moviments_cinematografics

7/18/2019 MOVIMENTS_CINEMATOGRAFICS

http://slidepdf.com/reader/full/movimentscinematografics 1/5

ELS GÉNERES CINEMATOGRÀFICS (no confondre amb els movimenscinemao!r"fics#

El gènere cinematogràfic és la manera de classificar les pel·lícules segons les sevescaracterístiques formals i/o de contingut. Cada pel·lícula es pot adscriure a un o altregènere determinat segons els seus elements narratius, l’època en que es situa l’acció,largument, els sím!ols, la !ase temàtica, el ma"or o menor grau de ficció iversem!lan#a, lenfocament, la tècnica, el plante"ament, el desenvolupament, laresolució i la intenció dramàtica.El corpus clàssic dels gèneres cinematogràfics inclou !àsicament els seg$ents%

&'e l(est/)estern&*èl·lic&+egre&omàntic&Comèdia&'rama

&-uspens&istric&0usical&1error &Ciència ficció&2ventures&2cció&3antàstic&4olicíac&Ertic&4ornogràfic&5nfantil

&eligiós&4olític

ELS MO$IMENTS CINEMATOGRÀFICS

E%&RESSIONISME ALEMAN' 2 principis del segle 66 una tendència antinaturalista arrenca am! for#a en elpanorama artístic aleman7% és l’e8pressionisme9 un moviment que tenint com aprecedents a :o7a i 0unc; intenta e8pressar la seva visió del món a través de lasu!"ectivitat, de la visió <nica de l’artista. Els colors es tornen violents i les formes esdistorsionen en funció dels estats d’ànim. 2ca!ada la 5 :uerra 0undial am! la derrota

dels imperis centrals, 2leman7a, ven#uda, inicia la seva reconstrucció. 'urant els an7simmediatament posteriors al conflicte europeu el cinema nordamericà és el més vist a 2leman7a. 4er ai8, el :overn aleman7 decidei8 fundar la =32, productora estatal decinema per tal d’impulsar el cinema propi. >s en aquest conte8t que l’e8pressionismeentra al cinema% El :a!inet del 'octor Caligari ?@A@AB la pel·lícula fundacional de)iene, +osferatu ?@ADDB de 0urnau i 0etropolis ?@ADB de Fang, en seran la sevamà8ima e8pressió.



SURREALISME

• ANTECEDENTS: DADAISME / PSICOANÀLISI•CREACIÓ AUTOMÀTICA• L'INCONSCIENT ESDEVÉ LA FONT → PASSIONS, IMPULSOSSEXUALS...

• REBUIG A LA MORAL REPRESSORA• S'IGNOREN LES NORMES I LA TRADICIÓ ESTÈTICA

EL NEOREALISME ITALIÀfou un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitGada la -egona:uerra 0undial.Fo!"ectiu daquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent tre!alladora del país,am! els seus pro!lemes i misèries. 2m! aquesto!"ectiu, en algunes de les produccions es va decidir no comptar am! actors professionals, no utilitGar decorats sinó localitGacions reals i prescindir d’il·luminació artificial, per tal que el que es veiés enpantalla fos el més sem!lant al que es podia tro!ar ala realitat.

C22C1EH-15I=E-El moviment neorealista no té cap contingut polític intrínsec. 2i8 distorsionaria la sevamà8ima doferir una imatge Jo!"ectivaJ de la realitat. =na de les característiques que lisón més prpies a aquest moviment és la posada en escena i el tractament que lidonaven a les escenes dialogades. 4er a lideleg daquest moviment, CesareKavattini, el cinema ;auria de8plicar el que és laventura dun ;ome, fins al punt depoder e8plicar en un film de AL minuts, la vida dun ;ome al que no li passés res de

res.45+C545- 1EM5C-@. Es vol apropar el mit"à a la gent del carrer.D. efusen la caritat i la compassió, a la vegada que la gratuNtat a l;ora de realitGar "udicis morals.O. i té un fort pes el recent passat fei8ista del país.P. =na !arre"a de cristianisme i mar8isme ;umanista.Q. 'onen més importància a les emociones que als plante"ament ideolgics.

45+C545- E-1R15C-@. Evitar les trames i ;istries dun cinema més accessi!le i clàssic en favor de

plante"aments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels seusprotagonistes.D. (pta per una estètica documental.O. =tilitGen localitGacions reals, no sets de rodatge, en part perquè a causa de laguerra estaven destruNts.P. =tilitGació dactors no professionals per als papers principals.Q. =tilitGació del llenguatge col·loquial, no del literari.. 'ei8en de !anda lartifici, "a sigui en ledició, rodatge o il·luminació en favor dunestil més lliure.

NO$ELLE $AGE+ouvelle vague ?en català +ova (nadaB és com la crítica francesa, fonamentalment la



influent revista Ca;iers de Cinema, va denominar un nou grup de "oves cineastesfrancesos que van comen#ar a dirigir a finals dels an7s QL del passat segle. El grup téuna voluntat comuna daconseguir la mà8ima lli!ertat de8pressió i tam!é la ma"orlli!ertat a nivell técnic unida als !ai8os costos de producció. Fes pel·lícules de la+ouvelle Sague es caracteritGen per la seva espontaneitat, am! guions molt o!erts,contenint grans dosis dimprovitGació per part dels actors, en un esfor# per mostrarseJnaturalsJ, llun7 dartificis. Els rodatges es solien fer am! il·luminació natural, am! pocsmit"ans i fora dels estudis tradicionals, utilitGant escenaris reals. Els arguments giravenso!retot al voltant del desig de lli!ertat dels protagonistes, ;a!itualment "oves, quemostraven a la pantalla la voluntat dimposar nous punts de vista !asats en "oia deviure la plenitut de la vida.Com a directors destacats daquesta corrent cinematogràfica es poden citar els nomsde TeanFuc :odard, 3ran#ois 1ruffaut, Claude C;a!rol, 2lain esnais o 2gnès Sarda.Entre les principals pel·lícules que van marcar i definir aquesta corrent ;i ;a títols comara Els quatrecents cops, iros;ima 0on 2mour, Tules et Tim o Clèo de Q a U, a mésde la "a citada V !out de souffle.

CINEMA $ERITÉ)CINEMA N*$O) FREE CINEMA@AQL@AL CINÉMA $ÉRITÉ (FRAN+A#W 45+C545- 1EM5C-%E*=1T2 FE-15F +2215= CFV--5C 20*5:X5121 +2215S2% =+ 4E-(+21:E 4(1 S2:2,1(*2 2F:=+E- C(-E-, 3E+E '2F1E- ( '5 I=EFC(0-E+-E C24 2Y CF22 +5 =+2 E64F5C2C5Y 'E35+515S2.W 45+C545- E-1R15C-%E2F5-0EE64E--5S5121 4E '20=+1 'EF- 2-4EC1E- +2215=-0>- 'E-C54C5Y I=E +22C5YW 1RC+5C2%

+21=2F5-0E E61E0% 2C1(- +( 4(3E--5(+2F-1RC+5I=E- 'E 35F02C5Y +( 5+S2-5S2Z- 3EIXE+1 '=+2 CV0E2 02+=2FF(C2F51K2C5(+- E2F--( +21=2F -E+-E 4(-14('=CC5Y

@AL@AUL CINEMA N*$O (,RASIL#W 5+3F=R+C5E-% +E(E2F5-0E 512F5VW 2=1(-%5+'E4E+'E+1- ?'E-S5+C=F21- 'E FE- :2+- 4('=C1(E-B4(S5+E+1- 'E ES5-1E- E-4EC52F51K2'E-

W 1E0V15C2%F2 E2F5121 -(C52F 'EF 42H-EF 42--21 5-1M5CF2 4(*E-2 ?tant a les grans ciutats com al desolat nordest !rasilerB.W 45+C545- 1EM5C-%(4(-5C5Y 2F- :R+EE- C(0EC52F-5'E25 -(C52F ?E-I=EE- 4(:E--5-1E-BE5+2 '53=-(2 'E FE- 5+I=5E1='- 4(FH15I=E-W 45+C545- E-1R15C-%E2F5-0EE-15F 2=-1E 5 -E+K5FF

@AQL@AL FREE CINEMA (ANGLATERRA#W 5+3F=R+C5E-% +(=SEFFE S2:=E 32+CE-2



W 2=1(-%5+'E4E+'E+1- ?'E-S5+C=F21- 'E FE- :2+- 4('=C1(E-BW 1E0V15C2%F2 E2F5121 -(C52F 'EF 0(0E+15-1M5E- I=(15'52+E- 'E 4E-(+E- 2+M+50E-W :R+EE-%C5+E02 'E 35CC5Y 5 '(C=0E+12FW 45+C545- 1EM5C-%5+C(+3(05-0E -(C52FCH15C2 2 F2 *=:E-52 5 2 F2 -(C5E1213(+- '202:( 5 5(+52E3FE6 'E F2 15-1E-2 'E F2 S5'2 =*2+2 0EC2+51K2'2'E+=+C52 'E F2[FF20E+1 'E F>--E =0VC(04(0H- -(C52F 20* =+ E+3(C20E+1 =0VW 45+C545- E-1R15C-%E2F5-0EE2CC5Y 2 F21535C52F5121 +2215S2 'E (F\)(('

W 1RC+5C2%4('=CC5(+- 20* 4(C 4E--=4(-1EI=54- E'=[1-5+'E4E+'R+C52 'EF- E-1='5-0Z-5C2 'E T2KK C(0 2 *2+'2 -(+(2 ?-(S5+1B

-OGMA ./F’an7 @AAQ un grup de cineastes danesos van reaccionar davant del que consideravenfalta de creativitat del cinema actual i van proposar una nova manera de fer cinemaresumida en una sèrie de normes que ells matei8os van denominar 'ogma. El fet desu!scriure el seu manifest els donava co;esió com a grup, refor#ava l’idea d’autoria

col·lectiva i re!ut"ava el concepte tradicional d’autor. Es tractava, resumidament, detrencar les regles esta!lertes i tornar al cinema la naturalitat perduda a través de laso!rietat narrativa. Entre aquestes regles destaquen el rodatge càmera en mà, sensegrues ni suports, la utilitGació de decorats naturals, el filmar am! el so directe, senseincorporar !anda sonora posterior, rodar sense cap mena de filtres ni llums artificials, inomés en pel·lícula de OQ mm en color.En l’àm!it narratiu el 'ogma AQ no admet canvis temporals ni geogràfics al llarg de la;istria i tot passa en el present com si fos un reportatge en directe. 1ampoc admetenl’adscripció de la ;istria a un gènere concret. En definitiva es tractaria de capturarl’instant !uscant la veritat més essencial, immediata i no manipulada. Els noms mésdestacats entre els seguidors del 'ogma AQ són els de Fars von 1rier, -]ren ^rag;Taco!sen, 1;omas Sinter!erg, _`e -andgren, Fone -c;erfig 7 ^ristian Fevring.

Son1rier, és el més conegut, i l’autor de films com Europa ?@AA@B, 1rencat les onades?@AAB,*allant a la foscor ?DLLLB o 'ogville ?DLLOB.F’influencia del 'ogma AQ ;a anatmés enllà del cinema danès am! alguns seguidors puntuals com ara Tean 0arc *arram! Fos 2mantes, primera realitGació dogma francesa, armon7 ̂ orine am! el filmTulin 'on`e7 *o7, primer tre!all estadounidenc del 'ogma AQ,ai8í com el primer filmdogma ;ispanoparlant de Tuan 4inGs, la pel·lícula El 'esenlace.



LA $ANGAR-IA NOR-0AMERICANA

35+- EF- 2+\- PL0(+(4(F5 C(0EC52F 'EF- :2+- E-1='5-F2 S2+:=2'52 +('20E5C2+2

@APL@ALC5+E02 5+'E4E+'E+1 b 'E-S5+C=F21 'EF- :2+- E-1='5-+( >- =+2 C(E+1, -5+Y F2 'E+(05+2C5Y'=+2 -R5E 'E 4('=CC5(+- I=E 1E+I=E+ FE-C(+SE+C5(+- 12'5C5(+2F-.E1E(:E+E[121

F2 S2+:=2'52 +('20E5C2+2@APL@ALE1242 'E 4(-1:=E235+2F51K2 EF 0(+(4(F5 C(0EC52F 'EF- :2+- E-1='5-

CE56E+1 (3E12 1EFES5-5S2C5+E02 5+'E4E+'E+1%5+1('=E56 continguts que, fins molt poc a!ans, ;aguessinestat re!ut"ats pels comitès de censura i per les "untesdirectives de les productores.CE215S5121 'E-0E-=2'24F2+1ET20E+1- 1E0V15C- 5 3(02F- 4(S(C215=-

F2 S2+:=2'52 +('20E5C2+2@APL@AL0art7 ?@AQQB, 'el!ert 0annFa nit del ca#ador ?@AQQB, C;arles Faug;ton'otGe ;omes sense pietat ?@AQUB, -idne7 Fumet

F2 S2+:=2'52 +('20E5C2+2@AL@AULCercant el meu destí/Eas7 ider ?@AAB, 'ennis opper Co!o7 de mit"anit ?@AAB, To;n -c;lesinger.C=F1=2 (C^ 0(S50E+1 C(+12C=F1=2FC2F53(+5V

F2 S2+:=2'52 +('20E5C2+2@AUL@ALE64E50E+12F5-0EFa nit dels morts vivents ?@AB, :eorge 2. omero

16 @@O ?@AU@B, :eorge Fucas0ales terres ?@AUOB, 1errence 0alic`*ad streets ?@AUOB i 1a8i 'river ?@AUB, 0artin -corseseEraser;ead ?@AUB, 'avid F7nc;

moviments_cinematografics

Documents