ocupa raval cat

TaNTa

TE ATR E

OCUPA RAVAL DEL 10 AL 13 DE JULIOL DEL 2014

UNA PRODUCCIÓ DE TEATRE TANTARANTANA I FARO LUCIOLE TEATRO ERRANTE (CATALUNYA •

ARGENTINA)

T E A T R E T a N T a R a N T a N a carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com

OCUPA RAVAL

DEL 10 AL 13 DE JULIOL DEL 2014

Una coproducción de Teatre Tantarantana i Faro Luciole Teatro Errante (Catalunya · Argentina) Amb l’ajut d’ Iberescena Amb la participación de: Curts de Teatre Amb la col·laboració de: La Cantera Exploraciones Teatrales, la Caldera Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques, TACC Direcció de Jorge Sánchez Assistent de direcció: Marta Cuenca i Morgane Amalia Dramatúrgia: Morgane Amalia, Albert Boronat, Marta Cuenca, Jumon Erra, Jorge Sánchez, Jordi Taixés, Albert Tola i Helena Tornero. Intèrprets: Morgane Amalia, Babou Cham, Marta Cuenca, Sauce Ena, Adriana García, Mireia Gubianas, Xavi Melero, Ruth Palleja, Marc Pujol, Vanessa Segura. Dansa i performance: La Caldera Video: Per definir | Músics: Per definir

Espectacle en català i castellà.

Horaris sessions: Funcions a les 20h Preus: Venta anticipada: 10€ Taquilla: 12€

Duració: 120min

Aquest projecte compta amb el suport d’IBERESCENA

Participen:


PRESENTACIÓ

La diversitat i la complexitat són possiblement els grans definidors de la societat actual. La velocitat dels temps que corren, els contrastos que planteja el nostre sistema econòmic o la immediatesa de les telecomunicacions són només alguns dels elements que la caracteritzen i la modifiquen. I les ciutats són el reflex immediat d’aquesta diversitat i complexitat. Però és difícil saber en quin ordre s’estructura aquesta relació: són les ciutats les que defineixen els seus habitants?, o és a l’inrevés, els habitants són els qui defineixen els caràcter d’una ciutat? ‘Ocupa Raval’ és un projecte de creació transversal que a partir de la introspecció artística i social al barri del Raval de Barcelona pretén reflexionar sobre el paper dinamitzador i catalitzador dels barris més complexos que defineixen les ciutats modernes. Cada ciutat té les seves peculiaritats i els seus propis contrastos. Cada ciutat té el seu Raval. Per això volem “ocupar-lo” perquè ens “ocupi”, volem retratar-ne la seva singularitat i alhora convidar al públic a guaitar amb nous ulls en aquest mirall de la societat actual. Al Raval hi trobem veïns de tota la vida i nouvinguts d’arreu; classes benestants, menestrals i populars; immigració de la més pobra i turistes amb la cartera plena. Equipaments culturals d’última generació i plans de reurbanització; hotels de luxe, museus, teatres, filmoteques, restaurants d’aquí i d’allà; pisos d’alt estànding i vivendes sobre explotades. Busos de barri, bícings, mòbings, fruiteries, locutoris, botigues retro i bars modernets. Putes, ionquis, manguis, pakis, hípsters, noies amb ulleres de pasta, dones amb vel i senyores maria que les han vist de tots colors. Un barri que és, en definitiva, una summa de situacions econòmiques i socials, culturals i humanes.


PROCÉS CREATIU GLOBAL

La voluntat d’Ocupa Raval va ser endegar un procés creatiu global des de la creació dels materials dramatúrgics al muntatge escènic; generar un marc per a la investigació i el llenguatge teatral, i oferir al públic una experiència artística completa a partir d’un recorregut físic i artístic per diferents espais i carrers del barri. Per això el projecte aglutina un equip artístic ampli format per dramaturgs, actors, ballarins, músics, artistes audiovisuals i col·laboradors del propi barri. Ocupa Raval marca una aposta clara per retratar la realitat actual, per això comptem amb la col·laboració d’autors de la dramatúrgia catalana contemporània: Albert Boronat, Jumon Erra, Albert Tola i Helena Tornero. La voluntat és generar un laboratori de creació, un punt de trobada on analitzar i debatre la realitat del barri previ a l’escriptura dramàtica i en permanent evolució fins a la posada en escena amb la complicitat absoluta dels agents socials i els veïns del barri del Raval. Tot sota la direcció artística de Jorge Sánchez per part de la companyia argentina Faro Luciole i de Roberto Romei per part del Teatre Tantarantana – Àtic22 i el seu cicle Curts de Teatre, i la col·laboració de La Caldera Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques responent així a la voluntat d’integrar diferents disciplines artístiques i sumar esforços creatius. ‘Ocupa Raval’ també compta amb el suport dels agents socials i diferents entitats del barri del Raval amb els quals el Teatre Tantarantana té lligams establerts i programes de col·laboració en funcionament sense els quals no seria factible la voluntat d’introspecció i acostament a l’espai de l’espectacle.


TERRITORI EN MOVIMENT

Ocupa Raval pretén el que el seu propi nom indica: ocupar el barri, fer sortir el teatre de la seva intimitat i transitar per espais comuns i col·lectius, per tal de convertir-los en espais nous i generadors d’històries que retraten una realitat també comuna i col·lectiva. I tot això perquè entenem el teatre com un art transformador, mobilitzador social, generador de reflexió del pensament col·lectiu. És per això que l’ubiquem al límit de la seva pròpia exposició, de la seva pròpia nuesa. Al límit del no-teatre. La proposta d’Ocupa Raval tindrà com a eix central l’edifici del Teatre Tantarantana i l’Àtic22 però farà servir els espais del mateix edifici i del barri que no estiguin exclusivament destinats a l’escena per tal de generar-hi un nou fet teatral: racons, habitacions, lavabos, escales, patis d’escola, terrats, carrers, places, autobusos, aparadors, caixers automàtics, cabines telefòniques... són els espais que ens interessen per a representar-hi l’acció.


UNIVERS DRAMATÚRGIC

Ocupa Raval no proposa un espectacle tancat si no experiències d’investigació escènica en evolució constant. En conseqüència, la seva dramatúrgia s’apropa a la idiosincràsia de l’espai on transcorre l’espectacle, tant en la creació de cada una de les peces, com en la dramatúrgia global, que no passa tant per les escenes representades individualment, ni per l’esdevenir de la lògica narrativa que hi pot haver entre elles, sinó per l’amalgama que totes elles conformen. Un cop generat aquest rusc de situacions és la mirada del públic la que conclou la dramatúrgia total i dóna sentit a l’espectacle, bé sigui pel recorregut que cada espectador faci, per l’ordre en què presenciï l’acció o per les sensacions que percebi de cada espai. PROPOSTES La penumbra- ALBERT TOLA “L'home invisible” i “El vampir del Raval” és el nom que rep per part dels Mossos d'Esquadra el famós assassí del Raval per la seva sorprenent capacitat de matar en silenci, sense deixar proves i sempre de nit. “L'home invisible” s'ha posat en contacte amb els organitzadors d'una obra, “Ocupa Raval”: vol entregar-se i dir públicament els motius pels quals mata. Són múltiples les víctimes, però només un el motiu: eradicar de la nova societat catalana la diversitat en el seu propi niu, el barri del Raval de Barcelona. “L'home invisible” vol explicar els seus assassinats i els motius cas per cas: ha escollit les víctimes després d'una lenta observació dels subjectes a eliminar abans que es reprodueixin. Per fer-ho, ens convida al seu amagatall, base d'observacions al centre del barri. Allà ens ensenyarà totes les proves. ALBERT TOLA: És dramaturg, poeta, i traductor d'alemany i italià. Llicenciat com a dramaturg al Institut del Teatre, va complementar la seva formació dramatúrgica als seminaris d'escriptura dramàtica de la Sala Beckett amb José Sanchís Sinisterra, a la Universitat de les Arts, Berlin, i a la Escola d'Estiu San Miniato, Itàlia. Ha estrenat les seves obres Salento (Andrea Segura, Nou Tantarantana), El darrer secret del James Dean (Roberto Romei, Nou Tantarantana), Noi fòssil (Albert Tola, Àtic 22) i ha vist publicades les peces Salento i La suor de les teves mans quan tremolen, part de l'espectacle col·lectiu Mein Kapital (Cristina Yañez, Cuarta Pared), coordinat pel grup de dramaturgs de El Astillero, de Madrid. Ha estrenat les seves dramatúrgies i adaptacions de Els Baixos Fons, de Maxim Gorki (Carme Portacelo, Teatre Nacional de Catalunya), Molts Records per Ivanov (Pep Tosar, Círcol Maldà), Somnis de Somnis (Pep Tosar, Sala Muntaner), Michael Kohlhaas (Roberto Romei, Centre Dramàtic de Terrassa), Èdip Rei del Pop (Marta Gil, Temporada Alta), Els Accidents del Petit Príncep (Miquel Àngel Raió, Teatre Principal de Palma). Ha donat classes i


coordinat el departament de guió al C.E.C.C (Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya) i a Bande à Part, entre d'altres espais pedagògics, on ha estat assistent de professors com Abilio Estévez, Roland Schimmelpfennig i Theresia Walser. Ha traduït pels escenaris a autors com Heinrich von Kleist, Heiner Müller, Deah Loher, Peter Handke, Falk Richter, entre d'altres. El seu llargmetratge "Interferències", dirigit i coescrit per Pablo Zarezeansky, ha rebut el Premi Oficial del Jurat al Festival Cinemariche, Génova. Caligrafias Cladestinas- HELENA TORNERO Performance personal on l’espectador formarà part activa de la peça. Diversos dramaturgs escriuran un text de tres minuts, pot ser un diàleg o un monòleg microscòpic, un breu fragment que es llegirà i s’entregarà a l’espectador. El text li pertanyerà només a ell i no es guardarà còpia del mateix. Un cop escrit, l’autor l’abandonarà en mans de l’espectador. Per ambdós serà un moment únic i irrepetible. HELENA TORNERO BRUGUÉS: Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia (Institut del Teatre de Barcelona). Ha estudiat escriptura teatral amb Sergi Belbel, Enzo Cormann, José Sanchís Sinisterra i Rafael Spregelburd entre d’altres. En teatre ha escrit “El Vals de la Garrafa” (Premi Joan Santamaria 2002), “Les Madames” (2003), “Submergir-se en l’aigua” (Premi SGAE 2007), “Suplicants”, (Festival Temporada Alta 2008), “De música i d’ homes” (Teatre Tantarantana 2009), “Apatxes” (Premi 14 d’Abril 2009), “De-sideris. Looking for happiness”(2011), “You’re pretty and I’m drunk” (Teatre Lliure 2011), “Reestructuració” (2012), “Ahir” (Theatre Uncut 2012), “No parlis amb estranys (fragments de memòria)” (TNC, Abril 2013), “Bunker.” (Festival Grec 2013) i “Sots l’Ombra d’un bell arbre” (Teatre Tantarantana) Una habitació de somni al Raval- JUMON ERRA El punt de partida és l’habitació d’un pis “normal” del barri, potser un pis compartit per gent diversa, potser un pis d’hostes o un hostal. En una de les habitacions s’han quedat enganxats a les parets els somnis dels qui hi han viscut. En Samir nota que una de les llaunes que ven és buida, l’obre i de dins en surt un paper, un bitllet d’un bilió d’euros. El noi està temptat per comprar el Barça sencer, li han dit que hi ha uns senyors que sempre s’ho volen vendre tot. En Samir pensa. No ho té clar. Dubta molt, ja que, d’una banda, és el que voldria tota la seva família i el seu poble sencer. Seria algú molt envejat... però es mira a l’únic mirall que té, el mirall que va trobar brut de cocaïna al CAP de Drassanes, un mirall deshonest. I mirant-se honestament al mirallet descobreix que no seria feliç. Ell sempre ha volgut ser cantant d’òpera. JUMON ERRA: És llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i va cursar un postgrau en Cultura de Pau i Drets Humans a la Universitat Autònoma de Barcelona. De 1996 fins a 2002 va treballar a TV3 com a actor, i com a guionista a TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, Backstage, COM Ràdio. De 2002 a 2007 treballa com a defensor de drets humans a Colòmbia, Estats Units i Regne Unit. Ha participat en diferents cursos d’escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett amb Pere Riera, Carles Batlle, Esteve Soler, Marc Rosich, Andrés Lima i Alfredo Sanzol. Ha escrit i dirigit _Un disgust danès presentada al Tantarantana i al bar del Teatre Lliure. Ha escrit el monòleg LLEIXIU que forma part de l'espectacle DESIGJAM, dirigit per Neil Labute, presentat a Porta4 i La Seca-Espai Brossa, com també la peça CATALAN HORROR STORY per a l'espectacle ACTUALITAT RABIOSA. També ha dirigit LA CARNISSERIA de Marta Solé, estrenada als Miniteatres. Ha escrit i dirigit amb Daniela Feixas l'espectacle NO PUJARÀS A L'ÀTIC estrenat a l'Àtic22.


Déjà pinté o el día que Mauricio y Montserrat recibieron la noticia- ABERT BORONAT Mauricio y Montserrat son una pareja de yayos que vive en un pequeño piso. Mauricio y Montserrat están sentados a la mesa y comen. Ahora bien, el espacio está invadido por dos pintores o restauradores que lo están pintando todo de blanco nuevo. Mauricio y Monserrat comen en silencio, es como si fuesen espacios paralelos… Son los pintores los que tienen una conversación. ALBERT BORONAT HERREROS: És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. S'ha format com actor a Estudis de Teatre Berty Tobías i a Estudio Baroco (Manuel Lillo, Txiki Berraondo). És fundador, dramaturg i codirector de la companyia Projecte NISU (Projecte de Navegació Incendiària i Salvament Unilateral), que fins avui ha realitzat Vamos a por Guti (1er Premi Festival Escena Simulacro de Madrid; estrenada al Versus Teatre de Barcelona, 2012), Bostezo 2.0 (Teatre Lliure, 2013, dins del cicle Aixopluc-3 d’un glop) i Shell (Premi Adrià Gual 2013) que s’estrenarà al Mercat de les Flors dins la programació del Festival GREC 2014. Realitza habitualment treballs de creació i dramatúrgies amb altres autors: Zero, direcció de Pep Pla (Teatre LLiure, Festival GREC 2012, La Seca-Espai Brossa); Waits F.M., direcció Nicholàs Chevallier/Ana Roca (Espai La Cuina-Nous autors, Festival GREC, 2012); Trossos, direcció de Ricard Soler (producció de Fira del Teatre de Tàrrega i Centre d’Arts Escèniques de Terrassa) de la companyia Obskené, amb la qual treballa de forma habitual i que ha estrenat el seu text Éste no es un lugar adecuado para morir, amb direcció de Judith Pujol (Sala Beckett, 2013); Televisor i misèria de la II transició, direcció de Carme Portaceli (Teatre Romea, Festival GREC 2013); ajudant de direcció i assessor dramatúrgic a Voyager, de Marc Angelet (Teatre Nacional de Catalunya, 2012). Ha treballat també com a guionista radiofònic i ha realitzat tallers de teatre en centres penitenciaris. MORGANE AMALIA i MARTA CUENCA "La compañía argentina Faro Luciole escribe escenas/situaciones inspiradas en el universo literario del Raval. Durante el mes de ensayo seguirá escribiendo las escenas y trabajándolas con cuatro actrices."


EXPERIÈNCIA OCUPA

La proposta Ocupa s’estrena a Buenos Aires en el marc del primer Festival Escena 2011 i neix com a part de la investigació habitual de la companyia La Cantera Exploraciones Teatrales en coproducció amb Faro Luciole Teatro Errante i la col·laboració de diferents artistes audiovisuals, plàstics i músics. En la seva primera versió prenen com a excusa la teatralitat dels autors francesos Lagarce, Koltès i Durringer. Des de llavors s’han portat a terme quatre versions adaptades a diferents espais: Ocupa Machado (ubicat en una nau industrial), Ocupa San Telmo (centrat en un hostal del barri porteny), Ocupa VillegasBros (en un estudi de filmació i càsting del barri de Palermo) i Ocupa Cinco Esquinas (en un bar i les cantonades del voltant al barri d’Abasto). També han estrenat Ocupa Iluminada (ubicat en un antic palauet del s.IXI del centre de Buenos Aires) comptant amb les autores argentines contemporànies Maruja Bustamante, Lucia Panno, Natalia Casielles, Verónica Perrotta, Gael Policano Rossi, Magda de Santo i Beatriz Pustilnik que han escrit textos expressament per al projecte. I la darrera estrena ha estat Ocupa Madrid, creat amb textos d’autors espanyols contemporanis: Blanca Domenech, Nacho de Diego, Q/Y Bazo i Carla Guimaraes (que van crear textos expressos per a Ocupa) i José Sanchís Sinisterra, Juan Mayorga, Borja Ortiz de Gondra i Angélica Lidell (que van cedir textos per a l’espectacle). Representat a diferents espais com el local d’oficines compartides Espiritu23 o la Universidad Complutense de Madrid (en aules, despatxos i patis de la Facultat de Filologia).


ESTRUCTURES PARTICIPANTS

IBERESCENA El Fondo Iberoamericano de ayuda Iberescena fue creado en noviembre de 2006 sobre la base de las decisiones adoptadas por la Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno celebrada en Montevideo (Uruguay), relativas a la ejecución de un programa de fomento, intercambio e integración de la actividad de las artes escénicas iberoamericanas. Iberescena a través de estas convocatorias, pretende promover en los Estados miembros y por medio de ayudas financieras, la creación de un espacio de integración de las Artes Escénicas. Entre sus objetivos figuran:

1. Fomentar la distribución, circulación y promoción de espectáculos iberoamericanos.

2. Incentivar las coproducciones de espectáculos entre promotores públicos y/o privados de la escena iberoamericana y promover su presencia en el espacio escénico internacional.

3. Promover la difusión de la creación de autores/as iberoamericanos/as. 4. Apoyar a los espacios escénicos y a los festivales de Iberoamérica para

que prioricen en sus programaciones las producciones de la región. 5. Favorecer el perfeccionamiento profesional en el sector teatro, danza y

artes circenses. 6. Promover la colaboración y sinergias con otros programas e instancias

relacionados con las Artes Escénicas. 7. Promover la creación de proyectos que incluyan las temáticas

de perspectiva de género, pueblos originarios y afrodescendientes y que favorezcan la cohesión e inclusión social.

El Fondo Iberescena está actualmente ratificado por doce países que financian el programa:Argentina, Brasil, Colombia, Chile, Costa Rica, Ecuador, El Salvador, España, México, Panamá, Perú, Uruguay y por la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB).

Iberescena está dirigido por el Comité Intergubernamental IBERESCENA (CII), para el cual cada Estado integrante designa una autoridad de las Artes Escénicas como su representante (Antena). Este Comité define la política, las modalidades de ayuda y toma las decisiones, de conformidad con las reglas enunciadas en el Reglamento de Funcionamiento del Programa Iberescena. Se realizarán una o dos reuniones ordinarias del Comité, así como todas aquellas que se consideren extraordinarias, para decidir los proyectos a los que se apoya y la cuantía de los mismos. Dentro de esta estructura, la Unidad Técnica de Iberescena (UTI) asume la responsabilidad de la ejecución y el funcionamiento del programa. Los recursos económicos del Fondo provienen de las contribuciones de los Estados miembros del Fondo y de otros posibles recursos negociados por la Unidad Técnica Iberescena.


El Comité Intergubernamental, teniendo en cuenta los medios financieros puestos a su disposición, ha decidido concentrar su actuación en el trienio 2014-2016 en :

Ayudas a Redes, Festivales y Espacios Escénicos para la programación de espectáculos

Ayudas a la Coproducción de espectáculos iberoamericanos de Artes Escénicas.

Ayudas a Procesos de Creación Escénica Iberoamericana en Residencia

Proyectos Especiales

Difusión a través del PORTAL Iberescena.

FARO LUCIOLE TEATRO ERRANTE Fundada a Buenos Aires el 2008, és una companyia formada per artistes procedents d’Argentina, Espanya i França que genera els seus projectes a cavall entre Llationamèrica i Europa. El seu objectiu fonamental és crear espectacles teatrals que desenvolupin temes i estètiques vinculats a la contemporaneïtat i en els quals l’actuació i la complexitat del llenguatge escènic siguin part fonamental del pols creatiu. És una companyia nascuda de la voluntat de generar intercanvis i col·laboracions artístiques entre persones i institucions de diferents països, seguint la voluntat d’apropar les realitats de cada lloc; conèixer i apropar les diferències i semblances culturals, i generar intercanvis d’opinions, crítiques i valors. Dels seus últims espectacles en destaquen: OCUPA Iluminada (2013) Funcions a la Casona Iluminada, a Buenos Aires. Coproducció de la Casona Iluminada, amb el suport del Centro Cultural de España en Buenos Aires CCEBA i de La Cantera Exploraciones Teatrales. OCUPA Madrid (2013) Funcions al local d’oficines compartides d’Espiritu23 i a la Universidad Complutense de MadridCoproducció amb La Cantera Exploraciones Teatrales. Con el Rumor del Paisaje (2010/2012) Coproducció amb la Fundación Elsa Peretti. Subvenció a la producció de Proteatro i a la gira del Instituto Nacional del Teatro INT. Amb el suport del CCEBA i de l’Alliance Française de Buenos Aires, i el recolzament de les ambaixades de França i Espanya a l’Argentina. Funcions en diferents teatres i festivals d’Argentina, Espanya i Xile. Al ritmo de Tina (2008/2012) amb el suport del CCEBA i de l’Alliance Française de Buenos Aires. Funcions en diferents teatres i espais no teatrals d’Argentina i Espanya. TEATRE TANTARANTANA-ÀTIC22 El viatge del Tantarantana comença el 1992 quan per la falta d'espais per representar els seus espectacles, Julio Álvarez i Víctor Suañez, antics membres de l’històric grup U de Cuc van decidir obrir una petita sala, que va agafar el nom del carrer on estava ubicada, el carrer Tantarantana, i es va convertir en la tercera sala que presentava espectacles familiars a la ciutat. La programació es va centrar en espectacles de titelles, majoritàriament de producció pròpia i acompanyades de propostes afins. Quan es va consolidar la programació familiar, es va decidir la possibilitat de programar espectacles per a públic adult.

L’any 1996, amb totes dues programacions consolidades i davant el fet que la sala del Born havia quedat petita (tenia un aforament de 60-80 espectadors), el Tantarantana es trasllada a la seva ubicació actual al carrer de les Flors del barri del Raval, un edifici que havia albergat diferents tipus de negocis, la més recordada, una fàbrica de paraigües. Actualment, el Teatre Tantarantana s’ha consolidat com a sala alternativa i productora i disposa d'un espai amb un aforament per a 125 espectadors. A més, des de l’abril del 2013, compta amb un nou espai, l’Àtic22, per a l’exhibició de noves propostes de creació i que respon a la necessitat de trobar noves fórmules de gestió i de col·laboració entre els


col·lectius de creadors, els espais d’exhibició i el públic interessat en les noves propostes dels llenguatges escènics.

El Teatre Tantarantana és un espai de gestió privada amb ajudes públiques del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. Des del 1993 és membre de la Red de Salas Alternativas, associació dinamitzadora de diferents agents de l'escena contemporània a nivell estatal on s'engloben un total de 40 sales privades de 14 comunitats autònomes. També és membre d'ADETCA (Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya) que engloba 45 empreses del sector privat dedicades a la producció, exhibició i distribució teatral. CURTS DE TEATRE Curts de Teatre és un cicle de programació teatral coordinat per l’actriu Mireia Gubianas que es fonamenta en la voluntat d’oferir un espai per a la recerca i l’exhibició de nous formats teatrals que tinguin la brevetat com a denominador comú. La intenció és crear un marc per donar cabuda a les expressions teatrals més sintètiques, siguin peces teatrals curtes o monòlegs breus, que formin en el seu conjunt un espectacle bé sigui perquè els uneix un eix temàtic, perquè sorgeixen d’un mateix equip creatiu o perquè dialoguen entre si d’alguna o altra manera.

Curts de Teatre comença la seva activitat amb una primera temporada 2012-2013 en col·laboració amb la sala Porta4 i sota el nom Breus Teatrals on s’hi estrenen els espectacles: ‘Desig Jam’, espectacle de mini-monòlegs creat a partir d’un laboratori dirigit per Neil LaBute, programat tres mesos a Porta4 i reprogramat a La Seca – Espai Brossa. Amb textos de Noemi Carrasco, Marc Guevara, Marta Solé, Nan Vidal, Alberto Ramos, Niclas Johansen, Joan Yago i Jumon Erra. ‘21/12’, recull de tres peces sobre la fi del món de Roger M. Puig, Marc Torrecillas i Sílvia Cortès. ‘Actualitat rabiosa’, recull de quatre peces sobre la crisi econòmica i de valors actual, amb textos de Jumon Erra, Alberto Ramos, Marc Artigau i Mireia Ros.

A inicis de la temporada 2013-2014 Curts de Teatre es redefineix i arrenca una estreta col·laboració amb el Teatre Tantarantana i el seu nou espai Àtic22 on s’hi estrenen els espectacles: ‘3 de 9. Concurs de curts teatrals’. Amb textos d’Albert Boronat, Guillem Clua, Sílvia Cortès, Jumon Erra, Carles Mallol, Jordi Oriol, Marília Samper, Marta Solé Bonay i Helena Tornero. ‘Eclipses’, de la companyia argentina afincada a Barcelona Cia. Polaroid. ‘No pujaràs a l’àtic’, amb dramatúrgia i direcció de Jumon Erra i Daniela Feixas. ‘Enlloc, Arizona’, a partir dels textos premiats al concurs ‘3 de 9’ d’Albert Boronat, Sílvia Cortès i Jumon Erra. ‘Caiguda lliure’ amb dramatúrgia i direcció de Marta Solé Bonay, Jordi Centelles i Marc Guevara. LA CALDERA El projecte de La Caldera, Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques va néixer l’any 1995 a Barcelona per iniciativa d’uns joves artistes dins un context de manca d’espais adequats per a la creació i específicament per la dansa. És així com Montse Colomé, Inés Boza, Alexis Eupierre, Lipi Hernández, Carles Mallol, Toni Mira/Claudia Moreso, Maria Rovira, Álvaro de la Peña, Sol Picó i Carles Salas, es van associar per transformar una antiga fàbrica de cinturons del barri de Gràcia de Barcelona, en una plataforma de creació estable i independent ; un projecte pioner en tot l’ Estat espanyol, un projecte col·lectiu que van anomenar La Caldera.

Un dels valors afegits de La Caldera és que genera un espai de convivència entre artistes de totes les edats i trajectòries i fomenta el teixit creatiu del seu


territori. Artistes amb una llarga trajectòria i experiència conviuen amb joves artistes novells. Aquesta convivència diària entre artistes de diferents generacions i línies de treball, fomenta de forma natural la transmissió del coneixement i l’experiència, generant sinergies i projectes específics. La Caldera és un espai de trànsit i de referència per a tots aquells artistes que passen per la ciutat.

L’objectiu actual del centre és apostar per la creació i la consolidació de trajectòries artístiques més que per la creació de productes culturals puntuals, i donar una major visibilitat a la creació contemporània per apropar-la al públic.

LA CANTERA EXPLORACIONES TEATRALES Fundada a Madrid el 2003 i constituïda el 2005 com a associació cultural. Reuneix un equip de professionals de diverses nacionalitats i àrees de les arts escèniques. Té com a objectiu la realització d’activitats teatrals pedagògiques i creatives dirigides a professionals, estudiants i interessats en les arts escèniques. Les seves propostes s’orienten a la investigació de l’art de l’actuació, a partir del qual s’intenta arribar a noves propostes dramatúrgiques i la reformulació i innovació d’estètiques escèniques, parant especial atenció al mateix procés de creació i procurant no plantejar-se resultats predeterminats per tal d’arribar a materials genuïns i personals. Amb el suport dels tallers pedagògics, periòdicament s’han generat les ‘Maniobras públicas’ on els materials sorgits a les activitats acadèmiques s’han presentat en públic afavorint la presentació de la feina i la vinculació dels alumnes amb el món professional. A partir del 2008 s’inicia una col·laboració estreta amb la companyia Faro Luciole desenvolupant activitats pedagògiques entre Argentina i Espanya i mantenint un intens intercanvi entre escoles, centres culturals, associacions culturals i cooperatives de creació. És una plataforma en constant moviment on artistes de diverses latituds contacten per tal d’entrenar, assajar, reflexionar, elaborar i mostrar les seves creacions, tenint sempre present la idea d’inquietud i experimentació.

ocupa raval cat

Documents