memÒria 2016€ria-femcat... · exposar algunes de les claus per aplicar les tesis de la...

LiderarInfluirServir

MEMÒRIA 2016

Memòria Femcat 2016.indd 1 17/1/17 16:18

SUMARI

5 RECULL CRONOLÒGIC

11 Sopar de Treball

17 PROGRAMES I PROJECTES

20 Liderar

21 Programa Parlament i Empresa

25 Programa Escola i Empresa

34 IX Fòrum FemCAT

39 Xarxa Internacional

40 Influir

41 Universitat i Empresa

44 Integració Laboral de Persones amb Discapacitat

48 Bon Govern i Transparència

49 Barcelona Institute of Science and Technology

51 Col·lectiu Emma

52 Servir

53 Mentoring per a Joves Emprenedors - CP’AC

54 DIPLOCAT

56 FERRMED

57 Programa Pilot Reforma Horària a les Empreses

59 Barcelona Graduate School of Economics

60 Centre UNESCO de Catalunya

61 Fundació puntCat

63 Programa Lideratge Empresarial – Programa Vicens Vives

64 Respon.cat

65 COMUNICACIÓ

68 Comunicació Externa: nou lloc web FemCAT

70 Comunicació Interna: e-Fem i Agenda

71 Recull de premsa

85 MEMBRES DE LA FUNDACIÓ

87 Llistat de membres de la Fundació

90 Evolució membres de la Fundació l’any 2016


Memòria 2016 | 5

RECULL CRONOLÒGIC

El conjunt d’activitats han estat relacionades cronològicament. Cal tenir present que la Comissió Delegada es reuneix amb periodicitat mensual i el Patronat bi-mensualment. Durant l’any 2016 s’ha convocat dues vegades la totalitat dels Patrons de FemCAT: a l’Assemblea Anual al mes de gener i al Patronat Obert a l’octubre.

Gener

11/01/16, reunió informativa de FemCAT.

21/01/16, Assemblea Anual de FemCAT amb el corresponent repàs de l’any 2015. Es

van produir canvis a la Secretaria de FemCAT: en Xavier Cambra va deixar la Secretaria

General i la nova Secretària és la Immaculada Amat. Per altra banda, la Teresa Navar-

ro va assumir el càrrec de Directora General de la Fundació.

21/01/16, sopar de treball FemCAT amb la MHP Carme Forcadell, Presidenta del Parla-

ment de Catalunya.

27/01/16, acte ‘Comunitat Escola i Empresa’ al CaixaForum, per als ponents Escola i

Empresa i altres col·laboradors del Programa. Va assistir, com a convidat especial, el

periodista Carles Capdevila, que va fer una conferència sobre l’empresa i l’educació.

Febrer

01/02/16, el Patró de FemCAT, Xim Raurich, responsable del Grup de Treball sobre In-

tegració Laboral de Persones amb Discapacitat, la Teresa Navarro, Directora General, i

la Laura Rius, Secretària Tècnica, van mantenir una reunió amb el Jaume Farré i l’Andreu

Pascual, de l’Àrea Social de la Fundació “la Caixa”.

02/02/16, reunió del Grup de Treball Universitat i Empresa sobre Pràctiques Forma-

tives Universitàries.

17/02/16, la Directora General, Teresa Navarro, i la Secretària Tècnica, Laura Rius, van

mantenir una reunió amb la Sara Pérez, Gerent de l’Associació Empresarial DINCAT.

18/02/16, reunió del Grup de Treball de FemCAT sobre el Fòrum FemCAT 2016.

18/02/16, sopar de treball FemCAT amb Artur Mas, ex President de la Generalitat de


6 | Fundació Privada d’Empresaris FemCAT

Catalunya i President de la federació de Convergència i Unió (2010-2016).

23/02/16, el President, Patró d’Honor i Directora General de FemCAT, Ramon Carbonell,

Joaquim Boixareu i Teresa Navarro, van mantenir un dinar de treball amb antics mem-

bres de FemCAT: Xavier Ballús, Àlex Massó i Joaquim Uriach.

26/02/16, dinar de la Comissió Delegada de FemCAT i membres de la Fundació que van

assistir al primer viatge de benchmarking, amb Juha Rantanen i Jukka Roiha, empre-

saris i membres de la societat civil finlandesa. L’objectiu de la trobada era fer una anàlisi

deu anys després del viatge de benchmarking a Finlàndia.

29/02/16, la Directora General, Teresa Navarro, i la Secretària Tècnica, Laura Rius, es

van reunir amb el Ramón Giró i Clàudia Costa, de la Fundació Seeliger y Conde.

Març


van reunir amb el Josep Maria Canyelles, Coordinador de Respon.cat, qui va presentar

el projecte Focus de Respon.cat.

15/03/16, reunió del Grup de Treball sobre el Fòrum FemCAT 2016.

17/03/16, reunió de Patronat de FemCAT.

17/03/16, sopar de treball FemCAT amb Joaquín Almunia, economista i polític.

30/03/16, els patrons de FemCAT, Ramon Carbonell, Oriol Guixà, Lluis Rullan, Manel

Xifra, Josep Morell i Jordi Pujol es van reunir amb el Conseller d’Empresa i Ocupació,

Jordi Baiget. Es tractava d’una visita institucional, en què es van tractar alguns aspectes

prioritaris de la política empresarial.

Abril

11/04/16, reunió del President de FemCAT, Ramon Carbonell, els Vicepresidents de

FemCAT, Ricard Aubert, Elena Massot, Pau Relat i David Nogareda i els Patrons

d’Honor de FemCAT, Joaquim Boixareu, Josep Mateu, Carles Sumarroca, Miquel

Martí, amb el MHP de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Durant la tro-

bada, es va fer un breu repàs dels projectes de FemCAT en curs i es van abordar alguns

dels aspectes prioritaris de la política empresarial.


van reunir amb la Gemma Pinyol, experta en migracions internacionals.

14/04/16, reunió Grup de Treball Universitat i Empresa sobre Pràctiques Formatives

Universitàries.

19/04/16, reunió Grup de Treball sobre Inserció Laboral de Persones amb Discapacitat.

21/04/16, esmorzar informatiu FemCAT.

21/04/16, sessió de formació de ponents del Programa Escola i Empresa.


Memòria 2016 | 7

26/04/16, acte de lliurament de Premis de ‘Webs al punt .cat’, al qual va assistir la Direc-

tora General, Teresa Navarro, que forma part del jurat d’aquest concurs organitzat per

la Fundació puntCAT.

27/04/16, la Secretària Tècnica, Laura Rius, va participar a la reunió del grup de treball

“Cohesió Social” del Projecte Focus de Respon.cat.

Maig

02/05/16, la Secretaria de FemCAT va traslladar la seva seu a la Via Laietana 39.

05/05/16, sopar de treball FemCAT amb l’Esther Vera, periodista i politòloga especialit-

zada en relacions internacionals i directora del diari Ara.

11/05/16, reunió dels membres de FemCAT, Ramon Carbonell, Miquel Martí, Joaquim

Boixareu, Joan Font, Vicenç Pedret i Teresa Navarro amb el Vicepresident de la Ge-

neralitat i Conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, el Director General de

Promoció Econòmica, Competència i Regulació, Albert Castellanos, i el Cap de Gabinet

del Vicepresident, Lluis Juncà. A la trobada es van tractar diversos temes relacionats

amb la representativitat de les empreses, la participació del món empresarial a la socie-

tat i la fiscalitat.

17/05/16, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, Barcelo-

na Global i FemCAT van signar un Memorandum of Understanding per posar en marxa

la creació a Barcelona d’un grau interuniversitari d’excel·lència en el camp de l’enginye-

ria i l’economia.

19/05/16, reunió de Patronat de FemCAT.

19/05/16, sopar de treball FemCAT amb Camil Ros, Secretari General de la Unió Gene-

ral de Treballadors (UGT) a Catalunya.

21/05/16, el Patró d’Honor, Miquel Martí, i la Directora General, Teresa Navarro, van

assistir a l’acte de presentació del projecte Escola Nova 21. El projecte, que rep el suport

institucional de FemCAT, millorarà l’educació a través de la col·laboració, l’intercanvi i

l’aprenentatge mutu entre alumnes, entre mestres, entre escoles i entre societats.


van reunir amb els representants de la Creu Roja, Enric Morist, Coordinador per Cata-

lunya, Oscar Barbero, Director d’Intervenció Social i Jaume Ojea, Tècnic de Relacions

amb Empreses.

26/05/16, esmorzar informatiu FemCAT.

Juny

08/06/16, reunió del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència. Liderat pel

Patró de FemCAT, David Marín.



12/06/16, entrevista al President de FemCAT, Ramon Carbonell, al setmanari l’Econòmic,

pel periodista Ramon Roca. El President de FemCAT va explicar el paper de FemCAT a

la societat i va donar la seva visió respecte la situació social, política i econòmica a Ca-

talunya.

16/06/16, sopar de treball FemCAT amb Ernest Sales, responsable de la separació de

Hewlett Packard en dues empreses i ex Patró de FemCAT.

22/06/16, reunió de Grup de Treball sobre Integració Laboral de Persones amb Dis-

capacitat.

Juliol 07/07/16, esmorzar informatiu FemCAT.

13/07/16, reunió dels membres de FemCAT, Ramon Carbonell, Elena Massot, Pau

Relat, Immaculada Amat, Cristian Rovira, Joaquim Boixareu, Miquel Martí, Xavier

Cambra, Teresa Navarro i Laura Rius amb Clara Ponsatí, directora de l’Escola d’Eco-

nomia i Finances a la Universitat de Saint Andrews.

14/07/16, reunió de la Comissió Rectora del Programa Escola i Empresa.

14/07/16, sopar de treball FemCAT amb Xavier Antich, doctor en filosofia, professor

d’Història de les Idees estètiques i Teoria de l’art a la Universitat de Girona.

18/07/16, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra

(UPF), Barcelona Global i FemCAT van presentar el Barcelona Engineering and Economic

Studies.

Setembre

13/09/16, dinar de treball amb Andreu Mas-Colell, president del Barcelona Institute of

Science and Technology i, per part de FemCAT, els membres Xavier Escoté, Joan Font,

Elena Massot, David Nogareda i Pau Relat, i la Directora General, Teresa Navarro.

14/09/16, dotzena edició Programa Parlament i Empresa, centrada enguany en la

mobilitat sostenible i el transport elèctric català i els seus reptes. La jornada va quedar

enriquida amb els espais de col·loqui i visites a les empreses Cotxeres del Tramvia de

Barcelona, Simon i Cooltra. Durant la jornada van participar un total de 18 diputats i

diputades de diferents formacions polítiques i 22 empresaris i empresàries.

21/09/16, FemCAT col·labora amb el Ple del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya

(DIPLOCAT) en la preparació de la jornada “Un nou paradigma econòmic per a una Ca-

talunya sostenible”. La ponència, a càrrec de Jeremy Rifkin, sociòleg i economista, va

exposar algunes de les claus per aplicar les tesis de la “tercera revolució industrial” a

Catalunya.

19/09/16, sopar de treball FemCAT amb Jordi Sànchez, President de l’Assemblea Na-

cional Catalana.


Memòria 2016 | 9

Octubre 04/10/16, es duu a terme la primera Taula Integració Laboral de Persones amb Discapa-

citat, centrada en els sectors serveis i immobiliari i va comptar amb la col·laboració

d’Amat Immobiliaris i de Faura Casas.

10/10/16, dinar de treball amb Andreu Mas-Colell, president del Barcelona Institute of

Science and Technology i, per part de FemCAT, els membres David Nogareda, Anna

Bosch, Jaume Sanabras, Enric Paredes, i la Directora General, Teresa Navarro.

18/10/16, es duu a terme la segona Taula Integració Laboral de Persones amb Discapa-

citat, aquesta vegada centrada en el sector industrial, en què es van presentar les expe-

riències de les empreses Frigorífic Santa Coloma i Manxa 1876.

25/10/16, la Directora General, Teresa Navarro, va intervenir al programa Metròpoli, de

Radio 4, a la secció “Més que feina” que condueix el membre de FemCAT Ignasi Rafel.

A la secció, dins el tema “L’empresari com a fórmula d’ocupació” també hi va intervenir

l’Albert Colomer, President de la Fundació Privada per la Promoció de l’Autoocupació

(CP’AC).



27/10/16, Patronat Obert de FemCAT, on es va commemorar el desè aniversari del viat-

ge de benchmarking a Finlàndia.

27/10/18, sopar de treball FemCAT amb el M.H. President Carles Puigdemont, President

de la Generalitat de Catalunya.

28/10/16, reunió amb Joan Amorós, Secretari General de FERRMED. A la reunió van

assistir en Ramon Carbonell, Joan Castell i Teresa Navarro.

Novembre

03/11/16, reunió institucional de la Secretària i la Directora General de FemCAT, Imma-

culada Amat i Teresa Navarro, amb el Marc Castells, Vicepresident segon de la Dipu-

tació de Barcelona i president de l’àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

04/11/16, acte de presentació de l’eina d’autoavaluació d’organitzacions per a la Reforma

Horària.

07/11/16, sessió de formació de ponents del Programa Escola i Empresa.

07/11/16, el President de FemCAT, Ramon Carbonell, els Vicepresidents, Elena Massot

i Ricard Aubert, el Tresorer, Cristian Rovira i la Directora General Teresa Navarro, es

van reunir amb el Conseller Raül Romeva, el Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió

Europea, Jordi Solé, el Secretari General d’Economia, Pere Aragonès i el Director

General de Promoció Econòmica, Albert Castellanos. L’objectiu de la trobada era posar

FemCAT al corrent de les actuacions que el Govern està duent a terme per explicar al

món empresarial, tant de Catalunya com dels països que hi inverteixen, la situació polí-

tica, econòmica i social del nostre país.



08/11/16, TV3 es va fer ressò de la col·laboració d’en Joan Castell, membre de FemCAT,

com a mentor de dues emprenedores, dins el Programa de Mentoring dut a terme per

la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya (CP’AC).



09/11/16, presentació del Programa Escola i Empresa al curs d’Emprenedoria impar-

tit pel Departament d’Ensenyament, a càrrec de Teresa Navarro, Directora General de

FemCAT. El curs anava dirigit a professors de les diferents matèries que inclouen temà-

tica sobre emprenedoria en el currículum de Secundària.

15/11/16, la Directora General de FemCAT, Teresa Navarro, va ser entrevistada a El matí

de Catalunya Ràdio, per la periodista Mònica Terribas. A l’entrevista, la Teresa Navarro

va parlar de les activitats de la Fundació i de l’atur juvenil, tema del Fòrum FemCAT 2016.

16/11/16, IX Fòrum FemCAT titulat: “L’atur juvenil: Què podem fer?” amb ponències

per part del professor José García Montalvo, catedràtic del Departament d’Economia

i Empresa de la UPF, Afra Blanco, Portaveu nacional de l’Avalot - Joves de la UGT de

Catalunya, Helena Guardans, Presidenta Executiva de Sellbytel; Ricard Alfaro, Vice-

president de l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans (AEDIPE) i Sotsdi-

rector General d’Asepeyo, Miquel Puig i Raposo, Economista i autor del llibre ‘Un bon

país no és un país low-cost’ i Santiago Sabatés, Conseller Delegat d’Eurofragance.

L’acte va ser moderat pel periodista Antoni Bassas.

21/11/16, la Secretària Tècnica, Laura Rius, va assistir a l’acte d’entrega dels Premis

Respon.cat.

24/11/16, el Patró d’Honor, Miquel Martí, i la Directora General, Teresa Navarro, van parti-

cipar a la cloenda de l’acte “Simposi sobre el canvi educatiu”, organitzat per Escola Nova 21.

24/11/16, el President de FemCAT, Ramon Carbonell, va participar a la reunió del Ple

de DIPLOCAT.

29/11/16, reunió institucional del Patró d’Honor, Miquel Martí, amb el regidor de l’Ajun-

tament de Barcelona, Joaquim Forn.

Desembre

01/12/16, reunió amb ponents del Programa Escola i Empresa i formació de nous, de la

província de Lleida, a la seu de GlobaLleida.

01/12/16, sopar de Nadal FemCAT, on els membres de la Fundació i els seus acompa-

nyants van gaudir d’una peça teatral interpretada per persones amb diversitat funcional.

04/12/12, emissió de l’entrevista de la Directora General de FemCAT, Teresa Navarro,

al programa “Club 21 –El Club de les ments inquietes”, a Ràdio Nacional d’Espanya,

Ràdio 4, pel periodista David Escamilla. La Directora General va parlar de les conclusions

del IX Fòrum FemCAT.

05/12/16, la Secretària Tècnica, Laura Rius, es va reunir amb la Glòria Bordons i la Ma.

Josep Vilalta, Directora i Col·laboradora de la Fundació Joan Brossa.


Memòria 2016 | 11

07/12/16, la Directora General de FemCAT, Teresa Navarro, i la Secretària Tècnica,

Laura Rius, es van reunir amb el Josep Gassó i Núria Valls, President i Directora de

Fundesplai, en què van debatre sobre l’atur juvenil i projectes per a la integració laboral

dels joves.

14/12/16, reunió institucional de la Directora General de FemCAT, Teresa Navarro, amb

el president del Consell Català de Formació Professional, Jordi Ficapal.

16/12/16, el membre de FemCAT, Francesc Planas, i la Directora General, Teresa Na-

varro, van participar a la taula rodona de la ‘X Jornada de Francès’, co-organitzada pel

Departament d’Ensenyament i l’Institut Français de Barcelone; dirigida a professors i

professores de francès a la Secundària.

20/12/16, la Secretària de FemCAT, Imma Amat, el Patró David Marín, la Directora

General, Teresa Navarro, i la Secretària Tècnica, Laura Rius, es van reunir amb la

Montserrat Llobet, Directora General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat,

l’Aleix Gabarró, Subdirector d’Ordenació curricular, i la Rosa Maria Pros, del Servei

d’Orientació Curricular d’ESO i Batxillerat. La reunió va renovar el compromís d’ambdu-

es institucions amb el Programa Escola i Empresa.

22/12/16, reunió de la Xarxa Internacional de FemCAT i el patronat de FemCAT. Per part

de la Xarxa Internacional van assistir: Sara Bartomeus, Francesc Casajuana, Joan

Coderch, Montserrat Guibernau, Mary Ann Newman, Cristina Quiles, Jordi Renart

i Lluis Torner. Per part de FemCAT van assistir: Immaculada Amat, Joaquim Boixareu,

Ramon Carbonell, David Marín, Pau Relat, Lluis Rullan, Teresa Navarro i Laura Rius.

En aquesta ocasió, es va comptar amb la presència del Conseller d’Afers Exteriors,

Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva.

28/12/16, reunió amb el Secretari General de Recerca i Coneixement, Xavier Gibert. Per

part de FemCAT van participar els patrons: Oriol Guixà, Josep Morell, Cristian Rovira,

Lluis Rullan, el President, Ramon Carbonell, i la Directora General, Teresa Navarro.

Sopars de treball

Gener

(21/01/16): sopar de treball amb la MH Carme Forcadell, Presidenta del Parla-

ment de Catalunya. Amb la formació del govern de la Generalitat encara recent,

la Presidenta del Parlament de Catalunya va reflexionar sobre la importància dels

consensos en els processos polítics i la riquesa que aporta la seva diversitat. Les

institucions, com el govern i el Parlament, representen tot el poble de Catalunya,

i en el si d’aquestes institucions cadascun dels càrrecs electes ha de cercar la

millor solució per al país sense renunciar a la ideologia i les prioritats que han

portat als seus electors a triar-los per aquesta posició.



Febrer

(18/02/16): sopar de treball amb Artur Mas, ex President de la Generalitat de

Catalunya i President de la federació de Convergència i Unió (2010-2016). L’ex

President Mas va fer una valoració de l’evolució política de Catalunya durant els

darrers gairebé 40 anys, va analitzar la situació actual i va compartir les seves

idees per al futur del país.

Març

(17/03/16): sopar de treball amb Joaquín Almunia, economista i polític socialista

espanyol, ex Vicepresident de la Comissió Europea responsable de la competèn-

cia (2010-2014). El debat amb el Sr. Almunia es va centrar en l’actualitat política

catalana, espanyola i europea, tractant temes com el procés independentista ca-

talà, les opcions de formació de govern a nivell estatal arrel de les eleccions del

20 de desembre de 2015, la valoració dels resultats i conseqüències del Brexit, o

la situació econòmica i perspectives de futur a nivell europeu.

Maig

(05/05/16): sopar de treball amb l’Esther Vera, periodista i politòloga especialit-

zada en relacions internacionals i directora del diari Ara. Vera va destacar que des

del diari Ara es persegueix “fer antic periodisme amb els nous mitjans”, cen-

trant-se especialment en la informació i anàlisi sobre política internacional, polí-

tica europea i el món empresarial. En una era en què la informació és ubiqua i

massa sovint es transforma en soroll, Esther Vera destaca la necessitat del pe-

riodisme com a filtre i lupa, per poder alhora separar allò que importa del que no

i oferir detall fiable sobre allò que resulta més transcendent.

(19/05/16): sopar de treball amb Camil Ros, Secretari General de la Unió Gene-

ral de Treballadors (UGT) a Catalunya. Segons Ros, arrel de la crisi, s’ha trencat

el diàleg social, tot i que destaca que en aquells sectors on hi ha representació

sindical, hi ha millors condicions laborals, i en general, el diàleg social ha facilitat

que les empreses hagin aguantat millor la crisi. En aquest sentit, destaca el

paper dels sindicats en la configuració del model econòmic i de país que volem

i advoca per mantenir un debat de fons amb tots els actors implicats i que tingui

en compte qüestions com: la indústria, la recerca, l’educació, la fiscalitat, el

compliment de les lleis, la protecció social o la demografia, entre d’altres.


Memòria 2016 | 13

Juny

(16/06/16): sopar de treball amb Ernest Sales, que va ser Vicepresident de Fem-

CAT entre el 2011 i el 2013 i que va formar part de l’equip que, sota la respon-

sabilitat directa de la Consellera Delegada, va pilotar la separació del grup Hew-

lett-Packard (HP) en dues empreses. A la intervenció va desgranar la seva llarga

experiència a HP, que tot i ser líder de mercat en diversos segments mai ha

deixat enrere la flexibilitat, la cura a les persones i la creativitat pròpia de les

start-ups. En un entorn molt competitiu per a les empreses tecnològiques, so-

bretot per les cotitzades, la divisió de l’empresa respon a la necessitat d’espe-

cialització.

Juliol

(14/07/16): sopar de treball amb Xavier Antich, doctor en filosofia, professor

d’Història de les Idees estètiques i Teoria de l’art a la Universitat de Girona. Se-

gons Antich, les humanitats són útils i pràctiques, i totalment rellevants per al

món de l’empresa, ja que doten de capacitats d’anàlisi i diagnosi de situacions

complexes, de definir visions estratègiques, de llegir entre línies i d’anticipar, de

fer connexions entre coneixements diversos, d’articular projectes, etc., destacant

la dimensió humana dels equips. Per tant, són múltiples les vies de connexió

entre les humanitats i el mercat, i convindria superar alguns prejudicis al voltant

d’aquests dos mons.

Setembre

(19/09/16): sopar de treball FemCAT amb Jordi Sànchez, President de l’Assem-

blea Nacional Catalana. El president de l’ANC va valorar transcendental el moment

actual del procés polític que viu Catalunya. En una part important de la població,

el procés ha desvetllat la il·lusió, ha fet palesa la cohesió i ha donat peu al debat.

Són elements positius que no han de fer oblidar que les dificultats per assolir un

millor encaix polític són moltes i els riscs nombrosos. En aquest sentit, va advo-

car per la sensatesa i per seguir treballant i continuar sumant suports en els di-

versos àmbits de la societat, incloent els empresaris.

Octubre

(27/10/16): sopar de treball amb el MH President Carles Puigdemont. El Pre-

sident de la Generalitat va expressar paraules d’agraïment als empresaris que,

amb una feina constant i no sempre prou reconeguda, treballen per fer de Cata-

lunya un país capaç de convertir en realitat les oportunitats que planteja l’evolu-

ció de la nostra societat, d’Europa i del món.



Desembre

(1/12/16): sopar de Nadal. La vetllada es va iniciar amb la representació de l‘obra

teatral “Els músics de Bremen”, interpretada per la companyia Pot Teatre de la

Fundació Femarec. La particularitat d’aquesta companyia és que tots els seus

actors són persones amb diversitat funcional. Aquesta activitat enllaça amb la

tasca realitzada aquest any de sensibilització per part de FemCAT a través del

projecte sobre Integració Laboral de Persones amb Discapacitat. El President de

FemCAT, Ramon Carbonell, va recordar que el 3 de desembre és el Dia Inter-

nacional de les persones amb discapacitat, i va posar de relleu que “al país que

volem, tot el talent s’aprofita, i el talent es va a buscar allà on és”.

Companyia Pot Teatre.

Sopar de Nadal.

Sopar amb el MHP Carles Puigdemont.


Memòria 2016 | 15

Sopar amb la MH Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.


PROGRAMES I PROJECTES


Memòria 2016 | 19

Arrel del treball de revisió del posicionament de FemCAT dut a terme des de finals del 2014 fins a inicis del 2016, es va confirmar que, a l’hora de formular les actua-cions de la Fundació, es busca el major impacte possible a través de les fortaleses de FemCAT: els seus membres, la capacitat d’establir aliances i complementarietats amb altres entitats i els actius de la Secretaria i xarxa de col·laboradors. Per fer-ho, la Fundació pot assumir diferents rols segons les necessitats de cada projecte:

Liderar projectes innovadors per ajudar a resoldre els grans reptes de Catalunya.

Influir, posant a l’agenda aquells temes que ens semblen rellevants, fent acció de

lobby en benefici de la competitivitat de Catalunya i proposant membres de FemCAT

per a la governança d’institucions clau del país.

Servir, col·laborant amb altres institucions que lideren projectes rellevants per al

compliment de la missió de FemCAT.

Així doncs, els projectes, programes i diverses actuacions de FemCAT es presen-ten a continuació catalogats segons aquests eixos, tot tenint en compte que l’impacte idoni per a cada projecte s’assoleix amb l’equilibri entre totes tres modalitats.


Liderar


Memòria 2016 | 21

PROGRAMA PARLAMENT I EMPRESA12ª Edició del Programa Parlament i Empresa

Sector La mobilitat sostenible i el transport elèctric. Setembre 2016

Entrem en una era en què som més conscients del nostre entorn i som cada cop més respectuosos amb el medi ambient, amb una gestió i ús més responsables dels recursos de què disposem. Aquesta consciència ha donat lloc al concepte de Mobilitat Sostenible, que busca minimitzar l’impacte ambiental i social del transport de persones i mercaderies.

El transport és responsable de l’emissió d’una quarta part dels gasos d’efecte hi-vernacle i representa el 36% del consum d’energia a Espanya. Les administracions i la indústria s’estan encarregant de dissenyar actuacions correctores d‘aquest impacte i que alhora generin externalitats positives, com poden ser explorar i instaurar noves alternatives al transport convencional o repensar els nostres hàbits de mobilitat. Alguns objectius a curt termini, com el compliment dels paràmetres normatius ambientals de la UE, requereixen incidir en els patrons estàndards de la mobilitat amb la promoció d’alternatives col·lectives eficients, la reorganització de la xarxa viària i la introducció de noves tecnologies a l’àmbit del transport.

Es va proposar en aquesta edició que els diputats i diputades del Parlament de Catalunya aprofundissin en les actuacions que les empreses catalanes estan duent a terme per dinamitzar i impulsar un sector que requereix la corresponsa-bilitat de l’administració.

Es van visitar tres empreses multinacionals i de referència a Catalunya. Prime-rament, es va fer la visita a les Cotxeres del Tramvia de Barcelona, on els assistents van rebre informació respecte el funcionament del transport elèctric a Catalunya, la seva evolució en els darrers anys amb la corresponent comparativa respecte a ciutats i països de referència pel que fa a la mobilitat sostenible, i, la projecció futura que s’espera a Catalunya. La jornada es va completar amb la visita a Simon Lighting, on es va explicar com es produeixen i es gestionen els punts de recàr-



rega per a vehicles elèctric. Per últim, els assistents van conèixer Cooltra, una empresa de lloguer de motocicles elèctriques i convencionals, instaurada a Ca-talunya i que en 10 anys està experimentant un creixement exponencial dels seus usuaris.

Fotografia de grup durant la visita a les Cotxeres del Tramvia de Barcelona.

PROGRAMA

DIMECRES 14 DE SETEMBRE, MATÍ Visita a Cotxeres del Tramvia de Barcelona

Benvinguda, a càrrec del Sr. Miquel Martí, President de Moventia.

Presentació del sector Mobilitat Sostenible – transport elèctric, a càrrec del Sr. Miquel Mar-

tí, President de Moventia.

El transport elèctric convencional: el tramvia, a càrrec del Sr. Joaquim M. Bestit, Director

Gerent de TRAM Operadora.

Altres varietats de transport elèctric: autobusos, turismes, furgonetes, bicicletes, a càrrec

del Sr. Miquel Martí, President de Moventia.

Espai de col·loqui.

Visita a les Cotxeres del Tramvia i Centre de Control de Trambaix.

Dinar institucional al Parlament de Catalunya amb tots els assistents al programa i presidit

per la M. H. Sra. Carme Forcadell.


Memòria 2016 | 23

DIMECRES 14 DE SETEMBRE, TARDA Visita a Simon Lighting i Cooltra

Benvinguda, a càrrec del Sr. Ricard Aubert, Conseller de Simon.

Presentació: Els punts de recàrrega elèctrica, a càrrec del Sr. Alejandro Valdovinos, Res-

ponsable de Nous Negocis de Simon.

Visita guiada a SIMON i showroom de Cooltra.

Benvinguda i presentació: La moto elèctrica i el motosharing, a càrrec del Sr. Timo Buete-

fisch, Conseller Delegat de Cooltra.

Col·loqui amb SIMON i Cooltra.

DIPUTATS AL PARLAMENT QUE HAN PARTICIPAT EN AQUEST PROGRAMA

M. H. Sra. Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya

Il·ltre. Sr. Lluís M. Corominas, Vicepresident primer del Parlament de Catalunya

Il·ltre. Sra. Hortènsia Grau, Presidenta de la Comissió Empresa i Coneixement i diputada del GP

Catalunya Sí que es Pot

Il·ltre. Sr. Germà Bel, President Comissió Medi Ambient i Sostenibilitat i diputat del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sr. Gerard Gómez del Moral, Vicepresident de la Comissió de Territori i diputat del GP Junts

pel Sí

Il·ltre. Sr. Javier Rivas, Secretari de la Comissió Territori i diputat del GP Ciutadans

Il·ltre. Sr. Jordi Torrades, Secretari de la Comissió Empresa i Coneixement i diputat del GP Socialistes

a Catalunya

Il·ltre. Sr. Josep Enric Millo, Portaveu del GP Partit Popular a Catalunya

Il·ltre. Sr. Santi Rodríguez, Portaveu Adjunt del GP Partit Popular a Catalunya

Il·ltre. Sr. Marc Sanglas, Portaveu de la Comissió Territori i diputat del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sra. Marina Bravo, Portaveu de la Comissió de Territori i de la Comissió de Medi Ambient i

Sostenibilitat i diputada del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sr. Ferran Civit, diputat del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sr. Fabian Mohedano, diputat del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sr. Carles Prats, diputat del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sr. Eduardo Reyes, diputat del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sra. Maria Rosell, diputada del GP Junts pel Sí

Il·ltre. Sr. Alfonso Sánchez, diputat del GP Ciutadans

Il·ltre. Sr. Sergio Sanz, diputat del GP Ciutadans



Fotografia de grup durant la visita a Simon Lighting i Cooltra.

MEMBRES DE FEMCAT PARTICIPANTS EN AQUESTA EDICIÓ

Jaume Alsina

Immaculada Amat

M. Josep Arasa

Ricard Aubert

Joaquim Boixareu

Pere Busquets

Joan M. Cassany

Joan Castell

Iban Cid

David Marín

Miquel Martí

Cristina Martín

Ignasi Pietx

Albert Roquet

Cristian Rovira

Carme Sala


Memòria 2016 | 25

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA

Objectiu

Aquest programa iniciat l’any 2009 té per objectiu acostar el món empresarial als

alumnes de Secundària. L’activitat principal és una xerrada per part d’una persona

empresària o directiva, en què aquesta explica la importància de l’empresa a la soci-

etat, descriu la seva vivència a l’empresa i acompanya els alumnes en una reflexió

sobre les habilitats necessàries per a l’empresari.

Missió

Els membres de FemCAT i, des del curs 2011-2012, persones empresàries i di-rectives que participen en el programa a través de les col·laboracions de FemCAT amb altres entitats, preparen les seves intervencions tenint en compte que el programa pretén:

VOLEM Mostrar la necessitat de l’empresa a la societat.

Despertar l’interès pel món de l’empresa entre els joves.

Donar una visió de l’empresa que sigui inspiradora, atractiva.

Mostrar la cara amable de l’empresa i de l’empresari.

Mostrar algunes de les habilitats que requereix un empresari.

NO VOLEM Explicar què és ni com funciona una empresa.

Fer apologia de l’empresari.

Mostrar la part més dura de la vida de l’empresari, erigir-nos en herois o salvadors.

Fomentar l’autoocupació.



Curs 2015-2016

El curs 2015-2016, el programa Escola i Empresa va arribar a 9.366 alumnes, a través

de 228 sessions a centres de tot Catalunya. Un total de 114 empresaris van participar

al programa Escola i Empresa, provinents de FemCAT i d’altres entitats amb qui hi ha

establertes aliances (eduCaixa, Barcelona Activa, Fundació Roca i Galès, Fundació

Escola Emprenedors, GlobaLleida, Agència del Desenvolupament del Berguedà, Bar-

celona Global i en general el boca-orella).

Fites quantitatives Curs 2015-2016

Alumnes 9.366

Barcelona (ciutat) 2.045

Resta Catalunya 7.321

Sessions 228

Centres 154

Ponents1 114

PERCENTATGE DE PENETRACIÓ EN CADA UNA DE LES PROVÍNCIES I A LA CIUTAT DE BARCELONA, PER ALUMNES I PER CENTRE

TerritoriCentres visitats

Centres objectiu2 % Penetració

Barcelona (prov.)3 83 (+7) 622 13,34%

Girona 15 (+1) 114 13,16%

Tarragona 12 (+2) 128 9,38%

Lleida 7 (+0) 84 8,33%

Barcelona (ciutat) 37 (+3) 278 13,31%

Total Catalunya 154 (+13) 1.226 12,16%

1. Ponents: S’indiquen els ponents formats i disponibles per ser cridats. 17 ponents que estaven actius el curs 14-15 van ser baixa o “congelats” el 15-16. 20 ponents nous van ser formats i 16 van debutar. 2. Indica el total de centres del territori que ofereixen un o més d’un dels cursos als quals el programa es dirigeix (ESO, Batxillerat, CFGM o CFGS). Font: Departament d’Ensenyament Generalitat de Catalunya (http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/directoris-centres/). 3. No inclou Barcelona ciutat.


Memòria 2016 | 27

Territori Alumnes Total alumnes % Penetració4

Barcelona (prov.) 5.153 131.551 3,92%

Girona 840 24.510 3,43%

Tarragona 834 30.456 2,74%

Lleida 494 17.220 2,87%

Barcelona (ciutat) 2.045 65.566 3,12%

Total Catalunya 9.366 269.303 3,48%

MEMBRES DE FEMCAT PARTICIPANTS AL PROGRAMA

Imma Amat

Ricard Aubert

Jordi Bagó

Jaime Batlle

Núria Basi

Dolors Boix

Joaquim Boixareu

Francesc Bosch

Xavier Cambra

Joaquim Coello

Pep Colomer

Ezequiel Giró

Carles Grau

Oriol Guixà

Joan Gummà

Joan Font

Ricard Huguet

Miquel Jordà

Josep M. Lloreda

David Marín

Jordi Marín

Josep Martínez Vila

Elena Massot

Lluis Masvidal

Lali Molera

Tomàs Naranjo

David Nogareda

Enric Paredes

Vicenç Pedret

Francesc Planas

Eloi Planes

Ignasi Pietx

Oriol Pinya

Ignasi Rafel

Albert Roquet

Cristian Rovira

Jaume Sanabras

Josep Santacreu

Miquel Teixidor

Joan Miquel Torras

Gisela Valderrama

4. El % de penetració d’alumnes està calculat respecte el total d’alumnes de 4t d’ESO, Batxillerat, CFGM i CFGS, pertanyin o no a centres target. L’objectiu del programa és arribar a cada alumne només una vegada, mentre que en aquests totals se sumen els de tots els cursos.



La valoració de professors i responsables dels centres va ser molt positiva, amb més

d’un 90% de respostes entre el 8 i el 10 en preguntar-los “Quina valoració us mereix

el programa Escola i Empresa en el seu conjunt?”

CREUS QUE L’ACTIVITAT HA CONTRIBUÏT A ACOSTAR EL MÓN DE L’EMPRESA ALS ALUMNES?

QUINA VALORACIÓ US MEREIX EL PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA EN EL SEU CONJUNT?

LA XERRADA REALITZADA PER L’EMPRESARI HA ESTAT...

RECOMANARÍEU EL PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA A UN ALTRE CENTRE EDUCATIU?

52% EXCEL·LENT

32% MOLT BONA

15% BASTANT

14% BONA

68% MOLT

12% FORÇA

4% UNA MICA

0% GENS

2% REGULAR

0% DEFICIENT

0%0%0%0%3%2%

4%

15%

28%

Mitjana 9,10 Mitjana 9,27

49%

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

0%0%1%0%1%4%

2%

13%

17%

63%

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1


Memòria 2016 | 29

Per arribar a aquestes xifres, i seguint els eixos marcats durant el curs 2015-2016, es

van realitzar les següents activitats:

Formació de ponents: es van formar un total de 20 ponents amb la metodologia del pro-

grama, 16 dels quals van debutar durant aquest curs. Els ponents formats van ser (per ordre

cronològic de formació):

Jordi Marín (FemCAT)

Joan Castell (FemCAT)

Lali Molera (FemCAT)

Juan María Jurado (Barcelona Global)

Ana Tarragona (Boca orella)

Joan Ballester (Boca orella)

Oriol Barrachina (Barcelona Global)

Iban Cid (FemCAT)

Oriol Pinya (FemCAT)

Albert Roquet (FemCAT)

Pep Colomer (FemCAT)

Chelo Tonijuan (Boca orella)

Jaime Batlle (FemCAT)

Miquel Jordà (FemCAT)

Pablo Sagnier (Barcelona Global)

Roman Trias (Barcelona Global)

Cristina Martín (FemCAT)

Núria Sabartés (Boca orella)

James Basha (Boca orella)

Lluis Masvidal (FemCAT)

Intensificació de les campanyes d’inscripcions i captació de centres: per tal de captar

més centres i fer-ho de manera més ben distribuïda a tot el territori català, vam fer una

campanya de captació conjunta amb el col·laborador del programa, eduCaixa, dirigida a aquells

centres que van realitzar una sessió del Kit Caixa Joves. També l’entitat col·laboradora en

aquest Programa, GlobaLleida, va aportar nous centres de la província.

Reclutar agents locals: es va continuar la tasca de contacte amb entitats, per articular col-

laboracions a nivell local, ja sigui per créixer en nombre d’alumnes (ajuda a la difusió i pene-

tració en el territori), per a captar nous ponents o per a la millora de continguts.

Manteniment del web Escola i Empresa, com a eina de comunicació: cal destacar la

secció de cròniques, on setmanalment s’inclou un petit text i fotografies de cadascuna de

les sessions on el ponent ha estat acompanyat per un membre de l’equip Escola i Empresa

de FemCAT. Algunes cròniques de membres de FemCAT durant aquest 2016:

030201 01 25/101/2016 Institut Pere Calders Carles Grau

02 03/02/2016 Educem Ricard Aubert

03 03/02/2016 INS Gallecs Miquel Torras



06

09

12

15

18

05

08

11

14

17

20

04

07

10

13

16

19

04 04/02/2016 INS Cavall Bernat Eloi Planes

05 22/02/2016 IES Vall d’Hebron Iban Cid

06 07/03/2016 Institut del Voltreganès Lali Molera

07 08/03/2016 SI Bisaura Joan Font

08 26/04/2016 Institut Miramar Josep Martínez Vila

09 03/05/2016 INS Joan Mercader Joaquim Coello

10 04/05/2016 Institut Montserrat Colomer Jordi Marín

11 05/05/2016 Ramar Oriol Pinya

12 20/05/2016 CP Villar Tomàs Naranjo

13 03/06/2016 Escola Pia Caldes de Montbui Albert Roquet

14 09/06/2016 Escola Pia Joaquim Boixareu

15 07/10/2016 Escola Povill Gisela Valderrama

16 13/10/2016 Institut del Poblenou Miquel Teixidor

17 17/10/2016 INS Premià Lluis Mavidal

18 07/10/2016 Escola Povill Gisela Valderrama

19 10/11/2016 Oscus Cristina Martin

20 22/11/2016 INS Guindàvols Jaume Alsina


Memòria 2016 | 31

Dinamització comunitat Escola i Empresa. Es va organitzar l’acte ‘Comunitat

Escola i Empresa’ el dia 27 de gener, al CaixaForum de Barcelona. L’objectiu d’aques-

ta jornada era reunir als ponents Escola i Empresa i altres col·laboradors del progra-

ma per tenir una estona distesa i formativa, i facilitar un espai de networking i inter-

canvi d’experiències del programa entre ponents. I sobretot, agrair de viva veu la

participació, flexibilitat i disposició dels ponents.

L’activitat principal de l’acte va ser una conferència a càrrec del Carles Capdevila,

director-fundador del diari ARA; que va parlar sobre l’empresa, l’educació, la co-

municació i en general sobre la societat actual. Amb la seva intervenció, molt lli-

gada a l’esperit del Programa, va proposar algunes reflexions que van generar un

debat molt enriquidor amb tots els participants. Fruit d’aquesta jornada, el Carles

Capdevila va publicar la seva experiència amb els empresaris a la seva columna al

diari ARA.

Donar continuïtat a la Guia d’Experiències. Aquesta Guia, adreçada principalment

als professors i professores, pretén ser un complement a les xerrades Escola i Em-

presa, i consta d’un recull de 16 entrevistes a empresaris i empresàries que han

participat al programa.

Curs 2016-2017

Al mes de juliol, es va reunir la Comissió Rectora del Programa Escola i Empresa,

formada pels Patrons Ricard Huguet, Imma Amat, David Marín, Elena Massot i Vicenç Pedret. L’objectiu principal de la Comissió Rectora és vetllar per l’èxit del

programa i la seva continuïtat. A la reunió es va fer una valoració del curs 2015-2016

i es van establir els objectius per al curs 2016-2017, que són: mantenir la qualitat de

les sessions, augmentar el nombre de centres participants al programa i millorar la

distribució territorial de ponents i alumnes.

Això es trasllada en millorar les campanyes de captació, enfortir les aliances que tenim

amb les entitats que col·laboren al programa i aconseguir més ponents de fora de

Barcelona, així com incrementar la demanda de centres de Barcelona ciutat i Regió

Metropolitana (on se situen la majoria de ponents).

Les activitats de preparació i inici del curs 2016-2017 han comprès:

Continuació de les tasques per captar ponents, principalment a les províncies de Llei-

da i Tarragona. Tretze nous ponents s’han format durant el primer trimestre del curs.

Campanyes de captació d’alumnes i nous centres. S’han invertit esforços en la

millora de la imatge i continguts de les eines utilitzades per al llançament de la cam-

panya.



Enfortir les relacions amb les entitats col·laboradores. Durant el segon semes-

tre de l’any 2016, s’ha dut a terme reunions amb la majoria de les entitats col-

laboradores al Programa, per fer la valoració del curs 2015-2016 i establir objectius

o accions per al curs següent (per ordre de reunions):

Fundació Roca i Galès. Aquesta Fundació té per objectiu la promoció i la difusió del

cooperativisme com a element indispensable de l’economia social. La Fundació Roca i

Galès ha proporcionat ponents al Programa, aportant el perfil cooperativista a les sessions.

Barcelona Global. És una plataforma formada per líders empresarials, emprenedors i

professionals que viuen i treballen a Barcelona. La seva missió és contribuir a fer de Bar-

celona una de les millors ciutats del món per atraure talent i desenvolupar activitat eco-

nòmica. Aquesta entitat aporta ponents al programa de manera activa i proporciona visi-

bilitat del Programa al seu web.

Barcelona Activa. Integrada a la gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme, és l’organitza-

ció responsable d’impulsar el desenvolupament econòmic de la ciutat, dissenyant i exe-

cutant polítiques d’ocupació per a tota la ciutadania, i afavorint el desenvolupament d’una

economia diversificada i de proximitat. Barcelona Activa s’encarrega de la difusió i plani-

ficació de totes les sessions Escola i Empresa a Barcelona ciutat, a més de donar visibi-

litat constant del Programa dins el seu Portal web “Projecte de Vida professional” i als

enviaments de newsletters, adreçats a tots els centres de Secundària de Barcelona ciutat

que van fent durant el curs escolar.

GlobaLleida. És un projecte inter-institucional fruit de la voluntat d’integrar en una sola

entitat tota l’activitat de promoció econòmica i projecció del territori lleidatà així com els

recursos que actualment s’hi destinen des de les diferents institucions. La seva missió

és contribuir al desenvolupament econòmic, empresarial i territorial en tot l’àmbit de la

demarcació de Lleida. GlobaLleida col·labora amb el Programa Escola i Empresa tant en

la captació de centres com de ponents al territori.

Departament d’Ensenyament. És l’organisme de la Generalitat de Catalunya que s’en-

carrega de la política educativa no universitària, l’ordenació curricular i el rendiment esco-

lar, la gestió dels centres públics i la relació amb els privats concertats. El Departament

dóna suport al Programa Escola i Empresa donant-lo a conèixer al Curs d’Emprenedoria

que imparteix per als professors i amb la difusió del Programa a través dels seus Serveis

Territorials.

Fundació Escola Emprenedors. La Fundació promou l’esperit emprenedor i el coneixe-

ment de l’empresa entre els joves estudiants del nostre país. La Fundació és activa en la

identificació de ponents entre els seus membres i compta amb la sessió Escola i Empre-

sa com a recurs per al seu programa ‘Be an entrepreneur’.

Fundació “la Caixa”: L’acord de col·laboració amb aquesta Fundació, renovat cada curs

des de l’any 2014, implica una aportació econòmica finalista i la col·laboració en la difusió

del programa. La col·laboració va permetre també que l’acte de dinamització de la comu-

nitat Escola i Empresa tingués lloc a l’espai CaixaForum.


Memòria 2016 | 33

A finals de l’any 2016, hi ha programades sessions per a més de 12.000 alumnes a

Catalunya, sense incloure Barcelona ciutat, que es produeixen al llarg de tot el curs

escolar i són vehiculades per Barcelona Activa. Durant el primer trimestre d’aquest

curs 2016-2017, s’han dut a terme 119 sessions, arribant a 4.396 alumnes. Les ses-

sions cobreixen gran part del territori català, arribant a indrets com Altafulla, Reus,

Olesa de Montserrat, Salt, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona ciutat, entre molts

altres. Es compta amb més de 120 ponents actius, dels quals quasi la meitat són

membres de FemCAT.



IX FÒRUM FEMCAT

A FemCAT considerem que l’empresa és societat. I de fet, l’eix Assegurar la co-hesió social de Catalunya del Manifest de FemCAT especifica: “Cal disposar de competències i fomentar iniciatives que permetin regular i integrar els fluxos migratoris, el mercat de treball i l’ordenació dels serveis socials i el sistema educatiu. La cohesió social és fonamental per poder continuar essent, com hem estat sempre, un poble d’acollida, de progrés i socialment capdavanter.”

La taxa d’atur juvenil a Catalunya és del 38%, una de les més elevades de la UE, on la taxa mitjana és del 20%. Millorar les perspectives d’ocupació, i en particu-lar de l’ocupació juvenil, ha de ser un objectiu conjunt de tots els actors implicats. És per aquest motiu que el Fòrum FemCAT celebrat el 16 de novembre de 2016, es va dedicar a la problemàtica al voltant de l’atur juvenil.

Al llarg dels anys, des de FemCAT s’han treballat diversos projectes que pretenen reforçar el diàleg i la connexió entre diversos actors de la societat i que indirec-tament estan relacionats amb el tema de l’ocupació. Així, s’ha incidit en el diàleg entre escola i empresa; la formació professional, tant la tradicional com la dual; i la universitat, per citar alguns exemples.

El Fòrum FemCAT és el punt de trobada on la comunitat empresarial a Catalunya té l’oportunitat de posar en comú experiències i coneixements rellevants per al desenvolupament econòmic i social.

Amb el títol “L’atur juvenil: què podem fer?”, el Fòrum va reunir diversos experts que van debatre sobre la necessitat de construir la visió a mig i llarg termini sobre el treball, la societat i el país que volem. Més enllà de les conseqüències de la crisi econòmica dels últims anys, es van analitzar factors estructurals com els desajustos entre formació i mercat laboral, l’estructura de l’economia pro-ductiva i les condicions salarials.


Memòria 2016 | 35

Programa

IX Fòrum FemCAT: “L’atur juvenil, què podem fer?”

16 de novembre de 2016 a l’Auditori de Banc Sabadell (Av. Diagonal, 407, Barcelona)

10:00 – 10:30 h Acreditacions i cafè de benvinguda.

10:30 – 10:40 h Presentació de la jornada, a càrrec la Sra. Marga Pérez, Directora de Polítiques i

Models de Recursos Humans de Banc Sabadell i del Sr. Ramon Carbonell, President de FemCAT.

10:40 – 11:00 h L’atur juvenil o l’atur estructural, a càrrec del Sr. José García Montalvo, catedràtic

del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.

11:00 – 13:00 h Taula rodona: L’atur juvenil a Catalunya: què podem fer?, moderada pel periodista

Antoni Bassas.

Sra. Afra Blanco, Portaveu nacional de l’Avalot - Joves de la UGT de Catalunya.

Sra. Helena Guardans, Presidenta Executiva de Sellbytel

Sr. Ricard Alfaro, Vicepresident de l’Associació Catalana de Direcció de Recursos

Humans (AEDIPE) i Sotsdirector General d’Asepeyo

Sr. Miquel Puig i Raposo, Economista i autor del llibre ‘Un bon país no és un país

low-cost’

Sr. Santiago Sabatés, Conseller Delegat d’Eurofragance

13:00 h Tancament

El professor José García Montalvo, catedràtic del Departament d’Economia i Em-

presa de la UPF, va fer la ponència inicial “Atur juvenil o atur estructural”. El Sr. Mon-

talvo va destacar que a Espanya el problema de l’atur no és exclusiu de les persones

joves, sinó que es tracta d’un problema generalitzat, remarcant que s’haurien d’intro-

duir reformes que modifiquin les principals institucions del mercat laboral.

Centrant-se en l’atur juvenil, el catedràtic exposà tres opcions de polítiques que es

podrien dur a terme per a reduir-lo: contraure el percentatge d’estudiants que aban-

donen prematurament els estudis, reduir el desajust entre l’oferta i la demanda de

competències, i resoldre els problemes de transició entre el sistema educatiu i el

mercat laboral.



Professor José García Montalvo.

Seguidament, va tenir lloc una taula rodona moderada pel periodista Antoni Bassas,

on van participar l’Economista Miquel Puig, el Vicepresident d’AEDIPE, Ricard Alfa-ro, la Presidenta executiva de SELLBYTEL, Helena Guardans, el Conseller Delegat

d’Eurofragance, Santiago Sabatés i la Portaveu nacional de l’Avalot-Joves de la UGT

de Catalunya, Afra Blanco.

Durant el debat, van sorgir temes com la necessitat d’un diàleg més intens entre el

sistema formatiu i el productiu, per tal de preveure millor les necessitats del mercat

laboral, o la importància d’implantar un salari mínim interprofessional equivalent al

d’altres països com Gran Bretanya, Alemanya o Holanda.

Afra Blanco va destacar la necessitat d’introduir elements de preparació mental a les

aules de forma obligatòria per poder combatre l’estrès de la nostra societat. També

va indicar que “les bonificacions no tenen cap mena de sentit ja que un empresari no

contracta treballadors si no en té necessitat” i que “els contractes de pràctiques són

moltes vegades una suplantació d’un contracte laboral convencional”. Així mateix, va

incidir en la necessitat de reforçar les inspeccions laborals.


Memòria 2016 | 37

Helena Guardans, per la seva part, va destacar la importància d’ensenyar a les esco-

les què es fa a les empreses. També va assegurar que “les pràctiques s’han de po-

tenciar, s’ha de canviar aquest tipus de contracte i les empreses s’haurien de com-

prometre en donar als joves l’oportunitat d’aprendre, formant-los i acompanyant-los”.

Ricard Alfaro va insistir que, més enllà de les “mesures micro”, hi ha un “problema

macro que és el desajust entre sistema educatiu i mercat laboral”. Així, va apuntar

que per ajudar a frenar l’atur juvenil s’ha de preveure l’evolució del treball i transformar

l’educació en aquest sentit. “No podem tenir productes i processos digitals i treballa-

dors analògics”, va insistir.

L’economista Miquel Puig i Raposo va demanar “deixar de pensar com ho hem fet

en el últims 35 anys” i va defensar el sistema educatiu del nostre país. “L’abandona-

ment escolar té més a veure amb l’estructura del sistema productiu que amb la qua-

litat del sistema educatiu”, va assegurar. D’altra banda, per reduir la precarietat laboral

va proposar exigir una major formació per cobrir qualsevol lloc de treball: així, els sa-

laris haurien de ser més elevats i en contrapartida, “s’hauria d’exigir més al treballador”.

Per últim, Santiago Sabatés va afirmar, durant la seva intervenció, que el sistema

educatiu té uns fonaments molts bons però que els empresaris demanen canvis. “És

primordial ajustar la oferta i la demanda i, mentrestant, s’ha de potenciar el reciclatge”

per poder lluitar contra l’atur juvenil.

D’esquerra a dreta: Ricard Alfaro, Miquel Puig, Helena Guardans, Antoni Bassas, Afra Blanco, Santiago Sabatés.

El Fòrum, celebrat en col·laboració amb el Banc Sabadell, va reunir 145 assistents,

entre membres de FemCAT i representants d’institucions públiques, d’organitzacions

empresarials, de sindicats i d’organitzacions sense ànim de lucre, tots ells actius d’una



manera o altra en l’àmbit de l’ocupació. També van assistir 18 periodistes de diversos

mitjans: Ara, Expansión, El Periódico, El Punt Avui, Cadena SER, RNE, TV3, 8TV, Dia-

ri de Sabadell, L’Econòmic, Més Economia, El Nacional i Via Empresa. Es van publicar

un total de 29 notícies sobre el Fòrum i es va arribar a una audiència potencial de 3,5

milions de persones.

Taula rodona i assistents a IX Fòrum FemCAT.


Memòria 2016 | 39

XARXA INTERNACIONAL

La Xarxa Internacional de FemCAT està formada per persones destacades del món acadèmic i empresarial que, en la seva majoria, no resideixen habitualment a Catalunya. Des de la seva posició, ofereixen a la Fundació una visió de com fer progressar el país que no està influenciada per la vivència diària de les pressions socials i econòmiques del país. Des de l’any 2009, es reuneixen en una trobada anual; se’ls demana que contribueixin a la definició de nous projectes de FemCAT i la valoració de les actuacions realitzades.

Enguany, la reunió va comptar amb la participació del Conseller d’Afers Exteriors, Rela-

cions Institucionals i Transparència, H. Raül Romeva, que va explicar les accions que

s’estan duent a terme des del seu Departament per donar a conèixer la motivació i el

contingut del procés per a la celebració d’un referèndum sobre la independència de

Catalunya. Els principals elements del discurs es basen en la inevitabilitat del procés pel

seu caràcter democràtic i la garantia de seguretat jurídica.

Així mateix, el Conseller destacava que els arguments que el seu Departament fa

arribar als agents internacionals sobre la situació econòmica, social i política a Catalu-

nya es fonamenten en el prestigi d’eficiència, eficàcia i participació que el nostre país

disposa gràcies a la presència d’empreses i institucions en la vida econòmica global i

en el marcat caràcter social de les reivindicacions polítiques.

Gran part del torn de preguntes i respostes amb els assistents es va centrar en les

dificultats implícites i els costs de la hipotètica transició cap a un nou estat i la neces-

sitat de menar a bon terme qualsevol negociació.

Després d’intercanviar impressions i idees amb el Conseller, els assistents van continu-

ar debatent animadament al voltant d’un sopar, durant el qual es van comentar temes

d’actualitat internacional com el Brexit i els resultats de les eleccions als EUA, entre

d’altres.


Influir


Memòria 2016 | 41

UNIVERSITAT I EMPRESA

D’ençà del viatge de benchmarking a Finlàndia, FemCAT s’ha fixat en la bona relació entre Universitat i Empresa com a eina indispensable en una societat més innovadora i més competitiva. En l’actualitat, la relació entre Universitat i Em-presa s’aborda des de la Fundació en tres accions concretes:

Consells Socials de les Universitats Catalanes

A les Universitats Públiques, el Consell Social és l’òrgan de participació de la societat.

Té la funció d’assumir, integrar i relacionar l’activitat de la Universitat amb el sector

públic, la societat civil i el teixit productiu.

En el seu Manifest, FemCAT s’identifica com “un conjunt d’empresaris, directius i pro-

fessionals que volen un major grau de desenvolupament per a Catalunya, tant de les

empreses com del teixit social que les fa possible”. El Manifest explicita la importància

de les universitats com a dinamitzadores del coneixement, la innovació, la creativitat i

l’emprenedoria. Per aquest motiu, des dels seus inicis FemCAT ha estat actiu per pro-

moure que els Consells Socials de les universitats públiques catalanes incloguin en els

seus Plens tants representants del món empresarial com sigui possible.

Així, diversos membres de FemCAT han estat vocals i presidents de Consells Socials

de les Universitats catalanes. En aquesta tasca actuen sempre en nom propi, des del

seu coneixement de les propostes i peticions de l’empresa pel que fa a la creació i

transferència de coneixement i les necessitats de competències dels titulats. Així, des

de la seva posició als Consells Socials procuren facilitar el diàleg entre el món acadè-

mic de la recerca i les empreses a tots els nivells. Quan s’escau, FemCAT proposa als

organismes responsables de nominar els membres dels Consells Socials persones

del món empresarial que puguin representar i ajudar a complir de la millor manera les

aspiracions de la societat respecte a la Universitat i les peticions de suport, aliances i

consell de les Universitats respecte de la societat.



Grau Interuniversitari d’Excel·lència

El juliol del 2015, FemCAT es va adherir a la iniciativa de Barcelona Global ‘Global

Challenge: Como podemos incidir para impulsar la excelencia en la educación superi-

or en Barcelona?’ per identificar reptes per a la competitivitat universitària i establir

l’estratègia d’implementació. Al llarg de tres sessions de treball, representants del

món acadèmic, empresarial i de la societat civil van analitzar la conveniència d’impul-

sar a Barcelona la creació de graus universitaris d’excel·lència amb caràcter internaci-

onal i amb alta implicació empresarial. Fruit de la reflexió, es va crear una plataforma

integrada per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya,

Barcelona Global i FemCAT per tal d’analitzar la possibilitat de crear i implementar un

grau d’excel·lència en el camp de l’enginyeria.

Durant el primer semestre del 2016, la UPC i la UPF van treballar en l’anàlisi de dife-

rents alternatives a partir de la definició d’un conjunt d’atributs singulars que hauria

de tenir el grau d’excel·lència. A la vista de la proposta, els quatre integrants de la

plataforma van signar al juliol del 2016 un Memorandum of Understanding que ofici-

alitza un procés de col·laboració que ha de permetre la creació a Barcelona d’un nou

grau interuniversitari UPC-UPF d’una durada aproximada de 3,5 anys i 250 ECTS.5

Els objectius del projecte són:

Crear un grau interuniversitari d’excel·lència com a mecanisme d’impuls a la forma-

ció de professionals amb una alta capacitació.

Incidir en la competitivitat econòmica mitjançant la incorporació de talent interna-

cional.

Implicar a les empreses en el disseny i implementació de la titulació de grau.

Establir un mètode escalable per replicar-lo, si cal, en altres disciplines i projectes

acadèmics en el futur.

Els principals avançaments realitzats durant el segon semestre del 2016 han estat

l’elaboració de la memòria acadèmica del Grau, que ha de permetre l’inici de les clas-

ses de la primera promoció en el curs 2017-2018, i la redacció dels Estatuts d’una

fundació privada amb participació, en un primer moment, de les quatre entitats impul-

sores i de les empreses implicades en la posada en marxa dels estudis. Aquesta

fundació ha de fer possible la vehiculació del finançament per part de les empreses

cap a l’estructura conjunta UPC-UPF que impartirà aquest grau d’excel·lència, amb

continguts curriculars d’enginyeria combinats amb formació en economia, impartit en

llengua anglesa i amb implicació del teixit empresarial. En el futur, la mateixa fundació

ha de poder actuar com a nucli impulsor d’altres iniciatives de formació d’excel·lència,

transversal i interuniversitària, amb la participació d’universitats catalanes i foranies.

5. Crèdits lectius, segons el Sistema Europeu de Transferència de Crèdits.


Memòria 2016 | 43

Pràctiques Formatives Universitàries

Aquest any 2016 s’ha constituït el Grup de Treball Universitat i Empresa – Esquemes

de Pràctiques Formatives Universitàries, encapçalat pel patró de FemCAT, Manel Xifra. Aquest grup, al qual participen representants del Departament de pràctiques

de les 8 Universitats públiques catalanes i més de 10 empresaris, s’ha creat amb

l’objectiu d’identificar les àrees on FemCAT podria fer una aportació de valor en relació

a les pràctiques dels estudiants universitaris a les empreses.

Van sorgir dues principals àrees de treball: la prospecció empresarial i la relació entre

tutors acadèmics i empresarials. Per tal de gestionar i recollir la informació d’una ma-

nera més acurada, es van crear dos subgrups de treball per abordar i aprofundir quines

són les actuacions que es podrien dur a terme a cada línia de treball esmentada. Els

objectius, doncs, eren conèixer les expectatives empresarials a l’hora de contractar

un estudiant en pràctiques universitàries i també, com millorar la relació que s’estableix

entre els tutors acadèmics i empresarials des del moment que universitat i empresa

es posen en contacte per fer un contracte de formació en pràctiques d’un estudiant

a l’empresa, fins al moment de formalitzar el període en pràctiques.

A hores d’ara, el projecte es troba en fase de valoració de tota la informació, experi-

ències i suggeriments recollits, per definir les properes passes cara al 2017.

Les persones que han participat en les reunions de Grup de Treball Universitat i Em-

presa de FemCAT durant el 2016, són:

Manel Xifra (líder)

Joaquim Boixareu

Jaume Alsina Cornellana

Montse Codina

Xavier Fitó

Oriol Guixà

Agustí López


Jordi Soler

Ignasi Rafel

Jordi Roig

Mònica Vidal.



INTEGRACIÓ LABORAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

En el marc de l’eix Assegurar la cohesió social de Catalunya del Manifest funda-cional de FemCAT, l’any 2015 es va posar en marxa un Grup de Treball amb l’objectiu d’articular un projecte que contribueixi a la integració laboral de les persones amb discapacitat.

Enguany, el Grup de Treball ha definit i posat en marxa aquest projecte, que pretén sensibilitzar i trencar barreres a través de l’exemple, proporcionant infor-mació i facilitant l’intercanvi d’experiències pràctiques entre els membres de FemCAT.

Antecedents

Els darrers mesos de 2015 i primers de 2016 es va realitzar un treball de recerca, que

va incloure una enquesta als membres de FemCAT sobre les seves actuacions al

voltant de la inserció laboral de persones amb discapacitat, una visita a la seu de la

Fundació DKV Integralia, recerca de bibliografia, i entrevistes amb actors rellevants

del sector.

La llei6 defineix diferents tipus d’ocupació de les persones amb discapacitat:

Ocupació ordinària, en les empreses i les administracions públiques, inclòs els ser-

veis d’ocupació amb suport.

Ocupació protegida, en serveis especials d’ocupació i en enclavaments laborals.

Ocupació autònoma.

La mateixa llei estableix per a les empreses públiques i privades, amb una plantilla su-

perior a 50 treballadors, l’obligació de contractar un nombre de treballadors amb disca-

pacitat no inferior al 2%. De manera excepcional, s’estableixen exempcions a aquesta

obligació sempre i quan s’apliquin mesures alternatives, determinades per reglament.

6. Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (LGDPDIS).


Memòria 2016 | 45

En base a la recerca realitzada, es va concloure que el sector de la inserció laboral de

persones amb discapacitat està fortament atomitzat, la qual cosa suposa una barrera

per a la contractació de persones amb discapacitat per part de petites i mitjanes em-

preses: bé perquè en el seu territori no hi ha interlocutors, bé perquè els interlocutors

que tenen estan centrats en un tipus de discapacitat que no encaixa amb els llocs de

treball que l’empresa podria oferir. Tot i que la majoria del territori català disposa d’en-

titats de referència amb ofertes integrals per a la vida de les persones amb discapa-

citat (formació, teràpia, centres ocupacionals, centres especials de treball, possibilitats

residencials, oci, etc.), gran part de les iniciatives depenen del voluntariat o de les

famílies afectades i no constitueixen una interlocució fluida amb les possibles empre-

ses ocupadores.

No obstant, existeixen alguns actors que aporten transversalitat a les seves actuacions,

buscant trencar l’efecte de l’atomització del sector. Per conèixer millor les seves ac-

tuacions, es van celebrar diverses reunions amb:

Obra Social “la Caixa”: programa Incorpora. Aquest programa d’intermediació

laboral té per objectiu facilitar la integració laboral a persones en risc d’exclusió so-

cial. Creua les necessitats d’empreses i de persones aturades, oferint serveis gra-

tuïts de formació i assessorament a la persona, i també a l’empresa, amb un suport

complet en totes les fases del procés: des de la selecció fins a la integració en el

lloc de treball. El programa s’articula a través d’entitats socials d’integració laboral

treballant en xarxa amb el teixit empresarial.

Fundació Catalunya-La Pedrera: en el marc de les seves accions d’Impuls Social,

la Fundació és la impulsora de la “Cooperativa 2147 mans”, que correspon al model

d’ocupació autònoma de persones amb discapacitats. Agrupa 12 empreses socials

catalanes del sector agroecològic, que donen feina a persones amb discapacitat

intel·lectual, amb malaltia mental o en risc d’exclusió social i que uneixen els seus

esforços per donar viabilitat al projecte, mitjançant la comercialització, en la gran

distribució, de productes frescos envasats.

Dincat Associació Empresarial d’Economia Social: és l’organització patronal de

centres especials de treball per a persones amb discapacitat intel·lectual. Dincat,

juntament amb d’altres entitats de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, a través de

la Taula d’inserció a l’empresa ordinària, han desenvolupat la metodologia del “Tre-

ball amb suport”. Aquesta metodologia ajuda a aconseguir un lloc de treball en una

empresa ordinària, mitjançant un conjunt de procediments tècnics de suport ajustats

a les necessitats individuals de cada persona.



Fundación Seeliger y Conde: vinculada a l’empresa de selecció del mateix nom,

aquesta Fundació ha desenvolupat el Model EDC de gestió empresarial que integra

les capacitats diferents als valors i polítiques corporatius. A més a més, juntament

amb entitats com CERMI, FEACEM i Fundación ONCE, han desenvolupat el Segell BEQUAL, que recull el know-how del Model EDC de gestió i serveix per acreditar i

distingir aquelles empreses socialment responsables amb la discapacitat.

Fundació Mapfre: en el marc del seu programa “Junts ho podem fer”, la Fundació

organitza jornades de sensibilització empresarial per a la discapacitat. Un exemple

va ser la celebrada el mes de març conjuntament amb el Centre Metal·lúrgic de

Sabadell i APDP-Fundació Privada ATENDIS, i on es va presentar el cas de l’empre-

sa Aranow Packaging Machinery, de la qual el Patró de FemCAT, Jordi Cuixart,

n’és el seu Director General.

El projecte de FemCAT

En base a la informació recollida, el Grup de Treball va consensuar que la proposta de

valor del projecte hauria de girar entorn l’experiència de membres de FemCAT en la

contractació directa de persones amb discapacitat a les seves empreses, i la possibi-

litat de compartir aquestes experiències i ajudar a d’altres membres que podrien estar

interessats a fer passos en aquesta direcció, bé perquè tenen l’obligació legal i con-

sideren que no tenen ben resolta aquesta qüestió, o bé perquè tot i no estar obligats

per llei, voldrien conèixer els beneficis que aporta incorporar persones amb discapa-

citat a les empreses.

Es tracta de mostrar que la integració de persones amb discapacitat a les empreses

no és només possible, sinó que és rendible i aporta un valor a l’empresa (“és una

inversió i no una despesa”, “el valor de la diversitat”).

�És per tant, un projecte incremental, que anirà sumant accions (intercanvis d’experi-

ències, difusió i comunicació) i participants amb el temps:

1��La primera fase del projecte, que va durar fins a l’estiu, va consistir en l’elaboració

d’un recull d’experiències dels membres de FemCAT que han integrat a persones

amb discapacitat a les seves empreses, i que observa els orígens de la iniciativa,

el procés seguit per a la contractació, les tasques desenvolupades a l’empresa,

l’existència i forma d’acompanyament a la persona contractada, l’acollida, els be-

neficis que ha aportat aquesta incorporació al conjunt de l’empresa i recomanacions

en base a la seva experiència.


Memòria 2016 | 47

2 La segona fase del projecte consisteix en l’organització de taules d’intercanvi

d’experiències, cadascuna d’elles corresponent a diferents sectors econòmics.

Donat que existeixen entitats que es dediquen a fer l’acompanyament i la formació

del personal per a una millor adaptació de les persones amb discapacitat a l’em-

presa, el Grup de Treball va decidir que les taules se centrarien en la sensibilització

de la direcció de les empreses, que tenen la capacitat de prendre les decisions de

caràcter estratègic.

D’aquesta manera, les sessions es dirigeixen a directius i responsables de recursos

humans d’empreses de l’òrbita de FemCAT que no estan actualment contractant a

persones amb discapacitat, per una banda, i a directius d’empreses de l’àmbit de

FemCAT que han integrat a persones amb discapacitat, i a representants de les enti-

tats que han acompanyat aquestes empreses en el procés, per l’altra.

El quart trimestre de 2016, es va organitzar dues taules d’intercanvi d’experiències

entre empreses que ja han fet el procés d’integració i d’altres que no ho han fet però

estan interessades o tenen intenció d’iniciar-lo. A la primera taula, centrada en el sec-

tor serveis, es va tenir l’oportunitat de conèixer l’experiència d’Amat Immobiliaris i de

Faura-Casas, juntament amb les entitats que les han acompanyat en el procés. La

segona es va dedicar al sector industrial, i van presentar la seva experiència Frigorífic

Santa Coloma i Manxa 1876.

En conjunt, ja han participat representants de 18 empreses a les taules d’intercanvi.

Enllaçant amb el treball dut a terme en l’àmbit de la discapacitat, l’activitat vinculada

al sopar de Nadal, celebrat el dia 1 de desembre, va consistir en la representació de

l’obra teatral “Els músics de Bremen”, interpretada per la companyia Pot Teatre de la

Fundació Femarec, formada per actors amb diversitat funcional.

De cara al proper any, es continuarà el treball de difusió i sensibilització.

Les persones que han participat a aquest Grup de Treball de FemCAT són:

Xim Raurich (líder)

Imma Amat

Maria Josep Arasa

Francesc Baqué

Joan Bartolomeu Agustí

Anna Bosch

Francesc Bosch

Joan Castell

Carles Grau

Maria Jordà

Laia Mercadé

Heribert Padrol

Francesc Parramon

Oriol Pinya

Cristian Rovira

Josep Santacreu

Mònica Vidal.



BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA

La missió de FemCAT gira entorn la voluntat de contribuir que Catalunya esdevin-gui un dels països capdavanters socialment i econòmica, a Europa i al món. Ente-nem que un país capdavanter disposa de mecanismes de transparència, partici-pació, responsabilitat i bon govern, un país on es lluita contra la corrupció i el frau.

Per aquest motiu, aquest any s’ha constituït el Grup de Treball sobre Bon Govern i

Transparència, amb la intenció d’elaborar una proposta de valor, que se centrarà en

l’àmbit de la iniciativa privada i el món associatiu, i partirà de l’exemplaritat de la fun-

dació i els seus membres.

En aquest sentit, s’ha procedit a inscriure FemCAT al Registre de grups d’interès de

la Generalitat de Catalunya, el que implica fer públiques dades de la Fundació com el

seu pressupost, objectius, trobades que es facin amb representants de l’administració,

i també obliga a subscriure el codi de conducta establert pel Registre.

Així mateix, i en el marc de la renovació de la pàgina web de FemCAT, s’han analitzat di-

verses eines disponibles que promouen la transparència de les organitzacions. Concreta-

ment, s’ha pres com a referència l’eina TransparENT (http://transpar-ent.info), desenvolu-

pada pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural (LPCCP) de la

Universitat Autònoma de Barcelona, i que està adreçada a entitats sense ànim de lucre

per facilitar una autodiagnosi de la transparència.

El Grup de Treball també s’ha proposat treballar en l’elaboració de propostes sobre el

Bon Govern i la Transparència, que s’anirà desenvolupant durant l’any 2017.

Les persones que han participat a aquest Grup de Treball són:

David Marín (líder)

Joan Agustí

Jaume Alsina Cornellana

Imma Amat

Ricard Aubert

Xavier Badia

Xavier Brossa

Xavier Castella

Joan Font


Enric Paredes

Oriol Pinya

Jordi Pujol

Roser Ràfols

Cristian Rovira

Lluis Rullan

Carme Sala

Ana Sala

Josep Santacreu


Memòria 2016 | 49

BARCELONA INSTITUTE OF SCIENCE AND TECHNOLOGY

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), fundat el gener del 2015, ha estat promogut pels més importants centres de recerca de Catalunya: el Cen-tre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Ciències Fo-tòniques (ICFO), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Es constitueix com a fundació privada i compta en el seu patronat amb la Fundació Bancària “la Caixa”, la Fundació Cellex, la Fun-dació Catalunya-La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i FemCAT, a banda de diverses persones de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic, com els Drs. Igna-cio Cirac, Joan Massagué, Miquel Salmerón, Rolf Tarrach i Sergi Verdú. Des del juny del 2016 la presideix el Dr. Andreu Mas-Colell.

L’objectiu del BIST és donar als centres que l’integren l’avantatge de la dimensió per

realitzar una millor recerca i formació de científics. Actua en els següents àmbits:

Recerca: impuls a la recerca interdisciplinària i multidisciplinària d’excel·lència;

Educació: generació d’una oferta de postgrau de primer nivell internacional;

Talent: estratègia per atraure, desenvolupar i retenir talent global;

Impacte: transferència de coneixement a la societat;

Identitat: construcció de la identitat BIST, la seva cultura interna i marca global;

Institucional: definir la governança, l’estratègia de cerca de finançament i el codi ètic.

Les fites més notables aconseguides des de l’inici de l’activitat han estat la posada

en marxa d’una signatura científica conjunta, que en sis mesos ha situat el BIST a la

segona posició del ranking Nature Index a l’estat espanyol (darrere el CSIC) i la posa-

da en marxa d’un màster de recerca en ciències interdisciplinàries, que s’iniciarà el

curs 2017-2018 i que serà la base d’un programa conjunt de formació de doctorat,

amb tots els elements que avui es demanen per a la formació de científics de primer

nivell. S’estan duent a terme també activitats de divulgació i de posada en valor de la

marca conjunta, a banda de la primera edició de beques de doctorat que s’atorguen a

investigadors que treballaran en projectes impulsats per més d’un dels centres mem-

bres del BIST, que ha tingut un gran èxit de convocatòria a nivell global.



L’arrencada d’una entitat que vol desplegar una activitat important és sempre compli-

cada. Per aquest motiu, els patrons institucionals s’han bolcat per fer possibles els

primers projectes demostratius en els diferents àmbits d’activitat. Els recursos apor-

tats per aquesta via es destinen a crear sinergies d’escala, avançar cap a la interdisci-

plinarietat i fixar fites de treball conjuntes tant a nivell científic com per la transferència

de coneixement cap a la societat. Gràcies a la implicació de diversos dels seus mem-

bres, FemCAT ha pogut fer també una aportació econòmica alineada amb la de la

resta de patrons de l’entitat.


Memòria 2016 | 51

COL·LECTIU EMMA

El Col·lectiu Emma és una xarxa de persones, tant catalanes com estrangeres i residents a diversos països, que es van proposar l’any 2009 recollir i seguir les notícies sobre Catalunya aparegudes a la premsa internacional. El seu objectiu és assegurar que l’opinió pública d’arreu disposa de dades fidels de la realitat del nostre país, avui i a través de la història. Així, seleccionen i publiquen infor-mació de diverses fonts que, en la seva opinió, faciliten una descripció acurada dels esdeveniments a Catalunya. Alhora, es posen en contacte amb els mitjans i articulistes que publiquen peces sobre Catalunya, tant per felicitar-los i oferir més informació per a futurs articles, com per assenyalar errors o deduccions que consideren mal fonamentades. Finalment, elaboren articles d’opinió sobre els afers corrents en el camp econòmic, social, cultural i polític.

La feina constant del Col·lectiu en els seus anys d’existència els ha convertit en refe-

rents i proveïdors d’informació de primera mà per a diversos mitjans estrangers. Amb

la seva actuació discreta i contactes amb els articulistes i opinadors, han aconseguit

bastir una xarxa de confiança que arriba a alguns dels mitjans més influents del món.

FemCAT col·labora amb el Col·lectiu Emma des del 2013; d’aquesta manera es fa

possible la gestió professional de la informació en aquesta entitat i la seva distribució

cap a les persones, repartides per tot el món, que han de mantenir el contacte amb

els mitjans. Així mateix, facilita interlocutors empresarials als mitjans que s’interessen

pels esdeveniments a Catalunya. D’aquesta manera, FemCAT contribueix a què la

projecció de Catalunya al món sigui directa, verídica i transparent.


Servir


Memòria 2016 | 53

MENTORING PER A JOVES EMPRENEDORS – CP’AC

Amb la voluntat de contribuir al desenvolupament del teixit empresarial català, el setembre del 2015 FemCAT va decidir col·laborar amb el programa de Mento-ring que la CP’AC (Fundació Privada per a la Promoció d’Autoocupació a Cata-lunya) coordina.

La CP’AC ha adoptat la metodologia de Mentoring de la Youth Business Internacional,

i l’ha implementada a Catalunya. Actualment, es troba en fase d’expansió pel territori

català amb la col·laboració d’altres entitats. Es tracta d’una metodologia instaurada a

35 països del món que ofereix suport a emprenedors mitjanant finançament, formació

i mentoring. Els mentors ajuden els emprenedors a identificar objectius i reptes es-

tratègics pel seu negoci, així com interpretar resultats i aspectes econòmics i empre-

sarials.

Els membres de FemCAT Ricard Aubert, Joan Castell i ex membre, Josep M. Cam-pi, han participat en aquest programa, dins l’apartat de Mentoring, per ajudar a em-

prenedors d’entre 18 i 35 anys en un procés d’acompanyament d’un any, en què s’ha

estipulat de mitjana una trobada al mes entre mentor i emprenedor. El programa ha

tingut molt bona acollida tant pels empresaris com pels joves emprenedors i empre-

nedores, tant és així, que el Joan Castell ha iniciat un segon període de Mentoratge

que s’allargarà fins al 2017.

Cal destacar que és una activitat voluntària on els empresaris i empresàries participants

ho fan desinteressadament, amb l’objectiu d’ajudar i aportar valor i experiències a les

noves generacions.

Durant l’any 2017 es valoraran els resultats d’aquestes col·laboracions i es plantejarà

la possibilitat d’ampliar aquesta iniciativa amb la participació de més membres de

FemCAT.



DIPLOCAT

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) és una institució creada el novembre de l’any 2012 com un consorci públic-privat que té per ob-jectiu explicar Catalunya al món i incidir en l’opinió pública internacional per tal de millorar la imatge i el prestigi del país a l’exterior, tot creant vincles i relacions de confiança amb ciutadans i institucions d’altres països.

Juntament amb 19 altres institucions públiques, entitats empresarials i financeres,

entitats socials i esportives i universitats, escoles de negocis i centres acadèmics,

FemCAT és membre del Ple de DIPLOCAT. El Manifest de FemCAT indica que “Hem

de ser capaços d’articular projectes mitjançant les nostres empreses, la nostra cultu-

ra, els nostres científics, els nostres esportistes i les entitats socials i esportives, les

nostres universitats (...), i, en definitiva, la nostra gent, que projectin Catalunya a l’ex-

terior”. Des de la seva creació, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya ha fet

seu aquest objectiu, encoratjant la societat civil catalana a implicar-se i contribuir en

els principals reptes i debats internacionals; FemCAT hi ha donat suport a través de la

participació al Ple i en iniciatives concretes quan s’ha escaigut.

Les activitats del Consell inclouen algunes de les pràctiques habituals de la diplomàcia

pública: des d’un programa de visitants internacionals adreçat a personalitats estran-

geres, fins a iniciatives de diplomàcia digital, debats acadèmics, trobades empresarials,

contactes amb premsa estrangera o intercanvis de bones pràctiques internacionals.

Així, durant l’any 2016, representants de FemCAT han participat en quatre ocasions

en trobades amb delegacions d’altres països europeus: periodistes representants de

la premsa americana, austríaca i francesa i diputats al Parlament europeu i polonès.

Aquestes delegacions són convidades per DIPLOCAT a conèixer Catalunya a través

de programes intensos de reunions amb representants de tots aquells estaments que

puguin ser del seu interès i que els ajudin a entendre millor l’economia, la societat i

el moment polític del nostre país.

Per tal de donar una imatge completa i plural de Catalunya als seus interlocutors, el

Consell promou també debats i jornades sobre temes amb repercussió global. Al mes

de maig, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, va organitzar un Fòrum interna-

cional sobre acollida i integració de persones refugiades a la UE. Al mes de setembre

va convidar l’eminent sociòleg i economista nord-americà Jeremy Rifkin, que va ex-


Memòria 2016 | 55

posar davant 800 persones la seva visió sobre “Un nou paradigma econòmic per a

una Catalunya sostenible”. Diverses entitats del món empresarial, entre elles FemCAT,

van participar en la difusió de l’acte i en les converses posteriors sobre els possibles

escenaris d’implementació. El Patró de FemCAT, Joaquim Coello, va formar part de

la delegació de DIPLOCAT que va viatjar al mes de novembre a Luxemburg per conèi-

xer els detalls del primer pla estratègic nacional ja en marxa per fer la transició cap a

l’energia verda.



FERRMED

L’associació sense afany de lucre FERRMED, constituïda l’any 2004, és una asso-ciació de caràcter multisectorial creada a iniciativa del món empresarial per con-tribuir a la millora de la competitivitat europea a través de la promoció dels anomenats “Estàndards FERRMED”; la potenciació de les connexions dels ports i aeroports amb els seus respectius “hinterlands”, la impulsió del Gran Eix Fer-roviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roina-Mediterrani Occidental; la con-solidació, conjuntament amb altres associacions, dels grans vectors de progrés de la Unió Europea i els països veïns i, en conseqüència, un desenvolupament més sostenible gràcies a la reducció de la pol·lució i les emissions de gasos que afecten el canvi climàtic.

FemCAT és membre de FERRMED, juntament amb més de 150 empreses i instituci-

ons d’arreu d’Europa, des de la seva fundació.

La feina de FERRMED se centra en l’acció de lobby, principalment a la Unió Europea i

a les institucions de governs i regions amb potestat sobre les infraestructures ferrovià-

ries. La seva tasca sostinguda ha tingut efectes en les decisions de priorització de cor-

redors ferroviaris per part de la Unió Europea, tant en el tram mediterrani del Gran Eix

Ferroviari com en altres trams d’aquest. Per la seva focalització en el trànsit de merca-

deries, ha desenvolupat un seguit de fortaleses en el sector dels ports marítims i fluvials

que poden ajudar, en la consecució de la seva activitat, en el reforç dels ports del Me-

diterrani com a porta d’entrada de les mercaderies provinents de l’Àsia a Europa.

Al mes d’octubre es va mantenir una reunió amb el Secretari General de FERRMED,

Joan Amorós, per tal de conèixer l’estat actual del projecte i les prioritats de cara als

propers anys. L’associació continua efectuant tasques de lobby per posar al dia una

xarxa ferroviària europea que satisfaci de la manera més eficient i respectuosa amb

el medi ambient les necessitats de connexió per a les mercaderies i les persones i ha

iniciat la reflexió per expandir la concepció dels eixos ferroviaris cap a Àsia. S’ha de-

signat un representant de FemCAT, en Joan Castell, com a interlocutor amb FERRMED

per agilitzar la contribució de FemCAT a aquesta associació i esdevenir més actius en

les tasques d’anàlisi i representació de cara als objectius comuns.


Memòria 2016 | 57

PROGRAMA PILOT REFORMA HORÀRIA A LES EMPRESES

FemCAT es va sumar l’any 2015 a la Iniciativa per a la Reforma Horària, una ini-ciativa ciutadana independent de qualsevol organització, formada per un grup divers de persones expertes unides per un objectiu comú: impulsar una trans-formació positiva en la nostra societat a través d’un canvi d’horaris.

El projecte de Reforma Horària es va plantejar com una iniciativa en tres fases:

1��Llançament, impuls i fonamentació (2014). En aquesta fase inicial, es constitueix

la Iniciativa i es crea la Comissió d’estudi de la Reforma Horària al Parlament de

Catalunya.2��Intervenció i sensibilització (2015). Realització de campanyes divulgatives respec-

te les bones pràctiques horàries i s’impulsen proves pilots amb entitats. 3��Difusió i constitució com a l’any de la Reforma (2016). Es tracta d’establir el punt

de partida al moment de signar la llei de la Reforma Horària i l’impuls de les refor-

mes legislatives i mesures d’acompanyament.

Perquè la Reforma Horària pugui ser una realitat, s’aborda des de tots els àmbits.

Durant el 2015 es van promoure iniciatives pilot en tots aquells estaments que inter-

venen en l’organització del temps: Ocupació i Empresa; Educació; Cultura i Oci; Ad-

ministració; Comerç i Consum. Aquests àmbits s’anomenen “Acceleradors de la Re-

forma”; tot i que cadascun d’ells pot obtenir beneficis aplicant les mesures de

flexibilització i conciliació pel seu compte, és la conjunció de tots ells alhora la que pot

aconseguir un guany fonamental per a la societat.

La Secretaria de FemCAT ha contribuït en el projecte amb tres actuacions: divulgant

el projecte i els seus principis, identificant i facilitant la interlocució amb empreses que

han participat en la prova pilot en l’àmbit d’Ocupació i Empresa, i aplicant internament

alguns dels principis de flexibilitat que faciliten la conciliació.

Les empreses que han participat en el projecte pilot, durant el 2015 i el 2016 amb la

interlocució de FemCAT són Grupo SIFU, Invenio learn.by.doing i Vertix. El projec-

te, que lidera el grup impulsor de la Reforma Horària, incideix en un canvi en l’organit-

zació dels horaris, per establir una millor gestió del temps de treball.



Durant la tercera fase del projecte, s’ha consolidat l’eina d’autoavaluació d’organitza-

cions per a la reforma horària, que es va presentar públicament el 4 de novembre. En

el marc d’aquesta presentació, Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa i Esther Sánchez, presidenta del Comitè Assessor de la Reforma Horària, van lliurar als Con-

sellers Baiget i Bassa i al Vicepresident Junqueras, una proposta de pressupostos

que han de contribuir a la transició cap al moment zero de la reforma horària.


Memòria 2016 | 59

BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF ECONOMICS

L’any 2006, quan el pensament global identificava la necessitat de reexaminar el coneixement sobre l’economia, un grup de distingits professors i economistes van plantejar la necessitat d’una escola que produís coneixement i formés pro-fessionals amb la preparació i les habilitats per fer front a la complexitat de la situació econòmica, tant a les empreses com a les institucions i l’administració.

La Barcelona Graduate School of Economics va ser fundada com una institució per a

la cooperació científica entre quatre unitats acadèmiques existents i amb una llarga

tradició de cooperació: la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma

de Barcelona (UAB), l’Institut d’Anàlisi econòmica del CSIC i el Centre de Recerca en

Economia Internacional (CREI).

Al Patronat fundador s’hi van afegir el Grup Agbar, el AXA Research Fund, el Banc

Sabadell, la Fundació Catalunya - La Pedrera, “la Caixa”, FemCAT, el Departament

d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

La Barcelona GSE imparteix formació de postgrau a estudiants vinguts de tot el món

i que volen desenvolupar la seva carrera en el camp de l’economia aplicada. La col-

laboració amb les unitats acadèmiques fundadores es desenvolupa satisfactòriament

i permet sinergies completes tant en la producció científica, com a la docència i com

en l’ús compartit dels recursos. Així, els alumnes poden gaudir de la combinació ide-

al entre l’experiència dels seus professors i la voluntat d’innovar en la seva formació.

En el camp de la producció científica, destaca l’organització anual del Barcelona Sum-

mer Forum, una de les cites inevitables per als investigadors de primera línia en eco-

nomia de tot el món, i el fet que la Barcelona GSE es troba des de fa diversos anys a

les primeres posicions del ranking RePEC (Research Papers in Economics, una entitat

formada per economistes de 89 països). El seu Consell Científic comptava l’any 2015

amb 11 membres que havien rebut el Premi Nobel d’Economia; aquest nombre ha

ascendit a 13 enguany degut a la concessió d’aquest premi a dos membres del Con-

sell Científic, Oliver Hart i Bengt Holmström.

En el camp de la formació, els estudis de postgrau han aconseguit un gran prestigi en

els anys que porten impartint-se. La promoció del 2017 compta amb un 85% d’estu-

diants internacionals, dels quals un 28% provenen d’Amèrica del Nord i del Sud i un

13% d’Àsia i Oceania.



CENTRE UNESCO DE CATALUNYA

El Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat es va crear l’any 1984 amb el pro-pòsit de fer present la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Edu-cació, la Ciència i la Cultura) a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO. Des de l’any 2014, FemCAT forma part de la Junta d’aquesta associa-ció que, fidel a la seva missió fundacional, difon els ideals i activitats de la UNES-CO al nostre país i fa arribar al sistema de Nacions Unides les reflexions i col-laboració de la societat catalana en Educació, Cultura, Ciència i Pau. Unescocat manté relacions oficials amb la UNESCO i té estatut consultiu prop de l’ECOSOC i del Departament d’Informació Pública de les Nacions Unides.

Durant l’any 2016 s’ha produït un relleu en el representant de FemCAT al Centre:

l’Albert Llovet ha donat pas al Jordi Bagó.

Aquest any 2016 Unescocat ha participat en l’engegada d’un projecte que és fruit de

la focalització en l’educació duta a terme en els anys anteriors: Escola Nova 21, que

impulsa un grup d’entitats entre les quals es troba també FemCAT.

També durant l’any 2016, ha reforçat la seva estructura executiva amb la contractació

d’un director. El Centre gaudeix d’una posició privilegiada per identificar els debats

globals, fer-los arribar a les entitats que millor aprofitaran la informació i els vincles i

retornar als organismes internacionals la contribució de les entitats catalanes, do-

nant-los en cada cas el protagonisme que mereixen. En aquest sentit, ja ha començat

a treballar en els ítems de l’agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, que guia

en l’actualitat l’actuació de Nacions Unides, per poder-ne plantejar l’evolució a nivell

global a les entitats catalanes i fer-se ressò de les seves millors pràctiques i reflexions.

La llarga tradició de participació catalana a la UNESCO viu encara en aquesta organit-

zació, que reconeix la força de la nostra societat per mobilitzar-se i generar iniciatives

innovadores.


Memòria 2016 | 61

FUNDACIÓ PUNTCAT

La Fundació puntCAT és una entitat privada, sense ànim de lucre ni filiació polí-tica, titular del domini d’Internet .cat, la qual s’autofinança exclusivament mit-jançant la venda de dominis .cat.

La Fundació puntCAT gestiona el domini .cat: el promociona, vetlla pel compliment

dels requisits que han de complir els demandants, en garanteix i actualitza la infraes-

tructura i els requeriments tècnics i treballa directament amb els registradors que el

comercialitzen. La gestió del domini i els ingressos que se’n deriven fa possible el

compliment de la seva missió: promoure la llengua i la cultura catalanes en l’àmbit

d’internet i de les tecnologies de la informació.

FemCAT n’és membre del patronat des de l’any 2010, i n’ostenta actualment la pre-

sidència, a través del seu representant Ricard Huguet.

L’any 2016, els excel·lents indicadors de creixement i fidelització del domini s’han

mantingut, amb un 80% de taxa de renovació i un 14% de creixement del nombre

total de dominis, tancant l’any amb 111.684 dominis .cat. La bona gestió del domini

.cat va ser el principal argument perquè l’ajuntament de Barcelona, propietari del do-

mini de nova creació .barcelona, escollís la Fundació puntCAT per fer-ne la gestió, que

inclou la promoció, comercialització i gestió de la infraestructura. El domini .barcelona

ja està disponible per a tots aquells que tinguin alguna relació amb la ciutat i la seva

àrea d’influència. Actualment hi ha 8.510 dominis amb aquesta extensió.

En l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a internet, enguany s’ha dut a terme

la sisena edició del concurs Webs al punt, que fomenta la creació de dominis en llen-

gua catalana per part d’estudiants de Secundària, Batxillerat i Cicles de Formació de

Grau Mitjà i Superior. Des de la seva posada en marxa, hi han participat més de 6.700

alumnes de 120 centres educatius repartits per tot el territori de parla catalana, que

han creat webs en grups de 2 a 5 alumnes supervisats per un professor del seu cen-

tre. El concurs Webs al Punt ha estat seleccionat per participar a la fira YOMO (The

Youth Mobile Festival), una iniciativa dirigida a estudiants d’entre 10 i 16 anys que vol

promoure les vocacions professionals en l’àmbit de la ciència i la tecnologia que tindrà

lloc durant el Mobile World Congress del 2017.



Així mateix, 225 comerços han elaborat el seu propi lloc web durant l’any 2016 gràci-

es al projecte Comerçlocal.cat, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. Només

3 de cada 10 empreses de menys de 10 treballadors té lloc web; aquesta circumstàn-

cia es dóna per manca de temps, de recursos, o per desconeixement de les eines de

desenvolupament web. A través del programa Comerçlocal.cat, els comerços que ho

vulguin poden obtenir un lloc web de presentació del seu negoci en català. El progra-

ma també està dirigit a ajuntaments que el vulguin implementar al seu municipi; dins

la iniciativa dinamitzada per l’Ajuntament de Girona, 157 comerços d’aquesta ciutat

van elaborar el seu propi web durant el mes de novembre. També 68 comerços més

dels municipis de Castell-Platja d’Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Llafranc van

participar del programa. D’aquesta manera, tots ells poden accedir a les oportunitats

de desenvolupament del negoci que els ofereix internet.


Memòria 2016 | 63

PROGRAMA LIDERATGE EMPRESARIAL – PROGRAMA VICENS VIVES

A la seva obra Notícia de Catalunya, Jaume Vicens Vives escrivia “No hi ha pos-sibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l’existència d’un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o diri-geix.” Des del 2003, el Programa Vicens Vives de lideratge i compromís cívic, impulsat per la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, s’adre-ça a directius joves per desenvolupar una visió global de l’entorn, integrant en la seva especialització professional un interès i sensibilitat per les diferents pro-blemàtiques que configuren el nostre món (científiques, econòmiques, sociolò-giques, polítiques, culturals). FemCAT hi dóna suport amb la difusió i en la defi-nició dels continguts relacionats amb l’empresa.

Al mes de desembre del 2016 ha començat una nova edició del Programa, que agru-

pa una trentena d’alumnes amb trajectòries professionals volgudament diverses – el

món empresarial, acadèmic, l’administració, el món sindical. Perquè tots els membres

de FemCAT tinguessin l’oportunitat de conèixer el programa i, així, plantejar-se la

possibilitat de facilitar-hi l’accés a directius joves, el director del programa Josep Ma-ria Lozano va assistir al sopar de treball del mes de juliol, en el qual el filòsof Xavier Antich, que també hi col·labora, era el ponent convidat. Els assistents van poder

sentir la presentació del programa, amb les pinzellades de fonaments econòmics, ètics

i filosòfics que motiven una formació d’aquestes característiques. Van poder, també,

conversar de forma distesa amb ex-alumnes del programa que van ser convidats a

compartir el sopar i el debat.



RESPON.CAT

Respon.cat és un organisme creat l’any 2014 que pretén implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat So-cial, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de la RSE a Cata-lunya. El President de FemCAT forma part del seu Consell Social, òrgan assessor i de definició de projectes de l’entitat.

El projecte Focus de la RSE de Respon.cat pretén estendre la RSE fomentant que les

empreses que operen a Catalunya integrin en la gestió de la seva RSE aquells temes

prioritaris en clau local, que han estat seleccionats de forma participativa entre grups

d’interès representatius i de manera dinàmica en el temps. L’agenda local es treballa-

rà de manera interrelacionada amb l’agenda global, representada principalment pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

S’han identificat 8 Focus de la RSE a Catalunya que centraran les activitats del projecte:

1��Ètica de les organitzacions2��Desenvolupament econòmic responsable3��Cohesió social4��Compromís amb la comunitat i aliances5��Generació d’ocupació i de qualitat6��Desenvolupament del capital humà7��Economia circular8��Compromís amb el territori

Per cada un dels 8 focus identificats, s’ha establert un grup de coordinació, des del

co-lideratge en xarxa, comptant amb diverses organitzacions expertes en cada camp

(entitats, administracions i/o empreses, depenent de cada focus).

FemCAT forma part dels següents grups:

Focus Cohesió social (integració social i laboral de col·lectius amb dificultats d’inserció)

Focus Generació d’ocupació i de qualitat (conciliació, formació)

Focus Ètica de les organitzacions (competitivitat responsable, fiscalitat, transparència)

Durant aquest any, FemCAT ha participat als debats i reflexions dels grups “Ètica de

les organitzacions” i “Cohesió social”, amb els quals s’han compartit les activitats de

FemCAT relacionades amb aquests àmbits.


COMUNICACIÓ


Memòria 2016 | 67

En el marc del projecte de posicionament de FemCAT dut a terme l’any passat, es van bastir els fonaments de la comunicació de FemCAT, per tal de dotar a la institució d’eines per articular un discurs públic coherent, basat en les prioritats del Decàleg i alineat amb la pròpia trajectòria de FemCAT, per donar més visibi-litat a la institució.

En aquest sentit, es va treballar el relat de FemCAT, la seva missió (“Fer de Catalunya

un dels millors països del món”), i es van establir uns objectius de comunicació:

COMUNICACIÓ EXTERNA:

Tenir més impacte en el compliment de la missió

Posar en valor tot allò que fem

Deixar clar què som i què no

Facilitar que altres institucions sàpiguen què poden esperar de nosaltres

COMUNICACIÓ INTERNA:

Estar informats de les coses que es fan, poder-les explicar i posar en context

Fer que cadascuna de les nostres accions guanyi impacte

Reforçar la relació amb i entre els membres

D’acord amb aquests objectius, l’any 2016 s’ha desenvolupat un projecte de comuni-

cació tant interna com externa, que pretén transmetre d’una manera més clara i

transparent què és i què fa FemCAT.



COMUNICACIÓ EXTERNA: NOU LLOC WEB FEMCAT

Amb l’objectiu de comunicar millor la Fundació i les seves activitats i ser més transparents, enguany s’ha dut a terme la renovació del lloc web de FemCAT.

Amb un disseny més visual i funcional, és accessible a través de diferents dispositius

electrònics (“responsive”) i presenta informació totalment actualitzada sobre els pro-

jectes, activitats i programes que hem dut a terme al llarg dels anys, estructurats al

voltant dels eixos expressats al nostre Manifest Fundacional: emprenedoria i innova-

ció, competitivitat, cohesió social i projecció al món.

El lloc web també integra la presència de FemCAT a les xarxes socials: Youtube, Twit-

ter i Linkedin. Pel que fa a aquestes xarxes, es va decidir iniciar l’activitat a través de

Twitter, amb ocasió de la celebració del Fòrum FemCAT del mes de novembre. De

cara a l’any 2017, s’establirà i implementarà un pla de comunicació a través de les

xarxes socials.

www.femcat.cat està disponible en tres idiomes: català, castellà i anglès.


Memòria 2016 | 69



COMUNICACIÓ INTERNA: E-FEM I AGENDA

Des del passat mes de novembre, FemCAT ha renovat la imatge de les seves newsletters: l’Agenda i l’e-fem. Amb una millor funcionalitat i adaptada als nous reptes de la comunicació digital, segueix la línia estètica dissenyada per al nou lloc web de la Fundació, per tal d’establir una imatge corporativa coherent.

Amb aquesta renovada imatge i una nova planificació de continguts, es pretén millorar

les pautes de comunicació entre la Secretaria de FemCAT i els membres de la Fundació.


Memòria 2016 | 71

RECULL DE PREMSA

Alguns articles sobre FemCAT apareguts durant l’any 2016

Ara, 23 de gener: Immaculada Amat, nova secretària de FemCAT

Ara, 28 de gener: Si t’expliques bé, potser t’entenen i tot

Regió 7, 8 de juny: Empresa a les escoles

L’Econòmic, 12 de juny: Entrevista a Ramon Carbonell

La Vanguardia, 1 de juliol: Parlar del que no ens agrada

Ara, 18 de juliol: Aliança entre universitats per crear un nou grau

d’enginyeria i economia

Expansión, 16 de novembre: ¿Qué hacemos con el paro juvenil?

El Punt Avui, 16 de novembre: L’Atur jove, és cosa de tots

L’econòmic, 19 de novembre: Els efectes de no mirar-se als ulls

Ara, 19 de novembre: Recomanacions d’experts sobre atur juvenil



25economia

ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2016

OHL +15,69 4,637 GAMESA +9,47 15,085 REPSOL +6,90 8,937

EUROS % VAR.ARCELORMITTAL -1,08 3,297 ENDESA -0,40 17,225 *Tan sols dos valors van acabar ahir amb descensos

Adolfo Domínguez ven l’immoble del passeig de Gràcia per 45 M€

Immobiliari

La cadena de moda Adolfo Domín-guez va confirmar ahir la venda d’un immoble situat al passeig de Gràcia de Barcelona per 45 milions. Tal com va informar la companyia espa-nyola a través d’un comunicat, d’aquests diners, 21,5 milions es destinaran a amortitzar i suprimir de forma anticipada part del deute financer de l’empresa. D’aquesta manera, després de l’operació el deute d’Adolfo Domínguez quedarà reduït a 2,1 milions d’euros.

La venda de l’edifici, que ha supo-sat un benefici net de 36 milions d’euros, arriba en un context de pèr-dues per a l’empresa, que l’any 2015 va tancar una seixantena de punts de venda. En els nou primers mesos de l’any va acumular unes pèrdues de gairebé 17 milions d’euros, amb una facturació interanual un 11% més baixa. ARA

Correus renova la flota amb furgonetes i motos elèctriques

Serveis

L’operadora postal pública Correus va anunciar ahir la compra de 25 furgonetes elèctriques a Renault i de 100 motos elèctriques a Scutum –l’empresa participada per Caixa-Bank i Repsol– per un import total de 738.000 euros. L’empresa va ex-plicar a través d’un comunicat que la inversió s’emmarca dins del pro-cés de renovació i ampliació de la seva flota per contribuir a la reduc-ció d’emissions contaminants. La compra l’ha subvencionat el pla Movea. ARA

Immaculada Amat, nova secretària general de FemCat

Nomenaments

L’assemblea anual de patrons de la fundació d’empre-saris FemCat ha nomenat Immacu-lada Amat, codi-rectora general

d’Amat Immobiliaris, nova secre-tària general en substitució de l’empresari i editor Xavier Cam-bra, segons va fer públic FemCat ahir en un comunicat.

D’altra banda, totes les funcions executives que assumia fins ara Cambra recauran en una nova di-rectora general, Teresa Navarro, que des del 2008 ha sigut secretà-ria tècnica de la fundació. FemCat està integrada per un centenar d’empresaris. ARA

Josep Vidal serà el nou director d’Economia Social i Cooperatives

Josep Vidal Fàbre-ga relleva Xavier López al capdavant de la direcció gene-ral d’Economia So-cial, Tercer Sector, Cooperatives i Au-

toempresa. Vidal era vicepresident d’ECAS, una associació del tercer sector, que és una àrea que pren re-llevància en les seves noves atribu-cions al Govern. E. F.

Jorge Gallardo apunta a un fill i un nebot com a successors a Almirall

El president d’Al-mirall, Jorge Ga-llardo, va assenya-lar ahir el seu fill Carlos Gallardo i el seu nebot Antonio Gallardo com a pos-

sibles successors seus al capdavant de l’empresa, tot i que no va precisar quan es produiran aquests canvis. Tots dos són al consell. ARA

ARA

LA BORSA ÍBEX-35 ELS QUE PUGEN MÉS ELS QUE BAIXEN MÉS*

Sessió de divendres, 22 de gener del 2016

8.722,90 PUNTS

+3,30% VARIACIÓ

RADAR EMPRESARIAL

Amazon lliga la inversió al Prat amb un aval de tres milions

Els terrenys del Prat de Llobregat on anirà el magatzem d’Amazon. FRANCESC MELCION

Un pas més en el procediment oficial per-què la multinacional nord-americana Amazon pugui començar les obres al Prat de Llobregat. El gegant del comerç elec-trònic va signar ahir al matí l’opció de compra per convertir-se definitivament en el propietari dels terrenys a tocar de l’aeroport del Prat, on la companyia té previst instal·lar-hi un dels centres logís-tics més grans del sud d’Europa, tal com es va fer oficial el desembre passat i des-prés d’anys d’especulacions.

Els representants d’Amazon van lligar la inversió al Prat de Llobregat a través del pagament del 10% del preu final del terreny en concepte de paga i senyal. Ai-xò suposa que Amazon va desemborsar tres milions d’euros del total de 30 mili-ons que costen els terrenys que la Gene-ralitat va adjudicar definitivament a la multinacional dirigida per Jeff Bezos al desembre, després de descartar dues al-tres ofertes d’un import més baix.

El terreny té 150.000 metres quadrats, però, segons l’Incasòl, s’hi poden cons-truir fins a 210.000 metres quadrats, el triple que el centre madrileny d’Amazon. Després de formalitzar la signatura de l’opció de compra ahir, la previsió és que

de cara a l’estiu la companyia comenci els tràmits per aconseguir els permisos d’obres i altres tràmits necessaris per ga-rantir la viabilitat del projecte, com ara la potència energètica disponible per a les instal·lacions.

Dues operacions a Catalunya el 2016 El 2015 va acabar amb l’adjudicació de-finitiva d’aquests terrenys del Prat a Amazon, i el 2016 va començar amb l’anunci d’una altra operació del gegant del comerç electrònic. Amazon ha llogat un establiment de l’Eixample de Barcelo-na per obrir-hi un centre d’atenció al cli-ent “de format innovador” que l’empresa no vol detallar. Es tracta de l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, al carrer Rosselló número 89.

Amazon no vol donar més detalls de cap d’aquests dos projectes, però quan la Generalitat, a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), va fer pública l’adjudi-cació dels terrenys a la multinacional, va afirmar que es crearien al voltant d’uns 2.000 llocs de treball amb les noves ins-tal·lacions. L’empresa, però, no es vol comprometre amb cap xifra perquè rei-tera que el projecte “no està definit”.e

JÚLIA MANRESA

EUROS % VAR.


Memòria 2016 | 73

02les claus del dia

DIJOUS, 28 DE GENER DEL 2016 ara

Moisès Trullàs (@CalDirHo) Informàtic

“Sí, la corrupció al PP són «casos aïllats», però és que n’hi ha tants que es podria fer la

Volta a Espanya saltant d’illa en illa”

Jordi Armadans i Gil (@Jordi_Armadans) Director Fundació per la Pau i politòleg

“C’s diu que no es pot pactar amb Podem i «nacionalistes». Però no

té gaire problema per pactar amb un PP corcat per la corrupció #ahà”

Antonio Naranjo (@AntonioRNaranjo) Periodista

“Pedro Sánchez ha intentat governar perquè no es parli de la seva dimissió després del 20-D. Quan li diguin que segueix, oblidarà Podem.

Segur”

Clara Blanchar (@clarablanchar) Periodista

“Pugen els lloguers i els preus de compra, tornen l’obra nova i les hipoteques per més del

80%, les immobiliàries de luxe creixen. No hem après res?”

Jordi (@wuyingren) Programador

“Faríem bé d’escoltar el que diu l’Anna Gabriel sobre masclisme. Ningú està lliure de caure en

l’ús d’aquests comentaris/comportaments”

Laura Pinyol (@laurapinyol) Periodista

“Si t’han dit «gorda, puta i lletja» la discrimina-ció masclista és oberta, repugnant i barroera. Però també hi ha discriminacions subtils rere

paraules amables i acomboiades”

Idafe Martín (@IdafeMartin) Periodista

“Brussel·les acusa Grècia de no controlar les seves fronteres. Però no diu

res dels països que van prometre repartir-se 160.000 refugiats”

Antonio Delgado (@adelgadoRne) Corresponsal a Brussel·les de RNE

“França ordena l’expulsió de tres estudiants italianes per haver participat en una manifesta-ció a favor dels refugiats. Tocant fons i cavant...”

Xavier Antich (@XavierAntich) Professor d’estètica a la UdG

“Adéu, Carles Hac Mor, un dels (pocs) grans! I visca «la discòrdia / atiada per la sintaxi»!”

Miquel Pueyo (@MiquelPueyo) Director de la Càtedra de Periodisme i

Comunicació de la Universitat de Lleida “#CarlesHacMor va ser, també, una d’aquelles

persones que fan de la generositat una virtut discreta i sincera. No t’oblidarem”

Montserrat Tudela (@MTudela) Directora de la revista ‘Auriga’

“El Dia del Memorial de l’Holocaust hauríem de dir «Mai més» a moltes coses. Mai més,

mai més... #HolocaustMemorialDay”

vist altwitter

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

Vint-i-quatre detinguts d’una tacada per ca-sos de corrupció al País Valencià relacionats amb el PP. La majoria de diaris ho col·loquen obrint o fent-ne foto de portada (tot i que en aquest cas les autoritats policials no van te-nir la delicadesa d’avisar abans els periodis-tes, com van fer amb els escorcolls a les seus de CDC). Quines són les excepcions? Doncs dues i mitja. La mitja és La Razón, que sí que obria amb el tema però aplicant el Positiva-tor Super Plus 3000. Així, el titular era “El PP expulsa en hores els detinguts a València

per salvar els pactes amb C’s”. L’Abc no tractava el tema en portada. Reser-vava la seva primera pàgina a treure Felipe González –en el seu mode re-cent de convertir-se en el pebre de totes les salses– explicant que vol un go-vern del PP (en una estratègia francament original de cara a fidelitzar el vot socialista). L’assumpte valencià tampoc no mereixia un lloc destacat de portada a El Periódico, que ho matava amb un mòdul relativament dis-cret i sense foto, perquè preferia obrir la seva primera pàgina amb “ERC desautoritza el full de ruta de Puigdemont”. Es posava així sota la lent d’augment la contradicció aparent entre allò que defensa Marta Rovira (que es faci una DUI abans del referèndum d’una Constitució) i el fet que Puigdemont descarta proclamar la secessió sense l’aval d’una consulta prè-via. ¿Moviment d’ERC per marcar posició? ¿Reedició de la Tàctica Tripar-tit, que tants bons resultats va reportar a La Vanguardia –crear la noció de permanent guirigall entre els socis que impedeix l’acció de govern–, si bé ara qui l’aplica és El Periódico? És d’hora per saber-ho. Però l’avanttítol de la portada (“Primeres diferències en la coalició de govern”) suggereix que se n’esperen de segones, terceres i quartes.

Com positivitzar vint-i-quatre detencions per corrupció

lescaresdeldia

L’expresident espanyol va ser repli-cat ahir pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que li va re-cordar que no hi ha arguments per pactar amb el PP perquè és “el par-tit de la corrupció”. P. 04

REPLICATFelipe González

El Tribunal Suprem ha certificat que Bankia va mentir en la informa-ció que va facilitar quan va sortir a borsa, de manera que ara milers d’accionistes podran recuperar els diners que hi van invertir. P. 22

MENTIDERRodrigo Rato

El candidat republicà no participa-rà en l’últim debat abans del caucus d’Iowa perquè no li agrada la peri-odista que el moderarà. Es tracta de Megyn Kelly, presentadora de la ca-dena Fox News. P. 13

ABSENTDonald Trump

L’exalcaldessa de València surt es-quitxada de l’operació Taula, ja que una de les coses que s’investiguen, a més de la corrupció de col·labora-dors pròxims, és el finançament de les seves campanyes electorals. P. 05

ESQUITXADARita Barberá

HE TINGUT LA SORT de compar-tir experiències amb empresaris que, al voltant de Femcat, van a es-coles i instituts a explicar la seva fei-na. Té mèrit que persones tan enfei-nades dediquin una estona a baixar del pedestal, mirar als ulls dels joves i respondre a les seves preguntes. Algunes conclusions dels que hi han participat són reveladores. La pri-mera: anant a ensenyar, han après. Anaven disposats a alliçonar i han descobert quina imatge tenen d’ells, i alguns valors i prioritats diferents dels seus. Segona: hi ha desconeixe-ment sobre què vol dir ser empresa-ri, sobre el seu valor social; associen l’empresari al que mana, al que aco-miada, al que guanya molt fent poc. Tercera: els mestres i alumnes aca-ben encantats, han pogut empatit-zar amb una altra versió dels fets.

Molts empresaris tenen raó quan es queixen que no es valora el que fan, com pateixen, com ajuden, com s’impliquen. Però l’única solució és explicar-se. I de debò. Com que anem cap a un món transparent, com que hi ha gent enfadada perquè alguns pactes socials com la merito-cràcia o el progrés o els mínims de dignitat no es garanteixen, i com que la tele parla o de Steve Jobs o dels ERO, és lògic que els alumnes pensin en l’empresari com el que triomfa o acomiada, i no entenguin que hi ha també petits empresaris a cada bar o perruqueria.

Sóc optimista i penso que el valor social de les empreses es pot enten-dre. Només cal que el tinguis i que l’expliquis bé. No es tracta de fer-ne un relat, no és cap ficció. És ser útil de veritat, i després explicar-ho. Llavors se t’obre l’oportunitat de conjugar el verb més interessant, només a l’abast de qui fa coses amb sentit i les comunica bé: convèncer.

Si t’expliques de debò, potser t’entenen i tot

IAQUÍ

CARLES CAPDEVILADIRECTOR FUNDADOR

Un estudi constata que la crisi ha fet créixer els trastorns de comporta-ment entre els nens. P. 21 A Política repassem el rànquing de percepció de corrupció que elabora l’ONG Transparència Internacional. Espanya no en surt ben parada. P. 06 A Cultura analitzem com la novel·la negra serveix per reflectir la cara més crua de la realitat social. P. 34-35

[email protected]

latria



Regió7 DIMECRES, 8 DE JUNY DEL 2016 19

OPINIÓ

’associació d’empre-saris FEMCAT dispo-sa d’un programaanomenat «Escola i

Empresa» amb què alguns em-presaris i directius entrem encontacte directe amb estudiantsd’ESO als seus centres de forma-ció, als instituts o a les escoles. Elmón empresarial no és gaire co-negut en l’àmbit de l’ensenya-ment secundari i pretenemapropar la realitat de les iniciati-ves privades als estudiants. Hiparticipo com a ponent (o confe-renciant si ho volem dir méspomposament) de forma regu-lar. De fet, tot plegat consisteix aplantar-se amb l’etiqueta d’em-presari penjada al coll (i ambtots els tòpics antics encara asso-ciats a aquest rol) al davant d’ungrup d’estudiants adolescents ide variada tipologia segons elgrup, el centre, la promoció i laresta de variables, totes estimu-lants. Saber com pensen (i què

pregunten) els que ens vénen aldarrere i estan intentant saberallò tan clàssic de què volen serquan siguin grans, és molt po-tent però no exempt de riscos.En això rau l’interès. Per duplicati en alguns casos per triplicat, heanat a La Salle de Manresa, alGuillem de Berguedà de Berga,al Pere Fontdevila de Gironella ientre d’altres, també al «meu»Lluís de Peguera, a on va ser es-pecialment emocionant ser aldavant d’una quarantena d’a-lumnes, en una de les aules (ararenovades) a on vaig passar forçahores i amb alguns dels meusantics professors al darrere detot escoltant el que els havia anata explicar, i per què no dir-ho,per veure en directe com li havia

anat a aquell noiet que dècadesenrere anava una mica perdutper aquells passadissos.El format que proposem per aaquestes trobades és tancat, res-tringit, i es va replicant, amb unguió i unes pautes comunes pera tots. De fet, està ben estructu-rat i quadrat després d’haver-lopresentat a més de cinquantamil estudiants catalans. Com enaquelles obres de teatre que fatemporades que estan en cartell.Però en funció de l’auditori va-rio. Si els alumnes són silents iexpectants, acostumo a seguir lapauta, però si en canvi són mésbellugadissos i inquiets, cosaque es percep al primer minut,m’atreveixo a fer un acte mésd’autor. En l’últim d’aquest cursm’han posat davant d’una tren-tena de moguts. I d’aquí a pas-sar-ho bé durant una hora. Josempre arrenco amb la preguntaclàssica, saber si algú voldrà serempresari. Es recullen poques

candidatures, una o dues com amàxim. O cap. A casa nostra i alssetze anys, quasi ningú ha pen-sat en fer una empresa. Nomésen Sandro va dir que ho volia ser.I ho vol perquè segons ell podràestar tot el dia sense fer res men-tre altres faran la feina per ell.Així vàrem arrencar. I al final,sense temps per continuar par-lant-ne, va afirmar que un treba-llador que fa tasques de mossoen una fàbrica hauria de cobrarmés que el cap perquè fa un fei-na física i de desgast, i això potdanyar la seva salut. Crec que nova caure en la clara contradiccióde les seves dues propostes. Se-gurament, tal com jo també feiaa la seva edat, el que pretenia eraprovocar o fer-se notar, però el

cert és que també fa pensar. Laprimera és un ròssec respecte dela imatge habitual que es pre-senta quasi sempre dels empre-saris en les sèries de ficció, éssermiserables, egoistes i tramposos.És una imatge que el món realha superat bastant però conti-nua en l’imaginari de molts. Elque es viu a casa i el que es veu ala televisió condiciona segura-ment un jove que vol absorbir-ho tot plegat. La segona idea pot-ser és la conseqüència dels sousmolt baixos que en alguns sec-tors i en alguns llocs es paguen atreballadors no qualificats,aquells que tristament ara sóntècnicament pobres tot i teniruna feina. Mentre, al seu costat,la Maria va reblar-li el clau ambuna afirmació sobre la campana:«el Sandro té raó perquè tu estàsaquí xerrant amb nosaltres men-tre els treballadors de la teva em-presa fan la feina». Hi tornaré elcurs que ve!

L

Xavier GualEMPRESARI @xaviergual

PEDRA SECA

EMPRESA A LES ESCOLES

«El format que proposem per aaquestes trobades és tancat,restringit, i es va replicant, ambunes pautes comunes per a tots»

s commemoren els 700 anysde la mort de Ramon Llull,que havia nascut a Mallorcal’any 1232, ben poc després de

la conquesta (1229). Llull constitueix unade les personalitats culturals més singu-lars i influents de l’edat mitjana europea.Pensador exigent i ambiciós, en una èpo-ca de croades, que aspiraven a l’expansióde la fe per mitjà de victòries militars,Llull preconitza el diàleg interreligiós en-tre un cristià, un jueu i un musulmà al«Llibre del gentil e dels tres savis», escritentre el 1274 i el 1276. Tot i que RamonLlull escriu narrativa, com al «Romanç

d’Evast i Blaquerna» (cap a 1283), i poe-sia, com «Desconhort», un debat entreLlull i un ermità (1295), i l’autobiografiaen vers «Cant de Ramon» (1300), el gruixde la seva obra té una vocació predomi-nantment teològica i filosòfica. La natura-lesa no pròpiament literària i la complexaconstrucció del discurs intel·lectual i espi-ritual d’una part substancial de la sevaproducció contribueixen a explicar, simés no en part, la manca de difusió de laseva obra entre els lectors contemporanis,tot i que han estat força divulgats, versio-nats i il·lustrats títols com el «Llibre de lesbèsties», una faula que es troba a la sete-na part de «Fèlix o Llibre de meravelles»(1288-1289), o el «Llibre d’amic e amat»,un bellíssim recull d’aforismes místics in-serit a la cinquena part del «Romanç d’E-vast e Blaquerna». L’Any Llull hauria deservir per donar un nou impuls a les edi-cions lul·lianes i per acostar Llull a nouslectors. És cert que en aquest context s’hareprès el complex procés de canonització

de Ramon Llull i que s’han dut a termecongressos i col·loquis acadèmics peraprofundir en aspectes no prou estudiatsde Llull. Però també ho és que sovintegenels projectes didàctics, com Enllulla’t, oexposicions que sorgeixen d’un anhel dedivulgació. Si els textos lul·lians, comen-çant pels que fan referència a la seva artconcebuda per explicar d’una manera in-tegral el món i per argumentar la fe ambcriteris racionals, requereixen una lecturaatenta, la seva trajectòria vital és apassio-nant pels viatges que va emprendre, pelspersonatges amb qui es va relacionar, perl’agosarament i la tenacitat del seu es-forç... Ramon Llull és una figura formida-ble, que va suscitar grans devocions i l’a-tac implacable de l’inquisidor Nicolau Ei-meric. Llull assumeix, com a fruit de l’an-hel d’escampar la seva doctrina, una res-ponsabilitat primordial com a capdavan-ter en l’ús del català com a llengua d’ex-pressió de continguts acadèmics que finsaleshores havien estat reservats al llatí.

Ramon Llull tensa la linealitat de la fraseromànica per dotar-la d’una major com-plexitat sintàctica. I realitza també un ex-ercici fascinant de generació de formeslèxiques compostes per endinsar el catalàpels territoris de l’abstracció. La celebra-ció de l’Any Llull ha coincidit amb el quartcentenari de la mort de Miguel de Cer-vantes i de William Shakespeare. Sorprèn,però, que les institucions espanyoles, pot-ser perquè no va escriure en castellà, ha-gin dedicat una atenció escassa a l’AnyLlull.

E

RAMON LLULL

POETA

Carles Duarte i Montserrat

A ESTONES

«El que es viu a casa i el que esveu a la televisió condicionasegurament un jove que volabsorbir-ho tot plegat»

«Ramon Llull constitueix una deles personalitats culturals méssingulars i influents de l’edatmitjana europea»

«Realitza també un exercici fascinantde generació de formes lèxiquescompostes per endinsar el català pelsterritoris de l’abstracció»

[email protected] - 09/06/2016 08:38 - 185.132.90.5


Memòria 2016 | 75


Memòria 2016 | 77


Memòria 2016 | 79

Aliança entre universitats per crear un nou graud'enginyeria i economiaLa nova titulació es posarà en marxa el curs 2017-2018 i compta amb el suport de la UPC, UPF, Barcelona Global i

FemCat

EUROPA PRESS BARCELONA | ACTUALITZADA EL 18/07/2016 16:56

La Universitat Politècnica de Catalunya ( UPC), la Universitat Pompeu Fabra ( UPF), Barcelona

Global y FemCat posaran en marxa a partir del curs 2017-2018 un nou grau "innovador i

d'excel·lència" que combinarà la formació d' enginyeria i economia. Segons han explicat aquest

dilluns en roda de premsa els impulsors de la iniciativa, el grau ' Barcelona Engineering and

Economic Studies', s'impartirà en anglès, comptarà amb un preu públic i un programa de beques,

tot i que el finançament provindrà del teixit empresarial i hi haurà un sistema propi de selecció

dels estudiants.

L'Ajuntament de Barcelona celebra la iniciativa per cobrir un forat existent fins al moment, ha

assegurat el tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, que ha assegurat

que el futur de l'economia passa per les indústries creatives, el talent i el coneixement. "Una part

del currículum es podrà fer a l'estranger", ha explicat l'impulsor del projecte, Joaquim Coello, en la

Aliança entre universitats per crear un nou grau d'enginyeria i economia / Barcelona Global

presentació al pavelló Mies van der Rohe, un missatge sobre el fet que la modernitat dels

estudis es pot equiparar amb la modernitat de l'edifici dissenyat per l'arquitecte alemany als anys

30.

"No hi haurà obstacles ni diferenciació per rendes familiars que impedeixi que algun estudiant

pugui fer aquesta carrera per motius econòmics", ha remarcat Coello, tot insistint en la idea de

trencar les barreres d'accés per origen econòmic i social.


Memòria 2016 | 81



46 L’ECONÒMIC

GRAN ANGULAR

l 29% de les em-preses assegurenque estan trigantmés temps queen exercicis an-

teriors a trobar l’empleatidoni. Així ho revela el centred’estudis i anàlisis del grupRandstad en el seu informeanual de tendències en re-cursos humans, presentat afinals de novembre. Així ma-teix una altra anàlisi de la fir-ma de recursos humansManpowerGroup xifra en un26% els directius que assegu-ren que no tenen ara el talentadequat per afrontar els rep-tes del seu negoci en els pro-pers 3 o 5 anys. I el pitjor ésque aquesta xifra ha aug-mentat dotze punts percen-tuals respecte a l’any anteriori se situa en el seu nivell méselevat des de l’any 2008.

Després de la crisi econò-mica els mercats s’han seg-mentat, els cicles típics del’economia s’han escurçat icada quinze mesos com a mà-xim les empreses han de ferfront a nous canvis. En aquestnou entorn, disposar delprofessional amb els conei-xements i les competènciesmés adequats es converteixen la clau per a la sostenibili-tat de les empreses.

El desajust entre oferta i de-manda en el mercat de treballés una realitat que s’està ac-centuant i que està disparantles alarmes entre empresesde recursos humans, patro-nals i sindicats.

ELa tendència xoca a més en

un moment en què encara hiha una elevada taxa d’atur,del 14,6%, i el doble si posemel focus en l’atur juvenil. Eldels joves és el col·lectiu quemés nota els alts i baixos delmercat laboral, aquí i a la res-ta de països de l’OCDE, on laproporció d’aturats joves éstambé el doble de la de des-ocupats en general.

Ara bé, el que ens fa parti-culars és que aquí el valor ab-solut és molt alt i la taxad’atur és similar a la de Grèciao Sud-àfrica i el doble de lamitjana de països europeusen atur juvenil. Així ho ana-litzava José García Montalvo,professor d’economia de laUPF, en la darrera jornada

organitzada per la fundacióprivada d’empresaris Fem-Cat sobre atur juvenil, quejustament es va centrar en elsdesajustos entre oferta i de-manda de certs perfils pro-fessionals i en la necessitat detrobar el pont que apropi elsistema educatiu i el mercatde treball.

Una de les dades que mésevidencien el desajust és elnivell de sobrequalificacióque tenim a Catalunya, que ésni més ni menys que el dobledel dels països de l’OCDE (un40% aquí, contra el 20% de lamitjana dels països desenvo-lupats). Un percentatge ques’ha mantingut més o menysigual en els darrers vint anys.

García Montalvo explicava

que la responsabilitat deldesajust és compartida entreles empreses, que tenen unadimensió reduïda on no te-nen cabuda les persones ambestudis superiors. “Uns em-presaris poc formats que nodonen valor al coneixement iun sistema educatiu amb elproblema secular de la in-

operància de l’FP i unes uni-versitats que es miren el me-lic en lloc de les necessitatsdel mercat laboral”, deia.

FEINA POC QUALIFICADA. Enaquesta mateixa jornada, eltambé professor d’economiaMiquel Puig dirigia el dit acu-sador al model productiu i eltipus de nous llocs de treballque està creant majoritària-ment el teixit empresarial ca-talà. “El problema no és elsistema educatiu: és que esgeneren massa llocs de tre-ball poc qualificats. Hi ha unaproporció massa baixa de jo-ves que opten per l’FP”, de-clarava Miquel Puig davantuna nombrosa audiènciad’empresaris interessats abuscar solucions a l’alta taxad’atur juvenil a Catalunya. Elmateix president de FemCat,Ramon Carbonell, reconeixiaque aquest desajust i l’eleva-da taxa d’atur juvenil “ens famenys competitius com a so-cietat i com a país, i es fa es-sencial facilitar el diàleg en-tre empresa, escola i univer-sitat per orientar-se cap al’ajustament”.

Per la seva banda, l’informede Randstad, basat en 869

ANNA PINTERBARCELONA

Els efectes deno mirar-seals ullsEl desajust entre oferta i demanda en el mercat laboral és unarealitat que s’accentua en un moment que segueix una taxad’atur elevada i doble sobrequalificació que a l’OCDE

Projecte d’emprenedoria per posar en marxa noves iniciatives. ARXIU

entre arriba una so-lució definitiva a

l’escletxa en el mercat detreball, algunes empreseshan fet el seu camí i hanobert una nova via. El grupComexi, del sector del me-tall, n’és un dels casos mésparadigmàtics.

El grup, amb seu a Riude-llots de la Selva i dedicat a lafabricació de béns d’equipper a la indústria de la con-versió de l’envàs flexible,patia la repetida manca de

M professionals formats en tec-nologia de laminadores i im-pressores per a l’embalatgeflexible. Així que va apostarper la formació dual per aca-bar amb el problemal. L’any2012 van decidir liderar laposada en marxa d’un ciclede formació dual en impres-sió gràfica i converting quegenerés la mà d’obra qualifi-cada que no trobaven enlloc,ni el grup ni els seus clients.“Vam definir una adaptaciócurricular amb el Departa-

ment d’Ensenyament perengegar un cicle anual ambcontinguts específics en elseu camp a l’institut SantaEugènia de Girona”, explicaGlòria Deulofeu, coordina-dora acadèmica del centretecnològic Manel Xifra Boa-da de Comexi.

Cada any tenen una dese-na d’estudiants que fan for-mació pràctica que es fa al’empresa i en qüestionsmés específiques participenenginyers del grup.

GLÒRIA DEULOFEU CENTRE TECNOLÒGIC MANEL XIFRA DE COMEXI GROUP

Els mateixos enginyers deComexi fan la formació


Memòria 2016 | 83

02les claus del dia

DISSABTE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2016 ara

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

TRUMP HA FET popularitzar el terme postveritat, que és com la mentida podrida de tota la vida, pe-rò amb una aroma moderniqui. El tema aquí és que els gegants d’inter-net com Google i Facebook estan sota la sospita d’haver afavorit la victòria de l’atofat president en ha-ver contribuït a viralitzar notícies falses de webs especialitzades en aquest ranxo tòxic altament com-partible. Totes dues empreses han assegurat que revisaran els seus al-goritmes –les noves deïtats d’aques-ta era– per evitar que històries sen-se fonament però cridaneres hagin de competir amb la prosaica i poc

clicosa realitat. La resposta de les webs falsàries ha estat a l’altura del seu despropòsit original: promoci-onar un cercador específic que po-siciona bé les seves falòrnies. Es diu Good Gopher i, per exemple, si bus-ques “vacunes”, el que et mostra són pàgines contràries a un sistema d’immunització òbviament positiu.

Diu el creador d’aquest amable cercador: “L’esquerra totalitària, que sistemàticament trafica amb informació falsa, notícies alterades i tàctiques vergonyoses d’enginye-ria social disfressades de periodis-me, ha decidit tot d’una etiquetar totes les webs independents com a «notícies falses». Les úniques notí-cies «reals», segons diuen, vénen d’organitzacions com la CNN, un grup de gens ètics premsaprostituts que van abandonar el periodisme fa temps per pressionar amb l’elecció de Hillary Clinton, una criminal de guerra internacional que va vendre l’estoc d’urani dels Estats Units als russos”. És ben bé una realitat pa-ral·lela, conspiranoica i al·lucinada. Però funciona, per a una gent. I, de fet, el que practica la caverna des del 1993 –“Igual que Franco pero al re-vés: persecución del castellano en Ca-taluña”– demostra que això de la postveritat no és pas un invent de fa quatre dies.

Hola, postveritat: les notícies falses ja tenen el seu cercador

Durant la seva de-macrada reapari-ció pública des-prés de perdre les eleccions, Hillary

Clinton ha dit això: “Hi ha ha-gut moments aquesta setmana en què tot el que volia era arru-pir-me amb un bon llibre o els nostres gossos i no tornar a sor-tir de casa”.

El verb que ella fa servir en anglès és to curl up, que vol dir “seure amb els braços i les ca-mes a prop del cos”. Diversos diaris com El Nacional opten per aquest “arrupir-me”, que fa servir l’ARA. El Punt Avui diu “arraulir-me”. Vilaweb ho aga-fa en el sentit figurat i diu “aï-llar-me” i el Diari de Girona fa tot el contrari i ho tradueix com a “estirar-me”. El Mundo i La Vanguardia, en espanyol, fan servir un encertat “acurrucar-me”. En realitat, arraulir i ar-rupir són sinònims i volen dir arronsar. També podrí-em fer servir agemolir, que tot i que vol dir aju-pir, té un significat asso-

ciat al fred i al conhort de les mantes.

La derrota és sincera, la victò-ria mai. Si Hillary Clinton ha-gués guanyat les eleccions pro-bablement mai s’hauria passat la setmana llegint i acariciant les mascotes. No sabem què hauria fet, però hauria dit: “Vaig estar acompanyada de la meva famí-lia”. Això és el que (diu que) va fer el guanyador, Donald Trump. Celebrar-ho amb la família.

Hillary Clinton no va buscar consol en l’espòs que li dóna el cognom (sempre m’ha sorprès, això) ni en la filla, amiga de la fi-lla de Trump. El va buscar en els gossos i un llibre: testimonis muts.

De la mateixa manera, si Trump hagués perdut, potser tampoc hauria dit que s’havia passat la setmana amb la famí-lia. Llavors potser hauria dit:

“Hi ha hagut moments aques-ta setmana en què tot el que volia era arrupir-me amb unes bones amigues de raça

blanca i no tornar a sortir del club”.

EMPAR MOLINER

Robert Fernández Santos (@robertfersan)

Advocat i membre de les JNC “La lectura del #CEO és que

a l’independentisme li toca pencar de valent. Seduir i convèncer. El rival només ofereix

misèries. Aprofitem-ho!”

Toni Artero (@toniartero) Bloguer

“No hauríem de deixar de ser indepes però sí deixar de ser fidels als polítics que en sis

anys ens han fet recular”

David Heredia (@dherediac) Editor

“Unionistes, aprofiteu ara que estem a la baixa i convoqueu el referèndum... #CEO”

Aïda Fadrique (@Gatadenit) ‘Social media manager’

“És absurd que diguin que l’independentis-me ha baixat quan ens donen raons cada dia

per ser-ho més. Només serà creïble un referèndum. #CEO”

Xavier Martinez-Gil (@xaviermartinezg)

Economista i doctor en dret tributari “El rei apostant per la unitat d’Espanya.

Veig que ja ha començat la campanya del referèndum per la independència.

Ell aposta pel no”

Sergi Castañé (@SergiCastanye) Politòleg

“Si el federalisme que proposa el PSC per a Catalunya és el mateix que té

amb el PSOE estem arreglats, és la indignitat i la submissió materialitzades”

Francesc Vilallonga (@vilallongapac) Dir. del grau en com. audiovisual a la URL

“Enric Millo, nou delegat del govern a Catalunya. Tindrà feina, molta feina el 2017”

Laura Pinyol Puig (@laurapinyol) Periodista

“Supervivència política s’escriu com Enric Millo”

Cris (@gallifantes) Tuitaire

“–A Tarragona hi ha un 33% de pisos buits. –Tant és! Fem 6.000 pisos més!”

Olga Suanya (@osuanya) Antropòloga i periodista

“Ja he sentit el primer «Aquests Nadals» de la temporada. Els «raïms» de Cap d’Any

deuen estar a punt de caure :-(”

vistaltwitter

Els gossos i el llibre de Hillary Clinton

TOVALLONS NEGRESdietarivv

VICENÇ VILLATORO

19 DE NOVEMBRE El retrat de

Felipe González LES ELECCIONS americanes, més que guanyar-les Trump, les va perdre Clinton. I més que perdre-les Clin-ton, les va perdre una concepció de la política aristocratitzant, conserva-dora amb llenguatge progressista, ar-rogant, prepotent i de vegades cíni-ca, amarada d’interessos materials i terrenals sota una capa molt tènue d’ideologia. Una concepció que, pot-ser injustament, potser no, encarna-va Hillary Clinton per a molts elec-tors americans. Si miro al nostre vol-tant quina figura representaria mi-llor aquesta concepció derrotada de la política, no en tinc gaires dubtes: Felipe González. La seva intervenció en la rendició del PSOE sacrificat en l’altar de l’immobilisme ho acaba de confirmar. Felipe González, gover-nant, va muntar una mena de versió del retrat de Dorian Gray en què ell es mantenia incòlume perquè els efectes dels pecats se centrifugaven: Guerra, Barrionuevo, Corcuera, Rol-dán... Ara, intervencionista i maqui-nador, sense saber ni voler retirar-se, és com si el drap que cobria el retrat de Dorian Gray hagués caigut a terra. I hi apareix un rostre esgotador, ca-ducat. No se n’adona: va fent declara-cions i donant lliçons com si encara fos el Dorian Gray juvenil, com si no hagués relliscat el llençol que tapa-va el retrat.

MANOLO GARCÍA

Recomanacions d’experts sobre

atur juvenil

ANTONI BASSAS

AQUESTA SETMANA he sigut convidat per FemCat a moderar una taula rodona sobre atur ju-venil. Entre les principals con-clusions, una de vella: els joves catalans trobarien feina amb menys dificultats si tinguessin un anglès (i encara millor un an-glès i un altre idioma) fluid, com el dels joves portuguesos, per-què molts llocs de treball se’ls disputen amb tots els joves de la UE. Un altre clàssic: reduir l’abandonament escolar pre-matur és fonamental, sobretot a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, on el turisme és un gran extractor de joves que haurien de continuar dins del sistema educatiu. I una crida als pares: la necessitat d’educar els fills en la responsabilitat indivi-dual i en la iniciativa personal, en la confiança en un mateix que dóna saber parlar en públic o saber redactar bé i assumir que bona part del que els pas-sarà a la vida de-pendrà d’ells.

BONDIA


MEMBRES DE LA FUNDACIÓ


LLISTAT DE MEMBRES DE LA FUNDACIÓ

COMPOSICIÓ DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ

PRESIDENT

Ramon CarbonellPRESIDENTBONVENT

VICEPRESIDENTS

Ricard AubertCONSELLERSIMON

Elena MassotCONSELLERA DELEGADAVERTIX

David NogaredaCONSELLER DELEGATLABORATORIS HIPRA

Pau RelatCONSELLER DELEGAT MAT INVESTMENT HOLDING

PATRONS D’HONOR

Joaquim BoixareuCONSELLER DELEGATIRESTAL GROUP

Josep MateuPRESIDENTRACC

Carles SumarrocaPRESIDENTAGROMILLORA

Miquel MartíPRESIDENTMOVENTIA

TRESORER SECRETÀRIA DIRECTORA GENERAL

Cristian RoviraVICEPRESIDENTGRUP SIFU

Immaculada AmatDIRECTORA GENERAL AMAT IMMOBILIARIS

Teresa Navarro

PATRONS

Jordi BagóCONSELLER DELEGAT GRUP SERHS

Xavier CambraPRESIDENT TRANSMMISSION

Joaquim CoelloASSESSOR PRESIDÈNCIAGAMESA

Jordi CuixartDIRECTOR GENERAL ARANOW PACKAGING

Albert EsteveCONSELLER ESTEVE

Xavier FitóDIRECTOR UNITAT NEGOCI HORTÍCOLES SEMILLAS FITÓ

Joan FontPRESIDENT I DIRECTOR GENERAL BON PREU

Oriol Guixà CONSELLER DELEGATLA FARGA

Ricard HuguetDIRECTOR GENERALINVENIO LEARN.BY.DOING

David MarínCONSELLER DELEGATINACCÉS GEOTÈCNICA VERTICAL

Josep Martínez VilaCONSELLER DELEGATSABA INFRAESTRUCTURAS

Vicenç PedretPRESIDENT RAMON CLEMENTE

Germán Ramón-CortésPRESIDENT PARADIGMA BARCELONA

Xim RaurichCONSELLER DELEGATGRUP TRAMUNTANA

Lluís RullanPRESIDENT MEDITERRANEA BEACH & GOLF COMMUNITY

Manel Sarasa FUNDADORWINEISSOCIAL

Manel XifraPRESIDENTCOMEXI GROUP


MEMBRES DE LA FUNDACIÓ

Joan AgustíDIRECTOR GENERAL MANXA 1876

Ramon AlberichCONSELLER DELEGATTADE

Jaume Alsina CasaldueroRESPONSABLE ÀREES NEGOCIENCOFRATS ALSINA

Jaume Alsina CornellanaDIRECTOR GENERAL BONAREA AGRUPA

David AntonDIRECTOR EXECUTIUBRIDGE 4 MOBILITY

Maria Josep ArasaSOCIFAURA-CASAS

Xavi BadiaDIRECTOR GENERALCURTIDOS BADIA

Núria Basi PRESIDENTABASI

Jaime BatlleARQUITECTEBUILT

Tatxo BenetDIRECTOR EXECUTIUMEDIAPRO

Josep BenitoGERENT GENERAL SEIDOR

Dolors BoixCONSELLERA DELEGADA AGROVIVER

Anna BoschDIRECTORA GENERAL NOEL ALIMENTARIA

Francesc BoschGERENTDIBOSCH

Jaume BroquetasCONSELLER DELEGATPENINSOUL

Pere BusquetsDIRECTOR GENERAL BUSQUETS GRUART

Joan M. CassanyDIRECTIU PROJECTES TECNOLÒGICSLENNATI

Joan CastellFUNDADOR FRIGORÍFIC SANTA COLOMA

Xavier CastellaDIRECTOR IBERIA NEXE

Iban CidDIRECTOR GENERALGERMARK IDENTIFICATION SOLUTIONS

Pep ColomerDIRECTOR COMERCIALLAMIGRAF

Jordi CornadóCONSELLER DELEGAT COPISA

Xavier EscotéDIRECTOR GENERAL DEISTER SOFTWARE

Eduard GeliSOCI URÍA MENÉNDEZ

Ezequiel GiróPRESIDENT GRUP GIRÓ

Ricard GonzalezDIRECTOR GENERAL INFRAPLAN

Carles GrauSOCITECNOLOGIA&INNOVACIÓKONSAC GROUP

Joan GummàADMINISTRADOR SERGUVIB15

Gabriel JenéDIRECTOR GENERALLA MALLORQUINA

Josep LagaresDIRECTOR GENERALMETALQUIMIA

Jordi MarínDIRECTOR VENDESMICROSOFT A CATALUNYA

Carles MartíDIRECTOR GENERAL FRUITS CMR

Mercè MartíCONSELLERA DELEGADA INFINIT AIR

Cristina MartínDIRECTORA NOVES ÀREES DE NEGOCIVOPI4

Manuel Mas-BagàDIRECTOR-FUNDADORCAT BARCELONA

Lluís MasvidalCONSELLER DELEGATPLANTINOVA

Jordi MestreVICEPRESIDENT EXECUTIU EXPO HOTELS & RESORT

Josep MiarnauCONSELLER DELEGAT GRUP COMSA EMTE

David MolasMEMBRE CONSELL ADMINISTRACIÓJOAQUIM ALBERTÍ

Lali MoleraCONSELLERA DELEGADAUNIÓ INTEGRAL ALIMENTÀRIA

Josep MorellCONSELLER DELEGATJEM

Tomás NaranjoDIRECTOR GENERALSUMINISTROS KELONIK

Artemi NollaCONSELLER DELEGATGRUP AN

Dolors NovellGERENTCAFÈS NOVELL

Joan Carles OlléPRESIDENTCOL·LEGI DE NOTARIS DE CATALUNYA

Joaquín OsorioDIRECTOR GENERALROGASA

Heribert PadrolPRESIDENTIPLUSF

Enric ParedesCONSELLER DELEGATASSESSORIA PAREDES


Memòria 2016 | 89

Francesc ParramonGERENTPARRAMON EXPORTAP

Ignasi PietxDIRECTOR GENERALARTYPLAN

Oriol PinyaSOCI FUNDADORABAC CAPITAL

Francesc PlanasCONSELLER DELEGAT PREFABRICATS PLANAS

Eloi PlanesPRESIDENT EXECUTIUFLUIDRA

Jordi PujolCONSELLER DELEGAT PREFABRICATS PUJOL

Xavier PujolCONSELLER DELEGAT FICOSA

Francesc QueraltFUNDADORSOCIAL CAR

Ignasi RafelDIRECTOR GENERALTALMAN GROUP

Xavier RibaCONSELLER DELEGATGRUP COMINTER

Antoni RieraCONSELLER DELEGATTUPINAMBA

Àngel RiudalbàsCONSELLER DELEGATPENTA SOLUTIONS

Ramon RocaPRESIDENT ROS ROCA GROUP

Albert RoquetGERENTBCN LANGUAGES

Sergi RufinoCONSELLER DELEGATESBO LOGISTICS

Santiago SabatésCONSELLER DELEGATEUROFRAGANCE

Ana SalaSÒCIACORTÉS ABOGADOS

Carme SalaGERENTSISTEMESCAT

Jaume SanabrasCONSELLER DELEGATMARLEX EUROGRUP

Josep SantacreuCONSELLER DELEGAT DKV SEGUROS

Joaquim SasGERENTSAS PREFABRICATS DE FORMIGÓ

Lluís SolerDIRECTOR D’OPERACIONSGRUP QUADIS

Miquel TeixidorDIRECTOR GENERALGENAKER

Mireia TomàsPRESIDENTA CONSELL FAMILIAR AGROLIMEN

Joan Miquel TorrasPRESIDENTZANINI AUTO GRUP

Josep TorresDIRECTOR GENERALEUROFRED

Gisela ValderramaCONSELLERA DELEGADACLIMAVA

Lluís VendrellCONSELLER DELEGATUNIONSUIZA

Josep VilasecaPRESIDENT CONSELL ADMINISTRACIÓDSAE ADVOCATS I ECONOMISTES



EVOLUCIÓ MEMBRES DE LA FUNDACIÓ L’ANY 2016

ALTES BAIXES

Pep ColomerDIRECTOR COMERCIALLAMIGRAF

Jordi SolerCONSELLER DELEGATGRUP SOLER

Xavier CastellaDIRECTOR IBERIA NEXE

Josep M. Barnés ADMINISTRADORVOPI4

Oriol PinyaFUNDADORABAC CAPITAL

Jaume CampmanyDIRECTOR GENERALJAIME CAMPMANY

Cristina MartínDIRECTORA NOVES ÀREES DE NEGOCIVOPI4

Albert LlovetDIRECTOR GENERALLAMIGRAF

Maria Josep ArasaSOCIFAURA-CASAS

Josep A. Martínez-ÁlamoPRESIDENTICL IBERIA

Jaume BroquetasCONSELLER DELEGATPENINSOUL

Josep Maria PiquéDIRECTOR GENERALHOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

Sergi RufinoCONSELLER DELEGATESBO LOGISTICS

Josep Maria LloredaGERENTKH LLOREDA

Joaquim SasGERENTSAS PREFABRICATS DE FORMIGÓ

Adriana CasademontPRESIDENTAGRUP CASADEMONT

David AntonDIRECTOR EXECUTIUBRIDGE 4 MOBILITY

Jordi Pursals DIRECTOR GENERALEDV PACKAGING GROUP

Ramon AlberichCONSELLER DELEGATTADE

Xavier BrossaSOCI-DIRECTORPRICEWHATERHOUSECOOPERS

Ricard GonzalezDIRECTOR GENERAL INFRAPLAN

Roser RàfolsADVOCADALENER ADVOCATS


EDITA:

Fundació Privada d’Empresaris

Via Laietana, 39 08003 Barcelona

Tel. 93 301 42 28 | Fax 93 301 42 [email protected]

www.femcat.cat

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Mireia Barreras Larrotcha


memÒria 2016€ria-femcat... · exposar algunes de les claus per aplicar les tesis de la...

Documents