l ’ A b e l l e ro lButlletí de contacte del Grup Català d’Anellament

SumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Reorganitzem les publicacions

Notícies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

• Nou conveni amb el Departamentde Medi Ambient • A punt el nou Manual per al’anellament científic d’ocells • L’Anuari d’Ornitologia de Catalunyade 1998 ja esta publicat

European African SongbirdMigration Network . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Nou anys de campanyes d’anellamental Parc Natural del delta de l’Ebre

Espècies exòtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

El Bec de corall senegalès Estrildaastrild i el Bec de corall cuanegreEstrilda troglodytes a Catalunya

Campanyes de tardor • Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

• Canyissar de Sebes . . . . . . . . . . . . . . . 1 1

• Sot del Fuster. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Novetats avifaunístiques• Crònica Ornitològica Setembre-Desembre 2000 . . . . . . . . . . 13

• Rossinyol blau siberià Luscinia cyane . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

• Viri d’ulls vermells Vireo olivaceus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Peticions d’inform a c i ó . . . . . . . . . . . . 16

Novetats Bibliogràfiques . . . . . . . . 18

Agenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

El passat desembre es va signar el nou conveni de col·laboracióe n t re el Departament de MediAmbient de la Generalitat deCatalunya i el GCA.

L a durada del present conveni ésde quatre anys (2000-2003) ité com a objecte establir un marc

de col·laboració entre les dues entitatsque faci possible la coordinació de les

tasques relacionades amb l’anellamenta Catalunya (Oficina Catalana d’Ane-llament), el desenvolupament de di-versos programes de seguiment de l’a-vifauna i la realització de l’Atles delsOcells Nidificants de Catalunya 1999-2001. El conveni preveu que el Dep a r-tament de Medi Ambient es faci càrre c ,principalment, de les despeses de co-o rdinació associades als diferents pro-jectes. (pàg. 3)

hivern 2000-2001núm. 12

Una tardorespectacularProbablement la tardor de 2000 ha es-tat la més espectacular que hom re-c o rdi a Catalunya pel que fa a l’obser-vació de rareses.De fet, si només tenimen compte els divagants que s’han ane-llat, l’últim any del segle XX sembla di-fícilment repetible. Un Rossinyol blausiberià Luscinia cyane (foto superior)-la segona observació de l’espècie al Pa-l e à rtic Occidental!-, un Viri d’ulls ver-mells Vi reo olivaceus, un Mosquiter dedoble ratlla Phylloscopus inorn a t u s i dosRepicatalons petits Emberiza pusilla s ó nalgunes de les sorpreses que ens va por-tar la tard o r. (pàg. 13)

Nou anys dec a m p a n y e sd’anellament aldelta de l’EbreLa campanya de migració de tard o rque té lloc cada any al Canal Ve l l(delta de l’Ebre) és la més import a n tque mai s’ha realitzat a Catalunya.Des de 1992, i dins del programa in-t e rnacional “European African Song-b i rd Migration Network”, l’estaciód’anellament del Canal Vell ha estatoperativa quatre mesos a l’any (desde principis d’agost a principis ded e s e m b re) per tal de cobrir la tota-litat del pas migratori postnupcial.En aquest número de l ’ A b e l l e ro l, po-d reu trobar un resum dels re s u l t a t sobtinguts durant aquests primersnou anys d’activitat de l’estació. Elsp rop de 50.000 anellaments i la granvarietat d’espècies capturades donenfe de la importància d’aquesta cam-panya. (pàg. 4)

Signat el nou conveni amb el Departament de Medi Ambient

gca

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-20012

Reorganitzemles publicacions

EDITORIAL

T eniu a les vostres mans l ’ A b e l l e ro l, el nou Butlletí de contactedel GCA, amb un nom nou, un format diferent, un dissenymés atractiu, i, com no, una major freqüència d’aparició.

Com ja us havíem avançat en l’editorial del número anterior, el nouButlletí de contacte es publicarà tres cops a l’any, els mesos de febre r,juny i octubre. Amb això, tot i les limitacions de temps pròpies del’edició d’una revista impresa, pretenem fer-vos arribar amb lasuficient puntualitat tota la informació relativa a les últimesnovetats i notícies que fan referència al GCA, amb especial atencióa la presentació dels resultats preliminars dels nombrosos pro j e c t e si campanyes que el Grup porta a terme.

Aquesta aposta per dinamitzar la revista ens ha portat a fer- h idiversos canvis, especialment de disseny i format; el primer de tots,però, ha estat donar-li un nom més familiar. El nom finalmentescollit, l ’ A b e l l e ro l, ens ha semblat el més adient per a una revista queha de ser el principal vehicle de comunicació interna del GCA. Enl’elecció, s’ha tingut en compte la història del Grup i l’espècie, quedes de sempre, ha estat la base tradicional del nostre logotip. Calassenyalar aquí que la circular ornitològica homònima que, fins ara,havia servit per difondre els resultats d’aquelles activitats del GCAque no estaven estrictament lligades a l’anellament (especialment lesreferides al projecte Atles), deixarà de publicar-se. Tots elscol·laboradors de l’Atles, però, seguiran rebent informació puntual enla forma d’un re p o rt anual específic per al projecte, distintiu, peròd’un format i línia estètica germana a la de l ’ A b e l l e ro l. De maneras i m i l a r, la resta de programes que vagi desenvolupant el GCA, comper exemple el SYLVIA, comptaran amb re p o rts anuals p ro p i s .

Una nova imatge corporativa

Amb l’aparició d’aquest nou Butlletí de contacte, estrenem alguns delselements de la nova imatge corporativa del Grup. El fort creixementque hem experimentat durant els darrers anys, així com la grandiversitat i dimensió dels projectes que estem desenvolupant, ensvan fer replantejar d’una manera integral quins havien de ser, desd’un punt de vista visual, els nostres elements identificatius. Fruitd’això, ha estat l’elaboració d’un nou logotip (que ja podeu veure alllarg d’aquesta revista) i la selecció d’una tipografia i uns colorsrepresentatius. El Grup té la intenció d’anar introduint al llargd’aquest any i de forma gradual aquest nous elements, tant en lesseves publicacions com en la resta d’iniciatives on hagi de serpresent la seva imatge. Només esperem que el disseny que s’haescollit sigui del vostre gust.

l ’ A b e l l e ro lButlletí de contacte del

Grup Català d’Anellamentnúm. 12

hivern 2000-2001

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsCarles Barriocanal, Ricard Gutiérrez

Sergi Sales

Revisió d’estilRaül Aymí, Andreu Carretero

Col·laboradorsJoan Carles Abella, David Bigas,

Oriol Clarabuch, Joan Carles Fernández-Ordóñez

Cristian Jensen, Abel JulienAlbert Martínez-Vilalta, Sofia Rivaes

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaGrup Català d’Anellament

Museu de Zoologia Passeig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

Correu electrònic: gca.gca@suport.orgPàgina web: www.grupcatala.org

El Grup Ca talà d’Anellament (G CA) és unae n t i tat co n st i tuïda amb la fi n a l i tat d’estu d i a rla biologia i la migració dels ocells que nien,

p a ssen o hivernen a Ca ta l u nya mitjançantt è c n i q u es de marca tge científi c.

© 2001 Grup Català d’AnellamentDipòsit legal: ?-????-??

Composició i muntatge: ????????, SLImpressió: ??????, SL

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en

el seu caràcter de directius del GCA.

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001 3

NOTÍCIES

El nou conveni entre elDepartament de Medi Ambient i elGCA, d’una durada de quatre anys(2000-2003), té com a principalsobjectius la coordinació del’anellament científic d’ocells aCatalunya i el desenvolupament dediversos progames de monitoratge,com ara l’Atles dels ocellsnidificants i el programa SYLVIA.

A quest nou conveni, si bé sig-nat amb Medi Ambient, no dei-xa de ser una continuació dels

que, ininterrompudament des de 1987,han anat signant el GCA i la Dire c c i óGeneral del Medi Natural del Departa-ment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.El fet que el conveni deixi de dependred’Agricultura es deu al recent traspàs del’antiga Direcció General de Medi Na-

tural (ara anomenada Direcció Generalde Patrimoni Natural i del Medi Físic)al Departament de Medi Ambient.

La durada del present conveni és deq u a t re anys (2000-2003) i té com a ob-jecte establir un marc de col·laboracióe n t re les dues entitats que faci possi-ble la coordinació de les tasques re l a-cionades amb l’anellament a Catalun-ya (Oficina Catalana d’Anellament),el desenvolupament de diversos pro-grames de seguiment de l’avifauna i larealització de l’Atles dels Ocells Nidi-ficants de Catalunya 1999-2001. Calre m a rcar aquí que el present conveniassumeix els pactes establerts entre elGCA i el Departament de Medi Am-bient dins el “Conveni entre el Gru pCatalà d’Anellament, la Fundació Te-rritori i Paisatge i el Departament deMedi Ambient de la Generalitat de Ca-

talunya per a la realització de l’Atlesdels ocells nidificants 1999-2001” sig-nat el juliol passat (vegeu Butlletí deContacte núm. 11).

El conveni preveu que el Depart a m e n tde Medi Ambient financïi, fonamen-talment, les despeses de coord i n a c i ódels diferents projectes (entre aquestesdespeses s’inclouen els 15 milions delconveni signat al juliol per a la coordi-nació de l’Atles). A més de desenvolu-par els programes de monitoratge, elGCA s’haurà d’encarregar de gestionarels diferents bancs de dades així comd’integrar-los en el Sistema d’Informa-ció sobre el Patrimoni Natural del De-p a rtament de Medi Ambient. Finalment,el conveni també preveu la realitzacióde campanyes d’anellament a diversosespais naturals gestionats pel Departa-ment de Medi Ambient.

Aquest mes de febrer no només ens porta l’aparició del propi Abellerol i el nou Manual d’anellament. Seguint en la línia de dinamització de les publicacionsdel Grup, ja tenim preparat el tercer volum de l’Anuarid’Ornitologia de Catalunya.

Q uan estigueu llegint aquestes línies, l’Anuari de 1998ja serà al carrer. Un cop més, doncs, agrair la col·la-boració de tots aquells que heu enviat observacions

o que d’una manera o altra heu fet possible que fem el primerpas per posar-nos al dia, si tot va bé, l’estiu de l’any vinent.Com podreu veure al final d’aquest número, un cop iniciadesles tasques per a la realització de l’Anuari de 1999, ja us femuna primera crida perquè ens envieu les vostres observacionsde l’any 2000. Com veieu, no hi ha temps per adormir-se!

A més de la secció bàsica, on es mostren totes les observ a-cions d’interès per a cada espècie, l’Anuari de 1998 compta ambdiversos articles. Aquests treballs es varen preparar per ser pub-licats a l’Anuari precedent, però van haver de re s e rv a r-se per aaquest volum per problemes d’espai.

Nou conveni amb el Departament de Medi Ambient

L’Anuari d’Ornitologiade Catalunya de 1998ja està publicat

Un cop superats certs problemes d’última horaque havien endarrerit més de l’esperat la sevaaparició, ja podem gaudir del nou manual d’a-

nellament de referència a l’estat espanyol. Aquesta no-va publicació, versióactualitzada de l ’ a n-tic Manual del a n i -l l a d o r ha estat pos-s ible gràcies a laf inanciació de la Di-rección General deC o n s e rvación de laNaturaleza i la col·la-boració de les enti-tats avaladoras.

En el proper nú-m e ro de l’Abellero lp o d reu trobar una re-visió detallada de l’o-b r a .

A punt el nou Manualper a l’anellamentcientífic d’ocells

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-20014

Nou anys de campanyes d’anellament aldelta de l’Ebre dins de l’European AfricanSongbird Migration NetworkL’European African Songbird Migration Network ha estat el projecte més ambiciós d’anellamentque mai s’hagi realitzat per a l’estudi del fenomen migratori. L’estació d’anellament del CanalVell, al Parc Natural del delta de l’Ebre, es va unir al projecte l’any 1992 i des de les hores hi ha participat de forma ininterrompuda.

Volar és una activitat energ è-ticament costosa, per això elsdesplaçaments migratoris de-penen, en gran part, de les

re s e rves de combustible acumulades enf o rma de greix. Els passeriformes, all l a rg de les seves migracions efectuenparades en algunes àrees clau, on hand ’ a l i m e n t a r-se intensivament per tal d’a-cumular grans quantitats de greix. Aquestemmagatzematge és essencial abans dela partida cap a la seva destinació, es-pecialment en una zona com la medi-t e rrània, situada immediatament abanso després de barre res geogràfiquesi m p o rtants, com la mar Mediterrània oel desert del Sàhara. Sorpre n e n t m e n t ,encara es coneix poc sobre quines sónaquestes localitats que permeten l’a-cumulació de re s e rves, i les caracterís-tiques que les fan atractives per a les di-f e rents espècies d’ocells.

El coneixement de les rutes de mi-gració específiques, així com la iden-tificació de les àrees importants d’en-g reixament i l’avaluació de les necessitatsecològiques i energètiques de cada es-pècie durant aquestes parades migra-tòries i en els quarters d’hivern a d a ,no són solament aspectes de fonamentali m p o rtància científica, sinó també unrequisit imprescindible per a la corre c t arealització de qualsevol programa dec o n s e rvació dels passeriformes mi-g r a n t s .

Fruit de la presa de consciència d’a-questa situació, durant els últims anyss’estan desenvolupant diversos projec-tes per a l’estudi a gran escala del feno-men migratori entre Europa i Àfrica. Al-guns dels projectes més importants enaquest sentit han estat el pioner “Mett-

nau-Reitz-Illmitz Program” (finançat pelMax-Planck Institut - Vo g e l w a rte Ra-dolfzell), que va posar les bases per al’organització de campanyes coordina-des i estandarditzades d’estudi de la mi-gració de passeriformes. Més tard, aixòva permetre l’organització de projectesmés ambiciosos com el “Piccole Isole”i, sobretot, l’”European African Song-bird Migration Network” (finançat perl’European Science Foundation).

Aquests dos projectes pretenen aug-mentar el coneixement del fenomen mi-gratori (tant a nivell espacial com tem-poral), l’energètica i l’ecologia de lamigració de passeriformes entre Euro-pa i Àfrica, així com estimular la col·la-boració internacional en aquest campd’investigació. L’interès de la col·labo-ració proposada rau en la seva natura-lesa comparativa, ja que permet estu-diar espècies i poblacions en diferents

períodes de l’any. Així mateix, es podenconèixer les característiques ecològiquesde diverses localitats de parada migra-tòria, així com de les zones d’hiverna-da en diferents àrees geogràfiques. Aquestsprojectes coordinats suposen la formamés eficaç d’aprofundir en el coneixe-ment de la migració de les aus desd’un punt de vista global.

Àrea d’estudi

Els aiguamolls són unes àrees moltimportants per al descans i l’alimenta-ció dels ocells aquàtics i marins migra-dors, però també per a molts passeri-f o rmes (orenetes, mosquiters, boscarles…).Per aquest motiu, són uns llocs idealsper estudiar el comportament de dife -rents espècies migratòries en les zonesd’estacionament, “stopover”, tant des dela perspectiva ecològica com per la dela seva conservació.

EUROPEAN AFRICAN SONGBIRD MIGRATION NETWORK

E stació biològica de Canal Vell. Pa rc Natu ral del delta de l’Ebre.

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

L’Estació Biològica del Canal Vell est roba situada a la vora d’una de les ma-jors llacunes litorals del delta de l’Ebre(el Canal Vell, 20.235 ha), dins d’unap ropietat de 17 ha, que pertany al ParcNatural. Aquesta propietat, que inclouuna part de la llacuna, està dominadaper una gran extensió de canyissar (bà-sicament Phragmites australis), perm a-nentment inundat amb aigua dolça pro-cedent de la xarxa de reg dels arro s s a r sL’esmentat canyissar té petites basses d’ai-gües lliures i està envoltat per canals iper zones amb arbustos (M y o p o rum te -n u i f o l i u m) i petits arbres (Tamarix sp), defins a uns 3-3,5 metres d’a lçada.Aquesta zona fou escollida per form a rp a rt de la xarxa europea de punts per al’estudi de la migració de tardor “Euro-pean African Songbird Migration Net-work” pels motius següents:

1 . Està situada a molta distància d’al-t res estacions d’anellament de la xarx a .

2 . És travessada per poblacions d’auspasseriformes de tota Europa.

3. Es troba en una zona protegida i,per tant, és possible efectuar estudis al l a rg termini, sense el risc que siguin al-terats per activitats humanes.

4 . Posseeix grans extensions de ve-getació clímax i actua com una petitailla, atraient gran nombre de passeri-formes migradors.

5 . F o rma part d’un aiguamoll d’im-p o rtància internacional, inclòs en la Llis-ta Ramsar espanyola. El delta de l’Ebre es-tà considerat com una de les zones humidesmés importants de la Mediterr à n i a .

Metodologia de treball

a) Període de captura

El període de captura fou escollit se-guint les especificacions dels projectesi n t e rnacionals. En la migració de pri-mavera (prenupcial), les captures es re a-l i t z a ren des del 16 d’abril al 15 de maig.En el cas de la de tardor (postnupcial),el període escollit es va triar de mane-ra que cobrís tot el pas migratori. Entots els anys, el període de captura fouel mateix, del 4 d’agost a l’1 de desem-b re, excepte per a la tardor de 1992,quan el període d’anellament va serdel 9 d’agost al 31 d’octubre.

b) Treball de campEls mètodes de captura són alta-

ment estandarditzats, així com les di-verses mesures per a la determ i n a c i ódel pes, de les re s e rves de greix i delscaràcters morfològics externs. Aques-ta estandardització és obligatòria per atotes les estacions d’anellament inclo-ses a l’”European African SongbirdMigration Network” (Bairlein 1995).Per a la captura dels ocells es van uti-litzar un total de 36 xarxes japonesesde 6 m de longitud. Les xarxes tenienq u a t re bosses de 50 cm i entre el terr ai la primera bossa hi havia un espai de40 cm.

Les xarxes, numerades, es van situaren punts fixos i es van agrupar en qua-tre zones de captura diferents: 1) Llocde Captura Myoporum: filera d’arbus-tos de l’espècie M y o p o rum tenuifolium,amb una alçada de 3 a 3,5 m. Enaquest hàbitat es van col·locar un totalde 72 m de xarxa. 2) Lloc de CapturaC a n y i s s a r : canyissar dens i perm a-nentment inundat de Phragmites aus -tralis, amb 2-2,5 m d’alçada. Altres es-pècies com Typha angustifolia també hisón presents. En aquesta zona es vancol·locar un total de 48 m de xarxa. 3)Lloc de Captura Canal: línia densa dePhragmites australis, de 4,5 m d’alçada,en el marge d’un canal. En aquest hà-bitat es van col·locar un total de 66 mde xarxa. 4) Lloc de Captura Tamarix:caracteritzat per la presència de petits

a r b res (Tamarix boveana, Tamarix afri -cana, Tamarix gallica) de quasi 3 m d’al-çada, barrejats amb canyissar. Es vancol·locar un total de 30 m de xarxes. Alsdarrers dos anys de campanyes (1999i 2000), les xarxes pertenyents al llocde captura Canyissar van ser elimina-des i redistribuïdes per la zona d’ane-llament de l’Estació Biològica, però sen-se alterar el nombre total de xarx e sjaponeses.

En condicions normals, les xarxes esvan obrir de forma contínua durant totsels dies, des de la sortida a la posta delsol. Només en condicions climàtiquesadverses - pluja intensa, vent fort i tem-p e r a t u res ambientals extremes - les xar-xes es van tancar. Les xarxes es revisa-ven re g u l a rment en intervals d’una hora.De tots els ocells capturats es registra-ven les següents dades: número d’ane-lla, tipus de captura (primera captura,recaptura o control), espècie, data decaptura, hora de captura, número dela xarxa, número de bossa, edat (codiEURING), sexe, muda (muda de les plo-mes cobertores i de les plomes de vol),longitud de la 3ª primària, longitud del’ala (corda màxima), pes, índex de gre i x(segons Kaiser 1993) i grau de progrésde la muda.

ResultatsAquí s’exposen els resultats de les cam-

panyes de tardor compreses entre elsanys 1992 i 2000, en les quals s’han ane-

5

F i g u ra 2. Evolució anual de les primeres ca ptu res efe c tu a d esa l’Estació Bi o l ò g i ca de Canal Ve l l .

8000

7000

6000

5000

4000

3000

2000

1000

01992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

ı ı ı ı ı ı ı ı

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

llat un total de 47.966 ocells de 88 es-pècies diferents (Taula 1).

E n t re les espècies capturades desta-quen, per l’elevat nombre de captures,la Boscarla de canyar Acrocephalus scir -paceus, el Mosquiter comú Phylloscopuscollybita, el Rossinyol bord Cettia cetti iel Repicatalons Emberiza schoeniclus. P e lque fa als ocells migradors de mitjana il l a rga distància, les captures més im-p o rtants són de l’Oreneta vulgar H i ru n d orustica, la Cotxa blava Luscinia svecica,el Boscaler comú Locustella luscinioides,el Balquer A c rocephalus aru n d i n a c e u s, laBoscarla dels joncs Acrocephalus schoe -nobaenus, la Boscarla de canyar Acroce -phalus scirpaceus, el Mosquiter de pas-sa Phylloscopus tro c h i l u s i el MastegatatxesFicedula hypoleuca.

A l t res captures interessants han es-tat les de les següents espècies: Guat-lla C o t u rnix coturn i x, Guatlla mare s aC rex cre x, Rasclet P o rzana pusilla, Po-lla pintada P o rzana porz a n a, Grasset demuntanya Anthus spinoletta, Rossinyolblau siberià Luscinia cyane, Còlit grisOenanthe oenanthe, Merla de pit blancTu rdus torq u a t u s, Boscarla d’aigua A c ro -cephalus paludicola, Boscarla menja-mosquits A c rocephalus palustris, Bos-carla dels arrossars A c rocephalus agricola,Bosqueta icterina Hippolais icterina, Pa-pamosques de collar Ficedula albicollis,M a l l a renga blava P a rus caeru l e u s, Es-c o rxador Lanius collurio i Hortolà E m -beriza hort u l a n a.

Menció apart mereix la Mallere n g ade bigotis P a n u rus biarm i c u s . A q u e s t aespècie ha passat, en pocs anys, de serun nidificant relativament comú al Del-ta (Mart í n e z - Vilalta & Motis 1989), aser molt escàs i local, sense que se’n co-neguin les causes. Des de 1995 no sen’ha efectuat cap captura al Canal Ve l l .

A la Figura 2 està re p resentada l’e-volució anual de les primeres captu-res efectuades a l’Estació Biològica deCanal Vell. S’hi observa un augmentconsiderable de les captures entre elsanys 1993 i 1995, probablement perl’augment dels dies d’activitat de lacampanya. Des de l’any 1996 ençà,també es detecta una disminució deln o m b re de primeres captures, però

6

SUMARI DELS RESULTATS DE LES CAMPANYES DE TARDOR

Espècie 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 TOTAL

Ixobrychus minutus 13 10 8 12 2 3 7 25 3 83

Nycticorax nycticorax 1 1 2

Bubulcus ibis 3 1 1 5

Anas platyrhynchos 1 3 4

Aythia ferina 1 1

Coturnix coturnix 1 1

Crex crex 1 1

Porzana pusilla 1 1

Porzana porzana 1 1 2

Rallus aquaticus 4 4 7 4 2 4 1 1 2 29

Gallinula chloropus 2 3 1 3 1 3 3 3 2 21

Fulica atra 1 1

Porphyrio porphyrio 1 1

Gallinago gallinago 1 1 2

Cuculus canorus 2 8 7 1 18

Asio otus 1 1

Otus scops 2 2

Caprimulgus europaeus 1 1

Caprimulgus ruficollis 1 1

Alcedo atthis 69 44 70 51 94 101 112 541

Upupa epops 2 1 2 1 5 2 13

Jynx torquilla 2 2 1 1 1 1 1 1 10

Galerida cristata 1 1

Riparia riparia 4 18 4 8 11 11 48 17 121

Hirundo rustica 83 120 135 161 218 49 132 385 218 1501

Delichon urbica 1 1

Anthus spinoletta 1 1

Anthus trivialis 1 1 3 3 1 9

Anthus pratensis 13 3 8 2 1 5 32

Motacilla alba 11 7 6 1 1 1 2 1 30

Motacilla flava 1 5 14 69 6 2 4 3 104

Troglodytes troglodytes 1 2 1 5 7 6 4 5 5 36

Prunella modularis 1 3 4 3 2 1 14

Erithacus rubecula 44 104 163 96 115 100 100 161 199 1082

Luscinia megarhynchos 5 6 6 1 3 2 4 6 33

Luscinia svecica 142 83 93 117 100 93 87 102 133 950

Luscinia cyane 1 1

Phoenicurus phoenicurus 8 3 8 10 13 7 9 34 28 120

Phoenicurus ochruros 2 9 6 1 10 8 4 12 16 68

Saxicola rubetra 1 1 3 1 1 7

Saxicola torquata 4 3 6 1 1 1 3 3 4 26

Oenanthe oenanthe 1 1

Turdus torquatus 1 1

Turdus merula 2 8 1 1 5 2 2 2 4 27

EUROPEAN AFRICAN SONGBIRD MIGRATION NETWORK Nou anys de campanyes al delta de l’Ebre

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001 7

sense cap explicació definida. Des de1996, el nombre de captures experi-menta un lleuger augment.

Agraïments

A tots els anelladors que han partici-pat en les campanyes d’anellament efec-tuades a l’Estació Biològica de CanalVell, en particular a l’Albert Bertolero,que ha estat anellador permanent du-rant molts anys. Al Grup Català d’A-nellament per la seva constant col·la-boració en tots els temes re l a c i o n a t samb les campanyes. Al Parc Natural delDelta de l’Ebre pel suport a les cam-panyes d’anellament i per cedir lesinstal·lacions de l’Estació Biològica deCanal Vell. A la Direcció General de Re-c e rca del Comissionat per a Universi-tats i Recerca del Departament de la Pre-sidència de la Generalitat de Catalunyaper l’ajut CIRIT en la línia de subven-ció dels ajuts per al desenvolupamentde projectes de recerca d’abast comar-cal (Núm. d’expedient: 1998ACOM00039).Estudi efectuat amb el suport del Sub-P rograma Ciência e Tecnologia do 2ºQ u a d ro Comunitário de Apoio (Becadel Programa Praxis XXI, ref: Praxis-XXI/BD/15657/98) de la Fundaçãopara a Ciência e Tecnologia, i el Minis-tério da Ciência e Tecnologia port u g u è s .

Bibliografia

Bairlein, F. 1995. Manual of Field Me -thods. European-African Songbird Migra -tion Network.Wilhelmshaven. Germ a n y.

K a i s e r, A. 1993. A new multi-cate-gory classification of subcutaneous fatdeposits of songbirds. J. Field Ornithol.64: 246-255

M a rt í n e z - Vilalta, A. & Motis, A. 1989.Els ocells del Delta de l’Ebre. Lynx Edi-cions. Barcelona.

Svensson, L. 1992. Identification Gui -de to European Passerines. Lars Svens-son. Stockholm.

A d reça de contacte: Sofia Rivaes (so-fiarivaes@inicia.es), Parc Nat. delta Ebre ,Av. Catalunya s/n, 43580 Deltebre.

SOFIA RIVAES, DAVID BIGAS & ALBERT MARTÍNEZ-VILALTA

Espècie 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 TOTAL

Turdus philomelos 14 21 25 28 30 6 9 36 43 212

Turdus iliacus 1 1 2 4

Locustella luscinioides 132 113 122 109 74 99 99 77 53 878

Locustella naevia 1 2 5 1 2 2 13

Cisticola juncidis 23 32 34 49 27 22 18 32 17 254

Cettia cetti 614 1148 892 1444 931 1235 1064 570 797 8695

Acrocephalus melanopogon 26 88 105 131 68 50 106 70 71 715

Acrocephalus arundinaceus 122 164 171 176 80 67 38 84 35 937

Acrocephalus schoenobaenus 35 65 40 64 54 67 77 48 34 484

Acrocephalus paludicola 1 1 1 3

Acrocephalus palustris 1 1 2

Acrocephalus scirpaceus 1291 1627 1776 1680 1316 1447 1342 1626 1381 13486

Acrocephalus agricola 1 1

Hippolais polyglotta 2 7 2 3 5 1 3 2 1 26

Hippolais icterina 2 1 3

Sylvia undata 3 1 3 2 1 10

Sylvia cantillans 4 5 4 7 10 5 2 9 13 59

Sylvia conspicillata 1 1

Sylvia borin 8 5 10 8 7 3 6 13 10 70

Sylvia communis 12 4 2 8 15 3 5 10 11 70

Sylvia atricapilla 25 30 45 25 23 16 30 63 65 322

Sylvia melanocephala 4 1 2 4 1 4 16

Phylloscopus bonelli 1 2 2 5

Phylloscopus trochilus 77 52 77 116 79 112 57 74 106 750

Phylloscopus collybita 116 1487 1472 1526 682 984 1187 753 1251 9458

Regulus regulus 1 1 2

Regulus ignicapillus 2 3 2 1 4 8 2 22

Ficedula hypoleuca 54 22 64 56 63 40 51 110 187 647

Ficedula albicollis 1 1 2

Muscicapa striata 1 3 1 5

Panurus biarmicus 4 12 2 2 20

Remiz pendulinus 11 35 20 30 31 22 52 13 23 237

Parus caeruleus 1 1

Lanius collurio 1 1 1 3

Lanius meridionalis 1 1

Sturnus vulgaris 2 5 55 4 26 13 2 29 1 137

Sturnus unicolor 8 5 3 2 18

Passer montanus 139 238 201 2 39 177 125 921

Passer domesticus 194 250 221 55 1 19 276 186 1202

Quelea quelea 1 1

Fringilla coelebs 1 1 4 10 16

Carduelis chloris 35 76 162 175 90 65 50 72 86 811

Emberiza hortulana 1 1

Emberiza schoeniclus 100 394 599 503 377 68 212 144 141 2538

TOTALS ANUALS 3430 6307 6599 6706 4639 4687 4963 5210 5425 47966

Taula 1. Nombre de primeres ca ptu res anuals per es p è c i e.

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-20018

Els becs de corall (Estrilda spp., Estrildidae), uns dels ocells de gàbia més comuns, tenen establertes diverses poblacions reproductores a Catalunya.

A aquest gènere pertanyen pe-tits passeriformes que so-len caracteritzar-se pel seubec de color vermell (o ver-

mellós), recordant la coloració d’algu-nes espècies de corall (d’aquí prové elseu nom vulgar).

Les localitats on s’han observat, i ons’han anellat, aquestes espècies, co-rresponen principalment a zones hu-mides amb vegetació herbàcia alta (can-yars, canyissars, herbassars) pro p e re sa cursos fluvials o altres punts d’ai-gua (rius, rieres, basses). A Catalun-ya, les principals localitats on els po-dem trobar actualment són: el riuMogent (Barcelona), el curs baix delriu Gaià (Ta rragona), el delta del Llo-b regat (Barcelona) i el parc urbà delPutxet (Barcelona).

Bec de corall senegalès Estrilda astrildA Catalunya trobem, principalment, duesgrans poblacions estables d’aquesta es-pècie. Una, al llarg del riu Mogent i l’al-tra a les RRNN del delta del Llobre g a t .Aquestes dues localitats es troben pro pde grans nuclis urbans de la pro v í n c i ade Barcelona (principals focus de pro c e-dència d’aquesta espècie). A les princi-

pals poblacions d’a-questa espècie aln o s t re país sovinttambé hi ha ba-rrejats individus deBec de corall cua-n e g re E strilda tro -g l o d y t e s.

IdentificacióOcell de mida pe-tita. Vol re c t i l i n iamb un batec rà-pid d’ales. Molt ac-tiu i amagadís, nor-malment es fa difícil veure’l, fins i toten bones condicions, tot i que pot arri-bar a ser molt confiat. Gregari, form ag rups de certa consideració, especial-ment durant el període de muda; nor-malment grupets de deu o més exem-plars. Pot barre j a r-se i formar gru p smixtos amb altres espècies del seu ma-teix gènere. Pre f e reix les zones arbus-tives molt atapeïdes i de no gaire alça-da (rarament per sobre dels tres metre s ) ,com ara canyars, zones de canyís i her-bassars densos. Arriba a parar-se a te-rra per alimentar-se de llavors de gra-mínies i altres plantes.

És de coloració general gris-beige,

amb fines i denses barres fosques ex-cepte a la gola. Brides, llista ocular i vol-tants de l’ull vermell brillant. Centrede l’abdomen amb una taca vermella di-fusa i el pit lleument tenyit de rosa a l’a-dult. Cua fortament arrodonida. Bec cò-nic, vermell brillant a l’adult i fosc alsjuvenils. En tots els plomatges, sense lesc o b e rt o res supracaudals negres. Cuagrisenca o gris-marronosa (no negra at-zabeja). Les tres rectrius més externes(R4-6) sense blanc.

Període reproductorA la península Ibèrica cria de febrer an o v e m b re, potser especialment entrel’abril i el juliol.

MudaLa muda de l’adult (juliol-octubre a Por-tugal) és completa mentre que el joverealitza una muda postjuvenil parc i a l .Ocasionalment, tots dos poden re a l i t-zar una muda parcial d’hivern (gener-f e b rer) que afecta al cos i a aquelles plo-mes que no havien estat mudades a latardor. Dels individus de 1r any (edat5) examinats a Catalunya (riu Mogent),tots van retenir alguna cobertora pri-

ESPÈCIES EXÒTIQUES

El Bec de corall senegalès Estrilda astrildi el Bec de corall cuanegre Estrildatroglodytes a Catalunya

D a d es pròpies (n =7 ) Clement (1999; n=?) C ramp & Perrins (1994; n = 1 1 )

Ala 46-50 45-53 46-49 (m) 44-48 (f)

3a Primària 35-38 ——— ———

Pes 6,8-8,5 6,7-7,4 7-10 g

Cua 42-49 44-61 39-47 (m) 40-46 (f)

Tars 13,3-15,9 12,5-16 5,8-7 (m) 6-6,6 (f)

Culmen 8,9-10 8-9,5 9,4-11,3 (m) 9,1-10,4 (f)

Taula 1. D a d es biomètriques bàsiques del Bec de co rall senegalès Estrilda astrild.D a d es en mm, exce pte el pes (g r).

Bec de co rall se n e g a l è s

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

mària, més de la meitat algunes primà-ries i rectrius, dos tota la cua i un totesles cobertores grans.

DatatEls juvenils (codi EURING= 3J) són to-talment llisos, sense cap estriat al plo-matge. Un cop acabada la muda post-juvenil els ocells de 1r hivern es podenidentificar si conserven terciàries, granscobertores o secundàries internes juve-nils (és a dir, sense estriat). S’ha d’anaramb compte amb aquells adults que ha-gin pogut deixar alguna ploma re t i n-guda (i.e. sense mudar) i amb un des-gast molt acusat. Però, com que aquestesp resentaran un estriat evident, po-d rem descartar que siguin juvenils. Elsadults tenen el bec vermell brillant men-t re que els ocells de primer any el tenenn e g r ó s .

SexatF F o rtament estriat i amb vermell ales parts inferiors. Cobertores infracau-dals negres o marró-negrós fosques.C Finament estriada a les parts inferiors.Cobertores infracaudals marró-grisenc,a vegades semblants a les dels masclesmés pàl·lids.

Bec de corall cuanegre Estrilda troglodytesA Catalunya trobem, principalment, duesgrans poblacions estables d’aquesta es-pècie. Una, al curs baix del riu Gaià(Tarragona), alguns al riu Mogent (Bar-celona) i al parc urbà del Putxet (Barce-lona).

IdentificacióDimensions i comportament similar aldel Bec de corall senegalès (vegeu mésamunt). Coloració general grisenca, ambfines i denses barres fosques excepte ala gola. Brides, llista ocular i voltantsde l’ull vermell brillant. Al centre de

l’abdomen pot tenir una taca verm e l l adifusa i el pit lleument tenyit de rosa al’adult. Cua fortament arro d o n i d a .Bec cònic, vermell brillant a l’adult ifosc als juvenils. En tots els plomatgesamb les cobert o res supracaudals ne-g res. Cua negra atzabeja. Les dues/tre srectrius més externes (R4-6) amb unafranja blanca.

Període reproductorA Catalunya sembla criar de febrer a no-vembre, si bé sigui probablement entrefinals de primavera i principis d’estiuquan es concentra la màxima activitatreproductora.

MudaDesprés de la muda postjuvenil, els ocellsde 1r hivern normalment retenen tre so quatre grans cobert o res, totes les co-b e rt o res primàries, alguna terciària i laresta de les plomes de vol. Els adultsrealitzen una muda postnupcial com-pleta. A l’hivern, tant joves com adultspoden realitzar una muda parcial.

DatatJuvenil. Els ocells juvenils tenen el becn e g re i plomatge sense gens d’estriat. L’ i-ris és marró olivaci. 1r hivern . Després de la muda parc i a lde tardor (octubre - n o v e m b re), encara

es poden observar res-tes de negre al bec. L’i-ris es torna bàsicamentm a rró avellana o marr óteula. Les cobert o res pe-tites, cobertores mitja-nes, grans cobertores it e rciàries noves (i.e. mu-dades) i estriades, con-trasten amb les plo-mes juvenils (i.e. nomudades) que són com-pletament llises. Potesgris-marró.

1r estiu.Es reconeixen per haver realit-zat una muda completa suspesa onn o rmalment es muden les cobert o re sgrans, les terciàries i les quatre primà-ries més internes que contrasten amb lesprimàries i secundàries encara juvenils(molt velles i sense estriat).A d u l t . Plomatge tot nou, amb les co-b e rt o res alars estriades. Fa una mudacompleta.

S e x a t (només adults i ocells de 1r es-tiu)F Gola rosada, tornant-se òbviamentrosat cap a la part inferior del pit, elsflancs i la part superior de l’abdomen.P a rt inferior de l’abdomen (entre c u i x )ro s a - v e rmellós, extenent-se cap al pit enalguns individus. Cobert o res infracau-dals blanc-rosades.C Coloració rosada de les parts inferiorsgeneralment, però no sempre, absent omenys extensa que al mascle.

BibliografiaClement, P., Harris, A. & Davis, J. 1999.

Finches and Sparrows. London: Helm.Cramp, S. & Perrins, C.M. (eds.). 1994.

The Birds of the We s t e rn Palearctic. Vo l .VIII: Crows to Finches. O x f o rd: OxfordUniversity Press.

Svensson, L. 1996. Guía para la Iden -tificación de los Passeriformes Euro p e o s .Madrid: SEO.

Adreça de contacte:Joan Carles Fernández-Ordóñez

(joancarlesfo@yahoo.com), Avda.Pintor Mir, 29, 08227 Terrassa.

JOAN CARLES FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZCRISTIAN JENSEN I MARCET

Dades pròpies (n=9) Clement (1999; n=?)

Ala 44,5 (juv.) 48,6 (ad.) 44-50

3ª Primària 37,5 ———

Pes 8 ———

Cua 42,5 37-42

Tars 13,5 12-15

Culmen 10,2 8-9

Taula 2. D a d esb i o m è t r i q u esb à s i q u es del Bec deco rall cu a n e g reEstrilda troglodytes.D a d es en mm,exce pte el pes (g r) .

Bec de co rall cu a n e g re

9

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-200110

Per segon any consecutiu, la passada tardor el GCA i el Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa van dur a terme una campanya d’anellament amb la finalitat d’estudiar el fenomenmigratori postnupcial a l’interior de Catalunya.

L a campanya es va realitzar alsestanys de Can Jordà, SantaPau (Garrotxa), entre el 3 d’oc-t u b re a l’1 de novembre de

2000. Igual que l’any precedent, esvan utilitzar 20 xarxes japoneses de 12m (tipus italià, Bonardi Valerio, S.A.).

A la Taula 1 es resumeixen els re s u l-tats obtinguts durant la present cam-panya d’anellament. El nombre d’ane-llaments d’enguany ha estat inferior alde la campanya precedent (1999): entotal es van capturar 1.359 ocells de 51espècies diferents i es van realitzar untotal de 500 autocontrols. Entre les es-pècies estudiades, destaquen l’alt nom-b re d’anellaments de Merla Tu rdus me -ru l a i de Mosquiter comú P h y l l o s c o p u sc o l l y b i t a . Cal re s s e n y a r, també, l’inte-ressant nombre de captures de Repica-talons Emberiza schoeniclus. Les captu-res d’aquesta darrera espècie tenen re l a c i óamb l’important dormidor que durantels darrers anys es forma al balcar delsestanys a partir de finals d’octubre .

Respecte al 1999, crida l’atenció el baixn o m b re d’anellaments de Ve rdum C a r -due lis ch lori s (29 el 2000 i 350 el1999), probablement a causa de per l’ex-t rema sequera d’aquesta tardor i que hafet que els verdums es desplacessin a unaaltra zona. Com a captura excepcionalcal re m a rcar l’anellament d’un Mosqui-ter de doble ratlla Phylloscopus inorn a -t u s, segona captura per a Catalunya(vegeu novetats avifaunístiques).

AgraïmentsA g r a i r, molt especialment,al Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa ials anelladors Raül Calde-rón, Joan Carles Fern á n d e z ,Lluís Gay, Gabriel Garg a l l o ,Rafa To rralbo i Albert Va c ala seva inestimable ajudadurant la realització de lacampanya. Gràcies, també,a tots aquells que hi vancol·laborar: Jaume Camp-d e rrós, Jordi Claramunt,

Carles Feo, Hugo Framis, Ruth Gar-cia, Anna González, Lluc Julià, Merc èLoukota, Bernat Lleixà, Sílvia Moliné,Esther Moreno, Joan Naspleda, Mart aPujol, Fran Trabalon, Maria Tu ron, Elii Anna, Xavi Vila i Joan Ve n t u r a .

A d reça de contacte: Oriol Clarabuch(clarabuch@jet.es). Miquel Moragas 20,08330 Premià de Mar.

ORIOL CLARABUCH

CAMPANYES DE TARDOR

Campanya de migració postnupcial al ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garro t x a

2000 1999

Accipiter nisus 1 1

Asio otus 1 0

Dendrocopos major 4 0

Picus viridis 1 2

Hirundo rustica 1 6

Anthus pratensis 15 32

Anthus trivialis 1 4

Anthus spinoletta 3 6

Motacilla cinerea 1 0

Motacilla flava 1 0

Motacilla alba 6 15

Troglodytes troglodytes 16 4

Prunella modularis 4 8

2000 1999

Erithacus rubecula 208 185

P h o e n i c u rus phoenicuru s 4 7

Phoenicurus ochruros 12 20

Saxicola torquata 21 22

Turdus merula 127 60

Turdus philomelos 22 49

Turdus viscivorus 1 0

Locustella naevia 1 1

Acrocephalus scirpaceus 4 3

Sylvia melanocephala 10 1

Sylvia undata 2 0

Sylvia atricapilla 130 249

Sylvia borin 1 4

2000 1999

Phylloscopus collybita 181 172

Phylloscopus trochilus 2 1

Phyloscopus inornatus 1 0

Regulus regulus 1 0

Regulus ignicapillus 19 7

Certhia brachydactyla 4 9

Sitta europaea 3 1

Parus caeruleus 14 28

Parus major 27 18

Parus palustris 5 2

Parus ater 1 0

Parus cristatus 0 4

Aegithalos caudatus 29 42

2000 1999

Garrulus glandarius 5 0

Passer domesticus 27 24

Passer montanus 2 8

Fringilla coelebs 122 153

Pyrrhula pyrrhula 2 0

Carduelis carduelis 80 109

Carduelis chloris 29 350

Serinus serinus 2 6

Coccothraustes coccothraustes 5 2

Emberiza cia 4 4

Emberiza cirlus 15 25

Emberiza schoeniclus 181 93

TOTAL 1359 1737

Taula 1. N o m b re d’a n e l l a m e nts per espècie i any rea l i tza ts als esta nys de can Jordà (Sa nta Pau, Garrotxa)d u ra nt les ca m pa nyes de ta rdor de 1999 i 20 0 0.

M osq u i ter de doble ratlla Phylloscopus inornatus

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

Des del 24 d’agost fins al 7 d’octubre del 2000, el Grup Català d’Anellament va realitzar lanovena campanya consecutiva d’anellament científic d’ocells a l’espai natural de Sebes. La campanya pretén estudiar el fenomen migratori en aquesta zona tan privilegiada.

D urant la present campanyaes van efectuar un total de2.858 primeres captures, unmagnífic resultat en relació

al volum de captures i esforç de tram-peig (Figura 1). Sobretot si es té en comp-te que, a diferència dels mostratges d’anysanteriors, l ’horari de trampeig s’hacentrat a les hores de màxima activitaten el canyissar (primeres hores del ma-tí i el vespre). A més, cal afegir-hi els338 autocontrols, que sumen un totalde 3.196 captures. Del total de prime-res captures, 2.783 corresponen a ane-llaments, 67 a individus marcats en al-t res campanyes i 8 a ocells port a d o r sd’anelles amb remitent estranger.

Totes aquestes quantitats fan re f e-rència a 58 espècies de moixons. Les es-pècies més anellades van ser la Boscar-la de canyar A c rocephalus scirpaceus a m b1.256 exemplars, tot un rècord pel quefa a dies de treball en relació al volumde captures. A continuació, hi ha el Ros-sinyol bord Cettia cetti amb 325 exem-plars, seguit pel Ta l l a rol de casquet S y l v i aa t r i c a p i l l a amb 296 exemplars. Despréshi tenim el Mosquiter de passa Phyllos -copus tro c h i l u s amb 189 captures i el Ta-llarol gros Sylvia borin amb 130. A partd’aquestes cinc espècies, en cap altre cas

s’ha superat el centenar d’individus. Va la dir que entre totes cinc concentre nmés del 75% de primeres captures (Fi-gura 2).

En total s’han controlat 8 ocells ambanella estrangera, 6 dels quals sónboscarles de canyar, una correspon auna Cotxa blava Luscinia svecica i una

altra a un Boscaler comúLocustella luscinioides. Per aaquesta darrera espècie,és la primera vegada a lazona d’estudi que es cap-tura un individu port a d o rd’una anella amb re m i t e n te s t r a n g e r. Els països on han

estat anellats aquests exemplars co-rresponen principalment a la regió cen-t re e u ropea: Alemanya, França, Bèlgica,C roàcia i Dinamarca (Figura 3).

Una de les sorpreses més destacablesde la campanya ha estat l’anellamentd ’ una Boscarla mostatxuda A c ro c e p h a -lus m e l a n o p o g o n a principis d’octubre, lasegona marcada a la zona en tots aquestsanys de seguiment. Es tracta d’una cap-tura molt primerenca si es té en comp-te que l’anterior va ser capturada a finalsd ’ o c t u b re, època habitual de dispersióde l’espècie a les nostres latituds.

AgraïmentsAgrair el seu esforç a tots els anella-

dors i col·laboradors que han fet possi-ble la campanya d’enguany: Santi Gua-l l a r, Joan Carles Fern á n d e z - O rd ó ñ e z .Pere Josep Jiménez i Enric Pena.

A d reça de contacte: Joan Carles Abe-lla (jcaciuraneta@teleline.es), Campa-nar 1, 1r 3a. 08552 Taradell.

JOAN CARLES ABELLA

CAMPANYES DE TARDOR

La campanya d’anellament al canyissar de Sebes durant la tardor del 2000

11

F i g u ra 3. Línia de vol delsco nt rols en la ca m pa nya dela ta rdor pa ssada a Se b es.E nt re pa r è ntesi, s' i n d i ca eln o m b re de co nt ro l so bt i n g u ts de cada pa í s.

•

•

•••

•(2)

(3)

(1)

(1)

(1)

F i g u ra 1. Evolució de les ca ptu res diàries al llarg dela ca m pa nya de ta rdor rea l i tzada a l'es pai de Se b es.

ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı ı

180160140120100806040200

24/8 27/8 30/8 2/9 5/9 8/9 11/9 14/9 17/9 20/9 23/9 26/9 29/9 2/10 5/ 1 0

F i g u ra 2. Relació de les es p è c i es mésca ptu ra d es dura nt la ca m pa nyad 'a n e l l a m e nt rea l i tzada a l'es pai deSe b es. El perce nta tge de cada es p è c i eés res p e c te el volum de primeresca ptu res de tota la ca m pa nya .

Acrocephalus scirpaceus

44%

Cettia cetti 11%

Sylvia Borin 5%

Altres 23%

Sylvia atricapilla 10%

Phylloscopus trochilus10%

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

La campanya d’anellament per a l’estudi dela migració postnupcial al sot del Fuster

El sot del Fuster és un espai flu-vial de la ribera del Segre enun excel·lent estat de conser-v a c i ó, adquirit per la FTP per

a pre s e rv a r- l o. En aquest indret escombinen taques de bosc de riberaamb una extensió apreciable de canyis-s a r. Atesa la seva situació contigua al riui la importància del Segre com a ruta mi-gratòria, cal pensar que aquest espaipot tenir especial rellevància per als ocells

migradors, especialment per a aquellsmés lligats als ambients palustres. A mésde tenir un dels canyissars més exten-sos que podem trobar al llarg del riu,aquest espai és un dels pocs re d u c t e sf o restals de la plana lleidatana, per la qualcosa és molt possible que actuï a la ma-nera d’un oasi, atraient el flux migrato-ri i servint d’àrea de descans i d’alimen-tació a un bon nombre d’espècies.

La campanya va tenir lloc entre el 4

d’agost i l’1 de desembre, coincidint ambles dates de la tradicional campanya det a rdor del Canal Vell (delta de l’Ebre; ve-geu més amunt). A diferència, però, dela campanya del delta, al sot del Fusternomés es va anellar dos dies consecutiuscada setmana (és a dir, 8 dies al mes).La coincidència de dates amb el Deltaes va escollir expressament per tal de po-der comparar els resultats entre lesdues estacions. Aquest estudi compara-

CAMPANYES DE TARDOR

12

Taula 1. N o m b re d’a n e l l a m e nts mensuals per espècie rea l i tza ts al sot del Fu ster dura nt la ca m pa nya de ta rdor del 20 0 0.

Espècie Ag Set Oct Nov Total

Accipiter nisus 1 1

Scolopax rusticola 1 1

Tyto alba 1 1

Caprimulgus europaeus 1 1

Alcedo atthis 6 5 1 12

Jynx torquilla 2 1 3

Picus viridis 1 1

Hirundo rustica 8 8 16

Anthus trivialis 1 1

Anthus spinoletta 13 8 21

Motacilla cinerea 1 1

Motacilla alba 1 15 16

Troglodytes troglodytes 1 3 5 9

Prunella modularis 3 4 7

Erithacus rubecula 16 21 6 43

Luscinia megarhynchos 14 4 18

Luscinia svecica 9 3 12

Phoenicurus phoenicurus 1 1

Saxicola rubetra 1 1

Saxicola torquata 3 3

Turdus merula 12 8 4 3 27

Turdus philomelos 1 7 1 9

Cettia cetti 19 50 13 1 83

Cisticola juncidis 5 3 1 9

Locustella naevia 1 1

Locustella luscinioides 2 2

Acrocephalus melanopogon 1 1

Acrocephalus schoenobaenus 3 1 4

Espècie Ag Set Oct Nov Total

Acrocephalus scirpaceus 60 53 9 1 123

Acrocephalus arundinaceus 4 1 5

Hippolais polyglotta 3 3

Sylvia melanocephala 2 2

Sylvia communis 1 1

Sylvia borin 13 7 20

Sylvia atricapilla 20 45 19 84

Phylloscopus collybita 27 43 70

Phylloscopus trochilus 5 4 1 10

Ficedula hypoleuca 1 10 2 13

Aegithalos caudatus 3 3 2 8

Parus caeruleus 4 4 1 9

Parus major 1 3 5 9

Certhia brachydactyla 1 1 2

Remiz pendulinus 1 13 33 19 66

Oriolus oriolus 1 1

Sturnus vulgaris 3 7 10

Sturnus unicolor 1 1

Passer domesticus 2 1 1 4

Passer montanus 2 2

Fringilla coelebs 26 40 66

Fringilla montifringilla 1 1

Carduelis carduelis 1 3 1 1 6

Carduelis spinus 5 5

Emberiza schoeniclus 135 206 341

Miliaria calandra 1 4 5 10

Total 181 260 353 383 1177

Per primer any, i en col·laboració amb la Fundació Territori i Paisatge, el GCA va dur a terme una campanya d’anellament al sot del Fuster, Vilanova de la Barca (Segrià).

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

La tardor del 2000 serà recordadacom una de les més increïbles maiviscudes a Catalunya quant a ladiversitat i quantitat d’espèciesrares observades. Aquí en teniu lacrònica. Recordeu que podeuobtenir informació de totes lesrareses de l’estat espanyol a la webRare Birds in Spain (http://www.terra.es/personal3/gutarb).

Setembre Un Martinet dels esculls* E g retta gula -ris schistacea de fase clara, amb algunestaques grises, va ser trobat a cal Roc, aldelta del Llobregat el 18. Posteriorm e n t ,es va saber que el mateix ocell havia es-tat present al dormidor d’ardèids de Mo-lins de Rei des del 12 d’agost. Aquestocell romandria a la zona fins entrat eln o v e m b re. Al delta de l’Ebre, el gru pde Capons reials Plegadis falcinellus m é si m p o rtant del país es trobava a l’illa deBuda, amb una seixantena d’exem-plars, gairebé estables a la zona. Desprésde la citació de l’agost al Llobregat, alsAiguamolls es va citar una femella d’À-nec canyella* Ta d o rna ferru g i n e a a l m e n y sfins al 21. A l’Ebre, un Ànec de Jamai-ca* Oxyura jamaicensis va aparèixer alCanal Vell en companyia de tres Ànecscapblancs Oxyura leucocephala que hi

re s t a ren almenys entre el 18 i el 24. Ta m-bé al delta de l’Ebre es va citar una Ga-vina de Bonaparte* L a rus philadelphia d eprimer hivern entre el 8 i el 22 al CanalVell. El conjunt de rareses que apare-g u e ren a l’Ebre el setembre es comple-tà amb una 4a citació per a Espanya: unaDaurada petita del Pacífic* Pluvialis ful -v a adulta mudant a plomatge d’hivernvista a l’illa de Buda el dia 13. Afegir, amés, la presència al delta de l’Ebre d’al-menys tres o quatre exemplars anellatsde Fotja banyuda Fulica cristata, p ro c e-dents de projectes de re i n t roducció efec-tuats al País Valencià. Als Aiguamolls,un juvenil de Te rrit pectoral* C a l i d r i sm e l a n o t o s es va veure el cap de setmanadel 20-21. Potser més interessant vaser la troballa d’almenys dues (pro b a-blement més) Cueretes citrines* M o t a -cilla citre o l a vistes i escoltades el dia 17també als aiguamolls de l’Empord à .

OctubreAquest mes va suposar l’entrada d’A-g rons blancs E g retta alba en nombre im-p o rtant i que es van observar en unmínim de cinc localitats. Als Aiguamollsde l’Empordà, es van comptabilitzar vuitexemplars en total: 2 ocells a la llacunade la Llarga el 8 i un grup de sis a Vi-laüt el mateix dia. Al Baix Empord à ,

se’n van veure nou de junts als arro s-sars de Pals el 29. A la desembocadurade la Tordera, tres ocells volaven cap alnord el 19 sense aturar-se. Al delta delLlobregat se’n van censar sis de junts eldia 3 (2 i 4 el dies 1 i 2). Després, el 16es torna a veure un ocell. I el 21 se n’hiafegeixen dos més, que van ro m a n d refins a finals de mes. Potser un altre vol-tava pel riu prop de Molins de Rei i SantVicenç dels Horts el 29. Al delta de l’E-bre, hi havia més de 19 ocells a Buda ialmenys 35 més a la punta de la Banya,a banda d’altres escampats pels arro s-sars. Al límit de Lleida i Osca, 3 ocellsestaven al canal de Catalunya i Aragóel 20. També a Lleida, dos Agrons blancsvan ser presents al Segre, entre Olianai Basella el dia 30. Al delta del Llobre-gat, es continuava veient de forma in-termitent el Martinet dels esculls* tro-bat el mes anterior, mentre que al deltade l’Ebre, seguia el bàndol de 60 Ca-pons reials a Buda.

Seguint amb la presència d’ocells aquà-tics del sud, dos Xarxets marbrencs M a r -m a ronetta angustiro s t r i s van ser detec-tats al Canal Vell, delta de l’Ebre, el dia3. A la mateixa bassa continuava pre-sent l’Ànec de Jamaica* (almenys fins eldia 15) acompanyat dels Ànecs cap-blancs, que a partir del 6 van pujar en

Crònica Ornitològica Setembre-Desembre 2000

13

tiu està en procés de realització en aquestmoment, de manera que aquí només enf a rem un petit resum dels resultats. Du-rant tot l’estudi es van utilitzar 10 xar-xes japoneses de 12 metres (tipus italià,B o n a rdi Valerio, S.A.) disposades sem-p re de la mateixa manera. No es vare nutilitzar reclams per atre u re ocells.

El nombre total d’anellaments ha es-tat de 1.177, mentre que el nombre d’es-pècies capturades ha estat de 54 (Tau-la 1). Entre les espècies més anelladesdestaquen per l’alt nombre d’exemplars,el Repicatalons Emberiza schoeniclus ( q u etenia un dormidor força gran a la zona

d’estudi i va ser, amb diferència, l’espè-cie més anellada, especialment durantl ’ o c t u b re - n o v e m b re), la Boscarla de can-yar A c rocephalus scirpaceus ( e s p è c i edominant entre agost i setembre), el Ta-l l a rol de casquet Sylvia atricapilla i elRossinyol bord Cettia cetti (Figura 1).Cal re m a rc a r, també, la captura d’unaBecada Scolopax rusticola a l’octubre (undels pocs exemplars d’aquesta espèciecapturats fins ara a Catalunya).

A d reça de contacte: Cristian Jensen(jensen@teleline.es), Portbou, 22, ppal2a, 08028 Barc e l o n a .

CRISTIAN JENSEN

F i g u ra 1. E s p è c i es més ca ptu ra d es al sot del Fu ster dura nt la ca m pa nyade ta rdor del 2000 (n = 1 .1 77 ) .

Acrocephalus scirpaceus

Cettia cetti

Fringillacoelebs

Altres

Sylvia atricapilla

Phylloscopus collybita

Emberizaschoeniclus

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

14

n o m b re fins a totalitzar 16 individus, elmàxim mai comptabilitzat a Catalunyaper a aquesta espècie. També hi conti-nuaven les fotges banyudes amb collarsde PVC. De la migració de rapinyaires,destacar l’observació d’un Aligot d’es-tepa Buteo buteo vulpinus el dia 15 al Ga-rraf i la presència a la mateixa zona detres Falcons de la reina Falco eleonorae:dos caçant junts el 8 i un altre en pas el15. El setè Corredor* Cursorius cursorper a Espanya i un dels pocs recents peral NE Ibèric va ser un ocell trobat a lapunta de la Banya el dia 7, però que po-dria portar a la zona des de mitjans desetembre (!), segons la guarderia de lazona. Després de la citació del mes an-terior, una altra Daurada petita, proba-blement del Pacífic* Pluvialis fulva iadulta va ser vista el 7 prop de la goladel Llobregat. El dia 1 es va veure unaSiseta cendrosa* Xenus cinere u s a lessalines de la Tancada, delta de l’Ebre .Un altre ocell juvenil/1r hivern va servist a la punta del Fangar al mateixdelta del 20 al 21 però no se sap si estractava del mateix exemplar. Als Ai-guamolls, un primer hivern de Piulag rossa* Anthus richard i es va detectaral mas Trencat el dia 20.

L’ocell més rar que mai s’hagi vist aCatalunya va ser anellat al Canal Ve l l ,delta de l’Ebre el dia 18. Un mascle deprimer hivern de Rossinyol blau sibe-rià* Luscinia cyane era el primer per aEspanya i només el segon per al Pale-à rtic Occidental. Uns pocs dies despréss ’ o b s e rvà el tercer a Anglaterra. La pre m-sa internacional es va fer ressò de l’a-parició d’aquesta excepcional espècieque només va poder ser vista per noua f o r tunats ornitòlegs. Continuantamb la ratxa, el tercer Viri d’ulls ver-mells* Vi reo olivaceus per a Espanya isegon per a Catalunya, un primer hi-v e rn amb cua i primàries retingudes icap i cobert o res mudades va ser anellata Tiana el dia 30. Per les mateixes da-tes, un altre passeriforme rar, un Repi-catalons petit* Emberiza pusilla va seranellat al Segre, a la Seu d’Urgell el 26,completant un octubre difícil d’oblidarper a molts.

NovembreDos Cabussons orelluts* Podiceps auri -tus van ser vistos des de la platja de laMarquesa, al delta de l’Ebre, el dia 23.També al delta, es va citar un Cabussógris Podiceps grisegena al Trabucador el24. El nombre d’Agrons blancs va dis-minuir una mica respecte de l’octubre:al delta del Llobregat, se’n van censar 3el 8, però sis l’11 i dos el 29, últimadada per a la zona. A l’Ebre, almenyshi havia 54 ocells, 19 a Buda, 35 a laBanya i la resta pels arrossars. El Mar-tinet dels esculls* del Llobregat es va

v e u re a cal Roc, el Prat de Llobregat, finsel dia 8 de novembre i va ser relocalit-zat a Molins de Rei, la localitat inicial,el 29 i a partir de llavors no se’n tenenmés notícies. Un Cigne mut* C y g n u so l o r p robablement assilvestrat, va servist als Arcs, Lleida, el 21. També sem-bla que n’hi havia dos de residents a l’ai-g u a b a rreig Segre-Cinca, el primer al-menys des del 19/1/1999 i el 2n des del23/1/2000, amb un màxim de quatreexemplars durant el 2000.

Les primeres arribades de More l l sxocolaters Aythya nyro c a van ser si-multànies als dos deltes: el dia 9, dosmascles al delta del Llobregat i el ma-teix dia quatre exemplars al de l’Ebre ,on ja no quedava cap Ànec capblancni tampoc hi era el de Jamaica. Un àgui-

la gran no identificada, pro b a b l e m e n tu n a Àguila cridanera* Aquila clanga v aser vista al delta del Llobregat el 25.Un Aligot rogenc* Buteo ru f i n u s, pro-bablement un jove de l’any, va ser vistals erms de la Tancada, delta de l’E-b re, el 27, però cap dia més. Als Ai-guamolls, el dia 16 es va trobar unaGamba groga petita* Tringa flavipes, unprimer hivern, que restaria a la zonaalmenys fins a finals de desembre. UnaC u e reta blanca de la ssp britànica M o -tacilla [alba] yarre l l i i va ser vista al Llo-b regat el 9. A primers de novembre es

van produir dues citacions més de Piu-la grossa*: un primer hivern a l’aero-p o rt del Prat, delta del Llobregat, l’1,i un altre a la zona d’Alfés, Segrià, el4. Ta rdana va ser l’observació d’unaPiula gola-roja Anthus cerv i n u s, el 3 aldelta del Llobregat, on és molt rara ala tard o r, però més rara va ser la tro-balla al Besòs d’una Boscarla dels arro s-sars* A c rocephalus agricola el 29, vistaal llit del riu. El mateix dia i al mateixlloc, també es va citar un exemplar deMosquiter comú de les races orientalsPhylloscopus collybita tristis o a b i e t i n u s.Continuant amb la captura d’exemplarsrars per a l’anellament, el dia 1 es vaanellar als estanys de can Jordà, pro pd’Olot, el 2n Mosquiter de doble rat-lla* Phylloscopus inorn a t u s per a Cata-

E xemplar de Re p i ca talons petit Emberiza pusilla anellat als esta nys de can Jord à .

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

15

lunya. El dia 30, i al mateix lloc!, s’a-nella el segon Repicatalons petit de lat a rd o r. I als aiguamolls de l’Empord à ,m e n t re es buscava la Gamba gro g apetita*, el dia 27 es va trobar un Sitblanc P l e c t rophenax nivalis als arro s s a r sde la Gallinera.

DesembreEl nombre d’Agrons blancs va seguirbaixant, però es van produir noves ci-tacions a Girona, algunes d’elles en llocsinèdits: al Baix Empordà se’n va citarun el dia 2, a Girona n’hi havia un del22 al 26 al Te r, la primera per a la ciu-tat. El 20, un altre (el mateix?) era al

Fluvià, a Bàscara. Al Besòs, se’n va veu-re un prop de la fàbrica Damm el 23.I al delta de l’Ebre continuava sent abun-dant, amb un mínim de 15 vistos el 4en un transecte pels arrossars. L’ o c e l ldel mes va ser una Àguila cridanera*Aquila clanga juvenil vista del 18 al30 almenys als aiguamolls de l’Em-p o rdà. L’ocell, força clar, re c o rdava delluny una Àguila calçada de força gran-d ària. Al mateix lloc continuava la Gam-ba groga petita*, que almenys va re s-tar a la zona fins el dia 21, constituintl’única citació hivernal de l’espècie ala Península Ibèrica. Al delta de l’Ebre ,el 4 es va detectar enmig d’un estol

de Fumarells carablancs C h l y d o n i a sh y b r i d a, un exemplar de primer hivernde Fumarell alablanc C . l e u c o p t e ru s, queés un dels pocs casos documentats dep resència hivernal de l’espècie a Ca-talunya.

Adreça de contacte: Ricard Gutiérrez( G U TA R B @ t e rra.es), Departament deMedi Ambient, Gran Via de les Cort sCatalanes 612-614, 08007 Barcelona.

RICARD GUTIÉRREZ

* Rareses que necessiten homologació pelComité de Rarezas de SEO/BirdLife.

Aquest és el segon registre del’espècie per al Paleàrtic Occidentali el primer de l’Estat

En el transcurs de la campanya d’a-nellament de tardor que org a-nitzen el GCA i el Parc Natural

del delta de l’Ebre al Canal Vell, el 18d’octubre es va capturar un exemplarde 1r hivern de Rossinyol blau sibe-rià Luscinia cyane. El primer re g i s t re p e rel Paleàrtic correspon a una femella,també de 1r hivern, anellada el 27 d’oc-t u b re de 1975 a les illes anglonor-m a n d e s .

L’ocell era un individu de 1r hivern ,de coloració general marronàcia i ambla cua lleugerament blavosa i claramentmés curta que la d’un Rossinyol comúLuscinia megarh y n c h o s. El bec era bas-tant robust, de color carn i amb el cul-men fosc. Les potes eren de color ro s apàl·lid i força llargues. L’ull, gran i fosc,estava envoltat per un anell ocular benm a rcat de color marró clar. Les primà-ries i les secundàries eren marronoses itenien la vora externa d’una tonalitatlleugerament daurada que re c o rdava eldisseny de la Cotxa cuablava Ta r s i g e rc y a n u ru s. L’edat de l’ocell era força evi-

dent: les grans cobert o res més extern e s(juvenils) eren marrons i presentaven undistintiu puntejat pàl·lid similar al delP i t - roig Erithacus ru b e c u l a ; les dues gransc o b e rt o res més internes les havia re n o-vat durant la muda postjuvenil. Tant lacua com les supracobert o res caudalstenien un característic to blavós mentreque les infracobert o res caudals eren decolor blanc pur i lleugerament punteja-des de color daurat. Les parts inferiors

e ren bàsicament blanques, si bé lesplomes del pit tenien una vorera marr óque creava un lleuger aspecte motejat.

O b s e rv a d o r s: David Bigas, RicardG u t i é rrez, Ferran López i Sofia Rivaes.

A d reça de contacte: David Bigas,Parc Nat. delta Ebre, Av. Catalunya s/n,43580 Deltebte.

DAVID BIGAS

Noves espècies anellades

Rossinyol blau siberià Luscinia cyane

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-200116

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1 9 9 9 - 2 0 0 1

E nguany és el darrer any delt reball de camp massiu del nouAtles del ocells nidificants de

Catalunya. És molta, però, encara lafeina que manca per fer. Per tant, és bà-sic que ens posem les piles per assolirla màxima cobertura i qualitat de les

dades. És important que aquelles per-sones que ja hagueu completat laquadrícula que teniu assignada (ambels censos dels quadrats d’1x1 re a l i t-zats), en comptes de continuar insis-tint-hi agafeu una nova quadrícula d’onde ben segur sortiran dades molt méspositives. Aquelles persones que en-cara no tingueu assignada cap quadrí-cula, aquesta és la darrera oport u n i t a tde participar en aquest projecte col·lec-tiu. Si esteu en aquesta situació, par-lem-ne i de ben segur tro b a rem algu-na quadrícula que s’adapti a les vostre s

possibilitats. A més, cal continuar in-sistint en la necessitat d’aportar en for-ma de fitxa complementària totes lesdades obtingudes en qualsevol qua-drícula de Catalunya durant el anys1999, 2000 i 2001, les de cada any enuna fitxa diferent. Penseu que aques-tes dades, fins i tot les de les espèciesmés banals, són bàsiques per comple-tar les fitxes de cada quadrícula, co-rregir possibles errors i entendre l’a-bundància de cadascuna de les espècies,tant a la quadrícula com al global deC a t a l u n y a .

En el decurs de la tradicionalcampanya d’anellament científicd’ocells que es realitza cada tardora ca l’Andreu (Tiana), el dia 30d’octubre en Carles Llebaria vacapturar un Viri d’ulls vermellsVireo olivaceus.

E l Viri d’ulls vermells és un delsdivagants americans més comunsa Europa. Fins ara, però, només

se’n coneixien dues observacions prè-vies a tot l’Estat, la primera de lesquals correspon a un ocell trobat morta Tarragona el 19 d’octubre de 1995 ila segona a Elx el dia 25 del mateixmes i any. De fet, aquest és l’ocell mésrar que mai s’hagi capturat a ca l’An-dreu des que es va començar a anellara la finca a principis dels anys 70.

Un cop passats els primers momentsde nerviosisme, una ràpida mirada a lapàgina dedicada als divagants ameri-cans de la Jonsson va deixar pocs dub-tes sobre la identitat correcta de l’ocell.L’exemplar era de la mida d’un tallarolgran però tenia la cua clarament mésc u rta i el bec força més llarg i ro b u s t ,amb la base bastant ampla i la punta

lleugerament ganxuda. D’altra banda,la coloració general de l’ocell i el dis-seny del cap eren del tot distintius.

El capell, grisós pàl·lid, tenia una dis-tintiva vorera negra que limitava ambuna llarga i prominent llista superc i l i a rblanquinosa, més grisosa per sobre id a rre re de l’ull. L’ull era marró ro g e n c .Les brides i la llista ocular eren fosques.Els auriculars tenien un to general grisv e rdós, trencat pel color blanquinós del ’ à rea més propera a l’ull i la gola. El becera gris fosc, amb la mandíbula inferiormés pàl·lida i la punta més fosca. Lesp a rts superiors eren essencialment ver-doses. Les cobert o res alars i les plomesde vol eren negrenques i vorejades de

v e rd. El patró de muda eratípic dels ocells de 1r hi-v e rn: les rèmiges i cober-t o res primàries, totes ju-venils, eren lleugeramentmés desgastades i amb lesv o res d’una tonalitat ver-dosa menys pro m i n e n tque les plomes mudadesdurant la tardor (e.g. lesgrans cobert o res). La cuatenia un to lleugerament

més marronós però seguia tenint unobvi tint verdós a les vores de les plo-mes. Els costats del cos i del pit eren decolor gris-verdós mentre que la resta deles parts inferiors eren bàsicament blan-ques; les infracobert o res caudals tenienuna forta tonalitat groguenca. Les potese ren de color gris blavós.

O b s e rv a d o r s: Carles Llebaria, Ga-briel Gargallo, Ricard Gutiérrez, Xa-vier Larruy, Ferran López i Sergi Sales.

A d reça de contacte: Carles Llebaria,Guineueta 5, 6è 2ª, 08042 Barc e l o n a .

CA R L ES LLEBA R I A

PETICIONS D’INFORMACIÓ

Noves espècies anellades

Viri d’ulls vermells Vireo olivaceus

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001 17

PETICIONS D’INFORMACIÓ

Observacionsper a l’Anuarid’Ornitologia deCatalunya 2000

U n cop publicat l’Anuari de1998 (quan llegiu aquesteslínies, l’Anuari ja serà al ca-

rrer), ja ens hem posat mans a l’obraamb el de 1999 i hores d’ara ja estemtreballant amb la informatització i se-lecció de les dades. Està previst quela publicació de l’Anuari de 1999 nos ’ e n d a rre reixi més enllà del proper es-tiu. Això, però, no acaba aquí. Si vo-lem assolir, durant l’estiu de 2002, lafita de publicar durant cada primave-ra/estiu l’anuari de l’any anterior, calque el de 2000 estigui llest a princi-pis de l’any vinent.

El període de recepció de dadesper a l’Anuari de 2000 finalitzaràde forma impro rrogable el proper 31d ’ a g o s t . Us agrairíem, però, que no es-p e reu fins a l’últim moment per tra-mitar les vostres observacions (de fet,molts de vosaltres ja ens les heu en-viat juntament amb les dades de 1999).Per tramitar les dades de l’anuari la mi-llor opció és utilitzar el programa in-f o rmàtic OrnitoCites1.00: si encara noel teniu, podeu baixar-lo de la pàginaweb del GCA (www. g ru p c a t a l a . o rg). Si

no disposeu d’ord i n a d o r, teniu l’op-ció d’enviar les dades en paper utilit-zant les Fitxes d’Observacions cre a-des expressament per a l’Anuari (podeud e m a n a r-ne còpies a l’Oficina del Gru p ) .R e c o rdeu que, en qualsevol cas, totesles observacions han d’enviar-se, ja si-gui per correu electrònic o ordinari, di-rectament a la seu del GCA.

D es de 1990, el Departament deMedi Ambient està portant aterme un projecte de reintro-

ducció del Xoriguer petit a Catalunya,d’on es va extingir com a nidificant el1986. Després de diversos pro b l e-mes de predació, etc., la pobla-ció d’aquesta espècie ha pujat a42 parelles l’any 2000.

Actualment s’estan re d a c t a n tels plans de viabilitat de la re i n-t roducció de l’espècie en al-t res indrets de Catalunya. Pertal de completar la informació,analitzar millor els antecedentshistòrics d’aquesta espè-cie a Catalunya i ava-luar les prioritats enles re i n t ro d u c c i o n s ,sol·licitem tota la in-f o rmació històrica que els or-nitòlegs puguin tenir d’aques-ta espècie. Ens interessa moltp a rt i c u l a rment llocs de nidifi-cació (indret exacte si és possible),n o m b re de parelles, anys, etc. Nom,

telèfon o e-mail de la persona de con-tacte per ampliar la informació.

D’altra banda, també re c o rd e mque ens interessa qualsevoldada de Xoriguer petit du-

rant el període re p ro d u c t o r(abril-juliol). Actual-ment tots els xoriguerspetits estan marc a t samb anelles de PVC iens interessa contro l a rqualsevol indret nou on

l’espècie pugui nidificar.Per a més informació, po-

deu consultar la pàgina webdel DMA.

A d reça de contacte: Manel Po-m a rol (ampomcl@corre u . g e n c a t . e s ) ,D e p a rtament de Medi Ambient, GranVia de les Corts Catalanes 612-614,08007 Barcelona.

D es de l’any 1995, estic anellantels gavians argentats de potesg rogues (L a rus cachinnans) de

les illes Medes amb anelles de PVC. L’ o b-jectiu d’aquest estudi és obtenir dadesque permetin analitzar la dispersió i ladinàmica poblacional d’aquesta gran co-lònia després d’haver estat sotmesa aintenses campanyes de descast. En to-tal s’han anellat més de 3.600 gaviansdurant aquests 6 anys, arribant a ser unade les colònies europees de làrids ambmajor nombre de marcatges usant ane-lles de PVC (vegeu els llistats publicatsper l’European Colour-ring Birding).

Els reavistaments o recuperacions d’o-

cells marcats són molt més importantsque els propis anellaments, ja que lai n f o rmació que pro p o rciona l’anella-ment bàsicament es deriva dels reavis-taments dels individus marcats. És pertot això que vull animar als ornitòlegsque disposen de material adequat perllegir anelles que s’aturin a observar elsgavians del seu entorn; i a les personesque ja ho fan, a part d’animar-los a queho continuïn fent, vull donar-los les grà-cies per la seva col·laboració.

A d reça de contacte: Marc Bosch( m b o s c h @ p o rthos.bio.ub.es), Aragó,138, 2n 1a, 08011 Barcelona.

Informació sobre el Xoriguer petitFalco naumanni a Catalunya

Observacions de gavians marcatsamb anelles de colors

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

18

“Els ocells del VallèsOriental”, de Josep Ribas, ésel resultat de 20 anysd’observació i mostreigsistemàtic dels ocells delVallès Oriental i àreesadjacents del VallèsOccidental, Osona, Bages, laSelva, Maresme i Barcelonès.

E l treball s’estructura en una pri-mera part, on es descriu el mè-tode de treball -amb un acom-

panyament de mapes i 25 esplèndidesfotografies de Francesc Muntada-, i unasegona part, que ocupa la major part dell l i b re, on s’analitza la distribució i esta-tus de cada una les espècies de l’àre ad’estudi. La quadrícula treballada ha es-tat de 5x5 km, donant un total de 68quadrícules que han estat visitades al-menys un cop cada mes de l’any. Igual-ment, s’han triat de 3 a 7 quadrícules de1x1 km dintre de les de 5x5, en les qualss’han fet més d’un miler de censos. Se-gons l’hàbitat i l’ocell, es van fer censoscomplets de les parcel·les d’1x1 km, IPA so estimes directes de població.

L’autor ha fet un treball realment ex-traordinari pel que fa a la precisió en ladetecció de les espècies. Sorprèn veu-re com s’han localitzat acuradamentocells que poden passar per alt fàcil-ment, com la Becada, alguns alàudids,aus nocturnes, passeriformes amb dis-tribució molt reduïda o migrants es-cassos. El detall a què s’arriba en moltsocells demostra no només la quantitatingent d’hores al camp sinó també elgrau de coneixement del territori queté l’autor, que no ha passat per alt capbosquet, torrent, guaret o marge dels1.700 kms quadrats (es diu aviat)mostrejats. A més, això ha estat fet du-

rant les quatre estacions del l’any, cosaque multiplica la dificultat inherent aaquest tipus de treballs. Tothom que ha-gi fet alguna quadrícula de 10x10 kmde l’Atles català pot fer-se a la idea delque això representa.

El llibre no està destinat al gran pú-blic, sinó a ornitòlegs que ja coneguinles espècies tractades, de manera queno inclou descripcions o dibuixos pera la identificació. Per la nostra banda,això és d’agrair, ja que permet anar di-rectament al gra, sense haver de des-triar la informació que ens interessa. Elstextos de les espècies són aclaridors imoltes vegades revelen detalls especí-fics molt interessants. El text s’estruc-tura en apartats de fenologia, hàbitat,distribució geogràfica i tendència po-blacional, donant informació molt con-creta sobre cada un dels punts tractats.No hi ha palla, frases redundants o fu-gides d’estudi: només informació va-luosa, clara i concisa.

Només he trobat un parell d’aspec-tes del llibre que probablement es po-

drien haver tractat d’una altra manera.En primer lloc, la distribució es marcaamb un cercle sòlid en totes les qua-drícules amb presència d’aquella espè-cie durant els 20 anys de prospecció i,per tant, no es correspon necessària-ment amb l’actualitat. L’autor n’és cons-cient i en el text ho aclareix bé en la ma-joria dels casos, però això fa que el lectorno es pugui fer una idea ràpida de ladistribució de l’ocell només mirant elmapa i cal llegir el text per interpretar-lo correctament. Per exemple, el mapadel Cucut reial Clamator glandarius m o s-tra una distribució que ocupa un 23%de les quadrícules. Tanmateix, en el texts’explica que aquesta espècie pràctica-ment està extingida al Vallès Orientali que des de 1994 no hi ha hagut cap re-g i s t re. Altres ocells que han patit una re-g ressió poblacional també mostren unadistribució geogràfica anormalment ex-tensa. Possiblement, hauria estat mésaclaridor si s’haguessin fet servir sím-bols diferents per a les quadrícules ambpresència històrica de l’ocell i per a lesquadrícules amb presència en els da-rrers anys.

Un segon punt del llibre que crida l’a-tenció són les avaluacions de la pobla-ció. És força aparent que en els ocellscensats pel mètode de la parcel·la s’hasubestimat la població i que en elsIPAs s’ha sobreestimat. Les estimes po-blacionals d’alguns ocells comptabilit-zats pel mètode de la parcel·la donen,per exemple, 9.800 parelles de Mos-quiter pàl·lid o 4.985 d’Oreneta i, encanvi, les estimes d’alguns ocells comp-tats per IPAs donen 301.000 parelles deP i t - roig, 180.000 de Cargolet o 154.000de Merla. Probablement, no hauria cal-gut intentar fer estimes poblacionalsdel conjunt de l’àrea estudiada i hauriaestat més esclaridor donar només den-sitats relatives en els diferents hàbitatsmostrejats.

En qualsevol cas, “Els ocells del Va-llès Oriental” marca una fita dintre lespublicacions d’ornitologia comarcal ca-talana i posa el llistó molt alt per a qual-sevol tipus de treball similar. Aquest lli-b re és 100% recomanable no només per

Ribas, J. 2000.

Els Ocells del Vallès OrientalLynx Edicions. Barcelona

CARLES BARRIOCANAL (CB), ABEL JULIEN (AJ)

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

als ornitòlegs que treballen al Vallès si-nó també per a tots aquells que estiguininteressats a treballar en la distribuciód’ocells en qualsevol indret. Tots els quifem observació d’ocells al Vallès agraïml’aparició d’aquesta publicació i perso-nalment haig de reconèixer que he de-vorat aquest llibre unes quantes vega-des i que en cada repàs m’he adonat dedetalls importants. El treball d’en Jo-sep Ribas hauria de servir d’exemple pera tothom de com el treball de camp se-riós i sistematitzat pot donar re s u l t a t sde gran nivell.AJ

Bautista, L.M. & Pantoja, J.L. 2000

A bibliometric review of the recent literature in ornithology.

Ardeola 47: 109-121.

Amb les dades de les publicacionsen zoologia del Zoological Record s

a p a regudes entre el 1978 i 1998, s’hafet una anàlisi de la pro p o rció dels prin-cipals temes d’estudi de la classe ocells.Un 15% dels articles de zoologia d’a-quests vint anys pertanyien a aspec-tes relacionats amb l’ornitologia. S’hafet una categorització dels temesd’estudi dels ocells, tot seleccionant14 grans unitats temàtiques. D’elles,la biologia de la re p roducció, la dinà-mica de poblacions, la biologia de lac o n s e rvació i la gestió de la faunahan estat les categories més estudia-des en aquestes dues dècades. Una anà-lisi en profunditat quant a l’evoluciódels temes ha trobat que tant la dinà-mica de poblacions com la fisiologia iles relacions pre d a d o r- p resa han es-tat els aspectes que més han incre-mentat l’interès, mentre que els catà-legs, els atles i les guies, així com lespublicacions sobre biologia de la re-p roducció, han daval lat notable-ment. Utilitzant les dades des de 1900,els autors han trobat un considerableaugment en el nombre d’autors per tre-ball, passant d’una mitjana de 1,03 al1900, a 2,19 al 1998. C B

Mariné, R. & Dalmau, J. 2000.

Uso del hábitat por el MochueloBoreal Aegolius funereus enAndorra (Pirineo Oriental)durante el periodo reproductor.

Ardeola 47: 29-36.

S’ha fet el seguiment de la reproduc-ció del Mussol pirinenc als Pirineus

a n d o rrans en base a punts d’escolta cre-pusculars. S’han analitzat les caracte-rístiques estructurals dels sectors ons ’ha detectat l’espècie, tot establint uneszones control -no ocupades- per a lacomparació. En base a aquestes anàli-sis, s’ha vist que l’espècie troba l’hàbi-tat idoni en boscos madurs amb arbresespaiats o bé amb presència de sectorsoberts, així com en àrees on abunda lafusta morta i cavitats per a la ubicaciódel niu. Es proposen tot un seguit decriteris de gestió dels boscos per a l’a-favoriment de l’espècie. CB

Mateo, R., Estrada, J., Paquet, J., Rie-ra, X., Domínguez, L., Guitart, R.&Martínez-Vilalta, A. 1999.

Lead shot ingestion by marshharriers Circus aeruginosusfrom the Ebro Delta, Spain.

Environmental Pollution 104: 435-440.

S’ha estudiat l’efecte del plom en la re-colonització de l’Arpella al delta de

l ’ E b re, un sector que havia mantingutuna població nidificant significativaabans dels anys 80. Els autors han ana-litzat el contingut en plom de re g u rg i-tacions, la quantitat de plom en sangd’aus en llibertat i el contingut en plomde teixits d’aus mortes. Els contingutsen plom en les re g u rgitacions són me-nors que els valors trobats a d’altres ai-guamolls europeus, mentre que el con-tingut en sang és força més elevat, tot ique a nivells d’intoxicació, el delta del ’ E b re està per sota dels europeus. És sig-nificatiu l’efecte del període de cacera enels continguts en plom: els valors méselevats es donen a l’inici de l’època decacera, i disminueixen cap al final de la

temporada. El mateix s’ha trobat en la re-lació hivernants-migrants, essent en lespoblacions hivernants on més quantitatde plom s’ha detectat. No s’ha trobat unarelació directa entre la davallada de la re-p roducció de l’espècie i el nivell d’expo-sició al plom, però tot apunta cap a aques-ta possibilitat, ja que en algunes zoneshumides del nord d’Espanya i de l’oeste u ropeu, els contingents d’arpelles ni-dificants estan augmentant. C B

Negro, J.J., Margalida, A. Hiraldo, F. &Heredia, R. 1999.

The function of the cosmeticcoloration of bearded vulture s :when art imitates life.

Animal Behaviour 58: 14-17.

A l ’ a p a rtat de “forum” de la revista A n i -mal Behaviour, els autors fan un re-

pàs del coneixement de l’adquisició decolor per part del Trencalòs i n’expliquenl’origen i les conseqüències per a l’espè-cie. El color ocre - a t a ronjat que el Tre n-calòs té al ventre, coll i cap, no el té desdel moment que neix, sinó que el va ad-quirint amb el fregament en terres ambòxids de ferro o bé amb banys en fontsf e rruginoses, com s’ha trobat fa pocs anys.El debat que neix d’aquest fet parteix delssupòsits que aquesta adquisició passivadels colors es relaciona amb la teoria dela senyalització, essent un alt grau de co-loració una senyalització de l’estatus ene n c o n t res interespecífics. Una coloracióintensa demostra, per part de l’indivi-du, un elevat coneixement de l’àrea, doncsel Trencalòs es mostra molt re s e rvat enel moment que ha trobat un sector onpugui gaudir d’un bany d’òxid. Donadesla impredictibilitat i les llargues distàn-cies que re q u e reix el seu tipus d’alimen-tació, aquest grau de coneixement el faser un individu dominant. Aquest fet éstambé vàlid per a les femelles, que enser més grans actuen amb un compor-tament altament territorial. Pel que fa al’edat dels individus, els joves són mar-cadament menys acolorits que els adults.C B

19

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER A 2001. Vull subsc r i u re'm al GCA per al 2001 per la qual cosa rebré: Butll. GCA, l'Anuari d'Ornito l o g i a ,l 'A b e l l e rol i la Rev i sta de Anillamiento per un import de 4.000 pts. a l'a ny. Si us plau afegiu les meves dades al dire c tori de subsc r i pto rs.

Dades personals

Nom i cognoms ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat _____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària

En/Na: _________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Autoritzo el Banc/Caixa: ________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat ■■■■ Agència ■■■■ Control ■■ Número de compte ■■■■■■■■■■domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptordel Grup Català d'Anellament.

Signatura:

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - hivern 2000-2001

AGENDA

1 de març al 30 de maigCa m pa nya d’a n e l l a m e nt Piccole Iso l e2001 als Aiguamolls de l’Empordà

Per novè any consecutiu, el GCA i el ParcNatural dels Aiguamolls de l’Empord ào rganitzen aquesta tradicional campan-ya per a l’estudi de la migració pre n u p-cial. La campanya té lloc als estanys dePalau. L’any passat, en dos mesos (1 d’a-bril al 30 de maig) es varen anellar untotal de 2.914 ocells de 60 espècies di-f e rents. Les espècies usualment més cap-turades en aquesta campanya són la Bos-carla de canyar A c rocephalus scirpaceus,l ’ O reneta H i rundo ru s t i c a, el Mosquiterde passa Phylloscopus tro c h i l u s i el Ta l l a-rol de casquet Sylvia atricapilla. To t saquells que vulgueu col·laborar us po-deu posar en contacte amb l’Oriol Cla-rabuch (656 32 72 23; clarabuch@jet.es).El GCA s’encarregarà de la manutencióde tots aquells col·laboradors que re s t i nun mínim de 7 dies seguits. Hi ha llocper dormir in situ.

3, 10, 17 i 24 de marçCu rs pràctic d’int ro d u cció a l’a n e l l a-ment a l’Alt Urgell i la Cerdanya

Els interessats podeu posar-vos en con-tacte amb el coordinador del curs, Jor-di Dalmau (973 35 42 06; jord i d a l-mau@retemail.es).

7 de marçCo nferència al Museu de Zoologia deBa rcelona a càrrec d’Ed u a rd Dura ny iRoger Sa n m a rtí “Pro j e c te de re i nt ro-ducció del Falcó pelegrí a Barcelona”

En aquesta xerrada s’exposaran elsresultats obtinguts durant elsdos anys primers anys d’aquestprograma de reintroducció.

17 i 18 de març A sse m b l ea general ordinària del GrupCatalà d’Anellament, Santa Susanna

L’assemblea tindrà lloc el dissabte a les16:00. La resta del dissabte i durant elmatí del diumenge tindran lloc diver-ses xerrades així com el tradicional con-curs d’identificació.

7, 14, 21 i 28 d’abril Cu rs pràctic d’int ro d u cció a l’a n e l l a-ment a l’Alt Empordà

Els interessats podeu posar-vos en conta-cte amb el coordinador del curs, Oriol Cla-r a b u c h (656 32 72 23; clarabuch@jet.es).

Grup Català d’AnellamentMuseu de Zoologia Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79Correu electrònic: gca.gca@suport.orgPàgina web: www.grupcatala.org

Rafa Torralbo

_________________________________________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

gca