.

Pau i Clàudia5è MarsupilamisCurs 2012-2013

A Fagtholini, un nen que es deia Charlie es dirigia a la biblioteca Blisblou amb cara de pomes agres perquè havia d’agafar un llibre de “La Història de la Humanitat”.En Charlie tenia els cabells de color pelroig, els ulls de color marró verdós i la boca petita. Els cabells li tapaven les orelles. Tenia 11 anys, i estava més enrabiat que una mona sense plàtans. La professora Encarna li havia posat un càstig per relliscar i fer caure una capsa amagada entre molts papers. L’havia esbroncat de valent i li havia advertit que si no feia un treball sobre la història de la humanitat, i copiava 100 vegades no relliscaré amb el “coi” d’aigua, hauria de netejar el cotxe del director amb un raspall de dents. Tota la classe havia rigut d’ell, fins i tot la seva estimada Jane. La mestra era una senyora d’uns 50 anys, i era una mal educada que no suportava els nens insuportables, cosa que també la feia insuportable a ella. Sempre portava recollits els cabells en un monyo i quan menjava, els professors no s’havien si el que tenien al costat era una senyora o un porc!!!

1

Però al Charlie només pensava en una cosa: per què la mestra s’havia enfadat tant? És clar, que no era gens estrany, però aquell cop s’havia passat.

- Que potser era per la capsa? Què podia haver-hi en aquella capsa?- Anava repetint-se una i altra vegada.

Quan va arribar a la biblioteca, es va posar a buscar algun llibre de “La Història de la Humanitat” interessant, si és que hi havia algun exemplar de “La història de la humanitat” interessant en el món. però no en va trobar cap. En Charlie ja no podia estar més enfurismat, i va donar una puntada de peu contra una lleixa plena de llibres. Quan va voler marxar, de sobre la lleixa li va caure un llibre vell i tronat. El va agafar, estava ple de pols i, per l’estat en que es trobava, es veia de bon tros que feia molt temps que no el tocava ningú.

2

Va passar la mà per espolsar-li la pols i va llegir: “La història que

no és de la humanitat”. No, és broma!!! Va llegir: “Històries de la Màgia”. En Charlie estava sorprès, no s’esperava pas que en una biblioteca hi hagués algun llibre interessant. A ell només li agradaven els llibres de la planta per a nens, encara que no anava gaire a la biblioteca. La seva àvia volia que llegís molt i el va fer soci de la biblioteca Blisblou. Bé, tornem a la història. En Charlie tenia curiositat per aquell llibre, així que se’l va endur a casa.En arribar a casa seva, en Charlie es va posar a fullejar el llibre. De sobte es va sentir una veu.

- Charlie, vine a parar la taula, que ja comença a ser tard!!- Era la seva mare que acabava de arribar de la feina.

- Sí, mare, ara vinc - Va gemegar en Charlie que va aixecar els ulls del llibre misteriós.

Quan va acabar de sopar va córrer cap a l’habitació. Intrigat, va agafar el llibre. Se’l llegia molt ràpid, però de sobte es va aturar, semblava que alguna cosa li havia cridat l’atenció. Deia així:

LA FLOR DEL POL NORDDesitges alguna cosa amb bogeria?

La FLOR DEL POL NORD te la concedirà amb alegria.

3

La flor màgica concedeix un desig cada 50 anys el pròxim desig és podrà demanar l ‘any 2013.

La FLOR DEL POL NORD concedeix qualsevol desig que es pugui demanar.

Vols viure envoltat de famosos? T’agrada algú i no saps com dir-li?

Vés a la recerca de la meravellosa FLOR DEL POL NORD i podràs demanar el desig del teu cor.

A la següent pàgina trobaràs un mapa que et conduirà cop a la

FLOR DEL POL NORD.En Charlie va passar la pàgina i va veure una cosa sorprenent, havien arrencat la pàgina!!! Quina ràbia!!!

- Ara que m’havia intrigat per aquesta flor. És injust.Aquella nit en Charlie gairebé no va dormir. No parava de preguntar-se qui podia haver arrencat la pàgina del llibre, però finalment va caure en el son. L’endemà al matí...- Corre Charlie que faràs tard a classe!!- Corro tant com em permeten les cames!!

I efectivament, en Charlie va arribar tard a classe. La professora Encarna li va demanar les 100 còpies i el treball sobre la història de la humanitat. En Charlie es va quedar garrativat, de sobte es va posar blanc com el paper, no havia fet ni una cosa ni l’altre. La professora Encarna es va enfadar tant, que a més de fer-li netejar el cotxe del director amb un raspall de dents, li va fer fer tota la feina del conserge durant tota una setmana.En Charlie s’havia decidit, s’amagaria, i esbrinaria què hi havia dins de la capsa. No s’havia com, però ho faria.

4

Quan va acabar la classe, en Charlie va anar a veure el director, va agafar un raspall de dents i va començar a netejar el seu cotxe. Aleshores va tornar a pensar en el llibre misteriós, ell tenia un gran desig, un de molt gran, però per desgracia havien arrencat la pàgina. Estava tan concentrat pensant en el llibre que va trigar molt a adonar-se que davant seu hi havia la capsa. Aleshores va anar cap a la capsa. La va agafar, la va obrir, i va veure una cosa sorprenent, LA PROFESSORA ENCARNA HAVIA ARRENCAT LA PÀGINA!!! Quina bogeria!! De sobte li picava el cap, va agafar la pàgina, la va doblegar i se la va posar a la butxaca. Quins nervis!!! Va acabar de netejar el cotxe tan ràpid com va poder. Quan va acabar va anar corrent cap a casa, allà es va treure el mapa de la butxaca, i se’l va mirar amb atenció. El mapa deia:

LA FLOR DEL POL NORD, està situada al cim de la muntanya més alta del món, la muntanya està a

Valadridalia, una ciutat al costat de la ciutat Fagtholini. La muntanya es diu Yasuhikotakia

sidthimunki.- Quina sort, està aquí el costat!!!- Va exclamar en Charlie- He

de trobar la flor!!! Mare, mare, tens un mapa que vagi des de Faghtholini a Valadridalia?

- No ho sé, per què ho preguntes?- Perquè... perquè... perquè hem de fer un treball de

geografia!!- Ah, doncs sí, sí que en tinc! Si baixes te’l dono, que sinó em

posaré afònica!!

En Charlie va baixar al saló immediatament.- On és? On és?- Aquí, espera un moment... Ja està, té.

- Gràcies!

5

En Charlie va tornar a la seva habitació, i es va passar tres dies, i les seves tres nits ,estudiant-se el mapa.

Però mentrestant molt lluny d’allà ...- Més menjar, vull més

menjar!!!- Sí senyor, ara mateix.- M’he de preparar bé. Faré

un viatge molt llarg per aconseguir la flor, i aconseguiré ser el rei del món!! Va porteu el mapa, demà a l’alba marxaré cap a Valadridalia, vull que em prepareu una tonelada de menjar, i que la carregueu dintre del camió.

- Sí senyor, demà estarà tot a punt.

En Charlie va preparar la motxilla amb tot de coses: el seu ós de peluix, el raspall de dents, menjar, aigua, begudes gasoses, venes per si es feia mal...Havia decidit que l’endemà a l’alba enganyaria la seva mare i aniria a Valadridalia. Quan arribés allà pujaria la muntanya, agafaria la flor i demanaria el seu desig.L’endemà al matí es va aixecar el primer de tots, i va baixar a esmorzar molt aviat. Li va dir a la seva mare, que aquell dia portarien granotes a l’escola i farien un experiment molt “xulo”. Es va vestir, es va rentar les dents i al cap de mitja hora va sortir de casa.

6

Primer va fer veure que anava cap a l’escola perquè per la finestra de casa, la seva mare l’estava mirant estranyada. Però quan ja no el podia veure, va agafar el primer revolt que va veure que es dirigia cap a Valadridalia. Al cap d’una hora de camí es va parar, va seure en un banc i va treure un entrepà de tonyina que s’havia fet el dia anterior. Va devorar l’entrepà en un tres i no res, i es va posar en camí. De sobte una cosa li va cridar l’atenció, hi havia una bola de pèl volant pel cel, estava tant distret mirant-lo que va relliscar amb una pedra i es va torçar el turmell, va seure en una pedra per tal d’embenar-se el turmell i quan el tenia ven embenat, es va adonar que no podia continuar d’aquella manera. Va mirar endavant i va veure un ocell estrambòtic, era marró, i portava un barret de bruixa al cap, unes sabates vermelles de taló alt i una vareta a l’ala.

L’ocell el mirava fixament amb els seus ulls petits, de sobte va fer un gir amb la vareta i el va apuntar. En Charlie s’ho mirava espantat, mentre al seu voltant apareixia una mena de bombolla. Va intentar sortir d’aquella estranya bombolla, però no podia. La

7

bombolla es va alçar de terra i va començar a volar amb en Charlie a dins. L’ocell estrany es va posar a volar al seu voltant. Va volar i volar, i quan van arribar el peu de la muntanya van parar en sec. Van anar baixant a poc a poc cap a una casa petita però bonica. Allà es van aturar. Davant de la casa hi havia una noia, era bastant alta, i tenia els cabells llargs, la noia va dir:- Hola Charlie, sóc la bruixa Espiralda, tranquil sóc una bruixa

bona i et vull ajudar a trobar la flor. He sentit que hi ha un rei dolent que també la vol aconseguir. Vol ser el rei del món, per això et vull ajudar. Ai, perdona la rebuda del meu ocell, es diu Barrivari, és un trapella.

- Però jo no puc continuar, estic ferit!!- No pateixis entra i t’ho curaré amb una crema màgica.- D’acord.

Van entrar a casa de la bruixa misteriosa, aquesta li va untar una crema màgica per la ferida, després en Charlie i la bruixa van continuar al camí fins a la muntanya.

8

Van volar fins al cim utilitzant la bombolla. Quines vistes!!! Des d’allà en Charlie ho veia tot, els camps de conreus, les masies, els pobles...Però quan van arribar no eren els únics, allà també hi havia una altra persona que era, EL REI DOLENT.

Aleshores en Charlie es va quedar garratibat i li va dir a la bruixa:- Ajuda’m!- Tinc un pla: jo el distrec amb els meus poders màgics, i tu

agafes la flor i demanes el desig, d’acord?- D’acord.

La bruixa va fer sortir un raig de llum de la seva vareta, i va fer explotar cent petards alhora. Els petards van fer caure a terra al rei, i en Charlie va anar corrents cap a la flor. Quan va arribar a la flor va demanar el seu desig.- VULL QUE LA JANE DE LA MEVA CLASSE ES FIXI EN MI!!!

De sobte la flor va començar a treure espurnes i es va sentir una veu que va dir: DESIG CONCEDIT. De sobte la flor va sortir disparada cap a l’espai. En Charlie estava content, havia aconseguit el que volia. Però quan es va girar cap a

9

la bruixa, va veure que ella anava cap al rei dolent, després la bruixa va pronunciar unes paraules màgiques “SELIRAMONRIA CARMIJACA ROMIRADELTA” i va apuntar el rei amb la vareta. Es va girar cap en Charlie i li va dir:- Tranquil ara el rei és bo, i no et pot fer cap mal. Quan es

desperti no es recordarà de res. Ara, però, crec que ja hauries de tornar cap a casa.

- Però és de nit i estic molt cansat, no em puc quedar a dormir a casa teva aquesta nit? Ho he portat tot, fins i tot el meu osset de peluix.- Li va suplicar en Charlie.

- D’acord, però demà a primera hora del matí cap a casa.

L’endemà al matí en Charlie va anar cap a casa amb la bombolla de la bruixa i li va demanar un favor.- Pots fer que els meus pares no se’n recordin de res, si us

plau?- D’acord.

La bruixa va fer l’encanteri. Després es van acomiadar i la bruixa li va dir a en Charlie que si necessitava ajuda la podia anar a veure, que ja sabia on vivia. L’endemà al matí, en Charlie, quan va anar a l’escola va veure que la Jane el mirava més, i al cap de poc temps van quedar per anar junts al cinema...

Ah, per cert, el pròxim desig el pots demanar al 2062. T’hi apuntes?

10