E n l'ûltim paràgraf de l'article pré­cèdent, vam comentar la impor-

tància capital dels minerais en el des-envolupament de la humanitat. Perô per satisfer aquestes necessitats, cada vegada mes diversificades, és imprescindible una disciplina que es faci carrée de la investigaciô i l'estu-tàncies essencials per a la nostra existèneia. Aquesta competèneia recau directament sobre la mineralo-gia.

Emperô, abansdeposarperescrit els coneixements que aquesta cièn-ciaensapromptai laseva competèn­eia i autoritat en el mon cientîfic, cal excavar les sèves arrels historiques pertal d'esbrinar-ne latrajectôriafins als nostres dies.

Durant el temps de la prehistôria, protohistôria i de la histôria antiga, tots els coneixements de que érem sabedors es limitaven a propietats magiques, terapèutiques, a fàules i ficciô popular i a imprécises i confu­ses teories empiriques, carregades d'una gran erudiciô clàssica. Tôt aquest saber fou compil-lat en l'obra "Naturalis Historia" pel naturalista romà Gai Plini Segon, mes conegut amb el sobrenom de Plini el Vell, nat a Coma vers l'any 23, i mort a Estabia, a causa de l'erupciô del Vesubi, l'any 79. Aquesta obra comprèn 37 llibres i esdevingué una obra "cientffica" vi-gent durant tota l'edat mitjana (476-1453), ja que en aquest période les cièneies no reberen cap contribuciô notôria.

Perô en l'època moderna (1454-1789), emmarcat en el renaixement, excel-leix l'obra de l'erudit i metge alemany Georg Bauer, mes conegut pel seu nom llatinitzat de Georgius Agricola, nat a Glauchau (Saxônia) l'any 1494 i mort a Chemmitz (Saxô­nia) l'any 1555. La seva obra és ex-tensa i molt notable, sobresortint-ne dos opuscles, "De Re Metallica" (Ba-silea 1556) i "De Re Fossilium" (1546). El primer és una monografia de la

REGNE MINERAL

MiUWMOGiA, UNA CIÈNCIA PREEMINENT

QuîdM editri poC-nt manibm > cjuas tungett plag.u Vlcenbusfordcs.fîgnimoueKjocoï

Ex i m t iuc foJui qai p o n d e » , vHcera Terrx Hunatas, noba helh meuIU f odit.

Retrat i signatura llatinitzada de Georg Bauer (1.494-1.555)

mineria i la metal-lûrgia saxona, on ell dignifica la tasca del miner saxô, de-fensa els seus drets i la mina de tota acusaciô externa, i alhora posa al nostre abast els coneixements de les pràctiques i processus metal-lûrgics, descrivint-nos amb tôt détail les ei-nes emprades per dur a terme aques­ta tasca.

Perô la seva obra mes eminent ha estât "De Re Fossilium", un tractât en 10 llibres sobre les pedres, els mine­rais i les terres, ordenat i estructurat de maneraforça intel-ligible. Présen­ta una classificaciô innovadora dels minerais, establerta a partir de les propietats tangibles d'aquests cos-.sns: .la rLjresa. el sabor. l'olor. e tacte, l'aspecte, la morfologia, el pes, la fusibilitat o la plasticitat, etc. Cal remarcar que a mes hi ha un refus dels caràcters magies, astrals i tera-pèutics, que l'erudiciô clàssica tant havia posât de manifest en els seus corpus.

Aquesta obra és considerada corn el primer tractât admissible sobre mineralogia, i aixf, doncs, amb Georg Bauer neix el principi de la mineralo­gia moderna.

Un altre savi que contribui a la consolidaciôde lamineralogiacoma cièneia fou el ffsic, quimic i filôsof, Robert Boyle, nat a Lismore Castle (Irlanda) l'any 1626 i mort a Londres l'any 1691. Boyle desestimà l'obra aristotèlica, transmuta l'alquîmia en quîmica, diferencià per primer cop la mineralogia de la quîmica, de la fîsi-ca i de la medicina, examina certs fenômens elèctrics en nombrosos minerais. Fou aleshores que la mine­ralogia prengué un sentit propi com a cièneia dels minerais.

Contemporani de Robert Boyle fou el clergue i anatomista Niels Sten-sen, nat a Copenhague (Dinamarca) l'any 1638 i mort a Hannover (Ale-manya) el 1686, conegut pel nom llatinitzat de Nicolaus Sténo o Steno-nius. És considérât el pare de la geologia per les teories exposades magistralment en el seu llibret "Pro-dromus" (1669), que amb tan sols 78 pagines planteja els fonaments de la geologia moderna, descriu la morfo­logia dels cristalls de quars, hémati­tes i pirita, introdueix el concepte de la constància dels angles, règles de simetria i altres observacions cientffi-ques dels cristalls, que el glorifiquen

monistrol papereria

PAPERERIA OBJECTES D'ESCRIPTORI ESTILOGRÀFIQUES ARTICLES PER A REGAL PELL

Pasaseig de la Plaça Major, 6 Telèfon 725 49 25 08202 SABADELL

16

comaprecursordelacristallografia, cièneia auxiliar de la mineralogia.

El segle XVIII és un dels mes fe-cunds pel que respecta a la minera­logia. Gran nombre d'erudits aporten noves descobertes, que séria molt extensd'esmentar amb tôt détail. Ens limitarem a una breu enumeraciô de les mes notôries.

Vers l'any 1780, Carangeot, ideà un mécanisme que possibilité obte­nir mesures exactes dels angles cristal-logràfics: fou el goniomètre de contacte.

Jean Bautiste L. Rome de L'isle, mineralogista francès (1736-1790), l'any 1783, auxiliat pel mécanisme de Carangeot i corroborant el que ja preludià Stensen, va assentar la llei de la constància dels angles interfa-cials, que diu que els angles cristal-logràfics d'una mateixa espè-cie minerai no varien. El 1784, es fa un pas gegantî: el mineralogista i clergue francès René Just Haùy, nat a Saint Just l'any 1743 i mort a Paris l'any 1822, després d'un exhaustiu estudi sobre els minerais, estableix una teoria sobre restructura dels cristalls, en que cada cristall és constituït per una acumulaciô de petits blocs idèntics, als quais ell anomenà molécules intégrais, con-cepte que preval com a cel-la unitat en la cristallografia contemporània que ell mateix fonamentà.

Va ésser vers l'any 1790, des de la seva càtedra de mineralogia i geolo­gia, de l'acadèmia de mineria de Freyberg, quan Abraham Gottlob Werner, nat a Vehnau (Silèsia) l'any 1750 i mort a Dresde l'any 1817, ens proposa, ja en un llenguatge acurat, exacte i metôdic, l'estructuraciôde la mineralogia, basant-se en les pro­pietats tangibles dels minerais, i en classifica mes de 300.

El seu mètode, conegut com a mètode empîric, fou acceptât i difôs ràpidament pels seus deixebles. Amb ell la mineralogia pren el caràcter d'unacièneiaconsolidadasobre unes bases prôpies.

A principis del segle XIX, un fîsic i quimicanglès, William HydeWollas-ton (1766-1826), vers l'any 1809 in­venta el goniomètre de reflexiô, que facilitava els mesuraments sistemà-tics dels cristalls, fet que va permetre posar de manifest i corregir errors de mesures anteriors.

El successor de Werner a la càte­dra de Mineralogia fou el també ale-

Retrat de Abraham Gottlob Werner (1.750-1.817)

many Frederich Mohs (1773-1883), qui pels voltants de 1822, havent estudiat gran nombre de minerais, i atenent a les sèves propietats fisi-ques, establî una classificaciô que segueix aquests criteris i donà a conèixer una taula de duresa, que porta el seu nom, constituïda per 10 minerais i actualment utilitzada per molts sectors.

I som capaços ja de parlar de mineralogia contemporània, des de la publicaciô el 1837 de l'obra "System of mineralogy", a mans del geôleg nord-americà, James Dwight Dana, nat a Ûtia l'any 1813 i mort a New-Haven el 1895. És una classifi­caciô sistemàtica dels minerais, considerant-ne els caràcters fîsics i morfolôgics, que encara és la base

de moites obres. I per cloure aquesta prolusiô histôrica, és essencial fer esment d'un fet que revolucionà la mineralogia: el fîsic alemany Max Von Laue (1879-1960), l'any 1912, posa de manifest que els cristalls podien difractar els raigs X. Aixô permet de revelar restructura reticular dels àtoms en un minerai, fet que li valgué el premi Nobel de ffsica l'any 1914. Es convertî d'immédiat en un mètode imprescindible en l'estudi dels mine­rais i altres substàncies.

Havent collocat la mineralogia en el seu context historié, em resta, tal i com anunciava a l'encapçalament d'aquest article, aclarir-ne el con-cepte i l'abast. Resoldre-ho en dues lînies séria incôrrer en una fal-làcia per la meva part.

La mineralogia, literalment defini-da com la cièneia dels minerais, és primordialment una cièneia autôno-ma, part de la histôria natural, ienella recau l'estudi universal dels mine­rais. A mes, ha de ser concebuda com a cièneia aplicativa, puix que empra en els seus mètodes d'estudi coneixements de geologia, fîsica i quîmica, i a l'ensems proporciona estimuls de singular vàlua als geô-legs, quîmics i fîsics, per als qui la mineralogia esdevé una cièneia auxiliar indéfectible. Tanmateix, la cristallografia, la petrografia, la geoquîmica i la gemmologia, entre altres, es nodreixen amb la mineralo­gia de matèries primeres per formu-lar, demostrar, interpretar o aplicar

Difractometre automàtic de pois de raig X. 17

Aparell de microassaig electrônic automatitzat per computadora, construit per Eter corporation, Hayward, California les teories i coneixements de que son posséidores. Aquestes disciplines han nascut sota l'agombolament de la mineralogia i actualment cooperen amb aquesta cièneia.

He fet esment de "l'estudi unvier-sal" per tal de fer observar que la mineralogia no es limita tan sols a l'estudi teôric, sinô que nodreix amb coneixements, experièneia, prati­ques i experiments la indûstria, l'agri-cultura, la medicina, les arts i tant altres camps que amb el seu auxili satisfan les necessitats de la humani-tat.

Per mitjà d'especialitats concrè­tes que depenen d'ella, la mineralo­gia abraça un ampli camp d'estudi. La mineralogènia s'ocupa de l'ori-gen, jaciment, tipus de jaciment i pa-ragènesis dels minerais; la biomine-ralogia, de la constituciô, concentra-ciô i necessitats de matèria inorgàni-ca dels éssers vius. Els cossos céles­tes que col-lisionen amb la litosfera, anomenats meteôrits, també en son, entre altres, competèneia d'estudi.

Els mètodes i tècniques propis de l'estudi dels minerais son molts i

caldria un article per donar-los a conèixer. N'hi ha dos, perô que, han esdevingut en els ûltims anys revolu-cionaris en l'estudi d'aquests cossos imereixenseral-ludits. Em refereixoa la difractometria dels raigs X, que Laue divulgà, i que fou aplicada a la invenciô del difractômetre de pois de raigs X associât a la computadora. Ens permet identificar un minerai amb gran precisiô i exactitud, en un temps molt breu, mitjançant la interpretaciô d'uns gràfics registrats en un paper per una ploma desplaçada mitjan­çant els impulsos generats amb la reflexiô dels raigs X per un pla atômic d'un fragment minûscul de minerai.

I a partir de l'any 1960, un nou mètode d'anàlisi es posa a mans de la mineralogia. Es tracta del microas-saig electrônic, automatitzat per computadora, que analitza un mine­rai determinant-ne la constituciô. Aquests mètodes permeten als modems minéralogistes concretar fàcilment i amb estalvi de temps la naturalesa dels minerais. Anualment, i gracies a aquests actuals aparells, el nombre d'espècies minerais aug­

menta en gran quantia. Ja son llunyans els dies en que

Werner, des de la càtedra de Frey-berg, amb la seva recta, cultivada i diàfana dialèctica, alliçonava i forja-va perseverantment els seus deixe-bles en aquesta cièneia tan i tan prééminent.

Joan Abella i Creus

VENDES: Ctro. Barcelone, 29-Tel. 727 15 34

REPARACIONS: Ctra. Barcelone, 42 bis - Tel. 726 29 09

18