núm. 5, maig 2006

Núm. 5 1

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya

Un nou curs s’acaba...i amb ell arriba el número de maig de La Plega. Per a tancar el present curs us presentem una línia de treball amb la voluntat de ser tirada endavant el curs 2006/07. Aquesta línia de treball rep el nom de Compartim la recerca en història. Amb aquest títol el projecte engloba la intenció d’establir canals de comunicació entre l’arxiu i la realitat escolar, per així poder crear unes eines eficaces, sempre relacionades amb l’estudi de la nostra història. Per tal d’establir aquestes eines, es compta amb la col·laboració dels membres de la comunitat escolar, com són els professors i els mediatecaris. L’objecte d’aquesta idea és doncs, poder oferir suport en la recerca històrica, per tal de reforçar la identitat d’aquesta i incentivar el consum d’història a les escoles. Esperem doncs, que aquesta iniciativa engresqui a professors, alumnes, mediatecaris i altres implicats per tal que sigui un èxit i una bona eina de cara a treballar la recerca escolàpia. Agenda XXII Congreso de Archiveros de la Iglesia en España Els propers 11 i 15 de setembre se celebrarà aquest congrés a Córdova, i centrarà la seva atenció en la imprempta i arxius d’església. Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic Termini de presentació de textos fins el 16 d’octubre del 2006, segons bases que podeu consultar a la mateixa fundació, Rda. Sant Pau, 80, 2n. de Barcelona o a la seva pàgina web: http://epc.escolapia.net/Internet/CAT/altres/Entitats/fundaciojp.htm.

LA PLEGA DE L’ARXIU

Butlletí de l’APEPC Barcelona, maig 2006, número 5

Presentació

Núm. 5 2


Fira de Museus i Educació El Museu Marítim de Barcelona organitza del 4 al 7 de juliol aquesta fira, sota el títol SORTIR DE L’AULA, recursos educatius de museus per l’ensenyament. Pretén doncs, ser una plataforma de diàleg per a l’intercanvi d’opinions, informacions i experiències entre tècnics d’educació. Hi haurà estands dels principals museus de Catalunya, així com diversos espais d’exhibicions i conferències. També es programen tallers per a docents. http://museumaritimbarcelona.com. VII jornada d’estudi i debat: e-administració @rxivers Jornada de debat sobre l’e-administració en el món dels arxius, se centrarà en voler donar a conèixer els últims projectes d’interacció entre el ciutadà i l’administració pública, processos que afecte a la gestió documental. Se celebrarà el 24 de maig al Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona. Més informació a www.arxivers.com. S’escriu ... (en publicacions no escolàpies) Arrufat i Majó, Carles; Reixach i Puig, Ramon. L’Església de Sant Jaume i Santa Magdalena de l’Hospital. [Mataró]: 2006. 15 pàgs. “70 tesis per a una refundació de l’Església: conclusions del cicle 2004-2005 d’Espai Obert”. Introd. De Ramon M. Nogués. Quaderns Espai Obert: segona etapa. Núm. Extraordinari 1, 2006. Històries del Senegal. [Barcelona]: Fundació Educació Solidària, Escola Pia, 2006. 53 pàgs. Quaderns de la Fundació, 5. 53 pàgs. Calzada, Sebastià. “Museu Geològic del Seminari de Barcelona: Barcelona”. En El patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, 2003. Pàgs. 22-23. Oller, Josep Maria. “Experiències de la presó: unes figuretes de pessebre”. La Tosca. Gener 2006. Pàg. 20. Oller, Josep Maria. “Experiències de la presó: el Javi”. La Tosca. Febrer-març 2006. Pàgs. 27-28. Oller, Josep Maria. “Experiències de la presó: el Germà Adrià”. La Tosca. Abril 2006. Pàgs. 31-32.

Núm. 5 3


10 anys. 10 curts: Edició Especial. [DVD]. Terrassa: Escola Superior de cinema i audiovisuals de Catalunya, [2006]. Puigdollers i Noblom, Rodolf. Parla’m del cel. Barcelona: Editorial Claret, 2006. 59 pàgs. ISBN: 84-8297-890-X. Betbesé, Miquel. 30 anys entre diolàs: escrits de convalescència a Santa Eulàlia. Dibuixos de Rita Culla. Barcelona: Fundació Educació Solidària, Escola Pia, abril 2006. 33 pàgs. Roca i Sallas, Ramon. P. Francesc Sagrera i Riera: escolapi, educador contemplatiu. Moià: Ramon Roca i Sallas, 2006. 38 pàgs. DL: B-8780/2006. Torrente Viver, Antonio. Pensamientos, sentimientos, vivencias. Mèxic: 1993. 128 pàgs. Bonnin, Eduardo; Morin, Guy; Arrupe, Pedro. La Eucaristía en el mundo de hoy. Mèxic: Obra Nacional de la Buena Prensa, A.C., 2005. 56 pàgs. ISBN: 970-693-257-7. Bonnín Barceló, Eduardo. “Pecado social y estructuras de pecado en la teología latinoamericanca”. Efemérides Mexicanas: estudios filosóficos, teológicos e históricos. Vol. 23, núm. 69 (setembre-desembre 2005), pàg. 303-336. Zum-Zum: recorregut per 75 bocins de la nostra història. Barcelona: Escola Pia de Catalunya, 2006. 116 pàgs. DL: B-22344-2006. Samper, Genís. Mn. Batlle, sitgetà i excursionista. Sitges: Grup d’estudis sitgetans, 2006. 47 pàgs. DL: B-14957-2006. Entrades Revistes escolars escannejades pel P. Fèlix Iguacen: El heraldo escolapio. [CD-ROOM]. Camagüey, 1953. CIMA.[CD-ROOM]. Barcelona : Barcelona Calasanci, 1964-1965. Nosotros [1a època]. [CD-ROOM]. Calella, 1958-1963. Nosaltres [2a època]. g[CD-ROOM]. Calella, 1979-1981. Xut [suplement]. [CD-ROOM]. Calella, 1979-1981. Excelsior. [CD-ROOM]. Mataró, 1950. Brisas. [CD-ROOM]. Mataró, 1951. ¡Zas! [CD-ROOM]. Barcelona: Barcelona Sant Antoni, 1958. Brisas. [CD-ROOM]. Barcelona: Barcelona Sant Antoni, 1958. Excelsior. [CD-ROOM]. Igualada, [s.a.]. Chiquitín. [CD-ROOM]. Igualada, [s.a.]. Xut. [CD-ROOM]. Terrassa, 1974.

Núm. 5 4


Altamirano, María del Socorro. El cielo que tú me das. Capellades: octubre 2005. 510 pàgs. ISBN: 84-8334-700-8. Molins, Ma Victoria. 5 décadas prodigiosas. Barcelona: Ediciones STJ, 2006. 73 pàgs. ISBN: 84-96588-10-6. Galofré, Antonio. Cálculo mercantil. [manuscrit]. [Barcelona]: Real Colegio de les Escuelas Pías de S. Antón, 1915-1916. AAVV. Semilla del Reino de Dios. A 10 años, el Padre Pancho vive en esta Región. [Mèxic]: Parroquia de Nuestra Señora de los Dolores, [s.a.]. 61 pàgs. L’Aparador de l’arxiu Tal i com ja està marcat en aquest apartat fem referència a un material concret de l’Arxiu. En aquest número parem especial atenció a la col·lecció de Goigs de l’arxiu, però primer els situarem dins de la història de l’Escola Pia. I és que els goigs a Catalunya tenen una tradició de molts segles, són anteriors a la presència dels escolapis en terres catalanes. Els escolapis, doncs, es trobaren amb una tradició popular, de devoció a advocacions a la que s’hi van acomodar. Anecdòticament es podria començar aquesta relació amb una dada de la biografia de Josep de Calassanç. Entre 1587-1589 va ser beneficiat de la catedral de la Seu d’Urgell i secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de d’aquella catedral. Cada dissabte a la tarda els beneficiats —com ell era— tenien l’obligació d’assistir a un acte marià a la capella de la Mare de Déu dels Dolors que hi havia al claustre romànic de la catedral; on se sentien ressonar pregàries i cants dels beneficiats, de canonges i de fidels que s’hi ajuntaven. Mossèn Calassanç, doncs, allí cantà durant dos anys cada dissabte els Goigs de Nostra Dona o a la Mare de Déu de la Pietat amb música de Joan Brudieu. Podríem també recordar que a la façana de l’església escolàpia de Moià hi ha uns relleus que representen uns gerros amb flors que evoquen fàcilment els dibuixos d’uns goigs. Els goigs es poden classificar, segons la col·lecció existent a l’arxiu, de la següent manera. Primer hi trobem els Goigs a Invocacions pròpies de l’Escola Pia, i dins d’aquest grup n’hi ha que tenen un o més goigs. Són els següents grups: A llaor de Josep de Calassanç, d’aquests goigs en publicà un catàleg i anàlisi en Miquel Puig i Reixach a Catalaunia, revista interna de l’Escola Pia (Barcelona novembre 1976), núm. 184, pp.1-10. En un quadre sinòptic amb doble entrada analitzà els trets històrics o biogràfics del sant en cada un dels goigs i conclou el següent: «veiem una gradació, dels primers goigs que insisteixen en els detalls anecdòtics i mistèrics del període català de Calassanç i el seu servei miracler fins als del P. Franquesa, els darrers escrits amb caire biogràfic, que insisteix, però, en el sacerdoci de Calassanç i les seves virtuts de caritat i pobresa.

Núm. 5 5


Per arribar als goigs dels PP. Hilari d’Arenys i Francesc Botey, on el fet biogràfic hi és totalment absent […] Pot sorprendre adonar-se que als goigs que primerament es distribueixen la dedicació escolàpia hi és gairebé absent. Només s’hi diu que de l’Escola Pia són “las letras en engaste” a més de la caritat i la pietat; i el patrocini de Calassanç sobre els nois és compartit amb els pobres i devots en general: “Pues de pobres sois llamado / y niños Padre amoroso, / Josef Calasans piadoso / sed con Dios nuestro Abogado.”». A llaor de la Mare de Déu de l’Escola Pia. Els primers goigs dedicats a la Mare de Déu de l’Escola Pia els trobem publicats en castellà en el llibre editat a Madrid el 1793 Exercicios de piedad para niños y estudiantes del P. Alexo Ruiz, escolapi castellà. Poc després el P. Agustí Macià (Igualada 1753 – Balaguer 1801) en el llibre de recull de pregàries Exercicios de piedad para niños y estudiantes según se enseña, y practica en las Escuelas Pías, en publica uns altres en català, però cinc de les estrofes coincideixen amb les del P. Ruiz.. A llaor dels beats i sants escolapis. El Sant Pompili M. Pirrotti (Montecalvo Irpino 1710 – Campi Salentina 1766) té els seus goigs en motiu de la seva beatificació. Se’n publicaren quatre i per la canonització uns altres dos. Del beat Enric Canadell i Quintana (Olot 1890 – Castellfollit de la Roca 1936), se’n tenen en motiu de la seva beatificació el 1995, pel Papa Joan Pau II. A més dels propis de la institució trobem els Goigs a llaor d’invocacions de les esglésies escolàpies, que es canten a llaor d’alguna invocació existent a les nostres esglésies. Val la pena recordar-les i veure les seves peculiaritats. Citarem els goigs segons l’antiguitat de la fundació dels col·legis i només fem esment d’aquells que conservem en la nostra col·lecció i que fan referència explícita a l’Escola Pia. N’hi ha de les següents escoles, Oliana, Igualada, Mataró, Barcelona Sant Antoni, Sabadell i Tàrrega. Després s’han de destacar diverses intervencions d’escolapis en goigs, ja siguin com a autor de la lletra o de la música, o bé intervencions en el sentit de realitzar comentaris o històries de goigs. Els escolapis, com a mestres i educadors, han procurat en tots els moments de la història apropar els alumnes a la vida cultural de la societat. I els goigs no han estat pas una excepció. En diades solemnes de l’escola no han faltat pas en moltes ocasions els goigs com a cants festius i d’alegria. Els goigs han estat per als escolapis una manera més d’integrar-se en els llocs on han fundat col·legi, participant de les devocions populars i seguint la línia de l’Església.

Núm. 5 6


La fotografia

El goigs “Pues en vos hemos hallado...” partitura musical de 1832.

núm. 5, maig 2006

Documents