Publicació periòdica, tramesa pels seuseditors. Tarifa postal 200 g, 0’13 cts.Decret 2243/77 (BOE núm. 208. Art. 1r).

BUTLLETÍ DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY

Dipòsit Legal: B-27.977-1980

Plaça Roc Garcia, s/n - 08660 BALSARENY (Bages)

B U T L L E T Í D E L C E R C L E C U LT U R A L D E B A L S A R E N Y

abril 2010ANY XXXIV núm.390www.sarment.cat

25A: Balsareny, decideix!

El 25 d’abril de 2010 els balsarenyencs podenexercir democràticament el seu dret a decidiren la consulta sobre la independència

GESTORIASENSADA· ASSESSORIA LABORAL

· ASSESSORIA FISCAL

· ASSEGURANCES

· VEHICLES

· RENDES

Carretera de Berga, 1408660 BALSARENY

Telèfon 93 839 62 30Fax 93 820 00 20

Titular: BLAI SENSADA MASSANÉSGestor Administratiu Col·legiat

Professor Mercantil

Butlletí del Cercle Cultural de Balsareny

Dipòsit legal: B-27.977-1980

www.sarment.catsarment@sarment.cat

S02 S15SUMARI S EDITORIAL CULTURA

Balsareny, decideix!CCBS

substituïts, a manca d’unacord impossible entre PP iPSOE per interessos parti-distes. I si al damunt veiemque no pocs d’aquestsmagistrats van ser propo-sats en el seu dia pelmateix partit que vaimpugnar l’Estatut (i aixòsol no fóra causa de recusa-ció?), tot plegat fa pudor desocarrim, per no dir d’altrestufos.

Però després de tants anysde veure com es tracten aEspanya les coses que ensafecten: el nostre finança-ment, amb un dèficit fiscalque ens escanya de formainaudita per a cap altre paíseuropeu; la nostra llengua,la nostra economia i el nos-tre Estatut, aprovat ambgran majoria pel Parlamentde Catalunya i després —jaamb retalls notoris— pelCongrés dels Diputats i pelSenat espanyols, i final-ment ratificat mitjançantreferèndum lliure i vincu-lant pel poble català; des-prés de comprovar elmenyspreu amb què ens horebutgen, al final ja tot ensés ben bé igual. El modelestatutari ha caducat, i aracal pensar en noves vies.

Perquè aquest Estatut eral’últim intent de buscar unencaix polític, econòmic isocial de Catalunya ambEspanya, un encaix que esdemostra impossible, per-què no ens volen com a

iguals sinó com a vassalls:per pagar i callar, cornuts ipagar el beure. I aracomença a ser ja moltagent a Catalunya que ente-nen que aquest model nopot continuar, que Espanyaha trencat els acords quevan fer possible la Transiciódel franquisme a lademocràcia —una Transicióque sense l’aportació delnacionalisme català no hau-ria estat possible— i que pertant ja va sent hora de plan-tejar-nos sense por un camídiferent. Un camí que seràbeneficiós —políticament,socialment, culturalment itambé econòmicament—per a totes les persones queviuen al nostre país, inde-pendentment de la seva ide-ologia, de la llengua queparlin i del país on haginnascut.

Consulta popular per laindependència. Des del13 d’octubre a Arenys deMunt, passant per les con-sultes del 13 de desembre idel 28 de febrer fins a la del25 d’abril, 450 pobles i ciu-tats de Catalunya hauranexpressat lliurement laseva voluntat, hauran res-post a una pregunta quel’Estat no ens havia fet mai:«Esteu d’acord que la naciócatalana esdevingui unestat de dret, independent,democràtic i social integrata la Unió Europea?»

Balsareny Decideix, una

L’Estatut, encara. Unavegada més —i ja hi portagairebé 4 anys— elTribunal Constitucional noha estat capaç de pronun-ciar-se sobre la constitucio-nalitat de l’Estatut deCatalunya. La sentència s’a-jorna, i s’encarrega unanova ponència a un magis-trat més conservador, enca-ra més procliu a retallar oreinterpretar a la baixa con-tinguts com la condiciónacional de Catalunya, elsnostres símbols nacionals,el dret i el deure de conèi-xer i fer servir la llenguacatalana, les institucionsjurídiques pròpies, els pac-tes de bilateralitat econò-mics o polítics... En l’origende tot plegat hi ha evidentsinteressos partidistes, jaque el PP hi va impugnar articles que forencopiats literalment en esta-tuts d’altres autonomies,on el mateix partit els vaaprovar. Afegim-hi la recu-sació, a proposta delmateix partit, d’un delsmembres del tribunal pelfet d’haver elaborat unavegada un informe enca-rregat per la Generalitat deCatalunya. Sumem-hi el fetque un altre dels magis-trats fa temps que és mort ila seva vacant no ha estatcoberta, i el fet escandalósque diversos jutges tenenextingit el seu mandat desdel 2007 sense haver estat

Coordinador: Ramon CarretéComposició: Jordi SelgasPublicitat i promoció: Josep GudayolRedacció: Mireia Carreté, Josep Gudayol. Isidre Prat, Laia Prat,

Jordi Selgas, Conxita Planes, Maria Josep Corsi M. Jesús Rodríguez

Edició digitalResponsables: Mireia Carreté i Jordi SelgasDissenyadors: J.M. Berengueras, Laia Prat i Àlex Pascual

Imprimeix: Sadurní, comunicació gràfica-Navàs

HI col·labora i dóna suport: Associació de ParesAgrupament EscoltaParròquia de Sta. MariaClub d’AvisClub d’EscacsClaustre de mestresClub NatacióClub d’HandbolCentre Excursionista de B.Penya Barcelonista de B.Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Junta del CCBPresident: Ramon CarretéVicepresident: Joan PratSecretari: Lluís BoixaderaTresorer: Antoni ManzanoVocals: Esteve Díaz, Pere Juncadella

i Alfred Selgas

Els escrits publicats al SARMENT no reflec-teixen el pensament del CCB, sinó el del sig-nant, entitat o persona. Només els signants<CCB> reflecteixen l’opinió del cercle.

4Acte unitari sobre el dret a decidir

5El Cercle Català de Negocis(CNN) amb Balsareny Decideix

7Balsarenyencs a la mitja maratóde Berlín

Veredicte 40è Concurs Nacionalde Fotografia Festa delsTraginers

8L’auca de Pere Casaldàliga (II)

10Entrevista a Josep Xandri:Una segona etapa dels colors blau i grana

11Entrevista a Rosa Maria PérezGarcía, presidenta de Càritasbalsarenyenca

12Balsareny Avui

14Col·laboracions: La Mireia

L’hora del conte: Animació infantil a la Biblioteca

15Afina Serafina! A càrrec deCirquet Confetti

Afina Serafina! a càrrec de Cirquet ConfettiMARIA J. RODRÍGUEZ MELEROS

«Bruixes i Bruixots» a càrrecde l'Espina de la Sardina, esrepresentarà a «L’hora delconte», el dimecres dia 26de maig de 2010 a les 6 dela tarda, a la biblioteca PereCasaldàliga.

Aquest és un espectacle declown musical ideal per aser representat sense gairesrequeriments tècnics i ambel públic ben a prop.

A partir de la pallassaSerafina, els nens i nenespodran escoltar diferentsinstruments com el saxosoprano, la concertina, lescampanes, les panderetes,

les percussions… i altres dejoguina com el piano, elsaxo i el violí. D’aquestamanera, es coneixeran dife-rents tipus d’instruments,estils de música i s’escolta-ran i cantaran cançons tra-dicionals catalanes.

Així doncs, amb aquestespectacle s’ensenyarà asaber escoltar un concert,perdre la por a fer el ridícul- ja que s’animarà als assis-tents a cantar i a incentivarla creativitat- i a incentivarla imaginació ja que algunsdels instruments que s’uti-litzaran seran, en realitat,objectes quotidians quetenen altres funcions dife-rents que fer sonar música.

Sinopsi: Els personatgesdel Cirquet Confetti es pre-nen la vida amb sentit del'humor i així ho transme-ten en els seus espectaclesper a totes les edats i som-riures. Una pallassa serà quidirigirà aquest concert ambuna música molt divertidaja que els instruments, abanda de sonar, es conver-tiran en objectes plàsticsque s’utilitzaran per a cosesben diferents... Ens queda-rem bocabadats al veurecom instruments de veritatque semblen de joguina ésbarregen amb instrumentsde joguina que semblen deveritat.

Cirquet Confetti fa més de

20 anys que provoca somriu-res a través de cercaviles,tallers de circ, espectacles decarrer i espectacles de sala.

Emmarcat dins les tendèn-cies del nou circ, aquestpetit circ ha creat especta-cles per a tots els públics,còmics i poètics, amb unaacurada estètica. Un circ pled'emocions, sovint explica-des a través del llenguatgeclown i amb música endirecte. Els nous projectesde Cirquet Confetti con-templen seguir combinantdisciplines pròpies del circtradicional com son elclown i els malabars amb elllenguatge musical i les artsvisuals i plàstiques.

S14 S03COL·LABORACIONS EDITORIALSCULTURA

La MireiaJOSEP ESTRUELS

La Mireia ha agafat unsquants clips i després d’en-ganxar-los un darrere l’altrecom si fos un cuc, ha agafatun imant i el movia d’aquícap allà, sortejant totes lescoses que hi havia damuntde la taula. Se m’acut pen-sar en aquesta mania quetenen els clips d’enganxar-se els uns als altres sensecap sentit. O bé potser éstan sols que el seu sentit noés accessible al meu curtraonament.

Tal vegada, per què no?, elsclips ostenten una nociómolt més clara de la solida-ritat. I s’aferren als seusveïns per no allunyar-se delque volen, i per a no serusats, ignominiosament, enla subjecció de paperssense importància o d'ex-pedients engroguits peltemps. No sentir-se illesdesolades. És molt proba-ble que sigui així.

Mentrestant, en el meumón, els amors es tren-quen, els matrimonis se

separen, es destrossenfamílies. Els partits políticscauen en discussions impa-rables, una religió s'escin-deix en mil, i els tebisrenuncien a les causes pertemor a represàlies. La terraes parteix pels terratrèmols.Tot es desenganxa, però nopas els clips: aquests, quanfico la mà dreta a la tassa«xula» que els conté, s’aga-fen fort, s’abracen, s'acaro-nen en infinites posicionsque la ment d’un humà maino podria imaginar.

Els humans preferim cami-nar sols, cada cop més. Coma molt, si ens ajuntem, hofem d'una manera conven-cional i conjuntural, i des-prés anem a la recerca delsnostres interessos mes-quins. Una nit a l’hotel, ensenllacem com un nus, ensfreguem l’un dintre l'altre iens tenim com si mai mésno ens haguéssim de deixaranar. Després ens en anem iens desconeixem un llargtemps, com illes.

Si existeix la reencarnació,jo vull ser un clip.

L’hora del conteAnimació infantil a la Biblioteca

MARIA J. RODRÍGUEZ MELEROFOTO ARXIU

S

El passat dimecres, dia 31de març de 2010, a les 6 dela tarda, ens han visitat a labiblioteca Pere Casaldàligala companyia «Tabola», ungrup d’animació infantilformat pet una noia, laMarta Catalan, i un noi, elGerard Térmens.

La Marta ha estudiatTraducció i Interpretació ala Universitat Autònoma deBarcelona i també té estu-dis de piano, cant tradicio-nal i acordió diatònic.

El Gerard és Llicenciat enfísica i té formació com amúsic.

La veritat és que entre totsdos fan un equip boníssimperquè van saber mantenirl'atenció dels menutsdurant gairebé una hora.

Van explicar una històriasobre el carnestoltes i laprimavera. Un embogitreguitzell de paraules,música i cançons en unequilibri perfecte que vacaptivar absolutament totel públic.

associació que comptaamb 88 socis i amb elsuport de 14 entitatslocals, impulsa al nostrepoble una consulta popu-lar per la independènciaque connecta amb l’onadade consultes que s’han fet ies faran arreu deCatalunya, Manresa entrealtres, el dia 25 d’abril. Desque es va constituir a finalsde gener, l’associació haportat una activitat inten-sa, amb presència al carrerper Carnestoltes, laTransèquia, la CaminadaPopular i la Fira de laGanga, i també amb pre-sentacions en institucionslocals i activitats populars,culturals i esportives. Haorganitzat diversos actespúblics (el 5 de març ambElisenda Paluzie, LauraVilagrà i Emili Valdero; el 29de març amb RamonCarner, Xavier Olivella iJaume G. Bonamusa, delCercle català de Negocis; iel 22 d’abril amb RamonCanela, Joan Fonollosa,Marc Selgas i AlbertMulero) i ha vist com, el 9d’abril, els grups munici-pals de CiU, ERC i VAI orga-nitzaven un acte unitari desuport a la Consulta, ambJosep Rull, Joan Tardà iJordi Fàbrega.

Des del 12 al 23 d’abril hiha hagut un servei de votanticipat, amb un punt derecollida fix a CalçatsClàssic i un altre d’itinerantper a col·lectius, barris i per-sones impossibilitades queho hagin demanat. I el 25d’abril, a la plaça RicardViñas, en una ambient deFesta Major i amb l’actuacióde diverses entitats locals,el col·legi electoral recolliràel vot de totes aquelles per-sones majors de 16 anysresidents a Balsareny quevulguin expressar lliure-ment la seva opinió, en el

sentit que sigui.

Balsareny Decideix, permitjà del Sarment, butlletíd’un Cercle Cultural que s’hiva adherir des del primerdia, dóna les gràcies a totsels seus socis, a les entitatsque hi ha donat suport i atots els col·laboradors queamb el seu temps i el seuesforç han contribuït a ferpossible la Consulta, aixícom a tots els balsaren-yencs que han exercit iexerciran en llibertat el seudret a decidir. El camí seràmolt llarg encara, i molt ple

d’entrebancs, però algundia la Història de Catalunyaindependent recordaràaquestes consultes com unafita que va ajudar a crearl’estat d’opinió necessariperquè els partits políticsrepresentats al Parlamentde Catalunya fessin el pasdecisiu. I en aquesta histò-ria, el nom del nostre poble,petit, barrejat entremig demolts altres, recordarà el 25d’abril com la Festa Majorde la Consulta en quètambé Balsareny va decidirsobre la independència dela nostra Pàtria.

Sant Domènec, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 47

home - donaPERRUQUERIA ESTÈTICA

Mèdic

P U I GLa Rabeia - Telèfon 93 839 65 87 - BALSARENY

PORTESP U I G

· Automatismes

· Fabricació i reparació

· Ferreteria en general

Cra. de Manresa, 4, bxs. - Telèfon 93 820 00 67 - BALSARENY

M. ÀNGELS RUIZ DE VALDIVIA MORALES

Òptic optometrista - N. Col. 7479

Nova isió

TANATORI: Carrilet, 99 - Tel. 650 47 97 42 - BALSARENYBruc, 19-21 - Tel. 93 875 16 44 - Fax 93 872 63 22 - MANRESA

www.funerariafontal.com

FUNERÀRIA FONTAL, SAM. Mar Pulido Cañellas

DELEGADA

EL JARDINETB a r - R e s t a u r a n t

Comunions, b a n q u e t s , reunions...

Jaume i Emília

Carrilet, 65 - BALSARENY

Jacint Verdaguer, 9 - Tel. 93 820 02 86 - BALSARENY

CARNS CAPDEVILACRIANÇA I ELABORACIÓ PRÒPIA

PRODUCTES ARTESANALS

S04 S13ACTUALITAT BALSARENY AVUI

Acte unitari sobre el dret a decidirA Balsareny, amb Josep Rull, Joan Tardà i Jordi Fàbrega

MARC SELGAS CORSFOTO ALBERT NEIRO

S

El divendres 9 d’abril, va tenirlloc a Balsareny un acte uni-tari dels partits polítics delpoble sobre el dret a decidir.Al voltant d’unes setantapersones van omplir la salapetita del Sindicat. L’acte vacomptar amb la presènciadel diputat al Congrés delsDiputats espanyol per ERC,Joan Tardà; per CiU, el dipu-tat al Parlament deCatalunya Josep Rull; i deldelegat del Govern a laCatalunya Central, JordiFàbrega, com a represen-tant de l’Entesa pel ProgrésMunicipal.

Joan Tardà va assenyalarque la via de l’autonomismepolític de finals del segle XXs’havia acabat, que ara eral’hora del conflicte políticque ens permet la democrà-cia. Que el catalanisme polí-tic ha de fer un pas més i sal-

tar la tanca, per acabar ambles vexacions que l’EstatEspanyol està duent a termea Catalunya. Que és hora deser valents i de buscar la uni-tat del catalanisme políticper poder fer front aquestfet. Va recordar com un alcal-de de Barcelona, el doctorRobert, el 1901, va promoureentre la burgesia catalana el«tancament de caixes»,negant-se a pagar els impos-tos a l’Estat; i si ell ho vapoder fer fa cent anys, aranosaltres, sota l’empara de lademocràcia, també podemser capaços d’enfrontar-nosa l’administració espanyola.

Josep Rull va ser molt méscautelós i va posar el fre demà davant l’empenta deTardà. Rull va recordar que,per ser una nació lliure, pri-mer la gran majoria s’ha desentir part d’aquesta nació.Va recordar el fracàs delsreferèndums del Quebec, i vadir que si no ens assegurem

la gran majoria això seria unfracàs que ens faria retroce-dir en el temps. També vaposar l’exemple del PaísBasc, on el Pla Ibarretxe no vafuncionar, tot i que un cas il’altre no es poden comparar,perquè les vies que s’hanseguit eren molt diferents.

Finalment, Jordi Fàbrega vaposar com a exemple l’expe-riència del seu poble, SantPere de Torelló, on la consul-ta popular va aconseguir unpercentatge de vot molt alt, iva dir que s’ha de conscien-ciar la gent que l’acte d’exer-cir el dret a decidir és un acteplenament democràtic, i queens ha de servir per d’aquí apocs mesos poder convocarun referèndum que sigui vin-culant. Perquè el futur de lesproperes generacions decatalans està en joc, ja quel’Estat espanyol està asfixiantdia rere dia al poble català.Va concloure l’acte afegintque Espanya no té en consi-

deració la voluntat del poblecatalà, posant com a exem-ple el fet que el TribunalConstitucional ens retallaràun Estatut aprovat pels par-laments català i espanyol ipel poble català en unreferèndum que en principisí que era vinculant; per tant,és l’Estat qui trencarà amb lavoluntat del poble català.Fàbrega va demanar que cappartit polític no tingui por defer un pas més endavant ique es busqui la unitatnecessària per poder tirarendavant aquest procés queés plenament democràtic.

L’acte va concloure convi-dant tota la població a exer-cir un dret democràtic tanimportant com és el dret adecidir, i recordant que cappaís de la Unió Europea, aexcepció d’Espanya, qüestio-naria el fet que es celebrésun referèndum on es dema-nés al poble quin és el futurque vol.

Un equip de monitors i entrenadors balsarenyencs a Els Ametllers

JOSEP GUDAYOL I PUIG

Equip prebenjamí «blanc»

Equip prebenjamí «vermell»

Equip aleví

FOTO ARXIUS

«Vam començar ara farà unsquatre anys. El nostre lemaera: Tot per a una escolaesportiva, futbol base balsa-renyenc. En iniciar aquestsquatre anys ens empenyiala il·lusió de tot un grup denens i nenes per poderjugar a futbol. També ambl’esforç de pares i mares,avui podem dir que hemaconseguit fer uns bonsequips de base futbolísti-ca.» Són paraules d’AlexisCañete que, molt amable-ment, ha volgut fer unabreu xerrada amb elSarment.

Alex Cañete és nascut a laciutat francesa deMontpeller el dia 17 de junyde 1966. Coneix països comMèxic, França i la RepúblicaTxeca. A banda del futbol,també practica altresesports, com el bàsquet o labicicleta. Compta amb estu-dis de FormacióProfessional i actualmenttreballa en una petitaempresa de pintura indus-trial.

Alex Cañete va donar laseva opinió sobre els equi-paments i instal·lacionsesportives: «Crec que ensfalten diferents zones onpoder practicar esport,córrer, passejar… Unaextensió on poder comuni-car-nos i socialitzar-nos. Pelquè fa a l’equipament, noestic satisfet amb l’actualcamp de futbol.»

Pel que fa a l’escola de fut-bol, Alex Cañete diu: «Somun total de sis monitors-educadors, persones ambuna implicació responsable

vers totes aquestes famíliesque hi donen suport. Entretots hem pogut organitzar-nos i poder formar part d’a-questa escola. Actualment,podem comptar amb la for-mació de dos equips base.»

L’equip està format perMoisès Garcia, Lin Egea,Mònica Viu, KikoHernández, Xavi Garcia iJoan Emili Sorroche (moni-tors-educadors), Rafa Galiot(entrenador), Clara Ayala iJosep Fornell (delegats),Alexis Cañete i JonatanMoreno (Coordinadors delfutbol base).

«Tenim una escola-base (4-5 anys), dos grups de pre-benjamins (6-7 anys) i ungrup en categoria aleví (9-10 anys). Com a coordina-dor de l’escola, m’és grat eldir-vos que comptem ambunes engrescadoresopcions, de cara l’any queve, de poder formar duescategories més: benjamins iinfantils.»

«Els equips són mixtos iactualment tenim una cin-quantena de nens i nenesfitxats o federats. Amb ells,entrenem deu hores setma-nals. També puc dir-vos ques’ha d’abonar una quotaque cobreix els xandalls, laroba esportiva, una bossad’esport i altre materialnecessari per a entrena-ments i competicions.També s’hi ha d’afegir unaassegurança concertadaamb la Mutualitat delsEsportistes.»

«La nostra activitat compe-titiva es desenvolupa dinsla Federació Catalana deFutbol i el Consell Esportiudel Bages.»

S12 S05BALSARENY AVUI ACTUALITAT

Tres audicions de l’EscolaMunicipal de Música

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

Enrere han quedat les tresaudicions corresponents alsegon trimestre 2009-2010de la nostra Escola deMúsica Municipal.

L’equip de l’escola està for-mat per: Joan Almansa a ladirecció, Pau Bombardócom a cap d’estudis, NúriaRotllan, violí; BertaMoreno, piano i llenguatgemusical; Sergi Ouirante,clarinet i saxo; Marc Borau,guitarra; i Joan Miranda,piano.

L’audició que va tenir llocel dimarts dia 23 de març ales 7 de la tarda, es feia, perprimera vegada, dins lasala petita del Sindicat.

Balsareny Avui va poderviure la primera de lesaudicions. Aquestes líniesserveixen per felicitar tota

aquesta colla de nois inoies que segueixen apos-tant per la cultura musical.

El concert comptà amb lessegüents interpretacions:Àxel García, saxo, Boogie-Woogie (A. Marks); PaulaMartínez, saxo, S’aixeca elteló (M. Oldenkamp); MarSangüesa, guitarra; ArnauGil, guitarra; FerranGaliano, guitarra; MònicaViu, guitarra; Toni Varón,guitarra; Adrià Martos, gui-tarra, Nothing else matters(Metallica); Laia Fernández,saxo, Craving Calypso (K.Santin); Eloi Alboquers,saxo, Invention no.1 (L.Niehaus); Ariadna Pla,piano, Arabesque (F.Burgmüller); MarcComabella, piano, No.8(Schuman) i little dancer (F.Emonts); Silvia Serra, piano,If I were a boy (Beyoncé);Anna Soler, piano, La vita èbella (N. Piovani).

No passa resal Sindicat

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

La sala del Sindicat es va omplird’una mostra genial d’art quefeia arribar als assistents el valorplaent de l’entesa i l’estimació.

En aquesta nova sessió de latemporada de Teatre Familiar,No passa res portava un airefresc que traslladava a petits igrans unes vivències fàcilmentviscudes a la nostra societatactual. Dins l’àmbit familiar,vèiem la rebequeria d’una xico-teta davant la separació delsseus pares. Són el pare i la mareels que han trencat una relacióestable amb l’ànim de volerexperimentar cadascú per laseva banda.

Una tassa de vàter, una banyeraamb aneguet inclòs i un armarireconciliador eren els objectesper on es movien els tres actorsdel grup El Replà Produccions. Elmagnífic diàleg entre un raspallde tassa de vàter i un espadatxí,juntament amb la dansa d’unanina de porcellana, fan d’aques-ta sessió de TEMPO una altrad’aquestes agradables tardesculturals balsarenyenques.

Un fet aïllat?Potser sí,per sort!

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

Una ciutadà del nostrepoble ha comentat aBalsareny Avui un fet viscutdes de la seva posició detestimoni accidental: «Faun parell de dies he estattestimoni d’una freda reali-tat. En unes d’aquestes fre-des nits d’hivern, dues per-sones han dormit al carrerdamunt uns bancs que for-men part del nostre mobi-liari públic. Què en sabeud’això?»

Aquestes explicacions vanmobilitzar el nostre cucperiodístic i vam contactaramb àrees competents queno van poder esbrinar ressobre aquest fet.

El testimoni anunciava: «Nocregueu que és xafarderia.Ho he pogut veure amb elsmeus propis ulls.»

El cas queda així: només calpensar-hi… Dins una freda primavera,

Balsareny va cantarJOSEP GUDAYOL I PUIGS

Aquesta nostra gent, tanenamorada dels cants i labona música, va tornar acantar enguany en lloançade la primavera a l’esglésiade Santa Maria.

«Les Caramelles diuen l’a-mor d’aquesta Pasqua quecelebrem, diuen la vida denostre cor que a tots usdesitgem». Aquestes és unade les frases de desitjos pri-maverals que ens adreçavenles dues corals balsarenyen-ques: la coral Sant Esteve de

Balsareny i la coral ElsAmetllers. En acabat, cantai-res i simpatitzants van feli-citar a tots els residents delCasal Verge de Montserrat, itot seguit, en el marc de lesescales porxades del cen-tre, va tenir lloc la foto tra-dicional del grup.

L’acte va finalitzar amb unacantada davant la Casa dela Vila. La plaça del’Ajuntament acollia elressò musical dirigit perJoan Bajona i JosepSensada (Caramellaire2010).

El Cercle Català de Negocis amb Balsareny DecideixSARMENTFOTO ALBERT NEIRO

S

Balsareny Decideix va cele-brar, el passat dilluns 29 demarç, un acte amb la partici-pació de tres membres delCercle Català de Negocis: elpresident de l’entitat,Ramon Carner; el responsa-ble de relacions institucio-nals, Xavier Olivella; i el res-ponsable de comunicacions,Jaume G. Bonamusa.

Amb el títol de «Viabilitateconòmica de la CatalunyaEstat», Xavier Olivella vaobrir l’acte quantificant eldèficit fiscal de Catalunya en22.000 euros anuals, queequivalen a un 10,2% del PIB,és a dir, 60 milions d’euroscada dia, i uns 3.000 eurosper persona i any; en altresparaules, una família catala-na de quatre membres pagacada any 12.000 euros enimpostos que no li tornenmai en forma de serveispúblics.

Va comparar-ho amb lesbalances fiscals de païsoscom Alemanya, on els landsfan aportacions més equili-brades, entorn del 4%.L’espoli fiscal que pateixCatalunya permetria pagarel cost de l’Eix transversal en12 dies; el de la nova termi-nal del Prat en 21 dies; i feruna dessalinitzadora com ladel Prat, la més grand’Europa, cada tres dies, unhospital cada dia i 15 escolesdiàries.

Va presentar una simulaciódel pressupost d’unaCatalunya independent ambels 39.700 milions d’eurosdel pressupost de laGeneralitat més els 22.000del dèficit fiscal: en total,61.700 euros, un 55% mésdel que pot disposar ara elnostre país.

Va destacar que el ministeride Foment cada any inver-teix a Catalunya entorn del75% del que hi té pressupos-tat, mentre altres comunitats,com Madrid, sempre dispo-sen de més del 100%. En con-clusió, amb Espanya,Catalunya de cada 5 anysd’inversions en perd un.

Finalment va analitzar lasituació actual de les infraes-tructures (ports, aeroports,línies ferroviàries, autovies...)fent-ne la comparació percomunitats autònomes; comtambé del nombre de fun-cionaris de l’Estat a cadacomunitat. I va denunciarque l’aportació catalana alfons de reserva estatal per ales pensions és el 75% deltotal d’Espanya, mentre quela resta de l’Estat només hiaporta un 25%.

Jaume G. Bonamusa varecordar que Catalunya vatenir un Estat propi fins al1714; un Estat que haviaestat poderós i influent enl’àmbit internacional. Elsavantatges de tenir un Estatpropi són clars: respecte

internacional, formar partd’institucions com l’ONU, laUE, l’OTAN, el BCE... Millorqualitat de vida i millorsperspectives de futur.

Va presentar un rànquing delPIB d’una Europa dels 28, jaamb Catalunya com a Estat,per fer notar que, amb elsrecursos de l’espoli fiscal,estaríem en la 4a posició(Espanya en la 12a). Va desta-car que Catalunya exporta el27% del seu PIB, que és unpaís amb tradició empresa-rial i comercial (hi ha 635.000empreses censades), ambbones escoles de negocis iamb una oferta turística deprimer ordre.

Si Irlanda és líder en distribu-ció tecnològica i Finlàndia hoés en telefonia mòbil,Catalunya podria ser líder enlogística. Els nostres portspoden ser la porta d’Europaper al comerç procedent del’Àsia. Catalunya és lídertambé en la indústria biomè-dica, farmacèutica i agroali-mentària; molt lluny delmodel espanyol, que es cen-tra a ser proveïdor de serveisals països sud-americans i volser la «Florida del Sudd’Europa», amb un incontro-lat impacte immobiliari a lacosta.

Va subratllar que països d’in-dependència recent, comCroàcia i Eslovènia han mul-tiplicat el seu PIB per 3 i per 7respectivament. Els 22.000

milions d’euros d’espoli fiscalpermetrien invertir en infra-estructures, en polítiquessocials i reduir impostos comel de societats, disminuint lapressió fiscal i ajudant lesempreses a superar un even-tual boicot espanyol que, fet ifet, seria efímer per simplescriteris econòmics.

Va presentar un simulador decom afectaria la inde-pendència a millorar l’econo-mia pròpia de cadascú, enreduir-se l’impacte del dèficitfiscal. El simulador es potconsultar fàcilment al webwww.ccn.cat

Va acabar la seva intervencióexplicant que la manerad’obtenir la independènciaés fent que una majoria dediputats al parlament deCatalunya hi voti a favor i laproclami de forma unilateral.El CCN, com a lobby, mantécontactes amb els partitspolítics per demanar-los queincloguin aquest compromísen llurs programes electo-rals. I va destacar laimportància de les consultespopulars, també per ajudarels partits catalans a veureque la independència és unaaspiració d’una part moltimportant de la societatcatalana, que la veu desitja-ble, viable i possible.

Ramon Carner va cloure lapresentació explicant que,amb un amic seu, van obser-var que després de 25 anys

Cra. de Manresa, 35 - Tel. i fax 93 839 60 36 - BALSARENY

M O R R O SAl servei de la construcció

Cra. Esparreguera a Bellver, km. 18 - Tel. 93 839 63 00 - BALSARENY

LA FUSTA DEL BOSC AL CONSUMIDOR

Fustes del Pirineu Català, sa La Creu, 26 Telèfon 93 820 03 31

BALSARENY

TAPAS VARIADAS

Baixada del Torrent, 6 - Tel. 93 839 63 58 - BALSARENY

JOSEP PRAT COMAS

Taller de construccionsi reparacions mecàniques

S06 S11ACTUALITAT ENTREVISTA

treballant pel país, cadavegada veien el país mésmalament. Quan A finals delXIX Almirall va crear el CentreCatalà ho va fer per buscarun encaix amb Espanya, vistacom un mercat potencial pera la Catalunya industrialitza-da. Avui és al revés: Espanyaés una rèmora per aCatalunya: hi perdem diners ia sobre ens tracten d’insoli-daris.

Els catalans hem sobreviscuta una dictadura de 40 anys.Ens han apallissat molt. Hi hauna generació vençuda i unageneració que ha tingutmolta por. En la Transició esvan desenvolupar diversosmodels d’encaix ambEspanya: la tècnica del «peixal cove», la tècnica de lanegociació puntual, la tècni-ca de la «pluja fina»... Tot vaser debades. Potser més quepluja fina val més una bonatempesta que s’emporti elsnúvols i després llueixi un

bon sol. Avui aquells modelsja no serveixen, i no veiem unfutur clar per als nostres fills.

Catalunya sempre ha estatun país emprenedor. I elsempresaris, a més de fernegoci, sempre han ajudat afer país. D’aquí, laRenaixença, el Modernisme,el Noucentisme... Avui, elmón és global, i els catalans,des de l’Edat mitjana, semprehem sabut fer negocis pelmón. No ens podem tancaren uns horitzons de misèria,sinó que hem d’apostar peruns horitzons amples onliderar un projecte de paísamb futur. Però necessitemles eines, les infraestructures.El país l’hem d’aixecar nosal-tres, els catalans. I ho podemfer des del món del negoci,no des de les ideologies, sinóunits en un objectiu comú:tenir un estat propi que, ambla prestigiosa «marca»Catalunya, sigui líder en unmón global.

L’acte es va cloure amb unaronda d’intervencions i pre-guntes per part del públic, iva acabar brindant tothomamb cava català.

El Cercle Català de Negocis(www.ccn.cat) és una entitatdesvinculada de qualsevolopció política. La formenempresaris, directius, profes-sionals i autònoms quecreuen que l'assoliment d'unEstat propi és l’única alterna-tiva per assegurar el futur delteixit empresarial deCatalunya. Els seus objectiussón:

- Constituir una xarxa d’em-presaris, directius i professio-nals catalans disposats a tre-ballar per aconseguir unEstat propi en un horitzó acurt termini, entre una i dueslegislatures.

- Fomentar la consciència dela necessitat d’un Estat propials empresaris, com a única

alternativa per garantir elfutur empresarial del país.

- Sensibilitzar els empresarisi influir en les forces políti-ques i socials de la necessitatde preparar el teixit empre-sarial i les infraestructuresper la consecució de l’Estatpropi.

- Mostrar la internacionalit-zació de l’empresa catalanacom a punt clau de l‘èxitfutur de les nostres empre-ses.

- Potenciar la marcaCatalunya, els seus produc-tes i els valors propis.

Balsareny Decideix és unaassociació formada per 13entitats locals i més de 80socis, amb l’objectiu de pro-moure una consulta popu-lar per la independènciadel poble català, que tindràlloc el diumenge 25 d’abril,Festa Major de Balsareny.

Rosa Maria Pérez García, presidenta de Càritas balsarenyenca

JOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Càritas balsarenyenca estàformada per un grup devoluntàries del nostre pobleque contribueixen a fer unamica més suportables lesmancances que pateixen elsector local més empobrit.

Rosa Maria Pérez García vanéixer a Manresa el 27 d’a-gost de 1958. Va cursar estu-dis primaris a les Dominiquesde Balsareny, FPAdministratiu-comptable ales Dominiques de la colòniade Cal Pons de Puig-reig i, amés a més, compta amb dife-rents cursos de català, d’in-formàtica i d’auxiliar degeriatria. Li agrada la lectura iuns dels seus últims llibresllegits ha estat Traición, deScott Westerfeld, que «és unllibre sobre la decisió depoder escollir el que volemser les persones», i El primerassalt, de Lluïsa Forrellad,«una esplèndida novel·lasobre la passió de viure i larecerca de la felicitat.» És unaentusiasta de la natació, d’a-nar a caminar i de fer gimnàs.Li agrada viatjar, la ràdio, elcinema i la televisió, sempreque s’hi puguin veure pro-grames d’un interès general.

- Com vau entrar en aquestmón assistencial?

- Des de fa dos anys, sóc lapresidenta de CàritasParroquial Balsareny, però famés de 18 anys que faig devoluntària en aquesta entitatassistencial balsarenyenca.Va ser a través de la senyoraTeresa Sallés. Recordo que vaser un dia en sortir de missa,quan la senyora Sallés em vaproposar formar part d’a-quest grup, i alhora crear totun grup de voluntaris amb

dedicació a aquest fi assis-tencial.

- Quin nombre de personesforma l’equip de CàritasParroquial balsarenyenca?

- Actualment som un grup de17 persones; totes somdones.

- Quins programes assisten-cials dueu a terme dins el nos-

tre poble?

- Treballem amb tres progra-mes: vellesa, reforç escolar iajuts puntuals a diferentsfamílies necessitades.

- Quantes actuacions en con-cret?

- Potser és en el programa devellesa on actualment tenimmés activitat. Hi ha un bon

nombre de persones queporten la tasca d’acompan-yament a la nostra residència(explicar contes, partides de«Quinto» i celebracions tradi-cionals com el «Caga Tió», laCastanyada i el Carnestoltes).També en el reforç escolar:tenim dues personesvoluntàries que duen aterme una tasca adreçada adotze nens i nenes delcol·legi Guillem de Balsareny.Cobrir rebuts de la llum, robaen bon estat, aliments, cale-facció i medicaments formapart dels altres ajuts pun-tuals.

- On es troba la seu social deCàritas Balsarenyenca?

- La nostra seu social la tenima la Llar Parroquial, on dispo-sem d’un rebost assistencial iun despatx d’atenció a totesaquelles persones que tin-guin la necessitat de posar-seen contacte amb nosaltres.

- Càritas Balsarenyenca iCàritas Diocesana. Un treballfusionat? Com actueu?

- Ambdues entitats assisten-cials estem actuant conjunta-ment dins els mateixos pro-grames i accions. CàritasDiocesana és qui prepara,coordina i dóna suport atotes les Càritas Parroquialsdel Bisbat de Solsona. Tenimreunions trimestrals, xerradesa nivell diocesà i arxiprestaton prenen forma tots aquellsprogrames que es duen aterme. Càritas Balsarenyencatambé organitza cursos deformació adreçats a les per-sones voluntàries que en for-men part. Organitzem cam-panyes de recaptació de fonsper tal de ser una entitat vivai al servei del nostre poble.Tenim un lema: «Ajuda’ns aajudar».

S10 S07ENTREVISTA ACTUALITAT

Josep Xandri: Una segona etapa dels colors blau i granaJOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Avui hem volgut parlaramb el president de laPenya Barcelonista deBalsareny, una entitat queviu un increment de socis acausa d’un dels darrersgrans esdevenimentsesportius: l’etapa de les siscopes.

Josep Xandri Bessa neix al’hospital del Casal Vergede Montserrat, deBalsareny, el 10 de març de1965. Compta amb unsestudis de Primària,Formació Professional id’Hosteleria, impartits al’escola Guillem deBalsareny, la Salle de Berga(E.T.P. Sant Francesc deBerga) i a l’Acadèmiad’Hosteleria ACCUR deParís, respectivament.

Es declara no massa afec-cionat a la lectura. En elcamp dels esports, a bandadel futbol, és un gran entu-siasta del món del motor.Coneix països com França,Alemanya, el Regne Unit,Suïssa, Aràbia Saudita,Portugal i diferents regions

de l’Estat espanyol.

- Quant temps fa que vau sernomenat president?

- Vaig ser escollit presidentde la Penya a l’Assembleageneral de socis l’any 2007.El qui era president va pre-sentar la seva dimissió permotius personals.

- Actualment, quants socis téla Penya?

- La nostra Penya viu undels seus punts àlgids jaque comptem amb 214associats.

- Per ser soci de l’entitat quepresidiu, quins requisits es

demanen?

- No en cal cap d’especial,únicament ser una mica«culé» i identificar-se ambels colors blau i grana. Si nofos així, no tindria cap sentitser soci del millor equip delmón.

- Quina és la quota a satisferper tal de poder formar partde la Penya?

- Actualment, la quota és de15 euros l’any. Tenim unasegona quota (infantil) queés de 6 euros. La quota erade 12 euros, però el costque ens va suposar oferirtots els partits a través deles plataformes de paga-ment, ens va obligar a modi-ficar-la.

- La vostra seu social és dinsde l’entitat Centre Instructiu iRecreatiu. Quin nombre dereunions porteu durant l’anyo la temporada?

- Solem fer reunions cadavegada que portem a termealguna de les activitats rela-cionades amb el FCBarcelona, com la FestaBlaugrana, la milla urbana,

campionat de botifarra, lacursa al Castell per la festadels Traginers… Tenim unarelació molt propera ambles penyes del Bages, delBerguedà i de la Cerdanya.A vegades participem enles reunions generals depenyes que es duen a termea la seu social del FCBarcelona.

- Durant la temporada defutbol, el soci pot gaudir delspartits de futbol retransme-sos pels diferents canals detelevisió al bar del Casino. LaPenya està oberta a oferiraltres modalitats esportives(handbol, bàsquet, hoquei)que dugui a terme el FCBarcelona?

- El soci gaudeix tot l’anydels partits de Lliga iChampions, tant si són enobert com de pagament, i sihi ha algun soci que dema-ni veure alguna de les altresseccions esportives delBarça ho podrà fer.

La Penya vol donar un sin-cer agraïment a l’entitat CIR(Centre Instructiu iRecreatiu) pel seu incondi-cional suport. Visca el Barça!

Veredicte 40è ConcursNacional de FotografiaFesta dels Traginers

SARMENTS

Balsarenyencs a la mitjamarató de Berlín

ALFRED SELGASFOTO LAIA PRAT

S

A la sala del Sindicat es reunei-xen els senyors:

- Jaume Badia Bofalluy, del’AFOCER (Agrupació FotogràficaCerdanyola Ripollet)- Josep Manel Requena Bosch,de l’AFOCER (AgrupacióFotogràfica Cerdanyola Ripollet)- Agustí Umbert Maestre, del’AFOCER (Agrupació FotogràficaCerdanyola Ripollet)

Els quals es constitueixen en eljurat del 40è Concurs Nacionalde Fotografia Festa delsTraginers, i per unanimitat hanemès el següent veredicte.

S’han presentat un total de 418fotografies entre tots els apar-tats.

Premi Nacional de creació digital

1r premi: Juan Caballero Juncal,de Balsareny2n premi: Ramon Bessa Xandri,de Balsareny3r premi:Rosalina Niña Freixenet,de Cerdanyola

Premi Nacional de color

1r premi: Andreu Soler Monells,de Sabadell2n premi: Txema LacunzaNasterra, de Sabadell3r premi: Antonio Ruiz Fortes, deBalsareny

El passat 28 de març una dot-zena de balsarenyencs vananar a fer la mitja marató deBerlin. La inscripció es va fera nom del CentreExcursionista Balsareny, ambel corresponent permís del’entitat, ja que la majoria ensón socis. Cinc van fer lacursa corrents i quatre cami-nant, mentre els altres tresfeien d’animadors juntamentamb la Laia Prat, que actual-ment viu allà.

La cursa va ser un bateig pera tots menys per a un, que jaés tot un veterà de les mitgesmaratons i fins i tot d’algunamarató.

Els que van córrer, duesdones i tres homes, van anarsempre junts fins al km 10,quan un d’ells es va trencar

muscularment i va haver d’a-rribar caminant. El grup vaentrar plegat amb un tempsrealment bo, dues hores i dosminuts.

La participació de la cursa vaser d’uns vint mil corredors.Les dues dones, la Maria i laMaria Àngels, es van emocio-nar molt en arribar a la meta.L’altre grup, que feien lamitja caminant, dos homes idues dones, en algun tramtambé van haver de córrer,fent també un temps moltbo, tres hores i set minuts.Durant tot el recorreguttambé van anar junts.

La cursa és urbana i es pot fercorrent i caminant.Va ser unaexperiència inoblidable. Vampassejar per Berlín el nom deBalsareny, CEB i AutoescolaFont imprès en unes sama-rretes fetes per a l’ocasió.

Premi Local de color

1r premi: Juan Caballero Juncal2n premi: Benvingut XandriCardona3r premi: Albert Neiro Román

Premi Nacional de blanc inegre

Col·lecció d’honor: BenvingutXandri Cardona, de Balsareny1r premi: Daniel Font Vila, deRipoll2n premi: Agustín PadillaCarreño, de Badia del Vallès3r premi: Juan Caballero Juncal,de Balsareny4t premi: Txema LacunzaNasterra, de Sabadell5è premi: Gregori Quesada, deSallent

Premi Local de blanc i negre

1r premi: Juan Caballero Juncal2n premi: Antonio Zumajo3r premi: Alba Fontanet Petri

Premi Nacional retrat deTraginer

1r premi: Andreu Soler Monells,de Sabadell2n premi:Antoni Mañosas Bassa,de Sant Feliu de Llobregat3r premi: Manel Creus Vilarubí,de Sabadell

I perquè quedi constància sig-nen l’acta a Balsareny, l’11 d’abrilde 2010.

Pol. Ind. La Coromina, c/ Indústria, s/nTelèfon 93 839 64 71 - BALSARENYBruc, s/n - Telèfon 93 839 63 96 - BALSARENY

agricultura - ramaderia - animals de companyia - alimentació

PLANTES I FLORS

Cra. de Berga, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 88

Plaça Mn. Vidal, 1 - MANRESATel. 93 874 38 57

FEM TOTS ELS CARNETS

CENTRE DE FORMACIÓFONTCapacitació transportistes

Matèries perilloses

Àngel Guimerà, 6 - BALSARENYTel. 93 839 62 88 - fornserra@gmail.com

FORNPa i Pastisseria

Sant Domènec, 54 - BALSARENYTel. 636 61 55 32 - 93 839 61 77

Núm. COFENAT 796EUGÈNIA FIGUERAS I HARDER

TERÀPIES NATURALS FLORS

DE

BACH

TERÀPIES NATURALSFLORS DE BACH

sangüesa

Cra de Berga, 20 - Tel. i fax 93 839 61 60 - BALSARENYCra. de Berga, 21-23 - Tel. i fax 93 820 40 13 - NAVÀS

S08 S09ACTUALITAT ACTUALITAT

TEXT: JOAN VILAMALA

S08 S09ACTUALITAT ACTUALITAT

TEXT: JOAN VILAMALA

S10 S07ENTREVISTA ACTUALITAT

Josep Xandri: Una segona etapa dels colors blau i granaJOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Avui hem volgut parlaramb el president de laPenya Barcelonista deBalsareny, una entitat queviu un increment de socis acausa d’un dels darrersgrans esdevenimentsesportius: l’etapa de les siscopes.

Josep Xandri Bessa neix al’hospital del Casal Vergede Montserrat, deBalsareny, el 10 de març de1965. Compta amb unsestudis de Primària,Formació Professional id’Hosteleria, impartits al’escola Guillem deBalsareny, la Salle de Berga(E.T.P. Sant Francesc deBerga) i a l’Acadèmiad’Hosteleria ACCUR deParís, respectivament.

Es declara no massa afec-cionat a la lectura. En elcamp dels esports, a bandadel futbol, és un gran entu-siasta del món del motor.Coneix països com França,Alemanya, el Regne Unit,Suïssa, Aràbia Saudita,Portugal i diferents regions

de l’Estat espanyol.

- Quant temps fa que vau sernomenat president?

- Vaig ser escollit presidentde la Penya a l’Assembleageneral de socis l’any 2007.El qui era president va pre-sentar la seva dimissió permotius personals.

- Actualment, quants socis téla Penya?

- La nostra Penya viu undels seus punts àlgids jaque comptem amb 214associats.

- Per ser soci de l’entitat quepresidiu, quins requisits es

demanen?

- No en cal cap d’especial,únicament ser una mica«culé» i identificar-se ambels colors blau i grana. Si nofos així, no tindria cap sentitser soci del millor equip delmón.

- Quina és la quota a satisferper tal de poder formar partde la Penya?

- Actualment, la quota és de15 euros l’any. Tenim unasegona quota (infantil) queés de 6 euros. La quota erade 12 euros, però el costque ens va suposar oferirtots els partits a través deles plataformes de paga-ment, ens va obligar a modi-ficar-la.

- La vostra seu social és dinsde l’entitat Centre Instructiu iRecreatiu. Quin nombre dereunions porteu durant l’anyo la temporada?

- Solem fer reunions cadavegada que portem a termealguna de les activitats rela-cionades amb el FCBarcelona, com la FestaBlaugrana, la milla urbana,

campionat de botifarra, lacursa al Castell per la festadels Traginers… Tenim unarelació molt propera ambles penyes del Bages, delBerguedà i de la Cerdanya.A vegades participem enles reunions generals depenyes que es duen a termea la seu social del FCBarcelona.

- Durant la temporada defutbol, el soci pot gaudir delspartits de futbol retransme-sos pels diferents canals detelevisió al bar del Casino. LaPenya està oberta a oferiraltres modalitats esportives(handbol, bàsquet, hoquei)que dugui a terme el FCBarcelona?

- El soci gaudeix tot l’anydels partits de Lliga iChampions, tant si són enobert com de pagament, i sihi ha algun soci que dema-ni veure alguna de les altresseccions esportives delBarça ho podrà fer.

La Penya vol donar un sin-cer agraïment a l’entitat CIR(Centre Instructiu iRecreatiu) pel seu incondi-cional suport. Visca el Barça!

Veredicte 40è ConcursNacional de FotografiaFesta dels Traginers

SARMENTS

Balsarenyencs a la mitjamarató de Berlín

ALFRED SELGASFOTO LAIA PRAT

S

A la sala del Sindicat es reunei-xen els senyors:

- Jaume Badia Bofalluy, del’AFOCER (Agrupació FotogràficaCerdanyola Ripollet)- Josep Manel Requena Bosch,de l’AFOCER (AgrupacióFotogràfica Cerdanyola Ripollet)- Agustí Umbert Maestre, del’AFOCER (Agrupació FotogràficaCerdanyola Ripollet)

Els quals es constitueixen en eljurat del 40è Concurs Nacionalde Fotografia Festa delsTraginers, i per unanimitat hanemès el següent veredicte.

S’han presentat un total de 418fotografies entre tots els apar-tats.

Premi Nacional de creació digital

1r premi: Juan Caballero Juncal,de Balsareny2n premi: Ramon Bessa Xandri,de Balsareny3r premi:Rosalina Niña Freixenet,de Cerdanyola

Premi Nacional de color

1r premi: Andreu Soler Monells,de Sabadell2n premi: Txema LacunzaNasterra, de Sabadell3r premi: Antonio Ruiz Fortes, deBalsareny

El passat 28 de març una dot-zena de balsarenyencs vananar a fer la mitja marató deBerlin. La inscripció es va fera nom del CentreExcursionista Balsareny, ambel corresponent permís del’entitat, ja que la majoria ensón socis. Cinc van fer lacursa corrents i quatre cami-nant, mentre els altres tresfeien d’animadors juntamentamb la Laia Prat, que actual-ment viu allà.

La cursa va ser un bateig pera tots menys per a un, que jaés tot un veterà de les mitgesmaratons i fins i tot d’algunamarató.

Els que van córrer, duesdones i tres homes, van anarsempre junts fins al km 10,quan un d’ells es va trencar

muscularment i va haver d’a-rribar caminant. El grup vaentrar plegat amb un tempsrealment bo, dues hores i dosminuts.

La participació de la cursa vaser d’uns vint mil corredors.Les dues dones, la Maria i laMaria Àngels, es van emocio-nar molt en arribar a la meta.L’altre grup, que feien lamitja caminant, dos homes idues dones, en algun tramtambé van haver de córrer,fent també un temps moltbo, tres hores i set minuts.Durant tot el recorreguttambé van anar junts.

La cursa és urbana i es pot fercorrent i caminant.Va ser unaexperiència inoblidable. Vampassejar per Berlín el nom deBalsareny, CEB i AutoescolaFont imprès en unes sama-rretes fetes per a l’ocasió.

Premi Local de color

1r premi: Juan Caballero Juncal2n premi: Benvingut XandriCardona3r premi: Albert Neiro Román

Premi Nacional de blanc inegre

Col·lecció d’honor: BenvingutXandri Cardona, de Balsareny1r premi: Daniel Font Vila, deRipoll2n premi: Agustín PadillaCarreño, de Badia del Vallès3r premi: Juan Caballero Juncal,de Balsareny4t premi: Txema LacunzaNasterra, de Sabadell5è premi: Gregori Quesada, deSallent

Premi Local de blanc i negre

1r premi: Juan Caballero Juncal2n premi: Antonio Zumajo3r premi: Alba Fontanet Petri

Premi Nacional retrat deTraginer

1r premi: Andreu Soler Monells,de Sabadell2n premi:Antoni Mañosas Bassa,de Sant Feliu de Llobregat3r premi: Manel Creus Vilarubí,de Sabadell

I perquè quedi constància sig-nen l’acta a Balsareny, l’11 d’abrilde 2010.

Pol. Ind. La Coromina, c/ Indústria, s/nTelèfon 93 839 64 71 - BALSARENYBruc, s/n - Telèfon 93 839 63 96 - BALSARENY

agricultura - ramaderia - animals de companyia - alimentació

PLANTES I FLORS

Cra. de Berga, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 88

Plaça Mn. Vidal, 1 - MANRESATel. 93 874 38 57

FEM TOTS ELS CARNETS

CENTRE DE FORMACIÓFONTCapacitació transportistes

Matèries perilloses

Àngel Guimerà, 6 - BALSARENYTel. 93 839 62 88 - fornserra@gmail.com

FORNPa i Pastisseria

Sant Domènec, 54 - BALSARENYTel. 636 61 55 32 - 93 839 61 77

Núm. COFENAT 796EUGÈNIA FIGUERAS I HARDER

TERÀPIES NATURALS FLORS

DE

BACH

TERÀPIES NATURALSFLORS DE BACH

sangüesa

Cra de Berga, 20 - Tel. i fax 93 839 61 60 - BALSARENYCra. de Berga, 21-23 - Tel. i fax 93 820 40 13 - NAVÀS

S06 S11ACTUALITAT ENTREVISTA

treballant pel país, cadavegada veien el país mésmalament. Quan A finals delXIX Almirall va crear el CentreCatalà ho va fer per buscarun encaix amb Espanya, vistacom un mercat potencial pera la Catalunya industrialitza-da. Avui és al revés: Espanyaés una rèmora per aCatalunya: hi perdem diners ia sobre ens tracten d’insoli-daris.

Els catalans hem sobreviscuta una dictadura de 40 anys.Ens han apallissat molt. Hi hauna generació vençuda i unageneració que ha tingutmolta por. En la Transició esvan desenvolupar diversosmodels d’encaix ambEspanya: la tècnica del «peixal cove», la tècnica de lanegociació puntual, la tècni-ca de la «pluja fina»... Tot vaser debades. Potser més quepluja fina val més una bonatempesta que s’emporti elsnúvols i després llueixi un

bon sol. Avui aquells modelsja no serveixen, i no veiem unfutur clar per als nostres fills.

Catalunya sempre ha estatun país emprenedor. I elsempresaris, a més de fernegoci, sempre han ajudat afer país. D’aquí, laRenaixença, el Modernisme,el Noucentisme... Avui, elmón és global, i els catalans,des de l’Edat mitjana, semprehem sabut fer negocis pelmón. No ens podem tancaren uns horitzons de misèria,sinó que hem d’apostar peruns horitzons amples onliderar un projecte de paísamb futur. Però necessitemles eines, les infraestructures.El país l’hem d’aixecar nosal-tres, els catalans. I ho podemfer des del món del negoci,no des de les ideologies, sinóunits en un objectiu comú:tenir un estat propi que, ambla prestigiosa «marca»Catalunya, sigui líder en unmón global.

L’acte es va cloure amb unaronda d’intervencions i pre-guntes per part del públic, iva acabar brindant tothomamb cava català.

El Cercle Català de Negocis(www.ccn.cat) és una entitatdesvinculada de qualsevolopció política. La formenempresaris, directius, profes-sionals i autònoms quecreuen que l'assoliment d'unEstat propi és l’única alterna-tiva per assegurar el futur delteixit empresarial deCatalunya. Els seus objectiussón:

- Constituir una xarxa d’em-presaris, directius i professio-nals catalans disposats a tre-ballar per aconseguir unEstat propi en un horitzó acurt termini, entre una i dueslegislatures.

- Fomentar la consciència dela necessitat d’un Estat propials empresaris, com a única

alternativa per garantir elfutur empresarial del país.

- Sensibilitzar els empresarisi influir en les forces políti-ques i socials de la necessitatde preparar el teixit empre-sarial i les infraestructuresper la consecució de l’Estatpropi.

- Mostrar la internacionalit-zació de l’empresa catalanacom a punt clau de l‘èxitfutur de les nostres empre-ses.

- Potenciar la marcaCatalunya, els seus produc-tes i els valors propis.

Balsareny Decideix és unaassociació formada per 13entitats locals i més de 80socis, amb l’objectiu de pro-moure una consulta popu-lar per la independènciadel poble català, que tindràlloc el diumenge 25 d’abril,Festa Major de Balsareny.

Rosa Maria Pérez García, presidenta de Càritas balsarenyenca

JOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

S

Càritas balsarenyenca estàformada per un grup devoluntàries del nostre pobleque contribueixen a fer unamica més suportables lesmancances que pateixen elsector local més empobrit.

Rosa Maria Pérez García vanéixer a Manresa el 27 d’a-gost de 1958. Va cursar estu-dis primaris a les Dominiquesde Balsareny, FPAdministratiu-comptable ales Dominiques de la colòniade Cal Pons de Puig-reig i, amés a més, compta amb dife-rents cursos de català, d’in-formàtica i d’auxiliar degeriatria. Li agrada la lectura iuns dels seus últims llibresllegits ha estat Traición, deScott Westerfeld, que «és unllibre sobre la decisió depoder escollir el que volemser les persones», i El primerassalt, de Lluïsa Forrellad,«una esplèndida novel·lasobre la passió de viure i larecerca de la felicitat.» És unaentusiasta de la natació, d’a-nar a caminar i de fer gimnàs.Li agrada viatjar, la ràdio, elcinema i la televisió, sempreque s’hi puguin veure pro-grames d’un interès general.

- Com vau entrar en aquestmón assistencial?

- Des de fa dos anys, sóc lapresidenta de CàritasParroquial Balsareny, però famés de 18 anys que faig devoluntària en aquesta entitatassistencial balsarenyenca.Va ser a través de la senyoraTeresa Sallés. Recordo que vaser un dia en sortir de missa,quan la senyora Sallés em vaproposar formar part d’a-quest grup, i alhora crear totun grup de voluntaris amb

dedicació a aquest fi assis-tencial.

- Quin nombre de personesforma l’equip de CàritasParroquial balsarenyenca?

- Actualment som un grup de17 persones; totes somdones.

- Quins programes assisten-cials dueu a terme dins el nos-

tre poble?

- Treballem amb tres progra-mes: vellesa, reforç escolar iajuts puntuals a diferentsfamílies necessitades.

- Quantes actuacions en con-cret?

- Potser és en el programa devellesa on actualment tenimmés activitat. Hi ha un bon

nombre de persones queporten la tasca d’acompan-yament a la nostra residència(explicar contes, partides de«Quinto» i celebracions tradi-cionals com el «Caga Tió», laCastanyada i el Carnestoltes).També en el reforç escolar:tenim dues personesvoluntàries que duen aterme una tasca adreçada adotze nens i nenes delcol·legi Guillem de Balsareny.Cobrir rebuts de la llum, robaen bon estat, aliments, cale-facció i medicaments formapart dels altres ajuts pun-tuals.

- On es troba la seu social deCàritas Balsarenyenca?

- La nostra seu social la tenima la Llar Parroquial, on dispo-sem d’un rebost assistencial iun despatx d’atenció a totesaquelles persones que tin-guin la necessitat de posar-seen contacte amb nosaltres.

- Càritas Balsarenyenca iCàritas Diocesana. Un treballfusionat? Com actueu?

- Ambdues entitats assisten-cials estem actuant conjunta-ment dins els mateixos pro-grames i accions. CàritasDiocesana és qui prepara,coordina i dóna suport atotes les Càritas Parroquialsdel Bisbat de Solsona. Tenimreunions trimestrals, xerradesa nivell diocesà i arxiprestaton prenen forma tots aquellsprogrames que es duen aterme. Càritas Balsarenyencatambé organitza cursos deformació adreçats a les per-sones voluntàries que en for-men part. Organitzem cam-panyes de recaptació de fonsper tal de ser una entitat vivai al servei del nostre poble.Tenim un lema: «Ajuda’ns aajudar».

S12 S05BALSARENY AVUI ACTUALITAT

Tres audicions de l’EscolaMunicipal de Música

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

Enrere han quedat les tresaudicions corresponents alsegon trimestre 2009-2010de la nostra Escola deMúsica Municipal.

L’equip de l’escola està for-mat per: Joan Almansa a ladirecció, Pau Bombardócom a cap d’estudis, NúriaRotllan, violí; BertaMoreno, piano i llenguatgemusical; Sergi Ouirante,clarinet i saxo; Marc Borau,guitarra; i Joan Miranda,piano.

L’audició que va tenir llocel dimarts dia 23 de març ales 7 de la tarda, es feia, perprimera vegada, dins lasala petita del Sindicat.

Balsareny Avui va poderviure la primera de lesaudicions. Aquestes líniesserveixen per felicitar tota

aquesta colla de nois inoies que segueixen apos-tant per la cultura musical.

El concert comptà amb lessegüents interpretacions:Àxel García, saxo, Boogie-Woogie (A. Marks); PaulaMartínez, saxo, S’aixeca elteló (M. Oldenkamp); MarSangüesa, guitarra; ArnauGil, guitarra; FerranGaliano, guitarra; MònicaViu, guitarra; Toni Varón,guitarra; Adrià Martos, gui-tarra, Nothing else matters(Metallica); Laia Fernández,saxo, Craving Calypso (K.Santin); Eloi Alboquers,saxo, Invention no.1 (L.Niehaus); Ariadna Pla,piano, Arabesque (F.Burgmüller); MarcComabella, piano, No.8(Schuman) i little dancer (F.Emonts); Silvia Serra, piano,If I were a boy (Beyoncé);Anna Soler, piano, La vita èbella (N. Piovani).

No passa resal Sindicat

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

La sala del Sindicat es va omplird’una mostra genial d’art quefeia arribar als assistents el valorplaent de l’entesa i l’estimació.

En aquesta nova sessió de latemporada de Teatre Familiar,No passa res portava un airefresc que traslladava a petits igrans unes vivències fàcilmentviscudes a la nostra societatactual. Dins l’àmbit familiar,vèiem la rebequeria d’una xico-teta davant la separació delsseus pares. Són el pare i la mareels que han trencat una relacióestable amb l’ànim de volerexperimentar cadascú per laseva banda.

Una tassa de vàter, una banyeraamb aneguet inclòs i un armarireconciliador eren els objectesper on es movien els tres actorsdel grup El Replà Produccions. Elmagnífic diàleg entre un raspallde tassa de vàter i un espadatxí,juntament amb la dansa d’unanina de porcellana, fan d’aques-ta sessió de TEMPO una altrad’aquestes agradables tardesculturals balsarenyenques.

Un fet aïllat?Potser sí,per sort!

JOSEP GUDAYOL I PUIGS

Una ciutadà del nostrepoble ha comentat aBalsareny Avui un fet viscutdes de la seva posició detestimoni accidental: «Faun parell de dies he estattestimoni d’una freda reali-tat. En unes d’aquestes fre-des nits d’hivern, dues per-sones han dormit al carrerdamunt uns bancs que for-men part del nostre mobi-liari públic. Què en sabeud’això?»

Aquestes explicacions vanmobilitzar el nostre cucperiodístic i vam contactaramb àrees competents queno van poder esbrinar ressobre aquest fet.

El testimoni anunciava: «Nocregueu que és xafarderia.Ho he pogut veure amb elsmeus propis ulls.»

El cas queda així: només calpensar-hi… Dins una freda primavera,

Balsareny va cantarJOSEP GUDAYOL I PUIGS

Aquesta nostra gent, tanenamorada dels cants i labona música, va tornar acantar enguany en lloançade la primavera a l’esglésiade Santa Maria.

«Les Caramelles diuen l’a-mor d’aquesta Pasqua quecelebrem, diuen la vida denostre cor que a tots usdesitgem». Aquestes és unade les frases de desitjos pri-maverals que ens adreçavenles dues corals balsarenyen-ques: la coral Sant Esteve de

Balsareny i la coral ElsAmetllers. En acabat, cantai-res i simpatitzants van feli-citar a tots els residents delCasal Verge de Montserrat, itot seguit, en el marc de lesescales porxades del cen-tre, va tenir lloc la foto tra-dicional del grup.

L’acte va finalitzar amb unacantada davant la Casa dela Vila. La plaça del’Ajuntament acollia elressò musical dirigit perJoan Bajona i JosepSensada (Caramellaire2010).

El Cercle Català de Negocis amb Balsareny DecideixSARMENTFOTO ALBERT NEIRO

S

Balsareny Decideix va cele-brar, el passat dilluns 29 demarç, un acte amb la partici-pació de tres membres delCercle Català de Negocis: elpresident de l’entitat,Ramon Carner; el responsa-ble de relacions institucio-nals, Xavier Olivella; i el res-ponsable de comunicacions,Jaume G. Bonamusa.

Amb el títol de «Viabilitateconòmica de la CatalunyaEstat», Xavier Olivella vaobrir l’acte quantificant eldèficit fiscal de Catalunya en22.000 euros anuals, queequivalen a un 10,2% del PIB,és a dir, 60 milions d’euroscada dia, i uns 3.000 eurosper persona i any; en altresparaules, una família catala-na de quatre membres pagacada any 12.000 euros enimpostos que no li tornenmai en forma de serveispúblics.

Va comparar-ho amb lesbalances fiscals de païsoscom Alemanya, on els landsfan aportacions més equili-brades, entorn del 4%.L’espoli fiscal que pateixCatalunya permetria pagarel cost de l’Eix transversal en12 dies; el de la nova termi-nal del Prat en 21 dies; i feruna dessalinitzadora com ladel Prat, la més grand’Europa, cada tres dies, unhospital cada dia i 15 escolesdiàries.

Va presentar una simulaciódel pressupost d’unaCatalunya independent ambels 39.700 milions d’eurosdel pressupost de laGeneralitat més els 22.000del dèficit fiscal: en total,61.700 euros, un 55% mésdel que pot disposar ara elnostre país.

Va destacar que el ministeride Foment cada any inver-teix a Catalunya entorn del75% del que hi té pressupos-tat, mentre altres comunitats,com Madrid, sempre dispo-sen de més del 100%. En con-clusió, amb Espanya,Catalunya de cada 5 anysd’inversions en perd un.

Finalment va analitzar lasituació actual de les infraes-tructures (ports, aeroports,línies ferroviàries, autovies...)fent-ne la comparació percomunitats autònomes; comtambé del nombre de fun-cionaris de l’Estat a cadacomunitat. I va denunciarque l’aportació catalana alfons de reserva estatal per ales pensions és el 75% deltotal d’Espanya, mentre quela resta de l’Estat només hiaporta un 25%.

Jaume G. Bonamusa varecordar que Catalunya vatenir un Estat propi fins al1714; un Estat que haviaestat poderós i influent enl’àmbit internacional. Elsavantatges de tenir un Estatpropi són clars: respecte

internacional, formar partd’institucions com l’ONU, laUE, l’OTAN, el BCE... Millorqualitat de vida i millorsperspectives de futur.

Va presentar un rànquing delPIB d’una Europa dels 28, jaamb Catalunya com a Estat,per fer notar que, amb elsrecursos de l’espoli fiscal,estaríem en la 4a posició(Espanya en la 12a). Va desta-car que Catalunya exporta el27% del seu PIB, que és unpaís amb tradició empresa-rial i comercial (hi ha 635.000empreses censades), ambbones escoles de negocis iamb una oferta turística deprimer ordre.

Si Irlanda és líder en distribu-ció tecnològica i Finlàndia hoés en telefonia mòbil,Catalunya podria ser líder enlogística. Els nostres portspoden ser la porta d’Europaper al comerç procedent del’Àsia. Catalunya és lídertambé en la indústria biomè-dica, farmacèutica i agroali-mentària; molt lluny delmodel espanyol, que es cen-tra a ser proveïdor de serveisals països sud-americans i volser la «Florida del Sudd’Europa», amb un incontro-lat impacte immobiliari a lacosta.

Va subratllar que països d’in-dependència recent, comCroàcia i Eslovènia han mul-tiplicat el seu PIB per 3 i per 7respectivament. Els 22.000

milions d’euros d’espoli fiscalpermetrien invertir en infra-estructures, en polítiquessocials i reduir impostos comel de societats, disminuint lapressió fiscal i ajudant lesempreses a superar un even-tual boicot espanyol que, fet ifet, seria efímer per simplescriteris econòmics.

Va presentar un simulador decom afectaria la inde-pendència a millorar l’econo-mia pròpia de cadascú, enreduir-se l’impacte del dèficitfiscal. El simulador es potconsultar fàcilment al webwww.ccn.cat

Va acabar la seva intervencióexplicant que la manerad’obtenir la independènciaés fent que una majoria dediputats al parlament deCatalunya hi voti a favor i laproclami de forma unilateral.El CCN, com a lobby, mantécontactes amb els partitspolítics per demanar-los queincloguin aquest compromísen llurs programes electo-rals. I va destacar laimportància de les consultespopulars, també per ajudarels partits catalans a veureque la independència és unaaspiració d’una part moltimportant de la societatcatalana, que la veu desitja-ble, viable i possible.

Ramon Carner va cloure lapresentació explicant que,amb un amic seu, van obser-var que després de 25 anys

Cra. de Manresa, 35 - Tel. i fax 93 839 60 36 - BALSARENY

M O R R O SAl servei de la construcció

Cra. Esparreguera a Bellver, km. 18 - Tel. 93 839 63 00 - BALSARENY

LA FUSTA DEL BOSC AL CONSUMIDOR

Fustes del Pirineu Català, sa La Creu, 26 Telèfon 93 820 03 31

BALSARENY

TAPAS VARIADAS

Baixada del Torrent, 6 - Tel. 93 839 63 58 - BALSARENY

JOSEP PRAT COMAS

Taller de construccionsi reparacions mecàniques

S04 S13ACTUALITAT BALSARENY AVUI

Acte unitari sobre el dret a decidirA Balsareny, amb Josep Rull, Joan Tardà i Jordi Fàbrega

MARC SELGAS CORSFOTO ALBERT NEIRO

S

El divendres 9 d’abril, va tenirlloc a Balsareny un acte uni-tari dels partits polítics delpoble sobre el dret a decidir.Al voltant d’unes setantapersones van omplir la salapetita del Sindicat. L’acte vacomptar amb la presènciadel diputat al Congrés delsDiputats espanyol per ERC,Joan Tardà; per CiU, el dipu-tat al Parlament deCatalunya Josep Rull; i deldelegat del Govern a laCatalunya Central, JordiFàbrega, com a represen-tant de l’Entesa pel ProgrésMunicipal.

Joan Tardà va assenyalarque la via de l’autonomismepolític de finals del segle XXs’havia acabat, que ara eral’hora del conflicte políticque ens permet la democrà-cia. Que el catalanisme polí-tic ha de fer un pas més i sal-

tar la tanca, per acabar ambles vexacions que l’EstatEspanyol està duent a termea Catalunya. Que és hora deser valents i de buscar la uni-tat del catalanisme políticper poder fer front aquestfet. Va recordar com un alcal-de de Barcelona, el doctorRobert, el 1901, va promoureentre la burgesia catalana el«tancament de caixes»,negant-se a pagar els impos-tos a l’Estat; i si ell ho vapoder fer fa cent anys, aranosaltres, sota l’empara de lademocràcia, també podemser capaços d’enfrontar-nosa l’administració espanyola.

Josep Rull va ser molt méscautelós i va posar el fre demà davant l’empenta deTardà. Rull va recordar que,per ser una nació lliure, pri-mer la gran majoria s’ha desentir part d’aquesta nació.Va recordar el fracàs delsreferèndums del Quebec, i vadir que si no ens assegurem

la gran majoria això seria unfracàs que ens faria retroce-dir en el temps. També vaposar l’exemple del PaísBasc, on el Pla Ibarretxe no vafuncionar, tot i que un cas il’altre no es poden comparar,perquè les vies que s’hanseguit eren molt diferents.

Finalment, Jordi Fàbrega vaposar com a exemple l’expe-riència del seu poble, SantPere de Torelló, on la consul-ta popular va aconseguir unpercentatge de vot molt alt, iva dir que s’ha de conscien-ciar la gent que l’acte d’exer-cir el dret a decidir és un acteplenament democràtic, i queens ha de servir per d’aquí apocs mesos poder convocarun referèndum que sigui vin-culant. Perquè el futur de lesproperes generacions decatalans està en joc, ja quel’Estat espanyol està asfixiantdia rere dia al poble català.Va concloure l’acte afegintque Espanya no té en consi-

deració la voluntat del poblecatalà, posant com a exem-ple el fet que el TribunalConstitucional ens retallaràun Estatut aprovat pels par-laments català i espanyol ipel poble català en unreferèndum que en principisí que era vinculant; per tant,és l’Estat qui trencarà amb lavoluntat del poble català.Fàbrega va demanar que cappartit polític no tingui por defer un pas més endavant ique es busqui la unitatnecessària per poder tirarendavant aquest procés queés plenament democràtic.

L’acte va concloure convi-dant tota la població a exer-cir un dret democràtic tanimportant com és el dret adecidir, i recordant que cappaís de la Unió Europea, aexcepció d’Espanya, qüestio-naria el fet que es celebrésun referèndum on es dema-nés al poble quin és el futurque vol.

Un equip de monitors i entrenadors balsarenyencs a Els Ametllers

JOSEP GUDAYOL I PUIG

Equip prebenjamí «blanc»

Equip prebenjamí «vermell»

Equip aleví

FOTO ARXIUS

«Vam començar ara farà unsquatre anys. El nostre lemaera: Tot per a una escolaesportiva, futbol base balsa-renyenc. En iniciar aquestsquatre anys ens empenyiala il·lusió de tot un grup denens i nenes per poderjugar a futbol. També ambl’esforç de pares i mares,avui podem dir que hemaconseguit fer uns bonsequips de base futbolísti-ca.» Són paraules d’AlexisCañete que, molt amable-ment, ha volgut fer unabreu xerrada amb elSarment.

Alex Cañete és nascut a laciutat francesa deMontpeller el dia 17 de junyde 1966. Coneix països comMèxic, França i la RepúblicaTxeca. A banda del futbol,també practica altresesports, com el bàsquet o labicicleta. Compta amb estu-dis de FormacióProfessional i actualmenttreballa en una petitaempresa de pintura indus-trial.

Alex Cañete va donar laseva opinió sobre els equi-paments i instal·lacionsesportives: «Crec que ensfalten diferents zones onpoder practicar esport,córrer, passejar… Unaextensió on poder comuni-car-nos i socialitzar-nos. Pelquè fa a l’equipament, noestic satisfet amb l’actualcamp de futbol.»

Pel que fa a l’escola de fut-bol, Alex Cañete diu: «Somun total de sis monitors-educadors, persones ambuna implicació responsable

vers totes aquestes famíliesque hi donen suport. Entretots hem pogut organitzar-nos i poder formar part d’a-questa escola. Actualment,podem comptar amb la for-mació de dos equips base.»

L’equip està format perMoisès Garcia, Lin Egea,Mònica Viu, KikoHernández, Xavi Garcia iJoan Emili Sorroche (moni-tors-educadors), Rafa Galiot(entrenador), Clara Ayala iJosep Fornell (delegats),Alexis Cañete i JonatanMoreno (Coordinadors delfutbol base).

«Tenim una escola-base (4-5 anys), dos grups de pre-benjamins (6-7 anys) i ungrup en categoria aleví (9-10 anys). Com a coordina-dor de l’escola, m’és grat eldir-vos que comptem ambunes engrescadoresopcions, de cara l’any queve, de poder formar duescategories més: benjamins iinfantils.»

«Els equips són mixtos iactualment tenim una cin-quantena de nens i nenesfitxats o federats. Amb ells,entrenem deu hores setma-nals. També puc dir-vos ques’ha d’abonar una quotaque cobreix els xandalls, laroba esportiva, una bossad’esport i altre materialnecessari per a entrena-ments i competicions.També s’hi ha d’afegir unaassegurança concertadaamb la Mutualitat delsEsportistes.»

«La nostra activitat compe-titiva es desenvolupa dinsla Federació Catalana deFutbol i el Consell Esportiudel Bages.»

S14 S03COL·LABORACIONS EDITORIALSCULTURA

La MireiaJOSEP ESTRUELS

La Mireia ha agafat unsquants clips i després d’en-ganxar-los un darrere l’altrecom si fos un cuc, ha agafatun imant i el movia d’aquícap allà, sortejant totes lescoses que hi havia damuntde la taula. Se m’acut pen-sar en aquesta mania quetenen els clips d’enganxar-se els uns als altres sensecap sentit. O bé potser éstan sols que el seu sentit noés accessible al meu curtraonament.

Tal vegada, per què no?, elsclips ostenten una nociómolt més clara de la solida-ritat. I s’aferren als seusveïns per no allunyar-se delque volen, i per a no serusats, ignominiosament, enla subjecció de paperssense importància o d'ex-pedients engroguits peltemps. No sentir-se illesdesolades. És molt proba-ble que sigui així.

Mentrestant, en el meumón, els amors es tren-quen, els matrimonis se

separen, es destrossenfamílies. Els partits políticscauen en discussions impa-rables, una religió s'escin-deix en mil, i els tebisrenuncien a les causes pertemor a represàlies. La terraes parteix pels terratrèmols.Tot es desenganxa, però nopas els clips: aquests, quanfico la mà dreta a la tassa«xula» que els conté, s’aga-fen fort, s’abracen, s'acaro-nen en infinites posicionsque la ment d’un humà maino podria imaginar.

Els humans preferim cami-nar sols, cada cop més. Coma molt, si ens ajuntem, hofem d'una manera conven-cional i conjuntural, i des-prés anem a la recerca delsnostres interessos mes-quins. Una nit a l’hotel, ensenllacem com un nus, ensfreguem l’un dintre l'altre iens tenim com si mai mésno ens haguéssim de deixaranar. Després ens en anem iens desconeixem un llargtemps, com illes.

Si existeix la reencarnació,jo vull ser un clip.

L’hora del conteAnimació infantil a la Biblioteca

MARIA J. RODRÍGUEZ MELEROFOTO ARXIU

S

El passat dimecres, dia 31de març de 2010, a les 6 dela tarda, ens han visitat a labiblioteca Pere Casaldàligala companyia «Tabola», ungrup d’animació infantilformat pet una noia, laMarta Catalan, i un noi, elGerard Térmens.

La Marta ha estudiatTraducció i Interpretació ala Universitat Autònoma deBarcelona i també té estu-dis de piano, cant tradicio-nal i acordió diatònic.

El Gerard és Llicenciat enfísica i té formació com amúsic.

La veritat és que entre totsdos fan un equip boníssimperquè van saber mantenirl'atenció dels menutsdurant gairebé una hora.

Van explicar una històriasobre el carnestoltes i laprimavera. Un embogitreguitzell de paraules,música i cançons en unequilibri perfecte que vacaptivar absolutament totel públic.

associació que comptaamb 88 socis i amb elsuport de 14 entitatslocals, impulsa al nostrepoble una consulta popu-lar per la independènciaque connecta amb l’onadade consultes que s’han fet ies faran arreu deCatalunya, Manresa entrealtres, el dia 25 d’abril. Desque es va constituir a finalsde gener, l’associació haportat una activitat inten-sa, amb presència al carrerper Carnestoltes, laTransèquia, la CaminadaPopular i la Fira de laGanga, i també amb pre-sentacions en institucionslocals i activitats populars,culturals i esportives. Haorganitzat diversos actespúblics (el 5 de març ambElisenda Paluzie, LauraVilagrà i Emili Valdero; el 29de març amb RamonCarner, Xavier Olivella iJaume G. Bonamusa, delCercle català de Negocis; iel 22 d’abril amb RamonCanela, Joan Fonollosa,Marc Selgas i AlbertMulero) i ha vist com, el 9d’abril, els grups munici-pals de CiU, ERC i VAI orga-nitzaven un acte unitari desuport a la Consulta, ambJosep Rull, Joan Tardà iJordi Fàbrega.

Des del 12 al 23 d’abril hiha hagut un servei de votanticipat, amb un punt derecollida fix a CalçatsClàssic i un altre d’itinerantper a col·lectius, barris i per-sones impossibilitades queho hagin demanat. I el 25d’abril, a la plaça RicardViñas, en una ambient deFesta Major i amb l’actuacióde diverses entitats locals,el col·legi electoral recolliràel vot de totes aquelles per-sones majors de 16 anysresidents a Balsareny quevulguin expressar lliure-ment la seva opinió, en el

sentit que sigui.

Balsareny Decideix, permitjà del Sarment, butlletíd’un Cercle Cultural que s’hiva adherir des del primerdia, dóna les gràcies a totsels seus socis, a les entitatsque hi ha donat suport i atots els col·laboradors queamb el seu temps i el seuesforç han contribuït a ferpossible la Consulta, aixícom a tots els balsaren-yencs que han exercit iexerciran en llibertat el seudret a decidir. El camí seràmolt llarg encara, i molt ple

d’entrebancs, però algundia la Història de Catalunyaindependent recordaràaquestes consultes com unafita que va ajudar a crearl’estat d’opinió necessariperquè els partits políticsrepresentats al Parlamentde Catalunya fessin el pasdecisiu. I en aquesta histò-ria, el nom del nostre poble,petit, barrejat entremig demolts altres, recordarà el 25d’abril com la Festa Majorde la Consulta en quètambé Balsareny va decidirsobre la independència dela nostra Pàtria.

Sant Domènec, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 47

home - donaPERRUQUERIA ESTÈTICA

Mèdic

P U I GLa Rabeia - Telèfon 93 839 65 87 - BALSARENY

PORTESP U I G

· Automatismes

· Fabricació i reparació

· Ferreteria en general

Cra. de Manresa, 4, bxs. - Telèfon 93 820 00 67 - BALSARENY

M. ÀNGELS RUIZ DE VALDIVIA MORALES

Òptic optometrista - N. Col. 7479

Nova isió

TANATORI: Carrilet, 99 - Tel. 650 47 97 42 - BALSARENYBruc, 19-21 - Tel. 93 875 16 44 - Fax 93 872 63 22 - MANRESA

www.funerariafontal.com

FUNERÀRIA FONTAL, SAM. Mar Pulido Cañellas

DELEGADA

EL JARDINETB a r - R e s t a u r a n t

Comunions, b a n q u e t s , reunions...

Jaume i Emília

Carrilet, 65 - BALSARENY

Jacint Verdaguer, 9 - Tel. 93 820 02 86 - BALSARENY

CARNS CAPDEVILACRIANÇA I ELABORACIÓ PRÒPIA

PRODUCTES ARTESANALS

Butlletí del Cercle Cultural de Balsareny

Dipòsit legal: B-27.977-1980

www.sarment.catsarment@sarment.cat

S02 S15SUMARI S EDITORIAL CULTURA

Balsareny, decideix!CCBS

substituïts, a manca d’unacord impossible entre PP iPSOE per interessos parti-distes. I si al damunt veiemque no pocs d’aquestsmagistrats van ser propo-sats en el seu dia pelmateix partit que vaimpugnar l’Estatut (i aixòsol no fóra causa de recusa-ció?), tot plegat fa pudor desocarrim, per no dir d’altrestufos.

Però després de tants anysde veure com es tracten aEspanya les coses que ensafecten: el nostre finança-ment, amb un dèficit fiscalque ens escanya de formainaudita per a cap altre paíseuropeu; la nostra llengua,la nostra economia i el nos-tre Estatut, aprovat ambgran majoria pel Parlamentde Catalunya i després —jaamb retalls notoris— pelCongrés dels Diputats i pelSenat espanyols, i final-ment ratificat mitjançantreferèndum lliure i vincu-lant pel poble català; des-prés de comprovar elmenyspreu amb què ens horebutgen, al final ja tot ensés ben bé igual. El modelestatutari ha caducat, i aracal pensar en noves vies.

Perquè aquest Estatut eral’últim intent de buscar unencaix polític, econòmic isocial de Catalunya ambEspanya, un encaix que esdemostra impossible, per-què no ens volen com a

iguals sinó com a vassalls:per pagar i callar, cornuts ipagar el beure. I aracomença a ser ja moltagent a Catalunya que ente-nen que aquest model nopot continuar, que Espanyaha trencat els acords quevan fer possible la Transiciódel franquisme a lademocràcia —una Transicióque sense l’aportació delnacionalisme català no hau-ria estat possible— i que pertant ja va sent hora de plan-tejar-nos sense por un camídiferent. Un camí que seràbeneficiós —políticament,socialment, culturalment itambé econòmicament—per a totes les persones queviuen al nostre país, inde-pendentment de la seva ide-ologia, de la llengua queparlin i del país on haginnascut.

Consulta popular per laindependència. Des del13 d’octubre a Arenys deMunt, passant per les con-sultes del 13 de desembre idel 28 de febrer fins a la del25 d’abril, 450 pobles i ciu-tats de Catalunya hauranexpressat lliurement laseva voluntat, hauran res-post a una pregunta quel’Estat no ens havia fet mai:«Esteu d’acord que la naciócatalana esdevingui unestat de dret, independent,democràtic i social integrata la Unió Europea?»

Balsareny Decideix, una

L’Estatut, encara. Unavegada més —i ja hi portagairebé 4 anys— elTribunal Constitucional noha estat capaç de pronun-ciar-se sobre la constitucio-nalitat de l’Estatut deCatalunya. La sentència s’a-jorna, i s’encarrega unanova ponència a un magis-trat més conservador, enca-ra més procliu a retallar oreinterpretar a la baixa con-tinguts com la condiciónacional de Catalunya, elsnostres símbols nacionals,el dret i el deure de conèi-xer i fer servir la llenguacatalana, les institucionsjurídiques pròpies, els pac-tes de bilateralitat econò-mics o polítics... En l’origende tot plegat hi ha evidentsinteressos partidistes, jaque el PP hi va impugnar articles que forencopiats literalment en esta-tuts d’altres autonomies,on el mateix partit els vaaprovar. Afegim-hi la recu-sació, a proposta delmateix partit, d’un delsmembres del tribunal pelfet d’haver elaborat unavegada un informe enca-rregat per la Generalitat deCatalunya. Sumem-hi el fetque un altre dels magis-trats fa temps que és mort ila seva vacant no ha estatcoberta, i el fet escandalósque diversos jutges tenenextingit el seu mandat desdel 2007 sense haver estat

Coordinador: Ramon CarretéComposició: Jordi SelgasPublicitat i promoció: Josep GudayolRedacció: Mireia Carreté, Josep Gudayol. Isidre Prat, Laia Prat,

Jordi Selgas, Conxita Planes, Maria Josep Corsi M. Jesús Rodríguez

Edició digitalResponsables: Mireia Carreté i Jordi SelgasDissenyadors: J.M. Berengueras, Laia Prat i Àlex Pascual

Imprimeix: Sadurní, comunicació gràfica-Navàs

HI col·labora i dóna suport: Associació de ParesAgrupament EscoltaParròquia de Sta. MariaClub d’AvisClub d’EscacsClaustre de mestresClub NatacióClub d’HandbolCentre Excursionista de B.Penya Barcelonista de B.Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Junta del CCBPresident: Ramon CarretéVicepresident: Joan PratSecretari: Lluís BoixaderaTresorer: Antoni ManzanoVocals: Esteve Díaz, Pere Juncadella

i Alfred Selgas

Els escrits publicats al SARMENT no reflec-teixen el pensament del CCB, sinó el del sig-nant, entitat o persona. Només els signants<CCB> reflecteixen l’opinió del cercle.

4Acte unitari sobre el dret a decidir

5El Cercle Català de Negocis(CNN) amb Balsareny Decideix

7Balsarenyencs a la mitja maratóde Berlín

Veredicte 40è Concurs Nacionalde Fotografia Festa delsTraginers

8L’auca de Pere Casaldàliga (II)

10Entrevista a Josep Xandri:Una segona etapa dels colors blau i grana

11Entrevista a Rosa Maria PérezGarcía, presidenta de Càritasbalsarenyenca

12Balsareny Avui

14Col·laboracions: La Mireia

L’hora del conte: Animació infantil a la Biblioteca

15Afina Serafina! A càrrec deCirquet Confetti

Afina Serafina! a càrrec de Cirquet ConfettiMARIA J. RODRÍGUEZ MELEROS

«Bruixes i Bruixots» a càrrecde l'Espina de la Sardina, esrepresentarà a «L’hora delconte», el dimecres dia 26de maig de 2010 a les 6 dela tarda, a la biblioteca PereCasaldàliga.

Aquest és un espectacle declown musical ideal per aser representat sense gairesrequeriments tècnics i ambel públic ben a prop.

A partir de la pallassaSerafina, els nens i nenespodran escoltar diferentsinstruments com el saxosoprano, la concertina, lescampanes, les panderetes,

les percussions… i altres dejoguina com el piano, elsaxo i el violí. D’aquestamanera, es coneixeran dife-rents tipus d’instruments,estils de música i s’escolta-ran i cantaran cançons tra-dicionals catalanes.

Així doncs, amb aquestespectacle s’ensenyarà asaber escoltar un concert,perdre la por a fer el ridícul- ja que s’animarà als assis-tents a cantar i a incentivarla creativitat- i a incentivarla imaginació ja que algunsdels instruments que s’uti-litzaran seran, en realitat,objectes quotidians quetenen altres funcions dife-rents que fer sonar música.

Sinopsi: Els personatgesdel Cirquet Confetti es pre-nen la vida amb sentit del'humor i així ho transme-ten en els seus espectaclesper a totes les edats i som-riures. Una pallassa serà quidirigirà aquest concert ambuna música molt divertidaja que els instruments, abanda de sonar, es conver-tiran en objectes plàsticsque s’utilitzaran per a cosesben diferents... Ens queda-rem bocabadats al veurecom instruments de veritatque semblen de joguina ésbarregen amb instrumentsde joguina que semblen deveritat.

Cirquet Confetti fa més de

20 anys que provoca somriu-res a través de cercaviles,tallers de circ, espectacles decarrer i espectacles de sala.

Emmarcat dins les tendèn-cies del nou circ, aquestpetit circ ha creat especta-cles per a tots els públics,còmics i poètics, amb unaacurada estètica. Un circ pled'emocions, sovint explica-des a través del llenguatgeclown i amb música endirecte. Els nous projectesde Cirquet Confetti con-templen seguir combinantdisciplines pròpies del circtradicional com son elclown i els malabars amb elllenguatge musical i les artsvisuals i plàstiques.

Publicació periòdica, tramesa pels seuseditors. Tarifa postal 200 g, 0’13 cts.Decret 2243/77 (BOE núm. 208. Art. 1r).

BUTLLETÍ DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY

Dipòsit Legal: B-27.977-1980

Plaça Roc Garcia, s/n - 08660 BALSARENY (Bages)

B U T L L E T Í D E L C E R C L E C U LT U R A L D E B A L S A R E N Y

abril 2010ANY XXXIV núm.390www.sarment.cat

25A: Balsareny, decideix!

El 25 d’abril de 2010 els balsarenyencs podenexercir democràticament el seu dret a decidiren la consulta sobre la independència

GESTORIASENSADA· ASSESSORIA LABORAL

· ASSESSORIA FISCAL

· ASSEGURANCES

· VEHICLES

· RENDES

Carretera de Berga, 1408660 BALSARENY

Telèfon 93 839 62 30Fax 93 820 00 20

Titular: BLAI SENSADA MASSANÉSGestor Administratiu Col·legiat

Professor Mercantil