Pàgines especials DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico 1

“Volemviure junts”

MONOGRÀFICSAPROXIMACIÓ A LA CONVIVÈNCIA

a destacar

EL PROJECTELa Taula Intercultural del Raval treballa per reforçar els llaços entre comunitatsDLA FUNDACIÓTot Raval suma esforços per optimitzarles accions de millora del territoriD

EL FESTIVALRaval(s) invita a descobrir les múltiples facetesa través d’un programa ple d’activitatsDLA MIRADAEls que viuen i treballen al barri fan balanç de 10 anys de la rambla del RavalD

el raval

FERNANDO BAGUÉ

2 Pàgines especials DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico

Una de les activitats de la Xarxa de Lectura de la Fundació Tot Raval.

La Fundació Tot Raval es vacrear el 18 de març del 2002com una plataforma d’enti-tats, institucions, empreses ipersones per a la millora de

la qualitat de vida del Raval a través deltreball en xarxa i de la participació de lesorganitzacions i la població del barri. Ac-tualment aglutina 60 membres amb lavoluntat de sumar esforços per optimit-zar les accions que s’estan portant a ter-me al territori i generar iniciatives quecontribueixin a la millora del barri. Aixímateix, la fundació compta amb 62Amics i Protectors, una figura que reco-neix totes les organitzacions i personesque participen activament en els pro-jectes comunitaris de la fundació, mal-grat no ser-ne membres.

La fundació dinamitza diferents espaisde treball i participació (patronat, co-missions, grups de treball per a projec-tes, jornades, etcètera) amb l’objectiud’analitzar conjuntament la realitat delbarri i poder oferir solucions de formaconsensuada i conjunta, compartint i op-timitzant els recursos existents. El tre-ball en xarxa i la generació de sinergiesentre les entitats, conjuntament ambl’Administració, repercuteixen positiva-ment en la població en general. Les ac-cions que es desenvolupen tenen uncaràcter transversal i un marcat com-ponent intercultural, ja que gairebé lameitat del veïnat és d’origen estranger.

Es realitzen o s’impulsen projectes re-ferents a la convivència i la cohesió so-cial, el treball en xarxa, l’educació, l’o-cupació, el foment de l’associacionismecomercial, la dinamització econòmica ila cultura, entre altres, amb l’objectiu decontribuir a fer del Raval un barri inclu-siu, dinàmic i compromès.

ÀMBITS DE TREBALLEn l’àmbit ocupacional s’impulsa la Xar-xa Laboral del Raval, que té com a ob-jectiu exercir de pont de comunicació itreball entre les empreses i les entitatsde formació i inserció del territori per ofe-rir una sortida professional a les perso-nes amb dificultats d’accés al món la-boral. La Xarxa Laboral del Raval agrupamés de 20 entitats de l’àmbit ocupa-cional per sumar esforços i optimitzarrecursos. A més, Tot Raval forma partdel Consell d’Administració de Ravaltext,una empresa d’inserció gestionada perla Fundació Surt, dedicada als retocs deroba per a cadenes i particulars. La fun-dació també recolza el projecte Norai,una iniciativa cultural de responsabilitatsocial al voltant de la gastronomia ma-rítima que implica diferents agents so-cials i culturals del barri del Raval. Es desenvolupa en dos espais del MuseuMarítim de Barcelona (MMB): el restau-rant cafeteria i el Jardí del Rei. Norai estàliderat i impulsat pel MMB, conjuntamentamb la cooperativa de segon grau No-rai-Raval SCL amb el suport de la Fun-dació Tot Raval.

En l’àmbit social i educatiu es treba-llen qüestions referents a l’educació, laconvivència i la cohesió social, l’ús d’es-pais públics i la participació, entre altres.

Un dels col·lectius prioritaris d’atencióés la infància i l’adolescència: des delgrup de treball d’Educació i Comunitates dissenyen, es consensuen i s’imple-menten accions destinades a vetllar perla igualtat d’oportunitats. En aquestalínia s’impulsen, entre altres projectes,Itaka al Raval, un itinerari destinat a jo-ves de 16 a 18 anys, i la Xarxa de Lec-tura, que fomenta i incentiva el gust perla lectura dels nens i els joves del barri.El grup de treball Sense Llar és un altredels projectes de l’àmbit social. Aquestsorgeix de la necessitat de crear una es-tratègia de treball conjunt des de les or-ganitzacions del barri per poder donarresposta a noves situacions d’exclusiósocial i les seves conseqüències, oca-sionades per la crisi econòmica actuali que afecten les persones sense llar alRaval.

DINAMITZACIÓ ECONÒMICAEn l’àmbit econòmic i comercial, es tre-balla en tres eixos fonamentals: el co-neixement en profunditat del teixit co-mercial a través d’un estudi ques’elabora bianualment, la dinamitzacióeconòmica i comercial i el foment del’associacionisme comercial. En aquestúltim, es promou la participació dels co-merciants perquè s’impliquin en el tei-xit social i multicultural del barri per ga-rantir un marc de convivència i derespecte bàsic per al desenvolupamentdel Raval.

Finalment, en l’àmbit cultural i artístic,es posa èmfasi en la dinamització co-munitària i la cohesió social en el terri-tori mitjançant activitats culturals, a tra-vés de la vinculació de les organitzacionsen el disseny i l’execució d’accions con-juntes, el suport a les iniciatives cultu-rals existents i l’enfortiment de la relacióentre els centres culturals i la poblaciódel barri. En aquesta línia s’impulsa elprojecte Cultura(s), en què es realitzenaccions d’acostament entre els gransequipaments culturals del Raval, les en-titats i la població del barri. Es treballaper comunicar i difondre la riquesa cul-tural del barri i fomentar i facilitar l’accésdel veïnat als recursos culturals existents.S’organitzen visites guiades i activitatsal Gran Teatre del Liceu, al Macba, alMuseu Marítim i al CCCB, a més d’iti-neraris pel Raval. També s’impulsa el fes-tival Raval(s) i Sant Jordi al Raval, i esparticipa en la festa major del barri i laRavalstoltada, entre altres.

TAULA INTERCULTURALDes de la fundació també es dinamitzael grup de treball de la Taula Intercultu-ral del Raval, on actualment participen15 entitats i organitzacions del barri. Elseu principal objectiu és generar un es-pai de debat i reflexió que inclou les en-titats de procedència immigrant del Ra-val, que generi dinàmiques d’interaccióentre la població del barri i les diferentscomunitats.2

Tot Raval suma esforços peroptimitzar els recursos del territoriL’entitat treballa per fer del Raval un barri inclusiu, dinàmic i compromès

JULIO MAYAÀrea Monogràfics M

EL RAVAL és un dels 17 territorisde l’Estat on s’ha implantat un nouProjecte d’Intervenció ComunitàriaIntercultural impulsat per l’Obra So-cial La Caixa amb l’objectiu de mi-llorar la convivència. El projectepretén generar un nou model d’in-tervenció partint d’una nova meto-dologia dissenyada per un equipde treball de la Universitat Autò-noma de Madrid dirigit per CarlosGiménez i assessorat per MarcoMarchioni. La idea és iniciar o re-forçar processos comunitaris, te-nint en compte la perspectiva in-tercultural, a partir de la implicaciói participació en condicions d’i-gualtat d’entitats, ciutadania i ad-ministracions.

Al barri del Raval, el projecte esdesenvolupa des de la FundacióTot Raval. Es posarà especial èm-fasi en els àmbits d’educació, sa-lut i relacions ciutadanes, treballantamb els col·lectius d’infància, jo-ventut i famílies. És una gran opor-tunitat per promoure la igualtat i ge-nerar més cohesió social.

el projecte

MILLORA DE LACONVIVÈNCIA

EL MES DE JUNY, el teixit associa-tiu del barri es va enriquir amb Ra-val 7, una nova aliança de comer-ciants del Raval que integra setcarrers: Àngels, Pintor Fortuny, Bon-succés, Elisabets, Xuclà, Notariat,Doctor Dou i plaça Bonsuccés. Mésde 80 comerços i serveis de sectorstan diversos com el disseny, la mo-da, l’art, l’alimentació, la música, lasalut, la restauració o l’oci s’han unital voltant d’aquesta plataforma perpresentar una oferta comercial úni-ca i de proximitat, fidel reflex de ladiversitat que caracteritza i distin-geix el Raval.

L’associació, que rep el suport dela Fundació Tot Raval en la dina-mització comercial, té com a ob-jectius principals: millorar la imat-ge i reactivar la zona comer-cialment, i promoure la convivènciaa través de la relació entre els co-merciants i el veïnat, entitats, visi-tants i administracions. Tot això,gràcies a la participació dels co-merços en la vida social i culturaldel barri.

la iniciativa

RAVAL 7, NOVAUNIÓ COMERCIAL

Pàgines especials DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico 3

Un moment de la festa de Sant Jordi celebrada a la Rambla del Raval.

Sovint utilitzem el concepte deconvivència sense tenir encompte el fons del seu signifi-cat. Conviure és “viure en com-

panyia d’altres” però també “viure enconcòrdia o bona harmonia”. Per tant,la convivència implica alguna cosa mésintensa que el simple fet de viure junts.Coexistir no és el mateix que conviure.Els conceptes de concòrdia i harmoniaens remeten a l’exigència que es pro-dueixi una interacció entre les perso-nes i també requereix uns mínims decomplicitat, respecte i confiança, en-cara que això no signifiqui l’absènciade conflictes. La convivència exigeixnegociar, acceptar i respectar les di-ferències que s’han de manifestar din-tre d’un marc compartit definit per unesnormes i uns drets i obligacions igualsper a tots.

En moltes ciutats trobem entorns ur-bans en què la convivència és nul·la,no per l’existència de conflictes sinóper la falta d’una interacció quotidianaque generi confiança i un sentit de per-tinença. Alguns argumenten que en en-torns amb alts nivells de diversitat so-ciocultural la convivència només és unautopia i com a molt es pot aspirar a unacoexistència respectuosa, és a dir, auna freda tolerància.

No obstant, crec que a Barcelonaexisteix una tossuda convicció gene-ralitzada a favor de la convivència i per

molta diversitat que hi hagi aquesta as-piració no canviarà. Des dels barris dela nostra ciutat ens arriben diàriamentsenyals que ens indiquen que les ener-gies a favor de la convivència estanmés vives que mai. Energies expres-sades per actituds exigents però cons-tructives de molts ciutadans i ciutada-nes que no es conformen amb unaaparentment més plàcida però moltmés fràgil coexistència. Una ciutat sen-se ciutadans exigents és una ciutat queha renunciat a la convivència.

ESTRATÈGIA GLOBALAquesta voluntat també va quedar de-mostrada l’any passat quan vam impulsarun procés de reflexió per definir una es-tratègia global de ciutat per conviure en ladiversitat. Pensant en la Barcelona delspròxims deu anys, vam plantejar la qües-tió sobre quins factors faciliten i quins di-ficulten la interacció positiva entre les per-sones en un context de més diversitat.Més de 3.000 persones van participar enaquest procés i les conclusions van apun-tar que el grau i la naturalesa de la inte-racció depenen de variables vinculades ales desigualtats de drets, deures i oportu-nitats, al coneixement de la llengua, a lescaracterístiques de l’entorn urbà, al fun-cionament de l’ascensor social, a les pràc-tiques discriminatòries o a la importànciade compartir i respectar les normes deconvivència. No obstant, allò que més per-

sones van destacar com el primer impe-diment per a la interacció van ser aspec-tes subjectius com el desconeixement, lapor, els estereotips i els prejudicis.

El Pla Barcelona Interculturalitat col·lo-ca al centre de l’estratègia precisamentla interacció i concreta polítiques i me-sures destinades a abordar les com-plexitats però també a aprofitar lesoportunitats que la diversitat planteja.El pla se suma a altres estratègies deciutat i de país que parteixen d’un im-portant consens social i polític, com elPacte Nacional per la Immigració de Ca-talunya o el Pla de Treball d’Immigració2008-2011 de Barcelona.

En aquest sentit el Raval apareix comel paradigma i epicentre d’una partidaque finalment es juga a tota la ciutat.Els focus estan posats al Raval perquègairebé totes les complexitats del seglemés global les podem trobar en nomésalguns carrers. Però també trobem elsexemples i les energies més vives i te-naces a favor de la convivència. Inicia-tives com el festival Raval(s) volen atrau-re els focus al Raval, no per mostrar lacara complicada sinó per traslladar a laresta de la ciutat el missatge que aques-ta partida la guanyarem.2

Dani de TorresComissionat per a la Immigració

i el Diàleg Intercultural de l’Ajuntamentde Barcelona

Viure en harmonia en companyia d’altresLa convivència exigeix que es produeixi un mínim d’interacció, respecte i complicitat entre les persones

Instal·lació del CCCB que reflecteix la diversitat lingüística a Barcelona.

Com gestionar la diversitat so-ciocultural constitueix un delsprincipals reptes del món. Da-vant de procediments d’ex-

clusió i assimilació és necessari pro-gressar amb èxit en formes de gestiórespectuoses amb els drets humans, de-mocràtiques, participatives, preventives,de ciutadania incloent. Els barris multi-culturals són escenaris clau per a la pro-moció, des d’aquesta perspectiva, dela integració ciutadana i de la convivèn-cia intercultural. A part de factors ex-terns que incideixen en l’àmbit local (po-lítiques restrictives, increment delracisme, islamofòbia, etcètera), la difi-cultat principal es troba en el solapa-ment entre problemàtica social i diver-sificació cultural.

CONVIVÈNCIA, COEXISTÈNCIA I HOSTILITATProposo i treballo, des de la teoria i tam-bé en la pràctica, la distinció entre con-vivència, coexistència i hostilitat. L’autèn-tica convivència implica existència derelacions, respecte a les normes comu-nes, valors compartits, participació ac-tiva, comunicació eficaç i diàleg, ges-tió pacifica de la conflictivitat, actitudsde respecte actiu, identitats comparti-des i respecte a les que no ho són, sen-tit de pertinença a la comunitat política.

En contrast, en la coexistència a pe-nes hi ha relació i comunicació, ja quela vida de cadascú pivota molt més so-

bre el seu propi grup (endogàmia rela-cional), hi ha cert respecte però és mésaviat passiu (“et tolero”), de no agressió,no hi ha gaire conflicte manifest peròsí una densa conflictivitat latent que potesclatar en qualsevol moment.

Mentre que la convivència és com-plexa i dinàmica la coexistència és mésrígida i estàtica. Si bé s’ha de veure entot moment el gran valor de la coe-xistència pacifica, el cert és que és in-suficient: “pa per avui i fam per demà”.Així que les dues formes de sociabilitatsón altament positives encara que en di-ferents grau i forma. Totes dues s’opo-sen a l’hostilitat en què hi ha relació so-cial però carregada de tensió, rebuig,agressivitat i situacions de violència es-tructural, simbòlica i verbal; la comuni-cació està plena de tòpics, desconsi-deracions i insults, les normes són lesque un sector intenta imposar al con-junt, no es comparteixen valors sinó quees veuen excloents, i les disputes no esregulen ni es resolen sinó que es cro-nifiquen i acaben per esclatar.

IDENTIFICACIÓ POSITIVAAl Raval existeixen clares manifestacionsde convivència en el sentit exigent delterme. Existeixen espais de relació in-tercultural: educatius, associatius, lú-dics, juvenils, cívics. Majoritàriament, hiha identificació positiva amb el barri isentit local de pertinença. I una cosa

clau: hi ha voluntat en la societat civilper treballar per la convivència ciutada-na des de l’ampli bagatge comunitari.Tot això és or per a la gestió positiva dela diversitat del barri.

També hi ha notables manifestacionsde coexistència. Les relacions quotidia-nes de proximitat en carrers, comerçosi escoles del Raval són, en general, pa-cífiques i de respecte. Cada grup cultu-ral viu la seva pròpia realitat sense queaixò provoqui, en general, agressió capals altres. Però això no s’ha de confon-dre amb una sòlida cohesió social. Sialguns perceben que hi ha notable par-ticipació, per a altres la implicació veï-nal és molt baixa. L’etnoestratificaciócreixent al barri fa que la diversificaciócultural sigui percebuda i valorada desde la classe social de cadascú. La coe-xistència al Raval és valuosa però in-suficient: s’ha de transformar en espaisd’interacció real i, almenys, evitar que lacoexistència quotidiana produeixi sepa-ració, segregació i hostilitat.

SUPERAR ELS ELEMENTS HOSTILSEn efecte, no podem deixar de veure lesmanifestacions d’hostilitat, sobretot la-tents. Hi ha sentiments de rebuig, o al-menys de disgust en alguns sectors queressenten els canvis del barri, cosa quepot ser manipulada políticament i me-diàticament, sabent que l’exercici delsdrets de ciutadania és una cosa consi-

derablement més difícil per al col·lectiud’immigrants.

Per tot això, el repte és superaraquests elements d’hostilitat, assentari enriquir la coexistència i impulsar es-pais veïnals d’autèntica convivència ciu-tadana intercultural.2

Carlos Giménez RomeroCatedràtic d’Antropologia de la

Universitat Autònoma de Madrid idirector de l’Institut de Migracions,Etnicitat i Desenvolupament Social

Com impulsar la convivència als barris multiculturals Els espais locals són clau per fomentar la integració ciutadana

DCOM GESTIONARLA DIVERSITATSOCIOCULTURAL,UNDELS REPTES DEL MÓN

4 Pàgines especials DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DIJOUS

11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico 5

El desconeixementde l’altre dificulta l’entesa i creadistàncies

Qui coneix el Raval sap queés un dels barris més in-terculturals de Barcelona,cosmopolita i divers. El llocon passa tot l’imaginable,on es noten totes les aro-

mes, on es veuen tots els colors, on sesenten totes les llengües, on confluei-xen totes les cultures, on el món estàrepresentat en majúscules. El Raval téla força d’un laboratori que s’inscriu enel cor de la ciutat. Però a la vegada ésescenari de desigualtats profundes icomplexes. La barreja vital del barri, en-tre veïns de tota la vida, els provinentsde la immigració, i els que han arribatatrets per aquesta vitalitat fan que el Ra-val d’avui sigui un gran espai de canvisocial i cultural de la ciutat i que s’hagiconvertit en l’observatori per excel·lèn-cia per repensar com es vol construir lasocietat del demà.

Així doncs, en aquest barri sovint sor-geixen fenòmens i iniciatives que sónd’avantguarda i anuncien el futur. Enaquest sentit s’ha d’entendre la gesta-ció i el naixement de la Taula Intercul-tural del Raval. Les primeres llavors vansorgir durant l’any del Diàleg Intercul-tural de Barcelona del 2008, en què elbarri es va implicar activament en l’or-ganització de diverses activitats al vol-tant d’aquest esdeveniment. Gràcies aaixò i la presa de consciència de laforça d’aquest diàleg com a eina ge-neradora de convivència i en sintoniaamb la dinàmica de la Fundació Tot Ra-val, que participa i promou el treball enxarxa basat en la implicació de tots i to-tes els agents del territori, van sorgir lesprimeres idees de crear un grup de tre-ball obert a les entitats del Raval re-lacionades amb la immigració i in-teressades a dialogar i a repensarconjuntament com volem conviure dinsdel barri.

La Taula Intercultural del Raval neix amés en un escenari social sui generis,en un barri amb un 47,3% de població

immigrada, amb múltiples entitats d’o-rigen immigrant. Aquestes entitats par-ticipen en diversos projectes i espaisde treball del barri. No obstant, desprésd’un procés de consulta i anàlisi dina-mitzada per la Fundació Tot Raval du-rant l’any 2009, es va concloure queera necessari un espai estable de de-bat i reflexió conjunt al voltant de latemàtica migratòria i la interculturalitat,per conèixer i reconèixer les múltiplesrealitats de cada col·lectiu de primeramà, des de les seves pròpies veus, ana-litzar els elements (socioeconòmics, po-lítics, culturals, urbanístics, etcètera)que incideixen en la convivència i con-sensuar com convé posicionar-s’hi;amb quines propostes es vol contribuira la convivència, en sentit profund, i dequina manera es poden anar generantdinàmiques d’interacció entre la po-blació del barri.

Els debats van anar prenent forma ivan facilitar el coneixement de l’altre.Sovint, van evidenciar que els punts encomú i les necessitats compartides erenmolts més que les diferències.

PERCEPCIONSEn una de les trobades de la Taula In-tercultural es va generar un debat so-bre l’estat de la convivència al Raval, elrecorregut fet fins al dia d’avui i com esvol seguir treballant en el futur per mi-llorar-la. Aquí es recullen les percepcionsi les opinions sorgides durant aquellaconversa, que, com a mirall i reflex delmateix barri, expressen des de múlti-ples mirades la complexitat del fenomende la convivència. Una complexitat queen clau de riquesa demana al conjuntd’actors implicats (ciutadania, teixit as-sociatiu i Administració) la configuraciód’equilibris i ponts per a l’establimentd’una convivència capaç de recollir di-ferents visions i usos d’allò públic i delreconeixement individual i col·lectiu deles diferents comunitats del barri.

SENSE GRANS CONFLICTESTots els membres de la Taula coincidei-xen que al Raval hi ha una coexistènciapacífica i no hi ha grans conflictes en-tre comunitats, sinó més aviat desco-neixement de l’altre. En aquest sentit,afirmen que un factor determinant a l’-hora de construir la convivència ésconèixer les persones amb qui es con-viu. La incompatibilitat moltes vegadesneix i creix en la ment de les persones

i és producte d’una relació superficial isense diàleg entre elles. Per exemplifi-car això, Sellam Khannoun, comerciantdel barri, explica que “la majoria deles vegades primer hi ha un rebuigde l’immigrant, però, a poc a poc, iamb el temps, es produeix l’acos-tament i es construeixen relacions.A mi em va passar amb un veí, queno entrava a la meva botiga per lameva procedència, i al final ens vamfer amics”.

No obstant, també es reconeix quehi ha poc contacte diari entre comuni-tats o diferents classes socials, cadavegada menys. Això és degut, en part,al fet que en molts edificis i carrerssovint els veïns canvien, no es conei-xen, no hi ha interacció. “És necessa-ri millorar l’entesa entre els veïns iescoltar-se mútuament, tant elsgrans com els joves, i que hi hagimés respecte entre tots, perquèsempre s’aprèn”, assenyala AhmedAbair, d’Amical.

“S’hauria d’evitar la indiferència,el no voler veure l’altre, l’actitud deno molestar per no ser molestats”,

afegeix Montse Torres, de l’associaciósociocultural Punt d’Intercanvi.

GENERAR CONVIVÈNCIAEs coincideix que els espais naturals ones fomenta la convivència són les es-cales de veïns, els comerços, l’escola iles associacions de mares i pares d’a-lumnes de les escoles, i amb activitatscom l’esport.

Aquest últim es considera una pode-rosa eina de cohesió social, ja que laseva pràctica facilita emfatitzar els puntsen comú i el treball en equip, en lloc deles possibles diferències culturals.

Pel que fa a l’escola, s’assenyala lapoca implicació dels pares i mares enles AMPA, ja no només de les personesimmigrades, sinó en general. En aquestsentit, Javier Alegría, veí del barri i pe-riodista, apunta: “És un reflex de laresta de la societat civil, no hi ha im-plicació en causes comunes, hi hafalta de fe i d’esperança que es po-den fer coses junts, a confiar en lagent i veure el diferent com a col·la-borador, no com a adversari. Aixòtambé s’ha de treballar al Raval, és

un enemic que s’ha de vèncer”.Un altre front obert en què els mem-

bres de la Taula coincideixen és en el delpaper dels mitjans de comunicació demasses. “La mala imatge que els mit-jans donen del barri, al publicitar totsels aspectes negatius, també influeixmolt en la dificultat per a la con-vivència”, apunta Sellam Khannoun.“Els mitjans poden destrossar enuna hora la feina feta en cinc anys,i això ens fa mal a les entitats.S’hauria de visibilitzar més la tascaen xarxa que fem al barri i amb la se-va gent”, assenyala Montse Torres.

També es coincideix en el fet que mi-llorar la convivència no ha de ser nomésuna feina individual, sinó també con-junta. En aquest sentit, Javier Alegríaremarca que “el Raval és probable-ment el barri que acull més diversi-tat de col·lectius de tots els barrisd’Espanya. Hi ha diferents ètnies,religions, nivells econòmics, cultu-rals i socials, hi ha turistes i visitantsd’altres barris. I perquè funcionicom un barri, no es pot deixar a l’at-zar l’entesa i la convivència d’a-

quests col·lectius, perquè és im-possible en un grup tan heterogeni.Hi ha d’haver una intenció perquès’entenguin, i aquesta feina l’han defer els professionals, els voluntaris,etcètera. La feina dels agents quetreballen al barri és fonamental”,apunta Alegría.

ANYS AL DAVANTEl debat s’acaba amb una reflexió com-partida: queda un llarg camí per recór-rer, anys, potser dècades, però per noperdre el camí del que ja s’ha fet és moltimportant valorar els esforços, els èxitsi les ensenyances que totes i tots elsciutadans del Raval han aconseguit icontinuen, dia a dia, construint, des decasa seva, als comerços, els carrers,les places, els llocs de treball i els mo-ments d’oci; perquè aquest barri siguiun lloc on totes les comunitats convis-quin plenament.

I en aquest sentit la Taula Intercultu-ral del Raval té un paper important coma llavor generadora de diàleg intercul-tural constructiu i exemple de con-vivència profunda i respectuosa.2

La Taula Intercultural del Raval treballa des de fa temps per reforçarels llaços entre les diferents comunitats del barri

La construcció d’un espaide convivència

K. DIESTRE // M. ARANDAE. COVELOÀrea Monogràfics

M

Reunió dels membres de la Taula Intercultural del Raval.

ELS REPTES DE LA DIVERSITAT

DEL GRUP de treball de la Taula In-tercultural del Raval n’han sorgit di-verses propostes, entre les qualsdestaca el Manifest de la Taula In-tercultural del Raval sobre la immi-gració. En vista a les pròximes con-vocatòries electorals, el grup haobservat amb preocupació com crei-xien els discursos en què es fa un úsil·lícit del fet migratori, amb el riscque, en un moment de crisi com l’ac-tual, aquestes postures generin con-flictes socials allà on no n’hi haviaprèviament. Per aquest motiu, l’ob-jectiu del manifest ha pretès dema-nar als partits polítics el seu com-promís amb la ciutadania per, entrealtres qüestions, no fomentar tòpicsnegatius ni plantejaments alarmistesreferents a ciutadans i ciutadanesd’origen estranger.

Els partits es comprometen “a ex-cloure dels seus discursos i mitjansper a l’exposició d’idees i projectestota declaració que pugui ser consi-derada ofensiva, despectiva, degra-dant o que atempti contra els drets fo-namentals de les persones, referida alconjunt dels immigrants o a alguna deles ètnies o nacionalitats arribades alnostre país”.

En el procés d’elaboració del mani-fest s’ha treballat amb diferents agentspolítics i socials amb l’objectiu pri-mordial de sumar esforços i arribar aun document consensuat que dema-na el respecte per la llei i els drets hu-mans.

Més de 700 entitats, organitzacionsi persones s’han adherit al Manifestde la Taula Intercultural del Raval so-bre la immigració, que va ser presen-tat públicament el 26 d’octubre del2010, i firmat pel president del grupmunicipal d’ICV, Ricard Gomà, i l’al-calde de Barcelona i president delgrup municipal del Partit Socialista deCatalunya, Jordi Hereu. Els dies pos-teriors el van firmar en privat elspresidents del grup municipal de Con-vergència i Unió, Xavier Trias, i d’Es-querra Republicana de Catalunya, Jor-di Portabella.

la iniciativa

EL MANIFEST

Discursos responsables

la tribuna Assumpta ESCARPREGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

Oriol AMORÓS

SECRETARI PER A LAIMMIGRACIÓ DE LA

GENERALITAT

Fa uns dies el manifest de la Tau-la Intercultural del Raval sobre

Immigració ho recordava: el contextde crisi que vivim pot accentuar lesdesigualtats socials i augmentar lasensació de conflictivitat. Hi ha quivol fer més gran aquest risc per treu-re rèdits del malestar. I s’ha de pren-dre partit per fer-hi front. Hem de fo-mentar un debat responsable sobrela convivència entre persones de di-ferents orígens. En cap cas es pre-tén tapar debats, sinó seguir unesmínimes normes d’honestedat polí-tica per, des de les legítimes di-ferències que hi pugui haver, contri-buir a la convivència. Fa falta, enprimer lloc, fer el mateix discurs atots els públics amb independènciadel seu origen. També aportar solu-cions juntament amb cada proble-ma que s’identifiqui. En cap cas éstolerable atribuir comportaments in-dividuals que es denunciïn amb elscomportaments de col·lectius sen-cers. I s’ha de denunciar com airresponsable, fals i ineficient totdiscurs que inciti al racisme, la xe-nofòbia o la fractura entre personesper raó d’origen.

Catalunya ha viscut una grantransformació demogràfica i sociali, lògicament, han aparegut resis-tències i, fins i tot a vegades, pord’aquests canvis. És més rendiblesocialment ajudar la gent a com-prendre els canvis socials, a solu-cionar els problemes un per un iaprofitar les oportunitats que tambéhi ha en aquests canvis. Per tot aixòcompartim el manifest de la TaulaIntercultural. La diversitat és i seràper sempre una realitat a Catalunya.Ens defineix com a país. S’han degovernar els reptes que ens plante-ja i saber treure partit de les possi-bilitats que ens dóna.2

la tribuna

VOLEM VIURE JUNTS

DL’ESPORT ESTÀCONSIDERAT COM UNA EINA POTENT

DE COHESIÓ

DLA CRISI POTAUGMENTAR

LES DESIGUALTATSSOCIALS

DEL BARRI DEL RAVAL COMPTA AMB UN

47,3% DE POBLACIÓIMMIGRADA

DELS DEBATSEVIDENCIEN QUE HI HAMÉS PUNTS EN COMÚ

DEL QUE ES PENSA

DEU ANYS DE LARAMBLA DEL RAVAL

P er a Barcelona el més important són les persones i al Raval ja fa moltsanys que això es fa patent. Des que el primer ajuntament democrà-tic es va imposar el repte de recuperar el teixit residencial del centre

històric i aconseguir la seva regeneració com a centre neuràlgic de la ciutat,el Raval ha viscut una transformació feta per als seus veïns i veïnes. Ara fa10 anys que prenia forma una part capital d’aquesta transformació: l’ober-tura de la rambla del Raval, un passeig projectat des de la necessitat de cre-ar nous espais públics que trenquessin l’alta densitat del teixit urbà del bar-ri i li donessin aire.

En aquests dies que celebrem el desè aniversari de la seva inauguració,podem afirmar que la rambla del Raval s’ha consolidat com el nou centre vi-tal del barri. I ho ha aconseguit, perquè ha ajudat a mostrar l’essència delque és el Raval, més enllà d’estereotips i prejudicis interessats.

El barri del Raval és un espai de convivència i d’acollida, on el treball i elcompromís dels seus veïns i veïnes, d’entitats i de comerciants, el conver-teixen en un lloc molt atractiu per viure-hi, perquè ensenya dia a dia el sig-nificat del terme convivència.2

6 Pàgines especials DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DIJOUS

11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico 7

Divendres 12 de novembre

eSPA - Itaka 11.00 a 20.00 horesCarpa dinamitzada pel grup de joves delprojecte Itaka al Raval per fomentar hà-bits saludables: taula informativa d’E-nergy Control i activitat Raval-expres-sa’t (càmera de vídeo que recolliràopinions sobre el barri i el festival Ra-val(s)). Tallers i tast de sucs i còctels sa-ludables per a tots els públics i cam-pionats simultanis de futbolí i ping-pongper a joves.Organitza: Itaka al Raval.Espai: rambla del Raval.

Teatre fòrum: Suciedad de consumo12.00 a 12.45 horesEn una societat altament consumista, enquè només sabem crear escombraries,¿realment necessitem tot allò que com-prem o consumim? Aquesta és la pro-blemàtica que planteja aquesta obra (iposterior debat) des d’un punt de vistadivertit i al mateix temps real.Organitza: Àmbit Prevenció i Forn de Te-atre Pa’tothom.Espai: IES Miquel Tarradell (carrer delsÀngels, 1 bis).

Taller d’Idees de Barcelona 16.00 a 20.00 horesPresentació del projecte Marujos i conti-nuació de la proposta Da voz a la Su-perWomanShiva.Organitza: Taller d’Idees de Barcelona.Espai: Sant Vicenç, 33, baixos, 1a.

ZZZINC16.00 a 20.00 horesPresentació d’aquesta plataforma for-mada per productors culturals, comis-saris, periodistes, professors i investi-gadors que desenvolupen activitats iprojectes en l’àmbit de la cultura.Organitza: ZZZINC.Espai: Sant Vicenç, 33, baixos, 1a.

Projecció de curtmetratges 17.00 a 18.00 horesPresentació de tres curtmetratges realit-zats per entitats del barri i mostra del lip-dub del festival Raval(s) 2010, realitzatper diverses organitzacions del Grup deTreball de Raval(s).Organitza: Xamfrà-Centre de Música iEscena, Centre Obert Joan Salvador Ga-vina, AVC Carrer Cera i Tot Raval.Espai: centre cívic Drassanes (carrer deNou de la Rambla, 43).

High School Bollywood 17.30 a 18.30 horesMusical protagonitzat per alumnes d’ESOque narra la història d’una noia de l’Índiaque aconsegueix una beca per estudiara l’escola de Bollywood més prestigiosade Londres.Organitza: Escola Vedruna Àngels. Es-crit i dirigit per Rose M. Blanco.Espai: escenari Rambla del Raval.

Tràiler del llibre col·lectiu 18.00 a 18.45 horesPresentació del tràiler del llibre col·lec-tiu Les aventures màgiques de Jordinaal Raval, realitzat pels nens i nenes delsdiferents casals del Raval. També s’in-clourà el making of del procés de rea-lització.Organitza: Xarxa de Lectura del Raval.Espai: Xamfrà-Centre de Música i Esce-na (carrer de Tàpies, 9).

Club Lleuresport-CEM Can Ricart 19.00 a 20.00 horesActivitat esportiva pensada per a tots elspúblics.Organitza: CEM Can Ricart i CEM Fron-tó Colom.Espai: Escenari Rambla del Raval.

Presentació del còmic 15 años enla calle19.00 a 20.00 horesPresentació amb l’autor del còmic, Mi-

quel Fuster. L’autor explicarà el com i elperquè de posar-se a narrar la seva ex-periència al carrer en format de còmic.Organitza: Arrels Fundació i Bibliotecade Sant Pau-Santa Creu.Espai: Biblioteca de Sant Pau-SantaCreu (carrer de l’Hospital, 56).

Un Tenorio de andar por casa19.00 a 19.30 horesUn grup de dones del barri presenten laseva versió de l’obra del mestre Zorrilla,que, aquest any, incorpora ritmes i mú-siques del barri, gràcies a la participaciód’alguns dels joves del Raval.Organitza: AVC carrer de la Cera i l’As-sociació per a Joves TEB.Espai: La Riereta Teatre (carrer de la Rei-na Amàlia, 3).

Companyia de Circ de la Riereta: Lo-ca locura19.30 a 20.00 horesEspectacle aeri i d’acrobàcies a càrrecdels alumnes.Organitza: La Riereta Teatre.Espai: La Riereta Teatre (carrer de la Rei-na Amàlia, 3).

Concert de música moderna i jazz delConservatori del Liceu 20.30 a 21.30 horesGrups de l’aula de música moderna i jazz:Ensemble de percussió/ Ensemble deveu de jazz/Big Band.Organitza: Conservatori del Liceu.Espai: escenari rambla del Raval.

Taller muntatge Biografies en movi-ment21.00 a 22.30 horesPresentació de la performance elabo-rada dins d’aquest taller de creaciócol·lectiva.Organitza: Associació Cultural El Col-mado.Espai: sala d’actes de l’Escola Massa-na (carrer de l’Hospital, 56).

La 8a edició de Raval(s) invita els veïns i els visitants a descobrir les moltes facetes del barri a través d’un programa ple d’activitats

Un festival plural i vital

Raval(s) és un festival obert i partici-patiu que dóna a conèixer algunesde les moltes facetes de la vida cul-tural del barri, un projecte que fo-menta vincles entre organitzacions ipersones, i potencia la creació d’ac-cions culturals conjuntes.

Els protagonistes del festival sónprecisament ells, els que diàriamentviuen al barri i el construeixen, elsque creuen en la cultura com a mo-tor de transformació social, genera-dor de convivència i diàleg. Aquestany, durant els dies del festival es fa-

ran diverses activitats amb motiu dela celebració del desè aniversari dela popular rambla del Raval. Enaquest espai emblemàtic hi hauràactivitats de tota mena. Tothom estàconvidat a compartir la seva plurali-tat i vitalitat.

Deu anys de rambla

l’aniversari

Alguns concerts, espectacles i tallers celebrats en l’última edició del festival.

Dissabte 13 de novembre

Obre els ulls10.00 a 20.00 horesExposició i itinerari en què es retraten lesdiscriminacions quotidianes que poden re-bre les persones diàriament. Organitza:SOS Racisme-Catalunya.Espai: rambla del Raval.

Fira de Comerç10.00 a 18.00 hores La Fira de Comerç del Raval és una ini-ciativa organitzada per l’Eix Comercialdel Raval i la Fundació Tot Raval que técom a principal objectiu donar a conèi-xer la diversitat comercial del barri en unambient festiu.Organitza: Eix Comercial del Raval i TotRaval.Espai: jardins de Rubió i Lluch, plaçad’Aureli Capmany, plaça de Joan Amadesi car-rer de la Riera Baixa.

Matí de tallers infantils 10.30 a 14.00 horesHi haurà, en primer lloc, jocs dels sentits

i jocs psicomotrius (per a nens entre 3 i12 anys), tallers de muntatge de joies,elaboració d’una polsera de la diversitat,de cal·ligrafia urdú, de construcció d’ins-truments musicals amb materials reci-clats, de fang de colors o de capoeira.També hi haurà un espectacle d’anima-ció infantil.Organitza: Projecte Infància del Raval,Impulsem SCCL, Centro Boliviano Cata-lán, Acesop, Gotas de Sueños, Mundosde Música, Ángela Colls, Associació Ca-poeira Canigó, Enclownadas.Espai: rambla del Raval.

Matí de tallers 11.00 a 14.00 horesActivitats dirigides a nens, nenes i adults:espai lúdic amb jocs, realització d’un mu-ral amb la participació del públic, perfor-mances, etcètera. Entre altres tallers, esrealitzarà un mural sobre el barri, es tre-ballarà amb henna i hi haurà diverses lu-doteques. També l’espectacle callejero ¡Ullamb els ogros!Espai: plaça de Folch i Torres.Organitza: Casal dels Infants per a l’ac-

pulars i universals.Organitza: Escola de Músics i JPC, Cen-tro Filipino Tuluyan-San Benito, Casal Mu-nicipal de Gent Gran Josep Tarradellas,Casal Municipal de Gent Gran Josep True-ta, Món Raval, Agrupació Coral Recrea-tiva Les Flors de Maig i Corals Colònia Jor-di Turull.Espai: església de Sant Agustí (plaça deSant Agustí, 2).

Els Bouets i la Vaqueta del Raval 13.00 a 13.30 horesFigures del barri segons la tradició delscapgrossos.Organitza: AVC La Taula del Raval.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer del’Hospital, 56).

Concert de La Fórmula Latina13.00 a 13.30 horesEl grup sorgeix de la unió de diversos es-tils musicals. Les seves principals influèn-cies són, no obstant, la música de ball cu-bana i la música llatina en general. Organitza: La Fórmula Llatina.Espai: rambla del Raval.

ció social als barris i Taula de MediacióFolch i Torres i Punt Moc.

Cançó catalana 11.00 a 11.30 horesRepertori de cançons catalanes.Organitza: AVC del carrer de la Cera, laLlar de l’Avi i el Grup Món Raval.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer del’Hospital, 56). Si estigués en obres, totesles activitats es duran a terme a la plaçadels Àngels.

Les ballarines12.00 a 12.30 horesEspectacle d’equilibrisme acrobàtic quesembla un simple ballet clàssic i que fi-nalment es converteix en una guerra perconquistar un tutú.Organitza: Trio La La La.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer del’Hospital,56).

Concert de les corals del barri 12.30 a 13.30 hores Diverses corals del barri presentaranun repertori molt divers de cançons po-

Concert de Víctor Salvatti amb la Co-ral Xamfrà13.30 a 14.30 hores El compositor, guitarrista i cantant brasi-ler interpreta el seu repertori acompanyatde la Coral Xamfrà.Organitza: Víctor Salvatti i Xamfrà-Cen-tre de Música i Escena.Espai: església de Sant Agustí (plaça deSant Agustí, 2).

Actuació de la Raval’s Band 14.00 a 14.30 horesFormació musical amb quatre anys d’ex-periència, integrada per músics aficiona-dos que viuen, treballen o estudien en elbarri del Raval.Organitza: Escola de Músics i JPC.Espai: rambla del Raval.

El dedo meñique canta du-du-du 14.00 a 14.30 horesEspectacle sobre la realitat dels artistesdel carrer.Organitza: Punt Moc.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer del’Hospital, 56).

Com cada any, diferents institucionsculturals del barri ofereixen la possi-bilitat de conèixer una mica més afons la història i la idiosincràsia delRaval a través d’interessants visitesguiades. Aquestes visites permetransaber més sobre els edificis històricsque durant cinc segles van acollir l’an-tic Hospital de la Santa Creu; conèi-xer l’evolució urbanística i les actualsreformes del barri, i fer un recorregutper la rambla del Raval i els seus vol-tants per celebrar el seu desè ani-versari. Per fer aquestes visites és ne-cessari reservar prèviament a laFundació Tot Raval.

itineraris

DESCOBRIREL BARRI

EL FESTIVAL Lil·liput permetrà fer unrecorregut artístic a través de la Bar-celona quiosquera. La segona ediciód’aquest original esdeveniment aco-llirà una sèrie d’exposicions i espec-tacles al voltant del joc entre l’íntim iel públic als quioscos d’escala del ca-rrer del Bonsuccés, 12, el carrer delBonsuccés, 13 i el carrer de Sant Pau,19. El Col·lectiu Lluna Vivent, per laseva part, que agrupa espais del Ra-val de Ponent, obrirà les seves portesamb activitats artisticoculturals al ca-rrer de la Lluna amb el carrer de Fer-landina i els voltants.

noves propostes

ARTS I QUIOSCOS

8 Pàgines especials DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico

Bastoners del Raval 16.00 a 16.30 horesDansa popular catalana representada perveïns i veïnes del barri.Organitza: AIPCC.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer del’Hospital, 56).

La Marxing Band Taller de Músics 17.00 horesBanda típica de carrer que recorrerà elsdiferents espais de la fira de comerç in-terpretant la seva música festiva.Organitza: Taller de Músics.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer del’Hospital, 56).

Ballet Tinkuna17.00 a 17.30 horesMiscel·lània de balls catalans i bolivians.

Organitza: Centro Boliviano Catalán.Espai: rambla del Raval.

Aka Show Bizness 17.30 a 22.00 horesConcert musical de hip-hop fusió, ambflamenc, reggae i molts altres estils. Hiparticiparan joves promeses del Raval id’altres barris, amb actuacions de grupsi artistes destacats. El grup de ràdio deShow Bizness portarà la veu a l’esce-nari.Organitza: Associació per a Joves TEB/Ravalnet.Espai: rambla del Raval.

Collage musical 18.00 a 21.00 horesConcert d’improvisació i d’intercanvi en-tre músics i artistes de l’escena inter-cultural barcelonina i del Raval.

Organitza: La Trifulca Associació Cul-tural i Tot Raval.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrerde l’Hospital, 56).

Taller de clown i emocions 18.00 hores Treball a partir d’emocions contrastadesamb la pallassa Tirita, on es busca re-cuperar el llenguatge dels nens i dels pa-llassos.Organitza: Xamfrà-Centre de Música iEscena.Espai: Xamfrà-Centre de Música i Es-cena (carrer de Tàpies, 9).

Raval Visual A partir de les 19.00 horesIntervenció artística de l’espai urbà mit-jançant l’ús de tècniques d’animació.Organitza: Mercat Obert i La Trifulca.

Espai: rambla del Raval.

Prostíbul poètic 20.00 a 22.00 horesEsdeveniment ambientat en un prostí-bul dels anys 20 en què poetes i poe-tesses ofereixen poemes privats a lespersones que se’ls acosten.Organitza: Associació de l’Arc de laVerge.Espai: carrer de l’Arc de la Verge.

Noche de los pezones locos 21.00 a 22.00 horesEspectacle que tracta en clau irònica icòmica temàtiques relacionades ambl’univers femení.Organitza: Companyia Las Enclowna-das.Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrerde l’Hospital, 56).2

El Teatre Romea (carrer de l’Hospital, 51)oferirà el clàssic de Txékhov L’hort dels ci-rerers, i el Teatre del Raval (carrer de SantAntoni Abat, 12) aposta per la tragicomè-dia negra de Marc Angelet McBeth conqueso. El Teatre Goya invita a disfrutar deBaraka, una obra plena d’humor i emocióde María Goos.

I per als que vulguin disfrutar d’espec-tacles més alternatius, Almazen presentaPovnia, un espectacle unipersonal declown interpretat per Lila Monti, i CabaretPerplejo, un muntatge de circ de butxacaamb literatura, música, clown i acrobà-cies. Per a aquests espectacles és neces-sari reservar abans. Les entrades estan li-mitades.2

Clàssic iexperimental

ESPECTACLES

La Fira de Comerç del Raval, que per pri-mera vegada se celebra durant el festi-val Raval(s), permetrà conèixer, el dissabte13, la diversitat comercial del barri ambpuestos en diferents emplaçaments delRaval (els jardins de Rubió i Lluch, laplaça d’Aureli Capmany, la plaça de Jo-an Amades i el carrer de la Riera Baixa).La fira és una iniciativa organitzada perl’Eix Comercial del Raval i la Fundació TotRaval i té com a objectiu donar a conèi-xer la diversitat comercial del barri en unambient festiu.

Durant tot el dia, al voltant de la fira decomerç, diferents entitats i agrupacionsmostraran les seves peculiars activitatsartístiques.2

Comerços al carrer

FIRA

L’església de Sant Agustí (a la plaça deSant Agustí, 2) serà l’escenari que aco-llirà l’actuació de diferents corals del bar-ri, en què presentaran un repertori moltvariat de cançons populars i universals.

També cantaran temes propis i un te-ma conjunt. En aquesta activitat hi par-ticipen L’Escola de Músics i JPC, elCentro Filipino Tuluyan-San Benito, elCasal Municipal de Gent Gran JosepTarradellas, el Casal Municipal de GentGran Josep Trueta, Món Raval, l’Agru-pació Coral Recreativa Les Flors deMaig i les Corals Colònia Jordi Turull.La música, la interculturalitat i la sensi-bilitat seran els elements comuns d’a-questa trobada.2

Melodiesmulticulturals

CORALS

Fins avui es poden reservar les pla-ces per a les activitats que així ho re-quereixen: a la Fundació Tot Raval(plaça de les Caramelles, 8).Trucant al telèfon 93.442.68.68.Per correu electrònic: reservas@tot-raval.org (indiqueu el títol de l’activitat,dia i hora, nom i cognoms, DNI i telè-fon de contacte. En cas de no poder-hi assistir, truqueu o envieu un correuelectrònic per anul·lar la reserva).Més informació: www.totraval.org i93.442.68.68.

les reserves

PLACESLIMITADES

<<< Ve de la pàgina anterior

Diferents espais del barri acolliran mos-tres d’expressions artístiques. A la Bi-blioteca de Catalunya (carrer de l’Hospi-tal, 56) es podrà disfrutar de registressonors de totes les èpoques, mentre quea la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu (car-rer de l’Hospital, 56) es podran admirarles pintures realitzades per personesgrans acompanyades de lectures com-plementàries. L’exposició Lo que nos ha-ce feliz mostrarà, al centre cívic de lesDrassanes (carrer de Nou de la Rambla,43), fotografies que reflecteixen diferentsmoments de felicitat de la vida quotidia-na, i al mateix emplaçament es podràcontemplar un mapa artístic del Raval através d’objectes de ceràmica.2

EXPOSICIONS

Fotografia i molt més

Els grans equipaments culturals del Ravalofereixen durant aquests dos dies activi-tats dirigides a tothom.

En primer lloc, el museu Arts SantaMònica (la Rambla, 7) oferirà visites guia-des a les exposicions TV/Arts/TV: la te-levisió presa pels artistes, Josep MariaMestres Quadreny i Matèria Condensa-da. Cuinar ciència.

El Macba (plaça dels Àngels, 1), pel seucostat, oferirà una activitat familiar sobrel’exposició Esteu a punt per a la televisió?i visites comentades a aquesta mostra i ales següents: Col·lecció Macba, Paral·lelBenet Rossell i Sóc immortal i estic viu.Per a aquests espectacles s’ha de fer re-serva prèvia.2

VISITES GUIADES

Per a tots els gustos

Poesia, dansa i improvisacióL’assistència a algunes activitats està supeditada a la reserva prèvia i a la disponibilitat d’entrades

Taller de capoeira a la plaça dels Àngels.

Publicitat DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico 9

10 Pàgines especials DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DIJOUS

11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico 11

L’OPINIÓ DE LES PERSONES QUE VIUEN I TREBALLEN AL BARRI

La rambla del Raval, un espai de trobadaPER J. M. // V. F. // D. R.

L’emblemàtica artèria barcelonina compleix 10 anys convertida en una zona de referència, on veïns, comerciants, ciutadans d’altres barris i turistes comparteixen activitats lúdiques i quotidianes

S egons la meva opinió, la rambla del Raval és un es-pai molt emblemàtic del barri i idoni per portar-hi a ter-me nombroses activitats a l’aire lliure. Sé que hi ha

alguna problemàtica amb els veïns, però també han d’en-tendre que puntualment s’hi puguin fer actes de tota mena,perquè això ajuda a dinamitzar-la, i si no s’hi fes res, seria unespai mort.

Al principi, la rambla del Raval era un lloc desolat, molt po-ca gent passava per aquí. Ara és gairebé com la columnavertebral del Raval, la gent hi passeja, és un lloc on s’ajuntagent de totes les cultures, és un espai de relació, que dónaamplitud de mires.

Jo passo per aquí constantment, i amb l’Escola de Músicsl’hem utilitzat molt, des del primer moment, per actuar enmultitud de festes del barri i de la ciutat.2

Jordi

FARRÉSDIRECTOR DE L’ESCOLA DE MÚSICS

L a rambla del Raval és el que hauria de ser, un espai de convivència, perquèés un lloc compartit, i es va crear per això. Si fem una festa com Raval(s)per a tot el barri, per a tothom, la millor opció és fer-la aquí. És un espai

que està molt desaprofitat, perquè s’hi podrien fer moltes coses, no només unesquantes celebracions a l’any, com es fa ara. Que la gent es queixi quan es mun-ten festivals com Raval(s), que són productius, perquè els joves no estiguin al car-rer, perquè no perdin el seu temps i la seva vida, i que els veïns del barri no hocomparteixin, em sembla una mica contradictori. Jo crec que si hi poses de la te-va part, tothom pot conviure, és igual d’on siguis, i en aquest barri tenim la sortde comptar amb moltes cultures diferents, i si vols, pots aprendre molt d’elles. Ésel millor barri per aprendre, amb més recursos que cap altre, i s’hi poden fer mol-tes coses bones si la gent vol. (A la foto, Susi està acompanyada de Yassar Dini Wagas Nassim, joves del TEB).2

Susi

ÁLVAREZCOORDINADORA DE L’EQUIP EDUCATIU DEL TEB

L a rambla del Raval és un exemple de multiculturalitat. Cada cap de setma-na, al Mercat Obert, que instal·lem aquí tots els dissabtes i diumenges de l’anydes de fa cinc anys, durant més de 12 hores diàries, vivim aquesta varietat i

barreja cultural. Observem com els pakistanesos s’asseuen als bancs, passegen iprenen els seus refrescos, i donen mostra d’un calmat ritme de vida. Els marroquinss’acosten a la nostra haima a viure, a través de l’aroma i el sabor del te a la menta,moments enyorats i familiars. Vivim cadascun d’aquests moments com a signes d’unbarri en constant evolució. Hi ha un gran respecte per les diferents cultures, peròcrec que encara falta una mica més d’integració per part d’algunes comunitats peraconseguir una convivència plena.2

Ascen

DE LA TORREEMPRESÀRIA I PRESIDENTA DE MERCAT OBERT DEL RAVAL

Marcelo ROSEROVEÍ I PRESIDENT DE LA TRIFULCA

J o cada matí visc una espècie de somni, tinc 365 dies a l’any de plaer des dela meva finestra. La rambla ha donat una nova dimensió a aquest espai, hi haaire, arbres, és un lloc on la gent pot passejar, i això ha canviat radicalment la

qualitat de vida d’aquesta zona. Però, per un altre costat, un espai de convivènciano és una cosa que es pugui improvisar, ni preveure, ni dissenyar o incentivar mit-jançant normes de civisme o lleis que vénen d’un despatx. Això hi pot ajudar, peròen realitat els espais de convivència els creen les persones, i el treball de fons,que tampoc es pot improvisar i que costarà anys realitzar-lo, comença pel conei-xement mutu i la implicació personal de la gent amb l’entorn. I per a això és moltimportant la informació. A vegades es troba a faltar que als veïns que vivim aquíse’ns informi de les coses que passen. Encara falta temps i estratègies perquè lespropostes que es desenvolupen a la rambla del Raval realment siguin de tots. Crecque es va per bon camí, però a la ciutat, amb el progrés, hem perdut una cosa moltimportant, que són les relacions humanes. El més important és la comunicacióentre veïns per vincular-los amb el seu espai i compartir-lo amb la resta.2

L es experiències que hem tingut La Trifulca en les nos-tres actuacions a la rambla del Raval han estat molt po-sitives, ens han acollit amb moltíssim afecte, tenim una

relació molt especial amb ella. La rambla és un espai que hadonat una identitat nova a un barri que canvia contínuament,i en aquests 10 anys,s’ha convertit en un espai de referènciaper al Raval, en una espècie de monument a la diversitat cul-tural. És una plataforma perquè els veïns es trobin i sàpiguenquè passa en el barri.

Nosaltres organitzem el festival L’alegria del barri, que és

el primer d’interacció entre diferents artistes que es va orga-nitzar a la Rambla del Raval. En les nostres actuacions sem-pre intentem que hi participin tots els col·lectius que estan re-presentats al barri, que se senten part d’un espai que va sercreat per a ells, un espai de trobada i de renovació, i crec ques’ha aconseguit bastant. Som conscients de la problemàticaque hi ha al barri, però creiem que és molt important poten-ciar el seu costat positiu, encara que d’una manera realista.Vivint al barri veus que hi ha més coses positives que negati-ves, encara que aquestes hi siguin.2

Macarena GONZÁLEZVEÏNA I DIRECTORA DE L’ ESPAI DE CREACIÓ I DIFUSIÓ ARTÍSTICAALMAZEN

L a rambla del Raval connecta Barcelona i Catalunya ambel món. Passeges, prens alguna cosa en un bar o com-pres en un establiment, i el que veus és molt semblant

al que pots trobar a Londres, París o Nova York. Hi ha gentde tot el món, i això és el més important. El cor, la locomo-tora de Ciutat Vella, són les dues rambles; la de sempre, quemanté la seva idiosincràsia, i la més nova, la del Raval, queés un espai públic únic a la ciutat i on trobes pau i silenci.Mostra la globalitat, que estem en un món interconnectat, ésun lloc per estar-hi. S’hi podrien fer més activitats d’oci deles que es fan, però sense caure en la desmesura ni en la de-gradació. És difícil mantenir l’equilibri amb els veïns que esqueixen del soroll i s’hauria de consensuar un sistema en quètothom se sentís a gust i representat. És difícil, però crec queho hem d’intentar.2

Lluís

CABRERADIRECTOR DEL TALLER DE MÚSICS

Maria CASASVEÏNA

V eig la Rambla com un bon lloc per a la convivència. M’agrada que hi hagi unespai gran, on els nens puguin jugar, que la gent passegi, que hi hagi bancsper seure a xerrar… Poder sortir a un carrer del barri i mirar cap amunt i veu-

re el Tibidabo per a nosaltres és un luxe, perquè abans, com a molt, podies veurela cortina o la persiana del veí de davant. I si miraves cap amunt i veies un tros decel, ja eres feliç. L’estretor dels carrers i la seva alta densitat humana feien que l’ai-re estigués viciat, era fins i tot dolent per a la salut. Que ara hi hagi aquesta entra-da de llum i d’aire, de ventilació, és un luxe. És un bon espai per fer-hi activitats,encara que hi ha alguns veïns que volen tranquil·litat i no sentir sorolls, sobretot lesnits d’estiu. Sempre ha estat un espai viu, que ha evolucionat en el seu ús. Alprincipi hi havia molta gent que s’asseia als parterres a passar l’estona, i ara s’uti-litza més de forma veïnal, i això s’hauria de promoure més. I per un altre costat, crecque no està ben cuidada, hi ha parterres i plantes mortes, hi ha molts locals queofereixen els mateixos serveis, falten lavabos públics…2

É s un lloc fantàstic, urbanísticament interes-sant, del qual se’n pot treure més partit, i es-tic encantat que aquí es facin actes per dis-

frutar d’aquest espai. Però crec que, més que deconvivència, és un espai de coexistència. Hi ha mol-tes realitats que moltes vegades no conviuen. Perconviure s’ha de fer un esforç d’acceptació de l’al-tre, de tolerància, de respecte, i fins i tot d’amor. Mol-tes vegades ens agradaria que les coses fossin di-ferents, però la realitat en aquest moment és queaquí coexisteixen nivells econòmics molt diferents,que fan que la convivència sigui difícil. Aquí hi ha mol-ta gent que passa gana, i això no ens agrada veure-ho. Crec que necessitem una dosi important d’es-forç per acceptar aquesta realitat que no ensagrada.2

Francesc LLORCAEMPRESARI I DIRECTOR DE L’ASSOCIACIÓ DECOMERCIANTS DE LA RAMBLA DEL RAVAL

D“EL QUE VEUS AQUÍ ÉS MOLT SEMBLANT AL QUE POTS TROBAR EN ALTRESGRANS CIUTATS,COM LONDRES,PARÍS O NOVA YORK. HI HA GENT DE TOTARREU DEL MÓN I AIXÒ ÉS EL MÉS IMPORTANT”

D“ÉS UN MONUMENT A LA DIVERSITAT CULTURAL,UNA PLATAFORMAPERQUÈ ELS VEÏNS ES TROBIN I SÀPIGUEN QUÈ PASSA AL BARRI”

12 Publicitat DIJOUS11 DE NOVEMBRE DEL 2010 el Periódico