Qu s la MUSICOTERPIA? s l'aplicaci cientfica de l'art de la msica i la dansa amb finalitat teraputica i preventiva, a fi de poder ajudar a incrementar i restablir la salut mental i fsica de l'sser hum, mitjanant l'acci del professional dun musicoterapeuta. (Font: Associaci catalana de Musicoterpia) Terpia: Tractament o curaci. Msica: Art de combinar els sons. Amb aquestes definicions, podrem dir que la musicoterapia s el tractament o curaci grcies a la combinaci dels sons. INICIS Al llarg de la histria, moltes civilitzacions han reconegut la influncia que t la msica en les persones . l'essncia dels sentiments humans pot reflectir-se en tota l'escala musical: - bemoll s el signe musical ms expressiu del dolor

QU S LA MUSICOTERPIA?

s l'aplicaci cientfica de l'art de la msica i la dansa amb finalitat teraputica i preventiva, a fi de poder ajudar a incrementar i restablir la salut mental i fsica de l'sser hum, mitjanant l'acci del professional dun musicoterapeuta. (Font: Associaci catalana de Musicoterpia)

MUSICOTERPIA est formada per dues paraules:Msica: Art de combinar els sonsTerpia: Tractament o curaci.

Amb aquestes definicions, podrem dir que la musicoterpia s el tractament o curaci grcies a la combinaci dels sons.

INICIS

L'essncia dels sentiments humans pot reflectir-se en l'escala musical:

- Bemoll s el signe musical ms expressiu del dolor- el Sostingut presenta la freqncia ms clara de l'alegria- l'escala de DO Major (TOTES BLANQUES) s noble i franca- lescala de RE Major (que porta FA i DO Sostingut), brillant - la de SOL (que porta FA Sostingut), guerrera - la de DO Menor, pattica, - i ms tristes encara, les escales de FA i SOL Menor

MUSICOTERPIA - Pol Sierra Dabn 1

SOLSOL Bemoll iFA SostingutFALALA Bemoll iSOL Sostingut

COM ES REALITZA LA MUSICOTERPIA?

Per mitj de la msica es crea un nexe de comunicaci entre metge i pacient, la qual cosa permet aconseguir millores en els diferents trastorns.

Durant la sessi de musicoterpia, la persona explica les seves emocions, reacciona davant l'estmul sonor, desperta vivncies ocultes en el seu subconscient, s'expressa a travs de dibuixos o paraules. Tamb sol comentar el que pensa i sent, establint un vincle amb el terapeuta, que li permet anar resolent el seu problema.

Es treballa sobretot amb msica clssica, encara que tamb es pot fer servir la New age, el Pop o el Rock.

La musicoterpia es pot aplicar de dues formes:

Activa: Cantar, msica i moviment, tocar instruments, i audici.Receptiva : Mtodes de relaxaci i imaginaci guiada (estudiar el mn interior del pacient)

MUSICOTERPIA - Pol Sierra Dabn 2

Segons alguns musiclegs, la marxa fnebre de Beethoven disminueix un vuit les pulsacions del cor, i els clssics ms curatius sn Mozart , Bach , Vivaldi i els clssics de l'ndia.Jo s tocar la Minuet 1 i la Musette de Bach

MUSICOTERPIA - Pol Sierra Dabn 3

L'S DE DIFERENTS NOTES I ELS SEUS EFECTES

La msica s'empra sota tres parmetres:- Cadncia o ritme (comps)- Intensitat o volum (baix o alt)- Freqncia o posici en el pentagrama (agut o greu)

1.- Notes agudes a baix volum

Sn agradables d'escoltar, ens conviden a despertar-nos relaxats, ens predisposen al treball i ens donen alegria. Sn antidepressives i ens proporcionen felicitat.

Exemples: el cant dels ocells, dels grills i els jocs d'un nen petit. INSTRUMENTS: El viol, el clarinet, la meitat dreta del piano, l'arpa i la guitarra clssica.

2.- Notes agudes a alt volum

Constitueixen una trucada d'alerta, una nota d'atenci vigorosa, ens desperta del somni amb rapidesa. Pot actuar decisivament sobre grups enormes de gent. Com a factor negatiu poden irritar seriosament el sistema nervis auditiu, obligant-ho a realitzar accions que no farem en un estat de tranquillitat.

Exemples: trompetes en els exrcits, sirenes d'alarma o d'atur de la jornada laboral. El crit d'un nen demanant socors que ens mou a l'acci i el bufar del vent huracanat. INSTRUMENTS: La guitarra elctrica, la trompeta i els platerets de la bateria.

3.- Notes agudes a alt volum i molta rapidesa

Sn la forma auditiva que ms rpidament influeixen en les persones i que ms canvis corporals genera. Ens conviden al moviment corporal, ens predisposen a barrejar-nos amb grups de gent i gaireb ens obliguen a seguir una adrea determinada. Emocionalment millora l'apatia, la feblesa de carcter i els complexos. Per t un efecte molt perjudicial en l'oda, sn irritants del sistema nervis fins al punt de descontrolar-nos, augmenten l'agressivitat i perjudiquen les relacions socials ntimes i personalitzades.

Exemples: La caiguda de l'aigua d'una gran cascada o el desbordament d'un riu.INSTRUMENTS: la bateria, la guitarra elctrica i els solistes de msica rock

MUSICOTERPIA - Pol Sierra Dabn 4

4.- Notes greus a baix volum

Sn les notes ms sedants, les que ens motiven a moure'ns amb lentitud, amb pacincia, i les que conviden a la reflexi. Poden calmar rpidament a grups de persones discrepants, provocar el somni d'un nen inquiet i produir la relaxaci muscular i nerviosa rpida i efica.

Exemples: el silenci de la nit, el moviment de les ones, el vibrar del camp. Les paraules serenes d'un avi, la respiraci durant un somni profund i un petit ventilador. INSTRUMENTS: El contrabaix, l'obo i el violoncel.

5.- Notes greus a fort volum

Sn notes intimidatries, que obliguen a detenir-se davant la presumpci del perill. Ens produeixen por, o almenys prudncia, i ens conviden a moure'ns amb extrema lentitud. S'empra generalment per infondre pnic i per obligar a la reflexi immediata a persones molt agressives.

Exemples: En la naturalesa trobem les esllavissades de terra i neu, els moviments ssmics, el tro, el rugir d'un animal salvatge o en l'esclat d'un volc en erupci. Una explosi, un tornado o un sisme submar. INSTRUMENTS: els timbals (molt utilitzats en l'exrcit), el saxo i el tromb.

MUSICOTERPIA - Pol Sierra Dabn 5

QUINA S LA MILLOR MSICA?

- Insomni (incapacitat crnica de dormir): Nocturnos de Chopin (op. 9 n. 3; op. 15 n. 22; op. 32 n. 1; op. 62 n. 1) Preludio para la siesta de un Fauno de Debussy Canon en Re de Pachelbel

- Hipertensi (elevaci persistent de la tensi arterial): Las cuatro estaciones de Vivaldi Serenata n 13 en Sol Mayor de Mozart

- Depressi (malaltia mental caracteritzada per la tristesa): Concierto para piano n 5 de Rachmaninov Msica acutica de Haendel Concierto para violn de Beethoven Sinfona n 8 de Dvorak

- Ansietat (reacci dautoprotecci): Concierto de Aranjuez de Rodrigo Las cuatro estaciones de Vivaldi La sinfona Linz, k425 de Mozart

- Mal de cap: Sueo de Amor de Listz Serenata de Schubert Himno al Sol de Rimsky-Korsakov

- Mal d'estmac: Msica para la Mesa de Telemann Concierto de Arpa de Haendel Concierto de oboe de Vivaldi

MUSICOTERPIA - Pol Sierra Dabn 6

A QUI VA DIRIGIDA LA MUSICOTERPIA?

A nens amb:- Dificultats en l'aprenentatge - Problemes de conducta - Trastorns profunds en el desenvolupament (autistes) - Nens amb deficincia mental - Amb dificultats en la socialitzaci - Amb baixa autoestima - Amb trastorns mdics crnics i/o degeneratius (cncer, cardiopaties, problemes de dolor, etc.)

A persones amb malalties:- Malalties degeneratives a causa de l'edat (Alzheimer entre altres)- Problemes de frmac dependncia i abs de substncies - Dany cerebral a causa de malalties o traumatismes - Incapacitats fsiques degudes a malalties degeneratives o a accidents - Problemes de dolor agut o crnic a causa de diverses condicions (seqeles d'accidents, cncer, etc.). - Persones amb malalties terminals.

A persones que no tenen problemes de salut per que els permet emprar la msica per a:- Reduir l'estrs a travs de fer i escoltar msica - Com recolzament en el procs del part en les dones - Augmentar la creativitat i la capacitat de resoldre problemes - Per disminuir l'ansietat - Per millorar l'autoestima - Per manegar l'estrs

BIBLIOGRAFIA: MUSICOTERPIA Bases Pedaggica de la Educacin Especial2 Magisterio Educacin Musical. Curso 2003-2004

MUSICOTERPIA - Pol Sierra Dabn 7

notesBlues20114.277escalesBlues6844.1006CymbalsDEMO (Spanish)Blues10004.896oboeBlues9090.624