DIVENDRES · 24 de maig del 2019. Any XLIV. Núm. 15007 - AVUI / Any XLI. Núm. 13877 - EL PUNT

1,20€

3830

24-1

1106

53®

TORNADA · Marchena retornala patata calenta a la presidentadel Congrés adduint que ja lihavia dit el que havia de fer

DIA · Batet demana un informeals lletrats del Congrés i convocala mesa per prendre avui ladecisió sobre els diputats presos

Ni el Suprem ni Batetvolen assumir la suspensió

REACCIÓ · El PP estudiadenunciar-la per prevaricació iCiutadans li exigirà la dimissió siavui no suspèn els empresonats

P6,7

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Demà, a partir de les 15.00 hDemà, a partirde les 15.00 h

1409

43-1

2084

90Q

EUROPA-MÓN P22,23

Els anglesos voten a Europaamb la incertesa del ‘Brexit’ May, ahir, sortint de votar ■ EFE

May, ambles horescomptades

Holandavota ambl’amenaçade laultradretaLleuger augmentde la participació

Un moment de la vista d’ahir al Tribunal Suprem, amb alguns dels acusats en primer terme ■ EFE

NACIONAL P16

Quedarà vist per a sentència la segona setmana de juny

Recta final del judici de l’1-O

Oriol Pujol haurà detornar a la presó

Nacional P21

Nacional P20

La Creu Roja impulsala inserció laboral

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2019

imarts passat aTV3 s’hi va fer el

debat de candidats al’alcaldia de Barcelonai, estant com estem,una determinada part

del temps la va ocupar la qüestió nacio-nal. Tractant-se de la capital del país ésnormal que aquest assumpte no s’hiobviés, per bé que no va ser el gruix dela discussió. Poc després que el candi-dat del PP, l’anacrònic Josep Bou –i Vi-la, i Costa, i Font, i Barceló...–, apel·lésals sentiments dels catalans que esconsideren espanyols per intentar liqui-dar qualsevol possibilitat de debatrel’estatus de Catalunya, el candidat deCiutadans li va desmuntar la paradetasense voler-ho. Manuel Valls va afirmarque se sent orgullós de ser “català, es-panyol, francès i europeu”, normalitzantel fet de poder participar de diversesidentitats nacionals constituïdes enigualtat de condicions en estats dife-rents. Valls es pot sentir espanyol i fran-

cès sense reivindicar el regnat de JosepBonaparte ni voler revertir el resultat fi-nal de la Guerra del Francès, com moltaaltra gent vinguda d’arreu combina laseva catalanitat amb la pertinença alseu país d’origen, sense supeditar-ho ahipotètiques annexions, colonitzacionso submissions. Barcelona, com totesles grans ciutats, converteix en conciu-tadans persones amb una gran varietatde nacionalitats d’origen i amb una en-cara més gran multiplicitat de senti-ments i adhesions. L’espanyolisme,possiblement perquè no té res més aoferir, s’ha parapetat en l’excusa identi-tària per justificar un immobilisme quetot ho bloqueja i que procura censurarqualsevol debat. Mentrestant, l’inde-pendentisme ha pogut créixer essentcapaç d’imaginar un futur en comú. Ésprecisament per aquest motiu que, perprimera vegada, sembla que l’indepen-dentisme podria conquerir l’alcaldia deBarcelona. Una possibilitat que no espodia arribar ni a imaginar deu anys en-rere i que s’ha obert camí entre les co-loraines de les banderes i les palpita-cions sentimentals.

D

Keep calmAndreu Pujol

Orgullós deser espanyol ifrancès

L’espanyolisme, potserperquè no té res més a oferir,s’ha parapetat en l’excusaidentitària per justificarimmobilisme

i ha sessions al festival de Ca-nes en què, si tens una acredi-tació mitjana dins de la jerar-

quització dels mitjans de comunicacióque estableix una implacable prioritaten l’accés a la sala, saps que hasd’anar-hi aviat i, per tant, fer cua du-rant una llarga estona si vols entrar-hi. Era clar que, en la present edició, elfilm que més ho exigia és Once upon atime... in Hollywood, de Quentin Ta-rantino. Així que em vaig posar a lacua corresponent una hora i mitjaabans de l’inici de la projecció. Ho hau-ria fet abans, però em vaig retardar es-crivint els articles del dia. Quan vaigarribar, ja hi havia molta gent, peròvaig calcular que entraria i així va ser.El cas és que, per aprofitar el temps,me’n vaig endur un llibre que hauriavolgut començar a llegir abans senseque em fos possible per la feina: Lamesura dels nostres dies, el tercer vo-lum del tríptic sobre Auschwitz i des-prés (iniciat amb Cap de nosaltrestornarà i continuat amb Un coneixe-ment inútil) escrit per una supervi-vent, Charlotte Delbo, però el primerpublicat en català. Ho ha fet Club Edi-

H

tor amb una traducció de Valèria Gai-llard.

La mesura dels nostres dies s’inspiraen les converses que, una vintena d’anysdesprés de l’alliberament dels camps na-zis, Delbo va mantenir amb companyesde deportació. Ho havia llegit a la cober-ta, on també es diu que l’autora va néi-

xer a Vigneux-sur-Seine el 1913 i que hova fer de nou a Ravensbrück el 23 d’abrilde 1945 en ser alliberada del camp. Ha-via estat transportada a Ravensbrück elgener de 1944 des d’Auschwitz, on vaser enviada un any abans després d’estarempresonada unes setmanes a La Santé,a París, i uns mesos al fort de Romainvi-lle. Comunista i membre de la Resistèn-cia, Delbo havia estat arrestada el 2 demarç de 1942 junt amb el seu marit,Georges Dudach, afusellat poc després.Fent cua per en Tarantino, que a la sevamanera va fer un film sobre la Resistèn-cia antinazi amb Maleïts bastards, vaigcomençar, doncs, a llegir La mesura delsnostres dies. Sé que sentiré la veu d’al-tres supervivents, però el llibre començaamb la seva fent present l’estranyesa enla tornada: “Vaig intentar recordar elsgestos que cal fer per recuperar la formad’un ésser viu a la vida. Caminar, parlar,respondre les preguntes, dir on volsanar, anar-hi. Ho havia oblidat. ¿Ho ha-via sabut mai?” La lectura va durar pocperquè uns amics van aprofitar el meulloc a la cua per posar-se al meu costat.Però ja he començat La mesura delsnostres dies i n’aniré escrivint.

“Fent cua per enTarantino vaigcomençar a llegir ‘Lamesura dels nostresdies’. La lectura vadurar poc perquè unsamics van aprofitar elmeu lloc a la cua perposar-se al costat

Imma Merino

A Tarantino, amb un llibre

Ombres de Primavera

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2019

El judici als independentistescatalans ha entrat en la fase

pericial sense poder evitar un delsmolts perills que amenacen la sevaimparcialitat: la contaminació defets externs que distreuen l’atencióque els magistrats haurien de tenircompletament centrada en la vista.Ja va passar durant les delibera-cions de la Junta Electoral Central,de la qual en formen part dos delsjutges membres del tribunal presi-dit per Manuel Marchena. Tot i quevan assegurar que s’abstenien enles qüestions que poguessin afec-tar els encausats, és evident que laseva doble funció ha alterat en al-gunes ocasions el ritme del judici iha obert polèmiques afegides.

La partida de ping-pong entreel mateix tribunal i la mesa del Con-grés de Diputats ha afegit encaramés elements contaminants. Mal-grat la resistència a admetre la con-dició de presos polítics dels encau-sats, les eleccions generals espa-nyoles han marcat un definitiuabans i després. Són diputats o se-nadors electes, ja han acatat el càr-rec i mantenen els seus drets intac-tes, almenys mentre ningú acordi laseva suspensió. Una decisió que novolen prendre ni el Tribunal Supremni la mesa del Congrés, i això de-mostra precisament la poca solide-sa dels suposats arguments jurí-dics que haurien de fonamentar lamesura. La setmana vinent entra-rem en la fase documental, ambl’exhibició dels vídeos que Marche-na ha obligat a reservar. Una faseque es veurà sotmesa a noves res-triccions si tal com sembla s’impe-deix a les defenses contextualitzarles imatges, una pràctica indispen-sable a l’hora de neutralitzar elstestimonis policials. La recta finalpodria desembocar en l’onze de ju-ny, data que el tribunal valora perdonar per vist per a sentència un ju-dici francament millorable.

Distraccionsexternes aljudici

EDITORIAL

i va haver un dia, la setmanapassada, que al jutge Marchenase li va endevinar tot el que

pensava. Va ser aquell dia del “¡Muchomejor!”, l’expressió que va deixar anardesprés que l’advocat Benet Salellas,en sentir-se vetat, va dir que no fariamés preguntes. “¡Mucho mejor!”, li vaetzibar el jutge. Li va sortir del cor.Aquesta setmana, sense que hi tinguires a veure (o potser sí, no ho sé), hiha hagut una altra expressió, enaquest cas del líder del PP, Pablo Casa-do, que m’ha colpit tant o més. És evi-dent que la presència d’Oriol Junque-ras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Jo-sep Rull al Congrés ha molestat al PP,a Ciudadanos i a Vox, i que ho han ex-pressat. Han parlat d’“escarni a la de-mocràcia”, de “colpistes”, d’“humilia-ció”, de “vergonya”, de “sense sentit” ide no sé quantes coses més per referir-se al fet que uns diputats electes (sen-se cap sentència condemnatòria) ha-

H “Aquestasetmana Casado hafet un Marchena i seli ha entès tot

gin pogut prendre possessió dels seuscàrrecs i assistir a les sessions delCongrés i del Senat. És evident que jodiscrepo de les seves valoracions, peròentenc que estan en el seu dret d’ex-pressar la seva disconformitat, de ferla seva rebequeria particular i de de-manar el que vulguin: que els inhabili-tin, que els suspenguin, que els sancio-nin... Només faltaria, que tots pensés-sim igual. Però Pablo Casado, el líderdel PP, feia dilluns unes declaracionsque a mi em van deixar glaçat. “Aquí(deia Casado referint-se a l’hemicicle

del Congrés) s’hi han d’asseure els queestan a favor de la unitat d’Espanya, ino pas aquells que volen trencar-la.”Pot semblar, d’entrada, que la frase nodiu gaire res de nou. A mi, en canvi,em va semblar terrible. Al Congrés,doncs, segons Casado, només s’hi hau-rien de poder asseure aquells que de-fensin la unitat d’Espanya. La resta,no. No es pot ser, doncs, independen-tista? No es pot defensar la indepen-dència d’Espanya a les urnes? Voliadir Casado que els partits independen-tistes, que evidentment defensen se-parar-se d’Espanya, no hi poden ser?Ni al Congrés? Se’ls hauria d’il·legalit-zar, doncs, Pedro? No és el mètode, elque discuteix Casado, sinó l’objectiu?La democràcia espanyola no es potpermetre que hi hagi qui defensi la in-dependència d’un territori? No es po-den asseure, aquests, a l’hemicicle?No ho va dir així, però Casado va ferun Marchena i se li va entendre tot.

Democràcia, vajaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’artista índia, actualment la més influent al seupaís, ha estat distingida amb el premi Joan Miró2019 pel seu compromís amb els silenciats i elsdesposseïts, especialment les dones, a travésd’un art complex en què utilitza la mitologia anti-ga i la denúncia de les injustícies contemporànies.

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE BARCELONA

Premi Joan Miró

El fundador de Petrolis Independents i del CercleCatalà de Negocis presidirà la Cambra de Comerçels dos pròxims anys i la també empresària Mòni-ca Roca ho farà els dos següents, arran de la vic-tòria de la candidatura Eines de País, que es vaimposar en les eleccions al ple de la institució.

-+=

-+=

Bona tasca per la inclusióJosep Quitet i Torner

Una Cambra per al paísJoan Canadell

-+=

Nalini Malani

Un total de 1.421 persones han aconseguit trobarfeina a Catalunya gràcies als programa d’inclusiósocial que la Creu Roja va engegar el 2016. Entreels col·lectius que s’han pogut inserir en el mercatlaboral destaca el de les dones, que representenun 65% de les persones ateses en el programa.

PRESIDENT DE LA CREU ROJA A CATALUNYA

ARTISTA

De reüllAdela Genís

L’Europaque ve

a Unió Europea viu un dels seus moments mésbaixos. L’embolic provocat pel Brexit ha comportat

que la seva imatge es vegi, de portes enfora, mésdebilitada que mai. La sortida del Regne Unit s’haconvertit en un serial per entregues que aquests dies técom a protagonistes els candidats que fins i tot s’hanhagut de presentar a les eleccions europees. Al VellContinent emergeixen i es consoliden els movimentspopulistes, que no paren de guanyar terreny –méslentament i menys del que molts mitjans de

comunicació vociferen i desitgen– ique aposten directament perdestruir les institucions europeesdes de dins. Davant d’aquestpanorama no massa bo, Brussel·less’haurà de preguntar què és el queha fet malament. Per què la majoriade britànics van votar per marxar enun referèndum? Per què el discurs

antieuropeista i populista va guanyant pes? La UnióEuropea ha treballat en els darrers anys per fer arribarals europeus la seva tasca i les inversions milionàries alsterritoris. És evident que el relat no acaba de reeixir. Permolts ciutadans, Brussel·les és un espai dissenyatperquè s’hi retirin polítics amb sous desorbitats i hitreballin centenars de funcionaris. Tot i això, l’Europaque ve no es podrà pintar tan grisa. Continuarà el serialdel Brexit, caldrà veure quin és el paper que hi tenen elspartits populistes i suposem que l’arribada delsindependentistes catalans. La legislatura promet.

L

Brussel·les hade meditar lescauses del‘Brexit’ i l’augedels partitsantieuropeus

http://epa.cat/c/5zdgix

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Els nacionalistes bascos donensuport als comptes de MarianoRajoy tot i haver anunciat el seuno si no s’aixecava l’aplicaciódel 155.

10anys

20anys

El PSOE i el PP desfermen lacampanya més negativa. Otegidemana el vot per a lalegalitzada IniciativaInternacionalista.

Londres i Roma coincideixen arefredar els ànims polítics iremarquen que l’acord de paudel G-8 per al conflicte delsBalcans “encara és lluny”.

Els bascos i el 155 Eleccions europees Guerra als BalcansTal diacomavui fa...

“En elrepartiment delpastís d’Europa,nosaltres formemun tap. I ensaniquilen. I ensrebel·lem

s molt complicat el “destí” políticde Catalunya, des de l’edat moder-na, quan les corones controlen

tots els territoris de l’entorn. Nosal-tres, el Principat –i amb ell seguirà to-ta la nostra “federació” (en paraules dePierre Vilar)–, doncs, es trobarà enmigde les guerres de poder entre els Àus-tries i els Borbons. Tant la nostra guer-ra dels Segadors com la guerra de Suc-cessió són un tast de l’enfrontamentdinàstic armat en què estàvem immer-sos, i que ens depassava.

DELS ESTATS procedents del feudalismehi havia un viu sentiment de perma-nència. Les llengües que s’hi havienformat, i que cap al final del 900 ja ereninserides dins els documents nota-rials, al disset i al divuit eren plena-ment utilitzades. Eren les paraulesamb què la gent es comunicava. Cata-lunya tenia viva la llengua catalana,tant com a llengua del poble, materna,com a llengua de l’Església, poder ínclitaleshores. Per això, la rebel·lió de quèparla Ruiz-Domènec en el seu “informesobre Catalunya” serà viva quan se

Ésentirà engolida endins de poders es-tranys.

‘HISTÒRIA D’UNA REBEL·LIA 777-2017’, sub-titula l’Informe sobre Catalunya –quecal llegir–. En la Pau de Westfàlia, aldisset, com en els Tractats d’Utrecht aldivuit, en el repartiment del pastísd’Europa, nosaltres formem un tap. Iens aniquilen. I Catalunya es rebel·la.Destina forces, armes, persones a de-fensar el seu antic estat-nació-país-ter-

ritori ben viu i fort. Si saltem en eltemps, és gairebé la situació actual. Elsinteressos de tota la Unió Europea pas-sen per conservar la corona espanyola.I els interessos de Catalunya, i aviat detots els Països Catalans, passen per po-der recuperar l’estat nació propi. Cata-lunya segueix, tossudament alçada,sent nació. Sense estat. Sota la bota delvencedor: el regne d’Espanya. Somuna nosa, un gran destorb. Ens sorpre-nen les actuacions dels governs i com-panyia espanyols? Ens sorprèn la im-potència en què som immersos? Enssorprèn el judici patètic a tots nosal-tres amb el jutge Marchena al capda-munt?

LA IMPOTÈNCIA de veure com estem su-peditats a un Estat que ens està jutjant–que ens jutja a tots plegats, en aquestjudici– la incapacitat d’alliberar-nos dela monstruositat d’una judicatura, lajudicatura d’un Estat cruel, incapaçd’actuar democràticament, tot plegat,ens porta a dir un no total a seguir sentinscrits als llibres que diuen que somespanyols. Apa, adeu, España.

Assumpció Cantalozella. Escriptora

ProuTribuna

ingú ho recorda,però, abans que

emergís Isabel DíazAyuso, Madrid era unaciutat coneguda pelsmusicals de la Gran

Vía. Els taxistes de Barcelona portavenels viatgers a Sants a agafar el TGV perveure El rei lleó o Billy Elliot. Per culpade Pablo Casado, però, el teatre d’im-provisació ha posat en crisi els musi-cals, perquè l’observador atent al’agenda de Madrid ha descobert elsmonòlegs de la candidata del PP a laComunitat de Madrid i ja no es potdesenganxar. Ella cuida l’espectadorcatalà, perquè quan parla del conflicteté una frase icònica: “No es va posar fiamb diàleg al nazisme.” Però la seva ésuna funció per a tots els públics i aixího diu la Junta Electoral Central. “Lesdones han passat d’obeir els marits aobeir l’esquerra.” “Quan em comencena parlar de feina porqueria, em semblaofensiu per a la persona que està de-sitjant, potser, tenir aquest lloc de tre-ball porqueria.” “He d’anar amb por perla vida i cada vegada que tingui una

proposta en positiu haver de sotme-tre’m a l’escrutini públic com si esti-gués a Saber y ganar, quan no em sé laresposta concreta?” La gira s’ha limi-tat als quinze dies de campanya –onés la JEC quan el públic és un clam?–,però abans d’abaixar el teló Díaz Ayu-so havia regalat una frase màgica a laplaça Colón de Madrid quan el PP vadesfilar amb Ciutadans i Vox. Si béexistia el hit de la majoria silenciosa,que consistia a comptar tothom quet’ignora i sumar-lo a la teva causa, ellaho va refinar. “No hi entenc de núme-ros, el que està clar és que no hi cap niuna agulla, i sobretot, hi ha molta mésgent que no ha pogut venir aquí, aixíque això significa que és una gran partdel país la que se suma aquesta ale-gria, a aquesta concentració per la uni-tat d’Espanya”, va dir Díaz Ayuso el 10de febrer en una plaça buida. Si un diavisiten Madrid potser veuen algú sol icridant als quatre vents: “Al voltantmeu no hi cap ni una agulla, gràcies atots i sobretot als que sou a casa i noem coneixeu, us compto com a meus!”Celebrin l’escena amb un somriure.Aquí està estalviant molts psicòlegs.

N

Full de rutaDavid Portabella

Díaz Ayusoabaixa el teló

Abans d’emergir la candidataa la comunitat, Madrid erauna ciutat coneguda pelsmusicals de la Gran Vía

L’aparent fragilitatde Marina Garcésb Després d’haver viscut enpersona la compareixença da-vant del Tribunal Suprem el di-lluns 13 de maig, en la causaespecial 20907/2017, vaig te-nir la curiositat de com esdesenvolupava la sessió de di-marts 14. Un dels interrogato-ris que em van impressionarva ser el de la Marina Garcés,filòsofa i membre d’En Peu dePau. El tracte que va rebre delpresident del tribunal, ManuelMarchena, va ser masclista,d’una prepotència brutal. Ma-rina volia contextualitzar comes trobava físicament el 21-Oquan anava a votar, explicantque tenia unes dècimes de fe-bre i com se sentia anímica-ment, al·lucinant en veure elsfets ocorreguts. Amb un toprepotent i de perdonavides,Marchena la va interpel·larfent-li saber que, al tribunal, elseu estat febril i les seves im-pressions personals no li inte-

ressaven gens i li va etzibarque no podia tenir un guió a lavista per anar responent a lespreguntes. Les imatges de lacara de la Marina, amb els ullsesbatanats i les faccions ten-ses, com de “No m’ho puccreure”, allò sí que va ser peral·lucinar. Quan l’advocat Be-net Salellas, després d’inten-tar diverses vegades fer pre-guntes que el president noles deixava contestar, des-prés de protestar va dir queno faria més preguntes, Mar-chena va dir “Molt millor”. Siaixò no és un tracte prepo-tent i parcial, que baixi Déu iho vegi! Superant la malaeducació de Marchena, i pot-ser la por, Marina Garcés vadominar l’aparent fragilitatd’una dona, demostrant laseva força interior, no li vatremolar la veu i va mostrar laseva dignitat, davant la im-pertinència de qui es creu te-nidor del poder absolut.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Barcelona i lesnormatives

b Les societats modernessón complexes i es dotend’unes normes de convi-vència per poder viure enpau. Si aquestes normes,que en la majoria ens vanllegar els nostres avantpas-sats que també van patir lamanca de sensibilitat d’unaminoria, no es compleixen,malament. Actualment ladeixadesa de les nostresautoritats a l’hora de fercomplir les normatives quela ciutat té vigents és total.Així, veiem com la platja dela Barceloneta està plenade nudistes quan tenim laMar Bella com a platja denudistes. Passejar pel pas-seig Nacional costat mar ésimpossible per la quantitatde manters que l’abarroten,en detriment del comerç iles botigues que paguen elsseus impostos. Caminar

per Barcelona es fa difícil sino vigiles on poses els peusper la quantitat de cagara-des dels gossos. En carrersprincipals, com ara el pas-seig de Gràcia, hi veus gentque tenen un jaç per dormiri que no treuen en tot el dia.Escombraries que es dei-xen a qualsevol lloc, raconsque no s’escombren mai,clavegueres que puden ique ningú hi tira aigua, i unllarg etcètera. Preguntesals guàrdies sobre qualse-vol d’aquests temes i ellsno tenen ordres. Quines or-dres reben?, pregunto. Al-tres assumptes més grui-xuts de delinqüència quepodríem esmentar i quedeixarem avui. Entre aquestreguitzell de persones i par-tits que es presenten a leseleccions per a alcalde, entrobarem un que voldrà fercomplir la normativa muni-cipal?ALBERT PONS TORRENTSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2019

SísifJordiSoler

l llibre més novelld’Àlex Figueras,

Davant dels camps ide la nit, presentat favuit dies a Barcelona,traspua, amb naturali-

tat genuïna, la vena planiana de l’autor.La recepció de l’obra de Josep Pla haestat fecunda en la literatura i el perio-disme de successives generacions ca-talanes. Influïa en coetanis seus (JosepMaria Massip, Josep Maria Planes,Sempronio), però sobretot en forna-des posteriors, vinculades certament ala revista Destino (Luján, Espinàs, Fus-ter, Ibáñez Escofet, Porcel, Jorge Ma-rin). De Castella estant, Miguel Delibesfeinejava en camps austers com elsque aquí apamava Pla. Perseveraven

en el conreu d’una prosa sòbria, i espi-golaven en l’ànima dels paisatges. Hiha petjades d’aquest vessant franc iespontani de Pla en el diari-dietari queÀlex Figueras acaba de publicar. Ensdiu que mirant el mar des de les alça-des de Cap Roig el fill li pregunta:–“Papa, algú ha arribat mai a l’horit-zó?” Viure el món així, amb tots elssentits, a la manera planiana, és el quesuggereix també la Fundació JosepPla amb iniciatives com el vermut lite-rari a Tamariu, diumenge vinent; o lesrutes a aquest Cap Roig que ens apro-pa a l’horitzó. Figueras és un planiàde la nova generació. Fins i tot en de-talls com esmentar persones amb lainicial del nom. Amb aquest recurs, Plai Figueras serven, fins als límits intel·li-gibles de la intimitat, el compromísamb la sinceritat servida a dojo. La sin-ceritat de mostrar-se atret pel genidels llocs, la gent i els fets senzills decada dia.

E

De set en setJosep Maria Casasús

Bon planià

Figueras és planià fins i tot enesmentar persones amb lainicial del nom

Suso de Toro, ESCRIPTOR

“Tant és qui governi, la cultura política espanyola és l’odi”La frase del dia

“El poder políticavui a Espanya hade fer més esforçosper a preservarla legitimitatdemocràtica

n el món en què vivim és impossi-ble que la política no mantinguiuna interfície permanent amb

l’economia, tal és el nivell d’interferèn-cia recíproca. Els dos àmbits exhibeixenels seus poders; el de la legitimitat quedona el suport popular i la capacitat deinfluència que permeten els diners. Elspoders econòmic requereixen dels polí-tics estabilitat. Marcs legals i regles dejoc conegudes. Notin que no dic ni rígi-des ni permanents, ja que modularaquestes regles forma part del seu joc.Els polítics exhibeixen més poder commés credibilitat i solvència mostren elsseus governs. D’aquí que sembli estrafo-lari un govern d’un sol partit, com el quepot tenir Espanya, representant nomésun 29% dels vots ( i menys encara si elpercentatge el referim al conjunt de laciutadania). De manera que és lògic quel’economia demani estabilitat a la políti-ca: grans coalicions, cultura de pactes,acords, més enllà del que es promet enun programa que, en cap cas majorità-riament, acaba sent ratificat. Aquest úl-tim no deixa de ser un referent de mesu-res que s’activaran o no segons conjun-tures i suports puntuals amb molt pocnivell de predictibilitat: just al contraridel que desitgen els poders econòmics.Però el dret del món econòmic a dema-nar estabilitat no passa per poder deter-minar els seus ingredients, exigintaquelles coalicions concretes que mésels poden afavorir tot i passant per da-munt de la voluntat del que les urnes ex-pressen.

EN LA INTERFERÈNCIA esmentada obser-vem aquests dies força preocupació, ex-pressada pels més insensats (Garamen-di, de la CEOE) obertament en premsa.Els més llestos ho fan amb la boca petita,ja que no volen comprometre ni la sevareputació ni la seva credibilitat dema-nant allò que potser no acabin assolint.Ho fan així, a hores d’ara, perquè veuenque no amortitzaran prou la seva aposta

E en favor de Ciudadanos, o sigui la inver-sió en el finançament en favor d’un par-tit frontissa que pivoti entre els dos pols(PSOE-PP) i així doni estabilitat a la po-lítica espanyola després de patir la repe-tició passada d’eleccions, mocions decensura i reprovacions diverses. Riveraés avui morós, incompleix contracte, i javeurem si amb l’excusa de les eleccionsproperes el poden desnonar. No crecque faltin inquilins dintre de Ciudada-nos amb voluntat de subarrendar i in-corporar-se a l’establishment tal com elspoders econòmics hagueren desitjat.

A LA GENT DE L’‘ESTABLISHMENT’, quan volentrar a la sala d’estar del poder, se liexigeix ser-ne; és dir, tenir-ne, d’entra-da, el pedigrí dinàstic o bé haver-se vistafavorit amb un capital acumulat desdel monopolisme d’estat. Als països del’est saben com es fabriquen aquests úl-tims, milionaris per les prebendes del’estat, sense la cadència de marquesatsni grandes de España com succeeix peraquí.

UNA VOLTA SE N’ÉS PART, la influència tin-drà graus d’intel·ligència diferents: de lamés indirecta i amagada als reguladorssobre la vida de tots, a la més grollera da-vant dels decisors en benefici particu-lar. Estar en el poder econòmic reque-reix mantenir teranyina, netejar inva-sors i cosir descosits. No es tracta quel’insecte piqui on pugui, sinó que l’ara-nya capturi i es faci seva la presa. L’esta-blishment intel·ligent actua amb pre-venció per evitar precisament les actua-cions reactives, que són més difícilsd’amagar. Ho fa col·lectivament i supo-sadament per interès general (no perl’interès d’aquell que només reclama el“qué hay de lo mío”, com vèiem a La es-copeta nacional). La seva advertènciaés que, si no es fa el que es demana, la si-tuació econòmica deteriorada s’empor-tarà els governs. De fet, al complimentde l’admonició ells mateixos (bancs,constructores, empreses energètiques)hi poden contribuir.

EN AQUEST MARC s’inscriu avui la pressióde determinats sectors econòmics perbuscar una coalició (per mor de l’estabi-litat), però no amb Podemos, de qui leselits tenen por de prendre mal. El joc desupeditar els socialistes, el tenen mésfàcil: no és lliure qui està endeutat. Comtambé és així de fàcil tenir supeditats elsmitjans de comunicació (endeutadís-sims) i tot de mercenaris periodistes,economistes, sociòlegs, etc., que podendisfressar amb els llocs que ocupen elscàrrecs d’on efectivament mengen.

EL PODER POLÍTIC avui a Espanya ha de fermés esforços per a preservar la legitimi-tat democràtica (no som en temps de laRestauració). Però a canvi s’ha d’acostu-mar a governar pactant, oferint l’estabili-tat dels marcs generals que amb raó de-manda l’economia. I als ciutadans lliure-ment ens toca estar alerta i denunciar, ennom suposadament d’aquella, els pactesque tergiversin la voluntat popular.

Guillem López i Casasnovas. Professor a la Universitat Pompeu Fabra

Poders econòmics i políticaTribuna

La suspensió dels diputatspresos de JxCat i d’ERC ésun futur que tot el Madridoficial dona per fet, peròque crema a tots els possi-bles executors, que s’hand’embrutar les mans perconsumar-ho. Després queel Tribunal Suprem retor-nés el globus defensiu ambquè la presidenta del Con-grés havia replicat el revésdel jutge Manuel Marchenadient-li que ha de suspen-dre Oriol Junqueras, JordiSànchez, Jordi Turull i Jo-sep Rull però sense dir-licom ni voler fer-ho ell, Me-ritxell Batet va apel·lar alvalor màxim en política, eltemps, i va comprar 24 ho-res de pròrroga amb l’anun-ci de l’encàrrec d’un infor-me als lletrats del Congrésperquè il·luminin com s’hade procedir en aquesta si-tuació insòlita en què elspresos polítics han situat lademocràcia espanyola. Lamesa del Congrés es reuni-rà de nou avui a dos quartsd’una per decidir si els sus-pèn, però quan només fados dies que ocupa el càr-rec, Batet viu en la hipèrbo-le: el PP l’amenaça de de-nunciar-la per prevaricaciói Ciutadans li exigirà la di-missió si avui no aparta elsquatre diputats presos.

Quan Batet creia haverguanyat una mica de tempsadreçant una carta, dime-cres, al president del poderjudicial i del Suprem, Car-los Lesmes, per demanarcom creu que s’ha d’aplicar

l’article 384 bis de la lleid’enjudiciament criminal(Lecrim) i “què poden fer ono fer”, la sala del Supremque jutja el procés es va re-voltar. En una resposta in-usualment matinera, la sa-la que jutja el procés etziba-va a les deu del matí a Batetque no els pot prendre peruna consultoria o assesso-ria jurídica, i que ja ha dittot el que volia dir. Ras icurt: que vol veure suspe-sos Junqueras, Sànchez,Turull, Rull, i que sigui lamesa del Congrés la ques’embruti les mans eludintl’obligat suplicatori.

“Més seguretat jurídica”Després de reunir duranttres hores i mitja la mesadel Congrés per primera ve-gada en aquesta tretzenalegislatura, Batet va justifi-car la petició d’un informe

per “preservar el sistemaconstitucional, la cambra iles funcions de la mesa” igarantir que les decisionssiguin “conforme a dret iamb la màxima seguretatjurídica”.

Conscient que viu l’inicimés diabòlic de totes lespresidències del Congrés iés a tres dies de les elec-cions municipals, autonò-miques i europees, Batet varecalcar que busca en la veudels experts l’antídot aqualsevol “arbitrarietat” o“intencionalitat política”perquè els mateixos serveisjurídics tenen “dubtes”.

L’executor és l’importantQue l’executor de la sus-pensió sigui la mesa delCongrés o sigui el Supremés un detall clau: un acordde la mesa basant-se enl’article 21 del reglament

entraria en la via del con-tenciós administratiu,mentre que una decisióimposada pel Suprem so-bre la base del 384 bis encontra de quatre electes –ialhora dels seus votants–podria ser impugnada da-vant els tribunals euro-peus.

Segons alerten juristescom l’advocat GonzaloBoye i l’exlletrat del Tribu-nal Constitucional Joa-quín Urías, Marchena sapque el 384 bis és aplicablenomés en el moment enquè el processament ésferm. “La suspensió no ésgens evident. El 384 bis,fins i tot si s’aplica a la re-bel·lió, no afecta càrrecsadquirits després del pro-cessament. L’article 21del reglament del Congrésexigeix suplicatori abansde suspendre”, diu Urías.

I si són alliberats, què?Que la mesa s’embruti lesmans té un avantatge peral Suprem que el Supremno verbalitza. Tant el 384bis de la Lecrim com l’arti-cle 21 del reglament delCongrés inclouen l’obliga-ció de la presó preventiva.Si quan acabi el judici, amitjan de juny, els presossón posats en llibertat i es-peren la sentència fora dela presó, com pronosticaque pot passar l’advocatXavier Melero, l’escàndolseria majúscul, perquè hihauria quatre diputats –iel senador, Raül Romeva–suspesos i apartats delCongrés sobre la base d’unsupòsit de presó que ja no

es dona. I aleshores no se-ria igual de greu presentarrecurs per una violació dedrets contra una mesa delCongrés o contra el Su-prem.

Munició per al PP i CsLa resposta del Suprem–instantània tot i queMarchena i els sis jutgesrestants estaven ahir enple judici– era la municióque esperaven el PP i Csper posar contra les cor-des Batet, que a la mesa hité una majoria progressis-ta de cinc vots a quatreamb Unides Podem. Defet, la mesa va debutaramb una mentida per ad-judicar: Batet diu que lapetició de l’informe als lle-trats no es va votar, i el PP iCs, que sí que es va votar, ique ells van perdre percinc a quatre. “Els infor-mes es demanen en cas dedubtes, i aquí la llei és cla-ríssima. S’ha d’aplicar lallei sense dilació, els dipu-tats estan suspesos per lleii s’ha de fer efectiva la sus-pensió”, va defensar Ana

Pastor, ara vicepresidentatercera i que fins dillunspassat era presidenta delCongrés. Menys institu-cional i més vehement vaser el dos del PP, TeodoroGarcía Egea, que ja ame-naça Batet amb una repro-vació i amb una denúnciaper prevaricació “per ha-ver-se rentat les mans iguanyar temps”.

Des de Cs, Juan CarlosGirauta es va decantar perdemanar la dimissió de Ba-tet si avui no els aparta, iacusa la presidenta delCongrés i Pedro Sánchezde ser “còmplices amb elscolpistes” i “agenollar-se”.“Cada minut que estan co-brant un sou de l’erari elsque han donat un cop d’es-tat és una humiliació al po-ble espanyol”, va dir Girau-ta. Tant Gloria Elizo (Po-dem) com Gerardo Pisare-llo (En Comú) van guardarsilenci. El temor del PP i Csés que Batet aparegui avuiamb un informe “a la car-ta” que li permeti guanyarun temps addicional finsque passin les eleccions. ■

La suspensióels cremaDavid PortabellaMADRID

TEMPS Batet guanya 24 hores demanant un informe als lletrats del Congrés i avuidecidirà si aparta els diputats presos JOC El Suprem li torna la pilota adduint que ja hadit què cal fer XOC El PP estudia denunciar-la per prevaricació i Cs en vol la dimissió

La celeritat i el dramatismeamb què està vivint MeritxellBatet com a presidenta delCongrés la suspensió –o no–dels quatre diputats d’ERC ide JxCat contrasta amb lapassivitat que hi ha al voltantdel cas del senador republicàRaül Romeva. Mentre la mesadel Congrés es va reunir ahir ies tornarà a reunir avui a dosquarts d’una després de tenirl’informe jurídic dels lletrats, alSenat presidit per ManuelCruz la mesa no es reunirà finsdimecres, dia 29, tot i que elPP hi ha registrat un escrit perexigir la suspensió de Romeva.

El PP sosté, en l’escrit queha dirigit a la mesa del Senatper demanar la suspensió delsenador republicà Romeva,que la mesura ha de ser adop-tada “automàticament” i sen-se més deliberació, ja que aixího imposara la llei segons elparer dels populars.

El grup d’ERC al Senat, alseu torn, ha registrat una peti-ció de reprovació del popularRafael Hernando pels “greusinsults” durant l’acte d’acata-ment de Romeva, en què unmicròfon obert va fer audibleel seu “que se joda...”, destinatal republicà pres.

MeritxellBatet,presidenta delCongrés ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Senat oblida el cas de Romeva

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 20196 |

Li revoquen elrègim obert mentrecompleix els 2,5anys de presó pelcas ITV

El 65% delsbeneficiats delprograma d’insercióper a col·lectius derisc van ser dones

La Creu Rojaajuda 1.421persones atrobar feina

Oriol Pujolhaurà detornar tot eldia a la presóNacional

“Els informes són persi hi ha dubtes, i aquíla llei és claríssima. Elsdiputats estansuspesos per llei”Ana PastorVICEPRESIDENTA TERCERA DELCONGRÉS

“Acordem sol·licitarl’informe per garantirdecisions conforme adret i amb la màximaseguretat jurídica”Meritxell BatetPRESIDENTA DEL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2019 | Nacional | 7

Política de lletratsL’APUNT convertir en experts a interpretar reglaments i norma-

tives; veure com es van passant la pilota els poders le-gislatiu, executiu i judicial; estar pendents de quin ésl’últim estirabot de la Junta Electoral o de quin partitpresenta més recursos al Tribunal Constitucional. I Pe-dro Sánchez assegurava el 2018 que no s’obririen mésfronts als tribunals. Doncs en falten un quants.Jordi Alemany

No normalitzar el que és una anomalia, ens recordenmolts polítics. Tenen els seus motius, i molt obvis evi-dentment, però ja tenim clar que no ho és des de fatemps. Per això cada vegada hi ha més advocats a lesllistes, perquè la política ha quedat relegada a un se-gon terme. Els lletrats de les cambres tornen a agafarun protagonisme ja viscut fa uns mesos; ens hem de

1861

74-1

2104

66Q

Quan la presidenta delCongrés, Meritxell Batet,torni a visitar La Zarzuelala setmana que ve amb lallista d’interlocutors de latanda de consultes que hade forjar la investidura, enaquesta llista no hi hauràOriol Junqueras. Tot i queexisteix la possibilitat dedesignar un interlocutorque no sigui diputat i que,per tant, podria esquivarfins i tot una eventual sus-pensió, ERC es manté fidela no reconèixer Felip VIcom a interlocutor vàliddesprés que el monarca esnegués a rebre la presiden-ta del Parlament, CarmeForcadell, i Junqueras esmantindrà al marge de latanda de contactes tot iser una força determinanten la investidura de PedroSánchez.

La decisió de Junquerascontrasta amb la de JxCat,que aposta per forçar unafotografia incòmoda per almonarca a l’hora de rebreun pres polític i ha desig-nat Jordi Sànchez com elseu interlocutor. ERC no

oblida l’episodi del generdel 2016, quan Felip VI vaenterrar la cortesia insti-tucional amb Carme For-cadell i no només no la vavoler rebre, sinó que va im-posar que la comunicacióoficial de la investidura deCarles Puigdemont es fesper correu electrònic. Elsrepublicans evoquen l’epi-sodi d’insòlit menyspreuinstitucional –Joan CarlesI només va faltar un cop ala cita i per convalescènciael 2012– i el discurs del 3d’octubre del 2017 perplantar el rei. ■

Junqueras repudia la citaamb el rei per Forcadell

David PortabellaMADRID

aEl líder d’ERC és fidel a no acudir a la tanda de consultes perquè no reconeixFelip VI com a interlocutor aJxCat prefereix forçar la foto històrica de Sànchez

Si el rei Felip VI corria el riscd’haver de comparèixer enuna obertura solemne de lesCorts, que aglutina diputats isenadors al Congrés, amb lapresència dels cinc electesque són presos polítics, ahirel Congrés va sortir al rescatde la incomoditat reial.

Tot i que el reglament delCongrés és inequívoc en elseu article 5 quan estipulaque l’obertura solemne de lesCorts per part del rei s’ha de

Junqueras, en l’acte d’acatament al Congrés, aplaudit per Telechea i Rufián ■ BALLESTEROS / EFE

celebrar en els quinze diessegüents al ple de constitu-ció, el Congrés s’ha decantatper violar la norma i esperar atenir un president investit inomés aleshores obrir la por-ta dels lleons de la cambraper rebre Felip VI i Letícia. Sibé el Congrés ho explica perraons operatives, el cert ésque així es dona més marge ala suspensió dels diputats is’ajuda a evitar que Felip VIels trobi a l’hemicicle.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El ple del rei, després de la investidura

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 20198 | Nacional |

El candidat socialista apresidir la Comissió Euro-pea, l’holandès Frans Tim-mermans, va fer una cridaahir des de Barcelona abuscar una solució dialo-gada per al conflicte catalàtot i no referir-s’hi explíci-tament, i va advertir queno hi ha sortida fora de lallei perquè, vulnerant l’es-tat de dret, “no hi ha demo-cràcia”. Timmermans vadefensar que “les lleis escanvien per mitjà del dià-leg, sumant majories”. Hova fer des de la fàbrica Fa-bra i Coats, on va partici-par en l’acte central decampanya del PSC al cos-tat de Pedro Sánchez, Jo-sep Borrell, Jaume Collbo-ni, Miquel Iceta i Núria Ma-

rin. En l’obertura de l’acte,el primer secretari del PSChavia defensat el diàlegdins la llei i el respecte a lesidees, les persones i les ins-titucions. Iceta va advertirels independentistes que lihan impedit presidir el Se-nat que “si es pensavenque fent una jugada petitaimpedirien que engeguemles reformes que calen,s’equivocaven”.

En referència a la radi-calització de les dretes eu-ropees, que fan seus postu-lats de l’extrema dreta,Timmermans va fer unacrida a impedir que di-umenge guanyin a l’Estatespanyol “aquells partitsnostàlgics d’un passat glo-riós que no va existir i quenomés van fer que poetescom Machado morissin al’exili”.

Timmermans i el candi-dat europeu del PSOE, elministre Josep Borrell,van fer una crida a refor-çar la unitat europea perdeixar enrere el passatd’un continent en guerra iafrontar el futur. Posantl’exemple d’Espanya, Tim-mermans va afirmar que,amb cultures i llengües di-ferents, les preocupacionsdels ciutadans són les ma-teixes i que “treballar se-paradament ja no funcio-na”.

Borrell va advertir queEuropa s’enfronta a unmón futur de “gegants”com Xina i els Estats Unitsi que per això “la nostraforça només pot venir de lanostra unió” perquè, de-mana, com podria el paísmés gran, que és Alema-nya amb 80 milions de per-sones, competir amb els1.500 milions de la Xina?El ministre no va estalviaruna crítica a l’independen-tisme: “Com es van pensaralguns que es podia sortird’Espanya fàcilment si laGran Bretanya fa tres anysque no se’n surt de sortird’Europa?” Borrell va avi-sar que només una Europaunida podrà fer front alsreptes social –va demanarun salari mínim i un subsi-di de desocupació comuni-taris–, ecològic i digital.

El candidat del PSC al’alcaldia de Barcelona,Jaume Collboni, va llançarahir a l’electorat la dicoto-mia “o progrés o procés” i,tot i les enquestes, va apar-tar Colau de la pugna per lavictòria i s’hi va situar ellcom a única alternativa al’independentista Mara-gall: “Cal triar entre un al-calde independentista queha vingut a convertir Bar-celona en un instrumentper la seva causa o un alcal-de socialista.” Collboni vaadvertir que Colau “no potgarantir” que Barcelonano se supeditarà a aquestobjectiu i per això va feruna crida als votants “pro-gressistes” que havienconfiat en l’actual alcal-dessa i als “moderats” de laciutat perquè facin impos-sible l’acord entre Mara-gall i Colau.

Sánchez finalment vaacusar l’independentismede vetar sempre e PSC i elPSOE “perquè represen-tem una Catalunya que es-tima Espanya i una Espa-nya que estima Catalu-nya”. Per defensar-se deles acusacions de Cs i el PPde no ser constitucionalis-ta, Sánchez va concloure:“La Constitució és la pàtriade tots els espanyols.” ■

Timmermans vol una soluciódins la llei per a Catalunya

Xavier MiróBARCELONA

a Borrell avisa l’independentisme que la Gran Bretanya “fa tres anys que no se’n surt de sortird’Europa” a Collboni aparta Colau de la pugna per la victòria i demana triar entre ell o Maragall

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El candidat socialista a l’al-caldia havia promès al matíuna inversió de 250 milionsen sis anys per rehabilitar ha-bitatges, millorar l’accessibi-litat i comprar sòl per equipa-ments en quaranta-quatrebarris. Ho havia anunciat enun acte a la biblioteca ZonaNord de Ciutat Meridiana

“El món on enstocarà viure és degegants, d’estats de1.500 milionsd’habitants”Josep BorrellCANDIDAT EUROPEU DEL PSOE

“Cal triar entre unalcalde que posaràBarcelona sota la sevacausa o un alcaldesocialista”Jaume CollboniALCALDABLE DEL PSC A BARCELONA

“Fora del marc legalno hi ha solució a res.Les lleis es canvienper mitjà del diàleg,sumant majories”Frans TimmermansCANDIDAT A PRESIDIR LA CE

Borrell, Timmermans, Marín, Sánchez i Collboni, ahir, a l’escenari de la Fabra i Coats, saluden al públic en l’acte central de campanya del PSC ■ ORIOL DURAN

com un pla que forma partdel pacte per a uns barris dig-nes que va presentar ahir. Elprojecte comportaria la reha-bilitació de fins a 80.000 ha-bitatges, promet Collboni, alsquals es millorarien les condi-cions d’accessibilitat i d’efi-ciència energètica. El plaprioritzarà quinze barris i

Collboni vol abordar els pro-jectes de manera “descentra-litzada” des d’agències terri-torials de l’Ajuntament. Pre-veu ascensors i escales me-càniques als barris de munta-nya i sòl per a 32 escolesbressol i pels CAP i residèn-cies d’avis que reclama a laGeneralitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Promet 250 milions per rehabilitar i equipar barris

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 201910 | Nacional |

L’Ada Colau més mitin-guera va encendre ahir alvespre la plaça de Catalu-nya de Barcelona amb unaintervenció carregada deforça i emotivitat en què vademanar als ciutadansd’esquerra i a la “gent co-muna” que diumenge vi-nent “concentrin el vot”per continuar amb el go-vern que “ha demostratque es pot construir unmón millor”.

La candidatura de Bar-celona en Comú va cele-brar ahir el seu acte centralde campanya concentrantfins a 3.000 persones, se-gons va proclamar l’orga-nització, al centre de la pla-ça de Catalunya. L’espai noes va omplir, l’aparença noera la d’un acte de massesque impulsa una candida-tura el cent per cent gua-nyadora, però el cert és quel’afluència de gent va anarcreixent durant la celebra-ció del míting, com unametàfora de l’evolució de laintenció de vot de la candi-datura de Colau que haanat remuntant posicionsi expectatives de vot des del’inici de la campanya elec-toral.

Conscient del frec a frecamb què s’arriba al final dela campanya i que les possi-bilitats de ser “la llista mésvotada”, segons va ressal-tar Colau, es basen per ladisputa dels vots dels par-tits d’esquerres, la candi-data va centrar el seu ataccap a la gran adversària, lallista d’ERC, criticant el fetque “forces d’esqueres di-guin que volen fer fora elgovern més valent que hatingut aquesta ciutat enquaranta anys”.

Davant d’un públic en-tregat que corejava el lemad’“alcaldessa, alcaldessa”,Colau va anar-se creixent iaugmentant el to de la sevaintervenció fins a arribar aemocionar-se i haver d’atu-rar per un moment el seurelat quan va recordar lesseves dificultats personalsen la seva trajectòria vital iles dificultats amb què es

va trobar el seu governquan va haver de fer front a“una minoria que creu quela ciutat és seva”.

Va contraposar els inte-ressos d’aquesta minoriade poderosos a les necessi-tats de la “gent comuna” inecessitada, unes personesentre les quals es va posarella mateixa, “com algú quesap què és no arribar a finalde mes”, i aleshores, entreuna pluja d’aplaudimentsque anava creixent, va pro-clamar que se sentia “orgu-llosa de ser la cara visible”d’un procés col·lectiu queahir va tornar a fer del “síque es pot” un nou crit deguerra que va tornar a en-cendre el centre de Barce-

lona.La candidata dels co-

muns va insistir en aquestrelat de reclamar el vot de lagent treballadora tot recor-dant que quan va comen-çar a governar “ens van dirde tot, verduleres, peixate-res, i què passa, nosaltresestem molt satisfetes i ensencanta la gent treballado-ra!”. Colau va insistir queenfront d’altres candidatu-res més alineades amb elspoders tradicionals, la seva“només té la força de lagent” i es va mostrar con-vençuda que, segons fa afir-mar: “Diumenge tornarema fer història i tornarem ademostrar que sí que espot.”

Colau va reclamar el votper continuar construintuna ciutat que “és referèn-cia al món” de la lluita anti-feixista. Es va comprome-tre a seguir avançant en lespolítiques en contra de l’es-peculació, incrementant

fins al 50% l’obligació de ferconstruir habitatge asse-quible als constructors, i ala promoció de vies verdesal mig de l’Eixample perlluitar contra la contami-nació de la ciutat.

L’acte polític va plante-jar-se com una gran festa,amb el to de positivitat ambquè els comuns han volgutafrontar la seva campanyades del primer moment,amb actuacions musicals ide persones simpatitzants,com ara l’actriu Viky Penyao el taxista i líder del movi-ment de protesta groc i ne-gre, Tito Álvarez. Aquestúltim va posar el govern deBarcelona en Comú com aexemple de política prope-ra al ciutadà i de valentia encontra dels grans interes-sos econòmics. “Cal activis-tes a les institucions”, va direl taxista abans de vatici-nar que en l’enquesta fetaal seu sector “un 95% vota-rà Colau, perquè us ho heuguanyat”. ■

Crida de Colau a “concentrar”el vot de la “gent comuna”

Jordi PanyellaBARCELONA

a L’alcaldessa de Barcelona encén la plaça Catalunya amb una intervenció abrandada i carregadad’emotivitat a Carrega contra les esquerres que “volen fer fora el govern més valent en 40 anys”

Una campanya electoral sóndiners. Amb els diners es po-den fer coses, com per exem-ple difondre missatges polí-tics que arribin a la gent, i si amés a més es busca una for-mula original, el ressò ques’aconsegueix és doble. Aixòés el que va fer ahir la candi-datura d’Ada Colau, que estàafrontant la recta final de lacampanya amb l’acceleradorpremut fins al fons a la recer-ca de l’últim vot, perquè tanajustat serà el resultat de diu-menge que un grapat de votspot fer decantar la balançacap a un o altre costat.

Ada Colau aplaudint ahir una de les intervencions en l’acte que es va fer a la plaça de Catalunya ■ ENRIC FONTCUBERTA / EFE

En aquesta estratègia calentendre la distribució ahir almatí, al centre de Barcelona,de centenars d’exemplarsd’un diari de campanya editatexpressament per a l’ocasióamb informació dels com-promisos bàsics de la candi-datura de Barcelona en Co-mú i també informació sobrela celebració, a la tarda, delmíting central de campanya ala plaça Catalunya. Els exem-plars de diari es repartien ales sortides del metro i altresllocs concorreguts, com es fahabitualment amb la premsagratuïta.

El paper no és l’únic for-mat que ahir van utilitzar elsestrategues de comunicacióde Colau. També van optarpel vídeo i, en aquest cas, peruna producció original onapareix Ada Colau, en el pa-per d’alcaldessa, xerrant ambla mateixa Ada Colau, més jo-ve, i amb una camiseta de laPAH, ONG en defensa de l’ha-bitatge en la qual es va fer co-neguda. La jove Colau pre-gunta a l’alcaldessa si tot ple-gat ha valgut la pena, i la se-gona respon que sí i que con-tinuaran treballant per “tor-nar la ciutat als barcelonins”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Desplegament mediàtic a la recerca de l’últim vot

“Estic orgullosa deser la cara visibled’aquest procéscol·lectiu; des deBarcelona podem ferun món molt millor”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La gent progressistaha de concentrar elvot. És molt importantser la llista mésvotada”Ada ColauCANDIDATA DE BARCELONA EN COMÚ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 201912 | Nacional |

1821

26-1

2108

76L

Projectenl’‘Allibera’t’ sobreedificis de l’Estat

CUP

El candidat del PP a l’Ajunta-ment de Barcelona, JosepBou, ha assegurat que la vic-tòria de la candidatura inde-pendentista a la Cambra deBarcelona, Eines de País, “ésun desastre”. “Als empresarisens hauria de caure la cara devergonya de no participar-hi.Hi ha algun empresari a qui elnas li toca a terra en aquestsmoments”, va assegurar Bou,que va lamentar la poca parti-cipació en les eleccions came-rals, en què ell, segons afirma,sí que va votar. ■ REDACCIÓ

ERC retreu a Colaupoca “eficàcia real”

El candidat a l’alcaldia de Bar-celona per Barcelona pel Can-vi-Ciutadans, Manuel Valls, vaassegurar ahir que les sevesmesures durant els primers100 dies de mandat serienposar en marxa “un pacte perla seguretat, un altre de me-tropolità i un per l’habitatge”.Valls va defensar que estan“preparats per governar”. “Siels barcelonins em fan con-fiança, posarem immediata-ment en marxa un govern pelcanvi a Barcelona”, va dir elcandidat. Entre les mesuresconcretes hi hauria posar fi alfenomen del top manta en 90dies o encarregar una audito-ria integral i independent persaber la situació real de l’Ajun-tament. ■ J.R.

ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

BPC - CIUTADANS

La candidatura de la CUP-Capgirem Barcelona va pro-posar ahir el llançament d’undecret d’alcaldia per “munici-palitzar” gradualment la ges-tió de tots els serveis munici-pals externalitzats, creant unequip que estudiï el termini definalització dels “més de 700contractes” i valori possiblesrescats amb indemnització.En aquesta “recuperació” lacap de llista, Anna Saliente,aposta per “prioritzar” els ser-veis d’atenció a les personescom, per exemple, les llarsd’acollida per a dones i nensque han patit violència mas-clista, el Centre d’Urgències iEmergències Socials, el Serveid’Atenció als Homes, la teleas-sistència, l’atenció domiciliàriao el 010. ■ EFE

Bou: “La victòriad’Eines de País és un desastre”

BARCELONA ÉS CAPITAL

Crida de Puigdemonta “derrotar Borrell”El cap de llista de Lliures perEuropa, Carles Puigdemont,va centrar els seus atacs ahira Lleida contra el candidat delPSOE, Josep Borrell, de la Po-bla de Segur: “Podem estaren condicions de derrotarBorrell, de dir que Catalunyatorna a ser fidel al mandat del’1-O”. En connexió per video-conferència, el president exi-liat va donar per fet el segoneurodiputat, Toni Comín, i vaadvertir que “poden faltar al-guns vots perquè Clara Pon-satí pugui ser la tercera”. “Noho tenim fet”, va arengar. “Jaque vam portar els presos po-lítics al Congrés i el Senat, arahem de portar els exiliats alParlament Europeu”, va de-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

PP

Habitatge iseguretat, clau enels primers 100 dies

L’alcaldable d’ERC per Barce-lona, Ernest Maragall, va dirahir al matí que la candidatadels comuns Ada Colau “nomereix el qualificatiu” de pro-gressista ni d’esquerres per-què amb ella a l’alcaldia s’ha“cronificat la desigualtat” a laciutat. En un acte a l’Eixample,així, li va retreure la manca“d’eficàcia real” de les sevespolítiques, basades en “pro-clamacions d’ideologies, exhi-bicions, fotos i viatges”. A latarda, des del Clot, Maragallva insistir preguntant-se “compot ser” que Colau “continuïparlant d’esperit republicà, dellibertat, de democràcia, men-tre vol repetir a Barcelona elpacte de Madrid entre PSOE iPodemos?” El republicà, que

La candidatura de Barcelonaés Capital va il·luminar, ahir ala matinada, amb un projectori una furgoneta com a centred’operacions, els edificis pro-pietat de l’Estat espanyol a laciutat, com ara la capitaniageneral o la caserna del Bruc.Barcelona és Capital asseguraque no evitarà el conflicteamb l’Estat i iniciarà procedi-ments per expropiar “elsbéns patrimonials espanyolsque estiguin infrautilitzats, perposar-los a favor dels interes-sos dels ciutadans de Barce-lona”. La candidatura tambété previst fer efectiva la recu-peració de la zona maritimo-terrestre. ■ REDACCIÓ

Saliente proposamunicipalitzartots els serveis

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JUNTS PER CATALUNYA

manar el president Quim Tor-ra, també des de Brussel·les.L’advocat Gonzalo Boye va re-sumir el 26-M en una tria en-tre “Borrell o Puigdemont, 155o 1-O”. Boye vol situar els exi-liats a l’Eurocambra “perquèquan el senyor Borrell agafi elmicròfon, li respongui una deles seves víctimes”. SegonsPuigdemont, fins i tots els pa-ïsos que donen suport a l’Es-tat espanyol també li dema-nen explicacions sobre què hifa l’expresidenta del Parla-ment, Carme Forcadell, a lapresó: “Sabeu què fa l’Estatquan un europeu li fa aquestapregunta? O passa vergonyao ens en dona la culpa a nos-altres.” ■ EMILI BELLA

en el debat d’avui vol explicar aColau el projecte propi “i perquè el seu està esgotat”, es vadeclarar “preparat” per liderar“amb totes les conseqüències”la Barcelona “real, insubmisa icrítica”. “Això va d’un vot, delteu vot”, va subratllar la núme-ro 2, Elisenda Alamany.

A Tarragona, on ERC confiacréixer fins al punt d’aspirar al’alcaldia perduda fa 80 anys iapartar així “el govern del155”, el vicepresident PereAragonès va instar al vespre a“acumular” els vots indepen-dentistes de les europees perportar un pres polític comOriol Junqueras “al cor d’Eu-ropa”, ja que això en “reforça”a més la candidatura a presi-dir la Comissió. ■ REDACCIÓ Maragall va visitar ahir a la tarda les obres a la Sagrera ■ ACN

Puigdemont i Torra, ahir, en connexió amb Lleida ■ JXCAT

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2019 | Nacional | 15

8167

66-1

2039

33Q

El cas Iceta ha deixat re-gistrat un precedent polè-mic a la cambra catalana iahir al matí es va encendreuna nova alarma. La set-mana que ve, el Parlamentha d’afrontar una nova va-cant, la vicepresidènciasegona de la mesa, càrrecque ocupava el diputat deCiutadans José María Es-pejo-Saavadra, ara al Con-grés després de guanyarun escó el 28-A.

La nova elecció corres-pon al ple del Parlamentper mitjà d’una votació

amb paperetes en què ca-da grup proposa un nom.La formació taronja ja haavisat que la designaciócorrespon al seu grup–també ocupa una secre-taria–, tal com es va pac-tar a l’inici de la legislatu-ra, en què Espejo-Saave-dra va ser el segon més vo-tat després de Josep Cos-ta, de JxCat, vicepresi-dent primer. Els lletratsvan indicar que la substi-tució es podria fer per as-sentiment en el cas quenomés hi hagués un candi-dat i sempre que la decisiófos adoptada per unanimi-tat, la qual cosa, a priori,

podria facilitar l’elecció.Tanmateix, aquesta con-dició ahir no semblava fac-tible. Com tampoc ho era, iels grups parlamentarisconsultats ahir no ho do-naven per fet, un relleu na-tural dins del mateix grupde Cs, per la qual cosa l’es-cenari resta obert a altrespossibilitats, i encara mésdesprés del vet a Iceta coma senador autonòmic enquè es va apel·lar a l’excep-cionalitat de la legislaturaper no donar-li suport. Elpaper de Cs al Congréstampoc recull gaire su-port. La reforma del regla-ment del 2005 va anul·lar

la norma que des del 1980establia que per cobrir lesvacants a la mesa eren in-elegibles els diputats d’unaltre grup al qual perta-nyia el membre cessat.L’actual text només fixaque les vacants correspo-

nen al ple. Dels grups de-pendrà si es presenta mésd’un candidat per ocuparla vicepresidència segonade la mesa o si Cs obté su-ports suficients tenint encompte que es van abste-nir en la votació a Iceta. ■

El vet a Iceta sacsejael relleu de Cs a lamesa del Parlament

Emma AnsolaBARCELONA

a La vicepresidència que deixa Espejo-Saavedra es votaràdimecres en el ple a No es dona per fet que Cs repeteixi

El president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresidentsegon, José María Espejo-Saavedra (imatge d’arxiu) ■ ACN

L’alcaldessa d’Arenys deMar, Annabel Moreno, i elsseus homòlegs de Vilassarde Mar, Damià del Clot; Vi-lassar de Dalt, Xavier Go-dàs; Dosrius, Marc Bosch;Teià, Andreu Bosch, i SantAndreu de Llavaneres,Joan Mora, van presentarahir una denúncia conjun-ta al jutjat de Mataró, des-prés d’arxivar-se les indi-viduals, per amenaces, in-sults i coaccions amb as-setjament directe als do-micilis i negocis familiarsdes de l’1-O.

Demanen que s’agrupintotes les causes amb unavisió global per “persecu-ció ideològica” i van dema-nar que s’investigui l’orga-nització Segadors del Ma-resme i, concretament, elseu impulsor, l’ultra San-tiago Pulido. ■

Alcaldes d’ERCdel Maresmedenuncienassetjaments

RedaccióMATARÓ

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 201916 | Nacional |

La segona pericial econò-mica, encarregada per lafiscalia i l’advocacia de l’Es-tat, que xifra en 900.906euros el cost d’obrir 2.259locals per a la votació de l’1-O, va ser desmuntada ambcontundència per dos pè-rits del Col·legi d’Arquitec-tes de Barcelona, aportatsper la defensa de DolorsBassa, exercida pel penalis-ta Mariano Bergés, ahir enel judici al Tribunal Su-prem. Els autors de l’estu-di, de la Sociedad MercantilEstatal de Gestión Inmobi-liaria de Patrimonio (Se-gipsa) i Ibertasa, davant lafermesa dels pèrits de la de-fensa, van declarar que vanrealitzar un “valor raona-ble”, i van admetre i sub-scriure que certament lamajoria de locals usats peral referèndum són de titu-laritat pública i aquests noes poden llogar ni hi pot ha-ver un lucre cessant, és adir, un perjudici per a la Ge-neralitat.

Els experts Jordi Duatisi Joan Güell van exposar altribunal que quan es va ferl’encàrrec de valorar elspossibles danys econòmicsper la utilització dels cen-tres de votació, els expertsde Segipsa i Ibertasa hau-rien d’haver deixat ben clarque “no es podia fer cap va-loració”, que potser es po-dia haver comptabilitzat

com una taxa o preu públic.Hi van afegir que el càlculrealitzat per estimar el costdels locals, amb una basecadastral, a més de conte-nir “errors” s’ha fet sempreamb preus a l’alça. Per ex-emple, van precisar que lameitat de locals són de laGeneralitat, però la restasón privats o municipals.“Dels quinze primers lo-

cals, comptats, deu no sónde la Generalitat”, van indi-car Duatis i Güell, que vanafegir que en un cas, el del’Escola Industrial de Bar-celona s’ha comptabilitzatels 73.000 m² que ocupa,quan en una votació s’utilit-za una planta baixa. Percalcular la suposada rendi-bilitat del centre, tambévan criticar que s’ha fet so-bre la base de vint-i-quatrehores, quan les votacionsno duren més de dotze. “Hiha alguns errors, però unses compensen amb els al-tres”, va excusar-se CarlosIrisarri.

Final de judici, 12 de junyEls advocats Andreu vanden Eynde i Marina Roigvan evitar la declaració dedos agents de la GuàrdiaCivil, que el fiscal volia pas-sar com a pèrits, i amb pre-guntes sobre documents(Enfocats) no trobats alsdespatxos de Jové i Salva-dó, com fixava la perícia.

D’altra banda, fonts ju-dicials van indicar que elSuprem vol acabar el judi-ci el 12 de juny, amb l’últi-ma paraula dels acusats, aqui es deixarà 15 minuts.A més, el Suprem ha ratifi-cat la multa de 2.500 eu-ros als exdiputats de laCUP Antonio Baños i Eu-làlia Reguant per haver-senegat a contestar a Vox enel judici i ha decidit reme-tre la causa a un jutjat deMadrid perquè investiguisi van cometre delicte dedesobediència. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Els pèrits admeten que el costdels locals de l’1-O no és reala Dos tècnics de Segipsa i Ibertasa xifren en 900.906 euros el preu d’obrir un dia els centres, mentreque dos més sostenen que és un “càlcul teòric” i “amb errors” perquè no es poden llogar espais públics

Una altra prova pericial expo-sada ahir va ser la pericial mè-dica de les lesions que la fisca-lia sosté que 101 agents de lapolicia espanyola i de la Guàr-dia Civil es van fer volent atu-rar l’1-O, aportada per la de-fensa de Junqueras i Romeva.

Els quatre pèrits immobiliaris i d’arquitectura, en la declaració al Tribunal Suprem, ahir ■ ACN

Els doctors Xavier Crusi i Fer-ran Caballero van explicar quenomés consten atestats mè-dics de 60 agents, i la majoriasón “contusions lleus”. Vanafegir que només en 33 casosels agents indiquen que vanrebre agressions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Només 33 agents al·leguen agressions

QÜESTIONSTÈCNIQUES

Per què elspèrits de totesdues parts hofan junts?

s el que recull la llei.“Tots els pèrits desig-

nats per qualsevol part perfer la valoració sobre un te-ma han de ser escoltats al-hora.” Així el jutge pot veurequines aportacions fan icom s’interrompen. S’hanvist diferències de criterientre els pèrits aportats perl’acusació i per la defensade Dolors Bassa, molt tèc-nics, sobretot Jordi Duatis.Considero que ho ha fetmolt bé.

É

JaumeRovira

ywell Williams va assis-tir a la sala del Supremahir. Hywell Williams és

diputat gal·lès a Londres perPlaid Cymru, de la circumscrip-ció de Caernarfon. Hywell és pre-sident de l’All Party Parliamen-tary Group on Catalonia, l’inter-grup sobre Catalunya al Parla-ment britànic.

Quina valoració general fa deljudici i com ha vist la sessió desde l’interior de la sala?És la primera vegada que he es-tat en una sessió de les corts es-panyoles i el que em porta a pen-sar que aquest és un procés polí-tic disfressat de procés judicial.

H

L’ENTREVISTA HYWELL WILLIAMS

“La solució a una qüestiópolítica passa pel diàleg”

Els arguments, pel que he pogutveure, són polítics, i mai he po-gut entendre com es pot disfres-sar un problema criminal comun problema judicial. La sessió ales corts va anar bé, tothom va

ser molt amable, però el tema ésaltament polític.

Com s’interpreta el judici desdel Regne Unit? Se’n fa ressò?A Gal·les i a Escòcia, la gent és

conscient del que està passant, iels mitjans, particularment elsde la meva llengua, el gal·lès, hoestan seguint de prop. Quan esva fer el referèndum, fa un parelld’anys, no ocupava gaire espaials diaris, però ara alguns sí quehi estan interessats, inclòs TheTimes, un dels diaris principalsd’Anglaterra. També n’hi ha d’al-tres, incloent-hi The Guardian,que és més d’esquerres.

Per on creu que passa la soluciódel conflicte entre Catalunya iEspanya? És optimista?És una qüestió política, i noméspot ser contestada des dels mit-jans polítics, a través del diàleg.També amb el reconeixementper part de Madrid de la força delsentiment democràtic que hi haa Catalunya. Crec que estan ne-gant el que està passant allà, ifins que no afrontin el fet que hiha un moviment popular demo-cràtic a favor de la independèn-cia, no hi haurà cap solució.

Igor Llongueres

FOTO: ADRIÀ REIXACH

L’ILLA DE ROBINSONGEMMA BUSQUETS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 201918 | Nacional |

8606

24-1

2113

28Q

Ajuntament de Gavà

ANUNCI

Mitjançant resolució DE1512/2019, de 13 de

maig de 2019, ha estat aprovat inicialment el

“Projecte d’urbanització del polígon d’actua-

ció del carrer de F. Rius i Taulet” de Gavà.

L’esmentat Projecte d’urbanització se sotmet

a informació pública, per termini d’un mes,

mitjançant anunci que s’inserirà en el Butlletí

Oficial de la Província, en un dels diaris de

major difusió de la província, al tauler d’edic-

tes de l’Ajuntament (eseu.gavaciutat.cat, en

el seu apartat d’edictes i anuncis) i a la web

municipal, comptat a partir de l’última publi-

cació, a l’efecte que durant aquest temps pu-

guin formular-s’hi les al·legacions que es

considerin convenients.

Durant el període d’informació pública, l’ex-

pedient podrà ser consultat a l’Oficina d’A-

tenció al Ciutadà de l’Ajuntament, de dilluns

a divendres de 9 h a 14.15 h i dimarts i di-

jous de 14.30 h a 19 h.

Si durant el període d’informació pública no

es presenten al·legacions es tindrà per apro-

vat definitivament i es publicarà en el BOPB i

al tauler d’edictes de la corporació.

Per ordre de l’Alcaldessa,

El secretari, Roger Cots Valverde

VIATGES CENTURY S.A.

Junta General Ordinària Mitjançant acord del Consell d’Admi-nistració de 28 de març de 2019, esconvoca els senyors socis a la JuntaGeneral Ordinària que es celebrarà aBarcelona, av. Can Marcet, 36-38, eldia 27 de juny de 2019 a les 12.30hores en primera convocatòria, i si es-cau, el següent dia 28 de juny de2019 als mateixos lloc i hora, sota elsegüent:

ORDRE DEL DIAPrimer: Aprovar els comptes anualsde l’exercici 2018 (1.1.2018 al31.12.2018) i proposta de distribucióde resultats.Segon: Aprovar la gestió social delsadministradors.Tercer: Cessament i nomenament decàrrecs.Quart: Informació de l’activitat de lasocietat.Cinquè: Torn obert de paraules.Per a l’assistència a la junta els socishauran de complir amb els requisitslegals i estatutaris. Es recorda alssenyors accionistes el seu dret a ob-tenir, de manera immediata i gratuïta,els documents que han de ser sotme-sos a aprovació.Barcelona, 15 de maig de 2019.El president del Consell d’Administra-ció, Miguel Alsius Juriol.

119144-1211225L

FAMILIA HOTELS, S.A.Convocatoria de Junta General Ordinaria de Accionistas

Se convoca a los señores accionistas de esta sociedad a la Junta General

Ordinaria que se celebrará en Barcelona, en la calle Mallorca, número 351, el día

27 de junio de 2019, a las 10 horas, en primera convocatoria, y el día siguiente,

en segunda convocatoria, en caso de no reunirse en la primera el quórum legal,

en el mismo lugar y hora, con arreglo al siguiente

ORDEN DEL DÍA

PRIMERO.- Examen y aprobación, si procede, de las Cuentas Anuales referidas

al ejercicio social cerrado a 31 de diciembre de 2018.

SEGUNDO.- Aplicación del resultado correspondiente al ejercicio social cerrado

a 31 de diciembre de 2018.

TERCERO.- Examen y aprobación, en su caso, de la gestión del órgano de

administración de la sociedad durante el ejercicio cerrado a 31 de diciembre de

2018.

CUARTO.- Nombramiento de Auditores de Cuentas para examinar las Cuentas

Anuales del ejercicio 2019.

QUINTO.- Reelección de cargos.

SEXTO.- Ruegos y preguntas.

SÉPTIMO.- Redacción, lectura y aprobación, en su caso, del Acta de la Junta.

A partir de la fecha de publicación de la presente convocatoria, todos los

accionistas tendrán a su disposición, en el domicilio antes indicado, los

documentos que deben ser sometidos a la aprobación de la Junta General,

incluido el informe de los Auditores de Cuentas, pudiendo igualmente solicitar la

entrega o envío gratuito de los mismos, de conformidad con el artículo 272.2 de

la Ley de Sociedades de Capital.

Barcelona, 17 de mayo de 2019.

Don Amancio López Seijas, persona física representante de “Hoteles Turísticos

Unidos, S.A.”, Administradora Única

119144-1211382L

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Dies de soroll i fúriaMeritxell Batet, culpable de tot. Francisco Pomares denuncia ala El Día: “El que Batet fa és guanyar temps per al seu senyoret.”“Batet blanqueja els colpistes”, es lamenta l’ABC. “Res d’això ésgarantisme”, sentencia El Mundo. “Més oxigen al separatis-me”, es queixa El Español. Julia Navarro declara a Atlántico:“Sorprèn que la senyora Batet no sembli tenir pressa.” I PilarCernuda, que rebateja la presidenta com a Maritxell, afirmaque l’han posat al càrrec per tenir la “màxima cautela” amb elsindependentistes. “Un inquietant brot d’anarquia”, es preocu-pa Fernando Ónega a La Voz de Galicia. La cirera del pastís laposa Carmen Ferreras, qui a La Opinión de Zamora preveu quea aquest pas també seuran al Congrés “pederastes, assassins ialtres membres de fauna semblant”. De corruptes no en parla.

Alfonso López afirma:“És una pena que aques-ta voluntat de diàleg nola mantingués el líderd’ERC i decidís substi-tuir-la en comanditaamb els seus companysper l’organització d’unreferèndum il·legal coma part d’una estratègiaconspirativa. Els estrata-gemes d’ERC evidencienque no es produirà capacord de legislatura en-tre el PSOE i les forces in-dependentistes i sí, encanvi, un enfrontamentque s’aguditzarà els prò-xims mesos.”

Si pacta amb ERC, malament,i si no pacta, pitjor

El director del mitjà, Enric Hernández,escriu: “Privar de la paraula represen-tants elegits per la ciutadania reflec-teix la pulsió d’intolerància que és al’arrel d’aquest conflicte, que aprofun-deix les dues trinxeres i que només ser-virà per enquistar-lo.”

Prohibit parlar:l’arrel del conflicte

La pericial va mostrar lacontraposició entre pèritsen la valoració dels localsde l’1-O, i els pèrits poli-cials van generar fortesprotestes de la defensa perhaver estat ja testimonis.Marchena en va anul·larun i el fiscal va acabar re-nunciant al segon.

LA CARA I LA CREU

L’ENSURTLA POLÈMICAUna apagada a lasala, l’anècdota dela jornada al judici

“Santi Vila em va comentar quePuigdemont li havia dit que l’1-Oes finançaria amb donacions departiculars”

PAU VILLÒRIAExsecretari general del Departament d’Empresa iConeixement

“El contracte marc per a les urnes vaquedar desert”

JOSEFINA VALLSDirectora de Serveis del Departament de Governació

Pèrits policialsque ja havienestat testimonis

Una apagada a la sala vaser l’ensurt que ahir a latarda va marcar el judici.El tall de subministramentelèctric va durar un minut,però el judici es va inter-rompre, ja que a més de lafalta de llum no funciona-ven els micròfons, i es vatallar la retransmissió.

Gran solidaritat ambels processats del 13

Suspensió, la vergonyaque ningú vol assumir

LES FRASES

L’estira-i-arronsa entre Suprem i Congrés enrelació amb la suspensió dels diputats i el se-nador independentistes empresonats s’haconvertit en un lamentable sainet. El darrerepisodi ha estat que el Suprem ha tornat la pi-

lota al Congrés novament, i la presidenta Batet ha dema-nat un informe als lletrats de la cambra. És evident la in-comoditat per assumir la vergonya democràtica de privardels seus drets de representació els independentistes.

Una ingent acció de solidaritat ha permèscompletar l’estratosfèrica fiança de 5,8 mi-lions d’euros que el jutjat número 13 de Bar-celona exigia a 17 encausats per l’1-O. Ahir esvan dipositar els 2,1 milions que faltaven a

partir de les aportacions d’ERC (702.000 euros), l’Asso-ciació pels Drets Civils (100.000 euros) i la resta, de laCaixa de Solidaritat. A més, tres dels encausats tambéhan embargat diverses propietats per completar la xifra.

FERRAN ESPADAL’ALTRA CARA DEL JUDICI

GISELA PLADEVEYA