NIXE 2011

● Editorial ● Teatre en anglès ● Excursió a Sóller ● Excursió a na Burguesa ● Assajant Albertí ● Concurs agenda 2010/2011 ● Visita a l ’ exposició d ’ animals verinosos ● La Brigada Mediambiental ● Demolab 1 r Batx A ● Carmen ● Petits crims conjugals ● Katmandú

○ Com ho han vist ... na Viviana Rengifo , en Berkan Beyhanov i n ’ Obaid Harbal ?

● Sant Jordi ● El discurs del rei ● JacquesLartigue ● Trobada de mediadors ● Una volta per la Ciutat de les Arts i les Ciències ● Passejant entre les constel·lacions ● Entrevista al representant del servei d ’ informació de la UIB ● Olimpíada de Química ● Un passeig per La Plaça del Diamant ● Una gimcana per Palma ● Visita al LADAT ● Activitats diverses

○ TENDA DE COMERÇ SOSTENIBLE ○ CONGDIB ○ “ CAIXA FORUM ”

PENSA EN NIXE ...

Consell de redacció

■ Lucas Berardo

■ Cristina Puente

■ Xisca Coll

■ Biel Borràs

■ Àlex Estrella

■ Nerea Gómez

■ Nonka Krasimirova

■ Iman Laachiri

■ Stefania Yaguana

■ Cristina Clapau

■ Bojan Babic

■ Cristian Vizuete

■ Elizabet Santana

■ Gabriela Suárez

■ Javiera Basualto

■ Mª Eugènia Squiera

■ Clara Orokia Traore

■ Jeni Jiménez

■ Coordinació: Comissió de Convivència

■ Il·lustracions: Christian Echauri i Enrico Brugnami

■ Maquetació: Christian Echauri

■ Enzo Berardo

■ Fabián Carreras

■ Maria Rosa

■ Teresa Rosado

■ Danlin Zheng

■ Laura Hervalejo

Editorial Instruccions d’ús d’aquesta revista que és la v(n)ostra.

1. Observa amb atenció la portada. Fixa’t en tres elements: la mar, el vaixell, el navegant... mar agitada, plena de vida, vibrant, que atreu un navegant anònim expectant, obert a les experiències que el moviment de la mar li ofereix, un tant impassible, però abocat a un univers encara desconegut, des del seu vaixell Nixe.

2. Navega, com el viatger curiós, embarcat en Nixe, i enriqueix-te amb les experiències de les activitats extraescolars que hem organitzat a ca l’Arxiduc: camina amb passes lentes i amatents entre les aportacions que els joves del nostre centre han preparat, guiats per les professores i professors que han organitzat les activitats tan atractives i diverses que trobareu en aquestes pàgines.

3. Tanca la revista, acaba l’aventura: al final del viatge, inquiet aventurer, t’hauràs enriquit amb tantes d’experiències, que tu i el teu esperit estareu tan agitats i plens de vida i d’energia com l’univers pel qual haureu passejat i que us haurà enriquit... ¿O no reflecteix la il·lustració de la contraportada aquesta riquesa acumulada?*

4. Agraïu sincerament l’entusiasme i la dedicació del Consell de Redacció: al·lotes i al·lots de gran generositat que han ofert el seu temps i el seu saber a confegir aquestes pàgines que ara us oferim.

(*Sí, efectivament, com sospitaves, hem establert un diàleg amb Caspar David Friedrich )

Animals verinosos, òpera, teatre, descoberta de nous territoris, cursos de formació, exposicions, olimpíades, xerrades... els alumnes de l’IES Arxiduc no només aprenen dins l‘aula, sinó també participant en un bon grapat d’activitats organitzades pel professorat de les diferents assignatures.Nixe, nascuda al cau de la Comissió de Convivència, fidel a l’ànima aventurera de l’Arxiduc i al seu emblemàtic vaixell, ha esdevingut finestra i mirall alhora de totes aquestes aventures que anomenem extraescolars perquè no es realitzen dins l’aula, però que són ben escolars perquè sense aquestes, l’escola que és el nostre institut seria molt més pobra i avorrida.

El Consell de Redacció de Nixe està format per alumnes de tots els nivells d’ESO i Batxillerat del centre; amb ells ha col·laborat el professorat organitzador de les activitats.

A tots ells, professores i professors, alumnat redactor i, molt especialment als membres del Consell: moltes gràcies per la col·laboració i l’entusiasme perquè puguem gaudir d’aquesta revista, que és de tots v(n)osaltres.

Nixe continuarà navegant per trobar nous ports on escoltarà les experiències dels nostres joves i ens les oferirà en properes edicions.

Teatre en anglès Lucas Berardo

El passat dia 20 d’abril de 2011, abans de començar les vacances, va venir un grup d’actors que ens varen fer una interpretació de TRES ACTORS I SIS PERSONATGES! Una mestria total en interpretació. Va resultar molt divertit i vàrem riure molt.

El protagonista de la història nomia Tom, anava a classes d’història i prest tendrà un examen; la seva companya nomia Elizabeth i era molt intel·ligent, sempre responia correctament a les preguntes del professor.

Doncs en Tom, que volia aprovar l’examen i tenia enveja de l’Elizabeth, es va trobar amb un Home (que no saben ben bé si era real o imaginari) que li va dir que el que necessitava era un rellotge com el que tenia ell que li podria fer viatjar pel temps.

Aleshores en Tom va anar a l’època romana i es va trobar amb un guerrer que havia d’acceptar les ordres d’una emperadriu molt més forta que ell. Després de fer servir un poc de tot el que havia après de la classe d’història aconsegueix fugir i tornar a viatjar en el temps.

Aquesta vegada va anar molt més al passat: a l’edat prehistòrica on va conèixer un home que es creia que es veia com en un mirall, perquè en Tom fes tot el que ell feia. Després s’adonà que no era un mirall i es va enfadar amb ell i el volia matar.

En Tom va escapar, una altra vegada, i torna al present on li fa una BESADA a n’Elizabeth (estava enamorat d’ella, nosaltres no ho sabíem).

I això ha estat un petit resum del que ha estat el teatre i el que han fet. Adéu i fins a una altra.Lucas Berardo per a la revista Nixe.

Excursió a SóllerCandela Mariano

Els alumnes de 1r d’ESO vàrem fer una visita a Sóller en el mes d’octubre. Varem anar amb el tren de Sóller i acompanyats per les professores de Ciències Naturals I el professor de Musica. Durant el trajecte amb tren vàrem poder observar un preciós paisatge.

Vàrem anar al Jardí Botànic de Sóller on varem veure plantes, arbres i arbusts de tot tipus que es troben a les Illes Balears, com per exemple la saladina, el gatovell, l’ullastre i molts vegetals més. El jardí botànic compta amb un ampli jardí amb totes les plantes, però també amb un petit museu on s’hi troben des d’ossos de cabres de fa milers d’anys fins bolets verinosos, com la amanita muscaria, un bolet que pot arribar a ser mortal ja que afecta els intestins i el fetge. El museu també comptava amb fòssils d’animals de fa milers d’anys. Eren impressionants.

Després varem anar a fer una volta pel poble, vàrem agafar-hi el tramvia i vàrem anar al port de Sóller. Vàrem estar allà unes dues hores. Va ser genial. Ho vàrem passar molt bé, però va a ser una jornada esgotadora. Va a ser inoblidable per a tots nosaltres.

Excursió a na BurguesaSergi Mayans

El 21 de desembre els alumnes de 1er B i D -i els alumnes de 1er A i C el 18 de gener- vàrem anar d'excursió a na Burguesa. El primer grup no varen anar el dia acordat perquè varen suspendre-la pel temps. En les excursions hi anaven els tutors de cada grup i Cristina Ruiz. L’excursió va ser molt assequible, no havies de pagar res a part de l'autobús d'anada i de tornada. El trajecte va ser d'uns quinze minuts, vàrem travessar tot el poble Gènova, vàrem pujar un puig en el qual el camí estava encimentat i no feia mal als peus, quan vàrem arribar a dalt els professors ens varen deixar berenar i vam seguir el camí.Quan ja estàvem en mig de la natura hi havia pedres per tot el camí, per sort els professors ens van dir que duguéssim sabates amb sola gruixuda. Vàrem travessar tota una muntanya per arribar a un camp de golf, després passàrem pel poble de Calvia per arribar en autobús a Palma. Moltes gràcies als professors per deixar-nos sortir abans.

Si voleu veure’n les imatges, ho podeu fer des en aquesta adreça:

https :// docs . google . com / present / view ? id = dc 2 w 4 xm 8_783 cv 826 chq

Assajant AlbertíClara Traore

El passat dijous, 14 d’abril, anàrem al Teatre del Mar, per a veure l’obra Assajant Albertí, en horari matinal, representada per la companyia menorquina la Clota, que tracta la història de quatre joves directors teatrals que competeixen per a guanyar un concurs europeu i, per aconseguir-ho, fan una demostració de les seves aptituds artístiques representant una escena concreta d’una obra traduïda per Albertí.

La primera és Irina Pavloska (interpretada per Adriana Aguilar), que munta una escena d’El barber de Sevilla de Beaumarchais. El següent és Ramon Garcia, que fa una escena de Pamela de Goldoni, que és l’escena que més m’agradà ja que, per a mi, és la que més s’apropa al tema central de l’obra i, utilitzant un llenguatge clàssic, sap introduir una clau d’humor sense modificar d’una forma gaire acusada l’obra, el director de la qual és interpretat per Josep Mercadal. La tercera escena és dirigida per Marta Bosch, estudiant de dramatúrgia, interpretada per Laia Galceran, que demostra ser la més exigent amb l’execució del seu fragment de La viuda astuta de Goldoni. I per últim, Julià Ametller, interpretada per Lluís Vinent, que dramatitza El convit de l’estàtua de Molière, escena que va obtenir més èxit per la seva escenografia impactant de l’esperit de l’estàtua que per cap altra cosa.

Aquest espectacle ens permet conèixer la figura de Vicenç Albertí i Vidal (1786-1859), literat menorquí, poeta i traductor al català del teatre internacional (com Beaumarchais, Goldoni o Molière). A més d’apropar-nos el teatre clàssic, presentant-lo amb un llenguatge actual i divertit que permet la seva comprensió.

Assajant Albertí, des d'uns altres ullsJeniffer Jiménez

El dia 14 d’abril va tenir lloc la primera representació de l'obra titulada Assajant Albertí, presentada per La Clota-Moll Espectacles al Teatre del Mar; obra de la qual vàrem poder gaudir aquell mateix dia.

Dins l'obra ens trobàrem amb quatre actors: n'Adriana Aguilar, interpretant na Irina Pauloska; na Lara Galcerant, fent de na Marta Bosch; en Julià Ametler, interpretat per en Lluís Vinent i en Josep Mercadal, que exercia el paper d'en Ramon Garcia.

Aquests joves creadors teatrals havien estat elegits finalistes en un concurs europeu de direcció de teatre i tots esperen guanyar el premi, el qual suposaria la producció d'una de les obres d'Albertí al Teatre Nacional de Catalunya, tots ells expectants, amb ambició davant la idea de poder accedir al premi.

Per aconseguir dit premi, cadascun havia de realitzar una escena en concret, treta d'una obra, on havien de mostrar les seves aptituds artístiques com a directors, en deu dies.

En primer lloc, na Irina Pauloska, jove especialitzada en teatre musical i moviment, interpretada per n'Adriana Aguilar. Aquesta primera escena, treta de El barbero de Sevilla del francès Beaumarchais, resultà una estratègica forma d'atreure la nostra atenció des del principi, ja que constava d'un subtil humor envoltat de bona música, cantada per veus que es podien considerar bones.

A continuació, després de tornar a interpretar els joves directors aspirants al preuat premi, es donà pas a l’escena dirigida per en Ramon Garcia, la qual pertanyia a una obra de l'escriptor italià Carlo Goldoni, que rep el nom de Pamela. En aquesta se'ns presentà la típica escena amorosa entre una serventa i el seu patró, de la qual es pot dir que hi havia falta d'originalitat, ja que forma part d'un tòpic. No obstant això, la imatge que donava la serventa, aquella personalitat ingènua, maldestra i despistada va fer que la típica imatge d'amor impossible adquirís humor, el qual fes costat al nostre avorriment.

Acte seguit, arribà el torn d’una escena treta de La viuda astuta, de Goldoni també, dirigida per na Marta Bosch, la jove estudiant de dramatúrgia que pensa que perd el temps en aquell concurs, ja que li havien ofert una altra opció que li semblava millor, però, no obstant això, va decidir continuar-hi. Aquesta vegada trobàrem humor repartit per tot arreu, presents a determinats moments de l'escena, exemple dels quals pot ser el muntatge que va crear el perruquer, que intentava seduir la “viuda”, a qui va deixar amb els cabells en l'aire; aquella situació fou necessària per enfonsar l'escena en un oceà d'humor que feia olor de rialla.

La presentació d'escenes va concloure amb El convit de l'estàtua, de Molière, de la mà de Julià Ametler, escenògraf i director. No obstant les cares de “no entendre res” del públic, aquesta escena es salvà gràcies a la imminent presentació de l'estàtua de “Comendador”, aparició que va sorprendre per la grandària i il·luminació, que portava Don Juan al més enllà, com a càstig davant la vida luxuriosa que aquest portava.

En concloure l’obra, amb el públic absort davant el “Comendador”, no obstant jo hagi estat una de les poques persones que es va adonar que els focus no estaven en el lloc adequat per aconseguir l'efecte desitjat, els actors varen respondre a preguntes fetes pel públic i, acte seguit, tot va donar-se per finalitzat i tornàrem tots a l'institut.

L’obra, Assajant Albertí, ha estat una bona forma de gaudir del teatre en català i de gaudir, també, de la literatura de qualitat amb humor. L'he trobada interessant, ja que mai havia tengut l'oportunitat de presenciar l’obra d'una obra, en aquest cas, les obres dins l'obra. Assajant Albertí ha suposat una gran troballa per a mi, una experiència que et murmura a l'orella a la vegada que crida rialles, coneixements, cultura i literatura. Quin quadre més acolorit, gran gama de colors vius, els quals aïllen la gama de colors freds.

Concurs agenda 2010/2011Biel Borràs

Aquest any, el concurs de l’agenda està molt animat. El tema d`enguany són els foners balears. Els foners varen conquistar Mallorca fa molt de temps i encara les seves armes, les fones, perduren i encara s’utilitzen en molts de jocs tradicionals.

El concurs té un premi d’uns 60 € en material escolar per al curs vinent.

A l’assignatura de Plàstica aquest treball s’ha de presentar com a nota final de curs, és a dir, com una nota molt més important.

A final de curs es decidirà quin treball ha agradat més i s’endurà el premi!

Visita a l’exposició d’animals verinososMª del Carmen Rosa González (Aportació d’Alberto Campos, Alejandra Cifre i Soon-yi Chong)

Els alumnes de 1r de batxiller A vàrem anar a una exposició, a la fundació Sa Nostra, d'animals verinosos. En la primera sala de la exposició, on només hi havia serps, aprenguérem que alguns dels animals posseeixen un verí tan efectiu que pot causar-li la mort a la víctima, altres no necessiten verí per poder sobreviure, simplement utilitzen el seu cos per estrangular les víctimes o camuflar-se dels possibles depredadors.

A la segona sala, ens varen posar un vídeo que explicava com actua el verí d'una serp i les conseqüències que podia tenir aquest sobre una persona, i com fer que pugui convertir-se en un potent antídot contra aquest.

També varem veure els diferents tipus de mossegades de les serps, qualcunes estaven dotades d'ullals llargs replets de verí, altres en tenien de més petits però molt més efectius.

A la sala d'aràcnids varem poder veure com qualcunes aranyes es camuflaven per poder atacar les seves preses i delectar-se del seu festí. Les aranyes no tenen dents, per això han de cobrir la seva presa mitjançant la seva tela per debilitar els teixits i poder digerir millor l'aliment.

Al final de l'exposició, tenguérem el privilegi de poder veure una boa, una cobra i un llangardaix fora de les seves respectives gàbies perquè varam coincidir amb l'hora de neteja de les gàbies del animals.

Un cuidador, va treure la boa de la seva gàbia i la va ficar en una galleda, ho va tancar amb un bon segur, perquè si s'escapava podríem haver perillat, i va començar a netejar la seva particular llar. Llevava els excrements i humitejava l'entorn, ja que algunes serps necessiten humitat per poder viure en condicions. Amb els altres animals va seguir el mateix procés.

Finalment, vam veure com una cobra obria el seu coll per poder protegir-se de les seves amenaces, que aquestes érem nosaltres, els alumnes de 1r de batxillerat A.

La Brigada MediambientalXisca Coll

Entrevista a n'Ignacio Sindin, de 1r ESO D, membre de la Brigada de Medi Ambient:

Des de quan estàs a la Brigada de Medi Ambient? Des de principi de curs. En què consisteix el teu treball? Consisteix en treure el fems de les papereres de les aules 0.17 i 1.09 els dijous. T'agrada? Agradar no m'agrada però dóna la satisfacció d'ajudar al manteniment

mediambiental. Feis reunions? No. Fas bon treball? Si, m'ocupo perquè m'importa el problema mediambiental. Trobes que és una feina important? Sí, perquè ens hem de preocupar més pel medi ambient.

Demolab 1r Batx A

Mª Teresa Rosado (Aportació d’Aitor Garcia)

El 21 de desembre els alumnes de biologia de 1r batxillerat A vàrem dirigir-nos a la UIB per ampliar els nostres coneixements d'anatomia sobre mamífers. Primerament, pujàrem al departament de biologia, situat al primer pis, i allà vàrem atendre a una exposició que ens feren sobre l'ADN i els nuclòtics. En finalitzar dita xerrada, férem un petit recorregut per les instal·lacions on practiquen els estudiants de la carrera de biologia. La sala estava plena de màquines especialitzades d'investigació, les quals servien per poder veure cèl·lules i fer-ne complexos experiments i modificacions a l'ADN; plaques de cultiu... Era com trobar-se a un laboratori d'una sèrie policíaca!

Per finalitzar la visita, tenguérem la gran oportunitat de poder dissecar ratolins per comprendre el seu funcionament fisiològic, que ens ajudà a saber distingir tots els aparells i sistemes que el formen juntament amb els seus òrgans i teixits.Va ser una visita fascinant i interessant on vàrem aprendre i ens acostàrem més al sentit pràctic de la biologia que no pas del teòric al que estam acostumats.

Carmen Mª Teresa Rosado (1r Batx B)

El 16 de maig els alumnes pertanyents al club de teatre vàrem tenir una oportunitat única: presenciar l’assaig d’una òpera mundialment famosa: Carmen. Aquest començà a les 21h i va ser seguit molt de prop per invitats i periodistes que, respetuosament, van callar durant tot l’assaig per a permetre que els actors es poguessin concentrar. Nosaltres no vàrem ser menys i ens mantenguérem durant tot el temps el més silenciosament que podíem, encara que no vam haver de fer molt d’esforç perquè la posada en escena era tan magnífica que no podíem fer cap altra cosa més que mirar i gaudir d’aquella privilegiada oportunitat. El conjunt que formaven tant els actors -més d’una vintena- com l’orquestra era perfecte, congeniaven perfectament. A més, els decorats i el vestuari estaven extremadament cuidats fins i tot als mínims detalls. Tot això, sumant-ho amb les cançons i les interpretacions, no va fer més que confirmar allò innegable: Carmen és una fantàstica òpera que presta atenció a absolutament tots els elements que hi apareixen. I només vàrem veure l’assaig!

Petits crims conjugalsMª Teresa Rosado (Aportació de Toni Sánchez)

Petits crims conjugals és una obra de teatre que va ésser representada els dies 28, 29, 30 d'abril i l'1 de maig al Teatre Principal de Palma. Els alumnes de 1r i 2n de Batxiller, que volien anar-la a veure, tenien l'opció de comprar una de les entrades amb descompte oferides i aconseguides pel professor Joan Bover per a dia 30 d'abril a les 21 hores. Hi vàrem assistir un grup d'unes 10 o 15 persones, entre ells alumnes de 1r, sobretot, i qualque alumne de 2n i, a més, qualque professor del centre, inclòs en Joan. Va ésser una vetllada molt especial en la qual vàrem gaudir d'una gran obra de teatre molt treballada i interessant, la qual recomanaria, perquè em va cridar l'atenció la història i com s'anava desenvolupant i canviant constantment. En acabar, es va fer, entre els que vàrem assistir, un petit comentari de l'obra molt agradable en el qual tots coincidíem en la qualitat de l'obra.

Katmandú

Com ho han vist... na Viviana Rengifo, en Berkan Beyhanov i n’Obaid Harbal?

El passat 3 de maig vàrem anar d’excursió a Katmandú, va ser una visita molt interessant.

Primerament vàrem anar al cine a veure una pel·lícula en 4D, va ser curta però molt divertida.

Després vàrem començar amb el recorregut de tota la casa: al principi hi havia molts de robots però a mesura que avançàvem, vàrem veure coses fascinants com animals mutants o criatures mitològiques.

El que més em va agradar va ser el pont, encara que em vaig marejar un poc; també era molt bonica la representació de monuments del món fets amb llumins.

Quan vàrem sortir de Katmandú, vàrem anar a la platja. Aquell dia var ser magnífic.

Viviana Rengifo

KatmandúQuan vàrem anar a Katmandú, vàrem veure que hi havia dues activitats: pel·lícula en 4D i un museu. Els professors ens varen dividir en dos grups, alguns varen anar a la pel·lícula en 4D i uns altres varen anar al museu.

Bé, a mi em va tocar al grup dels que havien de començar pel museu. Allà vàrem veure diferents coses, des d’un piano d’aigua fins a un robot que expulsava vapor d’aigua de la boca.

El que més em va agradar va ser un tub pel qual vàrem passar i quan passaves i et quedaves un bon temps a dins, feia un efecte visual que pareixia que el tub s’inclinava.

La segona activitat, que va ser la pel·lícula en 4D va ser emocionant perquè ho feien tan real que pareixia com si estiguessis a dins de la pel·lícula.

Al final vàrem sortir de Katmandú satisfets, o almenys jo, sí!

Berkan Beyhanov

Quan vàrem anar a la sortida a Katmandú, “la casa al revés”, tots estàvem molt nerviosos per veure què hi havia a dedins.

Vàrem començar el trajecte i vàrem veure un robot que menjava boles de metall, després havíem de travessar un laberint de gel.

El millor que vàrem veure va ser el tub que marejava molt, però les altres coses també estaven bé.

Al final de l’excursió vàrem anar a la platja: una nina i un nin varen anar a comprar menjar i gràcies a ells ens vàrem fer un festí damunt la sorra: tots nosaltres vàrem menjar.

Després, un parell de joves anglesos ens varen dir si volíem fer un partit de futbol damunt la sorra i vàrem acceptar: no ens va anar gaire bé, però ens ho vàrem passar molt bé.

Obaid Harbal

Sant JordiCristina Clapau

El dimarts 19 d’abril el nostre centre va celebrar la festa de Sant Jordi. Les presentadores varen ser: Ester Marín i Antonia Conti. Hi va haver: actuacions musicals, concurs en tots els idiomes (llatí, català, castellà, anglès i francès), una coreografia dels anys 70-80 i molts premis literaris (roses, llibres, diplomes i doblers). Gràcies a tots per la seva col·laboració, sense la qual no hauria estat possible.

El discurs del reiCristina Clapau

El dimarts 29 de març els cursos: 1r ESO D, 2n ESO D i 3r ESO C vam anar a veure una pel·lícula al cine de S’Escorxador que es diu El discurs del rei. Aquí tenim un petit resum per saber de què tracta.

Després de l’abdicació del seu germà major Eduard VIII, el duc de York es va convertir en el rei de Gran Bretanya amb el nom de Jordi VI. La seva tarta- mudesa, que constituïa un gran problema per executar les seves funcions com a rei, el va portar a cercar l’ajuda d’en Lionel Longue, un expert logopeda que va aconseguir eliminar la tartamudesa del rei Jordi VI amb els mètodes propis del logopeda.

JacquesLartigueCristina Clapau

Le 17 Janvier, les élèves de 2n français sommes allés à la Caixa Forum de voir une exposition du photographe français Jacques Lartigue.Jacques Lartigue est un photographe du XXé siècle. Il naît à Courbevoie, près de Paris. À six ans Jacques prend ses premières photographies.À huit ans son père lui offre un appareil photos.

Il améliore sa technique á partir des erreurs est le prend en photo les personage féminin de aux courses automobile. haute société. Il s’interes aux sports de l’époque, surtaux.

Trobada de mediadorsSandy Quiñónez

El divendres 13 de maig tots els mediadors que hem seguit el curs que hem fet a l’institut per aprendre a fer mediacions vàrem anar a conèixer els mediadors d’altres instituts de Mallorca.Vàrem sortir de l’institut a les 9:00 i hi vàrem tornar a les 14:00.Vàrem anar Laboratori d’Arquitectura Francesc Quetglas, vàrem fer grups per conèixer més gent, vàrem presentar-nos, vàrem fer una mediació i vàrem fer molts jocs divertits per associar-nos amb els alumnes dels altres instituts.Després, vàrem anar a dins per a conèixer l’Alcaldessa de Palma i el Conseller d’Educació que ens van donar els diplomes.

En vols veure més?https :// picasaweb . google . com / webarxiduc / Trobada _ alumnat _ mediador _2011? authkey = Gv 1 sRgCLjozMeal 9_ dsQE & feat = directlink

Una volta per la Ciutat de les Arts i les CiènciesDanlin Zheng / Laura Hervalejo

El dijous 24 de març de 2011 els alumnes de 2n de batxiller varen visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències, un viatge molt precipitat però inoblidable.

S´hagueren de llevar molt prest per agafar el primer avió i arribaren amb molta energia i curiositat. Varen fer un viatge en metro i una llarga caminada fins al lloc de visita. Tot va ser molt distint i nou per als estudiants insulars. Un agradable passeig pel parc de la Ciutat de les Arts i les Ciències, moltes fotos i rialles pel camí. Encara que la pluja imparable en tot el dia va incomodar als visitants, aquests varen disfrutar molt de la visita guiada pel Museu de la Ciència.

Desprès de descansar un poc varen tenir molt de temps lliure per anar passetjant al seu gust. Fins i tot varen poder visitar una exposició de dinosaures, encara que la pluja no ajudà ja que era a l'aire lliure.

Però, va ser una gran experiència i tothom va poder gaudir d'aquesta excursió.

Vegem aquí un parell de fotos d'aquesta visita:

El grup de 2n Batx A a les portes del Museu

Dins el museu, provant un sensor digital

Passejant entre les constel·lacionsEnrico Brugnami

Dia 23 de març va començar al port de Palma el viatge de tres dies a València que van realitzar el alumnes de quart d’ESO. Primer de tot, ens vam reunir tots i ens van donar el bitllets per al vaixell. Després vam pujar a dalt i vam esperar mitja hora fins que vam embarcar. Em va agradar el vaixell, però l’habitació que ens tocà no em va agradar gaire. N’hi havia de dues classes: a la dreta, hi havia les habitacions amb finestra i, a l’esquerra, les habitacions sense finestra. Al nostre grup (format per en Patricio, en Matias, en Juan de Dios i jo) ens va tocar l’habitació sense finestra. Van ser sis o set hores més o menys de viatge, durant les quals vam fer moltes coses i ens vam divertir, però em vaig marejar un poc.

Quan vam arribar a Dénia, ja al vespre, vam agafar un autocar i vam anar cap al lloc on faríem totes dels activitats (bé, quasi totes) i a on menjaríem i dormiríem dues nits. A l’autocar em vaig avorrir molt, vaig deixar la bosseta petita amb les coses per distreure'm perquè pensava que el viatge duraria com a molt vint minuts, mai no em vaig imaginar que el viatge duraria dues hores… Vaig aguantar com vaig poder, no saps com és de dur estar dues hores sense xerrar, assegut, sense poder fer res…

Ja arribats, a la fi, vam deixar les bosses a on ens hostatjaríem durant dues nits. No sabia ben bé allò què era, si un hotel, un hostal, una residència… Feia més pinta de residencia, oi? Vam anar a les habitacions: n’hi havia dues, una per a nois i una altra per a noies. Primer ens vam posar tots els nois a una habitació, però les noies ens van insistir a canviar d’habitació perquè no hi havia prou lloc a la seva per a elles. Total, que ens van fer una xerrada, vam sopar i vam pujar a l’habitació. L’ambient no era com per anar a dormir i crec que ens vam quedar desperts fins a la una o les dues de la matinada. Hi havia

gent que encara xerrava, però la majoria ja volia aclucar els ulls, i els vam demanar que anassin a xerrar a un altre lloc o que no xerrassin. Ho vam intentar dues o tres vegades, sense èxit, fins que un alumne els ho va haver de dir cridant, i llavors van callar.

Al matí, em vaig despertar amb mal de cap, em vaig vestir i vaig anar a esmorzar. Més tard, ens vam dividir en dos grups. Al meu grup (crec), primer ens van fer una xerrada sobre l’energia. Després, vam anar a una caravana i vam omplir un quadernet sobre l’energia, el consum, etc. a la vivenda familiar. Tal vegada va ser al revés, primer una cosa i després l’altra, però l’important és que vam fer les dues coses.

Al capvespre, vam fer una activitat de fer una cuina solar. No va estar gens malament, però la veritat és que no m’interessen gaire les cuines solars. Encara avui no l’he usada, la tinc allà, criant pols. No sé si la usaré alguna vegada. En acabar aquesta activitat, ens donaren entrepans com a berenar.

En acabar -però ara mateix no estic segur de com ho vàrem fer-, vàrem veure per grups les constel·laciones dins una petita semibolla gegant de tela, ja que no feia el temps idoni per observar les constel·lacions a fora. Dic que no sé com ho vàrem fer perquè era per grups i l’altre grup no sé què feia mentre nosaltres érem dins la bolla i quan nosaltres no hi érem. Però bé, tant és ara. Després, ens deixaren temps lliure i sopàrem.

Havent sopat, ho recollírem tot i, tot seguit, ens mostraren amb un programa d’ordinador les constel·lacions. La veritat és que va ser de les coses que més m’agradaren del viatge, va ser molt entretingut. Després ens tornaren a donar temps lliure i vam anar a dormir. Més o menys va ser com l’altra nit.

Al matí em vaig despertar amb mal de cap també. No sé si és que és crònic, si és que ve i se’n va perquè sí, per haver dormit amb els cabells mig xops o per dormir a un altre lloc. El cas és que em vaig despertar més o menys a les nou. Vaig anar a esmorzar i després vaig anar a l’habitació. Ens donaren temps lliure i, després, anàrem tots a un parc eòlic, l’únic parc eòlic obert al públic d’Espanya. Vam caminar més o menys una hora i estava molt ben planejat tot, però es va mig arruïnar per la boira, ja que hi havia vint-i-cinc o vint-i-sis molins eòlics i només se’n veien dos, i no gaire bé.

En tornar, dinàrem i, a la tarda, vàrem recollir totes les nostres coses de l’habitació i agafàrem el bus cap a València ciutat (ja que vàrem estar a Venta Mina, un poble de València). En arribar, anàrem per grups a la Ciutat de les Arts i de les Ciències. Hi havia un grup que va anar a l'Oceanogràfic, un altre va anar a veure una pel·lícula en tres dimensions a l’Hemisfèric, uns altres al Museu de la Ciència i uns altres van anar a un centre comercial de per allà. La veritat és que no em va agradar gaire la visita al museu, m’esperava que fos més espectacular o amb més coses, no ho sé, el vaig trobar insípid comparat amb allò que te'n venen a la publicitat. Però bé, podria haver estat pitjor.

Després d’això, vam agafar el bus i ens dirigírem cap al port de València. Aquesta vegada el trajecte va ser molt més curt, ja que hi vam anar des de la Ciutat de les Arts i de les Ciències; bé crec que va ser per això, o pot ser és que agafàrem un altre camí. Al port vàrem esperar una hora i mitja, més o menys, abans d’embarcar, ja que el vaixell va sofrir un retard.

Dins el vaixell anàrem a l’habitació i, a la fi, ens va tocar l’habitació de la dreta amb finestra. Teníem l’esperança de comprar una pizza al vaixell, ja que al d’anada sí que n’hi havia, però va resultar que en aquest no, i el menú costava vuit euros, massa car. Així que menjàrem el que ens donaren abans de sortir de l’hotel/residència; varen ser molt amables, la veritat. A l’habitació, vàrem estar com dues hores jugant i parlant i, després, vam anar a dormir ja que estàvem cansats. Em vaig despertar a les vuit del matí, a mitja hora més o menys d’arribar al port de Palma. Sembra mentida, però vaig dormir millor al vaixell que a la residència. Ens vam vestir i, de seguida, vam sortir. Ja al port, agafàrem un autocar per anar a l’estació marítima. Allí m’esperava mon pare, així que me’n vaig anar amb ell.

La veritat és que l'experiència em va agradar molt, encara que les activitats varen ser un poc fluixes. El millor va ser estar amb els amics, que és per al que hi vaig anar, i, si pogués, hi tornaria a anar ara mateix i amb tots.

Entrevista al representant del servei d’informació de la UIBDanlin Zheng / Laura Hervalejo

El 9 de febrer del 2011 vàrem rebre una xerrada informativa d'en Miquel Amorós.

Amb molta amabilitat va contestar tots els nostres dubtes i ens va proporcionar informació extra sobre les proves de selectivitat. A més, va respondre les preguntes que li vàrem fer per a la revista. Per exemple, li vàrem demanar si havien notat molt l'augment de matrícules aquest curs motivades per l'actual crisi. En Miquel ens va dir que sí i que l'augment afecta sobretot les matrícules de gent entre 40 i 45 anys i per això enguany hi ha més limitació de places, la qual cosa fa augmentar les notes de tall.

Per altra banda, i per la influència de la notícia de la jubilació als 67 anys, també esperen que augmenti encara més la matriculació als postgraus i màsters, ja que així molta gent pot arribar a millorar el seu futur laboral i allargar el temps de cotització.

Va informar-nos igualment que normalment els alumnes que aproven la selectivitat prefereixen quedar-se a l'illa si la seva carrera s'imparteix a la UIB i que només uns 1000 estudiants varen sortir a estudiar a fora a principis d'aquest curs.

Així mateix, ens va facilitar un parell d'enllaços:http :// comunicacio . uib . cat / actualitat / arxiu /? contentId =203268 http :// comunicacio . uib . cat / digitalAssets /151/151754_ dossier _ de _ premsa

Olimpíada de QuímicaCarmen Bonet / Danlin Zheng / Laura Hervalejo

Els alumnes de 2n de batxillerat A Jessica Alabarce, Carmen Bonet, Jesús Encinar i Xisca Llabrès van participar a L'Olimpíada de Química organitzada per la UIB dia 22 de febrer.

La jornada va començar a les 9, els alumnes van ser rebuts pels organitzadors de l'acte, el qual també es feia simultàniament a Eivissa i Menorca. Després els van anar cridant per ordre de llista (ja estaven tots morts de nervis) quan van ser dins l'aula els explicaren el funcionament de la prova i la durada de l'examen va ser de dues hores i mitja.

En acabar el examen el millor estava per venir, els havien preparat un bon berenar per recuperar forces i a continuació una sorpresa... assistirien a uns experiments al laboratori. Aquesta part els va agradar molt, ja que, els laboratoris de la UIB son diferents als nostres i podien fer els experiments ells mateixos, ja que, el duien a terme voluntaris.

En tornar a l'institut els alumnes es mostraren satisfets amb l'examen (ja que la seva professora de Química els havia preparat molt bé amb classes extraescolars) i entusiasmats amb les activitats proposades per la UIB.

Aquí podem veure un parell de fotografies de l'acte i l’enllaç per : http :// www . uib . es / noticies /? showGalery = true & contentId =208664

Un passeig per La Plaça del DiamantJose Luis Giraldo / Danlin Zheng / Laura Hervalejo

El dia 17 de desembre del 2010, els grups de segon de batxillerat vàrem anar al Teatre del Mar, on vàrem veure l’obra de teatre La plaça del Diamant:

La dramatúrgia d’aquesta novel·la se centra en les vides de la Natàlia -Colometa- que viu una guerra, la guerra civil espanyola, que no entén i en la qual el seu marit pren part -i, en segon terme, en Quimet.

El seguiment del seu desenvolupament personal i vital ens portarà a fer-nos una idea de la postguerra i les relacions entre homes, dones i les jerarquies familiars des dels anys quaranta fins a la mort de la Natàlia. Ens permetrà conèixer la vida d’una dona en aquestes circumstàncies i, fins i tot, com un segon matrimoni és més necessari per tenir la protecció d’un home, que no pas per l’elecció personal.

De nou Caterina Alorda i Agustí Sanllehí ens apropen de manera amena i versemblant aquesta obra imprescindible de Mercè Rodoreda.

Una gimcana per PalmaJuan Antonio Aguilera

Al final del primer trimestre abans de partir de vacances de Nadal, les professores de segon d’ESO del Departament de Català varen organitzar una gimcana per Pama.

La gimcana va ser molt divertida, ens vàrem haver de cercar la vida en algunes de les proves de la gimcana, per exemple hi havia una prova que demanava arribar al punt de partida amb un ocell, un barret i un rellotge analògic, vàrem pensar moltes ximpleries com per exemple, enxampar un ocell al vol, robar un barret, etc...

Aquesta prova va posar en dubte l’enginy de cada equip.

En conclusió, la gimcana va ser molt divertida i ens ho vàrem passar molt bé sobretot l’equip guanyador que era el meu, vàrem riure molt quan ens varen donar el premi.

Visita al LADAT

El dia 17 de maig, els alumnes d'Imatge i Expressió de 3r i els de l'optativa de Plàstica de 4t vàrem anar a veure el centre d'animació digital de la UIB (LADAT). Aquest centre forma cada any promocions d'alumnes que, en els millors casos, han arribat a fer feina en els millors estudis cinematogràfics, com Pixar o Disney.

A part d'una conferència introductòria i una visita guiada a l'exposició interactiva sobre animació digital, vàrem poder experimentar el sistema d'animació conegut com a Stop Motion. Després vàrem assistir a una projecció dels millors curtmetratges creats pels alumnes del LADAT.

Finalment, entràrem dins un plató croma, similar a l'utilitzat a la majoria de les pel·lícules de ciència-ficció d'avui i ens vàrem fer fotos amb diferents fons.

Activitats diversesOrganitzades des del Departament de Filosofia per a les assignatures Educació per a la Ciutadania i d'Educació Ètico-Cívica

Iman Laachiri (amb l’aportació de n‘Oliver Jirón i en Pedro Bauzà)

• TENDA DE COMERÇ SOSTENIBLE

Del 17 al 21 de desembre de 2010 els diferents grups de 2 ESO i 4 ESO A vàrem visitar una tenda de comerç sostenible durant l'hora d'Educació per a la Ciutadania i d'Educació Eticocívica: ens varen explicar què és el comerç sostenible i ens varen mostrar exemples dels diferents productes que hi podem trobar.

• CONGDIB

Del 21 al 25 de març de 2011 vàrem visitar la CONGDIB, que és una federació d'ONG de les Illes Balears: aquí ens varen explicar en què treballa cada ONG i què són els Objectius del Mil·lenni.

• “CAIXA FÒRUM”

Dia 30 de maig vàrem anar al "Caixa Fòrum" per veure els vídeos que cada grup de segon d’ESO ha preparat en relació amb els temes tractats a classe, relacionats amb els Objectius del Mil·leni.Totes aquestes sortides formen part d'un programa d'activitats que hem fet amb l'ONG FUNDESO (Fundació pel Desenvolupament Sostenible).

N’Oliver Jirón entrevista en Pedro Bauzà per explicar-nos una mica el procés d’elaboració del vídeo Palestina i Israel, elaborat pels alumnes de 2n ESO A, amb a col·laboració de FUNDESO:

- Quan va sorgir el conflicte entre Israel i Palestina?- Aquest conflicte va sorgir quan va acabar la Segona Guerra Mundial: la ONU va concedir un petit territori, que llavors pertanyia a Palestina, al poble hebreu, així va néixer Israel. Amb el temps Israel ha anat augmentant el seu poder i s’ha menjat molt de territori de Palestina.

- Per què vàreu elegir aquest tema per al vostre vídeo?- Per denunciar la injustícia que estan exercint els israelians sobre el poble palestí, ja que no compleixen amb els Drets Humans.

- Què voleu aconseguir?- Conscienciar la gent sobre aquesta injustícia

I recorda:

PENSA EN NIXE...

el proper curs