nous aliments i fitoteràpia.pdf

Nous aliments ifitoterpia

Alfred Benavent Valls

PID_00163553

FUOC PID_00163553 Nous aliments i fitoterpia

Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.


ndex

1. Els complements alimentosos......................................................... 51.1. Definici ...................................................................................... 51.2. Grups de productes ..................................................................... 6

1.2.1. Vitamines i minerals ...................................................... 71.2.2. Ingredients alimentaris .................................................. 131.2.3. Ingredients botnics ...................................................... 241.2.4. Altres ingredients ........................................................... 33

1.3. Situaci legislativa ....................................................................... 381.3.1. Regulaci sobre complements a Europa ........................ 381.3.2. Regulaci sobre complements a Espanya ...................... 391.3.3. Legislaci sobre les declaracions nutricionals i de

propietats saludables (allegacions) ............................... 401.4. Situaci del mercat ...................................................................... 411.5. Perspectives de futur ................................................................... 43

2. Els aliments enriquits....................................................................... 452.1. Definici ...................................................................................... 452.2. Situaci legislativa ....................................................................... 462.3. Aspectes de mercat ...................................................................... 47

2.3.1. Etiquetatge diferenciat ................................................... 472.3.2. Presentaci en el mercat com a aliments funcionals ..... 482.3.3. Exemples d'aliments enriquits ....................................... 482.3.4. La comercialitzaci/publicitat ....................................... 502.3.5. Les allegacions de salut ................................................ 512.3.6. El preu dels aliments enriquits ...................................... 51

3. Els nous aliments.............................................................................. 523.1. Definici ...................................................................................... 523.2. Situaci legislativa ....................................................................... 523.3. Caracterstiques dels nous aliments .......................................... 533.4. Revisi de la regulaci del nou aliment .................................... 553.5. Aspectes de mercat ...................................................................... 56

3.5.1. Etiquetatge dels nous aliments .................................... 56

4. Els aliments ecolgics....................................................................... 584.1. Definici ...................................................................................... 584.2. Caracterstiques dels productes ecolgics ................................... 584.3. Situaci legislativa ....................................................................... 604.4. Situaci de mercat ....................................................................... 61

4.4.1. Etiquetatge diferenciat ................................................... 614.4.2. Creixement de mercat ................................................... 624.4.3. La influncia en la nova alimentaci ............................ 62


4.4.4. La comercialitzaci ........................................................ 634.4.5. Comunicaci .................................................................. 634.4.6. El preu ............................................................................ 644.4.7. El paper de l'Administraci ........................................... 644.4.8. L'agricultura ecolgica al mn ...................................... 65

5. Alimentaci especial......................................................................... 675.1. Definici ...................................................................................... 675.2. Preparats per a lactants i preparats de continuaci .................... 675.3. Aliments elaborats a base de cereals i aliments infantils per a

lactants i nens de poca edat ....................................................... 675.4. Aliments destinats a dietes de baix valor energtic per a

reducci de pes ........................................................................... 695.4.1. Caracterstiques generals ............................................... 695.4.2. Legislaci ........................................................................ 71

5.5. Aliments diettics destinats a usos mdics especials .................. 725.6. Aliments adaptats a un intens desgast muscular (sportfoods) ..... 735.7. Aliments destinats a les persones afectades de pertorbacions

en el metabolisme dels glcids (diabtics) .................................. 755.8. Altres aliments especials ............................................................. 77

5.8.1. Aliments sense gluten .................................................... 775.8.2. Aliments pobres en sodi ................................................ 80

6. Plantes i fitoterpia.......................................................................... 826.1. Introducci .................................................................................. 826.2. Espcies vegetals per ser usades en infusi ................................. 82

6.2.1. Legislaci aplicable ........................................................ 836.3. Plantes tradicionals ..................................................................... 836.4. Relaci d'algunes plantes tradicionals i les seves

caracterstiques per l's en fitoterpia ........................................ 856.5. Fitoterpia .................................................................................... 103

6.5.1. Antecedents histrics ..................................................... 1036.5.2. El mercat de la fitoterpia ............................................. 1056.5.3. Aromaterpia .................................................................. 1066.5.4. Exemples de barreges de plantes trossejades per a l's

fitoteraputic en infusi ................................................ 108

Glossari......................................................................................................... 113

Bibliografia................................................................................................. 115

FUOC PID_00163553 5 Nous aliments i fitoterpia

1. Els complements alimentosos

1.1. Definici

"Els complements alimentaris sn els productes alimentosos la finalitat dels quals s com-plementar la dieta normal i que consisteixin en fonts concentrades de nutrients o d'altressubstncies que tinguin un efecte nutricional o fisiolgic, en forma simple o combinada,comercialitzats en forma dosificada, s a dir, cpsules, pastilles, dragees, pndoles i altresformes similars, bossetes de plvores, ampulles, ampolles amb comptagotes i altres for-mes semblants de lquids i plvores que s'han de prendre en petites quantitats unitries".

Directiva 2002/46/CE del Parlament Europeu i del Consell de 10 de juny del 2002 rela-tiva a l'aproximaci de les legislacions dels estats membre en matria de complementsalimentaris. DOCE L183 de 12 de juliol del 2002.

S'assimilen a nutrients les substncies segents: vitamines, minerals.

De la definici, es poden destacar aspectes importants: la clara manifestacique uncomplementalimentarisunaliment encara, i la diferent presen-taci que se li suposa comparant-la amb el que s'entn, comunament, com aaliment.


Definici d'aliment

Article 2

Segons aquest reglament, s'entendr per "aliment" (o "producte alimentari") qualsevolsubstncia o producte destinat a ser ingerit pels ssers humans o amb probabilitat raona-ble de ser-ho, tant si ha estat transformat del tot o parcialment com si no.

"Aliment"inclou les begudes, la goma de mastegar i qualsevol substncia, inclosa l'aigua,incorporada voluntriament a l'aliment durant la fabricaci, preparaci o tractament.S'inclour l'aigua desprs del punt de compliment definit en l'article 6 de la Directiva 98/83/CE i sense perjudici dels requisits estipulats en les directives 80/778/CEE i 98/83/CE.

"Aliment"noinclou :

a) els pinsos;

b) els animals vius, tret que estiguin preparats per a ser comercialitzats per a consumhum;

c) les plantes abans de la collita;

d) els medicaments tal com els defineixen les directives 65/65/CEE (1) i 92/73/CEE (2)del Consell;

e) els cosmtics tal com els defineix la Directiva 76/768/CEE del Consell (3);

f) el tabac i els productes del tabac tal com els defineix la Directiva 89/622/CEE del Consell(4);

g) les substncies estupefaents o psicotrpiques tal com les defineix la Convenci nicade les Nacions Unides sobre Estupefaents, de 1961, i el Conveni de les Nacions Unidessobre Substncies Psicotrpiques, de 1971;

h) els residus i contaminants.

Reglament 178/2002 de 28 de gener del 2002, pel qual s'estableixen els principis i elsrequisits generals de la legislaci alimentria i es crea l'Autoritat Europea de SeguretatAlimentria, i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentria.

1.2. Grups de productes

La definici mateixa de complement alimentari assenyala els productes queels componen com a nutrients, i se cenyeix en un primer terme a vitaminesi minerals.

Cal dir que la mateixa legislaci europea sobre l'assumpte ja inclou altres grupsde productes que es pot entendre aix s possible que formin part d'un com-plement, tot i que encara no n'hi hagi una legislaci especfica i concreta pera ser inclosos en la reglamentaci prpia de complements alimentaris.

"Hi ha una mplia gamma de nutrients i altres elements que poden ser presents en elscomplements alimentaris, incloent-hi, entre d'altres, les vitamines, els minerals, els ami-nocids, els cids grassos essencials, la fibra, diverses plantes i extractes d'herbes".

Directiva 2002/46/CE


1.2.1. Vitamines i minerals

La categoria de vitamines situada dins de l'mbit que ens ocupa representa elgrup segent, que sn les que estan autoritzades a ser usades en la fabricacidels complements:

Vitamina Unitat

Vitamina A g de RE (micrograms de retinol)

Vitamina D mg

Vitamina E mg -ET (milligrams d'alfa tocoferol)

Vitamina K g

Vitamina B1 mg

Vitamina B2 mg

Niacina mg NE (milligrams d'equivalents de niacina)

cid pantotnic mg

Vitamina B6 mg

cid flic/folat g

Vitamina B12 g

Biotina g

Vitamina C mg

A ms, la legislaci vigent noms autoritza determinades substncies per a serusades com a fonts de vitamines, que sn:

1) Vitamina Aa) retinolb) acetat de retinilc) palmitat de retinild) betacarot

2) Vitamina Da) colecalciferolb) ergocalciferol

3) Vitamina Ea) D-alfa tocoferolb) DL-alfa tocoferolc) acetat de D-alfa tocoferild) acetat de DL-alfa tocoferile) succinat cid de D-alfa tocoferil

f) tocoferols mixtos1

(1)Alfa-tocoferol < 20%, beta-toco-ferol < 10%, gamma-tocoferol 50-70% i delta-tocoferol 10-30%.


g) tocotrienol/tocoferol

Nivells tpics dels tocoferols i tocotrienols individuals

115 mg/g alfa-tocoferol (101 mg/g com a mnim) 5 mg/g beta-tocoferol (< 1 mg/g com a mnim) 45 mg/g gamma-tocoferol (25 mg/g com a mnim) 12 mg/g delta-tocoferol (3 mg/g com a mnim) 67 mg/g alfa-tocotrienol (30 mg/g com a mnim) < 1 mg/g beta-tocotrienol (< 1 mg/g com a mnim) 82 mg/g gamma-tocotrienol (45 mg/g com a mnim) 5 mg/g delta-tocotrienol (< 1 mg/g com a mnim).

4) Vitamina Ka) filoquinona (fitomenadiona)

b) menaquinona2

5) Vitamina B1a) clorhidrat de tiaminab) mononitrat de tiaminac) clorur de monofosfat de tiaminad) clorur de pirofosfat de tiamina

6) Vitamina B2a) riboflavinab) riboflavina-5'-fosfat sdic

7) Niacinaa) cid nicotnicb) nicotinamidac) hexanicotinat d'inositol (hexaniacinat d'inositol)

8) cid pantotnica) D-pantotenat clcicb) D-pantotenat sdicc) dexpantenold) pantetina

9) Vitamina B6a) piridoxina clorhidratb) piridoxina 5-fosfatc) piridoxal 5'-fosfat

10) Folata) cid teroilmonoglutmicb) L-metilfolat clcic

11) Vitamina B12a) cianocobalaminab) hidroxicobalamina

(2)La menaquinona es presentaprincipalment en la forma de me-naquinona-7 i, menys sovint, demenaquinona-6.


c) 5'-desoxiadenosilcobalaminad) metilcobalamina

12) Biotinaa) D-biotina

13) Vitamina Ca) cid L-ascrbicb) L-ascorbat de sodi

c) L-ascorbat clcic3

d) L-ascorbat potssice) 6-palmitat de L-ascorbilf) L-ascorbat de magnesig) L-ascorbat de zinc

Per a la categoria de minerals, solament estan autoritzats a ser usats en lafabricaci dels complements els segents:

Mineral Unitat

Calci mg

Magnesi mg

Ferro mg

Coure g

Iode g

Zinc mg

Mangans mg

Sodi mg

Potassi mg

Seleni g

Crom g

Molibd g

Fluor mg

Clor mg

Fsfor mg

Bor mg

Silici mg

La legislaci vigent noms autoritza les fonts de minerals segents:

(3)Pot contenir fins a un 2% de tre-onat.


acetat de calci acetat de zinc

L-ascorbat clcic L-ascorbat de zinc

bisglicinat de calci L-aspartat de zinc

carbonat de calci bisglicinat de zinc

clorur clcic clorur de zinc

citrat malat de calci citrat de zinc

sals clciques d'cid ctric gluconat de zinc

gluconat clcic lactat de zinc

glicerofosfat de calci L-lisinat de zinc

lactat de calci malat de zinc

piruvat de calci mono-L-metionina-sulfat de zinc

sals clciques d'cid ortofosfric xid de zinc

succinat de calci carbonat de zinc

hidrxid clcic L-pidolat de zinc

L-lisinat de calci picolinat de zinc

malat de calci sulfat de zinc

xid de calci ascorbat de mangans

L-pidolat de calci L-aspartat de mangans

L-treonat de calci bisglicinat de mangans

sulfat de calci carbonat de mangans

acetat de magnesi clorur de mangans

L-ascorbat de magnesi citrat de mangans

bisglicinat de magnesi gluconat de mangans

carbonat de magnesi glicerofosfat de mangans

clorur de magnesi pidolat de mangans

sals magnsiques d'cid ctric sulfat de mangans

gluconat de magnesi bicarbonat de sodi

glicerofosfat de magnesi carbonat de sodi

sals magnsiques d'cid ortofosfric clorur de sodi

lactat de magnesi citrat de sodi

L-lisinat de magnesi gluconat de sodi

hidrxid de magnesi lactat de sodi


malat de magnesi hidrxid de sodi

xid de magnesi sals sdiques d'cid ortofosfric

L-pidolat de magnesi bicarbonat potssic

citrat de magnesi i potassi carbonat de potassi

piruvat de magnesi clorur de potassi

succinat de magnesi citrat de potassi

sulfat de magnesi gluconat de potassi

taurinat de magnesi glicerofosfat de potassi

acetil taurinat de magnesi lactat de potassi

carbonat ferrs hidrxid de potassi

citrat ferrs L-pidolat de potassi

citrat frric d'amoni malat de potassi

gluconat ferrs sals potssiques d'cid ortofosfric

fumarat ferrs L-selenometionina

difosfat frric de sodi llevat enriquit amb seleni4

lactat ferrs cid selenis

sulfat ferrs seleniat de sodi

difosfat frric (pirofosfat frric) selenit cid de sodi

sacarat frric selenit de sodi

ferro elemental (carbonil + electroltic + hidro-gen redut)

clorur de crom (III)

bisglicinat ferrs lactat de crom (III) trihidrat

L-pidolat ferrs nitrat de crom

fosfat ferrs picolinat de crom

taurinat de ferro (II) sulfat de crom (III)

carbonat cpric molibdat d'amoni [molibd (VI)]

citrat cpric molibdat de potassi [molibd (VI)]

gluconat cpric molibdat de sodi [molibd (VI)]

sulfat cpric fluorur de calci

L-aspartat de coure fluorur de potassi

bisglicinat de coure fluorur de sodi

complex coure-lisina monofluorofosfat de sodi

xid de coure (II) cid bric


iodur de sodi borat sdic

iodat de sodi cid ortosilcic estabilitzat amb colina

iodur de potassi dixid de silici

iodat de potassi cid silcic5

(4)Llevats enriquits amb seleni produts per cultiu en presncia de selenit de sodi com afont de seleni i que contenen, en la forma seca comercialitzada, un mxim de 2,5 mgSe/g. L'espcie amb seleni orgnic predominant present en el llevat s selenometionina(entre el 60% i el 85% del seleni extret total present en el producte). El contingut d'altrescompostos orgnics de seleni, inclosa la selenocistena, no excedir el 10% de seleni totalextret. El nivell de seleni inorgnic normalment no superar l'1% del seleni extret total.

(5)En forma de gel.

Cal assenyalar que l'EFSA (European Food Safety Agency; en catal, AgnciaEuropea de Seguretat Alimentria), mitjanant els panells cientfics del co-mit cientfic que la componen, est en procs continu de revisi de diferentssubstncies com a fonts de vitamines i minerals per a ser acceptades com atals en un futur proper.

La Directiva europea 2002/46 preveu, en el seu desenvolupament legislatiu,el fet de poder ampliar la llista de l'annex 2 referent a fonts de vitamines iminerals.

Qu s l'EFSA?

L'EFSA s un organisme cientfic independent que representa la clau de la Uni Europeaen relaci amb l'assessorament sobre risc sobre alimentaci i seguretat alimentria. Tre-balla en collaboraci amb les autoritats nacionals i en participaci oberta amb els dife-rents grups d'opini implicats, aportant consell cientfic i una comunicaci clara sobreels riscos existents o els emergents.

El reglament de base (CE) nm. 178/2002, de 28 de gener del 2002, s el que regula lacreaci i atribucions de l'EFSA.

La funci de l'EFSA s assessorar i comunicar sobre tots els riscos relacionats amb la ca-dena alimentria. Com el consell de l'EFSA serveix per a informar sobre les poltiquesi decisions dels gestors de risc, una extensa part del seu treball es fa sota sollicitud es-pecfica de consell cientfic. Aquestes sollicituds es reben des de la Comissi Europea, elParlament Europeu i els estats membre. Aix mateix, l'EFSA tamb fa tasques cientfiquesper iniciativa prpia.

El consell de l'EFSA pot proveir el procs d'adopci o revisi de la legislaci europea sobrealimentaci i seguretat alimentria, i decideix si aprova substncies regulades (com araplaguicides o additius alimentaris) o desenvolupa nous mbits regulatoris i poltiques,per exemple, en el camp de la nutrici. L'EFSA no s'involucra en aquests processos degesti, per el seu consell independent dna una base cientfica slida.

Mitjanant les activitats informatives de l'EFSA, es pretn aportar coneixement i expli-car ms les implicacions de la seva labor cientfica. Tamb vol subministrar informaciapropiada, consistent, precisa i oportuna sobre aspectes de seguretat alimentria a tots elsestaments implicats i en l'mbit pblic, basada en l'experincia cientfica i en els consellssobre risc de les autoritats.

La principal missi del seu Comit Cientfic (SC) s la preparaci de consell cientfic enl'mbit dels progressos nous i harmonitzats sobre gesti de risc d'aliments i alimentaci.D'altra banda, tamb aporta consell estratgic al director executiu de l'EFSA.

El Scientific Panel on Food Additives and Nutrient Sources Added to Food (panel cientficsobre additius alimentaris i fonts de nutrients afegits als aliments; panel ANS) participa


en qestions de seguretat, en l's d'additius alimentaris i altres substncies afegides alsaliments, excloent-hi aromes i enzims.

El Scientific Panel on Dietetic Products, Nutrition and Allergies (panel cientfic sobre pro-ductes diettics, nutrici i allrgies; panel NDA) actua en qestions relatives als produc-tes diettics, nutrici i allrgies alimentries, i tamb en assumptes associats com podenser els nou aliments.

1.2.2. Ingredients alimentaris

Tot i que, dins d'aquest grup, s'inclou un gran nombre de substncies que po-den formar part dels complements alimentaris, caldr centrar-se en aquellesque, d'una manera o una altra, sn considerades tradicionalment com a ali-ments especials. Entre aquestes, podem trobar:

llevats germen de blat pollen gelea reial (liofilitzada i fresca) olis i greixos amb alt contingut en cids grassos essencials lecitina prpolis

A continuaci, se'n descriuen alguns exemples:

1. Llevat de cervesa. El llevat de cervesa s un cultiu mort del fong mi-croscpic unicellular Saccharomyces cerevisae, i s'obt com a subproducte del'elaboraci de la cervesa.

La seva composici li confereix un alt valor nutritiu com a aliment, ja que elsllevats sn elaboradors de protenes a partir de sals amoniacals i glcids. sdestacable la seva aportaci vitamnica.

El llevat de cervesa desamargada s el mateix llevat, per purificat, de les ceresfixades des del llpol en l'elaboraci de la cervesa.

La qualitat alimentria del llevat s descrita per la composici segent:

Protena(48-52%). Aporta tots els aminocids essencials i no essencials.s destacable l'aportaci en lisina, el nivell mitj de treonina i el baix nivelld'aminocids sulfurats (metionina i cistina).

Hidratsdecarboni(34%-36%). Destacable presncia de polisacrids pro-pis de la paret cellular (cellulosa, manosa, amilosa...), i tamb glcids dereserva com el glicogen i diversos tipus de pentoses (ribosa, xilosa...).

Elementsminerals(9%). Cal assenyalar el contingut en fsfor i potassi,encara que tamb posseeix calci, magnesi, mangans i seleni.

Greixos(1-3%). Pocs greixos; cal esmentar el contingut en ergosterol coma derivat lipdic i precursor de la vitamina D.

Fibrabruta(1-2%).


Vitamines. Sn molt importants les vitamines del grup B, que estan enquantitats no comparables a cap altre aliment natural. L'elevat continguten vitamina B1 (tiamina) (120-150 mg/kg) t el seu origen en el malt usaten l'elaboraci de la cervesa, el qual s molt ric en aquesta vitamina.

El llevat de cervesa s un aliment reconstituent, depuratiu, desintoxicant, queestimula les defenses immunitries i contribueix a la bona salut de la pell, elfetge, les artries i els intestins.

L'aportaci de vitamines del grup B afavoreix l'acci metablica en les reacci-ons enzimtiques de protenes, glcids i lpids, de manera sinrgica.

Les vitamines del grup B tenen diferents camps d'acci: neuronal (B1, B6), an-tianmic (B12, B9), antialcohlic (vitamina PP), anabolitzant (B2, B5).

L'actuaci antianmica i estabilitzant del sistema nervis s la ms destacable.

La qualitat proteica del llevat s deguda al contingut en aminocids essencials,i tamb d'altres no essencials. L'elevat contingut en cid glutmic exerceix unefecte molt positiu a escala cerebral, ja que s un gran combustible per al bonfuncionament del cervell.

La presncia d'cid asprtic ajuda a la protecci del fetge i a possibles intoxi-cacions per derivats amnics.

El paper antiinfeccis i desintoxicant t relaci amb la presncia de glutati,que s un tripptid regulador de certes reaccions d'oxidaci-reducci. Aix ma-teix, el glutati s un factor hepatoprotector juntament amb determinats ami-nocids.

El consum de llevat de cervesa pot estar indicat:

durant la infantesa en poques de creixement en la senilitat per als esportistes en dietes de control de pes en postoperatoris en embarassos davant de problemes drmics (acne, dermatitis...) en estats de fatiga mental i fsica com a facilitador de l'assimilaci dels aliments.

El llevat de cervesa es pot trobar en diverses formes: flocs, comprimits, formalquida.


2.Germendeblat. s la part viva del gra i cont tots els constituents necessarisper al creixement de la futura planta. S'obt mitjanant la mlta del blat pur.Com a complement, se sol trobar en flocs o granulat.

El germen de blat es caracteritza per ser la font natural ms rica de vitamina E,un dels antioxidants ms potents. Aix li confereix la capacitat de proteccicellular davant l'efecte dels radicals lliures a escala membranal.

El germen de blat cont aminocids de gran valor biolgic, cids grassos es-sencials, vitamina E i vitamines del grup B, a ms de minerals com ara man-gans, cobalt i coure, cinc, ferro.

El germen de blat est indicat en el segent:

estats deficitaris per dieta inadequada o malalties que entorpeixenl'assimilaci correcta dels nutrients,

en estats amb necessitat d'aportaci proteica: embars, creixement, infec-cions crniques, hemorrgies, etc.

3.Pollen. Recollectat per les abelles per a l'alimentaci de les seves cries, sun dels grans elements de la diettica actual, el gran polivitamnic reguladori compensador de les mancances en l'alimentaci quotidiana.

El pollen s ric en vitamines, hormones, minerals, aminocids, cids grassosessencials, etc. La seva composici es pot generalitzar en un 63% de compo-nent glucdic, un 18% de component proteic i un 7% de component lipdic.

El consum de pollen, de manera continuada, sembla que provoca benestari una activaci generalitzada de l'organisme; l'activitat intellectual queda re-forada, es redueix la sensaci de fatiga i augmenta l'apetit. El pollen estimula,doncs, totes les funcions del cos hum.

4.Geleareial(liofilitzadaifresca). s el producte secretat per les glndulesfarngies de les abelles obreres nodrisses. T aspecte blanquins, consistnciagelatinosa, sabor calent, cid i lleugerament endolcit. s l'alimentaci exclu-siva de totes les larves fins al tercer dia de la seva existncia, de les larves esco-llides per a ser reines i de la reina durant tota la seva vida.

La gelea reial cont: aigua, entorn d'un 66%; protenes, un 12%, una gran parten forma d'aminocids lliures i combinats; hidrats de carboni, un 9%; greixos,un 6%; vitamines B1, B2, B3, B5, B6, biotina, cid flic, i en menys quantitat, B12,A, C, D, i E; minerals i oligoelements: calci, coure, ferro, fsfor, potassi, silici.


La gelea reial s un aliment natural que estimula l'organisme, permet la millorade l'estat general i facilita l'activitat cellular. Aix mateix, refora les defenses,actua com a preventiu de les malalties infeccioses i augmenta la resistncia al'esfor.

Les seves propietats es poden resumir de la manera segent:

La gelea reial s tonificant i dinamitzant. La gelea reial s un equilibrant de l'organisme: restableix un adequat me-

tabolisme i el bon funcionament dels rgans corporals.

Les indicacions sn molt variades:

La persona sana mantindr un rendiment fsic i mental millor en situaci-ons normals i, sobretot, en poques d'estrs.

En cas de malaltia i, juntament amb altres tractaments, contribuir al res-tabliment de la salut. Sn indicacions particulars en aquest sentit: Anorxia, falta d'apetit lcera gastroduodenal Anmia Hipotensi Arteriosclerosi Impotncia i astnia sexual Estats depressius menors Trastorns de la memria Infants amb sndrome de Down Certes malalties de la pell (seborrea)

La gelea reial no presenta cap contraindicaci. s aconsellable, per al mante-niment de la salut, fer dos tractaments de gelea a l'any, a la primavera i a latardor, cadascun de trenta dies.

5.Olisigreixosambaltcontingutencidsgrassosessencials

Elscidsgrassos. Els diferents tipus d'cids grassos components dels grei-xos es distingeixen, fonamentalment, per la quantitat de carbonis quecomponen la cadena lineal que formen. El nombre de carbonis va de 2 a24, tot i que en alimentaci els majoritaris sn els cids grassos, que con-tenen entre 12 i 20 toms de carboni.Es distingeixen: cids grassos saturats; sn aquells que tenen tots els toms de carbo-

ni saturats d'toms d'hidrogen; la unitat de cadena s la configuraciCH2CH2. Un greix compost per majoria d'cids grassos saturats tin-dr unes caracterstiques fsiques de solidesa, i la seva temperatura defusi estar entorn dels 20 C. El llard de porc, el greix de coco i el susn greixos d'aquest tipus.


cids grassos insaturats; els toms d'hidrogen escassegen i els toms decarboni s'entrellacen, i generem una configuraci CH=CH. Aquestacaracterstica origina greixos lquids, olis; l'oli d'oliva un dels exemplesms clars.

Si els cids grassos presenten diversos dobles enllaos entre carbonis,es denominen cids grassos poliinsaturats, els quals ofereixen unespropietats nutricionals molt destacables.

Relaci dels cids grassos ms comuns

Saturats

Nom Carbo-nis

Enllaos Observacions

butric 4 mantega

caproic 6 mantega

caprlic 8 olis de coco

cpric 10 oli de palma

luric 12 mantega de llorer

mirstic 14 nou de palma

palmtic 16 mantega de cacau

margric 17 greix d'animal

esteric 18 su

araqudic 20 oli de cacauet

behnic 22 cacauet i colza

lignocric 24

certic 26 en alguns olis veg.

Insaturats

miristoleic 14 1 olis de peix

palmitoleic 16 1 olis de peix

oleic 18 1 (9) tots els olis

vacmic 18 1 (11) su

gadoleic 20 1 olis de peix

cetoleic 22 1 (11) olis de peix

ercic 22 1 (13) en crucferes

selacoleic 24 1 en peixos

linoleic 18 2 greixos vegetals

hiragnic 16 3 olis de peix


Saturats

Nom Carbo-nis

Enllaos Observacions

linolnic 18 3 (9,12,15) oli de llinosa

araquidnic 20 4 greix animal de dipsit

eicosapentenoic (EPA) 20 5 sintetitzat des de linolnic

clupanodnic 22 5 oli de peix

docosahexenoic (DHA) 22 6 llet humana, peix, cervell, retina

Elscidsgrassospoliinsaturats. Elscidsgrassosessencials(AGE). Amb el pas del temps, s'ha anat

comprovant la importncia dels cids poliinsaturats (AGPI) per la sevafonamental participaci en els processos metablics del cos hum.Les caracterstiques estructurals dels AGPI estan definides pels doblesenllaos.Les caracterstiques nutricionals es fonamenten en la importncia de laincorporaci d'aquests cids, en els processos metablics, i els beneficisper a la salut que aix comporta.Certs cids grassos poliinsaturats es consideren essencials: sn els cidslinoleic, linolnic i araquidnic de la srie omega 6.A partir dels anteriors, s'originen l'eicosapentenoic (EPA) i el docosa-hexenoic (DHA), que pertanyen a la srie omega 3.Els cids grassos essencials (AGE) es caracteritzen per tenir dos doblesenllaos o ms, el primer dels quals es troba en el carboni nmero 6.Els AGE no sn sintetitzats per l'organisme; aix, doncs, s'han de sub-ministrar amb la dieta.Els AGE es caracteritzen per ser indispensables en la membranacellular grcies a l'acci estructural dels fosfolpids de membrana, quecontribueixen notablement a una fluda transmissi d'impulsos i depas d'elements.La sntesi de substncies de vida curta, com les prostaglandines, s afa-vorida per la contribuci dels AGE, la qual cosa t un marcat carcterantiagregant plaquetari, i afavoreix la millora de la salut cardiovascu-lar.Lgicament, els problemes d'hipercolesterolmia queden reduts enhaver-hi una circulaci sangunia millor i una metabolitzaci millordels greixos.Se sap tamb que l'absncia d'cids grassos essencials o vitamina Fgenera un creixement infantil deficient i problemes drmics; en elsadults, crea quadres d'hipercolesterolmia i coagulaci deficient.

L'cidlinoleic(C18:2). cid gras essencial de 18 carbonis i 2 doblesenllaos que s propi dels olis vegetals lquids a temperatura ambient(oli de gira-sol, oli de blat de moro, oli de soja, etc.).


L'cid linoleic s fcilment hidrogenable, amb la qual cosa es pot trobaren forma d'cid oleic (C18:1) i fins i tot com a cid esteric (C18:0).Tamb s fcilment oxidable, per la qual cosa en administrar-lo en ladieta ha d'estar al costat d'algun antioxidant natural com la vitaminaE.

L'cidlinolnic(C18:3). D'estructura lineal de 18 carbonis i 3 doblesenllaos, es pot trobar segons la posici del primer doble enlla com aalfa-linolnic (doble en primer doble enlla en el carboni 3), o com agamma-linolnic (primer doble enlla en carboni 6).La forma de gamma-linolnic s precursora de l'cid araquidnic, en-cara que, segons el procs de metabolitzaci, es transforma en prosta-glandines. Aix s molt important per a la circulaci sangunia ats elseu poder antiagregant.

L'cidaraquidnic(C20:4). S'origina per reaccions que sofreix l'cidlinoleic, o b per mitj de la suplementaci diettica. Es tracta d'uncid gras de 20 carbonis i 4 dobles enllaos, el primer dels quals estroba en el carboni 6, per la qual cosa s un cid gras essencial de lasrie omega 6.L'cid araquidnic s precursor de les prostaglandines, les prostacicli-nes, els tromboxans i els leucotriens, elements relacionats directamentamb els processos de coagulaci sangunia, vasomotricitat i inflama-ci.El metabolisme de l'cid araquidnic s doble i aparentment contrari;en les plaquetes, la tendncia s l'elaboraci d'elements trombognics(tromboxans), mentre que en les cllules endotelials la seva transfor-maci s a prostaglandines d'efecte marcadament antiagregant plaque-tari i protector cellular.La presncia d'cids grassos ms insaturats (EPA i DHA) regula el me-tabolisme de l'cid araquidnic a una activitat antitrombtica.

L'cideicosapentenoic(EPA)(C20:5). L'EPA s un cid gras poliinsa-turat de 20 carbonis de cadena lineal i 5 dobles enllaos, el primer delsquals es troba en el carboni 3.El seu origen est en certes transformacions enzimtiques que sofreixl'cid araquidnic (C20:4), que originen un cid de cadena igual, peramb un doble enlla de ms, i generen un cid de la srie omega 3,aspecte molt destacable, amb la qual cosa s considerat cid gras es-sencial.La facultat de ser precursor de prostaglandines fa que, en ser ingeritper la dieta, entri en competncia amb l'cid araquidnic (C20:4) pro-cedent de l'cid linoleic.Aquesta competncia s'ha demostrat que s positiva per a la salut (coms'aprecia en les poblacions de l'rtic), ja que genera prostaglandinesd'acci similar a les generades per l'cid araquidnic, i els tromboxanssn de menor potncia. Tot aix afavoreix l'acci antiagregant pla-


quetria, amb la qual cosa els riscos de malaltia cardiovascular dismi-nueixen.L'EPA s molt abundant en els olis de peix ats que el seu origen na-tural s el fitoplncton mar. Les poblacions esquimals, grans consu-midores de peix, han servit d'exemple en les valoracions nutricionalsd'aquest cid gras davant els resultats positius en casos de malaltia car-diovascular.

L'ciddocosahexenoic(DHA)(C22:6). s un cid gras poliinsaturatde 22 carbonis i 6 dobles enllaos. La seva presncia en l'organismees deu a la transformaci de l'cid linolnic (C18:3) per mecanismesenzimtics.En els olis de peix, s fora abundant; es coneix la seva presncia en lallet materna i, especialment, en les membranes cerebrals i en la retinaocular.La seva acci en l'organisme s sinrgica a la de l'cid eicosapentenoic,ja que s un cid de la srie omega 3, amb la qual cosa s un precursorde la formaci de prostaglandines de carcter antitrombtic.

L'olidesalm;omega3. Els olis de peix, en general, posseeixen unagran riquesa nutricional; en concret, el del salm. La gran importnciad'aquest oli recau en la seva aportaci en cid eicosapentenoic (EPA) ien cid docosahexenoic (DHA) de la srie omega 3.Aquests dos cids grassos no sn sintetitzats per l'organisme, amb laqual cosa s necessria la inclusi en la dieta de manera suplementria.La gran importncia de l'EPA i el DHA, en l'alimentaci, es troba enla seva acci en la metabolitzaci de prostaglandines de marcat efec-te antiagregant plaquetari, amb els consegents beneficis en l'mbitcardac, ats que es redueixen els riscos de trombosi en afavorir la dis-minuci dels dipsits de colesterol en plasma.

L'oli d'oliva; omega 9. L'aportaci de l'cid oleic s propi de l'olid'oliva; la seva caracterstica principal s la facultat de produir cid li-noleic, amb la qual cosa s'assegura una ingesta d'cids grassos essenci-als de marcat efecte positiu per a la salut cardiovascular.L'cid oleic s un cid gras de 18 carbonis amb un doble enlla situaten el carboni nmero 9, la srie omega 9. L'oleic s un cid gras presenten tots els olis, en ms o en menys proporci.

L'olideborratja;omega6. Procedent de la planta Borago officinalis,l'oli de borratja es caracteritza per la seva riquesa en els cids grassospoliinsaturats, l'cid linoleic, l'cid oleic i cids grassos monoinsatu-rats. L'oli de les llavors s'obt per premsatge en fred mitjanant un de-licat i precs procs.s una font natural molt rica en cid gamma-linolnic, el qual provde l'cid linoleic; s precursor de les prostaglandines antiagregants.


La metabolitzaci cap a les prostaglandines s afavorida per la presn-cia de vitamina C, niacina i zinc.La presncia d'aquest cid gras essencial en aquestes proporcions fa del'oli de borratja un dels olis vegetals ms preuats.La capacitat de producci d'cids grassos insaturats en l'sser hum noarriba a aconseguir la plenitud en les composicions mltiples.El gran s d'cids poliinsaturats per part del nostre metabolisme i, es-pecialment, a escala cellular, donen a l'oli de borratja una importn-cia considerable. L'elasticitat cellular correcta s'aconsegueix grcies ala presncia dels cids poliinsaturats en la membrana, que li proporci-onen un estat ptim de fludesa.Les prostaglandines sn unes substncies actives de l'organisme, ambcaracterstiques hormonals, les quals sn sintetitzades grcies a la re-serva d'cids grassos.La prostaglandina I s la que es manifesta com una molcula regula-dora de diferents processos en l'organisme. Alguns d'aquests sn:a) efecte regulador d'estrgens, progesterona i prolactinab) afavoreix l'elasticitat drmicac) influencia l'alliberament de neurotransmissors cerebralsd) acci vasodilatadorae) acci antiagregant plaquetriaL'oli de borratja, grcies a la seva elevada aportaci d'cid gamma-li-nolnic, afavoreix la formaci de les prostaglandines ats que estalviapart del procs de metabolitzaci dels cids grassos poliinsaturats.Les investigacions bioqumiques i fisiolgiques han contribut a de-terminar que l'oli de borratja s un bon complement alimentari en elsegent:a) la regulaci de la tensib) l'antiagregaci plaquetriac) la infantesa, per a casos d'hiperactivitatd) els casos de sndrome premenstruale) trastorns drmics de causa metablicaf) dietes deficients en cids grassos essencialsg) alcoholisme accentuath) geriatria

Olidegermendeblat. Procedent de la gramnia anual Triticum sati-vum per pressi en fred del germen del fruit. Aquest oli que s'obt con-centra un gran nombre dels compostos liposolubles del gra, especial-ment la vitamina E (alfa-tocoferol), la provitamina A (betacarot) i elscids grassos poliinsaturats essencials (linoleic, linolnic).El component lipdic del germen de blat no s gaire elevat, per la qualcosa extreure'n obliga a consumir grans quantitats de germen per a ob-tenir un rendiment ptim. Aquest component du lecitina, cids gras-sos essencials i, especialment, vitamina E.L'oli de germen de blat es considera la font natural ms important envitamina E.


Les propietats de l'oli de germen de blat es fonamenten en l'elevat con-tingut en vitamina E. Aquesta vitamina s la que ms relaci t amb labona salut dels sistemes hormonals relacionats amb la reproducci hu-mana. s considerada la vitamina de la fertilitat. La propietat ms im-portant de la vitamina E s el seu paper com a agent antioxidant lip-dic, i aix afavoreix una marcada acci d'antienvelliment cellular enprotegir les membranes d'oxidacions nocives (formaci de perxids).L'espectre de protecci oxidativa de la vitamina E s extensible a al-tres vitamines liposolubles, hormones, enzims i, lgicament, als cidsgrassos essencials.Amb tot aix, no s sorprenent el fet de relacionar la vitamina E amb lavasodilataci, la protecci de teixits, una irrigaci sangunia millor i,en general, amb un bon metabolisme cellular. Aix, doncs, la vitaminaE s un component per a la longevitat cellular i tissular.La gran aportaci en vitamina E de l'oli de germen de blat el fa reco-manable per al segent:a) problemes de fertilitat i impotnciab) en casos o smptomes d'envellimentc) en dificultats cardiovascularsd) mala regulaci de la irrigaci sanguniae) dificultats menstrualsf) tonificaci dels teixits musculars

6.Lecitinadesoja. La lecitina de soja s un compost lipdic amb un elevatcontingut en fsfor i nitrogen. s fruit de la uni entre l'cid fosfoglicric ambla colina i cids grassos superiors.

L'estructura qumica de la lecitina proporciona les explicacions de les sevesgrans aplicacions en alimentaci i tecnologia.

La lecitina s soluble en alcohol i t la facultat d'emulsionar-se fcilment enfase aquosa i en solucions salines. Aix s la base per a l'estesa utilitzaci enla indstria alimentria com a emulsionant.

De totes maneres, la lecitina no s noms un producte usat en tecnologia ali-mentria; les seves preuades caracterstiques nutricionals en fan un excellentcomplement de la dieta per a l'sser hum.

Composici mitjana aproximada:

Valor energtic per 100 g: 882 kcal / 3.678 kJ Lpids (fosfolpids): 98% Humitat: 1% Hidrats de carboni: traces


El complex de fosfolpids de la lecitina de soja t la composici mitjana apro-ximada segent:

1. Fosfolpids totals: 98%

2. Fosfatidilcolina: 21-23%

3. Fosfatidiletanolamina: 2-15%

4. Fosfatidilinositol: 10-14%

5. cids grassos: 50%

Saturats cid palmtic: 8-21% cid esteric: 4-5

Insaturats cid oleic: 2-14% cid linoleic: 50-56% cid linolnic: 6-7%

6. Fsfor: 3-3,5%

Nutricionalment, est molt demostrat l'efecte favorable de la lecitina en ladieta de l'sser hum. Per aix, s important incloure-la com a complementalimentari habitual, sobretot en els casos d'alimentaci deficient provocadaper un ritme de vida molt intens.

La incorporaci de fosfolpids mitjanant la lecitina de soja demostra la sevaindicaci especial en l'intercanvi de substncies en la membrana cellular.

La contribuci dels fosfolpids en diferents processos metablics fa de la leci-tina un element important en el segent:

Arteriosclerosi. Les cardiopaties queden redudes per l'aportaci en cidsgrassos essencials d'elevada instauraci, amb la qual cosa s'eviten dipsitsde colesterol.

Geriatria. La seva gran propietat revitalitzadora cellular evita l'endurimentde les cllules, i tamb els dipsits de colesterol en la membrana.

Hepatoprotecci. La necessitat d'un fetge sa, per a facilitar l'acci dels fos-folpids en la metabolitzaci dels greixos, s important. La lecitina incor-pora els elements lipotrpics (corina, inositol i cids grassos essencials)que ajuden el fetge menys sa en la missi de digesti lipdica.

Metabolitzaci dels greixos. D'especial rellevncia s, des del punt de vistanutricional, que la lecitina redueixi el contingut en lipoprotenes de baixa


densitat (LDL) caracteritzades per facilitar la formaci d'ateromes, amb laqual cosa el risc de malaltia cardiovascular incrementa. A ms, el contingutelevat en cid linoleic afavoreix l'acci reductora d'LDL. La metabolitzacicorrecta dels greixos s afavorida per l'aportaci de lecitina grcies a lapropietat emulsionant; aix, la digesti de greixos s ms lleugera i efectiva,i els problemes biliars es redueixen.

Eurologia. L'aportaci de fosfatidilcolina amb la lecitina s un efectiu be-nefactor de les funcions neurotransmissores, ja que la fosfatidilcolina sprecursora de l'acetilcolina, neurotransmissor en la sinapsi nerviosa.

Indicacions: la lecitina de soja, per la seva gran riquesa nutricional, est espe-cialment indicada en el segent:

hipercolesterolmia induda o heretada malalties cardiovasculars problemes neurolgics funci heptica alterada com a factor antienvelliment en geriatria situacions d'estrs, fatiga urbana, etc. en la fatiga tant fsica com mental casos en qu l'alimentaci s deficient

7.Prpolis. Grup de substncies resinoses, gomoses i balsmiques, elaboradesi modificades per les abelles a partir de certes parts dels vegetals que liben. Escaracteritza per posseir propietats antibitiques, anestsiques i cicatritzants.

1.2.3. Ingredients botnics

Sovint es defineix el grup d'ingredients botnics com el que aporta fitonutri-ents. Es caracteritza per ser el conjunt d'ingredients d'origen vegetal que, enconcentracions determinades, ofereix un complement en l'alimentaci diriaen ser nutrients necessaris en la dieta.

Els complements alimentaris elaborats pels components d'origen vegetal i lesseves preparacions han merescut un tracte especfic per part del Comit Ci-entfic de l'AESAN (Agncia Espanyola de Seguretat Alimentria i Nutrici),basat en unes directrius per a l'avaluaci del risc d'aquests en el consum, itamb dels criteris de seguretat i qualitat que els sn aplicables.

L'AESAN proposa una extensa i complicada compilaci d'informaci, per talde poder abordar la comercialitzaci dels complements alimentaris basats encomponents vegetals.

Alguns exemples d'informaci de complements alimentaris basats en compo-nents vegetals sn:


Olid'alldesodorat

La planta de l'all pertany a la famlia de les lilicies i el seu nom botnic sAllium sativum. L'all t la particularitat de posseir una olor molt penetrant, perateses les seves beneficioses propietats alimentries i nutritives s'utilitza molten la dieta com a condiment. Els antics egipcis ja coneixien els seus efectespositius i el tenien com a aliment habitual en la seva alimentaci diria. L'olid'all desodorat posseeix intactes les propietats de l'all, entre les quals, les msdestacades sn les segents:

Acci reguladora dels processos digestius. Estimula les secrecions glandu-lars en la mucosa gastrointestinal. Se li atribueix una clara acci carmi-nativa, i disminueix les flatulncies provocades per digestions deficients.Aquestes accions estan reforades pel carcter antibitic de l'all, amb elqual la flora intestinal s ms sana, i s'elimina aquella fracci que provocamales digestions.Estimula la secreci biliar, de tal manera que les digestions es veuen mi-llorades en metabolitzar-se millor els greixos.T una remarcable acci precursora de colibacteris a l'intest, la flora delqual s ms estable i efectiva.

Acci bactericida-vermfuga. Els elements patgens intestinals es reduei-xen per la seva acci bactericida, que t un ampli espectre d'actuaci, laqual cosa millora les digestions.T un conegut carcter vermfug enfront dels cucs intestinals (oxirs), quesn els causants de la pruja anal en els infants.

Acci reguladora del sistema cardiocirculatori. El seu efecte hipotensor sdeterminat per la seva acci vasodilatadora, amb la qual cosa s'aconsegueixuna resposta de relaxaci. Tot aix afavoreix una irrigaci sangunia millor,i facilita l'alentiment de la degradaci cellular per envelliment.La vasodilataci afavoreix tamb la reducci dels efectes nocius provocatspel tabaquisme, que al seu torn afecten el sistema cardac i el digestiu.

Acci purificant de les vies respiratries. Els seus principis actius s'expulsenper via pulmonar; aix, se solucionen problemes de congestions com labronquitis, al mateix temps que purguen i desinfecten. Aquesta acci an-tiinfecciosa i depurativa per exsudaci ajuda a combatre els efectes no-cius del tabaquisme. Al mateix temps, facilita la resoluci dels problemesvasculars, cardacs i digestius originats per la ingesta de nicotina.

Els efectes de l'all s'atribueixen a una srie de compostos sulfrics localitza-bles en la seva composici. L'oli essencial d'all incorpora allilpropildisulfur,alliltrisulfur, deallildisulfur i alliltetrasulfur.


El deallildisulfur provoca les males olors de l'all, per en les perles d'oli d'alldesodorat no n'hi ha.

L'allicina s la substncia activa de l'all. Aquest compost prov de l'allina,que es transforma per efecte de l'enzim allinasa. Posteriorment, l'allicina perefecte de l'oxigen deriva en deallildisulfur, i origina la coneguda olor pene-trant de l'all.

L'oli d'all no solament cont aquests compostos sulfurats; tamb hi podemtrobar vitamines i minerals que, sense tenir el pes especfic de l'allicina, snimportants.

En general, el consum d'oli d'all desodorat es recomana per al segent:

Alteracions del sistema digestiu: gastritis, flatulncies, trastorns hepatobi-liars, etc.

Problemes de vies respiratries: bronquitis, tos intensa, emfisema pulmo-nar, etc.

Malalties del sistema cardiocirculatori: arteriosclerosi, hipertensi, taba-quisme, etc.

Infeccions, estats carencials, postinfecciosos, infeccions d'oxirs, afeccionsdrmiques externes, etc.

Olid'onagra

L'Oenothera biennis (onagra) pertany a l'ordre de les mirtals, de la famlia deles onagrcies. En l'oli de les seves llavors, s'ha pogut comprovar la presn-cia d'una considerable proporci de l'cid gras poliinsaturat gamma-linolnic,considerat molt important per la seva acci precursora de les prostaglandinesantiagregants plaquetries. La seva destacada aportaci d'cids grassos essen-cials li confereix unes propietats molt importants en el benestar hum. L'efectedels AGE s molt important en el sistema immunitari, en el cardiovascular,en el creixement i en l'equilibri hormonal, ats que, en no ser sintetitzats perl'organisme, s'incorporen per la via suplementria, i aix la seva acci s msimmediata respecte a altres cids grassos.

La sntesi de prostaglandines es fa per mitj dels AGE; l'cid linoleic es trans-forma en gamma-linolnic, i aquest, desprs de transformar-se en cid diho-mogamma-linolnic, genera les prostaglandines PGE-l, de marcada acci an-tiinflamatria.

L'enzim D-6-D (delta-6-dessaturasa) es considera el precursor de l'cid linoleicen l'organisme. Si aquest enzim es bloqueja per causes externes (estrs, diabe-tis, sndrome premenstrual, etc.), no es poden aprofitar les propietats bene-


ficioses que aporta el metabolisme de l'cid gamma-linolnic. Per aix, se'njustifica la ingesta directa per mitj d'olis vegetals abundants per a generar lesprostaglandines.

Parallelament, l'oli d'onagra s beneficis en la sndrome premenstrual i coma antiinflamatori.

Recomanaci de consum:

riscos de malaltia cardiovascular mala circulaci sangunia hipertensi i hipercolesterolmia problemes premenstruals processos de desenvolupament i en lactncia com a antiinflamatori regulador hormonal com a antiagregant i antitrombtic en problemes artrtics

cidelgic

Aquesta molcula policclica, formada per dos anells benznics, s el compostbase dels tanins. Forma part de moltes fruites (gerds, maduixes, kiwis, nabius,etc.) i es caracteritza per ser un polifenol amb un potent efecte antioxidant enla membrana cellular.

loevera

Rep el nom d'loe (Aloe barbadensis Miller) un grup de diverses plantes liliciesoriginries d'frica oriental i meridional. L'loe vera creix espontniament ales zones de clima tropical, subtropical i temperat. Les plantacions ms exten-ses d'loe vera estan situades al sud de Texas; mitjanant processos manuals derecollecci i premsatge de les fulles, s'aconsegueix un suc d'ptima qualitat.

Des d'antic, del suc del concentrat de les fulles d'loe s'extreu el sver (extractesec d'efecte purgant en ingestes elevades), que es presenta com una substnciaresinosa negra-groga-verda d'olor penetrant i desagradable i sabor amargus-sim, nauseabund. El seu consum com a palliatiu d'indigestions i problemes degasos intestinals s conegut des d'antic. Tamb es consumeix com colertic, enafavorir el treball heptic, i com a antihelmntic, en poder destruir i expulsarels cucs intestinals. s, aix mateix, un estimulador de la circulaci sangunia,oxigena la sang i en retarda l'envelliment; posseeix certa capacitat regenerado-ra tissular, enfront d'lceres, cicatrius (internes i externes) i cremades; t unaacci vulnerria, en aturar estats hemorrgics; produeix un efecte calmant enarticulacions, ferides, contusions, picades, etc.


Principis actius coneguts de l'loe vera:

Alona Antraquinones com glucsids Hemodina, procedent de la hidrlisi de l'alona Vitamines del grup B Vitamina C Carbohidrats Enzims Acetilsalicilats Esterols

Nabiu/mirtil

Els fruits del bosc ofereixen una gran riquesa nutricional. Els fruits i les fullesdel nabiu (Vaccinium myrtillus) sn els ms utilitzats, i el suc s la base de la sevaqualitat alimentria. Els seus principals principis actius sn: tanins, sucres,pectines, carotens, glucsids i antocians (cianidina).

Indicacions de consum:

Millora de la microcirculaci i permeabilitat capillar, grcies als antoci-ansids. L'extracte de nabiu s un bon regenerador pigmentari ocular, ambel qual es facilita la capacitat de l'ull a l'adaptaci als canvis lumnics.

Astringncia, per l'acci dels tanins. Antihemorrgic i antiinflamatori, grcies als pigments antocinics.

Bioflavonoidesctrics

Diferents flavonoides, com l'hesperidina, la quercitina o la rutina, componentsde les fruites ctriques, tenen diverses propietats demostrades; per exemple, sercoadjuvants de la formaci de collagen en el teixit connectiu (hesperidina).

Equincia

Planta de la qual s'usa l'arrel i les summitats flrides. La ms usada s l'Echinaceaangustifolia DC., encara que es pot trobar tamb l'Echinacea purpurea.

L Echinacea es caracteritza per posseir, com a principis actius, els equinacsids(l'Echinacea purpurea no en cont), sters de l'cid cafeic i la cinarina, entred'altres.

L'equincia s principalment immunoestimulant i, tamb, activa la formacide leuccits i s bacteriosttica.


El consum complementari d'equincia es recomana en casos d'afeccions res-piratries (grip, refredat, problemes bronquials i nasals, etc.) i infeccions dr-miques.

Ginseng

En la bibliografia oriental hi ha referncies molt antigues de la planta de gin-seng, i tamb de les seves aplicacions. A mitjan segle XIX, C. A. Meyer el vaclassificar botnicament per al mn occidental i fa diverses dcades que es potconsiderar introdut completament a Occident.

El ginseng t, com a principis actius destacats, els gingensids o saponines,compostos qumics del grup dels glucsids (derivats dels sacrids) i d'origenterpnic natural, amb diferent configuraci als que aporten altres plantes.

La diversitat pel que fa a la resta de saponines del regne vegetal s una carac-terstica principal de la particular acci d'aquests compostos en el cos hum.Aquesta es caracteritza per un increment de la resistncia de l'organisme en-front d'agents pertorbadors de diferents etiologies: fsica, qumica o vrica, ipermet una adaptaci metablica millor i ms eficient.

El ginseng no solament s ric en saponines; altres principis actius li conferei-xen un valor qualitatiu encara millor, com ara: cids orgnics, cids grassos,vitamines, aminocids, enzims, substncies minerals o hidrats de carboni.

El ginseng ha demostrat bons resultats en diferents facetes:

Activador cerebral. Element antiestrs, potenciador del rendiment fsic (es-portistes). El seu efecte estimulador del sistema nervis central el fa moltapte per al rendiment intellectual, i tamb per a una millor concentracidavant treballs nocturns i feines en qu es requereixi una atenci especi-al. El seu efecte tonificant afavoreix una autodefensa millor, amb la qualcosa s'eviten problemes d'hipertensi, hiperglucmia, lceres, agressivitatmanifesta, etc.

Acci desintoxicadora general. Normalitza la funci heptica, evita la de-generaci cellular per efecte de mals hbits (com el consum d'alcohol itabac). Les saponines del ginseng activen els enzims metabolitzadors del'alcohol. La capacitat de regeneraci cellular, per part de les saponines, hacontribut a una acci complementria amb la quimioterpia anticancer-gena, i evita la proliferaci de tumors amb un millorament de les defensesde l'organisme. S'ha comprovat l'acci desintoxicant enfront de proble-mes causats per metalls pesants (plom i cadmi) introduts de manera invo-luntria en l'organisme. L'estimulaci de la formaci de l'interfer generagrans beneficis en els processos vrics, i afavoreix la funci immunitriaen l'organisme.


Davant la hiperglucmia, estimula les cllules secretores d'insulina, exer-ceix una acci directa, disminuint el sucre en sang, i aporta componentsinsulnics que ajuden a regular el metabolisme de carbohidrats i lpids.

Davant problemes de colesterol, acciona els enzims lipdics, amb la qualcosa els nivells de triglicrids en sang, i tamb de lipoprotenes de baixadensitat (LDL), queden controlats. D'aquesta manera, t un efecte antico-lesterol, que fa disminuir el risc de malalties vasculars.

Acci en el sistema circulatori. Els gingensids tenen un efecte vasodila-tador, i aix el flux sanguini millora i disminueix el risc d'afecci cardio-vascular. s un bon cardiotnic per al mscul cardac.

Ginkgo

Els principis actius ms importants del ginkgo (Ginkgo biloba) sn els compos-tos flavnics, que es caracteritzen per una acci vasodilatadora cerebral i pe-rifrica. El gingko s dirtic, antihemorrodal i s important en el tractamentde varices i de la circulaci capillar.

Hoodiagordonii

s una planta cactcia del desert del Kalahari. Es caracteritza per ajudar a reduirla sensaci d'apetit grcies al seu contingut en un trisacrid esterodeu queinhibeix el funcionament de la colecistocinina (hormona peptdica) en el sis-tema nervis central. Aix, doncs, aquesta hormona s un dels responsablesen la regulaci de la sensaci d'apetit, en controlar les secrecions biliars, esto-macals i intestinals.

Isoflavones

Les isoflavones sn substncies actives, d'estructura fenlica, molt lligades ala protena de la soja; la majoria estan presents en la naturalesa com a formesconjugades glicosdiques, amb elements glucdics, aminocids, cids grassos iminerals en la seva composici.

Les isoflavones s'obtenen de la soja desprs de sotmetre a fermentaci la favade soja. Les isoflavones ms destacades de la soja sn la genistena, la daidzenai la glicitena. Sn considerades fitonutrients per ser fruit d'una extracci apartir d'un vegetal i per les seves propietats nutricionals especials. La soja s lafont ms important de fitoestrgens de la dieta.

Licop

Aquest carotenoide propi dels tomquets protegeix la membrana cellular dela degradaci. S'aconsella consumir-ne, per ser antioxidant.


Lutena

Aquest carotenoide s un pigment propi dels vegetals. S'aconsella consumir-neen afeccions oculars fruit de la degeneraci macular per l'edat. Trobem lutenad'origen vegetal (per exemple, en les fulles verdes de col, espinacs o colza) id'origen animal, per exemple en el rovell d'ou.

Nono

Arbust tropical que creix a les illes del Pacfic (es desenvolupa molt b en slsvolcnics) el fruit dels quals, equivalent a mig alvocat i d'aspecte berrugs,s'utilitza en alimentaci, majoritriament com a suc, des de fa molt temps ala zona.

El nono (Morinda citrifolia L.), 10 mesos desprs de la plantaci, madura en 18mesos i, a partir de llavors, desenvolupa entre quatre i vuit quilos de fruit cadames durant tot l'any.

Els efectes beneficiosos per a la salut del consum del nono es coneixen en elPacfic des de fa segles. El seu consum a les illes Cook s tan generalitzat queels seus habitants, quan emmalalteixen, intenten guarir-se primer amb el fruitdel nono abans d'acudir a altres terpies. Cal dir que les illes Cook sn l'nicaregi del mn considerada totalment "orgnica" en la seva hortofruticultura.

Els seus principis actius coneguts sn: aminocids, cids orgnics, hidrats decarboni, vitamines i minerals, i els actius propis morindadiol i morindina.

S'usa com a:

Equilibrador de la pressi arterial Reductor dels smptomes i dolors d'artritis Millorador de la salut cellular Inhibidor de creixements tumorals Enfortidor del sistema immunitari Activador energtic Agent antiinflamatori i antihistamnic Antidolors Agent antibacteri protector d'afeccions digestives i d'atacs cardacs

Nopal

Hi ha ms de 1.500 espcies en el gnere Opuntia, cadascuna amb les sevespropietats, per el nopal (nopalera, figuera de moro o figuera de pala) s unade les que t ms potencial nutritiu.


El nopal (Opuntia ficus-indica), pertanyent a la famlia de les cactcies, s ori-ginari d'Amrica Central; Mxic s un dels pasos on ms n'hi ha.

El suc de nopal, un dels diversos recursos nutritius que ens proporciona, esconsumeix endolcit i ben fred de manera habitual, per a aprofitar la seva ri-quesa alimentria. En la seva composici trobem aminocids, cids orgnics(mlic, ctric, etc.), protenes, carotenoides, fibra, cid ascrbic (vitamina C),lpids i hidrats de carboni, minerals (calci) i diferents vitamines. Tot aix con-forma el seu poder nutricional.

Entre els carbohidrats, sn d'especial inters els muclags, que contenen ara-binosa, galactosa, cid galacturnic, ramnosa i xilosa, i tamb pectines.

Entre els beneficis del consum de nopal, en podem destacar els segents:

Regenerador heptic Reductor dels alts nivells de colesterol i triglicrids (hipercolesterolmia) Aportador de pectines, muclags i oxalat clcic, molt adequat en problemes

d'etiologia heptica diversa (hepatitis, colesterolmies) Collaborador en l'anivellaci glucdica, oport per a situacions d'obesitat Collaborador en el manteniment de nivells ptims de glucosa en sang

(diabetis) Antidiarreic, pel seu poder astringent Emollient extern Adequat en problemes d'hipertrfia prosttica i del sistema urinari

Diferents investigacions sobre l'efecte del nopal, en els nivells de triglicrids,colesterol i glucosa en sang, han demostrat que l'administraci per via oral desuc de nopal abans dels pats en individus sans, obesos i diabtics redueix,significativament, el colesterol sric total en tots els grups; aix mateix, influeixen la reducci de beta-colesterol i triglicrids en obesos i diabtics.

En el tractament de l'hepatitis, l's de suc de nopal comporta una estabilitzacii normalitzaci de les transaminases heptiques.

L'efecte del suc de nopal es basa en el seu contingut en muclags, els qualssn capaos de gelificar i generar un flux ms viscs en l'intest; aix retar-da l'absorci de glucosa i impedeix un excs d'absorci de colesterol i delipoprotenes de baixa densitat.

Teverd

El te verd s una varietat de te (Camellia sinensis) que ha sofert un processamentamb poca oxidaci. s un potent antioxidant ric en catequines consumit pera superar les afeccions d'ndole cardiovascular.


Zeaxantina

Carotenoide proper estructuralment a la lutena, l'origen i s de la qual snparallels als de la lutena.

1.2.4. Altres ingredients

cidlipoic. Aquest cid, present normalment en el cos hum, participa enla conversi de greixos i hidrats en energia. T una facultat particularmentdestacada com a antioxidant enfront de radicals de tipus molt diferents. Laseva capacitat de ser soluble en aigua i lpids el fa ser una substncia existent endiferents teixits, i pot fer la seva acci antioxidant en molts mbits, i travessales membranes cellulars amb relativa facilitat.

CoenzimQ-10. Tamb es diu ubiquinona i es defineix com un derivat de la ben-zoquinona; la seva estructura s similar a les vitamines K i E. s una substnciaautosintetitzada en el cos hum i es troba en les cllules.

Actua en el mitocondri i afavoreix el procs de la cadena respiratria. Aquestprocs comporta la generaci d'energia en les cllules: la formaci d'ATP esdeu al transport d'electrons facilitat pel coenzim Q-10.

Un dficit d'aquest coenzim comporta una disminuci de l'activitat respirat-ria de les cllules, la qual cosa genera processos degradatius grans. s a dir,s'accentua un procs d'oxidaci cellular no desitjat. El coenzim Q-10 s, fo-namentalment, un antioxidant endogen.

El coenzim Q-10 t una acci protectora cardaca important, ats que estimulael sistema cardiovascular en collaborar en la protecci del mscul cardac (re-cordeu que afavoreix la respiraci cellular) davant situacions de falta d'oxigen.

El coenzim Q-10 afavoreix l'estimulaci del sistema immunitari enfront del'acci de radicals lliures degradadors de teixits. La seva activitat, en la produc-ci energtica i oxigenaci, ha fet que sigui usat en el tractament de processosde proliferaci de tumors.

La recomanaci segura de consum del coenzim Q-10 s'estableix en 50 mg.

Creatina. Diamina present en el cervell, sang i mscul, activadora energti-ca de rpida utilitzaci en el metabolisme de la contracci muscular. La sevapresncia, en els teixits musculars, s en forma de fosfocreatina, i participaactivament en la formaci rpida d'ATP, energia cellular.

La contracci muscular, en l'exercici intens per breu, necessita energia extrai immediata, ats que la cllula no posseeix una gran reserva d'energia. Laincorporaci de creatina en forma de monohidrat activa l'alliberament d'ungrup fosfat de la fosfocreatina, la qual cosa permet perllongar el temps de con-


tracci muscular fins que es forma ms ATP pel metabolisme glucdic del glu-cogen muscular; aix no s'interromp el subministrament d'energia procedentde l'ATP.

Un suplement diari de creatina en pols fa que, en esforos de curta durada(esforos explosius), s'aconsegueixin resultats molt millors, i s'escura el tempsde recuperaci muscular.

Enzims

Diastasa. Enzim hidroltic d'hidrats de carboni. Afavoreix una assimilacidigestiva millor dels aliments compostos d'hidrats de carboni de cadenallarga. La diastasa de malt cont les amilases alfa i beta. L'alfa-amilasa hi-drolitza el mid en dextrina, i la beta-amilasa transforma la dextrina enmaltosa.

Lipasa. Enzim lipoltic d'origen fngic. Es consumeix per a millorar lesdigestions lipdiques, i s indicat en afeccions pancretiques i hepatobili-ars. La capacitat pancretica de segregar la lipasa sovint disminueix, per laqual cosa l'aportaci externa en permet la restituci.

Bromelana. Enzim proteoltic d'origen vegetal, molt present en la pinya.T la facultat d'hidrolitzar les unions de certs aminocids, per la qual cosafacilita la digesti proteica.

Papana. Enzim proteoltic extret de la papaia (Carica papaya). T una acti-vitat d'hidrolitzaci que abasta un espectre gran d'acidesa i de temperatura.Juntament amb altres enzims proteoltics, com la bromelana, collaboraen la digesti correcta de les protenes.

Espirulina. Alga microscpica blava que es presenta en forma de filamenthelicodal en aiges fortament alcalines. Dels aliments naturals s el de con-tingut ms alt en protenes. Per ser un organisme multicellular que viu en cul-tius aqutics d'elevada concentraci de sals inorgniques, amb els rajos del sol,desenvolupa el seu protoplasma amb un alt contingut en protenes d'excellentqualitat, amb un aminograma semblant al de l'ou o la llet. Tamb t un con-tingut important en vitamines del complex B, i tamb de vitamina A i E.

En el seu protoplasma la fracci lipdica s petita, per es caracteritza pels cidsgrassos essencials per a la dieta humana.

Tot aquest conjunt de substncies naturals produeix un factor estimulant delcreixement harmnic de l'organisme.

Avantatges i usos de l'espirulina

Avantatges

Difcilment contaminable per microbis pel seu elevat grau d'alcalinitat. Es desenvolupa en absncia de productes qumics txics com plaguicides i herbicides,

i aix s'obt un producte marcadament natural. Un gram d'espirulina seca en pols cont tanta protena com un quilogram de carn,

quatre quilograms i mig de peix fresc o vuit litres de llet.


100 g d'espirulina aporten, entre d'altres: 200 g de vitamina B12, 19 mg de vitaminaE, 40 g de vitamina H (biotina), 4 mg de vitamina B2 i 300 g de vitamina B6.

La seva aportaci en vitamina B12 s ms del doble de l'extracte de fetge. El seu baix contingut en hidrats de carboni i lpids elimina la possibilitat de formaci

d'esterols en l'organisme. s altament digestible, ja que s un organisme multicellular senzill, sense cellulosa

i d'assimilaci fcil. El seu coeficient de digestibilitat ronda el 84%.

L'espirulina serveix com a complement alimentari en els infants, dones gestants i perso-nes grans, tot i que pot ser pres a qualsevol edat.

Les seves caracterstiques nutricionals la fan molt indicada per a esportistes i personesamb tractaments diettics especials (control de pes, dietes hipocalriques, dietes vegeta-rianes, etc.).

Glucosamina. Substncia extreta del marisc, que tamb es troba en el teixitcartilagins hum de les articulacions ssies. s un mucopolisacrid.

5-Hidroxitriptfan(5-HTP). Derivat de l'aminocid triptfan, que es caracte-ritza per ser un precursor de la serotonina en el cervell. El dficit de serotoni-na s'associa a problemes de son, depressions, ansietat, desordres compulsius,migranyes i fibromilgia. La serotonina s un factor d'estimulaci de la funcicerebral, de tal manera que el seu desequilibri pot generar un mal desenvo-lupament de l'activitat cognitiva i neurotransmissora, amb efectes laterals nodesitjats.

Estudis duts a terme amb depressius han demostrat que el 5-HTP pot sercomparat als actuals antidepressius sinttics del mercat, per amb efectessecundaris molt menors.

L's de 5-HTP afavoreix els migranyosos en la reducci de la freqnciadels seus atacs, ats que els nivells de serotonina es mantenen enfront del'acci de certs enzims que, en cas d'un procs de migranya, els redueixen.

Els pacients amb fibromilgia pateixen un procs similar al dels migranyo-sos en relaci amb els nivells de serotonina, per la qual cosa els afavoreixingerir-ne com a complement si es fa servir prolongadament.

El 5-HTP s un precursor de la melatonina, que s un regulador del son.Algunes referncies d'estudis epidemiolgics manifesten que el temps deconciliaci del son s'escura en complementar-se amb el 5-HTP.

El 5-HTP procedeix de manera natural de les llavors de la Griffonia, arbre loca-litzat a la zona de Ghana i Costa d'Ivori, a l'frica.

En el control de pes, el 5-HTP proporciona un augment de la sensaci de saci-etat, per la qual cosa l's supervisat pot ser beneficis en aquestes situacions.

La recomanaci de consum de 5-HTP segur mnim al dia s de 75 mg.


L-carnitina. Pseudoaminocid originat per la lisina i la metionina amb unaacci mobilitzadora dels greixos en les cllules per a ser usades per a la pro-ducci energtica. Es troba en tots els animals, en els msculs estriats, el fetgei la llet. Aquesta particular acci de l'L-carnitina es relaciona amb el consumen dietes de control de pes i de reducci de greix corporal; especialment, esvincula amb la intramuscular per als esportistes que persegueixen una defini-ci del mscul ms pronunciada.

L-glutamina. Aminocid no essencial molt important en l'activitat mental,l'estimulaci de la memria i la concentraci. s un combustible per a algu-nes cllules del sistema immunitari, en particular, els limfcits i macrfags,i preveu l'aparici d'estats de baixes defenses (immunosupressi) que podenaparixer en circumstncies com ara perodes de convalescncia, exercici in-tens, etc. Aix mateix, preveu possibles infeccions.

La reserva ms gran de glutamina s'ubica en el teixit muscular, fins al puntque estudis recents afirmen la importncia de la glutamina en l'acumulaci deglicogen en el mscul, desprs de la realitzaci d'exercici fsic que ha implicatdepleci dels dipsits de glucosa muscular.

Metil-sulfonilmet(MSM). Font natural de sofre fcilment assimilable. Elsofre s, juntament amb el calci i el fsfor, el mineral ms abundant en el nos-tre cos. s un element mineral crtic per al funcionament normal i l'estructuradel nostre cos. L'MSM s un compost present en petites quantitats en algunesfruites, verdures, cereals i begudes; la llet n's la font ms abundant.

L'MSM es caracteritza pel segent:

Protegir i mantenir les cllules i els teixits sans, agregant flexibilitat i per-meabilitat.

Afavorir el metabolisme. Millorar la permeabilitat de la membrana cellular, la qual cosa facilita

l'assimilaci de substncies alimentries i l'eliminaci de residus cellulars. Reforar el sistema immunitari. Ajudar els sistemes antioxidants naturals del cos a actuar contra els radicals

lliures. Activar energticament les cllules aportant vitalitat. Enfortir cabells i ungles (grcies a l'aminocid sulfurat cistena). Flexibilitzar els teixits i estimular la reparaci de la pell danyada. Reduir la incidncia o eliminar completament el dolor muscular, les en-

rampades de les cames i els problemes musculoesqueltics inflamatoris queinvolucren els tendons i els lligaments.

Ser un antidolors efectiu, tot i que no de manera immediata, i un bonrelaxant muscular.


Picolinatdecrom. El crom present en el picolinat s el crom trivalent decombinaci fcil amb altres complexos. Es tracta d'un oligoelement essenci-al en determinats processos metablics de l'organisme; la seva absncia del'alimentaci pot provocar disfuncions, algunes de les quals poden arribar aser nocives per a la salut.

El picolinat de crom s un quelat que en la seva estructura presenta cromtrivalent, que s l'nic absorbible per l'organisme, protegit per tres molculesd'cid picolnic; configura, aix, una metalloprotena.

L'cid picolnic s un aminocid natural produt en l'organisme (fetge i ro-nyons) i la seva acci collabora en l'absorci correcta de minerals com el cromi el zinc. En el cas dels diabtics, la ingesta de crom com a suplement ha de serestrictament controlada pel professional mitjanant les anlisis de sang cor-responents en referncia amb els nivells de sucre.

Els nivells d'ingesta suplementria de crom recomanats per l'Acadmia deCincies Americana sn de 50 a 200 g diaris. No obstant aix, la ingesta decrom en pasos desenvolupats s'ha previst ms baixa, fins a 100 g.

L'eliminaci de crom augmenta amb ingestes de molts carbohidrats i l'absorcidisminueix amb dietes elevades de fibra. L'absorci de crom interactua (inhi-bint o absorbint) amb el ferro i el zinc. El suplement de crom contribueix anormalitzar els nivells de sucre en sang i disminueix el colesterol i els triglic-rids. El suplement de crom s necessari per a les persones grans, per als diab-tics i per a la gent amb problemes cardacs i cardiovasculars, els quals estanespecialment exposats al risc del dficit de crom.

El consum de crom, com a complement alimentari, s positiu en el segent:

La prevenci i control de la diabetis i la hipoglicmia en diabtics insulino-dependents (controlats mdicament) i diabtics no insulinodependents.Regulador dels pics glucdics en embarassades.

L'increment de massa muscular, s util en esportistes amb desig de reduirla fase grassa de la seva massa muscular i desenvolupar massa proteica.

La reducci dels nivells de colesterol. L'enfortiment del sistema immunitari i la seva acci revitalitzadora. Les dietes de control de pes en l'ajuda a la regulaci del procs metablic

dels carbohidrats. La recuperaci d'infants malnutrits proteicament.

Sulfatdecondrotina. Polisacrid propi dels teixits animals: teixit conjuntiude la pell, tendons, crnia, cartlags, etc. La condrotina s'obt a partir de cart-lag de taur o trquea de bov, encara que sovint s sinttica. El consum, jun-tament amb la glucosamina, es mostra molt indicat en problemes de degene-raci ssia (osteoartritis), per a prevenir-la i minorar-ne els efectes.


Taurina. Aminocid de marcada acci per al funcionament correcte delmscul cardac, en mantenir-hi les concentracions de potassi i calci. T un certgrau d'influncia en els nivells d'insulina i de sucre en sang. El seu s s in-teressant per als esports d'alt esfor que necessiten una recuperaci immediata.

1.3. Situaci legislativa

1.3.1. Regulaci sobre complements a Europa

El referent legislatiu a Europa s la Directiva 2002/46/CE, de 10 de juny del2002, relativa a l'aproximaci de les legislacions dels estats membres en mat-ria de complements alimentaris. Aquesta directiva posa la base per a harmo-nitzar el mercat europeu i facilitar el comer dels complements alimentaris desde l'ptica legal protegint la salut pblica. Tot i ser considerada una regulaciharmonitzadora, ha estat controvertida per diversos motius:

Incompatibilitat amb la lliure comercialitzaci de mercaderies (article 28del Tractat de Comer Europeu). No pot anar en contra del lliure comer;aquest s un principi fonamental del dret comunitari.

Absncia de base legal per a la prohibici de certs complements. La direc-tiva pot estar incorrent en incompliment en limitar el comer de cert ti-pus de complements, eludint l'existncia pretrita d'uns altres que estanpermesos en els estats membre i que s'han comercialitzat sense problemadurant molt de temps.

Violaci del principi de subsidiarietat. Les diferncies reguladores entreestats no han d'obstaculitzar la comercialitzaci de determinats comple-ments (vitamines i minerals).

Violaci del principi de proporcionalitat. La limitaci al comer de com-plements alimentaris permesos ja consolidats en el temps i en el seu s,juntament amb l'elevada exigncia per a demostrar la seguretat dels com-plements, no representen mesures proporcionals amb vista a la defensa dela salut pblica i amb vista al comer interior.

Violaci dels drets fonamentals. La prohibici del comer de complementsfora de la llista positiva va en contra dels drets humans en impedir la lliureelecci dels consumidors i la lliure activitat econmica dels fabricants ocomercialitzadors.

Incompliment de l'obligatorietat de motivar les seves disposicions. La di-rectiva no raona sobre les prohibicions que disposa.


La directiva ha dut a terme una regulaci clara dels complements alimentarisreferent a la seva definici, per la qual cosa sn considerats com a aliments, toti que la seva forma de presentaci sigui com a dosi i no com tradicionalmentes presenten els aliments.

Un cop fet aquest posicionament, el complement alimentari es podr diferen-ciar d'un medicament sota els criteris del dosatge dels ingredients que contin-gui, cosa que a la Directiva 2002/46, i en relaci amb les vitamines i els mine-rals, encara no s'estableix de manera clara, encara que es presumeix que podrcomenar a trobar una via de definici durant l'any 2009.

Aix mateix, s significatiu que la directiva europea recull clarament, en el seuconsiderant 6, que "hi ha una mplia gamma de nutrients i altres elementsque poden estar presents en els complements alimentaris, incloent-hi, entred'altres, vitamines, minerals, aminocids, cids grassos essencials, fibres i di-verses plantes i extractes d'herbes", ats que en el seu contingut noms regulales vitamines i minerals. Queda, doncs, pendent la consegent regulaci dels"altres nutrients o elements presents en els complements alimentaris", si b endiferents pasos de la Comunitat Europea ja es permet la comercialitzaci coma complement aliments de, per exemple, una barreja de vitamines i mineralsamb aminocids o cids grassos essencials.

La Directiva 2002/46 ha estat modificada pel Reglament CE 1170/2009, de 30de novembre. La modificaci es fonamenta en els annexos I i II de la Directivaque fan referncia a les vitamines i minerals que es poden fer servir en la fa-bricaci de complements alimentaris, i tamb a les substncies vitamniques iminerals que es poden utilitzar en la fabricaci de complements alimentaris.En tots dos casos la llista ha estat ampliat respecte a la situaci inicial.

1.3.2. Regulaci sobre complements a Espanya

La regulaci sobre complements alimentaris a Espanya es regeix actualmentpel Reial decret 1487/2009, de 26 de setembre, que deroga l'anterior Reial de-cret 1275/2003, que va ser molt controvertit en el seu moment.

El Reial decret 1487/2009 recull molt fidelment l'esperit normatiu derivat dela Directiva 2002/46, i assimila completament tots els preceptes.

El reial decret espanyol est influenciat aix mateix per la norma d'etiquetatgesobre propietats nutritives dels productes alimentaris aprovada pel Reial decret930/1992 i modificada pel Reial decret 1669/2009, de 6 de novembre de 2009.


Aquesta influncia es fonamenta en l'aspecte referit a les quantitats diries re-comanades (QDR) de vitamines i minerals, que constitueixen els valors de re-ferncia per a l'etiquetatge sobre propietats nutritives dels productes alimen-taris. Aquests valors sn fixats recollint el desenvolupament cientfic i les re-comanacions dels experts internacionals.

Actualment a Espanya la comercialitzaci de complements alimentaris fora devitamines i minerals no s possible estrictament si l'origen de la fabricaci snacional.

En el cas de productes procedents d'altres estats membre de la Comunitat Eu-ropea es poden comercialitzar grcies al procediment de reconeixement mutu(MRP) que permet a les autoritats espanyoles no aplicar la seva prpia regla-mentaci quan el producte en qesti compleixi el que es prescriu en la regla-mentaci d'origen i garantint la protecci al mateix nivell que l'Estat espanyol.

1.3.3. Legislaci sobre les declaracions nutricionals i depropietats saludables (allegacions)

El Reglament 1924/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desem-bre del 2006, regula les declaracions nutricionals i de propietats saludables enels aliments per a assegurar el funcionament del mercat europeu i protegir elsconsumidors. Aquest reglament afecta els complements alimentaris en la me-sura que es consideren aliments i mentre el perfil nutricional d'aquests s'ajustial que es disposi en el seu moment (a tot tardar, l'any 2009).

Aquest reglament defineix tres categories d'allegacions:

Les declaracions nutricionals sn les que afirmen, suggereixen o donen aentendre que un aliment posseeix propietats nutricionals benfiques es-pecfiques amb motiu del segent:

L'aportaci energtica que proporciona, que proporciona de manerareduda o augmentada, o que no proporciona.

Els nutrients o altres substncies que cont, que cont de manera redudao augmentada, o que no cont.

Les declaracions de propietats saludables sn les que ofereixen informacisobre la relaci entre una categoria d'aliments, un aliment o un dels seusconstituents i la salut.

Les declaracions de reducci de risc de malaltia s'entendran com a declara-cions de propietats saludables que donin a entendre que el consum d'unacategoria d'aliments, un aliment o un dels seus constituents redueix, sig-nificativament, un factor de risc d'aparici d'una malaltia.

Exemples de declaracionsnutricionals

"Baix valor energtic" "Sense greix" "Sense sucres afegits" "Sense sodi" "Sense sal" "Font de protenes natural" "Font de..." "Cont (nutrient o substn-

cia)"

Exemples de declaracionsde propietats saludables

"El consum de XXX facilitael trnsit intestinal".

"Aquest producte li dna vi-talitat".


D'aquesta legislaci queda pendent l'establiment dels perfils nutricionals (ar-ticle 4) que hauran de complir els aliments perqu es puguin fer declaracionsd'ndole nutricional o de propietats saludables, i tamb les condicions per al's de les declaracions en funci del perfil nutricional de l'aliment o categoriad'aliments.

Sobre l'aspecte anterior, queda molt en dubte la possibilitat real de poder es-tablir un perfil nutricional propi per als complements alimentaris, i des delcollectiu de fabricants europeus de complements alimentaris s'ha proposatque quedin exempts d'aquest perfil per la complexitat que representa establir-lo i per la problemtica que generaria definir-lo de manera errnia.

De com es desenvolupi en un futur aquest reglament quedar influenciada lacomercialitzaci de complements alimentaris a Europa, i se'n limitar d'unamanera o una altra la publicitat i el posicionament.

1.4. Situaci del mercat

A Europa es percep un consum incipient d'aquest tipus d'aliments fruit dela vigent preocupaci per la salut i el benestar dels consumidors; a aix espoden deure les dificultats de regulaci existents fruit de la inconcreta i densalegislaci vigent tant en l'mbit europeu com en l'mbit espanyol.

Heus aqu els aspectes que cal considerar per a visualitzar la situaci de mercat:

Canaldevenda. Els canals de venda tradicionals dels complements ali-mentaris sn les botigues de diettica, els herbolaris, les farmcies (para-farmcies) i tamb les grans superfcies.Recentment, la venda per Internet ha experimentat un creixement notabletot i l'inconvenient inicial de no poder veure ni tocar el producte.

Formadevenda. s especialment significatiu el fet que el producte ali-mentari ents com a complement alimentari es ven, majoritriament, perconsell o prescripci. El potencial de l'assessor diettic, farmacutic, metgeo herbolari s crucial per a una venda ben dirigida del producte. Aix posaen dubte la venda per Internet, sobretot pel que fa a productes nous senseser coneguts pel consumidor.

Seguretatdelproducte. La seguretat sobre el producte est garantida perla solvncia del fabricant o comercialitzador, que ha d'estar convenient-ment registrat com a empresa alimentria i que utilitza els canals de ven-da ms habituals per a aquest tipus de productes. Els comercialitzadors aldetall sn partcips de la garantia en el procs de venda.

Exemples de declaracionsde reducci de risc demalaltia

"El consum de XXX redueixels ndexs de colesterol".

"El consum de XXX redueixla tensi arterial".


La irrupci d'Internet com a canal de venda, tot i ser molt acceptable,sempre requerir, per part del consumidor, garanties de les empreses fa-bricants.

Elsnousmercats. L'obertura de fronteres, en un mn globalitzat, ha por-tat el mercat interior europeu a tenir un ampli ventall de possibilitats, enel qual la presncia de vint-i-set estats membre permet la lliure comercia-litzaci grcies a la unitat de criteris.La uniformitat legislativa, en matria de complements, permet que es pu-gui proveir un ampli mercat. Aix no deixa de ser, per si mateix, una tascadifcil justament explicada per la diversitat mateixa de pasos, cultures ihbits.

Lainflunciaamericana. Els productes d'origen americ estan presentsal mercat europeu; la influncia de les tendncies en aquest mercat sovintcomporta l'aparici de productes de manera molt dinmica.Amb freqncia, el producte americ no segueix estrictament les disposi-cions legals per als complements alimentaris europeus, i genera amb aixun cert grau de confusi. La inspecci i el control sobre aquests productes,en un mercat com l'europeu, es fa difcil.

Diferentspasos,diferentsmaneresdecomercialitzar. La normativa eu-ropea estableix tant la notificaci com la manera d'informar de la posadaal mercat d'un complement alimentari. Els diferents pasos europeus apli-quen aquesta premis

nous aliments i fitoteràpia.pdf

Documents