nofc_8_7_2015_primera_edició

NOFC

Normes dOrganitzaci i de Funcionament de Centre.

Institut Torre del Palau

(Terrassa)

Versi 1

(2015)

Normes dOrganitzaci i Funcionament de Centre (NOFC)

- 1 -

ndex

1 Observaci inicial. ........................................................................................................................... 7

2 Registre de modificacions. .............................................................................................................. 8

3 Introducci. ..................................................................................................................................... 9

4 Aprovaci, revisi i actualitzaci del PEC. ................................................................................... 10

4.1 Revisi i actualitzaci del PEC. ............................................................................................ 10

4.1.1 Retiment de comptes. .................................................................................................... 10

4.1.1.1 Indicadors del Projecte de Direcci. .......................................................................... 10

4.1.1.2 Indicadors del Pla Anual. .......................................................................................... 10

4.2 Curriculums batxillerat LOMCE. .......................................................................................... 10

4.2.1 Modalitat dArts. ........................................................................................................... 11

4.2.2 Modalitat Cincies i Tecnologia.................................................................................... 12

4.2.3 Modalitat Humanitats i Cincies Socials. ...................................................................... 13

5 Estructura organitzativa de govern i de coordinaci del centre. ................................................... 14

5.1 Equip directiu. ....................................................................................................................... 14

5.1.1 Composici.................................................................................................................... 14

5.1.2 Funcions. ....................................................................................................................... 14

5.1.3 Mecanismes de trasps dinformaci en els canvis dequip directiu............................. 14

5.1.3.1 Funcions del coordinador/a pedaggic. ..................................................................... 14

5.2 rgans unipersonals de direcci............................................................................................ 15

5.2.1 Director/a. ...................................................................................................................... 15

5.2.2 Cap d'estudis. ................................................................................................................. 15

5.2.3 Secretari/ria.................................................................................................................. 15

5.2.4 rgans unipersonals de direcci addicionals: coordinadora pedaggica. ..................... 15

5.3 rgans collegiats de participaci. ........................................................................................ 15

5.3.1 Consell Escolar. ............................................................................................................. 16

5.3.2 Claustre de professors/es. .............................................................................................. 16

5.4 Consell de direcci. ............................................................................................................... 16

5.5 rgans unipersonals de coordinaci...................................................................................... 16

5.5.1 Coordinaci dextraescolars. ......................................................................................... 16

5.5.2 Coordinador/a de Riscos Laborals. ............................................................................... 17

5.5.3 Coordinador del programa Alt Rendiment Esportiu (ARE). ......................................... 17

5.5.4 Coordinaci de la representaci sindical. ...................................................................... 19

5.5.5 Representaci interna del professorat davant la direcci del centre. ............................. 19

5.5.6 Coordinadors/es de nivell. ............................................................................................. 19


- 2 -

5.5.7 Coordinador/a LIC. ....................................................................................................... 20

5.5.8 Caps de departament. .................................................................................................... 20

5.5.9 Coordinador TIC. .......................................................................................................... 20

5.5.10 Coordinador Esport Escolar. ......................................................................................... 21

6 Organitzaci pedaggica del centre. ............................................................................................. 23

6.1 Organitzaci del professorat. ................................................................................................. 23

6.1.1 Equips docents /de cicle. ............................................................................................... 23

6.1.2 Departaments (objectius especfics de departaments i avaluaci per curs). .................. 23

6.1.3 Equips de tutors i tutores de cada nivell. ....................................................................... 24

6.1.4 Comissions. ................................................................................................................... 25

6.1.4.1 Comissi TIC . .......................................................................................................... 25

6.1.4.2 Convivncia. .............................................................................................................. 26

6.1.4.3 Extraescolars. ............................................................................................................ 26

6.1.4.4 Juntes de nivell. ........................................................................................................ 27

6.1.4.5 Reuni equip directiu. ............................................................................................... 27

6.1.4.6 Reunions direcci i representants alumnes. Comit dalumnes. ............................... 27

6.2 Organitzaci de l'alumnat . .................................................................................................... 27

6.2.1 Atenci individualitzada a l'alumnat i informacions personals. .................................... 27

6.2.1.1 Tutories...................................................................................................................... 27

6.2.1.2 Entrevistes de cada tutor/a amb famlies. .................................................................. 27

6.2.1.3 Criteris per assignar tutories. ..................................................................................... 28

6.2.1.4 Criteris per actuar els especialistes del centre i externs. ........................................... 28

6.2.1.5 Trasps d'informaci d'un curs a un altre. ................................................................ 28

6.2.1.6 Consulta dels arxius fsics i bancs de dades virtuals de l'alumnat. ............................ 28

6.2.1.7 Privacitat de dades de l'alumnat i informaci confidencial. ...................................... 28

6.2.2 Criteris datenci a la diversitat..................................................................................... 29

6.2.3 Mecanismes i procediments datenci a lalumnat amb necessitats educatives especfiques. .................................................................................................................................. 32

6.2.4 Mecanismes i procediment datenci a lalumnat daltres capacitats. .......................... 33

6.2.5 USEE i el seu funcionament. ......................................................................................... 33

6.2.6 Dret a la vaga de lalumnat............................................................................................ 33

6.2.7 Sobre les absncies. ....................................................................................................... 34

6.2.8 Actuacions en cas dabsentisme de lalumnat. .............................................................. 34

6.2.9 Absncies de l'alumnat de batxillerat a les classes i descompte de 0,25 punts. ............ 35

6.2.10 Daltres activitats complementries i extraescolars. ..................................................... 35

6.2.11 Organitzaci festes i celebracions del centre................................................................. 35

6.2.12 Seguretat, higiene i salut. .............................................................................................. 35

6.2.13 Actuacions en el supsit del retard en la recollida de lalumnat a la sortida del centre. 35


- 3 -

6.2.14 Accs dels alumnes a l'edifici principal (movilitat): s escala principal i d'emergncies, claus. 35

6.2.15 Aparcaments del centre i centralitzaci de les matrcules dels vehicles habituals del professorat i PAS. .......................................................................................................................... 36

6.2.16 Taller de jardineria. Hort. Entorn. ................................................................................. 36

6.2.17 Taller de cuina. .............................................................................................................. 37

6.2.18 Aula oberta. ................................................................................................................... 37

6.2.19 Lavabos alumnes: equipaments, nombre, etc. ............................................................... 37

6.2.20 Valoracions del curs. ..................................................................................................... 38

6.3 Actuaci educativa globalitzada sobre l'alumnat. ................................................................. 38

6.3.1 Mecanismes per garantir la globalitzaci de lacci educativa sobre lalumnat. .......... 38

6.3.2 Criteris per a l'agrupament de l'alumnat per classes i grups especfics. ........................ 38

6.3.3 Criteris quan hi ha germans bessons. ............................................................................ 38

6.3.4 Trasps d'informaci primria-secundria: procs, repercusi al centre, aplicaci de consells i criteris d'escoles de procedncia.................................................................................... 38

6.3.5 Comunicaci dades de notes de 1ESO a escoles de procedncia . ................................ 38

6.3.6 Acci i coordinaci tutorial. .......................................................................................... 38

6.3.6.1 Orientaci acadmica i professional a 4ESO i 2Batx ................................................ 40

6.3.6.2 L'agenda digital i eines a la web. Agendes en paper personals, no de centre............ 41

6.3.6.3 Pla docent, obligatorietat i document especfic. ........................................................ 42

6.3.6.4 Programacions. .......................................................................................................... 42

6.3.6.5 Preavaluacions. .......................................................................................................... 42

6.3.6.6 Sobre els exmens. .................................................................................................... 43

6.3.6.6.1 Dates i terminis aproximats per lliurar-los corregits. .......................................... 43

6.3.6.6.2 Drets de l'alumnat a veure les proves corregides................................................. 43

6.3.6.7 Notes al Moodle. ....................................................................................................... 44

6.3.6.8 Consultes famlies al tutor /professor de matria. ..................................................... 44

6.3.6.9 Altres. ........................................................................................................................ 44

6.3.6.10 Atenci a alumnes del programa ARE i Conservatori: convalidacions, respecte a competicions, seguiment amb CNT i Conservatori per a notes. ............................................... 44

6.3.6.11 Hbits saludables i mesures preventives. .............................................................. 44

6.3.6.12 Prevenci per al bon s dels recursos d'Internet: informaci, xerrades, plans. ..... 45

6.3.7 Preinscripci i matriculaci alumnes nous (primer d'ESO i batxillerat) i antics. .......... 45

6.3.7.1 Fullet en paper i sobre tot online. ............................................................................ 46

6.3.7.2 Reunions amb famlies d'escoles de sis que demanin l'assistncia i amb famlies del Club Nataci de Terrassa (CNT). .............................................................................................. 46

6.3.7.3 Tramesa de fullet amb dia de jornada de portes obertes a centres adscrits. ............ 46

6.3.7.4 Dia de portes obertes en una o dues sales. Visita alumnes al centre. Posterior visita famlies. 46

6.3.7.5 PDF explicatiu. Mostra web del centre. .................................................................... 46

6.3.7.6 Portes obertes batxillerat agrupats per modalitats. .................................................... 47


- 4 -

6.3.8 Davant la vaga de professorat i alumnat i organitzaci del centre respecte a classes i gurdies. 47

6.3.8.1 Demanda i terminis. .................................................................................................. 48

6.3.8.2 Informaci a les famlies i professorat.. .................................................................... 48

6.3.8.3 Normativa sobre el dret de vaga a alumnes de primer i seguin ESO. ....................... 49

6.3.8.4 Normativa resta alumnes. Justificaci escrita alumnes de tercer i quart ESO. ......... 49

6.4 Normativa de deures en agendes. .......................................................................................... 49

7 D'altres aspectes de la gesti educativa del centre. ....................................................................... 50

7.1 Marc horari del centre. .......................................................................................................... 50

7.2 Desiderates del professorat sobre horari i observacions de l'equip directiu. ......................... 50

7.3 Personal d'Administraci i Serveis (PAS). ............................................................................ 50

7.4 Signatura del full d'entrada obligatori mat i tarda i d'altres fulls de control. ....................... 51

7.5 Utilitzaci de recursos materials. Quotes. ............................................................................. 51

7.6 Queixes i reclamacions. ......................................................................................................... 52

7.6.1 Actuacions en cas de queixes per prestaci dels serveis que qestionin lexercici professional del personal del centre. ............................................................................................. 52

7.6.2 Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs. .................................. 53

7.6.3 Impugnaci de decisions dels rgans i personal del centre. .......................................... 53

7.7 Serveis Escolars..................................................................................................................... 53

7.7.1 Servei de menjador. ....................................................................................................... 53

7.7.2 Servei de transport escolar. ........................................................................................... 53

7.7.3 Daltres serveis del centre. ............................................................................................ 53

7.7.3.1 Reprografia i normativa. ........................................................................................... 54

7.7.3.2 Ajuts a alumnes amb problemes econmics. ............................................................. 54

7.7.3.3 Guixetes alumnes i la seva normativa. ...................................................................... 54

7.7.3.4 Biblioteca escolar. ..................................................................................................... 54

7.7.3.5 Servei de Prstec. ...................................................................................................... 54

7.7.3.6 Normes d's de bicicletes, skates i monopatins. ........................................................ 55

7.8 Normes ds dels espais. ....................................................................................................... 56

7.8.1 Normativa biblioteca. .................................................................................................... 56

7.8.2 Espai per dinar. .............................................................................................................. 56

7.8.3 Sala d'entrevistes. .......................................................................................................... 58

7.8.4 Gurdies professorat. ..................................................................................................... 58

7.8.5 Normativa s de telfons mbils, tablets i d'altres dispositius electrnics. ................... 59

7.8.6 Organitzaci de l'esbarjo i la seva vigilncia. ............................................................... 59

7.9 Mesures de seguretat amb cmeres de videovigilncia. ........................................................ 59

7.10 Gesti dels trets i programes especfics del centre ................................................................ 60


- 5 -

7.10.1 s de les TIC com metodologia de centre. ................................................................... 60

7.10.2 Coral i el seu funcionament. .......................................................................................... 63

7.10.3 Esport escolar ................................................................................................................ 63

7.10.4 Programa d'Alt Rendiment Esportiu. ............................................................................ 63

7.10.5 El teatre. ........................................................................................................................ 63

7.10.6 D'altres activitats culturals i extraescolars. .................................................................... 65

7.11 Pla de comunicaci del centre davant la comunitat educativa. ............................................. 65

7.11.1 Trets especfics de la comunicaci. ............................................................................... 65

7.11.2 La web del centre. Intranet. Revista digital. .................................................................. 66

7.11.3 s de les xarxes socials. ................................................................................................ 66

7.11.4 Comunicaci a famlies i professorat informaci centre. .............................................. 66

7.11.5 Fotografies alumnes i dret a la privacitat i bona imatge. ............................................... 66

7.12 Unificaci d'imatge dels exmens (capalera) ...................................................................... 67

7.13 Pla de neteja activa del centre (prevenci i actuacions posteriors). ...................................... 67

7.14 Normativa de les agendes digitals (Internet), la seva presncia pblica i treball des de tutoria. 69

7.15 Tcniques d'estudi. ................................................................................................................ 69

7.16 Sortides. ................................................................................................................................. 70

7.16.1 Informaci general. ....................................................................................................... 70

7.16.2 A l'exterior del centre. Explicaci i decisions sobre el punt de concentraci. .............. 70

7.16.3 Viatges a l'estranger. ..................................................................................................... 70

7.17 Gesti Econmica. ................................................................................................................ 71

7.17.1 Gesti SAGA................................................................................................................. 71

7.17.2 Normes de facturaci (sempre amb IVA). .................................................................... 71

7.17.3 Retiment de comptes a reuni caps de departament i Consell Escolar. ........................ 71

7.17.4 Normativa sobre devoluci de diners de sortides i activitats de l'alumnat. ................... 71

7.17.5 Aportacions de l'alumnat en el moment de fer o renovar la matrcula. ......................... 71

7.17.6 Quotes alumnes de batxillerat que fan assignatures concretes. ..................................... 71

7.17.7 Formes de pagament a proveidors. ................................................................................ 71

7.17.8 Documents d'Hisenda. ................................................................................................... 71

7.17.9 Gesti de millores i manteniment del centre. ................................................................ 71

7.18 Gesti Acadmica i administrativa........................................................................................ 71

7.18.1 De la documentaci acadmico administrativa. ......................................................... 71

7.18.2 Altres. ............................................................................................................................ 71

7.19 Del personal dadministraci i serveis i de suport socioeducatiu del centre. ........................ 71

7.20 Normativa de fotocopies. ...................................................................................................... 72

8 Convivncia en el centre. .............................................................................................................. 74


- 6 -

8.1 Convivncia i resoluci de conflictes. ................................................................................... 74

8.1.1 Mesures de promoci de la convivncia. ...................................................................... 74

8.1.2 Mecanismes i frmules per a la promoci i resoluci de conflictes. ............................. 75

8.2 Mediaci escolar. .................................................................................................................. 75

8.3 Mesures correctores de les conductes contrries a la convivncia en el centre. ................... 75

8.3.1 Conductes contrries a la convivncia. ......................................................................... 75

8.3.1.1 Assetjament. .............................................................................................................. 77

8.3.1.2 Ciberassetjament. ...................................................................................................... 77

8.3.2 Mesures correctores. ...................................................................................................... 77

8.3.3 Mesures correctores de les faltes injustificades (absentisme i abandonament). ............ 78

8.3.4 Criteris daplicaci de mesures correctores. .................................................................. 78

8.3.5 Responsabilitat per danys. ............................................................................................. 78

8.3.6 Mesures correctores i sancionadores. ............................................................................ 78

8.3.7 Persona competent per a laplicaci de la mesura. ........................................................ 79

8.3.8 Comunicaci de la mesura (sancions, expedients, etc.) a famlia i resta de professorat. 79

8.3.9 Comunicaci en reunions de Consell Escolar. .............................................................. 79

8.3.10 Feines per treballar mentre dura la sanci. .................................................................... 79

9 Collaboraci i participaci dels sectors de la comunitat escolar. ................................................ 80

9.1 Qestions generals................................................................................................................. 80

9.2 Carta de comproms educatiu. ............................................................................................... 80

9.3 Informaci a les famlies. ...................................................................................................... 83

9.4 Serveis externes de suport al centre. ..................................................................................... 83

9.5 Associacions de mares i pares dalumnes (AMPA). ............................................................. 83

9.6 Alumnes delegats/des. Consell de participacin. .................................................................. 83

9.7 Altres rgans i procediments de participaci. ....................................................................... 83

9.8 Convenis i actuacions amb serveis externs: universitats, entitats, etc. .................................. 83


- 7 -

1 Observaci inicial. Les persones no som mquines i menys perfectes. Les normes sn per complir-les per tamb s'ha de

tenir en compte la flexibilitat en circumstncies excepcionals i la capacitat d'adaptaci a les situacions

concretes, una capacitat cada vegada ms imprescindible. Ser flexibles, comprensius i tenir empatia

tamb hauria de constar en aquelles normes no escrites que ajuden a fer un mn ms hum. No sembla

que hi hagi incompatibilitat entre el compliment per obligaci i l'atenci a l'excepcionalitat i a les

situacions concretes (per humanitat). Ser professionals tamb significa ser humans.

Les normes actuals parteixen del resultat del treball dels claustres i equips directius que han passat pel

centre des que s'ofereixen estudis d'ensenyaments secundaris i de batxillerat.

Des de la direcci del centre es pretn recollir tots els aspectes que afectin al seu funcionament.

Aquesta decisi far que el text complert de les NOFC sigui molt extens. Una organitzaci educativa

necessita disposar de documents escrits, independentment de les persones que estiguin al front de la

direcci. Es t en compte la normativa oficial, el funcionament actual de l'institut i, en especial, les

aplicacions especfiques de la direcci actual, iniciada en setembre de 2009. Es deixa constncia de

com s'ha ents cada aplicaci prctica. L'aprovaci de les actuals NOFC no implica estar d'acord amb

totes les particularitats posades en prctica per la direcci actual. El Consell Escolar i els propers

equips directius tenen la potestat d'efectuar els canvis que considerin ms adients i que millorin els

objectius del PEC.

Quant al redactat que ve a continuaci, es tindran en compte els noms o expressions que es poden

posar en dos gneres. En tot cas, si alguna vegada apareix una paraula en mascul i serveix tamb per

al femen, sha dentendre en els dos sentits.

Llegendes que poden aparixer en els apartats:

Normativa oficial.

Aplicacions especfiques de la direcci actual.

Documents adjunts, IMPORTANT: (els documents adjunts NOMS figuren en una carpeta que es troba als ordinadors de linstitut, accessible al professorat i secretaria)

Observacions i suggeriments.


- 8 -

2 Registre de modificacions. Lobjectiu principal daquest apartat s deixar constncia, mitjanant aquest registre, de les modificacions de les NOFC realitzades pel Consell Escolar, amb indicaci de dates i continguts.

Modificacions que s'acumularan aqu i tamb en l'apartat corresponent, anotant la data i text del canvi.

Textos antics es guardaran en un espai de les NOFC, apartat Annexos, on s'arxivin textos.

Data de la modificaci Modificacions

30/06/2015 Primera edici del document.


- 9 -

3 Introducci.

Punt de partida: Normativa

Les NOFC de l'institut Torre del Palau parteixen de les normes aprovades pel Departament

d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Es citen a continuaci i es recullen a l'ndex de

documents.

LOMCE:

http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886-C.pdf

LEC:

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/lleis_educacio/arxius/lec_12

_2009.pdf

Documents adjunts:

Llei d'Educaci de Catalunya.

Decret d'Autonomia de Centres.

Normatives i Resolucions especfiques relatives al funcionament: decret de direccions, normes per elaborar horaris, crrecs directius i no directius, normes del Personal d'Administraci i

Serveis (PAS), etc.

Decisions del Departament d'Ensenyament sobre l'aplicaci a Catalunya de lleis i Reals Decrets estatals. s el cas de la LOMCE.

Documents especfics per a l'organitzaci i la gesti dels centres per a cada curs.

Webs informatives: exemple qu fan els crrecs: web Famlia i Escola del Departament dEnsenyament.

Documents de centre:

- Projecte Educatiu de Centre (PEC). - Projecte Lingstic. - Projecte de Direcci. - Pla Anual en format Pla Estratgic. - Memria Anual i eines per retre comptes.


- 10 -

4 Aprovaci, revisi i actualitzaci del PEC.

4.1 Revisi i actualitzaci del PEC.

El Projecte Educatiu de Centre (PEC) actual recull de forma esquemtica els trets caracterstics de

centre. s un document que s'ha de completar i actualitzar. Els seus trets fonamentals apareixen als

documents informatius que es fan servir per difondre el centre en moments puntuals: a l'hora de la

preinscripci, a la web del centre, dossiers de premsa, informacions a les famlies i a l'exterior.

El PEC actual est incomplet. S'ha de desplegar i actualitzar.

4.1.1 Retiment de comptes.

El retiment de comptes sindica en els trets generals del PEC, en la Memria anual i en altres documents que sen derivin o es signin, per exemple els Acords de Coresponsabilitat.

4.1.1.1 Indicadors del Projecte de Direcci.

Sn els indicadors quantitatius i qualitatius que figuren en el document elaborat, presentat al Claustre i

aprovat pel Consell Escolar per a letapa 2014-2018.

4.1.1.2 Indicadors del Pla Anual.

Derivat del Projecte de Direcci, al Pla Anual General presentat per al curs 2014-2015 figuren els

indicadors de tota letapa de direcci. Cada curs lequip directiu refora alguns especfics i remarca aquells que shagin dassolir, reforar o consolidar de cada als propers cursos, fins el 2018.

4.2 Curriculums batxillerat LOMCE.


- 11 -

4.2.1 Modalitat dArts.


- 12 -

4.2.2 Modalitat Cincies i Tecnologia.


- 13 -

4.2.3 Modalitat Humanitats i Cincies Socials.


- 14 -

5 Estructura organitzativa de govern i de coordinaci del centre.

5.1 Equip directiu.

5.1.1 Composici.

La composici de l'equip directiu es basa en les normatives citades abans, les quals defineixen tres

crrecs:

Secretari/a-administrador/a.

Cap d'estudis.

Director/a.

Les funcions dels crrecs anteriors queden recollides en els documents oficials citats abans.

APLICACIONS ESPECFIQUES DE LA DIRECCI ACTUAL

A l'apartat segent queda contemplada la figura de Coordinador/a pedaggic/a, decisi basada en els

segents arguments:

Tot i que la normativa actual deixa llibertat per definir alguns crrecs, la tradici de l'institut ha demostrat que aquest crrec s fonamental. Des de sempre la seva funci es centra en la

coordinaci dels aprenentatges, seguiment de tot el que implica l'activitat pedaggica i

d'orientaci de l'alumnat.

Dins l'organigrama de l'institut es valora molt positivament la feina d'aquest crrec. s una pea fonamental i un referent tant per al professorat com per a l'alumnat.

L'actual equip directiu continua amb la figura de coordinadora pedaggica (apareix en femen perqu el crrec el segueix ocupant la mateixa professora des de fa uns quants anys). A les

seves ordres t la figura d'un/a coordinador/a de cada nivell de la ESO i de tot el batxillerat. Es

reuneixen una vegada per setmana (una hora), juntament amb el crrec de cap d'estudis.

5.1.2 Funcions.

5.1.3 Mecanismes de trasps dinformaci en els canvis dequip directiu.

La informaci entre un equip directiu antic i el nou que assumir els crrecs es traspassa fent servir

diferents estratgies:

Reunions establertes abans d'agafar la responsabilitat el nou equip.

Explicacions sobre els documents de funcionament, documentaci antiga, els arxius i tot all propi de l'activitat diria.

Detallades explicacions sobre el funcionament informtic dels aplicatius, plataformes web, d'altres recursos, contrasenyes especfiques i accessibilitat a bases de dades de documents de

funcionament, dades de la comunitat educativa, etc.

Se li dedicaran les hores adients perqu el canvi entre lequip antic i el nou no representi problemes al funcionament del centre.

5.1.3.1 Funcions del coordinador/a pedaggic.

Quant a la coordinadora pedaggica, les seves funcions sn les segents:


- 15 -

Ajudar en el desenvolupament del projecte educatiu del centre i de la programaci general.

Vetllar per l'elaboraci, a lESO, de les adequacions curriculars necessries per atendre la diversitat dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d'aquells

que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la collaboraci i participaci de

tot el professorat del claustre en els grups de treball.

Vetllar per la coherncia de les metodologies, dels aspectes que s'han de concretar per al seguiment i millores dels aprenentatges, els materials didctics, els plans docents i les

programacions.

Vetllar perqu l'avaluaci del procs d'aprenentatge de lalumnat es dugui a terme en relaci amb els objectius generals de l'etapa i les competncies bsiques de lESO, juntament amb els caps de departament. Concretar tamb els criteris d'avaluaci.

Coordinar el treball en equip dels docents i de la resta de personal de la comunitat escolar i educativa.

Vetllar per l'adequada selecci dels llibres de text, del material didctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s'imparteixin a l'Institut, juntament amb els caps de

departament.

Efectuar la definici i el seguiment de l'acci tutorial a nivell de grups i individual de l'alumnat,

les relacions amb les famlies.

Contactar amb els equips docents dels centres de referncia de primria dels que l'institut rep alumnes.

Fer de suport als docents de nova incorporaci quant aspectes pedaggics i organitzatius.

Gestionar les proves PAU, juntament amb el PAS de secretaria i la coordinaci de batxillerat.

Vetllar pel seguiment del treball de la diversitat i de la USEE.

Contactar amb les universitats on pot anar l'alumnat del centre.

Organitzar i coordinar els treballs de recerca i els treballs de sntesi.

Coordinar el currculum i la distribuci d'assignatures.

Analitzar els indicadors relacionats amb els aprenentatges per tal de treure conclusions i definir posteriors actuacions. Tot ser conegut pel professorat.

Nomenar l'equip de coordinaci per nivells o cursos, segons la disponibilitat definida en la normativa i d'acprd amb l'optimitzaci de l'horari del centre.

5.2 rgans unipersonals de direcci.

5.2.1 Director/a.

5.2.2 Cap d'estudis.

5.2.3 Secretari/ria.

5.2.4 rgans unipersonals de direcci addicionals: coordinadora pedaggica.

5.3 rgans collegiats de participaci.


- 16 -

5.3.1 Consell Escolar.

5.3.2 Claustre de professors/es.

Les seves funcions venen determinades per les normatives citades abans.

La periodicitat de les seves reunions s una per trimestre com a mnim, tot i que es poden convocar

d'altres extraordinries o quan ho estableixi la normativa si un nombre determinat dels seus

components ho sol.licita, seguint les vies establertes.


Totes les reunions es convoquen nicament per correu electrnic amb la suficient antellaci. Si n'hi

ha, s'adjunten els documents adients. En el cas del Consell Escolar, l'acta de la reuni anterior

s'adjunta en format PDF amb l'ordre del dia. En els claustres, l'acta es troba penjada en la intranet del

centre, accessible per a tothom. Tamb s'inclouen les presentacions fetes pel director, on es

desenvolupa el gui de cada reuni de forma escrita.

5.4 Consell de direcci.


Hores d'ara la direcci actual considera que no cal nomenar un Consell de Direcci. En tot cas, el

treball, les opinions i els suggeriments de l'equip de coordinadors i coordinadores de cada nivell tenen

gran importncia a l'hora d'adoptar decisions sobre temes que coneixen prou b i afecten al

funcionament del centre.

5.5 rgans unipersonals de coordinaci.

5.5.1 Coordinaci dextraescolars.

Un membre del professorat desenvolupar aquesta tasca dins el centre.

La seva funci es la coordinaci de les activitats culturals i de caire social que es desenvoluparan

durant el curs escolar.

Dos tipus dactivitats:

Activitats per a tot lalumnat (horari escolar)

Activitats noms per a lalumnat que ho desitja. (horari extraescolar)

Activitats ja consolidades:

Activitats de Nadal

Carnestoltes

Sant Jordi

Festa final de curs


- 17 -

Comiat alumnes de 2n de Batxillerat

Activitats puntuals:

Sn totes aquelles activitats que depenen dun fet concret i que no sorganitzen cada any. Per exemple el dia dels Drets Humans, el dia de la Dona...

Taller de teatre:

Els alumnes de 2n dESO a 2n de Batxillerat poden participar en un taller de teatre en horari extraescolar. Els dimecres de 16 a 18h.

Sortides al teatre:

Els alumnes poden participar en sortides al teatre a Barcelona en horari de tarda-nit. Assistiran acompanyats de professorat del centre.

5.5.2 Coordinador/a de Riscos Laborals.

Sn funcions del coordinador de riscos laborals:

Promoure i coordinar segons les directrius i objectius de la direcci del Centre i la guia de la secci de prevenci de riscos laborals de la delegaci territorial corresponent, les actuacions

en matria de salut i seguretat del seu centre. Aixi mateix, promoure ls correcte dels equips de treball i protecci, i fomentar linters i la cooperaci de les treballadores i treballadors en lacci preventiva.

Promoure, molt especialment, les actuacions preventives bsiques, com lordre, la netedat, la senyalitzaci i del manteniment en general, i efectuar-ne el seguiment i control.

Collaborar en l'actualitzaci dels documents i en lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre, atenci a queixes, suggeriments i registre de dades.

Collaborar en les implantacions del Pla demergncia i en les actuacions que sen derivin.

Collaborar en les revisions peridiques dels llocs de treball.

Coordinar la formaci de les treballadores i treballadors del centre dins daquest camp, amb els recursos que atorgui el Departament d'Ensenyament i amb la normativa a l'efecte.

Contactar amb empreses i especialistes en tot all que afecti a la compra i millora dels mitjans (en la mida que el pressupost del centre ho pugui assumir) i formaci en prevenci.

Els documents relacionats amb Riscos Laborals especfics del centre figuaran en un apartat i annex.

5.5.3 Coordinador del programa Alt Rendiment Esportiu (ARE).

Marc legal:

Any 2005, el Departament dEnsenyament i la Secretaria General de lEsport ACORDEN impulsar la prctica esportiva i permetre que lalumnat que cursa estudis deducaci secundria obligatria o batxillerat i que es troba en un pla de tecnificaci esportiva, pugui

simultanejar la formaci acadmica amb la dedicaci de lesport corresponent, sense allunyar-se del seu entorn familiar i social.


- 18 -

En aquest marc, sorgeix la proposta destablir una xarxa de centres educatius de secundria que tinguin una especial atenci a la prctica esportiva del seu alumnat.

El 19 de desembre de 2005, el Departament dEnsenyament, lInstitut Torre del Palau de Terrassa, te autoritzada, mitjanant RESOLUCIO del Director General del Departament

dEnsenyament, una modificaci curricular de les matries dEducaci Fsica i optatives de leducaci secundria obligatria i del batxillerat per a lalumnat que forma part del programa dalt rendiment esportiu (ARE) en les modalitats de nataci i waterpolo i que cursa simultniament els estudis ordinaris amb lentrenament esportiu dun elevat nombre dhores al Club nataci Terrassa.

El 6 de setembre de 2010, el Claustre de lInstitut Torre del Palau va aprovar, per unanimitat, lampliaci del programa a les modalitats esportives de patinatge artstic i ciclisme, vinculades a les entitats Club Nataci Terrassa i Club Ciclista Ca nAnglada. Aquest acord va ser ratificat pel Consell Escolar de linstitut el 23 de setembre de 2010.

El Consell Catal de lEsport, en data 8 de novembre de 2010, va recolzar el projecte de linstitut, per tal de donar compliment a la sol.licitud dampliaci i ser considerat centre despecial atenci a la prctica esportiva en les modalitats de nataci, waterpolo i patinatge artstic, vinculades al Club Nataci Terrassa i la modalitat de ciclisme vinculada al Club

Ciclista Ca nAnglada.

En data 1 de febrer de 2011, la Direcci General dEducaci Secundria obligatria i Batxillerat emet una RESOLUCI en la qual autoritza la modificaci curricular per a la etapa

deducaci secundria obligatria i batxillerat per a lInstitut Torre del Palau en les modalitats esportives de nataci, waterpolo i patinatge artstic vinculades al Club Nataci Terrassa i la

modalitat de ciclisme vinculada al Club Ciclista Ca nAnglada, deixant sense efectes la RESOLUCI de 19 de desembre de 2005.

Tasques a realitzar pel coordinador dalumnat are:

Assistncia a la sessi informativa al Club Nataci Terrassa amb els pares i mares desportistes vinculats al programa de les modalitats esportives de nataci, waterpolo i patinatge que puguin ser beneficiaris del programa com a alumnat potencial de 1r dESO.

Seguiment del procs de preinscripci de tot lalumnat que exerceix la opci dincorporarse a linstitut, validar les certificacions presentades que acrediten la seva condici dalumnat ARE i comprovar que reuneixin tots els requisits per ser-ho.

Posar en coneixement de la Coordinaci Pedaggica de linstitut el llistat per cursos dalumnat amb aquesta condici ARE per poder confeccionar els grups classe de cada nivel de manera

que quedin agrupats.

Analitzar conjuntament amb la Coordinaci Pedaggica de linstitut les hores de matries que quedaran alliberades per a cada nivell dESO i BATX.

Coordinar amb Cap dEstudis la elaboraci duns bons horaris per als grups classe on est ubicat aquest alumnat perqu les hores que no tenen classe siguin a primeres hores del mat o

en horari de tarda i puguin fer ms compatible els seus estudis i realitzaci de deures, amb

lentrenament esportiu.

Fer el seguiment acadmic daquest alumnat a les preavaluacions, mitjanant la realitzaci duna breu informe de cadascun dells i fer-lo arribar als entrenadors i clubs esportius de procedncia per a la seva informaci.

Contactar amb els clubs esportius abans de cada Junta dAvaluaci trimestral perqu facin arribar-li la nota acadmica corresponent a la part esportiva de cada alumne ARE.

Fer el seguiment acadmic daquest alumnat a cadascuna de les avaluacions trimestrals del curs i informant dels resultats de cadascuna de les matries curriculars i fent un advertiment, si

sescau, dels casos que puguin presentar major dificultat en la superaci de les matries ja sigui per temes de necessitat de millora en hores destudi, treball i/o realitzaci de deures o actitudinals.


- 19 -

Fer dues reunions de seguiment al llarg del curs amb representants de cada club i entrenadors de cada especialitat per valorar la implementaci del programa i els seus resultats globals i

individuals de cada alumne.

Prendre decisions conjuntament amb els clubs per parlar, si sescau, amb les famlies de lalumnat que pugui presentar dificultats de seguiment i superaci de les matries curriculars.

Fer linforme final de curs i elaborar i tramitar la documentaci administrativa acadmica i tamb lassoliment o no, dels objectius esportius establers per a la temporada, al Consell Catal de lEsport per a la seva validaci i posterior lliurament al Departament dEnsenyament per al seu coneixement del desenvolupament del programa a linstitut.

5.5.4 Coordinaci de la representaci sindical.

La representaci sindical sexerceix a travs de les eleccions sindicals i dels seus delegats legalment reconeguts. Tot i aix, el professorat sha coordinat tradicionalment a diferents zones educatives amb reunions peridiques i obertes, amb representants dels diferents centres educatius i tamb dels

diferents sindicats densenyament. Aquesta periodicitat normalment s quinzenal. A lactualitat aquesta representaci no implica descrrega horria laboral de cap tipus, noms implica que el centre

faciliti un horari a la persona que representa el centre per tal de poder assistir-hi a les esmentades

reunions. La persona s triada al claustre.

5.5.5 Representaci interna del professorat davant la direcci del centre.

La representaci interna del professorat davant la direcci en un centre educatiu de secundria no est

definida oficialment per ladministraci amb cap instncia ni crrec. No obstant aix, al claustre del nostre centre es va proposar la iniciativa de crear una comissi o, anlogament, el nom amb el qual es

coneix aquesta funci a lempresa privada: comit dempresa. La direcci ho ha acceptat de bon grat. Lobjectiu daquest comit seria que pogus recollir el sentir dels treballadors i treballadores del centre per canalitzar les reclamacions a la direcci, actuar com a mediadors en possibles conflictes o facilitar

senzillament el dileg entre equip directiu i conjunt del professorat. Sha proposat un grup de cinc persones a triar al claustre, triades cada curs i revocables en qualsevol moment. De moment no t ms

matisos de composici ni funcionament.

5.5.6 Coordinadors/es de nivell.

La coordinadora pedaggica nomena un equip de coordinadors/es amb les segents funcions:

Traspassar les informacions a les juntes de nivell.

Detectar tot all que serveixi per a la millora del centre.

Recollir les aportacions des de tutories i professorat del nivell.

Coordinar les juntes de nivell i d'altres reunions especfiques que marqui la coordinadora pedaggica.

Atendre necessitats concretes del nivell o cicle.

Control del full d'assistncia a les reunions.

Tenir un ordre del dia de cada reuni i elaborar un acta resum. Donar a conixer aquests documents a l'espai que es determini en la plataforma digital.

Coordinar lorganitzaci dels TdS, projectes de recerca i treballs de recerca, sota les directrius de la coordinadora pedaggica.

D'altres que es puguin definir.


- 20 -

Es reuneixen una hora a la setmana, amb l'assistncia tamb de cap d'estudis. D'altra banda, el contacte

diari s continu, per tal de resoldre qualsevol disfunci en el moment en qu es produeix i afavorir el

funcionament de l'institut.

5.5.7 Coordinador/a LIC.

A l'institut s'assigna una persona per exercir aquesta funci. Respecta al Projecte Lingstic, cal fer

una revisi i una actualitzaci del que es va redactar fa uns cursos.

Sn funcions del coordinador lingstic:

Assessorar lequip directiu en lelaboraci del Projecte Lingstic (PL)

Assessorar el claustre en el tractament de les llenges en lelaboraci dels documents del centre, dacord amb els criteris establerts en el projecte ling.stic.

Assessorar lequip directiu en la programaci de les activitats relacionades amb la concreci del Projecte Lingstic, incls en la programaci general del centre i collaborar en la seva realitzaci.

Efectuar un seguiment de l'estat de l'aplicaci del PL a les classes.

Aquelles altres que l'equip directiu del centre li encomani en relaci amb el Projecte Lingstic o que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament.

5.5.8 Caps de departament.

Les funcions de cap de departament sn les que marca la normativa.

5.5.9 Coordinador TIC.

Les funcions del coordinador TIC son les seguents:

Installaci d'equips a l'alumnat ESO del centre (400 alumnes).

Suport tcnic alumnes de ESO i Batxillerat (700 alumnes).

Installaci i manteniment equips d'aula (aula de vdeo, sala professors, etc.).

Suport tcnic de la xarxa del centre (ethernet i wifi).

Dinamitzaci i planificaci a les aules i al professorat en el s de les TIC al centre.

Administraci de la plataforma de la Intranet al centre (1800 usuaris).

Administraci dels llibres digitals al centre i suport tcnic.

Adequaci de les aules per a l's diari.

Installaci i manteniment de projectors a les aules.

Installaci i manteniment del so a les aules.

Manteniment xarxa Guifi.net.

Formaci especfica professorat del centre.

Adquisici de nou material TIC per al centre.

Creaci de material i manteniment de la pgina del centre.

Installaci TV del centre per a crear punt dinformaci.

Coordinaci i seguiment de l'alumnat dels estudis FPGM que, a petici de l'institut, es demana a d'altres instituts per fer prctiques d'els seus estudis al nostre.

Contacte amb els gestors i responsables de l'rea TIC del Departament d'Ensenyament.

El coordinador TIC forma part de la Comissi TIC i assisteix a les seves reunions.


- 21 -

5.5.10 Coordinador Esport Escolar.

Relaci amb el centre:

Relaci directa amb lequip directiu de linstitut amb el lliurament de la planificaci i lamemria anual dactivitats realitzades.

Vinculaci del projecte educatiu del centre, amb el projecte esportiu proposat.

Relaci directa amb la resta de professorat del Departament dEducaci Fsica per establir conjuntament les lnies dactuaci i actuar de forma coordinada.

Afavorir les inversions econmiques del centre per a la millora i condicionament dels espais esportius i ladquisici de material inventariable.

Coordinaci de la utilitzaci dels espais esportius de linstitut per al desenvolupament de les activitats programades, en relaci als espais i lhorari dutilitzaci.

Vetllar pel bon estat de les instal.lacions esportives i el material, aix com per la seguretat dels practicants.

Coordinaci amb els serveis de consergeria i neteja els dies dactivitat.

Relaci amb lAmpa:

Manteniment de relacions fluides per mantenir-los informats de les activitats proposades, volums de participaci, etc.

Tamb establir un lligam de col.laboraci econmica de suport al desenvolupament de les actuacions amb ladquisici de roba esportiva i ajuts a lalumnat desafavorit.

Lliurament de la planificaci i la memria anual dactivitats realitzades.

Relaci amb els agents esportius externs:

Mantenir relacions amb els agents externs vinculats al projecte esportiu:

Consell Esportiu, Generalitat de Catalunya Consell Catal de lEsport- i altres centres educatius per programar activitats conjuntes, si sescau.

Realitzar les tasques de gesti amb aquests agents, com poden ser, inscripcions a les activitats, assistncia a reunions de coordinaci, recollida de calendaris i modificacions, tramitaci de les

llicncies esportives i assegurances i altres que sen puguin derivar.

Lliurament de la planificaci i la memria anual dactivitats realitzades.

Funcionament de lassociaci esportiva escolar:

Vetllar pel compliment i desplegament legal de lAssociaci Esportiva, Junta Directiva, realitzaci de lassemblea general ordinria anual, terminis de realitzaci dels perodes electorals i renovaci de Junta, llibres dactes i comptabilitat, etc.

Comunicaci dels canvis de persones i/o funcions quan hi siguin, als agents externs i a les entitats bancries vinculades.

Fomentar la prctica regular de lactivitat fsica i lesport al centre educatiu.

Organitzar i coordinar la oferta dactivitats esportives escolars i extraescolars del centre i la captaci de lalumnat (inscripci) per a la realitzaci de les activitats anuals.

Fer difusi de les activitats esportives escolars i extraescolars ofertades i implicar a la comunitat escolar per a la seva participaci.

Creaci dels diferents equips per modalitats esportives i categories.

Control i seguiment de la recaptaci de la quota dinscripci per als participants.

Fer les gestions per dotar de la vestimenta esportiva a lalumnat participant.

Escollir als entrenadors/es i els dinamitzadors/es en funci del perfil necessari, ser-ne el seu referent i implicar-los en el projecte educatiu i el projecte esportiu del centre.

Seguiment de les tasques dels entrenadors, als entrenaments i la competici.

Vetllar per lassistncia a cursos o activitats de formaci dels entrenadors/es actuals i de futur.


- 22 -

Manteniment setmanal duna cartellera informativa amb el resum dactivitats, calendaris, convocatries, modificacions, etc.

Control de la utilitzaci del material esportiu fungible i vetllar perqu sigui suficient i el seu estat sigui el correcte.

Vetllar pel bon funcionament econmic de lAssociaci Esportiva de manera que sigui viable (equilibri pressupostari) el seu funcionament.

Gestionar la sol.licitud dajuts econmics a entitats externes i la seva justificaci econmica davant delles.

Relaci amb la entitat bancria per a tots els temes econmics.

Organitzaci dactivitats prpies dins del mateix recinte escolar en horari no lectiu.

Totes aquelles que la direcci del centre o lassociaci esportiva escolar li encomanin.


- 23 -

6 Organitzaci pedaggica del centre.

6.1 Organitzaci del professorat.

6.1.1 Equips docents /de cicle.

Els equips docent estan formats per tot el professorat que imparteix assignatures en cada nivell.

La coordinaci de l'equip de nivell correspon a cada coordinador/a de nivell, en contacte amb la

coordinadora pedaggica del centre.

Els equips de nivell fan reunions peridiques per a:

Conixer informaci significativa de l'alumnat que es traspassa d'un curs anterior. Es fa al setembre i quan les necessitats de l'alumnat o les observacions efectuades determinin la seva

convenincia.

Efectuar seguiment de l'alumnat des de la vessant de cada assignatura.

Arribar a acords per a actuacions conjuntes que millorin l'aprenentatge de tot l'alumnat i, en especial, dels que tinguin ms dificultats.

Analitzar els resultats de cada alumne posats en l'eina informtica corresponent abans de cada preavaluaci. Les sessions de preavaluaci seguiran el calendari i directrius establertes.

Fer les avaluacions. A l'inici d'aquestes sessions assisteixen els delegats i delegades de classe. Efectuen una valoraci que segueix un esquema previ. Abans de l'avaluaci s'ha de treballar

en una sessi de tutoria.

Proposar i programar activitats diverses.

Efectuar valoracions de cada curs i proposar estratgies de millora per al professorat que el curs segent hagi de fer classes a aquest alumnat.

Les reunions de nivell seran convocades amb antel.laci amb un ordre del dia pblic. Es far el

possible per afavorir l'assistncia del professorat quan imparteixen assignatures en cursos diferents i

puguin coincidir dues reunions en una franja horria propera.


L'equip directiu actual mant que hi hagi un coordinador o coordinadora per a cada nivell de la ESO i

un per a tot el batxillerat, d'acord amb la disponibilitat de crrecs que es permet fins ara (retributs

econmicament). D'aquesta manera cada equip docent de nivell sempre t la mateixa persona com a

referent.

6.1.2 Departaments (objectius especfics de departaments i avaluaci per curs).

Les funcions dels departaments venen recollides en la normativa de la LEC. El seu nomenament tamb

queda recollit i es contempla la possibilitat qu si hi ha docents catedrtics, aquests siguin caps de

departament, tot i que hores d'ara no s obligatori si la persona no vol ser-ho.

A l'institut hi ha els segents departaments:

Matemtiques.

Educaci Fsica.

Visual i Plstica i Arts Escniques. o Dintre d'aquest departament hi ha un seminari (departament) especfic format per

professorat de batxillerat escnic, musical i dansa.


- 24 -

o Les reunions d'aquest seminari o departament no es fan amb el professorat del batxillerat d'arts plstiques.

Tecnologies.

Diversitat i orientaci

Socials.

Experimentals.

Socials.

Idiomes: inclou angls i francs.

Llenges: inclou catal, castell i cultura clssica (llat i grec).

El professorat membre de cada departament t assignada una hora setmanal per a les seves reunions.

Cada cap de departament s'encarrega de fer l'ordre del dia i aixecar acta de cada reuni. Ha de disposar

d'un arxiu de les actes que, atenent els fets diferencials de centre, hauria de ser digital. Tamb participa

en les reunions especfiques de caps de departament que peridicament convoca l'equip directiu.


Tot i que les organitzacions de cada centre educatiu sn diverses, l'equip directiu actual mant aquesta

organitzaci. Hores d'ara tamb es contempla el mateix en els crrecs no directius. L'autonomia de

centres pot fer variar en el futur aquesta organitzaci, sempre que des de la direcci del centre es

proposi una altra organitzaci i es valori positivament pel Claustre. Per exemple, l'organitzaci per

mbits, on hi hagi ms contacte entre professorat de diferents departaments i ms transversalitat, per

exemple pel treball per projectes o d'altres propostes.

La direcci actual proposa a cada cap de departament que elabori uns objectius especfics per a cada

curs, seguint el format del Pla Anual de Centre (esquema que es dona a conixer a l'annex com

document adjunt: ho tenen els caps de departament). Es pretn incidir en disfuncions, sistemes de

funcionament o objectius que s'han d'assolir millor. En finalitzar el curs es menciona el tema per fer la

valoraci i memria final.

La direcci actual facilita dos models de valoraci a cada cap de departament. La seva incidncia pot

ser diferent en cada departament, dacord als objectius estratgics plantejats per a cada curs escolar: un qualitatiu i generalista en finalitzar el primer trimestre i un altre quantitatiu abans d'acabar el curs, tot i

que pot haver ms incidncia en uns que en altres segons el pla anual en format pla estratgic. El

format d'indicadors quantitatius primar per sobre dels qualitatius. El model final s'ha d'adaptar a

l'esquema del Pla Anual en format Pla Estratgic. La direcci penjar a la plataforma intranet les

valoracions qualitatives que faci cada departament en finalitzar el primer trimestre. Aix tothom

coneixer de primera m les valoracions que es facin a cada departament. Tamb, la memria final

quan sacabi, que pot ser al setembre o abans.

6.1.3 Equips de tutors i tutores de cada nivell.

D'acord amb la normativa vigent, l'institut contempla una hora setmanal per reunir-se les tutores i

tutors de cada curs amb el coordinador /la coordinadora de cada nivell (d'acord amb les possibilitats de

combinacions horries que permet el Departament d'Ensenyament). L'ordre del dia de la reuni es fixa

en les reunions anteriors previstes entre l'equip de coordinaci i la coordinadora pedaggica. A ms,

s'han de recollir totes les propostes, suggeriments i crtiques que es facin per part de tutores / tutors

sobre qualsevol aspecte relacionat amb el seu treball i que pugui millorar l'organitzaci general i el

rendiment de l'alumnat. Tot el conjunt d'informacions es tractaran en la propera reuni de coordinaci

i, si cal, en la propera reuni de l'equip directiu. Els tutors i tutores tenen dret a rebre una explicaci,

aclariment o possibilitat que sigui viable sobre qualsevol de les seves intervencions que constin a l'acta

feta pel coordinador o coordinadora.


- 25 -

6.1.4 Comissions.

6.1.4.1 Comissi TIC .

Membres:

Equip directiu.

Coordinador dinformtica.

Representants del professorat implicats en el projecte TIC de manera activa.

Funcions:

Coordinaci general del projecte basat en ls metodolgic de les TIC a linstitut.

Elaboraci de propostes de treball.

Anlisi i avaluaci del que es fa.

Observatori des de lexperimentaci.

Elaboraci de propostes de millora.

Seguiment de la infraestructura tcnica i logstica del projecte.

Sobre continguts:

Seqenciaci i seguiment de la competncia digital.

Programaci dels fets diferencials de les TIC aplicats al centre.

Aportaci de materials per treballar o ampliar coneixements des de casa.

Reunions:

Una vegada per setmana en horari escolar.

Formaci:

Professorat: o Programaci del cursos de formaci, en la mida de les possibilitats i recursos

disponibles.

o Autoformaci: eines en la xarxa, compartir coneixements.

Alumnat: o Programaci de la seva formaci des de:

Activitats concretes en dies assenyalats a linici de cada curs. Tutories. Assignatures.

Famlies: o Programaci de sessions informatives, segons possibilitats. o Explicaci de totes les eines que facilita la clau personal de cada alumne. o Elaboraci de tutorials explicatius.

Comunicaci:

Amb famlies i exterior: o Web del centre. o Xarxes socials. o Revista escolar. o Intranet. o Correu electrnic personal o del centre.


- 26 -

Amb grups dinvestigaci.

Amb universitats.

Amb congressos.

Publicacions.

Difusi:

Revista, web, xarxes socials i Intranet.

Articles per a mitjans especialitzats i dinformaci general.

Comunicacions congressos.

Creaci, desenvolupament i aplicaci de nous recursos digitals:

Comunicatius: o Desenvolupament deines de recollida i gesti dinformaci o de millora de la

comunicacin.

Concrecci de propostes innovadores.

Col.laboraci en programes i pilotatges especfics que desenvolupen la creativitat, la innovaci i lemprenedoria, relacionats amb la lnia de centre.

Memria:

Elaboraci duna memria al final de curs amb el que sha fet, a disposici de tothom.

6.1.4.2 Convivncia.

La Comissi de Convivncia est formada per membres del Consell Escolar i per les persones

encarregades de la coordinaci de les faltes de disciplina de l'alumnat (cap d'estudis i d'altre

professorat al que se li han encarregat aquestes funcions, si nhi ha).

Ha d'haver representants del professorat, alumnat i famlies. Cas que el sector famlies no pugui

assistir a les reunions per motius de l'horari laboral i shagi nomenat una persona representant, se l'informar de les sessions i, desprs, a tot el Consell Escolar en les reunions que es programin.

La comissi de convivncia t les segents funcions:

Adoptar les mesures disciplinries que calguin davant alumnat que acumula moltes incidncies i expulsions, d'acord amb el Reglament de Rgim Intern.

Analitzar cada cas de forma especfica, tenint en compte la seva evoluci i circumstncies.

Treure conclusions del funcionament i resultats de les mesures preses quan hi ha alumnat reincident.

Prendre postura i decisions si hagus algun cas d'alumne proposat per ser inhabilitat.

Proposar mesures i actuacions que siguin ms efectives i millorin la convivncia al centre i que, una vegada aprovades pel Consell Escolar, es puguin incorporar al Reglament de Rgim

Intern o actualitzar les ja existents.

La comissi de convivncia la convoca Cap d'estudis per correu electrnic i es celebra a l'institut

durant el temps de l'esbarjo del mat (11:10 a 11:40 hores).

6.1.4.3 Extraescolars.

Les activitats extraescolars relacionades amb events culturals i propostes diverses es centralitza en una

sola persona. Les seves activitast es formulen en daltres apartsts, en especial teatre. Tamb hi ha extraescolars esportives, referides a lapartat especfic.


- 27 -

6.1.4.4 Juntes de nivell.

Estan formades pel professorat del nivell i es reuneixen peridicament, entre daltres amb les segents funcions: per efectuar el seguiment de l'alumnat, per preparar actuacions concretes, preavaluacions,

etc. Les juntes de nivell depenen del coordinador/coordinadora de nivell. El professorat ha de signar

un full d'assistncia. S'han de fer actes de cada reuni. La coodinadora pedaggica s qui est al crrec

de l'equip de coordinaci.

6.1.4.5 Reuni equip directiu.

L'equip directiu es reuneix setmanalment durant dues hores seguides dins l'horari lectiu. La

convocatria i l'ordre del dia la fa el director per correu electrnic en un document obert a l'edici

compartida per la resta de membres, els quals poden afegir ms temes, observacions i suggeriments.

L'ordre del dia t en compte aspectes d'actualitat del centre, anlisi de situacions, redactat o revisi de

documents, valoracions de reunions internes i externes fetes, temes propers a curt, mitj i llarg termini

i tot all que serveixi per millorar el centre.

6.1.4.6 Reunions direcci i representants alumnes. Comit dalumnes.

El curs passat es va posar en marxa el comit dalumnes, format pels representants dels alumnes al Consell Escolar i daltres delegats de classe. El proper curs comenar a funcionar de forma estable i es decidir la periodicitat de les reunions i daltres aspectes organitzatius. Coincidir amb la renovaci dun nombre important dalumnes al Consell Escolar.

6.2 Organitzaci de l'alumnat .

6.2.1 Atenci individualitzada a l'alumnat i informacions personals.

6.2.1.1 Tutories.

L'atenci individualitzada s responsabilitat del tutor/a i, en els casos que calgui, poden intervenir

professionals interns i externs que puguin orientar i aportar recursos. Les hores de dedicaci de tutoria

estan establertes en la normativa del Departament d'Ensenyament.

6.2.1.2 Entrevistes de cada tutor/a amb famlies.

Cada curs s'ha de fer una entrevista mnima i obligatria a totes les famlies d'ESO i batxillerat. S'ha

creat un document, que s un indicador quantitatiu, on es recullen dades sobre l'entrevista: (document

adjunt): data, nom de l'alumne, dades i signatura del familiar que va assistir. Independentment d'aquest

document, cada tutor o tutora recollir aquelles anotacions importants i significatives fruit de

l'entrevista, b en una eina prpia o en les que es fixin des del centre o des del Departament

d'Ensenyament, en format digital. Cal respectar la privacitat i la confidencialitat de tot. Aquestes

informacions serviran com a orientaci per a la resta del professorat i tutories.

A ms, es faran les entrevistes adients per seguir l'aprenentatge de cada alumne, en especial els que

presentin ms dificultats i necessitin ms ajuts.


- 28 -

Els equips d'atenci externa i interna collaboraran amb el tutor/a en el tractament i orientaci de

l'alumnat que ms ho necessiti.

6.2.1.3 Criteris per assignar tutories.

6.2.1.4 Criteris per actuar els especialistes del centre i externs.

6.2.1.5 Trasps d'informaci d'un curs a un altre.

La informaci de cada alumne es recull en diferents documents i formats:

Arxius de les plataformes del Departament d'Ensenyament, on es recullen dades acumulades any rere any.

Plataforma interna del centre o intranet, on consten les notes de proves, treballs i activitats; assistncia; disciplina; d'altres.

Si sn alumnes nous, documentaci del centre de procedncia.

Observacions de professionals externs i interns relacionades amb la personalitat de l'alumne, si s el cas.

Informacions recollides per tutors, tutores i equip de coordinaci, procedents d'observacions fetes a les reunions de juntes de nivell o d'altres.

El trasps d'informaci s'efectua en reunions i mitjanant l'accs als arxius documentals de cada

alumne, que es troben als sistemes informtics o a secretaria. Aquest accs ha de contemplar les

limitacions de les lleis de protecci de dades i l's de la informaci noms amb finalitats educatives.

6.2.1.6 Consulta dels arxius fsics i bancs de dades virtuals de l'alumnat.

Els arxius de l'institut centralitzen i guarden la informaci oficial i la seva consulta s interna. Quant

els bancs de dades virtuals, l'accs s restringit a secretaria, l'equip directiu i l'equip de coordinaci.

Respecte a les contrasenyes per accedir a les plataformes i espais virtuals del centre, noms les tindran

secretaria i l'equip directiu. Qualsevol tramesa que es faci a famlies, alumnes, professorat o d'altres

per correu electrnic sempre es far fent servir la modalitat CCO: correu ocult, llevat casos excepcionals.

6.2.1.7 Privacitat de dades de l'alumnat i informaci confidencial.

En tot moment s'ha de preservar la informaci sobre la comunitat educativa. Les autoritats i els

tribunals poden demanar informaci concreta relacionada amb assumptes especfics.

Respecte a la informaci publicada a Internet, les famlies signen un document titulat drets d'imatge i publicaci de textos en mitjans digitals (document adjunt) on autoritzen la creaci de blogs o d'altres eines digitals, la difusi d'imatges i textos educatius relacionats amb l'activitat acadmica.

A secretaria se li fa una fotografia digital a lalumnat. Noms es fa servir per als documents del centre, entre ells el carnet intern destudiant, el qual no pot perdre (es recomana fotocopiar-lo o digitalitzar-lo). El professorat, pel fet dutilitzar alguna aplicaci informtica concreta (per exemple, per control de classe, recollir notes, etc), que vulgui disposas duna fotografia individual de cada alumne per tal didentificar-lo millor, s sota la seva responsabilitat i sempre que lalumne ho permeti. No se li pot obligar. Linstitut no es fa responsable dels possibles usos posteriors daquest material fotogrfic. Entenem que la professionalitat docent restringir tot al nivell acadmic.


- 29 -

Tal com es recull en el document que signen les famlies, linstitut t una poltica comunicativa oberta per a la difusi de treballs i activitats que es fan al centre amb alumnat. Aix implica aparixer en

mitjans de comunicaci i en xarxes socials. El perms que signen les famlies inclou tamb aix. El

centre vetllar per una correcta difusi, respectant els drets dels menors dedat. Si un alumne o famlia considera que sha desborrar alguna fotografia penjada a les xarxes socials del centre (degut a treballs o activitats fetes), ho podr demanar a direcci i es far el ms aviat possible.

6.2.2 Criteris datenci a la diversitat.

Les lnies dactuaci (curriculars, metodolgiques i organitzatives) del projecte datenci a la diversitat, configuren una raonable seqncia dactuacions progressives al llarg de letapa, que van des de les ms ordinries a les ms especifiques, procurant evitar les discontinutats i establint

procediments de decisi compartida (juntes de nivell, comissi datenci a la diversitat) per a determinar els alumnes que han de ser tributaris de cada una de les diverses actuacions que es

proposen.

1. Agrupaments flexibles a 3r dESO en les matries instrumentals i, quan sigui convenient tamb en altres matries, per donar resposta als diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat i assegurar ladquisici de les competncies bsiques de letapa.

Partim de la idea que tot alumne s capa daugmentar els seus coneixements duna o altra manera i que el nostre objectiu s facilitar-los les eines per tal que aquests coneixements puguin ampliar-se en

la mida de les seves possibilitats al llarg de la seva etapa escolar.

Lobjectiu s determinar quins continguts i quines competncies ha dassolir lalumnat i adaptar les programacions i els materials, corresponents a cada un daquests nivells. No hem doblidar que en la majoria dels casos ladaptaci va lligada a un canvi metodolgic per part del professorat.

Tenint en compte aquestes consideracions prvies, lalumnat es dividiria en quatre grups en funci de les seves capacitats, els seus hbits i la seva actitud. Des de la diversitat, el nostre repte s donar una

resposta adequada a les diferents necessitats de tot lalumnat.

A continuaci definim el perfil general que hauria de tenir lalumnat daquest tres grups diferenciats:

Grup 1:

Lalumnat daquest grup hauria de seguir els continguts establerts a cada curs.

Alumnat que no presenta dificultats per assolir els objectius de cada rea i que t adquirits els hbits necessaris i una bona actitud de manera que el seu rendiment escolar s satisfactori.

Alumnat que presenta alguna dificultat, normalment a causa ms de la seva actitud vers el procs daprenentatge que no pas per les seves capacitats. Per tant ha de millorar els hbits destudi i lactitud per assolir els objectius de cada rea i obtenir resultats satisfactoris.

La major part daquest alumnat continuaria estudiant batxillerat i en algun cas un CFGM, per tant els hem de proporcionar el nivell suficient perqu puguin superar amb xit els estudis escollits.

Grup 2:


- 30 -

Amb lalumnat daquest grup caldria fer una selecci dels continguts establerts a cada curs prenent com a referncia els objectius terminals de cada rea daprenentatge i les competncies bsiques de letapa.

Alumnat que t dificultats per a assolir les competncies bsiques. Necessiten una adaptaci dels continguts i de les activitats, donant ms importncia als procediments, hbits i actituds

que als conceptes i treballant en grups ms petits. No presenten problemes significatius de

comportament.

Lalumnat daquest grup, en general, cursaria un CFGM en acabar lESO, per tant s molt important que assoleixin la formaci necessria per superar amb xit aquest estudis de caire professional i

obtenir una titulaci que els permeti incorporar-se al mn professional.

Grup 3:

Amb lalumnat daquest grup caldria modificar les metodologies i la tipologia de les activitats i prendre com a referncia les competncies bsiques.

Alumnat que t dificultats per a assolir competncies bsiques derivades en molts casos de la seva actitud de rebuig a les activitats escolars. Poden presentar problemes significatius de

comportament a classe i fora de la classe. Poden reaccionar de manera negativa davant de

lautoritat del professorat i perjudiquen el bon funcionament de les classes.

Amb aquests alumnes s molt ms important treballar hbits i actituds per davant dels conceptes.

Algunes hores del seu currculum realitzaran activitats de taller.

Lalumnat daquest grup, no sempre obt el graduat i en molts casos no acaba lESO. Les seves expectatives de futur sn la realitzaci dun PQPI o cursos ocupacionals. s molt important que millorin la seva autoestima i la seva vinculaci al centre i aix reduir el grau de conflictivitat.

Sempre i quan lestructura organitzativa del centre ho permeti, aquests agrupaments flexibles tamb es faran a 2n dESO.

2. Activitats de refor en grups reduts a 1r i 2n dESO als alumnes que presenten dificultats per seguir les activitats de les matries instrumentals en els grups ordinaris.

A primer i segon dESO els grups ordinaris es desdoblen en un grup ms en totes les matries amb la finalitat de reduir la rtio i garantir una millor resposta a les necessitats educatives de lalumnat.

A 1r dESO, des dinici de curs, els alumnes que provinguin de primria amb informe tindran entre 4 i 6 hores datenci especfica amb el professorat de pedagogia teraputica. En aquestes hores es reforar el contingut bsics de les matries instrumentals. s treballar amb un grup redut de 6-10

alumnes seleccionats per la junta de nivell.

A 2n dESO s procedir de manera similar, reforant les matries instrumentals amb el professorat de pedagogia teraputica.

3. Agrupaments per interessos professionals i/o acadmics dels grups de 4t d'ESO, per a ajustar els continguts, les activitats i els criteris davaluaci a la


- 31 -

diversitat dinteressos i capacitats de lalumnat i a les diferents expectatives en finalitzar lescolaritat obligatria.

Donada la valoraci positiva que s'ha fet durant els ltims cursos dels agrupaments de 4rt. per part de

la junta de nivell, s convenient continuar agrupant l'alumnat d'aquest nivell segons els seus interessos

acadmics i/o professionals, ja que es tracta de l'ltim curs de l'ensenyament obligatori i els interessos

i motivacions de l'alumnat s divergent. Sempre que sigui convenient, s considera la mobilitat entre

grups.

Lalumnat de 4t s divideix en tres grups diferenciats.

Grup 1

Lobjectiu de lalumnat daquests grup s obtenir el graduat en ESO i assolir el nivell suficient per cursar un batxillerat o un CFGM. Es treballen els continguts generals del currculum i la metodologia

est orientada a aconseguir les habilitats bsiques destudi: planificaci, autonomia i relaci de coneixements entre les diferents rees.

Correspon a dos o tres grups de tutoria, en funci del nombre dalumnes de cada curs.

Grup 2 Alumnes que tenen dificultats evidents per a assolir les competncies bsiques. Necessiten una

adaptaci dels continguts i les activitats i treball en grup ms redut. No presenten problemes

significatius de comportament. Cal fer una selecci dels continguts prioritzant els de carcter

procedimental i centrar-se en lassoliment de les competncies bsiques. Lavaluaci daquest grup dalumnes ha de basar-se en les competncies bsiques.

Aquest grup de refor constitueix un grup tutoria. Sempre que sigui possible es vetllar perqu el seu

tutor sigui el psicopedagog del centre.

Grup 3 Aula Oberta. Aquest alumnes formen part del grup tutoria de refor.

4. Aula Oberta

s necessari establir uns mecanismes per a determinats alumnes per tal d'adaptar el currculum

establert a les seves necessitats. LAula Oberta s'adrea als alumnes amb greus dificultats daprenentatge i moltes vegades tamb de comportament i permet donar una millor resposta a aquests alumnes i ajudar-los a avanar en el currculum ordinari. Els alumnes no s'han de sentir discriminats

pel fet danar a lAula Oberta. Cal, doncs, que el professorat tingui molta cura en tractar el tema com un ajut que es fa en laprenentatge.

Els objectius fonamentals de lAula Oberta sn:

Millorar lautoestima de lalumnat. La majoria dels alumnes que fracassen tenen una autoimatge negativa de la seva capacitat daprenentatge.


- 32 -

Millorar la vinculaci de lalumnat al centre. En general sembla que no tinguin gaire disposici per respectar les dependncies del centre.

Fomentar linters per laprenentatge d'habilitats i continguts que els puguin ser tils per a la seva futura vida laboral.

Consolidar laprenentatge dels continguts bsics i fonamentals per al seu desenvolupament personal.

Preparar lalumnat per cursar un PQPI amb garanties dxit, tot i que alguns alumnes poden obtenir el graduat en ESO i cursar un CFGM.

A lAula Oberta s treballaran fonamentalment les matries instrumentals, fent una adaptaci significativa de les competncies bsiques. El grup ser redut (entre 6-8 alumnes). Una part dels

continguts sassoliran a travs de projectes amb una duraci de 4 a 6 hores a la setmana. La major part de les hores de lAula Oberta seran impartides pel psicopedagog, qui a ms a ms, assolir la tutoria individual daquest grup dalumnes. Daltre banda, lalumnat participar en el tastet doficis un dia a la setmana per conixer de ben a prop el mn laboral.

LAula Oberta esta destinada fonamentalment a lalumnat de 4t dESO per sempre que es consideri adient s podran incorporar a les activitats de taller alumnes de segon o tercer dESO.

6.2.3 Mecanismes i procediments datenci a lalumnat amb necessitats educatives especfiques.

Pel que fa referncia a lalumnat amb necessitats educatives especfiques poden diferenciar entre:

Alumnes amb escolaritat compartida: MAIN, MAPA o aula hospitalria.

Alumnes amb dictamen psquic o fsic.

Lalumnat de MAIN i MAPA, cursen totes les matries del currculum en aquest centre durant els matins. Per mantenir la vinculaci amb el centre, sincorporen a les activitats de taller de lAula Oberta a les tardes. El psicopedagog, juntament amb el professional de lEAP, es qui sencarrega de coordinar-se amb el professorat dels respectius centres i assistir trimestralment a lavaluaci daquest alumnes.

El psicopedagog i lEAP sn els responsables de coordinar-se amb el professorat de laula hospitalria i de vetllar per garantir lassoliment de les competncies bsiques i afavorir la integraci daquest alumnes amb la resta del grup quan sincorporen al centre.

Els alumnes amb dictamen psquic rebran suport per part de lequip de psicopedagogs del centre. Seran atesos de manera individualitzada o en grup molt redut per tal de reforar les seves capacitats i

habilitats socials. Aquest alumnat ha de tenir un PI en totes les matries que es consideri adient. El PI

ser elaborat per tot el professorat que imparteix classe a aquest alumnat i supervisat pel seu tutor i

lespecialista de Psicopedagogia o Pedagogia Teraputica. Aquest alumnat shaur davaluar tenint en compte els criteris dadaptaci especificats en el seu PI. Cal fer especial atenci a lalumnat amb dislxia.

Els alumnes amb sordesa o amb problemes de visi, reben el suport del CREDA o de lONCE un nombre determinat dhores setmanals. A inici de curs, aquests especialistes, juntament amb lequip psicopedaggic, seran els responsables de establir pautes per treballar amb aquest alumnes en el seu

grup ordinari.


- 33 -

6.2.4 Mecanismes i procediment datenci a lalumnat daltres capacitats.

Lalumnat daltes capacitats est integrat en un grup ordinari. El professorat de les diferents matries vetllar per assignar activitats diferenciades dampliaci a tot lalumnat que ho requereixi. A ms a ms, el seu tutor lorientar perqu pugui escollir les matries optatives que siguin dampliaci i que treballin continguts diferenciats i innovadors, que puguin se dinters per aquests alumnes.

Cal destacar que en molt casos lalumnat daltes capacitats t poques habilitats socials. Lequip psicopedaggic del centre treballar amb aquests alumnes per tal de proporcionar-li estratgies que li

permetin millorar lempatia amb els seus companys i amb lequip de professors del grup.

6.2.5 USEE i el seu funcionament.

El curs 2006-07 sinicia la USEE (Unitat de Suport a lEducaci Especial) amb cinc alumnes a primer dESO, dos professors i un educador social. Actualment a la USEE hi ha 8 alumnes de primer a 4t dESO, un professor i mig i un educador. Tenen una aula especfica on realitzen les activitats en petit grup.

El perfil de la USEE sn alumnes amb dictamen i un DIL (Dficit intellectual lleuger). Per tant

presenten dificultats cognitives i en alguns casos de relaci social. Necessiten un acompanyament

socialitzador en la seva integraci en el centre.

La nostra USEE s inclusiva. Tot lalumnat dun mateix nivell est assignat a un grup tutoria ordinari i participa de totes les activitats de centre. El seguiment individual correspon al professorat de la

USEE, qui ser responsable destablir els protocols dactuaci amb aquests alumnes i dimplicar les famlies en el seu compliment.

En quant a les hores lectives, lobjectiu s la integraci, aproximadament l