l ’ A b e l l e ro l

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia tardor 2002núm. 17

Els efectes d’un hivernextremadament fred

SumariEditorialLes publicacions de l’ICO ............ 2

Notícies .........................................3

• Nou equip editorial del Butlletí

• Es prepara una fira dedicada alsocells i la natura

• Nova agenda de cursos de l’ICO

Programa SYLVIA: Els efectes d’un hivernextremadament fred .................. 4

Resultats de la campanya Piccole Isole 2002 ....................... 7

Josep Fuset i Tubià (1871-1952),autor del primer catàleg d’ocells aCatalunya ................................... 8

Novetats avifaunístiques

• Segon anellament de Papamosques Menut a Catalunya .................... 11

• Crònica Ornitològica Abril – Juny 2002 .................... 12

Novetats bibliogràfiques

• Catàleg dels ocells dels Països Catalans ........................... 14

• Strategies to identify dangerous electricity pilons for birds ............. 15

Agenda .......................................16

Els resultats del programa SYLVIA d’enguany ens indiquen quel’extrema duresa del darrer hivern va produir canvis importants enl’estructura d’edats de la població hivernal i una davalladasignificativa de les captures d’algunes espècies. D’altra banda,l’estiu de 2002, s’ha caracteritzat per una davallada generalitzada dela població reproductora i una disminució accentuada de laproporció d’ocells de 2n any.

En aquest article us exposemb reument alguns dels princi-pals resultats del pro g r a m a

S Y LVIA obtinguts durant el darre rh i v e rn i la temporada de cria de 2002.Actualment, aquest projecte de l’ICOcompta amb prop de 40 estacions d’a-nellament re p a rtides per bona part delt e rritori de Catalunya. L’ h i v e rn de2001/2 van estar actives un total de32 d’aquestes estacions, 22 de les qualsja havien estat en funcionament enanys anteriors i 10 eren de nova cre-ació. Els resultats hivernals indiquenque es van produir davallades im-

p o rtants en el Mosquiter Comú, el Ta-l l a rol capnegre i el Ta l l a rol de casquet.Per la seva banda, durant l’estiu de2002 van estar en funcionament 38estacions, totes excepte 7 actives enanys anteriors. Durant l’estiu es vaa p reciar una davallada acusada del Ta-l l a rol capnegre i del Bruel, amb menysde la meitat dels exemplars capturatsl’any anterior. Pel que fa a la pro d u c-tivitat, cal assenyalar l’increment de laMerla que va duplicar el nombre dejuvenils després de patir una davalla-da important el 2001.

(pàg. 4)

El Ta l l a rol ca p n e g re ha estat una de les es p è c i es més afe c ta d es pel fre d .

Rafa Torralbo

ICO

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 20022

Les publicacions de l’ICO

EDITORIAL

És raonable pensar que molts o una part dels socis dequalsevol societat ornitològica del món, independentmentdel seu grau de participació, ho són bàsicament per rebreles publicacions. És una manera d’estar al dia de les notícies

que es van produint: observacions d’espècies més interessants,reportatges, claus d’identificació, novetats bibliogràfiques, senseoblidar els articles més purament científics.

En el cas de l’ICO, actualment els membres reben l’Anuarid’Ornitologia, el butlletí de contacte l’Abellerol, el butlletí científic i,a més, la revista de Anillamiento, aquesta darrera editada encol·laboració amb altres entitats d’anellament de l’Estat. Portar al diatotes aquestes publicacions, per a una societat petita com la nostra,és certament un repte important que requereix d’un esforçconsiderable. En el moment de redactar aquest editorial bona partdels esforços del personal de l’ICO estaven ocupats en lespublicacions amb un objectiu clar: editar abans d’acabar l’anyl’anuari, un butlletí científic i l’Abellerol.

Els socis més exigents poden argumentar amb raó que lapuntualitat de les publicacions és un tema encara per resoldre. Detota manera, cal observar que mai anteriorment s’havien fet tantespublicacions i que l’Abellerol ha aconseguit mantenir la regularitatdesitjada i, per tant, serveix com a vehicle difusor de les activitatsmés recents de l’ICO. Que quines són les assignatures pendents?Tots ho sabem, trobar la fórmula màgica per consolidar la regularitatl’Anuari i el Butlletí, així com incrementar les col·laboracions demembres del propi ICO per no haver de dependre tant decontribucions externes. Tot i el desencís dels col·laboradors mésvehements, s’està treballant per a que es pugui agilitzar tot el procésde compilació de dades i existeix el convenciment que, poc a poc, espodran reduir els terminis d’aparició entre anuari i anuari. Pel que faal butlletí, sembla ben encaminat amb un equip editorial nou i ambmoltes ganes de tirar-lo endavant. El temps ens dirà si, entre tots,podem fer realitat els objectius que ens hem marcat.

l ’ A b e l l e ro lButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologianúm. 17

tardor 2002

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsRicard Gutiérrez

Carles Barriocanal

Col·laboradorsJosep CasalsXavier FerrerÒscar Gordo

Abilio Reig

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: ico@ornitologia.orgPàgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de

fomentar la seva conservació.

© 2002 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

Fotomecànica: Aura DigitImpressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en

el seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002 3

NOTÍCIES

Des del mes d’agost passat un nouequip editorial s’ha fet càrrec del’edició del butlletí amb l’objectiu demantenir el nivell assolit en elsd a rrers anys i a la vegada consolidar-lo com una de les publicacions dereferència de l’àrea mediterr à n i a .

En Joan Carles Senar, editor de lasegona etapa del Butlletí del GCAdes de 1990, s’ha vist obligat a

deixar aquesta feina a causa de les se-ves nombroses activitats pro f e s s i o n a l sal museu de Ciències Naturals de Bar-celona. A finals d’any està previst quees publiqui el vol. 18, encara resultat de

la feina d’en Joan Carles Senar i d’en Jor-di Domènech com a editor adjunt. Apartir d’aquest moment, la tasca edito-rial anirà a càrrec d’un equip format perJordi Domènech, Jordi Figuerola, Llu-ís Brotons i Santi Mañosa. De moment,en Jordi Domènech ha assumit la tascad’editor en cap, però aquesta feina es-tà pensada per a que segueixi un ciclerotatori entre els membres de l’equip.D ’ e n t re els reptes que assumeixen elsnous editors, hi ha el d’augmentar eln o m b re de manuscrits que es reben ireduir el seu temps de tramitació. És peraixò, que des d’aquestes línies es fauna crida als membres de l’associació i

als anelladors i ornitòlegs, en general,que comptin amb material susceptiblede ser publicat, per a que siguin cons-cients que la nostra revista científica re-presenta una bona oportunitat per di-fondre els resultats del seu treball. Perals autors novells és també una mane-ra accessible de familiaritzar-se ambels diferents passos que implica l’ela-boració i publicació d’articles científics.A p rofitem l’ocasió per agrair al Joan Car-les Senar la tasca desenvolupada durantaquests anys com a editor del Butlletí ila seva voluntat de seguir fent costat ala revista en haver acceptat formar partdel comitè editorial.

Nou equip editorial del Butlletí

Nova agenda de cursos del’ICO 2002-2003

L ICO organitza una àmplia oferta de cursos i jorn a-des de diversos àmbits de l’ornitologia de camp, dis-tribuïts arreu de la geografia catalana. S’han pro-

gramat cursos d’anellament (iniciació, cursos avançats,intensius), d’informàtica per a ornitòlegs, de com fer estu-dis científics amb dades d’anellament, mètodes per censarocells, jornades d’anellament i jornades dels projectes SOCCi SACRE. Podeu sol·licitar una agenda de cursos al tf. 93319 42 79 o consultar la web www. o rn i t o l o g i a . o rg

Seguiment d’Ocells Comunsa Catalunya (SOCC): un boncomençament del projecte

E l Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC)ha començat amb força i durant la passada tem-porada de nidificació es van realitzar 319 censos

que corresponen a 160 itineraris de cens. En total es vancomptabilitzar 80.379 individus de 182 espècies difere n t s ,xifres totes elles que ens fan ser molt optimistes sobre eldesenvolupament del projecte. Aquest desembre ha co-mençat la primera temporada de censos d’hivern, amb lanovetat d’un programa informàtic a disposició de tots elscol·laboradors. Pròximament es redactarà el primer in-forme del SOCC, que s’enviarà a tots els socis de l’ICO icol·laboradors del projecte i on es mostraran amb detallels primers resultats obtinguts.

Es prepara una fira dedicadaals ocells i la naturaGràcies a la iniciativa particular de diversos ornitòlegsi amb la col·laboració d’entitats, tan públiques comprivades, s’estan avançant els preparatius del que ha deser la primera gran fira ornitològica, inspirada en elsconeguts meetings britànics que tan èxit han aconseguita Gran Bretanya en els darrers anys.

D e l´1 al 4 de maig del 2003 se celebrarà a Figueres laque serà la primera fira sectorial dels ocells i la na-tura. A la fira es podran veure totes les novetats del

mercat en productes per als ocells i per als ornitòlegs i natu-ralistes i comptarà amb una sèrie d’activitats amb les qualspodrem gaudir tant els ornitòlegs com els amants de la na-tura. L´ICO juntament amb SEO-Birdlife/Catalunya, desen-voluparan un fòrum ornitològic amb l’assistència d’orn i t ò-legs de prestigi internacional. També hi haurà una maratóornitològica a celebrar durant els dies de la fira en el territo-ri català. D’altra banda, es faran concursos d’identificació, pa-trocinats pel Departament de Medi Ambient, amb la novetatque, a part del típic concurs de fotos, es farà una competicióde cants. Pròximament s’informarà d’altres activitats que en-cara estan per concre t a r. Per a més informació podeu con-tactar amb l’Albert Trepat al tf. 93 206 99 70.

’

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 20024

PROGRAMA SYLVIA

Els efectes d’un hivern extremadament fre d

E n aquest article us exposembreument alguns dels princi-pals resultats del pro g r a m aS Y LVIA obtinguts durant el

darrer hivern i la temporada de cria de2002 (per a més informació podeu con-sultar el nou re p o rt del projecte). Ac-tualment, el programa SYLVIA comptaamb prop de 40 estacions d’anella-ment re p a rtides per bona part del te-rritori de Catalunya (Taula 1). L’hivernde 2001/2 van estar actives un total de32 d’aquestes estacions, 22 de lesquals ja havien estat en funcionamenten anys anteriors i 10 eren de novacreació. Per la seva banda, durant l’es-tiu de 2002 han estat en funcionament38 estacions, totes excepte 7 actives enanys anteriors.

Hivern 2001/2En conjunt, durant l’hivern de 2001/2el nombre total d’ocells capturats vaser pràcticament el mateix que durantl ’ h i v e rn anterior (Taula 2). No obstantaixò, s’han observat davallades impor-tants d’algunes espècies: en el cas delMosquiter comú, el Ta l l a rol capnegre iel Ta l l a rol de casquet el canvi és quasisignificatiu. En el cas dels tallarols cap-n e g re i de casquet, el canvi interanualés significatiu i de -37 i -57% re s p e c t i-vament quan s’omet de l’anàlisi l’estacióde Vinaròs (vegeu més avall per més de-talls). D’altra banda, pel que fa a l’es-t ructura d’edats, s’ha observat un claraugment del nombre d’adults combi-nat amb un descens de magnitud simi-

lar del nombre de joves i, conseqüent-ment, d’un marcat canvi en l’estru c t u r ad’edats de la població hivernal (Taula 3,Figura 1). Exceptuant l’estació de Vi-naròs, aquest patró ha estat força ho-mogeni arreu de Catalunya (Figura 1).Totes les espècies, a excepció del Ta l l a-rol capnegre, han mostrat canvis inter-anuals positius en el nombre d’adults(en tres casos significativament), men-t re que en 11 dels 13 casos estudiats eln o m b re de joves ha disminuït (en doscasos significativament; Taula 3). Ex-cloent l’estació de Vinaròs de l’anàlisi, eln o m b re de casos significatius puja finsa 5, amb una davallada del 52% delsmascles de Ta l l a rol capnegre i d’una mi-ca més del 60% del Ta l l a rol de casquet(ambdós sexes).

Exceptuant el Cargolet, que mostraun augment significatiu, la pro p o rc i óde joves ha disminuït en la resta de ca-

sos (dos cops significativament). En elcas de les merles femelles la proporcióde joves durant l’hivern de 2001/2 haestat prop de la meitat de la de l’anyanterior.

La davallada en el nombre total dec a p t u res observada en algunes espèciesi, sobretot, el fort canvi en l’estructurad’edats semblen ser en bona part con-seqüència de la duresa de l’hivern de2001/2. Cal recordar, que en estacionstan properes a la costa com la de Coll-s e rola, la neu es va mantenir durant mésde 15 dies desprès de les nevades demitjans de desembre! En aquestescondicions, era d’esperar que espèciesde caire mediterrani com el Ta l l a ro lc a pnegre fossin de les primeres en pa-tir els efectes del fred. D’altra banda,i nsectívors com el Mosquiter comú,s ’haurien vist forçats a desplaçar-se mésal sud de les seves àrees habituals d’hi-

El resultats del SYLVIA d’enguany vénen marcats pels efectes del darrer hivern, un dels mésfreds dels últims cent anys. Durant aquest hivern ja es van detectar canvis importants enl’estructura d’edats de la població i una davallada significativa de les captures d’algunesespècies. L’estiu de 2002, d’altra banda, s’ha caracteritzat per una davallada generalitzada de lapoblació reproductora i una disminució accentuada de la proporció d’ocells de 2n any.

Taula 1. Evolució del nombre de ca ptu res i estacions SY LVIA ent re els estius de 1991 i 20 02 .

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002Captures Estiu 90 112 111 385 480 385 574 678 3.105 7.343 8.653 8.695

Hivern 160 225 1.574 2.656 3.609Estacions Estiu 1 1 1 2 2 2 3 5 13 27 34 38

Hivern 1 2 9 24 32

El Mosq u i ter comú va patir una davallada importa nt l’hivern pa ssa t.

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002 5

v e rnada. La important davallada en elnombre de joves sembla respondre a laseva major predisposició a desplaçar-se i a patir una major mortalitat en

condicions extremes de manca d’alimentcom les que, en aquest cas, s’haurien do-nat per l’efecte del fred i la neu. L’aug-ment del nombre de captures d’adultspodria explicar-se per l’arribada d’ocellsp rocedents d’altres àrees, com per exem-ple l’interior de Catalunya, on en con-dicions normals els adults tindrien unc o m p o rtament essencialment sedentari,però que a causa de la extrema duresa del ’ h i v e rn de 2001/2 s’haurien vist obligatsa migrar a zones més càlides (la majoriade les estacions SYLVIA es troben re l a t i-vament pròximes a la costa).

Espècie n1 01/022 % canvi3

Troglodytes troglodytes 1 5 32 28,0Prunella modularis 1 8 53 -5,4Erithacus rubecula 2 1 386 3,2Turdus merula 2 1 1 69 9,7Turdus philomelos 20 69 23, 2Cettia cetti 7 26 -1 8 , 8Sylvia melanocephala 1 8 1 0 0 -28 , 6 (*)Sylvia atricapilla 1 9 1 72 -29, 2 (*)Phylloscopus collybita 1 6 41 -47,4Regulus ignicapillus 1 8 82 -1 4, 6Aegithalos caudatus 1 8 1 57 1 0, 6Parus caeruleus 1 6 1 1 0 -9,8Parus major 1 8 70 - 4, 1Fringilla coelebs 1 7 1 5 0 47,1Totes les espècies juntes 21 1.617 -4,5

Adults Joves Proporció de joves 01/02

Espècie n1 01/022 % canvi3 n1 01/022 Canvi3 n1 Datats4 Prop. Canvi5

Troglodytes troglodytes 9 9 1 2 , 5 1 4 22 83,3 8 1 8 0,778 0,278 *Erithacus rubecula 19 158 69,9 2 1 223 -1 8 ,9 19 373 0,579 -0,1 6 8Turdus merula (F) 19 50 51 , 5 * 20 39 2,6 18 89 0,438 -0,0 91Turdus merula (C) 18 48 71 ,4 * 1 7 27 -4 3, 8 17 68 0,338 -0,302 *Sylvia melanocephala (F) 14 22 -1 2 ,0 1 7 30 -3 4, 8 (*) 13 52 0, 577 -0,0 5 4Sylvia melanocephala (C) 10 1 2 0,0 1 5 30 -42 ,3 11 38 0, 6 8 4 -0,1 4 0Sylvia atricapilla (F) 14 29 81 ,3 1 7 47 -4 4,7 (*) 12 73 0, 630 -0, 20 5Sylvia atricapilla (C) 13 27 22 ,7 1 7 62 -39,2 (*) 12 88 0,70 5 -0,1 1 4Parus caeruleus 16 48 26,3 1 6 6 1 -26,5 16 109 0, 5 6 0 -0,1 26Parus major (F) 14 1 8 100,0 1 5 1 4 -4 6 , 2 * 12 29 0,483 -0,207Parus major (C) 12 1 7 1 83,3 * 1 5 1 9 -3 4, 5 * 14 34 0,559 -0,265 *Fringilla coelebs (F) 7 30 76,5 1 0 25 -3,8 7 50 0,4 4 0 -0,1 75Fringilla coelebs (C) 9 47 2 1 3,3 1 2 34 - 8 ,1 8 78 0,423 -0, 258Totes les espècies juntes 21 517 60,1 * 21 634 -26,4 * 21 1151 0,551 -0,176 *

Taula 3. Ca nvis ent re els hiverns de 20 0 0/1 i 20 0 1 /2 en el nombre d’a d u l ts i joves i en la pro p o rció de joves de les es p è c i es objected ’estudi. 1 nombre d’estacions incloses a l’anàlisi. 2 Nombre total d’ocells capturats l’hivern de 2001/2. 3 canvi percentual del valor obtingutal 2001/2 respecte al 2000/1. 4 Nombre d’ocells datats l’hivern de 2001/2. 5 diferència de la proporció obtinguda al 2001/2 respecte a la de2000/1. * indica un canvi significatiu a P<0,05 (entre parèntesi es mostren els resultats que també són significatius quan s’omet l’estacióde Vinaròs de l’anàlisi; vegeu text principal).

Taula 2. Ca nvis ent re els hiverns de 20 0 0/ 1i 20 0 1 /2 en el nombre d’o cells ca ptu ra ts del es es p è c i es objecte d’estu d i . 1 n o m b r ed’estacions incloses a l’anàlisi. 2Nombre totald’ocells capturats l’hivern de 2001/2. 3c a n v ipercentual del valor obtingut al 2001/2respecte al 2000/1. * indica un canvisignificatiu a P<0,05 (entre parèntesi esmostren els resultats que també sónsignificatius quan s’omet l’estació de Vinaròsde l’anàlisi; vegeu text principal).

Taula 4. Ca nv i se nt re els estius de2001 i 20 02 en eln o m b re d’a d u l ts ij u venils i en lap ro p o rció dej u venils de leses p è c i es objected ’estudi. 1 n o m b red ’estacions inclosesa l’anàlisi. 2 N o m b r etotal d’ocellscapturats l’estiu de2002. 3 c a n v ipercentual del valorobtingut el 2002respecte al 2001. 4 Nombre d’ocellsdatats l’estiu de2002. 5 diferència dela proporcióobtinguda al 2002respecte la de 2001.* indica un canvisignificatiu a P<0,05.

Adults Juvenils Proporció de juvenils 2002

Espècie n1 20022 % canvi3 n1 20022 % canvi3 n1 Datats4 Prop. Canvi5

Troglodytes troglodytes 1 7 29 -25,6 2 1 45 -1 6 ,7 1 6 67 0,597 0,0 1 9Erithacus rubecula 20 1 1 4 -20,3 22 1 93 -20,2 20 304 0,625 -0,004Luscinia megarhynchos 26 263 -1 9,3 * 23 1 42 8,4 23 405 0,351 0,065Turdus merula 28 234 -1 8 , 8 * 29 422 1 31 ,9 * 29 656 0,643 0, 25 6 *Turdus philomelos 1 2 20 -1 3,0 1 4 23 76,9 10 37 0,595 0,31 3Cettia cetti 1 2 69 -2 1 , 6 1 2 92 -48 ,0 * 10 1 59 0, 5 6 6 -0,1 0 6Acrocephalus scirpaceus 7 1 61 -1 9,1 6 81 -38 , 2 6 2 4 1 0,336 -0,0 61Acrocephalus arundinaceus 4 25 -28,6 * 4 1 3 -1 3,3 4 38 0,342 0,042Hippolais polyglotta 22 1 1 2 -36,4 * 1 5 40 53,8 1 8 1 5 0 0, 267 0,1 35Sylvia cantillans 1 6 53 -29,3 1 8 86 1 1 ,7 1 3 1 28 0,625 0,1 25Sylvia melanocephala 1 7 99 -53,3 * 20 266 -2 1 ,3 1 7 36 4 0,728 0 , 1 1 7Sylvia atricapilla 22 225 -22,4 * 23 260 -24,9 24 485 0,536 -0,0 0 9Regulus ignicapillus 1 4 1 2 -53,8 * 1 3 1 9 -3 4, 5 10 23 0,652 0,1 0 9Aegithalos caudatus 2 1 52 -22,4 23 90 -5,3 1 8 1 39 0,626 0,0 5 0Parus caeruleus 2 1 73 1 7,7 2 1 54 -38 , 6 1 8 1 22 0,41 8 -0 ,1 74Parus major 27 84 -1 8 ,4 28 181 7,7 27 265 0, 6 83 0,058Certhia brachydactyla 1 9 35 -1 0,3 20 34 -38 , 2 * 1 8 67 0,493 -0,074Passer domesticus 1 9 160 -23,4 1 3 1 0 9 105,7 1 6 26 8 0,4 07 0, 20 1Fringilla coelebs 8 1 6 0,0 7 2 -75,0 6 1 7 0,0 59 -0, 257Serinus serinus 24 7 1 1 8 ,3 1 5 26 36 , 8 1 5 93 0,269 0,022Carduelis chloris 1 6 90 5,9 1 1 1 4 -33,3 1 1 83 0,0 96 -0,082Carduelis carduelis 1 5 57 -28,8 9 1 5 -37, 5 9 69 0, 2 1 7 -0,0 0 8Totes les espècies juntes 30 2054 -22,2 * 30 2.207 -3,7 30 4.261 0,518 0,053

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 20026

Estiu 2002En general, el nombre d’adults va dis-minuir considerablement entre 2001 i2002: 18 espècies mostren canvis inter-anuals negatius (en 7 casos de form asignificativa) mentre que només 4 mos-tren canvis positius, i cap d’ells és sig-nificatiu (Taula 4). Per la magnitud dela davallada, destaquen especialment elscasos del Tallarol capnegre i del Bruel,amb menys de la meitat dels efectiusque tenien el 2001. Considerant totesles espècies conjuntament el nombred’adults és més d’un 20% inferior al del’any anterior. En relació a l’estructurad’edats de la població adulta, els resul-tats d’enguany indiquen que la pro p o rc i ód’ocells de 2n any ha estat notable-ment menor que la de 2001(Taula 5):totes, excepte una de les espècies,mostren canvis negatius (en dos casos

significativament). El resultat també éssignificatiu quan es consideren totes lesespècies conjuntament.

Pel que fa a la productivitat, global-ment, la diferència respecte al volum dejuvenils de 2001 és insignificant (Tau-la 4). Espècie per espècie, però, hi haalguns casos força espectaculars. La Mer-la, per exemple, després de patir unadavallada de productivitat de més del50% el 2001, enguany ha duplicatamb escreix el nombre de juvenils del’any anterior. Aquest increment ex-cepcional en la productivitat, lligat a undescens poblacional moderat ha fet aug-mentar significativament l’èxit re p ro-ductor de l’espècie. Un cas similar, pe-rò menys espectacular, l’exemplifica laBosqueta vulgar. El 2001 va ser, juntamb la Merla, l’única espècie que va pa-tir un descens de productivitat signifi-catiu (de més d’un 60%) i enguany, tam-bé com la Merla, ha mostrat un significatiudescens poblacional i un augmentconsiderable, tot i no ser significatiu, dela productivitat.

L’excepcional duresa de l’hivern de2001/2 sembla la responsable més pro-bable de la disminució en la pro p o r-ció d’ocells de 2n any i la davallada ge-neralitzada de la població adulta entreles espècies que passen tot l’any a Ca-talunya. En aquesta línia, les anàlisisp reliminars suggereixen que la dava-llada en el nombre d’adults observ a ta cada estació ha estat major en aquellsi n d rets on l’hivern de 2001/2 ha estatespecialment més dur del que és nor-mal. El fet que algunes de les espè-cies que han sofert una davalladamés important tinguin un marcat cai-re mediterrani (e.g. el Ta l l a rol capne-g re), també assenyalen a la duresa del ’ h i v e rn com a causa principal d’aquestscanvis. En qualsevol cas, en casos comel de la Merla, la baixa pro d u c t i v i t a tde 2001 (vegeu Abellerol 13) tambépot haver tingut un efecte directe enla davallada del nombre d’adults (i.e.d’ocells de segon any en aquest cas).

GABRIEL GARGALLOPrograma SYLVIATelf. 93 458 78 93

anella@ornitologia.org

Taula 5. Ca nvis ent reels estius de 2001 i

20 02 en la pro p o rc i ód ’o cells de 2n any en el

total de ca ptu resd ’a d u l ts de les es p è c i es

o b j e c te d’estu d i .1nombre d’estacions

incloses a l’anàlisi.2Nombre d’ocells datats

l’estiu de 2002.3diferència de la

proporció obtinguda el2002 respecte la de

2001. * indica un canvisignificatiu a P<0,05.

Espècie n1 Datats2 Prop. Canvi3

Troglodytes troglodytes 8 1 7 0,353 -0,374 *Erithacus rubecula 1 7 1 0 1 0, 594 -0,023Luscinia megarhynchos 23 234 0, 5 0 0 -0,1 72 *Turdus merula (F) 23 1 25 0,376 -0,1 6 4Turdus merula (C) 1 9 79 0,4 0 5 -0,1 77Sylvia melanocephala (F) 1 2 48 0,4 38 -0,1 2 1Sylvia melanocephala (C) 1 2 35 0, 6 0 0 -0,0 91Sylvia atricapilla (F) 1 6 1 0 0 0, 670 -0,0 49Sylvia atricapilla (C) 1 7 89 0,70 8 0,0 07Parus caeruleus 1 5 68 0, 559 -0,1 4 3Parus major (F) 1 4 39 0, 51 3 -0,1 1 2Parus major (C) 1 3 30 0, 633 -0,1 25Serinus serinus 1 2 58 0,362 -0,234Carduelis chloris 9 69 0, 5 07 0,1 39Carduelis carduelis 7 30 0,367 -0,30 0Totes les espècies juntes 29 1179 0,519 -0,110 *

F i g u ra 1. Variació geogràfi ca dels ca nv i si nte ranuals en el nombre de ca ptu resh i vernals d’a d u l ts i joves i en la pro p o rc i óde joves pel co n j u nt de les 8 es p è c i eso b j e c te d’estudi. Els resultats s’hanagrupat per quadrícules UTM 10X10. Lagrandària de la circumferència ésproporcional al nombre total de captures.En color fosc es mostra la proporció decaptures que correspon a l’hivern de2000/1 i en color clar la que correspon al2001/2. Pel que fa a la proporció de joves,en color fosc es mostra la importànciarelativa de la proporció que correspon al’hivern de 2000/1 (i.e. la proporció de jovesobtinguda al 2000/1 dividida per la suma dela proporció de joves dels dos anys) i encolor clar la que correspon al 2001/2.

PROGRAMA SYLVIA Els efectes d’un hivern extremadament fre d

Ad u l ts

J oves

P ro p o rció de joves

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002 7

Un any més, durant la primavera de 2002, les estacions d’anellament del delta de l’Ebre(Canal Vell) i aiguamolls de l’Empordà van participar en el programa de seguiment de lamigració prenupcial “Piccole Isole”.

PROJECTE PICCOLE ISOLE

Resultats del 10è any d’activitat de lesestacions catalanes incloses en elprojecte Piccole Isole

A questa primavera s’han com-p l e rt els 10 primers anys defuncionament del pro j e c t ePiccole I s o l e a Catalunya. Com

ja va passar al 2001, enguany l’estaciód’anellament dels Aiguamolls, ara si-tuada prop de l’estany dels Roncaires, vacobrir la major part del període migra-tori prenupcial (principi de març a finalsde maig) mentre que l’estació de CanalVell va operar, com cada any, durant elmes estàndard (Taula 1).

El nombre d’anellaments als Aigua-molls aquesta primavera ha estat lleu-gerament superior a l’obtingut durantel 2001 (Taula 1). La diferència es deu,principalment, a l’augment en el nom-bre de captures d’Oreneta Hirundo rus-t i c a (de 82 a 527) i Pit-roig E r i t h a c u sru b e c u l a (de 33 a 234). Com al 2001,el patró de captures mostra claramentque el flux migratori és molt més noto-ri durant els mesos d’abril i maig; en-g u a n y, a més, s’han observat dos pics dec a p t u res força marcats: un durant la pri-mera meitat d’abril i l’altre a mitjans demaig (Figura 1).

Al Canal Vell, el volum de captures ha

estat, de llarg, el més gran des de 1996i més d’un 50% superior al de qualse-vol altre any (Taula 1). Per a moltes es-pècies, el nombre d’anellaments d’en-guany ha estat el major registrat des de1993. Entre aquestes espècies destaquenel Mastegatatxes Ficedula hypoleuca ( a m b150 anellaments), la Cotxa cua-roja P h o-enicurus phoenicurus (amb 48), el Mos-quiter de passa Phylloscopus tro c h i l u s(amb 257), el Tallarol de casquet Sylviaatricapilla (amb 61) i la Tallareta vulgarSylvia communis (amb 64). El patró dec a p t u res d’enguany ve marcat pel pic in-usualment important de captures queva tenir lloc durant la segona pèntadade maig (Figura 2).

Com cada any, s’han capturat algunesespècies molt poc comunes: al Delta, lesmés destacades han estat les capture sd’un Papamsoques de collar Ficedula al-bicollis i una Ta l l a reta tre n c a m a t e s S y l v i aconspicillata, m e n t re que als Aiguamolls,l’espècie més curiosa que s’ha anellat haestat la Piula gola-roja Anthus cerv i n u s(un mascle i una femella capturats el ma-teix dia).

El volum de dades que s’ha anat re-

copilant a les estacions d’anellament delsAiguamolls i Canal Vell ja permet tenirforça informació de les espècies mésc omunes i durant els darrers anys jas ’han publicat diversos articles cientí-fics amb dades obtingudes en aquestesestacions*. D’acord amb els objectiusdel projecte, aquests treballs permetenmillorar el nostre coneixement sobre as-pectes com ara el comportament d’atu-rada i alimentació (stop-over) a les zo-nes de descans (vegeu per ex. Barr i o c a n a l , C .et al. 2002. Int. J. Biometeoro l . 4 6 : 1 9 2 -196 o Robson,D. et al. 2001. Ring. &M i g r. 20:233-238), l’estratègia migra-tòria (Grattarola, A. et al. 1999. J.Orni-t h o l. 140:419-430) o la delimitació deles vies migratòries (Pilastro, A. et al.1998. Ibis 140:591-598).

AgraïmentsEl projecte Piccole Isole es desenvolupagràcies al suport del Parc Natural delsAiguamolls de l’Empordà i del ParcNatural del delta de l’Ebre (Depart a m e n tde Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya)*Podeu trobar tots aquest treballs a l’Oficina de l’ICO.

Aiguamolls Canal VellDies Dies

activitat Anell. Contr. activitat Anell. Contr.1993 30 829 1 35 0 0 01994 30 1 .93 4 1 4 4 0 0 01995 30 1 .36 6 590 0 0 01996 30 3. 581 429 30 597 561997 30 1 . 876 38 1 30 71 7 681998 60 3.825 635 30 6 41 531999 60 3.527 802 30 779 722000 60 2 .91 5 797 30 889 97200 1 90 2 .1 63 6 0 1 30 750 1 1 52002 90 2 . 52 1 502 30 1 .1 52 1 94Total 510 24.537 5.016 210 5.525 655

Taula 1. N o m b re total de dies de trampeig id ’a n e l l a m e nts per estació i any (1993 -20 02).

F i g u ra 1. Evolució del nombred ’a n e l l a m e nts per pèntada als aiguamolls.La pèntada 1 comença el 2 de març i la 18fi n a l i tza el 30 de maig.

420

370

320

270

220

170

120

7010 11 12 13 14 15

P È N TA DA

45040035030025020015010050

01 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 1516 17 18

P È N TA DA

F i g u ra 2. Evolució del nombred ’a n e l l a m e nts per pèntada al Ca n a lVell, delta de l’Ebre. La pèntada 10comença el 16 d’abril i la 15 fi n a l i tzael 15 de maig.

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 20028

HISTÒRIA

Josep Fuset i Tubià (1871-1952), autordel primer catàleg d’ocells a CatalunyaEl 18 de març de 1952, és a dir, enguany ha fet cinquanta anys, va morir a Barcelona ambgairebé 81 anys el biòleg i polític Dr. Josep Fuset i Tubià. Fou catedràtic de Zoologia Generalde la Universitat de Barcelona des del 21 de maig de 1913 i deu anys més tard també deBiología General y Zoografía de Vertebrados (1923) fins a la seva jubilació forçada per laRepública el 23 de juny del 1937 i pel govern franquista l’1 de febrer de 1941.

L es dades sobre la vida il’obra de Fuset són en-cara escasses. Nascut aSueca (la Ribera Baixa)

el 16 de març de 1871, residia alc a rrer Vi rgen 11 (avui, Mare deDéu, 11), on els seus pares, Bru-no Fuset i Aliño i Manuela Tubià(de València), tenien una botigade queviures. Tingué tres germ a n s( P e re, Carme i Bruno) i es casà ambuna cosina, Angelina Fuset Espa-ñol, igual que la seva germana hofeu amb un cosí; cap dels dosmatrimonis va tenir descendèn-cia. Era calb, grassonet, li agrada-va mirar les dones i la bona cuina(tenia fama de fer molt bones pae-lles). També fou molt idealista (elmás modesto y el de menos apetencias in-confesables [s i c]de sus corre l i g i o n a r i o s s e-gons va escriure a Alejandro Lerroux encarta del 2 de juliol de 1931) i econò-micament modest (c a rece de bienes defortuna segons l’informe de la DirecciónG e n e r a l d e S e g u r i d a d del 19 d’octubrede 1944. Amb problemes auditius crò-nics, afable, molt destre amb les mans,meticulós, de gran personalitat, p ro-vocador de polèmiques com la sevaextravagant explicació per part e n o g è-nesi del dogma de la Immaculada el1915. Josep Pla, per contra, considera-va que “el professor Fuset, de Zoolo-gia, […] explicava un transformisme iun evolucionisme molt moderats, in-trascendents, però molt contraris, si mésno, als ambients religiosos del país, toti que no deixa de consignar que “Lesidees del senyor Fuset es troben en l’o-rigen de moltes escenes de violència queocorregueren en aquells anys en els ca-rrers acostats a la Universitat”.

Amb filiacions polítiques radicalmentrepublicanes, fou candidat del partit Ra-dical a les eleccions de regidors de Bar-celona i el 1904 fou regidor de la ciu-tat de Mallorca. La seva dèria política vaarribar fins a dedicar el seu “Dicciona-rio tecnológico de Biología” (Barc e l o n a ,1931) en “Homenaje a la gloriosa re s-tauración de la República Española”.

Amb aquests antecedents sorprèn unamica que les autoritats franquistes depostguerra de la Dirección General deEnseñanza Superior y Media del Mi-nisterio de Educación Nacional dene-guessin una petició d’endarre r i m e n t samb el suau argument que “(...) el yamencionado señor Fuset al parecer ha per-manecido en zona nacional durante el Glo-rioso Movimiento y es extraño por tantoque en el tiempo de aquel periodo no ha-ya instado ni hecho protestas de adhesióna la España Nacional, al menos no lo ha-

ce constar, por lo que esta Direccióngral. no puede proponer la re s o l u c i ó nal caso que plantea dicho señor ( ...)” .De tota manera cal dir que l’expe-dient de depuració administrativao b e rt a tot el personal de la Uni-versitat descobrí la veritable per-sonalitat política de Fuset i el Mi-nisteri dictaminà la seva separaciódefinitiva del servei actiu.

Coneixia de primera mà la na-tura, i l’entorn de l’Albufera fou laseva primera aula d’Història Na-tural. Finalitzà el batxiller als 16anys a l’Institut de Segon Ensen-yament de Sueca i la llicenciaturaen Ciències Naturals als 20, i vaacomplir part dels seus estudis uni-versitaris a Madrid on es doctorà

el 1897 amb la tesi : Contribución al es-tudio del aparato digestivo de los ortópte-ros. En un ofici del 23 d’agost del ma-teix any, el degà de la Facultat de Ciènciesja diu d’ell: “habiendo demostrado ( . . . )condiciones nada comunes de actividad einteligencia y especiales aptitudes para elcultivo de la ciencias naturales”.

Fuset està considerat un dels cientí-fics més brillants de la Universitat deB a rcelona. Ja als 19 anys s’afilià a laSociedad Española de Historia Natural,i s’interessà per diversos temes: cucs,dibuix científic, aspectes de microsco-pia, zoologia general i ocells; però alllarg de la seva vida desenvolupà espe-cialment en ferm la divulgació científi-ca. Va escriure nou manuals de text debiologia i zoologia, alguns de molt ex-tensos. Destaquen un notabilíssimDiccionario tecnológico de Biología (1931),que desenvolupà en solitari, i el M a n u a lde Zoología (1921) en dos toms, de768 planes i sis edicions, la darrera de

J osep Fu set i Tubià a la Unive rs i tat deBa rcelona cap a l’a ny 1929. (A rxiu X. Fe r re r)

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002 9

les quals, 1964, el sobrevisqué. Adap-tà per a Espanya dos Atlas, un de ma-mífers i un altre de peixos, i publicànombrosos articles per a revistes espe-cialitzades. També escriví un altre text,publicat el 30 d’abril de 1913 com aseparata, l’únic d’orn i t o l o g i a, i n t i t u l a tAves de Cataluña, que pel seu volum (155planes) pot considerar-se un altre llibre ,escrit mentre es trobava en comissióde serveis el curs de 1911-1912 com aprofessor de zoologia de vertebrats.

Fou professor auxiliar interí a la Uni-versitat de Barcelona del catedràtic dar-winista Odón de Buen (1863-1945)del 1897 al 1900. Conegué diversosi n d rets d’Espanya: València, Madrid,Santander (Estación de Bio-logía Marítima, el 1892 i 1893),M a l l o rca (on fou catedràticd’Història Natural de l’Insti-tut des de l’1 d’agost de 1900fins a inicis de 1913, i hi es-tiuejà tots els anys posteriors)i Barcelona. També visità di-versos països i ciutats euro-pees, almenys Itàlia, Mòna-co, on visità el seu famósinstitut oceanogràfic, i en di-verses ocasions París cap a fi-nals de segle, a la Sorbonne, on esti-gué pensionat cap a 1909. Ta m b éf reqüentà el laboratori Aragó de Ban-yuls de la Marenda. El pas itinerant pelsdiversos centres, li van donar una vi-sió àmplia de la ciència en general ide la zoologia en part i c u l a r.

El 5 d’octubre de 1916 fou nomenatrepresentant de la Facultat de CiènciesNaturals de la Universitat de Barcelonaa exercir durant el bienni 1916-17com a vocal tècnic en la Junta Munici-pal de Ciències Naturals. Les proves do-cumentals del seu pas pel Museu deCiències Naturals de Barcelona (actualMuseu de Zoologia de Barcelona) sónminses, fet que deixa moltes llacunessobre si va realitzar tasques relaciona-des amb l’ornitologia. Únicament sur-ten tres citacions sobre el nostre perso-natge als Anuaris de la Junta de CiènciesNaturals de Barcelona, dues relaciona-des amb el seu nomenament i la terce-ra on informa de l’única feina de quèes té constància com a membre de la co-missió encarregada de proposar un pla

de re f o rmes del parc Zoològic, que pre-sentà el 27 d’octubre de 1917.

Els aspectes ornitològics de la sevabiografia són menys coneguts i se cen-t ren en dos aspectes: la seva activitatcom a responsable del Gabinet d’His-tòria Natural de la Universitat de Bar-celona, entre 1897 i 1900, i després en-t re 1911 i 1937, i sobretot, l’autoria delcatàleg Aves de Cataluña (Fuset, 1913).Com a responsable del Gabinet ordenài documentà materials orn i t o l ò g i c sque serv i ren per a les pràctiques de moltsestudiants de biologia, fins ja entrada ladècada del setanta en el s. XX.

Fuset no fou ornitòleg, però era unzoòleg molt competent i rigorós que co-

neixia l’ofici, i que bastí el seucatàleg solament amb exem-plars existents, que va mesu-rar personalment. Ho va fer fo-namentalment a partir de lacol·lecció de la Universitat deBarcelona (Gabinet d’HistòriaNatural, en l’actualitat a la Fa-cultat de Biologia de la U.B.) ila col·lecció personal d’EmiliTarré i Tarré (1858-1918) enl’actualitat al Museu de Zoo-logia de Barcelona. També uti-

litzà un exemplar de voltor i un de tre n-calòs de l’ornitòleg preparador LluísSoler i Pujol (1871-1923), així com dot-ze espècies (B o n a s ab o n a s i a, Aquila adal-b e rt i, Falco naumanni, etc.) on indicanombre d’exemplars i biometria, peròno especifica la col·lecció d’origen.

L’objectiu de la seva obra era fer unarecopilació i una eina didàctica (clau di-cotòmica) destinada als estudiants, i es-timular d’altri a completar el catàleg.Durant molts anys el text s’utilitzà a laUniversitat de Barcelona com a substi-tut de les absents guies de camp.

Els noms catalans comuns que tro-bem a l’obra de Fuset són una còpiapràcticament exacta dels de Va y re d a ,1883. Manté fins i tot la mateixa se-qüenciació de noms. Allà on Va y re d ano recull un nom català, Fuset tampocno ho fa, a excepció del C a p r i m u l g u s ru-f i c o l l i s (siboch de collar vermell) i L a-rus minutus (gaviota o colom de mar decap negre). No cal menysprear les sevesa p o rtacions pròpies (49 nous noms pera 44 espècies), i que sempre situa da-

rrere dels noms extrets de Vayreda. Po-dem destacar: agaús (Asio otus), rascletneulat (A rdeola ralloides), afaram (F a l-c o p e re g r i n u s) i xerroviu (Serinus seri-nus). Altres noms s’assemblen sospito-sament als castellans pro p o rc i o n a t sper Vayreda; codorniu (Coturnix cotur-n i x), papa-mosques negre (Ficedula hypo-l e u c a) o perdiu grisa (P e rdix perd i x) .Altrament, els canvis introduïts en al-guns noms en forma d’accents, guio-nets, separacions de paraules compos-tes ... són molt abundants (cua-llarg perc u a l l a rg (Anas acuta), cama-rotja per ca-ma-roja (Anthus campestris), merle rosehupat per merla rosa hupat (S t u rn u sroseus), geutx blau per gaitx blay (sic)(C y a n o p i c ac y a n e u s), ...), encara que fo-nèticament soni igual. En aquest sentit,però, cal destacar alguns errors que pro-voquen canvis ben notables, com és elcas de pòlit per petit en el Plegadis fal-c i n e l l u s, esdevenint el que Fuset ano-mena petit castany o petit verd en comp-tes de pòlit castany o polit (sic) verd deVa y reda. També cal destacar la mancade 14 noms vayredians.

El catàleg de Fuset, a més de claus di-cotòmiques, descriu breument les es-pècies, hi afegeix alguns dibuixos per-sonals i indica la biometria mitjana il’origen dels exemplars utilitzats. Les re-ferències geogràfiques de la major partde les espècies es limiten a la provínciai en rares ocasions afegeix algun detalldel col·lector, raresa o localitat concreta.A més de les col·leccions esmentadesaplegà informacions dels taxiderm i s-tes Lluís Soler, i Xavier Pau d’Are n y -Plandolit i de Plandolit (1876-1936),el qual no surt citat en cap espècie enc o n c ret sinó a nivell general a l’inici. Eratambé deixeble de l’Odon de Buen.

L’autoritat d’Emili Ta rré en matèria or-nitològica fou per a ell incontestable irecollí un article seu sobre P o d i c e p smajor publicat al Butlletí de la Institu-ció Catalana d’Història Natural. Aques-ta fou l’única referència que cità d’aquestButlletí, malgrat haver-se publicat di-verses notes faunístiques d’ocells, quenegligí clarament. És curiosa la citaciód’un manuscrit inèdit de MarianoMasferrer i Rierola (1856-1923) i d’Ig-nasi Roca i Carchán (1851-1899), queno creiem que consultés, perquè la re-

999

E xemplar de lab i b l i ote ca de A. Re i g

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 200210

ferència és fil per randa idèntica a la ques u rt a Va y reda (1883) i a més a més dinsel text no surt cap referència concretad’aquests dos autors.

Fuset cita 277 espècies, de les qualssón vàlides provisionalment com amàxim 272. La qualitat més bona deltreball de Fuset i que ha permès que laseva obra es mantingui vàlida encara,ha estat el seu rigor i el fet de basar-laen exemplars dissecats, que ell va me-surar i que en bona part encara existei-xen. Els materials del Museu de Zoolo-gia i de la UB, permeten validar lescitacions i la vàlua ornitològica del seua u t o r. Tot i que està en curs la re v i s i ócompleta del seu catàleg, els re s u l t a t sp rovisionals donen una alta fiabilitat enla determinació de les espècies.

El seu treball permet també docu-mentar en part i aixecar un inventarimolt complet de dues col·leccions his-tòriques per a la ornitologia catalana, lade Ta rré i la del Gabinet de la UB (lacol·lecció més antiga de Catalunya). Ési n t e ressant la citació documentada enexemplars encara existents de Dendro-copos medius i Phalacrocorax pygmaeus,espècies d’interès peninsular. El picotgarser mitjà és la citació documentadamés antiga de la península (Sala & Fe-rrer en prep.) amb exemplar dissecat.La del corb marí pigmeu és l’única ci-tació acceptada pel comitè de rare s e sespanyol a tot l’Estat (Ferrer, 2002).

També resulten d’interès la citaciód’espècies rares o escasses a Catalun-ya, tals com S t u rnus ro s e u s, N u c i f r a g a,C y a n o p i c a (dóna la localitat de Vic), C o r-vus corone cornix (també a Vic), Brantabernicla, Mergus albellus, etc. Les dadesdel catàleg i la col·lecció de MarianoMasferrer, que és de la mateixa època,fan pensar que Porzana parva i Corvusfrugilegus entre finals del s. XIX i inicisdel s. XX eren més comunes que ara.També interessa la comparació de lesa rdeides i queda palès que en aquell mo-ment la de mida mitjana més comunaera el martinet ros (Ardeola ralloides) ique el martinet blanc i l’esplugabous(en especial aquest últim com a repro-ductor) eren escassíssims.

El rigor de Fuset i els pocs errors delcatàleg (disposà de l’ajut de les excel·lentslàmines de la tercera edició del Nau-mann, que no havien tingut altres au-tors anteriors com Va y reda) fan moltp robable l’autenticitat de la citació d’es-pècies de les quals ja no resten testi-monis dissecats. Aquest és el cas, entred ’ a l t res, de Bonasa bonasia, C u r s o r i u scursor i Aquila adalberti/heliaca.

La part negativa del treball rau en l’ab-sència gairebé total de dades d’històrianatural (fenologia, hàbitat, alimentació,comportament, etc.), la manca d’infor-mació sobre l’estatus i la gran pobresade les dades de distribució (manca dedates i localitats concretes), ja que launitat geogràfica de la major part deles espècies fou la província.

També és criticable la voluntària ex-clusió, com s’ha dit, de les dades orni-tològiques del Butlletí de la Institució Ca-talana d’Història Natural, de la re v i s i óde les col·leccions d’ocells de la Insti-tució (no era gaire extensa) i del Mu-seu Martorell, que contenien palmípe-des com els cignes o les M e l a n i t t asorprenentment absents en el catàleg.

Tots aquests aspectes es manifestenen la dura crítica a la publicació per part

de Salvador Maluquer i Nicolau (1881-1955) un dels més conservadors delsnaturalistes de la jove Institució Cata-lana d’Història Natural. En el butlletí dela Institució, entre d’altres perles, diu:“ (...) se veu que no cuadra un títol tantextensiu, en un trevall d’aquesta mena, jaque si’s tractés encara de un estudi crític idocumentat, fora digne de lloa i represen-taria un bon pas per a la formació de nos-tra Història Natural, pro no es aixís(...)”. Les diferències entre Fuset i els jo-ves naturalistes de la ICHN eren fortesen diversos camps. Els de la ICHN ere nnaturalistes de camp i Fuset era unacadèmic de gabinet tot i que coneixiala natura de primera mà, ja que era fillde llaurador. Aquest ha estat un con-flicte tradicional entre les dues vessantsde l’ornitologia. A més, era lamentableel fet que Fuset hagués negligit d’in-c l o u re les peces de la petita col·leccióo rnitològica de la ICHN, tot i queaplegà força informació ornitològica dedos membres “tradicionals” de la Insti-tució, Lluís Soler i Emili Tarré. La rea-litat és que a Fuset li mancava camp ino era ornitòleg complet, però en can-vi tenia una rigorositat i mètode cientí-fic que li feren seleccionar finament elmaterial amb què configurà el catàleg.

També hi havien diferències ideolò-giques, car Fuset, un republicà radical,lerrouxista, anticlerical i maçó (amb elnom simbòlic de “Lamark” pertanyé ales lògies Redención i Plus Ultra de Bar-celona i a la de P i t á g o r a s de Palma deM a l l o rca), contrastava amb el catala-nisme i catolicisme tradicional d’ells. EnFuset no era soci de la ICHN i en can-vi ho era de la Real Sociedad Españolade Historia Natural, que re p re s e n t a v aals ulls de la ICHN els espanyolistes ievolucionistes, mentre els de la ICHNeren catalanistes, tradicionals i fixistes.

En defensa de Fuset cal dir que el fetque no tingués en compte la col·lecciódel Museu Mart o rell fou perquè aques-ta era pobra i mal documentada, comq u a t re anys després, el 1916, ho indicàel seu conservador Ignasi de Segarra i deC a s t e l l a rnau (1890-1940): “El contingutcatalà en la secció ornitològica és molt mi-

P i cot garser mitjà Dendrocopos medius ca p-tu rat ent re 1891 i 1912, perta nye nt a la co l · l e c-ció Tarré, actu a l m e nt al Museu de Zo o l o g i a .

HISTÒRIA Josep Fuset i Tubià (1871-1952) autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002 1111

grat i del tot mancat de documentació pre-cisa en gran nombre d’exemplars.” .

Salvador Maluquer i Nicolau criticatambé que Fuset cités només 277 es-pècies per a tot Catalunya mentre queVa y reda (1883) solament amb la pro-víncia de Girona anotés 385 espècies.És interessant adonar-se que pre c i s a-ment, a diferència de Va y reda, Fuset foumolt rigorós en la selecció, ja que de les119 espècies vayredianes que ell no ci-ta, solament en 12 hi ha algun indiciraonable que en Vayreda les coneguéspersonalment. La resta són espèciesinexistents a casa nostra, o bé raríssi-mes, de les quals el text de Va y re d afou la traducció literal a partir de De-gland i Gerbe o de L. Companyó (ve-geu Ferrer i col., 2001).

Podem concloure assenyalant que Av e sde Cataluña representa una fita històri-ca de l’ornitologia científica ibèrica, iconsiderant Fuset com un dels pionersde l’ornitologia catalana. Malgrat queno va ser ornitòleg de camp, el seu tre-ball de revisió museística, mesurant idotant de claus sistemàtiques les pellsd’aus de les col·leccions públiques i pri-vades catalanes amb les quals va podert re b a l l a r, permet considerar el seu es-

tudi de 1913 com el treball català d’or-nitologia del país més sòlid de tots elstemps fins a la publicació de Els ocellsde les terres catalanes de Joaquim Ma-luquer el 1956.

AgarïmentsVolem agrair a Joaquim Gutiérrez i

F ruitós president de la Divisió III dela UB, l’ajut econòmic destinat a do-cumentar la col·lecció històrica d’ocellsdel Centre de Recursos de Biodiversi-tat Animal de la Divisió. També ens hanajudat Vicent Gimeno Fuset, J. AntoniC a rrasquer (Biblioteca de Sueca), elMuseu de Ciències Naturals de la Ciu-tadella, en especial Eulàlia García Fran-quesa, Jaume Fuset Sala, Enrique Ga-dea, Raül Aymí, Joaquín Díaz (Arc h i v oCentral MEC), Gregorio Redondo Bar-b e ro (Archivo de Salamanca), MariaC a rmona (Sección Universidades delA rchivo Histórico Nacional), JoaquimMaluquer Sostres, Adrià Casinos, Jo-sep Maria Camarasa i Amparo SorianoBarberán (directora d’Innovació, Re-c e rca i Desenvolupament Educatiu d’An-d o rr a ) .

XAVIER FERRER, ABILIO REIG, ÒSCAR GORDO, JOSEP CASALS

ferrer@porthos.bio.ub.es

Bibliografia i fonts Archivo General de la Administración, signa-

tura 31/15764.Archivo General de la Guerra Civil Española

(Salamanca), lligall 391, expedient 8, secció B.Archivo Histórico Nacional, Sección Univer-

sidades, expedient UNIVERSIDADES, 5572,Esp.10

A rxiu Històric de la Universitat de Barc e l o-na, expedient Josep Fuset i Tubià, II,15 i I,7 iexpedients de depuració administrativa, 37/X-Fuset

Carrasquer Artal, J. A. 2001. Entre el record il’oblit. Diccionari biogràfic de personatges històricssuecans. Llibreria Sant Pere. Sueca.

De Sagarra, I. 1916. La Col·lecció Orn i t o l ò-gica al Museu de Ciències Naturals de Barcelo-na. Anu. Junta Ciències. Nat. Barcelona, 1: 67-77.

Ferrer, X. 2002. Cormorán pigmeo. Ardeola.49(2):144-145.

Ferrer, X., Reig, A. & Maluquer, J. 2001. Re-cord de l’ornitòleg Estanislau Vayreda i Vila enel centenari de la seva mort. L’Abellerol. 14:8-9.

Fuset i Tubià, J. 1913. Aves de Cataluña. Me-morias de la Real Sociedad Española de Historia Na-tural. Memoria 6ª. Tomo VII. Madrid: 4 5 5 - 6 0 9 ;(tirada aparte: 1-155).

Maluquer i Nicolau, S. 1913. BIBLIOGRAFÍA.Aves de Cataluña – José Fuset Tubià. Butll. Insti-tució Catalana d’Història Natural. 2a època. Any10. nº7:111-112. Barcelona.

Pla, J. 1977. Prosperitat i rauxa de Catalunya,in: Obra completa , vol. 32: 597-598. Ed. Desti-no.

Salas, M. A. & Ferrer, X. (en prep.). Revisiónhistórica de la presencia del pico mediano en laPenínsula Ibérica.

Vayreda i Vila, E. 1883. Fauna ornitológica dela provincia de Gerona. Paciano Torres. Gerona

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

El diumenge 6 d’octubre en Jor-di i en Francesc Giró i l’Enric Ca-rrera, juntament amb uns 10

acompanyants de Viladecavalls van cap-turar un Papamosques Menut Ficedulaparva a la finca de ca l’Andreu, a Tiana( M a resme). La captura va coincidir ambmotiu de la celebració del Dia Mun-dial dels Ocells. Aquest és el segon ane-llament d’aquesta espècie a Catalunya,la primera havia estat el 3 de setembrede 1983 a l’illa de Caramany, Sant Pe-re Pescador per Jordi Sargatal.

Dades d’anellament:Anella: BS 1414Edat: 3 Ala: 67P3: 51Pes: 10,6Greix: 0

Noves espècies anellades

Segon anellament de Papamosques Menut a Catalunya

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 200212

Crònica ornitològica Abril - Juny 2002

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

D’aquesta primavera cal destacar l’observació d’unes 2.500 baldrigues balears a la costa davantel delta del Llobregat, la quarta citació per a Catalunya de Gavina de Delaware, un Xarxet deCarolina i la major concentració de Gavines menudes dels darrers anys. Podeu obtenir mésinformació d’aquestes rareses a la web Rare Birds in Spain (www.rarebirdspain.net).

AbrilDesprés d’un hivern sense grups im-p o rtants de Baldrigues balears P u ff i-nus mauretanicus el dia 27 es va veureun estol que agrupava més de la meitatde la població del món: 2.500 ocells(d’una població mundial estimada en-tre 1750-2220 parelles nidificants) da-vant de la llacuna de la Magarola, al del-ta del Llobregat. Durant la primaveravan començar a minvar les observ a c i o n sd ’Agró blanc E g retta alba:dos ocellsals aiguamolls de l’Empordà el dia 1 it res el dia 29; un altre al del-ta del Llobregat el dia 12 iun ocell amb bec negre i plo-mes ornamentals entre elsdies 19-25 a Vilanova de laB a rca (Segrià). No obstantaixò, al delta de l’Ebre l’es-pècie era cada cop més re-g u l a r. A la franja de Ponent,es va observar un MarabúLeptoptilos cru m e n i f e ru s aMontanuy (Osca) entre elsdies 15 i 16. Es van citar tre sCapons reials Plegadis fal-cinellus al Matà, PN Aigua-molls, el dia 23. La prime-ra i esperada citació de X a rxet de Caro l i n aAnas caro l i n e n s i s (espècie recentment se-parada del seu congènere europeu, elX a rxet comú Anas cre c c a) es va pro-duir als aiguamolls de l’Empordà du-rant el més de març. El mascle pur dec a ro l i n e n s i s va re s t a r-hi fins el dia 16en companyia d’un altre exemplar quemostrava caràcters híbirds entre caroli-nensis i c re c c a, el qual va ro m a n d re alC o rtalet fins al dia 5. Durant el mes d’a-bril es van fer dues observacions de F a l-có cama-ro i g Falco vespert i n u s, un mas-c le a les Llaunes e l dia 14, i unafemella a la zona dels Tres Ponts el dia27, les dues al PN Aiguamolls de l’Em-

pordà. Totes les citacions ibèriques del’abril de R a s c l e t ó P o rzana parv a v a nser catalanes i van sumar un total decinc ocells. Dos eren als Aiguamolls del’Empordà el dia 9 junt amb 10 Pollespintades P. p o rz a n a, un mascle el dia 13,un probable mascle al delta del Llobre-gat el dia 16 i un altre mascle als Ai-guamolls el dia 24. A més, el dia 9 esva veure un R a s c l e t P o rzana pusilla al’estany de les Molleroses, PN Aigua-molls de l’Empordà. Es van citar unn o m b re important de S i s e t e s Tr i n g a

s t a g n a t i l i s amb 3-4 exs. a principis demes al Llobregat i un màxim de setjuntes el dia 25 al Llobregat; sis als Ai-guamolls el dia 9 i 3-4 cap a finals demes, i diverses al delta de l’Ebre, perexemple dos al Garxal el dia 27. Va naparèixer Te rr i t s de Te m m i n c k C a l i-dris temminckii una mica per tot arreu:un a la maresma de les Filipines, deltadel Llobregat, els dies 4 i 5; un al portde Tarragona el dia 19; un a la gola delBesòs els dies 21 i 22; i un altre el dia26 i cinc el dia 27 als Aiguamolls. Esvan fer dues observacions sorprenentsi interessants de Paràsit cuallarg Ster-corarius longicaudus: un adult migrant

des de la platja de la Barceloneta (Bar-celonès) el dia 21 i un altre adult vo-lant cap al S des de la Magarola, deltadel Llobregat, el dia 27. Es va localit-zar una Gavina de Delaware Larus de-lawarensis de 1r estiu a la gola del Be-sòs els dies 21 i 22 que suposava la quart acitació per a Catalunya. Més al nord, algolf de Roses, el dia 25 es va registrarla concentració més gran de G a v i n e sm e n u d e s L a rus minutus dels darre r sanys, amb 6.000 ocells junts. La tem-porada migratòria del F u m a rell ala-

blanc es va iniciar amb dosocells als Aiguamolls el dia23, i que ja eren cinc el dia26. Igual que en el cas de laSiseta, la migració de laPiula gola-ro j a Anthus cer-vinus va ser notòria el 2002,sobretot a l’Empordà. A l’E-bre es van veure dos exs. eldia 27; al Llobregat un el dia14 i tres els dies 26 i 27, pe-rò un el dia 16 als Aiguamollsi observacions contínues en-t re els dies 22 i 23 (nou ocells,dels quals dos van ser ane-llats), cinc el dia 27 i quatre

el dia 28 amb altres ocells aïllats fins afinals de mes. Seguint el flux d’ocellsorientals, es van observar cinc Cuere-tes grogues balcàniques Motacilla fla-va feldegg un altre cop quasi totes al NE:Estany de les Molleroses, PN Aiguamollsde l’Empordà el dia 9; riu Besós pro pMontcada i Reixac (Vallès Occidental)el dia 13, el Matà, PN Aiguamolls, el dia13; Vilaüt, PN Aiguamolls el dia 14; MasAvinyó, PN Aiguamolls, entre els dies27 i 30. Acompanyant aquesta entrada‘oriental’ els Aiguamolls també van re-gistrar un probable 1r estiu de Cuere-ta cetrina Motacilla citreola e n t re els dies10 i 12. El dia 19 es va anellar un Mos-

Piula gola-ro j aAnthus cervinus

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002 13

quiter comú siberià P h y l l o s-copus collybita tristis al CanalVell, Delta de l’Ebre, i el dia26 es va citar una Bosque-ta icterina Hippolais icterinaals Aiguamolls que seria laprimera cita del millor anyconegut per a l’espècie acasa nostra. També al CanalVell es va anellar un Capsi-grany balear Lanius senatorbadius el dia 22, el cinquèper al delta de l’Ebre.

MaigA la costa, es va produir unai m p o rtant i inusual concentració d’O-cells de tempesta H y d robates pelagicus:més de 150 ocells en menys de 200 md’ample a 2 milles de la costa d’Aigua-blava, Begur (Baix Empordà) el dia 18.Les citacions d’Agró blanc es van ferr a res fora dels llocs més habituals o del ’ E b re, on va acabar niant: un ocell enplomatge nupcial amb el bec negre, ala maresma de les Filipines el dia 1 iun altre al Cortalet, Aiguamolls, el dia4. En aquesta mateixa zona es va citarun E s p a rver d’espatlles n e g re s E l a n u sc a e ruleus: un adult es va observar alsFangassos, el Matà, Aiguamolls, el dia15. Es van veure almenys 42 exemplarsde Falcó camaro i g: un ocell portat alc e n t re de recuperació de To rre f e rru s s ael dia 14 va morir l’endemà; a Lleida,ocells a Alguaire el dia 15, a Bellvís eldia 19, tres a Alfés el dia 24 i un a Cla-ravalls i a Bellmunt el dia 24. Al deltadel Llobregat, un mascle el dia 15; alsAiguamolls, un el dia 9 i nou el dia 25i el rècord, un màxim de 23 ocells juntsa Serra de Daró (Baix Empordà) deldia 19 al 30. També a Lleida es van veu-re les úniques dues observacions de F a l-có de la re i n a Falco eleonorae: tres eldia 27 a Bellmunt i un altre diferent pro pde la Figuerosa. En plena època de criai en un lloc molt adient es va detectarun adult de R a s c l e t P o rzana pusilla e ldia 23 al delta del Llobregat. Uns orn i-tòlegs irlandesos van trobar la segonaD a u r a d a petita americana Pluvialis do-m i n i c a a la mateixa zona que el primer:

el Matà, PN Aiguamolls de l’Empord à ,el dia 11. El nombre de sisetes va bai-xar considerablement i només es vanv e u re entre 3-4 ocells del dia 1 al 6 alL l o b regat, i als Aiguamolls el dia 10 esva veure una Xivitona maculada A c t i-tis macularia. Durant aquest mes esvan citar dos Becadells gro s s o s G a l l i-nago media: un a la bassa dels Roncai-res, PN Aiguamolls el dia 6 i un altrevist i fotografiat al Llobregat el dia 22.En general es van veure menys Te rr i t sde Te m m i n c k que d’altres anys llevatdels Aiguamolls: set al Matà el dia 2 odos el dia 4, i només un al Llobregat en-t re els dies 10 i 11. A la maresma deles Filipines, Delta del Llobregat es vav e u re breument un Xatrac bengalí S t e r-na bengalensis el dia 25. El nombre deF u m a rells alablancs Chlidonias leu-c o p t e rus va ser també destacable a prin-cipis de mes, amb un total de fins a setexemplars al Llobregat (entre els dies5 i 9, màxim el dia 7) i set als Aigua-molls el dia 6. Les Piules gola-ro g e sc o n t i n u a ren presents al Llobregat finsal dia 11 (1 el dia 3, 5 el dia 6 i 1 el dia11), a l’Ebre (1 al canal Vell el dia 2 iuna a la Tancada el dia 6) i Aiguamolls(3 el dia 6). A més, es va veure un exem-plar el dia 12 a Cardedeu (Vallès Orien-tal). Es va observar una C u e reta gro g ab a l c à n i c a e n t re els dies 3 al 6 al deltadel Llobregat. Una altra prova de l’a-bundor d’ocells de component migra-tori oriental va ser l’entrada de B o s-quetes icterines al delta del Llobre g a t

i rodalia: un primer ocell ane-llat el dia 5 i, després d’unasèrie de tempestes fortes quea f e c t a ren Catalunya el dia 8,es van anellar quatre bos-quetes diferents al Llobre g a ti tres al Canal Vell. L’ e n d e-mà, el dia 9 se’n van anellardues més al Canal Vell it res més diferents a la ma-resma de les Filipines, al Llo-b regat.Una altra B o s q u e t ai c t e r i n a es va detectar el dia11 a les bosquines del Rat-Penat, PN Garraf, Barc e l o n a.L’ a l t re anellament destaca-

ble, va ser l’adult femella de P a p a m o s-ques de collar Ficedula albicollis a n e l l a tel dia l i recapturat el dia 2 al Canal Ve l l ,el qual finalment es va trobar mort eldia 4, probablement a causa d’una po-bra condició física.Al llarg de tota la pri-mera quinzena de mes es va detectaruna bona entrada de Mosquiters Xiu-l a i re s Phylloscopus sibilatrix i especial-ment el dia 8 se’n varen anellar 6 exs.al Canal Vell, delta de l’Ebre .

JunyM e n t re unes parelles d’Agró blancniaven a l’Illa de Buda, al delta de l’E-b re, un ocell en plomatge no nupciales va veure el dia 17 a la maresma de lesFilipines, delta del Llobregat. Al ma-teix Delta, un Falcó de la reina de fa-se clara es va albirar el dia 4 a ca l’Ara-na. Un dels ocells més interessant va serun Xatrac rosat Sterna dougallii detec-tat a l’Illa de Buda, delta de l’Ebre, el dia5. També al mateix Delta, una pare l l ad’adults de Xatrac bengalí es van de-tectar enmig d’una colònia de X a t r a cbec-llarg també el dia 5 i una cita tar-dana d’un Fumarell alablanc a la ma-resma de les Filipines el dia 22.Cap alsud, el dia 25 i 26 es va detectar nova-ment un Cigne negre Cygnus atratus a l sSalats i Muntanyans de To rre d e m b a-rra, un ocell probablement escapat decaptivitat.

RICARD GUTIÉRREZrgutierrez@correu.gencat.es

gutarb@hotmail.com

Bosq u eta icte r i n aHippolais icterina

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 200214

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Aquest llibre és un recull exhaustiude les observacions d’ocells delsPaïsos Catalans des de 1985.Inclou un total de 436 espèciesautòctones, de les quals esconsideren 511 taxons a més deprop de 100 taxons d’espèciesexòtiques.

Aquest llibre és el resultatde la inquietud perso-nal de l’autor per docu-mentar i posar al dia to-ta aquella informació nova

a p a reguda des que Ferre r, Mart í n e zVilalta i Muntaner van publicar al 1986el volum 12 de l’enciclopèdia HistòriaNatural dels Països Catalans. Com co-menta l’autor a la introducció, en els da-rrers vint anys l’ornitologia als PPCC haavançat molt, sobretot per l’augment deln o m b re de persones interessades en elsocells i també pels avenços en matèriad’identificació i un millor coneixe-ment de les espècies. Això ha generatun volum d’informació considerable quefins ara es trobava dispers en publica-cions molt variades, de vegades de di-fícil accés, que Jordi Clavell ha tingut lapaciència de recollir en una sola obra.

L’àrea d’estudi són els PPCC que in-clouen, a més del territori català, laCatalunya Nord, Andorra, la franja dePonent, el país Valencià, i les illes Bale-ars. Per primera vegada es dóna l’esta-tus segons les categories A,B,C,D,E em-prades a la majoria dels països euro p e u s ,a més de les àrees on s’ha vist cada es-pècie. A continuació es descriu de for-ma breu el seu estatus, si es tracta d’u-na espècie sotmesa a homologació o siés una nova espècie per als PPCC. Quans’escau s’aporta informació sobre els cri-teris emprats en la determinació de lessubespècies i després es presenta un llis-tat ordenat cronològicament de les da-des que fan referència a espècies con-

siderades rareses durant el període 1985-2000. Finalment es comenten les dadesexistents anteriors a 1985 i per a lesrareses s’indica el nombre de citacionshomologades a España i França.

El resultat d’aquesta compilació haestat l’addició de 52 noves espèciesdes que es va escriure l’enciclopediad’Història Natural i un bon nombre dedades noves pel que fa a espècies rareso poc abundants. Undels mèrits que s’ha dereconèixer a l’autor ésp recisament aquesta re-c e rca documental de-tallada, la qual, fins itot, ha permès rescatardades antigues no es-mentades en obres mésrecents, com és el casdel Voltor torgos To rg o st r a c h e l i o t u s a la Cata-lunya Nord o de la ci-t ació d’una Mallerengacapnegra Parus monta -nus prop de l’Empordàals anys 70. Clavell hafet vert a d e res investi-gacions, rastrejant i aportant recupera-cions interessants que no constaven nials fitxers de l’Oficina de Anillamientode Madrid, com el cas d’una Gavina deD e l a w a re L a rus delaware n s i s anellada alCanadà i recuperada al delta de l’Ebre.

L’aspecte més interessant i novedósd’aquest llibre és el tractament de lessubespècies. En un moment com l’ac-tual, en què cada cop més s’està pres-tant molta atenció a la taxonomia,amb la separació d’algunes subespèciesen espècies, ha estat molt oportú feraquesta revisió ja que ningú fins arah avia tractat l’avifauna dels PPCC enaquest nivell. S’han considerat com asubespècies vàlides aquelles incloses al’obra “The birds of the Western Palearc -t i c”, coneguda col·loquialment com el

Cramp. A partir de la distribució decadascuna de les subespècies presentso potencialment presents als PPCC l’au-tor ha escorcollat els fitxers de recupe-racions, a p o rtant dades inèdites pel q u efa a noves subespècies. S’han revisat ambminuciositat les recuperacions d’ocellsanellats com a polls en zones on viuensubespècies distintes. Aquesta re c e rc atan intensa, ha portat a l’autor, fins i tot,

a mantenir correspon-dència amb diverses cen-trals d’anellament eu-ropees amb la finalitatde confirmar les dades.Això ha permès detec-tar noves subespèciesper als PPCC com la ra-ça de Corb marí de lesilles Britàniques P h a -l a c rocorax carbo carbo,o també el Corb maríemplomallat P h a l a c ro -corax aristotelis aristo -t e l i s, el Blauet Alcedo at -this ispida o el Pardal deb a rdissa P runella mo -dularis modularis, per

posar alguns exemples. Aquesta re v i s i óla podem considerar impecable, ja querepassant els arxius de l’ICO només hemtrobat una sola omissió: una recupera-ció l’any 1980 a Corbins (Segrià) d’unCòlit gris anellat a Groenlàndia, i pertant la confirmació de la presència de lasubespècie Oenanthe oenanthe leucorh o a.

En alguns casos s’ha qüestionat la pre-sència d’algunes subespècies citades,donat que presenten problemes d’i-dentificació, com és el cas, per exem-ple, de la Cotxa blava Luscinia svecica.Resulta també força estimulant l’apor-tació de dades que generen qüestionsque s’hauran d’aclarir en el futur a tra-vés de noves re c e rques, com és el casde les Òlibes molt fosques que nidifi-quen a la plana de Lleida. Es tracta re-

Clavell Corbera, J. 2002.

Catàleg dels ocells dels Països Catalans. Barcelona: Lynx edicions. 382 p.

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002 15

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

alment d’una població híbrida de T. al -ba alba x T .a. guttata o són aquesta úl-tima?

Quan una espècie és politípica – ésa dir, té diverses subespècies – en ge-neral el tractament s’ha fet de forma se-parada, i en algunes ocasions això hac o m p o rtat la duplicació de part del text.Així, per exemple, en el cas del Xatracreial S t e rna maxima es publiquen vuitcitacions de les quals una correspon auna recuperació d’un ex. anellat a lacosta est dels EUA i, per tant, de la su-bespècie S. m. maxima. La resta de da-des, totes elles observacions, s’assumeixque corresponen probablement a a l b i -d i d o r s a l i s només per proximitat geo-gràfica tot i esmentant que no es pot as-segurar amb certesa. Això s’hauria pogutevitar si s’hagués tractat dins un mateixa p a rtat amb els comentaris de les duesraces.

Un altre problema relacionat amb lessubespècies és la validesa de les dades

transcrites directament des de publica-cions molt diverses i sovint sense capfiltratge. Tanmateix, la transcripció dedades sovint comporta pro b l e m e sd ’ i n t e r p retació. Així, per exemple, re-sulta confusa la presència de la Tallare-ta cuallarga pròpia de les illes Britàni-ques Sylvia undata dart f o rd i e n s i s a lesBalears. Primer s’esmenta com un hi-v e rnant probable a Mallorca i poste-r i o rment s’assenyala com a observ a d aamb seguretat a Mallorca al·ludint a untreball de Sunyer 1998 i a les referèn-cies antigues de Williamson (1968). Da-vant això el lector es pot pre g u n t a r :són segures o probables? La re s p o s t aqueda a l’aire encara després de con-sultar el Sylvia Wa r b l e r s de Shirihai etal. (2001) quan, tot i reconeixent-ne lap roximitat, per coloració, d’alguns ocellshivernants de les Balears a dartfordien -sis, els consideren d’origen desconeguti “potser fins i tot d’alguna població des-coneguda”.

El tractament taxonòmic tradicionalemprat per l’autor a l’obra fa palesa l’e-xistència de subespècies que caldrà re-visar en el futur des d’un punt de vistacrític. No deixa de sorpre n d re, per exem-ple, que la frontera franco-espanyola si-gui el límit entre subespècies europeesi ibèriques, com passa en algunes espè-cies com el Cucut, el Duc, l’Enganya-pastors o el Picot garser gros. Sensdubte aquí, un cop més, hi ha encaramolt camp obert per investigar.

El catàleg de Jordi Clavell és una obrapionera, acurada i rigorosa, que està des-tinada a ser de consulta obligada per aqualsevol persona interessada en elsocells de la península Ibèrica i àdhuc del ’ à rea mediterrània. Globalment, aquesttractament ha possibilitat mostrar l’es-tat de coneixements i presència d’algu-nes poblacions i això ha de ser neces-sàriament el punt de referència per aestudis posteriors.

RAÜL AYMÍ

Els estudis realitzats sobremortalitat per electrocució enocells coincideixen en què, engeneral, hi ha moltes morts en pocs“postes”. Identificar aquests puntsnegres i donar alternatives, és unaforma eficient de lluita en favor dela conservació.

L autor analitza la mortalitat d’o-cells ocasionada per torres d’e-lectricitat en una àmplia àrea de

la depressió central catalana, on la pre-sència de diverses espècies de rapin-

yaires, entre altres, el converteix en unsector IBA.

Durant cinc anys es van visitar untotal de 507 torres diverses vegades;en aquestes visites es recollien, si era elcas, les aus electrocutades, identificantl’espècie i determinant el temps que feiaque hi era morta. A la vegada, s’identi-ficava el tipus de torre, tot establint unatipologia de torres.

En el conjunt de les visites re a l i t z a-des es varen trobar un total de 160 ausmortes, el 60% de les quals van ser ac-cipiters, el 34% còrvids i el 4% estrí-

gids. Cal indicar que la meitat dels in-dividus trobats es van recollir en el 2%de les torres controlades i d’aquestes,el 50% van acumular el 80% de lesvíctimes. L’autor conclou l’estudi apun-tant que el disseny de les torres és clauquant al factor de risc per a les aus;uns canvis en la seva estructura estal-viaria un percentatge molt elevat d’ac-cidents. En el sector estudiat, gaire b éla totalitat de la mortalitat es podria es-talviar modificant només un 23% de lest o rres d’electricitat. Les dades ja hisón, ara cal que els gestors les recullini en prenguin nota.

CARLES BARRIOCANAL

Mañosa, S. 2001.

Strategies to identify dangerous electricity pilons for birds.Biodiversity and Conservation 10: 1997-2012.

’

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2003. Vull subsc r i u re’m a l’ICO per al 20 03 per la qual cosa rebré: Butll. GCA, l'Anuari d'Ornito l o g i a ,l 'A b e l l e rol i la Rev i sta de Anillamiento. Si us plau afegiu les meves dades al dire c tori de subsc r i pto rs.

Tipus de quota ■ Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

■ Individual (24,04 €) ■ Menor de 18 anys (12,02 €) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat ■ ■ ■ ■ Agència ■ ■ ■ ■ Control ■ ■ Número de compte ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em per toquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura:

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - tardor 2002

AGENDA

gener-febrer de 2003 Campanya d’anellament depasseriformes al delta del LlobregatAquesta campanya es fa en un torn de6 dies cada mes i està destinada aestudiar la migració e hivernada depasseriformes al delta del Llobregat. Contacte: Quim Bach Tf. 679415645 /93 6586761

CURSOS DEL GCAINFORMACIÓ: www.ornitologia.org

13, 20 i 27 de gener i 3, 10, 17 i 24 defebrer de 2003L’estudi dels ocells: exemples pràctics

(Museu de Zoologia, Barcelona)Dirigit a ornitòlegs interessats en ferestudis científics i anelladors quevulguin explotar les dadesd’anellament.Contacte: Gabriel Gargallo. Tf. 93 458 78 93.

3, 10, 17 i 24 de març de 2003 Informàtica bàsica per a ornitòlegs

Dirigit a ornitòlegs interessats entractar dades utilitzant les múltiplespossibilitats que ofereixen Acces iExcel.Responsable: Gabriel Gargallo. Tf. 93 458 78 93.

11 i 18 de gener i 1 i 8 de fe b rer de 20 03 Curs pràctic d’introducció al’anellament (Maresme, Vallès Ocidentali Oriental)

12 de gener de 2003Jornades d’anellament (can Ràpia,Vilassar de Dalt, Maresme).

1 de febrer de 2003Jornades SACRE (PN del Garraf)

2 de febrer de 2003Jornades SOCC (PN del Garraf)

16 de febrer de 2003Jornades SOCC (Riu Francolí,Tarragonès)

23 de febrer de 2003Jornades SOCC (Bellmunt, Noguera)

2 de març de 2003Jornades SOCC (Deltebre, Baix Ebre)

16 de març de 2003Jornades SOCC (Banyoles, Pla del’Estany)

16 de març de 2003Jornades SOCC (La Seu d’Urgell, AltUrgell)

16 de març de 2003Jornades SOCC (Vic, Osona)

CONFERÈNCIES AL MUSEU DEZOOLOGIA DE BARCELONA

Dimecres 15 de generL’estudi de l’alimentació dels polls degralla de bec vermell i la seva relacióamb les estratègies de la mida deposta. Cristina Sánchez.

Dimecres 5 de febrer

Els limícoles migrants als aiguamolls

de l’Empordà: fenologia i ús de

l’hàbitat. Teresa Montràs.

Lloc: Sala d’actes del Museu deZoologia. Horari: 19,30 h a 21,00 h.

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Zoologia Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79Correu electrònic: ico@ornitologia.org Pàgina web: www.ornitologia.org

ICOICO