al·luvials de la depressiÓ central i aqÜÍfers localsaquesta massa d’aigua varien en funció de...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

AL·LUVIALS DE LA DEPRESSIÓ CENTRAL I AQÜÍFERS LOCALS

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

11

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 11

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Llobregat-Foix

Sèrie 1:50 000 ICC: 292 293 330 331 362 363 392

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Llobregat

Municipis inclosos parcialment:Municipis inclosos totalment:

Castellbell i el Vilar

Castell - Platja d'Aro

Artés

Casserres

Cardona

Sant Vicenç de Castellet

Avià

Avinyó

Santa Maria d'Oló

Berga

Manresa

Talamanca

Callús

Sant Mateu de Bages

Súria

Calders

Balsareny

Guixers

la Coma i la Pedra

Castellgalí

Sallent

Gironella

Monistrol de Montserrat

Puig-reig

Olvan

el Pont de Vilomara i Rocafort

Clariana de Cardener

Sant Fruitós de Bages

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Llorenç de Morunys

Navàs

Navarcles

Pàgina 3


Sèrie 1:50.000, ICC:

Extensió total (km2): 31 Extensió aflorant (km2): 31

Tipologia litològica dominant: Al·luvialAltres tipologies litològiques: -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliuresAltres característiques: -

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:Comprèn les terrasses al·luvials inferiors associades als cursos principals dels rius Llobregat i Cardener dins de la depressió Central, al llarg dels 60 km d’amplada de la transversal del Llobregat, entre Sant Llorenç de Morunys al Solsonès (riu Cardener) i Berga al Berguedà (riu Llobregat), al nord, i Monistrol de Montserrat al sud, a la comarca del Bages i aigües avall de la confluència del dos rius.Constitueixen petites planes discontinues que flanquegen els cursos d’ambdós rius, amb una amplada que generalment no excedeix uns pocs centenars de metres, amb màxims puntuals de 500 a 1000 m a algunes cubetes principals, com Súria al Cardener i Cabrianes al Llobregat. En el cas particular de la cubeta de Cabrianes, la plana al•luvial penetra la vall de la riera Gavarresa fins a Avinyó, sense solució de continuïtat.

207 Àrea de l'Oligocè detrític de Manresa209 Àrea de l'Oligocè lacustre d'Artés205 Àrea de l'Oligocè detrític de Solsona204 Àrea mesozoica i terciària del Llobregat-Congost

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

Es diferencien fins a quatre nivell de terrasses associades als rius Llobregat i Cardener, però només les dues inferiors adquireixen un cert desenvolupament, entren en contacte hidràulic amb el riu i defineixen la massa d’aigua dels al·luvials de la depressió Central.

Comprèn tres aqüífers de naturalesa similar, diferenciats de nord a sud per la naturalesa del substrat encaixant:

- l’aqüífer 2051A11, l’aqüífer al·luvial del Llobregat – Solsona, al nord, suprajacent a la formació molàssica de Solsona,

- l’aqüífer 2091A11, l’al·luvial del Llobregat - Artés al sector central, suprajacent a les formacions molàssica i lacustre d’Artés, i

- l’aqüífer 2041A11 al sud, l’aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat – Congost, suprajacent a l’Eocè marí del marge sud de la depressió.

El riu Llobregat l’al·luvial conforma petites cubetes allargades i discontínues la llarg de tot el recorregut per la depressió. El riu Cardener mostra aquesta morfologia al sector nord, fins a Súria, mentre que aigües avall manté una certa continuïtat fins a confluir amb el Llobregat.

Les terrasses actual i subactual solen estar formades per un nivell de graves sorrenques mal classificades, recobert per un horitzó llimós superficial d’ordre mètric. Penetren pocs metres per sota de la llera del riu i sovint queden restringides als marges del meandres, o bé originen una petita plana de 100 a 300 m d’amplada, podent-se assolir els 600 m a la cubeta de Súria, al Cardener, i els 1.000 m a la cubeta de Cabrianes, al Llobregat.

Els gruixos estan mal definits i són variables. Al Llobregat tenen 5 m de gruix a Cal Rosal, 5,6 m a la Plana de Casserres i entre 6 i 8 m al Llobregat a Sallent; al Cardener tenen fins a 9 m a la cubeta de Súria.Constitueixen un aqüífer freàtic vinculat al riu i limitat per les irregularitats geomètriques del substrat, que restringeix sovint el gruix de graves saturades i la capacitat d’emmagatzematge, de manera que l’explotació sol dependre dels cabals induïts del riu, mitjançant captacions properes a la llera.

Dintre de l’extens marc de la depressió Central els aqüífersal·luvials considerats prenen una disposició fragmentada i dispersa. Els límits de les formacions aqüíferes són sempre

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

2091A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Artés

2041A11 Aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat-Congost

2051A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Solsona

Pàgina 5


litològics i, en general, representen el contacte entre l’al·luvial i el substrat encaixant. La baixa permeabilitat del substrat fa que, a nivell pràctic, es pugui considerar com un límit impermeable.A nivell local el límit pot separar l’al·luvial de les terrasses més altes o de formacions quaternàries locals, que sovint estan parcial o totalment penjades en relació a l’al·luvial. Malgrat la possible permeabilitat del contacte, aquest fet resta funcionalitat a la potencial connexió.

Infiltració del riu (principal)- Precipitacions, flux subterrani del substrat, excedents de reg, infiltració cursos torrencials (secundària)

Zona aflorant.

Cursos superficials

-

Les mesures puntuals que es disposa no permeten un traçat de la superfície piezomètrica. De totes maneres, en absència d’extraccions, les dimensions limitades de les cubetes i les condicions de funcionament, permeten pensar en un nivell piezomètric molt relacionat amb el nivell del riu i a la topografia de la llera, amb línies de flux paral•leles al riu entre les parts altes i baixes de les cubetes. Referida a la cota de la llera, les cotes piezomètriques generals a l’al•luvial del Llobregat poden variar entre la cota 140 m a Monistrol de Montserrat i la cota 500 m a Cal Rosal (Olvan), mentre que al Cardener poden assolir la cota 800 m a l’alçada de Sant Llorenç de Morunys.

1 - 640

15 - 20

14 - 2380

El gruix de la zona no saturada és d’ordre mètric (1 a 5 m) i sol venir donat per l’altura sobre el riu de la terrassa subactual.

En règim de funcionament natural, els rius Cardener i Llobregat poden presentar un funcionament alternatiu influent/efluent a nivell de cada cubeta o trams de l’al•luvial, en

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 6


el benentès que el flux subterrani majoritari s’origina de la connexió entre els al•luvials i els rius. El flux induït d’ambdós rius per les extraccions d’aigües subterrànies dels al•luvials és de 6 hm3 anuals, en la consideració que procedeixen majoritàriament dels cursos superficials, atesa l’escassa capacitat de reserva dels aqüífers.

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 7


Les fàcies hidroquímiques de les aigües subterrànies dels al·luvials inclosos en aquesta massa d’aigua varien en funció de la composició litològica dels materials que constitueixen les conques dels rius. Es poden donar fàcies molt variables, encara que majoritàriament són aigües bicarbonatades càlciques de baixa mineralització. En el cas de l’al·luvial del Cardener les fàcies passen a un marcat component clorurat sòdic a l’alçada de les explotacions potàssiques de Cardona i Súria, component que es manté aigües avall, amb un ampli ventall de fàcies mixtes clorurades - bicarbonatades i clorurades-sulfatades, sòdico - càlciques i càlcico-magnèsiques. A continuació es presenten els resultats de la primera anàlisi química realitzat a una mostra d'aigua corresponent a aquest al·luvial en l'any 1986.

Paràmetre Unitat Valor Bicarbonats mg/l 268,0 Calci mg/l 140,3 Conductivitat (lab) uS/cm 3030,0 Clorurs mg/l 831,0 Magnesi mg/l 33,1 Nitrats mg/l 7,0 Potassi mg/l 97,1 Sodi mg/l 439,0 Sulfats mg/l 159,0

Pàgina 8


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 9


No es localitza en aquesta massa cap dels municipis que es troben dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats.

No es localitza en aquesta massa cap dels aqüífers pels que s’han establert normes de protecció i addicionals (Decret 328/1988).

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 10


5. PRESSIONS

6,0

19,0

11,0

36,0

2,0

6,0

12,0

39,0

Els conreus de secà ocupen el 36 % de la superfície de la massa, amb un domini del conreus herbacis, fruiters i vinyes; els conreus de regadiu n’ocupen el 6 %, amb un domini dels conreus herbacis. Representa gairebé la meitat de la superfície de les terrasses, de manera que la pressió agrícola es pot considerar alta, principalment per l’aplicació d’adobs.

La massa inclou 45,2 ha de conreus receptores de 119 t anuals de fangs, de manera que la pressió per aplicació de biosòlids es pot considerar baixa.

En aquesta zona només es realitza recàrrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu. S’ha estimat una recàrrega de 0,32 hm³/a, això suposa una pressió baixa sobre l’estat químic.

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa el 19 % del total de l’extensió

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió alta degut, sobre tot, als municipis de Navàs, Súria, Olvan I Avià, que presenten els següents valors:

kg de N/a boví kg de N/a porcí kg de N/a aviram Navàs 9147 417 250 Súria 204 383 Olvan 869 11220Avià 16148 1326

kg de N/a total kg de N/ha/a totalNavàs 10585 260Súria 713 287Olvan 12871 261Avià 21961 248

Pàgina 11


de la mateixa i constitueix una pressió moderada sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

La magnitud de les pressions exercides per les infrastructures industrials lineals sobre aquesta massa d’aigua es pot considerar alta degut a els 42,7 km de col•lectors de salmorres (derivades de la mineria potàssica de Cardona, Súria i Sallent).

Hi ha nou emissaris industrials de tipus divers (paper, alimentària, mecànica, tèxtil, coles i ceràmica) al llarg de tots els al·luvials. S’estima una pressió moderada sobre la massa d’aigua exercida per les zones urbanes i industrials.

S’han produït deu episodis de contaminació general i cinc per metalls a les immediacions del riu Cardener, i un episodi de contaminació general al al·luvial del Llobregat.La magnitud de la pressió per sòls contaminats i episodis de contaminació detectats sobre aquesta massa d’aigua es alta.

Aquesta massa d’aigua presenta una pressió alta degut a l’activitat minera que explota la sal potàssica en Cardona, Súria i Sallent, així com pels runams derivats de les mateixes.Es tracta d’emplaçaments que, tal i com s’indica la Figura 3, ocupen més de 100 ha de superfície i contenen uns 60 milions de tones de residus formats, bàsicament per clorur sòdic.Els principals abocadors són:- El Cogulló es un abocador en explotació, ubicat a Sallent, al marge dret del riu Llobregat, que conté unes 30 milions de tones.- Súria es un abocador en explotació ubicat en el terme municipal del mateix nom, al marge esquerre del Cardener, que conté unes 20 milions de tones de residus salins en continu creixement a raó de 1,2 milions de tones l’any.- La Botjosa és un abocador abandonat ubicat a Sallent, al marge dret del riu Llobregat, que conté unes 4 milions de tones de residus salins. - Vilafruns és un abocador abandonat ubicat al municipi de Balsareny, que es troba al marge dret del riu Llobregat, i conté unes 30 milions de tones de residus salins.- Cabanasses és un abocador abandonat ubicat al terme municipal de Súria, al marge esquerre del riu Cardener, que conté més de 3 milions de tones de residus salins.

Hi ha quatre deixalleries que afecten a aquesta massa d’aigua. La magnitud de la pressió pels dipòsits controlats de residus es pot considerar baixa.

Hi ha vuit EDAR i catorze punts d’abocament d’EDAR en els al·luvials de la depressió central, trenta-set estacions de bombament de xarxes de clavegueram, 62,6 km de col·lectors d’aigües residuals gairebé en tota la longitud, des d'aigües avall de Cal Rosal (Olvan) al Llobregat i de Cardona al Cardener. Es considera que exerceixen una pressió baixa sobre l'estat químic de la massa d'aigua.

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Pàgina 12


Hi ha quatre activitats extractives abandonades (tres graveres i una pedrera de gresos) i quatre explotacions de graves actius. S’ha estimat que l’extracció d’àrids representa una pressió moderada sobre l’estat qualitatiu i quantitatiu de aquesta massa d’aigua.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 13


Alta

Alta

Baixa

Baixa

Moderada

Alta

Moderada

Alta

Alta

Baixa

Baixa

Moderada

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 14


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 15


7,51,6 21,3 1,8 24,24,1 54,5

10,3 0,0 0,73

La major part de les extraccions es produeixen al sector central de la depressió, a l’aqüífer 2091A11, amb un 59 % del total, concentrades a Sallent i Navàs al Llobregat i a Súria al Cardener; al sector nord, l’aqüífer 2051A11 suporta el 16 % de les extraccions, concentrades a Puig-reig al Llobregat i a Cardona al Cardener; al sector sud, l’aqüífer 2041A11 suporta el 24 % de les extraccions, majoritàriament distribuïdes entre Navarcles, Castellvell i Monistrol al Llobregat i Castellgalí al Cardener. No es disposa de dades evolutives, però es poden considerar relativament estables al llarg de la darrera dècada.

El tipus de captació dominant sol correspondre a pous oberts a les proximitats de la llera actual del riu, encara que també s’hi intercalen pous encanonats. Les profunditats solen estar limitades al gruix de l’horitzó de graves de l’al•luvial, de manera que predominen les fondàries d’ordre mètric, especialment als pous oberts; als pous encanonats es poden donar profunditats d’ordre decamètric.

La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat alta en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades.

El 54,5 % de les extraccions d’aigua es destinen a abastament i un 24,2 a ús industrial.

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

7,5

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsUn total de 274 ha de pollancredes, relativament distribuïdes al llarg de la massa, extreuen 2,74 hm³ dels aqüífers al·luvials; això provoca que la magnitud de la pressió sobre la quantitat de recurs per vivers i freatòfits sobre aquesta massa d’aigua es alta.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 16


Alta

Alta

Moderada

En principi, la vulnerabilitat de aquesta massa es considera alta, considerant la permeabilitat mitjana (a alta) d’aquests materials, l’escassa profunditat del nivell freàtic, la presència de sòls ben desenvolupats i la connexió amb els cursos superficials.

Alta

Alta

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 17


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 18


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

2091A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Artés

2633,0 303 438,0 481,0 215,0 67,0

237,0 44,00 17,0 0,25 210,00 -

Promig o màxim (metalls)

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

2041A11 Aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat-Congost

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:



-



2002-2003

-

-

-

-

-

19

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 19


2051A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Solsona

640,0 289 42,0 92,0 106,0 17,0

24,0 2,60 12,0 0,20 - 320

Promig o màxim (metalls)

Aqüífer:



-



L'impacte més important són les elevades concentracions de nitrats amb mitjanes lleugremant superiors a 50 mg/l i valors puntuals superiors a 300 mg/l. Els sulfats tenen valors mitjans superiors a 250 mg/l i puntuals fins 790 mg/l

Alt Alt

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Alta

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Sense dades

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 20


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí Sí Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

La mineria potàssica és la principal causant del mal estat, sobretot al'al·luvial del Cardener. També són importants les extraccions i localment l'activitat ramadera

Pàgina 21

AL·LUVIALS DE LA DEPRESSIÓ CENTRAL I AQÜÍFERS LOCALS

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Cartografia de detall i perfils hidrogeològics de les terrasses del Llobregat al nord de Sallent.

Annex. Pàgina A 2


Figura 2. Mapa de distribució dels runams. Conques salines del Llobregat i del

Cardener.

Annex. Pàgina A 3

al·luvials de la depressiÓ central i aqÜÍfers localsaquesta massa d’aigua varien en funció de...

Documents