pla de gestió de l’aigua de catalunya - aca-...

El medi

1

Pla de gestió de l’aigua de Catalunyadocument en informació pública

El medi

2

Introducció

3

Pla de gestió de l’aigua de Catalunyadocument en informació pública

Edita: Agència Catalana de l’Aigua

Disseny i maquetació: Ondeuev.net

Impressió: Comgrafic, SA

Imatges cedides per:

Aquanea

Banc d’imatges de l’ACA

Enric Ballesteros

J.L. Gomà

Institut Cartogràfic de Catalunya

Introducció

4

Introducció

5

índex

lntroducció .................................................................................................................... 6

El medi .......................................................................................................................... 10

Els recursos hídrics ................................................................................................ 28

Aspectes econòmics ............................................................................................. 40

Participació ciutadana .......................................................................................... 46

Glossari ........................................................................................................................ 50

Introducció

6

Introducció

7

gestió de l’aigua?què és el pla deEl Pla de gestió de l’aigua és el

conjunt de propostes elaborades

d’acord amb els principis de la Directi-

va marc de l’aigua, en endavant DMA,

adreçades a economitzar i racionalit-

zar la utilització de l’aigua, i a garan-

tir el bon estat dels sistemes aquàtics

(rius, embassaments, estanys, zones

humides, aigües costaneres i aigües

subterrànies).

Aquest Pla, un cop aprovat pel Go-

vern de la Generalitat, substituirà el

vigent Pla hidrològic de les conques

internes de Catalunya. El Pla respon a

una nova concepció de la planificació i

administració de l’aigua.

La seva finalitat és garantir la satis-

facció de la demanda i, alhora, protegir

l’entorn i fer prevaldre la sostenibilitat

ambiental, econòmica i social, així com

la racionalitat en l’ús dels recursos hí-

L’aigua és un recurs natural, imprescindible per a la vida hu-

mana i el medi ambient, que cal protegir i preservar. D’aquí la

necessitat de gestionar-la correctament i vetllar per la funci-

onalitat dels ecosistemes que alimenta. D’això tracta el Pla de

gestió de l’aigua de Catalunya, elaborat per l’Agència Catalana

de l’Aigua (ACA), Pla que ha de regir la gestió de l’aigua des

del 2010 fins l’any 2015. Aquesta breu guia s’ha elaborat amb

l’objectiu d’exposar de manera clara els aspectes més relle-

vants d’aquest Pla.

Introducció

8

Introducció

9

drics. Tot això en un context de partici-

pació activa de la societat. És així com

el Pla de gestió fa compatibles els ob-

jectius de qualitat ambiental (bon estat

del medi natural aquàtic) amb la garan-

tia del recurs per als diferents usos que

fem de l’aigua.

Per fer possible l’assoliment d’aquest

doble objectiu (qualitat ambiental i ga-

rantia del recurs), el Pla compta amb

un Programa de mesures, l’instrument

on es fixa tot el conjunt d’actuacions,

tant d’inversió en infraestructures del

cicle de l’aigua, com de subvenció i fo-

ment ja executades, en execució i pre-

vistes per al període 2006-2015.

El Pla de gestió porta també associ-

at un Programa de seguiment i control

que permet valorar l’eficiència de les

mesures programades i el compliment

dels objectius establerts. El seguiment

de l’estat i l’avaluació del rendiment de

les mesures proposades permetrà la

correcta revisió del Pla de gestió a finals

de 2015. El Programa de seguiment i

control ja és operatiu des de l’any 2007.

La q

ualit

at d

el m

edi,

clau

per

gar

anti

r la

dis

po

nib

ilita

t

La reducció

de la p

ressió so

bre el

med

i, clau per a la seva recup

eració

• Satisfacció de les demandes

• Enfocada al programa d’inversió de les obres

• Poca rellevància dels objectius ambientals

• Informació pública

• Gestió de la demanda i racionalitat en l’us del recurs

• Equilibri entre gestió i inversió

• Assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics

• Participació activa de la societat

PlanIfIcacIó antErIor a la DMa

nou Pla DE gEstIó DE l’aIgua a catalunya

DistriCte De ConCa fluvial De Catalunya

La Generalitat hi té competències plenes, i és res-

ponsable d’elaborar la planificació hidrològica i fer-la

complir.

DIrEctIva Marc DE l’aIgua

Pla DE gEstIó DE l’aIgua DE catalunya

Directiva marc en política d’aigües de la Co-

munitat Europea (2000/60/CE), coneguda

com a Directiva marc de l’aigua (DMA) és

l’instrument normatiu d’obligada aplicació

en els estats membres de la Unió Europea,

que esdevé l’origen d’un important canvi

en la gestió de l’aigua. El seu

objectiu és garantir el bon estat

del medi aquàtic, tant des del punt de vista

qualitatiu com quantitatiu, mitjançant un ús

sostenible basat en la protecció a llarg termi-

ni dels recursos hídrics.

L’Agència Catalana de l’Aigua redacta i aprova

el Pla de gestió del districte de conca fluvial

de Catalunya (conques internes) mentre que,

a les conques catalanes dins els àmbits de les

demarcacions hidrogràfiques de l’Ebre i del

Xúquer, l’ACA redacta un conjunt de propos-

tes de gestió, sol·licitant a l’Administració de

l’Estat que siguin incorporades als respectius

plans de gestió de cada demar-

cació hidrogràfica, bo i recordant

que l’ACA exerceix plenes competències en

sanejament i, en cooperació amb el món local,

en l’abastament.

El conjunt d’ambdós tipus de propostes confi-

gura el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya.

DemarCaCions De l’ebre i el xúquer

Les competències són compartides. La Generalitat és

responsable d’una gran part de les polítiques sectorials

relacionades amb l’aigua (planificació agrària i territori-

al, sanejament, protecció de la natura, etc.) però és l’Es-

tat qui, mitjançant les confederacions hidrogràfiques,

ha de redactar la planificació hidrològica, incloent-hi la

determinació dels objectius ambientals.

demarcacions de L’ebre i eL xúquer

districte de conca fLuviaL de cataLunyaQ u a l I tat

Q u a n t I tat

El medi

10

El medi

11

el mediEl Pla de gestió estableix uns ob-

jectius de qualitat ambiental per

a totes les masses d’aigua de Catalu-

nya. El compliment d’aquests objectius

ha de permetre el sosteniment del bon

estat de les masses d’aigua. Per a la

seva mesura s’empren diferents indica-

dors de qualitat que permeten valorar

de forma objectiva i integradora l’estat

en què es troben els ecosistemes aquà-

tics. [Figura 1, pàgina següent]

lEs MassEs D’aIguaEn aquest Pla de gestió, i en compliment d’allò

que estableix la Directiva marc de l’aigua, els

rius, les rieres i els torrents es divideixen en

petites unitats diferenciades, que s’anomenen

masses d’aigua, cadascuna d’elles amb unes

característiques pròpies que la distingeixen

de les masses d’aigua veïnes.

Els estanys i les zones humides són també

masses d’aigua, si bé d’una categoria diferent

de la dels rius. Altres categories que tenen les

seves pròpies masses d’aigua són les aigües

costaneres i les aigües subterrànies.

Cada massa d’aigua és una uni-

tat amb entitat pròpia, sobre la

qual es fixen objectius de qualitat ambiental,

s’apliquen mesures de control per saber en

quin estat es troba, i s’hi fan actuacions per

tal de millorar-la quan sigui possible.

El bon estat de les masses d’aigua és el prin-

cipal objectiu ambiental del Pla de gestió,

i garanteix que la qualitat de cada massa

d’aigua sigui suficient per conservar, a llarg

termini, les característiques naturals que li

són pròpies.

els

ob

ject

ius

de

qua

litat

am

bie

ntal

El medi

12

El medi

13

Aquests objectius constitueixen el nivell de qualitat

ambiental al qual han d’arribar les masses d’aigua en

el futur.

A dia d’avui els objectius ambientals ja s’assoleixen

a aproximadament la meitat de les masses d’aigua de

Catalunya.

uns objEctIus aMbIEntals ExIgEntsA l’hora d’interpretar aquests mapes cal tenir en compte l’elevat

grau d’exigència d’aquests nous objectius ambientals. Es tracta

d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspec-

tes que condicionen la qualitat d’un ecosistema, fins a valors

propers a les seves condicions naturals de referència. Així, per

exemple, malgrat que la qualitat de l’aigua a les nostres platges

és avui excel·lent, en moltes zones del litoral no es poden con-

siderar acomplerts els objectius ambientals ja que

la sobrepesca, els ports i els espigons han malmès

les comunitats biològiques que hi vivien. Una cosa similar pot

dir-se de rius com el Llobregat, en els que ha millorat molt la

qualitat de l’aigua, però que encara pateixen els efectes de les

infraestructures construïdes en els seus marges o de les múlti-

ples captacions hidroelèctriques al llarg del seu curs.

Figura 2

grau de compliment de les masses d’aigua superficial

Figura 3

grau de compliment de les masses d’aigua subterrània

Figura 1

Indicadors de qualitat per al compliment dels objectius ambientals

Compleix

No compleix

Dades parcials Compleix No compleix

aigües suPerfiCials

aigües subterrànies

el PrinCiPal objeCtiu De qualitat ambiental és que les masses D’aigua assoleixin un

bon estat

InDICADors bIològICsLa diversitat, l’abundància i el tipus d’animals, plantes i aigües que es troben en una massa d’aigua són indicatius de la seva qualitat biològica.

InDICADors fIsICoquíMICsMedeixen la qualitat física i química de l’aigua.

InDICADors hIDroMorfològICsPer assolir els objectius ambientals no n’hi ha prou amb tenir aigua de bona qualitat. Cal també que l’entorn natural de la massa d’aigua estigui en bon estat.

Posidònia

PeixosPerífiton

Zones humides

Estat químic

Estat quantitatiu

Invertebrats bentònics

Lleres i riberes

Fitoplàncton

Cabals

Es fan anàlisis específiques de contaminants per assegurar que no es troben a l’aigua

Estat QuíMIc

Estat EcològIc

Equilibri entre la quantitat d’aigua que entra i surt dels aqüífers

Estat QuantItatIu

La combinació dels indicadors permet valorar l’estat ecològic en què es troben les masses d’aigua

Estat DE la Massa D’aIgua

El medi

14

El medi

15

els

ob

ject

ius

del

pla Una de les finalitats bàsiques del Pla de

gestió és possibilitar l’assoliment dels

objectius de qualitat ambiental definits,

però no en tots els casos serà possible

fer-ho en els pròxims 6 anys, moment

en què està previst revisar aquest Pla

d’acord amb la DMA.

Els objectius del Pla per a l’any 2015

consisteixen, doncs, en assolir els ob-

jectius de qualitat ambiental en totes

Les limitacions que fan que no totes

les masses puguin arribar al bon estat

l’any 2015 són:

mesures que triguen un temps a fer

efecte i comporten la recuperació de

la qualitat ambiental a llarg termini

(més de 6 anys). L’aigua subterrània, a

diferència de la dels rius, es mou molt

lentament. Per això, en casos de con-

taminació, la recuperació de la seva

qualitat sol ser un procés que requereix

molt de temps, tot i que s’hi apliquin les

mesures i actuacions necessàries.

mesures complexes que requerei-

xen una fase d’estudi prèvia a la seva

aplicació. La presència de diverses ac-

tivitats humanes a la costa que poden

deteriorar la qualitat dels organismes

marins, com les praderies de Posido-

nia oceanica i les poblacions d’algues,

fa necessari realitzar estudis locals per

determinar els principals factors que els

afecten.

mesures que resulten desmesura-

dament cares, de les quals no es po-

den assumir els costos a curt termini.

A la conca del Besòs, on gairebé tot

l’any més de la meitat de l’aigua que

baixa pels rius prové de les depurado-

res, els costos que suposaria depurar

tota aquesta aigua fins a un nivell de

qualitat suficient per assolir els objec-

tius ambientals són del tot despropor-

cionats i no assumibles.

les masses d’aigua on sigui possible,

tenint en compte la tecnologia i el co-

neixement disponibles, els processos i

terminis necessaris per a la recupera-

ció del medi i les implicacions socials

i econòmiques de les mesures que cal

aplicar.

La distribució de les masses d’aigua

on la finalitat del Pla és assolir els ob-

jectius de qualitat ambiental l’any 2015

es presenta en les figures 4 i 5. La si-

tuació que mostren aquestes figures té

en compte tant les determinacions que

efectivament s’adoptaran a les conques

internes de Catalunya, com les mesu-

res que l’Agència Catalana de l’Aigua

implantarà a la part catalana de les de-

marcacions de l’Ebre i el Xúquer, i les

propostes que des de l’ACA han estat

transmeses a l’Administració de l’Estat

perquè les implementi.

riu sec a cerdanyola del vallès. origen de l’aigua la majoria de dies de l’any

Surgències d’aigua subterrània: Fonts del Llobregat

Praderia de Posidonia oceanica en mal estat de conservació

Aigua de la depuradora Aigua del riu

20% 80%

Molt bo

bo

MEDIocrE

DEfIcIEnt

DolEnt

nIvElls DE QualItat

objEctIus DEl Pla

Estat actual DE lEs MassEs

D’aIgua

Estat 2015 DE lEs MassEs

D’aIgua

Objectiu de qualitat ambiental a assolir per totes les masses en el futur

Assolir els objectius de qualitat ambiental al 67% de les masses d’aigua de Catalunya

Facilitar que la resta de masses d’aigua puguin assolir els objectius de qualitat ambiental en el futur

Pr

ograMa

DE MEsurEs

Figura 4

objectiu de qualitat de les aigües superficials del Pla a 2015

Figura 5

objectiu de qualitat de les aigües subterrànies del Pla a 2015

Compleix No compleix Compleix No compleix

El medi

16

El medi

17

mesures sobre les quals no hi ha un co-

neixement prou precís de la resposta

del medi (masses d’aigua) a la seva

aplicació, fet que no permet assegurar

la recuperació ambiental a curt termi-

ni. En el tram baix del riu Gaià la per-

sistent manca d’aigua no permet que

s’assoleixin els objectius ambientals. Per

solucionar-ho, s’ha fixat un cabal ecolò-

gic que ha de permetre que torni a bai-

xar l’aigua pel riu. La magnitud d’aquest

cabal s’ha decidit basant-se en criteris

tècnics, però caldrà veure com evoluci-

ona el medi un cop retornats els cabals

al riu per saber si són suficients per a la

seva recuperació ambiental.

masses d’aigua on es concentra una

forta pressió i/o activitat humana i no

és possible aplicar a curt termini totes

les mesures necessàries per a la recu-

peració ambiental. El tram final del riu

Llobregat és un dels principals corredors

d’infraestructures i activitats humanes de

Catalunya. Per això, la qualitat ambiental

d’aquest tram encara no és prou bona, tot

i les importants actuacions de millora que

s’han fet i que es faran en els propers anys.

En relació amb el compliment dels ob-

jectius de qualitat ambiental de les di-

ferents masses d’aigua de Catalunya, la

comparativa entre la situació actual i la

Els principals problemes que condicio-

nen la qualitat ambiental de les masses

d’aigua a Catalunya i impedeixen assolir

els objectius ambientals són:

alteracions del règim de cabals dels

rius i dels volums d’aigua dels aqüífers

• Extraccions d’aigua per als diferents

usos.

• Regulació del cabal.

• Derivacions d’aigua per

aprofitaments hidroelèctrics.

contaminació per aigües residuals

urbanes i industrials

• Mancances en els tractaments de

les depuradores d’aigües residuals

urbanes i industrials.

• Sobreeiximents en períodes de

pluja.

• Abocaments de petits nuclis de

població que no disposen encara de

depuradora.

• Contaminació per efecte dels

runams salins.

contaminació difusa de les aigües

• Excés en l’ús de pesticides en

l’agricultura

• Contaminació per adobs d’origen

orgànic i inorgànic

prevista per a l’any 2015 mostra una mi-

llora evident, conseqüència directa de

l’aplicació del conjunt d’actuacions pre-

vistes en el Programa de mesures.

Estat actual de la llera del riu Gaià en el seu tram baix, a el Catllar

Vista aèria del tram final del Llobregat

Resclosa per a ús hidroelèctric Abocament puntual d’aigua residual

L’elevat nombre de masses d’aigua

existents a Catalunya, en especial

pel que respecta als rius i als estanys del Pirineu,

fa que durant els anys 2007 i 2008 no s’hagin

pogut obtenir dades de totes les masses d’aigua

de manera homogènia i seguint el mateix proto-

col aprovat en el 2007. Hi ha doncs algunes mas-

ses d’aigua per a les quals la informació disponi-

ble no és prou completa i actualitzada com per

ser utilitzada per valorar-ne el seu estat actual. El

Programa de seguiment i control, posat en mar-

xa per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2007,

suposa un augment considerable del nombre

de punts de control existents, que passen d’uns

2.700 a més de 3.200, i garanteix així un se-

guiment generalitzat del conjunt dels sistemes

aquàtics de Catalunya. A més, amplia el ventall

de paràmetres que es mesuren en cada punt de

control i, de vegades, també la freqüència de les

mesures. Tot plegat revertirà en una informació

més acurada de l’estat de cada massa d’aigua,

que permetrà un millor disseny de les mesures a

prendre en el futur per tal d’assolir els objectius

fixats. Es preveu que a partir del 2013 es tindrà

informació complerta de totes les masses d’ai-

gua i aquesta s’actualitzarà periòdicament.

Figura 6

grau de compliment actual i previst de les masses d’aigua

100

80

60

40

20

0

100

80

60

40

20

0

Estat 2009 Estat 2015

58(16%)

254(69%)

113(31%)

151(41%)

158(43%)

Estat 2009 Estat 2015

11(28%)

16(40%)

24(60%)

4 (10%)

25(62%)

Estat 2009

Estat 2009

rIus

a. transIcIó

EMbassaMEnts

costanErEs

Estanys

subtErrÀnIEs

Estat 2015

Estat 2015

20(67%)

20(56%)

28(93%)

22(61%)

2 (7%)

14(39%)

10(33%)

13(36%)

Estat 2009

Estat 2009

Estat 2015

Estat 2015

11(14%)

25(47%)

53(69%)

29(55%)

24(31%)

24(45%)

44(57%)

22(29%)

28(53%)

Compleix Dades parcials No compleix

pri

ncip

als

pro

ble

mes

q

ue c

al s

olu

cio

nar

Les bones pràctiques en l’ús de fertilitzants en l’agricultura són fonamentals per millorar l’estat de les aigües subterrànies

ús DE lEs DaDEs DIsPonIblEs

3 (8%)

El medi

18

El medi

19

alteracions morfològiques de les

masses d’aigua

• Ocupació dels marges dels rius.

• Barreres a la continuïtat dels rius.

• Pèrdua de riberes i de diversitat

d’hàbitats.

• Degradació del litoral en estanys i

aiguamolls.

• Canvis en la morfologia de la

costa.

Alteracions de la llera i les riberes del riu Anoia

Alguns d’aquests problemes estan localitzats en unes zones concretes del territori.

Manca de cabals de manteniment per ús de l’aigua per a l’abasta-ment, la indústria o el regadiu

Riu Muga des de la presa de Boadella fins al mar.

Riu Ter des del Pasteral fins al mar. Riu Gaià des de

la presa del Catllar fins al mar.

Manca de cabals de manteniment per ús hidroelèctric

Riu Fluvià. Alt Ter. Alt Llobregat i Cardener. Alt Se-

gre. Rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana.

Riu Garona. Baix Ebre.

Desequilibris en el règim d’explo-tació de les aigües subterrànies

Aqüífers dels trams baixos de la Muga, el Fluvià i el

Ter. Aqüífers del baix Llobregat.

contaminació de les aigües sub-terrànies per nitrats d’origen agrari

L’Empordà. Osona. El Maresme. Camp de Tarrago-

na. Pla de Lleida.

ocupació dels espais fluvials i alte-racions importants de la morfologia dels rius i de les zones humides

Tram baix de la Muga. Baix Ter i Daró. Desemboca-

dura de la Tordera. Regió Metropolitana de Barcelo-

na. Tram baix del Francolí.

acumulació de runams salins

Explotacions salines del Bages.

alteracions importants de la línia de costa

El Port de la Selva. L’Escala. Maresme i Barcelonès.

Ports de Barcelona i Tarragona. Costes del Garraf i

Vilanova i la Geltrú. Costa Daurada de Cubelles fins

a Altafulla.

Presència important d’espècies exòtiques invasores

Conca de la Muga i riu Fluvià. Llacunes dels Aigua-

molls de l’Empordà. Tram mig del Ter i afluents.

Estany i sèquia de Sils. Afluents del Llobregat. Em-

bassaments de Boadella, Sau, Susqueda, La Baells,

Riba-roja i Flix. Estanys de Banyoles i Clot d’Espolla.

Llacunes del Delta de l’Ebre. Riu Ebre i afluents del

tram baix.

les

pro

po

stes

: m

enys

co

ntam

inac

ió

MEnys contaMInacIó

2.331 M€

Principals línies d’actuació que recull el

Programa de mesures per assolir els ob-

jectius ambientals del Pla.

DEPuracIó DE lEs aIgÜEs rEsIDualsDes dels anys 90 fins ara el nombre

de sistemes de sanejament en fun-

cionament ha experimentat un aug-

ment molt considerable, i ha passat de

menys de 100 depuradores a les 369

actuals. El cabal depurat s’ha incre-

mentat de 363 a 664 hm3/any i avui

es depura el 95% de les aigües resi-

duals urbanes. En el mateix període el

cost d’explotació i manteniment de les

instal·lacions de sanejament ha aug-

mentat de 29 a 163 M€/any.

Per tal de continuar millorant la qua-

litat de l’aigua i dels seus ecosistemes

aquàtics és indispensable garantir el

sanejament de les aigües residuals ur-

banes existents i futures. Amb aquest

objectiu es desenvolupa el Progra-

ma de sanejament d’aigües residuals

(Psaru).

Les més de 1.800 actuacions inclo-

ses en aquest programa estan desti-

nades a l’ampliació, millora, adaptació

i remodelació de les estacions depura-

dores existents per garantir un correcte

funcionament, i a l’execució de noves

depuradores en petits nuclis urbans

pendents de sanejar.

D’acord amb aquest programa, Catalu-

nya assolirà l’any 2015 l’acompliment ínte-

gre de la directiva europea sobre el trac-

tament d’aigües residuals urbanes. No

obstant això, els nous objectius ambien-

tals de la DMA poden requerir en alguns

casos sistemes de depuració encara més

exigents, una part dels quals s’abordaran

també en els propers sis anys.

400

300

200

100

0

Estació depuradora d’aigües residuals de Montmeló (Vallès Oriental)

1990 1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

200

0

200

1

200

2

200

3

200

4

200

5

200

6

2007

200

8

200

9

2010

EDAR en servei a novembre de 2009 Previsió EDAR en servei a 2010

Figura 7

EDar en servei

El medi

20

El medi

21

La depuració d’aigües residuals genera, com a subpro-

ducte, uns fangs biològics que cal gestionar. Les mesures

incorporades en el Programa de fangs permeten priorit-

zar, d’una banda, la utilització d’aquest fang com a ferti-

litzant per a ús agrícola, i de l’altra, com a combustible

renovable per a la producció energètica.

Alhora, s’inicia el camí per reduir l’impacte dels sobre-

eiximents, que es produeixen quan els col·lectors no te-

nen prou capacitat per transportar tota l’aigua de pluja

que els arriba barrejada amb la residual. S’han definit 99

sistemes prioritaris, per als quals caldrà haver redactat un

pla individual de millora abans del 2015.

La inversió total prevista fins a l’any 2015 en mesures

per al sanejament de les aigües residuals urbanes supe-

ra amb escreix els 1.800 milions d’euros.

rEDuccIó DE la contaMInacIó D’orIgEn agrarIUna de les principals causes de contaminació de les ai-

gües subterrànies és la presència de nitrats d’origen

agrari. Els adobs que s’empren per fertilitzar els conreus,

ja siguin químics o orgànics, contenen molt de nitrogen.

Quan aquests adobs s’apliquen en quantitats superiors

a les necessitats dels conreus, l’excés de nitrogen que

no poden absorbir les plantes percola molt lentament

a través del sòl fins arribar a les aigües subterrànies, on

s’acumula en forma de nitrats. Un cop produïda la conta-

minació de les aigües subterrànies, els efectes es mante-

rEDuccIó DE substÀncIEs PrIorItÀrIEs o PErIllosEs Diverses activitats industrials, urbanes o agràries po-

den aportar, a més de matèria orgànica, determinats

compostos que, tot i trobar-se en concentracions

molt petites, poden afectar negativament tant al

medi aquàtic com a la salut humana.

Aquestes substàncies s’anomenen prioritàries o

perilloses. La seva regulació legal, promulgada a ni-

vell europeu, va millorant a mesura que s’incrementa

el coneixement científic. En formen part, per exem-

ple, els metalls pesants, els dissolvents orgànics i els

plaguicides.

L’eliminació comença amb la seva detecció al medi

i el posterior seguiment fins a trobar les fonts de con-

taminació d’on provenen. A continuació cal aplicar un

pla de reducció per les prioritàries i d’eliminació per les

perilloses.

En aquest sentit, i adreçades a un important focus

de contaminació ja identificat i estudiat, es portaran

a terme les diferents actuacions de descontaminació

de l’embassament de Flix, encaminades a extraure els

fangs amb presència de substàncies prioritàries que

hi ha al fons de l’embassament per poder assegurar la

qualitat de l’aigua del riu Ebre.

L’actuació a l’embassament de flix, de gran en-

vergadura, permetrà extraure els fangs acumulats

millorant la qualitat de l’aigua i de l’entorn, amb una

inversió de 155 milions d’euros.

rEDuccIó DE la contaMInacIó salIna a la conca DEl llobrEgatL’existència d’una conca potàssica natural a la conca

del Llobregat i la històrica explotació minera d’aquesta

sal en la comarca del Bages ha generat al llarg dels

anys grans dipòsits de sal acumulats en superfície (ru-

nams salins), que en dissoldre’s afecten la qualitat del

riu Llobregat, i de retruc, incideixen en els processos de

potabilització de l’aigua.

Per millorar la qualitat de les aigües superficials i

subterrànies del riu i disminuir la presència de sal (so-

bretot clorurs), s’han iniciat diferents línies d’actuació:

interceptar i conduir al col·lector de salmorres les sur-

gències salines que, de manera constant i contínua,

aporten sal a les aigües; garantir i augmentar la capa-

citat del col·lector de salmorres que transporta les ai-

gües salobres fins al mar; impermeabilitzar els runams

inactius i millorar els tractaments de potabilització de

les dues grans estacions de potabilització d’Abrera i

Sant Joan Despí, entre d’altres.

nen més temps que en les aigües superficials, i recuperar

la qualitat de l’aigua és tècnicament difícil i molt car. Per

això és important prevenir o reduir el risc de contamina-

ció abans d’haver de remeiar les conseqüències.

Per resoldre aquesta problemàtica, les mesures

adoptades es focalitzen principalment en fomentar la

reducció dels nitrats presents en el sòl mitjançant ac-

tuacions tant en el sector agrícola com en el ramader.

Puntualment, i per resoldre problemes d’abastament,

es realitzaran actuacions per eliminar els nitrats direc-

tament de l’aqüífer.

Figura 8

contaminació de sòls i d’aigües subterrànies per sobreús d’adobs orgànics i fertilitzants nitrogenats i per inflitració de retorns d’aigua de reg

Sobreeiximents en temps de pluja

Runams salins en la conca del Llobregat

Descontaminació de l’embassament de Flix al riu Ebre

Pou d’abastament

Bombament d’aigües contaminades

Bombament d’aigües contaminades

Oscil·lacions estacionals del nivell freàtic. Dissolució i remobilit zació dels compostos nitrogenats cap a les zones saturades dels nivells aqüífers en funció de la permeabilitat i de les xarxes de flux hidràulic.

Flux descendent

Flux hidràulic induït

El medi

22

El medi

23

MEnys Danys PEr

InunDacIons413 M€

MIllora DEls EcosIstEMEs

545 M€

Període de retorn 10 anys




Llera natural

PrEvEncIó D’InunDacIons Les planes d’inundació dels rius es

troben en gran mesura ocupades per

aprofitaments humans, tals com l’agri-

cultura, la indústria, les zones urbanit-

zades o les infraestructures de tot tipus

(viàries, ferroviàries, col·lectors i serveis

diversos). Aquesta forta ocupació de les

planes, originàriament dominades pels

boscos de ribera, pot fer perillar greu-

ment l’equilibri dels ecosistemes lligats

al riu, i alhora, ser la causa d’importants

danys en episodis d’inundació.

Per prevenir i disminuir els danys que

poden provocar les inundacions sobre

les persones i els béns es duen a terme

mesures destinades a conèixer millor el

funcionament del riu i del conjunt d’es-

pais que en depenen directament, l’ano-

menat espai fluvial, i a preservar la natu-

ralitat i les funcions ambientals d’aquest

espai. L’objectiu és trobar un equilibri

entre el manteniment dels valors am-

bientals i la necessària protecció de les

persones i els béns materials davant del

risc d’inundació.

IMPlantacIó DE cabals DE MantEnIMEnt Els cabals de manteniment (també

anomenats cabals ambientals o ecolò-

gics) són els cabals d’aigua necessaris

per mantenir unes condicions mínimes

en els rius que permetin conservar els

seus ecosistemes en bon estat. En els

propers anys es preveu fer efectiva

la implantació de cabals de manteni-

ment de forma progressiva en els rius

de les conques internes de Catalunya,

mitjançant acords amb els usuaris de

l’aigua de cada riu per produir els mí-

nims efectes en els usos actuals. Un

exemple són els acords als quals es

pretén arribar amb els titulars d’apro-

fitaments hidroelèctrics, que perme-

tran recuperar fins a 380 km de rius

afectats per l’activitat de les centrals

hidroelèctriques.

En els rius catalans de la conca de

l’Ebre i de la Garona, l’ACA ha deter-

minat els cabals de manteniment que

caldria respectar, i en el cas del riu Ebre

amb el suport de la Comissió per a la

Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre

i del Parlament de Catalunya, si bé la

responsabilitat i la competència per

dur a terme la implantació efectiva

d’aquests cabals correspon a la Confe-

deració Hidrogràfica de l’Ebre.

En aquest sentit, es prosseguirà i s’in-

tensificarà la delimitació de les zones

inundables, i es realitzaran actuacions

de protecció contra les inundacions

a les zones on els usos i les activitats

humanes consolidades ho requereixin.

Les principals actuacions que se’n de-

rivaran són:

• Zonificació de l’espai fluvial en més

de 2.000 km de la xarxa fluvial prin-

cipal catalana.

• Delimitació de zones potencialment

inundables en més de 30.000 km de

xarxa fluvial.

• Inventari de 1.000 cons de dejecció.

• Millora de la funcionalitat hidràulica

mitjançant unes 1.000 actuacions de

manteniment de la capacitat de des-

guàs de les lleres.

• Més de 250 actuacions de protecció

de les ocupacions consolidades en

l’espai fluvial.

Figura 3

Delimitació de zones inundables a la conca del francolí

Endegament del riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada

men

ys d

anys

per

in

und

acio

ns

mill

ora

del

s ec

osis

tem

es

Abans de la implantació Després de la implantació

El medi

24

El medi

25

rEcuPEracIó DE llErEs I rIbErEs El llit, les ribes i les riberes dels rius estan sotmesos a

diferents tipus d’alteracions a causa de les activitats

humanes que es desenvolupen. Com a conseqüència,

els boscos de ribera han minvat i s’han alterat les ca-

racterístiques naturals de les lleres. En aquest sentit,

cal reordenar les activitats i els usos que actualment

es desenvolupen, i per altra banda, cal elaborar estu-

dis per al coneixement del funcionament de les ribe-

res i les lleres per a la seva gestió posterior. Les princi-

Les espècies exòtiques invasores alte-

ren el bon estat dels ecosistemes i po-

den provocar danys a les infraestructu-

res de regulació i transport de l’aigua.

La gran capacitat que mostren

aquestes espècies a l’hora de colonit-

zar noves àrees, i els danys ambientals

i econòmics que es deriven de la seva

proliferació, les converteixen en un ve-

ritable problema que convé afrontar.

Les principals actuacions per preve-

nir i controlar la presència d’aquestes i

d’altres espècies invasores i dels efec-

tes indesitjats sobre els ecosistemes

aquàtics són:

• Protocols d’actuació contra les espè-

cies de major risc d’invasió o afecta-

ció del medi.

• Actuacions de prevenció i mitigació

de l’impacte de les principals espèci-

es invasores.

pals actuacions per recuperar i preservar la naturalitat

i funcionalitat d’aquests ecosistemes van adreçades a:

• La conservació i recuperació de la funcionalitat de

les riberes en més de 50 ha a partir de la reordena-

ció i gestió d’activitats i usos.

• La recuperació i millora de la vegetació autòctona

de ribera i eliminació i reducció progressiva de la

canya americana en més de 300 km de riu.

• La recuperació de la naturalitat de les lleres i del

transport de sediments dels rius en més de 150 km

de trams fluvials.

actuacions de recuperació de les riberes i lleres a sant Hilari sacalm

Abans de l’actuació Després de l’actuació

El musclo zebrat colonitza amb facilitat les aigües de rius i embassaments La canya americana ocupa grans extensions de ribes i riberes

Caulerpa racemosa, una alga invasora amb presència incipient a la costa catalana

MIllora DE la connEctIvItat fluvIal Els rius són corredors biològics naturals de vital impor-

tància. Molts animals utilitzen els rius per alimentar-se,

cercar-hi refugi o per moure’s entre els diferents espais

que constitueixen el seu hàbitat natural. Per als peixos,

els rius són l’única via per desplaçar-se quan necessi-

ten trobar noves zones per alimentar-se o reproduir-se.

Per això és important eliminar o fer permeables les bar-

reres que impedeixen el moviment dels peixos i d’altres

animals riu amunt i riu avall. Amb aquestes mesures es

recuperarà la connectivitat fluvial en més de 2.200 km

de trams de rius considerats prioritaris.

Escala per als peixos

control I EraDIcacIó D’EsPÈcIEs InvasorEs

El medi

26

El medi

27

Les zones humides són masses d’aigua

quieta, de poca fondària, i sovint de pe-

tites dimensions i de caràcter temporal,

com per exemple els aiguamolls, llacunes,

basses, ullals o tolles. Es tracta d’espais

d’elevat valor ecològic però a la vegada

molt sensibles, que tradicionalment s’han

vist molt afectats per les activitats huma-

nes, fins al punt que en diversos casos la

pressió sobre aquests espais naturals ha

provocat la seva dessecació i desaparició.

Per tal de preservar i recuperar les

zones humides i el seu entorn natural hi

ha previstes diverses actuacions a de-

senvolupar tant per part de l’Agència

Catalana de l’Aigua com per la Direc-

ció General de Medi Natural del Depar-

tament de Medi Ambient i Habitatge:

neteja de deixalles i runes, adquisició

pública d’espais d’especial interès i

promoció d’acords de custòdia.

MIllora DEl lItoral Les aigües marines i els animals i plan-

tes que hi habiten pateixen els efectes

de les activitats humanes que tenen lloc

a la costa. A hores d’ara, aquests ecosis-

temes es veuen afectats principalment

per les modificacions del litoral i els

fons marins, associades a la construcció

d’infraestructures o la regeneració de

platges, i també per l’arribada a mar a

través de rius i rieres, o bé directament

per emissaris submarins, d’aigües resi-

duals que tot i haver estat degudament

depurades, poden contenir quantitats

significatives de nutrients.

Per poder dissenyar les mesures més

eficients a l’hora de millorar la qualitat dels

ecosistemes costaners, es planteja l’ela-

boració de diversos estudis que permetin

ampliar el coneixement pel que fa a l’efec-

te de les activitats abans esmentades

sobre els ecosistemes marins. Aquests

estudis es basen en el coneixement de la

resposta a les alteracions causades per

aquestes activitats sobre les poblacions

d’una planta marina típica del mar Medi-

terrani, la Posidonia oceanica, d’elevat va-

lor ecològic, de creixement i recuperació

lents i molt sensible a la contaminació.

la gEstIó I ProtEccIó DEls aQÜífErs Les aigües subterrànies són un recurs natural de gran

importància socioeconòmica, estratègica i mediambi-

ental, que satisfan necessitats d’abastament urbà, ús

industrial i per al regadiu, en alguns casos com a font

única de proveïment. Les aigües subterrànies consti-

tueixen la base de molts sistemes d’aigües superfici-

als, ja que alimenten rius i zones humides durant tot

l’any i especialment en períodes d’escasses precipi-

tacions i estiatges. La concentració d’extraccions i el

desenvolupament d’activitats no sempre compatibles

amb la protecció dels aqüífers han comportat descen-

sos importants dels nivells piezomètrics, així com un

deteriorament de la qualitat química de l’aigua.

Les mesures estan encaminades a millorar la qualitat

de les aigües subterrànies i a millorar l’eficiència en la

seva utilització. Se centren en recarregar els aqüífers,

corregir i prevenir la intrusió marina, establir períme-

tres de protecció a les captacions, segellar els pous

abandonats i, sobretot, en establir normes de gestió

dels aqüífers.

Figura 9

barrera hidràulica litoral

Aqüífer superficial (sorres)

Aqüitard (llims orgànics i sorres llimoses)

Aqüífer profund (graves i sorres) amb aigua dolça

Aqüífers amb aigua salobre i salada

Substracte regional (llims argilosos i margues grises)

Superfície d’interfase aigua dolça / aigua salada (densa)

Pous d’injecció de la barrera hidràulica

Nivell piezomètric i xarxes de flux

Pous d’extracció en ús Equipotencials i línies de flux

Praderies de Posidonia oceanica al litoral de Cambrils

rEcuPEracIó DE lEs ZonEs HuMIDEs

Detall del funcionament dels pous

Els recursos hídrics

28


29

hídricsels recursos Els rIus catalans: sotMEsos a una forta PrEssIó

La demanda d’aigua a catalunya és

de 2.965 hm3/any, amb una distribució

per usos que és força diferent a banda i

banda de la divisòria hidrogràfica. A les

conques internes, on els recursos són

més escassos, predominen els usos ur-

bans i industrials. A les conques catala-

nes de l’Ebre, en canvi, l’ús majoritari és

l’agricultura.

A més, al Delta de l’Ebre es deriven

700 hm3/any addicionals per mantenir

l’ecosistema agroambiental.

pro

ble

màt

ica

Figura 1

Demanda d’aigua a catalunya

Demanda agrària

Demanda urbana

Demanda industrial

Demanda recreatius


30


31

Figura 2

usos no consumptius

Figura 2

fonts de recurs a catalunya

Central hidroelèctrica

Central nuclear

Central tèrmica

Piscifactoria Segre

Ebre

Ter

Llobregat

Muga

Aigües subterrànies

Aigües reutilitzades

Altres * inclòs Segarra-Garrigues en Segre a Rialb

Any humit Any mitjà Any sec




Recurs disponible

hm3

/ an

yhm

3 /

any

hm3

/ an

yhm

3 /

any

Cabal de manteniment -- Aprofitament mitjà*

els usos no consumptius més impor-

tants estan relacionats amb la produc-

ció elèctrica. Malgrat que no alteren el

balanç de recursos, sí poden dificultar

l’assoliment d’uns cabals de manteni-

ment adequats en els rius. A Catalunya

existeixen 40 centrals hidroelèctriques

i 314 minicentrals, amb una potència

instal·lada total de 2.300 MW.

els nostres recursos hídrics són molt

variables, propis d’un clima mediter-

rani. Malgrat que les aigües superficials

són la principal font de proveïment, les

aigües subterrànies tenen també una

importància estratègica com a reserva

davant de sequeres i garanteixen l’abas-

tament de moltes poblacions rurals que

no disposen de connexions a xarxes su-

pramunicipals. A les conques internes

s’han enregistrat diversos períodes d’in-

tensa sequera, els pitjors dels quals van

succeir en els anys 1945 i 2008.

Els cabals dels nostres rius varien molt d’un any a l’altre. Durant els anys secs els recursos poden arribar a ser infe-

riors a les demandes.

Muga a boaDElla

llobrEgat a sant joan DEsPí

tEr al PastEral

sEgrE a rIalb

Figura 3

utilització dels recursos aprofitables

600

500

400

300

200

100

0

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0

1600

1400

1200

1000

800

600

400

200

0

El canvI clIMÀtIcEls efectes del canvi climàtic constitueixen un

element d’incertesa important en la disponibilitat

d’aigua futura. La major part dels escenaris mundials estudi-

ats se centren en horitzons més enllà de l’any 2040, de forma

que encara és difícil valorar amb precisió els efectes a més

curt termini. Els treballs de modelització desenvolupats per

l’Agència Catalana de l’Aigua estimen una reducció d’apor-

tacions mitjanes del 5% en l’horitzó 2027, acompanyada d’un

increment de la variabilitat estacional i interanual.

120

100

80

60

40

20

0


32


33

garona

sEgrE

suDbaIx EbrE

Muga

tEr-llobrEgat

fluvIÀ

El sIstEMa suD (tarragona)

Els abastaments poden presentar li-

mitacions en un futur proper, atès que

la principal font de proveïment, l’aigua

de l’Ebre, ja es fa servir quasi bé com-

pletament durant els mesos d’estiu. En

termes anuals, però, el dèficit previst és

reduït, de 12 hm3/any el 2015, i també

quedarà solucionat amb les actuacions

planificades.

El fluvIÀ

Presenta un balanç equilibrat i no s’es-

peren dèficits, ni ara ni en el futur.

El sIstEMa tEr-llobrEgat

És el més deficitari. Tant els abasta-

ments com els regs presenten garan-

ties insuficients. El dèficit en el pitjor

any abans de les actuacions recents

hagués pogut arribar a 176 hm3/any.

Amb la dessalinitzadora del Llobregat

i la resta d’actuacions executades en

els darrers anys aquest dèficit mà-

xim s’ha reduït a 68 hm3/any. La resta

d’actuacions contingudes en aquest

Pla acabaran de resoldre aquest dèfi-

cit fins l’horitzó 2027.

El sEgrE

L’ampliació de la superfície regada (ca-

nal Segarra-Garrigues), l’intens apro-

fitament hidroelèctric i la necessitat

d’implantar uns cabals de manteniment

suficients són els tres condicionants

principals en la gestió de la conca mit-

jana del Segre. Per fer-los compatibles

caldrà modernitzar els regadius, har-

monitzar els aprofitaments del Segre i

la Noguera Pallaresa i revisar el règim

d’explotació hidroelèctrica. baIx EbrE

El principal repte és la implantació d’un

cabal de manteniment adequat en el

tram final de l’Ebre. L’Agència ha pro-

posat a l’Estat que es fixi un valor entre

7.305 i 12.783 hm3/any, segons si l’any és

sec o humit.

la garona

Presenta una bona disponibilitat de

recurs i una correcta satisfacció de les

seves demandes, així que no s’esperen

dèficits, ni ara ni en el futur.

la Muga

Els abastaments estan garantits, però

en anys secs els regadius són deficitaris.

Poden arribar a faltar 26 hm3/any en els

pitjors anys.

La reutiLitZaciÓ és avui una font

valuosa de recurs gràcies a l’esforç que

s’ha fet durant els darrers trenta anys en

la construcció de depuradores. Un trac-

tament addicional (anomenat regenera-

ció) ens permet aconseguir un recurs de

bona qualitat, apte per a múltiples usos.

A Catalunya, la reutilització té dos ob-

jectius fonamentals: en primer lloc, subs-

tituir una part de l’aigua que ara utilitzen

les indústries i els regadius; en segon lloc,

recarregar els aqüífers, millorant-ne l’es-

tat i incrementant les possibilitats d’ex-

tracció durant els episodis de sequera.

Es generaran 101 hm3/any de nova

disponibilitat.

La recuPeraciÓ deLs aqÜÍfers

contaminats permet tornar a explo-

tar pous que en el passat es van haver

d’abandonar per problemes de conta-

minació. Aquesta recuperació és avui

possible gràcies a l’evolució de les tec-

nologies de tractament i a les millores

assolides en el sanejament.

La major part de les actuacions s’han

avançat durant els darrers episodis de

sequera i ja s’han recuperat més de

dos-cents pous.

Es podrà disposar, en un any sec, de

fins a 43 hm3/any d’aigua subterrània

recuperada.

més

aig

ua: s

olu

cio

ns b

asad

es

en la

tec

nolo

gia

MÉs aIgua1.278 M€

Aigua regenerada Descontaminació dels pous de la Llagosta (Besòs)

Figura 4

Els sistemes de gestió a catalunya


34


35

La dessaLinitZaciÓ d’aiGua de

mar permet generar aigua potable

d’una qualitat excel·lent i amb plena ga-

rantia. A més, és una solució autònoma,

aliena als conflictes territorials i relativa-

ment econòmica en termes d’inversió

inicial. Tanmateix, requereix uns consums

energètics i uns costos d’explotació su-

periors als dels recursos convencionals.

La planificació actual preveu l’ús de

la dessalinització com un reforç garan-

tit que completarà els recursos naturals

en els anys secs, i podrà aportar fins a

un 25% del consum urbà de Catalunya

(o un 7% del consum total).

L’aigua dessalinitzada només es desti-

narà a abastir la població, però la indús-

tria i l’agricultura també es beneficiaran

d’aquest ús, ja que aquests sectors com-

parteixen els seus recursos hídrics amb les

ciutats. Catalunya compta avui dia amb

dues instal·lacions dessalinitzadores, la del

Llobregat i la de la Tordera ampliada, que

poden arribar a produir 80 hm3/any.

Es preveu la construcció de dues

plantes més (Tordera II i Foix) que

permetran incrementar la producció

fins a un màxim de 200 hm3/any.

eL cost de dessaLinitZaciÓ d’ai-

Gua de mar... La inversió total neces-

sària per construir dessalinitzadores i

les conduccions de distribució corres-

ponents, inclosa la planta del Llobregat,

ascendirà a 851 milions d’euros. Aquesta

xifra suposa un 9% del conjunt d’inver-

sions en el cicle de l’aigua que preveu

aquest Pla de gestió. En canvi, i com a

exemple, cal tenir present que un trans-

vasament des del riu Roine pel mateix

cabal costaria uns 2.000 milions d’euros,

aproximadament, si bé la seva vida útil

seria també més llarga, perquè les con-

duccions se solen deteriorar més lenta-

ment que els equips electromecànics.

En aquest context, es pot afirmar que

la dessalinització presenta uns costos

d’inversió moderats. Els costos d’explota-

ció, en canvi, són relativament alts. Així,

la despesa econòmica associada per pro-

duir un metre cúbic (1.000 litres) d’aigua

dessalinitzada és d’uns 0,40 euros. En

comparació, potabilitzar l’aigua d’un riu

pot costar entre 0,05 euros (en el cas del

Ter) i 0,27 euros (en el cas del Llobregat).

Però en tots els casos es tracta de

costos assumibles. Per exemple, si vol-

guéssim produir mitjançant dessalinit-

zació tota l’aigua que consumeix una

família de quatre persones ens costaria

dos euros per setmana. En realitat, la re-

percussió és molt menor perquè l’aigua

dessalinitzada no superarà mai el 25%

del total consumit per les ciutats.

...i eLs consums enerGÈtics. La des-

salinització consumeix electricitat, ja que

és necessari realitzar una forta pressió per

a què l’aigua de mar travessi les membra-

nes d’osmosi inversa. El consum total ne-

cessari per dessalinitzar un metre cúbic,

però, s’ha anat reduint: si a principis dels

anys 80 les plantes necessitaven uns 20

kWh/m3, actualment calen uns 3,30 kWh/

m3. En conseqüència, el camp d’aplicació

d’aquesta tecnologia s’ha anat estenent,

i avui ja no és pròpia només dels països

àrids sinó que també es construeixen

plantes en indrets de clima similar al me-

diterrani, com Austràlia, Israel o Califòrnia.

El funcionament de les dessalinitza-

dores és modulable i s’adapta bé a un

clima variable com el nostre. En els anys

secs es dessalinitzarà més aigua, i es po-

drà assolir la producció màxima de 200

hm3/any. En els anys humits, en canvi, les

dessalinitzadores funcionaran amb una

producció menor. En conjunt, es preveu

una producció mitjana d’uns 70 hm3/any

entorn de l’any 2015. La despesa energè-

tica anual associada a aquesta producció

mitjana representarà un 0,12% del consum

energètic total del país. Una part d’aquest

consum es recuperarà mitjançant políti-

ques d’estalvi energètic dins el propi cicle

de l’aigua. Així, per exemple, les campa-

nyes d’estalvi han permès durant els dar-

rers cinc anys una reducció significativa

dels consums d’aigua calenta a les llars,

i s’estima que això ha permès un estalvi

energètic associat del mateix ordre que

l’increment anterior.

La GestiÓ de La demanda urba-

na i industriaL ha aportat resultats

notables. Els consums unitaris han dis-

minuït contínuament des de l’any 2003,

la qual cosa ha permès que l’any 2007

el consum total de les xarxes urbanes

hagi estat inferior en un 4% al que s’en-

registrava cinc anys abans, malgrat que

la població catalana hagi augmentat en

mig milió d’habitants en aquest període.

També en els consums industrials s’han

obtingut estalvis notables, associats

tant a una major conscienciació de les

empreses com a la tributació del cànon

de l’aigua.

el repte està ara en mantenir aquesta

moderació del consum durant els pro-

pers anys, quan els nous recursos que

progressivament entrin en servei hagin

allunyat el risc de les restriccions. En

aquest camp, l’esforç de la ciutadania

s’ha de veure recompensat amb el su-

port de l’Administració, que incentivarà

les pràctiques més sostenibles, com ara

l’aprofitament d’aigües pluvials i grises.

Dessalinitzadora del Llobregat

més

efic

iènc

ia

MÉs EfIcIÈncIa

2.358 M€

Equip d’estalvi domèstic


36


37

La modernitZaciÓ deLs reGadius ha estat fins ara l’assignatura pendent pel que

fa a l’estalvi, a causa en part de les importants inversions que requereix. Les modernit-

zacions previstes en el Pla de regadius permeten iniciar aquest camí que ha de conduir

a la millora de 178.735 ha de regs tradicionals, amb un triple benefici: millorar l’eficiència

en l’aplicació de l’aigua, mantenir l’aigua en els rius, i reduir la contaminació difusa de

les aigües subterrànies a causa de l’ús excessiu de fertilitzants i plaguicides.

L’estalvi assolible en un any sec en la major part de les conques catalanes de

l’ebre pot arribar a un volum d’entre 146 i 225 hm3. Les inversions associades, que

superen els 2.000 milions d’euros, també són molt importants, per la qual cosa cal

trobar sinèrgies entre els diferents sectors públics i privats que puguin beneficiar-se

d’aquestes millores ambientals, socials i competitives.

Les xarxes de distribuciÓ presenten avui dia uns bons ratis d’eficiència, similars

als d’altres països europeus, tot i que existeix un potencial de millora. El Pla proposa

uns estàndards tècnics que els serveis municipals han d’assolir, i caldrà fer un esforç

especialment en aquelles poblacions petites i mitjanes on la manca de mitjans ha fet

fins ara més difícil avançar en aquest sentit.

Un element indispensable per poder actuar de manera planificada és el Pla di-

rector d’abastament, que tots els municipis han de redactar abans de l’any 2015.

L’Agència ja ha ajudat fins ara a 540 municipis a confeccionar els seus plans directors.

La miLLora de Les xarxes de

transPort en aLta és una de les lí-

nies prioritàries en aquest Pla, amb un

percentatge del 20% sobre el total d’in-

versions previstes. Les noves conduc-

cions permetran una millor distribució

dels recursos hídrics i es generarà una

xarxa moderna i flexible que podrà fer

front a possibles contingències, com

ara una fallada d’alguna de les princi-

pals fonts de subministrament urbà (Ter,

Llobregat o Ebre). Permetrà també un

aprofitament òptim de les aportacions

que es generin i d’aquelles que es pu-

guin incorporar més endavant. Destaca,

entre les moltes interconnexions en exe-

cució, la construcció d’un túnel de con-

nexió entre els costats Ter i Llobregat

de l’abastament de Barcelona.

Fora de les àrees més poblades cal

fer també un esforç per millorar el ser-

vei. Es construiran noves xarxes supra-

municipals i s’estendran i s’intercon-

nectaran moltes de les actuals, donant

servei a més de 100 municipis que actu-

alment pateixen problemes de qualitat

o quantitat.

La miLLora deLs tractaments

permet garantir que l’aigua potable se-

guirà acomplint tots els requeriments

sanitaris, cada vegada més exigents.

Alhora, els nous tractaments millora-

ran també les qualitats organolèptiques

(l’olor i el gust) de l’aigua que arriba a les

aixetes. Destaquen els tractaments de

membrana implantats en les dues grans

potabilitzadores del Llobregat (Abrera i

Sant Joan Despí) que beneficien a una

població de quatre milions d’habitants.

També estan previstos tractaments simi-

lars en altres plantes arreu de Catalunya.

Figura 5

Municipis que han redactat el seu Pla director en els darrers 2 anys

Reg gota a gota

Tractament de membranes a la potabilitzadora d’Abrera

Presa del Cairat

Construcció del túnel entre Fontsanta (costat Llobregat) i Trinitat (costat Ter)

més

ser

vei:

mill

ora

del

s si

stem

es d

’ab

asta

men

t

MIllor sErvEI

2.354 M€

L’increment de reGuLaciÓ és difícil

a Catalunya, perquè la quasi totalitat dels

embassaments possibles ja s’han cons-

truït, i els emplaçaments que quedarien

ofereixen pocs beneficis en relació amb

els impactes econòmics i ambientals as-

sociats. Malgrat tot, es preveuen encara

algunes actuacions de menor enverga-

dura, consistents en l’ampliació o reha-

bilitació d’algunes petites preses (Cairat,

Colomers...) o la construcció de basses

d’emmagatzematge per a aprofitaments

urbans fora de les lleres dels rius.


38


39

La GestiÓ inteGrada de tots eLs recursos.

La incorporació de diferents fonts de recurs obre noves

possibilitats en la gestió de l’aigua a les conques internes

i alhora fa encara més necessària una coordinació òpti-

ma entre les diferents aportacions provinents d’aigües

superficials, subterrànies, regenerades i dessalinitzades.

La gestió integrada persegueix un doble objectiu: maxi-

mitzar la garantia i la qualitat de l’aigua subministrada i

minimitzar els costos econòmics i ambientals associats.

Segons aquest esquema, les aportacions procedents de

la dessalinització o dels aqüífers s’empraran sobretot du-

rant els anys de sequera. El gràfic adjunt mostra la dis-

tribució d’aportacions prevista en els abastaments de la

regió metropolitana en diferents situacions climàtiques.

Aqüífers Llobregat Ter Dessalinització

Any sec(2007-2008)

Any mitjà Any humit(1995-1996)

hm3

/ an

y

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Figura 2

fonts d’abastament de la regió Metropolitana de barcelona

pro

po

stes

Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (1)

Actuacions més destacades

ETAP. Potabilitzadora

Millores del transport

Municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipal

Conductes existents

Millora de conducció

Nova conducció

Situació actual (2009) Situació planificada

Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (2)

ITAM. Dessalinitzadora

Principals àmbits de reutilització

Modernització de regadius

Recuperació d’aqüífers

Embassament existent

Millores i noves EtaP

1 ETAP Llobregat - Abrera

2 ETAP Sant Joan Despí

3 ETAP l’Ampolla

4 Nova ETAP de Ratera

Modernitzacions en els regadius

1 Canal d’Urgell

2 Aragó i Catalunya

3 Canal de Pinyana

4 Baix Ter

reutilització de l’aigua

1 Muga

2 Costa Brava

3 Besòs

4 Baix Llobregat

5 Camp de Tarragona

recuperació d’aqüífers

1 Camp de Tarragona

2 Baix Llobregat

3 Besòs

Millores i noves conduccions

1 Abastament des de la Llosa

del Cavall2 Abastament des del

Segarra-Garrigues3 Abastament de Pinyana4 Millora de l ‘abastament de

les Garrigues5 Millores de l’abastament a la Terra Alta6 Millores dels abastaments

del tram Baix de l’Ebre7 Millores en el sistema CAT8 Connexió Fontsanta – Trinitat9 Reforç Costa Brava Centre10 Abastament del Voltegranès i

el Lluçanès

1

2

3

4

una nova garantIaLes actuacions incloses en aquest Pla permetran garantir ple-

nament els abastament urbans de Catalunya, alhora que millo-

raran notablement les garanties dels regadius i permetran acomplir

amb el PSCM. Es resol així una situació de precarietat que s’arrossega des

de fa molts anys (almenys des dels vuitanta), mitjançant una combinació de

solucions realistes i lliures de conflictivitat

12

3

4

5

6

7

8

9

10

123

4

1

2

3

4

5

1

2 3

aspectes econòmics

40

aspectes econòmics

41

econòmicsaspectesEl Programa de mesures és l’ins-

trument del Pla de gestió que

permet assolir els objectius fixats en

una estratègia a desenvolupar durant

10 anys i evitar així la necessitat d’haver

d’adoptar mesures d’emergència, més

costoses i traumàtiques. Aquestes me-

sures, que es desenvolupen durant el

període 2006-2015, conjuntament amb

la resta de serveis que realitzen els dife-

rents agents que intervenen en el cicle

de l’aigua (captació de recursos, dessa-

linització, distribució, potabilització de

les aigües, tractament d’aigües residu-

als, reutilització, prevenció d’avingudes,

manteniment de cabals ambientals, res-

tauració de riberes, recuperació d’aqüí-

fers, protecció d’hàbitats, etc.), tenen un

cost que ha d’assumir progressivament i

gradual el conjunt de la societat.

Les mesures incorporades en el

Programa comporten una inversió to-

tal, per al conjunt del cicle de l’aigua

a Catalunya, de 9.405 milions d’euros.

Bona part de les mesures ja s’han inici-

at, de manera que es troben en servei

i en execució actuacions a càrrec de

l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat (ATL)

per un total de 1.882 milions d’euros.

Per tant, el volum d’inversió pendent

d’executar fins al 2015 és de 7.523 mi-

lions d’euros.

qua

nt s

’inve

rtir

à en

els

p

ròxi

ms

anys

?

durant els 6 anys que queden per desenvolupar el programa de mesures, s’invertiran de mitjana 1.254 milions d’euros l’any, l’equivalent al 0,59% del pib de catalunya i que representa una inversió de 167 euros per habitant i any.

aspectes econòmics

42

aspectes econòmics

43

El Programa recull més de 4.000 ac-

tuacions, que han estat seleccionades

d’acord amb criteris d’eficiència i pres-

tant especial atenció a la seva interre-

lació, permetent millorar la qualitat del

medi i garantir l’abastament.

Dels 9.405 milions d’euros d’inversió

que suposa el Programa de mesures,

el 59% (5.521 milions d’euros) serà as-

sumit o bé per l’Agència Catalana de

l’Aigua (4.092 milions d’euros), o bé

per Aigües Ter-Llobregat (1.429 milions

d’euros). La resta es distribueix entre

les altres administracions i agents que

intervenen en el cicle integral de l’aigua

a Catalunya (departaments de la Gene-

ralitat, Administració general de l’Estat,

ens locals i usuaris).

Cadascun dels agents dissenya-

rà mecanismes per fer front al volum

d’inversió. En el cas de l’ACA i ATL, la

inversió prevista pendent és de 3.639

milions d’euros (5.521-1.882 ja execu-

tats). Donat que els escassos Fons de

Cohesió de la Unió Europea (82 mili-

ons d’euros) romanents s’executen en-

guany, que el nivell d’endeutament ha

arribat al límit tècnic admissible i que

la repercussió en el rebut de la inversió

pendent és socialment impagable, el

Pla de gestió preveu finançar la inver-

sió quasi bé integrament a càrrec de la

Disposició Addicional Tercera de l’Esta-

tut d’Autonomia de Catalunya d’acord

amb el Pla Catalunya acordat pel Go-

vern de la Generalitat.

Figura 2

Inversió del Programa de mesures segons agents (%)

Figura 3

costos a 2015 amb la implantació del Programa de mesures (M€)

70

60

50

40

30

20

10

0

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0

ACA+ATL

Disponibilitat (ACA)

Sanejament (ACA)

Medi (ACA)

Distr. Usuaris

Clavegueram Agents privats

Altres Dep. Generalitat

Ens locals UsuarisAdm. general de l’Estat

inversió total 9.405 m€

Total costos serveis 2015 del cicle de l’aigua: 2.536 M€. (Total costos serveis actuals del cicle de l’aigua: 1.684 M€).

Total costos serveis 2015 ACA: 964 M€(Total costos serveis actuals ACA: 753 M€)

A part de la necessitat de fer front

a les noves inversions previstes,

el cicle de l’aigua té uns costos d’ex-

plotació requerits per a la correcta

gestió de les infraestructures: plantes

de depuració, dessalinitzadores, gestió

dels embassaments, sistemes de distri-

bució de l’aigua fins a l’usuari, etc. El

total de costos previstos del cicle de

l’aigua, un cop implementades totes

les mesures (any 2015), és de 2.212 mi-

lions d’euros l’any. L’Agència Catalana

de l’Aigua assumirà 964 milions d’eu-

ros (44% del cost del cicle) per poder

prestar els serveis de disponibilitat, sa-

nejament i medi.

En l’actualitat, els ingressos del cicle

de l’aigua procedents de tarifes reper-

cutides en els usuaris ascendeixen a

1.145 milions d’euros a l’any, si bé per

poder prestar els serveis es generen

uns costos de 1.684 milions d’euros

anuals, donant lloc a una recuperació

global dels costos del cicle de l’aigua

del 68%. No tots els agents que inter-

venen en les diferents fases del cicle

de l’aigua tenen el mateix nivell de

recuperació dels costos: mentre que

els operadors privats de distribució

d’aigua assoleixen pràcticament una

recuperació completa dels seus cos-

tos, l’ACA presenta una recuperació

del 47% pels serveis de disponibilitat,

sanejament i medi (tenint en compte

tant les despeses corrents com les

amortitzacions d’actius i la devolució

d’endeutament, i un 72% si no es tenen

en compte les amortitzacions d’actius

i la devolució d’endeutament), i els

ajuntaments de mitjana recuperen un

20% pels serveis de clavegueram.

La diferència existent entre els in-

gressos i les despeses es cobreix amb

aportacions d’altres administracions,

però sobretot amb un constant incre-

ment de l’endeutament, que genera

costos addicionals i obligacions finan-

ceres per a les generacions futures.

qua

nt c

ost

a la

g

esti

ó d

e l’a

igua

?

en l’actualitat, el cost del cicle de l’aigua a catalunya és de 1.684 milions d’euros. l’any 2015, per fer front a les noves actuacions, es preveu que aquests costos ascendeixin a 2.212 milions d’euros.

168

692

59%

24%

11%4% 2%

817

288

143104

(113)

(547)

(93)

(611)

(193)(127)

Costos a 2015 Costos actuals Nivell de costos actuals

Menys contaminació

Menys danys per inundacions

Millora dels ecosistemes

Millora dels aqüífers

Figura 1

Inversió del Programa de mesures

Més aigua

Més eficiència

Més servei

2.331 m€

413 m€

545 m€

1.278 m€

2.358 m€

2.354 m€

126 m€

aspectes econòmics

44

aspectes econòmics

45

Amb l’entrada en funcionament de les

noves actuacions i el corresponent in-

crement dels costos previstos durant el

període 2010-2015, es fa del tot insos-

tenible seguir aplicant el model actu-

al de finançament. S’ha de tendir a un

model basat en la sostenibilitat econò-

mica dels serveis prestats.

En l’actualitat, el preu de l’aigua a

Catalunya per a l’usuari domèstic és,

de mitjana, d’1,70 €/m3, i representa

menys de l’1% dels ingressos familiars

nets. En comparació amb el preu d’al-

tres productes de consum diari com el

pa, el cost de l’aigua per als ciutadans

és un 24% inferior. Si es compara el

preu mitjà de l’aigua entre les princi-

pals ciutats europees, es pot apreciar

que a Barcelona el preu (1,78 €/m3) és

inferior al de ciutats com Berlín (4,92

€/m3), Londres (2,56 €/m3) o París

(2,12 €/m3); i és superior al preu de

Roma (0,95 €/m3).

IngrEssos I DEsPEsEs DE l’acaL’Agència Catalana de l’Aigua ha ingressat,

l’any 2009, 357 milions d’euros, principalment

a través de la figura tributària del cànon de

l’aigua, i ha tingut una despesa de 361,4 mi-

lions d’euros (un 63% en despesa ordinària

d’explotació, un 15% en despesa de personal i

estructural, un 12% en despesa financera i un

10% en reposicions). Aquest import de despe-

sa no considera la totalitat dels costos, ja que

si es consideressin, la despesa total seria de

753 milions d’euros, donant lloc a una recupe-

ració de costos del 47%.

Els ingressos corrents no han

permès cobrir la totalitat de les

despeses corrents, i donada la disminució

de recursos procedents del Fons de Cohesió

de la Unió Europea, totes aquelles inversions

que no siguin finançades amb aportacions

de la Disposició Addicional Tercera de l’Es-

tatut d’Autonomia de Catalunya, s’hauran de

finançar amb nou increment d’endeutament,

i/o amb aportació directa del pressupost de

la Generalitat.

Si bé actualment el preu mitjà de l’aigua

a Catalunya només permet recuperar el

68% dels costos del cicle de l’aigua, s’hau-

ran de crear nous instruments que perme-

tin assolir nivells de recuperació superiors,

sobretot si es té en compte que s’haurà

de fer front al cost de les actuacions del

Programa de mesures que permetran una

millora substancial del servei. És evident

que durant els propers anys s’ha de trobar

una forma d’aconseguir aquest objectiu

a través d’un debat clar i transparent que

inclogui a tots els agents socials i econò-

mics, on s’expliqui quins són els costos,

com es generen i com es pot aconseguir

fer-los front, sempre tenint en compte

que l’aigua és un bé essencial.

cada llar paga actualment de mitjana 1,70 euros per cada 1.000 litres d’aigua consumida. en l’any 2015, per poder fer front als reptes del programa de mesures, cada família hauria de pagar 3,02 euros per cada 1.000 litres d’aigua. aquest increment de preu s’haurà de fer de forma gra-dual i consensuada.

PrIncIPals rEPtEsfIns al 2015• Incrementar el percentatge

de recuperació de costos.

• Garantir una aportació de fons públics

suficients de cara a consolidar la inversió

necessària per fer front al Programa de

mesures.

• Afrontar increments progressius i gra-

duals de cost derivats de la millora del

servei.

• Mantenir el màxim rigor i l’eficiència en

l’ús dels recursos públics.

Figura 4

Preus unitaris béns de consum diari (€)

Figura 5

Preus unitaris subministrament i sanejament (€/m3)

5,00

4,00

3,00

2,00

1,00

0

Aigua(€/dia)

Metro(€/viatge)

Electricitat(€/dia)

Diari(€/unitat)

Ber

lin

Ham

burg

Mun

ic

Bris

tol

Man

ches

ter

Nar

bona

Lond

res

Lió

París

Flor

ènci

a

barc

elon

a

Rom

a

Telèfon mòbil (€/dia)

Pa(€/unitat)

4,92

2,56

3,97

2,12

3,32

1,78

4,64

0,68

3,74

1,88

2,91

0,95

1,60

1,40

1,20

1,00

0,80

0,60

0,40

0,20

0

0,68 0,77 0,810,90

1,10

1,40

2,25 1,99

2,65

1,95

2,02

1,52

2,22

1,83

1,49

1,11

1,80

1,53

1,03

1,61

0,84

1,14

0,98

0,95

0,93

1,23

0,55

0,380,57

2,67

Preu unitari del subministrament Preu unitari del sanejament

Participació ciutadana

46


47

ciutadanaparticipacióLa tardor de l’any 2006 van iniciar-

se els processos de participació

amb la voluntat de promoure, garantir

i facilitar que els diferents sectors i la

ciutadania participessin en la planifica-

ció i la gestió del cicle de l’aigua, per tal

que les actuacions de l’Agència Catala-

na de l’Aigua siguin més riques i encer-

tades, i poder millorar l’eficiència en la

gestió pública.

La Directiva marc de l’aigua i el Re-

glament de la planificació hidrològica

de Catalunya defineixen el procés de

participació ciutadana com un dels

eixos fonamentals a l’hora redactar el

Programa de mesures i el Pla de gestió

de l’aigua.

PEr QuÈ?En primer lloc, el dret de la ciutadania

a prendre part en els afers públics i en

les decisions sobre el futur del nostre

entorn ha de ser, i de fet ho és, un dels

objectius estratègics per vertebrar la

política de l’aigua del nostre país.

En segon lloc, perquè l’aigua és

un element clau en tot el món, un bé

essencial, tot i que també és font de

conflictes, interessos i necessitats. Per

tant, és fonamental que s’obri un de-

bat, que es busqui el consens i que re-

collir els acords i desacords.

QuI?Per participar en els debats sobre l’ai-

gua no cal ser una persona sàvia o ex-

perta en la matèria. Només cal conèi-

xer el riu, llac, aiguamoll, o la costa que

tinguem més proper al nostre lloc de

treball o residència, tenir interès per

l’aigua i voler fer propostes perquè

les actuacions de l’Agència Catalana

de l’Aigua i altres entitats siguin més

encertades i es millori l’eficiència en la

gestió pública de l’aigua.

En els debats que s’han fet tothom

ha estat convidat a debatre: ecolo-

gistes, associacions de veïns, ajunta-

ments, consells comarcals, empreses,

pagesos, universitats, usuaris, etc.

coM?S’han celebrat reunions, sessions for-

matives i tallers en més d’un centenar

de pobles i ciutats de Catalunya per

parlar i debatre sobre diferents aspec-

tes relacionats amb la gestió de l’ai-

gua, com per exemple:

• L’estalvi, el consum i l’abastament.

• La qualitat hidromorfològica i

biològica.

• La contaminació urbana, industrial i

el sanejament.

• La contaminació agrícola i ramadera.


48


49

Eines fonamentals han estat la crea-

ció d’un web específic per als processos

participatius, http://acaparticipacio.cat,

que ha generat durant aquest 3 anys

de processos unes 45.000 entrades

de consulta a la informació exposa-

da: documents, actes, convocatòries,

etc., i per una altra banda la creació

del Mapa d’actors de l’Aigua, base de

dades que ens han permès convocar a

més de 8.000 actors de tots els sec-

tors, vinculats amb cadascuna de les

conques.

Durant els processos de participació,

i amb l’objectiu de buscar solucions a

En el procés de transició de la Taula Na-

cional de la Sequera cap a la Taula de

l’Aigua s’ha plantejat aprofitar aquesta

representació per tal de poder abordar

un procés de debat de l’aigua a Cata-

lunya, en una perspectiva a mitjà i llarg

termini, que ens permeti aplicar políti-

ques de l’aigua amb garanties d’èxit po-

lític i acord social.

Amb aquest procés del Debat de l’aigua

hem buscat posar en comú el coneixe-

ment de l’administració de l’aigua i les me-

sures que tenim previstes per a resoldre

les diverses problemàtiques a partir de la

deliberació amb els representants més re-

llevants de Catalunya, amb presència dels

grups polítics presents al Parlament, de les

principals entitats i associacions del país

interessades en el món de l’aigua, bé sigui

com a usuaris, bé sigui com a agents soci-

als, econòmics, ambientals, professionals i

universitaris, i a la vegada per a consensu-

ar i acordar mesures.

Tot aquest procés s’ha iniciat l’1 de de-

sembre 2008 i ha finalitzat el 9 de febrer

de 2010; coincidint amb el calendari esta-

blert per la Directiva marc de l’aigua per

tal de poder tenir redactat el Pla de gestió.

Els debats han comptat amb un total

de 40 hores de durada del conjunt de

les sessions. S’han realitzat 8 sessions de

debat amb una assistència mitjana de 52

persones assistents per sessió. Les sessi-

ons han estat plurals, amb presència de

la diversitat social a l’entorn de l’aigua.

Per tal de poder mantenir viva la

dinàmica participativa generada, així

com el contacte amb els actors de les

diferents conques, durant el període de

quatre anys entre els moments de con-

sulta i debat que planteja la DMA, l’ACA

ha decidit crear els espais participatius

permanents a nivell de conca: els Con-

sells de Conca.

Aquests Consells de Conca a tot Ca-

talunya faran possible la participació dels

diferents actors: ajuntaments, consells

comarcals, empreses vinculades amb

l’aigua, entitats relacionades amb el medi

ambient, organitzacions sindicals, repre-

sentants d’usos industrials de l’aigua i

d’instal·lacions d’energia elèctrica, orga-

nitzacions professionals agràries, repre-

sentants d’usos recreatius, associacions

representants de consumidors, d’interes-

sos veïnals, empreses d’abastament, així

com representants de l’ACA i del Depar-

tament de Medi Ambient i Habitatge.

A través de la modificació dels esta-

tuts de la pròpia Agència Catalana de

l’Aigua es possibilita la creació dels 13

Consells de Conca que cobriran tot el

territori català.

Els Consells de Conca ofereixen un

espai dinàmic de participació amb l’ob-

jectiu de poder realitzar el seguiment i

valoració de les mesures contingudes

en el Pla de gestió de l’aigua de Catalu-

nya, a través de grups de treball que es

crearan a cadascun d’aquests consells.

cadascun dels problemes, han sorgit

inquietuds, reivindicacions, recomana-

cions i propostes dels participants que

l’ACA ha recollit i analitzat en detall. Per

últim, les sessions de retorn han per-

mès determinar quines propostes seri-

en incorporades i quines no, i el motiu

de cadascuna de les respostes.

D’aquesta manera, en els darrers 3

anys s’ha debatut amb més de 2.300

persones, representants de totes les

entitats i administracions, en unes 300

reunions en més de 130 municipis ar-

reu de tot Catalunya, i amb més de

1.800 propostes.

el d

ebat

de

l’aig

ua

el f

utur

: el

s co

nsel

ls

de

conc

a

Poders públics - 102

Empreses de serveis i industrials - 92

Pagesia i regants en general - 69

Entitats mediambientals i socials - 78

Experts i acadèmics - 78

C.C. Garona

C.C. Segre – Nogueres

C.C. Llobregat – Cardener

C.C. Francolí

C.C. Besòs

C.C. Tordera

C.C. Ter

C.C. Fluvià

C.C. Muga

C.C. Rieres meridionalsC.C. Ebre

C.C. Foix

C.C. Gaià

Figura 1

Participants al debat de l’aigua

6 De CaDa 12 ProPostes PlanifiCaDes i aCCePtaDes

3 De CaDa 12 ProPostes interessants Per estuDiar

3 De CaDa 12 ProPostes D’altres aDministraCions

nomès 4 De CaDa 100 ProPostes rebutjaDes

24%

22%

16%

19%

19%

50

Introducció

51

1 m3 1.000 litres

1 hm3 1 milió de metres cúbics

ha Hectàrea

kWh Kilowatt hora

mW Megawatt

aca Agència Catalana de l’Aigua

atL Aigües Ter-Llobregat

ce Comunitat Europea

dma Directiva marc de l’aigua

edar Estació depuradora d’aigües residuals

Pib Producte interior brut

Psaru Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes

Pscm Pla sectorial de cabals de manteniment

glossari

Introducció

52

pla de gestió de l’aigua de catalunya - aca-...

Documents