on-off tasta'm interior

DESCONNECTA!

2.400 milions de persones no tenen accés als recursos energètics necessaris per generar calor, llum i electricitat, el 80% de les quals viuen a les àrees rurals dels països empobrits

Prem l’off. Desconnecta. Imagina com seria la teva vida si, només durant unes ho-res, no tinguessis accés a cap tipus d’ener-gia. Són les nou del vespre i a casa ja no hi entra ni un raig de sol. Tot és a les fosques. De seguida penses en una espelma, però els encenedors s’alimenten amb gas i tam-poc no tens llumins... T’asseus al sofà tot esperant que passi el temps, sense televi-sió, ni equip de música ni videojocs.

Tens fred. T’adones que la calefacció està glaçada. Bé, un bon got de llet et farà entrar en calor. A les palpentes, trobes la cuina i obres la nevera. Aquella llet fresca que tant t’agrada fa una olor estranya, els aliments s’han fet malbé perquè l’aparell

14-ON-OFF interior.indd 1 21/09/10 15:18

GEMMA AGUILERA I MARCUAL

2

fa hores que ha quedat desconnectat. Cap problema, al rebost hi trobes un cartró de llet. Estàs salvat! Però la llet no serà calen-ta perquè tampoc no funciona aquest mi-croones bàsic per a la teva supervivència culinària, que xucla electricitat. Tornes al menjador i comproves que el DVD no marca l’hora i el telèfon no dóna línia. Rescates el mòbil de la butxaca, però s’ha quedat sen-se bateria...

Surts al carrer amb la intenció de com-prar algun plat precuinat a la botiga 24 ho-res. L’ascensor no funciona i baixes a peu els sis pisos. Amb el ciclomotor t’hi planta-ràs en deu minuts. El carrer és fosc, però la intuïció et guia cap a l’aparcament. No arrenca! La benzina és petroli, i és prohibi-da durant aquestes hores... I per ser justos, hauries d’haver sortit al carrer nu, perquè els teus texans i el calçat es fan amb deri-vats del petroli. I tampoc no tindries moto, perquè els components de plàstic també són petroli, ni electrodomèstics, ni llibretes, ni bolígrafs ni cap tipus d’envàs...

Ara prem l’on. Tot ha estat pura ficció. A les nostres ciutats mai no s’ha produït un tall simultani de gas, d’electricitat, de subministrament de petroli o de qualsevol energia renovable que alimenti les llars, els vehicles o l’enllumenat públic. No ho és per als 2.400 milions de persones al món –2,5 de cada 10 habitants– que no tenen accés als recursos energètics bàsics per a la ge-neració de calor a les llars, la cocció d’ali-ments o l’electrificació.


ON-OFF. L’ENERGIA QUE MOU EL MÓN

3

Cadascú de nosaltres consumeix, de mitjana, la mateixa quantitat d’energia que setze habitants de països del Tercer Món i, a més, ells reben amb més intensitat que nosaltres les conseqüències del canvi cli-màtic perquè les societats del Primer Món no dubten a traslladar els costos ambien-tals del consum desaforat d’energia cap a aquests territoris. A la vegada, es registra un demanda creixent d’energia per part dels territoris que s’incorporen a la societat de consum. Trobes que seria just limitar ara la seva voluntat de creixement quan en reali-tat som les societats desenvolupades les que no hem fet els deures?

Sigui com sigui, ni el planeta ni les fonts energètiques tradicionals poden suportar molt més la pressió que exerceix un mo-del social i econòmic preponderant al món basat en l’increment de la producció. És el peix que es mossega la cua: una societat té necessitat de progressar i per aconse-guir-ho afavoreix un model de desenvolu-pament que s’alimenta de l’alça constant de la demanda de productes i serveis. Al mateix temps, aquesta societat amplia la producció i l’oferta de productes i serveis als països en desenvolupament perquè són un bon mercat. És l’exemple de la Xina i de l’Índia, on una part de la població ja gau-deix dels avantatges materials dels països rics. Els habitants de les zones pròsperes d’aquests països emergents volen sentir-se part del Primer Món consumista, i empe-nyen les empreses del país a produir pro-



4

ductes de tota mena per satisfer aquestes noves necessitats. Tot plegat ha disparat el consum energètic en aquests països i, per descomptat, ha augmentat l’escletxa entre els habitants que poden seguir el progrés i les grans bosses de pobresa extrema del mateix territori.

El model energètic actual es basa majo-ritàriament en el consum de combustibles fòssils –gas, carbó i petroli– per al transport i la generació d’energia. Però aquest model, explotat des de principis del segle XX, està en qüestió. L’esgotament de les reserves de petroli i gas natural podria ser una re-alitat abans no acabi el segle XXI i, d’altra banda, ja ningú –o gairebé ningú– dubta que ha començat un període d’escalfament glo-bal del planeta associat a un increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Abans o després, l’ésser humà haurà d’oblidar-se dels combustibles fòssils, la seva principal font d’energia primària, i decantar-se per al-tres fonts renovables i més segures per al medi ambient.

Rere aquestes ratlles hi trobaràs un petit viatge per la nostra quotidianitat energètica. Descobriràs de quines energies disposem, quins riscos presenten, fins quan estaran a la nostra disposició i quin preu en paga el medi ambient pel fet d’oferir-nos-les. De seguida t’adonaràs que vius en una socie-tat tecnològica addicta al consum energètic que devora el planeta. Potser encara som a temps de desenganxar-nos-en.



5

MAL SENYAL: OCTUBRE EN MÀNIGA CURTA

La crema de combustibles fòssils –petroli, carbó i gas natural– carregats de diòxid de carboni és el principal responsable de l’augment d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle

El canvi climàticA l’estiu la calor ha estat insuportable

i a l’octubre l’abric encara és en una cai-xa esperant que un bon dia faci fresca per desbancar la samarreta de màniga curta que anys enrere ja hauries guardat a finals d’agost. Els arbres floreixen abans que arri-bi l’estació en què ho haurien de fer, s’han extingit algunes espècies, les aus migratòri-es han variat les seves rutes, ha augmentat el nivell del mar, hi ha sequera, més incendis forestals... Tot plegat un munt de pistes que ens ofereix la natura per alertar-nos que la maquinària del planeta comença a grinyolar, i ens assenyala a nosaltres com els princi-



6

pals sospitosos de la manca d’engranatge. Ens enfrontem a allò que tantes vegades has llegit als diaris o has sentit a anomenar a la televisió, el canvi climàtic. Els experts han definit aquest fenomen com una modi-ficació del clima atribuïble de forma directa o indirecta a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera i que se suma a la variabilitat natural del clima en períodes comparables.

Imagina’t que ets en una piscina coberta amb un globus de vidre o de plàstic. Com que a dins hi fa més calor que a l’exterior, els vidres de seguida s’entelen i quan surts de l’aigua notes una escalfor. Amb la Terra es produeix un efecte similar. La temperatu-ra de la Terra està regulada per la quantitat d’energia solar que reté l’atmosfera. Les superfícies continentals i els oceans absor-beixen la llum que entra i la transformen en calor, la qual, al seu torn, és emesa a l’aire en forma de radiació infraroja. Aquest efec-te, que de fet és el que possibilita la vida, és semblant al que es produeix a les parets de vidre d’un hivernacle o d’una piscina.

Els responsables d’aquest efecte són gasos com ara el diòxid de carboni, el metà, l’òxid nitrós, l’ozó, els gasos fluorats i el vapor d’aigua, que atrapen la calor proce-dent de la Terra i la retenen a les capes baixes de l’atmosfera. Se’ls anomena ga-sos d’efecte d’hivernacle i la seva funció és retenir part de la calor que desprèn el planeta i emetre-la després de tornada cap al planeta en forma de més raigs infrarojos.



7

Aquest cicle natural augmenta la tempera-tura mitjana de la Terra per tal de reduir les diferències de temperatura entre el dia i la nit. Hem d’agrair a aquest procés tan com-plex que el planeta sigui un lloc habitable per als humans. Tant, que sense els gasos d’efecte d’hivernacle la temperatura mitja-na ara seria de 18 graus sota zero!

Després d’aquest embolic d’atmosfe-ra, calor i parets de vidre d’un hivernacle et preguntaràs per què aleshores aquests gasos s’han convertit en l’enemic a batre per les societats que aposten per un futur sostenible. De fet, la lluita no és contra l’efecte d’hivernacle, sense el qual proba-blement els humans ja no rondaríem per aquest món perquè seria massa fred per a nosaltres, sinó contra el seu augment indis-criminat provocat per l’abús dels recursos i del consum energètic exagerat. La crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) carregats de diòxid de carboni és el principal responsable de l’augment de ga-sos d’efecte d’hivernacle.

1ºC amunt, 1ºC avall... No vindrà d’aquí!

El problema, doncs, és que enviem mas-sa gasos a l’atmosfera i aquesta es comen-ça a sufocar. Fa molts anys que la bombar-degem i ja li hem fet un mal irreparable. No podem evitar el canvi climàtic perquè ja és una realitat. Encara que avui mateix pa-ralitzéssim el món i no emetéssim ni una



8

tona més de CO2, el planeta es continua-ria escalfant durant segles, perquè la vida mitjana del diòxid de carboni a l’atmosfera és de 200 anys. I encara que deixem de menjar hamburgueses no l’aturarem! Saps que per a produir una sola hamburguesa cal tanta aigua com la que gastaries si fessis una dutxa de 4 hores, i que emet una gran quantitat de CO2? Els experts calculen que la temperatura del planeta pot incrementar-se entre 1,4ºC i 5,8ºC durant el segle XXI. Creus que 5ºC amunt o avall no signifiquen un problema per a la teva vida diària? «És clar que no», penses. A l’estiu el termòme-tre ha marcat 35ºC i has sobreviscut i a l’hi-vern has anat a esquiar i no t’has convertit pas en un glaçó. No n’hi ha per tant!

Doncs t’equivoques. Els científics aler-ten que l’augment de la temperatura entre 0,1ºC i 1ºC ja comportarà un increment de les precipitacions a les regions tropicals humides i en latituds altes, que provocaran inundacions de gran abast. En les latituds mitjanes i baixes –a casa nostra– hi hau-rà més sequera i disminuiran les reserves d’aigua dolça a conseqüència de la dismi-nució del cabal dels rius i de la desaparició de les glaceres. Per aquesta petita alça de la temperatura algunes espècies desaparei-xeran de la Terra i les malalties com el den-gue o la malària s’escamparan més enllà dels tròpics.

Si la temperatura puja entre 1ºC i 2ºC, els fenòmens meteorològics com són ara les tempestes, els incendis forestals, les in-



9

undacions, la sequera i les onades de calor s’intensificaran. També es dispararan les malalties provocades pels fenòmens mete-orològics extrems i les morts per desnutri-ció, perquè l’agricultura quedarà greument perjudicada a tot el món. Entre els 2ºC i els 3ºC començarà la fusió irreversible de la capa de gel de Grenlàndia i entre un 15% i un 40% de les espècies es trobaran en perill d’extinció. Què et sembla?

T’imagines l’Albufera, el Delta de l’Ebre i el Delta del Llobregat totalment inundats? És ben possible. Si l’increment de la tempe-ratura planetària superés els 3ºC, aquests paratges naturals i també moltes platges de la costa catalana i valenciana quedari-en negades d’aigua com a conseqüència de l’augment brusc del nivell del mar. En aques-ta mateixa situació es trobarien moltes illes del Carib i del Pacífic. No només s’haurien acabat les vacances paradisíaques, sinó que milions de persones perdrien les se-ves cases i es veurien obligades a emigrar. Grans ciutats com ara Londres, Xangai, Nova York i Tòquio també es convertirien en un bassal d’aigua provinent del mar. En el pitjor dels escenaris, amb temperatures a partir de 4ºC més que avui, els científics ja no gosen descriure’n els efectes. Els canvis serien tan abruptes que no hi ha prou infor-mació històrica per estudiar-ne l’impacte.

El que sí que sabem del cert és que els països empobrits rebran un càstig més contundent. Climàticament més càlids, de-penen en gran mesura de l’agricultura, el



10

sector econòmic més directament afectat pel clima, i pateixen més variabilitat en les pautes de precipitacions. I com et pots imaginar, disposen de menys recursos per preparar el seu territori davant els efectes del canvi climàtic i per respondre als efec-tes ambientals, socials i sanitaris que se’n puguin derivar.

Ningú no nega l’amenaça que suposa el canvi climàtic per a la supervivència de la humanitat. També serà un trasbals per a moltes espècies animals i vegetals. Tot i els avisos que ens dóna la natura, els diri-gents polítics del món i els grups de pres-sió econòmics no són capaços de posar-se d’acord en una estratègia d’acció unitària i contundent. I això que hi perdran molts di-ners, si no hi posen remei: afrontar la reduc-ció necessària de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle costaria només l’1% de la riquesa de tots els països, mentre que quedar-se de braços creuats comportaria la pèrdua d’un 20% de la riquesa mundial.

Ni els ciutadans, ni els científics ni els polítics no podem aturar el canvi climàtic. Però encara tenim marge per frenar-ne els seus efectes fent un consum més racional de les fonts energètiques fòssils i apostant per les energies renovables. La llista de petits gestos en la nostra vida quotidiana que contribueixen a aquesta reducció és inacabable: des d’estalviar energia a casa –bona part de l’energia que consumim a les nostres llars s’escapa a través de parets i finestres o bé es malbarata pel consum



11

excessiu de la calefacció, dels electrodo-mèstics o dels sistemes d’enllumenat poc eficients–, fins a fer la tria selectiva de les deixalles que generem, limitar l’ús del vehi-cle privat o evitar la compra de productes no reciclables.

Potser no n’hi ha per tant... Només hem de retrocedir en el temps almenys 15 mili-ons d’anys per trobar uns nivells de CO2 a la Terra tan alts com els d’avui!



12

BENVINGUT AL “PETROMÓN”

A tot el món es consumeixen cada any 31.000 milions de barrils de petroli (cadascun d’ells conté 159 litres). El CO

2 que emet aquesta

immensa quantitat és equivalent a cremar una superfície forestal com-parable a 220.000 camps de futbol o, si ho prefereixes, 96 vegades la superfície del País Valencià, 69 ve-gades la superfície de Catalunya o 440 vegades les Illes Balears

Enganxats a l’or negreTens la grip? Pren petroli per baixar la fe-

bre i els símptomes del refredat. Vols dur la roba ben neta i perfumar-te per sortir de festa aquest cap de setmana? Necessites petroli. Si duus ulleres o lents de contacte, duus petroli al damunt. I si el teu germà pe-tit porta bolquers, dóna gràcies a aquest bé de la naturalesa.

Et pensaves que el petroli era només aquest líquid viscós que surt de la benzine-



13

ra i que canvia de preu d’un dia per l’altre sense que sàpigues ben bé per què? Si els seus usos estiguessin exclusivament rela-cionats amb les seves propietats energèti-ques estaríem salvats! Però no. La nostra addicció té una justificació senzilla, i és que els derivats d’aquest talismà de la societat moderna són presents en més de tres mil productes d’ús quotidià. Des de recipients de plàstic, bosses, fibres tèxtils, joguines i aparells electrodomèstics fins a productes farmacèutics com ara antibiòtics, antiví-rics, analgèsics, estimulants, coagulants i tranquil·litzants, passant pels detergents, pintures, alguns perfums, sabons i blanque-jadors, fertilitzants, herbicides, insecticides i fungicides emprats en l’agricultura. I tam-bé les llaminadures contenen derivats del petroli. Aquest combustible fòssil també és imprescindible en el manteniment dels serveis bàsics en una ciutat: el subministra-ment d’aigua potable, la recollida d’escom-braries, el manteniment dels carrers i els jardins o els serveis de bombers i policia, entre d’altres.

Ep! No vol pas dir que quan prens un analgèsic t’estiguis empassant un rajolinet de petroli en forma de píndola... La raó per la qual el petroli és una mena de Déu omni-present en tants productes més enllà de la benzina és que els hidrocarburs estan for-mats per la combinació d’àtoms d’hidrogen i carboni, dos elements fonamentals de la vida. Certament, bona part del món és ad-dicte al petroli. Cadascú de nosaltres con-



14

sumeix l’equivalent a 3,7 tones de petroli a l’any, és a dir, 10 quilos al dia si sumem el consum de derivats del petroli, gas, carbó i electricitat. De manera directa o indirecta gastem energia les 24 hores del dia, fins i tot mentre dormim. 86 milions de barrils es buiden cada dia, 160.000 litres de pe-troli per segon! Un altre exemple prou grà-fic: només per a la fabricació d’un cotxe es consumeix, de mitjana, l’energia equivalent a 27 barrils de petroli (4.300 litres, que en una benzinera pagaríem a 1 euro el litre de mitjana!).

La història del petroli comença fa més de 200 milions d’anys, quan la major part de la Terra estava encara coberta d’aigua. Els processos geològics i la lenta acció bacteri-ana sobre la matèria orgànica acumulada al fons del mar van donar lloc a aquesta bar-reja d’hidrocarburs. Ara bé, ni els dinosau-res, ni els primers homínids ni l’home de Neandertal en coneixien la seva existència. Ni tan sols els nostres avantpassats, els Homo sapiens. De fet, no va ser fins tot just fa dos segles, amb la Revolució Industrial, que els humans vam començar a servir-nos de l’energia emmagatzemada, en concret del carbó. Gairebé un segle després, a prin-cipis del segle XX, va començar l’explotació comercial massiva del petroli. L’ús d’aquest combustible va provocar una autèntica re-volució en la indústria i els sistemes de producció. És fàcil d’imaginar-s’ho si tenim en compte que l’energia emmagatzemada en un barril equival a la que fan servir cinc



15

obrers que treballen sense parar dotze ho-res diàries durant un any.

L’abundància de petroli, molt eficient energèticament, fàcil d’extreure, de trans-portar i d’utilitzar, ha estat determinant en els canvis profunds que ha experimentat la humanitat en el darrer segle fins a conver-tir-nos en esclaus de l’or negre. Aquest re-curs natural és present en gairebé tots els productes quotidians i és la font d’energia que mou el 95% del transport mundial. Tam-bé ha tingut un paper essencial en l’aug-ment de la capacitat de produir aliments i en molts dels avenços aconseguits en la medicina. Té el mèrit d’haver contribuït a la multiplicació de la població mundial, que ha passat dels 1.000 milions a mitjans del segle XIX als gairebé 6.500 milions d’avui. Tota una joia...


T’ha agradaT? Si el vols continuar llegint, el trobaràs a la teva llibreria o biblioteca

I si vols saber què pensen altres lectors d’aquest llibre i vols dir-hi la teva, vés a www.quellegeixes.cat


on-off tasta'm interior

Documents