4. anàlisi de pressions i impactes - aca-web.gencat.cat · directiva marc de l’aigua a catalunya...
TRANSCRIPT
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 249
4. Anàlisi de Pressions i Impactes
Cal entendre les pressions com aquella activitat o acció d’origen antròpic que pot repercutir
sobre l’estat de salut dels sistemes aquàtics associats, i els impactes com a la mesura de
l’alteració o afecció del sistema. La Directiva Marc de l’Aigua (Directiva) insta als estats
membres a realitzar anàlisis de pressions i impactes sobre les masses d’aigua definides
(Capítol 2) dins les respectives demarcacions hidrogràfiques per tal de valorar el risc de no
assolir els objectius marcats per la Directiva, i per poder elaborar un programa de mesures
adequat que permeti la gestió sostenible del recurs i que s’integrarà en el Pla de Gestió de la
Demarcació Hidrogràfica o Districte de Conca Fluvial. L’anàlisi de pressions i impactes
permetrà també analitzar possibles exempcions temporals o permanents, o reducció
d’objectius, degudament justificades atenent a la irreversibilitat o llarg procés de recuperació de
determinades pressions.
L’anàlisi del risc d’incompliment d’objectius de la Directiva Marc de l’Aigua es valora en aquest
document per a les conques internes de Catalunya (Demarcació Hidrogràfica de les conques
internes de Catalunya), que forma part d’una única unitat de gestió (Pla de Gestió), i per a les
masses d’aigua de les conques catalanes de l’Ebre i la Garona (part de la Demarcació
Hidrogràfica de l’Ebre), i de la Sènia (part de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer), unitats
compartides de gestió.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 250
4.1. Anàlisi de pressions i impactes sobre l’estat de les masses d’aigua superficials continentals
L’anàlisi de pressions i impactes ha estat valorat per a la categoria rius de manera conjunta per
analitzar el risc de no assolir els objectius marcats per la Directiva Marc de l’Aigua (el bon estat
de les masses d’aigua per al 2015) (apartats 4.1.1, 4.1.2 i 4.1.3). Pel que fa als embassaments
(considerats per la Directiva dins la categoria de rius fortament modificats), s’han seleccionat
les pressions valorades sobre els trams de rius afectats (masses d’aigua) que poden repercutir
sobre la qualitat de l’embassament, i s’ha combinat amb l’anàlisi d’impactes realitzat sobre els
embassaments (utilitzant criteris i elements de valoració propis d’aquestes aigües estancades)
(apartat 4.1.4). Pel que fa als llacs i a les zones humides, l’anàlisi dels impactes (estat
ecològic), valorant diversos elements propis d’aquests sistemes, ha estat utilitzat per a la
valoració del risc d’incompliment d’objectius de la Directiva, en aquelles masses d’aigua en què
es disposa de dades (apartats 4.1.5).
La Directiva Marc de l’Aigua contempla la possibilitat que no es compleixin els objectius
ambientals per a determinades masses d’aigua de manera temporal per causes naturals en
condicions extremes (Article 4.6). Per aquest motiu s’han analitzat criteris d’excepció temporal
que cal considerar seguint les recomanacions de la Directiva Marc de l’Aigua, tot i que alguns
d’aquests fenòmens poden ser influenciats per certes activitats humanes. Els fenòmens
analitzats han estat les sequeres, les riuades i els incendis forestals (apartat 4.1.6). També
s’han analitzat de manera introductòria les tendències o perspectives de futur a causa del
possible canvi climàtic i el desenvolupament i planificació territorial i urbanística (apartat 4.1.7).
L’anàlisi de pressions s’ha fet tal com es resumeix a la Figura 4.1.1, seguint les recomanacions
del Guidance Document No. 3 (EC, 2003d), del Manual para análisis de presiones e impactos
en aguas superficiales (MIMAM, 2004b), de l’Agence de l’Eau Adour-Garonne (2003), de
l’Agence de l’Eau Seine-Normandie (2003), de l’Scottisch Environment Protection Agency
(2004) i de l’equip tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 251
Així, en l’anàlisi de pressions s’ha determinat el risc d’incompliment de les masses d’aigua a
partir d’aquelles pressions valorades com a significatives, mentre que en l’anàlisi d’impactes
s’han determinat aquelles masses d’aigua que poden tenir un risc d’incompliment a causa de
l’estat observat. En ambdues anàlisis, el risc d’incompliment s’ha determinat a partir dels
objectius mediambientals definits prèviament per a cada massa d’aigua.
Figura 4.1.1. Esquema d’anàlisi de pressions i impactes sobre les masses d’aigua de la categoria rius (modificat a
partir de Guidance Document No. 3; EC, 2003d).
Identificar pressions
Identificar els efectes potencials de les pressions
Avaluar la susceptibilitat del medi a les pressions
Identificar masses d’aigua en risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua
Quan la informació de les xarxes de control indica efectes significatius (independentment de si s’han detectat pressions significatives), cal usar-la per a identificar masses d’aigua en risc d’incompliment.
Identificar els efectes esperats de les pressions
ANÀLISI DE PRESSIONS ANÀLISI D’IMPACTES
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 252
4.1.1. Anàlisi de les pressions en rius
En l’anàlisi de pressions, per a valorar el risc d’incompliment en una massa d’aigua, s’ha
considerat la magnitud de la pressió, la susceptibilitat del medi i l’objectiu mediambiental per a
cada pressió. A l’hora de definir l’objectiu, s’ha considerat l’estabilitat de l’ecosistema fluvial en
front a cada tipus de pressió, tenint en compte tant la resistència de la massa d’aigua en front a
la magnitud de la pressió, com la capacitat de recuperació o resiliència de l’ecosistema
(Conrad, 1979). Finalment, s’ha determinat el risc d’incompliment global a partir del màxim risc
d’incompliment determinat per qualsevol de les pressions considerades en l’anàlisi de
pressions. S’ha de remarcar que els objectius detallats en cada pressió no corresponen a
normatives vigents o futures de l’Agència, tot i que s’han tingut en compte com a referència,
sinó a valors a partir dels quals es considera que es pot provocar una pertorbació sobre
l’ecosistema (base bibliogràfica, estudis concrets, experiències, etc.).
Els rangs numèrics utilitzats per determinar les quatre categories del risc d’incompliment a partir
de les pressions es mostren a la Taula 4.1.1. Aquestes categories són equivalents a les
utilitzades en l’anàlisi d’impactes; i això permet la valoració final del risc d’incompliment,
combinant els riscos derivats a partir de l’anàlisi de les pressions amb els que en resulten de
l’anàlisi dels impactes.
Taula 4.1.1. Rangs numèrics associats a les categories de risc d’incompliment
Rangs numèrics Categoria de risc Color identificatiu < 0,8 Risc nul
0,8 – 1,2 Risc baix 1,2 – 2 Risc mig
> 2 Risc elevat
Segons aquesta correspondència, quan l’efecte de la pressió és igual a l’objectiu hi ha un risc
d’incompliment amb valor numèric d’1 i, per tant, un risc baix. D’altra banda, quan l’efecte de la
pressió és el doble de l’objectiu, hi ha un risc d’incompliment de 2 i, per tant, un risc elevat.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 253
Per a cada pressió considerada en l’anàlisi de pressions, es mostra un mapa amb la magnitud
de la pressió (identificant el seu origen) i un altre amb el risc d’incompliment a cada massa
d’aigua. Les pressions considerades es mostren a la Taula 4.1.2.
Taula 4.1.2 Pressions considerades en l’anàlisi de pressions i impactes a les masses d’aigua fluvials a Catalunya.
Tipus de pressió Pressió Alteracions morfològiques Preses i rescloses Endegament de lleres Alteració del règim de cabals Captacions d’aigua Regulació hidrològica per embassaments Derivació cap a minicentrals hidroelèctriques Ús de sòl en marges Invasió de la zona d’inundació per usos urbans Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de
creixement ràpid Fonts de contaminació Puntuals Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs) Abocaments biodegradables industrials Abocaments biodegradables no sanejats Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs) Abocaments industrials no biodegradables Difoses Abocadors de residus sòlids urbans Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans) Usos del sòl agrícoles Usos del sòl urbans Sòls contaminats o potencialment contaminats Vies de comunicació Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals Zones mineres Runams salins Dejeccions ramaderes Excedents de nitrogen de l’agricultura i ramaderia Espècies invasores Espècies invasores Canvis sobre les pressions analitzades Tipus de canvis Pressió Deterioraments temporals Sequeres Riuades Incendis forestals Tendències temporals Canvi climàtic
Usos del sòl
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 254
4.1.1.1. Alteracions morfològiques
Les alteracions morfològiques als cursos d’aigua són provocades bàsicament per estructures
de retenció com rescloses i preses, així com per endegaments i canalitzacions de la llera.
Preses i rescloses
El risc d’incompliment per preses i rescloses s’ha estimat a partir del nombre d‘infraestructures
físiques de retenció (preses i rescloses) per unitat de longitud fluvial. L’objectiu de 0,5 equival a
l’existència d’una infraestructura per cada 2 km de curs fluvial.
Fórmula MAlongitudresclosesipresesnombrePRSRI
____
5,01_ ×=
Paràmetres RI_PRS = Risc d’incompliment per preses i rescloses Objectiu 0,5 Font d’informació Preses i rescloses: Inventari d’infraestructures de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 255
Mapa 4.1.1. Distribució de preses i rescloses.
Mapa 4.1.2. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per estructures físiques de retenció.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 256
Endegament i canalització de lleres
Els endegaments i les canalitzacions dels cursos fluvials han estat utilitzats sistemàticament
per protegir interessos i propietats riberenques i possibilitar la modificació dels usos en zones
inundables. Aquests tipus d’infraestructures suposen una modificació de la geometria de la
llera, la qual resta alterada i no presenta la morfologia de la dinàmica fluvial pròpia dels factors
geològics i climàtics locals. Cal recordar, però, que les inundacions són un fenomen natural que
actua de forma positiva pel que fa a la hidromorfologia fluvial i la seva diversitat d’hàbitats, i les
zones inundables actuen com un embassament que lamina les avingudes i facilita la recàrrega
dels aqüífers. El possible increment de la freqüència i magnitud de les pluges torrencials com a
conseqüència del canvi climàtic (Martín-Vide, 2005) generarà probablement una major pressió
social per aquest tipus de solució d’obra dura, pel que es fa necessària una millor planificació
del territori.
El seu efecte s’estima com la proporció de curs fluvial canalitzat respecte a la longitud total de
la massa d’aigua. En aquest càlcul, es pondera l’endegament segons si afecta a una o
ambdues ribes, i segons el tipus d’endegament (mota; escullera; mur; o mur més llera
formigonada). Els trams urbans es considera que tenen un coeficient d’1 (el màxim). El risc
d’incompliment es calcula per cada massa d’aigua, de manera que se sumen tots els
endegaments que hi ha en cada massa d’aigua. L’objectiu de 0,2 identifica les masses d’aigua
que són susceptibles de presentar risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de
l’Aigua.
Fórmula ( ) ( )
MAlongitudurbàtramLongitudcoeficientamentenLongitud
ENDRI_
__deg_2,0
1_ ∑ +××=
Paràmetres RI_END = Risc d’incompliment per endegament de lleres Objectiu 0,2
Font d’informació
Endegaments: Inventari realitzat pel Departament d’Inspecció de l’Àrea d’Inspecció i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua (Agència, 2004e). Endegaments urbans: Capa SIG de trams fluvials urbans elaborada pel CEDEX
Taula 4.1.3. Coeficients de ponderació segons el tipus d’endegament.
Tipus d’endegament Coeficient Mota 0,2 Escullera 0,5 Mur 0,8 Mur i llera formigonada 1
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 257
Mapa 4.1.3. Endegaments segons l’inventari realitzat pel del Departament de Control de l’Àrea d’Inspecció i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua (Agència, 2004e) i trams fluvials urbans segons el CEDEX.
Mapa 4.1.4. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per endegaments.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 258
4.1.1.2. Alteració del règim de cabals
Captacions d’aigua
El risc d’incompliment degut a les captacions d’aigua superficial es calcula a partir dels cabals
de concessió per reg, usos industrials o abastament. La pressió sobre la massa d’aigua es
mesura tenint en compte el cabal en règim natural que circularia pel riu, i l’objectiu està
condicionat pel cabal de manteniment (cabal mínim ambiental del riu). Els cabals de
manteniment s’han extret del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment per a les conques
internes de Catalunya (Agència, 2004b), i de la seva extrapolació a les conques catalanes de
l’Ebre.
Conques internes
Per als principals rius de les conques internes de Catalunya, que han estat dividits en 320
trams, s’ha determinat un cabal de manteniment per a cada tram i per a cada mes de l’any
(Agència, 2004b). Per a determinar el cabal en règim natural de cada tram de riu, s’han avaluat
paràmetres com el règim pluviomètric dels darrers anys, les dades de climatologia de les
zones, les necessitats hídriques dels ecosistemes segons les èpoques de l’any, i les estacions
de reproducció o d’hivernació de les espècies.
El càlcul de la pressió per captació s’ha fet anualment, donat que la major part de les dades de
captacions per abastament són volums anuals. L’objectiu d’1 implica el compliment dels cabals
de manteniment.
Fórmula CCQRNCMPCRI
−=
)50(_
S’ha assignat un risc de 5 en aquells casos en què CC és superior a RN(Q50)
Paràmetres
RI_PC = Risc d’incompliment per captacions CM = Cabal de manteniment (QPV) RN(Q50) = Cabal en règim natural que circula el 50% dels dies de l’any CC = Cabal de concessió (volum total de captació)
Objectiu 1
Font d’informació
CC: Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre (Agència, 2000) i Pla d’abastament de Catalunya, actualment en procés de revisió per l’Agència. RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). CM: Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya (Agència, 2004b).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 259
S’ha utilitzat la mediana de les sèries de cabal en règim natural (Q50) enlloc de la mitjana.
D’aquesta manera es pretén mitigar l’efecte de les riuades sobre els càlculs de la pressió,
donat que es tracta de volums d’aigua que no representen un recurs disponible i que en canvi
fan augmentar significativament les mitjanes anuals, sobretot en rius de cabal variable, que són
la majoria a les conques internes. El cabal de concessió emprat en cada massa d’aigua s’ha
calculat de forma acumulada. Correspon a la suma dels cabals de concessió que es tenen
quantificats en cada massa d’aigua i en totes les situades aigües amunt de forma independent
al seu ús (domèstic, industrial o agrícola).
El risc d’incompliment per captacions a les masses d’aigua del Ter per sota l’embassament del
Pasteral, on es troben bona part de les captacions dels canals de regadiu del baix Ter, és
segons la metodologia utilitzada lleugerament inferior al llindar entre el risc baix i el risc nul. Tot
i així, s’ha decidit assignar un risc baix a aquestes masses d’aigua (Mapa 4.1.6) en considerar
que els càlculs amb dades anuals poden emmascarar problemes derivats de l’estacionalitat de
les captacions per regadiu. En aquest cas, els grans embassaments fan de magatzem de
l’aigua durant l’hivern per poder garantir els cabals necessaris pel regadiu a l’estiu, de manera
que durant uns mesos a l’any no estan assegurats els cabals de manteniment.
Conques intercomunitàries
Fórmula CCQRNCMPCRI
−=
)50(_
S’ha assignat un risc de 5 en aquells casos en què CC és superior a RN(Q50)
Paràmetres
RI_PC = Risc d’incompliment per captacions CM = Cabal de manteniment (QPV) RN (Q50) = Cabal en règim natural que circula el 50% dels dies de l’any CC = Cabal de concessió
Objectiu 1
Font d’informació
CC: Pla d’abastament de Catalunya, actualment en procés de revisió per l’Agència, i dades proporcionades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. RN: Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004). CM: a partir dels cabals del CEDEX i del mètode QPV.
A les conques intercomunitàries també s’ha determinat la pressió acumulada sobre cada
massa d’aigua amb dades anuals. El cabal en règim natural usat és el calculat pel CEDEX,
mentre que els cabals de manteniment han estat calculats a partir del cabal en règim natural
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 260
del CEDEX i emprant el mètode QPV que es defineix al Pla Sectorial de cabals de
manteniment (Agència, 2004b).
Per mantenir la mateixa metodologia utilitzada a les conques internes, s’ha utilitzat també la
mediana de les sèries anuals de cabal en règim natural, tot i que a la conca del Segre, on es
localitzen les principals captacions, les diferències entre la mitjana anual i la mediana són poc
significatives.
A les conques internes, les zones amb una demanda de reg més elevada (387 hm3/any) són
les planes de la Muga-Fluvià i Baix Ter, alguns municipis de la depressió de la Selva (conca de
l’Onyar) i Baix Llobregat i l’àrea del Foix-Gaià-Francolí (Agència, 2002b). A les conques
intercomunitàries, el volum d’aigua utilitzat és de 1816 hm3/any. L’agricultura de regadiu es
concentra a les comarques del Segrià, l’Urgell i el Pla d’Urgell, així com el Delta de l’Ebre.
Aquestes zones agrícoles són irrigades pels canals d’Aragó-Catalunya, de Pinyana, d’Urgell, la
xarxa del canals del delta a partir de Xerta i pròximament el de Segarra-Garrigues (Agència
2002b). L’increment progressiu de la superfície de regadiu a les planes, que comporta un
increment de la demanda, i la reforestació de capçaleres, que comporta una disminució del
recurs, impliquen possibles problemes de subministrament en un escenari a mig termini.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 261
Mapa 4.1.5. Captacions d’aigua superficial a Catalunya.
Mapa 4.1.6. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per captacions d’aigua superficial.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 262
Regulació de la hidrologia per embassaments
La magnitud de la pressió s’ha determinat a partir del
volum de l’embassament, mentre que el risc
d’incompliment s’ha considerat a partir de la relació
entre el volum de l’embassament i els aports
acumulats de la conca en règim natural. El valor de
l’objectiu equival a la proporció dels aports que poden
ser retinguts per l’embassament a escala anual. El
risc d’incompliment s’ha calculat per totes les masses
d’aigua que es troben per sota d’embassaments
considerats com a massa d’aigua (Capítols 1 i 2). El fet d’establir un objectiu diferent per a
conques internes i conques intercomunitàries es deu a la diferent naturalesa dels sistemes
fluvials analitzats, ja que els cabals en règim natural són molt superiors a les conques
intercomunitàries.
Fórmula RNVolum
objRFRI ×=
1_
Paràmetres Volum = Capacitat de l’embassament RN = Cabal en règim natural RI_RF = Risc d’incompliment per regulació hidrològica per embassaments
Objectiu Conques internes = 0.5 Conques intercomunitàries = 0.2
Font d’informació
RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b) i Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004). Volum: Inventari i diagnòstic dels embassaments particulars a les conques internes de Catalunya (Agència, 2003a).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 263
Mapa 4.1.7. Capacitat d’emmagatzematge dels embassaments seleccionats.
Mapa 4.1.8. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per regulació de la hidrologia.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 264
Derivació de cabals cap a minicentrals hidroelèctriques L’efecte de les minicentrals hidroelèctriques sobre els sistemes fluvials s’estima segons la
relació entre cabal de manteniment i cabal en règim natural menys el cabal de concessió en la
derivació cap a la minicentral. El valor de RI_PMN assignat a cada massa d’aigua correspon al
màxim RI_PMN calculat en les diferents derivacions de cabals en la mateixa massa d’aigua.
D’aquesta manera es considera el risc d’incompliment més elevat en cada massa d’aigua.
Conques internes
Fórmula ( )∑ −=
CCRNCMPMNRI
121_
S’ha assignat un risc de 5 en aquells casos en què CC és superior a RN(Q50)
Paràmetres
CM = Cabal de manteniment RN = Cabal en règim natural CC = Cabal de concessió a la minicentral RI_PMN = Risc d’incompliment per desviaments cap a minicentrals
Objectiu 12
Font d’informació
CM: Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (Agència, 2004b). RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). CC: Registre d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Conques intercomunitàries
El cabal en règim natural usat és el calculat pel CEDEX, mentre que els cabals de manteniment
han estat calculats a partir del cabal en règim natural del CEDEX i emprant el 20% del mòdul
interanual extrapolant els resultats del Pla Sectorial de cabals de manteniment de les conques
internes de Catalunya (Agència, 2004b). Tan CM com els RN són anuals.
Fórmula CCRNCMPMNRI
−=_
S’ha assignat un risc de 5 en aquells casos en què CC és superior a RN(Q50)
Paràmetres
RI_PMN = Risc d’incompliment per captacions CM = Cabal de manteniment (QPV) RN = Cabal en règim natural CC = Cabal de concessió
Objectiu 1
Font d’informació CC: Registre d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua. RN: Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004). CM: a partir dels cabals del CEDEX i del mètode QPV.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 265
Mapa 4.1.9.Cabals de concessió per derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques.
Mapa 4.1.10. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 266
4.1.1.3. Ús del sòl en marges
Les zones inundables i espais riberencs tenen un paper imprescindible en el normal
funcionament dels ecosistemes fluvials. Les invasions d’aquests espais i la seva
desestructuració comporten pèrdues d’hàbitat i disfuncionament de la capacitat autodepuradora
i laminadora de crescudes del rius. Les pressions en aquests espais, s’han determinat a partir
dels usos del sòl artificials situats en la zona inundable.
S’han considerat tres possibles pressions segons els usos del sòl en els marges fluvials: usos
urbans, activitats extractives i explotacions forestals de creixement ràpid (informació a partir de
la cartografia Hàbitats de Catalunya; DMAGC, 2002). El Mapa 4.1.11 mostra com a exemple la
zona entre Olesa de Montserrat i Esparreguera.
Mapa 4.1.11. Ocupació urbana de la zona d’inundació amb període de retorn de 100 i 500 anys entre Esparreguera i Olesa de Montserrat.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 267
Invasió de la zona d’inundació per usos urbans
La pressió s’estima a partir del grau de solapament entre usos urbans i zones inundables en els
períodes de retorn de 100 i 500 anys (amb diferents coeficients de ponderació), i l’objectiu es
fixa en el 20% en la zona d’inundació. Així, els coeficients i la funció usades han estat:
Fórmula ( )[ ])100500(5,010020,01_ PZUPZUPZUPINZURI −×+×=
Paràmetres PZU100 = Proporció zona urbanitzada (ZU) en zona d’inundació 100 anys PZU500 = Proporció zona urbanitzada (ZU) en zona d’inundació 500 anys RI_PINZU = Risc d’incompliment per ocupació urbana de la zona inundació
Objectiu 0,20
Font d’informació
ZU: Capa GIS ‘Zones urbanitzades’ del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (2003). Zones d’inundació: INUNCAT - Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (Comissió de Protecció Civil de Catalunya, 1997).
Taula 4.1.4. Coeficients de ponderació per al càlcul del risc d’incompliment per usos urbans que es localitzen en
zones inundables amb períodes de retorn de 100 i 500 anys.
Riuada període retorn de 100 anys
Riuada període retorn de 500 anys
Usos urbans 1 0,5
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 268
Mapa 4.1.12. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per invasió dels marges fluvials per usos urbans.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 269
Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives
La pressió per activitats extractives s’ha determinat en les zones inundables, i s’ha ponderat en
funció de si les extraccions d’àrids són actives o abandonades.
Fórmula ( ) ( ) ( )[ ])100500(25,01005,0)100500(5,010020,01_ PENAPENAPENAPEAPEAPEAPINEXRI −×+×+−×+×=
Paràmetres
PEA100 = Proporció zona d’activitats extractives actives en zona d’inundació 100 anys. PEA500 = Proporció zona d’activitats extractives actives en zona d’inundació 500 anys. PENA100 = Proporció zona d’activitats extractives abandonades en ZI 100 anys. PENA500 = Proporció zona d’activitats extractives abandonades en ZI 500 anys. RI_PINEX = Risc d’incompliment per activitats extractives en marges fluvials
Objectiu 0,20
Font d’informació
Activitats extractives: Capa GIS d’activitats extractives del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (31/12/2003). Activitats extractives abandonades: Capa GIS d’activitats extractives abandonades del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (31/12/1999). Zones d’inundació: INUNCAT - Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (Comissió de Protecció Civil de Catalunya, 1997).
Taula 4.1.5. Coeficients de ponderació per al càlcul del risc d’incompliment per activitats extractives en zones
inundables amb períodes de retorn de 100 i 500 anys.
Riuada període retorn de 100 anys
Riuada període retorn de 500 anys
Activitat extractiva activa 1 0,5 Activitat extractiva abandonada 0,5 0,25
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 270
Mapa 4.1.13. Risc d’incompliment per invasió de marges fluvials per activitats extractives.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 271
Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid
S’ha estimat la pressió per aquest tipus d’explotació a partir de la cobertura de les plantacions
de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits. La
pressió exercida s’ha ponderat en funció de si aquestes plantacions estaven en zona
d’inundació amb retorn de 100 o de 500 anys:
Fórmula ( )[ ])100500(5,010025,01_ PFOPFOPFOPINFORI −×+×=
Paràmetres PFO100 = Proporció plantacions forestals en zona d’inundació 100 anys. PFO500 = Proporció plantacions forestals en zona d’inundació 500 anys. RI_PINFO = Risc d’incompliment per explotacions forestals en marges fluvials
Objectiu 0,25
Font d’informació
Plantacions forestals de creixement ràpid: capa GIS de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, disponible a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (30/06/2004). Zones d’inundació: INUNCAT - Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (Comissió de Protecció Civil de Catalunya, 1997).
Taula 4.1.6. Coeficients de ponderació per al càlcul del risc d’incompliment per plantacions forestals de creixement
ràpid que es localitzen en zones inundables amb períodes de retorn de 100 i 500 anys.
Riuada període retorn de 100 anys
Riuada període retorn de 500 anys
Plantacions forestals de creixement ràpid 1 0,5
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 272
Mapa 4.1.14. Risc d’incompliment per invasió de marges fluvials per explotacions forestals.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 273
4.1.1.4. Fonts puntuals de contaminació
Abocaments biodegradables
La fracció líquida dels residus generats per usos domèstics o industrials són les aigües
residuals. El creixement de la població i la industrialització han generat un augment de la
demanda d’aigua, així com un augment del seu abocament un cop utilitzada. Actualment,
l’objectiu principal d’un tractament o depuració d’aigües és l’obtenció d’un efluent que no
provoqui impactes greus sobre el medi receptor i, segons normativa europea (Directiva 91/271),
tots els abocaments de municipis de més de 2000 habitants equivalents han de rebre
tractament a partir del 2005. La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) incorpora el medi
receptor i les seves característiques com a factor limitant dels abocaments, ja que marca un
objectiu a assolir per l’ecosistema (el bon estat ecològic i químic) i no es centra exclusivament
en les concentracions dels diversos elements abocats.
S’han considerat 3 tipus d’abocament:
• els de les EDARs (Agència, 2002a) (Mapes 4.1.15 i 4.1.16), amb 207 EDARs en servei
a les conques internes de Catalunya, i 68 EDARs més a les conques intercomunitàries.
• els de les indústries (Agència, 2003g) (Mapa 4.1.17), amb 1403 punts d’abocament
censats a les conques internes de Catalunya, i 341 més a les conques
intercomunitàries.
• els dels nuclis de població sense sistema de sanejament (Mapa 4.1.18), 1338 punts o
nuclis localitzats a les conques internes de Catalunya, i 773 més a les conques
intercomunitàries.
Els abocaments biodegradables de les EDARs i de les indústries estan localitzats en l’espai,
mentre que els abocaments de nuclis no sanejats s’han establert per massa d’aigua al no tenir
una font puntual ben fixada en l’espai (els nuclis sense sanejar solen tenir varis punts o fonts
difoses d’abocament dins d’un tram determinat).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 274
Mapa 4.1.15. Abocaments de tipus biodegradable de les EDARs (càrrega de fòsfor total).
Mapa 4.1.16. Abocaments de tipus biodegradable de les EDARs (càrrega orgànica).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 275
Mapa 4.1.17. Abocaments industrials de tipus biodegradable (càrrega orgànica).
Mapa 4.1.18. Abocaments urbans no sanejats dins de cada subconca (càrrega orgànica).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 276
El risc d’incompliment per abocaments d’EDARs i indústries s’ha valorat en funció a la càrrega
orgànica i del fòsfor total abocat respecte el cabal en règim natural. Aquest càlcul no s’ha
realitzat per cada abocament en particular sinó que s’ha valorat l’efecte conjunt dels
abocaments per massa d’aigua. En quan a càrrega orgànica, l’objectiu s’ha fixat en 5 mg
DQO/L, que implica un increment de 5 mg/L en la DQO del riu a causa de l’abocament
biodegradable. D’altra banda, l’objectiu quant a P total s’ha fixat en 1 mg/L. Es considera que
superar aquests objectius suposa un impacte sobre l’ecosistema i per tant compromet els
objectius de la Directiva marc de l’Aigua.
Els abocaments de nuclis no sanejats s’han quantificat a partir de la població equivalent
d’aquests municipis, i el risc d’incompliment s’ha valorat com la relació entre la càrrega
orgànica que s’origina als nuclis no sanejats en cada massa d’aigua respecte el cabal en règim
natural del sistema fluvial associat. L’objectiu s’ha fixat en 20 mg DQO/L (que implica un
increment de 20 mg/L en la DQO del riu a causa de l’abocament). Aquest objectiu es determina
assumint que no tota la càrrega orgànica produïda per les poblacions no sanejades arriba als
sistemes fluvials.
Fórmula
×
×=RN
DQOmitjaabocatCabalDQORI _51_
RNtotalfòsforconcabocatCabalPTRI ____ ×
=
×=
RNsanejadanoorgànicacàrrega
ANSRI___
201_
Paràmetres RI_DQO = Risc d’incompliment per abocaments biodegradables (càrrega orgànica) RI_PT = Risc d’incompliment per abocaments biodegradables (fòsfor total) RI_ANS = Risc d’incompliment per nuclis no sanejats (càrrega orgànica)
Font d’informació
Cabal abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals: Agència Catalana de l’Aigua Cabal abocaments d’indústries: Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (Agència, 2003g). Càrrega orgànica no sanejada: Agència Catalana de l’Aigua RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b) i Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 277
Mapa 4.1.19. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments urbans (EDARs) biodegradables (càrrega de fòsfor total).
Mapa 4.1.20. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments urbans (EDARs) biodegradables (càrrega orgànica).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 278
Mapa 4.1.21. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments industrials biodegradables (càrrega orgànica).
Mapa 4.1.22. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments urbans no sanejats.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 279
L’efecte acumulat dels abocaments de tipus biodegradable es calcula a partir de la suma de
tots els abocaments en cada massa d’aigua i l’efecte dels abocaments en les masses d’aigua
que es troben aigües amunt. Per quantificar l’efecte dels abocaments biodegradables que es
donen aigües amunt s’aplica un coeficient d’extinció exponencial i es considera la longitud del
sistema fluvial. Dels 4 riscos determinats per a abocaments biodegradables, només el risc
d’incompliment que considera l’efecte acumulat ha estat considerat en l’anàlisi final.
Fórmula [ ]∑ ∑ ×−××= ))((
101__ _0001,0 riulongitudePBDACPBDRI
[ ]∑ ∑ ×−×= ))((__ _0001,0 riulongitudePTACPTRI
Paràmetres
PBD = pressió per abocaments biodegradables (càrrega orgànica) PT = pressió per abocaments biodegradables (fòsfor total) RI_PBD_AC = Risc d’incompliment per abocaments (càrrega orgànica) RI_PT_AC = Risc d’incompliment per abocaments (fòsfor total)
Objectiu RI_PBD_AC = 10 RI_PT_AC = 1
El risc d’incompliment per l’efecte acumulat dels abocaments de tipus biodegradable s’expressa
en el Mapa 4.1.23 i en el Mapa 4.1.24. L’acumulació de nutrients i concentracions baixes i, fins i
tot, nul·les d’oxigen dissolt es produeix a moltes rieres de Catalunya on, durant llargs períodes
anuals, el cabal es deu exclusivament als abocaments de les depuradores d’aigües residuals.
En molts casos, els cabals de molts rius i rieres són insuficients per diluir els efluents de les
estacions depuradores, i donen lloc a cabals amb una càrrega contaminant considerable. En un
nombre significatiu d’EDARs els abocaments d’aigua sanejada tenen lloc en una riera on el
cabal natural ha estat derivat per canals i sèquies o induït pel bombeig de l’aqüífer al·luvial
relacionat. En aquests casos, on la dilució és insuficient, la baixa qualitat de l’aigua dels cursos
fluvials pot infiltrar-se a l’aqüífer i deteriorar la qualitat de les aigües subterrànies (Mas-Pla,
2005). Aquesta situació pot veure’s agreujada amb el canvi climàtic a causa de la disminució
general dels recursos i a la seva major concentració en el temps.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 280
Mapa 4.1.23. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments (càrrega fòsfor).
Mapa 4.1.24. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments (càrrega orgànica).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 281
Descàrregues de Sistemes Unitaris (DSUs)
L’aglomeració urbana és un dels grans consumidors d’aigua i el gran generador d’aigües
negres, que per raons sanitàries i ecològiques s’han de canalitzar i evacuar fora de les àrees
urbanitzades. Les xarxes de sanejament necessàries per afrontar aquestes necessitats poden
ser unitàries o separatives. Les xarxes separatives tenen un col·lector per residuals i un altre
per pluvials, mentre que les unitàries només tenen un sol sistema de col·lectors. Ambdós tipus
de xarxa són molt vulnerables a les pluges, ja que estan dimensionats per períodes de retorn
petits, que corresponen a pluges freqüents (Pié et al., 2005). D’altra banda, són molt
susceptibles a col·lapsar-se per formació de taps per la càrrega sòlida de l’aigua (Pié et al.,
2005). Quan es produeixen aquestes contingències, l’aigua sovint arriba a la xarxa fluvial sense
passar per cap sistema de sanejament. Alhora, també, les descàrregues de sistemes unitaris
comporta l’aportació d’elements químics contaminants fruit del rentat de carrers i edificis urbans
i de l’activitat pròpia d’aquests aglomerats urbans (plom, cadmi, zinc, hidrocarburs, etc.)
(PROMEDSU, 2001).
Darrerament es comencen a construir dipòsits de laminació, l’objectiu dels quals és fer
disminuir el cabal màxim que circula per un determinat col·lector en moments punta. D’altra
banda, també s’està replantejant els sistemes unitaris, ja que suposen una font de
contaminació i una pèrdua inestimable de recurs, ja que es malmeten les aigües pluvials, que
podrien ésser reaprofitades.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 282
Les descàrregues de sistemes unitaris representen una font de contaminació puntual
considerable per als sistemes fluvials i s’han valorat en funció al volum d’escorrentia superficial
i la concentració mitjana dels contaminants. Els contaminants que s’han considerat i que
exerceixen una pressió a partir de les DSUs són bàsicament DQO, Plom i Zinc. L’objectiu s’ha
fixat en 20 mg DQO/L. Aquest objectiu es determina assumint que no tot el volum d’escorrentia
va a parar als sistemes fluvials. D’altra banda, quan en un mateix sistema hi ha vàries DSUs,
només s’ha considerat la que recull la màxima superfície urbana.
Fórmula
××=
RNCabalDQOconcaescorrentiVDSURI
___
201_
litzacióimpermeabicoefurbanaSanualecaescorrentiV ___Pr_ ××=
Paràmetres
V_escorrentia = Volum d’escorrentia superficial asociada a cada DSU conc_DQO = concentració de DQO recomanada (702,6 mg DQO / L) (PROMEDSU, 2001) Prec_anual = Precipitació anual S_urbana = Superfície urbana associada a cada DSU coef_impermeabilització = 0,75
Objectiu RI_DSU = 20
Font d’informació
Punts d’abocament de DSUs: Inventari Departament d’Inspecció de l’Agencia Catalana de l’Aigua (Juliol de 2005). Valors de concentració d’abocaments de DSUs: PROMEDSU, 2001(CLABSA).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 283
Mapa 4.1.25. Descàrregues de sistemes unitaris inventariats a Catalunya (Juliol de 2005).
Mapa 4.1.26. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per DSUs.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 284
Abocaments industrials no biodegradables
L’efecte dels abocaments industrials ha estat ponderat segons el tipus d’indústria d’on
provenen. Les indústries han estat classificades en 4 grups depenent del tipus d’activitat
realitzada, segons el Real Decreto 606/2003 de 23 de mayo del 2003 i segons els tipus de
substàncies que aboquen (Agència, 2003g). A cadascun d’aquests grups se li ha assignat un
coeficient per ponderar el seu efecte sobre els sistemes fluvials.
Taula 4.1.7. Agrupament d’indústries en 4 classes.
Classe Grup Coeficient Classe 1 Serveis
Energia i aigua Metall Confecció Fusta Manufactures diverses
1
Classe 2 Mineria Materials de construcció
1,09
Classe 3 Alimentació Conservera Begudes i tabac Olis, carns i làctics
1,18
Classe 4 Química Tèxtil Paper Adobers Tractament de superfícies Zootècnia
1,28
L’agrupació de les indústries en aquestes quatre classes respon al tipus d’abocament que
representen sobre el medi degut al tipus de processos que es desenvolupen segons el tipus
d’activitat industrial. Com a exemple de les diferències entre tipus d’indústria es pot considerar
la càrrega de sòlids o la de nitrogen (Taula 4.1.8):
Taula 4.1.8. Mitjana anual de la càrrega abocada per indústria i per cada tipus.
Classe 1 2 3 4 Càrrega sòlids (kg/any) 80.583 15.542 68.949 313.749 Càrrega Nitrogen (kg/any) 312 76 476 1.106 Càrrega Fòsfor (kg/any) 110 11 161 202
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 285
El Mapa 4.1.27. mostra els abocaments industrials ponderats segons els coeficients de la Taula 4.1.7. El risc d’incompliment per abocaments industrials es calcula com la suma ponderada de
tots els abocaments industrials en cada massa d’aigua dividit pel cabal en règim natural,
mentre que l’objectiu de 0,05 significa que l’abocament no pot superar un 5% del cabal de
l’ecosistema fluvial.
Fórmula
××= ∑
RNcoeficientabocatcabal
PIRI)_(
05,01_
Paràmetres RI_PI = Risc d’incompliment per abocaments industrials RN = Cabal en règim natural
Objectiu 0,05
Font d’informació
Cabal abocaments d’indústries: Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (Agència, 2003g). RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b), i Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004) per a les conques catalanes de l’Ebre.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 286
Mapa 4.1.27. Abocaments industrials.
Mapa 4.1.28. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments industrials.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 287
4.1.1.5. Fonts difoses de contaminació
Per a la majoria de les fonts de contaminació difosa s’ha ponderat la magnitud de la pressió per
els aports per unitat de superfície en cada subconca associada a massa d’aigua (Mapa 4.1.29).
D’altra banda, s’ha ponderat la magnitud de la pressió en funció als aports de cada subconca
associada a massa d’aigua, ja que majors fluxs d’aigua des de la conca drenada als sistemes
fluvials impliquen major flux de materials dissolts i particulats. El coeficient de ponderació s’ha
calculat com:
( )aportacióponderaciócoeficient ×+= 0006.05.0_
Aquest coeficient de ponderació s’ha usat en el numerador, mentre que en el denominador s’ha
inclòs la superfície de la subconca associada a massa d’aigua com a indicadora de la
susceptibilitat del medi.
Mapa 4.1.29. Coeficient de ponderació segons aportacions en subconca associada a massa d’aigua.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 288
Abocadors de residus sòlids urbans
Actualment, l’abocament controlat dels residus municipals és la via més utilitzada per aquest
tipus de residu: l’any 2000, el 65% dels residus municipals generats a Catalunya van acabar en
aquest tipus de dipòsits controlats (Vicent & Gabarrell, 2005) (Mapa 4.1.30). Els abocadors són
instal·lacions industrials dissenyades per a la recepció de residus i la seva disposició final de
forma controlada. A l’abocador, la matèria orgànica que no ha estat estabilitzada prèviament
experimenta una descomposició anaeròbia que genera biogàs i un lixiviat.
El material que arriba a l’abocador depèn del tipus d’abocador. El material és bàsicament
constituït per residus sòlids urbans, assimilables i, en alguns casos, residus industrials. Els
residus sòlids urbans són el conjunt de residus produïts a les llars, comerços, oficines, serveis i
també els provinents de la neteja de carrers i jardins.
El risc d’incompliment per abocadors urbans s’ha considerat a partir del volum de l’abocador i
de la superfície de la subconca L’objectiu s’ha fixat en 0,01 , que representa 1 cm de fondària
en tota la subconca.
Fórmula
××=
CASuperfaportacioCoefabocadorVolumAURI
___
01,01_
Paràmetres RI_AU = Risc d’incompliment per abocadors sòlids urbans Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 0,01
Font d’informació Abocadors de residus sòlids urbans: informació subministrada per la Junta de Residus.
A Catalunya, la producció de residus sòlids urbans ha augmentat un 50% durant la darrera
dècada, dels quals se n’han generat 3.4 milions de tones l’any 2000 (1,57 kg per habitant i dia)
(Vicent & Gabarrell, 2005). Tot i aquest increment, no es preveu un increment en la quantitat de
residus generats, ja que el Programa de Gestió dels Residus a Catalunya (PROGREMIC) té
com a objectiu bàsic l’increment en la valorització material dels residus i per tant, la seva
disminució en quantitat i millor tractament.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 289
Mapa 4.1.30. Abocadors de residus sòlids urbans i mixts (urbans i industrials).
Mapa 4.1.31. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocadors de residus sòlids urbans.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 290
Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans)
El risc d’incompliment per abocadors mixts (industrials i urbans) s’ha considerat a partir del
volum de l’abocador i de la superfície de la subconca. L’objectiu s’ha fixat en 0,1, que
representen 10 cm de fondària en tota la subconca
Fórmula
××=
CASuperfaportacioCoefabocadorVolum
AMRI_
__1,0
1_
Paràmetres RI_AM = Risc d’incompliment per abocadors sòlids mixts Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 0,1
Font d’informació Abocadors de residus sòlids mixts: informació subministrada per la Junta de Residus.
El Mapa 4.1.32. expressa el risc d’incompliment per abocadors de residus sòlids mixts. La zona
més afectada per aquest tipus d’abocadors correspon als municipis d’Olesa de Montserrat,
Abrera i Martorell.
Mapa 4.1.32. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocadors de residus sòlids mixts.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 291
Usos agrícoles
Els usos del sòl que poden exercir una pressió en els sistemes fluvials es mostren en el Mapa
4.1.33. A l’hora de determinar la pressió exercida pels usos agrícoles, s’han considerat quatre
agrupacions: pastures intensives (a), conreus intensius de cereals i farratges i conreus
extensius de regadiu o zones plujoses (b), conreus intensius d’hortalisses, flors, fruiterars de
secà, vinyes, fruiterars de rosàcies i conreus de cítrics (c) i arrossars (d). L’objectiu per a
cadascuna d’aquestes agrupacions s’ha fixat en funció al seu possible efecte negatiu sobre els
sistemes aquàtics epicontinentals. D’aquesta manera, l’objectiu per al grup (a) és el menys
exigent, mentre que aquest és cada cop més restrictiu en les altres agrupacions. Fruiterars de
secà, vinyes, fruiterars de rosàcies i conreus de cítrics s’han agrupat en el grup (c) donat
l’elevat ús de plaguicides i d’altres elements com el coure, amb un efecte potencial sobre la
biota.
Fórmula
××=
CASuperfaportacióCoefUASuperf
objUARI
___1_
Paràmetres RI_UA = Risc d’incompliment per usos agrícoles A = Superfície dels 4 grups prèviament definits Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu A = 0,3; B = 0,25; C = 0,25 i D = 0,15
Font d’informació
Coeficient aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). Usos de sòl agrícola: capa GIS de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, disponible a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (30/06/2004).
Les pastures intensives es poden veure seriosament afectades pel canvi climàtic per la
disminució de la disponibilitat de recursos hídrics, però el motor de canvi per aquest ús agrícola
és l’abandonament. D’altra banda, la disminució d’hores de fred pot conduir a una davallada de
la producció de cultius llenyosos com la pomera, perera, cirerer i presseguer, mentre que la
davallada de precipitacions pot disminuir la productivitat de cultius llenyosos de secà com
oliveres i vinya. Els cultius d’hortícoles, tant per la seva gran diversitat en espècies i varietats
com pel fet que es produeixen sota molt diferents sistemes de producció, poden tenir una
capacitat de resposta més elevada que altres cultius i ser beneficiats amb el canvi climàtic.
L’únic condicionant d’aquesta millora seria la disponibilitat hídrica (Sebastià et al., 2005).
Finalment, el cultiu d’arròs al nostre territori no té perquè veure’s afectat pel canvi climàtic, tot i
que depèn en darrer terme, de la persistència del Delta de l’Ebre. Les solucions als factors
negatius del nou marc plantejat pel canvi climàtic passaran per un replantejament varietal i
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 292
específic, així com canvis en èpoques de plantació o sembra i canvis d’ubicació de les zones de producció (Sebastià et al., 2005). Les innovacions tecnològiques hauran d’aportar noves
solucions, especialment pel que fa referència al control d’altes temperatures i a la millora de
l’eficiència hídrica de les tècniques aplicades als cultius.
La major necessitat de recursos hídrics que necessita l’agricultura per a superar el canvi
climàtic, provocarà una major competència entre usos (domèstic, industrial, turístic, etc.) i una
pressió més elevada sobre els sistemes fluvials. L’abandonament de les activitats agràries i els
canvis en l’ús del sòl poden tenir una repercussió tan o més gran que el canvi climàtic. La
reducció de terres de cultiu i boscos per urbanització és molt forta en certes zones, sobretot a
prop de les àrees metropolitanes majors. El canvi d’ús de sòl agrícola a urbà o industrial
comporta un canvi significatiu en el tipus de pressió exercida sobre el medi hídric, mentre que
el canvi d’ús de sòl agrícola a forestal comporta una disminució de la pressió de forma directa
però una disminució dels aports degut a la major eficiència en l’ús de l’aigua del sistema
forestal, fet que conduiria a un increment de la susceptibilitat del medi per efecte de disminució
de cabals.
Mapa 4.1.33. Selecció d’usos del sòl que poden incidir en l’estat dels sistemes aquàtics epicontinentals.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 293
Mapa 4.1.34. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per pastures intensives.
Mapa 4.1.35. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per conreus intensius de cereals i farratges i conreus extensius de regadiu o zones plujoses.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 294
Mapa 4.1.36. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per conreus intensius d’hortalisses, flors, fruiterars de secà, vinyes, fruiterars de rosàcies i conreus de cítrics.
Mapa 4.1.37. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per arrossars.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 295
Usos urbans
La pressió per usos urbans s’ha considerat a partir de la superfície ocupada i el coeficient
d’aportació.
Fórmula
××=
CASuperfaportacióCoefURBSuperfUURI
___
10,01_
Paràmetres RI_UU = Risc d’incompliment per usos urbans URB = Superfície de zona urbana Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 0,10
Font d’informació
Coeficient aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). Ús de sòl urbà: capa GIS de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, disponible a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (30/06/2004).
Durant els darrers dos segles, els usos urbans a Catalunya han crescut de forma relativament
paral·lela a l’evolució demogràfica del país, amb models d’ocupació del territori amb una
densitat més aviat elevada. Aquesta evolució ha experimentat un canvi important amb l’aparició
del turisme a la costa, el fenomen de la segona residència i, sobretot, amb les transformacions
produïdes en la regió metropolitana de Barcelona a partir dels anys setanta, quan s’inicia un
procés de desconcentració residencial. Aquest fet s’ha traduït en una extensió molt important
de la superfície ocupada per usos urbans i de les vies de comunicació (Pié et al., 2005). Els
efectes directes d’aquest procés de desconcentració residencial sobre els sistemes fluvials són
un increment en la demanda de recursos hídrics, un increment en la contaminació difosa, una
disminució del temps de concentració d’avingudes i una disminució de la capacitat de recàrrega
d’aqüífers per impermeabilització de la conca, i una ocupació de les zones de ribera.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 296
Mapa 4.1. 38. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per usos urbans a la conca.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 297
Dejeccions ramaderes
Les explotacions ramaderes de tipus intensiu concentren un gran nombre d’animals sense
terreny agrícola, i com a conseqüència d’això, es produeix una acumulació de residus i de
matèria orgànica contaminant que afecta l’atmosfera, el sòl i les aigües (Vicent, 1993). A
Catalunya, el cas més greu d’impacte ambiental associat a la ramaderia està provocat pels
purins de porc. S’estima que a Catalunya es generen 6.939.243 tones/any de fems i
12.507.217 m3/any de purins, que tenen dos destins principals: l’adob de conreus i el
tractament en centres de recollida i processament dels excedents (Vicent & Gabarrell, 2005).
La magnitud de la pressió s’ha determinat a partir del cens ramader per espècie i comarca a
novembre de 1999 (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca), i de la generació de
nitrogen estimada per cap de bestiar, en llur majoria del codi de bones pràctiques agràries en
relació amb el nitrogen (DOGC número 2761, de 9 de novembre de 1998) i del Reial Decret
324/2000, de 3 de març (BOE número 58, de 8 de març de 2000).
La magnitud de pressió s’ha estimat a partir de la suma dels productes entre caps de bestiar i
quantitat de nitrogen generat (Mapa 4.1.39). El risc d’incompliment s’ha determinat a partir de la
relació amb la superfície de subconca associada a massa d’aigua i de no superar l’objectiu de
60 kg N per hectàrea i any (Mapa 4.1.40). Aquest valor representa entre el 28 i el 35% de la
càrrega de nitrogen orgànic que pot ser subministrada als camps agrícoles de manera general
segons el codi de bones pràctiques agràries (Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del
programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la
contaminació de nitrats procedents de fonts agràries). El valor usat com a objectiu en el càlcul
de la pressió és més restrictiu que els proposats en el Decret atès que té en compte tota la
conca drenada i no tan sols la superfície agrícola dins de cada conca.
Taula 4.1.9. Generació de nitrogen estimada per cap de bestiar segons DOGC número 2761 i BOE número 58.
Tipus de bestiar Kg N / any Vaquí (de carn - llet) 51,10 Porcí 8,5 Oví i cabrum 4,50 Èquids 63,80 Aus 0,50 Lagomorfs 4,30
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 298
Fórmula CASuperfaportacióCoefNGCB
DJRI_
_)(601_ ∑ ××
×=
Paràmetres
RI_DJ = Risc d’incompliment per dejeccions ramaderes CB = caps de bestiar NG = nitrogen generat per cap de bestiar Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 60
Font d’informació Caps de bestiar: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Nitrogen generat: DOGC número 2761 i BOE número 58
El tractament de residus ramaders està, però, experimentant profunds canvis els darrers anys
(planificació de l’Institut Català de l’Energia per a generació de biogàs) i la seva gestió està
subjecta a un seguit de regulacions (Directiva 91/676/CEE sobre zones vulnerables), la qual
cosa hauria de fer reduir la seva pressió sobre els sistemes fluvials a mig-llarg termini. De totes
maneres, aquesta pressió està sotmesa al model de política agrària i desenvolupament
d’aquest sector.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 299
Mapa 4.1.39. Dejeccions ramaderes produïdes sobre el territori (a nivell comarcal).
Mapa 4.1.40. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per dejeccions ramaderes.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 300
Fangs de les EDARs
La pressió exercida pels fangs de les estacions depuradores s’ha considerat a partir de la
càrrega de N i de P del fang abocat per unitat de superfície a escala municipal. D’aquesta
manera, s’ha calculat el risc d’incompliment a partir d’uns objectius de 45 Kg de N orgànic per
hectàrea i any, i 30 Kg P2O5. per hectàrea i any. Aquests valors han estat fixats a partir de la
relació entre el N orgànic i el P2O5 amb el N total i l’objectiu de 60 Kg N per hectàrea establert
per a les dejeccions ramaderes.
Fórmula
××+
×××=
CASuperfaportacióCoefcàrregaP
CASuperfaportacióCoefcàrregaNFERI
__
301
__
451
21_
Paràmetres RI_FE = Risc d’incompliment per fangs d’EDAR Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 45 per N i 30 per P Font d’informació
Dosis i superfícies adobades amb fangs d’EDAR: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Els mapes Mapa 4.1.41 i Mapa 4.1.42 mostren les càrregues de N i P de cada EDAR, mentre
que el Mapa 4.1.49 mostra el risc d’incompliment.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 301
Mapa 4.1.41. Fangs residuals de les EDAR (càrrega de N orgànic).
Mapa 4.1.42. Fangs residuals de les EDAR (càrrega de P2O5).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 302
Mapa 4.1.43. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per fangs de les EDARs.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 303
Excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia
De forma complementària a l’estudi de risc d’incompliment per activitats agrícoles i ramaderes,
s’ha considerat l’efecte dels excedents de nitrogen a partir d’un estudi de la Subdirección
General de tratamiento y control de calidad de las aguas (MIMAM, 2004c). Aquest estudi té
com a objectiu la caracterització de les fonts agràries de contaminació de les aigües per nitrats,
i valora d’una banda els tot tipus d’aports i de l’altra els consums i desnitrificació del sòl (Taula
4.1.10):
Taula 4.1.10. Fonts i embornals de nitrogen segons MIMAM (2004c).
Aports de nitrogen Consums de nitrogen Fertilitzants minerals Fertilitzants orgànics procedents de ramaderia Sobrants de fertilitzants orgànics procedents de ramaderia Excrements produïts pels ramats de pastura Aigües de reg Fixació biològica Llavors Deposició atmosfèrica Altres fertilitzants orgànics
Cultius Emissions de gasos procedents de volatilització Emissió de gasos procedents dels sòls
El risc d’incompliment s’ha considerat a partir de la càrrega de nitrogen per hectàrea. L’objectiu
s’ha fixat en 10 kg N / ha. El valor reduït de l’objectiu es deu a que què l’excedent és aquella
fracció que no és assimilada en cap compartiment biològic i és susceptible d’arribar directament
als sistemes aquàtics epicontinentals.
Fórmula
×=
CASuperfNCàrregaENRI
__
101_
Paràmetres RI_EN = Risc d’incompliment per excedents de N Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 10
Font d’informació Càrrega excedent de N: Capa GIS Subdirección General de tratamiento y control de calidad de las aguas’ (MIMAM, 2004c).
En l’activitat agrícola, l’excedent de nitrat d’origen ramader amb relació a la demanda agrícola
és una de les pressions més fortes sobre qualitat d’aigües subterrànies i, en menor mesura,
important sobre les aigües superficials. Si actualment aquest nitrogen ja no és assimilable pel
medi, les conseqüències derivades del canvi climàtic indiquen que augmentaria la seva
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 304
presència en el subsòl (Mas-Pla, 2005). Aquest increment es deu al fet que amb una menor
infiltració, la migració del contaminant en el subsòl es veuria limitada, tot afectant un menor
volum d’aqüífer per unitat de temps, de manera que la dilució seria menor i la concentració en
l’àrea afectada major. D’altra banda, una major temperatura i sobretot un menor grau d’humitat
al sòl, disminuiran la capacitat de retenció, transformació i eliminació de substàncies
contaminants en el sòl, i particularment, en els sòls riparians, que actuen com a filtre natural de
la contaminació difosa de les zones agrícoles (Haycock et al.,1993).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 305
Mapa 4.1.44. Excedents de nitrogen per unitat de superfície a Catalunya.
Mapa 4.1.45. Risc d’incompliment per excedents de nitrogen.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 306
Sòls contaminats i potencialment contaminats
Són moltes les possibles causes de contaminació de sòls (números vermells de l’1 al 12), però
entre els seus efectes s’hi troben la contaminació de sediments del riu, i la contaminació
d’aigües superficials i subterrànies.
Causes 1 Emmagatzematge incorrecte de productes i/o residus en activitats industrials 2 Abocaments incontrolats de residus 3 Runa industrial 4 Bidons soterrats 5 Emmagatzematge incorrecte de productes o residus 6 Accidents en el transport de mercaderies 7 Fuites en tancs o operacions deficients 8 Abocaments incontrolats d'aigües residuals 9 Ús incorrecte de pesticides i/o adobs 10 Clavegueram antic en mal estat 11 Antics enterraments de residus 12 Deposició de contaminants atmosfèrics Efectes 1 Contaminació de les aigües superficials 2 Contaminació de les aigües subterrànies 3 Contaminació dels sediments del riu 4 Evaporació de compostos volàtils 5 Contaminació de l'aire interior d'habitatges 6 Utilització d'aigua contaminada per a l'abastament 7 Ingestió de terra contaminada 8 Us recreatiu d'aigües superficials contaminades 9 Perills en excavacions 10 Contaminació d'hortalisses i animals de granja per la utilització d'aigües subterrànies
Sòl contaminat és aquell en què les característiques físiques, químiques o biològiques han
estat pertorbades negativament per la presència de components de caràcter perillós d’origen
humà, en una concentració tal que comporta un risc per a la salut humana o el medi ambient,
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 307
d’acord amb els criteris i estàndards que determini el Govern (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de
residus (BOE 96, de 22/4/1998)), mentre que sòls potencialment contaminats són aquells en
què s’intueix que poden estar contaminats i que s’associen a unes tipologies d’indústries. El
marc normatiu vigent a Catalunya en matèria de sòls contaminats resta circumscrit a l'article 15
de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i als articles 27 i 28 de la Llei bàsica
10/1998, de 21 d'abril, de residus.
La magnitud de la pressió s’ha ponderat en funció de si el sòl es troba contaminat o
potencialment contaminat (Taula 4.1.11), mentre que el risc d’incompliment s’ha calculat a
partir de la relació entre magnitud de pressió, ponderada segons les aportacions en la
subconca associada, i la superfície que ocupen en la subconca associada.
Fórmula
×××=
CASuperfaportacióCoefSCCoefSCSuperfSCRI
____
001,01_
Paràmetres
RI_SC: Risc d’incompliment per sòls contaminats Coef_SC: Coeficient ponderador pel grau de pressió del sòl contaminat Superf_SC: Superfície de sòl contaminat Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 0,001
Font d’informació
Sòls contaminats i potencialment contaminats: Capa GIS de la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Coeficients aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).
Taula 4.1.11. Coeficients ponderadors pel grau de pressió dels sòls contaminats (Coef_SC).
Sòl contaminat Sòl potencialment contaminat Coeficient 1 0,5
El Mapa 4.1.46 mostra els sòls contaminats, mentre que el Mapa 4.1.47 mostra el risc
d’incompliment per sòls contaminats. Només alguns trams del Besòs, del Tenes, del Ripoll i de
la Tordera es veuen significativament afectats per sòls contaminats.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 308
Mapa 4.1.46. Distribució de sòls contaminats i potencialment contaminats.
Mapa 4.1.47. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per sòls contaminats.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 309
Vies de comunicació
El risc d’incompliment per vies de comunicació s’ha considerat a partir de la superfície ocupada
per la xarxa viària de carreteres, superfície de la subconca associada a massa d’aigua i el
coeficient d’aportació. L’objectiu s’ha fixat en que no es superi el 2,5% en quant a superfície.
Fórmula
××=CASuperfaportacióCoefVCSuperfVCRI
___
025,01_
Paràmetres RI_VC: Risc d’incompliment per vies de comunicació VC: Superfície de vies de comunicació Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 0,025
Font d’informació
Vies de comunicació: Capa GIS ‘Vies de comunicació’ del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (2003). Coeficients d’aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).
El Mapa 4.1.48 mostra les vies de comunicació, mentre que el Mapa 4.1.49 mostra el risc
d’incompliment. La majoria dels sistemes fluvials es veuen afectats per vies de comunicació, ja
que degut a l’orografia del territori, les vies de comunicació aprofiten els traçats fluvials.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 310
Mapa 4.1.48. Vies de comunicació per a automòbils.
Mapa 4.1.49. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per vies de comunicació.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 311
Zones mineres i extractives
La pressió per zones mineres i zones d’extracció s’ha considerat a partir de la superfície
ocupada i el coeficient de ponderació per l’aportació de la subconca associada. En aquest
apartat no s’han considerat les explotacions de sal de Súria i Cardona, ja que a causa de la
seva importància es consideren en un apartat especial.
Fórmula
××=
CASuperfaportacióCoefZMSuperf
ZMRI_
__05,01
_
Paràmetres ZM = Superfície de zones mineres Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 0,05
Font d’informació
ZM: Capa GIS ‘Zones d’extracció mineres’ del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (2003) i de Capes GIS d’activitats extractives de la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (31/12/2003). Coeficients escorrentia i Pluviometria: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).
El Mapa 4.1.50 mostra les zones mineres i extractives de Catalunya, mentre que el Mapa
4.1.51 mostra el risc d’incompliment.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 312
Mapa 4.1.50. Distribució de zones mineres i extractives.
Mapa 4.1.51. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per zones mineres i extractives.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 313
Runams salins
A la conca del Llobregat, un dels principals problemes crònics quant a la qualitat de l’aigua és
l’elevada salinitat deguda a l’abundància d’afloraments salins a la conca del Cardener. Un
col·lector de salmorres condueix els residus de les explotacions directament al mar, però part
dels residus de les explotacions queda en forma de runams salins, el drenatge dels quals
provoca l’esmentat increment de salinitat.
El risc d’incompliment per runams salins s’ha considerat a partir de la relació entre superfície
ocupada per runams salins ponderada pel coeficient d’aportació, i respecte la superfície de
conca aigües amunt (com a valor de dilució).
Fórmula
××=
CASuperfaportacioCoefRSSuperfRSRI
___
0001,01_
Paràmetres RS = Superfície de runams salins RI_RS = Risc d’incompliment per runams salins Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua
Objectiu 0,0001
Font d’informació RS: Capa GIS subministrada per Agència. Coeficient d’aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).
El Mapa 4.1.52 mostra com a exemple els runams salins a la zona de Súria, mentre que el
Mapa 4.1.53 mostra el risc d’incompliment a Catalunya. El Cardener per sota de l’abocament
de Súria, la riera de Sant Cugat i el darrer tram del Llobregat per sobre de la confluència amb la
riera de la Gavarresa es troben sotmesos a una elevada pressió per l’efecte dels runams salins.
Així mateix, la influència dels runams salins provoca un risc d’incompliment considerable fins a
la desembocadura.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 314
Mapa 4.1.52. Runam salí de Súria, a la conca del Cardener.
Mapa 4.1.53. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per runam salí.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 315
4.1.1.6. Espècies invasores
La introducció d’espècies invasores provoca la progressiva simplificació dels ecosistemes a
causa de la seva ràpida expansió, podent desplaçar i eliminar espècies autòctones i alterar
profundament l’hàbitat.
Les espècies invasores, per a establir-se en un nou ambient necessiten de certa similaritat amb
el seu hàbitat original (Townsend, 1991; Vermeij, 1996; Williamson, 1996). Les espècies
invasores són comuns en ambients pertorbats associats a activitats humanes (Lodge, 1993;
D’Antonio et al., 1999; Schreiber et al., 2003), per tant, la conservació de l’hàbitat original és la
millor mesura de gestió per reduir les possibilitats de les invasions biològiques (Mack et al.,
2000). Les alteracions en el règim de cabals i els canvis d’usos de sòl en la conca són els
factors a què normalment s’associen les invasions biològiques (Schreiber et al., 2003). A causa
del presumible increment d’aquests dos factors, es pot esperar un increment de la pressió per
espècies invasores.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 316
La pressió per espècies de flora invasores s’estima en base al nombre d’espècies invasores
que són dominants en la vegetació ripària. D’entre aquestes, s’han de destacar la canya
americana (Arundo donax), la robínia (Robinia pseudoacacia) o l’ailant (Ailanthus altissima). La
canya americana és una planta originària de l’Àsia central introduïda des de molt antic i que es
troba gairebé naturalitzada a la regió mediterrània. La seva elevada capacitat de dispersió es
deu a la ràpida reproducció per rizomes, la ràpida capacitat de recuperació a partir de les
reserves del rizoma i l’elevada tolerància a la contaminació. El seu desenvolupament arriba a
impedir el desenvolupament d’espècies autòctones de la ribera. D’altra banda, la robínia i
l’ailant són àmpliament utilitzades en jardineria i s’han vist gairebé naturalitzades a la Catalunya
humida. La seva capacitat de rebrot a partir del sistema radical les fa molt resistents a les
pertorbacions, mentre que les elevades densitats a les que poden desenvolupar-se, pertorben
el desenvolupament d’espècies autòctones. La distribució i abundància de la canya i la robínia,
a partir d’Agència (2003c) (Mapa 4.1.54) s’han usat per a quantificar la pressió per espècies de
flora invasora, ja que no es disposa de dades sobre altres espècies de flora invasora que
exerceixen una pressió sobre els ecosistemes fluvials.
Mapa 4.1.54. Distribució de la flora invasora.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 317
Pel que fa a la fauna, el cranc roig (Procambarus clarkii) és probablement l’espècie invasora
més estesa al nostre territori (Mapa 4.1.55). Aquest crustaci és originari de Florida i s’ha
introduït a Catalunya a partir de granges del Delta de l’Ebre (provenint alhora del sud de la
península ibèrica). El cranc roig té una àmplia distribució en les conques catalanes i un
creixement poblacional molt elevat a causa d’una elevada capacitat reproductiva, una elevada
tolerància a la contaminació i la seva dieta omnívora. El seu efecte sobre la biota dels sistemes
fluvials és molt elevada (Gherardi & Holdich 1999; Vila et al., 2002; Geiger et al., 2004), però
l’efecte més sever és sobre les poblacions de cranc autòcton, ja que el que el cranc roig és
portador d’una malaltia (Aphanomicosis) que és mortal per al cranc autòcton, mentre que en el
cranc roig és crònica però no mortal (Geiger et al., 2004).
El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) és també una espècie invasora que s’està
escampant pèl nostre territori. Malauradament no es disposa de dades sobre la seva distribució
i no se’n pot valorar l’efecte.
La tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) és originària d’Amèrica i s’ha introduït a
Catalunya a partir de particulars que les alliberen al medi aquàtic quan les seves dimensions
esdevenen excessives per la vida en captivitat. És una espècie carnívora amb elevada
tolerància a la contaminació, fet que li ha permès una ràpida expansió pels sistemes fluvials
(Mapa 4.1.56).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 318
Mapa 4.1.55. Distribució del cranc roig a Catalunya.
Mapa 4.1.56. Distribució de la tortuga de Florida a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 319
El nombre de peixos d’espècies al·lòctones es considera com un indicador de pressió (Mapa 4.1.57). D’entre aquestes espècies, destaquen la carpa (Cyprinus carpio), el carpí (Carassius
auratus) i la gambúsia (Gambusia holbrooki). La gambúsia és una espècie d’origen nord-
americà, que va ser introduïda a la península ibèrica el 1921 per combatre el paludisme. Viu en
llacunes, basses i cursos d’aigua amb poc corrent. Té una elevada tolerància a la contaminació
i una elevada capacitat de creixement poblacional. S’alimenta d’invertebrats, sobretot de larves
de dípters, copèpodes i àfids (Agència, 2003c). D'altra banda, la carpa és una espècie d’origen
euroasiàtic que va ser introduïda a bona part d’Europa pels romans, i a la península ibèrica
durant la dinastia dels Hausburg. La seva elevada capacitat de dispersió es deu al seu
omnivorisme i a l’elevada tolerància a la contaminació (Agència, 2003c).
El visó americà (Mustela vison) és un mustèl·lid originari d’Amèrica del Nord introduït gairebé a
tot Europa (Ruiz-Olmo & Aguilar, 1995). A Catalunya, va ser introduït com a espècie domèstica
a principis dels 70 en dues granges pelleteres, a Viladrau i Taradell. A mitjans dels 80 van
començar a establir-se de forma salvatge al Montseny, i a partir d’aquesta àrea focus s’ha anat
dispersant en l’àmbit de les conques internes de Catalunya. La seva àmplia dispersió es deu a
què ha ocupat el nínxol ecològic del turó i la llúdriga, així com al fet que tolera cert grau de
contaminació i degradació del sistema fluvial. El visó americà és un carnívor generalista que
pot exercir una pressió excessiva sobre espècies protegides de la nostra fauna i sobre altres de
cinegètiques i piscícoles (Ruiz-Olmo & Aguilar, 1995). La distribució del visó americà es centra
bàsicament a la Catalunya central i humida (font d’informació: Departament de Medi Ambient)
(Mapa 4.1.58).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 320
Mapa 4.1.57. Fauna de peixos al·lòctona a Catalunya.
Mapa 4.1.58. Distribució del visó americà a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 321
El risc d’incompliment s’ha calculat tenint en compte el nombre total d’espècies invasores
trobades en cada massa d’aigua. En aquesta valoració de risc, l’objectiu s’ha establert en tenir
menys de 3 espècies invasores per massa d’aigua (Mapa 4.1.59). S’ha de tenir en compte que
no s’han considerat totes les espècies invasores, ja que hi ha moltes espècies invasores que
creen un fort impacte sobre el medi aquàtic però de les quals no es tenen dades sobre la
distribució i abundància. Així mateix, les dades de distribució amb les quals s’ha treballat estan
en canvi continu a causa de l’expansió de bona part d’elles.
Mapa 4.1.59. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per espècies invasores.
El risc que suposen les espècies invasores no ha de ser menystingut enfront el risc causat per
abocaments o altres factors, ja que causen forts canvis en l’ecosistema i suposen un problema
de difícil solució al ser difícils d’eliminar. A més a més, algunes d’elles poden afectar els
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 322
processos geomorfològics fluvials, incrementant i perllongant l’efecte negatiu de la seva
presència. L’imparable expansió d’algunes d’aquestes espècies invasores pel territori fa
preveure que s’incrementi progressivament el risc d’incompliment dels objectius de la Directiva
Marc de l’Aigua a causa de les espècies invasores.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 323
4.1.1.7. Risc d’incompliment segons l’anàlisi de pressions
El risc d’incompliment dels objectius mediambientals de la Directiva Marc de l’Aigua segons
l’anàlisi de pressions correspon al màxim valor de risc d’incompliment observat a cada massa
d’aigua (Mapa 4.1.60). Per a la realització d’aquest mapa no s’ha considerat el risc
d’incompliment per minicentrals, ja que en dificultaria la interpretació i mereix una atenció
especial a causa del risc que comporten. De totes maneres les pressions han de ser
analitzades de manera individual.
Mapa 4.1.60. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua segons anàlisi de pressions (en aquest resum no
s’ha considerat la pressió per derivacions de cabals per minicentrals hidroelèctriques).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07
324
4.1.2. Anàlisi d’impactes en rius
L’anàlisi de l’impacte comporta la determinació de l’impacte comprovat i de l’impacte probable.
Els sistemes fluvials sotmesos a un impacte comprovat són aquells en què s’hi incompleix la
legislació vigent en matèria d’aigua i, per tant, existeix una elevada probabilitat de que no s’hi
compleixin els objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua. D’altra banda, els sistemes
fluvials sotmesos a un impacte probable són aquells en què la valoració dels elements de
qualitat biològics i químics indiquen que no s’hi estan assolint els objectius de la Directiva Marc
de l’Aigua, o sigui, que l’estat sigui com a mínim bo, i que per tant caldrà actuar per arribar-hi el
2015.
4.1.2.1. Impacte comprovat
En l’avaluació de l’impacte comprovat es considera exclusivament l’estat químic, ja que no
existeixen criteris legals per a la valoració de l’estat ecològic. Així doncs, s’han de respectar els
límits establerts per a certes substàncies segons les normatives de rang nacional o europeu:
• Directiva 76/464/EEC del 4 de Maig del 1976 en relació a substàncies perilloses. Es
considera impacte comprovat quan hi ha incompliment d’aquesta normativa en
qualsevol punt de la xarxa fluvial.
• Directiva 78/659/EEC en relació a la qualitat de l’aigua en zones de protecció per a
la vida piscícola. Aquesta normativa diferencia 2 categories: vida salmonícola i vida
ciprinícola. Al Pla de Sanejament de Catalunya s’estableix una classificació dels
trams de la xarxa fluvial catalana en tres categories (C1; C2; C3) en funció de la
seva qualitat físicoquímica. Els trams classificats com a C1 i C2 corresponen
respectivament a aigües salmonícoles i ciprinícoles, i és en aquests trams on es
valoren els possibles incompliments de la Directiva 78/659/EEC.
• Directiva 75/440/EEC del 16 de Juny del 1975 en relació a la qualitat de l’aigua
destinada a prepotable. Es considera impacte comprovat quan hi ha incompliment
d’aquesta normativa en zones protegides per abastament (Mapa 3.1.1). Les zones
designades per a la captació d’aigua destinada al consum humà són aquelles que
proporcionen una mitjana de més de 10m3 diaris o que abasten a més de 50
persones, o bé aquelles destinades en el futur a tal ús.
• Directiva 76/160/EEC del 8 de Desembre del 1975 en relació a la qualitat de l’aigua
per a zones de bany. Es considera impacte comprovat quan hi ha incompliment
d’aquesta normativa en les zones protegides per bany (Mapa 3.3.1).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 325
El risc d’incompliment s’estableix a partir de la relació entre el valor observat i el llindar tolerat
segons cadascuna de les normatives.
normativallindarobservatvalorICRI
___ =
En cas que en una massa d’aigua hi hagi incompliments per diferents paràmetres d’un mateixa
normativa o de diferents normatives, el risc per impacte comprovat vindrà determinat sempre
pel paràmetre que generi un valor de risc més alt. D’aquesta manera, s’obtindrà un valor
numèric que quantificarà el risc d’incompliment i que podrà ser categoritzat segons els
mateixos criteris que en l’anàlisi de pressions:
Rangs numèrics Categoria de risc < 0,8 Risc nul
0,8 – 1,2 Risc baix 1,2 – 2 Risc mig
> 2 Risc elevat
Substàncies perilloses
Els punts d’incompliment de la Directiva 76/464/EEC es presenten a la Taula 4.1.12 i al Mapa
4.1.61. A les conques internes els incompliments es concentren als trams mig i baix del Besòs,
l’Anoia, el Llobregat i el Francolí, i en menor mesura al Foix i a la Tordera. A les conques
intercomunitàries hi ha incompliments al riu d’Ondara i a l’eix de l’Ebre per sota Flix degut al
mercuri.
Taula 4.1.12. Paràmetres amb incompliments segons la Directiva 76/464/EEC a Catalunya.
Riu Municipi Paràmetres d’incompliment Any Conques internes
Riera de Vallgorguina Sant Celoni Crom dissolt 2003
Mogent La Roca del Vallès Cloroform / Crom VI1 2003 - 2004
Besòs La Llagosta Suma de Hexaclorociclohexà 2003
Besòs (BE045) Montcada i Reixac Suma de Hexaclorociclohexà 2003
Ripoll Montcada i Reixac Tricloroetilè 2004
Besòs (BE065) Montcada i Reixac Suma de Hexaclorociclohexà 2003
Llobregat Olesa de Montserrat Suma de Hexaclorociclohexà 2003
Anoia Vilanova del Camí Crom dissolt 2003 - 2004
Riera de Carme La Pobla de Claramunt Crom dissolt 2004
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 326
Riera de Rubí Castellbisbal Suma Triclorobenzè 2004
Riera de Llitrà Santa Margarida i els Monjos Suma de Hexaclorociclohexà 2003
Francolí La Riba Simazina 2003
Torrent del Puig Valls Naftalè 2004
Conques intercomunitàries
Ondara Vilagrassa Simazina2 / Crom dissolt3 2003 - 2004
Ebre Flix Suma Triclorobenzè / Mercuri dissolt 2003
Ebre Xerta Mercuri dissolt 2003
Ebre Tortosa Mercuri dissolt 2003 1Incompliment per Crom VI només el 2003; 2Incompliment per Simazina només el 2003; 3Incompliment per Crom
dissolt només el 2004
Mapa 4.1.61. Impacte comprovat per incompliment per substàncies perilloses.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 327
Vida piscícola
Els punts d’incompliment de la Directiva 78/659/EEC es presenten a la Taula 4.1.13 i al Mapa
4.1.62. Aquests incompliments només s’han determinat en els trams fluvials classificats com a
ciprinícoles o salmonícoles segons el Pla de Sanejament vigent, i això explica l’absència
d’incompliments en zones on la qualitat fisicoquímica de l’aigua faria esperable trobar-ne, com
a l’últim tram del Llobregat o a diversos rius de la conca del Besòs.
Mapa 4.1.62. Impacte comprovat per incompliment per vida piscícola.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 328
Taula 4.1.13. Paràmetres amb incompliments segons Directiva 78/659/EEC a Catalunya.
Riu Municipi Paràmetre d’incompliment Any Conques internes Muga Perelada Amoniac no ionitzat 2003 Riera de Figueres Perelada Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Muga Castelló d’Empúries Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riera de Ridaura Sant Joan les Fonts Amoniac no ionitzat 2003 Riera de Bianya Sant Joan les Fonts Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Riera de Sorreig Gurb Amoniac no ionitzat 2003 Ter Gurb Amoniac no ionitzat 2003 Gurri Gurb Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Ter Masies de Roda Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Ter Sant Julià de Ramis Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Terri Sant Julià de Ramis Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Ter Colomers Amoniac no ionitzat / Amoni / pH1 2003 - 2004
Ter Torroella de Montgrí Amoniac no ionitzat / Amoni2 2003 - 2004
Ridaura Castell d’Aro – Platja d’Aro Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Tordera Montseny Amoni 2003
Riera de Vallgorguina Sant Celoni Amoniac no ionitzat / Amoni2 2003 - 2004 Riera de Breda Sant Celoni Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Tordera Palafolls Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riera Gavarresa Sallent Amoniac no ionitzat 2003 Calders Navarcles Amoniac no ionitzat 2003 Riu d’Or Sant Fruitós del Bages Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Llobregat Pont de Vilomara Amoniac no ionitzat 2003 Cardener Castellgalí Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Llobregat Castellbell i el Vilar Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Llobregat Olesa de Montserrat Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Llobregat Abrera Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Anoia Jorba Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Anoia Vilanova del Camí Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riudebitlles Sant Sadurní d’Anoia Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Avernó Subirats Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Anoia Martorell Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riera de Llitrà Santa Margarida i els Monjos Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Foix Castellet i la Gornal Amoniac no ionitzat / Amoni 2004 Torrent del Puig Valls Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Francolí Vallmoll Amoniac no ionitzat / Amoni / pH1 2003 - 2004
Francolí Constantí Amoniac no ionitzat / Amoni / pH1 2003 - 2004
Conques intercomunitàries Ondara Vilagrassa Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Clamor de les Canals Lleida Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Set Sudanell Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Segre Torres de Segre Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Ebre Flix Amoniac no ionitzat / Amoni 2004 1Incompliment per pH només el 2003; 2Incompliment per amoni només el 2004
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 329
Prepotables Els punts d’incompliment de la Directiva 75/440/EEC es presenten a la Taula 4.1.14 i al Mapa
4.1.63. Els incompliments per aquesta directiva s’han valorat només sobre les masses d’aigua
incloses en el Registre de Zones Protegides per abastament (apartat 3.1). Corresponen en tots
els casos a punts situats en rius de les conques internes. Concretament, al tram baix de la
Muga i a les conques de la Tordera i el Llobregat.
Taula 4.1.14. Paràmetres amb incompliments segons Directiva 75/440/EEC a Catalunya.
Riu Municipi Paràmetre d’incompliment Any Conques internes
Muga Castelló d’Empúries Amoni 2003 - 2004
Tordera Montseny Amoni 2003
Riera de Breda Sant Celoni Amoni 2003 - 2004
Cardener Olius Nitrats 2004
Anoia Jorba Amoni 2003
Llobregat Sant Joan Despí Amoni 2004
Conques intercomunitàries
Garona Es Bordes Amoni 2004
Mapa 4.1.63. Impacte comprovat per incompliment per prepotables.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 330
Zones de bany El Mapa 4.1.64. mostra que a Catalunya no s’ha detectat cap punt d’incompliment de la
Directiva 76/160/ECC, ni a les conques internes ni a les intercomunitàries. De tota manera, els
incompliment per aquesta directiva no s’han valorat a tota la xarxa fluvial sinó tan sols a les
masses d’aigua on hi ha estacions de la xarxa de control de zones de bany interiors de
l’Agència, totes elles incloses en el Registre de Zones Protegides per usos recreatius (apartat
3.2).
Mapa 4.1.64. Impacte comprovat per incompliment per normativa de zones de bany.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07
331
4.1.2.2. Impacte probable
Les masses d’aigua amb impacte probable són aquelles en les que en funció de les dades de
les xarxes de control i vigilància és previsible que l’estat que aconsegueixin el 2015 sigui
inferior al bo. Els criteris per valorar aquest tipus d’impacte són la valoració de l’estat ecològic i
la valoració de l’estat químic (substàncies prioritàries). El risc d’incompliment per impacte
probable s’ha determinat a partir del valor de risc més elevat entre estat químic i estat ecològic.
Estat químic
Es considera a partir de les substàncies prioritàries a una concentració superior a l’establerta
en l’esborrany de la directiva per la qual s’estableixen els llindars de tolerància per a les
substàncies prioritàries (EC, 2004) (Taula 4.1.15, Mapa 4.1.65). El risc d’incompliment es
determina a partir de la relació entre el valor observat i el llindar especificat en l’Annex X de la
Directiva.
normativallindarobservatvalorIPRI___ =
S’han utilitzat dades de 2003 i 2004 de les 133 estacions de control fisicoquímic de l’Agència. A
les conques internes s’han detectat riscos elevats d’incompliment a la riera de Ridaura, als
trams mig i baix del Ter i del Llobregat, a l’Anoia, a la riera de Rubí i al Francolí. A les conques
intercomunitàries els riscos elevats es troben a la plana de Lleida, tant al Segre com als seus
afluents, i també al tram baix de l’Ebre.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 332
Taula 4.1.15. Paràmetres amb incompliments segons Annex X de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya.
Riu Municipi Paràmetre d’incompliment Any Conques internes
Riera de Ridaura Sant Joan les Fonts Clorpirifos 2003
Ter Les Masies de Roda Hexaclorobenzè 2003
Ter Sant Julià de Ramis Hexaclorobenzè 2003
Llobregat Castellbell i el Vilar Alaclor 2004
Llobregat Olesa De Montserrat Simazina1 / Atrazina / Alaclor2 2003 - 2004
Anoia Vilanova del Camí Clorpirifos / Diclorometà 2003
Riera de Rubí Castellbisbal Clorpirifos 2003 - 2004
Llobregat Sant Joan Despí Clorpirifos 2004
Llobregat Barcelona Clorpirifos 2004
Foix Castellet I La Gornal Simazina1 / Clorpirifos3 2003 - 2004
Francolí La Riba Simazina 2003
Francolí Vallmoll Clorpirifos 2003
Conques intercomunitàries
Ondara Vilagrassa Simazina / Clorpirifos / Alaclor 2003
Corb Vilanova de la Barca Clorpirifos 2003
Segre Lleida Clorpirifos 2004
Rec de la Femosa Lleida Clorpirifos 2003
Set Sudanell Clorpirifos 2003
Segre Torres de Segre Hexaclorobenzè4 / Clorpirifos / Trifluralina5 2003 - 2004
Ebre Flix Hexaclorobenzè / Suma Triclorobenzè6 2003 - 2004
Ebre Xerta Hexaclorobenzè 2003 - 2004
Ebre Tortosa Hexaclorobenzè 2003 - 2004
1Incompliment per Simazina només el 2003; 2Incompliment per Alaclor només el 2004; 3Incompliment per Clorpirifos
només el 2004; 4Incompliment per Hexaclorobenzè només el 2003; 5Incompliment per Trifluralina només el 2003; 6Incompliment per Suma Triclorobenzè només el 2003
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07
333
Mapa 4.1.65. Impacte probable per incompliment per substàncies prioritàries de l’Annex X de la Directiva.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 334
Estat ecològic
L’estat ecològic es valora segons tres grups d’elements de qualitat: biològics, fisicoquímics i
hidromorfològics. Es considera dominant el rol dels elements de qualitat biològics per
determinar l’estat ecològic, mentre que els elements de qualitat fisicoquímics i hidromorfològics
s’usen secundàriament en la classificació:
Figura 4.1.2. Combinació dels elements de qualitat biològics, fisicoquímics i hidromorfològics per a determinar l’estat
ecològic, segons la guia ECOSTAT (EC, 2003f).
Els valors estimats per als indicadors de qualitat biològics atenyen les
condicions de referència?
Els valors estimats per als indicadors de qualitat
biològics es desvien només lleugerament de les
condicions de referència?
Classificar com a molt bon estat
Classificar en base a la desviació biològica respecte
a les condicions de referència
Les condicions fisicoquímiques atenyen
les condicions de referència?
Les condicions fisicoquímiques (a) asseguren
el funcionament de l’ecosistema i (b) compleixen
amb els EQSs* per als contaminants específics?
Les condicions hidromorfològiques
atenyen les condicions de referència?
Classificar com a bon estat
Classificar com a mal estat
Classificar com a estat deficient
Classificar com a estat acceptable
És una desviació moderada?
És una desviació més gran?
Sí Sí Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
No
No
No
No
Major
Major
No
Els valors estimats per als indicadors de qualitat biològics atenyen les
condicions de referència?
Els valors estimats per als indicadors de qualitat
biològics es desvien només lleugerament de les
condicions de referència?
Classificar com a molt bon estat
Classificar en base a la desviació biològica respecte
a les condicions de referència
Les condicions fisicoquímiques atenyen
les condicions de referència?
Les condicions fisicoquímiques (a) asseguren
el funcionament de l’ecosistema i (b) compleixen
amb els EQSs* per als contaminants específics?
Les condicions hidromorfològiques
atenyen les condicions de referència?
Classificar com a bon estat
Classificar com a mal estat
Classificar com a estat deficient
Classificar com a estat acceptable
És una desviació moderada?
És una desviació més gran?
Sí Sí Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
No
No
No
No
Major
Major
No
Els valors estimats per als indicadors de qualitat biològics atenyen les
condicions de referència?
Els valors estimats per als indicadors de qualitat
biològics es desvien només lleugerament de les
condicions de referència?
Classificar com a molt bon estat
Classificar en base a la desviació biològica respecte
a les condicions de referència
Les condicions fisicoquímiques atenyen
les condicions de referència?
Les condicions fisicoquímiques (a) asseguren
el funcionament de l’ecosistema i (b) compleixen
amb els EQSs* per als contaminants específics?
Les condicions hidromorfològiques
atenyen les condicions de referència?
Classificar com a bon estat
Classificar com a mal estat
Classificar com a estat deficient
Classificar com a estat acceptable
És una desviació moderada?
És una desviació més gran?
Sí Sí Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
No
No
No
No
Major
Major
No
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 335
Elements de qualitat biològica
Els elements de qualitat biològica considerats són les comunitats de macroinvertebrats, el
fitobentos (algues diatomees) i els peixos. Per valorar la qualitat de cadascun d’aquests
elements biològics s’ha usat una o vàries mètriques predeterminades que conformen un o més
índexs de qualitat (Taula 4.1.16):
Taula 4.1.16. Elements de qualitat biològica valorats, i paràmetres i mètriques utilitzats en la valoració.
Elements Paràmetres Mètriques Fitobentos Composició i abundància de
la flora aquàtica Índex de qualitat basat en diatomees: IPS
Macroinvertebrats Composició i abundància de la fauna d’invertebrats bentònics
Índex de qualitat basat en macroinvertebrats bentònics: BMWPC i IBMWP
Peixos Composició, abundància i estructura d’edats de la fauna piscícola
Índex de qualitat basat en fauna piscícola: IBICAT
L’índex IPS es basa en la composició de les espècies de diatomees. Les diatomees, donada la
seva petita mida i la seva elevada taxa de reproducció, responen sensiblement i ràpida a canvis
en el seu medi, de manera que reflecteixen els impactes que es donen a micro i mesoescala
(Agència, 2003b). Les dades en que es basa aquesta anàlisi corresponen a la mitjana de les
campanyes realitzades el 2002 i el 2003. A l’hora de valorar la qualitat de les estacions a partir
de la puntuació de l’IPS, s’han utilitzat les mateixes classes de qualitat per a tots els rius, amb
independència del tipus fluvial. Les localitats més afectades segons les diatomees es troben a
les parts baixes dels rius i rieres de les conques internes, especialment de les conques més
poblades com les del Llobregat, del Besòs, de la Tordera, del Francolí, del Ter i del Fluvià
(Mapa 4.1.66). En els eixos principals, els punts que no assoleixen una bona qualitat es troben
en trams mitjans del Llobregat i del Ter. A les conques intercomunitàries els rius que presenten
una pitjor qualitat són els que drenen la plana agrícola del Segrià i l’Urgell.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 336
Mapa 4.1.66. Nivells de qualitat segons l’índex IPS a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 337
També s’ha utilitzat l’índex BMWPC per a la valoració de la qualitat biològica de l’aigua que
dóna puntuació a 131 famílies de macroinvertebrats que són utilitzades com a indicadors,
d'acord amb la corresponent sensibilitat a la contaminació, i la suma dels valors de totes les
famílies identificades dóna el valor final de l'índex que permet classificar les estacions de
control en 5 classes, cadascuna de les quals correspon a un nivell diferent de qualitat biològica
de les aigües (Benito & Puig, 1999). L’índex BMWPC s’ha calculat pels inventaris obtinguts per
l’Agència. També s’han utilitzat els índexs BMWP’ i IBMWP (Alba-Tercedor & Sánchez-Ortega,
1988; Alba-Tercedor et al., 2002) a partir de dades obtingudes pel Departament d’Ecologia de
la Universitat de Barcelona (projectes GUADALMED i ECOBILL), i les dades disponibles de la
de la RCVA de la Confederació Hirogràfica de l’Ebre per a les conques intercomunitàries
catalanes.
Els llindars que determinen les classes de qualitat s’han obtingut a partir dels valors de l’índex
en els punts de referència o de màxima qualitat per a cada tipus fluvial (Munné, com. pers.) tal i
com proposa la Directiva Marc de l’Aigua. Aquest exercici s’ha dut a terme tan sols pels tipus
existents a les conques internes. A les conques intercomunitàries (conques Catalanes de
l’Ebre, Garona i Xúquer), pels tipus fluvials coincidents amb els de conques internes s’han
utilitzat els mateixos llindars, mentre que per als altres dos tipus no existents a les conques
internes catalanes (Grans eixos mediterranis i Grans rius poc mineralitzats) s’han establert
llindars específics, coincidents amb els establerts pels Grans Eixos de conques internes (Munné, com. pers.). A les conques internes, els trams més afectats durant el període
considerat (2003) són els trams mig i baix del Besòs i del Llobregat, així com l’Anoia, el tram
baix de la Tordera i el Foix (Mapa 4.1.67). A les conques intercomunitàries s’han utilitzat dades
d’un període temporal més ampli (2001-2003) i els rius que presenten una pitjor qualitat són,
com per les diatomees, els que drenen la plana agrícola del Segrià (Mapa 4.1.67).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 338
Mapa 4.1.67. Nivells de qualitat segons els índexs de macroinvertebrats a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 339
Per a la valoració de la qualitat biològica mitjançant les comunitats de peixos s’ha utilitzat
l’índex d’integritat biòtica (IBICAT). Aquest es basa en la composició i estructura de la
comunitat de peixos present en cada tram de riu analitzat. Els peixos són organismes de vida
llarga, de manera que reflecteixen els impactes que es produeixen a meso i macroescala
(Agència, 2003c). Les dades en què es basa aquesta anàlisi corresponen a la campanya
realitzada entre 2002 i 2003 (Agència, 2003c). El Mapa 4.1.68 mostra els resultats de l’índex
IBICAT als rius de Catalunya. En aquest cas, només s’han diferenciat 3 categories: molt bo, bo
i inferior a bo. Un 68,5% de les 206 estacions situades a les conques internes es consideren
impactades (inferior a bo) segon l’índex IBICAT (Figura 4.1.3). A les conques intercomunitàries
el percentatge d’estacions impactades és del 47%, sobre un total de 111 estacions. Pel global
de Catalunya, el percentatge d’estacions impactades és del 61%. La major part de les
comunitats de peixos es troben molt modificades, amb nombroses espècies introduïdes, amb
reducció progressiva de l’àrea de distribució de les espècies més sensibles i amb densitats
baixes de les espècies autòctones.
IBICATC. Internes
C. Interco
munitàries
Total Catalun
ya
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
Inferior a bo BoMolt bo
Figura 4.1.3. Nivells de qualitat segons l’IBICAT a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 340
Mapa 4.1.68. Nivells de qualitat segons l’índex IBICAT a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 341
Per determinar els nivells de qualitat segons els elements biològics (fitobentos,
macroinvertebrats i peixos) s’han combinat els índexs utilitzats segons mostra el següent
esquema:
Nivell de qualitat segons IBICAT Nivell de qualitat més restrictiu entre IPS i BMWPC (o IBMWP) Molt bo Bo Moderat Molt bo Molt bo Molt bo Bo Bo Bo Bo Bo Moderat Moderat Moderat Moderat Deficient Deficient Deficient Deficient Dolent Dolent Dolent Dolent
El valor relatiu que s’atorga a l’IBICAT es deu a que aquest indicador es troba encara en fase
de disseny, i els seus resultats no estan prou contrastats.
Als trams finals de la majoria de rius de les conques internes la qualitat biològica és deficient o
dolenta (Mapa 4.1.69). Aquesta situació es fa extensiva als trams mitjos de les conques del
Besòs i del Llobregat. A les conques intercomunitàries, les masses d’aigua amb una qualitat
biològica més baixa corresponen als rius Sió i Corp, a la Depressió Central, i a la Valira, als
Pirineus per sota d’Andorra.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 342
Mapa 4.1.69. Nivells de qualitat segons elements biològics a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 343
Elements de qualitat fisicoquímica
Els elements de qualitat fisicomíquimica considerats per valorar l’estat ecològic de les masses
d’aigua són la càrrega orgànica, la salinitat, i la càrrega de nutrients (Taula 4.1.17). Els
paràmetres fisicoquímics usats reflecteixen les condicions generals del sistema quant a
aquests elements de qualitat.
Taula 4.1.17. Elements de qualitat fisicoquímica i paràmetres utilitzats en la caracterització de l’estat ecològic.
Elements de qualitat fisicoquímica Paràmetres Càrrega orgànica DBO
TOC Salinitat Concentració de clorur Càrrega de nutrients Concentració d’amoni
Concentració de nitrat Concentració de fosfat
Els llindars utilitzats per determinar la qualitat a partir de cada paràmetre es basen
majoritàriament en els Objectius de qualitat fisicoquímica de les aigües superficials continentals
determinats per l’Agència (2002d). L’excepció és el nitrat, ja que s’ha optat per uns llindars més
exigents. Segons els objectius de qualitat de l’Agència, i seguint els criteris de classificació de
la Directiva Marc de l’Aigua, s’estableixen cinc nivells dels quals solament els dos més exigents
signifiquen el compliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua, mentre que els altres
nivells impliquen un estat ecològic inferior a bo. Per a certs paràmetres, els nivells de qualitat
no són els mateixos en tot l’àmbit de conques internes, ja que els valors bassals d’aquests són
diferents segons les condicions naturals de la zona considerada. D’aquesta manera, l’Agència
ha establert una zonificació per als clorurs. A continuació s’estableixen, amb els criteris abans
esmentats, els llindars dels paràmetres de qualitat fisicoquímica que cal utilitzar a fi d’avaluar
l’estat de les aigües i poder determinar l’estat ecològic (Taula 4.1.18).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 344
Taula 4.1.18. Llindars per a nivells de qualitat fisicoquímica.
Molt bo Bo Moderat Deficient Dolent Paràmetre Unitats
1 2 3 4 5 DBO mg / L 3 7 10 20 > 20 TOC mg / L 3 5 7 12 > 12
50
100 300
100 250 600
200 400
1.000
400 600
2.000
>400 >600
>2.000
Clorurs - Zones de baixa salinitat natural - Zones de salinitat natural moderada - Zones d’elevada salinitat natural - Zones de transició o de forta intrusió marina
mg / L
salí de manera natural Amoni mg / L 0,2 0,5 1 5 > 5 Nitrats mg / L 2 10 25 50 > 50 Fosfats mg / L 0,1 0,5 1 2 > 2
La Figura 4.1.4 sintetitza els valors de DBO5 per a cada conca considerada. S’hi aprecia
clarament que a les conques intercomunitàries la qualitat pel que fa a la DBO5 és més elevada.
A les conques internes, el gran riu amb una millor qualitat segons la DBO5 és el Ter, mentre
que la Muga i el Fluvià no presenten cap estació amb nivells de qualitat inferior a bo.
DBO 5 dies
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorçana
Ebre
Total Intercom.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
DolentDeficientModeratBoMolt bo
Figura 4.1.4. Nivell de qualitat segons el DBO5 a Catalunya.
El Mapa 4.1.70. mostra els nivells de qualitat segons el TOC, mentre que la Figura 4.1.5.
sintetitza els resultats de TOC per cada una de les conques principals. En ambdues figures
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 345
s’aprecia que a les conques intercomunitàries la qualitat és més elevada, i que els rius més
afectats són el tram baix del Besòs, l’Anoia i el Foix. D’altra banda, la informació del TOC dóna
suport al fet que Ter i Fluvià són els sistemes fluvials de les conques internes amb major nivell
de qualitat segons els diferents indicadors de contaminació orgànica.
TOC
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorça
naEbre
Total Interco
m.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
DolentDeficientModeratBoMolt bo
Figura 4.1.5. Nivell de qualitat segons el TOC a Catalunya.
Pel que fa als clorurs, els trams més problemàtics són a la conca del Llobregat per sota del
Cardener, així com les parts baixes del Besòs i del Foix, on la qualitat està per sota del nivell
acceptable (Mapa 4.1.71 i Figura 4.1.6).
Clorurs
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorçana
Ebre
Total Interco
m.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
DolentDeficientModeratBoMolt bo
Figura 4.1.6. Nivell de qualitat segons la concentració de clorurs a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 346
Les Figures 4.1.7 i 4.1.8 mostren respectivament els nivells de qualitat per l’amoni i els fosfats.
Per ambdós paràmetres les conques en pitjor situació són les del Besòs i el Foix.
Amoni
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorça
naEbre
Total Interco
m.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
DolentDeficientModeratBoMolt bo
Figura 4.1.7. Nivell de qualitat segons la concentració d’amoni a Catalunya.
Fosfat
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorça
naEbre
Total Interco
m.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
DolentDeficientModeratBoMolt bo
Figura 4.1.8. Nivell de qualitat segons la concentració de fosfat a Catalunya.
L’estat dels rius a les conques internes és força dolent si es considera el nitrat, ja que per
exemple, s’observa que els valors són inferiors a bons en gairebé tota la conca del Besòs o en
la del Foix. També a l’eix de l’Ebre i als rius Sió i Corb els nivells de nitrats superen el llindar de
qualitat bona (Mapa 4.1.72 i Figura 4.1.9). S’ha de remarcar que els llindars establerts per a
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 347
diferenciar nivells de qualitat són més restrictius que els establerts en el Pla de Sanejament de
Residus Urbans i en el Pla de Sanejament de Residus Industrials.
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorça
naEbre
Total Interco
m.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
Dolent Deficient Moderat Bó Molt bó
Nitrats
Figura 4.1.9. Nivell de qualitat segons la concentració de nitrats a Catalunya.
Mapa 4.1.70. Nivells de qualitat segons el TOC a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 348
Mapa 4.1.71. Nivells de qualitat segons la concentració de clorurs a Catalunya.
Mapa 4.1.72. Nivells de qualitat segons la concentració de nitrats a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 349
Per tal de determinar els nivells de qualitat de cada massa d’aigua segons els elements de
qualitat fisicoquímica, s’ha considerat per a cada estació la qualitat mitjana dels paràmetres
emprats, i s’ha assignat com a qualitat fisicoquímica de la massa d’aigua la pitjor qualitat
mitjana d’entre les estacions que conté. D’aquesta manera, el Mapa 4.1.73 mostra els nivells
de qualitat de les masses d’aigua de Catalunya segons els elements de qualitat fisicoquímica.
Mapa 4.1.73. Nivells de qualitat de les masses d’aigua segons els elements de qualitat fisicoquímica a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 350
Elements de qualitat hidromorfològica
La Directiva Marc de l’Aigua estableix que els elements de qualitat hidromorfològica han de
servir per diferenciar entre el molt bon estat ecològic i el bon estat ecològic d’aquelles masses
d’aigua en què els elements de qualitat biològics i fisicoquímics assoleixen les condicions de
referència (Taula de la Guia ECOSTAT). Els elements hidromorfològics considerats per
determinar la qualitat hidromorfològica són la naturalitat del règim hidrològic, la continuïtat
fluvial i les condicions morfològiques. Els paràmetres que es proposen per a valorar cadascun
dels elements són:
Taula 4.1.19. Elements de qualitat hidromorfològica i paràmetres utilitzats en la seva caracterització.
Elements de qualitat hidromorfològica
Paràmetres Utilitzats a l’IMPRESS
Naturalitat del règim hidrològic
Desviació respecte el cabal en règim natural
Continuïtat fluvial Grau d’alteració de la morfologia del canal Condicions morfològiques Diversitat d’hàbitats
Estructura de l’hàbitat (microhàbitats) Índex de qualitat del bosc de ribera (QBR)
X X X
Els protocols per determinar la naturalitat del règim hidrològic estan actualment en fase de
desenvolupament per part de l’Agència, i és per aquest motiu que en l’anàlisi de l’impacte que
aquí es presenta s’ha optat per valorar la qualitat hidromorfològica prescindint d’aquest element
de qualitat, a l’espera de poder incorporar els paràmetres i les mètriques més adients i que
s’aprovin per part de l’Agència.
La continuïtat fluvial i les condicions morfològiques s’han valorat a partir del grau de naturalitat
tant del canal com de les riberes, i també de la diversitat i l’estructura dels hàbitats. Les dades
utilitzades en la valoració de la naturalitat del canal, la diversitat d’hàbitats i l’estructura dels
hàbitats provenen de mètriques avaluades en les estacions de mostreig d’ictiofauna (Agència,
2003c). La naturalitat de les riberes s’ha valorat a partir dels resultats de l’índex QBR avaluats
per diverses entitats i equips d’investigació d’arreu del territori de Catalunya (Agència, Diputació
de Barcelona, Dept. Ecologia de la Universitat de Barcelona, Confederació Hidrogràfica de
l’Ebre). El QBR és un índex que analitza essencialment l’estructura de la vegetació i la
naturalitat de la morfologia fluvial (Munné et al., 1998). El Mapa 4.1.74. mostra els nivells de
qualitat segons l’índex QBR, i s’hi pot observar que l’estat dels boscos de ribera no és gaire bo
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 351
ni a les conques internes ni a les intercomunitàries, ja que els valors de QBR acceptables (nivell de qualitat bo o molt bo) representen només el 29% del total (Figura 4.1.10).
QBR
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorçana
Ebre
Total Interc.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
Dolent Deficient Moderat Bo Molt bo
Figura 4.1.10. Nivells de qualitat segons l’índex QBR a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 352
Mapa 4.1.74. Nivells de qualitat segons l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera a Catalunya.
Per tal de valorar els nivells de qualitat segons els elements hidromorfològics s’ha optat per la
mitjana de valors. A les estacions de mostreig d’ictiofauna s’ha determinat la qualitat
hidromorfològica a partir de la mitjana de les tres mètriques considerades. Amb els resultats de
QBR s’ha tingut en compte la mitjana de tots els trams avaluats dins d’una mateixa massa
d’aigua. Finalment, per establir la classe de qualitat hidromorfològica de cada massa d’aigua
s’ha assignat el nivell més baix d’entre la mitjana del QBR i l’estació d’ictiofauna amb una pitjor
qualitat. D’aquesta manera, al Mapa 4.1.75. es presenten els nivells de qualitat de cada massa
d’aigua segons els elements hidromorfològics:
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 353
Mapa 4.1.75. Nivells de qualitat segons els elements de qualitat hidromorfològica a Catalunya.
L’estat ecològic es determina a partir de les relacions de la Figura 4.1.2. En moltes masses
d’aigua, especialment de capçalera, no es disposa de dades de qualitat fisicoquímica i per tant
no s’ha pogut valorar l’estat ecològic seguint de forma estricta el procés exposat a la Figura 4.1.2. En aquests casos s’ha optat per assignar com a estat ecològic de la massa d’aigua el
seu nivell de qualitat biològica, ponderat només per la qualitat hidromorfològica.
El resultat ens mostra com un 38% de les masses d’aigua de les conques internes, i un 20% de
les de les conques intercomunitàries, no assoleixen el bon estat ecològic (Mapa 4.1.76). Pel
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 354
conjunt de Catalunya, el percentatge de masses d’aigua que no assoleix el bon estat ecològic
(objectiu de la Directiva Marc de l’Aigua) es situa en el 31%.
Mapa 4.1.76. Estat ecològic a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07
355
El risc d’incompliment per estat ecològic és equivalent al nivell de qualitat, ja que aquest ja
incorpora la comparació entre el valor observat i el llindar tolerat. D’aquesta manera, la relació
entre el nivell de qualitat de l’estat ecològic i el risc d’incompliment de cada massa d’aigua és la
següent:
Nivell de qualitat Categoria de risc Nivell de qualitat molt bo o bo Risc nul Nivell de qualitat moderat Risc baix Nivell de qualitat deficient Risc mig Nivell de qualitat dolent Risc elevat
4.1.2.3. Risc d’incompliment segons l’anàlisi de l’impacte
Un cop determinats el risc d’incompliment segons impacte comprovat i impacte probable, cal
determina un risc d’incompliment final segons l’anàlisi d’impactes. Aquest risc final es calcula
segons mostra el següent esquema:
IMPACTE COMPROVAT RISC ALT MIG BAIX NUL Sense dades
ALT ALT ALT MIG MIG ALT
MIG ALT MIG MIG MIG MIG BAIX MIG MIG BAIX BAIX BAIX NUL MIG BAIX BAIX NUL NUL IM
PAC
TE
PRO
BA
BLE
Sense dades ALT MIG BAIX NUL Sense dades
El diferent valor assignat a impacte comprovat i probable es deu al fet que pel comprovat
existeixen normatives contrastades, mentre que l’impacte probable es basa en mètriques la
majoria de les quals es troben en un estat experimental. D’altra banda, el fet d’assignar un
major risc a aquelles masses d’aigua on hi ha incompliment de normatives vigents, ajuda a
prioritzar actuacions en la gestió dels recursos hídrics.
La Figura 4.1.11 i el Mapa 4.1.77 mostren el resultat de l’anàlisi d’impacte en les masses
d’aigua de les conques internes i intercomunitàries de Catalunya. Queda palès que a les
conques internes el percentatge de masses d’aigua en risc elevat o mig d’incompliment dels
objectius ambientals de la Directiva és superior al de les conques intercomunitàries. Les
conques amb un percentatge més elevat de masses d’aigua en risc són les del Besòs, el Foix,
el Francolí, l’Anoia i el baix Llobregat.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 356
RISC
MugaFluvià Ter
TorderaBesòs
LlobregatFoix
Gaià
Francolí
Total CIC
GaronaSegre
N. Pallaresa
N. Ribagorçana
EbreSènia
Total Interc.
Perc
enta
tge
0
20
40
60
80
100
Elevat Mig Baix Nul Sense dades
Figura 4.1.11. Risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva segons l’anàlisi d’impacte a Catalunya.
Mapa 4.1.77. Anàlisi de l’impacte a Catalunya.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 357
4.1.3. Valoració del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en rius
La valoració final del risc d’incompliment d’objectius mediambientals de la Directiva es basa en
la combinació de les valoracions de risc de l’anàlisi de pressions i de l’anàlisi d’impactes.
Aquesta combinació s’ha fet segons el següent esquema:
PRESSIONS RISC ELEVAT MIG BAIX NUL Sense dades
ELEVAT MIG BAIX NUL IM
PAC
TES
Sense dades Sense dades
El 46,9% de les masses d’aigua fluvials tenen un risc d’incompliment elevat segons l’anàlisi de
pressions (Figura 4.1.12a), mentre que aquest percentatge es del 9% segons l’anàlisi
d’impactes (Figura 4.1.12b). Tanmateix, la manca de dades en l’anàlisi d’impactes ha
impossibilitat l’avaluació del risc d’incompliment en un 36% de les masses d’aigua.
Sense dadesRisc nulRisc baixRisc migRisc elevat
a) b)
Figura 4.1.12. Risc d’incompliment en les masses d’aigua fluvials segons l’anàlisi de pressions (a) i segons l’anàlisi
d’impactes (b).
El Mapa 4.1.78. mostra el risc final d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva
Marc de l’Aigua a les masses d’aigua epicontinentals.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 358
Mapa 4.1.78. Risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 359
4.1.3.1. Anàlisi de pressions
Les pressions que comprometen més seriosament el compliment dels objectius de la Directiva
són les derivacions per minicentrals, l’efecte conjunt dels abocaments biodegradables i les
descàrregues de sistemes unitaris. Les minicentrals causen que un 16% de les masses d’aigua
fluvials tinguin un risc d’incompliment elevat, els abocaments biodegradables fan que només un
64% de les masses tinguin un risc nul i fins a un 26% presentin un risc elevat, mentre que les
DSUs provoquen un risc elevat en l’11% de les masses d’aigua. D’entre ambdues, s’han de
destacar les minicentrals, ja que a més de ser les pressions que comporten més risc,
comporten una disminució del cabal i, per tant, un increment de la susceptibilitat del medi que
influeix en l’efecte de gairebé totes les altres pressions.
Pel que fa a alteracions morfològiques, preses i recloses provoquen que el 7% de les masses
d’aigua tinguin risc d’incompliment superior a nul. Les mancances en la informació disponible
pel que fa als endegaments no han permès realitzar una anàlisi homogènia territorialment. Tot i
això, s’ha constatat que l’11% de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment elevat per
endegaments.
Pel que fa a les pressions per alteració del règim hidrològic, destaca l’efecte de les
minicentrals, ja que el 16% de les masses d’aigua tenen un risc elevat a causa de les
derivacions d’aigua per minicentrals. El seu efecte és tant important que es considera que
mereixen una atenció especial. La pressió per captacions d’aigua superficial provoca que
entorn el 5% de les masses d’aigua tinguin risc d’incomplir els objectius de la Directiva Marc de
l‘Aigua. L’efecte dels embassaments no és tan elevat com el de les derivacions cap a
minicentrals hidroelèctriques, però mereix també una especial atenció, ja que només un 82%
de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment nul.
La invasió dels marges fluvials per zones urbanes provoca un risc d’incompliment mig del 3%
de les masses d’aigua, mentre que aquest percentatge és del 0.9% pel que fa a activitats
extractives. D’altra banda, les explotacions forestals de creixement ràpid en els marges fluvials
provoquen un risc d’incompliment en el 7,5% de les masses d’aigua.
Fins al 26% de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment elevat a causa dels
abocaments de tipus biodegradable. Pel que fa a aquest tipus de pressió, l’anàlisi que
contempla l’efecte conjunt dels abocaments procedents de depuradores i d’indústries, així com
el seu efecte acumulat aigües avall, dóna uns resultats més severs que quan es consideren de
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 360
forma separada els abocaments d’aquests dos orígens. S’ha de remarcar que les situacions de
màxim risc es troben en els trams baixos dels cursos fluvials. Pel que fa a abocaments
industrials de tipus no biodegradable, el 3% de les masses d’aigua tenen risc d’incompliment.
D’altra banda, s’ha de remarcar que les descàrregues de sistemes unitaris provoquen un risc
d’incompliment elevat en l’11% de les masses d’aigua.
Quant a fonts difoses de contaminació, destaquen els usos agrícoles tipus C, les dejeccions
ramaderes i els usos urbans. Els usos agrícoles tipus C afecten sobretot el sud i provoquen que
un 20% de les masses d’aigua tinguin risc d’incompliment. D’altra banda, les dejeccions
ramaderes provoquen que el 8% de les masses d’aigua es trobin en un risc d’incompliment
mig, mentre que el 6% ho estan a causa dels usos urbans. En considerar de forma conjunta les
fonts de nitrogen agrícoles i ramaderes, s’ha aconseguit una avaluació més acurada del risc
d’incompliment per contaminació difosa a partir dels excedents de nitrogen, que suposa un risc
per al 15% de les masses d’aigua a Catalunya.
Un 16% de les masses d’aigua es troben en risc d’incompliment a causa de la presència
d’espècies invasores. Aquest tipus de pressió ha estat difícil de valorar i no s’ha disposat de
tota la informació sobre les diferents espècies invasores a Catalunya. És per aquest motiu i pel
fet de ser un problema de creixents magnituds, que es recomana emprendre mesures per
invertir la dinàmica.
Aquesta anàlisi de pressions es troba limitada ja que és una anàlisi estàtica que no contempla
les tendències temporals dels factors que causen les pressions. Així mateix, aquesta anàlisi
tampoc contempla la dificultat de minimitzar aquestes pressions a partir de les accions
correctores. Tot i això, l’anàlisi es basa en molta informació i és per això que pot constituir una
sòlida base per a la gestió dels sistemes aquàtics epicontinentals.
La Taula 4.1.20 mostra un resum de l’anàlisi de pressions, en concret el risc d’incompliment
associat a cada pressió considerada.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 361
Taula 4.1.20. Riscs d’incompliment segons l’anàlisi de pressions.
Pressió Risc Pressió Risc Preses i rescloses
Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid
Endegament de lleres
Abocaments biodegradables (càrrega de fòsfor total)
Captacions d’aigua
Abocaments biodegradables acumulats (càrrega orgànica)
Alteració hidrològica per embassaments
Descàrregues de Sistemes Unitaris (DSUs)
Derivació per minicentrals hidroelèctriques
Abocaments industrials no biodegradables
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 362
Continuació Taula 4.1.20.
Pressió Risc Pressió Risc Invasió de la zona d’inundació per usos urbans
Abocadors de residus urbans
Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives
Abocadors de residus industrials
Usos agrícoles A
Vies de comunicació
Usos agrícoles B
Zones mineres
Usos agrícoles C
Fangs de les EDARs
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 363
Continuació Taula 4.1.20.
Pressió Risc Pressió Risc Usos agrícoles D
Runams salins
Usos urbans
Excedents de nitrogen
Dejeccions ramaderes
Espècies invasores
Sòls contaminats i potencialment contaminats
Abocaments no sanejats
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 364
4.1.3.2. Anàlisi d’impactes
En l’anàlisi d’impactes comprovats, és a dir, considerant tots els incompliments de la legislació
vigent, un 9% de les masses presenten un risc d’incompliment elevat. Destaquen els
incompliments per vida piscícola, ja que suposen un risc elevat en un 7,7% de les masses
d’aigua, i es deuen en el 58% dels casos a concentracions d’amoníac no ionitzat superiors als
límits vigents. Quant a prepotables, els incompliments són bàsicament deguts a l’amoni (97%),
mentre els incompliments per substàncies perilloses prioritàries, que provoquen un risc
d’incompliment elevat en el 2,2% de les masses d’aigua, es deuen bàsicament al crom dissolt
(36%) i a hexaclorociclohexans (14%).
Pel que fa a l’impacte probable, tant l’estat químic com l’estat ecològic provoquen que entorn el
7% de les masses d’aigua tinguin un risc d’incompliment elevat. Els incompliments en l’estat
químic es deuen bàsicament a l’hexaclorobenzè (63%), al clorpirifos 24% i a la simazina (4%).
Quant a l’estat ecològic, només un 29% de les masses d’aigua tenen risc d’incompliment nul,
mentre que un 31% tenen un risc superior a nul i per tant, no assoleixen el bon estat ecològic.
El risc d’incompliment a partir de l’estat ecològic s’ha de tenir en consideració ja que, tot i estar
basat en elements de qualitat no legislats, recull informació de caire biològic, fisicoquímic i
hidromorfològic.
La Taula 4.1.21 mostra un resum de l’anàlisi d’impactes, i en concret el risc d’incompliment
associat a cada tipus d’impacte.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 365
Taula 4.1.21. Riscs d’incompliment segons l’anàlisi dels impactes.
Impacte Risc Impacte Risc Impacte probable Estat ecològic
Estat químic (Annex X)
Impacte probable
Impacte comprovat Prepotables
Protecció vida piscícola
Substàncies perilloses
Zones de bany
Impacte comprovat
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 366
4.1.4. Anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en embassaments
L’anàlisi de pressions en embassaments es basa en l’anàlisi de pressions realitzat en rius. A
causa de les diferències entre rius i embassaments, no s’han considerat totes les pressions
usades per rius. D’aquesta manera, les pressions considerades han estat:
Tipus de pressió Pressió Fonts de contaminació Puntuals Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs) Abocaments biodegradables industrials Abocaments biodegradables no sanejats Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs) Abocaments industrials no biodegradables Difoses Abocadors de residus sòlids urbans Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans) Usos del sòl agrícoles Usos del sòl urbans Sòls contaminats o potencialment contaminats Vies de comunicació Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals Zones mineres Runams salins Dejeccions ramaderes Excedents de nitrogen de l’agricultura i ramaderia Espècies invasores Espècies invasores
D’altra banda, l’anàlisi d’impactes s’ha basat de forma exclusiva en l’estat ecològic dels
embassaments determinat en l’estudi d’Agència (2003a).
La valoració final del risc d’incompliment d’objectius mediambientals de la Directiva es basa en
la combinació de les valoracions de risc de l’anàlisi de pressions i de l’anàlisi d’impactes.
Aquesta combinació s’ha fet segons el següent esquema:
PRESSIONS RISC ELEVAT MIG BAIX NUL Sense dades
ELEVAT MIG BAIX NUL IM
PAC
TES
Sense dades Sense dades
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 367
Segons l’anàlisi de pressions, el 10% de les masses d’aigua d’embassaments tenen un risc elevat d’incomplir objectius de la Directiva (Figura 4.1.13a, Mapa 4.1.79). En canvi, el risc
d’incompliment elevat és del 0% segons l’anàlisi d’impactes (Figura 4.1.13b, Mapa 4.1.80). Tot i
això, el risc mig d’incompliment segons l’anàlisi d’impactes arriba al 10% de les masses d’aigua
tipus embassament. Segons l’anàlisi de pressions i impactes, el 53,3% dels embassaments
tenen un risc d’incompliment nul, un 33,3% tenen un risc baix i un 13,3% mig.
a)
Sense dadesRisc nulRisc baixRisc migRisc elevat
b)
Figura 4.1.13. Risc d’incompliment en les masses d’aigua embassament segons l’anàlisi de pressions (a) i segons
l’anàlisi d’impactes (b).
Les fonts de contaminació difoses són les principals pressions sobre les masses d’aigua tipus
embassament. D’entre elles, destaquen els usos agrícoles tipus C i les dejeccions ramaderes.
Un 3,3% de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment elevat a causa dels abocaments
de tipus biodegradable.
Quant a fonts difoses de contaminació, destaquen els usos agrícoles tipus C, les dejeccions
ramaderes i els usos urbans. Els usos agrícoles tipus C provoquen que un 17% de les masses
d’aigua tinguin risc d’incompliment. D’altra banda, les dejeccions ramaderes generen risc
d’incompliment en un 13,3% de les masses d’aigua. El risc d’incompliment per contaminació
difosa a partir dels excedents de nitrogen suposa un risc per al 13,3% de les masses d’aigua a
Catalunya.
De les 18 pressions que s’han considerat en l’anàlisi del risc per pressions en embassaments,
n’hi ha 13 que no generen cap risc. Es tracta de:
abocaments biodegradables (càrrega de fòsfor total)
descàrregues de sistemes unitaris
abocadors de residus urbans
abocadors de residus mixts
usos agrícoles A
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 368
usos agrícoles B
usos agrícoles D
usos urbans
sòls contaminats o potencialment contaminats
vies de comunicació
fangs d’EDARs
runams salins
espècies invasores
El risc d’incompliment generat per la resta de pressions considerades es mostra de forma
gràfica a la Taula 4.1.22.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 369
Mapa 4.1.79. Risc d’incompliment en embassaments segons l’anàlisi de pressions.
Mapa 4.1.80. Risc d’incompliment en embassaments segons l’anàlisi d’impactes.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 370
Mapa 4.1.81. Risc d’incompliment en embassaments.
La Taula 4.1.22 mostra un resum de l’anàlisi de pressions, en concret el risc d’incompliment
associat a cada pressió considerada.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 371
Taula 4.1.22. Riscs d’incompliment segons l’anàlisi de pressions (es mostren només les pressions que generen
algun tipus de risc sobre els embassaments).
Pressió Risc Pressió Risc Abocaments biodegradables acumulats (càrrega orgànica)
Zones mineres
Usos agrícoles C
UAC
Excedents de nitrogen EXN
Dejeccions ramaderes
4.1.5. Anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en llacs i zones humides
L’anàlisi de risc d’incompliment dels objectius de la Directiva en llacs i zones humides (Capítol
2) s’ha determinat a partir de l’estat ecològic. Les masses d’aigua que, segons els indicadors
de qualitat mesurats en llacs i zones humides pels convenis respectius (Agència, 2003d;
Agència, 2004d), presenten un molt bon estat o bon estat tenen un risc nul d’incompliment dels
objectius de la Directiva, mentre que les masses d’aigua que presenten un estat ecològic
moderat tenen un risc baix, les que presenten un estat deficient tenen un risc mig i les que
presenten un estat dolent tenen un risc elevat. El criteri que s’ha seguit es resumeix a
continuació:
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 372
Estat ecològic Risc d’incompliment
Molt bo Nul Bo Nul
Moderat Baix Deficient Mig Dolent Elevat
Segons aquest criteri, a Catalunya un 29% de les masses considerades com a zones humides
o llacs presenten un risc d’incompliment nul, en un 15% d’aquestes masses el risc és baix, en
un 7% el risc és mig i en un 10% el risc és elevat (Mapa 4.1.82). Aquests percentatges es
mostren desglossats per les conques internes i per les conques intercomunitàries a la Figura
4.1.82.
a)
Sense dadesRisc nulRisc baixRisc migRisc elevat
b)
Figura 4.1.14. Risc d’incompliment segons l’estat ecològic en llacs i zones humides de conques internes (a) i
conques intercomunitàries de Catalunya (b).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 373
Mapa 4.1.82. Risc d’incompliment segons l’estat ecològic en llacs i zones humides de Catalunya.
4.1.6. Deterioraments temporals per causes naturals en condicions extremes
La Directiva Marc de l’Aigua contempla la possibilitat que no es compleixin els objectius
ambientals per a determinades masses d’aigua per causes naturals en condicions extremes
(Article 4.6). Els criteris d’excepció que s’han considerat seguint les recomanacions de la
Directiva Marc de l’Aigua, tot i que alguns d’aquests fenòmens poden ser influenciats per certes
activitats humanes, han estat la sequera, les riuades i els incendis forestals.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 374
Tant sequeres com riuades són part intrínseca dels ecosistemes fluvials Mediterranis (Gasith & Resh, 1999; Sabater et al., 2001), però a causa de la seva possible influència puntual però
devastadora sobre la biota, determinades mètriques per valorar l’estat ecològic poden resultar
en valors molt baixos que resultin en incompliments dels objectius de la Directiva Marc de
l’Aigua. Així, en condicions naturals el cabal condiciona gairebé tots els aspectes dels
ecosistemes fluvials, incloent la morfologia del canal i règims de pertorbació, la distribució dels
organismes en l’espai i en el temps, així com els fluxos d’energia i materials (Gordon et al.,
1992; Allan, 1995). La influència de sequeres i riuades és encara més acusada en ecosistemes
fluvials en clima Mediterrani, que es caracteritza per una elevada variabilitat inter i intra-anual
(Davies et al., 1994; Resh et al., 1990; Sabater et al., 1995).
El canvi climàtic pot comportar en moltes regions un increment en la magnitud i freqüència de
riuades, així com de les sequeres (Hisdal et al., 2001; McCarthy et al., 2001; Palmer &
Räisänen, 2002; Milly et al., 2002). En aquest nou escenari, és doncs rellevant considerar els
possibles efectes de riuades i sequeres sobre el compliment dels objectius ambientals de la
Directiva Marc de l’Aigua.
4.1.6.1. Sequeres
La sequera pot afectar considerablement el risc d’incompliment dels objectius ambientals de la
Directiva Marc de l’Aigua a través del seu efecte directe sobre els indicadors de qualitat
biològica utilitzats per determinar l’estat ecològic ja que causen situacions estressants per
manca d’oxigen i en molts casos, per pèrdua total del medi aquàtic. Així mateix, tenen un efecte
indirecte degut a la reducció del cabal, ja que menys cabal implica major susceptibilitat davant
de moltes pressions antròpiques, i per tant més risc d’incompliment.
D’acord amb aquests principis, s’han seleccionat les pressions el risc d’incompliment associat
de les quals es veu afectat pel cabal, i s’ha calculat la susceptibilitat del medi a aquestes
pressions a partir del cabal que es dóna en situacions d’extrema sequera. Les pressions
seleccionades per a fer aquesta anàlisi han estat:
• Captacions d’aigua superficial
• Regulació del flux
• Derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques
• Abocaments biodegradables
• Abocaments industrials.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 375
El risc d’incompliment en condicions de sequera s’ha calculat a partir de la mitjana dels risc
d’incompliment calculats per a les pressions prèviament esmentades tenint en compte el cabal
Q90 com el cabal circulant (Mapa 4.1.84). S’ha assumit que el cabal excedit el 90% dels dies
de l’any (Q90) correspon al cabal de sequera (Caissie & El-Jabi, 1995; Smakhtin, 2001), de
manera que s’ha calculat el Q90 mig per cada tipus fluvial en base a les sèries de cabal en
règim natural (Taula 4.1.23, Mapa 4.1.83).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 376
Taula 4.1.23. Relació entre Q90 i cabal mig per a cadascun dels tipus fluvials.
Tipus fluvials Nombre de sèries analitzades
Mitjana Q90:cabal mig
Desviació estàndard Q90:cabal mig
Eixos principals 5 0.279 0.037 Rius de muntanya humida calcària 3 0.297 0.079 Rius de muntanya humida silícica 5 0.300 0.028 Rius de muntanya mediterrània calcària
5 0.225 0.075
Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal
4 0.265 0.025
Rius de muntanya mediterrània silícica 5 0.147 0.046 Rius mediterranis de cabal variable 4 0.173 0.036 Rius mediterranis silícics 6 0.228 0.034 Torrents Litorals 4 0.073 0.061 Rius mediterranis càrstics 6 0.228 0.120 Grans rius poc mineralitzats 4 0.311 0.008 Grans eixos mediterranis 3 0.328 0.001
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 377
Mapa 4.1.83. Relació entre Q90 i cabal mig.
Mapa 4.1.84. Risc d’incompliment en condicions de sequera.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 378
4.1.6.2. Riuades
Les riuades són un fenomen natural que permet el manteniment de la integritat de l’ecosistema
fluvial. És en aquests moments que es maximitzen la connectivitat horitzontal entre diferents
compartiments de l’ecosistema i la connectivitat vertical amb l’aqüífer, ja que és en la laminació
d’avingudes quan es dóna la recàrrega de l’aqüífer. Les riuades remouen el substrat,
modifiquen la morfologia del canal i resulten, sovint, en una elevada mortalitat i/o desplaçament
dels organismes (Biggs,1995; Biggs, 1996; Giller et al., 1991; Scarsbrook & Townsend, 1993;
Siegfreid & Knight, 1977). És per aquest motiu que les riuades poden afectar la valoració de
l’estat ecològic, ja que les mètriques basades en organismes bentònics usades per a
determinar l’estat ecològic de manera habitual en aquests sistemes fluvials es poden veure
afectades. A causa d’això, s’han considerat les riuades com a possible motiu d’excepció
temporal dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua. Tot i això, l’efecte de les riuades en els
indicadors és limita a pocs mesos, ja que els màxims valors de diversitat i productivitat es
troben sempre en sistemes fluvials amb règims hidrològics d’elevada variabilitat i episodis
extrems impredictibles (Cardinale et al., 2005).
Els rius catalans poden registrar cabals punta de centenars de vegades el seu cabal mitjà anual
(fins a 800 vegades al Foix i Francolí). Les avingudes més importants quasi sempre es poden
relacionar amb precipitacions superiors als 100 mm diaris i els cabals màxims solen registrar-se
el mateix dia de la precipitació (Taula 4.1.24).
Taula 4.1.24. Avingudes més importants i precipitacions a observatoris propers (Martín-Vide, 1997). Q: cabal mitjà
anual, Qmi: cabal màxim instantani, P: precipitació.
Riu (estació d’aforament)
Q (m3/s)
Qmi (m3/s)
Data Observatori P (mm) Data
Fluvià (Esponellà) 6,8 1.200 19/10/1977 Castellfollit de la Roca 182,5 18/10/77 Ter (Ripoll) 9,6 1.000 8/11/1982 Ribes de Freser 201,0 7/11/82 Onyar (Girona) 1,7 550 5/04/1969 Girona 159,4 4/04/69 Tordera (Sant Celoni) 0,8 213 9/10/1965 Sant Celoni 162,0 9/10/65 Llobregat (Martorell) 20,7 3.080 20/09/1971 Sallent 184,5 20/09/71 Foix (Castellet) 0,3 240 18/09/1974 Castellví de la Marca 145,2 17/09/74 Francolí (Tarragona) 2 1.600 10/10/1994 Alforja 415,0 10/10/94 Ebre (Tortosa) 540 11.000 10/1907
La freqüència amb que es donen aquests esdeveniments extrems pot establir-se a partir de
l’anàlisi de sèries pluviomètriques. El càlcul mitjançant la distribució de Gumbel, de les
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 379
quantitats màximes esperades en un dia per a diferents períodes de retorn (en anys) (és a dir,
les quantitats diàries que, de mitjana, són igualades o superades un cop cada cert nombre
d’anys) donen valors notablement alts al litoral i prelitoral: per un període de retorn de 10 anys
les quantitats diàries superen els 100 mm al litoral, prelitoral i zones pirinenques (Taula 4.1.25).
Als indrets amb valors inferiors, les intensitats pluviomètriques en intervals inferiors al dia
poden ser igualment elevades. A Girona, a la conca del riu Onyar i a l’Empordà, en el mateix
període de retorn les quantitats màximes diàries ultrapassen els 150 mm i hi ha llocs on es
poden assolir els 200 mm. Hi ha doncs zones de Catalunya que es troben dins de les major
intensitat pluviomètrica d’Espanya.
Taula 4.1.25. Quantitats diàries màximes esperades per a diferents períodes de retorn (T) (Elias Ruiz, 1979; Martín-
Vide, 1997).
T (anys) Barcelona Girona Sant Llorenç del Munt 5 88 143 155 10 105 179 189 25 126 224 232 50 143 258 264
100 158 291 296
Les previsions del canvi climàtic contemplen que la precipitació tindrà lloc en períodes més
concentrats i, per tant, la intensitat serà major (Vellinga & Van Verseveld, 2000; Palmer &
Räisänen, 2002; Milly et al., 2002). Aquest increment en la ocurrència d’episodis extrems pot
arribar a ser d’entre 1 i 4 episodis extrems més a finals del s. XXI (Palmer & Räisänen, 2002).
En l’àmbit Mediterrani, les riuades es deuen sovint a la intensitat de la precipitació més que no
pas a la quantitat registrada en un període perllongat de temps. Tot i això, la principal força
motriu de l’increment en magnitud i freqüència de riuades pot ser el canvi en els usos del sòl
per motius antropogènics i/o per efecte del canvi climàtic (Bronstert, 2003). En aquest nou
escenari, a causa del canvi en la freqüència d’ocurrència de les precipitacions extraordinàries i
la seva magnitud, es modificaran els límits de les zones inundables, i conseqüentment s’hauria
de ser molt estricte en la futura planificació del territori i ampliar els marges de protecció avui
dissenyats.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 380
4.1.6.3. Superfícies susceptibles de ser afectades per incendis forestals
Els incendis poden afectar profundament els ecosistemes fluvials de forma directa o indirecta.
Les comunitats de ribera es poden veure directament afectades pels incendis i per tant
repercutir en l’estat ecològic de l’ecosistema fluvial. D’altra banda, els incendis a la conca
afecten l’ecosistema fluvial a causa bàsicament de l’increment de sòlids en suspensió, de
l’increment en la concentració de nutrients a causa de la mineralització de la matèria orgànica,
de l’increment en els aports per disminució de l’evapotranspiració i de la disminució de la
capacitat de retenció per part de la coberta vegetal i del sòl, així com de l’increment de les
avingudes amb càrrega sòlida considerable. Tots aquests canvis queden reflectits en la biota
dels sistemes fluvials, que impliquen estats ecològics de pitjor qualitat (Vila, 2005; com. pers.).
És per aquest motiu que s’han considerat els incendis com a possible motiu d’excepció
temporal dels objectius de la Directiva marc de l’Aigua.
El canvi climàtic comportarà un augment del risc d’incendi a les zones mediterrànies i una
ampliació de les zones d’alt risc cap a llocs on ara el risc és baix. La sequera, l’abandonament
de les zones rurals, que podria augmentar al secà si disminueix la productivitat i la
competitivitat dels productes agrícoles, la previsió de boscos joves i densos i la reducció en el
grau de gestió forestal per davallada de la rendibilitat dels aprofitaments silvícoles incrementarà
la vulnerabilitat al foc (Sebastià et al., 2005) i per tant el risc d’incompliment dels objectius de la
Directiva Marc de l’Aigua.
S’ha fet una estimació de les masses d’aigua que poden ser més afectades per incendis a
partir del risc bàsic d’incendis a Catalunya. La Direcció General de Prevenció de Riscos del
Medi Natural (Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya) ha elaborat un
mapa de perill bàsic d’incendi forestal, que resulta de la combinació del perill d’ignició i del perill
de propagació i és un mapa relativament estàtic en el temps, ja que no depèn exclusivament
del tipus de vegetació. Aquest risc defineix la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir un
incendi (Mapa 4.1.85). El risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en
situacions excepcionals per incendis forestals s’ha establert a partir de la mitjana del risc bàsic
d’incendi en cada subconca associada a massa d’aigua, i l’objectiu s’ha fixat en tenir un risc
inferior a molt alt (Mapa 4.1.86). El fet que s’hagi considerat un valor tant elevat es deu al fet
que l’efecte sobre els sistemes aquàtics epicontinentals és fonamentalment indirecte.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 381
Mapa 4.1.85. Risc bàsic d’incendis.
Mapa 4.1.86. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per risc d’incendis.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 382
4.1.7. Tendències i perspectives de futur en l’anàlisi del risc
El canvi climàtic és causat pel canvi en la composició atmosfèrica degut a l’activitat de l’home
(Karl & Trenberth, 2003). El canvi climàtic ha comportat un increment de 0,8ºC durant el darrer
segle (IPCC, 2001) i les prediccions preveuen increments d’entre 1 i 3,5ºC pel 2100 (Nicholls et
al., 1996) (Figura 4.1.15). Aquest increment en la temperatura global ha estat major a la
Península Ibèrica, i és més acusat en els mesos d’hivern (Moreno, 2005). A Catalunya, l’anàlisi
de 23 sèries de temperatura del període 1869-1998 amb resolució mensual ha permès
determinar que hi ha hagut un increment mig de 0.007ºC/any, i que hi ha clares anomalies
tèrmiques que provoquen un increment mig des dels anys 80 (Brunet et al., 2001). La
modificació del balanç energètic a causa del canvi climàtic repercuteix en les dinàmiques del
planeta, i entre elles, en una intensificació del cicle hidrològic a nivell global (Labat et al., 2004).
La tendència en la precipitació anual és heterogènia i va des d’increments de fins el 50% a
regions del Nord d’Europa fins a decrements del 20% al Sud d’Europa (IPCC, 2001; EEA,
2004) (Figura 4.1.16).
Figura 4.1.15. Dinàmica temporal de la temperatura mitjana global els darrers 140 anys expressada com la
desviació respecte la mitjana (IPCC, 2001).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 383
Figura 4.1.16. Tendència en la precipitació anual durant el s.XX (IPCC, 2001).
Els components del cicle hidrològic es veuen afectats pel canvi climàtic des de fa
aproximadament 30 anys i es veuran severament afectats al llarg del s. XXI (Milly et al., 2002).
Aquesta alteració dels components del cicle hidrològic no és banal, ja que la incidència sobre la
disponibilitat de recursos hídrics, tant en quantitat com en qualitat, afecta tant els ecosistemes
aquàtics com l’abastament humà.
El canvi climàtic no és però l’únic factor que comporta modificacions en el cicle hidrològic. El
canvi en els usos del sòl que s’està produint en els darrers 30 anys i que continua actualment
és, conjuntament amb l’increment del tipus i valor de la demanda i el tipus de gestió, tant o més
important que el canvi climàtic. És per això que es parla de canvi ambiental per fer referència al
conjunt de modificacions imposades pel clima i per l’acció antròpica.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 384
4.1.7.1. Efectes del canvi climàtic sobre la dinàmica hidrològica
La precipitació, entrada principal del sistema hidrològic, és la responsable de la variabilitat del
balanç hídric i té profundes implicacions en el conjunt del cicle hidrològic (IPCC, 2001). Gairebé
tots els escenaris prediuen una disminució de la precipitació anual al nostre territori d’entre el 5
i el 15%, però el principal canvi es veurà en l’augment en la freqüència de les precipitacions
extremes (Katz, 1999; Karl & Knight, 1998; Karl & Trenberth, 2003; Ludwig et al., 2004; EEA,
2004; Eisenreich, 2005; Moreno, 2005; Martín-Vide, 2005). En un anàlisi de les sèries de
precipitació de 30 anys en 139 observatoris catalans, Martín-Vide (2005) constata una
disminució en la quantitat total de precipitació, una disminució en la innivació, un descens en el
nombre de dies amb precipitació quantiosa i l’augment de les precipitacions torrencials.
A causa de l’increment en el nombre d’episodis pluviomètrics intensos, es pot esperar una
ràpida acumulació de l’aigua a la llera, una disminució del total infiltrat al subsòl (ja que la
precipitació superarà la capacitat d’infiltració del sòl) i la generació més freqüent d’avingudes
amb un cabal elevat (Mas-Pla, 2005). D’aquesta manera, s’escurça el temps mig de residència
de l’aigua en la conca i per tant, disminueix la possibilitat de recuperar les reserves i compensar
les extraccions dels recursos locals. Així mateix, es preveu un biaix cap als cabals baixos
durant llargs períodes de temps, la qual cosa impediria la recarrega dels aqüífers i donaria lloc
al descens dels nivells freàtics i a un esgotament efectiu del sistema, que comprometria el
cabal ecològic de les lleres (Eisenreich, 2005; Mas-Pla, 2005). Les dades de les estacions
d’aforament d’Olot (EA 13) i Esponellà (EA 16) exemplifiquen aquestes tendències (Mas-Pla,
2005). En aquestes, s’hi aprecia un clar increment de la variabilitat interanual en el cabal mig
diari des del 1960 i un increment en els cabals mitjans diaris màxims en les darreres dècades.
Els canvis però, no només es preveuen en l’increment d’episodis extrems, sinó que també
impliquen una disminució en el recurs. D’aquesta manera, en l’estudi d’actualització de
l’avaluació dels recursos hídrics de les Conques Internes de Catalunya (Agència, 2002b), es
preveu una pèrdua de recursos per a la part alta de la conca del Cardener del 11% per a la
primera meitat del s. XXI i de fins el 34% en la segona meitat del s. XXI. De magnitud similar, el
Libro Blanco del Agua (MIMAM, 2000) preveu una disminució del 8% en la disponibilitat de
recursos tant per conques internes de Catalunya, com per conca de l’Ebre. A aquesta
disminució total del recurs s’ha de d’afegir la irregularitat, que comporta un menor aprofitament
dels recursos no regulats. Davant d’aquest escenari de disminució dels recursos hídrics, el
paper dels aqüífers pot esdevenir clau per fer front a la variabilitat climàtica, ja que actuen com
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 385
a grans magatzems estratègics. La seva protecció és doncs, essencial per poder mantenir,
almenys, la mateixa capacitat de resposta que ara es té. Cal, al mateix temps, afavorir la
infiltració d’aigua cap als aqüífers, tant la que prové de la pluja com la que discorre per rius i
rieres, raó per la qual s’ha d’evitar la impermeabilització superficial dels aqüífers i protegir-los
de la contaminació (Pié et al., 2005).
L’increment de l’evapotranspiració representa una disminució de l’aigua al subsòl i,
conseqüentment, de la recàrrega dels aqüífers i dels nivells hidràulics. En disminuir els nivells,
se’n deriven dues conseqüències: la primera és que l’aqüífer lliure superficial deixa de
subministrar un flux a lleres o aiguamolls, produint una disminució del cabal basal. La segona,
en un estat més avançat de disminució dels nivells, el riu esdevé influent i perd part del seu
cabal per recarregar els aqüífers superficials amb nivells deprimits. Aquesta situació es dóna en
l’actualitat a l’aqüífer de la Tordera, on la intensa extracció, molt superior a la recàrrega anual
mitjana, provoca una situació de dèficit que implica cabals superficials nuls en gairebé tot el
tram baix del riu.
Zones humides i zones litorals
Bona part de les zones humides deuen l’origen i la renovació de l’aigua a desbordament del riu
o a precipitacions intenses que faciliten la seva inundació i/o la relació amb el nivell freàtic
subjacent. El prèviament esmentat descens del nivell freàtic i del cabal basal dels sistemes
fluvials, pot perjudicar severament la persistència de les zones humides, tot i que aquesta es
pot veure més condicionada pels canvis d’usos del sòl (Mas-Pla, 2005; Moreno, 2005).
Els efectes sobre els recursos hidrològics a les zones litorals són evidents, ja que en aquests
ambients s’hi afegeix el presumible augment del nivell de mar (IPCC, 2001). En el cas dels rius,
la penetració de l’aigua salada a través de la llera donarà lloc a la falca salina i a un increment
de la salobritat de les aigües superficials en èpoques de cabals baixos. En el cas dels aqüífers,
la penetració de la falca salina serà major i anirà en detriment de la qualitat dels recursos
subterranis (Einsenreich, 2005). Aquesta situació és especialment preocupant al nostre territori,
ja que els aqüífers existents han estat explotats intensament al concentrar bona part de la
demanda urbana (àrea metropolitana de Barcelona, Maresme, Costa Brava, etc.), agrícola
(planes deltaiques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Llobregat i Ebre, Maresme) i industrial (zones
de Barcelona-Llobregat i Tarragona) (Mas-Pla, 2005).
En els aqüífers que actualment estan salinitzats o en aquells en que es preveu que es poden
donar situacions de deteriorament amb el canvi climàtic, la solució més efectiva per a la
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 386
recuperació de nivells i de la qualitat de l’aigua subterrània consisteix en limitar les extraccions i
esperar que l’aqüífer retorni a la seva dinàmica natural. Seguint aquests principis, s’han
recuperat ja els aqüífers del Llobregat i del Camp de Tarragona, on s’ha transvasat aigua
d’altres zones per al consum local (Custodio, 2002).
4.1.7.2. Efectes dels canvis antropogènics sobre la dinàmica hidrològica
El control que l’evapotranspiració té sobre la diversitat de recursos fa que l’estudi de les
tendències en els usos del sòl sigui bàsica per a comprendre els canvis que es poden donar en
la disponibilitat de recursos.
Grans àrees del territori han experimentat forts canvis en els usos del sòl en la segona meitat
del s. XX. La millora dels estàndards de vida ha conduït al progressiu abandonament de les
activitats agrícoles, de pastura i d’extracció de llenya dels boscos per ser usada com a
combustible (Lasanta, 1990). A causa de l’abandonament d’aquestes pràctiques i dels treballs
de reforestació per evitar pèrdues de sòl, han dut a un increment considerable de la cobertura
forestal (Gallart & Llorens, 2002), que és d’un 10% a nivell europeu en els darrers 30 anys
(Estrela et al., 2001). Aquest fet provoca una disminució en la disponibilitat dels recursos
hídrics per una major intercepció i transpiració (Gallart & Llorens 2003; Begueria et al., 2003;
Gallart & Llorens, 2004). Bosch & Hewlett (1982) estimen que el desenvolupament forestal en
una zona amb una pluviometria mitjana de 800 mm equival a una disminució de l’escorrentia
anual de 150 mm. Gallart & Llorens (2004) han estudiat la influència de l’augment de la coberta
forestal a la conca de l’Ebre, i conclouen que hi ha un decrement del 0.17% anual de les
aportacions mitjanes a l’Ebre. La conseqüència és que dels 71 hm3 disminuïts al riu Ebre
(durant el període 1970-1991) al seu pas per Tortosa, 38 hm3 es poden atribuir al canvi climàtic,
mentre que 33 hm3 s’atribueixen a l’augment de la superfície forestal a les capçaleres de les
conques.
L’altre factor cabdal a l’hora de valorar les tendències, és l’increment de la demanda pel
creixement de la població. El Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB preveu que Catalunya
assolirà els 8 milions d’habitants l’any 2015 i els 8.5 milions cap a l’any 2030. Aquestes dades
són preocupants, ja que en condicions de sequera extremes com les que es van donar el 1990,
ja es van donar problemes de subministrament a la regió metropolitana. D’aleshores ençà s’ha
millorat la capacitat de regular els recursos amb la construcció de l’embassament de la Llosa
del Cavall, però un increment tant fort de la demanda com es preveu fa necessari replantejar la
planificació dels recursos hídrics.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 387
4.1.7.3. Impactes en el proveïment, la qualitat i el medi natural.
El fet que la demanda sigui actualment propera i, en molts casos, superior als recursos locals
en diversos sistemes hidrològics, posa de manifest que qualsevol canvi en la disponibilitat de
recursos hídrics pot condicionar directament el desenvolupament socio-econòmic d’un territori.
Tot i això, és probable que en els propers 20 anys, el factor més influent sobre el balanç hídric
siguin els canvis deguts al canvi d’usos del sòl (IPCC, 2001).
Impactes sobre l’abastament de recursos hídrics
A les conques internes, la demanda actual suposa el 70-80% dels recursos disponibles
anualment (Mas-Pla, 2005). Aquesta xifra indica que s’ha d’incidir en la gestió dels recursos
hídrics, especialment en un escenari proper en que es preveu una menor disponibilitat del
recurs. En aquesta situació, qualsevol mesura destinada a l’estalvi de recursos és un pas cap a
la gestió sostenible de l’aigua i, en una altra escala, una contribució per mitigar els efectes del
canvi climàtic, on la pèrdua de volums d’aigua disponibles per satisfer la demanda és el temor
més fonamentat (Mas-Pla, 2005).
Impactes en la qualitat dels recursos
En base a les perspectives referents a les aigües superficials, l’augment de períodes amb
cabals baixos, inferiors als habituals, fomentarà l’increment de les concentracions de nutrients i
de matèria orgànica, donant lloc a processos d’eutrofització i a una disminució d’oxigen en el
medi aquàtic (IPCC, 2001). En sentit contrari, l’increment en la freqüència d’avingudes produeix
un rentat de la contaminació acumulada. No obstant això, els efectes tòxics per al medi natural,
i fins i tot, els possibles efectes sanitaris sobre les persones, cal referir-los al concepte de dosi,
és a dir, al contacte o ingesta contínua d’uns volums i unes concentracions determinades (Mas-
Pla, 2005).
Impactes sobre el medi natural
La variació en les variables climàtiques principals (temperatura i precipitació) i les modificacions
en el cicle hidrològic, modificaran intensament el medi natural, produint variacions en la
distribució espacial actual dels ecosistemes i les seves característiques. Els efectes dels
transtorns hidrològics produïts pel canvi climàtic tindran un impacte més elevat en els
ecosistemes de ribera i zones humides, entre els quals destaquen aiguamolls i les maresmes
litorals (Mas-Pla, 2005). Moreno (2005) conclou que molts d’aquests sistemes poden passar de
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 388
permanents a temporals, i que alguns d’ells poden desaparèixer. En tot cas, la majoria
d’aquests sistemes sofriran canvis en la seva biodiversitat (Moreno, 2005).
La concentració de la precipitació en períodes concrets i la disminució en el nivell freàtic
implicarà dificultats dels arbres de la zona de ribera per accedir als recursos hídrics,
comprometent la seva persistència. Així mateix, les zones humides interiors associades al nivell
freàtic, podrien veure disminuïda la seva superfície o podrien desaparèixer (Mas-Pla, 2005). Tot
i això, la influència antròpica és, sens dubte, determinant en la pervivència d’aquests ambients.
Impactes sobre el tram baix i el Delta de l’Ebre
El tram baix de l’Ebre i el seu Delta associat mereixen una consideració especial a causa de la
seva fragilitat davant dels efectes del canvi ambiental.
A la conca de l’Ebre, canvi climàtic i canvi d’usos del sòl comportaran menors aportacions
naturals, mentre que majors temperatures comportaran major demanda en bona part dels
sectors, i de forma especial en l’agricultura (Eisenreich, 2005). Conseqüentment, es preveu que
hi hagi una disminució en el cabal, i per tant, una disminució en la capacitat de dilució i un
avanç de la l’aigua marina més amunt de l’Illa de Gràcia, on actualment hi ha durant bona part
de l’any (Ibáñez, 2005; com. pers.), el límit de la influència de l’aigua marina. Ambdós factors
poden dur l’ecosistema fluvial en el seu tram baix i el sistema deltaïc a una situació preocupant
en que moltes espècies endèmiques podrien desaparèixer (Eisenreich, 2005). Algunes de les
espècies que es podrien veure ràpidament afectades per l’increment de la salinitat durant la primavera serien Margaritifera i Ephoron , mentre que l’efecte en la fauna de peixos podria ser
encara més sever, ja que les espècies invasores es veurien afavorides per la disminució del
cabal i per l’absència de episodis de cabal elevat (Eisenreich, 2005).
Es calcula que la disminució de la pluviometria a la conca de l’Ebre serà d’entre 0 i 25 mm/any
a bona part de la conca excepte als Pirineus, on pot ser d’entre 25 i 150 mm/any (IPCC, 2001).
Tot i aquestes disminucions per efecte del canvi climàtic, l’expansió de les zones de regadiu i la
reforestació natural a les capçaleres de la conca són probablement els principals limitants per a
la disponibilitat de recursos hídrics.
La subsidència del delta deguda a la reducció de la càrrega de sediments que duu el riu
conjuntament a l’increment del nivell de mar en 0.2-0.82 m cap a l’any 2100, pot representar un
repte difícil de superar per la pervivència del Delta de l’Ebre (Eisenreich, 2005). D’altra banda,
la productivitat en els sistemes costaners pròxims a la desembocadura es veurà perjudicada
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 389
per la disminució dels aports de l’Ebre. En particular, la zona costanera limítrof al Delta té grans poblacions d’aus marines (Abelló et al., 2003) i és una de les àrees principals de reclutament
per a petits peixos pelàgics al Mediterrani occidental (Eisenreich, 2005).
Tot i l’elevada incertesa d’aquestes prediccions, es pot concloure que l’efecte del canvi
ambiental sobre el tram baix i el delta de l’Ebre tindrà unes conseqüències més severes sobre
l’estat ecològic que en la part alta i mitja de la conca, repercutirà en major erosió a la línia
costanera, causarà la pèrdua i inundació de zones humides i una disminució de la productivitat
piscícola (UNEP/EEA, 2000; Eisenreich, 2005).
4.1.7.4. Impactes sobre l’estat ecològic i la Directiva Marc de l’Aigua
Segons Eisenreich (2005), a l’escala temporal dels programes de mesures previstos per la
Directiva Marc de l’Aigua, s’esperen considerables canvis en el clima. Els efectes d’aquests
canvis sobre els ecosistemes aquàtics no són del tot clars, i en molts casos són impredictibles.
Tot i això, es preveu que hi haurà canvis en les condicions de referència que no podran ser
mitigades amb cap tipus de mesura, de manera que s’hauran d’ajustar els valors de referència
en funció a la seva evolució temporal i no considerar-los, per tant, estàtics. El reajustamet de
les condicions de referència permetrà reajustar els rangs de valors usats per a determinar les 5
classes de qualitat en els nous escenaris que planteja el canvi climàtic.
Les condicions de referència no poden considerar-se estàtiques, ja que variaran com a
conseqüència dels efectes que el canvi climàtic té sobre les condicions fisicoquímiques de les
masses d’aigua. La revisió de la caracterització de les conques cada 6 anys, tal i com requereix
la Directiva Marc de l’Aigua, permetrà la reevaluació de les condicions de referència. En
conseqüència, els objectius dels plans de mesures (bon estat ecològic) necessitaran una
revisió de forma periòdica.
Per tal de comprovar els canvis que sofreixen les condicions de referència a causa del canvi
climàtic, seria convenient realitzar un seguiment a llarg termini de sistemes mínimament
impactats (Eisenreich, 2005).