Pregària del matí1r i 2n de BATX.Novembre de 2012

Des de l’equip de pastoral esperem que aquest material serveixi d’eina de motivació i orientació del matí de la nostra escola.

També us posem les lectures de l’Evangeli de diumenge i de festes que destaquem.

Equip de pastoral 2012-13

Pregària del matí. Novembre de 2012

Dijous 1 de novembre de 2012 TOTS SANTS.FESTA DE TOTS SANTS

Dilluns, 5 de novembre de 2012

El passat dijous dia 1 de novembre va ser la festa del TOTS SANTS, dia que recordem als nostres difunts. Es diu tots sants en record a totes les persones bones que han mort. Tots els homes i dones estem cridats a la bondat, per tant a la santedat, malgrat no hi hagi un reconeixement oficial.

Fem un moment de silenci en record als nostres estimats Sants, pensem en familiars que ens han deixat, que han format part de la nostra vida, i que amb el seu record els fem presents.

Fem un record, una pregària per ells, que estiguin al cel, i que siguin exemple per a nosaltres en la terra.

Dimarts, 6 de novembre de 2012Les benaurances

(durada vídeo 6’) (val la pena)http://www.youtube.com/watch?v=8j8ACQ47SjI&feature=related

Introducció: Les benaurances, són el resum del projecte de vida que presenta Jesús. Un projecte que és vàlid per a tots els éssers humans. Jesús presenta un projecte de conducta ètica, que es desenvolupa en la forma que cadascú ha d’afrontar els grans problemes que ens planteja la vida: la pobresa en el món, la justícia, les relacions humanes, la netedat de cor, la violència i la pau, les justícies que tots, tard o d’hora, ens veiem obligats a afrontar i resoldre.

• Feliços els qui estimen fins a caure rendits perquè ells viuen a Déu.• Feliços els qui dubten perquè ells trobaran el camí.• Feliços nosaltres que tenim la sort de caminar al costat dels joves i poder compartir el dia a dia els temors, les equivocacions i sobretot l'alegria de viure.• Feliços els nens i joves que troben educadors il·lusionats i amb sentit profund en les seves vides.• Feliços els nens i joves que participen en els projectes d'aquesta casa, perquè ells són també elegits de Déu.• Feliços els que treballem amb els nens i joves més necessitats perquè Déu ens crida a

través d'ells a descentrar, a ser creatiu, a ser pacient, a valorar el que som i el que tenim. Ens interpel·la i ens convida a no acomodar-nos.• Feliços els qui sembren la llavor de l'Esperança, perquè ells recolliran d'alguna manera aquests fruits.• Feliços els perduts, dispersos i esgarriats: Déu els busca  i a través dels educadors seran reconduïts a la vida.• Feliços els que eduquen a la felicitat, perquè ells seran feliços• Feliços els lluitadors per un món més just i una societat més humana, perquè ells també construeixen el Regne de Déu.• Feliços els qui busquen i ensenyen la pau, l'amor, la justícia, perquè ells també col·laboren en la construcció d'un món nou.• Feliços els oberts de cor, perquè ells escoltaran la veu de Déu.

http://www.youtube.com/watch?v=bhpYO36JrJA&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=Xrqrhn7DApQ

Dimecres, 7 de novembre de 2012http://www.youtube.com/results?search_query=tu+ets+la+llum&aq=f

Tu ets la Llum. (Posem atenció a les paraules, més enllà de la música).

Tu ets la llum. Lax’n Busto

Feia temps que de tu em parlavenperò el meu cap a altres llocs estava

pensaments de tu en teniaperò estimar-te, jo no en sabia.

A poc a poc en tu jo vaig creuretot vaig deixar-ho per venir a veure´t

i ara sé que si et vull trobar sempre t´hauré de buscar.

I per què així, tan difícilés la vida el que em queda

la regalo, no m´importasi tu volguessis

creuaria pel temps per estar amb tuabans de l´hora per sempre.

Tu ets la llum, tu ets el camítu ets la fi del meu destí

i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.Sento el cor el sento a dintre

sento algú a dins meu que cridadiu que segueixi encara que em senti feble.

Passaré per mar, terra i airelluitaré sempre amb el diabletu només fes quetingui forces

i ni cent homes podran parar-me

Si em dius que em posi al foc, jo em cremosi em dius que em tiri al pou, m´ofego

si em dius corre, jo més depressasi em dius calla, escoltaré.

Tan sols parla, tan sols guia´mtan sols porta´m, tan sols digue´m

com buscar-te, com trobar-tesi tu volguessis

creuaria pel temps per estar amb tuabans de l´hora i per sempre.

Tu ets la llum, tu ets el camítu ets la fi del meu destí

quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornarsento el cor, el sento a dintresento algú dins meu que crida

diu que segueixiencara que em senti feble.

Tant se val si d´un grase´m fa una muntanya, tan se val

el que hagi d´aguantar per tuno m´importa que hagi de deixar

la porta ben oberta, si es el que tu vols.

Tu ets la llum, tu ets el camítu ets la fi del meu destí

i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.Sento el cor, el sento a dintresento algú dins meu que crida

diu que segueixi encara que em senti feble.

Dijous, 8 de novembre de 2012

La mejor respuesta la dan las Constituciones en su Capítulo 8°:

(podeu llegir el que està en negreta, per a fer el document més breu).

“El Espíritu Santo, que concede a cada uno su propio carisma para edificación del Cuerpo de Cristo, inspiró a nuestro Fundador la obra de las Escuelas Pías. Nuestra Orden participa de manera específica en la misión evangelizadora de toda la Iglesia por medio de la educación integral de niños y jóvenes, sobre todo de los más necesitados, plasmada en el cuarto voto específico.

Nuestro Instituto es una entidad benéfica que realiza sin ánimo de lucro su apostolado educativo. Esta misión educadora tiende a la formación integral de la persona de modo que nuestros alumnos amen y busquen siempre la verdad, y trabajen esforzadamente como auténticos colaboradores del Reino de Dios en la construcción de un mundo más humano, y mantengan un estilo de vida que sea coherente con su fe. Así progresando a diario en la libertad, logren un feliz transcurso de toda su vida y alcancen la salvación eterna. Para conseguir el fin de nuestro ministerio -además de nuestro ejemplo de vida evangélica- cuidamos sin cesar nuestra preparación en el campo de lo sagrado y de lo profano, y procuramos la madurez y desarrollo de nuestras aptitudes humanas y religiosas. Nuestra misma consagración -sobre todo, la nobleza de la castidad y el testimonio de la pobreza- nos proporcionan no sólo una sólida eficacia educativa y apostólica, sino también una cierta afinidad de espíritu y activa solidaridad con los niños pobres.

Et demanem Senyor que aquest mes tinguem presents a tots els mestres

del món, que gràcies a la seva tasca el fan créixer.

Que sapiguem viure amb agraïment tot el que cada mestre ens ha lliurat

de coneixement i de vida.Que com Jesús va ser un bon Mestre, els mestres prenguem el seu exemple

per a ser bons guies dels alumnes.

El ministerio escolapio lo realizan hoy en la Iglesia religiosos y también muchos laicos que se vinculan a nuestra Orden en grado y modalidades diversos. Son miembros activos y valiosos de nuestra obra apostólica y tienen responsabilidades en nuestras instituciones según su disponibilidad y compromiso y su preparación humana y espiritual, profesional y pedagógica.

El ejercicio responsable de nuestro ministerio exige la renovación incesante de una buena preparación profesional, encarnada en la realidad humana concreta que inspira nuestros afanes. Por tanto, y según nuestra auténtica tradición, hemos de seguir métodos sencillos y eficaces, coherentes con el progreso de las ciencias de la educación.

La educación en la fe es el objetivo final de nuestro ministerio. A ejemplo del Santo Fundador y de acuerdo con nuestra tradición, consideramos la catequesis - que ilumina la fe, inicia en la liturgia y prepara para la acción apostólica- como el medio fundamental de nuestro apostolado en la comunidad cristiana en la que vivimos.

Nuestra escuela, eminentemente popular desde su nacimiento, animada del espíritu evangélico de libertad y caridad en su ambiente de comunidad escolar, trabaja para que la visión del mundo, de la vida y del hombre se vea iluminada por la fe y las facultades de los alumnos adquieran desarrollo y madurez. Y, con la rectitud y santidad propias de la verdad vivan revestidos de la nueva condición humana y sean fermento de salvación para la sociedad.

La educación -obra y deber primordial de la familia- precisa de la ayuda de toda la sociedad y en especial de la comunidad local. Por tanto, promovemos en nuestros centros la colaboración de cuantos forman la comunidad educativa; y, por nuestra parte, cooperamos en este común empeño educativo con todas las instituciones de la Iglesia y de la sociedad.

Respondiendo a nuestra vocación, además de la catequesis y las escuelas, preferentemente de enseñanza elemental y media, que constituyen el fundamento de la educación popular, podemos trabajar en cualquier actividad que promueva la educación de la juventud. En las parroquias y misiones que nos han sido confiadas dedicamos especial atención, con espíritu calasancio, a la educación de la juventud.

Mediante nuestro ministerio prestamos ayuda, con espíritu calasancio, a las necesidades de la Iglesia local dentro de una pastoral diocesana de conjunto.

Al programar nuestras actividades, nos adaptamos, en cuanto es posible, a las leyes y costumbres legítimas de cada región, y buscamos ante todo que nuestra labor educativa se acomode mejor a la cultura de cada pueblo”.

Divendres, 9 de novembre de 2012Evangeli de Mateu 25, 1-13

Paràbola de les deu verges 25

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3 Les

que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»--L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l! 7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes.

8 Les noies sense seny van dir a les assenyades: »--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen. 9 »Les assenyades respongueren: »--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en

venen i us en compreu. 10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell

a les noces. I la porta quedà tancada. 11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien: »--Senyor, Senyor, obre'ns! 12 »Però ell va respondre: »--Us asseguro que no us conec. 13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

Quan volem analitzar el sentit d’una paràbola, cal tenir en compte el context històric i el moment de ser redactada, ja que pel mig van passar molts anys. Però les paràboles es van redactar en un moment d’exortació davant la possibilitat de la fi del món. Com exortació, la paràbola ve a dir: estigueu preparats, que quan menys ho espereu, arriba el Senyor. I és necessari estar ben preparats per a rebre’l, amb la làmpada de la fe i de la gràcia ben il·luminada. Però com a confrontació, el que la paràbola els deia als dirigents jueus, és que no havien d’estar tranquilament confiats, doncs ells eren els convidats a les noces de l’Espòs. Tema que era el mateix dir: que ningú, per una prèvia i pressumpta elecció divina, ha de sentir-se segur. Jesús volia dir: “Per més escollit que et creguis i per més digne que sigui el grup o la comunitat a la que pertanys, si la làmpada de la teva vida no fa la llum que vol el Senyor, et donaràn un cop de porta als nassos.”Les falses seguretats són falses, doncs creen una consciència ingènua. I una consciència enganyosa. Des d’aquest punt de vista, cadascú ha de veure on se situen les seves pròpies ingenuitats. I quins motius l’impulsen a veure’s com un preferit que no té res a témer.

Dilluns, 12 de novembre de 2012Sagrada Familia de Nazaret;enséñanos el recogimiento,la interioridad;danos la disposición deescuchar las buenas inspiraciones y las palabras de los verdaderos maestros.Enséñanos la necesidad

del trabajo de reparación,del estudio,de la vida interior personal,de la oración,que sólo Dios ve en los secreto;enséñanos lo que es la familia,su comunión de amor,su belleza simple y austera,su carácter sagrado e inviolable.Amén

Dimarts, 13 de novembre de 2012

No busquem a l'horitzóels camins ja fets,No hi són!

El camí, el nostre camíel trobaremsense saber-hotot caminant.

No busquem la seguretat de l'arbreamb les arrels inamoviblessota la terra.

La nostra seguretatés justament el caminar.

Busquem, això sí,els amics,que com nosaltres, continuen cercant.I fem camí junts...

...Tallem les herbes.

...Respirem ben a fons.

...Aixequem la mirada.

...Escoltem els ocells.

I caminem plegatsanys i anysfins a la postadefinitiva del sol.

Dimecres, 14 de novembre de 2012Tu peor error (La quinta estación) http://www.youtube.com/watch?v=UMSXqGzfUhU

Hace tiempo que comento con la almohada, Que tal vez si para ti soy una carga, Hace tiempo que ya no le creo nada Y he notado tu sonrisa algo cansada.

Con los días se amontonan los momentos, Que perdimos por tratar de ser sinceros, Y aunque no me creas creo que aun te creo, Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión, De no saber si, si o si no, Voy esquivando tus miradas, Yo, que he sido tu peor error, Me quedo con la sensación, De no tener las cosas claras.

He tocado con la punta de los dedos Ese cielo que prometes con tus besos, Como un niño me creí todos tus cuentos, Y aunque tú me entiendas yo ya no te entiendo.

Solo quedan los recuerdos de ese invierno, Que pasamos enterrando sentimientos, Y aunque no me creas creo que aun te creo, Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión, De no saber si, si o si no, Voy esquivando tus miradas, Yo, que he sido tu peor error, Me quedo con la sensación, De no tener las cosas claras.

No he sido yo, lo amargo de tu voz, La mala entre nosotros dos, Y no pasa nada, si apago la luz, Y busco y no estas tú, Si el tiempo no nos dijo adiós, Y todo se acaba, yo.

Y yo, perdida entre la confusión, De no saber si, si o si no, Voy esquivando tus miradas, Yo, que he sido tu peor error, Me quedo con la sensación, De no tener las cosas claras.

Dijous, 15 de novembre de 2012“Parlem de tu” (Miquel Martí i Pol)

"Parlem de tu, però no pas amb pena.Senzillament parlem de tu, de comens vas deixar, de les tevescoses parlem i també dels teus gustos,del que estimaves i el que no estimaves,del que feies i deies i senties;de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostreque no caldrà ni que parlem de tuper recordar-te; a poc a poc seràsun gest, un mot, una miradaque flueix sense dir-lo ni pensar-lo."

Divendres, 16 de novembre de 2012Cadascú té unes qualitats, per això al batxillerat ja estudieu diferents modalitats, i en la vostra vida s’aniràn definint cada cop més. Seria bo, fer conscient el valor de fer present que som diferents, que hem d’acollir les diferències dels altres com oportunitats d’enriquir-nos d’allò que ens distingeix, més que voler mirar allò que ens separa. Amb una actitud receptiva, podem tancar els ulls o mirar d’entrar en la mirada interior de nosaltres mateixos, i escoltar una Paràbola. Jesús s’expressava amb Paràboles, per apropar-se de forma més profunda als homes i dones de la seva època. La Paràbola dels Talents ens expressa que tots som com som i que ens hem d’estimar així. També hem de respectar com som estimats pels altres i evitar les enveges i egoïsmes… Tots tenim uns dons i Jesús ens diu que els hem de posar al servei de tots.

Evangeli de Mateu 25,14-30

Paràbola dels talents (Lc 19,11-27)

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.

»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

»--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més. 21 »L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra

al goig del teu Senyor. 22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: »--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més. 23 »L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra

al goig del teu Senyor. 24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: »--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has

escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. 26 »Però l'amo li va respondre: »--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.

27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Dilluns, 19 de novembre de 2012“Va preguntar un gurú als seus deixebles si sabien dir quan acabava la nit i començava el dia. Un d’ells va dir:

- Quan veus a un animal a distància i pots distingir si és una vaca o un cavall.

- No, va dir el gurú.- Quan mires un arbre a distància i pots distingir si

és un mango o un anacard.- Tampoc, va dir el gurú.- Està bé –van dir els seus deixebles – digui’ns quan és.- Quan mires a un home al rostre i reconeixes en ell al teu germà;

quan mires a la cara a una dona i reconeixes en ella a la teva germana. Si no ets capaç d’això, llavors, sigui l’hora que sigui,encara és de nit”.

Dimarts, 20 de novembre de 2012Pregària musulmana Em paro davant la meva finestra a contemplar darrera els seus vidres a l'univers. Veig rostres. Escolto veus que arriben fins el cel.Sento el batec dels cors: Salam! Pau, oh nit que amb la teva obscuritat, manifestes la llum del cel.Salam! Pau, anys que reveleu allò que el temps amagà, segles que rectifiqueu allò que les edats han viciat.Salam! Pau, oh Esperit que guies la Vida!I tu, cor meu, Salam! Pau.

Dimecres, 21 de novembre de 2012No (Shakyra)http://www.youtube.com/watch?v=9ZQzseEpqZg

No, no intentes disculparte,no juegues a insistir,las excusas ya existían antes de tiNo, no me mires como antes,no hables en plural,la retórica es tu arma más letal

Voy a pedirte que no vuelvas másSiento que me dueles todavía aquíAdentroY que a tu edad sepas bien lo que esromperle el corazón a alguien así...

No se puede vivir con tanto veneno,la esperanza que me ha dado amorno me la dio más nadiete juro, no miento...no se puede vivir con tanto veneno,no se puede dedicar al almaa acumular intentos.Pesa más la rabia que el cemento

Espero que no esperes que te esperedespués de mis 26la paciencia se me ha ido hasta los piesy voy deshojando margaritasy mirando sin mirarpara ver si así te irritas y te vas

Voy a pedirte que no vuelvas másSiento que me dueles todavía aquíAdentroY que a tu edad sepas bien lo que esRomperle el corazón a alguien así

No se puede vivir con tanto venenoLa esperanza que me dio tu amorno me la dio más nadiete juro, no miento...No se puede morir con tanto veneno,no se puede dedicar al almaa acumular un intentos.Pesa más la rabia que el cemento

No se puede vivir con tanto veneno...No se puede vivir con tanto veneno...No... no... No

¿En qué ocasiones debisteis decir NO y no lo hicisteis? ¿Por qué? Contadlo en el grupo y representar la situación de nuevo, pero diciendo que NO.

Dijous, 22 de novembre de 2012

Pregària indonèsia

"Tu has creat els continents;has fet els homes distints en llengua i en cultura.Des de temps immemorials has fet créixer l'arròs.Et manifestes en els diferents rostres de les religions,i també ets tu qui porta els homes cap a la fe i cap al dubte.Senyor, acaba d'una vegadala nefasta lluita entre els continents i les races.Concedeix a tots el homes la fe en tu.Concedeix pau i harmonia a les costes, a les estepes,a les jungles de la meva terra.Senyor, concedeix al món la pau i la feen el futur del teu poble".

Divendres, 23 de novembre de 2012Evangeli de Mateu 25,31-46El judici final

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran: »--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et

donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà: »--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho

fèieu. 41 »Després dirà als de la seva esquerra: »--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.

42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

44 »Llavors ells li respondran: »--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la

presó, i no et vam assistir? 45 »Ell els contestarà: »--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho

negàveu a mi. 46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.

Pregària: si fem present el dolor de l’altre, és quan podem col·laborar a fer un món millor, a fer el projecte que Déu vol de nosaltres.

Dilluns, 26 de novembre de 2012(IMPORTANT:el següent enllaç només es pot veure si algú entra amb el seu usuari de facebook)http://es-es.facebook.com/SanJosedeCalasanz

Fundador de la Orden de las Escuelas Pías (Escolapios)Información "He encontrado en Roma la forma definitiva de servirle a Dios (en los

niños pobres) y no lo dejaré por nada en el mundo"

Biografía

Nació en Aragón, España, en 1557, hijo del gobernador de la región, Pedro Calasanz, y de María Gastón.

Su padre deseaba que fuera militar, pero los religiosos que lo instruyeron en su niñez lo entusiasmaron por la vida sacerdotal, y pidió que le dejaran hacer estudios eclesiásticos. Desde muy pequeño su gran deseo era poder alejar el mal y el pecado de las almas de los demás.

En el colegio se bu...Ver másSexo Hombre

Información personal

Fiesta del Santo: 25 de agostoSan José de Calasanz,Fundador de los Escolapios,Año 1648

...Ver más

Intereses personales

"En Roma he encontrado la manera definitiva de servir a Dios, haciendo el bien a los pequeños, y no lo dejaré por nada del mundo"

"(La Educación es un) Ministerio en verdad muy digno, muy noble, muy meritorio, muy beneficioso, muy útil, muy necesario, muy enraizado en nuestra naturaleza, muy conforme a razón, muy de agradecer, muy agradable y muy glorioso" - del Memorial al Cardenal Tonti, en defensa de las Escuelas Pías (1621).

Dimarts, 27 de novembre de 2012Eucaristia de Sant Josep de Calassanç.

“Una comunitat escolàpia viu el seu amor a l’altre des de l’experiència del treball, del lliuramnet i el compromís amb els joves, amb la catequesi, la litúrgia... Escoles petites i grans per tot el món, tot això des de l’esforç en fer de la nostra missió una opció decidida per portar a terme l’obra del Regne”.

Dimecres, 28 de novembre de 2012 Impregnats de la festa de Sant Josep de Calassanç d’ahir, preguem

per tots els mestres, que sapiguem acompanyar als alumnes amb amor.

Preguem pels mestres missioners, que duguin a terme la seva tasca en pau i alliberats de tantes dificultats...

Preguem per les Congregacions Escolàpies, que facin viu el missatge essencial que Sant Josep de Calassanç va sentir al fons del seu cor.

ORACIÓ a st Josep de Calassanç

Oh Déu, vós dotàreu sant Josep de Calassanç, prevere, amb tanta caritat i paciència, que es donà constantment a I'educació dels minyons i a formar-los en la virtut; feu que els qui el venerem com a savi educador I'imitem sempre com a apòstol de la veritat. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l'Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles. 

Dijous, 29 de novembre de 2012Palabras para Paula (La oreja de Van Gogh)

Durada: 4,18’ http://www.youtube.com/watch?v=jomgVdwu-m8

Es pronto para comprenderque pueda mirarte y verme a la vez,

que escuches hoy mi voz, que tanto te cantó

los meses que tú fuiste yo

Es pronto para comprender,la vida es tan bella como tú la quieras verSi lloras cantaré, si sufres te hablaré, si mueres moriré también

Si te cuentan que lloré cuando te cogí en mis brazos..no me pude contener porque te quiero tanto

Es pronto para comprender, verás cómo el mundo es injusto y cruel

Porque un amanecer sin nada que perder

es muy difícil de entender

Si te cuentan que lloré cuando te cogí en mis brazos...no me pude contener porque te quiero tanto

Porque te quiero tanto cómo el mar a su verano,cómo el dolor a su amigo el engaño,cómo el sol cuando ve nacer una flor

Si te cuentan que lloré cuando te cogí en mis brazos...no me pude contener porque te quiero tanto,porque te quiero tanto,porque te quiero tanto,porque te quiero tanto..

PREGÀRIA:

Jesús, et demano: Energia per a lluitar, Grandesa de l’ànima per a estimar, Noblesa per a no ser fals,Rebel·lia contra la injustícia, Sinceritat per a no ser un farsant, Decisió per a viureel meu ideal cristià,Tenacitat per a estudiaramb confiança, (segueix...)

Alegria per a saber viure,Força per a confessar la teva Veritat,Esperit de sacrifici per a ser més fort,Llum per a conèixer els meus defectes,Entusiasme per a ser el teu apòstol,Constància per a perseveraren la teva gràcia,

Valentia per a donartestimoniatge de TU, Amor per a estimar-te

<<Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar.” I us obeiria.>> Lc17, 5-10 Hem de mostrar la nostra fe amb les bones obres que fem. I també, a la llum de la fe, hem de llegir amb esperit crític el que hi ha darrere de cada situació.

amb lleialtat total.

Divendres, 30 de novembre de 2012Esmoli el xerrac Lc 9:7-9

Cert dia, Un senyor que anava passejant pel camp es va trobar davant un llenyataire que afanosamente estava tallant un tronc,

i, tot passejant, li va preguntar:- Disculpi senyor, vostè està exhaust..., quant temps ha estat treballant?- Més de sis hores -va ser la seva resposta.- No seria bo que descansés una mica i esmolés el seu xerrac?L'home respon:

- No... no tinc temps, ja que hi ha molta llenya per tallar.- Però si esmola la seva serra tallarà més ràpid, i si descansa,tindrà forces per tallar més.L'home es va quedar pensatiu, com donant la raó a aquell senyor, però va mirar per al seu rellotge, després per a la llenya, i es va posar a tallar llenya oblidant-se del consell d'aquell home li havia donat.

Equip de Pastoral Escolàpies-Llúria