mentida de care santos

MENTIDA

PREMI EDEBDE LITERATURA

JUVENIL

Tripa_Mentida+2 intercuerpos.indd 1Tripa_Mentida+2 intercuerpos.indd 1 4/2/15 10:514/2/15 10:51

MENTIDA

CARE SANTOS

edeb

PREMI EDEBDE LITERATURA

JUVENIL


Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms pot ser realitzada amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la Llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrfi cos - www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

Novella guanyadora del Premi Edeb de Literatura Juvenil, segons el veredicte del jurat format per: Xavier Brines, Victoria Fernndez, Anna Gasol, Rosa Navarro i Robert Saladrigas.

Care Santos, 2015www.caresantos.com

Ed. Cat.: Edeb, 2015Passeig de Sant Joan Bosco, 6208017 Barcelonawww.edebe.com

Atenci al client: 902 44 44 [email protected]

Directora de la collecci: Reina DuarteEditora: Elena ValenciaDisseny de la collecci: Csar FarrsFotografi a de coberta: ShutterstockFotografi a de lautora: Edeb

1a edici, febrer 2015

ISBN 978-84-683-1578-2Dipsit Legal: B. 1058-2015Imprs a EspanyaPrinted in Spain EGS - Rosari, 2 - Barcelona


La vida s un joc, fi llet. La vida s un joc que es juga segons les regles.

S, senyor. Ja ho s que ho s. Ja ho s.

El vigilant en el camp de sgolJ. D. Salinger


7Segons les estadstiques, en dotze mesos hi va haver ms de divuit mil delictes comesos per menors dedat. Els ms freqents van ser els robatoris: de cotxes, de diners, daparells electrnics (sobretot, mbils). En tota mena de llocs: cotxes, supermercats, al mig del carrer, dins les cases En total, 9.782.

Entre els lladres joves, els ms corrents sn els de 17 anys. Els 17 deuen ser una edat complicada. Potser entre els 16 i els 18 la gent savorreix. El cas s que, en un any, la policia va detenir ms de tres mil lladres de 17 anys. De 14, en canvi, noms la meitat: 1.505.

Desprs dels robatoris, les estadstiques parlen de delictes de lesions: 2.416 menors van acabar a la pres per aquest motiu. Lesions s quan et baralles amb un paio, li claves una puntada de peu i li fas mal de deb. Desprs hi ha les violacions: 267. B, la llei en diu delic-tes contra la llibertat i la indemnitat sexual.

I aix arribem al capdamunt de la llista. Aqu hi ha els assassinats. Homicidi i les seves for-


8mes, diu la llei. Total: 44 condemnes. Poca penya, vaja. Daquests 44, 43 sn nois. Lnica noia assassina daquell any en tenia 16. Els de 17 tornen a encapalar el rnquing. En sn 20. Assassins de 16 anys tamb nhi ha, per no tants: les dades ofi cials nassenyalen 13. Tot i aix, costen dimaginar, oi? En el tarot, la carta nmero 13 s la Mort. Tamb tenim vuit assassins de 15 anys i tres de 14. Noms tres de 14. Tres sn molt pocs.

Els jutges de menors no volen saber res dels qui encara no han fet els 14. Per sota de 14 ets un marrec, un innocent, un inimputable. Vol dir que facis el que facis no en tens la culpa tu. Ets alg que no sap de qu va el mn. Alg que no ha tastat el sabor amarg de la vida. Un privilegiat. No existeixes.

Quedem-nos amb aix: tres assassins de 14 anys. Tres rars entre els rars. Qualsevol expert us diria: lassassinat s poc corrent entre els joves criminals, s massa greu, matar no es fcil, matar vol dir esmerar-shi. Matar s dur, costa, la gent no mor fcilment. Per de tant en tant passa, s clar. Tot passa, de tant en tant. Som una raa de guillats. Qualsevol de nosaltres


9s capa de tot, si es donen les circumstncies adequades. A la societat han dexistir les frui-tes podrides perqu les altres, les bones i sanes, sen puguin allunyar. Respireu tranquils. Els assassins de 14 anys no sn la norma.

Sc una excepci. Una raresa en les esta-dstiques.

De vegades em pregunto qu van fer els altres dos.


ISALINGER


13

1

Els meus pares sn un plom. Cada ves-pre, havent sopat, sengresquen en tot de discussions sobre temes complicadssims: els ban quers, la crisi, els Estats Units, la seguretat mundial, la delinqncia, la pobresa Em recorden un debat daquells de la tele que no sacaben mai i que sn ms avorrits que un concert de fl abiol. De deb que no els entenc. No discuteixen mai per res, per poden estar-se hores parlant daquestes coses. Mira que en sn, destranys.

De lltima, no en fa gaire. Al Telenotcies acabaven demetre unes imatges on es veia un paio ros i alt clavant cops de puny a la cara dun pobre noi mentre tots dos viatjaven en metro. Un atac racista sense motiu, van dir. La vcti-


14

ma era oriental, nascut a Monglia. Lagressor, el va detenir la policia, i el jutge el va enviar a un centre de menors. A les imatges no se li veu la cara, perqu la t coberta per una mena de tel transparent. Aix s perqu la llei protegeix els delinqents quan sn menors dedat, em va explicar la mare. El pare va arrufar el nas. Es veu que no hi est dacord, que es faci aix. La mare pensa que els menors b mereixen una altra oportunitat. La mare diu que als 17 anys, totes les coses poden arreglar-se. El pare li va preguntar de quin bndol estava, que defensava els delinqents.

Daquest pobre noi, no sen deu haver ocupat mai ning. Si ho haguessin fet, sabria distingir el que sha de fer i el que no, i no es comportaria daquesta manera va fer ella.

Au, vs! Un paio de disset sap molt b el que est b i el que no, i sap el que es fa. I el pobre noi apallissat, qui el defensa? va saltar el pare.

Tothom, s clar va fer la mare. La vctima, sempre la defensa tothom! En la nostra societat el que surt ms ben parat s el que va de vctima.


15

Bla bla bla. Com sempre. Una llauna.Per a la mare, ocupar-se de mi que sc

fi lla nica vol dir tot de coses horroroses: no deixar-me anar a lescola amb la roba que em ve de gust; atabalar-me amb mil preguntes cada cop que surto; treurem el mbil a les deu de la nit amb lexcusa de posar-lo a carregar; no deixar-me connectar mai des del llit (ni els caps de setmana!) o encara pitjor no permetre que tingui lordinador a la meva habitaci. S, s, aix s el pitjor: haver de fer els deures a la cuina noms perqu ella vol controlar qu faig quan em connecto a Internet; i haver de suportar que de tant en tant sestigui dreta al darrere meu i miri la pantalla a veure si faig res que ella no aprovi. Em posa tan nerviosa!

Qu vols que faci, amb la quantitat de treballs que em posen a linsti? li pregunto, a veure si se nadona. A ms, ja sc grandeta, mare, s prou b quins sn els perills dInternet.

Per res, la mare no es deixa convncer. s com si no es refi s de mi. Ni tan sols em deixa tenir Internet al mbil. s increble! El pare em mira serrant les dents i com si em dons la ra,


16

per ell tampoc no sap qu fer per convncer la mare. Tots dos ho sabem.

Un cop el pare em va dir:No s que la mare no es refi de tu, Xnia.

s que a Internet hi ha perills que ara no pots entendre i que ens fan por. A tots dos.

Jo ja ho s, quins perills hi ha a Internet! No sc una nena petita.

El pare remenava el cap.Ens entendrs millor daqu a uns anys

va afegir.Em penso que no us entendr mai vaig

remugar jo, i el pare va riure.Amb el pare s fcil, riure. Aix magrada

dell. Li puc parlar de ms coses, perqu no sesvera tant com la mare i perqu no em trac-ta com si tingus deu anys. Al pare no em fa mandra fer-li confi dncies. Aquell vespre, per exemple, vaig estar a punt dexplicar-li all del Marcel. Em moria de ganes de fer-ho, de dir-li com estava canviant tot de cop i volta i com em sentia de feli, destranya, de diferent. Feia dies que no pensava en cap altra cosa.

Si li ho hagus dit, estic segura que no mhauria clavat cap serm daquests tpics dels


17

pares. Per ell ho hauria dit a la mare. El pare i la mare sempre sho expliquen tot.

Per sort, vaig saber callar. Per sort?


mentida de care santos

Documents