memòria de l’agència catalana de l’aigua...

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territorii Sostenibilitat

Agència Catalanade l’Aigua

Memòria de l’Agència Catalana de l’Aigua 2011

Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència Catalana de l’Aigua, memòria 2011 2

Sumari Presentació del conseller

Benvinguda del director 1. L’Agència Catalana de l’Aigua

1.1 Missió, estratègia i objectius 1.2 Relació amb la societat i el medi 1.3 Estructura i organització 1.4 Personal 1.5 Pressupost 2011 2. El pla d’equilibri econòmic i financer

2.1 Reducció de la despesa 2.2 Adequació dels ingressos 2.3 Refinançament del deute 2.4 Revisió anticipada del Pla de Gestió 2.5 Primers efectes pla de viabilitat 3. Abastament

3.1 Gestió de recursos hídrics 3.2 Actuacions d'abastament 3.3 Aportacions dessalinització i reutilització 3.4 Infraestructures de regulació i control 4. Sanejament

4.1 Estat del sanejament a Catalunya 4.2 Noves estacions depuradores 4.3 Explotació dels sistemes de sanejament 4.4 Programa d’Estalvi i Eficiència Energètica 4.5 Despesa associada al sanejament 5. L’aigua i el medi

5.1 Espais fluvials 5.2 Millora de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies 5.3 Seguiment i control de la qualitat del medi 5.4 El laboratori de l’Agència 6.La gestió en el territori

6.1 Expedients d'autorització 6.2 Inspeccions efectuades al territori 6.3 Expedients de valoració del tribut 6.4 Vigilància i control del medi 6.5 Coordinació territorial 7. Normativa i tributs

7.1 Àmbit jurídic i normatiu 7.2 Cànon de l’aigua i altres tributs Annex. Activitat contractual

ISSN 2014-413X


Presentació del conseller

La difícil situació de les finances públiques en general, i la delicada situació per la que passa l’Agència Catalana de l’Aigua en particular, no han d’enterbolir la positiva valoració de la trajectòria de l’ACA ni l’encert amb el qual ha exercit la seva funció estratègica.

Junta de Sanejament i Junta d’Aigües de Catalunya, dues empreses públiques creades en el seu moment dins l’antic Departament de Política Territorial i Obres Públiques, van iniciar el procés d’agencialització de l’administració pública catalana, cercant en els mecanismes d’empresa, l’agilitat i l’eficàcia necessàries per dur a terme la titànica tasca de transformar el model de gestió del cicle global de l’aigua a Catalunya, dotar-lo de les infraestructures necessàries i adaptar-lo a les necessitats del país i als criteris ambientals europeus.

Amb la creació del Departament de Medi Ambient i l’adscripció de la Junta de Sanejament a aquest ens, les polítiques de sanejament van experimentar un nou i extraordinari impuls, que va culminar l’any 2000 amb la unificació de Junta de Sanejament i Junta d’Aigües per crear l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’ACA va representar una fita en les polítiques públiques de medi ambient, en integrar la gestió de tots els vectors del cicle de l’aigua, enfocar-los transversalment i avançar en la conciliació de la prestació dels serveis inherents al cicle de l’aigua amb els requeriments de la sostenibilitat ambiental.

Potser altres gestors polítics hauríem enfocat diferent alguna de les polítiques dutes a terme per l’ACA aquests darrers anys, però un parell de fets són incontestables: per una banda la tasca realitzada en la gestió i millora del cicle de l’aigua, la incidència en els comportaments d’estalvi dels usuaris domèstics i d’eficiència dels sectors econòmics, i la millora del medi i dels entorns fluvials i, per l’altra, l’eficàcia d’aquest organisme per efectuar l’esmentada transformació.

Bona prova en són les dades que expressen els principals indicadors sintètics de resultats: al llarg d’aquests 20 anys el nou recurs disponible és de més de 200 hm3/any, amb la qual cosa la garantia de subministrament a la Regió Metropolitana de Barcelona s’ha incrementat en un 30%, i el cabal tractat per les depuradores ha passat de 382,5 Hm3 l’any 1991 a 699 l’any 2011 en què la població dotada de servei de sanejament ha arribat al 95%, amb sistemes d’elevada eficàcia; la qualitat de les aigües dels rius ja no es mesura amb paràmetres físico-químics sinó que podem seguir-la amb indicadors biològics, mentre que les platges de qualitat excel·lent han passat del 26% l’any 1990 al 96,8% l’any 2011 i, des del 2002, el 100% de les platges catalanes compleixen els requisits de qualitat que exigeix la directiva europea.


A més l’ACA ha efectuat una important modernització de l’obsoleta xarxa hidràulica en alta, amb eficaces connexions i interconnexions, que permeten que molts municipis ja no depenguin només dels recursos propis de proveïment, i ha redactat –i el Govern ha aprovat- l’únic pla de conca existent a l’Estat espanyol que aplica els preceptes de la Directiva marc de l’aigua, per bé que s’haurà de redimensionar per ajustar-lo a les necessitats actuals i les disponibilitats pressupostàries.

També és cert que l’actuació de l’Agència ha generat importants sinèrgies en el medi ambient, en l’impuls de la recerca, en la formació d’un clúster català de l’aigua i del medi ambient o del foment d’una economia verda.

Tan incontestables són aquests fets com ho és que l’ACA no va adaptar en el seu moment el sistema de finançament a les necessitats reals, cosa que hauria permès mantenir aquest organisme públic amb la suficient solvència i capacitat operativa per seguir donant resposta a les necessitats actuals i futures del seu camp d’actuació en l’àmbit de l’administració pública catalana i al servei d’aquest país.

El sistema de finançament, que havia estat suficient per les polítiques i actuacions que va iniciar l’antiga Junta de Sanejament no és, des de fa uns anys, el model que l’Agència Catalana de l’Aigua necessita. La manca de coherència –aquests darrers anys- de la política tarifària de l’aigua, que incompleix el precepte de Directiva marc de l’aigua, la DMA, d’internalitzar en el preu de l’aigua la totalitat dels costos que li corresponen, ha estat un error que no es pot remeiar en uns quants mesos.

Diguem-ho clar: l’ACA no va tenir el suport polític i econòmic que precisava i que es mereixia; l’actual endeutament no és fruit de la crisi econòmica ni de la sequera, sinó d’un greu desajustament entre funcions atribuïdes i política tarifària; un desajustament que no es va corregir en temps de bonança econòmica i que ara cal abordar en temps de crisi.

Per aquest motiu hem iniciat un procés de reformes, que exposa amb molta claredat el director de l’Agència en la presentació que fa d’aquesta memòria, i que han començat a donar fruits. Parlo de forta restricció pressupostària en la gestió de l’empresa, de reprogramació d’actuacions, de millora de circuits, i de concentració en el que són funcions i competències pròpies, per deixar en segon terme altres actuacions no pròpies que tan generosament havia impulsat l’ACA fins al present però que ara ja no es poden seguir suportant.

L’exercici de 2011, per primera vegada en la seva història, l’ACA ha reduït el seu endeutament en relació a exercicis anteriors, i això és una dada molt rellevant, per bé que insuficient.


Adaptem i adoptem en positiu la màxima lampedusiana que “és necessari que tot canviï per a que tot segueixi igual” per “és necessari canviar radicalment formes i processos per tal que puguem seguir oferint de manera millorada i sostenible el mateix servei públic que hem anat proporcionant al país durant tots aquests anys”

Per salvaguardar aquest model de bon servei estudiarem totes les possibilitats inclosa, si s’escau, la col·laboració público-privada. El que està fora de tota consideració és baixar la qualitat de la gestió del cicle de l’aigua o sostreure del control públic les decisions sobre aquesta gestió, bàsica i estratègica per a la societat i l’economia, que el nostre país necessita ara més que mai.

Lluís Recoder i Miralles

Conseller de Territori i Sostenibilitat


Benvinguda del director

Catalunya, així com gran part dels països d'Europa, porta ja anys immersa en una delicada situació econòmica que comporta, sembla que de manera inevitable, una disminució del ritme inversor, importants tensions de tresoreria, dificultats per controlar dèficits i, el més indesitjable, l’increment de l’atur. Aquestes conseqüències són de tal gravetat que obliguen a replantejar el model econòmic o, com a mínim, posar-lo en qüestió.

L'Agència Catalana de l'Aigua no és una excepció i durant molts anys ha centrat el seu desenvolupament en un model econòmic insuficient, poc ajustat a la realitat i, en definitiva, un model que ha incrementat any rere any el deute existent.

Aquesta empresa pública, des de la seva creació, ha augmentat el seu endeutament degut a la necessitat de fer noves infraestructures hidràuliques i garantir el funcionament de les existents, sense disposar dels ingressos necessaris. Això ha portat a un deute creixent que s’ha refinançat d'una manera inadequada, havent d'afrontar els pagaments a curt termini quan les infraestructures hidràuliques acostumen a tenir molts anys de vida útil.

En aquest sentit, hem de tenir en compte que les fonts d’ingressos de l’ACA sempre han estat insuficients i només el cànon de l’aigua ha aportat de manera constant i previsible uns ingressos per garantir l’abastament, el sanejament i el medi i també per poder fer noves infraestructures.

Així doncs, la situació de l'Agència a principis de 2011 s’ha presentat molt delicada, tenint en compte que no es podia incrementar deute i que les entitats financeres no estaven disposades a donar més crèdit. Per aquest motiu, l’exercici 2011 s’ha caracteritzat per la concentració de molts esforços en estabilitzar la situació econòmica de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Així, durant el 2011 s’ha elaborat un pla d'equilibri econòmic i financer i garantir així la viabilitat econòmica de l'ACA, treballant a partir de tres grans eixos. Per una banda s'han analitzat totes les despeses corrents de l'Agència i s'ha prescindit d'aquelles tasques a les que no estem exigits per la llei i que durant molts anys s’han desenvolupat. Un cop les despeses s'han reduït el màxim possible (durant l’exercici 2011 s’han rebaixat en un 20% les despeses corrents, tenint en compte que el pla d'equilibri s'ha començat a aplicar durant el primer trimestre de l'any), ha arribat el moment d'avaluar els ingressos actuals i veure quines són les necessitats reals.


En aquest sentit, s'ha confirmat que el cànon de l'aigua no era suficient per satisfer les necessitats financeres de l’ACA i que no feia possible la recuperació dels costos del cicle de l’aigua, tal i com postula la Directiva marc de l’aigua.

Cal tenir en compte que en els darrers 4 anys s'ha incrementat la garantia en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona en un 30% sense que això s'hagi repercutit en el cost a l'usuari. En aquest sentit, disposar de dessalinitzadores i d'aqüífers en bon estat requereix un cost, ja que ens permetrà, en el futur, disposar de nova aigua en el moment que visquem una nova sequera.

Per aquest motiu, doncs, s'ha revisat el cànon de l'aigua i s'ha aprovat durant 2011 el seu increment.

Finalment, el deute de l'Agència Catalana de l'Aigua, a més de ser molt elevat, ha tingut l'agreujant que els principals venciments es produïen entre 2011 i 2012. Per aquest motiu s'ha treballat durant tot l’any en refinançar el deute i fer possible que els venciments es fraccionin i s'esglaonin. Això permetrà que l’ACA pugui fer-se càrrec de manera progressiva dels pagaments pendents i afrontar els més elevats en el moment que l'ACA disposi d'una major capacitat financera.

2011 també ha estat un any en el que s'ha decidit revisar de manera anticipada el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya i el seu Programa de Mesures. S'ha pres aquesta decisió perquè el pla contempla un nivell d'inversió molt elevat i uns terminis impossibles d'assolir en el context econòmic actual. Cal tenir en compte que el Pla de Gestió fa una diagnosi excel·lent de les necessitats del nostre país en matèria d'aigua (abastament, sanejament i medi), però deixa de banda com finançar aquestes infraestructures de manera realista. No renunciarem, però, als grans objectius que estableix.

La Memòria que us presento a continuació serveix per analitzar el punt d'inflexió assolit el 2011 per l’Agència, moment en què per primer cop en la seva història ha reduït el seu deute, període en què s'han establert les bases per garantir la seva viabilitat i també, cal dir-ho, la seva supervivència. Això, no obstant, no ha anat en detriment de garantir l'abastament, el sanejament i el bon estat del medi.

No obstant això, tot i que s’ha rebaixat la despesa, s’ha reduït el deute i s’ha incrementat el finançament, caldrà continuar fent un important esforç de rigor en els propers anys i mantenir en tot moment els eixos principals d’aquest pla d’equilibri econòmic i financer. Només així aconseguirem garantir les funcions de l’Agència i desenvolupar les actuacions necessàries del cicle integral de l’aigua perquè Catalunya tingui en el futur l’abastament, el sanejament i el bon estat del medi garantit.

Leonard Carcolé i Galea

Director de l’Agència Catalana de l’Aigua


L’Agència Catalana de l’Aigua 1.1 Missió, estratègia i objectius 1.2 Relació amb la societat i el medi 1.3 Estructura i organització Organigrama 1.4 Personal Distribució del personal a data 31/12/2011 Xarxa d’implantació territorial i oficines 1.5 Pressupost 2011 Pressupost per capítols

1


1.1 Missió, estratègia i objectius

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és una societat pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat.

La missió de l’Agència és gestionar i planificar el cicle integral de l’aigua, amb una visió integradora dels ecosistemes aquàtics, que tingui en compte el seu equilibri.

L’estratègia adoptada permet fer compatible la creixent demanda social dels ciutadans i ciutadanes d’una societat avançada, i garantir la qualitat i el bon servei.

Aquesta estratègia es deriva de la política i del model de gestió de l’aigua a Catalunya, basada en la Directiva marc de l’aigua i els acords de Govern. Així doncs, el model es basa en la sostenibilitat, definida a partir de quatre grans pilars: l’ambiental, l’econòmic, el social i el de garantia.

Els plans i programes que conformen el model de gestió constitueixen el Pla de Gestió de l’Aigua del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i el seu Programa de Mesures, elaborats per l’Agència i aprovats a finals de l’any 2010 pel govern de la Generalitat, i determinen les actuacions a emprendre per arribar a definir i implementar les mesures necessàries per poder continuar compartint els recursos i aportar-ne de nous, sense afectar els ecosistemes naturals, treballant en tres àmbits bàsics: l’abastament, el sanejament i el medi.

1.2 Relació amb la societat i el medi

Un dels principals reptes de l’Agència Catalana de l’Aigua és establir i fomentar una relació propera i intensa amb la societat, desenvolupant eines de gestió i relació, imprescindibles per aconseguir una implicació adequada en la presa de decisions mitjançant els mecanismes d’informació que garanteixin la transparència i arribin de manera directa i senzilla als administrats.

En relació amb el medi, cal destacar que la geografia física de Catalunya presenta una orografia acusada, cosa que implica la divisió dins del nostre àmbit nacional en dues grans conques de superfície molt similar: les conques internes i les conques catalanes de l’Ebre.

El marc legal estatal que regula les competències de les administracions de l’aigua fixa l’àmbit de conca interna com de responsabilitat administrativa plena de la comunitat autònoma corresponent. En aquest sentit l’Agència Catalana de l’Aigua és l’administració amb plenes competències en matèria del cicle integral de l’aigua a les conques

L’Agència Catalana de l’AIgua 1

El model de gestió de l’aigua a Catalunya es basa en la Directiva marc de l’aigua i se sustenta en quatre grans pilars: l’ambiental, l’econòmic, el social i el de garantia


internes de Catalunya, mentre que les conques de rius que flueixen per més d’una comunitat són administrades per l’organisme de conca intercomunitari. Aquesta és la raó per la qual, a les conques catalanes de l’Ebre, les competències en matèria d’aigües són compartides entre la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb seu a Saragossa, i l’Agència, cas similar al de la reduïda superfície catalana que pertany a la conca del Xúquer. Pel que fa a la conca de la Garona, l’administració actuant és també la CHE, i comparteix igualment les competències amb l’ACA en aquest àmbit geogràfic.

Aquest marc legal de competències regula també la relació de l’Agència amb la societat i amb el medi, en funció de les atribucions en cada àmbit: plenes a les conques internes pel que fa a la planificació i la gestió de l’aigua en alta i l’ordenació del medi, i compartides a les conques intercomunitàries i internacionals (Ebre, Xúquer i Garona).

Les administracions locals també disposen de competències en la gestió de l’aigua, en tot el que fa referència a la gestió de la distribució als usuaris i de l’evacuació d’efluents en l’àmbit de les xarxes municipals d’abastament i sanejament.

La taula següent mostra la distribució d’àmbits d’actuació entre l’administració autonòmica i les entitats locals.

Àmbits d’actuació de l’ACA i els ens locals

Sanejament

Generalitat (ACA): planificació i finançament al 100% del sanejament en alta (col·lectors, depuradores i plantes de tractament de fangs).

Administracions locals: clavegueram, col·lectors i depuradores.

Abastament Generalitat (ACA): alta i serveis públics (ATLL/CAT). Suport a l’abastament local.

Administracions locals: distribució domiciliària, captació i potabilització.

Regulació i disponibilitat

Generalitat (ACA): embassaments, regeneració i reutilització, dessalinitzadores i descontaminació d’aqüífers.

Administracions locals: recursos subterranis i superficials.

Ordenació del medi Generalitat (ACA): concessions i autoritzacions. Policia d’aigües. Planificació.

Execució al medi Generalitat (ACA): inundacions i qualitat del medi (litorals marins i espais fluvials).

Administracions locals: pluvials i millores de l’espai fluvial / urbanisme.

En aquest marc competencial s’insereixen també les Entitats Locals d’Aigua (ELA) i les empreses públiques que ofereixen serveis en alta: Aigües Ter Llobregat (ATLL: empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, encarregada de prestar el servei d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del seu àmbit), Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT: ens format per la Generalitat de Catalunya, ajuntaments i indústries de la província de Tarragona i

L’ACA és l’administració amb plenes competències en matèria del cicle integral de l’aigua a les conques internes de Catalunya, mentre que a les conques catalanes de l’Ebre les competències són compartides amb la CHE


representants de les dues comunitats de regants del delta de l’Ebre, encarregat del subministrament d’aigua en alta), Consorci de la Costa Brava (CCB: ens format per la Diputació de Girona més 27 ajuntaments del litoral gironí, encarregat de l’abastament i el sanejament en alta) i Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues (ens local amb competències sobre l’establiment, la construcció, el manteniment i la prestació del servei d’abastament d’aigua potable a tots els municipis que integren la Mancomunitat). També les empreses distribuïdores de subministrament domiciliari d’aigua, operadores del servei de distribució, competència dels ajuntaments, s’agrupen en dos organismes: Associació d’Abastaments d’Aigua (AAA) i Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC).

La relació de l’ACA amb el medi que implica una acurada gestió integral de les aigües superficials, subterrànies i marines es tradueix en un intens treball en àmbits interrelacionats, com són la inspecció, el control i la protecció del domini públic hidràulic, els espais fluvials i les aigües litorals, a través de l’atorgament de concessions i autoritzacions, la planificació d’espais fluvials, la incoació d’expedients sancionadors i l’aplicació de les mesures estructurals i de gestió planificades per donar compliment als objectius definits.

L’economia de l’aigua s’ha de fonamentar en els costos creixents derivats d’uns serveis del cicle de l’aigua de qualitat que garanteixin el compliment de la legislació vigent: l’Agència Catalana de l’Aigua planteja un nou paradigma basat en la redistribució dels recursos locals alliberats amb mesures d’estalvi, eficiència i reutilització i en l’adequació del tipus d’aigua a l’ús destinat i considera que aquestes decisions no poden seguir prenent-se mitjançant l’enfocament tècnic sectorial de l’oferta, com s’ha fet fins ara, sinó que han de ser el resultat d’una anàlisi econòmica i transdisciplinària sobre la millor i més eficient gestió integrada dels recursos i la demanda en el territori, que consideri la triple dimensió física, ambiental i monetària del cost.

La recuperació íntegra de costos, principi bàsic de la Directiva, suposa interioritzar la idea de pagar per un servei imprescindible per a tots els usuaris potencials, amb una tarifa que inclogui també els costos de retornar les aigües que hem fet servir al medi en condicions legalment adequades des d’un punt de vista fisicoquímic, biològic i de preservació de l’entorn físic del riu (llera i marges) i de la vegetació de ribera.

1.3 Estructura i organització

Els òrgans de govern de l’Agència són el consell d’administració, el director i el gerent.

• El consell d’administració es compon del conseller de Territori i Sostenibilitat (president), el director de l’Agència (vicepresident), set vocals representants de l’administració autonòmica, un representant de l’administració hidràulica estatal, quatre vocals per les administracions


locals, set representants dels usuaris de l’aigua i un vocal representant de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

• El director és l’òrgan de direcció i representació.

• El gerent és l’òrgan de gestió.

El Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA) és l’òrgan d’assessorament de l’Agència.

L’Agència s’estructura en àrees, divisions, departaments i unitats, ubicats en una seu central a Barcelona. També disposa de diferents demarcacions territorials per apropar l’Agència al territori.

Organigrama general a data 31 de desembre de 2011

Director

Gerent

Demarcació Territorial

Llobregat-Fix

Adjunt a Direcció Òrgan de Control Econòmic-Financer

Coordinador de Divisions

Adjunt a Gerència


Tordera-Besós

Demarcació Territorial Girona


Tarragona


Terres de l’Ebre

Demarcació Territorial Lleida

Sistemes d’Informació

Assessoria Jurídica

Recursos

Recursos Humans i Organització

Abastament d’Aigua

Sanejament d’Aigües Residuals

Gestió del Medi

Tributària i d’Ingressos

Execució d’Actuacions

Coordinador d’Àrees


1.4 Personal Evolució de la plantilla de l’ACA 2000-2011

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

534 619 612 628 648 664 683 716 697 683 678 649

Distribució de personal per edat i gènere. Any 2011

Distribució de personal per lloc de prestació de serveis. Any 2011

26

37

29

21

30

59

447

0 600300 400 500200100

Serveis Centrals

Embassaments

DT de Barcelona

DT de Girona

DT de Lleida

DT de Tarragona

DT de lesTerres de l'Ebre

Respecte l’any passat, la plantilla de l’Agència s’ha reduït gairebé en 30 persones, a través de jubilacions i amortitzacions

0 10050 150 250 300200

�

Entre 55 i 65

Entre 45 i 54

Entre 30 i 44

Entre 20 i 29

Masculí Femení

81

125198

26

108

5178


Distribució de personal per grups professionals. Any 2011 Grups professionals 2011

Alta direcció 1

Fora de Conveni 65

Caps d’Unitat 61

Grups VI, VII, VIII 209

Grup V 105

Grups III i IV 188

Grup II 12

Gruo I 8

TOTAL 649

L’Agència té ubicats els seus serveis centrals a Barcelona i està desplegada territorialment a través de 6 demarcacions territorials (DT).

Xarxa d’implantació territorial i oficines Barcelona Oficines centrals Demarcació de Barcelona C/ Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel.: 93 567 28 00 Fax: 93 567 27 80 Barcelona Demarcació territorial de Tordera-Besòs Demarcació territorial de Llobregat-Foix C/ Provença, 260 08029 Barcelona Tel.: 93 567 28 00 Fax: 93 567 27 80 Girona Demarcació territorial de Girona C/ Ciutadans, 11 17004 Girona Tel.: 972 21 38 12 Fax: 972 21 37 27

Lleida Demarcació territorial de Lleida Av. Alcalde Areny, 24 25002 Lleida Tel.: 973 28 96 20 Fax: 973 26 89 70 Tarragona Demarcació territorial de Tarragona Rambla Nova, 50 43004 Tarragona Tel.: 977 21 45 56 Fax: 977 21 41 86 Tortosa Demarcació territorial de les Terres de l’Ebre C/ Maria Rosa Molas, 41 43500 Tortosa Tel.: 977 44 61 55 Fax: 977 44 50 14


1.5 Pressupost 2011 El balanç de situació de l’Agència al 31 de desembre de 2011 es detalla a continuació:

Balanç a 31 de desembre de 2011 (euros) – ACTIU

ACTIU 31/12/2011 31/12/2010

ACTIU NO CORRENT 1.964.108.676,98 1.936.051.671,13

Immobilitzat intangible 10.295.958,00 13.534.196,14

Programaris 10.295.958,00 13.534.196,14

Immobilitzat material 1.952.459.895,00 1.920.380.989,36

Propi 34.427.503,98 37.693.065,93

Infraestructures en curs 174.246.734,85 329.762.761,69

Infraestructures en funcionament 1.743.785.656,22 1.552.925.161,74

Inversions en empreses del grup a llarg termini 784.236,67 784.236,67

Instruments de patrimoni 784.236,67 784.236,67

Inversions financeres a llarg termini 568.587,31 1.352.248,96

Crèdits a tercers 0,00 783.661,65

Derivats 568.587,31 568.587,31

ACTIU CORRENT 284.319.149,71 243.420.250,99

Deutors i altres comptes a cobrar 136.502.351,39 103.984.680,35

Per ingressos de dret públic 48.372.030,65 35.146.925,98

Deutors varis 84.296.085,16 61.217.396,29

Altres crèdits amb les Admin. Públiques 3.834.235,58 7.620.358,08

Inversions financeres a curt termini - -

Derivats - -

Periodificacions a curt termini 147.277.065,30 138.707.830,63

Efectiu i altres actius líquids equivalents 539.733,02 727.740,01

Tresoreria 539.733,02 727.740,01

TOTAL ACTIU 2.248.427.826,69 2.179.471.922,12


Balanç a 31 de desembre de 2011 (euros) – PATRIMONI NET I PASSIU PATRIMONI NET I PASSIU 31/12/2011 31/12/2010

PATRIMONI NET 621.009.811,20 445.947.259,35

Recursos permanents -122.247.963,76 -301.957.639,75

Patrimoni propi 166.009.012,30 101.328.105,39

Resultats negatius d’exercicis anteriors -536.202.721,90 -553.861.993,94

Aportacions al fons patrimonial 215.064.778,40 204.529.660,58

Resultat de l’exercici 32.880.967,44 -53.953.411,78

Ajustaments per canvi de valor -8.562.806,71 -8.562.806,71

Operacions de cobertura -8.562.806,71 -8.562.806,71

Subvencions, donacions i legats rebuts 751.820.581,67 756.467.705,81

PASSIU NO CORRENT 937.799.169,09 1.209.156.974,14

Provisions a llarg termini 520.159,89 520.159,89

Obligacions per prestacions llarg termini al personal

520.159,89 520.159,89

Deutes a llarg termini 937.279.009,20 1.208.636.814,25

Deutes amb entitats de crèdit 920.961.263,76 1.192.608.956,56

Derivats 4.274.631,91 4.274.631,91

Altres passius financers 12.043.113,53 11.753.225,78

PASSIU CORRENT 689.618.846,40 524.367.688,63

Deutes a curt termini 417.989.754,38 195.299.521,54

Deutes amb entitats de crèdit 328.389.756,76 188.664.655,71

Deutes Cash Pooling Generalitat 83.876.493,00

Derivats 4.856.762,11 4.856.762,11

Altres passius financers 866.742,51 1.778.103,72

Creditors i altres comptes a pagar 271.134.383,52 328.375.576,76

Creditors per compres o adquisicions de serveis 269.333.951,61 326.555.030,58

Creditors varis 467.576,66 468.951,15

Altres deutes amb les Admin. Públiques 1.332.855,25 1.351.595,03

Periodificacions a curt termini 494.708,50 692.590,33

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 2.248.427.826,69 2.179.471.922,12 El compte de pèrdues i guanys corresponent a l’exercici anual acabat a 31 de desembre de 2011 es mostra a la taula següent:


Compte de pèrdues i guanys corresponent a l'exercici acabat el 31 de desembre de 2011 (euros) - Operacions continuades

OPERACIONS CONTINUADES 31/12/2011 31/12/2010

Ingressos de dret públic 375.651.534,62 356.192.211,54 Despeses activitat ordinària d’explotació -183.602.260,42 -229.318.655,57 Explotacions infraestructures del cicle de l’aigua -165.494.176,61 -171.608.697,72 Reposicions i grans reparacions de sistemes -8.704.483,71 -32.686.685,23 Anàlisi i control d’aigües -5.614.595,46 -9.113.668,41 Manteniment xarxes programa del medi marí litoral i millora i mant.lleres -3.789.004,64 -15.909.604,21 Altres ingressos d’explotació 885.242,73 3.113.484,89 Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 885.242,73 3.113.484,89 Subvencions d'explotació incorporades al resultat de l'exercici - - Depeses de personal -31.875.823,95 -32.863.875,47 Sous, salaris i assimilats -24.467.229,60 -25.303.514,52 Seguretat Social i altres prestacions socials -7.408.594,35 -7.560.360,95 Altres despeses d’explotació -17.818.086,19 -39.216.242,76 Serveis exteriors -13.263.127,49 -29.686.633,07 Tributs -1.886.655,51 -3.433.911,28 Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per incobrables 346.951,19 348.852,63 Altres despeses de gestió corrent -3.015.254,38 -6.444.551,04 Amortització de l'immobilitzat -53.778.590,00 -51.423.137,99 Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres 12.043.908,10 15.502.857,46 Deteriorament i resultat per alienacions d'immobilitzat -20.384.436,02 -6.827.581,02 Resultat per alienacions i altres -20.384.436,02 -6.827.581,02 Altres resultats 243.747,70 759.510,31 Subvencions de capital -4.633.066,31 -33.572.567,36 RESULTAT D'EXPLOTACIÓ 76.732.170,26 -17.653.995,97 Ingressos financers 5.664.149,50 3.720.978,93 De valors negociables i altres instruments financers 5.664.149,50 3.720.978,93 Despeses financeres -49.515.352,32 -39.955.700,44 Per deutes amb tercers -49.515.352,32 -39.955.700,44 Deteriorament i resultat vendes d’instruments financers 0,00 -64.694,30 Deterioraments i pèrdues 0,00 -64.694,30 RESULTAT FINANCER -43.851.202,82 -36.299.415,81 RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS 32.880.967,44 -53.953.411,78 Impost sobre beneficis - -

RESULTAT DE L’EXERCICI 32.880.967,44 -53.953.411,78


El pla d’equilibri econòmic i financer

2.1 Reducció de la despesa

2.2 Adequació dels ingressos 2.3 Refinançament del deute

2.4 Revisió anticipada del Pla de Gestió

2.5 Primers efectes pla de viabilitat

2


Introducció

La situació financera de l'Agència Catalana de l'Aigua, a finals de l'any 2010, era molt delicada, amb un deute net de 1.490 milions d'euros i un dèficit de 106 milions d'euros. Això s’explica perquè durant molts anys l'Agència ha desenvolupat noves infraestructures finançades a través de l’increment del seu deute, tenint en compte, a més, que les fonts de finançament disponibles fins la data no han estat mai suficients per cobrir la totalitat dels costos d’explotació i la construcció de noves obres. Per tant, des de la seva creació a l'any 2000, l'ACA sempre ha tancat els exercicis pressupostaris amb un increment de nou deute.

Aquest endeutament de l’Agència en els darrers anys s’ha agreujat a finals de 2010, juntament amb un dèficit de la liquidació del pressupost: • Deute net de l’ACA: 1.490,10 milions euros (passiu menys actiu

corrent).

• Deute amb proveïdors i administracions locals: 326,55 milions d’euros, dels quals 103,47 milions d’euros estaven vençuts.

• Endeutament formalitzat amb entitats financeres: 1.388 milions d’euros, dels quals 1.373,5 milions d’euros estaven disposats.

• Dèficit de la liquidació del pressupost de 2010: 106,44 milions d’euros.

• Resultat segons el compte de pèrdues i guanys: pèrdues de 53,95 milions d’euros.

Les causes

Els principals motius que han propiciat el greu deteriorament econòmic, financer i pressupostari de l’Agència a finals de 2010 responen a l’existència d’un model de finançament i recuperació de costos insuficient, lligat a un context econòmic molt complex.

La principal –i estable- font de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua és el cànon de l’aigua. A finals de 2010 s’han ingressat 341 milions d’euros mitjançant aquest tribut. Amb aquestes aportacions no es poden garantir totes les necessitats financeres de l’Agència.

Altres fonts de finançament de l’Agència, entre elles les aportacions previstes a través de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, no han aportat les quantitats previstes.

Amb tot això, la complicada situació econòmica i financera que presentava l’ACA a la fi de 2010 es va veure seriosament agreujada a principis de 2011 pel tancament dels mercats i pels venciments bancaris que s’havien d’afrontar.

La delicada situació financera de l’ACA respon a l’existència d’un model de finançament i recuperació de costos insuficient

2


Pla d’equilibri. El camí a l’estabilitat

La nova direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua, a partir de febrer de 2011, ha centrat tots els esforços en reconduir la situació financera de l'empresa pública, agreujada pel context econòmic actual. L’objectiu s’ha centrat en l’elaboració d’un pla d’equilibri econòmic i financer.

Aquest pla té com a principal finalitat fer possible la continuïtat de l’Agència en l’exercici de les seves funcions i assolir la seva viabilitat econòmica i financera a mitjà i llarg termini. Per assolir aquest objectiu, el pla contempla diverses mesures que s’agrupen en tres grans eixos d’actuació:

2.1 Reducció de la despesa

La primera decisió que s’ha afrontat dins el pla d’equilibri econòmic i financer de l’Agència és reduir la despesa en aquelles àmbits on és possible i racionalitzar algunes mesures. Per tant, s’ha treballat en els següents eixos:

• Prescindir de diverses línies d’actuació que s’havien portat a terme en els darrers anys.

• Reducció dels nivells de servei als mínims legalment exigibles.

• Revisió exhaustiva dels contractes, convenis i atribucions de fons, amb la finalitat de reduir els costos en la mesura del possible.

• Durant 2011 no es comencen a desenvolupar noves obres.

La recollida de sòlids flotants del litoral català, per exemple, ha estat una activitat desenvolupada durant uns 10 anys i amb cost de 2,3 milions d'euros en la temporada 2010. Amb les dades dels darrers anys s'ha evidenciat, a més, un descens de la presència de sòlids recollits, fet que ha posat de rellevància que el servei no comportava un adequat cost/benefici Tot i això, l'ACA ha continuat vetllant pel bon estat de l'aigua de les platges.

També s'ha fet una exhaustiva revisió dels convenis signats en els darrers anys per l'Agència, tenint en compte que a finals de 2010 hi havia compromesos uns 200 milions d'euros arran dels convenis subscrits en els darrers anys. S'ha analitzat a fons cada cas i cancel·lat aquells casos on es detectava alguna anomalia.

A nivell de personal, l'Agència Catalana de l'Aigua ha transformat la seva estructura, tendint a la internalització de tasques que fins ara es desenvolupaven a través d’empreses externes.

L’aplicació de les diferents mesures contemplades en aquest pla van quedar reflectides en el pressupost de l’ACA pel 2011. Així, el pressupost de 2011 aprovat el mes de maig de 2011 va experimentar una reducció de gairebé el 60% respecte el pressupost aprovat pel 2010.

El pressupost de 2011 va experimentar una reducció de gairebé el 60% respecte el pressupost aprovat pel 2010

El pla d'equilibri econ¸mic financer


A continuació es detallen els eixos en els que s’ha basat aquesta optimització dels costos:

Reducció de les despeses d’estructura

• Immobles.

• Integració dels serveis de l’oficina d’atenció al públic de Reus a la de Tarragona.

• Reducció dels serveis de vigilància, manteniment i neteja d’edificis, serveis de copisteria, telefonia, material d’oficina.

• Eliminació de les aportacions de patrocini i atencions protocol·làries.

• Reducció de les subscripcions, traduccions, suport lingüístic i reducció dels continguts de la pàgina web als serveis essencials.

• No constitució de consells de conca i revisió del nombre de consells de conca i de la seva composició.

• Supressió de les aportacions a projectes de cooperació i desenvolupament.

• Reducció del nombre de llicències de sistemes.

• Reducció del manteniment dels sistemes als mínims imprescindibles (només canvis legals o imprescindibles).

Reducció de les despeses operatives en el cicle integral de l’aigua

• Eliminació de les subvencions d'ajut als ens locals per a millores en l’abastament en baixa.

• Eliminació d’assistències externes (tasques cobertes amb personal propi de l’ACA).

• Revisió del sistema de programació de les inspeccions per incrementar l’eficàcia i l’eficiència.

• Reducció del Pla de Conservació i Manteniment de Lleres.

• Reducció d’activitats incloses en el Programa del medi marí litoral (supressió de les embarcacions de recollida de sòlids flotants).

• Reducció del cost d’explotació dels sistemes de sanejament mitjançant la reducció de preus unitaris.

• Licitació de la contractació agregada d’energia elèctrica.

• Revisió dels destins de fangs en funció del menor cost (sense perdre totalment la diversificació necessària dels destins).

• Revisió del reglament i reducció de les despeses indirectes en matèria de sanejament.

• Revisió del model de sanejament d’aigües residuals vigent a Catalunya des dels anys vuitanta i noranta del segle passat.



2.2 Adequació dels ingressos

Després de la reducció de la despesa és quan s'han d'analitzar les necessitats financeres de l'Agència Catalana de l'Aigua, per garantir el funcionament de les instal·lacions i les activitats que desenvolupa l’ACA.

El cànon de l'aigua és l'únic ingrés fix i estable del que disposa l'Agència Catalana de l'Aigua. Amb les aportacions rebudes del cànon en els darrers anys, no ha estat possible cobrir totes les necessitats financeres de l’empresa pública.

Cal tenir en compte que el cànon de l'aigua no es revisava des de finals de 2009, en una època en la que es van construir i posar en servei un gran número d'infraestructures hidràuliques. Cal tenir en compte que Catalunya, i concretament les conques internes, disposen de diverses fonts per garantir el subministrament d'aigua (embassaments, aigües subterrànies, dessalinitzadores, instal·lacions de reutilització). Tot això té un cost que s’ha de reflectir, tal i com estableix la Directiva marc europea.

Per tant, finalitzada la reducció de la despesa corrent al màxim de les possibilitats, l'Agència Catalana de l'Aigua va abordar la possibilitat d’adequar el cànon de l'aigua i es va plantejar una pujada del 8,5% per a tots els trams, que oscil·laria entre els 0,34 euros/mes a 1 euro/mes. A més d'aquest augment, també es van modificar els trams del cànon de l'aigua, tenint en compte els nous hàbits de consum i enfocant-los cap a l’eficiència, sobretot, en aquells consums més elevats. Tot i això, durant el 2011 s’ha creat la tarifa social de l’aigua per a les famílies en situació més vulnerable.

Increment dels ingressos a través de diverses modificacions legislatives sobre el cànon de l’aigua

• Increment dels tipus de gravamen del cànon de l’aigua (incorporat a la llei de pressupostos de 2011).

• Reducció del primer tram del cànon de l’aigua de 10 a 9 m3. Reducció del segon tram de 18 m3 a 15 m3 (incorporat a la llei de mesures de 2011).

• Increment dels coeficients reductors aplicables a les conques intercomunitàries (part catalana de l’Ebre).

Aquestes modificacions del cànon de l'aigua han permès incrementar els ingressos del cànon en 16 milions, passant dels 341 milions ingressats a finals de 2010 als 357 a 31 de desembre de 2011, tenint en compte que les modificacions no van entrar en vigor fins l’1 d’octubre de 2011.

En els darrers anys el cànon de l’aigua no ha reflectit increments adequats en funció de l’augment de noves infraestructures hidràuliques



2.3 Refinançament del deute

Un cop reduïda la despesa i determinada la necessitat de finançament, l'Agència Catalana de l'Aigua ha estat treballant durant tot el 2011 en el refinançament de part del seu deute.

Es treballa en aquesta operació amb l’objectiu de donar un respir als comptes de l'ACA, ja que el problema és precisament que moltes de les quotes dels contractes vencen entre 2011 i 2012. Per tant, es treballa en fraccionar i esglaonar el pes dels deutes pendents per als propers anys, quan l’Agència tindrà major capacitat de disponibilitat i de generació de recursos.

Es pretén, doncs, reestructurar una part del deute per desplaçar venciments i alhora tenir la possibilitat que l’Agència es posi al dia amb el pagament amb els proveïdors.

A finals de 2011 encara no s’havia tancat un acord amb les entitats financeres per refinançar el deute. Tot i això, sí que se signa un standstill (ajornament pactat i temporal del deute) que permet encaminar un acord final.

2.4 Revisió anticipada del Pla de Gestió El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat 23 de novembre de 2010 el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) i el seu Programa de Mesures.

Aquest pla posa damunt la taula les actuacions destinades a garantir i incrementar l’abastament d’aigua en el nostre país, el desplegament del programa de sanejament (PSARU) d’aigües residuals i actuacions per a la millora i protecció del medi.

En aquest sentit, el Pla de Gestió estableix noves inversions necessàries a executar fins l’any 2015 quantificades en 2.822 milions d’euros. Però aquesta planificació no incorpora el corresponent pla de finançament i la implementació dels mecanismes necessaris per fer front als costos d’explotació i reposició de les infraestructures que haurien d’anar entrant en servei en els propers anys.

Atesa la greu situació econòmica de l’ACA (i general), el maig de 2011, el consell d’administració va acordar la revisió anticipada del Pla de Gestió. Així doncs, durant la resta de l’any s’ha treballat en aquesta direcció, amb l’objectiu de dur a terme l’elaboració d’un document estratègic de revisió, que permeti identificar les obres i actuacions que es consideren prioritàries per a la planificació hidrològica en el període 2011-2015.

La revisió del Pla de Gestió servirà per adequar-lo a la realitat econòmica actual



Els mecanismes de revisió de la planificació hidrològica es troben regulats en el Reglament de la Planificació Hidrològica, aprovat pel decret 380/2006, de 10 d’octubre, i en el Decret 188/2010, de 23 de novembre, d’aprovació del PGDCFC.

2.5 Primers efectes del pla de viabilitat Amb les mesures establertes en el pla d’equilibri econòmic i financer, l’ACA ha entrat en situació de resultats positius. S’ha passat d’unes pèrdues de 53,96 milions d’euros en el 2010 a uns guanys de 32,88 milions d’euros en el 2011, el que suposa una millora del resultat de l’exercici de 86,84 milions d’euros respecte l’any anterior.

La millora en el resultat es produeix per un increment dels ingressos de 13,26 milions d’euros (3,53%) i una disminució de les despeses de 73,58 milions d’euros (reducció del 17,13%) respecte el 2010.

Per primer cop en la història de l’Agència Catalana de l’Aigua, 2011 es tanca sense incrementar nou deute i, fins i tot, reduint-lo en uns 120 milions d’euros. S’observa així un canvi de tendència per primera vegada en 10 anys.

L’EBITDA (resultat d’explotació menys amortitzacions, subvencions aplicades a resultats i deteriorament d’immobilitzat) passa de 25,09 milions d’euros a 138,85 milions d’euros.

Per tant, l’ACA ha entrat en una fase d’estabilització econòmica i financera. No obstant això, la seva continuïtat i sostenibilitat obliga a l’estricte compliment del pla i a continuar desenvolupant-lo en els propers anys.

A finals de 2011, l’Agència va tancar l’exercici sense acumular nou deute per primer cop des de la seva creació



Abastament

3.1 Gestió de recursos hídrics

3.2 Actuacions de millora d'abastament

3.3 Aportacions dessalinització i reutilització

3.4 Infraestructures de regulació i control

3


3.1 Gestió de recursos hídrics

A continuació es detallen els volums gestionats per àmbits territorials i sectorials durant tot 2011:

Sistema Ter

Volum total desembassat (2011): 683,86 hm³

Distribució percentual del volum embassat segons usos: 23% Abastament 11% Reg 18% Usos ambientals 48% Dessembassaments per regulació

Sistema Ter: dades mensuals segons usos (hm3)

MES Abastament Reg Regulació Ambiental TOTAL

Gener 11,07 2,25 0 9,91 23,23 Febrer 9,12 0,83 0 8,67 18,62 Març 11,35 0,72 90,21 9,91 112,18 Abril 11,53 0,92 47,11 9,59 69,15 Maig 12,21 4,34 33,89 9,91 60,36 Juny 13,01 14,15 58,68 9,59 95,44 Juliol 14,99 18,08 1,09 9,91 44,07 Agost 17,16 15,15 25,21 9,91 67,43 Setembre 14,93 9,39 0,4 8,06 32,79 Octubre 14,8 5,34 0 8,2 28,34 Novembre 14,59 0,52 54,71 14,26 84,06 Desembre 14,56 0,41 17,14 16,07 48,19

TOTAL 2011 159,32 72,10 328,44 123,99 683,86

3


Sistema Llobregat


Distribució percentual del volum embassat segons usos: 56% Abastament 10% Reg 25% Dessembassaments per regulació

Sistema Llobregat: dades mensuals segons usos (hm3)

MES Abastament Reg Regulació TOTAL

Gener 14,06 1,76 0,00 15,82

Febrer 13,43 1,01 0,00 14,44

Març 11,65 1,64 6,93 20,22

Abril 10,70 1,43 11,32 23,45

Maig 11,28 1,32 15,56 28,16

Juny 9,83 1,31 31,33 42,47

Juliol 8,14 0,68 14,37 23,19

Agost 15,42 3,77 0,00 19,19

Setembre 16,41 3,64 0,00 20,05

Octubre 13,47 3,53 0,00 17,00

Novembre 7,21 1,63 4,52 13,36

Desembre 6,37 2,46 2,21 11,04

TOTAL 2011 137,96 24,18 86,25 248,39


Sistema Muga


Distribució percentual del volum embassat segons usos: 14% Abastament 29% Reg 10% Usos ambientals 47% Dessembassaments per regulació

Sistema Muga: dades mensuals segons usos (hm3)

MES Abastament Reg Regulació Ambiental TOTAL

Gener 0,69 0,12 0,00 0,36 1,17

Febrer 0,49 0,07 0,00 0,33 0,88

Març 0,41 0,05 12,89 0,36 13,71

Abril 0,64 0,16 3,65 0,67 5,13

Maig 0,80 1,24 0,00 0,70 2,74

Juny 0,78 3,89 0,00 0,57 5,24

Juliol 1,02 5,29 0,00 0,46 6,76

Agost 1,14 5,53 0,00 0,46 7,13

Setembre 0,85 1,06 0,01 0,44 2,36

Octubre 0,77 0,65 0,00 0,46 1,87

Novembre 0,52 0,26 9,13 0,67 10,59

Desembre 0,40 0,00 4,11 0,70 5,20

TOTAL 2011 8,51 18,31 29,78 6,17 62,77


Sistema Foix


Distribució percentual del volum embassat segons usos: 7% Reg 93% Dessembassaments per regulació (sobreeixidor)

Sistema Foix: dades mensuals segons usos (hm3)

MES Reg Regulació TOTAL

Gener 0,07 0,32 0,38

Febrer 0,04 0,38 0,42

Març 0,08 4,20 4,28

Abril 0,13 1,13 1,26

Maig 0,16 1,26 1,42

Juny 0,16 2,21 2,37

Juliol 0,18 1,02 1,20

Agost 0,21 0,10 0,31

Setembre 0,21 0,07 0,28

Octubre 0,13 0,21 0,35

Novembre 0,01 5,44 5,44

Desembre 0,06 1,38 1,44

TOTAL 2011 1,43 17,71 19,15


Sistema Siurana


Distribució percentual del volum embassat segons usos: 13% Abastament 3% Reg 62% Transvasament a l’emb. de Riudecanyes 18% Regulació 48% Usos ambientals

Sistema Siurana: dades mensuals segons usos (hm3)

MES Abastament Reg Trans. a emb. Riudecanyes

Regulació Ambiental TOTAL

Gener 0,03 0,00 0,00 0,00 0,06 0,08

Febrer 0,03 0,00 0,00 0,00 0,05 0,08

Març 0,03 0,00 0,92 0,20 0,06 1,20

Abril 0,06 0,00 0,12 0,10 0,05 0,34

Maig 0,10 0,01 0,03 0,03 0,06 0,21

Juny 0,08 0,01 0,00 0,00 0,06 0,15

Juliol 0,08 0,01 0,00 0,00 0,06 0,15

Agost 0,04 0,02 1,18 0,00 0,06 1,29

Setembre 0,06 0,01 0,00 0,00 0,05 0,13

Octubre 0,06 0,00 0,43 0,00 0,05 0,54

Novembre 0,02 0,00 0,01 0,00 0,05 0,09

Desembre 0,00 0,00 0,00 0,00 0,06 0,06

TOTAL 2011 0,58 0,07 2,68 0,33 0,66 4,32


3.2 Actuacions de millora d’abastament

Durant l’any 2011 s’han acabat d’executar algunes obres d’abastament que s’havien iniciat en anys anteriors. La més rellevant, pel seu abast i import econòmic, és l’obra de reforç de l’abastament de Girona i la Costa Brava, amb un import total de 50 milions d’euros, executats per l’Agència i finançats principalment amb Fons de Cohesió de la Unió Europea. Aquesta actuació resol definitivament les limitacions que fins ara afectaven als municipis del litoral central de la Costa Brava (des de Begur fins a Sant Feliu de Guíxols) i garanteix completament l’abastament de Girona i dels municipis del seu entorn. En conjunt, l’àmbit beneficiat supera les 300.000 persones.

A una escala més petita s’han executat també diverses obres d’abastament municipal, subvencionades per l’Agència i destinades a resoldre problemes de qualitat, sobretot en petites poblacions. En conjunt, l’Agència ha aportat gairebé dos milions d’euros a 24 actuacions de millora, com les dels dos exemples que es detallen a continuació:

• Millora del subministrament d’aigua en alta al terme municipal de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Aquesta actuació ha solucionat un problema de nitrats en l’aigua subministrada. S’ha construït un nou dipòsit, amb un equip de cloració automàtic, i un cabalímetre, i s’ha instal•lat una estació potabilitzadora amb un tractament de resines de bescanvi iònic. També s’han substituït les canonades existents entre els pous i el dipòsit actual, que eren de fibrociment, per unes noves de polietilè.

• Actuacions en alta per l'adequació dels recursos d'aigua a Preixana (Urgell)

Aquesta actuació ha resolt els problemes de terbolesa i microorganismes a l’aigua d’abastament relacionats amb la captació provinent del canal d’Urgell. S’ha construït una potabilitzadora amb dos filtres en sèrie, seguits per una desinfecció. També s’ha adequat la bassa de reserva del Riber mitjançant l’arranjament dels talussos, el terraplenat de les parets perimetrals, la col·locació d’una làmina d’impermeabilització, la urbanització de la parcel·la i la col·locació d’una tanca perimetral.

D’altra banda, durant l’any 2011 s’han revocat 99 expedients de subvenció i 9 convenis d’abastament, en la seva major part corresponents a obres que els ens locals no havien arribat a executar i que ja es trobaven fora de termini. D’aquesta manera s’ha alliberat del pressupost de l’Agència un immobilitzat de gairebé 13 milions d’euros.

L’obra més important enllestida durant 2011 ha estat el reforç de l’abastament a la Costa Brava centre


3.3 Aportacions dessalinització i reutilització

LA DESSALINITZADORA DE LA TORDERA

Producció

El 2011, un cop finalitzades les obres realitzades durant el 2010 que han permès doblar la capacitat de producció inicial, la Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina (ITAM) de la Tordera disposa d’una capacitat teòrica de producció d’aigua apta pel consum humà de 20 hm3/any. L’explotació de la planta a aquesta producció nominal es planteja davant un escenari on calgui fer front a situacions d’escassetat de recurs hídric de forma que es puguin aportar volums des de la ITAM de la Tordera fins a la potabilitzadora de Cardedeu mitjançant la nova canonada executada per ATLL que uneix aquestes dues instal·lacions.

Durant el 2011 no s’ha donat cap situació en què hagi estat necessari el funcionament a producció màxima, raó per la qual s’ha operat la planta a un règim d’explotació de 10 hm3 anuals pràcticament tot l’any. L’últim trimestre de l’any va entrar en vigor un nou règim d’explotació. Aquest modifica el plantejament de funcionament d’origen, el qual estava basat en una producció contínua durant tot l’any per evolucionar cap a un règim de producció que cobreixi les puntes de demanda d’aigua dels usuaris de la ITAM, amb el doble objectiu d’optimitzar la despesa econòmica mantenint o millorant la qualitat de l’aqüífer explotat per a l’abastament local. L’ampliació de la dessalinitzadora permet modular millor la producció d’aigua tractada per tal d’adaptar-la a la corba de demanda, produint més aigua a l’estiu i menys a l’hivern. D’aquesta forma, l’extracció d’aigua dels pous situats a l’aqüífer serà molt més constant al llarg de l’any, fet que suposa minimitzar descensos pronunciats en els nivells piezomètrics de l’aqüífer a l’estiu i millorar la contenció de la intrusió marina.

Els models numèrics del nou règim d’explotació, que va entrar en vigor durant el mes d’octubre del 2011, prediuen que la quantitat d’aigua anual aportada per la ITAM disminueixi dels 10 hm3/any actuals a 6,14 hm3/any, amb el considerable estalvi associat a la producció d’aigua dessalinitzada. Atenent a aquest règim, a l’octubre de 2011 es va aturar la producció d’aigua amb previsió de reprendre l’activitat a l’abril de 2012.

En termes de producció i despesa econòmica, el 2011 es varen subministrar als usuaris 7.778.259 m3 en total, que van representar certificacions a l’explotador de la planta per valor de 5.521.645,11 euros.

D’aquesta manera, i d’acord amb el repartiment establert al protocol d’explotació, la ITAM Tordera ha subministrat un volum aproximat total de 7,7 hm3, distribuïts en: 4,2 hm3 (54% del total) per a la potabilitzadora (ETAP) de Palafolls, 1,9 hm3 (25% del total) per a l’ETAP de Tossa- Lloret i 1,5 hm3 (20% del total) per a l’ETAP de Blanes.

Les obres d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera ja estan enllestides. D’aquesta manera, la planta pot produir fins a 20 hm3 en cas de necessitat i manca de recurs


Distribució del total d'aigua segons usuaris

Volum d'aigua enviada per la ITAM a les diferents ETAP

Volum acumulat d'aigua enviada per la ITAM a les diferents ETAP


Un nou model d’explotació a la dessalinitzadora de la Tordera. L’ús conjunt de la planta i l’aigua subterrània a la Tordera

L’abastament d’aigua del sud de la comarca de la Selva i el nord del Maresme es realitza des del 2002 de manera conjunta a través de la dessalinitzadora de la Tordera i les extraccions de l’aqüífer de la Vall Baixa i el delta de la Tordera. La demanda actual dels tres gestors d’abastament d’aquest àmbit és de 21 hm3/any, dels quals 10 hm3 eren aportats fins ara per la dessalinitzadora i la resta era aigua subterrània. L’aqüífer està actualment en molt bon estat, havent-se recuperat completament del greu episodi de salinització causat per la intrusió marina com a conseqüència de la seva sobreexplotació fins l’any 2002.

El model de gestió aplicat des del 2002 fins el 2011

El model d’explotació establert el 2002 consistia en el fet que la dessalinitzadora subministrava sempre la mateixa quantitat d’aigua a les companyies d’abastament, treballant al màxim de la seva capacitat de producció (Figura 2). L’aigua dessalinitzada es repartia proporcionalment entre els gestors dels abastaments municipals:

• 2.0 hm3/any a l’Ajuntament de Blanes

• 5.5 hm3/any al Consell Comarcal del Maresme

• 2.5 hm3/any al Consorci de la Costa Brava.

La resta d’aigua per a satisfer la demanda s’extreia dels pous. Com que la demanda és molt estacional a causa del turisme, a l’hivern s’extreia molt poca aigua de l’aqüífer i a l’estiu l’extracció de pous era molt més gran. Model de producció d’aigua de la dessalinitzadora i extraccions de pous pel període 2002-2010 Demanda total d’aigua Volum, en hm3 mensuals

L’aqüífer de la Tordera està en bon estat i s’ha recuperat del greu episodi de salinització causat per la intrusió marina fins l’any 2002


Nou model d’explotació a partir de 2011

El bon estat actual de l’aqüífer, la lleugera reducció de la demanda en aquest àmbit i l’ampliació de la dessalinitzadora permeten definir un nou model de gestió. Aquest es basa en modular la producció d’aigua dessalinitzada, augmentant-la a l’estiu i aturant-la a l’hivern. En conseqüència, l’extracció d’aigua dels pous serà més constant al llarg de l’any i s’evitaran descensos pronunciats en els nivells de l’aqüífer a l’estiu. En aquestes condicions és possible, fins i tot, un cert increment de les extraccions anuals totals d’aigua subterrània sense posar en risc el bon estat de l’aqüífer. Dit d’una altra manera, s’augmentarà l’extracció d’aigua de pous a l’hivern, quan l’aqüífer està millor i els nivells més alts, i es disminuirà a l’estiu, aportant-se en les puntes estivals més aigua dessalinitzada.

Per a estudiar el nou sistema d’explotació s’utilitza com a eina un model numèric hidrogeològic calibrat de l’aqüífer. Aquest permet analitzar qualsevol escenari i estimar a futur els nivells i la qualitat de l’aigua. El model de la Tordera prediu així que la quantitat d’aigua anual dessalinitzada pot reduir-se dels 10 hm3/any actuals a uns 6 hm3/any, però funcionant de manera que la base anual de la demanda sigui aigua dels pous i que l’aigua dessalada cobreixi l’increment estival, contràriament a com es feia fins ara. La disminució de la producció d’aigua de 10 a 6 hm3/any comporta un estalvi anual dels costos associats a la dessalinització que pot estimar-se sobre els 1,5 milions d’euros.

Tot i que els models hidrogeològics són molt concloents alhora de garantir que no es produirà cap efecte perjudicial en l’aqüífer, s’ha posat en marxa una xarxa de vigilància en diferents punts propers a la costa per a controlar l’evolució piezomètrica i la qualitat de l’aigua subterrània, els quals son mostrejats periòdicament.

Règim de producció mensual de la dessalinitzadora de la Tordera que s’aplicarà a partir del 2011 Demanda total d’aigua Volum, en hm3 mensuals

Amb el nou règim de funcionament de la dessalinitzadora, l’extracció d’aigua subterrània serà més constant durant tot l’any i s’evitaran descensos pronunciats a l’estiu


LA REUTILITZACIÓ EN EL 2011

El volum reutilitzat durant aquest any 2011 ha estat de 28,34 hm3, lleugerament inferior al dels anys anteriors. La distribució d’usos de l’aigua regenerada durant aquest any 2011 es mostra en la figura següent:

La reutilització per usos

D’altra banda, l’evolució de la reutilització en els darrers anys és la següent:

Evolució de la reutilització (hm3) Volums reutilitzats (hm3)

S’ha produït una reducció de l’ús d’aigua regenerada per a usos ambientals (en anys humits les necessitats són menors), una estabilització per a usos agrícoles i municipals, i un increment per a usos recreatius

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

Municipal 0,40 0,40 0,50 0,51 0,50 0,47 0,50

Recreatiu 4,70 4,30 4,60 5,80 6,26 5,64 5,80

Ambiental 14,10 20,40 37,00 43,15 31,90 25,35 20,00

Agrícola 2,90 2,90 2,20 4,67 2,32 1,88 2,00

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

5,8 hm3

20,5%

0,5 hm3

1,8%

20,0 hm3

70,5%

2,0 hm3

7,1%

Agríc ola

Ambiental

Munic ipal

R ec reatiu


Tal i com s’observa en el gràfic anterior, la disminució més important s’ha produït en els usos ambientals, degut al fet que en tractar-se d’un any relativament humit les necessitats en aquest camp han estat menors. Pels usos agrícoles i municipals, els volums reutilitzats s’han mantingut, mentre que pel que fa als usos recreatius els volums han estat lleugerament superiors als utilitzats l’any 2010. Respecte a noves actuacions de reutilització, cal destacar especialment que, durant l’any 2011, s’han finalitzat les obres del tractament terciari de les aigües de Vila-seca/Salou i Tarragona per la reutilització industrial del camp de Tarragona, actuació pionera a nivell europeu. La seva posada en funcionament es produirà al llarg de 2012.

3.4 Infraestructures de regulació i control

Manteniment de les xarxes de control

L’objectiu principal consisteix en assegurar el correcte funcionament dels punts de control del territori (d’ara en endavant PCT) per tal de generar dades, amb una qualitat prefixada, sobre l’estat del medi i de la gestió d’usos i recursos hídrics. La xarxa de control de l’Agència Catalana de l’Aigua contempla diferents subxarxes associades a l’obtenció de dades de diferent naturalesa i criticitat. El canvi més significatiu durant el 2011 ha estat l’optimització dels recursos econòmics disponibles que han obligat a dissenyar la nova Xarxa Crítica. A la taula següent s’enumeren les diferents xarxes i l’evolució experimentada durant l’any 2011:

Tipologia i número de punts de control de l'Agència Catalana de l'Aigua

Subxarxa Automàtica / Manual Variables Criticitat PCT inici 2011

PCT finals 2011

% PCT operatius

SAIH Automàtica Quantitat Alta 95 60 63 XACQA Automàtica Qualitat Mitja 22 0 0 Compactes Automàtica Quantitat Mitja 53 13 25 Manuals Manual Quantitat Baixa 14 0 0 Punts Actius Manual Quantitat Baixa 42 0 0 Piezometria Automàtica Quant. / Qual. Baixa 61 16 26 TOTAL 287 89 114

En aquest sentit, s’ha reduït l’explotació de les xarxes de baixa i mitja criticitat, concretament, de la Xarxa Automàtica de Control de la Qualitat de l’Aigua (XACQA), així com la Xarxa de Punts de Control Manuals i Actius, En un altre ordre de magnitud, la Xarxa d’Estacions Compactes i de Piezòmetres Automàtics, ha quedat operatives en un 25 i 26% respectivament dels seus punts de control i la Xarxa SAIH, d’alta criticitat, en un 63%.


Nombre i distribució de varaiables per xarxa

En relació a les tecnologies de telecomunicacions, el 33% de la xarxa, piezòmetres i estacions compactes, comunica mitjançant GSM. La xarxa SAIH comunica amb tecnologia GPRS. Es preveu que durant l’any 2012 s’implementin les comunicacions Tetra IP en alguns dels punts de control d’alta criticitat, principalment, embassaments i punts amb baixa cobertura GPRS.

A través de les activitats de manteniment i operació s’ha realitzat un control estricte de les actuacions i ordres de treball als punts de control del territori distribuïts a les diverses subxarxes que integren la xarxa SICAT. En aquest sentit, a continuació s’enumeren les actuacions de manteniment portades a terme durant l’any 2011.

Resum de l'activitat de manteniment a la xarxa de control de l'Agència Catalana de l'Aigua durant l’any 2011

Subxarxa Manteniment Assistència

Manteniment Preventiu

Manteniment Correctiu

TOTAL actuacions

SAIH 250 80 90 420

Compactes 187 91 30 308

Manuals 3 10 0 13

Punts Actius 0 0 0 0

Piezòmetres 94 148 20 262

XACQA 213 98 9 320

TOTAL 747 427 149 1.323

A partir del mes de juliol s’han executat actuacions correctives bàsiques per part dels tècnics de l’equip d’hidrometria de l’Agència, comptabilitzant un total de 120 actuacions, entre juliol i desembre.


Hidrometria

A continuació es mostra l’evolució anual d’aforaments de cabal per conques des de l’any 2003. S’observa que els anys amb més aforaments executats són el 2007 i el 2008. Així mateix, s’observa que la conca del Ter i el Llobregat són les que presenten, històricament, un major número d’aforaments, ja que són les conques més regulades i amb un major ús del recurs (abastaments, reg, aprofitaments hidroelèctrics). L’any 2011 s’ha produït una reducció del 64% del número d’aforaments realitzats respecte a l’any anterior. Aforaments per conques

A la taula següent s’enumeren els aforaments executats per al control de la campanya de reg i el compliment del cabal concessional en aprofitaments hidroelèctrics de les conques del Ter, Llobregat i Muga.

Aforaments al llarg de la campanya de reg i en aprofitaments hidroelèctrics de les conques del rius Ter, Llobregat i Muga

Campanya Reg Centrals hidroelèctriques

Conca 2010 2011 2010 2011

Ter 74 51 49 19

Llobregat 17 7 18 5

Muga 18 13 0 3

Total aforaments 109 71 67 27

Les conques del Ter i del Llobregat presenten un major número d’aforaments en ser les més regulades i amb un major ús de recurs


Centre de Telecontrol

El Centre de Telecontrol (CTC) és el servei que l’Agència desenvolupa amb l’objectiu de donar suport a la gestió de l’aigua al territori de les conques internes de Catalunya. Les funcions essencials del CTC es classifiquen de la següent manera:

• Explotació de les consignes per l’abastament en alta de les poblacions. • Seguiment i gestió d’avingudes, sequeres i episodis de contaminació. • Generació d’avisos a Protecció Civil i altres entitats públiques o

privades. • Coneixement de la quantitat dels recursos hídrics en tot moment.

Per això el CTC està dotat dels mitjans tècnics i dels recursos humans necessaris integrats en una infraestructura TIC de tractament de dades en temps real i un equip de persones altament qualificades que treballen les 24 hores del dia, de dilluns a diumenge. Alhora, està dotat d’un servei de guàrdia sempre disponible les 24 hores, durant tots els dies de l’any per a situacions de criticitat extrema i així poder reforçar el servei.

La plataforma TIC permet disposar d’informació de diferent naturalesa relacionada amb l’aigua com alguns paràmetres fisicoquímics (pH, temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, terbolesa) i, sobretot, els que es refereixen a la quantitat del recurs (nivell d’aigua en els rius i embassaments, posició de comportes, cabals, pluges i producció hidroelèctrica).

El Centre de Telecontrol de l’Agència funciona des de l’any 2003. S’hi supervisen:

• Més de 300 estacions automàtiques de control distribuïdes per tot

Catalunya. • 12 embassaments a Conques Internes. • La xarxa pluviomètrica del Servei Meteorològic de Catalunya.

El total de tasques obertes en Centre de Telecontrol durant l’any 2011 ha estat de 40.008, de les quals:

• El 29% són supervisions. • El 46% són avisos. • El 25% són consultes i nous requeriments. • El <1% restant són un altre tipus de tasca.

Cada dia, de mitjana, s’obren i es tanquen 127 incidències, amb 92 minuts en la seva resolució.


Qualitat dels serveis. Gestió mediambiental

En referència a la gestió ambiental de les actuacions que s’han executat a les xarxes de control durant l’any 2011, es poden ressaltar els següents aspectes:

• Instal·lació de nous equips automàtics de control de consum energètic de les instal·lacions.

• Millora de l’eficiència energètica en el disseny i millora de punts de control del territori.

• Control documental de la gestió de residus.

• Control, recollida i classificació dels residus generats a les actuacions.

Gestió mediambiental – Eficiència energètica i Control de residus

2007 2008 2009 2010 2011

Eficiència energètica

PCT energia xarxa elèctrica 130 134 130 129 65

PCT amb panells solars 29 40 46 45 6

PCT amb bateries 0 11 25 58 18

Ràtio energia renovable / energia xarxa elèctrica 0,18 0,22 0,23 0,19 0,07

Residus

Quantitat tractada manteniment / millores (kg) -- 63727 814277 76024 7921

Quantitat tractada obres (kg) -- -- 2279620 752426 --

Ràtio residus manteniment (kg) / dies any -- 174,59 2230,9 208,28 --

Ràtio residus obres (kg) / dies any -- -- 6245,53 2061,44 --

Ràtio residus manteniment (kg) / sensors -- 61 322 64,15 --

Ràtio residus manteniment (kg) / variables -- 98 253 52,68 --


Sanejament

4.1 Estat del sanejament a Catalunya

4.2 Noves estacions depuradores

4.3 Explotació dels sistemes de sanejament

4.4 Programa d’estalvi i eficiència energètica

4.5 Despesa associada al sanejament

4


4.1 Estat del sanejament a Catalunya

Sanejament en el Pla de Gestió i Programa de Mesures del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

El Pla de Gestió i Programa de Mesures del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, aprovats pel Govern de la Generalitat en data 23 de novembre de 2010, inclouen les mesures correctores destinades a la millora de la qualitat de les aigües, les quals destaquen, entre d’altres, les actuacions de sanejament en relació amb el desenvolupament del PSARU 2005 i la seva actualització 2010.

El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005) és un instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de sanejament de Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat en data 7 de novembre de 1995, i que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua, que permetin l’assoliment dels objectius de qualitat.

El PSARU 2005, aprovat pel Govern de la Generalitat en data 20 de juny del 2006, s’emmarca en la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d’aigües residuals urbanes, i la Directiva Marc de l’Aigua (Directiva 200/60/CE), per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que pretén aconseguir abans de l’any 2015 un bon estat de les masses d’aigua superficials, i la reducció de l’impacte dels abocaments de les aigües residuals urbanes.

El PSARU 2005 complementa i s’inclou en el Pla de Gestió, com a programa de gestió específic per tractar aspectes individualitzats de la gestió de l’aigua.

El PSARU està organitzat en dos escenaris temporals per prioritats, que persegueixen una millor assignació dels recursos disponibles mitjançant la priorització de les actuacions responent als mandats, les previsions i els calendaris de la Directiva sobre el tractament d’aigües residuals urbanes i la Directiva marc de l’aigua. Aquest programa inclou més de 1.800 actuacions distribuïdes per tot el territori de Catalunya amb una inversió total de 1.740 milions d’euros destinades a l’ampliació, millora, adaptació i remodelació d’estacions depuradores existents per garantir el correcte funcionament, i a l’execució de noves depuradores en petits nuclis urbans pendents de sanejar.

4

El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes contempla més de 1.800 actuacions per tot Catalunya

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/directives/directiva_91_271.pdf

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/dma_2000_60_ce.pdf

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/directives/directiva_91_271.pdf


Estat d’execució del PSARU Servei (414) – Construcció (106) – Projecte (75) – Planificades (920)

Gestió del sanejament en el territori

L’Agència Catalana de l’Aigua construeix les instal·lacions de sanejament, d’acord amb la planificació establerta en el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU). Aquestes instal·lacions són, durant el primer any de funcionament o de garantia, gestionades per l’ACA com ens gestor responsable. Passat aquest període de temps, l’Agència pot dur a terme la cessió de la gestió al que serà l’ens gestor encarregat.

L’ens gestor o administració actuant pot ser l’ajuntament de la localitat on estigui la depuradora, un consorci o mancomunitat de municipis si l’ajuntament en qüestió forma part d’algun d’aquests dos òrgans de caire supramunicipal, o bé el consell comarcal corresponent a l’àmbit geogràfic.


El Decret 130/2003 (pel que s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament), és la norma de referència en la gestió dels sistemes públics de sanejament.

Actualment la gestió de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals està organitzada de la següent forma:

• Administració competent: És l’administració responsable de gestionar el sistema de sanejament:

• Agència Catalana de l’Aigua • Administració Competent / Ens Gestor

• Formes de realitzar la gestió del servei: • Gestió directa:

- Empresa Pública - Empresa Mixta

• Gestió indirecta: - Empresa explotadora privada

La distribució dels sistemes en servei durant el 2011 segons els ens gestors

Administració Competent nº EDAR nº PT nº instal·lacions posttractament*

ACA 145 0 5

Ajuntaments 44 1 0

Ens Supralocals 225 1 6

Total 414 2 11

PT: pretractament / Dades a 31/12/2011 * En funcionament durant el 2011


4.2 Noves estacions depuradores

Durant l’any 2011 s’han posat en funcionament un total de 26 noves instal·lacions de depuració, i s’ha posat en marxa l’ampliació de la depuradora de Terrassa-Les Fonts. Noves instal·lacions any 2011

EDAR COMARCA CONCA CAPACITAT m3/dia

ALGERRI Noguera la Noguera Ribagorçana 125

ALTRON Pallars Sobirà la Noguera Pallaresa 50

CAN CANYAMERES Vallès Occidental el Besòs 152

CAN FORNACA Selva la Tordera 500

ESCALÓ Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 120

FIGUEROLA D'ORCAU Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 70

ISONA Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 500

IVARS DE NOGUERA Noguera la Noguera Ribagorçana 125

LLESSUÍ Pallars Sobirà la Noguera Pallaresa 120

LLIMIANA Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 120

MAÇANET RESIDENCIAL Selva la Tordera 1.150

MONTBRIÓ DEL CAMP Baix Camp Riudecanyes 910

MONTVÍ DE BAIX Bages el Llobregat 115

OLIVELLA-MAS MILÀ Garraf rieres del Garraf 140

POBLA DE LILLET Berguedà el Llobregat 600

POBLETA DE BELLVEÍ Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 100

PORTELLA Segrià la Noguera Ribagorçana 302

SALÀS DE PALLARS Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 197

SANTA MARIA DE BESORA Osona el Ter 100

SAURÍ Pallars Sobirà la Noguera Pallaresa 30

SOLIVELLA Conca de Barberà el Francolí 300

TAVASCAN Pallars Sobirà la Noguera Pallaresa 120

TÍRVIA Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 80

TORRELAMEU Noguera la Noguera Ribagorçana 202

VILALLER Alta Ribagorça la Noguera Ribagorçana 360

XERRALLO Pallars Jussà la Noguera Pallaresa 70


Finalment, també cal esmentar les actuacions que s’han efectuat en concepte de reposicions i millores en diverses estacions depuradores. Entre les actuacions de l’any 2011, cal destacar les següents:

Actuacions de reposicions i millores 2011

Instal·lació Comarca Conca Actuació

Blanes Selva la Tordera Buidat parcial i calorifugat del digestor anaerobi.

Castellví de la Marca Alt Penedès el Foix Bombament i impulsió per anul·lar EDAR La Múnia i connectar a l'EDAR del Masset del Cosí.

Palamós Baix Empordà rieres de la costa entre la frontera amb França i Lloret de Mar

Substitució canonades d’impulsió de l'EB Padró a Palamós.

Palamós Baix Empordà rieres de la costa entre la frontera amb França i Lloret de Mar

Substitució tram final canonada terrestre emissari Cala Castell Palamós

Sitges Garraf rieres del Garraf Millora impulsió de l'estació de bombament de La Fragata sistema Sitges.

Terrassa Vallès Occidental el Llobregat Construcció d'un flotador de fangs biològics.

Torredembarra Tarragonès rieres de la costa entre Cunit i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Remodelació de l'Ebar Martineta.

4.3 Explotació dels sistemes de sanejament

Durant l’any 2011, l’Agència Catalana de l’Aigua ha gestionat el funcionament de 414 estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDAR), 2 estacions de pretractaments (PT) i 11 instal·lacions de posttractament de biosòlids (7 assecatges tèrmics i 4 compostatges), amb un cabal diari tractat de 1.917.065 m³/dia i una producció de biosòlids derivada de 537.166 tones de matèria fresca amb una sequedat mitjana del 23%, el que correspon a 123.755 tones de matèria seca.

Capacitat de tractament de les depuradores

La capacitat de tractament dels sistemes de sanejament en servei, en termes de cabal i tipus de tractament, és la següent:

S’han activat durant 2011 prop de 30 noves depuradores i s’han fet millores en 7 EDAR més


Parc d’estacions depuradores públiques d’aigües residuals urbanes. 2011

Tipus de tractament Nombre de

Sistemes de Sanejament

Capacitat de tractament en cabal

Capacitat de tractament en càrrega

m³/dia % h-e %

Biològic 372 2.799.424 97,62 15.422.428 98,04

Llacunatge/ Tract. tou 36 26.530 0,93 140.931 0,90

Tractament primari 6 1.605 0,06 925 0,01

TOTAL EDAR 414 2.827.559 98,61 15.564.284 98,94

Pretractaments 2 40.000 1,39 166.666 1,06

Total Sistemes de Sanejament 416 2.867.559 100,00 17.730.950 100,00

* Les dades sobre h-e (habitants equivalents) i cabal són les de disseny. Aquestes dades han estat revisades i actualitzades en funció de les modificacions dels tipus de tractament.

Evolució del nombre de depuradores en servei, cabal i càrrega

L’evolució del sanejament a Catalunya durant els últims 10 anys es resumeix en aquesta taula: Evolució de les depuradores en servei , cabal i càrrega

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Nombre de depuradores en servei* 290 297 314 328 330 335 340 368 389 414

Cabal tractat (hm3/any) 586,50 714,96 719,81 675,64 686,01 660,65 664,30 675,25 706,20 699,73

Cabal tractat (hm3/dia) 1,607 1,959 1,972 1,851 1,879 1,810 1,820 1,850 1,935 1,917

* Dades a 31/12/2011

Cabals tractats i contaminació eliminada per conques

En la següent taula es quantifiquen per conques els cabals i la càrrega tractada i les tones eliminades en termes de Matèria en Suspensió (MES), DQO, DBO5, Nitrogen i Fòsfor durant l’any 2011 en els 414 sistemes de sanejament repartits per tot el territori.


Cabals tractats i contaminació eliminada per conques. 2011 CONCA

Tractat m3/dia

Tractat any (m3)

MES (1) t elim./any

DBO5 (2) t elim./any

DQO (3) t elim./any

NT (4) t N elim./any

PT (5) t P elim./any

h-e tractats

el Besòs (excepte EDAR Besòs) 228.142 83.271.865 29.656 23.573 48.899 2.912 547 1.101.772

el Daró 4.615 1.684.379 253 289 563 39 4 13.608

el Fluvià 23.891 8.720.065 2.892 2.155 3.817 350 43 101.807

el Foix 13.324 4.863.408 1.351 1.490 3.020 192 28 71.272

el Francolí 40.510 14.786.112 5.543 4.960 11.272 520 170 245.433

el Gaià 5.514 2.012.447 549 465 1.038 47 13 22.211 el Llobregat (excepte EDAR Prat de Llobregat) 283.800 103.587.108 31.481 28.323 56.567 3.432 545 1.356.428

el Segre 134.503 49.093.700 8.954 9.023 15.120 849 135 443.335

el Ter 130.008 47.453.063 11.523 10.872 19.714 1.709 258 514.891

la Garona 9.939 3.627.719 300 235 411 20 4 13.048

la Muga 24.096 8.794.864 2.928 2.188 4.054 271 45 102.684

la Noguera Pallaresa 11.094 4.049.229 659 676 1.158 59 16 35.454

la Noguera Ribagorçana 6.065 2.213.762 229 299 477 31 4 15.606

la Sènia 2.371 865.524 273 234 554 32 3 10.857

la Tordera 39.415 14.386.441 3.367 2.863 5.784 488 86 142.445

l'Ebre 25.481 9.300.499 4.447 2.301 6.104 418 69 113.294

rieres de la costa entre Cunit i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 89.982 32.843.416 12.026 7.810 19.613 773 206 381.996

rieres de la costa entre la frontera amb França i Lloret de Mar 71.387 26.056.117 5.026 5.567 10.326 740 81 264.022

rieres de la costa entre l'Ametlla i Alcanar 6.006 2.192.136 1.066 614 1.902 151 18 29.261

rieres del Garraf 25.950 3.144 2.990 5.667 258 64 145.771

rieres del Maresme 80.178 29.265.004 5.421 5.205 10.714 375 114 255.159

Riudecanyes 15.993 5.837.599 2.968 1.722 4.810 222 50 83.650

Subtotal 1.272.264 464.376.185 134.058 113.852 231.583 13.886 2.507 5.464.005

EDAR Besòs 368.655 134.559.000 41.273 34.441 69.990 2.758 805 1.685.316

EDAR Prat de Llobregat 276.147 100.793.571 24.941 26.256 45.837 3.891 426 1.269.883

Total 1.917.065 699.728.756 200.272 174.549 347.410 20.536 3.739 8.419.204

(1) Matèria en suspensió / (2) Demanda biològica d'oxigen 5 dies (3) Demanda química d'oxigen / (4) Nitrogen total / (5) Fòsfor total


Rendiments de les depuradores en servei

Els rendiments en l’eliminació de la contaminació es resumeixen en la següent taula:

Evolució rendiments en l’eliminació de contaminació

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nombre de depuradores en servei 330 335 340 368 399 414

Nombre de depuradores analitzades 326 330 336 363 377 368

Rendiment mitjà global d'eliminació de MES (%) 92 94 94 93 94 95

Rendiment mitjà global d'eliminació de DBO5 (%) 95 95 96 95 94 95

Rendiment mitjà global d'eliminació de DQO (%) 86 90 90 90 90 91

No s’han analitzat les plantes on l’efluent s’infiltra al terreny, les que reben un tractament primari i les que la seva posta en servei ha estat a finals d’any.

Dades d’explotació de biosòlids

La quantitat total de biosòlids generats pel tractament de l’aigua residual a les depuradores urbanes en funcionament a Catalunya durant l’any 2011 ha estat de 537.166 tones. La sequedat mitjana del fang deshidratat ha estat del 23,0%. Així, s’han produït 123.755 tones de matèria seca, el 44% de les quals corresponen a les depuradores del Besòs/Montcada i del Baix Llobregat (34% i 10% del total, respectivament).

Evolució de la producció anual de biosòlids (matèria fresca)

0

100000

200000

300000

400000

500000

600000

700000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Any

t MF/

any

t mf generada/any


S’ha registrat un lleuger descens de la producció de biosòlids en el conjunt de Catalunya en matèria seca respecte l’any anterior (al voltant d’un 3%) continuant la tendència iniciada a partir de l’any 2007. La sequedat del fang deshidratat s’ha reduït.

La combinació de les anteriors circumstàncies ha provocat que la producció de biosòlids en matèria fresca (tones de fang deshidratat) s’hagi incrementat lleugerament respecte l’any 2010.

Durant l’any 2011 els biosòlids generats a Catalunya han estat sotmesos als següents tractaments: la digestió aeròbia o anaeròbia –tractament aplicat a la línia de fangs de la pròpia EDAR–, el compostatge, el compostatge gris i l’assecatge tèrmic.

Addicionalment, una petita proporció de biosòlids, que incompleixen els requeriments per a ser aplicats al sòl a causa de la seva concentració en metalls procedents d’abocaments industrials, s’han sotmès a compostatge gris (compostatge del fang no apte per a l’aplicació en profit de l’agricultura), prèviament a la disposició en dipòsit controlat.

Finalment, una petita part dels biosòlids (0,3% en matèria seca) han estat estabilitzats a través de llacunatges.

Mitjançant els tractaments s’estabilitza la matèria orgànica, es redueix la quantitat de biosòlids a eliminar i, de manera general, es milloren les condicions del material per a la seva gestió posterior.

Del total de biosòlids produïts, el 49% ha estat sotmès a digestió. Aquesta dada representa que, sense considerar l’EDAR de Besòs, 2/3 parts dels biosòlids han rebut aquest tractament.

Val a dir que més de la meitat (54%) dels biosòlids digerits han estat sotmesos a posttractament en plantes d’assecatge tèrmic, compostatge o compostatge gris per tal de reduir la quantitat final de residu a gestionar i millorar-ne les característiques.

El compostatge es pot dur a terme en plantes de titularitat pública o privada, mentre que la totalitat de plantes d’assecatge tèrmic de fangs són de titularitat pública.

En resum, el 99,9% del fang generat (en matèria seca) ha estat sotmès com a mínim a un tractament abans de la seva destinació final.

La taula següent recull un llistat de l’actual parc d’instal·lacions de tractament de biosòlids de titularitat pública. En la taula s’hi inclou la situació de les instal·lacions durant l’any 2011 i s’hi fa constar la seva capacitat de tractament nominal.

En 2011, el 99,9% del fang generat ha estat sotmès com a mínim a un tractament abans de la seva destinació final


Parc d’instal·acions públiques de posttractament de biosòlids. 2011

Instal·lació de posttractament

tipus d'instal·lació

Any de posada en servei Estat durant el 2011

Capacitat de tractament (t mf/any)

Vic Assecatge tèrmic 2.005 En funcionament 40.000

Besòs Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.001 En funcionament 160.000

Prat de Llobregat Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.004 En funcionament 60.000

El Terri Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.001 En funcionament 9.800

Granollers Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.003 En funcionament 17.000

Mataró Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.003 Aturada 10.600

Montornès Assecatge tèrmic amb cogeneració 1.997 En funcionament 10.000

Rubí Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.002 En funcionament 30.000

Sabadell-Riu Sec Assecatge tèrmic amb cogeneració 1.997 Aturada 15.700

Blanes Compostatge 1.995 En funcionament 9.000

Manresa Compostatge 1.997 En funcionament 10.000

Olot Compostatge 2.003 En funcionament 10.000

Teià Compostatge 2.000 Aturat tot l'any per ampliació 20.000

Vila-seca Compostatge 1.995 En funcionament 25.000

Vic Monoabocador de fangs 1.995 Inactiu / Pendent de clausura

Distribució de tractaments als quals s’han sotmès els biosòlids durant l’any 2011 Tractament dels biosòlids (tones de matèria seca) t MS/any %

Compostatges ACA 7.127 5,80%

Compostatges externs 25.068 20,30%

Tractament d'assecatges tèrmics 64.399 52,00%

Compostatge gris 342 0,30%

Digestió sense posttractament 26.401 21,30%

Llacunatges 353 0,30%

Total Tractat 123.689 99,90%

No Tractat 66 0,10%

Total generat 123.755 100,00%


En l’evolució dels tractaments als que s’han sotmès els biosòlids durant els darrers anys s’observa l’increment del tractament en assecatge tèrmic pel restabliment de l’activitat al nou assecatge de Besòs, en detriment del compostatge en instal·lacions de titularitat privada (compostatge extern).

Evolució dels tractaments aplicats als biosòlids. 2011

*Altres Tractaments: Compostatge gris i estabilització

Durant l’any 2011, la destinació final dels biosòlids produïts per les EDAR urbanes de Catalunya s’ha repartit entre la valorització agronòmica i la valorització energètica. S’ha incrementat la proporció de biosòlids que ha estat valoritzada energèticament en cimenteres posteriorment al seu assecat, en substitució d’una part de la valorització agronòmica i del destí a dipòsit controlat, que pràcticament s’ha eliminat (0,6% del total).

Evolució de les destinacions finals dels biosòlids. 2011

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

t MS/

any

Any

Digestió sense posttractament

Altres Tractaments*

Assecatge tèrmic

Compostatge extern

Compostatge ACA

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

t MS/

any

Any

Valorització energètica

Emissari

Dipòsit controlat

Aplicació al sòl


Grans instal·lacions

EDAR BESÒS/MONTCADA

La producció del conjunt Besòs/Montcada ha estat de 136.862 tones amb una sequedat mitjana del 30%, que representa 41.567 tones de matèria seca (34% del conjunt de Catalunya). La producció s’ha reduït un 5% respecte a l’any anterior. La sequedat del fang s’ha mantingut respecte al 2010.

EDAR PRAT DE LLOBREGAT

L’EDAR de Prat de Llobregat va entrar en funcionament a finals de l’any 2004 i és la segona en producció de biosòlids de Catalunya. L’EDAR té associat un assecatge tèrmic de fangs.

L’any 2011 la producció de biosòlids ha estat de 52.831 tones amb una sequedat mitjana del 23%, que representa 12.378 tones de matèria seca (10% del conjunt de Catalunya). La producció de biosòlids ha disminuït respecte l’any anterior (el 8%) i la sequedat del fang deshidratat també s’ha reduït.

Durant l’any 2011 s’ha aconseguit assecar la pràctica totalitat dels biosòlids generats per l’EDAR (el 91%) amb una sequedat mitjana del fang sec del 87%.

Dades explotació col·lector de salmorres El col·lector de salmorres de la conca del riu Llobregat és una actuació iniciada per la Direcció General d’Obres Hidràuliques (DGOH) de la Generalitat en virtut d'un conveni subscrit el desembre de 1982 entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la Societat General d’Aigües de Barcelona SA (SGABSA), que tenia per objectiu inicial interceptar els abocaments d'aigües salines que les mines de potassa de Cardona, Súria i Sallent realitzaven al riu i conduir-los fins al mar, per tal de reduir les concentracions salines de l’aigua del riu Llobregat. Amb posterioritat aquest col·lector va passar també a recollir l’any 2000 els residus salins de l’empresa Solvay a Martorell.

L’any 2009 s’ha posat en servei la Fase I del desdoblament del col·lector d’Abrera fins El Prat de Llobregat per recollir els nous residus salins industrials de la part baixa de la conca del Llobregat i el rebuig dels tractaments avançats a les plantes de potabilització d’Abrera (electrodiàlisi) i de Sant Joan Despí (osmosi inversa).

Durant l’any 2011 el total del cabal transportat pel col·lector de salmorres ha estat de 14,23 hm3.

Durant 2011, el cabal transportat pel col·lector de salmorres ha estat de més de 14 hm3


Evolució cabal transportat pel col·lector de salmorres (hm3/any)

4.4 Programa d’Estalvi i Eficiència Energètica (PEEE)

L’Acord de Govern GOV/104/2007 de 24 d’abril va aprovar el desenvolupament del Programa d’Estalvi i Eficiència Energètica (PEEE) als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya. Per a la promoció i desenvolupament del PEEE a les instal·lacions de sanejament d’aigües residuals, l’Agència Catalana de l’Aigua va ser designada com a responsable.

El PEEE és l’eina que permet l’establiment i definició de les mesures principals a implantar en les instal·lacions de sanejament de Catalunya, per a obtenir una millora energètica global. El desenvolupament del PEEE persegueix fomentar l’eficiència energètica a les instal·lacions i l’estalvi energètic, la disminució de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i l’estalvi econòmic que se’n deriva.

L’àmbit d’aplicació del Programa d'Estalvi i Eficiència Energètica abasta les instal·lacions de sanejament de Catalunya que presenten un consum elèctric anual superior a 200.000 KWh, i inclou 5 instal·lacions de compostatge, 9 instal·lacions d’assecatge tèrmic de fangs i 152 estacions depuradores d’aigües residuals.

El Programa d’Estalvi i Eficiència Energètica es fonamenta en quatre eixos:

• Gestió energètica de les instal·lacions existents

• Coneixement i caracterització del consum energètic

• Gestió de la contractació i comercialització de l’energia

• Gestió de la informació, la formació i el coneixement

14,213,7

8,5

4,644,64,884,835,074,94,74

0

2

4

6

8

10

12

14

16

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

hm3 /a

ny


Gestió energètica de les instal·lacions existents

Durant 2011 s’han acabat de realitzar la totalitat de les 152 auditories energètiques a les EDAR. Les millores resultants de les auditories realitzades es mostren a continuació:

Potencial de l’estalvi energètic i econòmic classificat per tipologia de millora

Tipologia de millora Estalvi

energètic (MWh/any)

% d'estalvi energètic sobre el total de consum (Totes les EDAR PEEE)

Estalvi econòmic

(€)

Inversió

(€)

Període de retorn global

(anys)

Instal·lació de convertidors de freqüència a grups de bombeig

3.308,22

1,17%

364.534,76

1.114.858,40

3,06

Instal·lació de convertidors de freqüència en bufants/canvi de bufants

7.808,01

2,76%

781.074,99

3.902.935,00

5,00

Canvi de tipologia del sistema d'aeració 1.430,62 0,51% 272.071,30 1.262.656,00 4,64

Instal·lació motors alta eficiència 2.807,36 0,99% 282.024,22 1.255.354,80 4,45

Facturació elèctrica 0,59 0,00% 262.746,97 406.130,10 1,55

Altres millores 13.601,07 4,80% 1.139.012,31 5.682.754,57 4,99

Total 28.955,87 10,22% 3.101.464,54 13.624.688,87 4,39

Amb l’aplicació de la totalitat de les millores obtingudes s’obtindria un estalvi màxim de 28.955,87 MWh/any, el que suposa el 10,22% de l’energia consumida en un any per aquestes instal·lacions.

Econòmicament, l’aplicació d’aquestes millores implicaria un estalvi de 3.101.464,54 €/any i s’aconseguiria una reducció de les emissions de CO2 de 12.419,81 t/any. La inversió total per l’aplicació de les millores és de 13.624.688,87 euros amb un període de retorn global de 4,3 anys.

Gestió de la contractació i comercialització de l’energia

La consideració del conjunt de les instal·lacions de sanejament com a unitat per la gestió de la contractació i comercialització de l’energia ofereix oportunitats d’actuació que comporten avantatges tècnics i econòmics.

En aquest context, el 22 de desembre del 2010 es va realitzar la primera compra agregada d’electricitat, en la que es va licitar el subministrament elèctric per als dos pròxims anys en 203 instal·lacions de sanejament, pòlisses gestionades directament per l’Agència i les gestionades pel Consell Comarcal del Maresme, que va presentar adhesió al procés, amb un consum total anual de 60 GWh. La licitació es va realitzar mitjançant subhasta electrònica i a partir de l’Acord Marc de la Comissió Central de Subministrament. El 10 de Juny del 2011 es va realitzar la segona compra agregada d’electricitat, licitant el subministrament elèctric per 1,5 anys per la resta d’instal·lacions gestionades per les diferents administracions actuants.

Ambdues licitacions han aconseguit un estalvi econòmic de l’ordre de 2,5 milions d’euros per les anualitats 2011 i 2012, i han permès conèixer

Amb l’aplicació d’aquest pla s’estalviarà el 10% de l’energia consumida a les depuradores, quantificada en més de 3 milions d’euros l’any


exactament què i com es factura en les pòlisses de sanejament a Catalunya, unificant també totes les dates de venciment dels contractes a un únic dia i aportant informació detallada com avisos d’optimitzacions de potències excedides que permeten un estalvi econòmic afegit. Tanmateix, amb el coneixement exacte dels preus s’han pogut realitzar estudis de canvis de tarifes contractades de mitja tensió, com per exemple l’iniciat en l’EDAR de Rubí al desembre del 2011, que permetrà un estalvi anual de 50.000 euros sense inversió associada.

Exemple per altres administracions actuants

La conscienciació del personal explotador i dels gestors de les instal·lacions de sanejament en matèria d’estalvi i eficiència energètica és vital per a la continuïtat i l’èxit en la implantació del PEEE i més encara pels temps que ens acompanyen. En aquesta línia, dins de l’anualitat 2011 i gràcies a les compres agregades d’electricitat realitzades per l’ACA, moltes administracions actuants han trobat en l’Agència una font d’informació i coneixement energètic molt important a l’hora de millorar l’estalvi i l’eficiència energètica en les seves instal·lacions.

4.5 Despesa associada al sanejament: explotació, reposició i millores

La previsió del tancament pel que fa a la despesa d’explotació, reposició i millores gestionada per l’ACA durant 2011 es desglossa en les següents partides:

Despeses explotació i reposició i millores. Previsió tancament 2011

Sistema de Sanejament Despesa sanejament 2011 %

Sistemes de sanejament ACA 23.851.095 14,16%

Sistemes de sanejament AA * 111.441.007 66,18%

Posttractaments públics 21.437.278 12,73%

Assistències tècniques i altres 2.967.236 1,76%

Total explotació 159.696.616 94,83%

Reposició i millores 8.704.484 5,17%

Total 168.401.099 € 100,00%

* AA: Administracions Actuants


Comparatiu despeses ordinàries i reposició i millores anys anteriors amb evolució nº EDAR

158 151164 168 167

160

40 38 40 36 309

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

2006 2007 2008 2009 2010 2011

nº E

DAR

Milio

ns €

Explotació (M€)

Millores (M€)

nº EDAR


L’aigua i el medi

5.1 Espais fluvials

5.2 Millora de la qualitat de les aigües

superficials i subterrànies

5.3 Seguiment i control de la qualitat del medi

5.4 El laboratori de l’Agència

5


5.1 Espais fluvials

Avaluació preliminar del risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya

S’han identificat aquelles zones del territori sotmeses a un risc potencial d’inundació significatiu o en les que la materialització d’aquest risc es pugui considerar probable, donant compliment a la Directiva Europea 2007/60/CE d’avaluació i gestió del risc d’inundació, transposat a la legislació espanyola mitjançant el Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió del risc d’Inundació.

La informació obtinguda s’ha sotmès a un procés de consulta pública de 3 mesos i s’han fet els tràmits per a la seva remissió a la Comissió Europea.

S’han identificat 72 trams fluvials, dels quals 43 s’han seleccionat a partir d’informació hidràulica - i per aquest motiu es consideren Trams amb Risc Significatiu d’Inundació (TRSI) -, mentre que la resta s’ha seleccionat en base a una primera aproximació, amb una major incertesa, i per aquesta circumstància reben l’apel·latiu de trams en risc probable d’inundació (TRPI). La longitud corresponent als TRSI és de 310 quilòmetres i la corresponent als TRPI és de 137 quilòmetres, el que suposa un total de 447 quilòmetres, un 10% de la xarxa preseleccionada. Aquests trams s’han agregat en 15 Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI) com a unitats de gestió a nivell de conques o d’agrupació de conques.

Trams amb risc potencial i resum del procés de selecció

Trams amb risc potencial significatiu o probable d’inundació D’origen fluvial identificats per a l’avaluació preliminar del risc

Resum de la longitud i l’àrea corresponent a cada fase del procés de selecció dels trams ARPSI d’origen fluvial

5

Hi ha identificats més de 40 trams fluvials amb risc significatiu d’inundació, amb una extensió superior als 300 quilòmetres


Pel que fa a la inundabilitat provocada pel mar, en total s’han identificat 21 trams, agregats en 14 ARPSI que equivalen a 110,5 quilòmetres.

Trams amb risc potencial significatiu d’inundació d’origen marí identificats per a l’avaluació preliminar del risc

L’avaluació preliminar del risc d’inundació és la primera fase de les previstes a la Directiva d’Inundacions. La segona implicarà elaborar i sotmetre a consulta pública els mapes de perillositat i risc d’inundacions abans de 2013, per finalment elaborar abans de finals de 2015 el Pla de gestió del risc d’inundacions.

La gestió del risc se centrarà de forma preferent en l'àmbit identificat com ARPSI, però el fet que hi hagi cursos fluvials que no estiguin identificats com a trams de les ARPSI no implica que no s'hagin de tenir en compte en els Plans de gestió del risc del 2015 o en successives revisions.

Planificació d’espais fluvials

La Planificació d'espais fluvials genera informació clau per a l'aplicació de la Directiva marc i de la Directiva d'Inundacions. Pel que fa a aquesta última permet disposar dels mapes de perillositat i zonificació de l'espai fluvial, actualitzant la informació dels punts singulars per inundació que s’utilitzen per a la gestió de les emergències pels òrgans competents en matèria de protecció civil i la gestió del risc.

És un treball de precisió que dóna continuïtat als antecedents basats en estudis històrics i hidràulics simplificats a gran escala.

La zonificació de l'espai fluvial mitjançant criteris geomorfològics, hidràulics i mediambientals permet la seva preservació, impedint l'aparició de nous danys significatius per nous desenvolupaments urbanístics. La cartografia d'hàbitats permet tenir una radiografia actual de la situació de l'ocupació i

La planificació d’espais fluvials permet disposar de mapes de perillositat, actualitzant la informació dels punts singulars per inundació


distribució d'espècies en l'espai i establir les estratègies de conservació de l'espai més adequades.

Al llarg del 2011 s’ha avançat en l’elaboració de la cartografia del Domini Públic Hidràulic de les PEF del Francolí, Gaià, Besòs i Fluvià.

El programa de manteniment i conservació de lleres

Durant l’any 2011, i a causa de les limitacions pressupostàries, s’han reduït les actuacions finançades per l’Agència en el conjunt de la xarxa fluvial de Catalunya de manteniment i conservació de lleres. Aquest context s’ha aprofitat per a replantejar els protocols d’actuació, més conseqüents amb la dinàmica fluvial i basats en pràctiques per a millorar l’eficiència, a fi de reduir necessitats de manteniment i d’inversió en trams recurrents.

Així mateix s’ha donat resposta a les diverses sol·licituds rebudes a les demarcacions territorials de l’Agència, relatives a actuacions de manteniment i conservació de lleres executades al seu càrrec per administracions locals i altres entitats.

També s’ha iniciat l’elaboració de models de convenis que permeten establir una formula àgil per a facultar la intervenció condicionada de les administracions locals sobre el domini públic, a fi d’actuar davant del risc i la necessitats de neteja de la llera, especialment en trams urbans.

S’han catalogat també les necessitats urgents i estratègiques del territori a les conques internes, davant la previsió d’una possible convocatòria de manteniment i conservació de lleres per a l’any 2012. S’ha respost per escrit a 90 peticions procedents d’Ajuntaments, consorcis, entitats i particulars.

Col·laboració amb el Consorci per a la recuperació i conservació del riu Llobregat

S’ha continuat participant en les activitats promogudes per aquest consorci creat al 2006 i constituït per les administracions generals de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i les administracions locals, tant en les reunions institucionals dels òrgans de govern com en la comissió tècnica de seguiment i manteniment de les actuacions, formada per representants de la Subdirecció General de Planificació Territorial i Paisatge, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Informes desenvolupats per a altres administracions i organismes

L’Agència emet els informes preceptius relatius a les seves competències per garantir una correcta execució de les obres que realitzen altres administracions i organismes públics, i requerir en el seu cas les corresponents mesures de restitució ambiental. Pel que fa a les obres promogudes per entitats adscrites a la Generalitat de Catalunya, a l’administració general de l’estat, o bé que afecten a més d’una demarcació territorial, s’han tramitat aproximadament 300 informes tècnics.


També s’ha participat en reunions sobre la problemàtica específica d’inundabilitat dels càmpings de muntanya de la demarcació de Lleida.

Informes d’avaluació d’impacte i avaluació ambiental estratègica de plans i programes

L’Agència emet informes en el marc de les seves competències pel que fa a les activitats subjectes al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental en el àmbit de tot Catalunya. En concret, es responen a les peticions de les diferents Administracions públiques (autonòmiques o estatals), i també als actors que actuen sobre un àmbit que implica a més d’una demarcació territorial en el cas de projectes i plans i programes d’iniciativa privada.

En el cas de l’avaluació ambiental destaquen temàtiques com l’ampliació de pistes d’esquí, la modernitzacions de regadius, basses d’emmagatzematge d’aigua, traçats i reparacions de camins, línees elèctriques, parcs eòlics en l’àmbit marí, control d’espècies invasores, noves vies de transport, afeccions a la xarxa natura 2000, ...

Pel que fa a l’Avaluació Ambiental Estratègica han destacat al llarg de 2011 el Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020, diversos Plans Forestals i el Pla Espacial del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

S’han emès durant l’any 2011 100 informes d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes.

Revisió dels criteris de navegació

L’Agència Catalana de l’Aigua ha detectat per primera vegada la presència de musclo zebrat a les conques internes de Catalunya, concretament a l’embassament de la Baells, motiu pel qual ha considerat necessari revisar la classificació preexistent dels embassaments, estanys i trams de riu a les conques internes, a fi d’evitar la propagació d’espècies invasores, molt particularment del musclo zebrat.

A més a més, l’aprovació de la nova classificació comportarà revisar els models de declaracions responsables de navegació en rius i embassaments i les seves instruccions.

Per tot això i a l’efecte de possibilitar la màxima difusió de les normes de navegació i classificació dels embassaments i trams de riu de les conques internes de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat treballant durant l’any 2011 en una nova classificació dels embassaments i trams de rius on s’estableixen noves categories de navegació:

• Categoria A: Navegació prohibida

• Categoria B: Navegació confinada, que es tracta d’una navegació exclusiva a l’embassament en qüestió, que comporta la prohibició de navegar en una altra massa d’aigua amb la mateixa embarcació en un període temporal determinat

• Categoria C: Navegació condicionada a la neteja, on la navegació és compatible amb la navegació en altres masses d’aigua, sempre que es posin en pràctica els requeriments de neteja corresponents d’acord

S’han revisat els criteris de navegació a les conques internes per evitar la proliferació d’espècies invasores


amb el “Protocol de neteja i desinfecció” de l’Agència Catalana de l’Aigua

Actuacions realitzades:

• Nou model de declaració responsable de navegació confinada i no confinada

• Instruccions en relació amb compliment de la declaració responsable per a l’exercici de la navegació confinada i no confinada en rius, embassaments i estanys i nova redacció del Protocol de neteja i desinfecció.

• Redacció de la nova Proposta de resolució del director de l’ACA per la qual s’estableix la classificació dels embassaments, dels estanys i dels trams de rius de les conques internes de Catalunya a efectes de la navegació i del bany.

5.2 Millora de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies

Mesures i control de la contaminació per runams salins

Davant la problemàtica mediambiental que generen els runams salins de la conca del Bages, l’Agencia segueix treballant amb l’objectiu de minimitzar la seva incidència sobre la qualitat sobre les aigües superficials i subterrànies de la conca del Llobregat.

En el marc de l’obra d’impermeabilització del runam salí de Vilafruns, ja executada el 2010, al llarg de 2011 s’han dut a terme actuacions de millora requerides i el seguiment i control hidrogeològic dels aqüífers i dels drenatges profunds, per tal de garantir l’eficiència de l’actuació. Les tasques de seguiment, control i manteniment de l’actuació són continues en el temps i permetran detectar qualsevol alteració del medi.

L’Agència també realitza controls periòdics en els altres runams salins de l’empresa Iberpotash per tal de determinar el compliment de les mesures correctores respecte el vector aigua fixades en les diferents autoritzacions ambientals, als municipis de Súria i Sallent, amb l’objectiu de prevenir, corregir i minimitzar la salinitat al medi. Els controls consisteixen en:

• Seguiment i control de les mesures correctores establertes en les diferents autoritzacions ambientals mitjançant inspeccions semestrals.

• Seguiment i control de les surgències salines caracteritzades al conveni ACA-Iberpotash.

• Seguiment i control de les obres d’impermeabilització del runam salí de Vilafruns realitzada per l’Agència.


Respecte a la problemàtica de la vall salina del Cardener s’ha continuat participant activament en la comissió de la Vall Salina, que té per objectiu la coordinació en l’elaboració i l’execució del Projecte de Restauració i protecció de la Vall Salina. Al 2011, l’Agència ha redactat el projecte constructiu de l’adequació i clausura del canal industrial abandonat de la Coromina, intercepció de les aigües salades d’escolament i derivació al col·lector de salmorres, amb l’objectiu de recollir les aigües salades generades pel Torrent de Farners procedents de la terrera nova i conduir-les al col·lector de salmorres.

Recàrrega artificial d’aqüífers: basses de recàrrega

Dins del marc del conveni multilateral entre l’Agència, l’extint Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat i la Societat General d’Aigües de Barcelona per al finançament, execució i operació del sistema de recàrrega del Baix Llobregat, l’any 2011 va finalitzar la redacció dels projectes constructius de les basses de Santa Coloma de Cervelló i del projecte executiu de condicionament i posta en marxa de les basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts.

Les basses de Sant Vicenç dels Horts és una infraestructura emmarcada en l’esmentat conveni, i actualment s’hi desenvolupen tasques de recàrrega dins del projecte Europeu Life ENSAT, on l’Agència és un participant juntament amb Aigües de Barcelona, l’Entitat Metropolitana, CSIC-IDAEA, amb CETAQUA com a coordinador del projecte. L’objectiu del projecte ENSAT és millorar la qualitat de l'aigua de recàrrega mitjançant el tractament passiu d’una capa de compost. Aquest projecte de recerca pretén aconseguir una millora de la qualitat de l'aigua que s'infiltra en el terreny.

L’any 2011, s’ha iniciat l’explotació del sistema de recàrrega de les basses de Sant Vicenç dels Horts amb aigua de riu Llobregat, amb resultats satisfactoris. Les tasques realitzades són les de recàrrega artificial, seguiment i manteniment de la bassa.

Seguiment d’aqüífers al Camp de Tarragona

S’ha signat un Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Associació Empresarial Química de Tarragona per a la caracterització, vigilància i en el seu cas remediació de l’aqüífer d’influència del Polígon Industrial Sud de Tarragona. L’objectiu del conveni és el de definir i coordinar tècnicament les actuacions a realitzar per garantir la millora de la massa d’aigua subterrània de la zona. La vigència d’aquest conveni és de 10 anys.


5.3 Seguiment i control de la qualitat del medi

Seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies

A Catalunya s’han definit 53 masses d’aigua subterrànies que són objecte de control a través del Pla de Seguiment i Control (PSiC) tal i com s’estableix en la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). El seguiment d’aquestes masses d’aigua es realitza a partir de punts que permeten prendre mostres d’aigua subterrània, com pous, fonts, mines o bé piezòmetres distribuïts de manera uniforme sobre les 53 masses d’aigua.

Els controls de la qualitat s’organitzen en diferents xarxes en funció d’uns objectius de control, la xarxa de vigilància, operatives o bé d’investigació. Els resultats que s’obtenen d’aquests diferents controls permeten la valoració de l’estat químic de l’aigua subterrània a Catalunya. També s’estableix una xarxa de control de la quantitat de l’aigua subterrània, la qual consisteix en mesures periòdiques de la fondària de l’aigua en les masses d’aigua subterrània. Aquesta xarxa permet valorar l’estat quantitatiu de l’aigua subterrània a Catalunya. Amb el conjunt de la valoració de l’estat químic i quantitatiu obtingudes dels resultats de les xarxes de control s’obté l’estat de cada una de les 53 masses d’aigua subterrànies.

En els programes de control també hi ha establerta una xarxa que permet realitzar un seguiment de la contaminació de nitrats d’origen agrari d’acord amb la Directiva 91/676/CEE. Els punts de control d’aquesta xarxa es distribueixen principalment en les diferents zones vulnerables designades a Catalunya declarades a partir dels Decret 283/1998, Decret 476/2004 i l’Acord de Govern 128/2009.

Xarxes de control de qualitat i quantitat d’aigües subterrànies 2011

Xarxa de control Punts de control Freqüència de mostreig

Qualitat

Vigilància 733 anual Operativa Salinitat 159 anual Operativa Nitrats 436 semestral Operativa Plaguicides 107 anual Operativa Episodis de contaminació 178 anual Directiva de Nitrats 642 semestral

Quantitat Xarxa de piezometria 487 Mensual i en continu

Hi ha diverses xarxes de control que fan seguiment de la qualitat i la quantitat de les 53 masses d’aigua subterrània que es controlen a Catalunya


Seguiment de la contaminació per nitrats i treballs de millora del coneixement

Conscient de la importància cabdal que la millora de les pràctiques agràries té en la lluita contra la contaminació per nitrats d’origen agrari, l’Agència col•labora des de l’any 2009 en els Plans per a la Millora de la Fertilització Agrària que desenvolupa el Departament d’Agricultura arreu el territori. Dins dels plans, l’Agència s’encarrega del seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies, el qual pretén servir d’eina per a valorar l’eficiència ambiental dels plans i alhora contribuir a millorar el coneixement dels mecanismes que intervenen en el procés de contaminació. Les actuacions al 2011 s’han centrat als plans de les comarques gironines i de la Catalunya Central. A les comarques gironines, s’han dissenyat dues xarxes de control, la del Baix Ter i la de la Selva, sobre les que es va realitzar un anàlisi mensual dels nitrats, entre octubre de 2010 i juny de 2011.

Les xarxes estan constituïdes per uns 20 pous de control cadascuna, els quals han estat triats de entre els ja existents per tal que siguin representatius tant dels aqüífers com dels diferents conreus existents a la zona. Es troben situats a l’entorn de parcel·les comercials, en zones amb una desigual incidència del Pla.

Dintre del Pla a la Catalunya Central es realitzen dues actuacions de caràcter complementari:

a) Seguiment exhaustiu del lixiviat de nitrats a escala local, mitjançant un dispositiu experimental dissenyat amb aquesta finalitat a una parcel·la agrícola amb maneig comercial (en marxa des de finals de 2008)

b) Seguiment mensual de la concentració de nitrats en 13 fonts naturals situades aigua avall de parcel·les assessorades dintre del pla, que puguin estar influïdes per unes condicions de lixiviat i maneigs agrícoles coneguts.

Amb aquesta xarxa es pretén obtenir una valoració més global del comportament de les aigües subterrànies enfront les dades agronòmiques representatives de la zona

Seguiment de la qualitat de les aigües superficials continentals

El control en les aigües superficials continentals dut a terme al llarg de l’any 2011, s’ha realitzat atenent a allò que explicita el corresponent Pla de Seguiment i Control de les masses d’aigua de l’àmbit territorial de Catalunya.

En el marc del Pla de Seguiment i tal com estableix la Directiva marc, s’han controlat masses d’aigua en l’àmbit de rius per tal d’obtenir resultats en els Índexs de qualitat físicoquimics, biològics (macroinvertebrats i fitobentos), i substàncies prioritàries, que permeten establir-ne l’estat.


Pel que fa a la Directiva de Substàncies Perilloses (105/2008/CE) s’han realitzat els corresponents controls en sediments i biota (peixos).

La Xarxa Automàtica de Control de la Qualitat de les Aigües (XACQA), s’ha mantingut operativa en les 26 estacions de control fins al mes de juny. A partir d’aquest moment es varen anar desconnectant successivament, quedant només operativa l’estació XACQA de Flix.

Control de la qualitat de les aigües superficials continentals 2011

Àmbit Estacions de control

Control en Índexs

Fisicoquímics

Control en Substàncies Prioritàries

Control en Índexs

Biològics Controls anuals

Rius 367 2.610 152 240 3.002 Embassaments 0 0 0 0 0 Llacs i zones humides 0 0 0 0 0 Controls de compostos bioacumulats en peixos

28 - - - 28

Controls de compostos en sediments

26 - - - 26

Xarxa automàtica (XACQA) 26-1(*) En continu - - En continu

Total 442 2.610 152 240 3.056

Intercalibració europea d’índexs per a la determinació de l’estat ecològic

La intercalibració permet garantir que l’assoliment dels objectius ambientals de la DMA sigui homogènia a tot el territori europeu: cal que els indicadors i els llindars de qualitat siguin equiparables d’un lloc a l’altre del territori.

El 2011 ha culminat la segona fase d’intercalibració (2008-2011), pendent només d’aprovació de cara a la primera meitat del 2012. L’Agència ha participat activament en diferents grups de treball, principalment en rius mediterranis (on s’han intercalibrat índexs de macroinvertebrats, macròfits i diatomees), en peixos (on s’ha intercalibrat l’índex IBICAT, reanomenat IBIMED, creat gràcies a la iniciativa de l’Agència), en aigües costaneres (on s’han intercalibrat macroalgues, posidònia, macroinvertebrats i fitoplàncton) i en aigües de transició (on s’ha aportat l’índex QAELS, creat també a iniciativa de l’Agència). Els llindars de qualitat sorgits d’aquest procés d’intercalibració han de marcar els objectius de qualitat ambiental de cara a les primeres revisions dels Plans de gestió de conca, a partir del 2015.


Control i prevenció de la introducció i dispersió del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) a Catalunya

L’any 2011 la xarxa de control de musclo zebrat a Catalunya s’inicià a finals d’estiu, amb la detecció de la presència d’adults de musclo zebrat per primera vegada a les conques internes, a l’embassament de la Baells. Durant la campanya de tardor, es va complementar la presa de mostres d’aigua per la detecció de larves amb la inspecció visual d’adults recorrent tot el perímetre dels embassaments. L’Agència, en col·laboració amb ATLL als embassaments del Ter, va mostrejar 9 embassaments de les conques internes: la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Sau, Susqueda, el Pasteral, Boadella, Riudecanyes i Siurana. El tractament conjunt de les dades de les conques internes amb els resultats obtinguts per la CHE a l’Ebre permeten fer la diagnosi de l’estat de la invasió per musclo zebrat de Catalunya

.

Resultats de la presència de musclo zebrat a Catalunya l’any 2011

Embassament Conca Observació d’adults

Presència de larves

Riudecanyes Internes Absència no La Baells Internes Presència sí La Llosa del Cavall Internes Absència no Sant Ponç Internes Absència no Sau Internes Absència no Susqueda Internes Absència no El Pasteral Internes - no Boadella Internes Absència no Borén Ebre - no Canelles Ebre - no Camarasa Ebre - no Escales Ebre - no Flix Ebre - sí Els Guiamets Ebre - sí Oliana Ebre - no Rialb Ebre - no Riba-Roja Ebre - sí Santa Anna Ebre - no Siurana Ebre Absència sí Sant Llorenç de Montgai Ebre - no Talarn o Sant Antoni Ebre - no Terradets Ebre - no Torrassa Ebre - no Utxesa Ebre - no

Durant 2011 s’han detectat exemplars de musclo zebrat a l’embassament de la Baells. És la primera vegada que aquest mol·lusc invasor arriba a les conques internes


En cinc embassaments de Catalunya es detecta el 2011 la presència de musclo zebrat. En alguns embassaments de l’Ebre, com Flix i Riba-roja, simplement es confirma la invasió ja detectada anys enrere. Ara bé, els resultats de 2011 detecten per primera vegada larves a Siurana i els Guiaments, presència que caldrà confirmar els propers mostrejos. Sens dubte, però, la pitjor confirmació ha estat la detecció de larves i adults a la Baells.

La presència de musclo a la Baells obliga a extremar les mesures per evitar que aquesta espècie pugui estendre’s a altres punts de Catalunya.

Seguiment de la qualitat de les aigües costaneres

Per avaluar l’estat ecològic i químic de les masses d’aigua costaneres segons la DMA durant l’any 2011, s’ha continuat desenvolupant el Pla de Seguiment i Control (PSiC) que l’Agència va iniciar l’any 2007. Pel que fa a les masses d’aigua costaneres i a les aigües de les badies del delta de l’Ebre, l’any 2011 s’han controlat un total de 268 punts de control (PC) dels 456 PC definits en el global de les xarxes de seguiment i control, és a dir, gairebé un 60%.

Aquests controls han comportat un total de 2.220 mostrejos dels indicadors d’estat ecològic, pel que fa al fitoplàncton i macroalgues, dels indicadors fisicoquímics i dels indicadors d’estat químic pel que fa als metalls pesants en sediments.

Xarxa de control Matriu Punts de control*

Freqüència de mostreig

Nombre de mostrejos realitzats

Xarxa fisicoquímica Aigües 129 (129) Mensual/Trimestral 1.047

Xarxa tòxics Aigües 48 (0) Trimestral/Semestral 0

Sediments 146 (92) Anual/Bianual 92 Xarxa fitoplàncton Clorofil·la a 129 (129) Mensual/Trimestral 1.047

Xarxa macroalgues Comunitats infralitorals 16 (16) Anual 16

Xarxa Posidonia Comunitats Posidonia 29 (0) Bianual 0

Xarxa Cymodocea Comunitats Cymodocea 13 (0) Bianual 0

Xarxa macroinvertebrats Comunitats de fons tous 75 (18) Trianual 18

Total 456 (268) 2.220

* PC definits xarxa PSiC (Punts de control mostrejats l’any 2011). Els punts de control de la xarxa fisicoquímica i fitoplàncton són coincidents amb el que només estan comptats un cop en el càlcul Total.

Els controls fisicoquímics s’han dut a terme a tots els PC (129) establerts al llarg del litoral. Al 2011 s’han avaluat solament els metalls pesants (substàncies prioritàries i preferents) en sediments marins en 92 PC.


Els indicadors biològics que s’han controlat al el 2011 han estat els següents:

• Fitoplàncton: els controls s’han dut a terme a tots els punts de control (129) distribuïts a totes les masses d’aigua (MA) costaneres i a les badies de l’Ebre.

• Macroalgues: el controls s’han efectuat a les 16 MA costaneres en les que hi és present aquest indicador i no s’ha modificat el mostreig previst.

• Macroinvertebrats: s’ha realitzat el mostreig dels 18 PC establerts per aquest indicador biològic a les badies del delta de l’Ebre. Amb aquest controls es donen per finalitzats els treballs metodològics per a l’avaluació d’aquest indicador a les badies del delta (aigües de transició declarades molt modificades) que s’implementarà en el Programa de Seguiment i control (PSiC) 2013-2018.

Control de la qualitat de les aigües de bany (aigües costaneres i continentals)

El control de la qualitat de les aigües de bany s’ha dut a terme en el marc del Programa de Vigilància i informació de l’estat de les platges i zones de bany interior que s’efectua cada any durant la temporada de bany (del 21 de juny al 16 de setembre) i en el que s’apliquen els requeriments de la Directiva 2006/7/CE relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany i del Reial Decret 1341/2007. En el 2011 s’ha controlat 220 platges, des de Portbou a Alcanar, i 12 zones de bany interior distribuïdes al territori.

Pel que fa a les aigües costaneres, la xarxa de vigilància l’han format 79 platges a la demarcació litoral de Girona, 68 a la de Barcelona i 73 a la de Tarragona. Pel que fa a les aigües de bany continentals, s’han controlat 3 zones de bany a Barcelona, 3 a Girona, 5 a Lleida i 1 a Tarragona. El nombre de mostres d’aigua de bany analitzades ha estat de 2.538 (2.477 a les platges i 61 a les zones de bany anterior), en les quals s’han avaluat els indicadors microbiològics de la Directiva 2006/7/CE que corresponen a Escherichia coli i als Enterococs intestinals.

Els resultats de la classificació de les aigües de bany de l’estiu del 2011 han indicat que el 96,8% de les platges ha obtingut la categoria Excel•lent (213 platges), el 2,7%, la categoria Bona (6 platges) i 1 platja la categoria Suficient (0.5%). Pel que fa a les zones de bany interior, el 92% ha obtingut la categoria Excel·lent (11 zones) i el 8%, la Bona (1 zona). Cap platja ni zona de bany interior s’ha classificat com a Insuficient i totes elles han estat conformes amb la Directiva europea d’aigües de bany i el Decret 1341/2007 que la tras2006/7/CE, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany.

Els resultats de les aigües de bany a l’estiu de 2011 han indicat que prop del 97% de les platges ha obtingut la categoria d’excel·lent


Servei d’observació i vigilància aèria de les aigües litorals

L’estiu del 2011 s’ha inspeccionat diàriament amb una avioneta l’estat de les aigües costaneres, al llarg de tot el litoral de Catalunya, des del 14 de juny fins al 4 de setembre. Aquest servei de vigilància aèria està integrat en les activitats de vigilància de la qualitat de les aigües de bany, que s’efectuen cada any durant la temporada de bany. El 2011, s’han fet un total de 162 vols, i la mitjana d’hores de vol ha estat de 3,5 hores/dia.

El servei de vigilància aèria té l’objectiu de fer el seguiment de la qualitat visual de les aigües litorals i de les platges i detectar possibles afeccions motivades per factors naturals (escumes, decoloracions, taques de fitoplàncton...) o antròpics (abocaments de terra a mar, avaries dels sistemes de sanejament, taques d’hidrocarburs, sòlids...).

Els resultats de l’estiu del 2011, han indicat que en el 95% dels dies d’inspecció aèria, l’aspecte visual de les aigües costaneres de Catalunya ha estat, en general, Molt Bo o Bo. Com altres estius, la qualitat visual de les aigües de bany s’ha vist majoritàriament afectada per factors d’origen natural. S’han pogut observar de l’ordre de 3.000 afeccions, de les quals el 87% han estat motivades per factors naturals (pluges, temporals de mar, proliferacions de fitoplàncton, etc) i el 13%, per causes antròpiques (abocaments de terra a mar, avaries dels sistemes de sanejament, vessaments d’hidrocarburs, sòlids flotants, etc). La majoria de les afeccions, tant naturals com antròpiques, han estat lleus o molt lleus.

Vigilància i recerca de la presencia de meduses a les platges

Seguint el criteri d’anys anteriors, durant la temporada de bany del 2011, s’ha fet el seguiment de la presència de meduses a les platges i aigües costaneres, dintre de les activitats de vigilància de la qualitat de les aigües de bany (inspecció de platges i vigilància aèria) i en el marc del Projecte medusa iniciat al 2007. Com en anys anteriors han col·laborat en el projecte alguns ajuntaments litorals que han facilitat periòdicament dades d’observació de meduses a les seves platges a través dels serveis de salvament i socorrisme. L’estiu del 2011 no s’ha observat cap episodi rellevant pel que fa a la presencia de meduses a les platges però cal destacar que, al juliol del 2011, i gràcies a la informació facilitada pel municipi de Roda de Barà es va fer la primera cita del sifonóforo Physalia physalis (3 exemplars) al litoral de Catalunya. Aquesta espècie ja observada altres anys al litoral ibèric, és altament urticant i requereix d’una especial atenció.

Les espècies de meduses observades han estat les habituals a la costa catalana. Rhizostoma pulmo ha estat l’espècie observada amb més freqüència, i amb ordre decreixent: Pelagia noctiluca, Cotylorhiza tuberculata, Velella velella, Aequorea forskalea i Aurelia aurita.


Actuacions de diagnosi i millora de la qualitat hidromorfològica

Alguns trams dels rius presenten alteracions hidromorfològiques severes que tenen efectes adversos significatius en els ecosistemes aquàtics i de ribera, i on els indicadors biològics, mesurats al punt de control de vigilància de la massa d’aigua, mostren una bona qualitat. Per aquesta raó cal considerar la qualitat hidromorfològica en la valoració del bon estat ecològic dels rius, i el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya condiciona el bon estat ecològic a l’assoliment d’una bona qualitat hidromorfològica.

Mentre que la qualitat biològica i fisicoquímica s’avaluen en un punt considerat representatiu de la massa d’aigua, l’avaluació de la qualitat hidromorfològica incorpora indicadors que avaluen de forma continua a tota la massa d’aigua. Una primera proposta d’indicadors de qualitat hidromorfològica (alteració de cabals, connectivitat, i qualitat morfològica i de vegetació de ribera) es va publicar en el protocol HIDRI l’any 2006, però mai fins ara no s’havia treballat en la seva aplicació.

Durant l’any 2011, dins el control de vigilància del PSiC, s’ha recopilat la informació associada a cabals circulants, derivacions o detraccions d’aigua, presència d’infraestructures que suposen un obstacle a la connectivitat i estat de la vegetació de ribera, entre altres, i s’ha treballat en la seva síntesi per a la diagnosi de la qualitat hidromorfològica dels rius de les Conques Internes de Catalunya.

Entre les actuacions de millora de la qualitat hidromorfològica, destaca el fet que l’estiu de 2011 es va fer efectiu el conveni amb Repsol Petróleo SA per l’alliberament de cabals de manteniment a l’embassament del Catllar, a la conca del riu Gaià, de manera que aquest riu, aigua avall de l’embassament ha deixat de trobar-se completament sec.

El Programa de Recuperació de Riberes és clau per a la millora de la qualitat hidromorfològica de les masses d’aigua. En aquest sentit al 2011 s’ha continuat amb el desenvolupament de les més de 100 actuacions de restauració promogudes dins de la línia de subvencions de gestió, conservació i recuperació d’espais fluvials 2006-2010, 18 de les quals han finalitzat enguany. S’han dut a terme intervencions diverses com la recuperació d’espais ocupats per usos fora d’ordenació, renaturalització de trams recuperant meandres, eliminació d’espècies invasores a les riberes, recuperació de franges de riberes, entre d’altres.

Paral·lelament s’ha treballat amb el desenvolupament del protocol de seguiment de les actuacions de recuperació de rius i criteris per al correcte desenvolupament d’intervencions de millora a l’espai fluvial.

Arran d’un conveni entre ACA i Repsol, durant 2011 s’han començat a alliberar cabals des de l’embassament del Catllar


5.4 El laboratori de l’Agència

El laboratori de l’Agència Catalana de l’Aigua va dur a terme totes les tasques i determinacions analítiques necessàries per al control sistemàtic de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies per donar compliment al Pla de Seguiment i Control i per la caracterització de les afeccions al medi relacionades amb abocaments. També va fer estudis específics referents a diferents aspectes relacionats amb la qualitat del medi hídric, així com diversos anàlisis a petició d’altres administracions, organismes o cossos de l’Estat.

El laboratori disposa d’un Sistema d’Assegurament de la Qualitat d’acord amb els criteris i les especificacions de les normes europees UNE-EN ISO/IEC 17025 i ISO 9001:2008. En aquest sentit cal deixar constància de l’assoliment de l’acreditació per ENAC nº 940/LE1689 que acredita que les assajos analítics en el sector mediambiental que es realitzen en el laboratori de l’Agència Catalana de l’Aigua segueixen els criteris recollits en la norma UNE-EN ISO/IEC 17025. També el sistema de qualitat del laboratori compleix amb els requeriments de la norma ISO 9001 segons certificació EC-0102/98 atorgada per Applus, la qual cosa suposa un reconeixement del bon funcionament del laboratori en relació als estàndards de qualitat d’àmplia acceptació internacional.

Durant l’any 2011 es van analitzar un total de 8.193 mostres, que suposen un increment de mostres d’un 17% respecte a les realitzades al 2010. En aquestes mostres es van determinar 93.781 paràmetres, que corresponen a 187.111 determinacions.

El laboratori de l’Agència Catalana de l’Aigua ha assumit durant el 2011 les determinacions necessàries pel compliment de la campanya de platges. Això ha suposat 2.244 mostres.

Altra funció que va desenvolupar el laboratori, dintre del marc de l’Ordre de 19 de maig de 1995, és la supervisió tècnica del reconeixement i registre dels establiments tècnics auxiliars de l’ACA. Dins les tasques de manteniment d’aquest registre s’han organitzat durant l’any 2011 dos exercicis d’intercomparació per tal de controlar els laboratoris reconeguts. El registre de laboratoris reconeguts està publicat a la pàgina Web de l’Agència i el 2011 va tancar amb 75 laboratoris reconeguts.

El laboratori ha adaptat els criteris tècnics i les necessitats funcionals als requeriments de la Directiva Marc de l’Aigua per tal de donar compliment al Programa de Seguiment i Control, amb els nous requeriments de les Directives d’aplicació i per poder caracteritzar les mostres de establiments industrials i d’estacions depuradores d’aigües residuals.

El laboratori de l’Agència ha assumit durant 2011 les analítiques de control de la qualitat de l’aigua de les platges


La gestió en el territori 6.1 Expedients d’autorització 6.2 Inspeccions efectuades al territori 6.3 Expedients de valoració del tribut 6.4 Vigilància i control del medi 6.5 Coordinació territorial

6


L’eficiència de la gestió en el territori del domini públic hidràulic és una peça fonamental en l’ordenació i la protecció dels ecosistemes aquàtics que alimenten el cicle integral de l’aigua.

A continuació es detallen les actuacions de gestió realitzades l’any 2011 en aquest àmbit.

6.1 Expedients d’autorització Autorització d’actuacions al domini públic hidràulic i a la zona de policia

Les actuacions en el domini públic hidràulic i als terrenys situats als marges dels rius són objecte de la tutela de l’Agència, que incoa i resol els expedients d’autorització d’obres i actuacions en aquestes zones, imposant les condicions adients per garantir l’absència d’afeccions.

Expedients d’autorització d’actuacions al domini públic hidràulic i a la zona de policia

Girona Lleida Llobregat Foix

Tordera Besòs Tarragona Terres de

l'Ebre TOTAL

Informes urbanístics 433 161 389 257 90 225 1.555

Obres 635 114 312 233 477 59 1.830

Pous (aprofitaments d’aigües subterrànies) 438 50 80 126 91 185 970

Extracció d’àrids, usos recreatius, tales i neteges de lleres, derivacions d’aigües i altres

450 375 315 571 276 20 2.007

Informes per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

- 102 - - - 199 301

TOTAL 1.956 802 1.096 1.187 934 688 6.663

L’Agència ha tramitat més de 6.000 expedients d’autorització d’actuacions en domini públic hidràulic

6


Autoritzacions d’abocament

L’Agència Catalana de l’Aigua atorga autoritzacions d’abocament al medi hídric amb totes les garanties d’absència d’afeccions ambientals d’allò disposat a la legislació vigent. S’han informat 635 expedients de llicències o autoritzacions ambientals tramitades dins el marc de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. Així mateix, s’han resolt 114 expedients d’autorització d’abocament a EDAR (directes o mitjançant camions cisterna) en aplicació del Reglament de sistemes públics de sanejament i 436 expedients d’abocament a medi, ja sigui a mar aplicant la Llei de Costes o a llera aplicant la Llei d’Aigües.

Expedients concessionals d’aigua

S’han emès 397 informes, i s’ha assolit una metodologia de seguiment dels volums captats i de la incidència en el medi dels aprofitaments atorgats de forma que, a finals de l’any 2011, n’hi havia 508 amb autocontrols fixats.

Treballs específics conclosos durant l’any 2011:

• Model numèric de l’aqüífer superficial de la Riera d’Arbúcies i propostes de gestió integrada aigües superficials - subterrànies.

• Caracterització addicional i propostes de gestió dels aqüífers del Garraf.

Expedients concessionals. Desglossat percentual per usos Abastament 23%

Industrial 16%

Agrari 36%

Altres usos 26%

Expedients concessionals resolts el 2011 Inscripcions en el Registre d'Aigües 921

Emissió de certificats del Registre d'Aigües 47

Concessions 317

Inscripcions de transmissions 138

Autorització de modificació de característiques de concessió 52

Disposicions transitòries de la Llei d'aigües 16

Requeriments 27

Declaració de caducitat de concessions 19

Altres (contracte cessió, informe previ, etc.) 12


6.2 Inspeccions realitzades al territori

Fruit de la internalització de les tasques d’inspecció dins de les demarcacions territorials, s’ha hagut de replantejar i planificar un nou model d’inspecció, basat en uns criteris tècnics comuns, coherents, eficients i eficaços per a cada demarcació. Tot i que aquest nou model s’emmarca en un àmbit de treball comú, es fa possible que cada demarcació pugui donar el suport a les problemàtiques específiques mitjançant la vigilància al medi i les inspeccions puntuals, tant a medi com en establiments industrials.

Inspeccions realitzades al territori

6.3 Expedients de valoració del tribut Els expedients de valoració del tribut són els corresponents a les tramitacions necessàries per determinar l’import del cànon de l’aigua que han de satisfer els diferents usuaris (domèstics i industrials), en funció de les dades declarades als models DUCA i B6, i de les actuacions de comprovació fetes d’ofici per l’Agència.



l'Ebre TOTAL

Activitats industrials i assimilables 1.033 265 1.857 2.359 414 310 6.238

Captacions i centrals hidroelèctriques 78 186 197 304 63 161 989

Inspeccions al medi 277 256 330 152 202 223 1.440

Depuradores 625 465 638 536 313 212 2.789

Extracció d'àrids - obres - abocaments de sòlids - neteges de llera - tala d'arbres - ocupacions - navegació - moviment de terres

752 218 806 723 575 167 3.241

Granges i produccions agràries 71 27 1 1 1 4 105

Campanya de platges 1.010 - 426 772 815 361 3.384

TOTAL 3.846 1.417 4.255 4.847 2.383 1.438 18.186


Expedients de valoració del tribut



l'Ebre TOTAL

Npmbre d’expedients 548 284 779 667 219 192 2.689

6.4 Vigilància i control del medi

Guàrdies i emergències

S’han rebut un total de 661 avisos. Aquests provenen de moltes fonts que necessiten el suport tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua, en tant coneixedora i responsable de la problemàtica hidràulica; fonts com el Centre de Protecció Civil de Catalunya, els propis explotadors de sistemes de sanejament, administracions locals, entitats ecologistes o els Agents Rurals, entre d’altres.

En aquest marc, la intervenció de l’ACA ha estat molt diversa al llarg de tot el territori català; el 77% de les incidències s’han gestionat a conques internes i el 23% restant a les conques intercomunitàries. Pel que fa a les intervencions de l’Agència, en un 40% dels casos s’ha intervingut a conques internes i prop del 24% a les conques intercomunitàries.

En les intervencions que han requerit la presència territorial, entre d’altres, ha calgut retirar peixos morts de la llera per evitar la contaminació de les aigües per putrefacció dels mateixos, s’han col·locat barreres de contenció per evitar que abocaments circulessin riu avall, degradant el medi receptor, s’han inspeccionat indústries que estaven abocant les seves aigües residuals en condicions inacceptables i s’ha donat suport a les diferents forces de seguretat

Sancions

L’activitat sancionadora s’ha vist marcada per una forta reorientació respecte anys anteriors. D’una banda, la progressiva implantació de la territorialització de les infraccions lleus comeses a partir del 24 de novembre de 2010 i per l’altra, la menor conflictivitat resultant de la normalitat hidrològica i de la disminució de l’activitat econòmica, s’han traduït en una disminució del nombre d’expedients tramitats.


S’han incoat 173 expedients sancionadors i se n’han resolt, o enviat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per a la seva resolució, 477, mentre que a les Demarcacions territorials de l’Agència se n’han iniciat 133 i se n’han resolt, o enviat a la CHE per a la seva resolució, 100.

Convenis de sanejament urbanístic associats al Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU)

Tot i la desacceleració de la promoció urbanística a Catalunya fruit de la situació econòmica general, s’han continuat tramitant convenis de sanejament per tal d’assegurar que les noves promocions disposin d’un sanejament adequat i que l’administració disposi dels recursos necessaris, a càrrec del promotor, per poder-lo garantir, d’acord amb les previsions del PSARU 2005.

Convenis de sanejament urbanístic associats al PSARU

Girona Lleida Barcelona Tarragona Terres de l’Ebre TOTAL

Convenis signats 1 2 2 1 - 6

Addendes 1 - 1 - - 2

Total convenis 2 2 3 1 - 8

Import total amb IVA 38.722,00 € 150.682,84 € 61.561,78 € 83.297,38 € - 334.264,00 €

Episodis de contaminació d’aigües subterrànies per fonts d’origen puntual

Quan es produeix una afecció a les aigües subterrànies derivada d’un focus de contaminació puntual l’Agència incoa un expedient de descontaminació d’aqüífers, amb l’objectiu d’adoptar les mesures correctores adequades per aconseguir la reposició del medi. Durant l’any 2011 s’han tramitat 321 expedients de descontaminació d’aqüífers, es van obrir 41 expedients nous i es va procedir a tancar 16 expedients per compliment de les condicions de restauració.

Els informes tècnics realitzats van ser 134 distribuïts de la següent forma:

• 70 informes de valoració de les actuacions de caracterització d’episodis de contaminació


• 41 informes de valoració del projecte de restauració i establiment d’objectius de restauració.

• 16 informes d’avaluació del seguiment dels dispositius de control de les aigües subterrànies.

• 16 informes de tancament de l’episodi de contaminació.

La mitjana temporal de tramitació d’un expedient de descontaminació d’aqüífers està situada en 4 anys i 3 mesos, temps en el qual es considera que es pot caracteritzar i recuperar la qualitat de les aigües subterrànies de l’emplaçament contaminat.

La tipologia del contaminant dels expedients son majoritàriament combustibles (60%), principalment relacionats amb punts de distribució i venda de combustibles. El segon grup de contaminants son els compostos organoclorats (20 %) i en menor mesura metalls i dissolvents industrials, ubicats en els entorns més industrialitzats de Catalunya.

S’han realitzat informes tècnics de suport a altres departaments i divisions de l’Agència, així com dictàmens i informes per l’administració de Justícia en causes obertes per afeccions al domini públic hidràulic i 12 dictàmens tècnics sobre diferents àmbits

6.5 Coordinació territorial L’Agència és una administració propera a la ciutadania. A través de les seves delegacions territorials s’atén, s’informa i es recullen propostes i sol·licituds que es formulen des del territori, la qual cosa facilita una resposta àgil i vàlida a les qüestions plantejades i una resolució eficaç dels problemes detectats.

Coordinació territorial 2011

Girona Lleida Barcelona Tarragona Terres de l’Ebre

Reunions amb ajuntaments 118 45 54 117 62

Reunions amb consells comarcals 14 14 -- 3 5

Reunions de coordinació SSTT i Delegació Govern 23 38 1 8 39

TOTAL 155 97 55 128 106

L’ACA ha mantingut més de 500 trobades amb diversos ens locals per conèixer les problemàtiques del territori i aportar solucions


Normativa i tributs 7.1 Àmbit jurídic i normatiu 7.2 Cànon de l’aigua i altres tributs

7


7.1 Àmbit jurídic i normatiu

La Divisió d’Assessoria Jurídica té la funció estatutàriament definida d’assessorar en dret al director de l’Agència i a la resta d’òrgans de govern i de gestió, coordinant la seva activitat amb la del gabinet jurídic de la Generalitat.

Aquesta tasca d’assessorament jurídic es projecta en diferents àmbits de l’actuació de l’Agència Catalana de l’Aigua que van des de l’assessorament en dret als esmentats òrgans de l’Agència pròpiament dit, fins a la defensa dels interessos de l’Agència en les diferents seus jurisdiccionals, passant per la producció normativa, l’exercici del control de legalitat de l’actuació de l’Agència i la preparació de les resolucions dels recursos presentats en via administrativa.

Durant aquest exercici, l’Assessoria Jurídica ha desenvolupat la seva activitat principal en els següent àmbits:

Simplificació i racionalització administratives

Els requeriments de racionalitat i major eficàcia que la societat, el Parlament i el Govern de Catalunya demanden a la seva administració i sector públic han precisat de la intervenció de l’Assessoria en l’articulació jurídica de l’estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Administració hidràulica.

Aquesta tasca s’ha dut a terme mitjançant la modificació del Text Refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, duta a terme per la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, que és una de les tres lleis en què es va segregar l’anomenada Llei Òmnibus.

En síntesi, la reforma legislativa consisteix en reduir la composició del consell d’administració de l’Agència, reduir la composició del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), crear la comissió de desembassament i suprimir el consells de conca en quedar les seves funcions repartides entre el Consell per a l’Ús Sostenible i la comissió de desembassament.

A més, es reforça la posició de l’Agència com administració hidràulica de Catalunya, en ser-li atribuïdes un conjunt de funcions en relació a la xarxa Ter-Llobregat, que s’exerciran a traves de l’òrgan creat a l’efecte, el Consell de la xarxa Ter-Llobregat, la qual cosa es produirà si la Generalitat decideix prestar el servei d’abastament a través d’aquesta xarxa de manera indirecta.

7

S’ha reduït la composició del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA) i s’ha creat la comissió desembassament


Aquestes modificacions legislatives exigeixen la seva plasmació a nivell reglamentari, en els Estatuts de l’Agència i després de nombroses versions s’ha arribat a la redacció que actualment s’està tramitant.

Aquesta tasca de simplificació impulsada per la Generalitat, pel que fa a l’Agència no finalitza aquí sinó que continua amb un procés de revisió de la normativa pròpia adreçada a simplificar les tramitacions administratives en benefici de ciutadans i empreses. A tal fi, es continua aprofundint en el procés d’anàlisi i de supressió de tràmits i de transformació del règim d’intervenció administrativa iniciat com a conseqüència dels requeriments de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior.

Cal esmentar especialment l’estudi que s’està efectuant, amb l’elaboració de diverses propostes normatives, en relació a l’organització del sanejament a Catalunya amb la finalitat d’ajustar-lo als requeriments de la Directiva 91/277CEE, del Consell, de 21 de maig, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes i aconseguir una major implicació de les administracions locals amb competències i responsabilitats en aquesta matèria.

Defensa dels interessos de l’Agència Catalana de l’Aigua

Tal i com ja s’ha enunciat, l’Assessoria Jurídica té com a funció essencial la defensa jurídica dels interessos de l’Agència, tant en l’àmbit de les reclamacions i recursos administratius, com en l’àmbit jurisdiccional contenciós administratiu, penal, civil i social, com en l’àmbit dels procediments de control de l’activitat de l’Agència que exerceixen la Sindicatura de Greuges i la Unió Europa. Control de legalitat i assessorament jurídic

Una altra de les principals funcions de l’Assessoria Jurídica és dur a terme el control de legalitat dels actes de l’Agència Catalana de l’Aigua, sigui mitjançant la participació en els procediments que aquesta tramita, sigui mitjançant l’assessorament jurídic als òrgans encarregats d’aquesta tramitació.

Desplegament estatutari

En darrer terme, des de l’Assessoria Jurídica s’està treballant en un esborrany d’acord de traspassos elaborat per la Comissió Mixta de transferències entre l’Administració de l’Estat - Generalitat de Catalunya. En síntesi, consisteix, en una ampliació de funcions i serveis traspassats que matèria d’abocaments a al vista de les previsions de l’Art. 144.1.g) de l’Estatut d’Autonomia i que abastaria des de l’atorgament de l’autorització


d’abocament i la seva modificació a efectes de reutilització, inspecció, sanció i resolució dels corresponents recursos fins als expedients d’autorització d’obres vinculades als abocaments.

Si s’arriba a culminar l’acord s’aconseguiria acabar amb la conflictivitat existent en les conques compartides on l’exercici d’aquesta competència no és pacífica i s’evitaria que es perdin funcions traspassades l’any 1985, com a conseqüència del canvi de règim jurídic a què resten sotmesos alguns usos comuns especials del domini públic hidràulic (com ara la navegació, flotació) que han passat d’un règim d’autorització prèvia (que sí estava traspassat) a un de declaració responsable (que en no tenir un traspàs comportaria que l’Estat tornés a assumir la competència).

Actuacions jurídiques realitzades durant l’any 2011 Procediments contenciosos administratius Interposats contra l’ACA 140

Recursos en tràmit 372

Sentències

Favorables 72

Contràries 36

Informes a demandes 62

Informes contra suspensió 13

Valoracions de sentències 25

Altres informes/notes jurídiques 127

Tramesa informes/proves documentals a tribunals

Procediments on és part l’ACA 98

Procediments aliens a l’ACA 25

Recursos administratius Recursos entrats 190

Recursos resolts 246

Recursos pendents 68

Procediments civils Reclamacions de quantitat contra l’ACA 2

Expedients civils sobre propietat 5

Tramesa informes/proves documentals en procediments aliens a l’ACA 15

Procediments laborals Conflictes col·lectius 3

Informes jurídics art. 114 Informes jurídics art. 114 4

Procediments extinció convenis En tràmit 6


Actuacions en matèria de defensa penal

Entrades Peticions Trameses Arxivades Tràmit

Diligències d’Investigació Penal (DIP) Mossos d’Esquadra SEPRONA Agents Rurals

37 39 42 6 31

Procediments Penals Jutjats d’Instrucció i Penals Fiscalies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida

20 42 77 11 70

Denúncies ACA davant la Fiscalia, Mossos, Jutjats... Arxivades

15 -

-

-

14

- -

TOTALS 72 81 236 31 101

Accions relacionades amb el desenvolupament normatiu Parlament de Catalunya 5

Sentències 1

Informes relatius a estatuts i convenis de Comunitats usuaris i regants 38

Recursos Comunitats usuaris i regants 3

Escrits, Tràmits audiència i requeriments 11

Informes projectes disposicions Generalitat 9

Informes sobre normativa de l’Estat 15

Informes ens locals 3

Informes assumptes varis relatius a les competències i àmbit d’actuació de l’ACA, 48 Cartes al DMA i altres Departaments i Institucions. En aquests escrits es donen respostes a consultes formulades relatives a qüestions competencials o poden obeir a impuls de la tramitació d’expedients normatius

46

Queixes Unió Europea 3

Síndic de Greuges – Defensor del Pueblo 25

Acords de Govern 1

Acords del CA de l’ACA 7

Elaboració de disposicions de caràcter general 6

Nomenaments, cessaments ,designacions . (òrgans col·legiats) 8

Delegacions, autoritzacions signatura, delegació assistència i vot, suplències, avocacions 3

Traduccions català - castellà 2

Normes i Instruccions 2


7.2 Cànon de l’aigua i altres tributs

LA RECUPERACIÓ DELS COSTOS DE L’AIGUA

ELS INGRESSOS PROPIS DE L’ACA

El cànon de l'aigua, que va entrar en vigor l'1 d'abril de 2000, està regulat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya. Aquest és el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual se li han d’afegir d’altres ingressos propis com els cànons de regulació, la tarifa d’utilització i el cànon de derivació.

A continuació s’exposen per concepte els quadres resum de les dades dels diferents ingressos corresponents als anys 2010 – 2011. Així mateix, atès que el cànon de l’aigua es recapta, en part, a través de les entitats subministradores d’aigua (EESS) o bé directament per l’Agencia Catalana de l’Aigua, es mostra el detall d’aquests conceptes.

Resum ingressos 2010-2011

Drets contrets sense incloure anul·lacions d'exercicis anteriors Origen 2010 2011 Diferència Cànon de l'aigua xarxa 295.094.119 € 303.837.334 €

Cànon de l'aigua fonts pròpies 1 52.576.841 € 52.810.198 € Cànon de l'aigua 347.670.960 € 356.647.532 € 2,6% Cànon de regulació 4.416.453 € 7.161.384 € Tarifa d'utilització 3.501.053 € 3.883.960 € Drets cànon cat 9.672.929 € 9.672.929 € Conceptes de disponibilitat 17.590.435 € 20.718.273 € 17,8% Ingressos diversos 221.566 € 223.636 € Increment tarifa de sanejament 146.564 € 0 € Impagats "Conflicte de l'Aigua" 0 € 0 € Cànon d'infraestructura hidràulica xa 0 € 0 € Cànon d'infraestructura hidràulica fp 0 € 0 € Cànon de sanejament 0 € 0 € Cànon d'ocupació 264.687 € 261.363 € Cànon concessional 154.952 € 203.342 € Taxes 1.198.540 € 1.066.385 € Recàrrecs 20.717 € 45.952 € Interessos de demora 318.269 € 417.954 € Sancions administratives 1.789.819 € 1.251.228 € Sancions tributàries 52.801 € 300 € Altres Ingressos 4.167.914 € 3.470.161 € -16,7% Total 369.429.309 € 380.835.966 € 3,1% Imports sense IVA

1 - Inclou les liquidacions d'establiments industrials i aigua de xarxa emeses directament per l'Agència (MD)


El cànon de l’aigua

El cànon de l’aigua està definit per la llei com un impost amb finalitat ecològica, i grava l'ús real o potencial de l'aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir.

Ha sofert en el decurs del temps, des de la seva entrada en vigor, diverses modificacions per fer-lo encara més fidel a l’esperit de protecció al medi ambient que l’inspira i alhora fomentar l’estalvi i un consum responsable.

Els tipus aplicable a l’ús domèstic es modifica a mitjans de l’any 2011, com a conseqüència de la pròrroga de la llei de pressupostos i la seva posterior entrada en vigor a 30 de juliol de 2011, incrementant-se un 4,5%. Posteriorment, en data 1 d’octubre es completa l’increment dels tipus aplicables en un 4% més, resultant en global un 8,5% d’increment total respecte els tipus aplicables al 2010. Així mateix s’elimina el metre cúbic addicional a la dotació bàsica (primer tram), de manera que els límits dels trams de consum, els coeficients de tram i preus pel 2011, des de les dates indicades, queden establerts de la següent forma:

Tipus aplicables als usos domèstics Des de 30 de juliol de 2011 Des d’1 d’octubre de 2011

persones 1r tram 2n tram 3r tram persones 1r tram 2n tram 3r tram

0 - 3 < = 10 > 10 < = 18 > 18 0 - 3 < = 9 > 9 < = 15 > 15

4 < = 13 > 13 < = 24 > 24 4 < = 12 > 12 < = 20 > 20

5 < = 16 > 16 < = 30 > 30 5 < = 15 > 15 < = 25 > 25

6 < = 19 > 19 < = 36 > 36 6 < = 18 > 18 < = 30 > 30

7 < = 22 > 22 < = 42 > 42 7 < = 21 > 21 < = 35 > 35

etc. etc.

tipus impositiu 1r tram 2n tram 3r tram tipus impositiu 1r tram 2n tram 3r tram

Base (€/m3) 0,4179 0,4427 0,4427 Base (€/m3) 0,4339 0,4596 0,4596

Coeficient 1 2 5 coeficient 1 2 5

A aplicar (€/m3) 0,4179 0,8854 2,2135 a aplicar (€/m3) 0,4339 0,9192 2,2980

El cànon social

Pels abonats titulars del contracte de subministrament d’aigua amb edat mínima de 60 anys i que percebin una pensió mínima per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat i abonats titulars del contracte de subministrament d’aigua que formin part d’una unitat familiar amb tots els seus membres en situació d’atur, sempre que no superin la dotació bàsica, afectada, si s’escau, per l’ampliació de trams, s’aplica el cànon social, mitjançant el qual es manté a l’habitatge habitual la tarifa del primer tram del cànon de l'aigua al preu previ als increments indicats, i serà d’aplicació als consums produïts a partir de l’1 d’octubre de 2011. Durant aquest any s’han rebut prop de 1.500 sol·licituds per acollir-se al cànon social.

A més de l’increment del cànon de l’aigua, durant el 2011 s’ha creat la tarifa social, destinada als col·lectius més vulnerables


El volum d’aigua facturat i la base del cànon de l’aigua

La base del cànon de l’aigua tal i com la defineix la legislació vigent està constituïda, en general pel volum d’aigua utilitzat o, si no es coneix, pel volum d’aigua estimat dins el període de liquidació que es tracti.

A continuació es mostra l’evolució del volum d’aigua facturat en concepte de cànon de l’aigua, per any de consum, pel període 2000-2010. Cal destacar que si bé en període 2000-2005 es reflecteix un increment de volum per raó de factors com l’increment de població, el creixement econòmic i l’ampliació de la base a nous sectors econòmics, a partir de l’any 2005 i especialment a partir del 2007 l’evolució dels volums facturats reflecteix l’estalvi domèstic davant les sequeres i la crisi econòmica en el sector industrial.

Evolució volums consumits/facturats

En relació amb la gestió del cànon de l’aigua aplicable a les indústries, cal distingir d’una banda els proveïments d’aigua efectuats a partir de les entitats subministradores (EESS) i liquidats per aquestes i de l’altre el cànon de l’aigua que liquida directament l’Agència Catalana de l’Aigua corresponent als proveïments d’aigua de captacions pròpies, així com els corresponents als establiments industrials i les activitats econòmiques amb tarifes individualitzades en funció de l’ús de l’aigua i la càrrega contaminant que aboquen. En el cànon de l’aigua aplicable als usos industrials i d’altres activitats econòmiques, l’actualització dels tipus impositius i dels valors dels paràmetres de contaminació també ha sofert un increment global del 8,5% per l’any 2011.

200

250

300

350

400

450

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*)

Vol

um e

n H

m3

-

1

2

3

4

5

6

7

8

Hab

itant

s en

Mil·

lions

V olum Domès tic V olum Total Indus trial Habitants

(*) V alor Provis ional

S’han gestionat prop de 1.500 sol·licituds de la tarifa social de l’aigua, tenint en compte que és una figura vigent des de l’1 d’octubre


Tipus aplicables als usos industrials i assimilables

Tipus Tarifa 2010 01/01/2011 % Resp 2010 30/07/2011 % Resp

2010 01/10/2011 % Resp 2010

Industrial general 0,134 €/m3 0,134 €/m3 0,0% 0,14 €/m3 4,5% 0,1454 €/m3 8,5%

Industrial específica 0,5255 €/m3 0,5255 €/m3 0,0% 0,5491 €/m3 4,5% 0,5702 €/m3 8,5%

Matèries en suspensió 0,406 €/kg 0,406 €/kg 0,0% 0,4243 €/kg 4,5% 0,4405 €/kg 8,5%

Matèries oxidables 0,8122 €/kg 0,8122 €/kg 0,0% 0,8487 €/kg 4,5% 0,8812 €/kg 8,5%

Sals solubles 6,4979 €/Sm3/cm 6,4979 €/Sm3/cm 0,0% 6,7903 €/Sm3/cm 4,5% 7,0502 €/Sm3/cm 8,5%

Matèries inhibidores 9,6327 €/equitox 9,6327 €/equitox 0,0% 10,0662 €/equitox 4,5% 10,4515 €/equitox 8,5%

Nitrogen 0,6166 €/m3 0,6166 €/m3 0,0% 0,6443 €/m3 4,5% 0,669 €/m3 8,5%

Fòsfor 1,2334 €/m3 1,2334 €/m3 0,0% 1,2889 €/m3 4,5% 1,3382 €/m3 8,5%

Avicultura de posta 0,0584 €/plaça 0,0584 €/plaça 0,0% 0,061 €/plaça 4,5% 0,0634 €/plaça 8,6%

Bestiar equÍ 7,5134 €/plaça 7,5134 €/plaça 0,0% 7,8515 €/plaça 4,5% 8,152 €/plaça 8,5%

Boví de llet 8,5967 €/plaça 8,5967 €/plaça 0,0% 8,9836 €/plaça 4,5% 9,3274 €/plaça 8,5%

Cabrum reposició 0,4222 €/plaça 0,4222 €/plaça 0,0% 0,4412 €/plaça 4,5% 0,4581 €/plaça 8,5%

Cabrum reproducció 0,8458 €/plaça 0,8458 €/plaça 0,0% 0,8839 €/plaça 4,5% 0,9177 €/plaça 8,5%

Cabrum sacrifici 0,2848 €/plaça 0,2848 €/plaça 0,0% 0,2976 €/plaça 4,5% 0,309 €/plaça 8,5%

Cría de boví 0,9032 €/plaça 0,9032 €/plaça 0,0% 0,9438 €/plaça 4,5% 0,98 €/plaça 8,5%

Engreix d'ànecs 0,0268 €/plaça 0,0268 €/plaça 0,0% 0,028 €/plaça 4,5% 0,0291 €/plaça 8,6%

Engreix de galls dindi 0,0522 €/plaça 0,0522 €/plaça 0,0% 0,0545 €/plaça 4,4% 0,0566 €/plaça 8,4%

Engreix de guatlles 0,0048 €/plaça 0,0048 €/plaça 0,0% 0,005 €/plaça 4,2% 0,0052 €/plaça 8,3%

Engreix de perdius 0,0109 €/plaça 0,0109 €/plaça 0,0% 0,0114 €/plaça 4,6% 0,0118 €/plaça 8,3%

Engreix de pollastres 0,0268 €/plaça 0,0268 €/plaça 0,0% 0,028 €/plaça 4,5% 0,0291 €/plaça 8,6%

Engreix de vedells/lles 2,5779 €/plaça 2,5779 €/plaça 0,0% 2,6939 €/plaça 4,5% 2,797 €/plaça 8,5%

Ovelles de reposició 0,5282 €/plaça 0,5282 €/plaça 0,0% 0,552 €/plaça 4,5% 0,5731 €/plaça 8,5%

Ovelles de reproducció 1,0623 €/plaça 1,0623 €/plaça 0,0% 1,1101 €/plaça 4,5% 1,1526 €/plaça 8,5%

Oví d'engreix 0,3539 €/plaça 0,3539 €/plaça 0,0% 0,3698 €/plaça 4,5% 0,384 €/plaça 8,5%

Pollets de recria 0,0109 €/plaça 0,0109 €/plaça 0,0% 0,0114 €/plaça 4,6% 0,0118 €/plaça 8,3%

Porcí de transició 0,4537 €/plaça 0,4537 €/plaça 0,0% 0,4741 €/plaça 4,5% 0,4923 €/plaça 8,5%

Porcí d'engreix 0,9883 €/plaça 0,9883 €/plaça 0,0% 1,0328 €/plaça 4,5% 1,0723 €/plaça 8,5%

Producció de conill 0,5073 €/plaça 0,5073 €/plaça 0,0% 0,5301 €/plaça 4,5% 0,5504 €/plaça 8,5%

Producció porquina 2,0607 €/plaça 2,0607 €/plaça 0,0% 2,1534 €/plaça 4,5% 2,2359 €/plaça 8,5%

Vaques alletans 6,0177 €/plaça 6,0177 €/plaça 0,0% 6,2885 €/plaça 4,5% 6,5292 €/plaça 8,5%

Vedelles de reposició 4,3014 €/plaça 4,3014 €/plaça 0,0% 4,495 €/plaça 4,5% 4,667 €/plaça 8,5%


ALTRES CONCEPTES ECONÒMICS REFERENTS ALS INGRESSOS

El cànon de regulació

És el cànon destinat a compensar les aportacions de l'Administració i a atendre les despeses d'explotació i de conservació de les obres, en el cas de les obres hidràuliques de regulació d'aigües superficials o subterrànies.

L’any 2011 una vegada restablertes les dades dels volums captats i un cop normalitzada l’aplicació de l’article 78.3 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, l’import del Cànon de regulació s’ha situat als 7.161.384€.

L’any 2010 es va aplicar per primera vegada la modificació de l’esmentat article. Aquest fet, juntament amb la baixada dels volums captats, atesa la situació de sequera de l’any 2008, any de base per a l’obtenció del cànon del 2010, va comportar que aquest concepte disminuís fins als 4.416.453 euros.

La Tarifa d’Utilització (TUA)

La llei també preveu la figura de la tarifa d'utilització, que grava la disponibilitat o ús de l'aigua dels subjectes beneficiats per obres hidràuliques específiques, finançades totalment o parcialment per l'Agència Catalana de l'Aigua, incloses les de correcció del deteriorament del domini públic hidràulic derivat de la seva utilització.

Així, la millora en la disponibilitat de l’aigua, derivada de l’existència i funcionament de la primera fase de la dessalinitzadora (ITAM) de la Tordera, va comportar un benefici concret per a tots aquells titulars i usuaris d’aprofitaments d’aigua de l’aqüífer de la baixa Tordera, caracteritzat fins l’any 2003 per la seva sobreexplotació.

La Llei amb la Tarifa d’Utilització (TUA) pretén dotar d’una formula que permeti repercutir els costos de la dessalinitzadora de la Tordera de la manera més equitativa i justa.

La norma delimita l’àmbit territorial en la zona de l’aqüífer de la Baixa Tordera i defineix com a persones beneficiades tant als usuaris directes de la dessalinitzadora com els que ho siguin d’aprofitaments d’aigua efectuats dins d’aquest àmbit (disposició addicional novena del text refós en matèria d’aigües de Catalunya, decret legislatiu 3/2003).

Els elements bàsics de la Tarifa d’Utilització (TUA) són:

• Base imposable: La base imposable és el volum d’aigua captada.

• Tipus i coeficients: Amb la llei de pressupostos per al 2011 s’actualitza el tipus de la tarifa d’utilització d’aigua i es fixa en 0,2519 euros per metre cúbic. Aquest tipus s’afecta i modula per uns coeficients segons l’origen de la captació d’aigua i el tipus d’usuari d’aquesta.


Tipus i coeficients de la TUA Coeficient

segons origen i ús Tipus resultant

fins a 30/07/2011 (€/m3)

Tipus resultant fins a 1/10/2011

(€/m3)

Tipus resultant a partir de l’1/10/2011

(€/m3)

Captacions de la dessalinitzadora 1 0,2411 0,2519 0,2616

Captacions del medi 0,5 0,1206 0,1260 0,1308

Els imports i volums liquidats des de l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora de la Tordera es mostren en els gràfics següents.

Evolució imports i volums abastats

Tramitacions relacionades amb la gestió del cànon de l’aigua impagat facturat per les entitats subministradores durant l’any 2011

Les entitats subministradores justifiquen a l’Agència Catalana de l’Aigua els imports de cànon de l’aigua no cobrats i facturats als seus abonats. Aquests deutes els justifiquen mitjançant un model de presentació amb el detall de les dades facturades. Una vegada presentats a l’Agència, és aquesta qui s’ocupa del seu cobrament, primer en via voluntària, notificant a l’interessat el deute, i desprès en via executiva.

Aquest any, 2011 (any de facturació 2010), les entitats subministradores han justificat 3,63 milions d’euros d’import de cànon de l’aigua com a impagat, que representa un 1,15% de la facturació del cànon de l’aigua. Durant els 5 últims anys s’ha vist triplicat l’import i quadruplicat el número d’impagats.

Pel que fa a les liquidacions notificades durant l’any 2011 a l’abonat per al seu cobrament, s’han emès un total de 6.862 notificacions, d’import global 1,4 milions d’euros.

0

4

8

12

16

20

24

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Hm

3

0

1

2

3

4

M €

Volum ITAM abastaments Volum pous abastaments Import abastaments( €)


De les notificacions emeses i no cobrades en voluntària d’anys anteriors, durant el 2011 s’han enviat a executiva 5.715, d’import total 1,5 milions d’euros.

El cobrament al 2011 de les liquidacions pendents ha estat de 0,9 milions d’euros, un 20% de les notificades a l’any 2011 i la resta d’anys anteriors.

Per últim, cal ressaltar que l’ACA presta la corresponent atenció al ciutadà, pel que fa als abonats que han rebut una notificació d’una liquidació del cànon de l’aigua impagat.

El cànon d’ocupació i utilització de béns del domini públic

D’altra banda, en l'àmbit de competències de la Generalitat, l'ocupació, la utilització o l'aprofitament de béns del domini públic hidràulic de les lleres de corrents naturals, continus i discontinus, dels llits de llacs i llacunes i dels embassaments superficials en lleres públiques, que requereixin concessió o autorització administrativa, meriten una taxa denominada cànon d'ocupació de béns del domini públic. L‘ingrés d’aquest cànon es situa l’any 2011 prop dels 260.000 euros.

Les taxes

L'Agència Catalana de l'Aigua liquida i recapta aquestes exaccions d'acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d'aigües. Supletòriament, s'apliquen les normes que regulen la percepció de tributs de la Generalitat. L’ingrés de les taxes liquidades l’any 2011 per l’ACA ha estat de 1.066.000 euros, aproximadament.

Altres figures

Com a altres figures relacionades amb els ingressos de l’ACA podem esmentar:

a) El cànon de derivació corresponent a la concessió d’aigua de l’Ebre del CAT.

b) Els cànons concessionals pels salts de presa dels embassaments de Boadella, la Baells i Sant Ponç.

La facturació i el nombre de liquidacions

Un dels indicadors de la tasca realitzada en relació als ingressos de l’Agència Catalana de l’aigua és el número de liquidacions efectuades dels diferents conceptes tributaris. A continuació es fa una classificació desglossada per conceptes tributaris:


Evolució del nombre de liquidacions emeses 2009 2010 2011

Cànon de l'Aigua (Fonts Prop i Act. Ec. per Càrrega Contaminant) 15.633 15.924 16.231 Rebuts impagats del Cànon de l'Aigua. (Xarxa) 6.729 11.697 6.862 Taxes 3.763 3.143 3.141 Cànon d'utilització de béns del domini públic hidràulic 558 552 427 Càn. de Regulació, Concessional, Tar. d'Utilització i Càn. de Derivació 259 199 198 Altres Ingressos, Tributs antics i sancions 43 50 108

Total 26.985 31.565 26.967

TRAMITACIONS RELACIONADES AMB LA DETERMINACIÓ DEL CÀNON DE L’AIGUA APLICAT ALS USOS INDUSTRIALS I ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

En els supòsits d'usos de l’aigua industrials i assimilables el tipus corresponent al cànon de l'aigua (€/m3) resulta de la suma d'un tipus de gravamen general, corresponent a l'ús, i d'un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació. Existeix també la possibilitat d’aplicació del cànon de l’aigua en base a quotes.

Cens d’establiments segons el Sistema de tarifació 2010 2011 Tarifa individualitzada segons càrrega contaminant 2.113 2.066 Tarifació per volum 5.780 5.920 Quotes 976 983

Total 8.839 8.969

La determinació d'aquest cànon s’efectua per aquells usuaris d'aigua que hi estan obligats, a partir de la presentació de la corresponent declaració de l'ús i contaminació de l'aigua (DUCA) i dels volums trimestrals declarats (B6).

Declaracions Declaracions d’Ús i Consum de l’Aigua 2010 2011 Bàsica 325 594 Abreujada 595 577 Altres 184 513

Total 1.104 1.684

Declaracions per a la facturació del subministrament de fonts pròpies 2010 2011 Declaracions (model B6) 14.367 15.755

Total 14.367 15.755


Tal i com es va fer l’anterior campanya, l’any 2011 també s’ha procedit a l’enviament, a partir del 15 d’octubre de 2011, d’esborranys de DUCA als usuaris obligats a presentar la declaració. Els esborranys enviats i presentats es mostren en el quadre següent:

Tramesa d’esborranys DUCA Esborranys Enviats Esborranys Presentats Esborranys Retornats

Bàsica 520 452 87% 23 4% Abreujada 370 237 64% 60 16%

Total 890 689 77% 83 9%

Les vies de presentació de les declaracions han estat al voltant d’un 40% en paper i un 60% per mitjans telemàtics. Vies de presentació de les declaracions

Abreujades Bàsiques

Paper 183 40% 103 43% Mitjans telemàtics 269 60% 134 57%

Total 452 100% 237 100%

Per a la correcta determinació del cànon de l’aigua a aquests usuaris, al llarg de l’any 2011, s’han dut a terme els procediments de determinació, de correcció de les dades declarades, així com els de revisió d’ofici en funció de les inspeccions realitzades, que es mostren en el quadre següent:

Tramitacions relatives a la determinació del cànon de l’aigua 2010 2011

Requeriments per a valoració del tribut 1.196 1.203 Tràmits per a valoració del tribut 416 343 Resolucions per a valoració del tribut 1.309 *1.625

Total 2.921 3.171 (*)El nombre de 1.625 correspon a valoracions correctes del tribut de les quals només en 498 casos cal dictar resolució expressa d’acord amb la normativa vigent.


A partir a les declaracions tributàries i les actuacions d’ofici practicades, s’obtenen dades dels paràmetres de contaminació en base als que es determina el tribut.

A continuació es mostra l’evolució dels darrers anys d’alguns d’aquests paràmetres agrupats per sectors i destí de l’abocament. Tanmateix cal tenir present que aquestes dades no es corresponen exactament amb la contaminació dels sectors industrials de Catalunya, doncs només provenen de les declaracions d’aquells establiments als quals se’ls determina el cànon de l’aigua d’acord amb la tarifació individualitzada.

Càrrega contaminant declarada per sectors segons tipus de medi receptor dels establiments de mesurament directe Sector Productiu 2010 2011

Abocament a Llera (Tm/DQO) Químic 2.357 2.254 Alimentari 620 578 Tèxtil 259 219 Paperer 694 680 Adobadors 103 103 Altres 2.536 2.289 Total 6.570 6.123 Abocament a EDAR (Tm/DQO) Químic 4.156 4.218 Alimentari 4.679 4.197 Tèxtil 2.199 2.002 Paperer 1.493 1.229 Adobadors (*) 767 719 Altres 3.128 3.436 Total 16.422 15.800 Abocament per Sectors Productius (Tm/DQO) Químic 6.513 6.472 Alimentari 5.299 4.775 Tèxtil 2.458 2.221 Paperer 2.187 1.909 Adobadors (*) 870 822 Altres 5.664 5.725 Total 22.992 21.923

(*) Considerem l'entrada en funcionament de la EDAR dels Adobadors d'Igualada a partir de l'any 2006.


Evolució dels volums abastats declarats per sectors Sector Productiu 2010 2011 Químic 55.744.097 54.314.840 Alimentari 31.226.406 30.158.341 Tèxtil 7.382.580 7.565.805 Paperer 13.989.473 12.606.660 Adobadors 1.370.509 1.315.200 Altres 61.345.522 67.444.800

Total 171.058.587 173.405.646

TRAMITACIONS I ACTUACIONS JURÍDIQUES I TRIBUTÀRIES

De la tramitació i la gestió del cànon de l’aigua i dels altres tributs que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua, cal destacar les següents actuacions:

Propostes de desenvolupament normatiu en matèria de tributs i altres ingressos de l’Agència Catalana de l’Aigua.

En aquest àmbit, s’han proposat les normes que es relacionen a continuació.

• Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres i la llei de pressupostos per a l’any 2011, de la mateixa data. Es modifiquen els tipus de gravamen del cànon de l’aigua, amb increments diferents, i determinats aspectes de la regulació substancial del cànon.

S’ha elaborat la redacció del nou articulat així com participat activament en tota la tramitació, redacció d’informes i documentació obligatòria així com en la fase parlamentària.

• Projecte d’Ordre per la qual s’aprova el model de declaració de facturació neta i autoliquidació a presentar per les entitats subministradores que recapten el cànon de l'aigua, en nom i per compte de l’ACA. S’ha preparat l’articulat amb tots els informes prescrits per a la seva tramitació.

Actuacions de gestió, revisió i control realitzades durant l’any 2011

L’aplicació dels diferents tributs que formen part del règim econòmic i financer de l’ACA genera un gran nombre d’actuacions de diferent tipus en els àmbits de la gestió, revisió i control tributaris, algunes de les quals es


relacionen en la taula següent. En aquest context, cal assenyalar el manteniment de l’important nombre d’actuacions relacionades amb processos concursals, fruit de l’actual situació de crisi econòmica, encaminades a garantir la recuperació del deute del qual n’és titular l’Agència, així com la generalització d’actuacions per a declarar la responsabilitat subsidiària o solidària del deute, que, presumiblement, s’aniran incrementant al llarg de l’any 2012, com a mitjà per fer aflorar imports no declarats ni ingressats a l’Agència.

Tramitacions jurídiques tributàries

Any 2010 Any 2011

Recursos de reposició entrats 253 271 Recursos de reposició resolts 425 441 Execucions de sentències/reclamació econòmiques administratives 56 93 Resposta a peticions d'expedients i informes (Junta de Finances i Jutjats contenciosos) 50 33 Informes/actuacions jurídiques tributàries 110 146 Informes procediments de recaptació (Informes Agència Tributària Catalunya per recursos en constrenyiment, expedients de declaració de responsabilitat solidària o subsidiària i altres informes en matèria de recaptació).

433 400

Actuacions relacionades amb peticions suspensió d'executivitat iniciats 31 11 Procediments concursals iniciats 394 388

Actuacions de control de gestió de les entitats subministradores

Any 2010 Any 2011 Procediment de gestió entitats subministradores (comprovació limitada) 140 101 Actuacions de control de gestió i assessorament a entitats subministradores 233 342

Import total facturat/aflorat 4.805.234,05 € 5.663.197,65 €

TRAMITACIONS RELACIONADES AMB LA RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS PROPIS DE L’ACA

El procediment de gestió del cànon de l’aigua, previst al Decret 103/2000 i modificat pel Decret 47/2005, obliga les entitats subministradores a la presentació de declaracions anuals i autoliquidacions trimestrals. Un cop declarada la facturació, els imports no ingressats o justificats es reclamen a les EESS mitjançant liquidacions de saldos pendents. Aquestes liquidacions poden derivar en expedients d’ajornament i/o fraccionament de pagament, o bé enviades a la executiva pel seu cobrament en via d’apremi. També formem part de la gestió les sol·licituds d’ampliació dels trams del cànon de l’aigua i del cànon social.

Aquestes actuacions resten resumides en la taula següent.


Tramitacions relacionades amb la recaptació

2009 2010 2011

Declaracions de facturació d’aigua en xarxa per correu 337 301 217 Declaracions de facturació d’aigua en xarxa per web 1.037 1.038 1.077 Total 1.374 1.339 1.294 Autoliquidacions Cànon de l’aigua Correu 520 442 380 Autoliquidacions Cànon de l’aigua Web 3.637 3.641 3.625 Total 4.157 4.083 4.005 Reclamacions de Saldos Pendents 236 253 184

Sol·licituds d’Ampliació dels trams del Cànon de l’aigua 25.076 25.013 14.073 Sol·licituds Cànon Social 1.468 Expedients de retorn d’ingressos i/o compensacions 280 222 195 Certificats de descobert 6.226 7.354 8.109 Imports 10.063.733 8.396.153 9.284.986 Ajornaments 152 159 143


Activitat contractual Expedients adjudicats Relació de contractes

Annex


Annex: Activitat contractual

Expedients adjudicats

Durant l’any 2011 s’han adjudicat 7 expedients d’obres i serveis, per un valor d’1,44 milions d’euros.

La relació d’adjudicacions de contractes d’infraestructures portada a terme per l’ACA al llarg de 2011 és la que es relaciona tot seguit:

Resum numèric per tipologia

% nº expedients Totals des de 01/01/2011 fins 31/11/2011 subtotals %

14,29 % 1 OBRES procediment obert 246.800,89 17,14 %

0,00 % 0 SERVEIS procediment obert 0,00 0,00 %

14,29 % 1 246.800,89 17,14 %

0,00 % 0 OBRES adjudicació directa per raó import (menor) 0,00 0,00 %

42,86 % 3 SERVEIS adjudicació directa per raó import (menor) 38.880,07 2,70 %

42,86 % 3 38.880,07 2,70 %

42,86 % 3 OBRES adjudicació directa per raó diferent import (NSP) 1.154.616,20 80,17 %

0,00 % 0 SERVEIS adjudicació directa per raó diferent import (NSP) 0,00 0,00 %

42,86 % 3 1.154.616,20 80,17 %

0,00 % 0 OBRES EMERGÈNCIES 0,00 0,00 %

0,00 % 0 SERVEIS EMERGÈNCIES 0,00 0,00 %

0,00 % 0 0,00 0,00 %

0,00 % 0 PRÒRROGUES 0,00 0,00 %

0,00 % 0 0,00 0,00 %

57,14 % 4 SUBTOTAL OBRES 1.401.417,09 97,30 %

42,86 % 3 SUBTOTAL SERVEIS 38.880,07 2,70 %

0,00 % 0 SUBTOTAL PRÒRROGUES 0,00 0,00 %

7 TOTALS 1.440.297,16

Annex


Contractes d’obres procediment obert des de 01/01/2011 fins 31/11/2011

CTN0901607 - OBRA DE MILLORA DE LA XARXA DE DRENATGE DE LA PRESA DE LA BAELLS (PAUE) – 246.800,89€

Contractes de serveis adjudicació directa raó import (menor) des de 01/01/2011 fins 31/11/2011

CTN1002611 - REDACCIÓ DEL PROJECTE COMPLEMENTARI DE L'EDAR I COL·LECTORS EN ALTA D'ÀGER - 9.000,00€

CTN1101305 - COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES INICIADES I PENDENTS DE FINALITZACIÓ QUE EXECUTA L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. GRUP 1 - 11.884,41€

CTN1101306 - COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES INICIADES I PENDENTS DE FINALITZACIÓ QUE EXECUTA L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. GRUP 2 - 17995,66€

Contractes d’obres adjudicació directa per raó diferent import (NSP) des de 01/01/2011 fins 31/11/2011

CTN1002645 - RECONSTRUCCIÓ D'UN TRAM DEL MUR D'ENDEGAMENT DEL RIU GES A TORELLÓ – 184.325,00€

CTN1001941 - COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE L'EDAR I COL·LECTORS EN ALTA DE CASTELLOLÍ – 173.220,07€

CTN1001877 - COMPLEMENTARI 1 DE COL·LECTORS DE DISTRIBUCIO A LES INDÚSTRIES DEL CAMP DE TARRAGONA. TRAM 1: EDAR DE TARRAGONA A BONAVISTA – 797.071,13€

DEL CAMP DE TARRAGONA. TRAM 1: EDAR DE TARRAGONA A BONAVISTA – 797.071,13€

memòria de l’agència catalana de l’aigua...

Documents