coaneN ú m. 29 - Juny 86

TEMPS D'ELECCIONS

El mes de juny haurà estat, a més a més de temps de futbol, tempsd'eleccions. Unes eleccions, tot s'ha de dir, que pareix que no han acabatd'interessar la gent. Això no és estrany perquè aquesta convocatòria elec-toral s'ha produrt a un mal moment: just després del referèndum, mun-dial, època d'exàmens, de molta de feina al camp, etc. No hi ha un ve-ritable ambient; gairebé no se senten discussions, és com si els líderspolítics discuteixin entre ells i el poble en sigui just un espectador indi-ferent.

De tota manera dia 22 elegim els nostres representants al Congrés ial Senat, i és important participar-hi, de forma reflexiva i conscient,perquè el joc democràtic ens dóna aquesta possibilitat, i si nosaltresno triam altres triaran per nosaltres.

El que crida l'atenció en aquestes eleccions són els milions que s'es-tan gastant alguns partits, i sobretot la importància de la TV per a formarl'opinió de la gent. Això és perillós per a la democràcia, perquè mol-tes vegades aquest poderós mitjà de comunicació, que és públic i per tantel pagam entre tots, actua en funció dels interessos del partit en el go-vern. Per això creim que és important informar-se i meditai bé el sen-tit del vot, que sigui quin sigui respongui a una reflexió entorn del que ésmillor pel futur del nostre poble i la nostra terra.

Temps de normalitzacióNo fa massa el Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei

de Normalització lingtiística. Aquesta llei pot permetre un pas molt po-sitiu de cara l'ús de la nostra llengua dins l'administració, al carrer, al'escola, etc. Es a dir, pot fer possible la superació de la situació de desi-gualtat i marginació que el nostre idioma encara pateix. En aquestsentit veim amb esperança aquesta llei que recull una aspiració antigade tots els mallorquins i de tots els illencs que estimen la seva cultura.Però més que la llei el que compta de bon de veres és la decisió d'aplicar-la,és a dir, la voluntat de què no es quedi en unes paraules molt interes-sants però que ningú compleix. Aquesta és la gran responsabilitat de lesinstitucions públiques: demostrar amb fets que volen que l'idioma d'a-questa terra sigui normal, que pugui ésser utilitzat per tots i en totesles circumstàncies, que ningú ens pugui privar enlloc de fer-ne ús i ques'acabi l'analfabetisme de molts de mallorquins i mallorquines en la sevapròpia parla.

coanegraPUBLICACIODE L'O.C.B. DESANTA MAR IADEL CAMIDeposit Legal

PM 381 - 1981.EDITAObra Cultural Balear n

de Santa Maria del Camí

EQUIP DE REDACCIO:Bernat CalafatPere Josep CalafatMagdalena CanyellesRamon CanyellesAngela DolçMateu MorroJaume SalomJoan SerraMateu Vich

COL.LABOREN:Toni AlomarMaria AmengualPere Joan AmengualAndreu BestardAngel ContrerasEpifani MesquidaMigjornMaria Munar

FOTOGRAFIES:Rafel Pizà

PORTADA:Fotografia de Rafel Pizà

REDACCIO, ADMINISTRACIOi PUBLICITATJoan Alcover, 11Santa Maria del Caml

IMPRESA ALS TALLERSEdicions Manacor S.A.

E Is articles firmats enaquesta revista sols expressenl'opinió dels seus autors.

COANEGRA/ 2 editorial

SUMARI

Informació electoral pàg. 3Informació local pàg. 4Notícies de les escoles pàg. 6Còmic pàg. 6Entrevista: grup de música Coanegra

- pàg. 8Reportatge: Sa teulera pàg. 10Joventut: Domingo de "Can

Blanco" pàg. 14Història del carrer Ramon Llull

(III) pàg. 16Migjorn: avui un conte pag. 18Pórtol :olles i pebres pàg. 19L'IVA: Règims de tributació . . pàg. 21Esports pàg. 22Ets Hostals de Santa Maria . . pàg. 24

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

CAMP I PLATJA

Barbarisme Forma correcta

ABONARCENTENOFIERAGANADERGANADOISLAMONTANYAPAJAROPLAIAREDSOMBRAVERANEIG

adobar, femarsègolferaramaderbestiarillamuntanyaaucellplatjaxarxa, filatombraestiueig

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

coaneera

PERRUOUERIA

JOAN l MARIA

Antoni Gelabert, 18 Tel. 62 06 81SANTA MARIA DEL CAMI

informadd local — COANEGRA/ 3

DIUMENGE, 22 DE JUNY, ELECCIONS GENERALS

El proper diumenge escelebraran les quartes elec-cions generals des del resta-bliment de la democràcia alnostre pafs. A l'hora d'es-criure aquest'a crònica enstrobam a mitja campanya,pel que ressenyarem no-més els actes duits a termefins ara. L'activitat elec-toral a Santa Maria ésmenor, comparada sobretotamb el trui d'unes elec-cions municipals. Així i tottrobam pels carrers bastantsde cartells, repartits entrela zona dels Hostals i saplaça nova, per això delmercat dels diumenges.:lem de dir que elsplafons que ha col.locatl'Ajuntament a la carreteraestan fent un molt bonservei.

Els mítings s'estanfent al nou Edifici Muni-cipal, i en algun cas comU.M. a la plaça de laVila. Aquest darrer vacomptar amb l'actuació deMúsica Nostra, i a pe-sar d'aquest atractiu no va

reunir més de 60 persones.El discurs principal vacórrer a càrrec de GuillemVidal, batle de Marratx íi secretari general d'UnióMallorquina, que es pre-senten a aquestes elec-cions amb les sigles delP.R.D. (Partit Reformis-ta Democràtic).EI PSOEva fer el seu míting undia abans, dia 17. Parla-ren Salvador Cànoves i JosepAlfonso. Hi assistiren unes30 persones. A.P. va reunirel divendres a unes 70persones, moltes d'elles ma-jors, per escoltar els par-laments de Joan Verger, En-ric Ramon Fajarnés iAndreu Mesquida. El P.S.M.va oferir un sopar als seussimpatitzants a principisde campanya, i té pre-vista la celebració d'unmíting el darrer dia de lamateixa, divendres 20, a les22,15 h. a l'Edifici Muni-cipal.

Hem de dir que tantel PSOE com AP hanaprofitat el mercat dels

diumenges dematins perrepartir propaganda entre lanombrosa £4., r1t que ve a laplaca. Per aqqest motiu handesplaçat al nostre pobleies seves caravanes elec-torals.

MATEU MORRO,CANDIDAT AL CONGRES

El fet que un santama-rier encapçali una de lesllistes al Congrés dels Dipu-tats creim que és prou in-teressant per deixar constàn-cia d'ell, al marge de la rela-ció que manté En Mateuamb aquesta revista.

REPAS A LESDARRERES ELECCIONS

No està malament re-cordar, només per curiosi-tat, quins varen ésser els re-sultats al nostre poble deles darreres eleccionsgenerals, celebrades dia 28d'octubre de 1.982:

VOTOS

o/oAP

843

38,09PSOE

778

35,16UCD

270

12,20CDS

186

8,40PSM

81

3,66PC IB

37

1,67altres

18

0,82Ramon Canyelles

INSTAL.LACIONS ELECTRIQUESXARXES DE BAIXA TENSIOREPARACIONS EN GENERAL

FORELECTRICJuan Henares - Juan Forteza

Carrer Sol, 38

Carrer laume 1,14Telefon 51 18 14

Te/àfon 62 09 39

BINISSALEM

SANTA MARIA DEL CAMI~111 n1•n1111K

COANEGRA/ 4 local

OBRES AL CARRERRAMON LLULL.

Seguint la tasca de ca-nalització de l'aigua que esva fent per sectors, araha tocat al carrer RamonLlull. Aprofitant ques'havien d'obrir síquies,s'ha aixecat també tot l'as-falt i una petita capa deterra per tal de rebaixar unamica tot el carrer, fent elsseus corresponents desaigua-ments i poder evitar l'acu-mulació d'aigua quan plou,cosa que venia succeint finsara. Mentre durin aquestesobres la carretera de Sen-celles està desviada pel car-rer Marqués de Fuensanta.

L'ASSOCIACIO DE LA3a. EDAT NO S'ATURA.

Després de la primeraexperiència del viatge a Me-norca, l'Associació va orga-nitzar un altre viatge, aques-ta vegada a Eivissa. Podemassegurar que va ser un nouèxit, ja que hi anaren 103persones, que pogueren vi-sitar durant tot un cap desetmana les illes d'Eivissa iFormentera.

Posteriorment varen or-ganitzar una excursió fins aFormentor —hi podien anaren barca des del Port dePollença—, dinant al barba-coa de Son Sant Martí.Assistiren a aquesta excur-sió 396 persones, reparti-des en set autocars.

Per altra part hem dedir que els Estatuts del'Associació han estatja aprovats per la Delega-ció del 1 bvern, havent-sed'elegir ara la Junta Direc-tiva que ha de substituirl'actual Gestora. Aquestanova Junta estarà forma-

da pel President i 11 mem-bres i s'elegirà en unapròxima assemblea gene-ral, pel sistema de llistesobertes.

L'assumpte que méspreocupa en aquests mo-ments a l'Associació és elseu local —situat al nou edi-fici municipal—, que ja estroba totalment equipat ifalta només un acord en elsistema de funcionamentdel mateix. El més proba-ble, segons ens comenta-ren, és que algun dels mem-bres de l'Associació es facicàrrec del servei de bar,aconsellant que l'ús dellocal sigui exclusivamentper a les persones majors,evitant aix t una possiblecompetència deslleal ambels altres cafès del poble.De totes formes aixà s'hau-rà de decidir en assemblea.

FRACASSADA VERBENADE LLORENÇSANTAMAIR IA.

Molt poca gent va en-trar a veure l'actuació deLlorenç Santamaria el pas-sat dissabte dia 31 de maig.La verbena estava organit-zada pel Club de petan-ca, i el comentati genera-litzat eren les possiblespèrdues que duria, quanen principi es feia per recap-tar fons. Hem de dir que elpreu —600 pts.— semblavaabusiu, demostrant-ho elfet de que hi hagués mésgent a defora que no de-dins. Endernés està clar queen Llorenç no es troba enel seu millor moment.

NIT DE QUINTOS, NITDE TRIJI.

Sembla que la nit delsquintos és una "festa" quees va institucionalitzant alnostre poble. Es caracterit-za per la formació en prin-cipi d'una guarda compac-ta, que després d'un bonsopar ben regat, en comen-cen a fer de les seves. I lesseves no són altra cosa quefer una mica de renou, i pre-parar alguna broma. En-guany podem destacar lessegüents: la col.locaciód'una tassa d'excusatdamunt la caseta de vendade cupons als Hostals.Amollada de granotsmolts— dins la piscina muni-cipal. Col.locació de tau-lons i altres noses davantla Casa de la Vila... Aixòsí, cada hora anaven a do-nar el ”parte de novetats"a l'autoritat, en aquest casal Sr. Batle, que ben segurque a segons quines horesaixò de rebre "novetats"

devia parèixer una micaemprenyós.

TROBADA D'ESCOLESDE BALL.

Dia 6 de juny, dissab-te, va tenir lloc a Camposuna trobada de les escolesde ball de bot de Mallor-ca, patrocinada pel GovernBalear. Les dues escoles san-tamarieres hi varen partici-par. Na Margalida Mateu hiva desplaçar unes 25 perso-nes i del grup Tanys No-vells n'hi anaren unes 60.

SOPAR OFERIT PELCONSELL A LA PREMSAFORANA.

Unes 50 persones repre-sentants a unes 30 revistesde la premsa forana, es va-ren reunir en un sopar ofe-rit pel President Albert( alceller Sa Sínia de Santa Ma-ria. Al final del mateix elPresident del Consell Insu-lar de Mallorca va encorat-jar a tots els prnsents a se-guir en la

desta-cant la irr

d'aquesttipus de

CAFETERIA - BAR

COMERÇ(lo_al climatitzat)

GELATS - REFRESCS - TAPES

UN OCAL AMPLE ICONFORTABLE PER A TOTS

-"els Hustals, 27 - 29 Tel. 62 00 29

SANTA MARIA DEL CAMI

local

COANJEGRA/ 5 -

SUPLEMENT DEDICATA SANTA MARIA EN ELDIARI BALEARES.

Amb una fotografia delclaustre del Convent delsMínims com a portada, apa-reixia al diari Baleares dedia 10 de juny un suple-ment dedicat al nostrepoble. Varen entrevistar elbatle; a Jaume Salom, repre-sentant de l'oposició mu-nicipal; a Maria Colom, aPere Crespí, director del

Col.legi Ramon Llull; a Mi-quel Vich, metge titular; aMiquel Juan, policia muni-cipal; a Guillem Bujosa, ar-tesà textil i a Antoni No-guera, candidat a la presi-dència del club de futbol.També hi podfem trobar unarticle de caràcter històricfirmat per Josep Capó, unaltre sobre agricultura, al-gunes fotografies antigues,etc...

UN NOU PARTITPOLITIC.

Segons una not(cia apa-reguda a la premsa, s'haconstituit un nou partit po-Iftic al nostre poble, en vis-tes a les properes eleccionsmunicipals que s'han de ce-lebrar l'any que ve. El noupartit es diu Unió des Po-ble de Santa Maria, i semblaque el seu promotor és elSr. Macanés de la Poza.

CAMPIONAT DE TRUCAL BAR GENESIS.

S'està celebrant al barGénesis de la Vila un inte-ressant campionat de truc.Hi ha inscrites 16 parelles,que hauran de jugar totescontra totes. La inscripciócostava 1.000 pts. per tal defer al final un sopar entretots els participants. Lespartides se juguen els di-marts, dijous i divendres,a partir de les 21,30 h. i la

parella que perd ha de pa-gar les consumicions.

Per les tres primeresparelles hi ha importantstrofeus per cada jugador, en-demés de dues bctelles deWiski per la primera i se-gona parella. Els tercerss'hauran de conformar ambdues botelles de "sobera-no".

AVANÇ DEL PROGRAMADE LES PROXIMESFESTES PATRONALS.

L'Ajuntament està pre-parant ja el programa d'ac-tes de les pròximes festespatronals. Com a nota prin-cipal aquestes seran comple-tament gratuites, exceptel'obra de teatre que esvol intentar fer pagar unes200 pts. pel dret a cadira.Les festes duraran tres dies:el divendres hi haurà unavetlada de ball de bot. Dis-sabte verbena i diumengeteatre. Està confirmada tam-bé l'actuació d'una bandade música el diumenge aprimera hora del vespre.

INFORMACIOMUNICIPAL.

Dia 22 de maig es vareunir el ple de l'Ajunta-ment en sessió extraordinà-ria. Faltaren Agueda Dolç iJaume Salom del PSOE iGuillem Ramis d'E.U. Dosúnics punts en l'ordre deldia: la formació de lestaules electorals i el plad'obres i serveis per l'any1986.

La composició de lestaules electorals per dia 22de juny es va dur a termesense cap discusió.

També es va decidir

prèvia deliberació i perunanimitat sol.licitar al Con-sell Insular de Mallorca in-cloure dins el Pla d'Obres

i Serveis del 86 les obresd'instal.lació de tuberiesd'aigua potable en granpart del poble, dividint-les en quatre grups, per or-dre de prioritats. El pres-supost total d'aquestesobres puja a 17.398.000 pts.sol.licitant una subvenció afons perdut del 70 per centd'aquesta xifra, aportantl'Ajuntament el 30 percent restant.

PROTECTORS DELSARBRES.

Com es pot veure a lafotografia el nostre Ajunta-ment ha instal.lat unsprotectors dels arbres sem-brats a sa carretera, cosamolt encertada, en tant ien quant molts de conduc-tors aparcant els cotxes ha-vien tombat arbres. Unaanècdota curiosa, quanl'obrer instal.lava un pro-tector, no l'havia acabatde posar i un malanat con-ductor ja l'havia tombat, enpassa cada una!

R.C.

MOVIMENTDEMOGRAFICMAIG DE 1986.

-Naixements: 0Matrimonis: 0Defuncions:

Francesc Jaume Miralles(10-11-1096-2-5-1986)Maria Mulet Serra(4-5-1902 - 5-5-1986)Antoni Borras Frontera(7-4-1908 - 23-5-86)

Fusteria

MartorellTaller: Tenda:C/. Bartomeu Pascual Carrer Llarg, 89

SANTA MARIA DEL CAMI

COANEGRA/ 6 local

NOTICIES DE LES ESCOLESCom ja informaren el

passat número el Col.legiPúblic d'EGB realitzà leseleccions a Consell Escolarque foren impugnades pelspares de l'APA, informaremde les resolucions de laDelegació del MEC, i el Col-legi Ramon Llull a l'hora deredactar aquestes I ínies estàen plena fase de presentacióde candidatures dels distintsestaments al Consell Escolar.

LES ELECCIONS DEPARES AL CONSELLESCOLAR DEL COL.LEGIPUBLIC S'HAURAN DEREPETIR.

La Delegació del Minis-teri d'Educació i Ciència deles Illes Balears, ha decla-rat vàlida la reclamació in-terposada per un grup de pa-res de.l'APA del Col.legi so-bre les eleccions sobre leseleccions al Consell Escolar.

La Delegació ha infor-mat que les irregularitats erenúnicament formals, per unamanca d'informació les llistes

del cens de pares foren for-mulades amb els dos llinat-ge dels fills i no amb el nomcomplet i DNI.

Per això, mateix la JuntaElectoral del Col.legi Públicestà formulant unes llistescompletes amb el nom com-plet de pares i mares i elsseus respectius DNI, per unaidentificació total dels vo-tants.

A hores d'ara, encaras'han de presentar les novescandidatures de pares al Con-sell Escolar, que presumible-ment seran les mateixes, a noser que hi hagi més candi-dats. En principi aquesteseleccions estan previstes pera finals de juny o principisde Juliol.

Per altra part no espresentà cap candidaturaa President del Consell Es-colar —que serà el Direc-tor del Col.legi—, cap pro-fessor té ganes d'assumiraquesta responsabilitat des-prés del que ha passat. Detota manera el Consell Esco-lar farà feina —de moment

sense els pares— i realitzaràles activitats que— marca laLODE, és el President en fun-cions N'Andreu Bestard.

FESTA DE Fl DECURS AL COL.LEGIPUBLIC.

També hi ha festa alCol.legi, a més del trui de leseleccions. Així I APA hamuntat pel dissabte dia 14 deJuny —ara ja passat— unafesta per tancar les activi-tats realitzades els capves-pres a l'escola. Han comp-tat amb la col.laboració deles cases comercials DONUTi KAS. El festival consis-tí en demostracions deTAEKWONDO, mostres degimnàstica rítmica i dansaduites a terme pels alumnesdels cursets que s'han realit-zat al llarg del curs.

ELECCIONS ALCOL.LEGI RAMONLLULL.

El Col.legi Ramon Llull,és un centre d'ensenyançaPrivat regentat per les Germa-nes de la Caritat i amb parti-cipació de la Parròquia, i que

en gran part és subvencionatpel Ministeri d'Educació iCiència.

Els centres privats tam-bé han de tenir un consellescolar, prèviament el MECl'ha de declarar concertat.I el Ramon Llull, està en ple-na fase electoral, seguramentlector ja s'hauran realitzat leseleccions quan llegeixisaquest article, els resultatsels donarem en el proper nú-mero .

La Junta Electoral elegi-da el 28 de Maig està forma-da pel Director Pere CrespíCalafat, Josep Miquel Valles-pir (pels pares), Antònia Ma-ria Ques (pel professorat),Margalida Matemales (pelsalumnes) i Guadalupe Padillo(pel personal no docent).Aquesta Junta establí elcalendari electoral i la norma-tiva electoral.

Els professors realitza-ran les eleccions el 18 deJuny, els pares el 19, elsalumnes cl 17, i el personalno docent, el 12.

Sembla que les eleccionstranscorreran en plena norma-litat.

Bernat.

Antoni Santiagoons Coli

Ai El TEU VOTPOTS ACONSEGUIR:

AL SENAT

AL CONGRES

Jeroni AlbertíJosep Ma QuintanaGuillem VidalCarles RodríguezMontserrat GalmésMa Antònia Munar

* Un nou estil de govern, mésconvivencial i menys prepotent.

* Que la Societat Civil sigui la principalprotagonista del dinamisme social, ambun govern menys intervencionista imenys dirigista.

voTA

PARTIT REFORMISTADEMOCRÀTIC

* La minva i supressió de l'atur totafavorint la creació de noves empresesque reparteixin feina i benestar.

* Tornar a la Societat la Seguretatciutadana i una Administració deJustícia ben dotada i eficaç.

* Desenvolupar plenament l'Espanya deles Autonomies que descriu laConstitució,.i fer-la moderna i europea.

* Estimular els ciutadans perque senseofecs ni por, posin la seva creativitat alservei del rellançament del País.

L'ALTRA MANERADE FER ESPANYA

COANEGRA/ 8 entreWsta

ENTREVISTA AL GRUP DE MUSICA"COANEGRA"

Dins el món musical illenc, un dels grups de recent for-mació que comença a ser conegut és Coanegra. Els hem po-gut escoltar darrerament per la ràdio i televisió, i a principisdel pròxim mes de Juliol participaran al Parc de la Mar deCiutat en una important trobada de música Mediterrània,al costat dels millors grups de música popular dels païsosmediterranis. Coanegra serà l'únic representant de les Illes.

El seu nom ja indica les seves arrels santamarieres, sibé alguns dels membres són de fora poble. Amb ells hemmantengut la següent conversa.

-Quan i com neix esgrup?

S'idea de fer un grupque sort( dets esquemesclàssics de sa música popu-lar és molt antiga. Ja quanmos vàrem separar desgrup Tanys Novells i férems'agrupació Passatemps, unsquants de noltros ja parlà-vem de fer qualque innova-ció de sa música popularmallorquina. Anant per po-bles i trobades de ball debot, vàrem conèixer mésgent a qui li interessavaaquesta idea. Mos vàremanar veient, i a partir des'estiu de l'any passat, co-mençàrem a fer feina da-munt aquest tema.

Qui sou que formau esgrup Coanegra?

Començant per sa per-cussió, tenim n'Emili; enTeo, de Ciutat, que toca esfobiol i flauta travessera; enPau toca sa guiterra: en Pe-re, que toca es baix elèc-tric; en Rafel, de Sant Joan,toca ses xeremies i es grall;en Rafel Ramis toca sa gui-terra i es guiterró; na Mag-dalena toca sa mandolina i

en Gori toca saxos i buzuki.En es so hi tenim en Ra-mon.

On heu actuat fins ara?

Vàrem fer sa presenta-ció des grup en es Palau desa Premsa, a Ciutat, a sala. Mostra de música illen-ca. Després hem tengut và-ries actuac,ons: a Costitx,per Sant Sebastià, en esParc de la Mar, a s'Auditó-rium, a sa campanya del'OTAN, diverses actuacionspes Congrés de Cultura Ca-talana, a Ciutat i Inca, etc.

Quines cançons feis, ion vos inspirau?

Sa majoria de peces quefeim ara són tonades de xe-remiers, que no se sap mas-sa bé d'on vénen. Mentreque s'origen de ses tona-des de feina és claramentmoro i són molt parescudesa sa música que se fa pesnord d'Africa, Sicília o Grè-cia, ses tonades de xere-miers pareix que tenens'origen a Europa, concreta-ment a través de Catalunyapogueren arribar aquf.

Cançons que tocam,

com "Ses Panades", és unacançó religiosa que se canta-va per Pasco, i una tonadad'execaiar, que se diu "EsSimal" que sona bastant di-ferent a sa majoria de tona-des que tots coneixem.

I aquesta música quefeis, com la podríeu defi-nir?

Tota sa música moder-na té les seves arrels en samúsica popular africana.Aquesta música ha anatevolucionant a diversos in-drets, sobretot a Amèri-ca, dels esclaus negres, encontacte amb es medis ur-bans, i aix ses tonadesque cantaven als camps decotó varen adoptar ets ins-truments elèctrics, i al ma-teix temps varen anar in-corporant noves idees mu-sicals, donant lloc en esjazz, blues, rock, etc.

Sa nostra idea és quea partit de sa música popu-lar de Mallorca i incorpo-rant nous elements de samúsica que se fa per totarreu cles Mediterrani, anarevolucionant i arribar allàon sigui. Ja ho vorem onarribarem, però és a partird'aquí que pensam que sepot fer una música actual.Estam al començament i loque hem fet fins ara és benpoc.

A s'hora de triar etsinstruments, vos heu guiatper cap criteri determinat?

Ets instruments sónmolt importants perquè lo

que defineix un tipus demúsica és lo que podrfemdir es "timbre" de s'ins-trument. Aixf, es saxo, éss'instrument típic des jazz,lo que no vol dir que no elpuguis incorporar a un altreestil musical.

Vàrem començar a cer-car instruments emprats pergrups mallorquins i mediter-ranis. Un dels més interes-sants són ses xeremies, pe-rò tenen un problema: ésclif trobar-nos qualcunaque soni ben afinada. EnJoan Morei, de Sant Joan,després d'estudiar aquestassumpte, va conseguir afi-nar ses xeremies en tà de"do", que mos ha anatmolt bé per poder-les sonaramb sos nostros instru-ments.

També tocam es fobiolmallorquf, sa flauta travesse-ra i instruments de cordacom es buzuki i sa mando-lina, que són instrumentsgrecs i mos agraden mésque es Ilaut i sa bandurriatfpica que empren per aquíi que no tenen un origenmediterrani, sinó que sónimportats d'Aragó.

Després, com a ins-truments més actuals, te-nim es baix elèctric, saguiterra espanyola, sa guiter-ra acústica, es saxo, es clari-net, i instruments de percu-sió. En un futur, pensamadaptar a sa nostra músicainstruments elèctrics i unsintetitzador.

Quina relació hi ha en-tre sa vostra música i samúsica popular tradicio-

DISTRIBUIDORA

ARTINETARTICLES DE NETEJA

I PRODUCTES PER A PISCINES

Plaça de Can Oreil, 12

Tel. 62 05 16 SANTA MARIA•••n••••nnn••nn••

CO 1130 COAUXILIAR CONSTRUCCIÓ

PISCINES - TENNIS - XALETS - SAUNES - COMPLEMENTS

L Maleu 9tiat: Cillalas(-

DIRECTOR

Barceló i Combis, 10 Telèfon 46 52 11PALMA DE MALLORCA

entreWsta COANEGRA/ 9

Aquests són, d'esquerra a dreta, tots els components de/grup "Coanegra": Teodor Salvà; Rafel Ramis; Gori Negre; Pau Mir; PereMesquida; Magdalena Canyelles; Emili Contretas i Rafel Bauçà.

nal?Lo que teim noItius, es

agafar una música popular icomençam a assatjar i feimlo que mos passa pes cap, loque mos suggereix aquellapeça, tant en ritme, com enmelodia o en arreglos.D'una manera o s'altra,anam acopant ses distintessuggerències sobre sa based'aquesta música tradicio-nal, i després elegim sa ver-sió que més mos agrada.

Es fet de sonar ambinstruments distints destípics, també ajuda a donar-li un caire original.

Com explicaríeu esconcepte de música me-diterrània?

Hi ha una definició quehem sentit emprar un parellde vegades i és que quan sexerra de música mediterrà-nia, lo que se troba en co-mú és sa "microtonalitat",lo que aquí a Mallorca endeim "galetjar", quan secanten tonades de feina, queconsisteix en uns canvis denotes molt petits. Això ésbàsicament lo que defineixsa música mediterrània, i setroba tant an es Nordd'Africa, com a Grècia, coma qualsevol indret desMedi terrani.

Hi ha altres aspectes desonoritat, com per exemple

ets instruments, típics desMediterrani com són sesmandolines. També s'iden-tifica sa música mediterrà-nia perquè sol esser melo-diosa, al contrari de perexemple sa música -céltica,que sol esser més rapida.

Amb quins altres mú-sics o grups vos sentiu mésidentificats?

A noltros, lo que mosva animar a fer això vaésser es moviment de músi-ca cèltica. Ara bé, és unacoincidència que a aquestamúsica emprin ses xere-mies i a Mallorca també.Aquest moviment ha de-mostrat que un poble mar-ginat i reprimit cultural-ment com es nostro, siguincapaços de fer una músicaque tengui una acceptacióimportant.

Mos identificam sobre-tot amb es grups mediterra-nis: amb "Al Tall", de Va-lència, amb Maria del MarBonet, amb "La Murga","Orquestra Elèctrica Dhar-ma".

Com veis s'actual pano-rama de sa música mallor-quina?

En temps d'En Fran-co, sa música mallorquinapassà a un segon terme

així com tot lo mallorquí,sa Ilengo, etc. Hi haviaquatre parados i un parelld'agrupacions que se ves-tien de pagesos i se va con-vertir sa música, es ball i safesta des nostro poble en unespectacle pes turistes.

Darrerament hi ha ha-gut diversos grups de jovesque conscients de sa ne-cessitat de cercar dins sesnostres arrels, i no dins elsdiscos de música mallorqui-na que hi havia editats, hananat treballant perquè sanostra música no siguimai més una peça de museu,si no una música ben viva,que se canti i se balli a to-tes ses festes„ i que estiguia s'altura de qualsevol altretipus de música.

Quins projectes teniude cara en es futur?

A part de seguir treba-llant un parell de peces quetenim triades, volem ferfeina damunt un aspecte desa nostra música bastantoblidat que són ses tonades.

Un des problemes mésgreus des grups de músicapopular és sa manca de mit-jans per poder comprar unequip de música mínima-ment digne per poder tocara ses places. Això fa sa mú-sica popular se vagi despres-tióiant, en no poder escol-

tar-la bé. Noltros tenim enprojecte aquest -estiu com-prar un equip de so per po-der tocar per ses festes despobles.

En quan a actuacionsen tenim una de moltimportant el proper dia 6de juliol, al parc de Mar deCiutat, dins les trobades demúsica del mediterrani queorganitza l'Ajuntament dePalma. Participen enaquesta trobada grupsd'Egipte, Grècia, Argèlia,Marroc i de l'Estat Espa-nyol. Nosaltres som l'únicrepresentant de les Illes, elque ens honora, però al ma-teix temps és una gran res-ponsabilitat. Esperam queens vagi bé, ja que aquestaactuació ens pot obrir moltes de portes.

Ja per acabar, feis mol-ta de feina?

Sr, i més ara que pre-param aquesta actuació.Normalment assatjam unpro.mig de 9 hores setma-nals, emperò des de fa unM PS les sessions d'assaig hanaugmentat. Hem de tenir encompte que no hi podemdedicar tot es temps quevoldríem perquè tots tenimaltres feines. De totes for-mes per molt que mos nide àssim, encara seria poc.

Angela Dolc.

Fotografia cedida pe, ,nestre Miquel i datada als voltants de7930 En ella poden7 veure el personal que treballava a lak. a. Drets i d'esquerra a dreta: en "Virella"; "n'Alco-

el propietari, n?-ç.re Bernat Ordines de "can Barra-ca Asseguts d'esqu a dreta en Pep Marc; en "Sapo"i el roder, mestre n Bunyola.

7,ÇCAIXA DE PENSIONS99Ia Caixa"

COANEGRA/ 10 reportatge

"SA TEULERA"A les planes de COANEGRA hem parlat d'artesania,

d oficis, d'activitats econòmiques peculiars de la nostravila. I calia parlar d'una feina que es realitza al carrer deMolinets, és "Sa Teulera de Mestre Miquel C.anyelles"Ca-ragol", que en temps més llunyà hi realitzaven gerres i al-tres atuells, ara es dediquen al material de construcció defang, teules, "bovedilles", totxos, rajoles de terrat, etc.Però hi ha un detall a destacar: Mestre Miquel és un delspocs que realitza —sinó l'únic— la teula antiga grossa defang blanc de 50 x 24 cm, la teula de les cases antiguesi possessions. Avui en dia s'empra una teula més petita,sinó la poc estètica uralita.

Mestre Miquel Canye-lles, que des de 1962dirigeix acuradament la teu-lera, és home de conversaagradable, i ens parlà detemps antics quan els homestreballaven de sol a sol ino hi havia temps per adivertiments... però elstemps canvien i la vida evo-luciona.

HISTORIA

L'origen de "Sa teu-lera", cal cercar-lo en el seuconco Bernat Ordines Boverque tenia una teulera situa-da al carrer llarg on avuianomenam Can Soberano ique abans es deia Cas Teu-lers. Fou als voltants de1921 quan el seu conco

Bernat clecith canviar l'em-plaçament, fixant-la al car-rer 'de Molinets on ara es-tà. En aquells anys, el tempsno tenia valor, i es treba-llava dur, fins i tot ambun llum d'oli si era precís.Era una teulera i gerreria,ja que aleshores feien teules,toves, rajoles i teulades les-pecie de "bovedilles" sò-lides per a posar entreels llenyams i fer el pis)i també gerres, cossis, cos-siols, ribells etc (feina detorn)

El seu germà Gabrielprest començà a treballar altorn i a codirigir el talleramb el seu conco. Es a l'any1941, quan introdueixenuna primera mecanitzacióen la fabricació de teules,però les havien d'acabarmanualment. A l'any 1959instal.len un tallador auto-màtic de teules, de tal ma-nera que aquestes es fabri-quen totalment per màqui-na, foren els segons queho compraren de tota Ma-llorca, en aquest anydissortadament el seugermà Gabriel mor, i Mestre

Miquel comença de ple adur la teulera.

Actualment han realit-zat innovacions en la ma-quinària, per aconseguir unamajor qualitat i rapidesa, ité en projecte a curt termi-ni la instal.lació d'un forncònic mòbil d'una capacitatde 12 m3 de material, i ahores d'ara serà el primermallorquí que provaràaquest nou sistema.

QUI TREBALLA?

A la teulera Canyelles,hi treballen Mestre Miquel,els seus dos fills i dos jovesque té llogats en contrac-tes temporals. "De totamanera —deia en Miquel—la feina està bastant meca-nitzada, lo que enreda mésés enfornar, mantenir elfoc i desenfornar".

QUE FAN?

Actualment no treba-llen gens en la gerreria, ies limiten a la fabricacióde material de construccióde fang com són: totxos

Boca dt1 forn moro de sa teulera. En terra podem veureels forats del reixat per on puja el foc des del cendrer.

MIQUEL CANYELLES "CARAGOL"

Mestre Miquel Canyelles i Rubí, nat el 1932 a SantaMaria del Camí, té 53 anys. Es fill d'un fuster, la seva fa-mília té gran tradició en l'art de la fusteria, sempre ha sen-tit parlar que els seus avantpassats eren fusters, perdura enla tradició familiar el seu germà Bartomeu.

De petit anà a escola a Can Capó, però prest ja co-mençà a fer de mosso de fuster i a treballar al camp. Aixíi tot, estudià amb el Mestre Joan "Cabil.la" i posterior-ment amb Don Llorenç Rosselló, fins devers els 16 anys.•anàvem a escola un parell d'hores els vespres, a aprendre

comptes".Ja de molt jove li agradava el fang, i anava a la teulera

de Cas Tauler al carrer Llarg, que posteriorment es can-vià on ara està al carrer Molinets.

"No m'agradava massa la fusteria, i preferia treballaral camp o a la gerreria, quan morí el meu germà Gabrielvaig assumir el negoci del conco Bernat".

Està casat i té 2 fills i 4 filles, els dos fills treballenamb ell a la teulera. La seva filla Maria treballa, quan laseva salut ho permet, el tom i la ceràmica modelada a

mà.Mestre Miquel ens digué que li agradaria saber mane-

jar el torn, "però mai m'hi he dedicat, i me fan un pocd'enveja aquesta gent tan destra amb el torn, però no espot saber de tot".

Plaça dels Hostals, 22

Tel. 62 09 38

SANTA MARIA DEL CAMI

reportatge COANEGRA/ 11

de distintes mides i forats,"bovedilles" de diversostamanys, rajoles de terrat.Però, sobretot es dediquena la fabricació de teulesde diversos tamanys com:teules standard de 43 x 15(1.700 grams de pes), teulesmolt bones de manejar,i la teula antiga grossa de50 x 24 cm (2.700 gramsde pes), teula imitació de lesantigues fetes a mà, s'u-tilitza en treballs de recons-trucció i rehabilitació decases antigues i possessions.Aquesta teula és la sevamés original contribució, isense cap casta de dubtecontribueix en la conserva-ció del nostre patrimoniarquitectònic.

PROCES DE FABRICACIO

DEL FANG

L'element bàsic per apoder fabricar el fang és laterra, empra terra de Vila-franca i Manacor quecompra a camionades.Abans tenien una pedreraal "Pou des coll" però l'a-plicació de la llei de mi-nes, no contemplava l'explo-tació d'una pedrera per aús propi i no de venda,de tal manera que mante-nir la pedrera era excessi-vament costós, optant perla compra de terra.

Quan ja tenim la terra,com més seca millor, la ti-ram a un molí que l'esmi-cola i capola, passant a unporgador que la tria i laretorna al molí per a unasegona passada i aconseguir

una farina de terra fina illiure d'impureses. D'aquípassa a un ciló, un dipòsitacumulador - regulador deterra capolada, de capacitatper més de 14 tones. Totaquest procés està meca-nitzat, utilitzant energiaelectrica.

Per a fabricar el fang,el ciló té un dispositiu re-gulador de sortida de fari-na de terra combinat ambuna entrada d'aigua a unespasteres automàtiques enpoc temps fabriquen el

fang.De la pastera, passa a

la màquina que mitjançantmotlles elabora les teules,totxos, etc. De tal ma-nera que el fang acabat depastar ja entra a la mà-quina, i ja tenim unateula!.

FABRICACIO D'UNATEULA

En aquest apartat parla-ré d'una teula, i el procésés el mateix per a la fabri-

VOTA PSOE

AntoniGarciasColl

JaumeLlullBibiloni

EmilioAlonsoSarmiento

AndrésParisMateu

FèlixPonsActual Ministre d'Administració Territorial.tin home de gran talla politica. amb unprestigi reconegut unanimement. Fou Diputata Corts Constituents, i ha participat arelaboració de Lleis molt irnportants per a laconfiguració de la democràcia en el nostrepais. El seu taranna conciliador. tolerant imoderat l'ha convertit en peça clau de lapolítica. tant de les nostres illes com del'Estat.

COANEGRA/ 12 reportatge

c,ació de "bovedilles", tot-xos, rajoles; únicament hemde canviar el motlle que fa-brica els distints materials.

La moderna màquinade fabricar teules de Mes-tre Miquel funciona per airecomprimit, per evitar bos-ses d'aire al fang i apitjar-lo bé.

Està la màquina en fun-cionament, per una partentre el fang que ve de lapastera, i per l'altra hi hael motllet, pel qual sortiràel fang en forma de teula,i que per uns fils metà1-lics connectats a un dis-positiu mecànic es reta-

lla obtenint la formatronco-cònica de la teula.

Després amb una corba(especie de pala que té laforma d'una teula) es posenles teules sobre uns pres-tatges. Aquestes s'hand'assecar durant uns dies(a l'estiu uns 4 ó 5, i al'hi-vern més de 10).

Ja assecades, les po-dem introduir al forn, col-locant-les acuradament, ta-pam l'entrada del forn ambmaterial refractari i fang.Ideo, ja podem encendre elfoc i aconseguir temperatu-ra durant unes 30 hores,per això a les nits s'han

de fer torns de manteni-ment del foc, que a les dar-reres hores ha d'aconseguiruns 950 graus centígrats pera una bona cocció.

Quan el material ja éscuit; encara hem d'esperaruns dos dies, per tal que elforn refredi, per a poderextreure les teules. Enaquest moment ja estan lles-tes, i pot comparèixer uncomprador que ja són benbones i venals.

EL FORN MORO

El forn que empra enMiquel Canyelles, és el que

construí el seu conco Bernatdevers l'any 1920 i pico,' i ben bé que funciona

—deia en Miquel— però de-mana massa feina" Es unforn Moro, perquè foren elsàrabs qui I,inventaren il'introduiren a Mallorca.Consta de dues cambres su-perposades, comunicadesper un reixat central d'unsdos pams d'ample. La cam-bra inferior, és la calde-ra on hi produrm el foc ila calor amb llenya o fuell.La cambra superior, on alscostats hi col.locam elmaterial a coure, i al mig hiha un espaiu lliure de ma-terial —on hi ha el reixat—per on hi passaran les fla-mes quan el forn estiguia molta temperatura. Aques-tes flames poden sortirpel fumera! superior. Téuna cabuda per 13metres cúbics de material.

El forn moro, no haevolucionat gaire des del seunaixement, avui en dia, nohi ha gaire diferèricia entreel forn de Mestre Miquel iels que s'usen al Nordd'Africa.

Ara ho fa funcionaramb llenya, brancam, trossosde fusta, etc: però tambété la instal.lació per anaramb fuell, però segons Mes-tre Miquel "quan el fuellva fer aquella gran pujada,era més rendable la llenya,ara pot ser que l'abaratin,i pentura mos ho pensam" i"realment el forn moro dellenya du una feinada, ésmolt cansat".

EL NOU FORNCONIC

Ei més immediat pro-jecte de Mestre Miquel és lainstal.lació aquest estiu d'unmodern sistema de fornde campana cònica mó-bil a l'aire lliure. Seràla primera teulera deMallorca que realitzi aquestainnovació tecnològica.

En poques paraules, elforn és una estructura enforma de campana cònicad'acer, forrada al seu inte-rior per fibra de vidre o re-vestiment ceràmic —ja queaquests materials aillen molti aconsegueixen un encalen-timent ràpid sense vies desortida de la calor—. Lacampana es mou per unesestructures mecàniques queno cal explicar. Té una en-

Per bon cami

Antic mot/lo per fer bovedilles a mà. Podem veure elsIlistons de fusta que un cop ple el motllo de fang es re-tiraven, quedant els forats de la bovedilla.

reportatge COANEGRA/ 13

Teia de pedra viva, i damunttroncocònlques a mà. Al costat

trada per a l'energia calo-rífica que pot provenir defuell, gasoil o propà.

Aquesta campana s'a-cobla a una base fixa aterra també revestida de fi-bra de vidre, on s'hi potcol.locar uns 12 metres cú-bics de material, l'acobla-ment d'ambdues parts éshermètic. Encenem el forni en 15 hores el materialés cuit, com veim ésmolt més ràpid que el fornmoro.

La idea de Mestre Mi-quel és instal.lar tres ba-ses fixes que funcionin si-multàniament, a la pri-mera el forn de campana,a una altra una campanaque comuniqui amb la cam-pana per encalentir el mate-rial, i una última on s'hicol.locarà el material, detal manera que sempre ro-tarà el sistema. Aconse-guint una major rapidesa.

FABR ICACIO D'UNATEULA A MA

Un dels aspectes mésimportants que ens contàMestre Miquel, és el procésde fabricació del fang a mài com es feien abans lesteules. Cal recordar quea l'stand de la Fira delFang de Marratxi realitzarenuna demostració en viu defabricació de teules.

El Fang. Abans laterra la duien del Poudes Coll a carretades, il'espargien damunt una eraal matí, perquè el sol laressecàs. Després al cap altard, un ase amb un carre-tó apropiat capolava laterra, els homes a sena-Ilades les tiraven dins unsgrans garbells suspesos d'unabiga, i així es porqava la

ell un motllo per fer teulesuna corba hen antiqa.

terra.Una vegada porgada i

neta, la tiraven dins unespiques mesclada amb aigua,i el fang es fa tot sol, l'ai-gua sobrant passa a damuntdel fang. En Miquel ensdigué que feien el fang undia per s'altre, però perfeines fines és millor quereposi més temps.

De les piques treien elfang amb les mans, i ambun sac o a I,esquena el trans-portaven per repastar-lo, icomençar a fer teules. Si so-brava fang el tapaven ambsaquetes banyades permentir la humitat.

Les teules. Per fer lesteules a mà, s'usen els"teiers", taules de pedraviva on s'hi pasta el fang.S'empra un motllo que om-plim de fang, i amb unarasqueta o fita l'anivellam.Després amb una mà feimcórrer el motllo, i ambl'altra tenim la corba (es-pècie de pala que té la for-ma de la teula), de mane-ra que el fang caigui lenta-ment sobre la corba. Lla-vors s'acaba de donar formaamb la mà. I depositam lateula sobre una estanteria,traient amb cura la corba,i ja en podem fer unaaltra. Les mides i formes dela teula depenen del motlloemprat.

A les fotografies es potveure el "teier", els motllosper fer teules còniques, iteules d'esquena d'ase (quetenen els dos caps igualsd'amples, i que s'empra-ven per canals, o per fers(quies als horts) I tambéla corba.

Altres materials. Totsels altres materials de cons-trucció es feien a mà, em-prant els motllos apropiats,

com toves (totxos sòlids,s'empraven per fer forns),rajoles de terrat, teulers("bovedilles" sòlides ques'empraven per fer sótils).

La fabricació de "bove-dilles" és més recent, peròtambé se'n feren a mà,així s'emprava un motllorectangular que tenienuns llistons de fusta perllarg (lo que donariaforma als forats de la bove-

Cada any el Consell Insular deMallorca du a terme nous profectesper garantir mdlors servets publicsa totes les persones que viuen a lanostra itta A la vegada mante i In-crementa els que ra hi ha. I tot aixòho a a traves de les seves areesd•actuació

ÀREA ECONÒMICA Promocio del lunsme Pro-

teccto de lerrlorn amb campanyesde netela de plattes el nostre lloc

Impuls de la nostra IndLstria co-merç Acctons de mtltora de la ra-maderta i l'agricultura

ACCIO SOCIAL I SANITAT Hospital General Hospttal

Pstquiatric. Llar de l'InfanctaLlar de la Joventud Llar dels An-cians Patronal rerge de la Sa-lut Hospital de Nit

dilla). Primer es posa fanga una part i l'allisam, des-prés giram el motllo i po-sam el fang a la partque abans estava a baix,acte seguit treim un a unels llistons de fusta, i jatenim una "bovedilla"Podem veure un motllo a lesfotos.

Bernat CalafatRafel Pizà, fotos

ÀREA DE COOPERACIÓ IORDENACIÓ DELTERRITORI

Elaboracto del Pla d'ObresServeis per dotar els pobles de I infrastructura basica Mantenimentde la xarxa vtarta propta (39% de escarreteres mallorquines) Serveide Prevencto i Extincto d'incendisSalvament

El Consell Insular de Mallorca tre-balla tntensament des de aquestesquatre arees perqué a la nostra tilaes pugut viure cada dra millor, ambtotes les comoditats, salut, i unconstant ennquiment culturalL' avanç en aquest senttt ha estatcontinu durant els vuit anys de fun-cionament del Consell, l ets fruitsoblinguts. molt nombrosos Peraixo avut ens sentim satisfets de lafetna feia. i a la vegada, plens dli tu-sid per Incrementar-la cada any

UN CONSELL AL TEU SERVEI,

Ordenacto d'arxtus propisd•altres organismes Difusto cul-tural per mttia del Teatre Principalla Btoltoteca Anesana Impuls

del coneixement i l'us de la nostrallengua Difusto del nostre foN-lore Elaboracto del Pla d Ins-tal lactons Esportives en eis munt-cipts Foment de lrnrciacrò i prac-Itca de tot tipusd'esport vcr•

AREA DE CULTURA IESPORT

Centre de Prevencto deI Abus de Drogues Grup d'Edu-cacto Sandana a les EscolesElaboració del Mapa de Serveis So-cials de Mallorca

--,FECONSELL INSULAR DE MALLORCA

lacions - Pressuposts

Reparacions

Instal.lacions BOMBES

SUMERGIDES

Reis Catòlic8, 9 4.t - 1. a

Carrer Casasnovas, 21

Telefon 24 68 74

Telèfon 62 06 02

Palma de Mallorca

Santa Maria del Camt

SERVICI RENAULTTallers MARTI

REPARACIONSNETEJA I GREIXATGE

Carrer Bernat de Sta. Eugenia, 71 Tel. 62 06 74SANTA MARIA DEL CAMI

COANEGRA/ 14 Joventut

DOMINGO DE "CAN BLANCO", FORNEREn Domingo Bover Ber-

mejo de "Can Blanco" havolgut seguir la tradiciófamiliar de fer de forner,ara té vint-i-dos anys, i enfa quatre que es dedicaprofessionalment a n'aquestofici. Encara que ja de benpetit va viure dins aquestambient, podent aprendres'otici.

Com va començar tonpare?

Aquí on estam ara deufer devers uns 30 anys, si béell molt abans ja feia de for-ner a Santa Maria, i sobretotva ser a Ciutat on realmentaprengué l'ofici.

Devers l'any 1956 vacomprar el forn a la seva tiana Catalina Amengual, i ésaquest mateix. I de llavorsençà sempre va fer feina,fins que perdé la vista.

A tu, és segur que ten-senyà ton pare?

No, més que res ha es-

tat mumare, ja que monpa-re fa uns 13 anys que perdesgràcia no hi veu, i va ha-ver de deixar es forn. Iclar! mumare se va haverd'encarregar del forn im'ensenyà.

Quins Productes fas ac-tualment?

Homo! De tot en gene-ral.

Que te tenc de dir, jonomés he fet la introducciód'un o dos productes nous,la resta m'he limitat a fertots els productes que sem-pre hem fet i fan els forns.

Quins són els problemesmés greus que has tengut?

Es no tenir una segure-tat en sa qualitat de la feina,per exemple un dia ennigu-lat tot te passa davant, hi hamolts de factors, com eltemps, que són lo que mosavança o retarda la feina.

Hi ha el cas curiós deles ensai•mades, que se

n'han duit tots els ingre-dients cle Mallorca i no hanestat capaços de fer-les comaquí de bones.

Expliquem com fasun pa?

Pos una grapada de lle-vat, aigua i farina, també unpoquet de Ilevadura. Hopast bé, fins que la pasta es-ta a punt. Llavors la tall, lapes i li don la forma, llavorsla pos damunt la post, ta-pant els pans amb pedaços,ho deix reposar i quan éstou, s'enforma. I des capd'una horeta ja és cuit.

Jo crec, que quant vamillor per totes se pastes ésquan l'ambient és

Feis pastissos de mol-tes castes?

Per regla general, adiari, lo que çolem fer, són

coques de verdura, d'alber-coc, robiols, cocarrois, en-saiMades, pastissos i moltesaltres coses habituals.

Per a Nadal, feimcoques de patata, d'anís, co-ques bambes, però tambéfeim roscos, "mantecados" imoltes mes ensaïmades.

També feim pastissosper encàrrec, per festes, pernoces i comunions. He fetensaïmades d'un metre o unmetre i mig de diàmetre,com la que feim per la fes-ta dels vells.

Per poder fer aquestagran ensaïmada es precisende: 5 litres d'aigua, 5 qui-lbgrams de sucre, 10 quilb-grams de farina, 5 dotze-nes dous, 5 quilbgrams desaïm, i devers 5 quilbgramsde cabell d'angel. Pesà mésde 30 quilbgrams i fa entre28 i 30 metres de llargària.

Pere Calafat.

PER MALLORCAEL VOT MES UTIL

MATEU MORRO MARCE, 30 anys, nascut a SantaMaria del Camí, professor d'história i de català, ésel cap de la llista al Congrés de Diputats que pre-senta el PSM-ESQUERRA NACIONALISTA.

VOTAR PSM - ESQUERRA NACIONALISTA ES:

-Assegurar la veu de les Illes a Madrid.

-Optar per la defensa de la natura.

-Defensar el nivell de vida dels treballadors,mitjans i petits empresaris i pensionistes.

-Impulsar una alternativa de creixement econò-mic solidari.

-Defensar la nostra agricultura i ramaderia.

-Garantir la normalització lingiiística i cultural.

11111•1111•111PS151.ESQUERRA NACIONALISTA

Aquesta fotografia ens permet apreciar restat actua/ delpasseig. Es pot comparar amb la foto apareguda al passatnúmero.

COANEGRA/ 16 histàrla

DE QUAN OBRIREN EL CARRER DE SON DOLÇ,QUE DESPRES FOU DEDICAT A RAMON LLULL II)

SE COMENCEN LES OBRES

Se feu saber, pel pre-goner, que ),1 se podien durmaterials als terrenys expro-piats de les Quarterades,però passaren dies i ningúhi dugué cosa alguna. ElBatle tenia permís, però el

de novembre se feu cà-rrec novament de la bat.lia, iacordaren posar 3 o 4 ca-rros amb els homes ne-cessaris per la descàrrega dematerials a raó de 3,50pessetes de jornal per ve-hicle, i 1,25 ptes per diaa cada home i 0,75 als jo-venells, sota la direcció deMiquel Sampol, caminer mu-nicipal.

Dins cl novembre de1888, l'enginyer comuni-cà a I Ajuntament que eranecessària la prompta en-trega del nou carrer, delo contrari no podria con-tribuir amb les mil pesse-tes promeses. Al mes se-güent, dia 23, la Corpora-ció pagà a Bernat Amen-gual, amb altres, 54050 perjornals de carro, homes ial.lots, i 200 pessetes alpèrit D. Gaspar Reinés Collper la tassació de les par-cel.les expropiades. A l'al-tre mes, dia 27 de generde 1889 se resolgué posarcinc o sis carros i els al-lots necessaris per acabarurgentment el terraplenat.Al mes següent ja estavaqüasi acabada l'obra, endirecció a la parròquia, ia l'hort de D. Jaume Ca-pó. A aquesta personareedificaren la paret queli havien csbucada, recu-lant-la fins on era precísper fer el nou carrer. Dia24 de lebrer i any se no-titicà a Josep ColumbasCanyelles que aturàs les obresque feia per ler una casalimitant amb la nova via,per no estar a la línea queli havien senyalada. El bat-le Sr. Bibiloni proposà queper no tenir més disgusts,amb motiu d'aquestes obres,que se fes el perímetre dela població. S'acordà quesi no atura els treballs co-mençats, que se procedes-ca en cont ri d 'ell A més

acordaren fer el perímetrei comprar tres farols percomençar a posar llumspúblics als carrers, i queun d'ells se posàs 'a canSanxo des porxo. Era unanova iniciativa d'aquell ajun-tament.

NOUS ACORDSPAGAMENTS.

Dia 24 de març de1889 se concedí permísa Pere Miquel SbertDolç, mestre picapedrer,per aixecar una casa alsolar que havia comprat delssolars de Son Dols. Als23 de juny de dit any l'ac-ta diu que se resol estrè-nyer el coll del pou deCan Matgí (avui de CanPep-Aina). Dia 28 de Ju-liol el batle digué que ha-via rebudes del senyor engi-nyer d'Obres Públiques, D.Josep Sastre, les mil pesse-tes que havia oferides, ique així queda el nou car-ter a compte deTal quantitat s'invertí perpagar jornals d'home i depersonal, segons la notaque li havia entregadaMiquel Sampol, caminermunicipal. Lo gastat per terel terraplè des del primerde gener al 27 de juliol im-portà 345 ptas. i segons al-tra relació s'arribà a les milpessetes, que se satisferende lo que l'enginyer haviadonat.

Als 12 d'Abril de 1891,presidint el Sr. Bibiloni,diterents regidors proposa-ren allargar el carrer d'Escardona (a\,ui del PabordeJaume), fins empalmar-loamb el nou de Ramon Llull.Com al dit lloc hi havia lacasa dels hereus de MartíTorrens Amengual, era ne-cessari expropiar-la. Tam-bé se tractà de fer altretant amb el carrer de Jau-me Ferrer, que unia elLlarg amb el de Llull. Lideien aquest nom perquèprop d'ell hi tenia una fer-reria un home anomenatJaume. El carrer era moltestret per lo qual els car-ros passaven amb dificul-tats. Acordaren que una co-missió s'enirevistas amh els

propietaris dels terrenysafectats, principalmentl'anomenat Antoni Comesàlies Cordet, per veured'arribar a un conveni amis-tós. En quant al carrer d'Es-cardona, hi havia l'inconve-nient que el 12 de març elpropietari don Jaume To-rrens Calafat, apotecari deSóller, el qual tenia en pro-pietat la casa, ja vella, queera precIs expropiar perobrir fins al nou carrer deRamon Llull, el d'Escardo-na, havia sol.licitat ender-rocar dit immoble i aixe-car una nova casa. Secontestà que no se podienaprovar els seus projectes.

El 7 de maig de 1891s'aprova el pla d'establiciódels solars que foren delsenyor Gomila, ja difunt.Presentà la sol.licitud laviuda donya Maria AntòniaSocies. Amb tal ocasió sedonà lloc a l'obertura d'unnou carrer, al qual se donàel nom de la Pau. Es de po-ca amplària, i seguramentdonaren tal nominació perconsiderar-lo (11 , tanc tràfic.

Actualment se li canvià elnom pel de Nostra Senyorade la Pau, amb motiu d'ha-ver-se baixada la imatge dePermita de Son Seguí, a laparròquia l'any 1938.

NOU AJUNTAMENT.

Durant l'any 1891 seferen eleccions munici-pals. El 7 de juliol, se reu-niren els regidors que de-vien acabar amb els nova-ment elegits. Presidí el bat-le D. Gabriel Bibiloni, quedevia fer entrega del càrrec,i prengué jurament alsnous regidors. El de majorvotació resultà esser don Ba-sili Canyelles Canut, de CasSucrer, el qual després deljurament presidí la reu-nió, i se retirà el cessantsenyor Bibiloni. Elegiren perbatle al dit Canyelles, i pren-gueren l'acord de celebrarles sessionels diumenges almatí. També resolguerendonar un vot de gràcies, ique consts a l'acta queel ,,envor Bihiloni, per la

FORN - PASTISSERIA

BOVER

CAN BLANCO

Carrer Llarg, 58Tel. 62 00 52 SANTA MARIA

història COANEGRA/ 17

bona administració durantla llarga duració a l'Ajun-tament amb el càrrec de pre-sident del mateix, i tambéper les millores que en talespai de temps ha duit abon terme, especialmentamb l'allargament del carrerde Ramon Llull, i que noobstant, deixa cobertes to-tes les obligacions i ambfondos de bastanta consi-dcració. També resolguerendonar compte d'això al'Excm. Senyor Governador.Tots firmaren l'acte, mancoun regidor, que al.legà nosaber.

EL CARRERD'ESCARDONA.

Als 11 d'actubre de1891, el senyor Torrens,de Sóller, insistí amb el pro-jecte de fer una casa davantel carrer d'Escardona, esbu-cant la vella i construint-neuna de nova. Els regidorsconsideraren que seria moltgravós pel municipi expro-piar l'edifici vell, però totquedà damunt la taula.Passà el temps i la sessió del12 de Juny de 1892, se re-solgué que la unió del carrerd'Escardona amb el de Ra-mon Llull no era molt ne-cessària, i que en canvi sepodia donar sortida al d'Es-cardona cap al de la Bas-sa, avui de Mesquides, ex-propiant una petita parcel-la de terra a l'amo En PereAntoni Pizà, de Can Ginyol.Se resolgué concedir a enTorrens el que sol.licitava.Per desgràcia aquest acorddeixà per sempre tancat elcarrer d'Escardona, un delsmés amples de la nostra vi-la. La gent no ho va veureamb bon ull, i un veïnat, no-menat Gabriel Duran

demanà oficialment al'Ajuntament: "Que seacuerde la apertura de unacalle en línea recta desde lade Escardona a la de RamonLlull, y que se ordene a D.Jaime Torrens la suspensiónde las obras de una nuevacasa que trata de reedifi-car". L'Ajuntament de-sestimà la petició. L'ante-rior Corporació havia obratde manera totalment dife-rent, però ara els nous regi-dors no pensaven igual, enperjudici del poble. Elsenyor Basili quedà desqua-lificat com a bon batle i nodurà molt al càrrec, deixantuna recordança per agra-dable.

El 8 d'abril de 1893el secretari, durant la ses-sió que se celebrava diguéque el batle don Basili ivaris regidors havien dimi-tit, i que el Governador ha-via elegit altres personesque substituir-los, entreells don Gabriel Bibiloni,l'anterior batle. Forenelegits per president donSebastià Serra Nadal i perprimer tinent de batle elsenyor Bibiloni. Seguramentja no volgué ocupar nova-ment la batlia. Tenia alesho-res una fàbrica de farines,amb un motor que moviaunes moles modernes. Ambaixò els molins de Coane-gra hidràulics perderen l'ob-jectiu i anaren decaient.Eren nous temps que se pre-sentaven, i el senyor Bibi-loni solament acceptà el se-gon lloc al Consistori.

L'l 1 de Juny de 1893tenint en compte que el car-rer de la Bassa no arribavaal de Ramon Llull resolgue-r,in corregir tal estat de co-ses. La bassa era un clotque impedia la circulació.

Era de la família de CanFerrer. L'acord diu: "Seacordó declarar de utilidadpública la porción de terre-no para prolongar la calle dela Bassa... i se acordó expro-piarlo". També s'havia decomprar el tros següent queera de don Pere Miquel Pi-zà de Can Ginyol. 16 deJuliol de dit any l'Ajunta-ment dirigl un atent oficials propietaris per ferl'allargament molt estret. AA la fi el 6 d'agost els se-nyors Pizà i Comes, àliesCordet, contestaren cedintels terrenys per fer les obrescorresponents. Sc pagaren alprimer 240 pessetes per 12destres de terreny i al segon135 pels sis destres queexpropiaren.

Els 1 de gener de 1894se constituí nou consistori,i fou elegit batle donLlorenç Calafat Canyellesper 8 vots i dues paperetesen blanc. Va obtenir dosvots don Gabriel Bibiloni.El 14 del dit mes i any,Obres Públiques donà per-mís a don Jaume Torrens perposar uns ferros artístics pertancar l'hortet de la sevapropietat confrontant ambel carrer de Ramon Llull.Les cases ja estaven cons-truïdes.

DARRERES NOTES.

Amb data de 1 d'oc-tubre de 1900, rnorí als89 anys d'edat, "de muer-te violenta", segons diu l'ac-ta de defunció del registrecivil, el propietari de CanCordet, Antoni Comes Cres-pí, viudo de Joana MariaMateu. Havia nat a Palma,però vivia a la casa seva si-tuada al carrer Llarg. Erahomo de gènit fort, com ho

demostrà amb l'oposicióque feu amb els altres pos-seïdors de terres a quèl'Ajuntament pogués obrirel carrer de Ramon Llull.El seu fill Joan Comes Ma-teu va esser el nou propie-tari de Can Cordet, i vapresentar un pla d'establi-ment de la propietat quetocà, a l'Ajuntament. Dia 13de gener de 1901 la corpo-ració municipal el va apro-var. En Joan ll 1 d'agost de1901, se donà de baixa per

traslladar-se amb la sevadona, Antònia Amengual,de 28 anys, i una filla dequatre, a la vila d'Algaida.En Joan tenia aleshores 61anys.

A la fi el poble de San-ta Maria del Camí tinguéuna nova vida de comunica-ció entre els Hostals, situatsjunt a la carretera de Palmaa Inca, i la barriada dita dela Vila, a on hi havia laparròquia i la casa de la vila.Davant aquesta casa que erala consistorial de l'Ajunta-ment hi ha la plaça que éspetita, de forma triangular,i en ella se celebrava cadadiumente el mercat. Eramolt concorregut, pel quel'Ajuntament adquirí, en-tre els anys 1937 al 1939els terrenys que confronta-ven amb el carrer de RamonLlull, formant la nova plaçad'Espanya. Així amb talcosa se posà de manifest queobrir el nou carrer era in-dispensable, no solament peltransitar de la gent i vehi-cles, sinó també per l'en-grandiment del nostre po-ble, per afovorir noves acti-vitats i donar riquesa alsveïns de la nostra ben-volguda vila.

Andreu Bestard Mas(Continuarà).

VIVERO

HORTUSTOTA CASTA DE PLANTES

ORNAMENTALS

AMB L'ORGULL DE SERPART DEL POBLE!!

Camí de Coanegra, s/n Tel. 62 02 79SANTA MARIA DEL CAMI

UNCONTE"

BotigadeLlanai Fils

Placa Hostals. 55

Santa Marla del Cami

MAGATZEM DE MATERIALSDE CONSTRUCCIO

GAMUNDIGabriel Mesquida, 1 TeL 62 02 30

SANTA MARIA DEL CAMI

G. A. T 486

VIAJCI1 Imunui#•i "94

per la seva comoditat, poden fer lesseves reserves a SUPERTRES,t.62 04 92

DIRECCIO GENERAL DIRECCIÓ GENERAL:C1. Fray Luis de León, 4 •07011 .Palma de'MallorcaTels: 23 13 48 / 49 •Telex: 69078 MSOL

BARTOMEU CANYELLES VICH

TECNIC ASSESSOR*Naus Industrials i agrícoles*Instal.lacions contra incendis*Instal.lacions elèctriques*Projectes agrícoles*Estudis i informes tècnics*Projectes en general*Assessorament tècnic de finques

Carrer Llarg, 71 SANTA MARIA DEL CAMI

COANEGRA/ 18 migjorn

Això eren dos ger-mans anomenats Joan iAina, que quan es diri-gien a l'escola, es tro-baren amb un companyque els digué:

-En Iloc d'anar a l'es-cola, per què no anaua veure la casa de caramelque hi ha al bosc?

I això feren els dosnins.

Quan hi arribaren envaren rompre un bocí pertastar-la ja que creiende veritat que era de ca-ramel, però quina sorpre-sa, va ésser de pedra!

Més, aquí no es vaacabar la cosa, ja queva comparèixer l'amo iels va fer fora, i de tanassustats que estaven,varen caure a dins l'aiguai quedaren ben banyats.

Però aprengueren lalliçó perquè en Joandigué:

-Ens ho teníem me-rescut per no haver anata l'escola i per deixar-nos enganar.

En Joan i n'Ainano tornaren faltar maimés a l'escola.

MINYOINF-ANT

ESPORTPlaça dets Hostals, 13/ 15

Tel. 62 00 48

SANTA MARIA DEL CA,VII

GRAN ASSORTIT DEROBA PER A GENT GRAN 1

cultura COANEGRA/ 19

Cultura popularGOVERN BALEARConselleria dliduci n ció i tultura

A S500 A00 rMSA F ORAN n••

OF LAALLORCA

PORTOL: OLLES . . . I PEBRESEl meu poble ha estat

anomenat des de sempre perla ceràmica, especialment

les olles. Tothom sap que

a Pàrtol fan olles, greixo-

neres i cossiols.Però ja són menys els

qui saben que al poble de

les olles hi havia fins no fa

molts d'anys un bon grapat

de famílies que se dedica-

ven a l'elaboració de pe-

bre, pebre bord i coent per

a fer sobrassada i bones

Ilengonisses quan arribava

el temps de matances.

Enrera quedava la co-

llita de les messes i el rodo-

lar rítmic dels carretons

damunt les eres. A finals dejuliol començava el pagès

a batre ametles i ja amb la

Mare de Déu d'Agost arri-

baven a POrtol els camions

carregats de pebres ver-

mells, menuts els dolços,

que servirien per a fer elpebre bord, i llargs i prims

els coents. Era el vespre

tard o el dematí ben prest,

abans de sortir el sol, quan

se presentaven carregats els

camions del Pla de Sant Jor-

di i Casablanca i, fins i tot,

de Muro. Era aquest l'inici

d'un procés d'elaboració del

pebre rudimentari i primi-

tiu, quasi arcàic i eminent-

ment artesà: només amb els

pebres i les mans.

Les saquetes de pebres

que havien duit els ca-

mions se repartien en car-

ros per les cases i s'aboca-

ven dins la carretera o dins

la mateixa casa. Les mado-

nes enfilaven l'agulla saque-

ra amb fil d'empalomar i

passaven gairebé tot el dia

enfila que enfila per tal

d'acabar la muntanya de pe-

bres que tenien al seu cos-

tat. A aquesta feina d'enfi-

lar també hi participaven

nins i nines, majors i vells,

i a l'horabaixa torna a

enganxar els muls i hala,

venga! a penjar els enfilolls

per les façanes de les cases

—cada una tenia una Ilarqà-

ria d'uns quatre metres en

doble i pesava devers deu

quilos—... I el poble se ves-

tia de festa amb tantes ca-ses d'un vermell rabiós, com

si posassin cara d'empe-gueides quan un turista per-

dut les treia fotografies.

Els pebres prenien el

sol penjats a les façanes de

les cases o estesos damunt

reixetes al manco una set-mana. Així començaven a

perdre aigua. Però no era su-

ficient, i més que a partir

del setembre començava a

caure qualque brusca i

l'aigua els era mortal per-

què els podria. Per això i

per aconseguir que els pe-

bres es rostissin calia en-fornar-los. La imatge de

l'home, en alt els braços

estirats, ajupit el cap i qua-

si completament cubert

d'enfilolls de pebres, sem-

blava un Crist clavat que

caminàs, tot tacat d'un ver-

mell com de sang i de bru-

tor. Era l'operació de des-

penjar els enfilolls, prèvia

a la d'enfornar.

Els forns eren alts i

tenien cabuda per a dos sos-tres a més de la planta

baixa. Els dos sostres su-

periors estaven poblats deperllongues plenes de tat-

xes suficientment separades

per permetre el pas de la

calor fins a dalt de tot. En

aquests sostres hi penja-

ven els enfilolls, i per

aquest treball feia falta un

home a dalt de tot, un al-

tre enmig i un que por-

tas els enfílolls, a més del

qui els servia des del carro

a la porta del forn. La partbaixa del forn s'omplia

també d'enfilolls o de

reixetes que se col.loca-

ven en uns suports amb

rails de fusta. La calen-

tor pujava per unes tube-

ries que darrerament eren

d'uralita però que antiga-

ment foren de ferro.

Al cap de vuit dies

arribàvern i la part més

dura del procés. Es treien

les reixetes i es despenja-ven els enfilolls per picar-

los, estesos en terra arnb

unes maces Ilargues que sepodien emprar estant drets.

La picada durava tot lo dia

i els pebres quedaven ca-

polats a cop de macaEspecialment interessant

era picar el pebre coent

Calia posar-se un moca-

dor davant el nas com unamascareta i picar-lo dins se-

nalles per tal d'evitar que

s'espargís amb el vent i

pegàs dins els ulls.

Tot el pebre picat se

porgava amb garbelts per a

decantar tots els capolls dela Ilavors i la molsa. Des-

prés se porgava encara una

altra vegada per a llevar la

polsina del pebre amb unsedàs.

A la fi, una vegada pi-

cada i porgada tota la for-

nada, les llavors i la molsa

capolades passaven al molí

per a convertir-se en pebrebord coent tal com el

coneixem quan el posam a

les sobrassades. El pebre

sortia per la canaleta conver-

tit en un producte bastant

pesat i fintssim de color

vermell. Però encara faltava

la darrera fase en aquest

procés Ilargufssim. El pebre

ja molt s'havia de cendre

amb un sedacos molt finsper tal d'eliminar qualsevol

busca que no fos pebre.

Arribam així al final

d'aquest procés artesà de

producció del pebre. Ja esta-va a punt de comercialitzar

i era servit als particulars

i als industrials dels pro-

ductes del porc. La tempo-rada durava des de mitjan

agost fins al novembre, ja

en plena tardor, allà devers

l'estiuet de Sant Mart(,

quan a Mallorca es comen-

ca a fer matances

Si un dia veniu a Pór-

tol encara hi trobareu mol-

tes olles, però noms que-

da una família que faci pe-

bre tal com ho hem des-

crit. Ja només en queda un

dels molts que foren, despla-

çats per les noves tecniquesi les maquinàries. Pujant a

Pórtol, entrant per la part

de Santa Maria, a mitjancosta, hi ha ca l'amo en Ra-

fel Pinso. El seu fill Tomeu,

ajudat pels al.lots i sa do-

na, mantén la tradició fami-

liar de fer pebre bord i

coent només pebre sense

cap tipus d'additius ni colo-

rants, cosa que els honra.

I si veniu quan sigui la tem-porada encara podreu gau-

dir de l'espectacle, ja únic iquasi insòlit, dels pebres

penjats a les cases. Permolts d'anys.

Pere Joan Amengual i

Bestard (Peortula-

Marratx í).

1,& A 1011i0P%

XARXA SANITARIADE LES ILLES BALEARS

-• En fase de construcció

LA CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DEL GOVERN

BALEAR Te, COM A UN DELS OBJECTIUS FONAMENTALS DOTAR A

TOTES LES LOCALITATS DE LES ILLES BALEARS, D'UN CENTRE

41:":..)

SANITARI ADEQUAT A LES NECESSITATS DE CADA POBLE.

AQUESTA POLITICA DE DOTACIO DE CENTRES SANITARIS HA FET

POSSIBLE QUE ACTUALMENT FUNCIONIN AMB UN RENDIMENT OPTIM

34 CENTRES, REPARTITS EN TOTES LES ILLES I QUE N'HI HAGI

14 A PUNT D'INCORPORAR-SE A LA XARXA SANITARIA. AIXO IM-

PLICA UNA COBERTURA SANITARIA DEL 60 %. EVIDENTMENT, EN-

CARA QUEDA CAMI PER RECORRER. NO OBSTANT, A HORES D'ARA

HI HA 6 PROJECTES EN FASE DE REDACCIO I S'ESTAN ESTUDIANT

LES PROXIMES INVERSIONS QUE AFECTARAN UN TOTAL DE 10 PO-

BLES.

PERO, S'HA DE DIR QUE LES OBRES I L'EQUIPAMENT D - AQUESTS

CENTRES SANITARIS NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE LA COL-

LABORACIO DE TOTS I CADA UN DELS AJUNTAMENTS QUE S - ACO-

LLIREN AL PLA D'INVERSIONS DEL GOVERN BALEAR.

GOVERN BALEARConsellend Sdnitdt I SC(1(1 ret < It S(,)(1(11

RU131VINS

ELABORACIO PROPIA

Celler: Bartomeu Simonet, 4SANTA MARIA DEL CAMI

Tel. 62 00 68

economia

L'IVA: REGIMS DE TRIBUTACIO I)Vull fer constar l'er-

ror d'impremta al no. 27de la publicació "QUEES L'IVA?", on es consi-derava com avantatges elsinconvenients; aix( doncs,a partir del quart guió(—Possible iiicrement de lainflacció) tot són in-convenients.

REGIM DETRIBUTACIO

Hi ha un règim ordi-nari i 7 règims especialsde tributació.D'aquestssolment n'exposaré els quemajoritàriament afectin alnostre pOble:-R. Ordinari-R.E. de l'agricultura, ra-maderia i pesca.-R.E. del comerç minoris-ta; règim especial delrecàrrec d'equivalencia i r.especial de determinacióproporcional de les basesimposades.

-R.SimplificatEl règim ordinari que-

darà redu(t a un nombrerelativament petit de con-tribuents, ja que granscol.lectius com els agri-cultors, comerciants mi-noristes, empresaris indivi-duals que facturin menysde 50 milions depts, estaran dintre delsrègims especials.

Pel fet que alguns d'a-quests siguin voluntariso optatius i d'altres obli-gatoris, convé analitzarles condicions i requisitsdels règims especials, persaber no solament ontributaran les seves activi-

tats sinó quin règimconvé més: si l'especialo el general.

Regin-lOrdinari

Aquí els subjectes pas-sius han de repercutir (n-tegrament l'import de l'im-post ssobre els seus clients.Aquest import serà iguala: Base imposable x tipusde gravamen.

La base imposable es-tarà constituida pels do-blers que es reben a canvid'entregar un bé o pres-tar un servei.

El tipus de gravamenno és únic, són tres:-T. general: el 12 o/o-T. redu•t: el 6 o/o (lli-bres, revistes, diaris, medi-caments, productes de nu-trició humana, transportsde viatgers, serveis d'hos-te leria, etc).-T. incrementat: el 33 o/o(vehicles —hi ha excep-cions—, vaixells, avions,joies, prendes de pell,pe1.1(cu les "X ", etc.)

K)ué s'ha d'ingressara Hisenda? Doncs la dife-rència pntre l'impost co-brat del client a les corres-ponents tactures de ven-da i el suportat en lesadquisicions de béns i ser-veis.

Per poder ferés precís senyalar la im-portància que té el com-pliment de les obliga-cions formals, és a dir, laconservació de les factu-re i documents semblantsque s'inscriuran a uns lli-bres de factures emeses o

de factures rebudes, se-gons correspongui. Delo contrari, poden per-dre el dret de la deduc-ció de l'IVA suportat.

Tot això no és tansenzill com sembla. Peruna part hi ha operacionsque no paguen IVA, i peruna altra, el canvi impli-ca una adaptació dels con-tribuents a l'impost.

¿Quines operacions

no han de repercutir IVAni tampoc declarar-ho?Doncs per exemple l'edu-

cació, les operacions finan-ceres (dipòsits bancaris,crédits...), activitats d'as-sistència esportiva i social,etc.), l'IVA és un costper ells, com per totsels consumidors finals.N'hi ha d'altres (exporta-cions), que ho poden de-duir i també existeixenàrees exemptes (Ca-nàries, Ceuta i Melilla).

L'adaptació dels con-tribuents es refereix alque s'anomena la "Reglade prorrata" (per gent quefa operacions amb dret adeducció i altres que no)i al "Règim Transitori",el qual és incompatibleamb el Règim de l'agri-cultura, ramaderia i pesca.

Les declaracions serantrimestrals o mensuals se-gons correspongui per

raó deFinalment voldria fer

un petit comentari a larelació IVA/ professionals.Abans aquests, com apersones f(siques, no tribu-taven per l'IGTE, ara sique ho fan perIVA. N'hi

ha que no, com els odon-tòlegs i molts de serveismèdics, els professors, etc.Es a dir, no és d'estranyarsi un advocat, un asses-sor, etc. cobren un o/od'IVA pels seus serveis,perquè ells han d'ingres-

sar l'impost a Hisenda.

L'AGRÍCULTURADINTRE DE L'IVA.

L'aplicació a aquestsector de l'economia ha gi-rat entorn a la necessitatd'eliminar dificultats decaràcter burocràtic. Solsun pausat increment de lesobligacions fiscals pot dur aun empresari d'aquest sectora tributar, el que fa que esposi al mateix nivell que elpetit comerciant o indus-trial, qui ja està acostumata presentar declaració pelsdistints imposts.

El que es pretén és alli-berar l'agricultor de lacàrrega tributària que supor-taren els diversos compo-nents que comprà: maqui-nària, llavors, abonos, etc.Per tot això, i per perme-tre una progressiva moder-nització, acompanyada depossibles subvencions, s'haarbitrat una tributació espe-c(fica i senzilla.

Hi ha dos sistemes alter-natius:

1) El Règim Especialde l'Agricultura, Ramaderiai Pesca.

2) El Règim Ordinari.L'exposició del funcio-

nament d'aquests règims esfarà a la propera publica-ció.

Maria Munar.

TALLER DE JOIERIA

Santa MariaFABRICACIO PROPIA

C/. Catedràtic M. Dolç, S/n

SANTA MARIA DEL CAMI

LLUM ARTIFICIAL ALVELODROM

3Lif

COANEGRA/ 22 esports

FutbolFINAL DE LA TEMPORADA

Alevins

La lliga "aleví" 85-86 es pot distribuir endues parts. A principi delliga, vàrem jugar ambbastanta poN- per allò dejugar a la.

Però llavors a la se-gona volta ens vàremcompondre i vàrem aconse-guir aguantar la catego-ria, el partit que ens vaajudar molt a aguantar lacategoria va ésser el "Petra-Sta. Maria" que va acabaramb 0-1 pels santamariers.

Vàrem guanyar 6 par-tits i en vàrem perdre 16.

En definitiva vàremaconseguir allò que ens ha-v(em proposat, que eraaconseguir quedar a la la.divisió. S'ha de dir quel'entrenador Jordi ens haajudat molt i s'ha sacrifi-cat per l'equip, i En Ga-briel també hi ha influitmolt, perquè ha ajudattot quant ha pogut.

Epifani Mesquida

Infantils

Els infantils han tengutuna temporada regular perfalta de veterania d'algunsjugadors, que són gairebétots de primer any i els hafaltat força frsica, peròaixí i tot han quedat amitja taula classificatória.

J uvenils

Han fet una gran tem-porada, amb vint partitsguanyats, sis perduts i deuempatats, quedant tercersa la taula no sabent-secert si pujaran a SegonaRegional.

Degut a certs proble-mes com lesions d'un pa-rell de jugadors, servei mili-tar i manca de recolzamentper part de la directiva,els darrers partits no esvaren jugar gaire bé; peròamb la recolza de l'entre-nador Guillem Bujosa iels pares s'ha cumplit unabona temporada.

Angel Contreras

Aficionats

S'ha confirmat eldescens • de l'equip d'a-ficionats, que l'any que

ve militarà a Tercera Re-gional. Després de moltsd'anys a Segona, ha arri-bat el moment de fer elsalt, però enlloc de fer-lo a la categoria. superior,com hauria de ser en unavila en desenvolupamentcom la nostra, el salt ha es-tat envers l'abisme de Idarrera categoria del futbolmal lorqu í.

El cercle viciós queha vengut perpetuant du -

rant les darreres tempora-des el divorci entre l'equipi l'afició, s'ha tancatdefinitivament. Ara és horade començar de zero.

Es gairebé segur quel'any que ve el Club comp-tarà amb una nova direc-tiva i un nou President,un home jove que semblaple d'il.lusions: en Toni Noguera. En unes recentsdeclaracions al diari "Ba-leares" explicava les l(-nees bàsiques de la sevaproposta com a nou res-ponsable del club. Parla-va de parar esment sobre-tot a la pedrera, als juga-dors santamariers formatsfutbol(sticament als equipsinferiors de l'entitat. Creimsincerament que va benencaminat.

El CF Santa Mariacompta amb una pedreramagnífica com ho de-mostra l'existència d'equipsbenjaml, aleví, infantil ijuvenil. Es evident que detot aquest material humà,si s'aprofita bé, algunacosa" bona n'ha de sortir.D'altra banda no consi-deram un fet trascendental

jugar en una categoria ouna altra, el que importaés que cada equip sigui unveritable equip ique totsels equips formin un verita-ble Club, perquè a Sta Ma-ria el futbol és un es-

port; no un negoci, i el queimporta és jugar i passargust de jugar. Si es fa aixòels bons resultats espor-tius vendran tot sols i l'a-fició acudirà al camp mu-nicipal.

Si del fracàs d'aquestatemporada el club en saptreure una lliçó an el Sta.Maria li esperen dies d'ale-gria i triomf.

J.S.

La coincidència d'ho-raris amb un partit de fut-bol corresponent al Mun-dial de Mèxic retransmèsper TVE no impedí queels aficionats al ciclismede la nostra vila i de foraacudissin el passat dia 6de Juny al velódrom deCa n'Andria per a sertestimoni de la inaugu-ració de la iluminació ar-tificial de la pista.

Diverses carreres eli-minatòries i de puntua-ció per a infantils icadets serviren de pretextper a celebrar l'esdeveni-ment, amb el patrocinidel Consell Insular deMallorca i l'organització acura del Club Unió CiclistaSta. Maria, que fou perfec-te a clesgrat d'incidentscom el protagonitzat perun dels cotxes que anavaa fer propaganda de lacarrera el qual va pa-tir un accident de circu-lació sense que, sortosa-ment, hi hagués degrà-cies personals.

Quant a la carreraels espectadors ho pas-saren d'allò més bé con-templant l'esforç dels jo-ves esportistes, un esforçmarcat en aquesta opor-tunitat pel perill, jaque les caigudes varen sernombroses , probable-ment a causa de la inex-periència dels corredorsi de la manca de costumde córrer en pista. Un ci-

clista.va acabar ambun canell fracturat, unaltre va haver de seracompanyat a rebre assis-tència i el santamarierEsteso fins i tot va haverde ser hospitalitzat, totaixò sense contar pelades,

cops i nafres, que n'hiva haver a balquena.

Els corredors santa-mariers mostraren la com-bativitat de sempre lluintels maillots blanquiverdsde la casa comercial"Consport". Es el cas d'enRafel Mar(, per exemple,que tot i que va perdrevoltes mostrà bones quali-tats com a "sprinter".

La celebració es vacloure amb l'oferimentd'un vi espanyol i l'entre-ga de trofeus a càrrec deles autoritats presents queforen el President delConsell Insular de Ma-llorca Jeroni Albertí, elConseller d'esports delmateix organisme SantiagoColl, el batle de la nostravila Josep Estarellas i elPresident de la FederacióBalear de Ciclisme MateuCanals.

En realitat les instal-lacions del velòdrom hancumplit només una pri-mera fase amb les duestorres de cinc focus cadauna amb que es compta ac-tualment. De fet la direc-tiva del club santamarierté el projecte de pro-moure l'ampliació de lesmillores a una segona faseque suposaria la instal-laci6 d'una tercera torrei el rejoveniment del tres-pol.

Finalment, només ensresta elogiar la gran tas-ca que estan desenvolu-pant la directiva i els so-cis de la Unió Ciclista, de-dicant moltes il.lusions imoltes hores de feina a lapromoció del ciclisme a lanostra vila.

J.S.

esports COANEGRA/ 23

BASQUETSi anàssim a cercar-

ho Bàsquet a Santa Ma-ria n'hi ha des de famolts d'anys, passant perèpoques molt bones i demés fluixes. Emperò ésdevers l'any 1977 quanva començar el quepodríem dir una novaetapa dins l'esport de lacanastra, fou quan EnJoan Frau va formar unequip mascull i un equipfemení de mini-Basquet,eren nins i nines santama-riers dl 1 anys d'edat.De llavors ençà cada anyque ha passat, hem tingutalmenys un equip percategoria, sempre ambEn Joan al davant.

D'aquest grup denins i nines que varencompncar en aqupsta tem

porada que feim referèn-cia, bastants han anat dei-xant el club per a diferents

motius. Així dels al.lotsnomés queda un jugadorque enguany ha formatpart de l'equip senior-m ascu I í.

De i'equip femeniqueden un bona part del

primitiu grup de mini , queenguany han conformatl'equip senior, entrenatp'En Miquel Pizà. Lesjugadores són:MargalidaSastre, Maria Ferrer, Antò-nia Estarellas, Ma. Antò-nia Mesquida, Margalida

Miralles, Margalida ColomHenares, Caterina Munar id'altres que s'han incorpo-rat més tard com Ma-rilena Pariellas i Cati

M. Colom

ESPORT ESCOLARLes diferents compe-

ticions en les quals ha par-ticipat el Col.legi Nacio-nal Mixte de la nostravila en el transcurs d'a-quest curs escolar ja vanarribant al seu final i vosn'oferim a continuació unresum dels esdevenimentsmés importants dels darrerdarrers mesos.

Atletisme

Han tengut lloc doscontrols a les pistes del Po-liesportiu Municipal d'In-ca i el Campionat Comar-cal. Quant als resul-

tats:Categoria A-3:50 m: Rosa Santander

(2a)400 m: Susana Soler (3a)

S. Longitud:Maria J. Mayol (3a)Categoria A- 260 m: Catalina Martorell

(1a)150 m: Aina Ma. Ca-

fiellas (5a)S. longitud: Joana Far (1a)60 m: Julian Serrano (5o)150 m: Bernat Ripoll (4o)Pes: Diego Bosch (3r)Categoria A-1:80 m • Marcialida Marto-

rell (5a)80 m: Bartomeu Ordinas(1o)S. Altura: Francisco Pé-rez (lo)80 m. barrats: Jaume Ri-poll (2on)S. Longitud: Jaume Cafie-Ilas (5o)4 x 80 m: Ordines, Ripoll,Bermejo, Perez (2ons)

Passaren a la fase lnsular els següents atletes:60 m: Catalina Martorell(3a)S. Longitud: Joana Far(4a)80 m: Bartomeu Ordines(er)S. Altura: Francisco Pé-rez (1 o. CAMPIO DE MA-LLORCA).

Ping- pong

A la final comarcal ce-lebrada al col.legi la Salled'Inca el nostre equip in-tegrat per M. Cariellas,F. Pérez, A. Palomín iB. Mayol es proclamà cam-pió comarcal amb dret adisputar la final insular ala qual quedaren en 5o.lloc. Els petits de Sé. i6é. foren segor.•:.

Escacs

Resultats del Torneigd'Inca:

A la categoria delsnats els anys 70, 71, 72i 73: Miquel Cariellas,3er. Bermejo, 6é.; Potrero,7é.

A la categoria delsnats els anys 75 i 76:Bernat Ripoll, 4o; JoanaFar, 5a. Aquesta és l'úni-ca nina que aconsegueixclassificar-se.

Cariellas, Bermejo, Ri-poll i Far van a la final

insular, mentre que Po-trero (repetidor) és elsuplent de l'equip de BUP-FP.

Basquet

Les alumnes de 7è. i8é. es proclamaren cam-piones de grup, però nopassaren a la final perquèperderen per tres puntsdavant Sto. Tomàs deAquino d'Inca.

Les petites foren lessegones del seu grup.

J.S.

MIQUELSANTANDREU

*Vespinos *Mobilettes*Moto - sierra ECHO*Moto - cultor PIVA*VESPA

Bernat de Sta. Eugenia, 126Tel. 62 00 77 SANTA MARIA DEL CA M/

1/1110li

SA NOSTRA

CAJA DE BALEARES"SA NOSTRN

TALLERS T&BReparació Especialitat end'Automòbils SIMCA ien general CHRYSLER

SERVEI DE GRUAVENDA DE VESPES I VESPINOS

Plaça Jaume 11 62 04 74Telèfons 62 01 52

SANTA MARIA DEL CA Ml 62 06 70

COMERCIAL

SANTA MARIA* SANEJAMENT

* REGATGE

* ELECTRICITAT

* FERRETERIA

' Plaça dels Hostals, 3 Telefon 62 03 75

Santa Maria del Camí (Mallorca)

DESTIL.LERIES

SANTA MARIAFABRICA DE LICORS

Especialitat ambPALO RESOLIS HERBES FOC I FUM

Rei Sanç, 3 TeL 62 01 66SANTA MARIA DEL CAMI

COANEGRA/ 24 histimla

ETS HOSTALS DE SANTA MARIAPer' casualitat mirant

el llibre "Construmbres delos Mallorquines" de s'Ar-xiduc Lluuis Salvador, meva sorprendre sa darrerail.lustració d'aquest.(Aqu( reprodu ida).

Com veis per una oaltra cosa 11 degué cridars'atenció s'hostal desnostro poble. Després vaigmirar si mos deia qualquecosa més dets hostals. Des-graciadament sols enparla de manera general,però així i tot vegem elque diu.

Dins s'illa se trobenmolts d'hostals amb esta-bles pes cavalls i algunsquartets, o habitacions aon hi passen sa nit escarreters. Gan un arri-bava a un hostal no hisolia haver mai men-jar fet, emperò sempreestaven preparats per fer-ne. Solien fer escaldums,ous, un plat de sopes ofaves, aquests darrersno solien faltar mai. Aixòsí, sempre acompanyat depa negre, un platet d'oli-

vets, vi normalment sem-pre negre i de darrer platfruita des temps. A mésde vi, tenien com a begu-des "aigordent", anissat icanya. Al taurell a devo-ra les botelles, hi soliahaver pots de vidreamb pastes com crespells,bescuits, sucre esponjat,etc. El sucre esponjat esfonia amb aigua, i esbevia.

Per es cavalls maifaltava menjar, palla,garrovers i faves. Per beurees treia aigo de sa cister-na i se bocava dins unribell. S'Arxiduc contaque aturant-se a aquestshostals era ben fàcil obser-var sa vida des mallor-quins.

Ets hostals solien estarsituats a ses carreteres,principalment a sa d'Al-cudia i a sa de Manacor.Cosa curiosa és que samajoria d'ells tenien unrellotge de sol. Ets edificissolien ser allargassats ambuna porxada, aguantadadavant per columnes de

marès. Ets estables tambétenien forma llargaruda,així es cavall podia menjarsense la necessitat dedesfermar es carro. Elmobiliari de s'interior ésmolt senzill, ja sien taules,cadires, etc.

S'hostal suposava unagran comoditat pes tragi-ners i pes viatgers, ja quees cavall podia descansarunes hores, sense aban-donar es cam (. Ses dili-gències solien tenir esrel levaments aqu í.

S'Arxiduc destaca

sempre la gran hospitalitaten què era rebut sempreen ets hostals. Com hempogut veure o imaginarcom eren ets hostals d'a-bans, on segurament totera més tranquil que ara.Segur que molta de gentmajor, encara recordarà sescases dets hostals de SantaMaria i velles històries deviatjants, emperò ara solsqueda es nom, que deter-mina una zona despoble: ETS HOSTALS.

MAC.