BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

1

Alginet il·lumina el Nadal

BIM ALGINET

DESEMBRE 2015 NÚM. 21EXEMPLAR GRATUÏT

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

2

DIRECTOR: Daniel Martín. COL·LABORADORS: Rafael Bosch. MAQUETACIÓ: clickandmedia.com. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Eva M. Vázquez. IMPRESSIÓ: Gráficas Alginet. PORTADA. Paco Fotògrafs. Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Dipòsit legal: V-1398-2008. Exemplar gratuït.

AJUNTAMENT D'ALGINET. Plaça del País Valencià, 1, 46230 Alginet, València. Tel. 961 75 10 00

www.alginet.es

SUMARI03 SALUDA Jesús Boluda

04 INFORMACIÓLA CORPORACIÓ 2015-2019 CONSULTA A LA CIUTADANIA ALGINET APOSTA PER LES XARXES SOCIALS NOU DISSENY DEL BIM RÀDIO ALGINET, EIX INFORMATIU ADÉU A DOS FILLS PREDILECTES COMIAT A JOSÉ ESPERT CLIMENT COMIAT A JULIO PALAU LOZANO ÈXIT DELS JOVES ESPORTISTES D'ALGINET

08 GALERIA DE FOTOS 10 ENTREVISTA ANA LOZANO DAMIÀ TORRES

12 CRONISTA DE PLAGUES I FAM A ALGINET: MESURES EXTREMES Rafael Bosch

13 OPINIÓ

Agència de Desenvolupament Local 96 175 32 77Agència Tributària (Cita prèvia) 901 22 33 44Ajuntament 96 175 10 00Assistent social (Ajuntament) 96 175 10 00 ext. 224Assistent social (Centre de Salut) 96 175 29 21Associació de Comerciants 96 175 17 79Bombers 96 240 30 80Casa d'Oficis 96 175 19 04Casa de Cultura 96 175 35 24Centre d'Informació Juvenil 96 175 32 77Centre de Dia 96 175 14 41Centre de Salut 96 175 28 53Centre de Salut: Urgències 96 171 91 75Centre de Salut: Cita Prèvia 96 171 91 70Coagri 96 175 08 92Col·legi Públic Blasco Ibáñez 96 171 90 05Col·legi Públic Emilio Lluna 96 171 90 15Col·legi Públic Pepita Greus 96 171 90 55Col·legi Sagrat Cor de Jesús 96 175 14 65Consell Agrari 96 175 10 00 ext. 236Cooperativa Elèctrica d'Alginet 96 175 11 34Correus 96 175 03 51Egevasa 96 175 29 70Escola Municipal Inf. Salvador Bosch 96 175 05 84Iberdrola 96 178 25 76IES 96 175 10 22Jutjat de Pau 96 175 11 85Llar del Jubilat 96 175 15 51Magatzem d'adobs 96 175 03 21Agència de Promoció del Valencià 96 175 35 24Policia Local 96 175 11 54Poliesportiu Municipal 96 175 19 46Recollida d'objectes 902 015 527Taller Ocupacional 96 175 33 48

TELÈFONS D'INTERÉS

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

3

Benvolguts veïns i veïnes,En arribar a la recta final d’aquest 2015,

deixeu-me que comence aquestes parau-les felicitant-nos a tots ben sincerament. Ha estat un any amb diverses cites electo-rals. Els resultats no són el més important: hem de sentir-nos satisfets per les mos-tres de cultura democràtica que el nostre poble està aconseguint. Els canvis de go-vern en l’àmbit autonòmic i la nova com-posició municipal deixen ben clar que els ciutadans exigeixen als polítics que cal ra-onar, intercanviar idees i governar amb la mirada fixa en el benestar de la gent. Puc assegurar-vos que, des de l’Ajuntament d’Alginet, estem fent tots els esforços per complir aquest mandat al peu de la lletra.

Arribades aquestes dates, és costum realitzar un xicotet balanç d’aquells as-pectes més rellevants del que ha estat l’activitat del nostre consistori. Com ja he explicat en les ocasions que m’ha cor-respost dirigir-me a tots vosaltres, no es pot escapar a ningú una realitat evident: des que tinc l’honor d’ocupar aquesta Al-caldia, l’aposta per les polítiques socials d’ajuda a la gent que ho necessita és la base de la nostra activitat de govern.

A més, hem d’estar satisfets pels esfor-ços que tots hem fet a l’hora d’escometre i donar per acabades una sèrie d’actuaci-ons que sens dubte ens faran més fàcil i còmode el nostre dia a dia, alhora que contribuiran clarament al que ha estat un dels nostres objectius centrals al llarg d’aquests anys: la formació de les perso-nes per assegurar-los un futur millor.

Ja podem dir que tenim acabada l’am-pliació del Pavelló Cobert. En breu, po-

drem inaugurar la nova pista multiús que ajudarà a fer més productiva la tasca de formació de les escoles esportives del nostre municipi.

Amb l’actuació de la Casa de la Música pràcticament enllestida, continuem tre-ballant en els tràmits que permetran que s’impartisca el Grau Professional i, per aquesta raó, invertirem més diners del nou pressupost municipal per aconseguir uns millors accessos i contribuir encara més a la preparació musical dels joves del nostre municipi.

La Unitat de Respir és ja una realitat a les instal·lacions del Centre de Dia. Més de vint persones es beneficien –a part del benefici indirecte per a les famílies respec-tives– de l’atenció diària, gràcies sobretot a l’esforç de l’Associació Benvinguts i la generositat del voluntariat. Ja puc avan-çar que no ens quedarem ací. Les gesti-ons amb la Conselleria per obtindre més subvencions van per bon camí i prompte tindrem notícies que ens faran sentir or-gullosos de la nostra atenció als majors, que tant ho mereixen.

A més, ens hem de congratular per la iniciativa conjunta de la Generalitat, la Di-putació i les corporacions locals en la línia d’aplicar polítiques de promoció de l’edu-cació i ajuda a les famílies en matèria de llibres de text. Era la política que aquest Ajuntament implementava des de fa qua-tre anys. Continuarem contribuint al canvi de mentalitat respecte al material escolar: respectem i tractem amb cura el material i reaprofitem-lo.

Però quins són els propòsits per al prò-xim 2016? Molts, podria dir-vos. Les ne-

cessitats van creixent, però la il·lusió creix amb aquestes. No vull, però, deixar de citar tres aspectes que considere claus en els pròxims mesos:

El primer és l’aprovació dels pressupos-tos. Us avance que no signarem cap prés-tec i, per tant, continuarem tenint com a un objectiu bàsic, no endeutar el consis-tori. Això vol dir que seran uns pressu-postos realistes que seguiran la línia dels anteriors: aposta pels Plans d’Ocupació, augment de les beques de menjador i les majors ajudes possibles en Afers Socials (amb el suport necessari al Centre de Dia).

En segon lloc, la confecció d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). En-tenem que hem d’obrir aquest document a tot aquell que tinga alguna cosa a dir. Entre tots, reflexionarem sobre quin mo-del de creixement urbanístic i industrial volem per al nostre poble.

Finalment, no voldria acabar sense fer referència al projecte de la urbanització Los Lagos. Ja podem dir que al mes de ge-ner estarà licitat el primer pas per resoldre aqueix gran problema que arrosseguem massa anys. Tindrem ja una empresa que s’encarregarà de reparcel·lar els terrenys. Una vegada acabada la seua comesa, volem que, a mitjan 2016, puga eixir a exposició pública el projecte perquè s’hi facen les al·legacions pertinents abans de començar les obres. La primera fase serà, com és lògic, oferir un servei de clavegue-ram i aigua pública dignes per als veïns i les veïnes de la urbanització.

Per acabar, expressar-vos els meus de-sitjos que entre tots aconseguim un any 2016 millor que el 2015.

SaludaJESÚS BOLUDAAlcalde d’Alginet

Jesús Boluda

SALUDA

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

4

La corporació2015-2019

Les eleccions del passat mes de maig van dibuixar una nova corporació on la coalició Compromís (2.025 vots) i el partit So-cialistes d’Alginet (1.942 vots) van obtindre cinc regidors. La tercera formació en nombre de representants va ser el Partit Popular amb tres (1.263 vots), seguida pel PSPV-PSOE amb dos (1.157 vots), Cercle Idea Alginet amb un (676 vots), i Gent d’Al-ginet també amb un (514 vots).

Pel que fa a l’equip de Govern, les negociacions que van dur a terme Compromís i Socialistes d’Alginet van propiciar la signatura d’un acord de govern que estableix que, els primers dos anys, Jesús Boluda assumisca l’Alcaldia en representació

INFORMACIÓ

Consulta a la ciutadania

Amb el títol I tu què dius les regidories de Benestar Social i Medi Ambient han posat en marxa un programa de consultes ciutadanes amb l’objectiu de recollir l’opinió dels veïns i les ve-ïnes del nostre municipi sobre diferents àmbits de la nostra lo-calitat. Així, entre les primeres iniciatives plantejades es troba conéixer els hàbits de reciclatge, de pràctica d’esport o quines partides consideren que caldria potenciar en el pressupost mu-nicipal de 2016.

Les dues regidories han manifestat que el seu objectiu és co-néixer l’opinió i els usos que els ciutadans realitzen dels serveis socials i així adaptar la gestió municipal a aquests.

de Compromís, i, els dos següents, José Vicente Alemany, en nom de Socialistes d’Alginet.

A més, l’acord també inclou la distribució de nou regidories entre els representants de les dues formacions. Així, José Vi-cente Alemany ha assumit la Regidoria d’Urbanisme i Obres; Jordi Roig, la d’Hisenda i Esports; Vicent Gaya, la de Cultura; Paula Llorca, la d’Educació, Indústria, Comerç i Festes; María José Martínez Bosch, la de Benestar Social; Juan Carlos Espert, la d’Agricultura i Cementeri; Andrés Añón, la de Policia, Trànsit i Protecció Civil; Anna Palau, la de Personal i Mercat, i Virginia Company, la de Joventut i Ocupació.

A aquestes regidories cal sumar les tres assumides pel Partit Popular que ha estat l’única de les quatre formacions que no formen part de l’equip de Govern que ha acceptat l’oferiment del Govern Municipal. Així, Bernardo Ferrer dirigeix la Regido-ria d’Enllumenat; Eva María Alepuz, la de Medi Ambient, i Mi-guel Ángel Garrido, la de Serveis Municipals.

Regidors de la corporació de la legislatura 2015-2019. Paco Fotògrafs

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

5INFORMACIÓ

Nou disseny del BIM

El Butlletí d’Informació Municipal d’Alginet que tenen a les se-ues mans inclou, com esperem hauran apreciat, una important renovació de la imatge de la publicació.

L’objectiu de la nova distribució dels continguts, de la nova tipografia i del nou disseny en el seu conjunt és aconseguir un BIM que siga més agradable de llegir i, a més, en la mesura del possible, siga també bonic. Un dels fets que més ens agradaria aconseguir és que desitjaren guardar-lo perquè representara una xicoteta mostra d’allò que vostés més estimen, el seu mu-nicipi. Si amb aquest número no ho aconseguim, ens esforça-rem per fer-ho amb els propers.

Ràdio Alginet, eix informatiu

Amb les xarxes socials o la web del municipi, un dels pilars comunicatius de la localitat continua sent Ràdio Alginet. L’emis-sora municipal ha reforçat els continguts locals dels seus infor-matius. A més, Ràdio Alginet manté l’aposta per la informació de servei amb programes com Alginet saludable, Alginet em-prén o Alginet net i sostenible, entre d’altres.

Altres continguts de la graella de l’emisora són la informació esportiva amb Zona bàsquet o Jornada i resultats, els contin-guts d’oci amb Vol 107.4 i els continguts culturals amb Els nos-tres poetes, Un repàs per la vida, Alginetins pel món o Rock club, entre altres programes.

Alginet aposta per les xarxes socials

Amb l’objectiu d’acostar tota la informació als veïns del mu-nicipi, el departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Algi-net ha creat un pàgina de Facebook amb el desig que aquesta “es convertisca en el punt de trobada de tots els ciutadans del municipi”. Aquesta nova plataforma se suma al compte de Twitter municipal ja existent, l’ús del qual des d’aquest depar-tament desitgen enfortir.

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

6 INFORMACIÓ

Adéu a dos Fills Predilectes

El passat mes de novembre Alginet va dir adéu a dos dels seus quatre Fills Predilectes: Julio Palau, més conegut com a “Juliet el Pilotari” o “Juliet d’Alginet” de 89 anys i José Espert Climent, més conegut com a “Pepet el pintor” de 87.

Amb el seu adéu, Alginet acomiada dos destacats represen-tants del municipi que van aconseguir llaurar-se una trajectòria professional d’èxit en dos àmbits ben diversos, un en l’esport de la pilota, l’altre en l’art de la pintura.

El seu comiat se suma al dut a terme el 2011 a Ismael Latorre, que també és Fill Predilecte d’Alginet. En l’actualitat, l’única Fi-lla Predilecta amb vida és la religiosa Elvira Bosch.

Comiat a José Espert Climent

José Espert Climent va nàixer a Alginet el 22 de novembre de 1927 al si d’una acomodada família de llauradors. Als 18 anys es va matricular a l’Escola de Sant Carles a València.

L’any 52 va aconseguir la tercera medalla en l’Exposició Na-cional de Belles Arts de Madrid, ciutat on es va traslladar, per

després fer-ho a París. Va viure allà per pintar i aprendre. Va tornar novament a Madrid, però posteriorment va decidir vi-atjar a Itàlia. Es va establir a Roma, on va adquirir celebritat i notable prestigi.

Part de la seua obra es troba en nombroses col·leccions pri-vades, tant a Espanya com a l’estranger. En reconeixença dels seus mèrits, l’Ajuntament d’Alginet el va nomenar Fill Predilec-te del municipi el 1999.

José Espert ha usat tots els materials possibles: llapis, carbó, oli, ceres, aquarel·les... Ha pintat sobre llenç, paper, tauletes de fusta, amb pinzell o espàtula.

A més, també s’ha endinsant en altres disciplines com l’es-criptura, la filosofia o la música, en una mostra de la seua voca-ció multidisciplinar.

Soterrar de José Espert Climent. Paco Fotògrafs

José Espert Climent i Josep Lozano Lerma. Arxiu Ismael Latorre Mendoza.

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

7INFORMACIÓ

d’Espanya en la Copa de la Reina. Qui també ha aconseguit un gran èxit ha estat Edgar Rubio, campió d’Espanya en armes i subcampió en la modalitat tao mà buida en el Campionat d’Es-panya de Kung-Fu Tradicional. Pel que fa al patinatge, en el Trofeu Tardor celebrat a Gandia, destaca com Maria Fuster va aconseguir el segon lloc en el nivell A i Paula Fuster, el segon lloc en la categoria de benjamins, una posició que va repetir Celia Aliaga, en aquest cas, en aleví. Pel que fa a la modalitat solo dance, Alba Salvador va aconseguir el primer lloc i Claudia Bailén, el segon. Noelia del Valle i Paula Terres van quedar pri-meres classificades en categoria infantil i cadet. A l’esport del frontenis els èxits han arribat de la mà d’Adrián Ribera, campió Máster Talentos i campió Autonòmic 2015 en la categoria aleví. De la mateixa forma, el jove Jordi Gallart continua amb els seus èxits en pesca on s’ha convertit en el campió Autonòmic 2015 d’Aigua Dolça i de Carpfishing.

Comiat a Julio Palau Lozano

Julio Palau Lozano va nàixer el 25 de novembre de 1925, fill d’una família de llauradors. Influenciat pel seu oncle matern es va endinsar en el món de la pilota amb 15 anys.

La seua aparició en el món de la pilota es va produir en un moment decisiu per a aquest esport, en el qual començaven a

declinar les dues grans figures: Xiquet de Quart i Pepe Llíria. El seu gran rival va ser Antonio Reig ‘Rovellet’, amb qui va prota-gonitzar espectaculars partides i una duradora amistat.

Va inaugurar nombrosos trinquets com els de Benifaió , Mas-samagrell, El Zurdo de Gandia o el de la veïna població de Car-let. També els d’Alacant, Ondara, Benissa, Pedreguer, Almasso-ra, Borriana o Vila Real.

Es va retirar el 1968 i és un dels cinc pilotaires que tenen pen-jada la seua foto a la Galeria d’Honor al trinquet de Pelayo de la ciutat de València.

Va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu (1960), el Servei d’Ho-nor de la Federació de Pilota Valenciana i és Fill Predilecte de la Vila d’Alginet des de l’any 1999. Enguany va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu de la Generalitat Valenciana.

Èxit dels joves esportistes d'Alginet

L’esport continua sent un territori de grans èxits al nostre municipi. Així ho demostren els triomfs de Nora Lucas qui s’ha proclamat campiona en la categoria benjamí en la I Lliga de Taekwondo celebrada a Alacant. Igualment exitoses han estat Lucía Robles i Nerea Pastor, subcampiones en el Campi-onat Nacional Base de Gimnàstica Rítmica celebrat a Saragos-sa. Un altre triomf és l’assolit per Claudia Martí, subcampiona

Julio Palau Lozano al Trinquet de Carlet amb alguns aficionats. Arxiu Ismael Latorre Mendoza.

Soterrar de José Espert Climent. Paco Fotògrafs

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

8 GALERIA DE FOTOS

NORA LUCAS. Campiona de la 1a Jornada Lliga Taekwondo

AINA TORRES. Guanyadora del XIII Concurs de Música de Cambra Ciutat de Carlet

CLAUDIA MARTÍ. Subcampiona Espanya en la Copa Reina de Gimnàstica Rítmica

MARIA ESPERT. Participant en el Campionat Nacional Absolut de Gimnàstica Rítmica

ÀNGEL SARRIÓ i HERMELANDO BOSCH. 1r i 2n premi del II Concurs de Poesia Vila d'Alginet

EDGAR RUBIO. Campió d'Espanya en armes i subcampió en tao mà buida de Kung-Fu

ADRIÁN RIBERA. Campió Máster Talentos i campió Autonòmic Frontenis

LUCÍA ROBLES. Subcampiona en el Campionat Nacional Base de Gimnàstica Rítmica

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

9GALERIA DE FOTOS

LLIURAMENT INSÍGNIES DE L'AJUNTAMENT D'ALGINET ALS NOUS MEMBRES DE LA SOCIETAT ARTÍSTICA MUSICAL D'ALGINET

CLUB DE PATINATGE D'ALGINET. Guanyador de set copes en el Trofeu Tardor de Gandia

NEREA PASTOR. Subcampiona en el Campionat Nacional Base de Gimnàstica Rítmica

PAULA BOSCH. Participant en el Campionat Nacional Absolut de Gimnàstica Rítmica

JORDI GALLART. Campió Autonòmic d'Aigua Dolça i de Carpfishing

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

10

On es va iniciar el teu camí fins a treballar en el cinema inter-nacional amb produccions de Hollywood?

El camí va començar en uns curs de cine que organitzava l’Ajuntament d’Alginet, crec que l’any 1983, encara que no ho recorde segur. Jo devia tindre entre 15 i 16 anys. Per concloure el curs, els amics vam decidir fer un curt amb el nom de Cas-call, i que va dirigir Ferran Sánchez. En el curt jo vaig treballar d’ajudant de maquillatge i també em vaig encarregar del vestu-ari. Va ser en aqueix moment que em vaig adonar que allò que més m’agradava era el maquillatge i vaig decidir començar a formar-me. Mentre estudiava i feia cursos vaig poder comen-çar a treballar en l’àmbit del maquillatge al teatre Escalante, al Rialto, al Principal... La primera pel·lícula va ser Amancece como puedas, l’any 1988, amb Toni Canet, després Un negre amb un saxo de Francesc Bellmunt. D’allí a Barcelona, després a Madrid amb pel·lícules amb Almodóvar, Vicente Aranda...

De totes les disciplines artístiques on has treballat: cine, tea-tre, òpera..., quina prefereixes?

El cine, perquè et dóna més opcions a canviar els personat-ges, a plasmar la seua evolució. En el cine tu pots mostrar la transformació d’un personatge que pot envellir, que pot em-malaltir. Per exemple, en pel·lícules com Antes que anochezca, que explica la vida del poeta cubà Reinaldo Arenas i que va pro-tagonitzar Javier Bardem. El film s’inicia quan el personatge té prop de vint anys, i acaba quan en té quaranta i mor malalt de la SIDA.

Per la teua feina has de viatjar molt i dur a terme llargues estades a l’estranger. T’agrada?

M’agrada, i, si tens bons allotjaments, pot arribar a ser cò-mode; però també em cansa. En ocasions has d’estar molt de temps fora de casa i sempre no abelleix. Això sí, gràcies a vi-atjar he pogut treballar amb gent amb la qual no podria col-laborar ací. Hi ha cert tipus de produccions a les quals no pots accedir si no viatges, per exemple, treballar amb Woody Allen, Robert de Niro o Sigourney Weaver.

Algun peatge per una carrera professional d’èxit com la teua?Haver hagut de sacrificar en ocasions la vida familiar. El més

dur ha estat haver hagut d’anar-me’n fora quan el meu fill era menut. Això era molt dur. Per altra banda, una carrera així té una recompensa econòmica amb la qual he pogut garantir els estudis que el meu fill ha desitjat fer.

Com és l’experiència d’un rodatge d’una producció internaci-onal de Hollywood?

Jo, a l’inici, creia que no m’agradaria treballar en el cinema més comercial, perquè el gènere que més m’atrau és el d’au-tor; però, per exemple, participar de rodatges com Piratas del Caribe IV, on disposes de tots els recursos al teu abast, on estàs rodant en escenaris increïbles com Hawaii, és un luxe.

També eres coneguda per ser la maquilladora personal de Pe-nélope Cruz. Com naix aqueixa col·laboració?

Arran de la pel·lícula Volver de Pedro Almodóvar on jo m’en-carregava del disseny de maquillatge. A Penélope li va agradar el meu treball i vam començar la col·laboració. Abans d’ella jo havia treballat molt amb Victoria Abril. També he treballat prou amb Javier Bardem.

En quina pel·lícula recent has participat i on els nostres lec-tors poden vore el teu treball?

Potser, la més recent és Mama de Julio Medem, on em vaig encarregar del disseny de maquillatge.

Entrevista: Ana LozanoMaquilladora professional. Ha treballat en pel·lícules com Volver o Los abrazos rotos de Pedro Almodóvar, Mama de Julio Medem i produccions de Hollywood com Piratas del Caribe IV. És maquilladora personal de Penélope Cruz.

"Vaig triar el cinema perquè pots

plasmar l'evolució dels personatges"

ENTREVISTA

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

11ENTREVISTA

Un lector que desconeix l’entorn de les competicions científi-ques per a joves com ha de mesurar el lloc que ocupa algú que obté una medalla d’or com és el teu cas?

Un guanyador d’una medalla d’or en una prova científica po-dríem considerar-lo entre els 300 científics de l’estat més des-tacats en la seua matèria. Ara bé, això només és una valoració estadística. Caldrà vore com evoluciona cadascú amb el temps.

Participar en competicions lleva temps. La recompensa és ei-xamplar els contactes?

Sí, a la llarga et pot facilitar una eixida professional, perquè coneixes molta gent.

Com convius amb la pressió que genera aparéixer en els mit-jans de comunicació?

Amb el temps t’acostumes. Cansa un poc, perquè és una fei-na més que s’ha de sumar a un llarg llistat de tasques. Encara que sempre és millor que et facen cas, que quan faces alguna cosa, ningú no et pregunte.

Tens un coeficient intel·lectual de 150 quan la mitjana és de 100. Quina importància hem d’atorgar-hi?

És un fet destacat en si mateix, però al qual jo intente restar rellevància. Són unes capacitats que tinc de naixement, o que vaig desenvolupar arran de la meua educació fins als dos o tres anys. No obstant això, jo no he arribat on estic gràcies a aqueix coeficient; sinó, sobretot, per tot el que he fet. Hauríem de do-nar més importància a l’esforç personal que a la capacitat inna-ta. També és cert que si algú té una capacitat innata i s’esforça, podrà arribar a llocs on altres no podran.

Com valores la celebració de competicions científiques com les olimpíades de matemàtiques?

Són positives i en un grau important. Hi ha perfils de per-sones que els costa socialitzar-se en ambients més convenci-onals. En aquestes competicions, he conegut gent que tenia molts problemes pel que fa a les relacions socials, i amb aques-tes trobades han començat a soltar-se, i això és molt positiu. D’altra banda, aquestes trobades també afavoreixen la creació de xarxes que després poden esdevindre grups de treball.

Quines millores introduiries en l’àmbit de l’ensenyament per atendre les diferències, tant les de l’alumnat que destaca pels bons resultats, com pel que n’obté de roïns?

El sistema escolar, no l’escola en concret, però sí el sistema, fa molt de mal, perquè persegueix que tots els xiquets facen el mateix i de la mateixa forma, i aqueix no és un bon mètode. Caldria una major adaptació a la diversitat. Com podem acon-seguir-la? Doncs amb més recursos en general i, sobretot, amb més professorat per poder diversificar els grups i fer activitats que sols es poden dur a terme en grups reduïts. Caldria fer tre-balls més pràctics com el treball de camp, així com fomentar l’educació musical dels més menuts. També cal trobar la fór-mula perquè els estudiants s’impliquen.

A banda de la ciència, què t’interessa?La música, però ja no estudie aquesta matèria. Ara bé, des

de l’estiu passat toque en un grup de metal que es diu Axerian. En concret, toque el teclat gràcies a la meua formació en pia-no. A més, m’agrada llegir sobre història i filosofia. Fa uns anys també llegia bastant ficció i, fins i tot, vaig escriure un obra que no està publicada i que únicament coneixen alguns amics molt propers. La mantinc guardada a l’espera de tindre temps per a revisar-la. L’experiència d’escriure ficció va ser molt enriquido-ra i també molt profitosa personalment.

Entrevista: Damià TorresDamià Torres (18 anys), estudiant de doble Grau de Matemàtiques i Enginyeria Física a la Universitat Politècnica de Catalunya. Guanyador de diverses competicions per a joves científics, entre aquestes, l’Olimpíada Iberoamericana de Matemàtiques 2015.

"Hauríem de donar més importància a

l’esforç personal que a la capacitat innata"

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

12

Tots sabem que les collites sempre estan a l’atzar de les condicions climato-lògiques i altres perills més peremptoris. Hui en dia, una mala collita ens fa perdre diners o senzillament no obtenir benefi-cis; però, fa dos-cents o tres-cents anys, suposava un perill major, ja que una mala collita abocava a gran part de la població a la fam, especialment en tota allò que feia referència al forment i altres grans. Una mala collita de blat suposava un encari-ment exagerat del preu de la farina i que molts no pogueren pagar-la, i si no podi-en comprar farina, no podien fer pa, que era un aliment bàsic en la dieta. A més, la pèrdua de les collites suposava la pèrdua dels jornals de la sega, i així es complicava encara més la situació.

Per tot això, la importància del gra era cabdal. Era tant important, que el consell municipal, l’actual ajuntament, s’endeu-tava per a la compra dels grans que ana-ven a sembrar-s’hi, per repartir-los entre els propietaris de terra. Açò pot semblar una mica estrany, ja que hui en dia cadas-cú sembra allò que vol o creu convenient, però fins a l’època contemporània, hi ha-via una clara intervenció des de les ins-tàncies públiques per sembrar allò que es considerava rendible. El consell municipal no comprava el gra i el repartia debades, sinó que pensava a obtindre un benefici per cobrir les despeses realitzades, i a més obtindre la part corresponent per fer-se càrrec dels impostos senyorials i reials que calia pagar, independentment dels impos-tos que cadascun del propietaris calia que pagués de part de la collita.

Situat el context, ens endinsem en la crisi que es va viure l’any 1702, quan una plaga amenaçava la collita de blat d’aqueix any. Uns quants mesos abans de sembrar el blat d’hivern, que es feia entre els mesos d’octubre i novembre, quan la terra estava mullada pels temporals de la tardor, ja veren un greu problema: la massiva presència de teuladins i de gafar-rons. Aquests pardals, hui en dia, en fran-ca recessió, eren una amenaça real com assenyalava Octavi Almenar, jurat primer, el mes de juny de 1702, que indicava «...lo gran dany que feyen los teuladins, al for-ment y altre grans del terme de la present vila...», i per això, calia que «...se servisen de discutir i tantejar lo remey que es po-gues posar pera matarlos...».

Una població desmesurada de teula-dins i gafarrons posava en perill la sem-bra del blat, ja que alhora que els homes anaven escampant el gra per les parcel-les, aquests pardals s’abocaven per men-jar-se’l, i això suposava, evidentment, una mala collita perquè gran part del gra sem-brat es perdia, amb tot el que suposava.

Davant la situació, el consell municipal acordà que «...cascun vehi y cap de casa [...] haja de entregar als justicia y jurats de aquella hasta el dia de Nadal primer vinent quatre dotzenes de cametes de gorrions o pagar 2 sous...», és a dir, que cada habi-tant capacitat del municipi havia de matar com a mínim 24 pardals en sis mesos, o si no, pagar una multa. El fet que s’assenya-le fins al Nadal s’explica pel fet que, en un temps on la gent no tenia rellotges ni ca-lendaris, les festes importants servien de

referència. Així doncs, des de juny fins al desembre, es mesuraven sis mesos, i des de Nadal fins a la festa de Sant Joan es mesuraven altres sis mesos, i, per tant, hi havia passat un any.

No sabem quina fou l’efectivitat de la mesura de pressió, ja que en els registres arxivístics no se’n fa ressò, però cal pen-sar que per la importància del problema, tots hi participaren activament. Després de Nadal, fins a la festa de Sant Joan els habitants d’Alginet havien d’aportar qua-tre dotzenes més de cametes de teuladins i gafarrons. I segons la decisió del consell municipal, això es faria així tots els anys.

Per confirmar l’acatament de la dispo-sició del consell municipal, cadascun dels habitants capacitats havien de lliurar les potetes dels pardals als dits justícies i ju-rats que, una vegada fet el recompte, teni-en la missió de «...cremar les cametes que sels entregaran en la plaça de la present vila». I això passà el dia de Nadal de 1702 i el dia de Sant Joan de 1703, però no sa-bem si va seguir els anys posteriors, com s’assenyalava en l’acord de 1702, ja que no ha quedat constància documental. Pel que fa a la resta del cos dels pardals ex-terminats, quedava a disposició de les fa-mílies. Aquestes, com hem dit, no anaven sobrades d’aliments, i, per tant, encara que els dits pardalets podien aportar poca carn, una vegada desplomats acabarien en una olla per fer un brou amb substàn-cia o menjar-se’ls fregits.

De plagues i fam a Alginet: mesures extremesRAFAEL BOSCH LÓPEZCronista oficial de la Vila d’Alginet

CRONISTA

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

13

Governant amb Compromís

Treballant pel poble

socialistes d’alginet

s ’d A

OPINIÓ

Ara fa sis mesos que estem al Govern de la Generalitat Valen-ciana i, malgrat els negres auguris d’alguns, el nou Consell ha iniciat un nou camí ple de projectes i d’esperances.

Compromís ha fet una aposta forta: posar a la persona al centre del seu quefer polític. Sols des d’aquesta perspectiva de respecte per l’ésser humà podem retrobar-nos amb la con-vicció que sempre hem estat un poble actiu, emprenedor i res-ponsable.

El motor de canvi que proposem és la paraula, la reflexió, la proposta consensuada i l’honestedat. Necessitem el vostre suport per portar endavant uns projectes que il·lusionen totes les valencianes i els valencians:

La creació d’un Concert Econòmic Responsable, necessari per aconseguir un finançament econòmic més just i la gestió per part de la Generalitat de tots els tributs que es recapten.

L’aposta per un model econòmic al servei de les persones amb la creació d’una banca pública al País Valencià, el suport al cooperativisme, el foment d’una economia verda, la industria-lització i la creació d’una nova política turística.

L’impuls d’un Pla d’Ocupació d’Emergència que reactive el nostre mercat laboral i la creació de l’Agència Valenciana de l’Emprenedoria com a base d’un nou teixit industrial i comer-cial.

També és el nostre objectiu que el sistema sanitari tinga el finançament adequat per poder ser universal, públic, gratuït, equitatiu i de qualitat.

En l’aspecte educatiu, continuarem potenciant la nostra es-cola pública i de qualitat, amb més recursos per a la formació de les persones.

Totes les nostres propostes tenen com a base la protecció del nostre territori, la conservació dels ecosistemes aquàtics, dels nostres paratges naturals, de la fauna i les reserves d’ai-gua, sense els quals no tindríem qualitat de vida. És l’hora de lluitar contra la contaminació i els abusos urbanístics. El reci-clatge, l’eficiència energètica i l’aposta per l’ús de les energies renovables són la millor manera d’assegurar-nos un futur per a totes i tots.

És temps de continuar amb Compromís!

El passat 24 de maig se celebraren eleccions municipals, i en estes, la nostra formació, Socialistes d’Alginet, encapçalada per Pepe Alemany, va aconseguir el recolzament de bona part dels nostres veïns i les nostres veïnes. Un fet que ens ompli de satisfacció, però també de responsabilitat.

És per això que volem aprofitar esta columna del Butlletí d’Informació Municipal per donar les gràcies a totes les perso-nes que han confiat en nosaltres i que ens han donat el seu suport. Volem dir-los que treballarem per intentar millorar el nostre poble, per aconseguir un municipi amb més qualitat de vida i més habitable.

Per fer-ho estarem oberts a tot tipus de suggeriments, idees, i opinions; perquè considerem que entre tots serà més fàcil ob-tindre uns millors resultats.

Com a mostra de la nostra aposta per la transparència, vo-lem explicar que el nou Govern municipal està compost per cinc regidors de Compromís, que mantindrà l’Alcaldia fins a maig de 2017, i cinc regidors de Socialistes d’Alginet que tin-drem com a alcalde a Pepe Alemany a partir d’eixe moment i fins a les eleccions de maig de 2019.

Les delegacions on els regidors dels Socialistes d’Alginet estem treballant són: Pepe Alemany (Obres Públiques i Ur-banisme), Andrés Añón (Seguretat Ciutadana, Policia Local i Protecció Civil), M. José Martínez (Benestar Social, Sanitat i Dona), Vicent Gaya (Cultura i Ràdio Alginet) i Virginia Company (Joventut i Ocupació).

Des de Socialistes d’Alginet considerem que són regidories molt importants on hi ha moltes coses per fer. Estem conven-çuts que les podrem dur endavant de la millor manera possible. Sabem que no és una tasca fàcil, però tenim il·lusió i ganes de treballar pel nostre poble i per aconseguir un futur millor per a cadascun dels seus veïns.

D’altra banda, també volem aprofitar esta columna del BIM per desitjar a tots els veïns i les veïnes del poble que passeu unes bones festes de Nadal i que inicieu un any 2016 on pugueu tindre salut i treball, i on no patim ni lamentem violències de cap tipus.

Gràcies.

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

14 OPINIÓ

En primer lloc, voldríem aprofitar aquest espai en el BIM per donar les gràcies a cadascuna de les persones que en les elec-cions del passat mes de maig van confiar en el Partit Popular d’Alginet, ja que eixos vots han fet possible que els nostres tres regidors puguen col·laborar en la gestió del nostre poble i, així, entre tots, construir una localitat millor. Una col·laboració que, gràcies a esta columna, voldríem explicar.

Quan els grups que governen van oferir regidories a tots els partits de l’oposició i, pels motius que siguen, altres formaci-ons les van rebutjar, nosaltres les vam acceptar conscientment que era la nostra obligació. Per això, volem recalcar, encara que alguns partits vulguen fer creure el contrari, que no tenim cap pacte signat ni tenim cap tipus de conveni. Des del Partit Popular estem decidits a complir la nostra promesa electoral del passat mes de maig de “treballar pel nostre poble”, i ho fem sense altra remuneració que la satisfacció personal de col-laborar en la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns.

Treballem amb il·lusió i ganes en cadascuna de les regidories que ens han assignat (Enllumenat, Medi Ambient i Serveis Mu-nicipals) i donem suport a tots aquells projectes que beneficien el nostre municipi. Perquè si d’alguna cosa estem segurs en el Partit Popular d’Alginet, al marge de les diferents ideologies, és que per damunt de tot es troba la nostra localitat i les neces-sitats concretes de cada alginetí i alginetina, i eixe és el nostre únic objectiu, treballar per fer d’Alginet un millor lloc on viure.

Per finalitzar, desitgem comentar que ens haguera agradat que l’equip de Govern, tant que presumeixen de ser democrà-tics, transparents, tolerants… ens hagueren deixat aportar a tots els grups de l’oposició les nostres idees a l’hora de rea-litzar els pressupostos de 2016 i així, entre tots, presentar un projecte el més atractiu possible i amb moltes propostes, per fer d’Alginet un poble millor del qual “ens puguem sentir or-gullosos”. Perquè la nostra és una oposició constructiva, que ha de servir per controlar, però també per aportar, ja que no ens mou una altra intenció que millorar la qualitat de vida de cadascun dels veïns i les veïnes del poble d’Alginet.

Estimem Alginet

Malgrat "el nou govern", tot segueix igual

El passat mes de juny va tindre lloc la constitució del nou equip de Govern, format per Compromís, Sd’A i PP, un tripartit resultat d’un acord basat en el repartiment de l’Alcaldia, però sense allò més important per al poble, un projecte polític en comú.

Durant aquests mesos Alginet no ha experimentat cap mi-llora. Amb el mateix alcalde i regidor d’Obres i Urbanisme que l’anterior legislatura, continuem tenint el pavelló del polies-portiu per acabar, el mercat per fer i el Centre de Dia oferint un servei molt limitat. Hem observat falta de coordinació en-tre les diferents àrees de gestió i nombroses mancances en el desenvolupament de la seua tasca. És sorprenent que la Regi-doria d’Educació no informe adequadament del programa de gratuïtat dels llibres de text que ofereix la Generalitat, o que la Regidoria de Serveis Socials no tinga l’atenció que mereix. Considerem inacceptable que davant la demanda de la ciutada-nia d’una regeneració democràtica real, l’Ajuntament d’Alginet realitze pràctiques que no respecten la igualtat d’oportunitats, com seleccionar “a dit” i de manera poc transparent els treba-lladors de la ràdio pública.

Davant aquesta política, el PSPV d’Alginet ha realitzat nom-broses propostes de progrés en diferents àmbits. Entre d’al-tres, hem demanat la posada en funcionament de la desnitrifi-cadora per garantir l’aigua de qualitat a totes les famílies, hem sol·licitat una Regidoria de Participació Ciutadana per donar veu al poble en la gestió municipal i hem presentat diferents mocions en referència a la política social (a través de la deman-da de mesures contra la violència masclista, el suport al movi-ment feminista del 7N i el recolzament a l’acollida de refugiats). Hem treballat en la tramitació del Xec Energètic Social, l’homo-logació de les aules de l’Hort de Feliu del Taller d’Ocupació i el funcionament de la Xarxa de Llibres.

Volem manifestar-vos la nostra disposició per a rebre pro-postes i escoltar els alginetins i les alginetines. Estem a la vos-tra disposició. No dubteu a contactar amb nosaltres.

A més, aprofitem este espai per a desitjar-vos un Bon Nadal i feliç any nou!

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

15

Augmentem, però no millorem

OPINIÓ

Un any més...Ja han passat més de 5 mesos des que, en esta nova corpo-

ració, van prendre possessió del càrrec els nous membres de l’equip de Govern i tots els regidors que tenen competències delegades. En total, 13 regidors comparteixen delegacions de govern per gestionar l’Ajuntament: els 5 regidors de Compro-mís, els 5 de SdA i els 3 del PP.

I la veritat és que, encara que feia lustres que no hi havia a Alginet tants regidors compartint responsabilitats de govern, ni veiem que açò haja comportat una millora en la gestió mu-nicipal, ni esta nova majoria actua com la nit de les eleccions municipals molts s’esperaven que seria la nova corporació.

En la gestió, la situació de l’Ajuntament és més bé de paràli-si. El nou “mig macropavelló”, del qual pel maig algú ja volgué fer una preinauguració, encara no està entregat per problemes que pareix que no són capaços de solucionar. La falta de pre-visió, i de reacció, en este temps, han fet també, per exemple, que rescindir el contracte a l’empresa que ha abandonat les obres del Mercat haja costat més de 6 mesos, o que s’haguera d‘anar en preses per endeutar l’Ajuntament en 450.000,00 €, per fer millores en l’enllumenat públic, sense voler revisar la documentació en què es basava el projecte de millores, que segons informes tècnics contenia càlculs que no s’entenien.

I si la paràlisi és mala, pitjor encara resulten alguns tics i gestos que li fan més ombra encara a esta gestió municipal. El compromís que es publicarien les analítiques mensuals, perquè els ciutadans d’Alginet puguem conéixer l’estat de l’aigua que consumim, que d’altra banda és d’una qualitat manifestament millorable, no el compleixen. Encara que alguns puguen no adonar-se’n, la manera democràtica per a l’elecció de represen-tants d’un òrgan correspon al conjunt de membres i no només al seu president, com va ocórrer en l’elecció del representant del Consell Agrari per acudir al Consell Econòmic i Social. I allò que resulta ja del tot antidemocràtic és que entre els regidors de Compromís, SdA i el PP s’aproven actes que amaguen greus fets que han ocorregut.

Volem acabar el 2015 dedicant unes paraules d’agraïment a totes les persones que, amb el vostre esforç, heu apostat per l’èxit i el somni d’un futur millor per al nostre poble, “Treba-llant per la Gent d’Alginet”.

En nom de tots els nostres integrants:

BIM

ALG

INET

. DES

EMB

RE

2015

16