeres visites es distribueixin de la següent manera:

- Sexe:

Dones: 823

Homes 420

-Edad i sexe:

Homes:

18-25: 70

26-35: 56

36-45: 112

46-55: 85

56-65: 52

>65: 45

Dones:

18-25: 82

26-35: 103

36-45: 183

46-55: 201

56-65: 143

>65: 111

14

- Procedencia:

ABS: 1119


Altes CAEMiL: 28

Centres IMSP: 13

Altres: 30

- ABS de referència:




ABS 2 Centre: 120

15

ABS 3 Raval: 174


ABS 12 Morera : 99

ABS 9 Apenins : 176

ABS Montgat : 115

Altres: 8

-Diagnóstics:

T adaptatius: 326

T ansietat: 311

T depressius: 165

Altres: 152

T. personalitat: 99

Problemes vida: 40

T. Bipolar: 26


Altres psicosis: 24

Esquizofrènia: 19

Adiccions: 10

TEPT: 10

T. Orgànics: 9


17

2. PROGRAMA DE SUPORT A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Les activitats desenvolupades en el marc de l’Atenció Primària durant l’any

2017 es dividirán en els següents apartats:

- Tasques de coordinació i formació

- Activitat assistencial directa

- Activitat grupal

- Activitat de treball social

2.1. Tasques de coordinació i formació:

Totes les ABS comptaven, a finals de 2017, amb un referent de psiquiatria, i la

major part d’elles, encara que no totes, amb un referent de psicologia clínica. Amb

aquests referents, d’una o d’altra forma s’han dut a terme activitats de coordinació

presencial, la qual havia estat interrompuda en tres d’elles (Nova Lloreda 8-10 i

Montgat-Tiana) i es va reprendre. No obstant, la freqüència i participants de las

mateixes varien en funció de diferents factors, portant-se a terme en tot cas sempre de

manera pactada amb la Primària. A més, es fa un treball de feedback i coordinació

constant, fonamentalment a través del correu electrònic.

D’ altra banda, es van planificar sessions clíniques i sessions formatives a totes

les àrees bàsiques sobre temes acordats prèviament amb els professionals d’AP

(maneig farmacològic d’antidepressius o benzodiazepines, psicoteràpia grupal feta pel

psicòleg clínic a Primària, etc.). Es van dur a terme totes les que estaven planificades

menys en un parell d’àrees bàsiques on per motius d’organitzatius estan pendents de

fer. Els graus d’interès i participació en aquest tipus d’activitats han estat variats.

Pel que fa a interconsultes presencials, la distribució de les sessions ordenades

per ABS queda de la següent manera:

ABS 1 Marti-Julia: psiquiatra, amb freqüència quinzenal

18

ABS 2 Centre –Dalt Vila: psiquiatra i psicòleg clínic, amb freqüència mensual.

ABS 3 Progrés-Raval: psiquiatra amb freqüència mensual i psicòleg clínic amb

freqüència quinzenal.

ABS 9 Apenins-Montigalà: psiquiatre amb freqüència mensual, psicòleg amb

freqüència quinzenal.

ABS 8-10 Nova Lloreda: psiquiatre i psicòleg amb freqüència mensual.

ABS 11 Bufalà-Canyet (ICS): Psiquiatre amb freqüència mensual.

ABS 12 Morera-Pomar: Psiquiatre amb freqüència mensual

ABS Montgat-Tiana: psiquiatre I psicòleg clínic amb freqüència quinzenal.

2.2. Activitat assistencial directa:

A principis de 2017 es duia a terme activitat assistencial directa per part de

Psicologia Clínica i/o Psiquiatria en 6 de les 9 ABS (Nova-Lloreda 8-10, Bufalà-canyet

11, Montigalà 9, Morera Pomar 12 i Marti-Julià 1), ampliant-se per part de Psicologia

Clínica en altres dues, Montgat-Tiana i Progrés. Infermeria també va fer activitat

assistencial en dues ABS, Montgat-Tiana i Morera-Pomar, amb resultats dispares.

Aquest últim punt s’explicarà a l’apartat d’activitat grupal.

En tot cas, a final de 2017 l’activitat assistencial directa que es porta a terme a

les ABS es distribueix de la següent manera:

ABS 1 Marti-Julia: psiquiatra passa visita allà, un mati amb periodicitat

quinzenal

ABS 2 Centre –Dalt Vila (ICS): No es fa.

ABS 3 Progrés-Raval: Psicòleg Clínic passa visita allà, un mati amb periodicitat

quinzenal

ABS 9 Apenins-Montigalà: Psicòleg passa visita allà, un mati amb periodicitat

setmanal.

ABS 8-10 Nova Lloreda: Psicòleg passa visita allà, dos matins a la setmana.

ABS 11 Bufalà-Canyet (ICS): Psicòleg pasa visita allà, amb periodicitat

setmanal.

ABS 12 Morera-Pomar: Psiquiatre pasa visita allà, amb periodicitat quinzenal.

ABS Montgat-Tiana: Psicòleg Clínic pasa visita allà amb periodicitat quinzenal

A nivell quantitatiu, s’han visitat en total a les ABS un total de 463 persones, un

13% del total de persones ateses (3386). S’han donat 304 altes a la Primària i s’han

derivat al CSMA un total de 44 persones.

19

Per ABS, la distribució és la següent:

Per sexe, predominen clarament les dones amb un 67%, només hi ha un 33%

de homes.

Pel que fa als diagnòstics, tenim les següents dades:

T adaptatius: 200

T ansietat: 147

Altres: 118

T. Depressius: 51

T. personalitat: 51

Problemes vida: 18

20

T. Bipolar: 12


T. Orgànics: 6

Adiccions: 5

Altres psicosis: 5


TEP: 3

Esquizofrènia: 3

També s’han començat algunes iniciatives de tipus grupal que es comentaran

en el següent punt.

2.3. Activitat grupal:

Al 2017 s’ha començat a dues de les àrees bàsiques un projecte d’abordatge

grupal, adreçat a tractar de donar un altra resposta, més àgil, al malestar psíquic que

moltes vegades no troba una resposta adient a la primària i s’acaba cron ificant. La

idea és que serveixi com a un pilot, que es pugui avaluar al llarg de 2018 i prendre

decisions sobre la continuïtat del mateix i possibles modificacions que calguin en base

als resultats obtinguts. Per ara s’han atès dins d’aquest programa un total de 31

persones, en una de les àrees bàsiques s’han fet 5 sessions i a l’altra 4. A l’espera de

la avaluació de dades quantitatius, el feedbak rebut pels metges i altre personal de les

ABS és positiu. El projecte es presentarà a l’annexe d’questa memòria.

21

Per altra banda, infermeria també ha portat a terme iniciatives d’implementació

de grups de relaxació en algunes àrees bàsiques amb bons resultats. La filosofia és

que el grup serveixi tant pels propis usuaris com indirectament per formar a personal

de les ABS en aquestes tècniques, per tal que puguin conduir després noves edicions

del grup per sí mateixos.

2.4. Activitat de treball social:

Pel que fa a treball social, es porten a terme sessions de coordinació amb

cadascú dels ambulatoris amb una periodicitat bimensual. A finals de 2017 hi havia

dues ABS a les quals estaven aturades per diversos motius (Montgat-Tiana i Apenins-

Montigalà), però la idea és poder re-emprendre-les tan aviat com sigui possible.

22

3. PROGRAMA TMS

A continuació es presenta la feina feta en el marc del Programa d’atenció als

TMS. En primer lloc es presentaràn les dades qualitatives del programa i posteriorment

l’activitat portada a terme en relació als diferentes indicadors rellevants del mateix.

3.1.Indicadors qualitatius del programa:

Tenim un total de 104 pacients, amb les següents característiques:

- Per sexe:

Homes: 52

Dones: 52

- Per intervals d’edat:

<25 y 25a: 8

26-35a: 24

36-45a: 27

46-55a: 29

56-65a: 9

>65a: 7

Homes:

Dones:

23

- GAF a l’inici (2016):

0-20 (molt greu) 0

21-40 (greu) 3

41-50 (moderat) 32

51-60 (lleu) 49

>61 30

-GAF final (12 mesos desprès)*

>61 32

51-60 (lleu) 36

41-50 (moderat) 30

21-40 (greu) 6

0-20 (molt greu)

21-40 (greu)

41-50 (moderat)

51-60 (lleu)

>61

24

0-20 (molt greu) 0

Exitus 1

*calculat pels 55 pacients avaluats en aquest periode

- Grau d’assoliment dels objectius*

100 %: 18

99%-75%: 16

75%-50%: 12

< 50%: 8

No valorable: 1

*calculat pels 55 pacients avaluats en aquest periode.

>61

51-60 (lleu)

41-50 (moderat)

21-40 (greu)

0-20 (molt greu)

Exitus

100 %:

99%-75%:

75%-50%:

< 50%:

No valorable:

25

Han estat donats d’alta del Programa, 21 pacients (6 per milloria, 3 per trasllat a

altres dispositius, 1 per desvinculació, 1 per exitus, 1 per alta voluntària, 9 per

estancament).

- Diagnòstic:

T. Esquizofrènics/Esquizoafectius: 63

T. Afectius: 11

T. Personalitat: 11

T. Paranoides i altres T Psicòtics: 13

T. d’ansietat greus: 9

Altres trastorns greus: 1

- Ambulatori de referència:

Marti Julia (1): 6

Centre (2): 12

Progrés (3): 19

Nova Lloreda (8-10): 28

Apenins-montigalà (9): 11

Morera-Pomar (12): 8

Montgat-Tiana (M-T): 2

26

3.2. Activitat en relació als indicadors rellevants:

- Existència d’un registre acumulatiu de pacients atesos i de nous casos/

Percentatge de pacients que reuneixen exclusivament els criteris

diagnòstics de TMS definits pel Grup de treball del Consell Assessor

d’Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental sobre el total de pacients atesos:

Existeix un registre de pacients amb diagnòstic TMS, enguany hi ha

registrat un total de 1076 pacients TMS atesos al CSMA1, i 23 pacients TMS

atesos a les diferents ABS de sector. Això representa , en relació al total de

pacients visitats al CSMA, 1076 / 2852 = 37,7%

El percentatge de pacients TMS-Dx a les ABS: 23/ 534 = 4,3%

- Percentatge de pacients que reuneixen tots els criteris de TMS definits pel

Grup de treball del Consell Assessor d’Assistència Psiquiàtrica i Salut

Mental sobre el total de pacients atesos:

297 /2852: 10,4 %

- Percentatge de pacients que reuneixen tots els criteris de TMS definits pel

Grup de treball del Consell Assessor d’Assistència Psiquiàtrica i Salut

Mental i que s’han inclòs en el Programa d’atenció als TMS/sobre el total

de pacients atesos:

104/297 : 35 % total pacients visitats al CSMA1 amb tots els criteris

104/ 2852 : 3,6% del total de pacients visitats al CSMA1

27

- Percentatge de pacients amb TMS que han rebut una visita preferent post-

alta hospitalària en menys de 7 dies/ total de sol·licituds d’atenció a

pacients amb TMS derivades per hospitals. (Estàndard = 95%):

Del Programa o Grup TMS (104 persones) han ingressat 13 (12,5%),

d’aquests han rebut una visita post-alta en menys de 7 dies 11 persones

(84,6%). La resta dels pacients no van ser programats o bé per manca de

comunicació del dia previst d’alta hospitalària per part de l’Hospital emissor, o

bé per impossibilitat de contactar amb els pacients. Tot i així, tots van rebre una

visita post-alta posteriorment.

- Informació sobre el percentatge de pacients amb TMS que han rebut en el

centre o a domicili:

- Fins a 4 visites successives /any : 24 (23%) (tenien més visites

programades però no han assistit)

- 5-10 visites successives/any : 36 (34,6%)

-Més de 10 visites successives/any: 43 (41,3%)

- Nous pacients que acompleixen tots els criteris de TMS del Grup de

treball citat /nombre total de pacients atesos:

Primeres visites 2017: 1269 (CSMA1: 761, ABS: 508)

Primeres visites 2017 amb Dx TMS: 175 /761: 23% del total primeres 2017

(CSMA)

20 T Esquizofrènics: 20

4 T Esquizoafectius: 4

5 T Delirants crònics: 5

19 T Bipolars: 19

46 T Depressius recurrents 46

28 T Personalitat greus 28

27 T Crisi d’angoixa i agorafobia 27

46 TOCs 46

Primeres visites amb tots els criteris: 41/761: 5,3% del total primeres 2017 (CSMA)

- Percentatge de visites domiciliàries a pacients amb TMS sobre el total de

visites domiciliàries:

15 visites domiciliaries (TMS DX: 13 pacients 100% // TMS Programa: 8

pacients 61%)

28

- Descripció de les activitats desenvolupades pel CSMA per al seguiment

comunitari i la recuperació dels pacients amb TMS desvinculats:

El Programa d’atenció específica a pacients TMS , contempla un seguit

d’objectius i actuacions orientats a aconseguir una bona vinculació del pacient i

familia al CSMA ,per tal d’intentar assegurar una evolució estable del pacient , a

atendre de forma prioritària les situacions de crisi,promoure la seva reinserció

socio-familiar i laboral,evitar desvinculacions i abandonaments del tractament,i

atendre a les famílies com a element importantíssim que incideix en la millora del

pacient i de la qualitat de vida de tot el nucli familiar.

Objectius:

-Afavorir el pas d’atenció primària i hospitalària a ambulatòria especialitzada per

garantir la continuïtat assistencial.

-Informar al pacient i família sobre la malaltia , tractaments, recursos de que

disposem, funcionament del CSM, els seus drets i deures i actuacions bàsiques a

seguir davant de situacions urgents.

-Realitzar un control continu de l’estat psicopatològic del pacient des de l’alta o

accés al servei, per programar i preveure situacions de crisi.

-Afavorir la creació d’un vincle entre pacient i CSM , que permeti establir –nos com

a punt de referencia en relació a la malaltia.

-Oferir al pacient i família suport –acompanyament en moments d’estabilitat i de

crisi.

Accions:

-Mantenir les coordinacions amb ABS de zona.

-Mantenir coordinacions setmanals d’infermeria CSM amb infermeria unitats

d’aguts R. Torribera i quincenals amb psiquiatre referent d’aguts.

-Programar visita d’acollida post-alta amb l’infermera d’enllaç, pels casos nous i

vista de seguiment post-alta amb psiquiatre referent per a pacients amb història

oberta activa en el CSM.

-Comprobar mensualment l’assistència a visites de seguiment programades als

pacients inclosos en el programa. Ho realitza l’infermera responsable del programa

TMS.

En cas de falta d’assistència i /o risc d’abandonament , es realitzen contactes

telefònics amb el pacient i/o família, per reprogramar nova visita, o be es contacta

amb l’ABS de referencia , serveis socials de zona. També es pot programar una

visita al domicili conjunta amb iinfermeria ,i/o t social , i/o psiquiatre referents.

29

-Oferir als familiars visites de suport/psicoeducació/prevenir la sobrecàrega i

maneig de situacions conflictives quotidianes i de crisi.

- Activitat 2017 d’acolliment a nous pacients: detecció TMS

Total Pacients: 48

Sexe: 28 Homes / 20 Dones

Edats: 18-76 anys

Diagnòstics:

Esquizofrènia paranoide: 8

Altres esquizofrènies: 2

T. Psicòtics n. e.: 4

T. Delirant: 5

Depressió Major 2

Altres depressions: 3

Distímies: 3

T. Bipolar: 7

Tr. Esquizoafectiu: 1

Tr. Esquizofreniforme: 1

T.L.P. 1

Altres Tr Pesonalitat: 1

Tr. Adaptatiu: 4

TOC: 1

Tr. alimentació: 2

Altres: 3

Procedència:

Parc de Salut Mar CAEMIL:

Aguts 32

Dual: 4

Subaguts: 2

Llarga Estada: 1

H. Dia: 2

Altres dispositius:

H. St Pau: 2

30

No se sap: 1

UAPE: 1

UCIAS: 1

Presó: 1

H.Clínic: 1

Pacients en seguiment actiu al CSMA: 36

Pacients alta voluntària: 1

No presentats: 7

Seguiment a altres recursos (Delta, Hospitalització, ABS, trasllat de Zona): 4

Referents:

Infermera Montserrat Sabadell: 39

Infermera Mireia Ferret: 9

- Descripció de les activitats desenvolupades pel CSMA per assegurar la

participació activa de la família en el procés terapèutic:

Objectiu:

Oferir als familiars visites de suport/psicoeducació/prevenir la sobrecàrega i maneig

de situacions conflictives quotidianes i de crisi.

Famílies ateses: 14 ( 100% corresponents a pacients del programa TMS)

Edats: 18-45 anys

Sexe: 5 dones // 9 homes

Diagnòstics:

Esquizofrènia Paran.: 4

Altres Psicosis 2

TOC: 2

TLP: 2

Tr Personalitat : 1

Trastorn Bipolar: 1

Sense valoració diagnòstica: 1

Tr Esquizoafectiu: 1

Total visites:

31

La majoria de famílies del programa reben 2-4 visites/any de mitjana.

Motius:

Sobrecàrrega, psicoeducació , resolución de problemes, informació.

Seguiment:

- Famílies continuació seguiment: 8

- Famílies d’alta: 6

D’aquestes altes, s’acorda que puguin sol.licitar visites si més endevant les

necesitan.

32

4. URGÈNCIES, INGRESSOS I VISITES POST-ALTA:

4.1. Urgències:

- Nº Urgències pacients CSMA1: 305

- Nº persones ateses: 171 ( D: 103 H: 68) 5 % del total CSMA1

- Nº urgències/persona:

1 urgència: 115 persones

2 urgèncias: 27 persones

3 urgèncias. 12 persones

>3 urgèncias. 17 persones

- Mitjana d’edat: D: 45,7 Edad media H: 42,2

- Dx més freqüents:

T Psicòtics: 34 persones

T Afectivos mayores: 37 persones

T Ansietat: 36 persones

T Personalidat: 23 persones

- Evolució temporal de les urgències:

-

4.2. Ingresos:

persones

urgències

33

- Nº Ingressos pacients CSMA1: 105

- Nº Persones ingressades: 79 (D: 43 H: 36) 2,3 % del total CSMA1

- Nº ingressos/persona:

1 ingrés: 60 persones

2 ingressos: 16 persones

3 o més: 3 persones

- Mitjana d’edat: D: 48,2 Edad media H: 44,4

- Dx més freqüents:

T Psicòtics: 40 persones

T Afectius majors (Bipolars y TDM): 17 persones

T Personalidad: 8 persones

- Evolució temporal dels ingressos:

4.3. Derivacions a CSMA1 post-alta hospitalària:

D’un total de 70 persones ( 33H y 37D) no vinculadas al CSMA1 que han

realitzat al menys un ingrés a l’Unitat d’Aguts de R Torribera, 35 han estat derivades a

CSMA per seguimient.

ingressos

persones

34

- TMS (per diagnòstic): 20 persones (Mitjana de temps 1ª visita tras alta: 7,5

dies)

- No TMS: 15 persones (Mitjana de temps 1ª visita tras alta: 8,3 dies)

35

5. ÁREA D’INFERMERIA:

5.1. Activitat de suport a l’ABS, a Primària de Serveis Socials i/o a serveis

de l’IMSP

- Objectius que es proposen

1. Crear un protocol d’atenció individual i/o grupal per a pacients amb

trastorns emocionals.

Memòria objectiu 1:

Les infermeres del CSMA-I fan la proposta de dur a terme una intervenció

grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada. Es poden

realitzar grups tan al CSMA-I com a les ABS amb les que es pacti dur-lo a terme.

L’idea neix, al revisar el Protocol d’Intervenció grupal psicoeducativa per pacients

amb Depressió lleu/moderada a l’Atenció Primària de l’ICS; 2009, que les

infermeres del CSMA-I han cregut oportú simplificar.

2. Continuïtat de l’objectiu de l’any 2014/2016:

Portar un grup de relaxació a un ABS per formar a un/una infermer/-a perquè

pugui dirigir també grups de relaxació i ensenyar les tècniques a altres infermers/-

eres del seu equip.

Formar a altres infermers d’altres ABS i altres dispositius que ho necessitin,

com és el cas del SIAD, segons demanda.

Memòria objectiu 2:

A través de les reunions que realitza el nostre Assistent Social del CSMA,

Pedro Sánchez amb el Servei d’Atenció i Informació a la Dona (SIAD) que atén a

dones que estan vivint/o han viscut situacions de violència masclista, al setembre

de l’any 2016, s’acorda amb la Núria Becerra, psicòloga del SIAD, que les DUI

Mireia Ferret i la DUI Monsterrat Guerrero, col·laborin amb aquest servei, realitzant

un grup de relaxació amb usuaries seves.

- Període de realització del grup: del 19 de gener de 2017 fins el 23 de març de

2017.

36

- Número de sessions: 10 + 1 darrera als 3 mesos per valorar com han

evolucionat i reforçar allò après.

- Periodicitat: 1 sessió setmanal d’1 hora de durada, els dijous de 15:30-16:30h.

- Lloc: SIAD

- Número d’assistents: 14 dones que estan patint violència de gènere.

- La psicòloga del SIAD Núria Becerra i una PIR, Lorena, van passar l’Escala de

Hamilton d’Ansietat a les candidates a participar-hi, tan a l’inici del grup com

també als 3 mesos d’haver-lo finalitzat.

- El grup el va conduir la DUI Mireia Ferret i la DUI Montserrat Guerrero va fer

d’observadora.

- A la primera sessió es va passar, a cada participant, una valoració sobre el seu

estat de tensió/relaxació i també es va tornar a valorar a la darrera sessió per

conèixer l’evolució.

- A l’última sessió, es va passar un qüestionari de satisfacció del grup.

A la primera sessió del grup hi van participar 14 dones, d’edats compreses entre

els 43-68 anys. A mesura que el grup va avançar, el nombre de persones va anar de

baixa, restant 9 usuaries de les que es presenten les dades i comentaris següents:

PACIENT Hamilton-Pre

Hamilton-

Post

Valoració

PRE*

Valoració

POST* EDAT FILLS TREBALL

1 37 9 2 9 48 no no

2 33 17 5 8 57 sí no

3 32 24 3 7 48 sí sí

4 32 0 5 10 68 sí no

5 29 17 5 no 50 no sí

6 25 16 5 5 45 sí sí

7 18 10 3 9 59 sí sí

8 33

no 2 no 53 sí sí

9 34

no 2 no 43 no sí

37

*La Valoració-Pre i Post és la següent Escala de likert de l’1 al 10:

1. Totalment tens

2. Molt tens

3. Moderadament tens

4. Bastant tens

5. Lleugerament tens

6. Lleugerament relaxat

7. Bastant relaxat

8. Moderadament relaxat

9. Molt relaxat

10. Completament relaxat

Amb la Valoració-Pre, s’observa que de les 9 persones que es van avaluar:

3 usuaries (33,33%) estaven molt tenses

2 usuaries (22,22%) moderadament tenses

4 usuaries (44,44%) lleugerament tenses

Amb la Valoració-Post, s’avalua que de les 6 usuaries que van acudir al grup el

darrer dia (SIAD va informar que 2 d’elles s’havien desvinculat del seu servei i 1

es trobava de viatge):

1 usuaria (16,66%) estava completament relaxada

2 usuaries (33,33%) molt relaxades

1 usuaria (16,66%) bastant relaxada

1 usuaria (16,66%) moderadament relaxada

1 usuaria (16,66%) lleugerament tensa

GRÀFIC 1. Hamilton Ansietat

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Pacie

nt 1

Pacie

nt 2

Pacie

nt 3

Pacie

nt 4

Pacie

nt 5

Pacie

nt 6

Pacie

nt 7

Hamilton-A pre

Hamilton-A post

38

A través del qüestionari de satisfacció, les 6 persones que van participar

a la darrera sessió, van valorar:

- Que els seus coneixements un cop finalitzades les sessions de relaxació eren:

Molt bons: 83,33%

Bons: 16,66%

-Que havien usat/practicat les tècniques apreses:

De vegades: 66,66%

Freqüentment: 16,66%

Diàriament: 16,66%

-Que la pràctica de la relaxació els havia ajudat a reduïr l’ansietat:

Molt: 33,33%

Bastant: 50%

Poc:16,66%

Gràfic 2. Coneixements

després de les sessions

Molt bons

Bons

Gràfic 3. Utilització de les

tènciques apreses

De vegades

Freqüentment

Diàriament

39

-Que els continguts de les sessions els havien semblat:

Molt bons: 83,33%

Bons: 16,66%

-Que el temps de durada del grup els havia semblat:

Bo: 66,66%

Regular: 16,66%

Gràfic 4. Reducció de l'ansietat

després de la pràctica de la

relaxació

Molt

Bastant

Poc

Gràfic 5. Valoració contingut

sessions

Molt bons

Bons

Gràfic 6. Temps durada grup

Bo

Regular

40

Totes les pacients van verbalitzar que voldrien que el grup hagués durat més

temps i que si fos possible els agradaria participar en un altre.

S’ acorda amb la psicòloga del SIAD, Núria Becerra, de tornar a realitzar un

altre grup de relaxació en quan es tingui disponibilitat, de cara a l’any vinent.

Al setembre d’enguany la DUI Mireia Ferret ha realitzat dues reunions a l’ABS

Morera-Pomar per tal d’iniciar un grup de relaxació allí. A la primera reunió hi han

parcitipat el Dr. Jaume Claramunt, director mèdic, l’adjunt d’infermeria Sr. Jaume

Català i la Dra Lucas, psquiatra del CSMA-I i a l’altra reunió hi van ser presents el

Dr. Claramunt i el Sr. Català. S’acorda iniciar un grup de relaxació, el més aviat

possible, un cop s’hagin reclutat els pacients. Probable data d’inici del grup el 19

d’octubre de 2017. Es faria 1 sessió setmanal d’1 hora de durada, fins el 14 de

desembre de 2017. Si no és possible, es realitzaria el grup durant el 2018.

Al tercer trimestre de l’any, la DUI Monste Sabadell va portar també a terme un

altre grup a l’ABS de Montgat Tiana, al qual van ser ateses 6 persones durant 9

sessions. El feeback de pacients i professionals va ser molt positiu, encara que no

s’han pogut recollir dades quantitatives d’questa activitat per problemes técnics.

5.2 Activitat en relació a trastorns mentals severs (TMS), greus (TMG) i

Tractaments de disminució de risc:

Objectius que es proposen:

- Mesurar l’autoestima de tots els pacients TMS que l’infermera Mireia Ferret

atén en la seva consulta a través de l’Escala d’Autoestima de Rosenberg,

també que puntuïn una escala likert de l’1-5 i que contestin unes preguntes

obertes sobre el per què creuen tenir baixa autoestima i amb què ho relacionen

i com pensen que poden millorar. Amb els resultats obtinguts valorar com

ajudar a millorar-la en aquells casos que ho necessitin, bé a nivell individual o

bé amb la possibilitat de donar eines a nivell grupal.

Dades per l’avaluació:

Resultat de les dues escales i resum expressat de les preguntes obertes

Memòria objectiu TMS:

Dels 112 pacients que es visiten a les consultes de l’infermera Mireia Ferret i de

l’infermera Montserrat Guerrero (des de finals de juny de 2017 atén la seva

consulta la DUI Carla Martínez que supleix la seva baixa), es valora que hi ha 40

pacients amb TMS candidats a passar-los l’Escala d’Autoestima de Rosenberg*,

41

fer-los puntuar el seu nivell d’autoestima amb una Escala tipus likert de l’1 al 5* i

formular-los unes preguntes obertes sobre el per què creuen tenir l’autoestima

mitja/baixa, amb què ho relacionen i com pensen que es pot millorar*.

A la resta de pacients no es creu oportú valorar el seu nivell d’autoestima degut

al deteriorament cognictiu que presenten uns casos, les dificultats especials en la

comprensió de les preguntes que tenen alguns, la descompensació de la seva

malaltia mental, i també per vivències temporals determinades com per exemple: el

dol per la mort d’un familiar, entre altres processos.

Fins a la data d’entrega dels objectius 2017, s’han valorat a un total de 31

pacients dels que es presenten les dades següents i se seguirà avaluant els casos

que falten d’aquí a finals d’any:

Avaluada l’autoestima de:

10 dones

21 homes

D’edats entre els 31-72 anys

Amb diagnòstic d’Esquizofrènia Paranoide: 26 casos

Tr. Delirant: 4

Tr. Esquizoafectiu: 1

Puntuacions de l’Escala Rosenberg d’Autoestima:

21 pacients (67,74%) puntuen autoestima bona-excessiva

9 pacients (29,03%) puntuen autoestima normal

1 pacient (3,22%) puntua autoestima baixa

42

Puntuacions de l’escala likert del grau d’autoestima de l’1-5:

4 pacients (12,90%) puntuen grau baix

14 pacients (45,16%) puntuen grau mig

8 pacients (25,80%) puntuen grau alt

5 (16,12%) pacients puntuen grau molt alt

Es detecten 13 casos (41,93%) en els que no concorda la seva puntuació de

l’Escala Rosenberg d’Autoestima amb la seva puntuació de l’escala likert.

S’observa que:

A. ROSENBERG

Bona-Excessiva

Normal

Baixa

LIKERT

Baix

Mig

Alt

Molt alt

43

A. ROSENBERG LIKERT nº PACIENTS

Bona-Excessiva grau mig 8

Bona-Excessiva baix 1

Normal baix 3

Baixa mig 1

Per tan s’han formulat les preguntes obertes a un 58,06% de pacients que han

puntuat un nivell baix o mig d’autoestima a l’escala likert.

Al respondre les preguntes obertes, aquests pacients han relacionat el fet de patir la

malaltia mental i d’haver-se de medicar amb la limitació a l’hora d’aconseguit segons

quins objectius a la seva vida com: formar una família amb fills, treballar, donar una

carrera als fills, tenir parella, haver tingut més nivell d’ estudis, tenir més vida social,

manca de respecte cap a ells mateixos al consumir tabac, dificultats per seguir una

dieta equilibrada, realitzar poc exercici físic i la manca d’ energia per fer més activitats.

Els pacients han expressat que per millorar, hauríen d’acceptar la malaltia,

comprometre’s a millorar la dieta, a deixar el consum de tabac, a fer més exercici,

apuntar-se a fer alguna activitat sociabilitzadora, comunicar-se més i pensar en les

coses bones que tenen.

2 pacients han exterioritzat la creença de que es curaran del tot en un futur.

Tots aquests pacients han comentat a les infermeres que és puntualment que

presenten pensaments que els entristeixen o els amoïnen, sobre aquests temes

descrits anteriorment. Per això, les infermeres només ho han tractat amb cada pacient

individualment a través del diàleg i del reforç positiu de les seves propostes de millora.

Per ara no s’ha detectat la necessitat de realizar cap altra intervenció perquè en

general s’ha observat que els pacients presenten un bon nivell d’autoestima.

Dins del Pla Formatiu, les infermeres Mireia Ferret i Montse Guerrero han

sol·licitat fer el Curs on-line: “Programa de mejora de autoestima: La autoestima, la

chispa de tu vida”, proveït per Cibermedicina, S.L, per profunditzar sobre aquest tema

i tenir més eines que les ajudin a millorar l’atenció dels pacients que ho necessitin.

* S’adjunten: l’Escala d’Autoestima de Rosenberg, l’escala de likert de l’1-5 i les

preguntes obertes.

48

5.3. Memòria domicilis infermeria 2017:

- Nombre de visites domiciliàries : 7

- Nombre d’usuaris: 7

- Sexe: 3 homes/ 4 dones

- Edats: 45-73

- Diagnòstic:

Esquizofrènia paranoide : 4

Altres esquizofrènies: 1

Tr. delirant: 1

Tr. bipolar: 1

- Inclosos en el programa tms : 5

- Viuen sols: 4

- Objectius:

Valoració i seguiment estat de l’habitatge: 7

Valoració i seguiment estat clínic: 7

Valoració avd: 7

Presentació al pacient del servei de suport

al domicili de la fundació malats mentals: 1

Infermeria va anar acompanyada en 1 dels domicils per l’assistent social del

csma.

5.4. Patologia somàtica en pacients amb Trastorn Mental Sever (TMS) amb

seguiment d’infermeria en el CSMA-I detectada al 2017:

Des de les consultes d’infermeria s’han sol·licitat analítiques de control anual i

s’han fet els controls somatomètrics de pes, talla i índex de massa corporal (IMC) a

123 pacients d’edats compreses entre els 18 i 75 anys. Dels 123 pacients, 78 són

homes i 45 són dones. Destacar que de les 123 analítiques sol·licitades, hi ha 18

49

pacients que no se les han realitzat però se les faran al 2018 i 2 no s’han cursat

perquè els pacients es van negar.

Les patologies prevalents aquest any han estat: obesitat, colesterolèmia,

trigliceridèmia, diabetis mellitus (DM) i hipertensió arterial (HTA).

S’han detectat 15 pacients nous (12,19%) amb alteracions metabòliques de risc

cardiovascular. D’aquests, 10 són homes i 5 són dones. Dels pacients que al 2016

ja presentaven alteracions metabòliques, 10 han presentat més alteracions

afegides. D’aquests casos, 7 són homes i 3 són dones.

Dels 123 controls somatomètrics fets, segons la classificació de l’IMC establerta

per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), trobem:

- Baix pes (<18.5): 2 casos

- Normopes (18.50 – 24.99): 32 casos

- Sobrepes (25.00 - 29.99): 37 casos

- Obesitat tipus I (30.00 – 34.99): 35 casos

- Obesitat tipus II (35.00 - 40.00): 12 casos

- Obesitat tipus III (> 40.00): 5 casos

Pet tant:

- 91 dels 123 pacients presenten alteracions del pes (73,98%).

- 61 dels 102 que s’han realitzat l’analítica presenten alteracions (59,8%).

- 9 dels 102 que s’han realitzat l’analítica i els controls somatomètrics no

presenten alteracions metabòliques (8,82%).

- 18 dels 102 tenen HTA (17,64%).

Des de les consultes d’infermeria del CSMA-I, els professionals incideixen

en la importància de l’alimentació, l’activitat física i l’adherència al tractament,

entre d’altres, perquè els pacients siguin capaços de mantenir uns hàbits de

vida saludables.

50

6. ÀREA DE TREBALL SOCIAL

6.1. Resum dels àmbits d’actuació:

- Visites i Activitat assistencial :

VISITES DE TREBALL SOCIAL – 638

VISITES FAMILIARS DE TREBALL SOCIAL – 50

VISITES DOMICILIÀRIES – 8

ATENCIONS TELEFÒNIQUES A PACIENTS - 135

GESTIONS SOCIALS – 26

REALITZACIÓ D’INFORMES – 137

INTERCONSULTES AMB ALTRES PROFESSONALS - 1148

Programa TMS – Participació en la creació i avaluació dels PTI dels 104 casos

adscrits al programa.

Aquesta activitat assistencial es realitza en relació a 496 pacients diferents dels

quals un 62,3% són TMS.

- Tramitacions*:

RECONEIXEMENT O REVISIÓ DE GRAU DE DISMINUCIÓ

38 Expedients tramitats – Tots ells amb els corresponents informes mèdics i

socials

SOL·LICITUDS DE PNC I COMPLEMENTS

11 Tràmits incloent PNC, Complements i requeriments d’ampliació de

documentació

ALTRES TRÀMITS DIVERSOS

25 Expedients relatius a diverses ajudes, tràmits de dependència o accessos a

recursos socials no especialitzats (Inclou derivacions a la realització de

tractaments bucodentals a SOPS)

* Aquests tràmits no contemplen els iniciats directament pels usuaris sobre els que posteriorment

s’ha sol·licitat informe o suport en la gestió.

- Sol·licituds d’Accés a Habitatges per problemàtica social derivada de SM:

51

Al llarg de 2017, s’ha continuat treballant en la reordenació de les sol·licituds

d’habitatge, tant en la modalitat de Llar Residència com de Llar amb Suport, que

després de 3 anys d’aturada del Departament de Benestar Social i Família DBSF en

l’acceptació de noves sol·licituds per reorganització del sistema es van reobrir a 2016.

Gestió llista d’espera serveis d’habitatge:

Noves sol·licituds - 4

Expedients en tràmit - 6

Expedients aturats - 3

Persones en llista d’espera per Llar Residència - 17

Persones en llista d’espera per Llar amb Suport – 8

Places ofertades per DBSF - 0

La Comissió de Residències del Barcelonès Nord i Maresme i la Sub- Comissió

del Barcelonès Nord, en les quals participa el treballador social del CSMA1 han dut a

terme a 2017 un total de 6 reunions (12h) i paral·lelament la participació a aquestes

Comissions comporta un seguit de tasques administratives i de gestió d’expedients

afegida.

- Inserció laboral

La OTL de l’IMPO de Badalona és el Servei d’inserció laboral amb el que es

continua treballant majoritàriament, tal com es ve fent els darrers 10 anys.

Pacients inserció laboral / any

0

20

40

60

80

100

120

200620072008200920102011201220132014201520162017

48 57

45

74

92

57 53 63

66 72

92

114

52

La distribució per serveis és la següent:

OTL

44 Pacients a gener de 2017

37 Derivacions 2017 (+54%)

20 Baixes

15 Baixes en procés d’acollida


TOTAL PACIENTS 2017: 81

(+21%)

SPL


11 Derivacions 2017 (+57%)

12 Baixes




(+50%)

ALTRES

5 Pacient a gener de 2017

6 Derivacions 2016 (=)

3 Baixes


6 Pacients a gener 2018


(-21%)

Resultats de les accions

Total de contractes laborals en 2017: 28

Continuen procés d’inserció: 35 (gener 2018)

Treballant i seguiment post ins.: 14 (gener 2018)

Treballant i baixa: 10

Tancament sense inserció: 17

SPL 5 (gener 2018)

- Lleure i rehabilitació socio-comunitària

Al llarg de l’any 51 pacients del CSMA han estat vinculats a diferents Clubs Socials

o Programes de Joves per tal de reforçar habilitats socials i establir vincles amb la

comunitat. Amb l’obertura el passat mes de setembre del Club Social “La Ginesta”

especialment orientat a joves i a persones amb un alt nivell d’autonomia (el primer

53%

14%

10%

18%

5% Continuen inserció

Treballen / s.p

Treballant i bx

Tancament / s.s

SPL

53

recurs socio-comunitari especialitzat en Salut Mental que es crea dins del territori del

sector del CSMA1) s’ha aconseguit que més persones puguin ser ateses a Badalona

reduint el núm. de persones que s’atenen a altres territoris. La creació d’aquest nou

recurs ha permès la reducció de la llista d’espera en quasi un 30% i s’espera que al

llarg de 2018 aquesta llista d’espera es converteixi en residual.

Club Social “El BADIU”

26 Pacients socis a gener 2017

12 Pacients en llista d’espera

5 Altes de soci

3 Baixes

0 Baixes en període de proves


Club Social “LA GINESTA”

5 Pacients socis al llarg de 2017

5 Pacient derivats 2017

0 Baixes


Club Social Sta. Coloma Gram.

4 Pacients socis gener 2017

1 Pacients derivats 2017

0 Baixa


Club Social “ESQUIMA”

5 Pacients socis a gener de 2017

2 Pacient derivats 2017

0 Baixes



Altres Clubs i Programes Joves


1 Pacients derivats 2017

2 Baixa



CENTRE DE DIA BÈTULA

61%

13%

11%

11% 4% Badiu Esquima

Santa Coloma Ginesta

Altres

54

37 Pacients atesos 2017 (inclou grup d’acollida)

7 Derivacions 2017


7 Baixes


A l’igual que altres dels serveis comunitaris del sector el Centre de Dia Bètula

es troba ple i amb una llista d’espera a la que es dona sortida a través dels grups

d’acollida que permeten oferir almenys un espai als pacients mentre hi ha possibilitat

de plaça disponible.

Les derivacions computades inclouen tant les realitzades des del CSMA com

les realitzades des de les unitats d’hospitalització de pacients de sector.

- Altres Programes i Serveis especialitzats

Rehabilitació psicosocial

REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL CAEM

5 pacients derivats a 2015 – 5 ingressos (Al marge d’altres pacients de sector

derivats directament des de les Unitats d’Aguts i/o Patologia Dual de CAEM.

Suports Domiciliaris especialitzats

FUNDACIÓ SALUT MENTAL CATALUNYA

3 Seguiments

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL BARCELONÈS NORD

7 seguiments integrals

1 No vinculat

Entitats telars i incapacitacions legals

55

35 persones vinculades al CSMA1 es troben en situació d’incapacitació legal total

o parcial tutelats per part de diferents fundacions en data de gener de 2018. Des de

treball social es coordina el seguiment dels casos. També s’ha participat a 2017 en 7

reunions d’estudi de casos a demanda de les entitats tutelars.

A 2017 el TS ha assistit a 4 judicis d’incapacitació legal en qualitat de

testimoni.

S’han endegat 4 protocols per informar a la Fiscalia de presumptes situacions

d’incapacitació, dels quals dos han estat en format d’autotutela, treballant el

consentiment dels usuaris amb la mesura.

Altres dispositius socials de territori

CENTRE D’ACOLLIDA FOLRE

3 persones vinculades al CSMA1 s’ha atès al Centre d’Acollida Folre a 2017 de

manera coordinada amb els seus referents. Segueixen en actiu 3 persones a

gener de 2018.

MENJADOR SOCIAL

4 Derivacions 2017

4 Baixes

3 pacients vinculats a gener de 2018

SERVEI HABITATGE JOSEP PADRÓS

7 pacients vinculats

FUNDACIÓ ACOLLIDA I ESPERANÇA – CAN BANÚS

4 Pacients vinculats

6.2. Coordinacions externes:

56

- Coordinació amb Serveis Socials d’Atenció Primària i Treball Social dels

ABS:

Al llarg de l’any 2017 s’ha mantingut el treball encetat al 2008 en l’establiment

d’un sistema de treball coordinat amb els Serveis Socials Municipals i els treballadors

socials de les ABS del sector del CSMA1 per tal d’optimitzar la intervenció en usuaris

de Salut Mental amb problemàtica social associada.

Aquest treball emmarcat en les directrius del Protocol de coordinació amb

Serveis Socials i Sòcio-sanitaris de desembre de 2012 que es desenvolupa a partir

de 8 Principis rectors:

- Atenció integral de l’usuari

- Responsabilitat compartida

- Intercanvi d’informació fluït

- Accessibilitat dels usuaris als serveis

- Continuïtat de l’atenció

- Qualitat de l’atenció

- Promoció de la formació dels professionals socials en Salut Mental

- Foment del coneixement mutu i de la comunitat

Les Coordinacions s’han fet de forma conjunta (Serveis Socials – CSMA – ABS) a

totes les zones. S’ha establert un calendari de reunions adequat al volum de casos i

situació de cada zona. Algunes zones en funció de situacions internes del servei han

demanat cancel·lar les reunions o dilatar els terminis. En elles s’ha treballat la

coordinació de casos, derivacions i intercanvis d’informació de serveis. En total s’han

fet un conjunt de 28 reunions amb una dedicació total aproximada d’unes 70h. Els

referents dels equips de coordinació han estat els següents:

SBAS 1 (Geno Rovira – Des de juny 17 sense referent) – ABS Martí Julià (TS -

Macarena Sánchez)

SBAS 1 i 5 (Alicia Buil / Núria Fernández – Des de juny 17 sense referent) –

ABS Centre (TS - Celia Morcillo) i ABS Progrés/Raval (TS - Rosa Cañadas)

57

SBAS 2 (Maria Alonso) – ABS Nova Lloreda (TS – Joan Carles Vega) – ABS

Apenins-Montigalà (sense referent).

SBAS 3 (Eva Expósito) – ABS Morera-Pomar (TS – Lidia Obama)

SBAS 3 (Encarna Romero) – ABS Bufalà-Canyet (TS – Anna Matas)

S. Socials Montgat (Roser Dalmau – ABS Montgat-Tiana (Sense referent).

S. Socials Tiana (Anna Serlavós) – ABS Montgat-Tiana (Sense referent).

A banda d’aquestes reunions de coordinació ordinària amb una periodicitat

aproximada bimestral, s’han fet 2 d’extraordinàries (4h) per parlar específicament

d’alguns casos en seguiment de major complexitat.

En totes les actuacions de gestió de casos es tenen en compte dos criteris bàsics:

Flexibilitat – A través de la qual tractar d’adaptar les intervencions socials i

terapèutiques a les característiques dels usuaris i les seves circumstàncies.

Especialment en aquells casos d’usuaris desvinculats, amb poca consciència de

dificultat o situacions d’alta complexitat.

Evitar la sobreatenció – Evitar l’existència de diversos referents quan no és

absolutament necessari. Això implica que la gestió de determinats recursos o

serveis pugui fer-se amb coneixement i/o assessorament d’un altre equip

professional, però no necessàriament amb la seva intervenció directa. En aquest

sentit, s’intenta establir referents per assumptes concrets i supervisar el

compliment dels acords pactats a través de les coordinacions i no directament

amb l’usuari -si no és estrictament necessari. Així s’estalvia sobrecarregar els

serveis, doblar intervencions i oferir missatges que puguin resultar divergents.

58

El mateix Protocol de coordinació amb Serveis Socials i Sòcio-sanitaris de

desembre de 2012 preveia l’establiment d’espais teòrics-pràctics d’intercanvi i

formació que transcendeixin el treball propi de la gestió de casos compartits.

L’objectiu d’aquests espais, tant dins les reunions de coordinació com a través

d’accions formatives / informatives específiques (de les quals ja existeixen

experiències que han demostrat àmpliament la seva vàlua) són millorar en:

Demandes d’intervenció més adequades

Contenció dins dels propis serveis / menys derivacions no adequades

Millora de la detecció de casos clínicament greus

Millora de la detecció d’urgències socials amb escassa repercussió clínica

Continua existint una demanda explícita de col·laboració formativa que no es pot

atendre en funció de la forta càrrega de l’atenció directa i la necessitat d’emprar la

major part de l’espai de coordinacions inter-serveis en la gestió de casos. Per aquest

motiu no es vol abandonar la possibilitat de poder recuperar aquests espais que no es

fan des de 2014 i es segueix pensant en la possibilitat de cercar fórmules adequades

per incidir en aquest model de cooperació formativa.

- Coordinació amb altres dispositius socials

Aquestes inclouen EAIA, Folre, Centre Delta, Oficina d’Atenció al Ciutadà del

Departament d’Acció Social, Servei Integral d’Atenció a la Dona SIAD, Servei de

Dependència, Mesures Penals Alternatives i Residència Can Banús. En conjunt

s’han fet 21 reunions amb una dedicació d’unes 32h. A més d’aquestes reunions cal

afegir altres coordinacions via e-mail i/o telefònica amb aquests mateixos dispositius, o

bé, amb d’altres (CAD, Menjador Social, Referents d’atenció a persones sense

sostre,...) amb els que s’ha coordinat indirectament degut a la situació o dinàmica

d’aquests serveis o en tractar-se de situacions puntuals.

- Coordinació amb dispositius sòcio-laborals especialitzats

Es realitzen reunions de coordinació de periodicitat aproximada bimensual amb

OTL de l’IMPO – 4 reunions (12h), amb el SPL – 5 reunions (10h), SPL Molí d’en

Riquer – 1 reunió (2h). Amb altres serveis s’ha coordinat bàsicament a través de

telèfon i/o mail.

59

- Coordinacions amb recursos de rehabilitació sòciocomunitaria

S’han dut a terme un total de 20 reunions (40h) -5 amb Club Social Badiu, 6

reunions en relació als diferents programes gestionats per SMBN (que inclou

Voluntaris Activament, TBC i Suport Integral), 7 amb Salut Mental Catalunya (que

inclou Programa Llars per l’autonomia, Xarxa Jove i Suport Integral) 1 amb Club Social

Esquima i 1 amb Club Social de Santa Coloma. Tant amb aquests com amb altres

dispositius rehabilitadors s’ha dut a terme una coordinació continuada via mail i telèfon.

- Altres coordinacions

Cal afegir també les coordinacions amb el referent de zona de PSI, Diversos

serveis residencials, dispositius varis d’atenció a la disminució intel·lectual i

altres sanitaris,... que han suposat un total de 10 reunions així com diverses gestions

i coordinacions via mail i telefòniques.

Coordinacions externes per percentatge d'hores

6.3. Participació a projectes de desenvolupament comunitari:

Dins les funcions de dinamització comunitària i col·laboració amb les entitats

socials del territori, i en especial, d’aquelles destinades a l’àmbit de la Salut Mental el

TS del CSMA1 ha participat en diverses iniciatives i en el desenvolupament de

diversos projectes.

40%

17% 13%

22%

8% Serv.Soc. i TS-ABS

Altres Socials

Laborals

RHB sociocom.

Altres

60

- Servei d’Atenció a Famílies i Assessorament Jurídic per a famílies

Una d’aquestes col·laboracions amb l’Associació Salut Mental Barcelonès Nord

SMBN ha estat orientada a la creació d’un Servei d’Atenció a Famílies dins de SMBN.

Aquesta col·laboració queda emmarcada dins d’un seguit de transformacions de

l’entitat orientades a la seva modernització i generació de serveis complementaris i

coordinats als que realitza la Xarxa pública social i sanitària amb l’objectiu de cobrir

àrees que queden fora de l’abast de l’atenció pública però generant alhora serveis als

que els professionals d’aquesta també poden recórrer i tenir com a recurs.

El Servei d’Atenció a les Famílies SAF de SMBN esdevé un punt d’informació

per persones o famílies que accedeixen per primera vegada a l’atenció sanitària d’una

problemàtica de salut mental i també ofereix un espai d’assessorament i informació

jurídic amb professionals d’alta especialització en les temàtiques que afecten a la salut

mental que es posa no només a l’abast de les famílies sinó també (i de forma gratuïta)

als professionals del territori.

El SAF es troba en funcionament des del passat mes de setembre de 2017 i al

llarg de 2018 s’espera dissenyar els materials de difusió adreçats als professionals del

territori. El disseny del Programa ha estat creat per: Laia Gómez –TS de SMBN, Marta

Vallvé – TS de la Unitat d’Aguts de CAEM, Pedro Sánchez – TS de CSMA1 i Jordi

Grinyò – Advocat especialista en salut mental i discapacitat.

- Participació en el Programa del Club Social “La Ginesta” de SMBN

La creació d’un segon Club Social per Badalona era una vella reivindicació de

les entitats i els professionals de la Salut Mental. El Club Social “El Badiu” havia arribat

a la primera meitat de 2017 a una llista d’espera de més de dos any i existien

dificultats de diversos tipus per accedir a altres serveis de Club Social de poblacions

properes.

A més d’això, s’havien detectat altres dificultats per a l’accés al servei de Club

Social derivades de la diversitat del perfil dels usuaris que feien complicat remetre a

pacients a un funcionalisme més preservat però que tampoc acabaven de funcionar

sense un suport especialitzat. Per aquest motiu, es va aprofitar l’oportunitat que oferia

la posada en marxa del nou servei promès des de feia més de 5 anys pel Departament

de Benestar Social i Família per col·laborar en el disseny d’un Projecte orientat a un

perfil de joves o persones amb una autonomia més preservada o en fases avançades

d’un procés rehabilitador.

61

El model de “La Ginesta” transcendeix les activitats arquetípiques dels Clubs i

es reinventa a partir dels criteris de normalitat i major autonomia oferint activitats com:

Gestió i utilització d’Apps per Smartfones, Taller de maquetes a escala, Bateig de

submarinisme i altres activitats marítimes, blog de músiques,... entre moltes d’altres en

fase de disseny i organització.

D’altra banda, La Ginesta és el primer servei adreçat a la Salut Mental que es

crea al Sector del CSMA1 on fins a data d’avui no existia un sol recurs o servei

especialitzat.

El Projecte de la Ginesta ha estat elaborat per: Laia Gómez – Coordinadora

dels Clubs Socials de SMBN i Pedro Sánchez – TS del CSMA1.

62

- Programa de pisos de lloguer social amb suport a la vida

independent:

Llars per l’autonomia és un Programa de pisos de lloguer social amb suport a la

vida independent que neix a partir d’una iniciativa compartida de SMBN amb la

Fundació Salut Mental Catalunya i el Centre de Salut Mental d’Adults 1 de Badalona.

La importantíssima manca de recursos d’habitatge per a persones amb

problemàtica social derivada de salut mental al Barcelonès Nord situa el nostre territori

a la cua de Catalunya tal i com es desprèn de les dades de la Cartera de Serveis i el

document de Programació territorial dels serveis socials especialitzats 2015-2018. A

tota aquesta àrea amb una població major de 18 anys de més de 320.000 habitants no

existeix una sola plaça de Llar amb suport i tant sols existeixen dues llars residències.

Aquesta situació fa que les persones que necessiten un recurs d’aquesta mena s’hagin

de desplaçar del territori fet que implica un distanciament del seu entorn de relacions

socials, familiars i punts de referència.

El problema de l'accés a l'habitatge és una de les principals dificultats socials

del País, com a conseqüència del dispar increment del seu cost en relació als salaris.

Òbviament aquesta dificultat es fa més forta en aquells territoris metropolitans que

sustenten una major pressió demogràfica, i més si cap, en aquelles poblacions amb

menor renda per càpita i majors taxes d'atur, com és el cas de Badalona, amb ambdós

indicadors clarament per sobre de la mitja. A més d’això, les persones que pateixen

Trastorns Mentals Severs, han de fer front a un segon obstacle en relació al seu accés

a l'habitatge: les seves majors dificultats per insertar-se al mercat laboral i obtenir uns

ingressos dignes (taxa d'atur entorn 40 punts superior a la de la població general) i les

dificultats derivades de les limitacions d'autonomia com a conseqüència del seu

trastorn. A més de tot això, a Badalona fa més de dues dècades que no es fa cap

promoció d’habitatge públic fet que agreuja encara més el problema.

La manca d’alternatives reals per persones afectades per trastorn mentals

greus que no disposen d’un habitatge adequat a les seves possibilitats i capacitats

econòmiques i personals constitueix un dels eixos centrals que els converteix en

dependents de les seves famílies d’origen, fent molt difícil que es puguin donar

veritables processos d’independència i autonomia de la persona. Això sovint ve

acompanyat de conflictes de convivència amb la família o amb pares grans. Altres es

63

troben ja sense família i/o amb precàries condicions de subsistència, que els fan

tributaris d’un nivell de suport integral, habitatge i suport a la persona, que engloba una

visió total de la realitat social de la persona.

Els pisos de lloguer social amb un suport professional i psicoeducatiu ofereixen

la possibilitat de gaudir d’un habitatge en el propi entorn comunitari i d’un suport

professional que garanteixi l’autocura, l’autonomia i la integració social de la persona

amb trastorn mental.

Els objectius del Programa són:

1. Proporcionar a la persona afectada un espai propi, de vida autònoma i

independent de la família d’origen.

2. Proporcionar una llar de baix cost econòmic i en el propi municipi del

pacient

3. Facilitar el desplegament de totes les potencialitats i capacitats de la persona

amb el programa de suport a la vida independent.

4. Evitar processos d’institucionalització i/o cronificació de persones que

no tenen suport social ni familiar i que poden desenvolupar-se de forma

autònoma amb un recolzament professional de baixa intensitat.

El Programa podrà atendre els primers beneficiaris el proper mes de febrer de

2018 en que està prevista la signatura del contracte assistencials i la entrega de les

claus. Ja es compta amb un habitatge que Habitat3 cedeix en règim de lloguer a preu

reduït i que s’està acabant d’adequar amb la participació dels propis usuaris i suport de

SMBN i la Fundació SMC. El CSMA1 ha fet ja la selecció i proposta de candidats,

garantirà el suport sanitari als pacients i col·laborarà en la supervisió del Projecte a

través de la participació del professional de Treball Social del Centre a la Comissió de

seguiment en la que participen totes 3 entitats dins d’un Pla de treball orientat a

millorar la seva autonomia.

64

Procés d’adequació de l’habitatge fet el passat mes de novembre amb la

col·laboració de la Fundació Roca i Pi, Voluntaris Activament, tècnics de la

Fundació Salut Mental Catalunya, Professionals de Suport Integral de SMBN i

els Propis usuaris.

65

- Participació en el Programa Comunitari de voluntariat en SM i TBC

A Aquesta línia de treball encetada a l’any

2013 i fonamentalment a través Projecte

Voluntaris Activament de SMBN amb el

que des de Treball Social del CSMA1

s’ha col·laborat activament des del

disseny del Projecte inicial fins a

l’estructuració de les activitats.

El desenvolupament del voluntariat en

Salut Mental ha permès obrir una

interessant via de treball per la

rehabilitació comunitària de pacients No

TMS i TMS menys greus i autònoms, amb

unes característiques menys adients a les

activitats dels Clubs Socials.

Aquest grup de pacients que per les

seves característiques difícilment podien

identificar-se amb els perfils d’usuaris

dels Clubs Socials, però que precisen un

cert nivell de suport, motivació i impuls

que no permetia fins ara el seu encaix en

moltes activitats de lleure obertes a la

població general, troben ara un ventall

important (i en creixement) d’activitats a

través de les quals s’aconsegueix:

- Augmentar l’ocupació significativa del temps

- Atorgar sentiment comunitari

- Ampliar relacions socials

- Augmentar l’autoestima

- Potenciar les capacitats personals

- Augmentar l’autonomia personal

66

- Visibilitzar els col·lectius discapacitats

- Combatre els prejudicis del col·lectiu

La participació a activitats de voluntariat ha permès transcendir el rol passiu

com a usuaris/receptors de suport que es substitueix per un rol actiu de persones que

col·laboren amb entitats socials en diferents àrees però amb la supervisió i reforç de

professionals especialitzats.

A partir de 2014 el programa de voluntariat inicial s’amplia incorporant persones

que amb dificultats derivades d’un trastorn mental han de complir mesures de treball

en benefici de la comunitat (TBC) com a conseqüència de la comissió d’un delicte.

SMBN vol oferir alternatives pel compliment de TBC, adequats a les necessitats

del col·lectiu i això permet a més Treballar el sentiment de responsabilitat social i el

doble prejudici Salut Mental / Penat.

A la xarxa de voluntariat d’Activament en la que participen diversos serveis

sanitaris i socials del territori juntament amb la Subdirecció General d’Execució i

Reparació Penal a la Comunitat del Departament de Justícia de la Generalitat de

Catalunya.

Ha 2017 les Voluntaris Activament ha superat les 1400 accions de voluntariat i

les 2500 hores.

Desenvolupant les accions en diverses àrees:

Acompanyaments Comunitaris: passejos i acompanyaments grupals a usuaris de

diverses residències de Badalona: Gent Gran, Salut mental, Disminució Física,...

67

Voluntariat en horts urbans i espais verds de diferents centres públics, on també

s’ofereix formació impartida pels voluntaris sobre horts ecològics.

Voluntariat amb el Centre Comarcal d’Atenció als Animals de Companyia del

Barcelonès Nord, passejant gossos i altres tasques pel manteniment de les

condicions saludables dels animals acollits.

Acompanyaments individuals per exercir l’oci, oferir companyia o fer gestions i/o

ajuda puntual a persones amb dependència, risc o dificultat conegudes per la

xarxa. Les accions es fan sense suport professional.

Organització i realització de tallers, en funció dels coneixements específics dels

voluntaris que es desenvolupen al Club Social “El Badiu”, residències o altres

entitats. Actualment es fan tallers de guitarra, anglès, català, manualitats o

estètica i perruqueria, entre d’altres.

Suport a entitats socials en tasques administratives puntuals, gestions, realització

d’events,...

Organització i gestió del rober amb accés preferent a usuaris dels CSMAs en

situació de necessitat extrema.

Organització del Projecte BookCrossing Badalona de recollida, reparació i

alliberament de llibres usats amb un punt d’entrega/alliberament al CSMA1.

Acompanyament a persones nouvingudes i/o amb dificultats idiomàtiques per

part de voluntaris que coneixen la seva llengua i ja estan integrats a casa nostra

(Nova activitat).

Suport al Centre Obert Salut Alta que atén a infants de 6 a 12 anys oferint-los

berenar i suport a la realització de deures escolars (Nova activitat)

Acord pel suport a Biblioteques Municipals (Propera activitat).

Al llarg de 2017 s’han fet 13 noves derivacions de pacients del CSMA1 i un total de

42 pacients han fet activitats de voluntariat al llarg d’aquests any, dels quals 29

segueixen en actiu a data de gener de 2018. Els pacients derivats pel CSMA1 suposen

el 50% dels voluntaris d’Activament que segons procedència es distribueixen en:

CSMA I 48%

CSMA II 38%

68

CENTRE DE DIA 4%

MARTÍ I JULIÀ 2%

SERVEIS DE BARCELONA CAPITAL 2%

CSMA MARTI I JULIA 2%

A banda del Projecte Activament s’han derivat voluntaris a altres entitats socials

al marge d’aquest programa per a la realització de tasques molt específiques de suport

a nens en tasques escolars o tallers.

- Grup d’Acció Comunitària de Badalona GAC

El Treballador Social del CSMA ha participat i ha format part de l’equip

promotor i organitzatiu del GAC: Grup d’Acció Comunitària de Badalona que

funcionava des de 2013 i que va ser clausurat el passat mes de novembre de 2017

després de mes de 4 anys de trajectòria i bona part dels objectius inicials complerts.

Aquesta iniciativa endegada per

diversos professionals socials de

diferents dispositius de la zona centre

de Badalona, va neixer en copsar la

necessitat de transcendir el treball de

gestió de casos i la parcialització dels

serveis i va donar lloc a diferents

projectes cooperatius que parteixen

d’aquesta col·laboració inter-serveis.

Al llarg dels 4 anys es van dur a terme

VII Jornades, 5 activitats pel

coneixement dels serveis del territori

(Les passejades) i diversos Projectesde

col·laboració com el Bookcrossing, els

Voluntaris Activament, el de Treballs en

Benefici de la Comunitat o el

d’intercanvi d’alumnes i suport formatiu

entre d’altres,...

Més de 100 professionals de diferents dispositius socials, socio-sanitaris, socio-

educatius i socio-laborals de la zona centre de Badalona han format part del GAC.

69

Totes les activitats realitzades han tingut una participació mitjana d’uns 45

professionals i una valoració en quant a organització, utilitat professional i model

metodològic que es troba en nivells d’excel·lència per sobre dels 9 punts sobre 10.

A banda d’aquestes activitats presencials el GAC va mantenir actiu un blog

com a plataforma per afavorir aquest treball i també per explicar aquesta iniciativa:

http://gacbdn.blogspot.com.es. El blog del GAC també informava sobre la oferta

formativa i notícies significatives en l’àmbit social.

El GAC, a través del seu innovador model, s’ha convertit en aquests 4 anys en

una important plataforma d’intercanvi professional i de cooperació inter-serveis.

Malgrat tot la participació dels professionals al GAC ha estat molt desigual, en bona

part, per la manca de compromís de moltes de les institucions que no sempre han

afavorit la participació al Projecte o no han estimat els beneficis i oportunitats que la

participació al GAC tenien, en tant, que aportació qualitativa a la tasca professional.

Aquest ha esdevingut el motiu fonamental de la seva clausura i la recerca d’in iciatives

comunitàries més reduïdes però des d’agents més implicats que uns mesos més tard

va donar lloc al Projecte “La Regadora” en l’àmbit de la Salut Mental.

A 2017 el GAC va organitzar les VII Jornades GAC: La Llamada - Entorn els

vincles personals / professionals, la ètica professional i els principis i valors que

regeixen a les professions socials.

http://gacbdn.blogspot.com.es/

70

Novament la valoració de les Jornades va ser excepcional, atorgant 9,58 punts

a l'organització, 9,43 als continguts i 9,64 a la metodologia. La pregunta de si la

jornada ha estat útil per la vostra tasca professional ha estat puntuada amb un 9,33 i la

de si intentareu assistir a la propera edició amb un 9,66. Totes les puntuacions a tots

els apartats han estat en nivells d'excel·lència i la valoració global de les VII Jornades

del GAC va ser de 9,53 punts.

El GAC també va organitzar al gener de 2017 la V edició de les “Passejades”.

En aquesta ocasió destinada a la desocupació. Fen un recorregut per diversos

recursos de la ciutat que treballen en aquest àmbit per oferir un coneixement “in situ” a

través de dinàmiques o exposicions realitzades amb la col·laboració dels Serveis que

es visiten. Aquesta edició va obtenir una valoració per part dels assistents de 9,43

punts. A més l’informatiu de la TV de Badalona es va fer ressò de l’activitat cobrint part

del recorregut.

Al llarg de les seves V edicions les passejades han permès millorar la

col·laboració, coneixement i mecanismes de derivació a diversos recursos, generant

sinèrgies de suport i col·laboració que minimitzen la burocratització, faciliten el

contacte directe i la participació dels usuaris atorgant-los un major sentiment

comunitari, incidint sobre els prejudicis, visibilitzant els col·lectius i superant la

parcialització de l’acció social.

6.4. Activitats formatives i col·laboracions:

El TS del CSMA1 va participar a les Primeres Jornades de Treball Social

PSMar – Eines per a l’abordatge de la complexitat celebrades el passat 17 de març de

2018

71

Com altres anys el TS del CSMA1 ha col·laborat amb el Programa Apropa

Cultura.

Apropa Cultura és una iniciativa de lleure cultural inclusiu per a les entitats

socials en la que participen actualment, més de 90 equipaments culturals de tota

Catalunya, entre les que es compten les institucions culturals més importants del País:

l’Auditori, el TNC, El MNAC, EL MACBA, El CCCB, el Liceu, el Palau de la Música, el

Museu Picasso, el Museu Dalí i molts altres equipaments públics i privats que

ofereixen la seva programació habitual a través de la plataforma Apropa Cultura a

persones en situació de risc d’exclusió social a preus molt reduïts, així com formació

artística als professionals socials i formació social als professionals dels espais

culturals.

La col·laboració va consistir en una

xerrada sobre Salut Mental als

professionals del Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya

realitzada el passat 19 d’abril de 2017 a

El Born: centre de cultura i memòria

amb el títol “9 preguntes entorn la Salut

Mental”.

La gestió del Programa Apropa Cultura des de Badalona es realitza de forma

Coordinada amb SMBN i, dintre d’aquests amb Voluntaris Activament que gestiona les

propostes culturals. A 2017 s’han gestionat 112 entrades a un tota l de 25 espectacles.

Algunes d’elles directament per usuaris i altres pels seus familiars dins de la estratègia

de suport als cuidadors de pacients TMS.

2017

ESPECTACLES 25

ENTRADES 112

Apropacultura Families 2017 Apropacultura Voluntaris 2017

ESPECTACLES 11 ESPECTACLES 14

ENTRADES 85 ENTRADES 89

72

7. FORMACIÓ, DOCÈNCIA I RECERCA

7.1. Formació:

- Sessions clíniques internes 2017:

Tratamiento del tabaquismo. Victoria Ollés, Enero 2017.

Diagnóstico de enfermería en CSMA-1 + Relaxació a l’Atenció Primària. Equip

d’infermeria. Febrer 2017

Actividad 2016, carga asistencial. Ermitas Turnes,Febrero 2017

Psicoterapia en CSMA y ABS, Olga Cavanillas. Febrero 2017

Depresión resistente. Victoria Ollés. Marzo 2017

Actualización trastorno bipolar según DSM-V. Joan Calvo Junio 2017.

Presentación de la memoria 2016. Emilio Pérez. Junio, 2017

Controversies al Codi Risc Suïcidi. Petra Gento. Junio 2017

Seguridad en el lugar de trabajo. Emilio Pérez. Septiembre 2017.

Proyecto de terapia grupal al ABS. Enrique Sobrino. Octubre 2017

Renta de Garantia. Pedro Sánchez. Octubre 2017

Fundamentos de la terapia sistémica. Xacobe Fernández, Noviembre 2017.

- Formació externa 2016 :

Nom de la

formació

Tipus de

formació

Dirigida a Formador Data Nombre

d’hores

Jornada

d'implementació

del Projecte

Essencial

Jornades Direcció AQuaS 21 d’Abril 4h

Tratamiento de

miedo extremo

a conducir

Curs Psicòlegs PSIOUS Febrer 1h

Cómo Curs Psicòlegs PSIOUS Febrer 1h

73

pontenciar los

beneficios de la

realidad virtual

24 Symposium

Internacional

sobre

Actualizaciones

y Controversias

en Psiquiatría,

¿ Crisis en la

Psiquiatría?

Symposium Psiquiatres/Psicòlegs H. Germans

Trias i Pujol/H.

Bellvitge

20-22

d’Abril

14h

IX Jornades

dels Programes

d'Atenció

Espefíca al

Trastorn

Psicòtic

Incipient

Jornades Tot l’equip Centre

d’Higiene

Mental de les

Corts

15 de

Juny

5h

III Jornada de

Benchmarking

en Salut Mental

a l'Atenció

Primària de

l'ICS

Jornades Tot l’equip ICS 23 de

Març

7h

Actualització en

alcohol a

l’Atenció

Primària

Jornada Infermeria ICS 15 de

Març

4h

I Jornada de

Treball Social

PSMAR: Eines

per l'abordatge

de la

complexitat

Jornades Treball Social Parc de Salut

Mar

17 de

Març

6h

Programa de

mejora de la

Curs Infermeria Psiquiatria.com - 90 h

74

7.2. Docència:

- Residents de família 2017 (Ermitas Turnes):

Gemma García Güerri enero-febrero

Iván Quispe Marca abril-mayo

Ana Cabrera sept.-octubre (1.5 mes + ½ mes en C. Delta)

Viktoria Egorova Egorova nov-dic (1,5 meses + ½ mes C. Delta)

autoestima: la

autoestima, la

chispa de tu

vida (5ª edición)

XVII Jornadas

ANPIR “la

comorbilidad en

la práctica

clínica”

Jornades Psicòlegs ANPIR 11-13 de

Maig

15 h

VII Jornades

GAC: La

llamada

Jornades Treball Social Grup d’acció

comunitària de

Badalona

9 de

Juny

6h

Curso “Gestión

por procesos en

los servicios de

salud”

Curs Direcció,altres

profesionals

interessats

UNED - 250h

XVII Congreso

Mundial de

Psiquiatría de la

WPA

Congrés Psiquiatres Associació

Mundial de

Psiquiatría

(WPA)

9,10,11

d’Octubre

21 h

Curso

introductorio a

la terapia

basada en la

mentalización

(MTB)

Curs Psicòlegs Parc de Salut

Mar

18

d’Octubre

8,4h

75

- Residents d’infermeria EIR BSA comunitària 2016:

Durant l’any 2017, han realitzat la seva rotació al CSMA-I de Badalona dos EIR

de l’especialitat de Comunitària.

Un ha estat fent pràctiques del 8/5/2017 al 02/6/2017 i l’altre del 12/9/2017 al

29/9/2017.

Les persones de referència al CSMA-I han estat la DUI Mireia Ferret Canale i la

DUI Montserrat Sabadell Gimeno.

7.3. Recerca:

- Projecte Aplicació de tècniques de realitat virtual en la teràpia de

l’agorafòbia en un CSMA (Projecte d’Innovació 2017).

Autors: Olga Cavanillas (psicòloga), Pedro Sánchez (treballador social) i M

Victòria Ollés (psiquiatra) professionals del CSMA1.

Durada del projecte: 2 anys. Inci 1 de gener 2017, finalització 31 de desembre

de 2018.

Justificació: El Pla de Salut 2016-2020 proposa millores corresponents a la

salut digital, la millora i transformació del sistema de salut i organització

sanitària mitjançant la introducció intensiva de tecnologies emergents. En salut

mental, les aplicacions principals s’associen amb tècniques d’exposició a

realitat virtual (TERV) empleades habitualment pel tractament de les fòbies. Els

trastorns per ansietat són considerats el quadre clínic més freqüent de la

població, al 2015 un 78,5% de pacients atesos al CSMA1 poden considerar-se

crònics, amb una mitjana de tractament de 12 mesos.

Han estat diagnosticats de trastorn d’ansietat 459 pacients, dels quals

77 es consideren TMS (diagnòstic de Trastorn per pànic amb agorafòbia). Amb

el present projecte es pretén avaluar l’eficàcia de l’exposició amb TERV en el

tractament de l’agorafòbia en un centre de salut mental d’adults.

Objectius: Millorar la simptomatologia fòbica de pacients afectats per trastorn

per pànic amb agorafòbia, del CSMA-1 Badalona mitjançant exposició amb

Trev.

76

Metodologia: Derivació del pacient a psicologia per part de psiquiatre del

CSMA. Psicologia valora la idoneïtat del pacient per participar en el programa

amb realitat virtual i informa de les característiques d'aquest. Es realitza

avaluació pre i post-tractament: Inventari de mobilitat per agorafòbia (IA),

Qüestionaris de sensacions i cognicions agorafóbicas, BDI II per avaluar

depressió , STAI per mesurar nivell d'ansietat tret-estat. L'avaluació

postractament inclou avaluació de nivell de satisfacció global respecte al

tractament i avaluació de paràmetres relacionats amb qualitat de vida,

satisfacció personal i canvis produïts després de la TERV, així com valoració

de la pròpia TERV.

Descripció de la mostra: S'han avaluat 35 pacients diagnosticats d'agorafòbia

(amb i sense pànic), dels quals, 28 han estat inclosos a l'estudi. 20 són dones i

8 homes. El 71.4% viuen en parella (20). Predominen els pacients amb nivell

d'estudis primaris (21 pacients), 4 han finalitzat estudis secundaris i 3 són

llicenciats. Quant a l'evolució de la patologia, la mitja és de 9 anys, éssent

major l'evolució del trastorn en dones (mitja de 19 anys) que en homes (8

anys).

Quant a les variables clíniques mesurades en el pre tractament,

l'evitació agorafòbica és major en dones que en homes. La puntuació mitja en

el IA (qüestionari d'evitació agorafòbica) és de 94.70 en dones si surten soles,

mentres que en els homes la puntuació mitja és de 65.60, éssent aquesta

diferència estadísticament significativa (0.023). Si surten acompanyats, les

dones puntuen més en evitació també (D= 61.90, H=52.90).

Quant a la incomoditat experimentada davant sensacions corporals

(mesurada mitjantçant el BSQ), aquesta és més gran en donesque en homes, i

també es major la freqüència de cognicions agorafòbiques en dones que en

homes, éssent aquesta última diferència estadísticament significativa (0.026).

Per últim, les dones també puntuen més alt en depressió (D=26, H=23,

predomini de depressió lleu) i ansietat tret (D=31.90, H= 20.80; diferència no

significativa), mentres que els homes puntúen més alt en ansietat estat (D=

27.20, H=31.90).

77

Estat actual de l'estudi: Es segueix reclutant mostra per participar en el

projecte i s'està realitzant l'anàlisi de dades comparativa entre pre i post

tractament, així com l'anàlisi de dades intrasessió.

- Posters/comunicacions:

Rivas Puy I., Rodriguez, M., Burguete T., Pascual B., Ollés, M.V., et al.(2017,

Juny). Off label pharmacotherapy in substance use disorder. Poster presentat

al CPDD 79th Scientific Meeting Program. Montreal. Canadá

- Investigació d’infermeria:

Les infermeres Montse Sabadell Gimeno i Mireia Ferret Canale,

continuen formant part de la Xarxa de Recerca d’ Infermeria de Salut Mental i

Addicions de Catalunya:

La Xarxa, a nivell oficial, manté el reconeixement de la Generalitat Exp

2004XT0006 i es continua treballant a l’espera de noves convocatòries oficials de

reconeixement de xarxes d’investigació.

La coordinadora de la Xarxa és M. Teresa Lluch Canut, Catedràtica

d’Infermeria Psicosocial i Salut Mental del Departament d’Infermeria de Salut

Pública, Salut Mental i Materno-Infantil de l’Universitat de Barcelona. Doctora en

Psicologia

per la U.B.

La xarxa la conformen diversos grups de recerca i institucions diferents.

Es manté en creixement.

Institucions que configuren la Xarxa:

1. Unitat d'Infermeria de Salut Mental. Departament d'Infermeria de Salut

Pública, Salut Mental i Materno-infantil. Escola d'Infermeria. Universitat de

Barcelona.

2. Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu.

3. Serveis Assistencials Dr. Emili Mira i Lopez. Diputació de Barcelona.

78

4. Centres de Salut Mental. Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental.

5. Centres de Salut Mental-CSM I i II. Institut Municipal de Serveis Personals.

Ajuntament de Badalona.

6. Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental. Germanes Hospitalàries

del Sagrat Cor de Jesús.

7. Escola d’Infermeria. Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

8. Escola Universitària d'Infermeria Gimbernat (Adscrita a la Universitat

Autònoma de Barcelona).

La Xarxa disposa d’ una pàgina web: http://www.ub.edu/xtinfermeriasmc

que recull la seva estructura i la producció científica. Així mateix afavoreix la

seva divulgació tant a nivell nacional com internacional ja que està construïda

en tres idiomes: català, castellà i anglès. En aquests moments es treballa per

millorar la web.

http://www.ub.edu/xtinfermeriasmc

79

8. ANNEX

80

GRUP D’ATENCIÓ AL PATIMENT CRÓNIFICAT A

LA ATENCIÓ PRIMA RIA

81

SERVEI DE SUPORT EN SALUT MENTAL A LA ATENCIÓ PRIMARIA - CSM 1

“Los científicos dicen que estamos hechos de átomos,

pero a mí un pajarito me contó que estamos hechos de historias”

Eduardo Galeano

OBJECTIUS DE LA PROPOSTA

Oferir un nou servei terapèutic de tipus grupal per “facilitar” -més enllà de la

gestió/contenció de les llistes d’espera que tradicionalment manté el servei de suport

en psicologia a la atenció primària- la creació d’un espai d’acollida, d’escolta,

d’informació, de comunicació, de interrelació social i de reflexió al voltant del

malestar emocional cronificat de les persones que viuen a la zona d’influència de

l’ABS, facilitant la generació de dinàmiques diferents dels que habitualment es

generen a les teràpies individuals i fent servir eines i tècniques de teràpia de grup

que els hi permeti aprendre a escoltar i a escoltar-se a els mateixos per poder

reescriure, en primera persona, la seva pròpia historia.

Oferir una atenció diferenciada de la atenció individualitzada dirigida

específicament a tractar la cronificació del malestar psicològic i emocional que

82

habitualment es diagnostiquen com a patologies amb nivells de complexitat clínica

lleu o moderada: trastorns distímics majoritàriament, una part dels trastorns

adaptatius que cursen durant llargs períodes de temps amb ansietat i/o estats

depressius, dols patològics que s’eternitzen, i altres trastorns englobats amb la

denominació “problemes de la vida”. Normalment aquestes patologies provoquen

híper freqüentació i son molt resistents als psicofàrmacs.

Incidir i facilitar la intervenció comunitària dins l’atenció psicoterapèutica, facilitant

la participació directa i la coordinació de professionals de l’àmbit social-

comunitària.

Crear un espai d’intercanvi multidireccional d’informació sobre el malestar

emocional on es pugui aportar informació clínica i experiencial concreta de la

naturalesa, el funcionament i els efectes de les principals reaccions emocionals i on

el “saber” no radiqui exclusivament en els experts sinó que pugui aprofitar i facilitar

la creació de sinèrgies terapèutiques per part dels participants del grup.

Ajudar a generar canvis en el paradigma de comprensió i d’intervenció sobre el

malestar cronificat, predominantment biomèdic a l’actualitat, introduint elements

importants de la esfera psicològica, familiar, social i comunitària, reforçant una

mirada més psicosocial, tant per la comprensió del propi malestar com pel seu

tractament a través d’eines no exclusivament farmacològiques.

REFERENTS TEÒRICS

A nivell teòric les referències més significatives que inspiren la conformació d’aquest

grup terapèutic inclouen visions i tècniques tan diferenciades com la psicoteràpia grupal

psicoanalítica i la teràpia grupal cognitiu-conductual.

Bion inicia la visió d’un grup como un tot. Senyala que el grup posa de manifest allò

que no podria observar-se d’una altra manera, que el grup es algo mes que la suma de

83

los individus, ja que un individu en un grup es algo mes que un subjecte aïllat.

Suggereix que el grup i els fenòmens inherents al mateix no comencen, sinó que són la

continuació dels altres grups en què ha participat el subjecte.

Considerava el grup com a instrument terapèutic que li permet enfocar a l’individu i les

seves pertorbacions en forma com a punt nodal en una dinàmica de grup i no de forma

aïllada. Tanmateix considerava a l’esser humà com un animal essencialment gregari o

polític, incapaç d’existir sense grups, ni tan sols sense el grup al que afirma no pertànyer

o al grup intern en el qual l’individu solitari està en una relació dinàmica.

Grinberg-Larger-Rodrigué utilitzen els instruments psicoanalítics i es preocupen mes

del col·lectiu, del "plus" que suposa la trobada entre varies persones, por això la seva

interpretació va dirigida fonamentalment al grup. Per a ells la teràpia grupal

interpersonal posa l’èmfasi en l’aprenentatge interpersonal com a mecanisme curatiu

fonamental, prenent al grup com una gestalt on cada individu repetirà, més o menys

estrictament, la forma en que va experimentar i va resoldre els seus primers conflictes.

Seguint la obra existencial de Sartre aquests autors estableixen la diferència essencial

entre un grup social i un de terapèutic: el terapeuta, que a través de la seva actitud no

“compromesa”, pot veure, intuir i vivenciar els conflictes reals i fer particeps d’aquest

coneixement als membres del grup mitjançant les seves interpretacions. Afirmen que en

un pla inconscient l’individu reviu els seus conflictes passats, situant-se a ell mateix i

als altres en rols determinats.

La teràpia grupal interpersonal posa l’èmfasi en l’aprenentatge interpersonal com a

mecanisme curatiu fonamental. Yalom descriu dotze factors terapèutics en el grup: la

generació de confiança, la universalitat, la informació participada, l’altruisme, la

recapitulació correctiva del grup familiar primari, el desenvolupament de tècniques de

socialització, la conducta imitativa, la catarsi, els factors existencials, la cohesió del

grup, l’aprenentatge interpersonal i, finalment, el grup com a microcosmos social. Els

terapeutes han de facilitar la emergència y maduració d’aquests factors curatius. Es

fonamenta en una teoria interpersonal de la psicopatologia que suposa que els

problemes dels pacients son el resultat de conductes i creences des adaptatives. Aquest

abordatge terapèutic es diferencia d’altres teràpies cognitiu-conductuals en que el

84

mecanisme mes important del canvi es aquest aprenentatge interpersonal. El focus

d’atenció es situa en el aquí – ara, prioritzant-se les conductes, experiències e

interaccions dels membres durant el temps real del grup.

RECURSOS TÈCNICS DEL TERAPEUTA

Segons la composició, dinàmica i moment del grup es faran servir en major o menor

mida:

Senyalaments

Confrontacions

Interpretacions transferencials (les menys)

Intervencions “pedagògiques”

Intervencions de reconducció (“invasió evacuativa”)

Respecte e interès com ingredients bàsics

Coherència, respecte incondicional i comprensió empàtica, autenticitat, calidesa no

possessiva i empatia

SETTING

Format: grup obert amb sessions cada tres setmanes de 75 minuts de durada (de

09:00 a 10:15 hores). S’incorporaran nous pacient en la mida que es vagin produint

baixes.

Participació voluntària, tot i que es recomana assistir, al menys, entre 4 i 6 sessions.

Tamany: el grup admetrà entre 10 i 15 pacients, adaptant-se a la capacitat de l’espai

que es faci servir a l’ABS.

Criteris d’admissió: pacients derivats per MAPs al servei de psicologia ABS amb

prediagnóstics de

85

o Trastorns distímics,

o trastorns adaptatius que cursen amb ansietat i/o estat depressiu de llarga

evolució,

o procesos de dol cronificats i

o d’altres problemàtiques amb nivells efectacions lleus i moderades en

diferents aspectes de la vida.

Es prioritzaran aquells pacients que presentin majors necessitats de socialització i de

comunicació social i emocional.

Criteris d’exclussió: pacients amb patologies severes i agudes.

Participació d’altres professionals: no es obligatori però si molt recomanable la

participació acordada i planificada d’altres professionals (metges, infermeres i

treballadors socials) de l’ABS en els grups .

A proposta del terapeuta i del propi pacient es podrà derivar a un participant del

grup d’acollida a teràpia individual si es considera adequat per a la seva evolució

clínica.

El terapeuta, d’acord amb el responsable de l’ABS, podrà definir variacions

d’aquest setting si les circumstàncies i les necessitats del servei i del propi grup així

ho requereixen.

ITEMS D’EVALUACIÓ

1. Evolució clínica: Els instruments que es proposen fer servir per mesurar el

nivell d’evolució clínica dels pacient participants serà

Escala autovalorada de depressió de Beck (annex 1)

Escala autovalorada d’ansietat-tret STAI (annex 2)

2. Índex de reducció de psicofàrmacs: (ISRS i ansiolítics)

3. Nivell de satisfacció del pacient: Es farà servir qüestionari existent de BSA

4. Reducció del número de visites a MF per patologia de salut mental: Dades

provinents de l’ECAP

86

Per facilitar els punts 2. i 4., a la inclusió d’un pacient en el grup terapèutic es

crearà avís (visita virtual) perquè MAP pugui fer-ne intervenció i seguiment.

CRONOLOGIA DE POSTA EN MARXA I MANTENIMENT DEL GRUP

1. Primera setmana d’agost: acord sobre l’estructura i funcionament del grup entre

responsables de BSA i de l’IMSP

2. Abans del 06/09/2017: es crearà l’activitat “Grup Patiment Cronificat” a l’ECAP

per poder incloure al pacients dins l’agenda de psicologia

3. Dia 06/09/2017: Es realitzarà explicació al personal sanitari de l’ASBS sobre la

posta en marxa del grup psicoterapèutic.

4. Abans del 13/09/2017: psicologia ABS contactarà telefònicament amb els

pacients pre-seleccionats que conformen la llista d’espera i que conformaran el

grup inicial. i se’ls proposarà la seva inclusió en el grup, oferint les primeres

informacions sobre la seva dinàmica i funcionament. Si estan d’acord en

participar-hi se’ls citarà per a la primera sessió grupal. Tanmateix se’ls

informarà que se’ls deixarà un sobre amb la documentació que hauran d’omplir i

entregar a l’inici de la primera sessió (Full de consentiment informat i

compromís de confidencialitat, Escala de depressió de Beck i Questionari

d’ansietat tret STAI).

5. Dia 18/10/2017: Es realitzarà la primera sessió del grup. Es recullen qüestionaris

i full de consentiment. Sessió. Al finalitzar es demana als pacient que indiquin si

volen venir a la propera sessió per tal de confeccionar el llistat de la següent

sessió i se’ls convoca per a la següent sessió.

De la mateixa manera i abans de la següent sessió psicologia ABS informarà i

citarà als nous pacient que supleixin les places que vagin quedant vacants.

6. Mitjans de desembre: es realitzarà primera avaluació del funcionament del grup i

podran prendre decisions sobre la seva continuïtat i les modificacions que es

87

creguin convenients pel seu millor funcionament així com sobre la participació

de professionals de l’ABS en aquest procés.

7. El servei de psicologia participarà directament en el seguiment estadístic dels

nivell de participació i dels resultats obtinguts durant el funcionament del grup.

Al menys un cop a l’any facilitarà aquests resultats al responsable i del centre i

els presentarà en sessió clínica amb facultatius.

PROCÈS DE DERIVACIÒ DE PACIENTS AL GRUP

1. Les derivacions a psicologia ABS continuaran amb el mateix format que fins

ara.

2. En el moment de tramitar la interconsulta a psicologia ABS els professionals

sanitaris de l’ABS podran informar de la existència del grup terapèutic a aquells

pacients que, per les seves característiques, compleixin els criteris d’inclusió i

així ho reflectirà al full d’interconsulta.

3. Cada proposta d’atenció individual o d’inclusió en el grup s’acordarà amb

psicologia a les sessions mensuals de coordinació de les interconsultes on es

decidirà si serà tractat a nivell individual o grupal.

4. El servei de psicologia gestionarà la entrada de pacients en el grup terapèutic en

la mida que es vagin produint baixes dins del grup.

88

BIBLIOGRAFIA

Grinberg, L., Larger, M., Rodrigue, E., Psicoterapia de grupo, Ed. Paidos 1977

Hamilton, M., A rating scale for depression. J Neurol Neurosurg Psychiatry

1960

Hamilton, M., Development of a rating scale for primary depressive illness. Br J

Soc Clin Psychol 1967

Ramos-Brieva, J.C, A, Validación de la versión castellana de la escala de

Hamilton para la depresión. Actas Luso-Esp Neurol Psiquiatr 1986

Ramos-Brieva, J.C., A A new validation of the Hamilton Rating Scale for

Depression. J Psychiatr Res 1988

Bobes, J.B., A; Luque, A; et al., Evaluación psicométrica comparativa de las

versiones en español de 6, 17 y 21 ítems de la Escala de valoración de Hamilton

para la evaluación de la depresión. Med Clin, 2003

O donnell, P., Teoría y técnica de la psicoterapia grupal, Ed. Amorrortu, 19 .

Rogers, K., Grupos de encuentro, Ed. Amorrortu, 1982.

Martí Tusquets, J.L., Dinámica y psicoterapia de grupo en Psiquiatría Social, Ed.

Herder 1976.

89

ANNEX 1: INVENTARI DE DEPRESION DE BECK (AUTOVALORAT)

90

Inventario de Depresión de Beck.

Nombre y Apellidos ………………………………………….………..Fecha

……..……

INSTRUCCIONES

En este cuestionario aparecen varios grupos de afirmaciones. Por favor, lea

con atención cada una. A continuación, señale cuál de las afirmaciones de

cada grupo describe mejor cómo se ha sentido durante esta última semana,

incluido en el día de hoy. Si dentro de un mismo grupo, hay más de una

afirmación que considere aplicable a su caso, márquela también. Asegúrese de

leer todas las afirmaciones dentro de cada grupo antes de efectuar la elección,

(se puntuará 0-1-2-3).

1) .

□ No me siento triste.

□ Me siento triste.

91

□ Me siento triste continuamente y no puedo dejar de estarlo.

□ Me siento tan triste o tan desgraciado que no puedo soportarlo.

2) .

□ No me siento especialmente desanimado respecto al futuro.

□ Me siento desanimado respecto al futuro.

□ Siento que no tengo que esperar nada.

□ Siento que el futuro es desesperanzador y las cosas no mejorarán.

3) .

□ No me siento fracasado.

□ Creo que he fracasado más que la mayoría de las personas.

□ Cuando miro hacia atrás, sólo veo fracaso tras fracaso.

□ Me siento una persona totalmente fracasada.

4) .

□ Las cosas me satisfacen tanto como antes.

□ No disfruto de las cosas tanto como antes.

□ Ya no obtengo una satisfacción auténtica de las cosas.

□ Estoy insatisfecho o aburrido de todo.

5) .

□ No me siento especialmente culpable.

□ Me siento culpable en bastantes ocasiones.

□ Me siento culpable en la mayoría de las ocasiones.

□ Me siento culpable constantemente.

6) .

□ No creo que esté siendo castigado.

□ Me siento como si fuese a ser castigado.

□ Espero ser castigado.

□ Siento que estoy siendo castigado.

7) .

□ No estoy decepcionado de mí mismo.

92

□ Estoy decepcionado de mí mismo.

□ Me da vergüenza de mí mismo.

□ Me detesto.

8) .

□ No me considero peor que cualquier otro.

□ Me autocritico por mis debilidades o por mis errores.

□ Continuamente me culpo por mis faltas.

□ Me culpo por todo lo malo que sucede.

9) .

□ No tengo ningún pensamiento de suicidio.

□ A veces pienso en suicidarme, pero no lo cometería.

□ Desearía suicidarme.

□ Me suicidaría si tuviese la oportunidad.

10) .

□ No lloro más de lo que solía llorar.

□ Ahora lloro más que antes.

□ Lloro continuamente.

□ Antes era capaz de llorar, pero ahora no puedo, incluso aunque quiera.

11) .

□ No estoy más irritado de lo normal en mí.

□ Me molesto o irrito más fácilmente que antes.

□ Me siento irritado continuamente.

□ No me irrito absolutamente nada por las cosas que antes solían

irritarme.

12) .

□ No he perdido el interés por los demás.

□ Estoy menos interesado en los demás que antes.

□ He perdido la mayor parte de mi interés por los demás.

□ He perdido todo el interés por los demás.

93

13) .

□ Tomo decisiones más o menos como siempre he hecho.

□ Evito tomar decisiones más que antes.

□ Tomar decisiones me resulta mucho más difícil que antes.

□ Ya me es imposible tomar decisiones.

14) .

□ No creo tener peor aspecto que antes.

□ Me temo que ahora parezco más viejo o poco atractivo.

□ Creo que se han producido cambios permanentes en mi aspecto que me

hacen parecer poco atractivo.

□ Creo que tengo un aspecto horrible.

15) .

□ Trabajo igual que antes.

□ Me cuesta un esfuerzo extra comenzar a hacer algo.

□ Tengo que obligarme mucho para hacer algo.

□ No puedo hacer nada en absoluto.

16) .

□ Duermo tan bien como siempre.

□ No duermo tan bien como antes.

□ Me despierto una o dos horas antes de lo habitual y me resulta difícil

volver a dormir.

□ Me despierto varias horas antes de lo habitual y no puedo volverme a

dormir.

17) .

□ No me siento más cansado de lo normal.

□ Me canso más fácilmente que antes.

□ Me canso en cuanto hago cualquier cosa.

□ Estoy demasiado cansado para hacer nada.

94

18) .

□ Mi apetito no ha disminuido.

□ No tengo tan buen apetito como antes.

□ Ahora tengo mucho menos apetito.

□ He perdido completamente el apetito.

19) .

□ Últimamente he perdido poco peso o no he perdido nada.

□ He perdido más de 2 kilos y medio.

□ He perdido más de 4 kilos.

□ He perdido más de 7 kilos.

□ Estoy a dieta para adelgazar SI/NO.

20) .

□ No estoy preocupado por mi salud más de lo normal.

□ Estoy preocupado por problemas físicos como dolores, molestias,

malestar de estómago o estreñimiento.

□ Estoy preocupado por mis problemas físicos y me resulta difícil pensar

algo más.

□ Estoy tan preocupado por mis problemas físicos que soy incapaz de

pensar en cualquier cosa.

21) .

□ No he observado ningún cambio reciente en mi interés por el sexo.

□ Estoy menos interesado por el sexo que antes.

□ Estoy mucho menos interesado por el sexo.

□ He perdido totalmente mi interés por el sexo.

95

Guía para la interpretación del inventario de la depresión de Beck:

Puntuación Nivel de depresión*

1-10 ..........................Estos altibajos son considerados normales.

11-16 ........................Leve perturbación del estado de ánimo.

17-20 ........................Estados de depresión intermitentes.

21-30 ........................Depresión moderada.

31-40 ........................Depresión grave.

+ 40 ..........................Depresión extrema.

* Una puntuación persistente de 17 o más indica que puede necesitar ayuda

profesional.

97

ANNEX 2: STAI CUESTIONARI D’ANSIEDAD-TRET

STAI AUTOEVALUACION

98

Apellidos y nombre .............................................................................................. Edad

…......... Sexo …......... Otros datos ...........................................................................

Fecha.....................

A-R

INSTRUCCIONES

A continuación encontrará unes frases que se utilizan corrientemente para describirse

uno a sí mismo. Lea cada frase y señale la puntuación 0 a 3 que indique mejor cómo se

SIENTE Vd. EN GENERAL en la mayoría de las ocasiones. No hay respuestas buenas

ni malas. No emplee demasiado tiempo en cada frase y conteste señalando lo que mejor

describa cómo se siente Vd. generalmente.

1. Me siento bien … … … … … … … … … … … … … … … … … … 0

1 2 3

2. Me canso rápidamente … … … … … … … … … … … … … … … 0 1

2 3

3. Siento ganas de llorar … … … … … … … … … … … … … … … … 0

1 2 3

4. Me gustaría ser tan feliz como otros … … … … … … … … … … 0 1

2 3

5. Pierdo oportunidades por no decidirme pronto … … … … … 0 1 2

3

6. Me siento descansado … … … … … … … … … … … … … … … … 0

1 2 3

A m

enudo

Cas

i s

iem

pre

A v

eces

Cas

i nunca

99

7. Soy una persona tranquila, serena y sosegada … … … … … 0 1 2

3

8. Veo que las dificultades se amontonan y no puedo con ellas 0 1 2

3

9. Me preocupo demasiado por cosas sin importancia … … … 0 1 2

3

10. Soy feliz … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

0 1 2 3

11. Suelo tomar las cosas demasiado seriamente … … … … … … 0 1

2 3

12. Me falta confianza en mí mismo … … … … … … … … … … … 0 1

2 3

13Me siento seguro … … … … … … … … … … … … … … … … … … 0

1 2 3

14. Evito enfrentarme a las crisis o dificultades … … … … … … 0 1

2 3

15. Me siento triste (melancólico) … … … … … … … … … … … … 0 1

2 3

16. Estoy satisfecho … … … … … … … … … … … … … … … … … … 0

1 2 3

17. Me rondan y molestan pensamientos sin importancia … … 0 1 2

3

18. Me afectan tanto los desengaños, que no puedo olvidarlos 0 1 2

3

19. Soy una persona estable … … … … … … … … … … … … … … 0

1 2 3

20. Cuando pienso sobre asuntos y preocupaciones actuales, 0 1 2

3

me pongo tenso y agitado

COMPRUEBE SI HA CONTESTADO A TODAS LAS FRASES CON UNA SOLA

RESPUESTA

100

ANNEX 3: CONSENTIMENT INFORMAT I ACORD DE

CONFIDENCIALITAT

101

CONSENTIMENT INFORMAT I ACORD DE

CONFIDENCIALITAT PER A LA PARTICIPACIÓ EN SESSIONS

PSICOTERAPÈUTIQUES GRUPALS

La teràpia grupal d'orientació dinàmica es basa en la creació de dinàmiques

interpersonals específiques i ha estat utilitzada amb èxit des de fa bastants anys en el

tractament de diverses formes i nivells de malestars emocionals.

Com totes les teràpies psicològiques la grupal té, al mateix temps, beneficis i riscos.

En el procés terapèutic amb freqüència és necessari parlar o enfrontar aspectes

dolorosos, els riscos poden incloure la possibilitat de sentir sensacions

desagradables o incòmodes, com per exemple, malestar, ansietat, tristesa, ràbia o

frustració, entre d'altres.

La teràpia grupal pot produir una reducció important de malestar psicològic i

emocional i, a més, ajudar a augmentar els nivells generals de satisfacció en la vida

de la persona i en les seves relacions interpersonals, així com millorar el nivell

d'autoconeixement i consciència vital. A més, pot ajudar als participants, a través

102

d'eines concretes, a afrontar noves situacions i tenir un millor maneig de fonts de

tensió o d'estrès i generar estratègies efectives de solució de problemes.

Durant les sessions grupals els pacients no estaran forçats a fer explicacions

d'aspectes íntims i personals ni així ho afavorirà la intervenció de/dels

psicoterapeutes. Tots els assistents tenen absoluta llibertat per escollir quan

intervindran i els continguts que compatiran.

Els resultats de la teràpia depenen de diversos factors i per aconseguir augmentar la

probabilitat d'aconseguir els resultats esperats es fa necessari que els assistents

puguin mantenir entre ells un paper de participació activa.

Així mateix, per garantir una major eficàcia d'aquest tractament es recomana una

participació mínima que oscil·la entre 4 i 6 sessions, podent el pacient perllongar la

seva assistència d’acord amb el terapeuta.

El pacient té dret a finalitzar voluntàriament la seva participació en el grup

terapèutic si així ho decideix; s'agrairà que el pacient informe al terapeuta de la seva

decisió. Si el pacient deixés d'assistir a dues sessions seguides es considerarà efectiu

el seu abandonament i es procedirà a l'alta per abandonament del tractament.

Les sessions grupals tindran una periodicitat bisetmanal i una durada de 75 minuts.

Els pacients seran informats de qualsevol modificació que es pugui produir respecte

al lloc, els dies i les hores de realització de les sessions grupals.

103

Les dades i els comentaris que s'obtinguin a través de la seva participació en el grup

terapèutic seran utilitzades únicament amb fins de terapèutics i només per part de

l'equip de professionals que hi participen, mantenint-se els preceptius nivells de

secret i confidencialitat, atenent a un estricte compliment de la Llei Orgànica

15/1999 sobre la Protecció de Dades de Caràcter Personal.

Per la seva banda, el pacient es responsabilitza de no fer ús ni compartir amb cap

altra persona aliena al grup dels continguts expressats pels altres participants.

Jo, Don/Dña. …………………………………………………………….………….…..

he llegit el document de consentiment informat que m’ha estat entregat, he comprès les

explicacions en ell facilitades sobre el seu funcionament i he pogut resoldre tots els

dubtes i preguntes que he plantejat al respecte. També comprenc que, en qualsevol

moment i sense necessitat de donar cap explicació, puc revocar el consentiment que ara

presento. També he estat informat/a de que les meves dades personals seran protegides i

seran utilitzades únicament amb finalitats terapèutiques per part del/s psicoterapeuta/s

participants.

Prenent tot això en consideració i en aquestes condicions

En Badalona, a _____ de _________________________ de 201__

Signat

104

El pacient El terapeuta

CONSENTIMIENTO INFORMADO Y ACUERDO DE

CONFIDENCIALIDAD PARA LA PARTICIPACIÓN EN SESIONES

PSICOTERAPEUTICAS GRUPALES

La terapia grupal de orientación dinámica se basa en la creación de dinámicas

interpersonales específicas y ha sido utilizada exitosamente des de hace bastantes

años en el tratamiento de diversas formas y niveles de malestares emocionales.

Como todas las terapias psicológicas tiene, al mismo tiempo, beneficios y riesgos.

En el proceso terapéutico con frecuencia es necesario hablar o enfrentar aspectos

dolorosos, los riesgos pueden incluir la posibilidad de sentir sensaciones

desagradables o incómodas, como por ejemplo, malestar, ansiedad, tristeza, rabia o

frustración, entre otras.

La terapia grupal puede producir una reducción importante de malestar psicológico

105

y emocional, y además ayudar a aumentar los niveles generales de satisfacción en la

vida de la persona y en sus relaciones interpersonales, así como el nivel de

autoconocimiento y consciencia vital. Además, puede ayudar a los participantes, a

través de herramientas concretas, a afrontar nuevas situaciones y tener un mejor

manejo de fuentes de tensión o de estrés y generar estrategias efectivas de solución

de problemas.

Durante las sesiones grupales los pacientes no estarán forzados a hacer

explicaciones de aspectos íntimos y personales ni lo favorecerá la intervención

de/los psicoterapeutas. Todos los asistentes tendrán absoluta libertad para elegir

cuando intervendrán y los contenidos que compartirán.

Los resultados de la terapia dependen de varios factores y para lograr aumentar la

probabilidad de lograr los resultados esperados se hace necesario que los asistentes

puedan mantener entre ellos un papel de participación activa.

Así mismo, para garantizar una mayor eficacia de este tratamiento se recomienda

una participación mínima que oscila entre 4 y 6 sesiones, pudiendo el paciente

prolongar esta participación con acuerdo con el terapeuta.

El paciente tiene derecho a finalizar voluntariamente su participación en el grupo

terapéutico si así lo decide; se agradecerá que el paciente informe al terapeuta de su

decisión. Si el paciente dejara de asistir a dos sesiones seguidas se considerará

efectivo su abandono y se procederá al alta por abandono del tratamiento.

Las sesiones grupales tendrán una periodicidad bisemanal y una duración de 75

minutos. Los pacientes serán informados de cualquier modificación que se pueda

106

producir respecto al lugar, los días y las horas de realización de las sesiones grupales

Los datos y los comentarios que se obtengan de su participación serán utilizados

únicamente con fines de terapéuticos y solamente por parte del equipo de

profesionales que participan, manteniéndose los preceptivos niveles de secreto y

confidencialidad, atendiendo a un estricto cumplimiento de la Ley Orgánica 15/1999

sobre la Protección de Datos de Carácter Personal.

Por su parte, el paciente se responsabiliza de no hacer uso compartir con ninguna

otra persona ajena al grupo de los contenidos expresados por los otros participantes.

Yo, Don/Dña. ……………………………………………………………………….…..

he leído el documento de consentimiento informado que me ha sido entregado, he

comprendido las explicaciones en él facilitadas acerca de la grabación de las sesiones de

psicoterapia y he podido resolver todas las dudas y preguntas que he planteado al

respecto. También comprendo que, en cualquier momento y sin necesidad de dar

ninguna explicación, puedo revocar el consentimiento que ahora presento. También he

sido informado/a de que mis datos personales serán protegidos y serán utilizados

únicamente con fines terapéuticos por parte del/los psicoterapeuta/s participantes.

Tomando todo ello en consideración y en tales condiciones

En Badalona, a _____ de _________________________ de 2017

Firmado

107

El/la paciente El terapeuta

108

Informe “Curso para mejorar la eficacia personal y reducir el estrés

mediante la conciencia plena” (MBSR)

1.- Objetivos y estructura del curso

1.1. Objetivos de las sesiones 1 - 4

1.1.1. Objetivo general

Aprender a prestar atención.

1.1.2. Objetivos específicos

Llegar a ser consciente de la escasa atención, que por lo

general, se presta a la vida diaria.

Ser consciente de como de rápido va la mente de un lado a

otro.

Aprender, después de darse cuenta que la mente esta

divagando, a llevarla de vuelta y centrarla en un solo

elemento.

Ser consciente de que la divagación puede permitir la

presencia de pensamientos y sentimientos “negativos”

1.2. Objetivos de las sesiones 5 - 8

1.2.1. Objetivo general

Aprender a gestionar les situaciones estresantes.

1.2.2. Objetivos específicos

109

Ser más consciente, de las señales de alarma y de les

reacciones automáticas sin juzgarlas.

Tomarse un espacio para la respiración atenta puede, en si

mismo, ser suficiente para gestionar las dificultades del

momento, para disolver el pensamiento circular o el

sentimiento displicente.

Después de esto se puede escoger mejor la manera de

responder.

1.3. Estructura del Curso

1.3.1 Temas de las sesiones 1 -4

Practicando Conciencia plena

Apariencias y Realidad

Las emociones y los sentimientos

La reacción del Estrés

1.3.2. Temas de las sesiones 4 - 8

La respuesta al Estrés

La comunicación consciente

Tómate tu tiempo

De la Reacción a la Creación

2.- Mindfulness y la relación con el malestar

La experiencia clínica nos permite decir que cuando centramos nuestra

atención en eliminar el malestar, frecuentemente este se mantiene o hasta

puede llegar a incrementarse. Por otro lado, sabemos que nuestra respuesta al

malestar cambia cuando modificamos la relación que tenemos con él.

110

La práctica del mindfulness permite comprobar que cuando aceptamos

el malestar tal como es, si no nos juzgamos por sentirlo, parecen reducirse

ciertas reacciones automáticas. Es decir, se reducen las conductas

desadaptativas o sintomatología clínica

3.- Características de los participantes a los cursos 2017

Han participado un total de 25 personas. El criterio de selección era que en

el momento de iniciar el curso no estuvieran en situación de crisis o critica. La

composición fue:

4 personas con la orientación diagnostica de Trastorno de ansiedad

generalizada [300.02]

3 personas con la orientación diagnostica de Trastorno de ansiedad

inespecífico; neurosis, reacción [300.00]

1 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de pánico sin

agorafobia [300.01]

2 personas con la orientación diagnostica de Trastorno de personalidad

afectivo inespecificazo[301.10]

1 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de personalidad

paranoide [301.0]

2 personas con la orientación diagnostica de Trastorno Límite de la

Personalidad [301.83]

1 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de personalidad

histriónico [301.5]

2 personas con la orientación diagnostica de Trastorno distímico [300.4]

3 personas con la orientación diagnostica de Trastorno Adaptativo mixto

de ansiedad y estado de animo depresivo[309.28].

1 personas con la orientación diagnostica de Trastorno Adaptativo con

el estado de animo depresivo [309.0]

5 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de Depresión

Mayor [296.**]

111

4.-Resultados obtenidos

4.1. Obsesión Compulsión

La práctica del Mindfulness ha hecho reducir el malestar que producen

ciertos pensamientos y conductas entre los participantes, así como la

sensación de que son difíciles de resistir, evitar o eliminar

4.2. Sensibilidad interpersonal

Los participantes dicen que la pràctica les ha permitido ser más

conscientes y aceptar su incomodidad en sus relaciones interpersonales,

disminuyendo su hipersensibilidad a las opiniones y sus actitudes hacia

los demás, mejorando con ello su autoestima.

4.3. Depresión

Podríamos decir que la práctica del Mindfulness posiblemente ayuda a

aceptar mejor las vivencias depresivas, lo que podría estar reduciendo

ciertas manifestaciones cognitivas y somáticas que agravan las

sensaciones de malestar.

1.4. Ansiedad

Los participantes los pacientes dicen percibir una leve mejora

manifestaciones clínicas de ansiedad, tanto la generalizada como la

aguda, así como los signos de tensión emocional y manifestaciones

psicosomáticas.

4.5. Hostilidad

Los participantes perciben una disminución significativa de la intensidad

del sufrimiento cognitivo y psicosomático. Seguramente la práctica del

Mindfulness, al mejorar la capacidad de aceptación de los propios

pensamientos, sentimientos y estados aflictivos de agresividad, ira,

112

irritabilidad, rabia y resentimiento, les permite responder de forma más

adaptativa.

Por lo tanto, parece ser que de forma global, la práctica del Mindfulness,

practicar el parar, observar y ser, - y no únicamente tener conocimiento de

lo que es el Mindfulness- , facilita que los participantes sientan una

disminución de la intensidad de su sufrimiento global.

para las memorias · 2018-09-25 · de grups de relaxació en algunes àrees bàsiques amb bons...

Documents