DIVENDRES · 23 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14829 - AVUI / Any XL. Núm. 13699 - EL PUNT

1,20€

CULTURA-ESPECTACLES P34,35

Albert Sánchez Piñol. Escriptor. Publica “Fungus”

“Els governantsno són res senseel consentimentdels de sota”

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

116119-1141031w

NOMBRE · Encara hi ha uncentenar de diligències obertescontra els 712 batlles investigats i dues querelles ja redactades

La fiscalia manté el setgeper als alcaldes de l’1-O

PAS · En el primer arxivament,el de l’alcalde de Mollerussa, elfiscal afirma que hi va col·laborarperò que no en té cap prova

PRUDÈNCIA · La nova fiscalgeneral assegura que “en breu”es decidirà si aquestes centcauses es judicialitzen o s’arxiven

P6,7

Els Mossos van blindar la parròquia de Sant Pau, on es fa la protesta, des de bon matí ■ M.R.

La protesta diària contra la repressió que es fa a Tarragona és lamés nombrosa fins ara en coincidir amb el Dia de la Policía Nacional

El silenci més reeixit

El Punt Avuius convida als PremisRepublicansde l’Any

P18

EUROPA-MÓN P28,29

Espanya, comsempre, ofesaper GibraltarL’Estat amenaça de vetar l’acord sobreel futur entre el Regne Unit i la UEperquè exclou l’enclavament britànic

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 2018

i ha una escenade la pel·lícula en

la qual l’Isra és a puntde ser batejat en unacerimònia que m’ima-gino que protagonit-

zen els testimonis de Jehovà. Hi renun-cia. En l’escena següent, l’Isra torna apujar al pont de ferro sobre el braç demar de Sancti Petri, ara tot sol, i esllença i es llança al buit. S’hi aboca i esdeixa anar, perquè aquí només impor-ta el present. Ell i el Cheíto, el seu ger-mà, són els herois caiguts en aquestartefacte estrany, singular i captivadorque Isaki Lacuesta i Isa Campo (unaparella que són els Robert Capa del se-gle XXI) han confegit com una continu-ïtat del que va ser La leyenda del tiem-po. Una “obra mestra”, com va dir Ale-xander Payne.

¿De quina heroïcitat perduda par-lem a Entre dos aguas? L’Isra i el Cheí-to, quan eren adolescents, també vi-vien en la precarietat de La Casería, aSan Fernando. També eren el retrat i elrelat (a mig camí de la ficció autèntica ide la veritat fictícia) d’un territori im-

mers en la desolació. Però aleshores hihavia futur: boirós, pantanós com lamaresma on vivien, indescriptible ipotser fantasmagòric. Ara, aquell futurs’ha esvaït. Com va dir el mateix Isakien el debat sobre la pel·lícula a Tempo-rada Alta, tots dos viuen en una “atem-poralitat, en un llimbs on el futur és im-possible”. El present, doncs, és imme-diatesa i absolut, l’única religió a laqual aferrar-se. No pas per salvar-se si-nó per repetir amb insistència el mo-ment del salt. Un present fet de breusinstants memorables i feliços: els ba-nys sota el pont, la barca, el mar, les fi-lles. I també de negres previsions: laconversa final entre els germans, lamort que s’imposa, l’empremta ines-borrable i permanent del passat enforma de tatuatge.

A Entre dos aguas (ho repeteixo: relati retrat: història i dibuix: guió i vida), hiha dues escenes que plantegen una mí-nima possibilitat de salvació. L’arbre ones mesura el temps encara és allà, pen-dent de les noves marques. I el Cheíto,quan confessa a l’Isra, que només estracta de rememorar el pare mort i deveure com creixen les filles. I res més.

H

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Religió del’instant

El present és immediatesa iabsolut, l’única religió a laqual aferrar-se, fet de breusinstants memorables i feliços

imarts, una esllavissada de pe-dres i fang a Vacarisses va ferque un tren descarrilés. Hi va

haver un mort i molts ferits. Uns diesabans, un maquinista –el mateix o unaltre– havia gravat des de la cabinacom l’aigua i el llot es precipitaven so-bre les vies. Les imatges devien servir,suposo, per alertar del perill imminentals seus superiors. Diuen que dos diesabans de l’accident s’havia fet una re-visió al sector afectat. La Generalitatha donat la culpa a l’Estat, que no in-verteix en línies fèrries si no són lesdel TAV. Com sempre. L’Estat o Renfeo Adif han traslladat la responsabilitata les pluges torrencials. Realmentaquests dies ha plogut molt. Ara: lateulada de què disposen els trens fapensar que entra en els càlculs, jad’origen, que aquests vehicles haurande circular sota la pluja. Les vies, queho faran per un lloc obligat i segur.

Amb el que diré ara no pretenc po-der argüir en el futur que “jo ja ho ha-via advertit”. Tampoc no vull crearalarma. Vull només que Renfe, Adif,l’Estat, la Generalitat o qui sigui evitinel disgust que un dia ens pot donar la

D

línia del Maresme en el punt que eltren salva la riera d’Argentona, entreMataró i Vilassar de Mar. Les fotos an-tigues indiquen que el pont del trenhavia estat allunyat de la costa. Elsque el van construir no eren uns in-sensats. Des de llavors el mar ha gua-nyat terreny, el terreny ha reculat i elpont que abans era terrestre ara ésmarítim. Si no penja sobre el mar pocn’hi falta. Des de dins del tren, en fatot l’efecte. Quan hi ha temporal de lle-vant, les ones hi passen per sobre i elminen per baix. Si la riera ve plena, elxoc aquàtic que té lloc sota el pont ésel de dos titans. He viatjat en aquestes

condicions moltes vegades. En una, elmaquinista va aturar el tren esperantque l’onada que havia vist venir de llu-ny reculés després d’haver impactat alpont i amb la rierada. Tot i la precau-ció, l’aigua ens va caure a sobre i elmón sencer va trontollar. Els viatgersens vam mirar aterrits. No fèiem capviatge aventurer, no havíem pagat perrebre ensurts. Era el vespre i veníemde treballar. L’endemà comptàvemtornar-hi. I si era divendres, que arano ho recordo, calculàvem passar elcap de setmana en família. Jo em vaigveure traient bombolles per la bocadins el vagó caigut a mar, enfonsat iinundat. Quan el tren va recobrar lamobilitat va semblar que en comptesde circular per un camí d’acer lliscantho féssim per una tartera. L’onada ha-via vingut carregada de pedres i pi-cons. Per aquest pont passen trens ca-da dos minuts, en un sentit o altre.Carreguen milers i milers de passat-gers, asseguts i drets. De temporals dellevant, n’hi ha tres o quatre a l’any.Diuen que inspeccionen la línia sovint.A Vacarisses ho havien fet dos diesabans.

“Els temporalsimpacten sobre elpont que salva lariera d’Argentona

Vuits i nous

El pont del trenManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 2018

L’estudi sobre l’estat de la cul-tura i les arts, que elabora

anualment el Consell Nacional de laCultura i les Arts (CoNCA), deixa cla-res unes quantes coses, però sobre-tot envia un missatge gens engres-cador, com és que la cultura, com lamajoria dels ciutadans, encara no hasuperat la crisi, i això s’ha traduït enun increment (d’un 10%) de la po-bresa cultural al nostre país. Hi hamassa gent que no llegeix mai(40%), que no va a concerts ni expo-sicions (60%), al cine (55%) o a capespectacle (73%), i es constata quela formació educativa i el nivell ad-quisitiu són factors determinantsper accedir a la cultura.

La radiografia és una eina útil perdetectar els problemes i dissenyarles polítiques públiques que puguinposar-hi remei. Per això es fa. El pro-blema és que sovint d’un informe alsegüent, les coses no semblen millo-rar substancialment i, per tant, nose’n veu del tot l’eficàcia. La bretxacultural que descriu l’informe és unfet, va a més i té unes causes defini-des. La conclusió òbvia és que calenpolítiques que facilitin l’accés a lacultura de totes les capes socials, i ai-xò passa per uns preus més assequi-bles i més formació cultural i artísticade bon començament a les escoles.

La consellera, Laura Borràs, afir-mava fa uns dies a El Punt Avui que elgovern creu en la cultura i que espe-ra reflectir-ho en els pressupostos,que fa massa temps que estan es-tancats per sota de l’1% que es con-sidera mínim, i encara més lluny del2% que es considera òptim. Són di-ners per fer democratitzar la culturai per fomentar la cohesió social; di-ners per potenciar la presència delcatalà al cinema, la música, la lectu-ra...; diners per al pla de lectura, el plade museus o els plans de teatre, mú-sica i arts visuals que el govern ja tédissenyats. Diners imprescindiblesque el govern de Quim Torra ha de ferl’esforç de garantir.

La bretxacultural

EDITORIAL

om que en vàries ocasionsaquests darrers anys m’he la-mentat que el republicanisme de

Pablo Iglesias em semblava més teòricque pràctic, i que d’alguna manera ellacabava fent també una certa genufle-xió davant la monarquia espanyola,avui no puc fer res més que rectificar irecomanar-los l’article que el secretarigeneral de Podemos signava ahir a ElPaís i que titulava amb la mateixa pre-gunta que jo he titulat avui el meu ar-ticle. “Espanya es va empassar l’hereude Franco a canvi de democràcia; il’hereu, a poc a poc, amb l’ajuda delsgrans mitjans de comunicació, es vafer estimar per amplis sectors de laciutadania”, analitza Iglesias en l’arti-cle. Sense oblidar-se’n del 23-F, el líderde Podemos s’acaba fent la preguntaque molts ja fa temps que ens la te-níem contestada: “Quaranta anys des-prés, segueix sent útil la monarquiaper a la democràcia?” I conclou que

C “Que Iglesiasdigui el que diu ésperquè sap que perprimer cop el paperdel rei a Espanyaestà en qüestió

no. “Que a cap d’Estat s’hi accedeixiper unes eleccions i no per fecundacióseria aprofundir en la democràcia”,afirma, i afegeix que la monarquia “jano és un símbol d’unitat”. I encaramés. Conclou: “Abandonar la crispaciói l’enfrontament entre els espanyolsrequereix deixar enrere els símbolsque divideixen. Una nova república se-

ria la millor garantia per a una Espa-nya unida.” Em sembla que és l’apostamés clara i contundent que li he sen-tit, a Iglesias. Un embat a l’Estat en to-ta regla. Iglesias, a qui com a molts devostès no li ha passat per alt que el CISja fa temps que no pregunta pel graud’acceptació de la monarquia, juga afer república. Espanyola, però repúbli-ca. Sap, suposo, que a Espanya per pri-mer cop la monarquia està en qüestió.No són només els seus 71 diputats.Són els catalans, els bascos... i la pre-gunta és, és clar, què passa amb els 85del PSOE? Iglesias engega aquest de-bat perquè sap que entre els votantsdel PSOE a hores d’ara ja hi ha unamajoria republicana. No serà menor,l’aposta d’Iglesias si la porta més enllàd’un article d’opinió. Per primer cop,aquesta pregunta de “Per a què ser-veix avui la monarquia?” ja no ens lafem només els catalans. Se la fa Espa-nya.

Per a què serveix la monarquia?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’antropòleg i novel·lista català, famós pels sis tí-tols que ha publicat amb La Campana i amb elsquals ha venut mig milió llarg d’exemplars nomésen català, presenta la novel·la Fungus, ambientadaals Pirineus i amb punts en comú amb les sevesLa pell freda i Pandora al Congo.

CONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR

Nova novel·la

El conseller, a partir d’ara candidat d’ERC a l’alcal-dia de Barcelona, ha reactivat en pocs mesos lapresència i l’acció exterior del govern després deltsunami del 155, que va arrasar el Diplocat i totesles delegacions, i malgrat els pals a les rodes delministre Borrell.

-+=

-+=

La persecució continuaMaria José Segarra

Refer la destrossaErnest Maragall

-+=

Albert Sánchez Piñol

L’anterior fiscal general, José Manuel Maza, va or-denar investigar els 700 alcaldes de l’AMI, que do-naven suport al referèndum de l’1-O, i l’actual fis-cal general manté la direcció i la velocitat i ha con-firmat que hi haurà querelles i que ja estan a punt.Mani qui mani, l’Estat va a pinyó fix.

FISCAL GENERAL DE L’ESTAT

ESCRIPTOR

De reüllAdela Genís

Embarassosperillosos

a polèmica entre l’actriu Aina Clotet i la també actriui directora Leticia Dolera per no haver donat el paper

protagonista d’una sèrie a Clotet a causa del seuembaràs ha desfermat les xarxes socials. Dona contradona, i a més, l’acció la protagonitza una destacada iferma feminista com és Dolera. Les veus contra elmoviment feminista –en un moment tan polaritzat coml’actual– tampoc s’han fet esperar a la barra de bar enquè en molts casos es converteix Twitter. El cas no deixade ser sorprenent perquè en el comunicat que va

publicar l’actriu afirma que estavadisposada a cedir el seu sou perpoder pagar el cost addicional quesuposés per a la producció la sevagestació. La desprotecció queencara pateixen les dones si volenser mares i els entrebancs quetroben en la seva carreraprofessional són evidents. Sí, és

cert que les dones treballen des de temps immemorials.També m’havien explicat que moltes parien entre elsoroll incessant dels telers de les fàbriques tèxtils enplena Revolució Industrial i al cap de poques horestornaven a la feina. Les que eren prou fortes. Ni baixa permaternitat ni feminisme que valgués. En ple segle XXIencara imperen els horaris de treball organitzats perhomes, en un món manat per homes, però en el qualtambé cauen les mateixes dones. Problema de sistema.I què hauria passat si Dolera hagués estat un director decinema? Aquí ho deixo.

L

El cas deClotetevidencia ladesproteccióque pateixenles dones

http://epa.cat/c/85c6b6

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Carmen Lamela aposta perquèl’alt tribunal assumeixi tota lacausa penal contral’independentisme. La fiscalias’oposa a unificar els processos.

10anys

20anys

En un sol mes, 12.000treballadors del sector del’automòbil, afectats de ple perla crisi. ERO per fer fora 3.000empleats de la indústria.

L’onada siberiana sorprènCatalunya amb el novembremés fred del segle. Elstermòmetres es recuperaranlleument a partir de dimarts.

Tots al Suprem Crisi en l’automoció Fred glacialTal diacomavui fa...

“La campanyaandalusa ajuda aentendre laindignació de mésdel 50% de lasocietat catalana

independentisme puja. És sabut.Ho saben els republicans. Ho saptota l’oligarquia política del Re-

ino de España. Com no ha de pujar, ambels esforços que hi dediquen en Casado ien Rivera. Atenent a les paraules dels polí-tics, que eixelebradament basen la cam-panya andalusa en Catalunya, s’entén elperquè de la indignació de més del 50% dela societat catalana. Com més ens ata-quen, com més volen denigrar-nos, mésganes tenim de fugir ben lluny d’aquestnúvol ple d’odi que ens envolta. Només caladonar-nos de què ha passat amb els co-muns. D’antuvi, eren els típics potser-sípotser-no. Doncs, en aquests moments,segurament només n’hauríem d’aïllarCoscubiela i la seva colla. Tots els altressón, com a mínim, sobiranistes. És a dir,que accepten un referèndum per comp-tar-nos: quants volem la República inde-pendent i quants romandre com a ciuta-dans del Reino de España.

ÉS UN ERROR que el full de ruta del procéssigui desconegut del tot, a causa dels diesque van des del 10 al 27 d’octubre del2017. Aquests 17 dies van significar sen-

L’ zillament si el nostre govern es llançava albuit o si anava cercant camins que fessingiragonses. La gran moguda secreta queintervenia xiuxiuejant a cau d’orella delpresident Puigdemont “fes eleccions”,“fes eleccions”... i cada cop més fort “nodeclaris la independència”, va estroncarun final feliç, de fet impossible pel dronque ja volava rabent: el 155. El procés pre-veia que, un cop fet el referèndum, es po-dria parlar amb l’Estat espanyol i arribar

als acords, impossibles fins aleshores:veure com s’organitzava la república,quins momentum seguia, com es posavena la taula els passius i els actius... L’inde-pendentisme estava disposat no sola-ment a assumir la part del crèdit exteriorpertanyent a Catalunya, sinó a participara la bossa comuna durant el temps neces-sari per no crear un daltabaix a España.Cert que, aquesta sola previsió, ja era unsomni d’una nit d’estiu. I ho fou. I potserho serà sempre.

I... SOM AQUÍ. Amb tot el nostre govern delJxSí, escollit el 27 de setembre del 2015,més dos pacifistes lluitadors, a les pre-sons. Tots en pes entre reixes o a l’exili.Mentrestant, ens fan trampes en els judi-cis. Sort en tenim de Ciudadanos i el PP.Ens insuflen força, cada dia, cada dia.Mentrestant... mentrestant, ens domi-nem les ganes d’alçar-nos pels carrers, lesvies i les fronteres... de disposar-nos a re-bre si cal. Però, com evocava avui Borrell ales Cortes, emulant Ciceró, i com he utilit-zat tantes vegades per les xarxes, Quous-que tandem abutere, Catilina, patientianostra? Fins quan n’abusaran?

Assumpció Cantalozella. Escriptora

Moltes gràcies, PP i CsTribuna

a nostàlgia és unsentiment que no

està taxat, així que noestà escrit enllocquan es pot inaugurarl’enyor. Aquí l’objecte

de nostàlgia és Els jocs florals de Can-prosa, l’obra teatral de Santiago Rusi-ñol dirigida per Jordi Prat i Coll que esva representar al TNC fins a l’11 de no-vembre. Sí, és cert, han passat nomésdotze dies des que va abaixar el teló ides que els últims espectadors de lafunció van abandonar el TNC ambl’ànima neta i les galtes engarrotadesde riure sense fi, però, com que no ténormes, la nostàlgia permet començara cridar des d’ara: que torni Canprosa!

Si el West End londinenc i Broadwaypoden aspirar a perpetuar La ratoneraals seus teatres anys i anys, no es potpermetre Catalunya consagrar Els jocsflorals de Canprosa a l’escena? És queestalviaria tantes respostes aquí i allà...Com són els catalans? Aneu a veurel’obra. Com riuen els catalans? Aneu aveure l’obra. “Per estimar Catalunya,cal riure.” La frase de Rusiñol del 1902continua sent el seu millor eslògan.Que els actors del repartiment perdo-nin la gosadia de voler-los encasellaren els seus papers anys i anys, però ésque és culpa seva! Qui pot oblidar Ro-sa Boladeras ferida d’intensitat fent depoetessa Floresta amb versos cursissorgits del pretès diàleg amb la lluna?Qui pot oblidar l’Albert Pérez fent delpoeta decadent August Coca i Poncemque recull premis arranjats amb unadignitat sobreactuada? Qui pot oblidarÀngels Gonyalons fent de la senyoraRamona que lluita per entronitzar lesbessones a qualsevol preu? Qui potoblidar Kathy i Yolanda Sey entonantLa Moreneta amb moviments de cul dereggaeton? Qui pot oblidar Jordi Llor-della fent de mossèn Pere Catarineu idisposat a castigar els feligresos llegintles seves rimes nefastes a missa? Quipot oblidar Jordi Coll com el periodistaRamon que denuncia la poesia buida?I sobretot: qui pot oblidar la gran AnnaMoliner i la seva brutal actuació fent deMaria i omplint de picardia el cançonercatalà amb la seva expressivitat sensefi? “Ja és prou gran Catalunya, ja ésprou just lo que defensa, perquè no espugui fer broma de totes les petitesesque tenen les causes nobles”, va deixarescrit Rusiñol el 1902. Per això, a puntde dir adeu al 2018, potser no hi ha resmés modern que recuperar Rusiñol i,pensant en els espectadors i en elsque no han pogut veure l’espectacle,elevar un crit: que torni Canprosa!

L

Full de rutaDavid Portabella

Que torniCanprosa!

No volem aquestsespectacles!!b Si la ciutadania vol veureespectacles pot anar al circ oal teatre; però, denuncio queles persones que volem infor-mar-nos per televisió o per rà-dio de l’evolució de la política,mirant o escoltant les notícies,ens haguem de trobar immer-ses en uns espectacles insò-lits, on els representants delsdiversos partits, escollits pelpoble, tant al Congrés de Di-putats com al Parlament, esbarallen i s’insulten d’una ma-nera descarada i desvergonyi-da. Tots els nostres represen-tants polítics tenen el dret il’obligació d’opinar com elssembli millor i d’argumentarles seves posicions: d’aquestsdebats poden sorgir llums a lanostra hora de votar; però en-cara que celebro que la presi-denta del Congrés hagi prohi-bit als diputats emprar elsqualificatius de “colpista” i de“feixista”, amb això no n’hi ha

prou; urgeix eliminar qualse-vol confrontació insolent ogrollera de persona a persona.I si els polítics es volen insultarque ho facin a porta tancada.Els televidents i els radioo-ients no en volem saber res,d’aquestes baralles. Ens fanmolt de mal. I resulten unavergonya pública!MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCHBarcelona

Un accident ques’hauria pogutevitarb Soc una ciutadana de Vaca-risses, el poble on dimarts esva produir l’accident de trenque va provocar un mort i uns50 ferits. Puc afirmar que, acausa de les últimes pluges,hem viscut diversos accidents,un dels quals va ser un des-preniment a la carretera quecomunica Vacarisses ambTerrassa, que va quedar com-pletament inutilitzable. Això vaprovocar col·lisions i, fins i tot,

un accident de cotxe. La veri-tat és que ens és molt difícilarribar a les ciutats que ensenvolten; disposem d’un trencada hora i un autobús cadadues hores; i ambdós serveiss’han vist completament afec-tats pel temporal. Ara, que elservei de tren ha demostratser, per tercera vegada en 10anys, molt insegur, i que haquedat anul·lat temporalment,com podem comunicar-nosamb les grans ciutats? Compodem fer vida normal i anar atreballar i estudiar fora del po-ble? Ho tenim complicat, i es-tem dolguts perquè fa tempsque demanem millores en laxarxa ferroviària, no tan solsen horaris sinó en les instal·la-cions: són estacions a l’airelliure, sense personal de Renfe,i hem de travessar per sobrede la via per canviar d’andana.Si us plau, Renfe, com a ciuta-dana de Vacarisses i usuàriade les vostres instal·lacions, usdemanaria que prenguéssiumesures perquè es milloressin

les condicions de les nostresestacions, i augmentéssiu laseguretat perquè no haguemde lamentar cap altre mort.Tot el meu suport a les vícti-mes i familiars de les víctimesdel tràgic accident.ELISABET VILA LÓPEZVacarisses (Vallès Occidental)

Pèrdua de drets

b La Constitució espanyolaens promet diversos drets, en-tre els quals hi ha: el dret al’habitatge, el dret a l’educaciói el dret a la sanitat. Podemparlar, actualment, que la tota-litat d’Espanya pot gaudir deldret a l’habitatge? Des del’inici de la crisi econòmica, elnombre de persones sensellar ha augmentat un 56% aBarcelona arribant, el 2017, auna xifra de 1.026 persones.Ja hem perdut el primer dret.Quant temps tardarem a per-dre els altres dos?IRENE SALA MOYÁBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Califòrnia hantingut foc; al Baix

Empordà, pluja. Jotambé vaig anar a veu-re el Daró, el riu delmeu poble, i vaig fer

anar la càmera del mòbil, mentre lagent que tenia a prop feia també foto-grafies i comentava tot el que veia. M’hivaig afegir. No es pot ser de poble senseser del poble. Semblava que l’aigua s’hohagués d’emportar tot. Com que no hiha tantes llevantades com diuen que hihavia abans, de moment l’aigua ja s’haendut algunes paraules. És per això quela gent que tenia a la vora diu que habaixat el Daró i no que hi ha hagut unadaronada; que pateix perquè hi hagiuna inundació, i no un enaigat; que diuque a casa seva hi ha goteres, i no dego-ters. Morts els últims pagesos de mat-xo, carro, fanga, xapo i podall, ja ningúno diu paraules com reixort, ullal o ai-guamoix. Els rius ja no van de gom agom, sinó de banda a banda. L’aigua jano regolfa. Les fonts ja no s’estronquen.Hi ha massa gorgues que s’han eixugat.Els rius es desborden i no es trenquen. Isi hi ha algú que encara diu tot això,temps al temps, aquestes paraules s’es-vairan tan de pressa com l’aigua que hadut el Daró aquests dies. O tal com deiaaquell replicant de Blade Runner, “esperdran en el temps com llàgrimes en lapluja”. Sí, en el món líquid d’avui tot se’nva aigua avall, llevat de la Constitució,de la monarquia, d’en Pepe Borrell i dela crosta eterna d’Espanya. I, com que lagent ho sabem, deu ser per això que elsmés atrevits s’afanyen a navegar ambcaiacs, planxes de surf, taulons o bar-ques aprofitant que hi ha aigua. Convéno deixar escapar el moment, no fer casdel que diu la gent moderada o gran,encara que tot sovint sigui la mateixacosa. Si hi hagués neu, traurien els es-quís. Si hi hagués foc, l’encerclarien. Sifes vent, arrencarien el vol. Si hi haguésurnes, votarien.

A

De set en setXavier Cortadellas

Pluja

Theresa May, PRIMERA MINISTRA DEL REGNE UNIT

“Protegirem la sobirania britànica de Gibraltar”La frase del dia

“Deixem que elgovern gestioni eldia a dia i exigim alParlament i alspartits polítics quetirin endavant ambel Procés

s molt difícil decidir quin full de ru-ta toca ara quan estem a les portesdel judici als nostres presos polí-

tics i mentre continuem tenint políticsa l’exili. I no ajuda, precisament, i és deltot intolerable els estira-i-arronsa queúltimament estan protagonitzant lesforces polítiques sobiranistes, al quehem d’afegir la falta de coordinació id’estratègia conjunta d’aquests ambels representants de la societat civil.S’ha perdut la unitat estratègica que enmoments clau del Procés ens havia fetpossible avançar.

DAVANT D’AQUESTA DELICADA situaciócaldria d’entrada no repetir errors delpassat. Tot el contrari, n’hauríemd’aprendre i actuar en conseqüència.Caldria prioritzar, per tant, pel que fa aqualsevol decisió estratègica queaquesta tingui un clar sentit d’estat, jaque hem d’assumir, una vegada per to-tes, que l’Estat espanyol existeix. Nosón uns aficionats i tenen, més quemai, tots els seus aparells i estructurestreballant per defensar la unitat terri-torial i nacional de l’Estat i posar fi desoca-rel al Procés. Hem de ser cons-cients, també, que existeix un naciona-lisme d’estat consolidat com una castaque impregna totes les estructures i es-taments d’aquest: l’administració cen-tral, el poder judicial, la seguretat, ladefensa, el poder econòmic, etc. No re-presenten tot el poble espanyol però síla seva classe dirigent, que només pre-gona una estratègia, la de l’assimilaciónacional, i descarta qualsevol intent oiniciativa de fer possible la idea d’unaEspanya realment plurinacional. Unestat que alhora impedeix qualsevol al-ternativa a aquesta Espanya del “Todopor la Patria” i ens nega el dret d’auto-determinació.

HEM DE SER CAPAÇOS, per tant, de fer ca-tarsi. És evident que s’han comès er-rors. Un dels més greus va ser actuar

Éamb una certa irresponsabilitat en re-lació amb la creació de les estructuresd’estat. No pel que fa a la cúpula diri-gent, sinó més aviat pel que fa al segon itercer nivell de presa de decisions, queen el moment clau van actuar irrespon-sablement i fins tot diria que amb certaincompetència. I el més greu de tot ple-gat, que aquests hi continuen sentmentre que els seus caps ho estan pa-gant amb la presó o l’exili.

AIXÍ DONCS, ARA ÉS EL MOMENT de reela-borar la unitat estratègica perduda decara a afrontar el judici als nostres pa-triotes presos polítics i aconseguir revi-talitzar el Procés per tal de preparar elsegon assalt cap a la República catala-na. A tot això, hem d’afegir-hi la dificul-tat d’acció que representa el fat que,molt probablement, en els propers me-sos haurem d’afrontar diversos proces-sos electorals. Per això, hem de posar fia tot tipus d’enfrontaments interns i

deixar de reclamar com la gran soluciómàgica la creació d’una força políticaindependentista única que ens ha deconduir, guiats per un messies, cap a laindependència. La força del sobiranis-me català rau, a diferència d’Escòcia iel Quebec, en la seva pluralitat, que lafa sumar. Sumem, doncs, espais polí-tics i treballem per arribar a aquellelectorat que ens permeti eixamplar labase entre els sectors de centredretahereus del pujolisme i entre els comunssobiranistes. Traiem profit de la partmés positiva del Procés, que és que mésde dos milions de catalans hagin des-connectat del projecte espanyol.Aquests són uns fonaments indestruc-tibles.

TOT I AIXÒ, EM REAFIRMO que també éscabdal governar el dia a dia. Ser capa-ços de tirar endavant el país amb elsminsos recursos de què disposem. Laimatge de la trobada del vicepresidentAragonès i els exconsellers d’EconomiaAndreu Mas-Colell i Antoni Castells, i elmissatge que en va sortir de la trobada:“Cal enfortir el dia de l’economia cata-lana”, ens ha de marcar el camí a se-guir. Hem de ser capaços, també, de re-vertir les retallades en els nostres ser-veis bàsics i ens els salaris de la funciópública per tal de mantenir l’estat delbenestar, així com de blindar el nostremodel de sanitat, educació, seguretat,mitjans de comunicació, etc. que ambmolts d’esforços hem aconseguit cons-truir.

EN RESUM, DEIXEM que el govern gestioniel dia a dia i exigim al Parlament i alspartits polítics que tirin endavant ambel Procés, tot assumint que en podenpatir les conseqüències, però que peraixò van ser escollits. I això s’aconse-guirà negociant amb l’Estat i aconsegu-int mantenir la internacionalitzaciódel Procés. I tot plegat ho hem de fersense fer ni un pas enrere.

Miquel Sellarès. Periodista

‘Reset’ i catarsiTribuna

La fiscal general de l’Estatno ha ordenat donar carpe-tada a les diligències d’in-vestigació contra els alcal-des que van donar suportal referèndum d’autode-terminació, com tampocva frenar l’acusació més ra-dical de rebel·lió contra elsindependentistes catalansen el Suprem. En vigílies del’1-O, el difunt fiscal gene-ral Manuel Maza va orde-nar investigar els 712 al-caldes que donaven suporta la votació, i encara ara hiha obertes un centenar dediligències. En la seva pri-mera visita a Catalunya,María José Segarra va as-segurar ahir que la majoriad’aquestes diligències es-tan “ultimades” i que “enbreu es decidirà si judicia-litzar-les o ordenar el seuarxivament”. Tot i la pru-dència de Segarra, a la fis-calia de la demarcació deBarcelona ja hi ha un parellde querelles al forn, en es-pera del vistiplau dels su-periors jeràrquics. I aratambé es preveu un dego-teig d’arxivaments, segonsfonts pròximes a la fiscalia.

D’altra banda, el Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) ha des-estimat el recurs del partitd’ultradreta VOX contral’arxivament de la querellaque va presentar contra elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, a qui acu-sa d’un delicte d’odi i tam-bé d’un delicte de conspira-ció a la rebel·lió. “En dretpenal, no hi caben causescom a prevenció, calen in-dicis, i no n’hi ha prou ambla inflamada retòrica del

president Torra”, afirmaen la resolució la magistra-da Maria Eugènia Alegret. Iel recurs perquè s’admetésla querella contra el presi-dent i membres de la mesadel Parlament tampoc haprosperat.

Segarra –acompanyadadel fiscal en cap de la Secre-taria Tècnica, FernandoRodríguez Rey, que finsara era el fiscal del serveid’Estrangeria a Barcelo-na– va visitar primer el fis-cal superior de Catalunya,Francisco Bañeres, i el seuequip, i plegats van anar ala fiscalia de Barcelona, onvan ser rebuts per la fiscalen cap, Concepción Talón,i la degana dels jutjats deBarcelona, Mercè Caso, ala Ciutat de la Justícia. Enuna atenció ràpida i a peudret als mitjans de comu-nicació, la fiscal general del’Estat no va voler donardetalls de les imminentsquerelles i dels arxiva-ments de les causes ober-tes contra els alcaldes (se-gurament per respectarque la responsabilitat ésdels de Catalunya), tot ique va admetre que és undels temes que es van trac-tar en les reunions d’ahir.Va insistir que “la fiscaliatreballa amb unitat de cri-teri però no fa causes gene-rals, i s’analitzen les con-ductes personals”. Inicial-ment, les fiscalies del terri-tori català van citar a de-clarar batlles per les decla-racions de suport a l’1-Oque aprovaven en els seusplens. En veure que erendeclaracions polítiques ino executives, l’estiu pas-sat es va centrar la investi-gació en si els alcaldes i al-caldesses havien cedit lo-

cals municipals per dur aterme el referèndum del’1-O, una acció que podriaconstituir un delicte dedesobediència al TribunalConstitucional (TC), que elva suspendre, i fins i tot undelicte de malversació defons públics, que implicapenes de presó.

El cas de l’alcalde de Mo-llerussa i diputat de JxCat,Marc Solsona, que va ser elprimer a anar a declarar ala fiscalia superior, ha es-tat també el primer arxiva-ment per l’1-O, acordatl’octubre passat. En la re-solució, el fiscal JoaquimPérez de Gregorio afirmaque és clar que el batlle vacol·laborar i va donar su-port perquè al seu munici-pi se celebrés l’1-O, peròque en l’únic dels tres lo-cals que era públic i es vavotar, l’escola de música, elseu director va dir als Mos-sos que no sabia qui l’haviaobert per a la votació. Pertot això, Pérez de Gregoriodictava l’arxivament en nopoder fonamentar unaacusació amb “suposicionsi presumpcions”.

Al matí, la fiscal generalde l’Estat també es va re-unir amb el president delTribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC),Jesús María Barrientos, alPalau de Justícia. Precisa-ment, consultada sobre larenúncia del magistratManuel Marchena a presi-dir el Consell General delPoder Judicial (CGPJ), Se-garra va afirmar que ésuna decisió que li sembla“oportuna” i va apostar per“altres formes de selecció”dels membres del CGPJque contribueixin a refor-çar la imatge d’indepen-

dència de la justícia a l’Es-tat espanyol.

Petició de llibertatL’Organització MundialContra la Tortura va de-manar ahir nit en un co-municat l’alliberament deJordi Cuixart i Jordi Sàn-chez. En una carta obertaque dirigeixen a PedroSánchez i a Segarra, es re-clamava “la fi de la presópreventiva arbitrària” deCuixart i incideix en lapreocupació per la presópreventiva de Sànchez.L’organització se suma,d’aquesta manera, a la pe-tició que ja va fer AmnistiaInternacional per la lliber-tat dels presos. ■

ALCALDES La fiscal general de l’Estat anuncia, en la sevaprimera visita a Catalunya, que les investigacions als batllespel suport al referèndum estan “ultimades” CASOS Delcentenar d’investigats, la fiscalia estudia presentar querelles,com ara a la demarcació de Barcelona PREC L’OrganitzacióMundial Contra la Tortura vol la llibertat de Sànchez i Cuixart

La fiscalia mantéel setge

Mayte PiulachsBARCELONA

“Les lesions objectivades sónconseqüència d’un trauma-tisme directe molt intens so-bre el globus ocular dret, perla qual cosa estableix una re-lació de causalitat positivaamb el mecanisme de pro-ducció referit pel lesionat.Creiem que les lesions sóncompatibles amb un impactea gran velocitat, probable-ment per una pilota de goma.”És la conclusió que els metgesforenses sostenen en relacióamb la ferida patida per RogerEspañol, als voltants de l’esco-la Ramon Rull l’1-O, i que es vapresentar ahir al jutjat de Bar-

celona.L’advocada d’Español, Ana-

ïs Franquesa, va afirmar queamb aquest informe no es po-drà posar més en dubte queva ser ferit per un escopeter,com qüestionava un advocatdels agents. Ahir van declararquatre escopeters més com ainvestigats i avui ho faran elsseus superiors. La penalistaLaia Serra, que és a l’equip del’acusació popular de l’Ajunta-ment de Barcelona, va desta-car que les declaracions delsagents no quadren amb el quees veu als vídeos,i no complei-xen la circular del 2013.

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra,amb el fiscal superior de Catalunya, FranciscoBañeres; la fiscal en cap de Barcelona, ConcepciónTalón, i la degana dels jutjats Mercè Caso, a la Ciutatde la Justícia de Barcelona, ahir ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Compatible” amb pilota de goma

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 20186 |

AmnistiaInternacionalconclou que laconeixença es donaen el 67% de casos

El diputat d’ERCdemana al ministreque es disculpidesprés que fins itot el PSOE ho nega

L’escopinadade Salvadora Borrell nova existir

Agressorssexualsconeguts perles víctimesNacional

e per l’1-O

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

L’hora de la culturaL’APUNT base d’incendiar el debat polític. Davant l’argumentari

de Ciutadans només es pot reaccionar d’una manera;amb més llaços grocs al carrer, que vol dir amb cultu-ra. Un dia potser entendran que això del groc no ésdesafiament sinó l’essència d’un poble expressada enel combat pacífic i la defensa de la raó. És, al cap i a lafi, senya d’identitat i, per tant, expressió de cultura.Jordi Panyella

Ciutadans sap que el 21 de desembre passat va acon-seguir mobilitzar un gran electorat a base d’excitar-loamb el fantasma de la fi del món de la independènciade Catalunya. En els seus càlculs hi ha la possibilitatque el precari equilibri dels sobiranistes porti a unesnoves eleccions més d’hora que no pas tard i, en con-seqüència, busquen mantenir l’excitació electoral a

3073

59-1

1987

01L

El funcionament de lessetmanes al Congrés fixaque un punt que es debatdimecres sovint no es votafins al final del ple de di-jous, i això va fer que ahirla protagonista del dia, laministra Dolores Delgado,ni tan sols veiés la seva re-provació perquè no era a lacambra en no ser diputadadel PSOE i no tenir vot. Toti l’anomalia de censurar

una absent, el Congrés vaaprovar la que és la tercerareprovació de la titular deJustícia des del juny –duesa la cambra baixa i entre-mig una altra al Senat–gràcies al vot a favor del PPi Ciutadans (167) i a l’abs-tenció clau d’ERC i Bildu(11) i el vot en contra delPSOE, Units Podem, elPDeCAT i el PNB (162).

La tercera censura a lagestió de Delgado arribaval’endemà del divorci judi-cial entre el PSOE i el PP

que perpetuarà CarlosLesmes com a presidentdel Tribunal Suprem enfuncions sine die per la no

renovació del CGPJ –l’òr-gan de govern dels jutges–i de ser destituït l’advocatde l’estat de l’1-O Edmun-do Bal, l’últim que defensa-va la rebel·lió violenta i queno va voler firmar l’acusa-ció de sedició de la supe-rior Consuelo Castro per-què li sembla insuficient.

La moció que va infligirun nou càstig a Delgado ve-nia firmada pel PP, que enun argumentari intern or-dena atacar la ministraper tapar l’escàndol delwhatsapp del senador i ex-cap de la policia IgnacioCosidó en què es vanta decontrolar el judici de l’1-O“pel darrere” gràcies a unjutge afí, Manuel Marche-na, que ha renunciat a pre-sidir el Suprem. “Què mésha de passar perquè Sán-chez destitueixi una mi-nistra reprovada al Con-grés, al Senat i al Congrésde nou? Cap ministre ha-via estat reprovat mai tanten tan poc temps!”, exigiaDolors Montserrat, porta-veu del PP al Congrés.Montserrat va acusar elgovern “indigne” de Sán-chez de provar “com d’age-nollats estan davant l’in-dependentisme” pel fet dedestituir Bal. Qui sorpre-nia era Albert Rivera, queal matí exigia citar Delga-do a explicar-se al Congrésper haver “purgat” un Balque “feia el treball bé”, pe-rò refusava votar reprova-cions perquè “no es pot re-provar Delgado més cops iha de dimitir” i, hores méstard, votava la reprovacióoferta pel PP. ■

aEl sí del PP i Cs i l’abstenció d’ERC clava la tercera censuraa la ministra de Justícia en sis mesos a Rivera se’n desdiu

Delgado, reprovadaaltre cop al Congrés

David PortabellaMADRID

La ministra Dolores Delgado rebia ahir la segona reprovació del Congrés ■ JAVIER LIZÓN / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Destituir l’advocatde l’estat de l’1-Oprova comd’agenollats estandavantl’independentisme”Dolors MontserratPORTAVEU DEL PP AL CONGRÉS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

1371

79-1

1977

42L

l debat parlamentari a lacambra catalana fa setma-nes que es desenvolupa en-cotillat entre els límits que

marca el dret a la llibertat d’expres-sió i la prohibició de les desqualifi-cacions personals. L’ús d’insultscom ara racista, supremacista onazi s’han anat intensificant i hantenyit alguns discursos polítics alsquals des de la presidència del Par-lament s’ha decidit posar fre.

En la darrera sessió plenària,una expressió desafortunada delpresident Quim Torra al presidentdel grup del PSC, Miquel Iceta, vaacabar per provocar una reunió ur-gent dels grups amb el presidentRoger Torrent. Posar fi a les des-qualificacions va ser l’acord unàni-me d’aquella jornada, alhora queTorrent avançava que retiraria laparaula als diputats que traspas-sessin una línia vermella entre ladesqualificació i la llibertat d’ex-pressió.

Però ahir, dues setmanes des-prés de la trobada, i en una novasessió plenària, les intervencions ala cambra catalana van tornar adesenvolupar-se sota un jou invisi-ble que posa en risc el debat parla-mentari. Si dimecres a la tarda erael president Quim Torra qui dema-nava al president de la cambra,Roger Torrent, que vetllés pel to deles intervencions durant el debatsobre l’informe del Síndic de Greu-ges, en què, segons el cap de l’ex-ecutiu s’havia vorejat la desqualifi-cació quan es va titllar de “traïdor”Puigdemont, la sessió d’ahir al matíes va iniciar de nou marcada peltint d’algunes intervencions que

E

van propiciar de nou un estira-i-ar-ronsa entre els grups que amagaamb deixar un hemicicle de discur-sos neutres.

L’espurna es va encendre ahirarran de la intervenció del diputatde Ciutadans Ignacio Martín Blan-co, que va fer ús de la frase “bèstiestarades amb forma humana”, escri-ta pel president de la Generalitat,Quim Torra, en un dels seus arti-cles d’opinió anteriors a la seva eta-pa com a polític, per interpel·lar elgovern. Torrent va intervenir-hiper recordar al diputat de la forma-ció taronja el compromís amb el co-di de conducta i demanar-li “res-pecte”. Tanmateix, l’advertiment

de Torrent va provocar la queixa dela resta de grups de l’oposició, queacusaven Torrent d’actuar amb ex-cés de zel i alhora li reclamaven queconcretés quina infracció havia co-mès Martín Blanco. “Ho sap perfec-tament”, replicava Torrent, queconsiderava que el diputat taronjahavia arribat al “límit de les desqua-lificacions i dels insults”. Represen-tants del PSC, els comuns i el PPtambé van instar Torrent a aclarirquin “insult o desqualificació” s’ha-via abocat a l’hemicicle i quina ha-via estat la “incorrecció”, per saberexactament les situacions que caliaevitar en el futur. Martín Blanco esva defensar argumentant que no

havia insultat el president de la Ge-neralitat, sinó que s’havia limitat allegir “textualment una cita” seva,una interpretació que també va sercompartida per la resta de partitsde l’oposició, que veuen en els arti-cles de Torra la millor arma llancí-vola del mandat. Conscient d’això,Torrent es mostrava convençutque es farà “tot el possible” percomplir l’acord al qual van arribarels grups la setmana passada, tot ique poques hores després, i en undebat sobre la situació dels presospolítics a les presons ERC acusésCiutadans de mentir i la formaciótaronja reclamés l’empara del pre-sident Torrent. ■

Insult o llibertat d’expressióEmma AnsolaBARCELONA

XOC · El president del Parlament torna a cridar a l’ordre Cs per l’ús de desqualificacions i l’oposició hi veu un excés de zel deTorrent FET · Torra havia reclamat el dia abans la mediació de Torrent quan es va titllar l’expresident Puigdemont de “traïdor”

3vegades va haverd’intervenir el presi-dent del Parlament,Roger Torrent, durantaquest darrer ple perreclamar als diputatsque evitin l’ús de des-qualificacions en el de-bat parlamentari.

El president del Parlament, Roger Torrent, ahir a l’hemicicle abans de començar la segona sessió del ple ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1854

92-1

1962

21Q

Gestos d’acostament delspartits del govern als co-muns i el PSC en la vigíliade la negociació del pres-supost. Després que el pre-sident, Quim Torra, ja s’hiobrís la vigília, JxCat i ERCvan exhibir ahir la sevadisposició a parlar de la re-forma fiscal que se’ls recla-ma per avalar els comptesdel 2019, i van votar a fa-vor d’una esmena dels co-muns, incorporada en unamoció de la CUP a la tarda,que insta el govern a in-cloure en la llei de mesuresfiscals i financeres de l’anyvinent les modificacionsque calgui per augmentarla progressivitat en la re-captació de l’impost desuccessions i l’IRPF, i l’im-puls de mesures de fiscali-tat ambiental. La mocióentronca amb la del PSC almatí, aprovada amb l’abs-tenció de JxCat i ERC, queinsta a incloure en aques-ta llei una proposta de re-

forma de l’IRPF perquè es-devingui “més just i mésprogressiu, especialmentamb les rendes més altes”.

També amb l’abstenciódels grups del govern, dinsla moció es va aprovar quees presenti una “reformafiscal verda” el 2019 i quees redueixin els beneficisfiscals “clarament regres-sius” que deriven de la nor-mativa catalana, per laqual cosa es presentarà unestudi al Parlament sobreel seu impacte en els prò-xims tres mesos. Segonsfonts de JxCat i ERC, defet, aquest estudi ja s’hacomençat a redactar, i hiveuen marge a partir

d’aquí perquè admetenque l’acumulació de boni-ficacions i exempcionsprovoca sovint que les ren-des altes i els grans capi-tals acabin pagant menysen proporció que les clas-ses mitjanes. Després queel PSC recriminés que laconselleria defensava el2016 augmentar l’IRFP ales rendes altes i abaixar-lo a les baixes, tant ERCcom JxCat van justificarles abstencions per no lli-gar-se abans d’entrar en lanegociació, i es van mos-trar disposats a parlar-netant ara des del governcom després en el tràmitparlamentari, si el text su-pera el debat a la totalitat.

Conjuració per les paguesTambé amb l’abstenció deJxCat i ERC, que no hi vanvoler donar l’esquena, esva aprovar el punt introdu-ït per CatECP a la moció dela CUP que insta el governa tornar entre el 2019 i el2020 la totalitat de les pa-gues extres als funcionaris

corresponents al 2013 i2014, tal com preveial’acord inicial amb ells el2017, i que els comuns hanposat com a condició sinequa non per aprovar elpressupost. En aquest cas,els grups de govern, tot imostrar-s’hi escèptics, ja

havien votat al matí a favordels punts de la moció delPSC que insten a donar-lisuport en les mesures alCongrés per mirar de rela-xar els límits de dèficit i elsostre de despesa, però acanvi també van demanarals socialistes que facilitin

la derogació de la disposi-ció addicional 41 de l’últi-ma llei de pressupostos del’Estat, que impedeix en lapràctica que el govern ca-talà pugui dedicar ara mésdiners al retorn d’aquestespagues.

Amb el vot en contra deJxCat i ERC, el Parlamenttambé va aprovar que en eltermini de sis mesos espresenti un nou pla de pre-venció i reducció del fraufiscal per al període 2019-2022, i que durant el pri-mer trimestre de l’any vi-nent es presenti l’avalua-ció de l’anterior. Tambécontra la seva voluntat, elgovern haurà de desplegarel 2019 iniciatives legislati-ves per finançar el sistemade transport públic. ■

JxCat i ERCaccepten parlard’apujar l’IRPF ales rendes altes

Òscar PalauBARCELONA

a Fan gestos als comuns i el PSC en votar per l’augment de laprogressivitat del sistema fiscal a Estudiaran com reduirbonificacions i es conjuren per trobar com tornar pagues

Magda Casamitjana va viureahir l’últim ple com a diputadad’ERC ja que plega per inte-grar-se al Departament de Sa-lut, en concret com a respon-sable d’un programa específicde salut mental d’alta comple-xitat que el govern va crear di-marts passat. Casamitjana esva poder acomiadar ahir a la

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Volen una reformafiscal simbòlica? Sivolen pressupostos, ohi anem seriosamento no ens busquin”David CidDIPUTAT DELS COMUNS

El vicepresident, Pere Aragonès, i el president, Quim Torra, durant el ple d’ahir ■ Q.G. / EFE

tarda de tots els grups, justdesprés de defensar des delfaristol una moció sobre elcol·lapse dels jutjats especia-litzats en clàusules sòl. A Ca-samitjana la rellevarà JordiOrobitg, que com a diputat deJxSí va ser un dels ponents dela llei de transitorietat en la le-gislatura anterior.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Casamitjana deixa l’escó a Orobitg

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

1787

62-1

1988

49Q

DAVID BRUGUÉ

MALEÏDA HEMEROTECAAVUI FA UN ANY 23 de novembre del 2017

La bilateralitats’imposa a ERC iel PDeCAT

amenaça de no aixecarla suspensió de l’autono-mia imposada a travésdel 155. ■ FOTO: A. PUIG

L’ANC i Òmnium fan unacrida a Brussel·lesLes entitats indepen-dentistes insten Euro-pa a no abandonar Ca-talunya i a defensar “elsvalors fundacionals dela UE”. Fan una crida ala participació en lamarxa que s’ha convo-cat a Brussel·les per

ENRICMILLODELEGAT DELGOVERN DEL PPA CATALUNYA

“El que hem fetels darrers 40 anysés una votaciólegal, no la de l’1-O”

ANNAGABRIELEXDIPUTADA DELA CUP

“Hi ha ciutadansmaltractats peralguns que ara elsprometenrepública”

tretze dies més tard,per a la qual ja s’han no-liejat vols i autobusos.La idea d’aquesta mobi-lització és “mostrar aEuropa com són les nos-tres manifestacionsfestives i pacífiques”,segons els convocants.

Els dos partits priorit-zen la recuperació de laGeneralitat i es refer-men en el diàleg i a avan-çar a partir d’una nego-ciació bilateral amb l’Es-tat espanyol després del21-D. L’objectiu és re-calcular els tempos i re-adequar-los a la realitatpolítica. Els dos partitsprioritzen la recupera-ció institucional, en unmoment en què Madrid

a gairebé tres mesos que,diàriament, un grup de per-sones es concentra a les por-tes de l’església de Sant Pau

de Tarragona per reclamar la lli-bertat dels presos polítics. El llocescollit no és casual: la parròquiaés just a davant de les portes del’Audiència Provincial i dels jutjatsde Tarragona, un edifici on, tam-bé, hi ha la seu de la fiscalia. S’hipassen tot el matí, però mai hi hahagut cap queixa perquè l’acciómés reivindicativa que fan és pocsorollosa: la manera que tenen deprotestar contra la repressió ésmantenint un silenci total. Mai capqueixa, fins ahir. El fet que la poli-cia espanyola triés la parròquia deSant Pau per dur-hi a terme la ce-rimònia en honor del seu patró vagenerar tensió entre el cos policial,que té la caserna a pocs metres del’església, i els manifestants, quehavien rebut ordres de deixar elpas franc perquè els policies po-guessin anar a missa.

Els habituals a la “concentraciódel silenci” ja havien deixat clara laseva voluntat de plantar-se, comfan cada dia, a les portes de l’edificijudicial. “Ho hem fet durant 86dies seguits”, explicava ahir Car-men Rossell, abans d’afegir queella s’hi deixa caure “una estonacada dia”.

Les demandes de la policia espa-nyola per aconseguir tenir el car-rer net de manifestants durant la

F

missa va generar un efecte rebot:més de 200 persones es van aple-gar a les portes de l’església.

Només un fort dispositiu delsMossos d’Esquadra, desplegats a lazona des de primera hora del matí,va aconseguir evitar que els con-centrats accedissin al centre deculte. Un dels manifestants, LluísPastrana, s’ho va manegar per po-der arribar fins a dins del temple,brandant un cartell per la llibertatdels presos. Un cop dins de l’esglé-sia va ser conduït pels policies capa una sala annexa; “m’hi han ar-rossegat”, assegurava.

A la porta, envoltats per un acla-parador silenci, un reguitzell decomandaments policials, de la

Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil iels Mossos d’Esquadra, feien tornsper quadrar-se davant del comissa-ri provincial de la policia espanyolaa Tarragona, Carlos Yubero, i delsubdelegat del govern espanyol,Joan Sabaté.

Mentrestant, els agents de la po-licia, molts d’ells en actiu i vestitsamb l’uniforme reglamentari, ar-ma inclosa, desfilaven davant delsmanifestants. Només alguns critspuntuals reclamant la llibertatdels presos va esquerdar el silenci.

Després de la missa, i durant elseu parlament, el comissari Yube-ro va agrair públicament als Mos-sos la seva col·laboració amb el dis-positiu de seguretat. ■

Silenci irreverenten la missa policial

Marc RoviraTARRAGONA

TARRAGONA · La crida de suport als presos polítics marca la diada de la policiaespanyola CONTROL · Un fort dispositiu dels Mossos protegeix l’església

Els Mossos d’Esquadra es van desplegar al voltant de l’església per deixar vialliure als agents de la policia espanyola que anaven a missa ■ R.SEGURA / ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 201816 | Nacional |

1972

90-1

1978

08Q

Sense sorpreses. AlfredBosch prendrà possessióaquest matí del càrrec deconseller d’Acció Exte-rior, Relacions Institucio-nals i Transparència ensubstitució d’Ernest Ma-ragall, que plega per dedi-car-se a la seva candidatu-ra a l’alcaldia de Barcelonaper ERC. El president,Quim Torra, en va signarel nomenament ahir almigdia al Parlament.Bosch ha estat regidor ipresident del grup munici-pal d’ERC a l’Ajuntamentde la capital entre el 2015 iel 2018 i cap de files repu-

blicà al Congrés entre el2011 i el 2014. “Afrontoaquest repte amb el mà-xim respecte i il·lusió. Sen-sació d’interinatge per unlloc que hauria d’ocuparRaül Romeva”, va piularBosch per recordar el con-seller empresonat. ■

Torra nomena Boscha Acció Exterior ensubstitució de Maragall

Emili BellaBARCELONA

a El nou consellerpren possessió avuiamb “sensaciód’interinatge”

Torra signa el nomenamentde Bosch ■ EL PUNT AVUI

El Parlament va instarahir el govern que exigeixia l’Estat l’aturada de l’en-viament d’armes a l’AràbiaSaudita perquè acabensent utilitzades a la guerradel Iemen. Ho va fer ahiramb la majoria de vots enuna moció en què es vanabstenir Cs i el PSC i el PPhi va votar en contra. Enun debat previ a El PuntAvui Televisió, el diputatd’ERC i impulsor de la mo-ció, Ruben Wagensberg,va denunciar que la políti-ca d’armament de l’Estats’ha accelerat els darrersanys fins al punt que ja ésel setè exportador mun-dial. El diputat també va

denunciar que les actes del’organisme estatal que au-toritza els contractes sónsecretes, un extrem que lamembre del Centre Delàsd’Estudis per la Pau, TicaFont, recorda que no ocor-

re, per exemple, als EstatsUnits. Font afirma que hiha “proves fefaents” quellançagranades i granadesd’origen espanyol s’hanusat al Iemen i que cincfragates venudes darrera-

ment “faran un blocatgemarítim d’aliments i medi-caments al sud del país”.Font demana al govern delPSOE la valentia per can-viar de política que ha tin-gut Merkel a Alemanya. ■

RedaccióBARCELONA

El Parlament s’oposa a lavenda d’armes als sauditesa La cambra vol exigir a l’Estat que aturi els enviaments a Denuncien en undebat a El Punt Avui TV que s’ha usat armament espanyol a la guerra del Iemen

Wagensberg i Font, ahir, durant el debat a El Punt Avui TV ■ LLUÍS ARCAL

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 2018

1190

01-1

1993

37Q

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERF. AFECTADES m2

FINC TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUBPARCEL·LA SUP. SUP. SUP. QUALIFIC. EXPROP. EXPROP. OCUP. TEMPORAL URBANÍST.

VIALS (M2) SERVEIS (M2) VIALS (M2)

El titular o titulars dels referits béns i drets podran concórrer personalment, proveïts del seu DNI, o representats per persones degudament autoritza-des amb poder suficient a l’efecte. Així mateix, hauran d’aportar els documents acreditatius en dret de la vigència actual de la seva titularitat sobreels béns i drets afectats.

Talment, es fa saber que si bé l’acte tindrà lloc a l’ajuntament corresponent, això no impedeix la possibilitat de desplaçar-se a la finca afectada en elcas de ser necessari, i procedir així a l’aixecament de l’acta d’ocupació, podent l’afectat fer-se acompanyar de perit i notari.

Francesc Bartoll Huerta

El secretari delegat

Barcelona, 6 de novembre de 2018

Àrea de Territori i SostenibilitatServei Jurídico-administratiuExt. 37447

ANUNCIConvocatòria per a l’aixecament de les Actes d’ocupació en relació amb l’expedient d’expropiació forçosa per procediment d’urgència dels béns idrets necessaris per a l’execució de les obres del Projecte constructiu “Itinerari de vianants a la carretera-1413B entre el C/ Vinaròs de Centellesi el pont del riu Congost a Balenyà. TTMM Centelles i Balenyà”, pel proper dia 29 de novembre de 2018, de 10:00 a 12:00 hores a l’ajuntamentde Centelles i de 12:00 a 14:00 hores a l’ajuntament de Balenyà, tot d’acord amb les formalitats de l’article 52.6 de la vigent Llei d’expropiació forço-sa i concordants del seu Reglament. Així mateix, donar continuïtat a l’expedient en la fase de preu just i intentar convenir lliurement i per avinença,mitjançant el Mutu Acord, la fixació del preu just.

RELACIÓ DE BÉNS I DRETS

TM Centelles

6 Eduardo Fiol VivesJosé Falgueras PujolJuan Saforas RieraJosé Costa FerrerHumberto Gispert VilardebóJaime Espona BrunetJosé Valenciano PlanasVicente Climent GimenoRamon Marsat OlivéPedro Gómez Ferran RÚSTICA 1 73 __ 496,94 ____ ____ Sòl no urbanitable

7 Juan Casabosca Llavina RÚSTICA 1 72 __ 255,66 ____ ____ Sòl no urbanitable8 Juan Casabosca Llavina RÚSTICA 1 71 __ 958,57 1,00 2454,22 Sòl no urbanitable

TM Balenyà

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERF. AFECTADES m2

FINC TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUB- SUP. SUP. SUP. SUP. OT. QUALIFIC. PARCEL·LA EXPROP. SERV. OCUP. TEMPOR. SERV. (M2) URBANÍST.

VIALS (M2) SUB. (M2) VIALS (M2) URBANÍST.13 José M. Pineda Balaguer RÚSTICA 9 24 c 574,92 - - - Sòl no urbanitzable

RÚSTICA 9 24 d 516,86 - - - Sòl no urbanitzable

RÚSTICA 9 24 e 83,56 - - - Sòl no urbanitzable

14 Lluís Alabem Ballús

Mercedes Vila Rifà

Jordi Alabern Vila RÚSTICA 9 23 a - 15,30 - 89,40 Sòl no urbanitable

8444

98-1

1985

04Q

L’endemà que el ministred’Afers Exteriors, JosepBorrell, l’assenyalés coml’autor d’una pretesa esco-pinada que ni les imatges niningú –tampoc en el go-vern ni en el PSOE– va veu-re, el diputat d’ERC JordiSalvador va acudir al Con-grés amb la perplexitat dequi ha intervingut des del2016 en multitud de debatsa la cambra sobre pensionsi drets laborals i ara és des-cobert a l’Estat i “posat a ladiana” pel que no ha fet.“Borrell s’ha de disculpar,hi ha mala fe”, exigia Salva-dor en un prec que ahir eratransversal a tots els grups

en privat davant el pes del’evidència.

Si bé dimecres Joan Tar-dà va donar la cara per elldesprés de la picabaralla deBorrell amb Gabriel Rufiánque va acabar amb l’expul-sió d’aquest, ahir Salvadorva oferir la seva versió. “Nocal dubtar perquè mai heescopit a ningú, no va amb

mi. Però invito a mirar lescares de tots els que estanal voltant seu, perquè si ha-gués escopit tots s’haurienaixecat com un ressort. Vafer com un futbolista que si-mula una acció, no ha pas-sat”, va dir.

Mentre Borrell no tornaa l’hemicicle des que va ferl’acusació –no és diputat–,la solidaritat amb Salvadorve d’arreu del Congrés, co-mençant pel PSOE. “He re-but Whatsapps de compa-nys socialistes que seuen ales primeres files dient-me:«Escolta, res de res!»”, re-velava el diputat d’ERC. Ai-xò sí, Salvador denunciaque allò que Borrell va di-fondre té un cost: “Em posaa la diana, i com que aquí

deshumanitzem l’altre, lagent no et veu com una per-sona i el Jordi Salvador pa-re d’un fill que té unes idees.I quan un pot dir a por ellos imentir i dir-te colpista i na-zi i supremacista, diusprou! Tinc el correu col·lap-sat de gent insultant-me.”En el PP, Dolors Montser-rat, que va veure l’episodide cara, se sumava a l’evi-dència: “No he parlat ambtots els 134 diputats del PP,però jo no ho vaig veure.”L’únic a fer costat a Borrellés Albert Rivera, líder deCiutadans. “Sánchez estàmés còmode amb els queescupen a un ministre d’Es-panya que amb els quel’aplaudim”, va dir repetintuna desena de vegades “es-copir” i “l’independentismeescup”.

La presidenta del Con-grés, Ana Pastor, busca lapau a la cambra però admetque colpista seguirà sortintal diari de sessions perquèels taquígrafs l’han de citari el màxim que pot fer ambl’insult és que aparegui encursiva i amb una notaaclarint que “la presidentadel Congrés va demanar laretirada del mot”. ■

David PortabellaMADRID

Pressió a Borrell perquè esdisculpi amb Jordi Salvadora El diputat d’ERC vol que el ministre demani perdó per haver “simulat” que havia rebut una escopinada iposar-lo “en la diana” d’amenaces i insults a Pastor busca la pau però “colpista” figurarà al diari de sessions

El diputat d’ERC Jordi Salvador oferia ahir la seva versió del’episodi amb Borrell, que li reporta amenaces i insults ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“He rebut Whatsappsde companys delPSOE que seuen a lesprimeres files dient«Escolta, res de res!»”Jordi SalvadorDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE NOVEMBRE DEL 201818 | Nacional |

Veniu al lliurament delsPremisRepublicans de l’Any

Dilluns, 26 denovembre,a les 20 h, a l’AuditoriPalau de Congressos deGirona

Reserveu fins a 2invitacionsa confirmacions@lrp.cat

Us confirmarem lainscripció per correuelectrònic

No us perdeu un acte dereivindicació id’agraïment als mésrepublicans

n una cerimònia de lliura-ment de premis és fonamen-tal que hi hagi conductorsque dinamitzin l’acte amb

solvència. En la primera edició delspremis Republicans de l’Any aquestaspecte està garantit amb la presèn-cia dels periodistes Xantal Llavina iIgor Llongueres, dos professionalsde trajectòria sòlida i durant els úl-tims anys ben coneguts pels espec-tadors d’El Punt Avui TV.

Igor Llongueres és un periodistacentrat en el món de la televisió.El 2006 va entrar a Canal CatalàTV, i es va incorporar a El Punt AvuiTV des del naixement del nou canal,l’any 2014, on ha fet de productor ipresentador de diversos programes,com Fem Via o L’illa de Robinson,del qual la temporada 2017/2018en va assumir la direcció i la pre-sentació en solitari. Aquesta tem-

Eporada presenta a El Punt Avui elprograma Connexió Parlament,espai de seguiment de l’actualitatparlamentària i de l’actualitat polí-tica amb analistes i diputats que

acompanya l’emissió dels plens delParlament.

Xantal Llavina té una dilatadaexperiència tant en televisió com enràdio. Ha treballat en diversos pro-grames a RAC-1, RNE i a TV3 vatreballar, entre altres, com a gu-ionista, presentadora i reporterad’El Club, amb Albert Om. Des del2016 dirigeix i presenta el progra-ma Autèntics.cat a El Punt AvuiTV, un espai d’entrevistes en pro-funditat que va rebre el premi Zap-ping 2017 com a millor programade televisió en la categoria local. Lla-vina també dirigeix i presenta, desdel 2017, el programa de ràdio Re-volució 4.0 a Catalunya Ràdio, so-bre emprenedors i transformaciódigital, guardonat amb el premi TIC2017.

L’acte que s’està dissenyant al-ternarà els moments emotius d’ho-menatge a presos i exiliats amb unaconducció de l’acte que combinaràla sobrietat i la frescor.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La gran trobada del setmanari La República

Carles RiberaGIRONA

Una cerimònia moltben conduïdaPRESENTADORS · Igor Llongueres i Xantal Llavina conduiran dilluns els premisRepublicans de l’Any BON TO · Preparen un lliurament de guardons àgil i intens

Igor Llongueres i Xantal Llavina seran els presentadors dels premis Republicans de l’Any ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Obsequi. Els assistents al’acte rebran com a recorduna insígnia amb lallegenda “100% República”

Reserveu fins a 2 invitacions aconfirmacions@lrp.cat o al 972 18 64 47 (de 9 h a 14 h)