Edició de LleidaDIUMENGE · 6 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14628 - AVUI / Any XL. Núm. 13498 - EL PUNT

2,50€

1301

87-1

1841

30T

1751

68-1

1495

81w

El Maigdel 68Cinquanta anys dela revolta estudiantili obrera que vasacsejar França i elmón i que s’haconvertit en un mite

Avui ambEl Punt Avui

OPCIÓ · Creu que la nova llei de presidència, ja amenaçadaper l’Estat, obre un nou escenari

FI · Admet que si no és possibleabans del dia 14, posarà en marxael pla D per evitar eleccions

JxCat tornaràa provar ambPuigdemont

Elsa Artadi, Carles Puigdemont i la resta d’assistents a la reunió de JxCat d’ahir a Berlín ■ REUTERS

P6,7

NACIONAL P12

El govern inicia lesobres d’ampliacióde l’autopista C-58Territori destina 14,5 milions a construirmés carrils entre Terrassa i l’AP-7, unareivindicació que té més de 25 anys

Demostració de força del’independentisme escocès

Europa-Món P24

La concentració d’ahir duplica, amb 40.000 assistents, la de l’any anterior

Denuncien que a l’Estat no hi ha separacióde poders enfront de l’independentisme

Nacional P8

Advocats dels exiliats, ahir a Barcelona ■ J. RAMOS

400 juristes, contrauna Catalunyasense drets

Rússia arresta Navalni iun miler d’opositors més

Europa-Món P25

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 2018

otser ara, passa-da la febrada de

Sant Jordi, ens po-dem fixar en un llibretpublicat el 25 d’abrilde 1938, ara fa vuitan-

ta anys. El cèlebre reportatge de Geor-ge Orwell és un exemple més de la cu-riosa vida que tenen els llibres. Orwellva donar forma literària a les seves vi-vències com a milicià voluntari delPOUM al Front d’Aragó i com a testi-moni dels sagnants enfrontamentspels carrers de Barcelona durant elsfets del maig del 1937, una lluita fratri-cida dins del bàndol republicà que vaenfrontar dues estratègies per gua-nyar la guerra a Franco i dues pulsionsque sempre han niat entre les esquer-res: l’anarquisme llibertari i el comu-nisme autoritari. A Barcelona, un Or-well amb el record viu d’una bala fran-quista que li va travessar el coll, va des-cobrir precoçment la cara sinistra del’estalinisme, la dels que, per exemple,trobaven “necessari” assassinar gentcom Andreu Nin en nom de la causa. Elrelat d’Orwell era incòmode: una críti-

ca tan lúcida com es vulgui, però quepodia resultar desmoralitzadora. Un lli-bre que –des de la seva publicació ifins ara– ha estat lectura desaconse-llada per professors i intel·lectuals desimpaties comunistes. I, malgrat això,no hi ha segurament cap obra sobre laGuerra Civil que hagi aguantat millor elpas del temps. L’èxit pòstum del llibreha acabat irritant alguns historiadors,que el veuen com una influència exces-siva sobre la percepció d’aquella guer-ra. Orwell quedaria parat perquè en vi-da seva no se’n van arribar a vendre nimil exemplars. La fama posterior del’autor de Mil nou-cents vuitanta-qua-tre va fer que el llibre es reedités i queesdevingués, durant dècades, la cartade presentació de la paraula Cataloniaal món. Potser no cal recordar que el tí-tol era equívoc. L’“homenatge” no hoera a cap abstracció nacional, sinó al’esperit dels milicians catalans i, so-bretot, a les inesperades realitats polí-tiques que aquell voluntari anglès ha-via hagut d’assimilar durant els seusdies a Catalonia: Homenatge (al quevaig viure i entendre) a Catalunya.

P

Keep calmMiquel Berga

‘Homageto Catalonia’

A Barcelona, un Orwell ambel record viu d’una balafranquista que li va travessarel coll, va descobrir la carasinistra de l’estalinisme

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

l Maig del 68, com els Reis, sónels pares. Pobres pares! Haviensuperat el drama de la guerra i

les penúries de la postguerra, i quan acòpia de treballar de valent comença-ven a anar una mica bé i es podiencomprar una rentadora, una televisió iun sis-cents per anar a Sant Miqueldel Fai, van haver de sentir com elsfills els titllaven de reaccionaris, con-sumistes i inservibles. No els vamacompanyar mai a Sant Miquel delFai. De la rentadora i de la televisió,però, ens en vam servir. “Nens de casabona que tenen el plat de sopa assegu-rat”. Era l’acusació dels crítics amb elsrevoltats del Maig del 68 a París i aquí.Aquí les revoltes van haver de ser mésinterioritzades perquè l’Espanya deFranco no era la França de De Gaulleper molt que tots dos mandataris fos-sin militars d’alta graduació. Uns pocsaldarulls a la Universitat, que no erani de lluny la Sorbona, i cap a casa afer-nos els interessants i a remugarcontra els que ens pagaven la carrera“amb tants sacrificis”. Jo no vaig serespecialment rebel, com no vaig ser nihe estat especialment res, però pen-

E

sant en algunes discussions a casa emvenen ganes de plorar. Pobres pares,que no llegiran això.

Amb motiu del cinquantè aniversaridel Maig del 68 que ara se celebra algúm’ha preguntat si jo “també” vaig ser aa París aquells dies. És un “també”mordaç. Ara no tant, però anys enreretothom havia estat a París aquellmaig: per casualitat, perquè és troba-ven de pas per la ciutat, o amb l’objec-tiu de reunir-se als irats. Era com elcarro d’en Rusiñol. En Santiago Rusi-ñol, que després d’haver fet la volta aCatalunya amb aquest vehicle de trac-ció animal tothom afirmava haver-lo

acompanyat. Jo no era a París. Peredat, ho hauria d’haver fet de la màdels pares i en condició de turista. Pe-rò els pares no podien anar a fer turis-me a París. El cotxet arribava a SantMiquel del Fai i els avions eren inac-cessibles

Dit això: benvingut Maig del 68 que,diguin el que diguin, ens va fer méslliures, més desacomplexats, ambefectes positius perennes. No insistiréa enumerar-ne els beneficis. Enaquests dies commemoratius ja hanestat dits, juntament amb les contra-indicacions que també s’hi han obser-vat. Els més crítics diuen que va serun fracàs. Home, hem sortit prou es-pavilats i hem fet alguns serveis encamps polítics, culturals i de costums.

Cada generació ha fet el seu Maigdel 68. Perdonin l’obvietat. Si no, en-cara ens cenyiríem la túnica o escriu-ríem i aniríem amb carro com Rusiñol.Tots els pares un moment o altre hanhagut de sentir-se dir de tot. Nomésque aquell Maig va ser més expeditiu,més de cara enfora. Els pares, quetambé van ser primaverals, acabensent comprensius.

“Va serl’exteriorització de laperpètua lluitageneracional

Vuits i nous

Els pares del Maig del 68Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 2018

scric, de tant en tant (moltmés de tant en tant del quevoldria), a títol tan personal

com professional, als presos que te-nim a Estremera, a Soto del Real i aAlcalá Meco. Perquè estic, commolts de vostès, molt preocupat perla situació, per la situació del paísperò també (i ara sobretot) per la si-tuació personal de cadascun d’ells. Iés per això, perquè sé que vostèstambé hi pensen, i perquè sé que aells no els farà res, que voldria, igairebé ho sento com una obligació,compartir algunes de les seves re-flexions. Són, simplement, frag-ments. De cartes d’ara o de mesosenrere que guardo com un tresor.“Estic convençut que el nostre sa-crifici no serà debades. I així ho hedit al jutge. Ell ha decidit que no pu-gui veure créixer els meus fills, peròels lliuraré quelcom extraordinària-ment valuós que no aconseguiran

E arrabassar-nos: la dignitat de defen-sar unes idees legítimes i nobles, ide fer-ho pacíficament”, m’escriuJosep Rull. M’encongeix el cor.“Tots els gestos, petits o grans, desuport i escalf que rebem, nosaltreso les nostres famílies, ens ajuden ano defallir i a mantenir-nos forts iferms malgrat la duresa de la pre-só”, explica Turull en relació ambles cartes que rep. Són a presó ipràcticament incomunicats. Emcosta no pensar-hi permanentment.“Hi ha dies en què és millor no po-sar el televisor perquè hem d’evitardeprimir-nos. Però estem ferms iserens, i molt agraïts per les mos-tres de suport”, escriu Forn enagrair que li enviem El Punt Avui ala presó. “És un raig de llum”, expli-ca, com ho explica i agraeix tambéDolors Bassa. “A la presó tot és sin-gular”, reflexiona Sànchez. “Les ho-res i els dies passen diferent. Sovint

s’escapen amb la sensació d’haver-los perdut sense res a canvi. La pre-só és monotonia”, reflexiona. Es-criu com si pensés en veu alta. I afe-geix: “Si ens mantenim ferms, con-vençuts, dignes i conscients quesom els hereus dels nostres avant-passats que no varen tenir fortunaen la causa de la llibertat nacional,guanyarem.” I encara hi afegeix:“La duresa que l’Estat aplica contranosaltres no pot durar eterna-ment.” Costa d’entendre com ho re-sisteixen. Cuixart me’n dona unaclau: “Penso cada dia en la Muriel,noto una força a dins meu cada ma-tí quan em llevo que és la llavor queella hi va sembrar. Sense els nos-tres lluitadors que no hi són, nohauríem arribat fins aquí.” I refle-xiona sobre la por i la presó: “En lanostra història, a la presó ens hihan posat tantes vegades que ja lihem perdut la por.” Escriguin-los.

Cartes des de la presóXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Cinquanta anys després delMaig del 68 francès podríem

convenir, en paraules del filòsof Ed-gar Morín, que els fets van ser “mésque una protesta però menys queuna revolució”. Però és evident queva ser una revolta icònica. Senseoblidar, a més, que la sotragadafrancesa no es pot aïllar de fets comles protestes contra la guerra delVietnam, les revoltes estudiantilsals EUA, el Japó o Berlín –al cor dela guerra freda– o de la matança ala plaça de les Tres Cultures de Mè-xic i de la invasió de Txecoslovàquia.El Maig francès no va ser una revo-lució clàssica, segurament, però síque va tenir molt de revolució con-tracultural i de fi d’una societat ca-duca que a França encara domina-ven les dues grans forces de post-guerra: un gaullisme paternalista iun comunisme dogmàtic. Va seruna revolta eminentment de jovesque van plantar cara al vetust poderde la generació dels seus pares alcrit de “la imaginació al poder”, “si-guem realistes, demanem l’impos-sible”, però també de “l’avorrimentés contrarevolucionari”. Molts d’ellseren de famílies acomodades, ambun accés a la universitat sense pre-cedents –les protestes a la univer-sitat de Nanterre i a la Sorbona hijuguen un paper clau–, com DanielCohn-Bendit i els seus companys.

Malgrat la victòria arrasadorade la dreta en les eleccions france-ses posteriors a la revolta, ara sa-bem que hi ha un abans i un des-prés pel que fa a la destrucció de lescotilles morals de tot tipus: sexuals,de llibertat d’expressió, participaciópolítica, etc. I també que es van po-sar els fonaments d’un neoliberalis-me econòmic que, per paradoxalque sembli, és fruit també d’aquellMaig del 68, i que explica la nostrasocietat actual. En definitiva, unarevolta plena de contradiccions pe-rò que va canviar la història.

Maig del 68,la revoltaicònica

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Vladímir Putin serà investit demà per iniciar el seuquart mandat presidencial. En la seva línia absolu-tista habitual, va enviar ahir la policia contra elsopositors que es manifestaven a tot el país amb ellema “No és el nostre tsar”, i va detenir més d’unmiler de persones, inclòs el líder Aleksei Navalni.

PRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El ‘tsar’ aixafa l’oposició

Més enllà de si al final els fan cas o no, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) ha mostrat, de nou,aquesta setmana el seu tarannà democràtic. Caliaprendre posició davant la possibilitat que hi hagiun govern amb Puigdemont, sense o eleccions. Iquè millor que preguntar a la militància.

-+=

-+=

40 anys d’humor críticLeo Bassi

Democràcia per camíElisenda Paluzie

-+=

Vladímir Putin

En aquests temps de correcció política imposada–altrament dit, censura– és gairebé un miraclelaic que l’incombustible Leo Bassi pugui celebrarels seus 40 anys d’humor crític dalt dels escena-ris. Ho farà en el marc de la fira Literal, que tindràlloc el cap de setmana vinent a Barcelona.

ACTOR, CÒMIC I BUFÓ

PRESIDENT DE RÚSSIA

De reüllMontse Oliva Vilà

La mateixamedecina

osé Luis Rodríguez Zapatero es passeja de plató enplató per reivindicar el paper que va jugar des de La

Moncloa per aconseguir que el 2011 ETA anunciés l’altoel foc definitiu; una decisió que va suposar l’avantsala dela seva dissolució, aquesta mateixa setmana. Unesnegociacions que l’expresident espanyol admetia quevan ser llargues, complexes, extremadament delicades,però que no es van interrompre malgrat els alts i baixosque es van produir pel camí. En aquell temps, Zapaterova topar amb l’oposició ferotge de Mariano Rajoy.

Després d’esprémer la reforma del’Estatut fins a les últimesconseqüències, l’anunci d’obrir undiàleg amb ETA va ser l’altre granfront de desgast que va usar el PP.Si bé diu que no li té rancúnia, elsocialista mai no oblidarà una de lesfrases més punyents que va haverd’escoltar: “Ha traït els morts.”

Divendres, però, l’ara president espanyol va voler fer unreconeixement públic a la tasca dels que el van precediren el càrrec: “Aquesta jornada també és d’ells.” El líderdel PP no va tenir mesura en els seus atacs a Zapatero iara es troba que des de la seva posició Albert Rivera liaplica la mateixa medecina. Davant l’opinió públicaespanyola, el de Cs ha estat el més dur contra el procés iara també enarbora la bandera del no a canvis enpolítica penitenciària. I si bé res ja no justifica ladispersió, Rajoy de ben segur que, com sempre, no faràres mentre no es resolgui la llarga batalla electoral.

J

Rajoy potveure enRivera elreflex delsseus atacsa Zapatero

http://epa.cat/c/xa9imf

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Els diputats de JxSí, CSQP i laCUP denuncien la ingerènciajudicial. El TSJC no admet lainviolabilitat de la mesa i enmanté la citació.

10anys

20anys

Dmitri Medviédiev relleva Putina la presidència russa. Nomenal’expresident primer ministre iconverteix Rússia en un paísbicèfal.

PSC i IC amenacen de trencarel pacte sobre la llei del català sila Generalitat decideixdesplegar reglamentàriamentla norma de forma unilateral.

Suport a Forcadell Relleu a Rússia Llei del catalàTal diacomavui fa...

quest és unmoment his-

tòric per a tot Europa,ja que marca la fi del’últim grup armat delcontinent.” Aquest

fragment de la Declaració d’Arnaga,text que pren el nom del palau de Kan-bo on ETA va certificar la seva fi diven-dres, evidencia la importància de la no-tícia, no només per a Euskadi, no no-més per a Euskal Herria o per als es-tats espanyol i francès, sinó per a totEuropa. És cert que la Declaraciód’Aiete, a l’octubre del 2011, en quèETA anunciava que cessava l’activitatarmada ha fet que la resta del procés,complicat, hagi estat vist amb un certalleugeriment, tot i la seva durada. I elprocés ha estat complicat perquè haestat unilateral. Tal com explicava elcap del Grup Internacional de Contac-te, els mediadors que han seguit tot elprocés, l’advocat sud-africà Brian Cur-rin, “no conec cap altre procés de pauque s’hagi dirigit des de la base, en elqual el poble hagi dirigit el procés quanels governs es van negar a participar-hi”. I és que no només cap represen-tant dels governs espanyol, basc o na-

varrès va ser a Kanbo, sinó que, al llargd’aquests anys, els mediadors han de-manat insistentment al govern espa-nyol que almenys no intentés fer des-carrilar el procés.

ETA no hauria d’haver existit mai.ETA s’ha dissolt tard. La violènciad’ETA no ha dut enlloc. ETA ha estat unmalson feixista. Tot això, i més, és cert.Ara, també ho és que la reacció del go-vern espanyol ha estat roïna. El presi-dent espanyol, Mariano Rajoy, va apro-fitar, amb aquesta demostració per-manent de manca de qualitat demo-cràtica que l’acompanya, per dir que elde divendres era un dia “per sentir-nosmembres actius d’una societat quesap fer front als que, d’una manera oaltra, pretenen trencar la nostra convi-vència en pau”. La clau? L’electoralis-me. El PP, i el PSOE, han usat ETA perals seus interessos electoralistes comara ja reconeixen fins i tot algunes deles associacions de víctimes. Per sort,algunes persones, com Arnaldo Otegio Rafa Díez, ho tenien clar i van ser ca-paces d’empènyer tot un movimentcap a l’única sortida: la política.

“A

Full de rutaJoan Rueda

La fi d’ETA

La reacció del PP és roïna:comparar Catalunya ambETA. Per sort, els intents de l’Estat d’aturar el procésde pau han fracassat

“Si es fa govern,a les ordresd’un comitède la República

quest articulista segueix dema-nant que parin tots plegats i parlin..Ara bé, atès que un tribunal ale-

many no ha admès la rebel·lió del presi-dent Puigdemont i que el ministre d’Hi-senda declara que no hi ha hagut malver-sació, es fa del tot necessari atendre direc-tament la situació del presos i exiliats. Iatès l’escàndol continuat de corrupció delgovern del PP, i atesa la direcció ultracon-servadora d’alguns tribunals de l’Estat es-panyol, aquest articulista proposa les se-güents qüestions:

1) NO FORMAR GOVERN A CATALUNYA finsque presos i exiliats puguin tornar i la justí-cia sobresegui els casos, car no hi ha cas. Jaho sabíem, evidentment. Però només nos-altres. No hi ha hagut mai violència –perpart independentista–, ni hi ha hagut mal-versació de cabals públics (i això que el Sr.Montoro no té ni las més remota idea decom es van pagar les urnes als xinesos). Ai-xò és cabdal, ho repeteixo: no hi ha cas. Pertant, els presos i tots els exiliats amenaçatsde presó son ostatges i viuen un segrest perpart de l’Estat. En el cas que se celebrés unjudici, seria nul de ple dret, tal com es veu

A internacionalment. Per tant, de cap ma-nera es pot normalitzar res, perquè tam-poc el 155 és legal segons els termes quepreveu la seva Constitució, tal com es veu-rà, gairebé amb seguretat, més endavant,si més endavant hi ha gent honrada que horevisa. Cal fer eleccions i revalidar la majo-ria, si es pot, ampliar-la. S’han presentattres candidats, no se n’ha admès cap, i eltercer el va segrestar el jutge a mig debat.Qui no vol govern? Bé, sí, volen un governsubmís, una colla de titelles. No passa resper no tenir govern, ja que l’autonomia, hosabem ara, era de mitja decoració. Hi hauna societat civil forta, que fa anys i panysque funciona sense govern propi i no ensvindrà d’un any o dos o tres. Primer presosa casa i suspensió dels judicis.

2) LA CORRUPCIÓ I EL FEIXISME POPULISTAlarvat (PP) i emergent (Cs) d’una partdels espanyols, caurà o caldrà que l’es-querra (?) espanyola els facin caure. Aixòha de succeir més tard o més d’hora. Laderiva autoritària de part de l’aparell judi-cial espanyol i el suport ultradretà i mo-nàrquic d’aquesta deriva (amb idees tandemocràtiques com que “por sobre de laley está la unidad de España”) no pot se-guir en el temps una vegada s’ha descarat.El PSOE algun dia despertarà del seu mal-son unionista i neoliberal, o el carrer (do-nes, jubilats, estudiants, obrers) els en fa-rà despertar. Per tant cal resistir, al car-rer, l’autoritarisme creixent, i en el cas desentències aberrants, anar a l’exili, igualque en els vells temps els liberals haviende fugir cada dos per tres. Caure a la presó,en mans d’un jutge estràbic, mai, ni nin-gú. Ara cal no fer-los còmode res i deixar-los sols mentint en el seu deliri nacional-espanyolista. I si es fa govern, a les ordresd’un comitè de la República. Cap divisióentre nosaltres, ni una. I si es fan elec-cions, llista única d’una vegada. Front Na-cional. Prou errors. Fins que s’asseguin auna taula.

Josep Maria Uyà. Doctor en Filologia i ensenyant

Prou (3)Tribuna

Manipular laveritat és mentirb Un mestre ha d’inculcar alsseus alumnes, a part del pro-grama docent, valors que con-figurin una docència integralen formar persones. No tot sónles matemàtiques, ni la geo-grafia. Hem d’humanitzar l’en-senyament, una realitat quemolts mestres han oblidat,com el respecte, el diàleg,l’honradesa, defugir de la vio-lència, de l’odi... i sobretot co-mentar des de la imparcialitataquells fets que han impactatla nostra societat i que estandesestabilitzant l’harmonia i lapau ciutadana al nostre país. Estic plenament convençutque això és el que va passar,comentar des d’un punt de vis-ta didàctic uns fets que ningúno pot obviar, i menys en uncentre a tocar d’una casernade la Guàrdia Civil. El que no éspot fer és manipular la veritatper molt que dolgui, ni amagarun informe d’ensenyament,

tancat amb forrellat per culpadel 155, que demostra ques’està mentint i perjudicantuns mestres que haurien deser exonerats. Però els políticsculpables d’aplicar aquest arti-cle sota l’aixopluc de determi-nats mitjans de comunicació, apart de fer mal saben que a lesEspanyes això rendibilitza vots.Acarnissar-se amb uns do-cents que la seva gran tragèdianomés ha estat la de comentardes d’un punt de vista didàcticuna veritat que ells no ignoren,però volen que sigui ignorada,és un despropòsit més d’unodi que no poden dissimular.PERE MANUEL GIRALTSant Just Desvern (Baix Llob.)

La lliga de laignomíniab Tot veient la rua del dobletno puc oblidar que la junta di-rectiva del FC Barcelona no esva oposar frontalment a jugarel partit del dia’1 d’octubre alCamp Nou, amb el que estava

succeint al nostre país. Però ésclar, què en dirien els xinesosque esperaven veure’l des del’altra punta del món? I si elBarça hagués perdut 3 punts,o 6 o 26, qui sap quina hauriaestat la sanció de la LFP. El fet,però, és que ara els han sobratpunts per guanyar la lliga peròels faltaran moltes tempora-des per recuperar la decènciainstitucional. Si jo hagués deposar nom a aquesta lliga se-ria, sense cap mena de dubte,la lliga de la ignomínia.LLUÍS GARCIASant Boi de Llobregat (Baix Llob.)

Balcanització obalticnitzaciób Fa poques setmanes a laUniversitat de Copenhaguen laprofessora Marlene Wind va diral president Puigdemont quepretenia una balcanització del’oest de la Mediterrània. Mi-rant el mapa d’Europa és certque els Balcans han tingut i te-nen una història complicada, la

creació de Iugoslàvia el 1918 noha impedit que amb l’arribadade la democràcia, setanta anysmés tard, sorgissin nous es-tats: Eslovènia, Croàcia, Bòs-nia, Sèrbia, Montenegro, Koso-vo i Macedònia, els dos pri-mers membres de la UE. Almateix mapa d’Europa mirantcap al nord, al voltant de la marBàltica hi han nascut nous es-tats durant el segle XX: Finlàn-dia, Estònia, Letònia, Lituània itambé Polònia. Es parla de bal-canització, en sentit pejoratiu,sobre el que ha representat lacreació de nous estats als Bal-cans. A les ribes de la Bàltica lacreació de nous estats, ques’independitzen de Rússia, noes veu en sentit negatiu i tan-mateix l’efecte sobre el mapaés el mateix. Per què? Una Ca-talunya independent serà unabalcanització o una balticnitza-ció? El president parlava d’unpaís com Dinamarca. Es trobaa les ribes de la Bàltica.JOAN VALLVÉBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 2018

SísifJordiSoler

Mariano Rajoy, PRESIDENT DEL GOVERN D’ESPANYA

“El País Valencià no ha de seguir l’exemple de divisió que està causant tantes dificultats a tants catalans”

La frase del dia

“Ciutadanssón encara majorfont de temor,rebent com repavui aquest partittantes afiliacionsinteressades

l procés per la independència deCatalunya ha suposat un terra-trèmol que s’ha emportat ja bona

part de la classe política, catalana pri-mer i ara ben prest de l’espanyola. Sem-bla que l’Ibex ha començat ja a donarper amortitzat el president del governactual i tot indica que ha fet l’apostapels taronges. El primer no s’ha sabutrenovar: fatiga veure que és infatigablea perseverar en l’adversitat i ni tan solsel seu pati ha sabut posar en ordre, ambels ministres que es mouen amb pu-nyals darrere les bambolines. I no di-guem ja de la inutilitat mostrada a l’ho-ra de trobar un desllorigador en la rela-ció de desafecte de molts catalans ambla resta d’espanyols. L’ha deixada po-drir i així ara se li reclama des del poolempresarial dominant que ho arreglimínimament abans que entrin a laMoncloa nous inquilins. I quan ho faci,per poc que faci, això donarà doble divi-dend per als Ciutadans, que en campa-nya trauran un plus de rèdit electoralamb l’argument que la cessió al xantat-ge dels secessionistes és una prova mésde debilitat del PP. Ara es tracta nomésde veure quants seients treuen els ta-ronges més que els blaus a les pròximeseleccions per tal d’avaluar així la sevaforça per marcar les polítiques de la no-va coalició de dretes.

DAVANT D’AQUESTA EXPECTATIVA Ciuta-dans són encara major font de temor,rebent com rep avui aquest partit tan-tes afiliacions interessades. Fa recor-dar el PSOE del seu millor momentquan per la cara bonica de González espodia fer guanyar una llista de descone-guts, tot humiliant la tasca dels socia-listes històrics, els quals, aquests sí,s’havien jugat el tipus durant la dicta-dura. Arribistes de tota mena sense fil-tre d’honestedat provada i coneixe-ment del procediment públic, enfilantl’empresa que mostrarà més capacitatde creació d’ocupació: Ciudadanos.

E Quina responsabilitat per als seus diri-gents i quin perill per a la ciutadania.L’Estat gestionat per un grup de nou-vinguts que, llevat d’algun personatge,no tenen registre de gestió pública i quepoden posar en mans d’ineptes bonapart d’una funció pública que moltsd’ells menyspreen.

LA RESTA DELS PARTITS, comptada algu-na excepció, mostra també la seva caramés lletja: corrupció fins a les orelles ifuncionament amb una mena d’impu-nitat, del tot s’hi val. Alguns cabildegena la llotja del Bernabéu en favor de ter-cers (tercers que esdevindran més en-davant primers retornant favors); al-tres, directament repartint-se sobres.Imputacions, processos oberts sensedimissions i ni tan sols els cau la carade vergonya quan reivindiquen la lleicontra els seus enemics polítics o fandiscursos d’honestedat. Les conse-

qüències de tot això és el que està pervenir.

LA CIUTADANIA FA TEMPS, però, que té elsulls oberts i té clissat bona part del de-teriorament polític. Veuen com els mi-litants dels partits s’aplaudeixen desde les seves pròpies crostes, i com en-tre ells es tapen vergonyes amb les flas-sades dels mitjans de comunicació,molts d’ells apaivagant els deutes queels arriben fins a les celles. I el que himancava: per una determinada con-cepció de la unitat d’Espanya estan dis-posats a sacrificar, els que en tenen, elsvalors més democràtics. Tot i queaquest rebuig no sempre s’expressi demanera contundent en les eleccions, elque sí es detecta aquest cop és un fetalarmant, que reflecteix la denigracióque la seva fatxenderia ha provocat ales institucions. S’observa una menade sentiment de qui té un mínim actiupersonal o capital humà per allunyar-se com de la pesta d’aquesta classe diri-gent que tenim o, per la por que fa, de laque pugui venir.

TAN GRAN ÉS L’EROSIÓ que ha produït elcomportament de molts polítics en-vers les institucions, que no sembla fà-cil trobar bones segones línies de l’ad-ministració (o sigui, els càrrecs tècnicsque als països nòrdics són l’adminis-tració en si mateixa) més enllà d’unspolítics clientelars i assessors nome-nats a dit. Avui els segons nivells ac-tuals ja fugen amb l’enfonsament quees veu venir, i molts dels que podrienreemplaçar-los s’amaguen a la vistadels probables nous primers nivells i dela gran infanteria-menjadora amb quèels taronges poden nodrir una admi-nistració polititzada. També, certa-ment, això es pot anticipar a Catalu-nya; però aquí almenys ho podem rela-cionar amb la por que la proximitat a lapolítica pugui acabar fent ingressar al-gun tècnic a la presó.

Guillem López i Casasnovas. Catedràtic d’Economia de la UPF

I si el pitjor encara ha d’arribar?Tribuna

emps difícils perprosperar en el

diàleg. Vivim la pugnaper guanyar el relat i,en la batalla de lesidees, no tothom par-

teix des del mateix nivell, ni tan solsdes de la mateixa situació de domini.Talment, l’aparell de l’Estat és poderósi disposa dels altaveus necessaris perintentar imposar la seva veritat. O laseva mentida. L’1-O l’independentismeva fer un pols a l’estat, malgrat l’altaadministració no va acceptar el repte.Potser cap dels dos bàndols no va pre-veure exactament què passaria l’ende-mà, però la seqüència dels fets deixavaclar que ens havien endinsat en un ca-mí sense retorn. Les institucions esta-tals es van sentir humiliades per la raód’uns fets inqüestionables, noméscontrarestats per la força bruta i lamentida més barroera. Les imatges, abastament reproduïdes, situaven el re-lat al bàndol sobiranista, que encaracreia en la democràcia participativa.

Negant l’aconsellable procés de se-ducció, les forces estatals optaren perjugar a rebaixar el nivell democràtic.Els poders executiu, judicial i policialjugaren les cartes d’un relat figurat iuna actuació repressiva. Amb els mit-jans de comunicació controlats, el relatunionista quallà en una bona part de lasocietat espanyola: l’odi i el terrorismes’havien apoderat de Catalunya i caliauna dura actuació quirúrgica. S’haviade tallar l’adoctrinament (?) dels jovesi uniformar una societat rebel. Els ca-talans havien d’estar sotmesos, comtantes vegades a la història.

Aquí estem. I, malgrat alguns errorsd’apreciació, el poble català té un relatsòlid. Europa el comença a entendre.Ara només (només!!) es tracta de sa-ber mantenir i reforçar el nostre relat,amb les estratègies que calgui i amb lamirada al futur.

T

De set en setJaume Oliveras

Relat

El propietari afirma que lesflames tan sols hancremat un 5% de laplanta de Salt

La Generalitatdestina 14,5 milionsa fer nous carrilsentre Terrassa i l’enllaç a l’AP-7

Les obresd’ampliacióde la C-58,aquest maig

Un incendiafecta lafàbrica demotos Gas GasNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 20186 |

El nou itinerari que ahir vaacordar el grup de Juntsper Catalunya a Berlín se-rà curt, molt curt. I té datalímit el dia 14 de maig. Elque ahir s’havia de donar aconèixer com el resultatd’una reflexió sobre el fullde ruta per als pròxims 15dies, en paraules de la por-taveu Elsa Artadi, es vaconvertir en poques horesen un nou moviment tàc-tic i de pressió amb què esvol continuar posant el dita l’ull de l’Estat espanyol idemostrar així “la sevabaixa qualitat democràti-ca”. De fet, serà “el grau dedemocràcia” de l’Estat elque, en paraules del tambéportaveu Eduard Pujol,permetrà o no que hi hagiinvestidura de CarlesPuigdemont ara que, se-gons JxCat, la nova llei depresidència “obre un nouescenari” i permet investira distància. D’aquesta ma-nera, JxCat recollia elguant llançat poques ho-res abans per l’ANC, quetambé apostava per man-tenir viva la candidaturade Puigdemont.

Tanmateix, i cons-cients que el president delgovern espanyol, MarianoRajoy, ja ha anunciat queimpugnaran la llei i que elgrup de JxCat ja ha avan-çat que tampoc traspassa-rà cap línia vermella, ahirel portaveu Eduard Pujoladmetia que després dePuigdemont el grup pro-posarà un nou candidat.Fins i tot també va anome-nar el president del grupJordi Sànchez, en presópreventiva a Soto del Real,

com a possible candidat.De fet, és el nom que hi hasobre la taula en espera dela seva previsible renúnciasi ara volen que el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, torni a obrir con-sultes per canviar el candi-dat i proposar Puigde-mont. Sigui com sigui, elball de noms durarà poc.Pujol admetia que hi hau-rà pla D, entre altres moti-us perquè ahir van reite-rar que no hi haurà elec-cions. Tot i això, deixen uncalendari arriscat enmans d’ERC, concreta-ment del president delParlament, Roger Tor-rent, responsable de ges-tionar ara les dates i fixarcandidat i dia per a un pos-sible ple d’investidura, te-nint en compte que el dia22 de maig, si no hi ha pre-sident, les eleccions que-daran convocades de for-ma automàtica l’endemà.

Calendari de vertigenI què ha de passar fins lla-vors? Que es proposi Puig-demont, que s’hi renunciï,que es torni a proposar unnou candidat, en aquestcas Sànchez, a qui, de nou,no li serà permès presen-tar-s’hi perquè la nova lleiquedarà suspesa. Així s’ar-ribarà a un quart candidatque requerirà una segonavolta per ser investit, jaque la CUP, amb les condi-cions actuals, s’abstindrà.Si es forcés el calendari inomés quedés temps perinvestir en primera volta,els anticapitalistes es veu-rien forçats a consultar ales seves bases un possiblecanvi de vot. I tot això enquinze dies.

Una segona novetat de

la jornada va ser l’anuncide creació d’una comissióparlamentària perquè “in-vestigui els efectes del155” i un “comissionatque atengui els principalsdamnificats”. D’aquestamanera, JxCat intenta es-vair algunes crítiques que

li retreuen poc compromísper formar un govern efec-tiu que permeti recuperarles institucions catalanes ifer fora el 155.

Pujol es va referir alscompromisos antics inous que Junts per Catalu-nya ha anat llançant des-

prés de cada reunió ambPuigdemont. “Ens vamcomprometre a restituir, ien això continuem”, va in-dicar. També es va referira la voluntat de fer repúbli-ca amb una idea central de“transformar” la societat,apostava. Ahir va assenya-lar un nou repte; “resem-brar” a partir de l’anàlisi iel pla de xoc que es vol por-tar a terme contra l’article155.

“Som conscients que hiha una acció política i judi-cial que no ens posa gensfàcil el nostre compromísamb les urnes”, es lamen-tava Pujol després de sor-tir d’una reunió que,

aquest cop, havia duratmés de quatre hores, i enla qual, segons el portaveu,no es va parlar de cap altrenom com a possible quartcandidat a la presidènciade la Generalitat. “Tenimclaríssim que som la llistadel president Puigde-mont, el seu lideratge ésindiscutible i inqüestiona-ble”, va assegurar perreforçar aquest segon in-tent d’investidura per aPuigdemont, pendenttambé que a finals de maigla justícia alemanya res-pongui a la petició de l’or-dre de detenció i lliura-ment reclamada per la jus-tícia espanyola. ■

OPCIÓ JxCat creu que la nova llei depresidència obre un nou escenari i fixael dia 14 com a data límit MÉS Admetque hi haurà pla D amb un altre candidati descarta eleccions PAS A ERC li tocaara gestionar un calendari arriscat

Emma AnsolaBARCELONA

Puigdemont ho torna a i

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Estem en un nouescenari amb la lleide presidència, quehauria d’obrir unaetapa de diàleg”Eduard PujolPORTAVEU DE JXCAT

“La possibilitatd’investir-lo seràproporcional al graude democràcia quedemostri i exerceixil’Estat espanyol”

Puigdemont, amb Artadi, Costa iBatet, ahir en la reunió amb els diputatsde JxCat celebrada a Berlín ■ AFP

“Necessitem en-cara uns dies”,respon amable-ment, però sensemarge per a méspreguntes, la por-taveu i fiscal deSchleswig-Hols-tein, Wiebke Hof-felner, cada cop

que se li demana pel cas de CarlesPuigdemont. Preguntar a la porta-veu com està el tema, generalmentper telèfon, ha esdevingut una ru-tina per a la majoria dels corres-ponsals, catalans o no, des quePuigdemont va ser detingut enentrar a Alemanya, el 25 de marçpassat. Hi ha qui ho fa cada doso tres dies; d’altres s’ho alternenentre els companys per no fer-hotan sovint.

La fiscalia de Schleswig-Hols-tein, el land del nord d’Alemanyafronterer amb Dinamarca, es volassegurar. El seu primer escrit al’Audiència Territorial, amb Puig-demont detingut a la presó de Neu-münster, va ser respost i retornatal seu departament el dia 5 d’abrilamb dues negatives respecte alsseus postulats i un sí a mitges: eldetingut va quedar en llibertat so-ta fiança (75.000 euros) i el càrrec

de rebel·lió, desestimat; quant a lamalversació de fons públics, es de-manava “informació addicional”.

No era un bon expedient per ala fiscalia, que fins aleshores haviadonat suport en tot a la petició es-panyola, a més de considerar quehi havia perill de fugida, raó per laqual havia fet ingressar a la presóPuigdemont immediatament des-prés de ser detingut.

La fiscalia no vol tornar a rellis-car. Té la informació addicionalque li van passar els seus col·leguesespanyols, en una trobada a la Ha-ia a mitjan abril. No se sap si en ne-cessitarà més abans de decidir-se.Tampoc si pensa ajustar-se als ter-minis regulars de les euroordres(60 dies des de la detenció) o si enfarà una interpretació “flexible”.

El mes de maig té tres setmanescurtes en el calendari alemany: eldia 1, dilluns, va ser festiu, com ala resta del món, perquè era el Diadel Treball; dijous vinent, dia 10,ho torna a ser, per l’Ascensió, i el21, dilluns, és cap de setmanallarg, el de Pentecosta.

No hi ha cap altre mes ambtantes setmanes curtes com el demaig en el calendari laboral ale-many. I justament el termini teò-ric s’acabaria el 24, 60 dies des-

prés de la detenció. Hoffelner evitales preguntes sobre aquesta hipo-tètica flexibilitat en els terminis,igual que en la qüestió de la rebel-lió, que insisteix a demanar el Su-prem espanyol i que ja ha rebutjatun cop l’Audiència.

Puigdemont ha esdevingut unresident berlinès, no se sap perquant de temps. La seva presènciaen els mitjans de comunicaciód’aquest país es limita ara a quanes produeix alguna notícia, ja queel cas i el conflicte catalans ja vancentrar els comentaris de la prem-sa escrita i digital i de les televisionsels dies posteriors a la detenció.

En aquest context, ha passatprou desapercebuda a Alemanyala notícia donada per l’agència ale-manya DPA sobre l’oferta del Par-tit de Centre Alemany (DZP) per-què Puigdemont encapçali la sevallista en les europees. És un partitirrellevant, fundat el 1870 peròsense escons a escala nacional nials lands. Té 600 militants –en unpaís de 82 milions d’habitants–,fa dècades que no concorre en capelecció nacional i, quan ho ha fet,ha obtingut percentatges del 0,1%.La formació de Puigdemont varebutjar ràpidament l’oferta d’unmicropartit ultraconservador. ■

CALENDARI · El 24 de maig s’acaba el període de 60 dies per resoldre l’ordrede detenció i lliurament de Puigdemont, però el termini es podria ampliar 30 diesmés ACCIÓ · La fiscalia alemanya només es pronuncia per demanar temps

Justícia sense pressesEl president Carles Puigdemont, sortint de la presó de Neumünster, a primers d’abril ■ EFE

GemmaC. Serra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Berlín

No és la llei, ésl’Estat

L’APUNT llei i sense cap acció que impliqui desobediència o, elque és el mateix, un exercici de sobirania per part delsdiputats independentistes, Puigdemont no podrà serinvestit. No cal una nova llei, cal un nou estat. Men-trestant, JxCat pressiona i tensa un calendari que ges-tiona ERC i que es presenta arriscat: l’abstenció de laCUP obliga a una segona volta i això demana temps.Emma Ansola

Junts per Catalunya va decidir, ahir, tornar a posar so-bre la taula el nom de Puigdemont com a candidat a laGeneralitat. Argumenten que la nova llei de presidèn-cia obre un nou escenari per intentar-ho, però sabenque, a causa del 155, cal que la norma sigui ratificadaper Rajoy, que ja ha anunciat que, lluny de signar-la, téprevist impugnar-la aquesta mateixa setmana. Sense

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 7

intentar

Un 81,3 % dels socis de l’ANChan votat a favor d’investirCarles Puigdemont com apresident de la Generalitat,“d’acord amb el mandat del21 de desembre”, i “per tantno caldria convocar noveseleccions”. Però un 57,6% handonat suport a l’opció d’ac-ceptar un govern alternatiuen cas que investir Puigde-mont no fos possible. Aquestés el resultat de la consultaals associats de l’ANC, que te-nia dues preguntes, i que esva presentar ahir, dissabte.En total, 10.237 associats (un

27,4% del cens) han partici-pat en la consulta telemàtica,des de dijous passat. “Apel-lem directament els diputatsde Junts per Catalunya i elPDeCAT, Esquerra Republica-na, Demòcrates i la CUP-CC,que van prometre restituir elgovern legítim en campanyaelectoral, per tal que obeeixinel mandat popular i investei-xin Puigdemont”, va assenya-lat la presidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, com la milloropció per ser “fidels al que varepresentar l’1-O” i mostrar“força a l’exterior”, va afegir.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANC també vol el pla A

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

Més de 400 juristes cata-lans es van aplegar ahira l’històric paranimf de laUniversitat de Barcelona(UB) per fer inventaride la “tirania jurídica” es-panyola envers l’indepen-dentisme català i per mos-trar un “compromís” perintentar revertir “l’excep-cionalitat jurídica” a quèestà sotmesa Catalunya.

El I Congrés Català enDefensa de l’Estat de Dretva aglutinar aquest debatamb la participació d’ex-perts i amb la implicacióde més de quinze entitats

com ara la Comissió de De-fesa del Col·legi d’Advo-cats de Barcelona, el Col-lectiu Praga, Òmnium, Irí-dia, Alerta Solidària i Ad-vocats Europeus Demò-crates. El veterà advocatAugust Gil Matamala,“commogut”, en va llegirles conclusions, en quès’exposava que, davant“les nombroses vulnera-cions de drets i la falta deseparació de poders”, hi hauna “escassa” confiançaen els tribunals espanyols,ja que es vol “convertir unmoviment pacífic en un deviolent”, amb l’ús del “dretpenal d’autor i de l’enemic,i amb les pericials d’intel-

ligència”. Contra aquestarealitat, “denúncia i com-promís”. “I no pararem dedenunciar que tenim pre-sos polítics”, va cloure GilMatamala.

El congrés va començara dos quarts de deu del ma-tí amb una brillant inter-venció del catedràtic dedret administratiu IñakiLasagabaster, que va qua-lificar de “política africa-nista” la del govern espa-nyol. Va confessar que esva sentir “indignat acadè-micament amb la vulnera-ció de la inviolabilitat delParlament català” –i vadedicar unes emotives pa-raules de record a la presi-denta Carme Forcadell i aAnna Simó– per les inge-rències del Tribunal Cons-titucional i del Suprem,que –segons Lasagabas-ter– “demostren que no hiha separació de poders”.El magistrat de Barcelonai membre d’Àgora JudicialGuillem Soler va despullarles deficiències del poderjudicial. “El TC era un àrbi-tre i s’ha convertit en unapolicia constitucional pre-ventiva”, va afirmar So-ler, i hi va afegir que calaplicar “l’hermenèutica dela sospita” per descobrirsi s’amaguen raonamentsideològics en les resolu-cions. Per ell, l’error delpoder judicial és que “donahiperponderància al prin-cipi d’unitat nacional” persobre del de legalitat.

L’advocada eslovena iexperta en dret interna-cional Ana Stanic va asse-gurar que les accions delgovern espanyol i del TCviolen els articles 3, 6, 10i 11 de la Convenció Euro-pea dels Drets Humans, ique el Tribunal Europeude Drets Humans (TEDH)ben “segur” que ho valora-rà en aquest sentit. La pro-fessora de dret penal Ma-riona Llobet (UPF) va feruna dinàmica exposicióde l’evolució dels delictesmés greus amb una redac-ció cada vegada més àm-plia i ambigua. “L’acciódels CDR no és terroris-me, i l’Audiencia Nacional,en afirmar-ho, fa una pre-varicació imprudent”, vaassegurar Llobet. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

a Els ponents del I Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret denuncien que a l’Estat espanyol“no hi ha separació de poders” envers l’independentisme a Quinze entitats impulsen un debat crític

Més de 400 juristes, contrauna Catalunya sense drets

“No hi haimparcialitat. Es donahiperponderànciaal principi d’unitatnacional”Guillem SolerMAGISTRAT D’ÀGORA JUDICIAL

“Desitjo que la UB id’altres es despertin i espronunciïn claramentsobre la repressióactual a Catalunya”Iñaki RiveraDIRECTOR DE L’OBSERVATORI UB

Assistents i ponents en el congrés català en defensa dels drets, al paranimf de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, ahir ■ JUANMA RAMOS

“El primer cas en quès’apliquen supòsitsexòtics (és a dir,inconstitucionals) no ésel català, sinó el basc”Mariona LlobetPROFESSORA DE DRET PENAL (UPF)

“No hi ha separacióde poders. Noes respecta lainviolabilitat delParlament català”Iñaki LasagabasterCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Un estat que vulneradrets fonamentalsno és un estat de dret.Espanya no ho és”

Francina EstevePROF. DE DRET INTERNACIONAL (UDG)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Les accions contrael Parlament i la sevapresidenta s’han dedenunciar al TEDH”Ana StanicADVOCADA EXPERTA EN DRETINTERNACIONAL

La situació dels polítics exi-liats va centrar la taula rodo-na de la tarda. Olivier Peter,advocat d’Anna Gabriel a Su-ïssa, va desbrossar el signi-ficat de delicte polític, que“existeix des de fa més de2.000 anys per anar contral’enemic”, com en el cas d’Aní-bal i Fabius, va dir. “El delictepolític és de l’edat mitjana ixoca amb els drets humans”,i per això –va assegurar– Su-ïssa no aprovarà pas l’extra-dició de la secretària generald’ERC, Marta Rovira, acusadade rebel·lió, ni la de Gabriel,

tot i que aquesta última noha estat demanada pel jutgedel Suprem Pablo Llarena, jaque l’acusa d’un delicte dedesobediència, que no impli-ca presó sinó inhabilitació.

La professora de dret inter-nacional a Ginebra Neus Tor-bisco va admetre que vivim“un context de retrocés” pelque fa a la garantia de drets fo-namentals, ja que l’Estat espa-nyol “criminalitza drets polí-tics”. Torbisco va replicar l’ar-gumentació del jutge Llarenaper evitar que s’investís JordiSànchez, segons la qual asse-

gurava que hi hauria mobilit-zacions, dient que “grups comel G-20 no es podrien reunirtampoc, perquè sempre queho fan hi ha protestes”. L’ad-vocat de Carles Puigdemont,Jaume Alonso-Cuevillas, iGonzalo Boye, el de MeritxellSerret i Toni Comín, van pre-cisar que a l’agost es preveuque arribin les respostes delstribunals d’Alemanya, Bèlgicai Escòcia a les euroordres, ique seran “contundents” con-tra Espanya. I van indicar quel’objectiu és “revertir” els pro-cessos a l’Estat espanyol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La resposta a les euroordres, a l’agost

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

a tramitació d’uns pres-supostos de l’Estat és du-ra per als grups, i més si,com el d’ERC al Congrés,

té pocs efectius. Per això no ésestrany que, aclaparats desprésde dies intensos en què els dipu-tats van redactar fins a 997 es-menes, sorgís la idea com a co-lofó sorneguer d’afegir-ne unade poc ortodoxa. En concret,la que reclama al Ministeri deFoment que aporti 5.000 eurosper a “la remodelació integral,la instal·lació d’ascensors, el re-creixement d’andanes i la ins-

Ltal·lació d’un sistema de mega-fonia” a l’estació de rodalies...de Sant Esteve de les Roures.Sí, el municipi inexistent quela Guàrdia Civil es va inventaren un atestat sobre els fetsde l’1-O, i que després ha estatamplíssim objecte de mofaa les xarxes socials, amb totamena de perfils d’entitats i ser-veis públics igual de ficticis. En-tre els quals, és clar, l’estació.“Literalment és una collonada,però la idea era fer una bromasense mala intenció, perquèhem seguit el fenomen i el tro-bem genial. S’hauria de fer unateoria política del sentit de l’hu-mor dels catalans”, justifica

Joan Capdevila, diputat que sig-na l’esmena, que destaca que elcompte de la parròquia fictíciadel municipi té més seguidors aTwitter que el del bisbat de Vic.

ERC ha arribat a registrarl’esmena, tot i que el diputatassegura que la retiraran la set-mana entrant –“perquè el mu-nicipi no es troba en territori na-cional”, riu–, abans que la mesadel Congrés n’avaluï l’acceptacióa tràmit, ja que no volen pas “fercanviar” el pressupost. A més,creu que ja ha complert l’objec-tiu que buscava: cridar l’atenciósobre l’ínfim nivell d’inversió del’Estat a Catalunya. “Entre el2014 i el 2016, es va executar

potser un 10% dels 300 milionspressupostats a rodalies ambesmenes reals i concretes, a lesquals han fet el mateix cas quea aquesta, com si no existissin”,resumeix Capdevila, i diu queja “és un guany col·lateral” quese’n parli, si bé admet que la bro-ma ha estat molt comentada enmitjans i cercles polítics cata-lans, però ha passat gairebé in-advertida en els espanyols. ERCha hagut de mantenir esmeneshistòriques d’infraestructuresterritorials que no s’han exe-cutat, i manté l’esperança queen el tràmit parlamentari elsn’aprovin alguna. L’any passatno els en van acceptar cap. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Política Pressupostos generals de l’Estat

CRÍTICA · El grup republicà al Congrés s’uneix a la paròdia de Sant Esteve de les Roures i demana una dotació de 5.000 eurosper a una estació fictícia ALTAVEU · La retirarà abans que la tramiti la mesa, assolida la fita de denunciar la falta d’inversió

Òscar PalauBARCELONA

La trista conya de l’esmena 997+1 d’ERC

Un dels perfils ficticis a Twitterde Sant Esteve de les Roures ■ EPA

El municipi de Sallent vaser l’escenari, entre diven-dres i ahir, del festival so-lidari per donar suport al’exdiputada de la CUP An-na Gabriel –La resposta–,organitzat per la platafor-ma ciutadana Sallent Res-pon i per la campanya FreeAnna Gabriel. La inicia-tiva va registrar una bonaassistència i, segons da-des de l’organització, lesprevisions són bones des-prés d’haver constatat queunes 2.000 persones vanparticipar en les activitatsdel primer dia, divendres,quan la previsió per alconjunt del festival eraarribar a aplegar-hi 5.000persones. Caldrà veure sila pluja ha ajudat a assolirl’objectiu previst.

Concerts, debats, con-

verses, vermut i dinar so-lidari, presentacions dellibres i activitats diversesvan omplir una programa-ció que incloïa un acte po-lític final amb la presènciade la periodista Txell Bo-net i l’exdiputada IsabelVallet, entre d’altres.

Els fons recaptats servi-ran per nodrir la caixa deresistència solidària ambGabriel, exiliada forçosaa Suïssa, i per oferir-li su-port econòmic. Segons re-collia ahir l’agència Efe,

fonts pròximes a l’exdipu-tada van explicar que estàtenint més dificultats deles que preveia inicial-ment a l’hora d’estabilit-zar la seva vida laboral ieconòmica a Ginebra, cir-cumstància que compor-ta que ara mateix neces-siti una campanya de soli-daritat a Catalunya. Unapart dels fons que es re-captin també es destinaràa la campanya Totes somantifeixistes.

Unes amigues d’AnnaGabriel van ser les en-carregades de llegir unacarta amb què s’adreçavaals veïns de Sallent, la se-va vila natal. “Gaudiu devosaltres, que teniu l’ho-nor de formar part de lespersones que no es resig-nen i que encara tenenesperança. Somrieu, queguanyarem”, va deixar es-crit l’exdiputada. ■

RedaccióSALLENT

Sallent, escenaridel festival desuport a Gabriela Milers de persones participen en els actes de solidaritat ambl’exdiputada, exiliada a Ginebra a Els fons recaptats es repartiran

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Gaudiu de vosaltres,que teniu l’honor deformar part de lespersones que no esresignen. Somrieu,que guanyarem”Anna Gabriel

Els membres de l’entitat Sú-mate van demanar ahir, du-rant la celebració de la sevaassemblea ordinària, la mà-xima “unitat política” –“per-què és quan hem estat juntsque hem anat més lluny i hemestat millor”–, segons expli-cava ahir a aquest diari Mont-se Sánchez, presidenta desdel gener del 2017. Sánchezva expressar la seva “preocu-pació” per la situació actual,

Intervenció de la periodista Txell Bonet en l’acte central d’ahir a Sallent ■ ACN

però va recordar que Súmate,com a entitat transversal queaplega militants i simpatit-zants de partits polítics dife-rents, o de cap, no vol entrar“a fer política”. “No ens pro-nunciem sobre si el candidat[a la investidura] ha de serPuigdemont o un altre, peròsí que donem suport al presi-dent i a la seva manera de fer.Les propostes que faci sem-pre tindran el nostre suport”,

va dir Sánchez. La presidentade Súmate va explicar queels socis presents en l’assem-blea van sortir ahir “molt mo-tivats” de la reunió, que es vafer al matí, i hi van presentarmoltes propostes, entre lesquals en destaca una, “queencara ha de madurar”, sobrela possibilitat d’“apadrina-ment” entre socis quan hihagi dificultats per pagar lesquotes. ■ EVA GARCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Súmate fa costat a Puigdemont i demana unitat

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 DE MAIG DEL 201836 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 10.30 Signes dels temps. 11.00 Missa conventual de Montserrat. 12.20 Notícies 3/24. 13.15 Polònia. Enric Millo, delegat del govern

espanyol, explica com és el seu dia a dia a la Generalitat. Mentrestant, a Sant Andreu de la Barca, un professor comença la classe quan, de sobte, l’interromp un alumne. A primera vista sembla un repetidor, fi ns que es descobreix que és el líder de Ciutadans, Albert Rivera .

14.00 APM? Extra. Andrés Iniesta ja s’ha acomiadat, però

abans de marxar ha promès un regal a tota l’afi ció blaugrana. El programa d’avui mostra quin és aquest regal .

14.30 Telenotícies migdia. 15.45 Tarda de cine. Els anys perduts.

Malalta d’Alzheimer, la Catherine és trobada prop del cos del seu marit, amb la seva arma a la mà. La policia no dubta de la seva culpabilitat.

17.40 Tarda de cine. El cas Reiner. La Silvia viu en un poble petit dels voltants de València amb el seu marit, la fi lla i el germà.

19.15 Tarda de cine. La lluitadora. L’Aicha és una estudiant d’institut apassionada pel kungfu. Els seus pares esperen que tregui bones notes per entrar a Medicina, però l’escola no l’entusiasma i comença a entrenar-se en secret amb un grup professional expert en l’art marcial que admira

21.00 Telenotícies vespre. 22.00 30 minuts. La revenja de Putin. 22.55 This Is Art. El capítol d’avui és un

homenatge als valents. 23.45 El divan. Ser el millor del món

sempre és difícil. I un cop ho has aconseguit, encara és més complicat mantenir-t’hi. Joan Roca és gironí i ha estat guardonat en diverses ocasions com el millor cuiner del món.

00.45 Gol a gol. Versió reduïda del programa, amb els millors moments del Clàssic entre el Barça i el Reial Madrid. Amb Xavier Valls.

01.45 Notícies 3/24.

SUPER 3 / 33 06.01 Tex . 06.35 Loopdidoo . 07.05 Yakari . 07.40 La caleta de la Lily . 08.09 El drac Digby . 08.35 Mic . Inclou El Mic i els seus amics. 09.00 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 10.47 Rat Rank. 11.10 Set nans i jo. 11.33 L’equip Spike . 12.25 Espies de veritat . 13.15 El ranxo . 14.20 El meu cavaller i jo . 14.53 El Zack i el Quack . 15.25 Els Croods: L’origen. 16.10 Turbo F.A.S.T. 16.55 Súper 4 . 17.30 Doraemon. 18.13 Zoom, el dofí blanc . 19.00 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 20.45 Kung Fu Panda: Llegendes

increïbles . 21.35 Amb ulls de nen. La diversitat

és enriquidora però no sempre és fàcil d’entendre o acceptar. Els nens expliquen com els fa sentir que algú els consideri diferents.

22.05 Jet lag . Carmina / Ai, mama / 1x2. 23.25 La Via Augusta. Ni per tot l’or del món. 00.20 L’hort al plat. Tardor. 01.15 Xarxa natura. 01.20 Amb ulls de nen. 01.50 Jet lag . 03.05 La Via Augusta. 03.55 Fenòmens de la natura. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.30 Notícies locals. 10.00 Teló de fons. Tragèdies gregues.

Reemissió. 10.30 Religions. Conduït per Mireia Rourera.

Reemissió. 11.00 Missa de Montserrat. 12.25 Bàsquet en joc. La Xarxa i El Punt Avui

TV transmeten la final de la copa Catalunyafemenina entre els equips Boet Mataró iAlmeda, que es a disputa Viladecans.

15.30 #SomMediterranis. Programa ambconvidats, reportatges i moltes imatges perentendre com són uns Jocs i com es viuran ales seus del territori.

16.00 1món.cat. Magazín. Festival MiniBeat, aGranollers. Serem en el MiniBeat deGranollers, el Festival Familiar de MúsicaAlternativa que es fa a Roca Umbert Fàbricade les Arts. Es tracta d’una proposta musicalque aposta per la cultura underground i quevol acostar-la de la manera més lúdicapossible a tots els membres de la família.

18.00 Handbol en joc. Partit BM La Roca -Fraikin BM Granollers, de la 1a estatalmasculina.

20.00 En joc. 21.30 Autèntics.cat. Programa d’entrevistes

amb Xantal Llavina. 22.00 Territori contemporani. Mireia

Sallarès. Avui anem a la sala Josep Uclés deBadalona, una sala d’exposicions situada alcentre cultural El Carme que dona cabuda aexposicions d’art contemporani. Parlem ambMireia Sallarès, una artista que dialoga ambles vides invisibles d’aquelles persones de lesquals ningú parla.

22.30 Notícies locals.

21.30 AUTÈNTICS.CAT

Víctor Sagi s’ha dedicat a la publicitat, però on mésha destacat és com a esportista i aventurer. Ha com-petit en esquí, vela, automobilisme i motociclisme.Quan més a gust se sent Sagi és quan emprèn unaaventura que està a l’abast de poca gent. Avui, XantalLlavina conversa amb aquest gran aventurer.

La televisió

Conversa amb Víctor Sagi

Quan parlem de la Catalunya del segle XXI, de la Ca-talunya del futur, possiblement el desafiament mésimportant que tenim és aconseguir un sistema eco-nòmic realment eficient, just i transparent. Avui elprograma informatiu presentat per Jaume Marfany iMaria Vidal debat sobre la conveniència o no d’im-plantar la renda bàsica, ja sigui garantida, universal ocondicionada, a Catalunya.

15.00 CATALUNYA S. XXI

La renda garantida a Catalunya

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

JEAN-EFFLAMBAVOUZETCicle Palau Piano

Palau de la Música deBarcelona,

dijous 24 de maig, a 2/4 de 9 del vespre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dilluns 21 de maig. Molta sort!

801175-1185965L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

HOTOTEscenaris 2018

Pavelló Municipal deVilablareix,

divendres 18 de maig, a les 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 5 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

EL TESTIMONITeatre del Centre d’Arbúcies

Campanya de Teatre Amateur

Sala Diagonal deCampdevànol,

dissabte 12 de maig, a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 5 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

YOMIMUÀd’Arnau Pérez

Teatre de Blanes, diumenge 13 de maig,

a les 7 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 6 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros