Índex - consorci d'educació...2012/08/03 · amfibis en zones on hi hagi humitat o una massa...

Canvis en la velocitat de la metamorfosi del tòtil (Alytes obstericans) provocats per la temperatura, la llum i els nivells

de concentració de tiroxina en el medi.

1

ÍNDEX



2

0. Índex de figures..........................................pag.4

0.1. Índex imatges i gràfiques..................pag.5

0.2. Índex de taules................................pag.6 1. Introducció.....................................................pag.7

1.1. Inici del plantejament...................pag.9

1.1.1. Procés del buidatge de la bassa..pag.9

1.2. Recol·lecció dels capgrossos de tòtil (Alytes

obstericans)...............................................pag.10

1.3. Objectius del treball i planificació.........pag.10 2. Cicle biològic del tòtil (Alytes obstericans)......pag.11 3. Metamorfosi en els amfibis...........................pag.14

3.1. Canvis morfològic associats amb la metamorfosis.......................................pag.15

3.2. Taula de canvis morfològics en els

anurs..................................................pag.16

3.3. La tiroxina com a reguladora metabòlica i estimulant de la metamorfosi...............pag.16

4. Treball experimental sobre els factors que poden influir en la

metamorfosis dels capgrossos de tòtil (Alytes obstericans)......................................pag.18

4.1. Hipòtesi del treball.......................pag.19

4.2. Disseny de l’experiment...............pag.19

4.3. Alimentació..................................pag.22

4.4. Canvi d’aigua..............................pag.23

4.5. Seguiment de l’experiment..........pag.23

4.6. Resultats.....................................pag.24

4.7. Anàlisi dels resultats...................pag.25



3

4.8. Discussió....................................pag.34

4.9. Conclusions................................pag.35

5. Bibliografia........................................pag.36 6. Agraïments........................................pag.38 7. Galeria fotogràfica.............................pag.43



4

0. Índex de figures



5

0.1. Índex de imatges i de gràfiques. Fig.1. La bassa de l’institut té una profunditat de 60 cm i una capacitat de 4600 L.........................................................pag.8 Fig.2. Granota comuna (Rana perezi)…………………………….pag.8 Fig.3. Gripau (Bufo bufo)……………………………………………...pag.8 Fig.4. Tòtil (Alytes obstericans)………………………………………pag.8 Fig.5. Fotografia dels procés de buidatge de la bassa de l’institut IES sant Andreu....................................................................pag.9 Fig.6. Jardí Botànic de Montjuic, lloc on vam agafar els capgrossos de tòtil (Alytes Obstericans)..............................................pag.10 Fig.7. Capgròs al principi de la metamorfosis.....................pag.12 Fig.8. Capgròs amb les potes posteriors desenvolupades....pag.12 Fig.9.Capgrossos amb les potes anteriors desenvolupades..pag.12 Fig.10. Exemplars en el clímax de la metamorfosis.............pag.12 Fig.11. exemplar de capgros de tòtil (Alytes obstericans)....pag.15 Fig.12. exemplar de capgros de granota comuna (Rana perezi)............................................................................pag.15 Fig.13. Formula desenvolupada de l’hormona de la Tiroxina, on s’hi observa la presencia de 4 àtoms de Iode...........................pag.17 Fig.14. Recipient de control...............................................pag.20 Fig.15. Recipient amb el calentor i el termòmetre................pag.20 Fig.16. Recipient de la condició “fotoperíode més llarg”. Durant l’experiment s’aïlla aquest recipient de la resta, perquè la llum no arribi als altres recipients..................................................pag.21 Fig.17. Recipient de la condició “Foscor”...............................pag.21 Fig.18. Recipients que contindran tiroxina.............................pag.22 Fig.19. Pelets, menjar que té forma de cilindres petits, normalment per conills, però, també serveix per capgrossos.....................pag.22 Fig.20. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosis en funció del temps (dies) en la condició de control..............................................................pag.26



6

Fig.21. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosi en funció del temps (dies) en la condició de “més llum”...............................................................................pag.27 Fig.22. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosis en funció del temps (dies) en la condició “Foscor”...........................................................................pag.28 Fig.23. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosi en funció del temps (dies) en la condició “Més Temperatura”...................................................................pag.29 Fig.24. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosi en funció del temps (dies) en la condició50µg/2L...............................................................pag.30 Fig.25. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosi en funció del temps (dies) en la condició “Tiroxina 25µg/2L”..........................................................................pag.31 Fig.26. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosis en funció del temps tenint en compte les diferents condicions experimentals (a partir de les mitjanes de cada experiment).....................................................................pag.32 Fig.27. Histograma on podem veure la mitjana del temps trigat de cada grup o exemplars, que han acabat el procés de metamorfosis de la mateixa condició......................................................pag.33

0.2. Índex de taules. Taula 1: Característiques morfològiques i anatòmiques de larves i adults...................................................................pag.16 Taula 2: taula amb les dades de metamorfosis dels 32 individus.............................................................................pag.24



7

1. Introducció



8

Els amfibis són animals vertebrats que depenen de les masses d’aigua per la seva supervivència, ja que la seva pell no es capaç de retenir l’aigua a diferencia de la resta de vertebrats, per aquesta raó sempre podem trobar amfibis en zones on hi hagi humitat o una massa d’aigua, com una bassa, una tolla o qualsevol massa d’aigua aïllada. Des de fa uns 7 anys l’institut Sant Andreu disposa d’una bassa pròpia situada en l’hort de l’institut, la bassa va ser construïda amb l’ajut dels alumnes de 2n i 4t de la ESO del curs 2004-2005. D’aquesta bassa ja han sortit dos treballs de recerca:

- Ivan Fernàndez, 2009: Estudi de la bassa de l’institut com a ecosistema. - Anna Escalante, 2010. Activitat química en la bassa de l’institut.

Fig1. La bassa de l’institut té una profunditat de 60 cm i una capacitat de 4600 L.

Segons la informació facilitada per el meu tutor del treball de recerca, Ramon Margalef, a la bassa de l’institut hi ha tres tipus de amfibis: la granota comuna (Rana perezi), el gripau (Bufo bufo) i el Tòtil (Alytes obstetricans) tots ells

introduïts en la bassa al llarg d’aquests anys, tots els espècimens provenen del Montseny.

Fig.2. Granota comuna (Rana

perezi) Fig.3. Gripau (Bufo bufo)

Fig.4. Tòtil (Alytes

obstericans)



9

1.1. Inici del plantejament del treball.

Com que a primera vista els amfibis més visibles eren els exemplars de granota comú (Rana perezi), vaig pensar en fer el treball sobre la metamorfosis de la granota comú. Així que a través del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, que coordina l’agenda 21 escolar dels centres, ens vam posar en contacte amb l’associació Galanthus per a que ens assessoressin. Durant el curs, l’institut va rebre diverses queixes de veïns que demanaven si era possible treure les granotes perquè no els deixaven dormir les hores de son adequades per al descans d’una persona. L’institut es va posar amb els membres de l’associació Galanthus perquè se’n portaren els exemplars adults a un altre lloc, mentre que nosaltres ens quedaríem els capgrossos per realitzar el treball de recerca sobre la metamorfosis d’aquests. Malauradament ens vam trobar amb la sorpresa de no tenir capgrossos suficients. Així doncs, després de palar amb el Guillem de Galanthus vam acordar d’anar a capturar capgrossos de tòtil, més freqüents, donat que els de granota eren pràcticament inexistents. D’aquesta forma vaig decidir fer el treball de recerca sobre la metamorfosis del tòtil, que no va ser la idea inicial.

Fig.5. Fotografia dels procés de buidatge de la bassa de l’institut IES sant Andreu.

1.1.1.Procés de buidatge de la basa. Amb l’ajuda dels membres de Galanthus (Guillem Pascual i una companya), vam començar a treure aigua utilitzant cubells, l’aigua la llençàvem a l’hort, amb una xarxa anaven treient els exemplars de diferents especies que vam trobar(petits peixos i algun exemplar de Rana Perezi), d’aquest exemplars es va encarregar l’assossiació Galanthus.



10

Va ser una feina molt dura, vam començar a les 16:00 i vam acabar a les 20:00, vam acabar tots molt cansats.

1.2. Recol·lecció dels capgrossos de tòtil. El dia 27 de setembre vam anar el Guillem Pascual, de Galanthus, i jo a Montjuic, al Jardí Botànic i vam agafar capgrossos de tòtil que es trobaven en un moment previ a la metamorfosi. Varem capturar uns 32 exemplars, que mels vaig endur a casa on ja tenia l’experiment preparat. Vaig deixar reposar l’aigua per que el fang que vam agafar amb els capgrossos precipités al fons del

cubell i poder agafar els capgrossos millor, i al dia següent, vaig agafar els capgrossos i els vaig posar als recipients de l’experiment i immediatament vaig posar les condicions en marxa, així que l’experiment va començar el 28 de setembre.

1.3. Objectius del treball i planificació. El treball el vam centrar en la metamorfosi dels capgrossos de tòtil (Alytes obstericans) i tractar de demostrar que alguns factors externs, com la llum, la temperatura o la concentració de tiroxina en el medi, poden alterar la velocitat del procés de metamorfosis. La preparació del disseny experimental per alterar un factor ambiental, la vaig fer a l’estiu. Cada recipient per tenia un factor ambiental diferent i vaig connectar tots els recipients a un compressor d’aire per oxigenar l’aigua, i vaig regular els tubs arribes el mateix aire a tots els recipients. Tot l’experiment el vaig revisar el 27 de setembre, per comprovar que tot funcionava de manera correcta i per poder començar l’experiment el dia següent, quan van arribar els capgrossos de Montjuic.

Fig.6. Jardí Botànic de Montjuic, lloc on vam agafar els

capgrossos de tòtil (Alytes obstericans).



11

2. Cicle biològic del tòtil (Alytes obstericans)



12

El tòtil és un anur que pertany a la família dels Discoglòssids. Una de les característiques d’aquest grup es que tenen la pupil·la vertical (com els ulls dels gats), però el més sorprenent d’aquesta espècie es troba al seu comportament. Després de la fecundació el mascle es posa els ous a les seves potes posteriors i a l’esquena. A part de carregar amb la posta d’ous fins que eclosionen, normalment durant un mes, cada dia es fica a l’aigua una estona per evitar que els ous no es deshidratin, el dia de l’eclosió el mascle es fica a l’aigua, moment en que les larves trenquen els ous des de dins i surten a l’aigua. Alguns mascles carreguen fins a cent ous, però un cop les larves han sortit el mascle deixarà les seves obligacions paternes i els nous exemplars s’hauran d’espavilar ràpidament al seu medi aquàtic. Quan les larves surten de l’ou ja estan exposades a molts perills, però es van desenvolupant ràpidament i al cap de tres mesos surten de l’aigua com exemplars adults i comencen una vida majoritàriament terrestre però, sempre dependent la proximitat de l’aigua així que sempre els trobarem per la mateixa zona, a l’institut se’ls pot sentir cantar els vespres d’estiu amb un monòton cant metàl·lic de baixa intensitat. Durant el procés de metamorfosis al jove exemplar de tòtil li surten les extremitats posteriors que seran inviables fins que s’hagin format del tot. Un cop l’exemplar ha desenvolupat les seves extremitats posteriors comença la formació de les extremitats anteriors, també inviables fins que s’han desenvolupat del tot. Per últim arribem al clímax de la metamorfosis quan la cua va desapareixent per mort cel·lular controlada.

Fig.8. Capgròs amb les potes posteriors

desenvolupades.

Fig.9.Capgrossos amb les potes anteriors

desenvolupades.

Fig.10. Exemplars en el clímax de la

metamorfosis.

Fig.7. Capgròs al principi de la

metamorfosis.



13

Aquests canvis són els més visibles que es poden veure a simple vista, però no son els únics canvis. També pateixen més canvis morfològics com el canvi de la forma de la boca, la posició dels ulls, la textura de la pell i, sobretot, passen de tenir la respiració branquial a una respiració pulmonar. Un cop finalitzat el procés de metamorfosis tenen una llargària de 2cm, l’adult pot arribar a mesurar 5cm. Un cop arriben a l’edat adulta poden reproduir-se. I tenen una longevitat màxima de 5 anys.



14

3. Metamorfosi en els amfibis.



15

3.1. Canvis morfològics associats amb la metamorfosis. Els canvis morfològics dels metamorfosi preparen a l’individu a passar d’un estil de vida plenament aquàtic a un estil de vida més terrestre, encara que sempre amb la disponibilitat d’un ambient humit o una massa d’aigua propera, per la seva condició d’amfibi. En el cas dels anurs, amfibis que en finalitzar la metamorfosi no tenen cua, com la granota comú (Rana Perezi), el gripau (Bufo bufo) i el tòtil (Alytes obstericans), els canvis morfològics externs més visibles són: La cua que el permetia desplaçar-se a l’aigua es substitueix per un sistema motriu tetràpode (quatre extremitats) adaptades per un estil de vida que els permet desplaçar-se dins del medi aquàtic i dins del medi terrestre. Molts aparells o sistemes dels seus cossos pateixen canvis per adaptar-se a nou medi en el que s’endinsaran al finalitzar el procés de la metamorfosis. L’aparell digestiu es modifica sencer. La forma de la boca canvia, passen de rossegar plantes amb una boca rodona, a atrapar insectes amb les seves mandíbules i apareix la llengua. El seu intestí passa de ser allargat, propi dels herbívors, a escurçar-se per tenir la forma d’un intestí propi dels carnívors. El sentit de la vista també es veu modificat ja que l’individu canvia un sistema de visió perifèrica, els ulls situats als costats del cap propi dels herbívors i útil per percebre perills, a tenir un sistema de visió binocular que els permet mesurar millor les distancies. Aquest sistema els ajuda a poder capturar les seves presses, normalment petits invertebrats com els insectes.

Fig.11. exemplar de capgros de tòtil

(Alytes obstericans) Fig.12. exemplar de capgros de granota

comuna (Rana perezi)



16

3.2. Taula de canvis morfològics en els anurs.

Sistema o aparell

Larva Adult

Locomotor Aquàtic, aleta caudal. Tetràpode i sense cua.

Respiratori Brànquies, pell. Hemoglobines larvàries.

Pulmons, pell. Hemoglobina adulta.

Digestiu Herbívors: tub digestiu llarg i espiral, simbionts intestinals i

boca petita.

Carnívors: tub digestiu curt, boca gran amb llengua llarga retràctil.

Nerviós Porfirospina, sistema de la línia

lateral, neurones de Mauthner.

Desenvolupament dels músculs oculars,

membrana nictitant, rodopsina, és perd

el sistema de la línia lateral i les neurones de Mauthner, membrana

timpànica.

Excretor Principalment amoníac, i una mica de urea (monotècics).

Principalment urea, elevada quantitat d’enzims del cicle ornitina-urea

(ureotèlics).

Tegumentari Una prima capa epidèrmica

amb una prima dermis, sense

glàndules mucoses o glàndules granulars.

Epidermis pluriestratificada amb

queratina. Dermis desenvolupada que

conté glàndules mucoses i granulars.

3.3. La tiroxina com a reguladora metabòlica i estimulant de la metamorfosi.

L’hormona anomenada tiroxina en els vertebrats té diferents funcions, totes elles relacionades amb el metabolisme. Per exemple en el cas dels peixos Entre els peixos migratoris com el salmó, la part adulta de la seva vida la passa a aigua salada i després torna a l’aigua dolça per reproduir-se. Els canvi d’aigua salada a dolça li provoca una situació metabòlica molt diferent, doncs les pressions osmòtiques de l’ambient canvien radicalment. La tiroxina en el salmó fa que el cos d’aquest pugui suportar el canvi de concentració de sal alterant el metabolisme de l’individu. Un altre cas seria que la tiroxina en les aus i en mamífers facilita el canvi de plomatge o de pel. En el cas dels humans es responsable de l’activitat del cos i controla juntament amb altres hormones els estats de vigília i Sm. L’augment de tiroxina activa el funcionament de tot el metabolisme i la disminució el redueix. Tot plegat està regulat per la glàndula hipòfisis situada sota l’hipotàlem. En el cas dels amfibis actua com estimulant de la metamorfosis. Ja a principi del segle XX (al 1912) es va demostrar l’efecte de la tiroxina sobre amfibis,

Taula 1: Característiques morfològiques i anatòmiques de larves i adults.



17

quan es va fer un experiment en el que van afegir tiroxina de cavall a capgrossos de granota comú (Rana perezi) i el resultat va ser que la tiroxina de l’aigua en les larves, de granota comú, va provocar una metamorfosis prematura fent que esdevinguessin granotes en miniatura.

Fig.13. Formula desenvolupada de l’hormona de la Tiroxina, on s’hi observa la presencia de 4 àtoms de Iode.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/33/(S)-Thyroxine_Structural_Formulae.png



18

4. Treball experimental sobre els factors que poden influir en la metamorfosi dels capgrossos de tòtil

(Alites obstericans).



19

Donat que les larves de tòtil viuen en zones de Catalunya amb un clima temprat, i a l’hivern hivernen, hem pensat que els factors externs de la llum, i la temperatura podrien alterar o influir en el procés de la metamorfosi. Sabem, gràcies a la informació que ens va donar en Guillem, que algunes larves passen tot l’hivern en un estat de repòs, i es metamorfitzen ràpidament a la primavera, mentre que altres ho fan al final de l’agost segons quan hagi estat la posta d’ous. Per altra banda, segons la Dra. Begoña Gancedo Sancho amb el seu treball “Actividad de la glándula tiroidea en las larvas y adultos de la Rana perezi”, els factors ambientals influeixen en l’activitat de la glàndula tiroidea dels capgrossos. Així doncs amb tota aquesta informació vaig proposar fer la demostració de la influencia en la metamorfosis d’algunes variables.

4.1. Hipòtesis del treball. La influència dels factors externs afecten la metamorfosis. Vaig considerar tres hipòtesis:

1) La temperatura influeix en la velocitat de la metamorfosis, perquè és una senyal relacionada amb l’activitat metabòlica.

2) El fotoperíode influeix en la velocitat de la metamorfosi, perquè és una

senyal relacionada amb el pas del temps.

3) La concentració de tiroxina estimula el procés de la metamorfosis, un augment en la concentració de tiroxina estimula la velocitat de la metamorfosis.

4.2. Disseny de l’experiment. Per tal de comprovar les tres hipòtesis anteriors vam fer un disseny experimental que tenia en compte aquestes variables. L’experiment va començar el 28 de setembre del 2011 i estava situat situat a la meva habitació. Les condicions ambientals que tenia la meva habitació eren:

- Temperatura de l’aigua de control: 15ºC. - Fotoperíode regulat per la llum natural de la finestra que es mantenia

amb la persiana pujada tot el dia. Les condicions de l’experiment varen ser:

1) Control: Recipient o medi on no s’alterava cap factor, la temperatura, el fotoperíode, etc. serien els nivells normals de l’habitació.



20

Fig.14. Recipient de control

2) Temperatura alta:

En aquest segon aquari s’alterava la temperatura, així que dins l’aquari s’hi va instal·lar un calentor i un termòmetre per controlar la temperatura. La resta de factors externs eren com el del recipient de control.

Fig.15. Recipient amb el calentor i el termòmetre.

3) Fotoperíode més llarg: En aquest recipient allargarem el fotoperíode amb l’ajut d’una font de llum (una lampara de taula) i un rellotge per fer que quan no hi hagi llum a l’habitació, perquè s’ha fet fosc, aquest recipient tingui llum, per això haurem d’aïllar-lo d’alguna forma perquè la llum no arribi als altres aquaris. La resta de condicions seran les mateixes que les del recipient de control.



21

Fig.16. Recipient de la condició “fotoperíode més llarg”. Durant l’experiment s’aïlla aquest recipient de la

resta, perquè la llum no arribi als altres recipients.

4) Foscor constant:

Si en l’anterior recipient hem volem observar l’efecte d’un augment del fotoperíode, en aquest farem exactament l’oposat, és a dir, observar l’efecte de l’absència de llum al procés de la metamorfosis. Per fer-ho hem embolicat el recipient amb un material opac que no deixa passar la llum. llavors farem que el medi d’aquest aquari tingui absència de llum total(24 hores de foscor).

Fig.17. Recipient de la condició “Foscor”.

5) Concentració de Tiroxina [12,5 µg]:

En aquest recipient alterarem la concentració de la tiroxina afegint 25µg a l’aigua, mentre que la resta de condicions les deixarem sense alterar.



22

Fig.18. Recipients que contindran tiroxina

6) Concentració de Tiroxina [25 µg]:

En aquest darrer recipient variarem la concentració de Tiroxina afegint 50 µg, mentre que la resta de factors externs seran els mateixos que el aquari de control.

4.3. Alimentació.

Com l’experiment anava des de l’inici de la metamorfosis fins al final d’aquest procés, era necessari alimentar els capgrossos d’alguna manera eficaç. La seva alimentació és herbívora, vaig buscar l’aliment adequat per els capgrossos. Segons la informació facilitada pel Guillem Pascual de Galanthus, per alimentar de manera correcta els capgrossos tenia tres opcions: La primera era menjar de peixos vegetarians, però era difícil de trobar i bastant cara. La segona opció eren espinacs mòlts. La tercera alternativa eren els “pelets” (menjar per conills, que té forma de cilindres petits) que eren fàcils de trobar i bastant barats. Així que em vaig decidir per la darrera opció. Cada dos dies donava menjar els capgrossos aprofitant que els canviava l’aigua.

Fig.19. Pelets, menjar que té forma de cilindres petits, normalment per conills, però, també serveix per capgrossos.



23

4.4. Canvi d’aigua. Per canviar l’aigua de tots els recipients necessitàvem uns 12 litres d’aigua aproximadament. Tenia dues opcions: la primera comprar garrafes d’aigua cada cop, opció que enseguida vaig descartar, o bé omplir dues garrafes buides amb aigua de l’aixeta i deixar-les tota una nit obertes, sense el tap, per facilitar l’evaporació del clor. Decidit el sistema per obtenir l’aigua, vaig establir la freqüència amb la que la canviaria, i vaig decidir canviar-la cada dos dies. Per canviar l’aigua dels recipients anava al lavabo a la banyera on buidava el recipient apuntant que l’aigua caigués en una mena de xarxa per peixeres i els capgrossos es precipitaven dins d’aquesta. Després rentava el recipient, el tornava a omplir d’aigua i tornava a ficar els capgrossos dins. En aquest moment aprofitava per mirar si havia alguna característica diferent i si en trobava alguna la apuntava.

4.5. Seguiment de l’experiment. El dia que canviava l’aigua observava els canvis morfològics relacionats amb el procés de la metamorfosis. També aprofitava per fer-ne fotografies als exemplars que havien mostrat avenços. És a dir, el seguiment el feia cada dia, però, el dia en que canvio l’aigua podia veure’ls més detingudament.



24

4.6. Resultats.

Taula on estan anotades les dates de quan l’individu arriba a un punt concret del

procés de la metamorfosi.

individu Potes

posteriors Potes

davanteres Desaparició de

la cua Temps

(aproximat) Condició

1 10/10/2011 20/11/2011 05/12/2011 70 dies Més llum

2 06/10/2011 02/11/2011 19/11/2011 54 dies Foscor

3 05/10/2011 30/10/2011 20/11/2011 55 dies Foscor

4 02/10/2011 06/11/2011 05/12/2011 70 dies Més calor

5 03/10/2011 05/11/2011 07/12/2011 72 dies Més calor

6 06/10/2011 07/11/2011 X 72 dies i continua. Més calor

7 7/11/2011 (no estan

formades del tot) X X 72 dies i continua. Més calor

8 30/09/2011 14/10/2011 30/10/2011 35 dies tiroxina [50µg]

9 30/09/2011 16/10/2011 27/10/2011 32 dies tiroxina [50µg]

10 01/10/2011 25/10/2011 12/11/2011 47 dies tiroxina [25µg]

11 02/10/2011 24/10/2011 09/11/2011 44 dies tiroxina [25µg]

12 08/10/2011 01/11/2011 25/11/2011 60 dies control

13 08/10/2011 29/10/2011 23/11/2011 58 dies control

14 09/10/2011 28/10/2011 20/11/2011 55 dies control

15 11/10/2011 27/10/2011 22/11/2011 57 dies control

16 07/10/2011 19/11/2011 03/12/2011 71 dies Més llum

17 08/10/2011 17/11/2011 04/12/2011 72 dies Més llum

18 10/10/2011 16/11/2011 03/12/2011 68 dies Més llum

19 08/10/2011 16/11/2011 02/12/2011 69 dies Més llum

20 03/10/2011 29/10/2011 21/11/2011 53 dies Foscor

21 02/10/2011 28/10/2011 20/11/2011 52 dies Foscor

22 30/09/2011 28/10/2011 18/11/2011 56 dies Foscor

23 04/10/2011 04/11/2011 06/12/2011 72 dies Més calor

24 06/10/2011 05/11/2011 07/12/2011 70 dies Més calor

25 03/10/2011 07/11/2011 05/12/2011 69 dies Més calor

26 01/10/2011 04/11/2011 06/12/2011 73 dies Més calor

27 29/10/2011 16/10/2011 28/10/2011 33 dies tiroxina [50µg]

28 27/10/2011 17/10/2011 27/10/2011 34 dies tiroxina [50µg]

29 30/09/2011 14/10/2011 31/10/2011 36 dies tiroxina [50µg]

30 02/10/2011 23/10/2011 10/11/2011 45 dies tiroxina [25µg]

31 30/09/2011 13/10/2011 11/11/2011 46 dies tiroxina [25µg]

32 01/10/2011 12/10/2011 12/11/2011 47 dies tiroxina [25µg]

Taula 2: taula amb les dades de metamorfosis dels 32 individus.



25

4.7. Anàlisi dels resultats.

A continuació es presenten les gràfiques obtingudes dels experiments realitzats.

A on es mostra un grup de control, seguidament després 5 models

d’experimentació i finalment una gràfica on es representen les mitjanes de cada

grup per comparar la velocitat de desenvolupament en els diferents

experiments.

A l’eix de les abscisses es valora en dies la durada de l’experiment i a l’eix

vertical es valoren els canvis metamòrfics a on el zero representa que l’individu

esta en l’estat inicial del procés de la metamorfosi, l’1 representa que l’individu

ha desenvolupat les potes posteriors, el 2 designa que l’individu ha

desenvolupat les potes anteriors i el 3 que ha perdut la cua, i en conseqüència,

ha finalitzat el procés metamòrfic.



26

En aquest gràfic (1) podem veure la velocitat de desnvolupament dels individus

que estaven en el recipient de control, aquests resultats ens serviran per poder

comparar amb els altres recipients. En aquest primer experiment ha resultat

que l’individu que ha realitzat més ràpidament el procés metamòrfic a trigat uns

56 dies i el més lent 60 dies.

0

1

2

3

0 10 20 30 40 50 60 70

Can

vias

Me

tam

òrf

ics

Control

individu 12 individu 13 individu 14 individu 15

Fig.20. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosis en funció

del temps (dies) en la condició de control.

Temps

(dies)



27

En la gràfica 2 podem observar la velocitat de desenvolupament del grup que

estava sotmès a un fotoperíode més llarg, els resultats reflecteixen que els cinc

individus van tardar uns 70 dies aproximadament en fer tot el procés

metamòrfic. El més ràpid va trigar uns 66 dies i el més lent 72 dies.

0

1

2

3

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Can

vis

me

tam

òrf

ics

Més llum

individu 1 individu16 individu17 individu18 individu19

Fig.21. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosi en funció del temps (dies) en la

condició de “més llum”.

Temps

(dies)



28

En la gràfica numero 3 podem veure que els exemplars sotmesos a la condició

de la foscor han tingut una metamorfosis bastant ràpida, el grup a trigat de

mitjana uns 52 dies i el més ràpid a trigat només uns 42 dies.

0

1

2

3

0 10 20 30 40 50 60

Can

vis

me

tam

òrf

ics

Foscor

individu 2 individu 3 individu 20 individu 21 individu 22

Fig.22. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosis en funció del temps (dies)

en la condició “Foscor”.

Temps

(dies)



29

En aquesta gràfica podem observar una metamorfosis més lenta. Els individus

van estar sotmesos a un augment de la temperatura, es van desenvolupar

completament, però van trigar uns 70 dies aproximadament.

0

1

2

3

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Can

vis

me

tam

òrf

ics

Més temperatura




condició “Més Temperatura”.

Temps

(dies)



30

A la gràfica numero 5, amb una concentració de 50µg de Tiroxina cada 2 litres

d’aigua, es pot observar que el procés de metamorfosis s’ha desenvolupat a

una gran velocitat. L’individu que ha tingut una velocitat més lenta ha trigat 36

dies i el més ràpid 32 dies.

0

1

2

3

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Can

vis

me

tam

orf

ics

Tiroxina [25µg/L]



condició50µg/2L.

Temps

(dies)



31

En la gràfica numero 6, amb una concentració de tiroxina menor de 25 µg, es

pot veure que el procés de desenvolupament ha estat bastant ràpid (amb una

mitjana de 46 dies). L’individu que ha tingut una velocitat més lenta ha trigat

48 dies i el més ràpid 44 dies.

0

1

2

3

0 10 20 30 40 50 60

Can

vis

me

tam

òrf

ics

Tiroxina [12,5µg/L]



condició “Tiroxina 25µg/2L”.

Temps

(dies)



32

En aquest darrer gràfic, numero 7, comparem la mitjana de cada grup per

poder valorar millor els resultats obtinguts. Podem veure que el procés

metamòrfic s’accelera en els grups de l’augment de la concentració de tiroxina

en el medi i el procés es ralentitza en el grup de l’augment de llum i en el grup

de l’augment de la temperatura.

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Can

vis

me

tam

òrf

ics

Gràfica per condicions

Més llum Foscor Més temperatura Control Tiroxina [25µg] Tiroxina [50µg]

3 2 1 0

Fig.26. Representació gràfica dels canvis produïts durant la metamorfosis en funció del temps tenint en

compte les diferents condicions experimentals (a partir de les mitjanes de cada experiment.

Temps

(dies)



33

Nota: resultats extrets fent la mitjana dels exemplars que han acabat el procés de la

metamorfosis.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Tiroxina [25µg/L] Tiroxina [12,5µg/L] Foscor Control Més llum Més calor

Tem

ps

expre

ssat

en d

ies.

Fig.27. Histograma on es representa la mitjana del temps de cada grup d’exemplars que han acabat el procés de

metamorfosi.

GRUPS D’INDIVIDUS



34

4.8. Discussió. Tots els resultats extrets dels experiments en els que hem experimentat amb la influencia d’alguns factors externs, dels quals hem obtingut uns resultats orientatius, ja que han estat estrets d’un experiment invitro, és a dir, dins d’aquaris així que es possible que no haguem pogut reflectir les mateixes condicions ambientals de la natura. També hem de tenir-ne en compte que els exemplars de tòtil van ser agafats tots a l’estat de capgrossos, etapa òptima per realitzar aquests experiments segons el Guillem Pascual de l’associació Galanthus. Un altre fet a esmentar és que hem estudiat les variables de: concentració de Tiroxina en el medi, la presencia o absència de la llum en diferents intensitats i la variació de la temperatura. Tret que el grup de control en el que no hem modificat cap factor ambiental i tenint en compte que la mitjana del grup, en quant a temps requerit per fer el procés metamòrfic, ha sigut uns 58 dies, el més ràpid d’aquest grup a trigat 56 i el més lent 60. Els resultats del grup “més llum” han estat: una mitjana de 70 dies, el més ràpid 66 i el més lent 72 dies. Comparant aquests resultats amb els del grup “control”, podem deduir que l’augment del fotoperíode realentitza el procés de la metamorfosis. Els resultats del grup “Foscor” van esdevenir: una mitjana de 52 dies, el més ràpid 42 dies i el més lent 56 dies. Apart de que el procés de desenvolupament d’aquests individus ha estat força ràpid, els capgrossos s’han desenvolupat en unes perfectes condicions. Els resultats de l’experiment amb el grup “Més Temperatura”: una mitjana de 70 dies, tot i que es van desenvolupar bé va ser un procés molt lent més que el grup de control. En el grup “Tiroxina [25µg/L]” va donar les següents dades: amb una mitjana de 34 dies han esdevingut el grup que ha realitzat el procés de metamorfosis amb més velocitat, tot i així aquesta rapidesa ha passat factura a alguns exemplars ja que alguns no van desenvolupar bé les extremitats o inclús algun exemplar tenia alguna malformació o esdevenien com a exemplars adults en miniatura i als pocs dies morien. En el grup “Tiroxina [12,5µg/L]” va donar els següents resultats: una mitjana de 46 dies. En la gràfica numero 6 es pot veure que el procés de desenvolupament bastant ràpid però no tant com la gràfica numero 5, però els individus acabaven com els del grup “Tiroxina [25µg/L]” esdevenien exemplars adults en miniatura i morien als pocs dies.



35

4.9. Conclusions. 1ª. La tiroxina accelera molt el procés de la metamorfosi, però també es letal per l’animal, perquè els individus que es trobaven en la condició de tiroxina al cap de poc temps d’haver terminat la metamorfosis es moren tots els individus. 2ª. La temperatura ha resultat una condició que ralentitza el procés de la metamorfosis, però sembla que els individus es desenvolupen més lentament però tenen un aspecte excel·lent. Es desenvolupen millor a costa de anar-hi més lents. 3ª. Més llum. Augmentar el nombre d’hores de llum de forma crònica sembla que no ajuda a iniciar la metamorfosi, però un cop han començat pot anar una mica ràpid. 4ª. Control els individus s’han desenvolupat completament en el temps (de quasi bé dos mesos), i s’han desenvolupat completament sense cap esdeveniment estrany. 5ª. La Foscor. Reduir el nombre d’hores de llum, deixant a les fosques als individus a resultat la millor forma d’accelerar el procés de la metamorfosi ja que han estats més ràpids que els del control. No tan ràpids com els que estaven sota la tiroxina, però han sortit més sans i millor desenvolupats. Per una banda hem demostrat que el procés de la metamorfosi es pot accelerar usant el factors externs. El perquè els factors que hem investigat afecten la metamorfosi, és una nova pregunta que requeriria fer uns altres experiments. Una hipòtesis seria que la disminució de les hores de llum fa augmentar la secreció de tiroxina en les larves, i per tant, estimula la metamorfosi.



36

5. Bibliografia



37

Borràs, Antoni i Junyet, Francesc. 1993. Vertebrats de La Catalunya Central. Edicions Intercomarcals. S.a Manresa plana 37.

Capula, Massimo. 2007.Guia de anfibios y reptiles 2. Coleccion guias de la naturaleza ed. Grijaldo.

Enciclopèdia de historia Natural dels països catalans. Volum 13- Amfibis, rèptils i mamífers.

Ferrer, Natividad, Garcia Vicente, Miguel i Medina Martinez, Miguel. 2001. Biologia Batxillerat. Ed: Bruño

Gancedo Sancho, Begoña. 1996. Actividad de la tiroidea en las larvas y adultos de Rana Perezi”. Universitat Complutense de Madrid. Enllaç: http://eprints.ucm.es/tesis/19911996/X/3/X3021401.pdf.

Guia d’identificació dels capgrossos. Institut català d’història natural. grup de naturalistes d’Osona. Enllaç: www.gno.cat/media/ambits/guiacapgrossos2.pdf.

Guia visual de los amfibis anurs, portal especialitzat en amfibis i vivarios. wwwjangala-magazine.com

Jimeno, Antonio , Ballesteros, Manuel, Pardo, Antonio i Ugedo, Luis. 1989. Biologia COU, editorial Santillana.

Manual de manipulació d’amfibis en captiveri. Editat por Vickya. Poole, National Aquarium in Baltimore Shelly Grow, Association of and Aquariums edició 1.1,27 Juny 2008. Enllaç: www.aza.org

Manual de practiques de laboratori de fisiologia animal. wwwbios.biologiaunich.mx/files/manual-Practicas- fisiologia- animal.pdf

Morcillo Rubio, Jesús i Fernàndez Gonzalez, Manuel. 1987. Química manual de orientació universitaria editorial ANAYA.

Museu nacional ciències. Egea-serrano. A 2006. Pelophylax perezi. En la enciclopèdia virtual de los vertebrades espanyoles.

Sistema endocrino- la glàndula tiroides. www.solociencia.com/

Sistema endocrino- wwwmonografies.com

http://eprints.ucm.es/tesis/19911996/X/3/X3021401.pdf

http://www.gno.cat/media/ambits/guiacapgrossos2.pdf

http://www.aza.org/

http://www.solociencia.com/



38

6. AGRAIMENTS:



39

A la associació Galanthus, perquè ens van ajudar a aconseguir els capgrossos que necessitàvem i ens vam donar informació per poder tenir-los en captivitat de forma correcta. A la meva família per haver suportat durant tot l’experiment el conviure amb aquests amfibis, ja que a més de la instal·lació dels aquaris, he tingut el lavabo ple de garrafes d’aigua i l’habitació plena de “pelets”. També gràcies per haver-me donat suport en alguns moments difícils durant l’experimentació. Agraïment en especial a Ramon Margalef, el meu tutor de recerca, que m’ha ajudat a donar forma a aquest treball de recerca que no sabia pas com fer-ho, perquè tenia el coneixements però no sabia posar-ho en el paper. Gràcies, per la seva comprensió i la seva paciència quan he tingut alguna mena de problema tècnic i de distracció.



40

7. Galeria de fotos



41

Tòtil (Alytes obstericans)

Exemplar en l’estat inicial abans de començar la metamorfosi.

Exemplar durant el procés metamòrfic amb les potes posteriors desenvolupades.

Exemplars durant el procés metamòrfic amb les potes davanteres formades.



42

Exemplar en el clímax de la metamorfosi.

Exemplar totalment desenvolupat.

Granota perezi de la bassa



43

Aquestes fotografies presentades són una selecció de totes les realitzades durant tot el procés de muntatge de l’experiment, recollida dels capgrossos, buidatge de la bassa i de experimentació. La major part d’elles estan fetes aprofitant el canvi d’aigua i alguna ha estat proporcionada per el meu tutor.

Índex - consorci d'educació...2012/08/03 · amfibis en zones on hi hagi humitat o una massa...

Documents