gràcia11/12

DEL 22 DE DESEmbrEaL 8 DE gEnEr

Ïconcepció bLaÏ matEu triaS direcció michEL cErDabaró D’EvEL cirK ciE

intèrpretBlaï Mateu Trias

escenografia i vestuari Marion Legrandvídeo Florent Tillonil·luminació Adèle Crépinetso Vivien Sabot

cap tècnic i llums Marc Boudier tècnic de so Vivien Sabotadministració Marie Dubois

i els equips del Teatre Lliure

producció Baró d’evel CIRK cie

espectacle inclòs a FEDER-Escena Catalana Transfronterera

Ï, La FrOntiSSa DE baró D’EvEL cirK ciEBlaï Mateu Trias es va exiliar a França per formar-se en la disciplina de circ a Châlons-en-Champagne. Ell i els companys de la 12a. promoció del Centre National des Arts du Cirque van girar amb l’espectacle final de carrera, La tribu Iota, fins al 2002, però un any abans ja havia creat la Baró d’evel CIRK cie, que ha dut alguns espectacles a Trapezi Reus i que el 2009 va presentar Le sort du dedans a Temporada Alta i a Barcelona. Per a Blaï Mateu, la lletra “I” del seu nom és una mena de fixació-frontissa. A França hi ha de posar una dièresi al damunt perquè no li diguin ‘blat’ (‘blé’). En aquesta lletra bascula el pas de Catalunya a França: el seu, però també el de l’exili dels republicans que van haver de passar la frontera per la desfeta del 39. Presentat a Trapezi Reus 2007, aquest solo escènic és un treball conceptualment arriscat, un constant joc de metàfores que reflecteixen la complexitat de l’exili i s’expressen amb disciplines circenses com l’acrobàcia o –per estrany que pugui semblar– el pallasso. nJordi Jané

espectacle gairebé sense text

durada aproximada 1 hora sense pausa

EL PrOPÒSit

una EntrEviSta a bLaÏ matEu De petit, quan anava a escola a Sarrià, li hagués agradat que el seu pare fos banquer, ens confessa, o empresari respectable, discret i encorbatat, però el pare era un pallasso de nas vermell, el gran Tortell Poltrona. I, potser, d’aquell desig de tots els infants de ser el contrari del que són, n’hi queda avui la veu, masculinament seriosa, amb la qual parla de la seva feina. Després de condemnar els nostres pares, acostumem a imitar-los, això sí, a la nostra manera, i Blaï Mateu és un pallasso, però a Ï sobretot és ell, Blaï Mateu. En Blaï converteix el circ en delicada eina d’immersió en la intimitat de l’últim trauma col·lectiu del

Pouar la Història tot quedant-se intemporal: això podria passar abans o després. La història de la supervivència d’un home que s’ha de reinventar al llarg del seu camí, una història d’exili. Aquest tipus d’història existeix i continuarà existint perquè els territoris es rapten, es venen o s’intercanvien igual que les vides. Un drama humà, tanmateix, creat per altres homes que formen part del nostre món, aquell que forgem, ple de les nostres paradoxes. S’ha de viure, però; i, per què no?, riure’s del caos dels nostres desigs i de les nostres injustícies.“L’ensorrament del front de Catalunya durant l’hivern del 1938 es tradueix en un immens èxode. 450.000 civils i soldats republicans espanyols entren a França del 31 de gener al 9 de febrer del 1939 (data de tancament de la frontera pels franquistes). El seu acolliment es desenvolupa en unes condicions indescriptibles de desordre, malgrat els avisos repetits del govern central de Barcelona. Aquest destí tràgic va acompanyat de vexacions i humiliacions per part de les forces franceses.” (L’ull de l’exili, edicions Privat 2004).A França, aquest període d’Espanya ens sembla llunyà, però era ahir. A Espanya, sabem que era ahir, però callem perquè ens volem convèncer que és llunyà. El principi de la Guerra Civil el 1936, l’èxode el 1939, la dictadura fins al 1975.I jo vaig néixer el 1979. Travessar els Pirineus, el cansament de la pujada, / treure’s de sobre el sac, coses que pesen massa, / un caminar, una cadència, el silenci, falta de força. / Parar-se una estona amb la vida per temps. / Reprendre el camí, trajectòria de petjades i de supervivències. / Puja més, pujada puja, crec que estic a punt de caure, / el pas de la frontera cap a un país de llibertat / o més aviat filats d’espines / on el vent comença a bufar. nBlaï Mateu Trias

nostre poble, l’exili provocat per la Guerra Civil.n Si vostè el franquisme no el va viure, i molt menys la guerra ni l’exili, com s’atreveix a crear tot un espectacle –i de circ– per reviure’ls?És clar que vaig viure la dictadura!!! A posteriori, que és una manera, potser més còmoda però no menys intensa, d’experimentar-la. Tota la revifalla i l’enorme vitalitat del teatre català en els anys en què jo m’enamorava de l’ofici era la conseqüència d’aquells altres inacabables anys de silenci i repressió. I com que el carrer l’havia patit, també era el teatre al carrer el primer escenari de l’alliberament de l’energia col·lectiva: no només Comediants o la Fura... desenes d’altres grups que als 80 i 90 feien bullir les ciutats i pobles del país, i que també a mi em feien créixer més ràpid i més ‘teatrer’ i entusiasmat per l’energia de l’ambient.n Però vostè va estudiar circ.A França, és clar, no ho oblidi. A França, on l’exili català i espanyol és l’origen de milers de francesos amb cognoms ibèrics que et trobes cada dia a tot arreu. A França, a més, no veuen aquella tragèdia tan llunyana com ens agrada pensar-la aquí, i per això vivint i estudiant allà també era inevitable reflexionar sobre l’exili. I molt més essent un pallasso com jo.n No és un assumpte massa seriós per a un pallasso?És un assumpte fet a mida per a un pallasso que no sap quina llengua parla –jo ara mateix ja no n’estic tan segur– ni a quin país pertany, i ni tan sols si s’ha de pertànyer a algun país.n Si l’entenen...M’entenen. A Prats de Molló, transfronterer, on s’han patit tants exilis i s’han vist passar tants exiliats, ens van captar de seguida i van veure l’espectacle com una pintura, un fresc composat d’un entramat de llengües, francès, espanyol, català, que és també la seva realitat quotidiana.n Els exilis no s’acaben.Per això no hem fet un documental, tot i que vam filmar la platja d’Argelers. La diàspora republicana també és la immigració, el desarrelament i tots els exilis d’avui i de demà, que també es poden patir sense sortir de casa. A més a més, això d’anar a petar al Teatre Lliure, la casa on han retornat tants exiliats interiors i exteriors, em fa moltíssima il·lusió.n Benvingut.Fabià Puigserver, Lluís Pasqual... Tantíssims eminents i tants auditoris enriquits pel millor teatre... Per a aquest pallasso, senyors, és un gran honor. nLluís Amiguet

Fins al 8 de generEl 24 i el 31 de desembre

i el 5 de gener no hi ha funció

Venda d’entrades a www.teatrelliure.com

mOntJuÏcEn cartELL

PErSÈFOnE. variaciOnS mOrtaLSidea i creació Comediants direcció Joan FontSovint escollim temes universals per a les nostres creacions. Així, després d’adorar el sol ple de vida, festa i energia, de viure de nit i somiar amb la lluna, de jugar amb el pas del temps, glossar el carpe diem i cremar-nos en un infern de sàtirs i dimonis… ara hem decidit parlar de la Mort, que de fet ja ha estat present en diferents moments dels nostres espectacles, però mai n’havia estat la protagonista.Senyores i senyors, benvinguts al circ de la Mort i a la festa de la Vida. nJoan Font

© J

OR

DI

DU

LSA

T©

DA

VID

RU

AN

O

MA

NN

UE

L M

OR

OS

© F

ON

S P

EN

EFF

PrÒXimES LEcturES

cartES LLiurES

direcció Pau carrió

Venda d’entrades a www.teatrelliure.com

3 de gener / Gràcia

10 de gener / Montjuïc

7 de febrer / Montjuïc

14 de febrer / Gràcia

28 de febrer / GràciaEXhaurit!

13 de març / Montjuïc

La rEtiraDaamb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach i Toni SevillaEl final de la Segona República Espanyola, amb l’acabament de la Guerra Civil, va significar per a molts habitants d’aquest país separacions, execucions, persecu-ció i exili, que van quedar reflectits en la correspondència que hem tingut la sort de retrobar. L’EXiLiamb Núria Espert i Josep Maria FlotatsUn duet excepcional llegirà aquests textos de la intel·lectualitat del país a l’exili.

cartES imPErtinEntS. maria aurÈLia caPmanYamb Rosa Maria SardàRosa Maria Sardà al servei de les llampades brillants d’aquesta enorme personalitat.

cartES D’amOr. JamES JOYcE a nOra barnacLEamb Boris Ruiz i Laia MarullUna relació passional i sorprenent.

SaLvaDOr DaLÍ i FEDEricO garcÍa LOrcaamb Juan Echanove i Marta MarcoCartes plenes d’humor, d’amor i de poesia, que tracen els capítols d’aquesta complexa amistat.

nOvES cOrrESPOnDÈnciESamb Pol López, Albert Prat, Alba Pujol i Mima RieraCorreus electrònics, blogs i tot el que es desprèn de la comunicació entre individus a través de la xarxa. n

EL LLiurE DELS nEnS

© J

OR

DI

PA

LET/

UN

BO

SC

DE

CA

ME

S

Dissabtes i diumenges

Venda d’entrades a www.teatrelliure.com i a les taquilles del teatre

FunciOnS FamiLiarS FunciOnS EScOLarS

De dilluns a divendres

Reserves a serveieducatiu@teatrelliure.comi al 932 892 770

buchEttinOdirecció Chiara Guidi cia Socìetas Raffaello SanzioUn fil de llum il·lumina l’espai. Els sentits s’aguditzen i la imagi-nació comença a volar. El públic s’acomoda en cadascun dels 50 llits i comença la funció...

un bOSc DE camESautoria i direcció Jordi Palet i PuigCia. TAAAT - Farrés Brothers i Cia.Una nena es perd en una estació de tren on el tren fa tard: l’andana es va omplint, la gent es neguiteja, s’acumula als passadissos subterranis… i ella només veu cames i més cames.

Lavadirecció Martine Decroos, Philippe Van De Velde, Brenda Bertin cia Studio OrkaMentre construeixen un aparcament subterrani, uns geòlegs fan casualment una gran troballa. A quinze metres sota terra se senten sorolls estranys i inexplicables. n

MontjuïcDel 21 de gener al 12 de febrer

Espectacle en català Cicle mitjà

Montjuïc-Espai LliureDel 28 de febrer al 25 de març

Espectacle en català Educació infantil

Montjuïc-Plaça Margarida XirguDel 17 d’abril al 13 de maig

Espectacle en català Cicle inicial

recomanatde 7 a 10

anys

recomanatde 3 a 5

anys

recomanatde 6 a 8

anys

EXPOSiciórOS ribaS,

FOtÒgraF D’EScEna

Aquesta exposició proposa una mirada imprescindible al llarg del nostre temps: una selecció de l’arxiu personal de Josep Ros Ribas, tan llarg i extens com la seva carrera de fotògraf d’escena.Estimat, admirat i respectat, Ros Ribas és també un referent per a la majoria de creadors teatrals espanyols i europeus. Amb tots ells ha caminat de la mà per aquest camí fèrtil de més de trenta anys, recollint d’una manera inconfundiblement personal el més destacat del teatre tant d’aquest país com dels principals escenaris i companyies europees.Mestre de l’escenari, sap atrapar com ningú la llum, el moviment, la posada en escena i l’emoció d’allò que retrata. Les fotografies de Ros Ribas són un bonic treball per a l’ull profà i un quadern de direcció per a l’observador de teatre, perquè tradueix en imatge el cos i l’ànima de cada un dels espectacles fotografiats.Per als qui els van veure, les seves imatges evoquen l’emoció del record. I als qui reben les seves fotografies com la primera notícia dels treballs que no van veure, els estimula la imaginació de l’aroma, l’energia i l’art de tot allò que hi va passar.La intenció d’aquesta exposició en oferir aquesta col·lecció de flaixos és complaure tant l’amant de la fotografia com l’espectador de teatre i destacar l’autor homenatjat en la seva qualitat de fotògraf i de testimoni fugaç d’una part de la nostra història cultural recent. n

comissaris Josep Ros Ribas i Aurora Rosales

disseny expositiu Salva Bolta

producció Centro Dramático Nacional

i Teatre Lliure

Montjuïc-accés a la Sala Fabià Puigserverfins a final de temporada

obert els dies de funció, dues hores abans de l’inici

de l’espectacle

entrada gratuïta

entitat concertada amb mitjans patrocinadors

tel 932 289 747 / info@teatrelliure.com / mOntJuÏc Passeig de Santa Madrona, 40-46 / gràcia Carrer Montseny, 47

www.teatrelliure.com

som aamb el suport de membre de

i tambÉ...

i a Partir DEL gEnErA Gràcia

A Montjuïc

hEDDa gabLErde Henrik Ibsen direcció David Selvasintèrprets Pablo Derqui, Cristina Genebat, Àngela Jové, Laia Marull, Francesc Orella i Ernest Villegas

Quitt ELS irrESPOnSabLES Són En viES D’EXtinció de Peter Handke direcció Lluís Pasqualintèrprets Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Eduard Fernández, Míriam Iscla, Lluís Marco, Marta Marco i Boris Ruiz

PaSSi LLiurEPaSSi LLiurE -25

nOu!

Compra el teu passi per internet (www.teatrelliure.com), correu electrònic (info@teatrelliure.com), telèfon (932 289 748) o directament a les taquilles del Lliure n

Més informació sobre passis, abonaments, venda d’entrades

i accessibilitat a www.teatrelliure.com

Compra el teu passi o qualsevol entrada per internet, sense despeses de gestió ... i imprimeix les entrades des de casa!

3 -25PASSI LLIURE3PASSI LLIURE

18ql’entrada

13ql’entrada