metodologia aps 2014

Metodologia i estratègies en els projectes ApS

Roser Batlle 2014

Guió

1. Etapes en un projecte ApS

2. El treball en xarxa a l’ApS

3. Els recursos en els projectes ApS

1. Etapes en un projecte ApS

Etapes bàsiques

Preparació del projecte

Realització del projecte

Avaluació del conjunt del procés

Etapes i fases

1 Esbossar el projecte

Preparació 2 Establir relacions amb entitats socials

3 Planificar el projecte

4 Preparació amb el grup

Realització 5 Execució amb el grup

6 Cloenda amb el grup

Avaluació 7 Avaluació multifocal

Fases:

1. Definir per on començar.

2. Determinar quina necessitat social podrien atendre els nois i noies.

3. Determinar quin seria el servei concret que podrien fer.

4. Establir els aprenentatges vinculats al servei.

1 Esbossar el projecte

Per decidir per on començar...

5 estratègies bàsiques

Estratègia 1: Partir d’una experiència pròpia pròxima a l’ApS

1. Pensar una activitat semblant (campanya, acció solidària o bé treball de camp) que el nostre centre ja acostuma a impulsar.

2. Sistematitzar els aprenentatges o bé el servei que pot aportar aquesta experiència.

3. Acordar amb l’entitat social com la transformarem en aprenentatge servei.

¿Cóm passar d’un bon projecte que NO és ApS a un projecte ApS?

A vegades la millor manera de començar és partint d’una altra bona pràctica que ja tenim

Voluntariat

Aprenentatge-servei

Accions voluntàries esporàdiques

Treball de camp

menys més

APRENENTATGE m

en

ys

m

és

SER

VEI

El quadrant de l‘ApS

Adaptació de Service Learning Center 2000: Service Learning Quadrants, Palo Alto, C.A. 1996

Transició des del voluntariat

Intensificar els aprenentatges:

1. Pensar quins coneixements, habilitats, actituts i valors es treballen

2. Incorporar-ho al projecte

3. Destinar temps al treball explícit dels aprenentatges

4. Fer que els nois i noies en siguin conscients i es proposin aprendre

5. ...

Transició des del treball de camp

Trobar el servei associat:

1. Pensar quina necessitat social pot beneficiar-se del treball de camp

2. Buscar un servei senzill, clar i amb garanties d'èxit relacionat amb el treball de camp

3. Fer que els nois i noies en siguin conscients i es comprometin a dur-lo a terme

4. ...

Transició des d'accions voluntàries esporàdiques

Intensificar el servei i els aprenentatges:

1. Pensar com fer un servei més compromès.

2. Pensar els aprenentatges associats.

3. Incorporar-los al projecte.

4. Destinar temps al treball explícit dels aprenentatges.

5. Fer que els nois i noies en siguin conscients i es proposin aprendre.

6. Demanar i animar els nois i noies un compromís més esforçat.

7. ...

Estratègia 2: Copiar un bon projecte ApS que funciona

1. Detectar bons projectes ApS que desenvolupen amb èxit altres centres educatius.

2. Triar el que encaixi amb les nostres possibilitats i al mateix temps, sigui fàcil de replicar.

3. Fer una prova pilot que ens permeti adaptar l’experiència i evaluar-la.

Estratègia 3: Sumar-se a un bon projecte que funciona

1. Identificar bons projectos ApS, d’altres centres educatius, que poden absorbir més “socis”.

2. Sumar-se a un d’aquests projectes que ja funcionen i col·laborar amb els que l’impulsan, pot ser un camí molt fàcil de seguir.

3. En campanyes cíviques o solidàries, aquesta estratègia sol obtener molt bons resultats.

Estratègia 4: Identificar les entitats socials amigues

1. Molts mestres, així com pares i mares, estan vinculats a associacions de l’entorn.

2. Mirar quina mena d’entitats són i si la causa que persegueixen encaixaria amb algun repte educatiu de l’alumnat.

3. Establir una primera relació de partenariat amb aquesta mena d’entats amigues pot afavorir l’organització i implicació global del centre.

Estratègia 5: Partir d’un "mapeig" de l’entorn

1. Llistar les necessitats socials de l’entorn en les quals els nois i noies podrien realment col·laborar.

2. Identificar les entitats socials al nostre entorn que ja estan actuant en elles.

3. Triar una necessitat social a l’abast de l’actuació dels nois i noies i connectar amb l’entitat que l’atén.

4. Explorar la possibilitat de col·laborar amb l’entitat social per concretar una experiència ApS pilot.

Col·laboració en el procés

Entitat social Centre educatiu

aprenentatgeservei

Al final d’aquesta etapa podríem tenir:

Un esquema (la «diapositiva») que respongui 3 qüestions:

A. Quina seria la necessitat social atesa?

B. Quin seria el servei que farien els infants o adolescents?

C. Quins aprenentatges s’assolirien a través d’aquest servei?

Fases:

5. Identificar les entitats per col·laborar

6. Plantejar la demanda i arribar a un acord

2 Establir relacions

Un acord escrit per les parts implicades en el projecte APS, en què s’expressin els compromisos adquirits per cadascuna.


Planificar el projecte

Fases:

7. Definir el servei amb detall.

8. Definir els aspectes pedagògics.

9. Definir la gestió i l'organizació.

3

Els nois i noies poden

Sensibilitzar la població

Col·laborar en tasques logístiques

Denunciar, defensar,

reivindicar

Compartir coneixement

s

Ajudar persones

vulnerables

Captar recursos per a una causa

Tasques de servei

Definir amb detall el servei concret

Qui és el responsable del projecte a l’entitat social?

Quines seran les seves funcions?

Quines tasques conté el servei?

Quins requisits calen per dur a terme les tasques?

Cóm col·laborarà el centre educatiu durant el servei?

Cóm evaluarem el servei realitzat?

...

...

Definir els aspectes pedagògics

En quina assignatura o matèria ubicarem el projecte?

Quins continguts, competències i valors treballarem?

Quina formació prèvia caldrà per dur el servei?

Quina formació o suport necessitaran durant el servei?

Quines seran les funcions del professor/a esponsable?

Què aportarà l’entitat social als aspectes pedagògics?

Cóm evaluarem els aprenentatges?

...

…

Definir la gestió i organització

Quin calendari i horari?

Quins permissos i assegurances necessitem?

Cóm informar i implicar les famílies?

Quins recursos humans necessitem?

Cóm ens relacionarem centre educatiu i entitat?

Quins materials i infraestructures necessitem?

Cóm registrarem l’experiència?

Què ens interessa difondre?

Quin serà el pressupost i quants diners necessitarem?

...

Despeses... Desplaçaments

Materials de les activitats

Lloguers

Difusió i registre del projecte

Despeses de personal

Celebracions

Altres conceptes...

Ingresos de... Quotes del grup

Aportació de l’entitat social

Aportació del centre educatiu

Administracions públiques

Empreses privades

Premis i similars

Altres conceptes...

Pensant un pressupost...

1. Un document breu, descriptiu i senzill del projecte, que ens serveixi per presentar-lo a l’entorn.

2. Un dossier d’ús intern, que ens funcionarà de «guia» durant l’experiència.


Preparació amb el grup

Fases:

10. Motivar el grup.

11. Diagnosticar el problema i definir el projecte.

12. Organitzar el treball.

13. Reflexionar sobre els aprenentatges de la planificació.

4

1. El nom definitiu del projecte.

2. Algun element de planificació elaborat per els nois i noies: mural, dossier, etc.


Execució amb el grup

Fases:

14. Executar el servei

15. Relacionar-se amb les persones i entitats del'entorn

16. Registrar, comunicar i difondre

17. Reflexionar sobre els aprenentatges de l’execució

5

Material gràfic o audiovisual suficient com per poder deixar constància del servei que fem i del que anem aprenent.


Cloenda amb el grup

Fases:

18. Reflexionar i avaluar els resultats del servei.

19. Reflexionar i avaluar els aprenentatges assolits.

20. Projectar perspectives de futur.

21. Celebrar l'experiència viscuda amb tothom.

6

Algun element d’avaluació elaborat pels mateixos nois i noies: vídeo, mural, dossier, recull d’entrevistes, reportatge publicat en alguna revista local…


Fases:

22. Avaluar el grup i cada noi/noia.

23. Avaluar el treball en xarxa amb les entitats.

24. Avaluar l'experiència com a projecte ApS.

25. Autoavaluar-se com a educador.

7 Avaluació multifocal

Una memòria senzilla y pràctica de l’experiència, de manera que:

No s’oblidi fàcilment.

Ens permeti rendir comptes.

Inspiri altres grups i educadors per impulsar nous projectes.


Algunes conclusions

1. Les etapes segueixen la mateixa seqüència bàsica de qualsevol projecte:

2. Les fases no tenen necessàriament el mateix pes específic.

3. Les fases en cada etapa no sempre es donen en el mateix ordre.

P + E + A

4. Les característiques del grup i les del projecte poden demanar altre desplegament de fases, passos o moments dins de cada etapa.

5. Com més madur és el grup de nois i noies, més capacitat d’autogestió per intervenir en el conjunt de la planificació del projecte des del minut zero.

6. Totes les etapes amb el grup de nois i noies inclouen espais de reflexió sobre els aprenentatges.

2. El treball en xarxa a l’ApS

Projecte APS

Centre educatiu

Entitat social

Adminis. Pública

Famílies i veïnat

Empreses

Mitjans de

comunic.

Coordinar-se cooperar

Informació

Reconeixement

Suport Cooperació

Coordinació

Treballar en xarxa Cooperar

Compartir un projecte.

Fer alguna cosa nova junts.

Compartir protagonisme.

Compartir compromís.

Cadascú fa i aporta el que li és propi.

Tots guanyen.

…

ApS i capital social

El ApS fomenta el capital social de la comunitat:

Treball en xarxa

Confiança i seguretat

Valors i normes

Millora del capital social

1. En la participació i compromís dels joves.

2. En el coneixement mutu per part de tots els actors implicats.

3. En l’eficàcia de les actuacions de cada actor social.

4. En el nivell cultural de la població.

5. En l’autoimatge i autoestima dels ciutadans.

6. En la comunicació intergeneracional.

7. En la imatge pública dels actors educatius i socials implicats.

8. En la activitat professional d’altres agents relacionats, com els mitjans de comunicació o determinades empreses.

9. En la capacitat de la població (“empoderament”) per enfrontar-se a reptes i adversitats.

10.En la democràcia participativa, al col·locar el compromís cívic dins del sistema educatiu.

3. Els recursos en els projectes ApS

Un projecte d’aprenentatge servei es pot dur a terme perquè es posen en joc recursos de tota mena: Infrastructurals Materials Organitzatius Humans Econòmics ...

Recursos d’estructura

Els tenim sempre, tant si fem com si no fem el projecte

Llum, calefacció, equipament informàtic, materials generals,

assegurances, professorat…

Recursos directes

Els que posem en joc específicament per fer el projecte

Desplaçaments, materials específics, lloguers, difusió,

personal de suport al professorat…

Tipus de recursos

Aquests són els que ens preocupen

Pensant un pressupost...

Quan els recursos necessaris generen despeses que hem de tenir en compte, cal elaborar un pressupost:

Despeses... Desplaçaments

Materials de les activitats

Lloguers

Difusió i registre del projecte

Despeses de personal

Celebracions

Altres conceptes...

Ingresos de... Quotes del grup

Aportació de l’entitat social

Aportació del centre educatiu

Administracions públiques

Empreses privades

Premis i similars

Altres conceptes...

El pressupost es un repte compartit

Aportar i si cal, buscar, els recursos necessaris, és tasca de totes les parts implicades:

centre educatiu, entitats socials, serveis socials…

El pressupost és una eina educativa

En alguns projectes i per a alguns grups-classe, l’elaboració i seguiment del pressupost pot ser una tasca educativa apropiada per treballar, com a mínim: La competència matemàtica L’autonomia i iniciativa personal Les habilitats emprenedores Valors i actituds com la responsabilitat, l’austeritat, etc.

Alguns exemples d’ingressos...

Cuotes del grup Cada jove posa diners de la seva butxaca per regalar una rosa de Sant Jordi a un avi-àvia.

En un projecte ApS

d’Intercanvi Intergenera-

cional

Més idees…?

Aportació de l’entitat social L’entitat aporta els materials necessaris per a la plantació dels arbres de ribera.

En un projecte ApS

de Medi Ambient

Més idees…?

Aportació del centre educatiu L’AMPA paga el berenar de la festa de final del projecte.

En un projecte ApS

d’apadrina-ment lector

Més idees…?

Aportació de les Administracions Públiques L’Ajuntament aporta els tècnics municipals que assesoren i acompanyen el projecte.

En un projecte ApS de

patrimoni cultural

Més idees…?

Aportació de les empreses privades La caixa d’estalvis financia un tríptic de difusió del projecte; el comerç local aporta begudes per després de la donació…

En un projecte ApS de

Donació de Sang

Més idees…?

Convocatòries i premis Convocatòria d’Ajuts del Centre

Promotor ApS Premis de la Fundació Lluís Carulla Premio Acción Magistral de la FAD Premis Ensenyament del Cercle

d’Economia … Consultar: www.solucionesong.org

Per a qualsevol tipus de

projectes ApS

Més idees…?

Conclusions

1. Tots els projectes necessiten recursos.

2. Alguns dels recursos necessaris generen despeses.

SNIFF!!!

però…

3. Un pressupost és també una eina educativa.

4. Per cubrir les despeses hem de buscar ingressos.

5. Buscar ingressos demana una mínima dedicació.

6. I també és una oportunitat d’estrènyer llaços amb la comunitat.

7. Si no s’aconsegueixen recursos, al menys s’aprén.

www.roserbatlle.net

metodologia aps 2014

Education