memoria2007-ok pau:maquetación 1la música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes...

52

Upload: others

Post on 26-May-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:29 Página 1

Page 2: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

Antigament, l’orde militar era tengut en tanta reverència

que no eradecorat d’honor de milícia sinó lo fort, anim

ós, pru

dent e molt expert enl’exercici de les arm

es. F

ortitud corp

ora

e ardim

ent se vol exercir ab saviesa: com, per la pru

dència e

indústria dels batallants, diverses vegades los pocs han obte

sa victòria dels molts, la saviesa e astúcia dels cavallerha bas

tat aterrar les forces dels enemics. E

per ço foren per los an

tics ordenades justes e torn

eigs, nodrint los infants de poca

edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e

anim

osos, e no haguessen terror de la vista dels enemics

La dignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens

aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, se

gons que diu lo gloriós S

ant L

luc en lo seu E

vangeli

Mereixedor

és, doncs, lo virtuós e valent cavaller

d’honor

eglòria, e la fama d’aquell no deu preterir per longitud de

molts dies. E

com entre los altres insignes cavallers de glo

riosa recordació sia estat aquellvalentíssim

cavaller T

irant lo

Blanc, del qual fa especial commemoració lo present llibre

per ço d’aquell, e de les sues grandíssim

es virtuts e cavalle

ries, se fa singular eexpressa menció individual, segons reci

Publicació d’Òmnium Cultural© Òmnium Cultural, abril 2008

Coordinació: Roser SebastiàRealització editorial: Ara IdeesImpressió: Gramagraf, scclDipòsit legal: B-23.090-2008

Diputació, 276, pral.08009 Barcelona

Tel. 93 319 80 [email protected]

www.omnium.cat

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:29 Página 2

Page 3: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

ries, se fa singular eexpressa menció individual, segons reci

[ 3 ]

[ LLENGUA ] Grups de conversa (5) El català a la societat (6) [ CULTURA ] Frankfurt (7) Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (8)

Col·laboració amb el FC Barcelona (11) Nit de Santa Llúcia (12) Notícies (15) [ PAÍS ] Un any de mobilitzacions (16) 11 de setembre

(18) El futur de Catalunya (20) Escoles en xarxa (22) ‘Quedem?’ (23) Notícies (24) [ FEDERACIÓ LLULL ] 300 anys (26) TV3 al País

Valencià (27) Trobades (28) [ SEU NACIONAL ] Activitats i Projectes (29) Cicles (31) Publicacions (34) Gabinet jurídic (35)

[ ÒMNIUM ] Seus Territorials (37) Comunicació i expansió (44) Activitat interna (46) Balanç de gestió (50)

MEMÒRIA 2007 ÒMNIUM CULTURAL

mb les eleccions generals del març del 2008 s’haurà tancat un període elec-toral que, en principi, no es tornarà a obrir fins a la tardor del 2010.

El catalanisme polític, pendent de poder exercir un dia el dret a l’autode-terminació, ha assajat durant els darrers trenta anys diverses estratègies a fid’incrementar l’autogovern en benefici dels ciutadans de Catalunya.

La primera ha estat la de poder governar l’autonomia catalana i al mateix temps tenir prou forçaal Congrés dels Diputats per tal de condicionar la cessió de competències. És l’estratègia que s’haexperimentat durant vint-i-tres anys. La segona ha estat la de governar l’autonomia catalana i teniren el govern de Madrid un germà ideològic que comparteixi plantejaments. És el que s’ha assa-jat durant els darrers cinc anys, condicionat parcialment per la presència i l’acord d’un partit inde-pendentista.

No és la tasca d’Òmnium fer un balanç valoratiu de les dues estratègies. Només volem fer notarque hi ha una possible estratègia, encara no assajada suficientment, que consisteix en la suma deles forces catalanistes, siguin majoritàries o no en els partits, per tal de dissenyar uns objectius d’au-togovern en el mig termini que permeti avançar significativament. Encara que es pugui qualifi-car d’utòpica aquesta pretensió, es va realitzar, en part, en el projecte d’Estatut del 30 de setem-bre del 2005 quan la nostra representació parlamentària la va aprovar amb el 89% dels vots.

La nostra associació, com a entitat transversal en el catalanisme, independent però no neutral,intentarà prosseguir la seva tasca en aquest sentit com ja ho ha intentat aquest any 2007 amb l’ac-te del 8 de maig Nosaltres decidim: dignitat nacional, amb la jornada de debat del 10 de novembre:El futur de Catalunya, un marc comú de reflexió, i, juntament amb altres entitats, amb la manifestacióde l’1 de desembre sobre El dret a decidir.

Tant en els aspectes institucionals com en els referents a la cultura i a la llengua, Òmnium Culturalno es vol afegir a les posicions de desànim i d’autoflagelació, en aquests moments freqüents en elsmentors públics del país, i volem continuar treballant amb visió positiva sobre el futur del nostrepoble.

Jordi Porta i RibaltaPresident

AM

arc V

ila

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:29 Página 3

Page 4: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

LL

EN

GU

A C

ULT

UR

A P

AÍS

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:29 Página 4

Page 5: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

L'any 2007 es va inaugurar el programade Grups de Conversa entre els partici-

pants del programa de Voluntariat lingüísticen el qual participa Òmnium Cultural.

La iniciativa consisteix a formar grups d’unmàxim de 15 persones que es reuneixen perpracticar la llengua catalana a partir de con-verses sobre un tema determinat.

La primera sessió va tenir lloc el 16 de no-vembre i va girar al voltant de la música. Al-tres temes escollits pels participants per a lesconvocatòries següents van ser la lectura il’arquitectura.

El projecte va sorgir com un pas més enllàdel programa de Parelles lingüístiques, queva continuar desenvolupant-se amb moltd’èxit durant el 2007. La pretensió dels grupsde Conversa és donar noves oportunitats depràctica del català i propiciar l’intercanvicultural entre persones nouvingudes i catala-noparlants.

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA El curs 2007 de Voluntariat lingüístic es vatancar el 20 de juny a la seu nacional d’Òm-nium Cultural amb la presència de l’escrip-tor Màrius Serra, que va destacar la impor-tància de les llengües al món. La festa decloenda va estar protagonitzada pels jocs de

paraules de Serra, que va demostrar als assis-tents la similitud del català amb molts d’al-tres idiomes diferents.

Al 2007 cent parelles lingüístiques van inter-canviar experiències en català. Durant la clo-enda del curs es va posar de manifest la ne-cessitat d’ampliar el nombre de sessions perpoder perfeccionar la llengua. Els nouparlantsvan destacar el fet d’haver aconseguit perdrela por a expressar-se en català en públic i elscatalans van remarcar la importància d’acolliri integrar a través de la llengua.

Tant catalanoparlants com nouvinguts vanestablir lligams d’amistat durant el curs imolts d’ells van afirmar la seva voluntat decontinuar en contacte malgrat haver finalit-zat l’experiència.

LLENGUA. GRUPS DE CONVERSA

S’ENGEGUEN ELS GRUPSDE CONVERSA

La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català.

L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007.

Els grups de conversavolen donar novesoportunitats de practicar elcatalà i afavorir l’intercanvicultural entre nouvingutsi catalanoparlants.

LA DADA

[ 5 ]

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 5

Page 6: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

LLENGUA. EL CATALÀ A LA SOCIETAT

CAMPANYA PEL CATALÀ A L’ESCOLA

PREMISACCID-ÒMNIUM

Ò mnium Cultural, juntament amb CAL, Intersindical,Plataforma per la llengua, FAPAC, SEPC, Ciemen i

Ustec van ser les entitats promotores de la campanya Pel catalàa l’escola. El conjunt d’entitats va considerar que el Reial decret1513/2006 de la LOE, en establir l’obligació d’impartir unmínim de tres hores de llengua castellana a primer i segon ciclede Primària, ignorava el model d’escola catalana en llengua icontinguts adoptat al Principat durant els últims trenta anys.

La campanya va sorgir com a resposta a l’allau de visites iadhesions que el web www.pelcatala.lateneu.org va rebre du -rant els primers tres mesos de l’any. Oriol Ampuero, portaveudel grup d’entitats “Pel català a l’escola”, va explicar en unaroda de premsa a la seu nacional d’Òmnium Cultural, que lesentitats promotores de la campanya es reactivaven per ferpúblic un manifest contra els decrets de desplegament de laLOE i en defensa de la llengua catalana a les escoles i als ins-tituts del país.

Les organitzacions promotores van fer una crida a la comu-nitat educativa i a tota la societat catalana per:� Rebutjar el Reial decret d’ensenyaments mínims per a l’e-ducació primària i la imposició d’una tercera hora de castellà.� Reclamar la capacitat dels representants elegits en els terri-toris de parla catalana de poder decidir, sense invasions com-petencials de l’Estat, tot allò que afecta els horaris i currícu-lums en l’aprenentatge de llengües.� Reclamar al Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya el compliment integral del model d’escola catala-na, tant en l’educació infantil com en l’educació primària isecundària.� Renovar el consens a favor del català com a llengua d’en-senyament i aprenentatge i de cohesió social. � Donar suport al professorat que ja havia manifestat la sevainsubmissió a la normativa.� Encoratjar a desobeir el Reial decret esmentat i a mobilit-zar-se fins a la seva derogació.

E l maig es van atorgar els II Premis Accid-Òmnium, en elmarc del II Congrés Català de Comptabilitat i Direcció.

Amb aquest guardó es va premiar l'esforç en la potenciaciódel català a través de l'activitat empresarial de l'empresa Bon-preu SA i el foment i l'ús de la llengua catalana en l'àmbit uni-versitari dels professors de la Universitat Politècnica de Valèn-cia, Elies Seguí i David Pla.

El grup Bonpreu, dirigit pels germans Font, va néixer el 1974a Manlleu i des de llavors s'ha destacat per la seva tasca en l'úsi la potenciació de la llengua catalana i per vetllar pels trets ivalors d'identitat de la societat civil. Bonpreu comercialitzatots els seus productes en català, ven als seus establiments pro-ductes de comerç just i col·labora regularment amb institu-cions relacionades amb el Tercer Món.

De la seva banda, Elies Seguí i David Pla han destacat pels seusestudis econòmics al País Valencià respecte als indicadors demercat, els estudis fiscals o la comptabilitat, entre d'altres.

Els Premis Accid-Òmnium formen part d'un conveni decol·laboració entre ambdues entitats.

DIFUSIÓ DEL CINEMAI TEATRE CATALÀ

D'acord amb l'objectiu d'Òmnium de defensar i difon-dre la cultura i les produccions culturals catalanes,

l'entitat va ajudar a promoure diversos espectacles culturals através dels seus mitjans habituals de comunicació (butlletins,revistes, web, etc.). Durant el 2007, Òmnium va contribuir ala difusió de les pel·lícules El Coronel Macià, de Josep MariaForn, sobre el president republicà, i la intimista Dies d'agost,de Marc Recha. A més a més, es va ajudar a promoure l'obrade teatre de Víctor Alexandre Èric i l'exèrcit del Fènix, sobre elcas del jove de Lloret acusat de terrorisme per demanar l'eti-quetatge en català.

[ 6 ]

Òmnium va contribuir a la difusió de ‘El Coronel Macià’, de JosepMaria Forn.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 6

Page 7: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 7 ]

Ò mnium Cultural,va participar a prin-cipis d'octubre a la Fira del Llibre de

Frankfurt 2007. L'esdeveniment, que s'inau-gurà el 9 d'octubre, va tenir com a convidadad'honor la cultura catalana.

Òmnium va participar activament en algu-nes de les activitats prèvies a la inauguracióde la fira com la taula rodona “El procés po-lític, un obstacle per al canvi?”, moderadaper Jordi Porta. El debat s'incloïa dins el sim-posi “Per una Europa oberta. Societats euro-pees cap a noves identitats”, coorganitzat perl'Institut Ramon Llull, la Fira de Frankfurt iels centres PEN alemany i català. La delega-ció d'Òmnium Cultural desplaçada fins aFrankfurt també va participar en les jornadesinaugurals de la Fira, i en la inauguració del'exposició Cultura catalana singular i universali del projecte Frankfurt 2007. Un passeig per lacultura catalana.

Paral·lelament, Òmnium, juntament ambEnciclopèdia Catalana, va aprofitar la fira perdonar a conèixer als visitants els 10 darrersguanyadors del premi Sant Jordi de novel·la.Es va fer per mitjà de la promoció del llibreTen Dragons. The latest Sant Jordi Prizes, editatespecialment per a la cita literària de la ciutat

alemanya. D'altra banda, també es va presen-tar el projecte de l'Associació de Publica-cions Periòdiques en Català (APPEC) decrear un quiosc digital, on s'hi poden trobardes de llavors una cinquantena de revistes,entre les quals hi ha la publicació d'ÒmniumEscola Catalana.

Òmnium Cultural va valorar molt positiva-ment la participació de la cultura catalanacom a convidada a la Fira Internacional delLlibre de Frankfurt, i considera que la fira hapermès situar la llengua, la literatura i la cul-tura catalanes en un espai de referència in-ternacional i en una posició d'igualtat res-pecte d'altres llengües, literatures i cultureseuropees.

L'esdeveniment ha potenciat l'interès editorialper les traduccions d'autors catalans i el reco-neixement públic de la seva qualitat, i ha per-mès que es reconegui el paper de Catalunyaen la construcció cultural d'Europa. Exemplesde la projecció internacional de la cultura ca-talana són el fet que Catalunya serà la convi-dada d'honor al Festival Internacional Cer-vantino de Guanajuato (Mèxic) el 2008 i quela Biennal de Venècia estudia que Catalunyacompti amb un pavelló propi a la mostra.

CULTURA. FRANKFURT

ÒMNIUM, PRESENT A LA FIRADEL LLIBRE DE FRANKFURT

Els ponents al simposi “Per una Europa oberta. Societats europees cap a noves identitats”, entre elsquals es trobaven Jordi Porta i Isidor Marí.

Òmnium Cultural va ferpúblic, en alemany i enanglès i en diversosespais de la fira, elposicionament de l'entitatrespecte de la presènciade la cultura catalana aFrankfurt.

LA DADA

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 7

Page 8: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 8 ]

Jordi Porta i Baltasar Porcel a l’entrega del 39è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

E l Palau de la Música va ser, com de cos-tum, l’escenari perfecte per al lliurament

a l’escriptor mallorquí Baltasar Porcel del 39èPremi d’Honor de les Lletres Catalanes.

En aquesta edició, el jurat el componienJosep M. Roig i Rosich, Salvador Alegret, Albert Manent, Vinyet Panyella, Josep M.Domingo, Salvador Cardús, Pere Tió, RicardTorrens i Vicenç Villatoro, que en va ser elportaveu. Villatoro va descriure Porcel com“una de les veus més àmplies i ambicioses dela literatura catalana moderna” i va destacarque “ha practicat la catalanitat més que nopas l’ha proclamada”.

Baltasar Porcel va néixer a Andratx el 14 demarç de 1937 i la seva obra consta denovel·les, contes, teatre, assaigs, biografies, lli-

bres de viatges i nombroses col·laboracionsperiodístiques, a més d’haver participat enprogrames de ràdio i televisió. La seva obraés una de les més extenses i ambicioses de laliteratura contemporània catalana, i hi desta-quen títols com Cavalls cap a la fosca (1975),Les primaveres i les tardors (1986), El cor delsenglar (2000) o la seva darrera novel·laOlympia a mitjanit (2004).

LA GALAEl vespre del 6 de juny, el Palau de la MúsicaCatalana es va omplir per celebrar una citaanual amb la cultura. A la gala de lliuramentdel 39è Premi d’Honor de les Lletres Catala-nes, atorgat per Òmnium Cultural, va assis-tir-hi un nodrit nombre de representants dela vida cultural, social i política de Catalun-ya. Jordi Porta, president d’Òmnium, hi va

CULTURA. PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

PORCEL, 39È PREMI D’HONOR DELES LLETRES CATALANES

Baltasar Porcel, autor demés de 30 obres, va rebre elpremi tocat amb un barreti amb les mans a la butxaca:“Estic agraït als meuslectors perquè sense ellsjo no sóc res”.

LA DADA

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 8

Page 9: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 9 ]

exercir d’amfitrió rebent els assistents, entreels quals hi havia els guardonats d’anys ante-riors, que seien en una de les llotges lateralsdel Palau. La plana política va estar represen-tada pel president de la Generalitat, JoséMontilla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu,i d’altres personalitats com Josep Lluís Ca-rod-Rovira, Joan Manuel Tresserras, ArturMas o Jordi Vilajoana.

El cantautor Roger Mas va ser l’encarregatd’inaugurar la festa amb una selecció depoemes musicats de Rusiñol, Cassasses, Ver-daguer i Marçal, i va acabar amb un home-natge a Francesc Pujols. A continuació, JoanFrancesc Mira va començar el seu parlamentevocant la batalla d’Almansa –de la qual secelebrà durant l’any 2007 el 300 aniversari–,i exhortant el públic assistent a reflexionarsobre la importància d’aprendre de les lliçonsde la història ja que “amb memòria podremser alguna cosa, encara; sense, és segur que nosom res”. Jordi Porta va ser el següent a ocu-par l’escenari del Palau amb una reivindica-ció convençuda de la cultura catalana com al’actiu fonamental del país tot repassant algu-nes qüestions pendents en la normalitzaciódel català.

Roger Mas va inaugurar la festa amb una selecció de poemes musicats.

Jordi Porta va reivindicarla cultura catalana com al’actiu fonamental del paístot repassant algunesqüestions pendents en lanormalització del català.

LA DADA

Vicenç Villatoro va ser el portaveu del jurat.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 9

Page 10: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

Els assistents a la celebració no coneixienencara el nom del guardonat i va ser VicençVillatoro, portaveu del jurat, qui va descobrirel secret tot presentant el 39è Premi d’Ho-nor de les Lletres Catalanes com un escrip-tor “amb una de les obres amb més profun-ditat i ambició excepcional, i una de lesmillors cartes de presentació de la literaturacatalana a l’exterior”. L’escriptor mallorquíde 70 anys, Baltasar Porcel, va pujar a l’esce-nari modernista de Puig i Cadafalch amb unbarret al cap i les mans a la butxaca.

EL MIRACLE DEL LLEDONERL’autor es va remuntar 700 anys enrere, quanels seus avantpassats van arribar a Mallorca,10 anys abans que nasqués Ramon Llull, unLlull que “no coneixia Pompeu Fabra”, vaexplicar Porcel donant a entendre el seu po-sicionament sobre el català normatiu.

Porcel va explicar que mai ningú de la sevafamília no havia vist un text en català fins queva ocórrer “el miracle”. Un Baltasar Porcelamb 14 anys menjava lledons sota un lledoneramb un amic quan el capellà del poble vaarribar amb tres llibres en català que li va re-galar. Els llibres eren L’Hostal de la Bolla, deMiquel dels Sants Oliver, Tres viatges amb calmaper l’illa de la calma, de Gafim i Flor de card, de

Salvador Galmés. L’escriptor confessà que elsva llegir i va veure que amb aquella llengua espodien escriure coses extraordinàries.

També va tenir paraules emocionades en re-cord de la seva mare i dels udolars de gosque sentien junts i que significaven que lamort passava a prop; un udolar que la sevamare pronunciava “ludar”, en la llengua notant de Mallorca o d’Andratx, sinó la pròpiade casa seva, de la seva família. L’autor vaconcloure el seu discurs, emocionat i forçaimprovisat, amb una frase encoratjadora:“Endavant cadascú amb la seva arma”, l’armade la pròpia llengua.

El final de la vetllada va arribar amb el cantd’Els Segadors acompanyat, a l’escenari, de ladansa de la ballarina valenciana Sol Picó.Acabat l’acte, molts dels assistents van aprofi-tar el moment per felicitar el guardonat, xer -rar i fins i tot signar autògrafs.

Els que van assistir aquell dia a la cerimòniaorganitzada per Òmnium Cultural van gaudird’un espectacle de poesia, paraules i refle-xions, un homenatge a un home que ha estati és digne representant d’un pais i d’una llen-gua que, en paraules de Heidegger pronun-ciades per Porcel, “és la casa de l’ànima”.

L’autor, que acaba de superaruna malaltia greu, vaconfessar: “Ara que uncàncer m’ha fet lluitar cos acos amb la mort, he tornat asentir aquell gos ‘ludant’ tanfort que sempre m’hi feiapensar”.

LA DADA

[ 10 ]

Joan Francesc Mira, Jordi Porta i Vicenç Villatoro, entre altres, van participar a l’acte de lliurament del Premi d’Honor.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 10

Page 11: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

E l 2007 ha estat un any d'especial entesa icol·laboració entre el club blaugrana i

entitats com Òmnium Cultural o la FederacióLlull. El FC Barcelona, per mitjà del seu presi-dent Joan Laporta, ha demostrat que Catalunyai el català formen part essencial del seu tarannàa través d'un compromís actiu amb el país.

El 29 de novembre, el Dijous d'Òmniumportava com a títol “Barça, més que un club:compromís nacional, compromís global”.Toni Rovira, membre de la Junta directiva iresponsable de l'Àrea institucional del FutbolClub Barcelona, va assistir-hi en representacióde l'entitat per explicar als assistents les princi-pals accions de la Junta actual en la vessanthumanitària. Va començar parlant de l'acordde patrocini amb Unicef, que va definir comquelcom que anava més enllà de l'esponsorit-zació de la samarreta, o el projecte d'escolesXIC per a joves en situacions de safavorides.“El nostre objectiu és tornar a la societat totel que ella ens ha donat”, va afirmar. Roviratambé va exposar les principals accions en lesqüestions de país, com són l'ús del català entotes les gestions del club, les ajudes econòmi-

ques a l'Escola Bressola o la promoció inter-nacional dels símbols nacionals catalans. Final-ment, Toni Rovira i Jordi Bosch, membre dela Junta directiva d'Òmnium Cultural, van ex-plicar alguns dels projectes comuns entre totesdues entitats, entre els quals hi ha les classes decatalà per als esportistes i treballadors del Fut-bol Club Barcelona.

Uns dies després, durant la Nit de Santa Llú-cia, el president del club, Joan Laporta, i elpresident d'Òmnium Cultural, Jordi Porta,van presentar un nou premi literari promo-gut pel Barça. El premi, anomenat Esport iCiutadania, va adreçat a joves escriptors, me-nors de 35 anys, i es lliurarà per primera ve-gada el 2008 durant la 58a Festa de les Lle-tres Catalanes.

Dins del seu compromís amb el país, Laportava signar també un conveni amb la FederacióLlull, pel qual el club va cedir part de la re-captació del partit Barça-Madrid al CampNou el desembre. La finalitat de la col·labo-ració és promoure la llengua i la cultura cata-lanes a tot el territori lingüístic català.

CULTURA. COL·LABORACIÓ AMB EL FC BARCELONA

EL FC BARCELONA,AMB ÒMNIUM CULTURAL

El FC Barcelona i ÒmniumCultural tenen projectesen comú com ara el noupremi literari Esporti Ciutadania.

LA DADA

Joan Laporta va presentar el nou premi literari Esport i Ciutadania durant la Nit de Santa Llúcia.

[ 11 ]

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 11

Page 12: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 12 ]

E l 14 de desembre Reus es va convertirper segon cop en l'amfitriona de la Nit

de Santa Llúcia, la 57a edició de la Festa deles Lletres Catalanes. Prop de 900 personeses van reunir al Palau de Fires i Congressosreusenc en una vetllada multitudinària en laqual es van lliurar premis literaris, de cultura,ràdio i televisió i teatre. Entre el assistents hihavia el president del Parlament, Ernest Be-nach; el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller de Cultura,Joan Manuel Tresserras; l'alcalde de Reus,Lluís Miquel Pérez, i el president d'ÒmniumCultural, Jordi Porta.

El reusenc Gabriel Ferrater va ser el fil con-ductor de la gala de la Nit de Santa Llúcia.Ferrater va ser la condició sine qua non queva posar l'ajuntament de Reus quan es vaconvocar el concurs d'idees per adjudicarl'organització de l'acte i així va ser.

El gran poeta de la ciutat va ser present d'u-na manera o una altra en totes les actuacionsartístiques que es van desenvolupar durant lavetllada. Van destacar-hi les actuacions deLluís Gavaldà interpretant un dels poemes deFerrater, acompanyat pel saxo de Xavier Pié,la de l'actriu Vicky Peña i el pianista Jordi

CULTURA. NIT DE SANTA LLÚCIA

REUS ACULL LA 57A FESTA DELES LLETRES CATALANES

Una quinzena d'actorsvan passejar entre elpúblic xiuxiuejant a caud'orella versos del poetareusenc Gabriel Ferrater.

LA DADA

Els guanyadors de la 57a Nit de Santa Llúcia amb Jordi Porta i les autoritats assistents.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 12

Page 13: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 13 ]

Camell interpretant Brecht, un dels mites delpoeta, o l'aparició de 15 actors que, passejantentre el públic, xiuxiuejaven a cau d'orelladels assistents versos esparsos de l'escriptor.

Montse Lluçà, com a veu en off, va ser l'en-carregada de presentar la vetllada de celebra-ció de la Nit de Santa Llúcia. Durant la festaes van lliurar una dotzena de premis i nomésva quedar desert el VIIè Premi Joaquim M.Bartrina de teatre, que convocava l'InstitutMunicipal d'Acció Cultural de Reus.

LA GROSSA, CAP A LLEIDAEls lleidatans Pep Coll amb Les senyoretes deLourdes i Txema Martínez amb L'arrel i lapluja es van emportar, respectivament, elspremis Sant Jordi de novel·la i el Carles Ribade poesia. També va anar cap a les comarquesde Lleida el Folch i Torres de literatura in-fantil, que va recaure en Lluís Hernández,professor del Pont de Suert, per la seva obraCertificat C99+.

Pep Coll, nascut a Pessonada (Pallars Jussà) el1949 i professor de llengua i literatura catala-nes a Lleida, és l'autor de la biografianovel·lada de Bernadette Soubirous que esva endur el 48è Premi Sant Jordi. Coll, coma escriptor, ha conreat tota mena de gèneresen prosa, però, sens dubte, la novel·la és elseu preferit. La premiada Les senyoretes deLourdes explora el costat femení de la religió,i novel·la la vida de la noia que el dijous deCarnaval de 1858 va assegurar que havia vistuna senyoreta amb un vestit blanc a la covade Masabielle, la Mare de Déu de Lourdes.

El jove poeta Txema Martínez Inglés, nascutel 1972 a la ciutat de Lleida, és l'autor de di-versos reculls de poemes i pertany al grup dejoves escriptors agrupats entorn del sobre-nom d'“Imparables”. La seva obra L'arrel i lapluja, amb què va guanyar el 49è Carles Ribade poesia, és un dietari poètic que recull tantvivències concretes com aquelles sentimen-tals, morals i intel·lectuals que ens condicio-

El president d'Òmnium,Jordi Porta, va avançarque la pròxima Festa deles Lletres Catalanes secelebrarà a la ciutat deBarcelona.

LA DADA

Txema Martínez, guanyador del Carles Riba. El Premi Sant Jordi va ser per a Pep Coll.

Guillem Frontera va guanyar el Mercè Rodoreda de contes. M. Dolors Farrés, finalista del Premi Sant Jordi.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 13

Page 14: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 14 ]

nen però que no es veuen. És un llibre divi-dit en quatre parts que es poden llegir perpeces però que remeten també a una imatgeoculta global.

MÉS PREMIS EN LA NITDE SANTA LLÚCIAEl Mercè Rodoreda de contes va recaure enl'escriptor Guillem Frontera, nascut a Ariany(Illes Balears) el 1945. Aquesta desena ediciódel premi recupera un autor que no publica-va des del 1994, l'obra Un cor massa madur,tot i que no havia deixat d'escriure.

El llibre guardonat, La mar enfora, és un con-junt de relats que l'autor va definir com “unarxipèlag de contes que tenen una mateixaveu i es desenvolupen totalment o parcial-ment en un mateix escenari”, on alguns per-sonatges apareixen de vegades com a prota-gonistes, de vegades com a secundaris. Unpoblet de l'interior de Mallorca durant elsanys d'infantesa de Frontera és el marc delscontes de La mar enfora.

La resta de guardons de la nit van ser per lesobres El catxalot, de Maria Fonollosa amb di-buixos d'Alexis Monti, dintre del concurs li-terari El llibre de la meva vida; per Interac-cions amb l'art a l'educació infantil de MaitePujol i Mongay, que guanyà el 22è Joan Pro-fitós d'assaig pedagògic; per El manuscrit deWadi-Al-Abmar de Silvestre Hernández i

Carné, en el premi Leandre Colomer de no-vel·la històrica; per El mas i la vila a la Cata-lunya medieval (segles XI-XV) de Víctor FariasZurita dintre del 24è Ferran Soldevila debiografia, memòries i estudis. Maria Pilar Gilamb Créixer amb Poe se'n va emportar el Joa-quim Ruyra de narrativa juvenil; Josep Lli-gades Vendrell va guanyar el Joan Maragallsobre cristianisme i cultura amb La política iels cristians; Joan Ramon Resina i l'EquipCanal Arte es van endur ex aequo el 25è Pre-mi Memorial Joan B. Cendrós per l'articleDie Stimmen des Meeres under Füsse al diariFrankfurter Allgemeine Zeitung i per la progra-mació del 6 al 12 d'octubre a Canal Arte,respectivament; i l'Òmnium Cultural de Rà-dio i Televisió va anar cap a Jordi Tardà pelprograma Tarda Tardà de Catalunya Ràdio icap a Alfred Rodríguez Picó per El temps delPicó, a BTV.

PARLAMENTS I NOU PREMIPER AL 2008Un dels moments àlgids de la nit va arribarcap a quarts de dotze: Jordi Porta, presidentd'Òmnium, i Joan Laporta, president delBarça, van presentar un nou premi literarique es lliurarà per primera vegada el 2008.El premi, amb el nom d'Esport i Ciutadania,el patrocinarà el club blaugrana i s'adreçarà aescriptors de fins a 35 anys.

Així que van estar lliurats tots els guardons,es va donar pas al torn de discursos institu-cionals en què va ser present reiteradamentla qüestió dels tancaments dels repetidors deTV3 a València. El president d'Òmnium,Jordi Porta, va fer especial menció a l'“ab-surda decisió de la Generalitat Valenciana deno deixar arribar TV3 (...), tancant els repe-tidors i multant Acció Cultural del País Va-lencià”. Durant els seus parlaments, tant Er-nest Benach, com Josep-Lluís Carod-Roviravan lamentar també el fet dels repetidors, ivan elogiar igualment la projecció interna-cional de la cultura catalana a la Fira deFrankfurt.

Durant la segona Nit de Santa Llúcia cele-brada a Reus, la primera havia estat el 1979,es va demostrar el bon moment que viu laliteratura catalana tant per la veterania i qua-litat dels principals guanyadors, com pel bonnivell de participació en les categories d'as-saig, novel·la i poesia.

Per al premi Sant Jordi esvan rebre 27 originals; peral Mercè Rodoreda, 24 iper guanyar el Carles Ribavan participar 45 obres.

LA DADA

Alfred Rodríguez Picó va guanyar l’ÒmniumCultural de Televisió.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 14

Page 15: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 15 ]

CULTURA. NOTÍCIES

ÒMNIUM, ACPV I OCBGUARDONATS PER L’APPEC

L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català(APPEC) va celebrar a finals de gener la Nit de les Re-

vistes en Català. Òmnium Cultural, Acció Cultural del PaísValencià i l'Obra Cultural Balear van ser guardonades amb elsVIII Premis Extraordinaris de l'APPEC per la promoció i ladefensa de la llengua i la cultura catalanes. D'aquesta maneraes va reconèixer, un cop més, el seu compromís amb la unitat

de la llengua i els Països Catalans. Altres guardonats van ser lesrevistes Lluc i Benzina, l'editorial La Terra i el dibuixant FrancescVila Rufas, Cesc, a títol pòstum.

L'APPEC va néixer el 1983 amb dos objectius: contribuir alprocés de normalització lingüística i defensar els interessos deles revistes associades.

Ò mnium i l'editorial Mina han engegat una col·leccióde llibres pensats i escrits per introduir i mantenir en

el debat públic les qüestions de “llengua, cultura i país” quemés interessen. Inicialment, l'editorial Mina publicarà cadaany un llibre de la col·lecció. La temàtica variarà en cada nú-mero. El primer volum ha estat Nació.cat, que Saül Gordillo,el seu autor, va presentar el juny en roda de premsa a la seunacional d'Òmnium.

Nació.cat és la història d'un triomf col·lectiu. Saül Gordillo,amb la col·laboració de Vicent Partal, que en va fer l'epíleg,narra els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primerdomini d'internet que representa una comunitat lingüística.Un èxit de gran transcendència política i que va ser possiblegràcies a l'impuls de milers de ciutadans i a la complicitatd'algunes institucions.

Els llibres es podrancomprar a lesllibreries per 12euros i els socisd'Òmnium els po-dran adquir ir a laseu nacional per 10euros. Els socis quevulguin rebre els lli-bres a casa ho podranfer inscrivint-se a la llis-ta de distribució d'Òm-nium i comprometent-sea rebre'n, com a mínim,tres exemplars (un exem-plar per any).

SÈRIE SOBRE ELS PREMIS D’HONOR

Ò mnium Cultural ha creat la sèrie documental Els Pre-mis d'Honor de les Lletres Catalanes. L'objectiu és im-

pulsar la imatge dels premiats com a referents culturals i di-fondre el seu paper clau en la nostra societat. La sèrie constade 13 capítols de 26 minuts de durada cadascun, dedicats aglossar la carrera i la personalitat dels Premis d'Honor.

Miquel Martí i Pol, Joan Triadú i Font, Jordi Sarsanedas i Vi-ves, Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), Josep Benet i Morell,Avel·lí Artís Gener “Tísner”, Joaquim Molas i Batllori, JosepPalau i Fabre, Josep Vallverdú i Aixalà, Antoni M. Badia i Mar-

garit, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa i Josep Termes sónels noms dels premiats que figuren en la sèrie.

El Canal 33 va incloure en la seva graella aquesta sèrie, que vatenir una bona rebuda, i en va emetre un capítol cada divendresentre els mesos de gener i març del 2007. A més, els usuaris dela Televisió Digital Terrestre ho van poder visionar pel Canal 33digital, el qual en va fer dues emissions cada divendres. La sèrieha estat editada en format DVD amb la col·laboració d'Enci-clopèdia Catalana i està disponible als principals punts de ven-da del país.

COL·LECCIÓ “ELS LLIBRES D’ÒMNIUM”

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 15

Page 16: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 16 ]

E l 8 de maig unes 800 persones van as-sistir a l'acte d'Òmnium Cultural que

es va celebrar a l'Auditori Winterthur sota ellema “Nosaltres decidim: dignitat nacional”.A l'acte, van assistir-hi tant els socis d'Òm-nium com altres simpatitzants de l'entitatque van respondre molt positivament a unacrida per reafirmar les demandes de la socie-tat civil catalana, en un moment de cert des-ànim respecte la situació política.

L'acte va començar amb un fragment del'Alçament de Joan Maragall i va continuaramb la projecció d'un vídeo que reclamava launitat dels ciutadans de tots els punts del te-rritori català. Al mateix temps, persones dediverses ciutats del Principat, del País Valen-cià i de les Illes Balears pujaven a l'escenarisimbolitzant aquesta unitat.

ELS PARLAMENTSTot seguit, van tenir lloc els parlaments d'Isi-dor Marí, vocal de la Junta directiva d'Òm-nium, i de Jordi Porta, president de l'entitat.

Isidor Marí va subratllar que, si bé cal que laclasse política defensi l'autogovern, la responsa-bilitat és de tots i convé que la societat es mo-

bilitzi. Contra el desànim, Marí va expressar elseu convenciment que “les plenes capacitats dela societat civil catalana permetran trobar sorti-des satisfactòries davant d'aquesta situació”. Elvocal de la Junta directiva d'Òmnium va fina-litzar el seu discurs assegurant que “la crisi polí-tica d'avui pot ser i ha de ser el punt de partidad'un projecte nacional renovat”.

De la seva banda, Jordi Porta va centrar-se enproblemàtiques concretes com ara l'incom-pliment de l'Estatut, ja rebaixat; les invasionsde competències del Govern estatal; i l'ame-naça del Tribunal Constitucional de retallarencara més l'Estatut. A més, el presidentd'Òmnium va reclamar una actitud de corat-ge del govern de la Generalitat per rebutjarla transgressió de la voluntat del poble querepresenten. No va passar desapercebut eldesencís de Porta quan va expressar que“després de 30 anys d'experiència democrà-tica, era d'esperar una actitud diferent perpart de la ciutadania i dels polítics espanyolsrespecte a la concepció d'Estat”.

L'acte va finalitzar amb el cant d'Els Segadorsi amb els aplaudiments i les ovacions d'unpúblic que es va mostrar eufòric.

PAÍS. UN ANY DE MOBILITZACIONS

“NOSALTRES DECIDIM: DIGNITATNACIONAL”

Òmnium va posarautocars gratuïts adisposició de socis isimpatitzants perquèpoguessin assistir al'acte, des de diversosindrets del territori.

LA DADA

L’auditori Winterthur, ple de gom a gom durant l’acte “Nosaltres decidim: dignitat nacional”.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 16

Page 17: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 17 ]

E l 2007 va ser un any ple d'accions reivindicatives de lasocietat civil catalana, rebel·lada contra decisions que l'a-

fectaven molt negativament. Catalunya va reivindicar una au-togestió més gran, tot lluitant contra ingerències i atacs ex-terns, i Òmnium Cultural es va sumar a aquestesma ni festacions civils i en va formar part activa.

PER L'AUTOGESTIÓ DEL'AEROPORTEn la campanya Catalunya vol volar més alt, per la descentralit-zació de la gestió de l'aeroport de Barcelona, Òmnium va do-nar el seu suport immediat, juntament amb innombrables en-titats públiques i privades del món econòmic i social català. Lacampanya demanava una gestió eficient, moderna i professio-nal que permetés al nostre aeroport i, per tant, a Catalunyadesenvolupar la seva missió i projectar-se cap al futur com unapotència europea de primer nivell.

ÒMNIUM AMB EL PAÍS VALENCIÀDurant l'any, Òmnium, com a membre de la Federació Llull,va donar suport incondicional a Acció Cultural del País Valen-cià davant la crisi del tancament dels repetidors de TV3 a Va-lència i per ajudar a sufragar la multa que el Govern valenciàva imposar a ACPV per no haver cessat en l'emissió del senyalde la televisió catalana. A més, al maig més de 200 socisd'Òmnium van viatjar des del Principat amb els tres autocarsque l'organització havia posat a la seva disposició. La manifes-tació unitària, que commemorava el 300 aniversari de la bata-lla d'Almansa, va recórrer els carrers de la capital de l'Horta.Prop de 70.000 manifestants van secundar la manifestaciód'Acció Cultural del País Valencià.

PELS PAPERS DE SALAMANCACap a l'octubre, la Comissió de la dignitat va organitzar unacte-concert per exigir el retorn de tots els papers confiscatsals arxius de Salamanca. L'acte se celebrà al Palau Sant Jordi deBarcelona i comptà amb la participació de la Banda del Sur-do, Raimon, Maria del Mar Bonet, Toni Albà i Pep Sala. Totsells presentats per Antoni Bassas, i Josep Maria Terricabras vaser l'encarregat de la lectura del manifest. Diverses seus terri-torials de l'entitat van organitzar autobusos per assistir al PalauSant Jordi. Més de 1.000 socis van participar en l'acte "La na-ció catalana diu PROU. Volem els papers", per reclamar el re-torn complet dels papers confiscats l'any 1939.

1 DE DESEMBRE, PEL DRET A DECIDIRÒmnium Cultural, juntament amb prop de 200 entitats de lasocietat civil, es va sumar també al desembre a la convocatòriade la Plataforma pel Dret a Decidir per exigir la sobiraniad'inversió i gestió de les infraestructures del país. Milers de so-cis i simpatitzants d'Òmnium Cultural van participar en elbloc que l'entitat va organitzar per a aquesta manifestació, ivan reclamar a les administracions competents la fi del desga-vell ferroviari i d'infraestructures que pateix el Principat deCatalunya. Jordi Porta, en representació d'Òmnium Cultural,va participar a la manifestació des de la capçalera, mostra delventall de forta representació social de la convocatòria. ToniGisbert i Tomeu Martí, en representació d'Acció Cultural delPaís Valencià i Obra Cultural Balear, respectivament, tambévan voler donar suport actiu a la convocatòria unint-se a lacapçalera de la manifestació, que va transcórrer en un ambientfestiu i de reivindicació pels carrers més cèntrics de Barcelo-na, fins arribar a la simbòlica Estació de França, on es va pro-cedir a la lectura del manifest i van tenir lloc les actuacions deFeliu Ventura, “Titot” i Gerard Quintana.

PAÍS. UN ANY DE MOBILITZACIONS

ALTRES MOBILITZACIONSUNEIXEN LA SOCIETAT CATALANA

Milers de socis i simpatitzats d’Òmnium van ser a la manifestacióde l’1 de desembre.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 17

Page 18: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 18 ]

P rop de 50.000 persones van fer acte depresència a alguna de les activitats orga-

nitzades per Òmnium Cultural durant el dia11 de setembre al passeig Lluís Companys deBarcelona. Les activitats infantils del Viul'Onze en família, el dinar popular (organit-zades per Òmnium) o la Mostra d'entitats(organitzada pel col·lectiu Gent de la Terra)van ser alguns dels actes que més personesvan aplegar al llarg de la jornada.

Durant el matí, les activitats més concorregu-des van ser les proposades pel Viu l'Onze enfamília ja que estaven adreçades sobretot alsmés petits. Eren també molts els que vanaprofitar una jornada de sol per passejar per laMostra d'Entitats dels Països Catalans. A l'ho-ra del dinar popular es van servir prop de 400plats de fideuà i els comensals van poder gau-dir dels cants d'improvisació, els garrotins i lesglosses d'especialistes vinguts d'arreu dels Paï-sos Catalans.

Cap a les set, es van iniciar les actuacions pre-vistes per al gran concert que va cloure laDiada. Les guitarres i dolçaines d'Obrint Pas,el cant d'autor de Feliu Ventura i la percussióde La Banda del Surdo van posar punt final al'edició 2007 de la Festa per la Llibertat.

PAÍS. 11 DE SETEMBRE

L’11 DE SETEMBRE, MÉSMULTITUDINARI QUE MAI

Els visitants van poderconèixer de primera màles últimes novetatsd'Òmnium Cultural.

LA DADA

Les activitats del Viu l’Onze en Família van gaudir d’una gran afluència de públic.

La Banda del Surdo va animar el públic del concert.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 18

Page 19: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 19 ]

Durant el dia, nombroses personalitats es vanapropar al passeig Lluís Companys per parti-cipar a la festa: Saül Gordillo va estar signantexemplars del seu llibre, Nació.cat, a l'EspaiÒmnium, per on van passar el president delParlament, Ernest Benach; el conseller deCultura, Joan Manuel Tresserras; Dolors Ca-mats, d'ICV; Xavier Trias, de CiU; Jordi Por-tabella, d'ERC; Mònica Sabata i Gerard Fer-nández, de la Plataforma pel Dret a Decidir;el president del FC Barcelona, Joan Laporta;l'aleshores director de l'Avui, Vicent Sanchis;o l'historiador Joan B. Culla.

UN MOMENT PER CONVOCARAprofitant el marc de la Festa per la Llibertat,Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, vafer una crida a les plataformes i entitats de lasocietat civil catalana per concretar un pro-jecte de país per als propers deu anys. Òm-nium va oferir-se com un espai de reflexióconsiderant important l'augment de platafor-mes sobiranistes i creient que calia aprofitar

aquesta empenta amb unes jornades de de-bat. Aquesta proposta es va concretat el no-vembre en la jornada “El futur de Catalunya:un marc comú de reflexió” organitzada perÒmnium i duta a terme a l'hotel AB Skipperde Barcelona.

Òmnium va fer una crida ales plataformes i entitatsde la societat civilcatalana per concretar unprojecte de país per alspropers deu anys.

LA DADA

L'ONZE ARREU DEL TERRITORI

BadalonaEl 6 de setembre, Isidor Marí va impartir laconferència “Catalanisme i llengua, avui”.

BergaEs va fer un acte de commemoració de l'11de Setembre al Casal d'Europa.

FigueresEs va organitzar l'exposició “Els defensorsde les llibertats a Catalunya”.

IgualadaEl 7 de setembre es van lliurar els Premis alCompromís Cultural amb parlaments deRamon Tremosa i l'actuació de cloenda deMiquel Gil.

La GarrigaEl 10 de setembre es va fer l'acte tradicionalde la Diada.

LleidaEs van organitzar conferències de JoanFrancesc Mira i Joan B. Culla, en col·labo-ració amb l'Ajuntament.

Òmnium TarragonèsEn homenatge a Mercè Rodoreda, l'11 desetembre es va representar A la meva Mercè,al teatre Metropol.

Òmnium MataróEl 5 de setembre es va fer un acte acadèmicamb Josep Fontana.

ReusEl dia 11 es va fer una manifestació de laCoordinadora d'Entitats sota el lema “Perun Camp viu, lliure i combatiu!”.

SabadellEl 15 de setembre es va representar Els fillsdel Mar i el 18 es va fer una conferència so-bre el centenari de la Santa Espina.

Sant CugatEs va projectar la pel·lícula El Coronel Macià,en un acte coorganitzat amb l'Ajuntament.

TerrassaOfrena floral davant el monument de l'11de Setembre.

Com és habitual, la Federació Llull va participar a l’ofrena floral a Rafael Casanova.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 19

Page 20: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 20 ]

A mb el títol “El futur de Catalunya.Un marc comú de reflexió”, Òm-

nium Cultural va convocar el 10 de novem-bre una jornada de debat amb la participacióde plataformes i entitats de la societat civil ide partits polítics catalanistes. L'activitat,oberta als socis d'Òmnium i amb una filazero representada per personalitats i entitatsrellevants de la xarxa ciutadana, va començaramb dues conferències inaugurals que vanestar precedides de la presentació del presi-dent d'Òmnium, Jordi Porta. Les conferèn-cies van anar a càrrec del catedràtic d'Histò-ria de la UPF i Premi d'Honor de les LletresCatalanes 2007, Josep Termes, que va repas-sar l'evolució del catalanisme des del segleXVIII fins a l'actualitat, i de Ferran Requejo,catedràtic de Ciències polítiques a la UPC,que va situar els assistents en el context ons'emmarca el catalanisme en l'actualitat.

INICI DEL DEBAT I LA REFLEXIÓA continuació de les conferències inaugurals,es va donar pas al debat i a la reflexió. La tau-la rodona del matí estava composta per Al-fons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobira-nistes; Mònica Sabata, de la Plataforma pel

Dret a Decidir, i Ramon Carranza, de la Pla-taforma Sobirania i Progrés. Una fila zero depersones vinculades al catalanisme civil va in-tervenir sovint en el paper de la societat al'hora de portar endavant un projecte comú.Formaven part d'aquesta fila zero Hèctor Ló-pez Bofill, del Cercle d'Estudis Sobiranistes;Fèlix Martí, Albert Rossich, Rita Marzoa iMiquel Strubell, membres tots del Consellassessor d'Òmnium; Agustí Colomines, direc-tor del Centre UNESCO a Catalunya;Montserrat Guibernau, catedràtica de Cièn-cies polítiques de la Universitat de Londres;Isabel Pallarès, intersindical CSC, i diversosmembres de la Junta directiva d'Òmnium.

CONCLUSIONS DEL MATÍDe la taula rodona i la participació de lafila zero es van poder extreure cinc conclu-sions compartides per la gran majoria delsassistents a l’acte:� Catalunya viu un moment de crisi, de frac-tura entre la ciutadania i la classe política,que fa necessari iniciar una nova etapa.� L'estat de les autonomies està esgotat.L'úni ca opció viable és iniciar el camí cap ala construcció d'un estat propi.

PAÍS. EL FUTUR DE CATALUNYA

EL FUTUR DE CATALUNYA,UN MARC COMÚ DE REFLEXIÓ

Marcel Mauri i JoanMaria Piqué van presentarun resum de la jornada apartir de les intervencionsdels participants, que espot consultar a la webd'Òmnium i que servirà dematèria de treball de caraal futur.

LA DADA

Agustí Colomines, director del Centre UNESCO a Catalunya.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 20

Page 21: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 21 ]

� S'ha acabat el temps de la pedagogia amb Es -panya. S'ha de fer pedagogia interior, per crearuna majoria social favorable al progrés, i unaexterior, per internacionalitzar el conflicte.� Malgrat el descrèdit polític, cal que les forcespolítiques liderin un procés que també ha decomptar amb la societat civil organitzada.� Cal unitat entre els agents polítics i socialsdel país, aprofitar sinergies i marcar un full deruta comú cap a la sobirania. És en aquestpunt on Òmnium Cultural pot tenir unpaper de coordinació i punt de trobada.

ELS PARTITS CATALANISTESLa tarda va estar protagonitzada per la taularodona formada per Joan Herrera, d'ICV;Anna Simó, d'ERC; Isidre Molas, del PSC iJosep Rull, de CiU. Isidor Marí, vocal de laJunta d'Òmnium, va introduir la sessió de latarda tot recuperant el concepte d'autoinde-terminació, plantejat al matí.

A la fila zero s'hi van afegir Alfons LópezTena i Ramon Carranza, de la taula del matí,i el mateix president d'Òmnium, Jordi Porta,que va reclamar als partits una unitat quehauria de ser la reedició d'aquella unitat del30 de setembre de 2006, quan el president

de Catalunya va aprovar el projecte d'Estatutque es va enviar a Madrid. Porta es preguntà,també, què hauria passat si aquella unitats'hagués mantingut durant la tramitació deltext a les Corts Generals espanyoles i en elreferèndum.

Més enllà de l'examen parcial que va suposarla jornada, es va fer palès el desig d'avançarplegats cap a un nou model de convivènciainclusiu i útil per millorar la qualitat de vidadels catalans i les catalanes.

La idea d'organitzaraquesta jornada va sorgirel dia de la Festa per laLlibertat en fer-se palès elcreixement de lesplataformes sobiranistes,no solament en nombresinó també en activitat.

LA DADA

La primera jornada de debat sobre el futur del catalanisme polític es va dur a terme a l’hotel AB Skipper.

Josep Termes, Jordi Porta i Ferran Requejo.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 21

Page 22: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 22 ]

E l mes de maig es va presentar oficial-ment un nou curs del projecte d'Òm -

nium Escoles en Xarxa a la seu nacional del'entitat. Van intervenir-hi Vicent Partal, direc-tor del diari digital Vilaweb; Jordi Porta, presi-dent d'Òmnium Cultural; Carme Alcoverro,directora de la revista Escola Catalana i d'Esco-les en Xarxa; i Ernest Maragall, conseller d'E-ducació de la Generalitat de Catalunya.

Escoles en Xarxa és un projecte de periodis-me digital que vol reflectir la realitat de l'es-cola des de la base i en la llengua comuna.Parteix d'un sistema de blocs en línia en quèalumnes de diversos centres van penjant crò-niques i notícies sobre les activitats que duena terme. També inclou un fòrum de debat id'intercanvi d'experiències entre els mestres iprofessors que hi participen.

L'objectiu principal del projecte és crear unaxarxa virtual entre els centres de secundària iprimària d'arreu dels Països Catalans.

Jordi Porta va destacar en la presentació laimportància d'Escoles en Xarxa i del seufoment de la comunicació entre alumnes detots els punts del territori de parla catalana.Per la seva banda, Carme Alcoverro va posaralguns exemples d'estudis i treballs d'investi-gació duts a terme per alguns centres escolarsi difosos a través d'Escoles en Xarxa. A més,va agrair els esforços de Vilaweb per propor-cionar tota la plataforma tecnològica neces-sària per tirar endavant el projecte.

El mes de novembre, els tècnics del programaEscoles en Xarxa es van reunir a la seu d'Òm-nium amb Pitu Martínez, del Depar tamentd'Educació, Assumpció Maresma de Vilaweb iun grup de professors i mestres de diversoscentres per tal de comentar l'evoluciód'Escoles en Xarxa durant els últims mesos del'any. La valoració general va ser molt positivai es va decidir la incorporació de millores tèc-niques com vídeo, so o l'ús de quaderns vir-tuals creats especialment per als estudiants.

PAÍS. ESCOLES EN XARXA

EL PROJECTE ESCOLES EN XARXAAGAFA EMPENTA

El primer aplec d'Escolesen Xarxa es va celebrar elmes d'abril a Puçol ambuns dos-cents assistents,entre els quals hi haviarepresentants de centrescatalans i valencians, itambé del Principat, del'Alguer i de les Illes.

LA DADA

Escoles en Xarxa vol reflectir la realitat de l'escola des de la base i en la llengua comuna.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 22

Page 23: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 23 ]

E n tancar el curs 2006-2007 del progra-ma Quedem?, més de 2.600 persones

havien participat en alguna de les 111 activi-tats organitzades des del setembre fins al ju-liol. Molts dels participants van repetir mésd'una vegada i, fins i tot, algunes persones vanquedar en llista d'espera per a alguna activitata causa de l'alta demanda.

El programa Quedem? és un projecte de co-hesió social per mitjà del lleure que projectatrobades entre ciutadans de Catalunya deprocedències diverses perquè es coneguin i esrelacionin. Les activitats consisteixen a visitarllocs emblemàtics, participar a festes i tradi-cions, conèixer els barris, assistir a espectaclesi tot un seguit d'àrees que permetin als parti-cipants no sols divertir-se sinó també conèi-xer millor casa seva. Les procedències delsusuaris del programa són molt diverses i, a

més dels d'origen català, hi ha participat gentd'arreu d'Espanya, de l'Amèrica Llatina i d'al-guns països europeus.

Durant la visita de l'alcalde Jordi Hereu a laseu nacional d'Òmnium Cultural el mes denovembre, el president d'Òmnium, Jordi Por-ta, va mostrar a Hereu la necessitat de trobaracords comuns per tirar endavant i potenciarprojectes com els programes Quedem? o Vo-luntariat per la llengua a la Ciutat Comtal.L'èxit dels projectes és un aval de la seva qua-litat i necessitat.

‘QUEDEM?’, A D'ALTRES INDRETSTot i que inicialment el programa funcionavanomés a la província de Barcelona, durant el2007 han estat moltes altres seus d'Òmniumque han encetat el projecte Quedem?. A Llei-da, Òmnium i el Centre de NormalitzacióLingüística iniciaren el desembre amb unaprova pilot del programa que consistia en unavisita a la Seu Vella, en col·laboració amb elsAmics de la Seu. Hi van participar personesde Rússia, Romania, Veneçuela, Perú, Argen-tina i de diverses parts de l'Estat espanyol. Vi-sitar el Museu Diocesà o anar a alguna repre-sentació al Teatre de Balaguer eren altresactivitats previstes.

Dins del programa Quedem? s'han dut a ter-me més activitats de la mà d'Òmnium al Ba-ges o Òmnium al Gironès. Aquests últimsvan iniciar l'octubre amb una activitat noc-turna en què els setze participants van assistiral correfoc de la Fira de Girona i van acabarmenjant-se el típic entrepà de barraques. Eldesembre també es va organitzar una visita alMuseu del Cinema de la ciutat.

El programa Quedem? és una maneraexcel·lent que nouvinguts, catalans d'origeno gent que viu fa temps a Catalunya, cone-guin i s'integrin en l'entorn que els acull, amés de ser un bon mitjà per practicar la llen-gua catalana.

PAÍS. “QUEDEM”

“QUEDEM?” ES CONSOLIDAI S’ESTÉN PEL TERRITORI

Els participants mésassidus provenen d'algunlloc d'Espanya, d'AmèricaLlatina o d'Europa i, enmenor mesura, delscontinents asiàtic i africà.

LA DADA

“Quedem?” projecta trobades entre ciutadans deprocedències diverses perquè descobreixin l’en-torn on viuen i es coneguin.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 23

Page 24: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 24 ]

E l mes d'octubre, el Govern va signar un conveni de qua-tre anys amb Òmnium Cultural d'ajuda a les seves acti-

vitats. La Generalitat va atorgar un ajut de 2,7 milions d'eurosa l'entitat distribuït des del 2007 fins al 2010, per fomentar lesactivitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes.

Amb aquest conveni, el Govern va voler refermar el seu com-promís amb la promoció de la llengua i la cultura catalana iva acordar atorgar-hi una subvenció, que permetrà finançarconjuntament les activitats relacionades amb la llengua, lacultura i la personalitat nacional de Catalunya, per distribuir-

la de la manera següent: 2007, 650.000 euros; 2008, 669.500euros; 2009, 689.585 euros, i 2010, 710.273 euros.

El conveni estableix les línies d'actuació prioritàries que pas-sen, entre d'altres, per la promoció i el suport al desenvolupa-ment de les activitats de referència d'Òmnium Cultural; l'a-juda a l'activitat ordinària de la seu nacional de l'entitat, queinclou cicles de xerrades, conferències, cicles formatius i cul-turals, o l'impuls a l'aplicació, el seguiment i l'avaluació delPla estratègic 2007-2009 que marca el full de ruta de l'enti-tat durant els propers anys.

PAÍS. NOTÍCIES

CONVENI DE QUATRE ANYS ENTRE LAGENERALITAT I ÒMNIUM CULTURAL

E l conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el presi-dent d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, van signar el mes

d’abril un contracte pel qual l’entitat va cedir el seu fons do-cumental a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que quedà encar -regat de la seva classificació, descripció i informatització. Elfons està considerat com “un dels més importants per docu-mentar l’activisme de la societat civil catalana en defensa de laseva cultura durant el tardofranquisme i la democràcia”. Ladocumentació cedida abraça un període que va des de la cre-ació d’Òmnium Cultural, l’any 1961, fins al 1990. L’entitat va

decidir cedir la seva documentació a la Generalitat per tald’assegurar-ne la preservació i perquè la puguin consultar in-vestigadors acreditats. La cessió es va establir per un períodede 10 anys prorrogables automàticament. El fons, que ocupa81 metres lineals de prestatgeria, està format per 202 conteni-dors. Inclou, entre altres documents, material de les reunionsdels òrgans directius, com també de les relacions amb les dele-gacions i amb altres entitats. El fons consta de documentaciósobre activitats pròpies, com ara la Nit de Santa Llúcia o elPremi d’Honor de les Lletres Catalanes.

ÒMNIUM CEDEIX EL SEU FONS DOCUMENTALA LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Joan Manuel Tresserras i Jordi Porta en el moment de la signatura del contracte de cessió.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 24

Page 25: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 25 ]

E l president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla,va rebre en audiència el 4 de juliol una delegació d'Òm-

nium Cultural. La trobada, que feia mesos que estava concerta-da, va servir per fer un petit intercanvi d'impressions i per do-nar a conèixer al president les activitats programades per alspropers dos-tres anys, segons recull el Pla estratègic de l'entitat,i perfilar alguns aspectes tècnics. José Montilla va mostrar alsrepresentants d'Òmnium la seva preocupació per l'ús social dela llengua i va reconèixer la important tasca d'Òmnium en elcamp de la integració de les noves onades migratòries i la sevaintervenció en l’àmbit de les indústries culturals.

PAÍS. NOTÍCIES

EL PRESIDENT MONTILLA REP ÒMNIUM

L'Auditori Enric Granados de Lleida va acollir el 26 dejuny passat la primera edició del premi Sambori-Òm-

nium, convocat per Òmnium per mitjà de la seva publicacióEscola Catalana. Nascut al País Valencià, el premi Sambori s’es-tà estenent per tots els Països Catalans i enguany se n’ha cele-brat la primera edició al Principat. En aquest premi hi partici-

pen les obres premiades en els concursos literaris infantils or-ganitzats per les delegacions d’Òmnium al territori. Els guar-donats anaven des del Cicle inicial de primària fins al batxille-rat i Cicles formatius.

Josep Chaqués, president de la Fundació Sambori del País Va-lencià, va agrair a Carme Alcoverro, en representació d’Òm-nium Cultural, l’extensió que està donant al premi al Princi-pat, que es preveu que en les pròximes edicions encara creiximés. Així mateix, va agrair a Josep M. Forné, president de ladelegació de Ponent, l’acolliment de la ciutat en aquesta pri-mera edició del premi Sambori-Òmnium.

L’acte de lliurament dels premis es va fer coincidir amb elXXIX Premi de literatura jove Enric Farreny, de la delegacióPonent-Lleida d’Òmnium Cultural. La companyia Festuc vaposar color, poesia i música a l’acte, amb una escenificaciómolt especial d’El soldadet de plom.

I PREMI SAMBORI-ÒMNIUM

E l 9 d'abril Telemadrid va emetre un reportatge en què esmanipulaven declaracions i situacions de manera que

s'induïa a creure que Catalunya es troba en una greu situacióde confrontació social per motiu de la llengua.

Òmnium Cultural, juntament amb Miquel Calçada, Joel Joan,la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana i laPlataforma per la Llengua, com a afectats, van fer un escritadreçat a la cadena de televisió per denunciar la manca d'ètica

dels periodistes i per tal de puntualitzar certes circumstànciesque es relataven al programa.

El text insistí sobre el fet que la llengua catalana ha estat i ésun element de cohesió social, i que el model d'immersió lin-güística garanteix el coneixement real de totes dues llengües.Els sotasignants van lamentar la realització d'un reportatgeque en lloc de contribuir a la comprensió contribuís a la in-viabilitat de l'estructura de l'Estat espanyol.

LA RESPOSTA A TELEMADRID

La companyia Festuc va posar color, poesia i música a l’acte.

El president Montilla i Jordi Porta a la recepció.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 25

Page 26: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 26 ]

E l novembre, la Federació Llull, formadaper Òmnium Cultural, Acció Cultural

del País Valencià i Obra Cultural Balear, vadonar a Lleida el tret de sortida a una cam-panya que vol commemorar els 300 anys dela pèrdua de llibertats del poble català amb laderrota d'Almansa. La campanya “300 anys.Caminant cap al futur” es desenvolupa entrel’any 2007 i el 2014, tot seguint la cronolo-gia de la Guerra de Successió, amb la cele-bració d'un gran esdeveniment anual i de di-verses activitats que permetin crear espais departicipació, intercanvi i reivindicació arreudel territori.

2007, LLEIDAUnes 400 persones de diferents punts delsPaïsos Catalans es van desplaçar a Lleida perparticipar en les activitats programades.Durant el matí, historiadors locals van oferirals assistents una visita històrica per la Lleidadel 1707, durant la qual es van veure llocsemblemàtics de la ciutat com ara el conventdel Roser, edifici que va representar un puntde resistència catalana en el moment de laconquesta borbònica. Després del dinar, es vainiciar una marxa de cultura popular des del'Auditori fins a la Seu Vella. Dolçainers del

País Valencià, xirimiers de les Illes Balears igrups de cultura popular de Lleida com aragrallers, geganters i castellers van participar-hi, i l'acte va tenir un toc festiu.. Al claustrede la Seu Vella, diversos actors van escenificarla batalla que va portar a la caiguda de lacapital del Segrià fa 300 anys i, tot seguit, vacomençar l'acte central de la jornada.

Presentat per l'historiador Oriol Junqueras,l'acte a la Seu Vella (catedral que va ser con-vertida en caserna popular després de la vic-tòria de Felip V) va combinar els parlamentsdels representants de les tres entitats que for-men la Federació Llull amb diversos apuntshistòrics i actuacions.

El cantautor valencià Pep Gimeno va oferiruna mostra de música popular del PaísValencià, mentre que l’innovador grupProjecte d'Efak va interpretar versions depoemes i cançons del manacorí Guillemd'Efak. Finalment, l'Orfeó Lleidatà va estre-nar la cantada Lleida: 1707-1714. Ambaquestes celebracions, la Federació Llull volreflectir la unitat de les tres entitats que larepresenten en el conjunt de les comunitatsde parla catalana, segons va explicar JordiPorta, president d'Òmnium Cultural. De laseva part, Jaume Mateu, president d'ObraCultural Balear i de la Federació, va demanarla convicció i el compromís de la ciutadaniaper poder recuperar els drets que es van per-dre fa 300 anys. Porta va destacar un altredels objectius de la campanya, el de “ferpedagogia del que va ser la pèrdua d'unsdrets col·lectius per la força de les armes”.

El 2008 Tortosa prendrà el relleu com a seude la campanya; el 2009 serà el tornd'Alacant; València acollirà la campanya el2010; el 2011 arribarà a la ciutat de Girona;el 2012 se celebrarà a Mallorca; l'anysegüent, a Vic; i finalment a Barcelona, el2014, any en què es compliran els 300 anysde la caiguda de la ciutat.

FEDERACIÓ LLULL. 300 ANYS

INICI DE LA CAMPANYA “300 ANYS.CAMINANT CAP AL FUTUR”

Cronologia de la campanya:2007: Lleida 2008: Tortosa 2009: Alacant 2010: València 2011: Girona 2012: Mallorca2013: Vic2014: Barcelona

LA DADA

Jordi Porta va explicar a l’Auditori els objectius de la campanya de la Federació Llull.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 26

Page 27: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 27 ]

E l 2007 va ser l'any de la demanda detancament dels repetidors que perme-

ten al País Valencià rebre el senyal de la cade-na TV3. La Federació Llull va lluitar contraaquesta decisió unilateral del Govern valen-cià i va donar suport actiu i incondicional aACPV quan va ser multada per no havercessat les emissions.

El dia 17 d'abril la Federació organitzà al'Auditori de la Fundació Tàpies un acte perdemanar, davant de membres de diverses ins-titucions i de la societat civil, la possibilitatque les televisions en llengua catalana arribes-sin a tots els Països Catalans. Durant l'acte, esva lamentar la manca de solucions i que TV3fos prohibida dins d'una mateixa comunitat.

A l'octubre, Eliseu Climent i el vicepresidenttercer d'Òmnium, Joan Abellà, van anunciaren roda de premsa una nova campanya. Estractava d'una crida popular al conjunt delsPaïsos Catalans per fer front als 300.000 eu-ros de multa a ACPV per no haver tancat elsrepetidors, una sanció inassolible per una en-titat sense afany de lucre.

A la campanya, que consistia en la possibilitatde fer un donatiu de 10 euros a canvi de lalitografia d'una obra cedida per Antoni Tà-pies, s'hi van adherir immediatament els ex-presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall i elsabats de Montserrat i de Poblet. Comptàtambé amb el suport de cares conegudes dela CCRTV, com Miquel Calçada, AntoniBassas, Toni Soler, Carles Capdevila, XavierGraset, Xavi Torres o l'actor Joel Joan.

A finals d'any, els representants de les tres for-macions de la Federació Llull van mostrar elseu punt de vista sobre el tancament del re-petidor de la Carrasqueta, que va deixar sensesenyal de Televisió de Catalunya al sud delPaís Valencià. La Federació Llull reclamà alMinisteri d'Indústria la intercessió per trobaruna solució estable i segura al conflicte, sol·li-citant la titularitat dels canals. Com a soluciómés permanent, va exigir també un canvi le-gislatiu que reforçaria les directrius de laCarta Europea de les Llengües Minoritàries,signada per l'executiu espanyol, i que és favo-rable a les emissions transfrontereres de tele-visions de llengües minoritàries.

FEDERACIÓ LLULL. TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

LA FEDERACIÓ LLULL AMB TV3AL PAÍS VALENCIÀ

Les emissions de TV3 alPaís Valencià s'havienmigrat a TDT, ja que elMinisteri d'Indústria haviadonat les freqüències peron s'emetia TV3 enanalògic a La Sexta.

LA DADA

Concentració al cim de la Carrasqueta.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 27

Page 28: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 28 ]

A l febrer, dos mesos i mig després de la primera reunióorganitzada per Obra Cultural Balear a Palma, els re-

presentants de les tres entitats que formen la Federació Llullvan retrobar-se a la nova seu de l'Octubre Centre de CulturaContemporània, ubicat a l'emblemàtic edifici dels grans ma-gatzems El Siglo, a la ciutat de València. La trobada havia d'a-conseguir coordinar i refermar l'objectiu bàsic de la Federa-ció: treballar per la unitat de la llengua catalana i elreconeixement internacional del català. La reunió, a la qualvan assistir tant els presidents com altres membres de les res-pectives juntes, va marcar la línia de les accions previstes per al'any 2007. D'una banda, es va actualitzar la imatge corporati-va de la Federació amb la intenció de transmetre la unitat icohesió de les tres entitats. I de l'altra, es van posar sobre lataula els projectes que es desitja dur a terme el 2007. Final-ment, es va decidir el calendari d'actes i la presència de lestres entitats a les diades nacionals dels tres territoris.

La trobada següent es va produir el divendres 1 i el dissabte 2de juny a Palma, amb motiu de l'elecció del nou president dela Federació, càrrec rotatiu que va recaure en Jaume Mateu,també president d'Obra Cultural Balear. Les entitats van apro-var aleshores el calendari d'actes conjunts.

La Federació va anunciar que presentaria el 6 d'octubre aLleida, amb motiu del tercer centenari de la defensa d'aques-ta ciutat contra les tropes borbòniques, la campanya d'actes decommemoració dels tres-cents anys de la Guerra de Successió2007-2014. També es va destacar que la Federació Llull dis-posaria per primer any d'un espai conjunt durant la Diada de

l'11 de Setembre a Barcelona, on, com cada any, les tres enti-tats farien una ofrena conjunta a l'estàtua de Rafael Casanova.

No es poden oblidar tampoc les trobades de la Federació ambrelació a la crisi dels repetidors de TV3 al País Valencià, ja queels representants de les tres entitats es van reunir diversesvegades, com, per exemple, el 20 de juny a la seu nacionald'Òmnium, a Barcelona. En aquesta trobada es van debatre elsprincipis d'acció de la Federació pel que fa als movimentsque se succeirien respecte de l'emissió del senyal de Televisióde Catalunya arreu dels Països Catalans.

FEDERACIÓ LLULL. TROBADES

TROBADES DE LA FEDERACIÓ LLULL

L a Federació Llull, integrada des de l'any 1990 per AccióCultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òm-

nium Cultural, va ser guardonada amb el Premi d'Honor dela Fundació Lluís Carulla. Amb aquest premi, la Fundació“reconeix i distingeix la col·laboració i l'entesa entre les tresentitats del conjunt dels països de llengua catalana que hancontribuït decisivament a enfortir la consciència de compar-tir una mateixa llengua i una mateixa cultura”. El Premid'Honor Lluís Carulla, dotat amb 50.000 euros, es concedeixen vida a persones o bé a entitats que amb la qualitat de laseva activitat científica, cultural o cívica hagin ajudat a enfortir

la consciència de comunitat nacional i el sentit de la pertinen-ça a la cultura dels països de llengua catalana. El guardó ha dis-tingit, en altres ocasions, entitats com l'Institut d'Estudis Cata-lans, l'Escola Bressola, o la Universitat de València, entre altres.Òmnium Cultural ja havia estat guardonada l'any 1992, ObraCultural Balear el va rebre a la segona edició, el 1979, i AccióCultural del País Valencià ho va fer l'any 1983.

El lliurament del Premi d'Honor i dels Premis d'ActuacióCívica es va celebrar el 28 de novembre al Saló de Cent del'Ajuntament de Barcelona.

LA FEDERACIÓ LLULL, PREMI D'HONORDE LA FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA

Els representants de les entitats que formen la Federació Llull s’hanreunit diverses vegades durant l’any.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 28

Page 29: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 29 ]

E l divendres 27 d'abril es va celebrar a la seu nacionald'Òmnium Cultural un homenatge a la narrativa me-

norquina contemporània.

Joan López Casasnovas, professor de Llengua castellana iLiteratura de l'IES J. M. Quadrado de Ciutadella, va fer unaintroducció a la literatura contemporània de l'illa. A continua-ció, van intervenir els quatre autors convidats, que van pre-sentar cadascuna de les seves darreres obres.

Josep Maria Quintana Petrus va parlar del seu llibre ElsNikolaidis, publicat el 2006. De la mateixa manera, MaiteSalord presentà la seva novel·la La mort de l'ànima, finalistarecent del Premi Sant Jordi i que acabava de publicar l'edito-rial Proa. Joan Pons va parlar de Barba-rossa, novel·la publica-da el setembre del 2006 per l'editorial La Magrana. I final-ment, Esperança Camps, guanyadora l'any 2004 del Premi deNovel·la Ciutat d'Alzira amb l'obra Quan la lluna escampa elsmorts, que va ser publicada el 2005 per l'editorial Bromera, ensva introduir a la seva obra.

ACTIVITATS I PROJECTES. SEU NACIONAL

NARRATIVA MENORQUINA CONTEMPORÀNIA

E l dimarts 5 de juny la seu nacional d'Òmnium Culturalva ser l'escenari d'una xerrada per abordar la nova reali-

tat sociopolítica d'Escòcia arran de la victòria de l'SNP (Par-tit Nacional Escocès) el mes de maig. Amb 47 escons, aquestpartit històric fundat el 1934 es va convertir en la primeraforça parlamentària i, per primer cop, un grup independen-tista entrà a formar part del govern autònom escocès.

L'SNP, liderat per Alex Salmond, derrotà l'unionisme britànicrepresentat pel Partit Laborista de Jack McConnell, queobtingué 46 escons, quatre menys que en les eleccions del2003. Aquest gir polític a Escòcia va provocar un importantenrenou polític tant a la Gran Bretanya com a Europa. Peraquest motiu, Òmnium va organitzar una xerrada per parlarsobre aquest episodi històric que va obrir una nova perspec-tiva en l'horitzó de les nacions sense estat. David Caminada,periodista i sotscap de la secció Internacional del diari Avui,va explicar la seva experiència com a corresponsal a Edim -burg durant les eleccions del 3 de maig i els paral·lelismes, idiferències, que existeixen amb el cas català.

ASCENS INDEPENDENTISTA A ESCÒCIA

Òmnium Cultural va retre homenatge a la narrativa menorquina.

David Caminada va explicar la seva experiència a Escòcia.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 29

Page 30: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 30 ]

L'associació Amics de Joan Ballester va anunciar el cessa-ment de la seva activitat el novembre passat, en una sala

d'actes plena de gom a gom. L'acte va servir també per presen-tar el llibre de Robert Surroca sobre la vida de l'activista català,com a punt final de les activitats de l'entitat.

Van participar en l'acte Lluís Puntís i Ermengol Passola, presi-dent i secretari de l'associació, respectivament, juntament ambl'autor del llibre i el president d'Òmnium, Jordi Porta. El relleude la tasca d'Amics de Joan Ballester –mantenir viu el recordde l'activista i continuar la seva funció de sensibilització sobrela causa i els drets nacionals dels catalans– l'ha pres ÒmniumCultural, que treballarà per preservar aquests principis que hanpresidit l'associació fins al moment de la seva dissolució.

ACTIVITATS I PROJECTES. SEU NACIONAL

AMICS DE JOAN BALLESTER S'ACOMIADAA LA SEU D'ÒMNIUM

L a situació actual del món artístic visual català va ser l'eixd'un debat a la seu nacional d'Òmnium. L'acte, organit-

zat a l'abril, comptà amb la presència de l'artista i comissàriad'art Clara Garí; dels artistes visuals Josep Asunción i GemmaGuasch, i del director i fundador de la revista BonArt, RicardPlanes. En el decurs de l'acte es van debatre diversos aspectesde la situació actual, entre els quals la concepció global del'art o com la globalització pot afectar l'art català. Sobre laproximitat de la ciutadania a l'art, Ricard Planes assegurà que“l'art és societat i els artistes, ciutadans”, mentre que ClaraGarí afirmà que, “malgrat tot, l'art segueix allunyat de la ma-joria de la gent”.

LES ARTS VISUALS CATALANES A DEBAT

E l 19 de maig, es va celebrar a la sala d'actes d'ÒmniumCultural el lliurament dels Premis 2007 per a la promo-

ció del lleure educatiu. L'acte va comptar amb la presència deJordi Porta, president d'Òmnium, i d'Eugeni Villalbí, secretarigeneral de Joventut de la Generalitat. Tots els presents van vo-ler destacar la importància de l'esperit associacionista del país ila destacada implicació social i nacional de les entitats de lleu-re. La Plataforma Poble Sec per a Tothom va ser guardonada

amb el 17è Premi Joaquim Franch a la trajectòria personal ocol·lectiva pel seu projecte Espai de la Infància; Clara Rubio vaser la premiada pel seu programa d'educació social amb el 10èPremi SED, mentre que Damián Hoyos va rebre el primerpremi del 16è Mirall per la cançó Rumba per compartir i l'accès-sit per Somnis de colors. Finalment, el 26è premi Esteve Molins-Fundació Pere Tarrés, que premia la millor plana web, va re-caure en l'Esplai Xiroia pel web www.xiroia.cat.

PREMIS 2007 PER A LA PROMOCIÓDEL LLEURE EDUCATIU

Imatge d’arxiu de Joan Ballester.

La situació actual de l’art català va ser l’eix central del debat.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 30

Page 31: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 31 ]

E l 4t taller de lectura premis Sant Jordi, organitzat a laLlibreria Proa Espais, es va centrar en l'obra dels autors

Isidre Grau, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany i Joa-quim Pijoan. El cicle es va estructurar en dues sessions perautor, una primera d'introducció a l'escriptor i una segona delectura, debat i comentaris sobre una de les seves obres.

Amb aquest taller, Òmnium Cultural i la Fundació Enciclo -pèdia Catalana tenien com a objectiu no solament donarforma a una proposta cultural, sinó també estimular la lectu-ra dels millors escriptors catalans i posar de manifest l'alt nivellassolit per la narrativa catalana els darrers cinquanta anys.

El novel·lista Isidre Grau i la seva obra Els colors de l'aigua van serels protagonistes de les dues primeres sessions, que va moderarel director d'Edicions Proa, Isidor Cònsul. El torn següent va serper a Baltasar Porcel, introduït per l'escriptor Sebastià Alzamora,que també va ser moderador en la segona sessió de treball sobrel'obra Les primaveres i les tardors. Maria Aurèlia Capmany i Un llocentre els morts van ser l'objecte de treball de les cites següents, sotala direcció d'Àlex Broch, crític literari. I, per acabar, es va retrehomenatge a Joaquim Pijoan i la seva obra Sayonara Barcelona, acàrrec de Vicenç Villatoro. Les segones sessions van comptaramb la presència i participació dels autors protagonistes, ambl'excepció òbvia de l'única autora.

CICLES. SEU NACIONAL

ELS PREMIATS DEL SANT JORDI

A mb aquest cicle, Òmnium Cultural va voler divulgarla tasca de personalitats de diferents èpoques que van

tenir rellevància en l'àmbit dels Països Catalans però que perdiverses raons van caure en l'oblit. La peculiaritat d'aquestspersonatges és que, malgrat que la seva obra en el seu mo-ment i camp d'activitat va aconseguir gran prestigi i renom,fins i tot internacionalment, són desconeguts per gran part dela societat catalana actual. Jordi Mata, historiador i escriptor,va coordinar les diferents sessions del cicle que van repassarobra i vida de personatges com Jordi Farragut, capità militar

que fou heroi de la Guerra d'Independència americana; Vi-cenç Martín i Soler, el defenestrat Mozart valencià; Lluís deRequesens, heroi català de la batalla de Lepant; Eusebi Mole-ra, important dissenyador i industrial vigatà emigrat als EstatsUnits, o sant Oleguer, “arquitecte de Catalunya” i un revolu-cionari en el camp polític i eclesiàstic.

PERSONATGES DESCONEGUTS

P oetes del Carles Riba és un programa ideat per Òm-nium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana, amb

la col·laboració de la UOC, per acostar a la població la lectu-ra dels poetes catalans contemporanis que han estat guardo-nats amb el premi Carles Riba. Amb aquest objectiu es vaprogramar un cicle de conferències en què es van treballarquatre autors guanyadors del Premi Carles Riba i una de lesseves obres. Els autors escollits van ser Agustí Bartra amb Elshimnes, Maria Mercè Marçal amb Cau de llunes, Pere Roviraamb La mar de dins i Jaume Pont amb Enlloc, obra guanyadoradel Premi Carles Riba 2006.

L'activitat consistia a treballar cada autor en dues sessions, unaprimera, introductòria de l'obra de l'autor, i una segona, enforma de conferència, de comentari i debat sobre l'obra esco-llida. L'assistència al cicle pressuposava, doncs, la lectura prè-via de les obres comentades.

CICLE “POETES DEL CARLES RIBA”

Amb el suport de:

Amb el suport de:

Joan Elies Adell i Pere Rovira, guanyador del Premi Carles Riba 2002

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 31

Page 32: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 32 ]

Ò mnium Cultural va organitzar durant els mesos demaig i juny, amb la col·laboració de La Vanguardia, un

cicle de quatre conferències sota el lema Catalunya, reptes ètics.

La primera sessió va anar a càrrec de Ferran Sàez, filòsof iprofessor de la Universitat Ramon Llull. Sota el títol “Lacomunicació de masses: entre la complexitat i la confusió”,Sàez va analitzar les principals característiques de l'actualsocietat de la informació. En la segona cita del cicle, el direc-tor de la Fundació Trias Fargas, Antoni Vives, va traçar lescaracterístiques principals de l'educació del sentiment nacio-nal. Durant la seva participació, va afirmar que “el naciona-lisme només triomfarà en el segle xxi si és capaç de desvet-llar consciències”. La tercera conferència va tenir com a pro-tagonista el filòsof i teòleg Francesc Torralba, que va exposarels seus raonaments sobre la necessitat de tenir referents decarn i ossos que ens permetin lluitar contra “l'afebliment dela consciència de pertinença a un poble”. En la darrera sessiódel cicle Catalunya, reptes ètics, Vicenç Villatoro va fer unadefensa aferrissada del model occidental de vida. Villatoro,però, va voler aclarir que el concepte d'occidentalisme és unaconvenció que no té perquè respectar criteris estrictamentgeogràfics, però sí socials i de manera d'entendre la vida.

CICLES. SEU NACIONAL

CICLE “CATALUNYA, REPTES ÈTICS”

D urant el mes de febrer i principis de març, es va orga-nitzar a la seu d'Òmnium un cicle de conferències i

debats sobre la immigració en el nostre país. Durant les ses-sions, es van tractar aspectes ben diferents com ara el tracta-ment que rep el tema en els mitjans de comunicació; la situaciólaboral dels immigrats i l'ús que fan de la llengua al treball; l'en-torn escolar i els plans educatius, o les xarxes d'entitats i de co-operació. El cicle va cloure amb el testimoni de quatre perso-nes que, en un moment de la seva vida, van immigrar aCatalunya, i cadascun d'ells va fer un repàs de la seva experièn-cia vital a l'hora de marxar del seu país d'origen. Els convidatseren Patricia Gabancho, Pablo González, Abdoulaye Fall i RafaCruz, que es consideren i són considerats per la seva gent ciu-tadans catalans. Al cicle van participar, cada un com a expert enel seu àmbit, professionals com Mary Nash, catedràtica d'His-tòria contemporània i Xavier Giró, doctor en Ciències de laComunicació; Carles Beltran, coordinador del CITE-CCOO,i Raquel Gil, presidenta d'AMIC-UGT de Catalunya; MariaMajó, professora de Secundària; Jaume Font, director de Page-sos Solidaris i Papa Sow, coordinador de GERÀFRICA.

CICLE “QUÈ SABEM DE LA IMMIGRACIÓ?”

Amb el suport de:

Amb el suport de:

Vicenç Villatoro va tancar el cicle de conferències.

La immigració va ser el tema central del cicle de conferències.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 32

Page 33: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 33 ]

D urant l'any, Òmnium va programar prop de quaranta“Dijous” dedicats a l'actualitat social i política catalana,

a la cultura i a la història, a la presentació de llibres i produc-cions audiovisuals o a converses amb personatges rellevants.

Entre les cites setmanals a la seu nacional de l'entitat, es potdestacar la presentació dels llibres Teoria de l'evolució, recopilacióde dibuixos de Joma; L'esquerra independentista avui, de RogerBuch; Quan el mal ve d'Espanya, de Toni Gisbert; Elogi de latransgressió, recopilació de ponències de les Jornades de psicologia iidentitat nacional organitzades a Sueca; o Ancoratges de baix cost,de Gabriel Pena. També es va presentar al febrer la pel·lículaEl Coronel Macià, que narra la vida del president en la sevaèpoca de coronel, en el moment en què planta l'exèrcit enprotesta per l'assalt al setmanari Cu-cut, i al maig el documen-tal Catalunya màrtir (1938), produït per Laya Films, sobre elbombardeig de ciutats catalanes durant la Guerra Civil.

Pels “Dijous de l’Òmnium”, van passar periodistes com EvaPiquer, Vicent Sanchis, Saül Gordillo, Patricia Gabancho oSalvador Cardús; historiadors com Josep Maria Solé i Sabatéo Josep Maria Torras i Ribé; representants d'entitats com laFundació Jaume Bofill, el FC Barcelona, la Fundació BernatMetge o el Cercle XXI, a més de polítics, politòlegs, sociò-legs, juristes, directors de cinema, escriptors i una llarga llistad'experts i personatges rellevants de la Catalunya actual.

CICLES. SEU NACIONAL

ELS “DIJOUS DE L’ÒMNIUM”

Amb el suport de:

L a seu nacional d'Òmnium Cultural va encetar al setem-bre de 2007 la iniciativa “Dimarts us presentem…” que

consisteix a parlar setmanalment de noves o recuperades pro-duccions literàries i musicals, a més d'altres productes cultu-rals com poden ser revistes o diccionaris. Fins a finals d'anys'hi van presentar una dotzena de llibres i un parell de discos.

L'activitat del “Dimarts...” es va inaugurar amb la presentaciódel llibre Ten Dragons. The latest Sant Jordi Prizes, editat perÒmnium i Enciclopèdia Catalana per divulgar-lo a la Firaliterària de Frankfurt. Però aquesta va ser només la primeraobra, a la qual van seguir d'altres com Doctor Ramon Masnou.Miscel·lània de reconeixement, promogut per la Lliga Espiritualde la Mare de Déu de Montserrat; Nació.cat, de Saül Gordillo;Pas a pas, camí de l'alba. Memòria de l'Acadèmia de la LlenguaCatalana, de Manuel Sayrach i Miquel Àngel Sayrach; Creaciód'empreses, amb diversos autors; Les dones d'Esquerra. 1931-

1939, de Dolors Ivern; La memòria dels reis. Les quatre grans crò-niques, d'Stefano M. Cingolani; En nom de Catalunya. Els cata-lanismes moderns a través dels seus autors, d'Emili López; La llen-gua que ens va parir. 7 pensadors a la recerca del català, de JordiSolé i Camardons; Alícia i el país de les meravelles, d'IgnasiBlanch i Àngel Burgas; i els clàssics Poemes, de Pseudo-Cebriài Història vol. IV, d'Heròdot.

Quant a la música, una de les produccions presentades va serLa sínia i l'estrella. Suite d'Agustí Bartra, de Miquel Pujadó. Lasessió va comptar amb la presència del músic i lletrista i ambla col·laboració de Sam Abrams, que va glossar l'obra deBartra. L'altre disc presentat va ser Balades i testament, deJaume Arnella, considerat l'últim romancer en actiu delsPaïsos Catalans. En aquest darrer disc, Arnella canta textos deFrançois Villon, trobador francès del segle xv, traduïts al cata-là per Jordi Teixidor.

S'ENCETEN ELS “DIMARTS US PRESENTEM…”

Amb el suport de:

Els “Dijous” s’han dedicat a l’actualitat política i social, la cultura,la història, l’audiovisual i la literatura catalana.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:30 Página 33

Page 34: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 34 ]

E l 2007 el món educatiu va experimentar canvis estruc-turals que s’aplicaran progressivament a les escoles, els

instituts i les universitats. Per això, la introducció de l’assigna-tura sobre ciutadania, les qüestions lingüístiques a l’aula, lescompetències i el currículum o el nou pla universitari de Bo-lonya van ser alguns dels temes que es van tractar als mono-gràfics d’Escola Catalana.

A part dels articles que conformen els diferents números, es vamantenir l’entrevista central del monogràfic: el mes de generamb Francesc Burguera, a Ciutadania: ni súbdits ni vassalls; elmes de juny amb Ernest Maragall, a El català: ¿llengua vehicu-lar?; el novembre es va tractar el tema universitari amb AndreuMas-Colell, a Bolonya: un repte per a la universitat catalana i tam-bé es va entrevistar Jaume Sarramona en el darrer número del’any, sota el títol Currículum i competències.

Escola Catalana va tractar també altres temes que, seguint latransversalitat del nostre projecte editorial, s’han vinculat i en-trellaçat amb l’educació, com ara l’art, que es va abordar alsnúmeros d’abril (Il·lustrar il·lustrant, amb l’artista Joma) i d’oc-

tubre (Viure i escriure, en què es van entrevistar la poetessa Joa-na Raspall). Per les nostres pàgines de la publicació, van passartemes didacticocognitius com ¿Juguem amb les matemàtiques? elmes de juny, amb M. Antònia Canals; socials com l’educacióno formal el mes de febrer a L’altra escola, amb l’entrevista aRosa Maicas, i les fractures actuals el mes de maig a Mapa deles desigualtats, amb Vicenç Navarro.

PUBLICACIONS. SEU NACIONAL

REVISTA “ESCOLA CATALANA” 2007

L a revista d'Òmnium es va consolidar definitivamentcom una eina potent de comunicació i opinió pública

al llarg del 2007. En aquest període es van editar tres exem-plars de la publicació, amb la sociòloga Anna Cabré, el Premid'Honor Baltasar Porcel i l'humorista i historiador Toni Solercom a protagonistes, a través de l'entrevista central. Òmniumva tractar temes com el circ català, els drets lingüístics, JoanBallester, les subvencions a la cultura, la batalla d'Almansa o elprograma d'Escoles en Xarxa, entre altres.

La revista va molt més enllà d'una eina de comunicació entreels socis de l'entitat i s'ofereix com un instrument generadorde debat i opinió pública. En les pàgines d'Òmnium es podentrobar reflexions polítiques, històriques o socials sobre la rea-litat dels Països Catalans. Tot aplicant la màxima de l'entitat:Llengua, Cultura, País. La publicació compta, a més, amb lacol·laboració de periodistes com Eva Piquer, Francesc-MarcÁlvaro o Vicenç Villatoro, entre d'altres. El primer número vaaparèixer el desembre del 2005 amb Mònica Terribas com aprotagonista. Des de llavors, se n’han editat set números, elprimer amb una tirada aproximada de 15.000 exemplars il'últim amb una tirada de 16.500 exemplars, que es distri-bueixen entre els associats i col·laboradors de l'entitat.

LA REVISTA D'ÒMNIUM ES CONSOLIDA

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 34

Page 35: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 35 ]

A l llarg del 2007 el Gabinet jurídic d'Òmnium Culturalha continuat les seves tasques d'assessoria i divulgació

dels drets lingüístics dels catalans i catalanes, i també ha tramitatdiverses denúncies d'incompliment de la legislació vigent enaquesta matèria. Entre altres casos, va presentar denúncia al Jut-jat d'instrucció contra un treballador d'una empresa de menjarspreparats que va insultar un client perquè aquest se li va dirigiren llengua catalana. El jutge va donar la raó a la víctima i vacondemnar el treballador. El gabinet també va presentar unademanda civil per executar un laude que requereixi a una em-presa de telecomunicacions la redacció dels seus contractes encatalà, a més d’un recurs davant el Tribunal Suprem per unanegativa a inscriure en català un nom al registre.

A través de l'Agència Catalana del Consum, el gabinet ha tra-mitat queixes que fan referències a les discriminacions que

diversos usuaris han patit en establiments comercials oberts alpúblic que no han tingut en compte la legislació vigent enmatèria de drets lingüístics. És el cas, per exemple, d'entitatsbancàries que redacten fulletons en castellà i àrab, però pres-cindeixen del català, o de la retolació d'establiments íntegra-ment feta en castellà. També s'han presentat diverses queixessobre l'exigència de dirigir-se en castellà a les persones queatenen al públic, tant en restaurants, cafeteries, hotels i super-mercats com, fins i tot en algun organisme depenent de l'Ad-ministració estatal, com pot ser el cas d'Hisenda. El gabinettambé ha registrat diverses queixes per la manca de formula-ris i d’impresos de l'Administració pública o actes de reu-nions d'administracions de finques en català. D’altra banda,com és habitual, també ha tramitat diverses al·legacions persancions a causa de dur l'adhesiu del CAT enganxat a la ma-trícula del cotxe.

GABINET JURÍDIC. DRETS

GABINET JURÍDIC D'ÒMNIUM

T radicions i Costums, delegació funcional d’ÒmniumCultural, té com a objectiu mantenir vives les tradi-

cions i els costums populars de Catalunya. Per aquest motiu,el 2007 la delegació va fer prop de 5.000 km arreu del paísfent difusió de les nostres festes tradicionals i portant la Flamadel Canigó. A més, la delegació va reeditar fulletons amb lestradicions del Nadal, de Sant Joan, de la Castanyada, de lesBitlles i de Sant Antoni i els Tres Tombs.

Com cada any, es va portar la Flama durant el seu recorregut alParlament de Catalunya, on la delegació va ser rebuda pel presi-dent de la institució i pel president d’Òmnium. Tradicions iCostums va conduir la Flama des del Coll d'Ares, passant perManlleu, al Parlament de Catalunya, Sant Pau d’Ordal i Torre-lles de Foix. Des d’allà, un equip de Tradicions i Costums laportà a Reus, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Vinaròs i Cas-telló, on l'esperaven les entitats de Castelló i València, que la vandur fins a la Ribera Baixa, l'Horta i Alacant. Diversos mitjans decomunicació van fer difusió de les diferents rutes de la Flama.

El cap de setmana abans de Sant Joan es va organitzar l’Aplecal Canigó per portar la llenya al cim i poder encendre la fo-guera de la nit de Sant Joan. D’aquesta manera es va fer la re-novació de la Flama.

Tradicions i Costums va col·laborar també en el Congrés deFocs de Sant Joan a Sant Cebrià, amb els companys de Focsdel Cercle de Joves de Perpinyà, i en el Congrés de Focs deSant Joan a la Provença, enguany a la ciutat de Ciotat.

Altres activitats en què va participar Tradicions i Costums vanser l’Aplec de Santa Eulàlia a Lladorre (Pallars Sobirà) o lapassejada cívica de Santa Eulàlia, el dia 9 de febrer, amb la co-lla de Geganters i Bestiari de Ciutat Vella de la plaça Nova. Ladelegació va col·laborar també en la festa de Sant Antoni, re-partint 3.000 fulletons sobre els Tres Tombs al barri de SantAntoni, de Barcelona; va organitzar una Castanyada popular ala plaça Nova, juntament amb la colla de Geganters i Bestiaride Ciutat Vella, i va col·laborar en el Memorial 1714 en la pa-rada de llibres per Sant Jordi amb els díptics de Sant Jordi.Tradicions i Costums va participar també en l'organització del’11 de setembre i en la portada de la Flama de la Resistènciade Cardona, a més de col·laborar amb Òmnium Cultural enla Nit de Santa Llúcia.

La delegació va editar 7.000 calendaris tradicionals entre di-verses entitats i empreses, amb la inserció de la seva activitat ofestes de la seva població, a més de 500 calendaris tradicionalsde paret.

DELEGACIONS FUNCIONALS. TRADICIONS I COSTUMS

TRADICIONS I COSTUMS

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 35

Page 36: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

ÒM

NIU

M

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 36

Page 37: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

NOU GRUP LOCAL A LLORET DE MAR

ÒMNIUM AL TERRITORI

Demarcació DelegacióAlguer

Alt Ter Vic-OsonaAnoia-Penedès Garraf (Grup local)Garraf-Baix Llobregat Igualada-Anoia

Vilafranca-Alt PenedèsBarcelona Hospitalet de Llobregat

Seu nacional: BarcelonaCatalunya central Berga (Grup local)

Manresa-BagesGirona Catalunya Nord

Figueres-Alt EmpordàGironaLloret (Grup local)Olot-Garrotxa

Demarcació DelegacióPirineu La Seu d’Urgell (Grup local)

Puigcerdà (Grup local)Ponent-Lleida LleidaSerralada Litoral Badalona-Barcelonès Nord

GranollersLa GarrigaMataró-Maresme

Tarragonès ReusTarragonaTerres de l’EbreValls (Grup local)

Vallès Occidental SabadellSant Cugat del VallèsTerrassa

L’any 2007, Òmnium va aprovar un noumodel d’organització territorial per tal

de donar resposta a les necessitats de l’enti-tat: aconseguir un creixement equilibrat atot el territori i estendre els projectes nacio-nals de referència.

D’aquesta manera, es van constituir 10 de-marcacions, per agrupar les delegacions i elsgrups locals que hi havia, seguint un criteride relacions naturals entre el territori.

[ 37 ]

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 37

Page 38: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 38 ]

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

A continuació trobareu un petit resum de les activitatsque han dut a terme les diferents delegacions territo-

rials d’Òmnium Cultural arreu de Catalunya durant el 2007.

ÒMNIUM ALT EMPORDÀSeguint els tres eixos d'actuació de l'entitat: llengua, cultura ipaís, la delegació Alt Empordà va desenvolupar el 2007 tot unseguit d'activitats. Quant a llengua, es va oferir un curs dellenguatge comercial i administratiu i classes de català de ni-vell bàsic per a nouvinguts que després es deriven al serveimunicipal de Parelles lingüístiques. Es va col·laborar tambéamb l'Ajuntament de Figueres en el curs d'acollida que men-sualment es dóna als immigrants acabats d'arribar. Pel que fa acultura, es va organitzar el IV Curs de Literatura Catalana, re-conegut per la Universitat de Girona amb la concessió d'uncrèdit de lliure elecció i impartit per professors de literaturadels IES de la ciutat i, en aquesta edició, també per Josep Ma-ria Nadal, Margarida Casacuberta i Anna M. Velaz, com a co-ordinadora. Es va convocar el XXIX Concurs per a la Joven-tut amb proves de recitació, redacció, contes i auca inspirats enl'obra literària de Montserrat Vayreda i premis per a treballs derecerca de batxillerat en matèria de ciència, història i literatu-ra. Es van organitzar, en col·laboració amb el Centre CulturalCatalà del Vallespir, el Primer Festival Intercomarcal de Teatrei Música. També es van oferir conferències com la de NarcísOliveres i Jordi Riera amb el títol “Guerra Civil, exili i depor-tació”, i la presentació de llibres com Catalunya sota Espanya,d'Alfons López Tena, amb la presència de l'autor i d'HèctorLópez Bofill. Respecte a país, amb motiu de les eleccions mu-nicipals es va organitzar una taula rodona sobre la cultura a Fi-gueres amb els candidats dels diferents partits, a la qual es vaconvidar a participar totes les entitats culturals de la ciutat. Unaltre debat fou “Catalunya, panorama actual i perspectives defutur”, en què es van marcar diferents vies de futur. Altres ac-tivitats van ser l'ofrena floral de l'11 de Setembre al monu-ment Als drets dels pobles, l'arribada de la Flama del Canigó,com també la celebració de Sant Jordi, amb la parada d'Òm-nium oferint el nostre material i la venda de llibres.

ÒMNIUM ALT PENEDÈSA principis d'any l'auditori del Museu de Vilafranca va acolliruna conferència del jove quintinenc Pol Pagès, llicenciat enCiències polítiques, qui havia estat treballant en un kibbuts is-raelià i va poder copsar la situació i la vida del país. L'acte el vaorganitzar la delegació de l'Alt Penedès en el marc de les festesde sant Raimon. La delegació va preparar, com en anys ante-riors, una nova edició del curs d'història de Catalunya, dut aterme entre els mesos d'octubre i desembre a l'espai culturalde l'Escorxador, a Vilafranca. En aquesta oportunitat, el curs vaestar dedicat a la Catalunya medieval, amb referències explíci-tes al Penedès, i va comptar amb la participació de més detrenta alumnes. El curs, format per sis sessions, el va dirigirl'historiador medievalista Josep Bosch Planas. Complementat

amb abundant documentació i exercicis pràctics, s'hi van trac-tar temàtiques que van permetre un dibuix ampli del panora-ma històric de l'època medieval. En les diverses sessions es vapoder parlar d'aspectes com el vassallatge, el paper de la religióo l'organització i la vida a pobles i ciutats penedesenques. Ladarrera sessió va servir per analitzar l'important paper de Vila-franca en l'enfrontament entre el príncep de Viana i Joan II,que acabaria conduint a la guerra civil del segle xv.

ÒMNIUM ALT URGELLL'any 2007 va ser el de la reactivació de la delegació de l'AltUrgell. La incorporació de nous membres va fer possible re-llançar l'entitat a la vida pública d'aquesta comarca pirinenca.Es va començar l'any amb la conferència “Quantes llengües esparlen a Catalunya?”, a càrrec de Carme Junyent, presidentadel Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades. Al febrer, es vafer la presentació dels llibres TV3 a traïció i La paraula contra elmur, de Víctor Alexandre. El mes de març serví per dur a laSeu d'Urgell l'exposició sobre toponímia Mots amb arrels. Almaig es va dur a terme la conferència “El món dels blocs”, acàrrec de Saül Gordillo, periodista i autor de Nació.cat. Al juny,

Una escena d’“Els Pastorets” en el lliurament de premis del concursde pessebres.

Concert del cantautor Eduard Canimas a la delegació de l’Alt Urgell.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 38

Page 39: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 39 ]

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

doble acte, amb el concert del cantautor Eduard Canimas i lapresentació del llibre Estatut, aeroports i ports de peix al cove, deRamon Tremosa. Al juliol es va participar en la trobada decantautors i romancers de Bescaran i, a l'octubre, després delparèntesi estival, es va prestar col·laboració a l'exposició Somd'aquí, sobre integració lingüística. Per tancar l'any, es va orga-nitzar la representació de l'obra de teatre Èric i l'Exèrcit del Fè-nix, i es va retre homenatge a mossèn Albert Vives, en el trans-curs del qual es va convocar l'Assemblea general i es va escollirl'equip de la nova Junta de la delegació alturgellenca.

ÒMNIUM ANOIAUna cinquantena d'anoiencs van assistir a la manifestació del 5de maig a València, en un dels autocars organitzats per Òm-nium. La trobada, que va aplegar desenes de milers de mani-festants, commemorava els 300 anys de la derrota d'Almansa itambé va servir per protestar contra el tancament de TV3 a lescomarques del sud. Es va aprofitar la jornada per visitar el nouCentre Cultural Octubre, reforçar lligams amb el Casal JaumeI de Catarroja i assistir a un concert amb destacats grups delPaís Valencià al Campus dels Tarongers de la Universitat de Va-lència. El divendres 7 de setembre va tenir lloc al Teatre de l'AteneuIgualadí l'acte d'entrega dels Premis al Compromís Cultural,atorgats per la delegació de l'Anoia des de fa quatre anys i quepretenen donar reconeixement a la tasca feta per persones oentitats de la comarca en defensa i promoció de la llengua i lacultura catalanes. Enguany els premiats foren la lingüista Car-me Junyent i els grups de cultura popular de la Llacuna. L'ac-te va aplegar unes tres-centes persones a l'Ateneu. A la cele-bració hi intervingué la Coral Xalest, que va oferir un petitrepertori de cançons catalanes. El parlament va anar a càrrecdel professor Ramon Tremosa, un dels experts més prestigio-sos del país en temes com el finançament o el desequilibri fis-cal. L'acte el va cloure Miquel Gil, reconegut cantautor delnostre país. Durant el mes de setembre, la delegació anoiencatambé va col·laborar en l'organització del pas del Correllen-gua per Igualada.

ÒMNIUM BADALONALa delegació de Badalona va presentar el 9 de maig el docu-ment Prioritats d'Òmnium Cultural per a la cultura a Badalona. Lapresentació del text es va fer a la sala de destil·lació d'Anís delMono, que es va omplir per escoltar els principals punts d'undocument en què es reclama més voluntat política per desen-volupar polítiques culturals més participatives i amb una mi-llor planificació estratègica i de comunicació. El document,elaborat per Òmnium, va sortir d'un procés participatiu en elqual van intervenir socis i simpatitzants i, com va remarcarMarta Borreguero, amb la voluntat de “despertar un debat a laciutat”. Òmnium es va comprometre a fer un seguiment d'a-quest document per lliurar a l'alcaldia, almenys un cop a l'any.La delegació també va organitzar, conjuntament amb el Mu-

seu de Badalona, el cicle Nouvinguts, benvinguts?. Al llarg delsmesos d'octubre i novembre van passar per l'Espai Betúlia tèc-nics i experts que van donar als assistents al cicle, una cin-quantena de mitjana en cada sessió, les claus per entendre elfenomen migratori. El demògraf Andreu Domingo, sotsdirec-tor del Centre d'Estudis Demogràfics de Catalunya; el filòsofNorbert Bilbeny; la sociòloga Marta Rovira i Jordi Sànchez,president de la Fundació Jaume Bofill, van aportar dades i re-flexions en les successives trobades. Aquestes sessions es vancomplementar amb els testimonis de tècnics municipals, queaportaren una visió més genuïnament badalonina al debat. Elcicle també va comptar amb una taula rodona amb represen-tats de les diverses cultures nouvingudes.

ÒMNIUM BAGES

Cursos, conferències, sortides, premis, exposicions, tallers i vi-sites van omplir l'activitat d'Òmnium Bages durant el 2007.Cal destacar, però, la celebració dels 25 anys del Premi Bagesde Cultura, que va tenir lloc durant el mes de novembre. ElPremi Bages de Cultura va ser instituït per Òmnium CulturalBages l'any 1983 per reconèixer la trajectòria o els mèrits d'u-na persona que hagués destacat pel seu treball a favor de lacultura en les seves diverses manifestacions i des d'una posicióde catalanitat indiscutible. D'aquí que al llarg de 25 anys, elPremi Bages de Cultura l'hagin rebut persones d'àmbits bendiferents, des d'historiadors, estudiosos de la música, la geolo-gia, la medicina, la informàtica o la llengua fins a pintors, en-senyants, pallassos, sacerdots o esportistes, per posar algunsexemples. Per celebrar aquests 25 anys, Òmnium Bages va or-ganitzar un seguit d'actes amb els quals va voler reflectir l'he-terogeneïtat que forma aquest llegat. “Pere Casaldàliga, entre

Joaquim Aloy rep el 25è Premi Bages de Cultura.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 39

Page 40: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 40 ]

la poesia i la profecia”, conferència pronunciada pel claretiàJoan Soler, va obrir el programa d'actes. Durant dues setmaneses va poder visitar l'exposició Art Bages, formada per obres devint-i-sis artistes arrelats a la comarca, tres dels quals havienrebut el premi. La música també va ser present en un concertper a tenora i piano, interpretat per Jordi Molina i Ramon Es-calé. Miquel Strubell i Trueta va posar-hi la vessant científica,amb la conferència sobre el seu avi, “El doctor Trueta, ploma ibisturí”, i Patrícia Gabancho va tocar a fons la consciència delscatalanoparlants amb la llengua, la cultura i la identitat com abase de la conferència “El preu de ser catalans: com deixar depagar-lo”. Finalment, el dia 23 de novembre, al Saló de Ses-sions de l'Ajuntament de Manresa, l'historiador manresà Joa-quim Aloy va rebre el 25è Premi Bages de Cultura per la sevagran tasca de recerca, investigació i divulgació de temes rela-cionats amb la memòria històrica. També en aquest acte, es varetre un homenatge a les persones que al llarg d'aquests vint-i-cinc anys havien rebut aquest reconeixement.

ÒMNIUM BERGUEDÀLa delegació va celebrar el Dia d'Europa el 4 de maig, en eldecurs del qual es van entregar el Premi Especial Enric Gibertsobre un tema històric, d'art, de geografia humana i/o econo-mia relatiu a Catalunya, atorgat al millor treball de recerca delsinstituts de la comarca en aquesta matèria, i també el PremiBerguedans al Món, al músic Salvador Pueyo. Ambdós guar-dons van ser patrocinats conjuntament per Òmnium Culturali el Casal d'Europa del Berguedà. La celebració de l'11 de Se-tembre va estar dedicada als berguedans que actualment viuen

en algun indret dels Països Catalans (Catalunya Nord, Alguer,País Valencià o les Illes). Com a complement als actes propisde la Diada, van tenir lloc dues trobades entre l'Escola de Mú-sica de Berga i la colla castellera Els Angelets del Vallespir.Aquest intercanvi s'inclou també dins del conveni de coope-ració entre Òmnium Cultural, el Casal d'Europa del Bergue-dà i el Casal d'Europa del Perpinyà. La primera trobada va serel 9 de setembre, durant la qual la Banda de l'Escola de Músi-ca de Berga va oferir un concert de Patum a Sant Joan Pla deCorts. La segona data va ser el 29 de setembre a Berga. Durantaquest acte, en què es va parlar de la situació de l'ensenyamentdel català a la Catalunya Nord, els Angelets del Vallespir vanoferir una jornada castellera davant de la seu d'Òmnium, elPavelló de Suècia. Òmnium Cultural a Berga està duent a ter-me una campanya de nous socis a la ciutat i a la comarca delBerguedà.

ÒMNIUM LA GARROTXALa delegació de la Garrotxa va promoure cap a la meitat del'any la participació en projectes d'integració sociocultural pera persones migrades amb voluntat d'aprendre la llengua cata-lana. En aquest sentit, va iniciar una col·laboració amb la Uni-versitat de Girona en el projecte “Nightingale de mentoratgeper una societat inclusiva”. Partint de les finalitats del “Nigh-tingale project”, portat a terme tant a Israel com a Suècia, espretén establir una xarxa de relacions, pràctiques i dinàmiquesentre estudiants de la Facultat d'Educació i Psicologia de laUdG i alumnes d'origen estranger de les escoles de primàriade les comarques de Girona. Paral·lelament, es va elaborar unprojecte de professorat itinerant de català per a diferents po-bles de la Garrotxa, en col·laboració amb el Pla d'Immigraciód'Olot, com també un projecte per ampliar el ventall de possi-bilitats per a les Parelles lingüístiques. De la mateixa manera,s'han establert acords amb el gremi d'hostaleria d'Olot i s'haniniciat programes d'espectacles en català, conjuntament ambl'Oficina del Català. Durant el mes d'octubre, es va organitzara la casa Trinchería d'Olot, la presentació del llibre De portesendins, de Gemma Arimany, premi ciutat d'Olot l'any 2002.L'acte va aplegar nombrós públic i es va presentar, a més, lanova junta d'Òmnium la Garrotxa. El mateix cap de setmana,dins el marc de la fira de Sant Lluc, es va dur a terme la VIITrobada de puntaires d'arreu de Catalunya. Més de dues-cen-tes puntaires van aplegar-s'hi. Durant el matí es va oferir unpetit refrigeri a les participants i al final de la trobada se'ls féulliurament d'un obsequi.

ÒMNIUM GIRONÈSSuperant totes les expectatives, finalment van ser més de 500les persones que van participar en la primera Marxa de Torxesorganitzada per Òmnium la vigília de l'Onze de Setembrepels carrers del barri vell de Girona. A primera hora, el centrecultural la Mercè ja s'havia omplert de gom a gom per assistira l'acte introductori de la marxa, en el qual es va fer un petit

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

Actuació dels Angelets del Vallespir a Berga.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 40

Page 41: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 41 ]

repàs d'algunes cançons populars catalanes i d'alguns fets his-tòrics rellevants per al nostre país, com la Revolta dels Sega-dors o la Guerra de Successió, i on es va homenatjar la figurade Lluís Maria Xirinacs, mort recentment. En acabar l'acte, lamarxa va arrencar a bon ritme i va recórrer carrers cèntrics dela ciutat gironina, fins arribar a la plaça del Vi, lloc triat percloure l'acte. El punt i final va anar a càrrec de l'escriptoraMaria Mercè Roca, que va llegir el manifest de la Diada, se-guit de la crema simbòlica del Decret de Nova Planta i de lapreparació d'un cremat popular. L'èxit d'aquesta primera mar-xa, i l'heterogeneïtat del públic que hi va participar, semblahaver consolidat aquesta nova cita reivindicativa a la ciutat, undels seus objectius.

ÒMNIUM L’HOSPITALETÒmnium l’Hospitalet va organitzar nou cursos de català per agent gran, en 60 sessions de 90 minuts. Els cursos van ser pos-sibles gràcies a un conveni amb la Secretaria d'Acció Ciutada-na i la Generalitat de Catalunya. Al llarg de l'any els assistentsal curs van fer visites al Museu d'Història de Catalunya i vanparticipar en una festa de cloenda el mes de juny. Durant el mes d'abril, la delegació va organitzar el XVIIIConcurs Nacional de Colles Sardanistes, dedicat a la figura deJaume Ventura i Tort. L'acte se celebrà al Parc de Can Buixe-res. Al novembre la delegació va organitzar un espectacle demàgia, contes, tradicions i costums als diferents casals de gentgran de l'Hospitalet. Al llarg de l'any l'entitat va establir diver-sos tipus de col·laboració amb entitats com el Moviment d'E-ducadors de l'Hospitalet de Llobregat, “El Casalet”, la Coordi-nadora Sardanista de l'Hospitalet, el Centre d'estudis o elCorrellengua de la ciutat.

ÒMNIUM LLORETAl llarg del 2007 Òmnium Lloret va participar al Fòrum deles llengües, va col·laborar en l'organització de l'exposició fo-togràfica d'Enric Fontdegloria, i també es va treballar amb elteixit associatiu local en diverses ocasions. La secció sardanísti-ca de la delegació va participar en diferents certàmens al llargde l'any. Al maig ho va fer en l'Aplec de la Sardana; per l'onzede setembre, en el concurs coorganitzat amb l'Ajuntament lo-cal, i, al juny, a l'Aplec de Sant Quirze, en homenatge al com-positor de Lloret Domènec Moner, amb ofrena floral inclosa.A l'octubre, la delegació va participar a la setmana intercultu-ral, al costat de les ONG locals i de diversos col·lectius i asso-ciacions de nouvinguts. Al novembre es va signar un convenide col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüísticade Girona per incentivar el programa de Voluntariat lingüístic.Finalment, al desembre, la delegació local organitzà una troba-da solidària amb el grup de moters de Lloret. L'objectiu va serrecaptar fons per a la Marató de TV3 fent diferents concerts iactuacions i venent merxandatge. La secció de pessebristes de Lloret, associada a la delegació,organitzà el concurs de diorames i pessebres a la vil·la.

ÒMNIUM MATARÓÒmnium de Mataró va organitzar, com anys anteriors, dos ci-cles de conferències, un a la primavera i l'altre a la tardor. Vi-cent Sanchis, Antoni Puigverd, Marçal Sintes, Enric Marín iJordi Sánchez van exposar les seves opinions sota el títol “UnaCatalunya postnacional o prenacional?”. Les conferències so-bre literatura ofertes els darrers mesos de l'any van aplegar,amb molt d'èxit de públic, grans figures de la narrativa de basehistòrica com Carme Riera, Alfred Bosch i Emili Teixidor,entre d'altres. Com a novetat, durant la primavera es van orga-nitzar diverses activitats de caire poètic: la Ruta literària perCaldes d'Estrac, en col·laboració amb la Fundació Palau; laRuta poètica a la Roca d'en Punsola, que feia memòria d'a-quest poeta mataroní, i la vetllada Recordant els nostres poetes,com a homenatge als components de l'Esbart de poesia, antigasecció d'Òmnium de Mataró. Pel que fa a l'ensenyament de lallengua, a més dels cursos a diferents barris de la ciutat, es vaniniciar uns grups d'acollida per a persones arribades recent-ment. També es va potenciar i ampliar el programa de Volun-tariat lingüístic. Finalment, com a activitat lúdica, es va encetarun grup de jugadors d'Scrabble.

ÒMNIUM OSONAGairebé setmanalment es va enviar un butlletí electrònic a so-cis i simpatitzants amb les activitats de la delegació i d'altres derecomanades; entre elles, espectacles organitzats pels ajunta-ments de Vic, Manlleu i Torelló, en l'entrada dels quals els socistenien descompte. De febrer a juny es va engegar a sis pobles -amb la participació de 32 parelles- el Voluntariat lingüístic,iniciativa inclosa al Banc de Bones Pràctiques de l'Ajuntamentde Vic. Quant a la promoció literària, a l'estand del Mercat delRam, es va presentar el portal de convocatòries de premis Ac-cèssit www.osona.ca/accessit; es va col·laborar en la presenta-ció dels llibres La llengua que ens va parir i Els plàtans de Barcelo-na; al cicle Versos Bisaura i als XXVIII Premis de Calldetenes,dotats per la delegació. A finals d'abril es va fer difusió de laprojecció a Vic d'El Coronel Macià. Es van organitzar desplaça-

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

Lectura de poemes camí de la Roca d'en Punsola.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 41

Page 42: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 42 ]

ments a València (Diada del 25 d'abril), Barcelona (acte de laComissió de la Dignitat al Palau Sant Jordi i manifestació del'1 de desembre) i Lleida (campanya 300 anys. Caminant cap alfutur). La commemoració dels Fets dels Vigatans va tenir lesseves cites al maig (II Reunió dels Vigatans) i el 10 de setem-bre (V Marxa dels Vigatans), i actes a Vic de la Comissió Onzede Setembre Osona. Pel que fa a la promoció de la culturapopular, conjuntament amb el Rodafolk, es va organitzar uncurs de ball de bot balear. Per la revetlla, es va fer un recull decançons de Sant Joan en mp3 i es va coordinar l'encesa dedues fogueres a Vic amb la Flama del Canigó. A la IV Mostrad'Entitats de Vic, s'hi va posar marxandatge i les bitlles tradi-cionals i, per Nadal, el taller de tions (campanya Cagum el PareNoel) i la Foguera de Nadal, amb la Unió Excursionista deVic. Van haver-hi begudes de la terra al concert dels 10 anysdels Sagals d'Osona i a la inauguració de la seva futura seu, itambé d'Òmnium Osona, l'Ateneu la Central, on ja s'hi vanfet actes com la representació d'Èric i l'Exèrcit del Fènix; lesconferències “Dependència o independència” i “La meva ex-periència a Frankfurt”, i ball folk solidari amb la Tres Quar-tans del Gall.

ÒMNIUM PONENT-LLEIDALa delegació de Ponent-Lleida va participar en activitats moltdiverses durant el 2007. Algunes d'elles emmarcades dins de laprogramació estable com ara presentacions de llibres, confe-rències, cursos, el XXXV cicle de teatre infantil i juvenil Ca-vall Fort, homenatges i d'altres. Però també n'hi va haver denovedoses, com l'inici del programa Quedem?, amb una visitaa la Seu Vella, a més de programar-ne d'altres per al 2008. L'a-

cord amb la Paeria de Lleida per promoure el programari encatalà dels nostres ordinadors en va ser una altra novetat. Caldestacar, però, els actes commemoratius dels 300 anys de lacaiguda de Lleida en mans de les tropes borbòniques. Al vol-tant d'aquesta commemoració es va col·laborar amb les insti-tucions locals, ajuntaments i Diputació, com també amb l'en-titat Fundació Cultura, a l'hora de presentar conferències aLleida, Artesa de Segre i un concert d'Al Tall, a més d'encetarel 17 de novembre la programació de 2007-2014: 300 anys.Caminant cap el futur, que Òmnium organitzà conjuntamentamb les altres entitats que conformen la Federació Llull. L'ac-tivitat va consistir en una visita guiada a la ciutat de Lleida, undinar de germanor i un acte central a la Seu Vella.

ÒMNIUM BAIX CAMPLa delegació va renovar la seva Junta directiva el 19 de gener,en una assemblea en què Josep Marià Raduà i Domènech vaser nomenat nou president de l’entitat, prenent el relleu al’històric president Jordi Escoda i Vilà, que va deixar el seucàr rec després de més d’una dècada d’activisme cultural. Elmes de maig, l’Associació de Professionals i Estudiosos enLlengua i Literatura Catalanes (APELLC) i OC ÒmniumBaix Camp van signar un conveni de col·laboració per pro-moure la llengua catalana. Josep Maria Pujol i Josep MariaRaduà, presidents de totes dues entitats, van segellar aquestacord a la Sala de juntes de la Universitat Rovira i Virgili.D’altra banda, la delegació va incorporar Carme Just com avocal de la Junta directiva. Just, mestra i llicenciada en Històriai Geografia, ocupà el càrrec de vicepresidenta i quedà enca-rregada de l’actualització de la gestió de dades dels socis i de larelació de la delegació amb els centres docents. Amb motiu dela celebració de la 57a edició de la Nit de Santa Llúcia aReus, es van preparar diverses activitats, entre les quals desta-quen la lectura de textos d’autors reusencs referits al patrimo-ni històric local; una ruta literària per la Selva del Camp iReus, amb lectura de textos de J. Puig i Ferreter; la represen-tació de l’obra de teatre Flors, de Mercè Rodoreda; i la inau-guració de l’exposició de les obres guanyadores de la Nit deSanta Llúcia, des dels primers anys fins als darrers. ÒmniumBaix Camp va organitzar les diferents activitats en col·labora-ció amb altres entitats de Reus com són el Casal Despertafe-rro, l’Orfeó Reusenc, l’APELLC, el Centre de Lectura deReus, l’Arxiu Municipal i Carrutxa.

ÒMNIUM SABADELLÒmnium Sabadell va tenir una agenda molt completa durantel 2007. Es pot destacar, entre moltes altres, la presentació el28 de juny a Sabadell de la Plataforma Sobirania i Progrés, a laqual van assistir al voltant de 400 persones. El mes d'octubrees va iniciar el Curs de llengua catalana 2007-2008, nivell C.Durant l'any es van fer diverses sortides com la d'Elna: ciutat,catedral i, als afores, la Maternitat d'Elna, i visita del Museu delJoguet de Figueres; a Bilbao i la costa basca, amb visites a laciutat de Bilbao, el Museu Guggenheim i la costa de Guipús-

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

Taller de tions de la delegació d’Osona.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 42

Page 43: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 43 ]

coa: Sant Sebastià i Mutriku; el 18 de novembre, un grup de55 persones van assistir a la representació de l'obra La plaça delDiamant de Mercè Rodoreda, al TNC; el pont de la Puríssi-ma, un grup de 31 persones van fer una sortida cultural a LaRioja: pàmpols de vida, un recorregut per Calahorra, Briones,Logronyo, Vila de La Guàrdia, La Rioja alabesa, Santo Do-mingo de la Calzada, dins la ruta jacobea, la població de Ca-ñas i San Millán de la Cogolla. Tot tornant van passar per laciutat de Nájera. L'organització tècnica de la sortida va anar acàrrec de Viatges Meridià (Club Meridià de Viatges). El 30 denovembre, l'entitat va coorganitzar l'acte “Som una nació. Di-guem PROU, volem la gestió de les infraestructures” amb laparticipació de Joan Fradera, economista (Plataforma pel Dreta Decidir); Francesc Molinas, expert en el tema, i David Vila,president de la CAL, que va actuar-hi com a moderador. Socisi membres de la Junta de la seu territorial van assistir a la ma-nifestació del dia 1. Finalment, el 17 de desembre es va orga-nitzar la conferència “El preu de ser catalans: com deixar depagar-lo”, a càrrec de la periodista Patrícia Gabancho, a la salad'actes del Casal Pere Quart, amb una participació de 70 per-sones. Al mateix temps es va presentar el seu llibre El preu deser catalans, una cultura mil·lenària en vies d'extinció, de l'EditorialMeteora. A més, Òmnium Sabadell va col·laborar en l'orga-nització del VIII Cicle de Cinema Català a Sabadell, organit-zat pel CNL de Sabadell i Comarca; també en l'acte del “Fullde Ruta pel Dret a Decidir”, a càrrec de diversos ponents, a lasala d'actes del Casal Pere Quart, i en diverses celebracions delCorrellengua 2007.

ÒMNIUM SANT CUGATAl llarg de l'any 2007, la delegació de Sant Cugat va portar aterme diferents activitats, entre les quals destacà l'organitzacióde la III Nit Literària, que s'ha convertit en un referent cultu-ral a la ciutat. Adreçada a socis, simpatitzants i escriptors sant-cugatencs en llengua catalana, va tenir Baltasar Porcel com aescriptor convidat per oferir-los-en el pròleg literari. Durantl'any es van presentar a la delegació els llibres Enviar i rebre, deMàrius Serra; Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en de-mocràcia, d'Alfons López Tena; Les sagues de Sant Cugat, de Da-niel Romaní, i Veus de l'exili, 20 testimonis de la diàspora catalanai Entrevistes de la guerra, de Josep M. Figueres. El cicle de con-ferències sota el títol “Història i ficció. La història de Catalu -nya a través de la narrativa”, va ser un gran èxit, amb ponentsdel renom de Vicenç Villatoro, Antoni Dalmau i Albert Salva-dó. S'han de mencionar també actes com l'arribada de la Fla-ma del Canigó i el Premi de Narrativa Històrica Breu, adreçata alumnes de secundària. L'últim trimestre es va engegar tam-bé el programa Quedem?. Des de la delegació es va organitzarun autocar per anar al Palau Sant Jordi per reclamar els papersque encara resten a Salamanca. També es va promoure l'anadaa Lleida per commemorar els 300 anys de la caiguda de la ciu-tat i, en contacte amb la plataforma del Dret a Decidir, ungrup nombrós de socis de l'entitat va participar en la manifes-tació del dia 1 de desembre.

ÒMNIUM TERRASSAEl 26 de març en l'Assemblea general i amb la presència deJordi Porta, Aleix Pons va ser escollit nou president de l'entitata Terrassa, prenent el relleu de Joaquim Morera, que passà aocupar-hi el lloc de tresorer. Destacà també la incorporacióde l'associació de nous catalanoparlants a favor de la llenguacatalana, Veu Pròpia, a través de Roberto Martínez, que n'as-sumí el càrrec de secretari. Els nous membres de la Junta vanexpressar el seu desig de revitalitzar la delegació i de conver-tir-la en un punt de trobada per a tots els interessats a poten-ciar l'ús social de la nostra llengua. La delegació de Terrassatambé va renovar el seu Butlletí informatiu, i afegí a la versióimpresa una versió electrònica consultable des de la web del'entitat, amb la incorporació des de llavors de noves seccionsde novetats editorials i pàgines web relacionades amb la llen-gua. A més, durant el mes d'octubre, es va organitzar el cursd'història “Catalunya i els catalans. Mil anys d'història, política,societat i cultura”, en col·laboració amb el Centre d'EstudisHistòrics de Terrassa. El període estudiat va incloure diferentsaspectes de la nostra història des del segle x fins a l'actualitat.D'altra banda, el butlletí de tardor de la delegació va incloureuna interessant entrevista a Khadija Sahli, una activa noia mar -roquina, secretària de l'Associació de Dones Magribines deTerrassa.

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

La III Nit Literària d’Òmnium Sant Cugat, que ja s’ha convertit en unreferent cultural a la ciutat.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 43

Page 44: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 44 ]

P er promocionar i difondre les activitats de l'entitat, Òm-nium Cultural va arribar a tot un seguit d'acords de

col·laboració amb diferents mitjans de comunicació de l'àmbitcatalà. El ventall de mitjans amb què Òmnium va treballar du-rant el darrer any mostra l'impuls que des de l'entitat es dóna al'equitat informativa del país. Amb El Periódico de Catalunya esva acordar la promoció dels cicles “Personatges desconeguts” i”Els dimarts us presentem”, mentre que amb La Vanguardia

Òmnium va acordar difondre el cicle “Catalunya, reptesètics”. “Els dijous de l'Òmnium” es va promocionar, com ja éshabitual, a través del diari Avui, que també va col·laborar en ladifusió de la Festa per la Llibertat, juntament amb el grupFlaix, Vilaweb, El Punt, El Temps, Tribuna Catalana, Racó Cata-là, El Triangle, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.Aquesta emissora de ràdio va col·laborar, a més, en el Premid'Honor de les Lletres Catalanes.

COMUNICACIÓ I EXPANSIÓ. NOTÍCIES

COL·LABORACIONS AMBMITJANS DE COMUNICACIÓ

L'A+A+ d'Òmnium va incrementar elsseus col·laboradors en el 2007 amb

més d'una vintena de noves ofertes. Les pro-postes culturals en què els socis de l'entitatvan poder gaudir de descomptes i preus es-pecials van augmentar considerablement i lesnovetats ja representen una tercera part deles propostes del programa. Aquestes dadessón un símptoma de la seva bona acollidaentre els socis.

Els socis d'Òmnium van començar a podergaudir de les ofertes del club cultural de viat-ges Kultur-Land o de les passejades englobus o helicòpter de Baló Tour iCathe licopters. També tenen des-comptes en una dotzena de museusque es van afegir al programa: des del'Ecomuseu de les valls d'Àneu fins alMuseu de Montserrat, passant pel MuseuEtnològic del Montseny o el Municipalde Moià. L'A+A+ va afegir-hi aquest anycinc noves ofertes en espectacles i una denova en cinema, gràcies a la incorporació dela Filmoteca de Catalunya. Els socis podengaudir des del 2007 de descomptes als espec-tacles del Jove Teatre Regina, el Sant AndreuTeatre-SAT! o el Teatre Fortuny, entre altres.

El programa d'avantatges per als socis d'Òm-nium Cultural va néixer el setembre de l'any2005 i, des d'aquell moment, s'ha incremen-tat consolidant ofertes culturals per als socis.Les sòcies i socis reben quinzenalment unbutlletí en què se'ls informa de tots els avan-tatges a la seva disposició, uns avantatges quetambé es poden consultar en tot moment a lapàgina web de l'entitat www.omnium.cat.

COMUNICACIÓ I EXPANSIÓ. A+A+

L’ A+A+ CONTINUA EL SEUCREIXEMENT

El programa d'avantatgesper als socis d'ÒmniumCultural va néixer elsetembre de l'any 2005 i,des d'aquell moment, s'haincrementat consolidantofertes culturals per alssocis.

LA DADA

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 44

Page 45: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 45 ]

Ò mnium considera que cal la unió de molts més perpoder fer sentir més forta la seva veu. Per aquest motiu

encoratja els socis que ajudin a incrementar-ne el nombre, re-comanant l'adhesió als seus amics, familiars o companys.Aquesta ajuda, a més, té la seva recompensa. Els socis que re-comanen tres persones per fer-se'n sòcies poden gaudir d'unasubscripció semestral a una de les revistes del grup Cultura 03.Els socis poden escollir entre els articles històrics de Sàpiens,les passejades de Descobrir Catalunya, les receptes de Descobrircuina.. Les revistes els arriben a casa de forma gratuïta durant 6mesos si participen en aquesta promoció.

Els socis tan sols han de donar les dades de contacte de trespersones i Òmnium es posa en contacte amb elles per oferir-los l'associació. Per tal de fer arribar la llista de recomanació,cal entrar a la secció web www.omnium.cat/fempinya i em-plenar-ne el formulari. També poden contactar-hi a través deltelèfon de l'entitat (933198050) o de l'adreça electrònica [email protected] o [email protected]. Òmnium estàconvençuda de la resposta dels seus associats, els quals l'ajudena créixer i permeten el seu treball en favor dels valors de lacultura i la llengua catalanes. La Campanya “Fem pinya!” vacomençar l'any 2007, però seguirà oberta al llarg del 2008.

COMUNICACIÓ I EXPANSIÓ. NOTÍCIES

ARA ÉS L'HORA D'AVANÇAR.FEM PINYA AMB ÒMNIUM

E l departament de promoció d'Òmnium Cultural vaarribar a acords de col·laboració amb la revista mensual

d'història i de cultura L'Avenç i el diari generalista Avui.

Fruit de l'acord de promoció amb L'Avenç, la revista Òm-nium número 5 va incloure una butlleta de subscripció a larevista mensual, amb una promoció que regalava quatre lli-bres de l'editorial La Magrana per als que s'hi subscribissin.En la revista L'Avenç del mes de setembre, a canvi, s'hi va en-cartar una butlleta per associar-se a Òmnium, amb una pro-

moció que oferia un exemplar del llibre Nació.cat per aaquells que estiguessin interessats a adherir-se a ÒmniumCultural. A més, fruit de l'acord i les bones relacions mútues,es van fer diversos intercanvis de publicitat entre totes duespublicacions.

Per mitjà d'un acord assolit l'any 2006, l'11 de novembre esva encartar a Barcelona amb el diari Avui una butlleta d'Òm-nium, amb la promoció del Nació.cat per a aquells que s'asso-ciessin a l'entitat.

ACORDS DE PROMOCIÓ AMB L'AVENÇ I AVUI

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 45

Page 46: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 46 ]

A l llarg del 2007 la Junta directiva encapçalada per JordiPorta va reforçar el seu lligam amb altres entitats de la

societat civil catalana d'arreu del territori i continuà enfortintles línies de treball i debat amb l'Administració pública, en as-pectes concrets com educació, cultura o immigració.

GENER8: Reunió amb el representant de la Comissió Europea a

Barcelona10: Entrevista amb el diari Món Empresarial11: Reunió amb el cap de Cultura i Política lingüística

del Consell d'Aran16: Lliurament de la Medalla d'Or de Barcelona a l'Ateneu

Barcelonès25: Sopar APPEC26: Reunió amb el secretari per a la Immigració

FEBRER1: Lliurament del Premi Ramon Llull a Andorra3: Reunió amb la Federació Llull7: Dinar amb Junta directiva del FC Barcelona

Assistència a la conferència del vicepresident delGovern

12: Reunió amb el Casal Lambda14: Reunió amb el conseller Tresserras16: Reunió amb l'equip de la Fira de Frankfurt de l'Institut

Ramon Llull19: Reunió amb el secretari de Política lingüística20: Reunió amb Òmnium Catalunya Nord26: Junta consultiva

MARÇ2: Dinar amb FemCat5: Consell de Fundadors6: Setmana del llibre en català8: Assemblea d'Òmnium de Girona15: Roda de premsa 3a hora

Roda premsa Federació Llull16: Assemblea d'Òmnium Sabadell19: Reunió amb el conseller Maragall20: Trobada amb la delegació del Govern de Nova

Caledònia21: Assemblea a Mataró22: Homenatge a Jordi Sarsanedas. Assemblea d'Osona24: Assemblea nacional26: Visita a l'Ajuntament de Prada27: Dinar amb Albert Sáez, secretari de Mitjans de

Comunicació

29: Dinar amb Antoni Bassas30: Dinar amb Josep Caminal

ABRIL17: Reunió amb la Federació d'Ateneus de Catalunya

Acte de la Federació Llull contra el tancament de TV318: Signatura del conveni OC-Arxiu Nacional de

CatalunyaTrobada amb el vicepresident de la Generalitat

20: Reunió amb el secretari de Política lingüística23: Parada d'Òmnium a Rambla de Catalunya i

recepció oficial al Palau de la Generalitat25: Signatura del conveni amb la Fundació Torrens-Ibern26: Lliurament dels premis de Ràdio Associació27: Reunió amb Cavall Fort28: Nit de Sant Jordi a Perpinyà

MAIG4: Reunió de l'Observatori per la Llengua8: Acte “Nosaltres decidim: dignitat nacional”10: Reunió amb Sobirania i Progrés17: Trobada amb Josep Benet23: Reunió amb Ricard Fornesa, president de La Caixa24: Sopar premis ACCID25: Reunió amb Tirant lo Blanc del País Valencià

Presentació nou disc de Quico Pi de la Serra30: Roda de premsa premi Enganxa't31: Reunió amb Francesc Escribano, director de TV3

JUNY2: Assemblea de la Federació Llull5: Reunió del jurat del Premi d'Honor de les Lletres

Catalanes6: Lliurament del PHLLC7: Reunió amb la CAL12: Reunió del Consell assessor d'Òmnium14: Acte Fundació Carulla20: Dinar de la Federació Llull

Festa fi de curs de Parelles lingüístiques21: Roda de premsa “Pel català a l'escola”26: Lliurament del Premi Sambori27: Roda de premsa, presentació del llibre Nació.cat29: Reunió amb el secretari de Política lingüística

JULIOL2: Reunió amb Abacus4: Audiència amb el president de la Generalitat,

José Montilla

ÒMNIUM. ACTIVITAT INTERNA

ACTIVITATS DE LA PRESIDÈNCIAI DE LA JUNTA DIRECTIVA DURANT EL 2007

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 46

Page 47: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 47 ]

5: Consell assessor de CCOO6: Reunió amb l'alcalde d'Almacelles

Reunió amb l'Editorial Mediterrània9: Consell de Fundadors10: Reunió amb Jordi Pujol18: Dinar amb UGT i CCOO

SETEMBRE5: Homenatge a Ferrer Gironès7: Consell assessor CCOO

Conferència a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat10: Trobada amb Josep M. Ureta

Recepció al Parlament de Catalunya amb motiu dela Diada Nacional

11: Actes d'Òmnium amb motiu de la Diada Nacional12: Reunió amb el conseller Tresserras13: Consell assessor del Centre d'Estudis Jordi Pujol

Conferència del vicepresident de la GeneralitatObertura de la temporada del Palau de la MúsicaCatalana

18: Presentació del llibreTen Dragons. The latest Sant Jordi's prices

21: Roda de premsa, Premi d'Honor Lluís Carulla29: Visita a Òmnium Garrotxa

OCTUBRE2: Presentació del llibre Nació.cat5-10: Fira de Frankfurt22: Consell assessor - Comissió de Llengua23: Reunió amb el secretari de Cultura, Eduard Voltas24: Trobada amb Jaume Roure, Ajuntament de Perpinyà

Participació en el Congrés d'Immigració, organitzatper la secretaria per la ImmigracióConferència al Correllengua de Sant Vicenç dels Horts.

27: Premis Octubre a València

29: Consell assessor - Comissió de País30: Reunió amb Catalunya Acció

NOVEMBRE5: Consell assessor - Comissió de Cultura7: Reunió amb Ricard Gomà, tinent d'alcalde de

Barcelona8: Reunió amb el FC Barcelona10: Roda de premsa de presentació de l'acte

“El futur de Catalunya”Acte “El Futur de Catalunya”

14: Reunió amb la Institució de les Lletres Catalanes15: Inauguració de l'Any Rodoreda16: Dinar pels 40 anys del Premi Bertrana17: Inici campanya “300 anys” de la Federació Llull20: Assistència a la conferència “Casa Gran del

Catalanisme”, d'Artur Mas21: Presentació del llibre sobre Joan Ballester22: Nit literària Òmnium Sant Cugat24: Premis Nacionals de Cultura a Reus26: Visita de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu27: Dinar amb el president de Caixa Sabadell28: Lliurament del Premi d'Honor Lluís Carulla29: Roda de premsa de la Nit de Santa Llúcia30: Festa literària Òmnium Granollers

DESEMBRE4: Lliurament del Premi infantil i juvenil de la

NSLL a Cambrils12: Signatura del conveni amb Vicepresidència

Roda de premsa Federació Llull multa TV313: Presentació de la revista Cultura14: Nit de Santa Llúcia17: Reunió amb el Cercle d'Estudis Sobiranistes19: Reunió amb la Plataforma pel Dret a Decidir

Jordi Porta i Ribalta[President] Barcelona

Josep Colomer i Maronas[Vicepresident 1r] Barcelona

Joan Abellà i Barril[Vicepresident 3r] Barcelona

Oleguer Serra i Boixaderas[Vicesecretari] Badalona

Jordi Sumarroca i Claverol[Tresorer] Barcelona

Joaquim Colominas iFerran[Vocal] Barcelona

Laura García i Jordan [Vocal] Badalona

Yvonne Griley iMartínez[Vocal]Sant Fost de Campsentelles

Anton Baiges i Gras [Vocal] Reus

Jordi Bosch i de Borja[Vocal] Barcelona

Roger Buch i Ros[Vocal] Barcelona

Ivan Capdevila i Peña[Vocal] Barcelona

Lluís Casadellà i Salvador[Vocal] Figueres

Alfons Conesa i Badiella [Vocal] Matadepera

Joan Esteve i Blasi[Vocal] Barcelona

Josep M. Forné i Febrer[Vocal] Lleida

Jordi Foz i Dalmau[Vocal] Barcelona

Raimon Ribera i Regull[Vocal] Barcelona

Rosa Gimeno i Jové[Vocal] Lleida

Toni Reig i Casassas[Vocal] Taradell

Isidor Marí i Mayans[Vocal] Vilassar de Mar

Marta Rovira i Martínez[Vocal] Vilassar de Mar

Miquel Sellarès i Perelló[Vocal] Barcelona

Sònia Llinàs i Martí[Vocal] Barcelona

Josep Camps i Roca[Vocal]Sant Andreu de la Barca

JUNTA DIRECTIVA D’ÒMNIUM CULTURAL

2007

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 47

Page 48: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 48 ]

30 DE GENER DE 2007El president informa de les modificacions dins la Junta di-rectiva, amb les dimissions de tres membres i el canvi deresponsabilitats d'un quart. Es prepara la propera trobada dela Federació Llull, que es durà a terme el febrer a València,en la qual es pretén treballar el projecte de commemoraciódels 300 anys de la Guerra de Successió. S'explica el projec-te d'impulsar una seu territorial forta al Baix Llobregat,com també el procés de renovació de la de Terrassa. S'expli-quen les trobades que s'han tingut amb responsables delGovern en matèries com immigració, cultura i mitjans decomunicació i s'explica que Òmnium, juntament ambOCB i ACPV, ha rebut el premi extraordinari de l’APPEC.La Junta debat sobre la sensació de desconcert al país i elpaper que Òmnium hi ha de tenir per remuntar la situació.Finalment, s'exposa el Pla de Treball i es distribueixen res-ponsabilitats entorn dels cinc eixos en què es constitueix.La Junta també aprova els comptes del 2006 i el pressupostper a l’any 2007.

27 DE FEBRER DE 2007El president tramet a la Junta una proposta de trobada ambel Departament de Vicepresidència de la Generalitat sobreles subvencions a entitats de la Catalunya Nord. S'aprofitaper debatre sobre la situació de la seu territorial nord-cata-lana de l'entitat i el seu model de gestió autònoma, aprofi-tant que s'està redactant un conveni entre totes dues enti-tats. La Junta debat els projectes d'aplicar continguts del'entitat en plataformes audiovisuals com els canals IP o laTDT. Es descarta tornar a licitar per una llicència de canaldigital i s'acorda iniciar una primera fase d'implementaciód'un canal IP d'Òmnium amb continguts propis de l'entitat.També es debat la relació d'Òmnium amb la Plataforma pelDret a Decidir i la classe política catalana. La Junta celebral'acord nacionalista assolit al Parlament de les Illes.

20 DE MARÇ DE 2007El president fa balanç de les rodes de premsa sobre “El cata-là a l'escola” i el tancament dels repetidors de Televisió deCatalunya al País Valencià i sobre les reunions amb el conse-ller d'Educació, Ernest Maragall i amb la Direcció Generalde Projecció d'Entitats Catalanes. També s'expliquen lesreunions per promocionar el concurs Enganxa't a la músicai s'anuncia la imminent publicació de l'estudi sobre les sub-vencions a les entitats culturals a Catalunya que han realit-zat Òmnium i ESCACC. S'exposen les tres baixes de perso-

nal a l'equip tècnic i s'explica el model de selecció de subs-tituts. S'aproven l'estat dels comptes i els pressupostos i s'a-corda cedir poders al president i al tresorer per signar elscomptes auditats i presentar-los a l'Assemblea general. Da-vant la situació entorn de l'Estatut, es proposa l'organitzaciód'un acte de posicionament polític per l'abril (finalmentserà al maig) i se'n debat la metodologia i el contingut.

24 D'ABRIL DE 2007Es valora positivament el desenvolupament de l'Assembleageneral de socis i es comenta la reunió amb les seus territo-rials per la implantació al territori del programa Quedem?.La Junta exposa i discuteix l'acte polític del 8 de maig. Esdebaten els parlaments i la posada en escena, com també lallista de demandes que Òmnium pretén fer durant l'acte. Esdiscuteix la forma de difondre'n massivament les conclu-sions. La Junta també exposa que les negociacions amb Td8per tenir un programa propi a la seva graella no han fructi-ficat com s'esperava. S'aprova l'entrada de Laura Garcia,Ivonne Griley i Joaquim Colomines a la Junta i les novesincorporacions dins l'equip tècnic de l'entitat. També s'ex-posa la trobada amb Òmnium de la Catalunya Nord i laproposta de la seu territorial per celebrar la Nit de SantaLlúcia 2008 a Perpinyà, que s'estudiarà.

22 DE MAIG DE 2007Es presenten a la Junta directiva les tres noves incorpora-cions i la nova secretària executiva de l'entitat, Marta Buch.S'expliquen les novetats del Premi d'Honor i la redacciód'uns estatuts nous. S'exposa l'acord amb la Fundació Tor -rens-Ibern, es fa una valoració molt positiva del programaEscoles en Xarxa i s'explica la mala situació de l'Observato-ri de la Llengua. S'acorden mesures per solucionar aquestfet. La Junta es felicita per l'acte polític del 8 de maig i se'ndestaca la imatge de total independència respecte de la clas-se política i la força del missatge. Es discuteix el camí a se-guir després de l'acte.

18 DE JUNY DE 2007Es fa una valoració molt positiva del lliurament del Premid'Honor de les Lletres Catalanes. Es presenta la proposta denous estatuts de l'entitat i es debaten alguns dels seus punts.Concretament es posen en qüestió certs punts sobre el pa-per de la Junta consultiva o el Consell de Fundadors. S'a-corda recollir les aportacions debatudes i presentar unanova proposta que serà aprovada per assentiment en un ter-

ÒMNIUM. ACTIVITAT INTERNA

RESUM DE LES REUNIONSDE LA JUNTA DIRECTIVA

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 48

Page 49: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 49 ]

mini de 24 hores. La Junta també exposa la trobada de laFederació Llull i el programa de commemoració dels 300anys de la Guerra de Successió, com també la tasca duta aterme amb les seus territorials sobre el nou model d'orga-nització territorial de l'entitat.

10 DE JULIOL DE 2007Es fa balanç de la reunió amb el Consell de Fundadors enquè es va exposar la reforma estatutària de l'entitat. Es des-taca que, tot i algun debat, s'aproven la major part de modi-ficacions. La Junta decideix ajornar fins el gener la convo-catòria d'Assemblea extraordinària per aprovar el text nou.Jordi Porta fa una valoració molt positiva de la primera tro-bada institucional d'Òmnium amb el president Montilla ide la reunió multilateral per tancar un conveni sobre el pro-grama Quedem? amb la Generalitat. La Junta fa un primerbalanç del Pla estratègic i debat els continguts i la progra-mació de la Festa per la Llibertat de l'onze de setembre. Fi-nalment, es fa un seguiment del procés de creació d'una seuterritorial al Baix Llobregat.

25 DE SETEMBRE DE 2007La Junta accepta la dimissió per motius personals de JosepCamps. S'acorda donar suport a la proposta en favor de l'e-tiquetatge en català que es presentarà al Debat de PolíticaGeneral i al concert de la Comissió per la Dignitat recla-mant el retorn dels Papers de Salamanca. També es decideixactuar contra l'editorial del diari La Vanguardia del 24 de se-tembre. La Junta valora molt positivament el desenvolupa-ment de la Festa per la Llibertat i dels canvis introduïts,però en destaca negativament la poca repercussió mediàtica.Es prepara la jornada de debat per al futur institucional deCatalunya. Es discuteix el funcionament, l'estructura i el tí-tol de la jornada. També es debat sobre l'acte a Lleida percommemorar els 300 anys de la caiguda de la ciutat enmans borbòniques, la repercussió de la campanya de capta-ció de socis Fem pinya! i els acords per fer classes de catalàals esportistes i empleats del FC Barcelona.

23 D'OCTUBRE DE 2007S'exposa la campanya d'ACPV per pagar la multa per notancar els repetidors de TVC i el paper d'Òmnium dins d'a-questa campanya. Es debat sobre el funcionament de la jor-nada “El futur de Catalunya. Un marc comú de reflexió” ise n'acaben de perfilar alguns aspectes. La Junta valora moltpositivament la Fira de Frankfurt i la presència de l'entitat a

la convocatòria. S'acorda enviar missatges de felicitació a Jo-sep Bargalló, com a president de l'Institut Ramon Llull i aJoan Ollé, pel seu espectacle a la Fira. La Junta debat sobrel'acte a Lleida del proper mes de novembre i sobre la crono-logia completa de la campanya pels 300 anys de la Guerrade Successió. També s'exposa la proposta inicial de reorga-nització territorial de l'entitat. La proposta consistiria en lacreació d'una estructura intermèdia entre la seu territorial ila junta nacional, anomenada temporalment demarcació, deles quals n'hi hauria nou a tot el territori. Es discuteix lafunció política i el repartiment geogràfic d'aquestes estruc-tures, i es destaca l'important pas que suposa cap a la profes-sionalització de l'entitat. La Junta aprova la proposta d'esta-tuts i obre el procés per informar-ne els socis i establir elperíode d'esmenes pertinent.

13 DE NOVEMBRE DE 2007La Junta fa una avaluació de la reunió del Consell assessor ianalitza les propostes de la Comissió de Llengua. Es presental'acte de Lleida i es considera la importància d'una bona difu-sió mediàtica. La Junta fa un balanç molt positiu del funcio-nament, idoneïtat i repercussió de la jornada “El futur de Ca-talunya. Un marc comú de reflexió”. Es considera moltil·lustrativa la disparitat entre plataformes i partits polítics i esfa notar certa inquietud per vincular les jornades exclusiva-ment en l'independentisme. Es fa autocrítica i es valora queels partits polítics haurien d'haver participat a la jornada ma-tinal. D'altra banda, la Junta debat l'adhesió de l'entitat a lamanifestació de l'1 de desembre sobre les infraestructuresconvocada per la Plataforma pel Dret a Decidir.

18 DE DESEMBRE DE 2007S'exposa la signatura del conveni amb el Departament deVicepresidència, que suposarà una subvenció anual de650.000 euros durant 4 anys. Es dóna a conèixer a la Juntaque Ciutadans ha interposat una impugnació al Parlamentper aquesta subvenció. Es notifiquen els acords econòmicsamb La Caixa per a la promoció de Quedem? i les negocia-cions amb l'Obra Social de Caixa Sabadell. Es fa una valora-ció positiva de la Nit de Santa Llúcia a Reus tot i que se'ndestaca negativament el ritme i la durada i també altres de-talls tècnics. Se'n va remarcar la important repercussió me-diàtica tot i que es va valorar intentar donar més presènciacomunicativa a l'entitat per a futures edicions. La Junta tam-bé acorda organitzar una tancada el 12 de gener per treba-llar el pla estratègic i el pla de treball 2008.

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 49

Page 50: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 50 ]

BALA

DE

GES

TIÓ

. MEM

ÒR

IA E

CO

MIC

A

ESTA

T D

E C

OM

PTES

20

07

Est

at d

e co

mpt

es d

e la

seu

nac

iona

l. D

ins

l'apa

rtat

de

desp

eses

i so

ta e

l con

cept

e "T

erri

tori

als,

func

iona

ls i a

jut

a la

Fun

daci

ó" s

'incl

ouen

les

quot

es d

e so

cis

que

es t

rans

fere

ixen

del

pre

ssup

ost

de la

seu

naci

onal

a le

s de

lega

cion

s. N

o s'i

nclo

uen

la r

esta

d'in

gres

sos

de le

s de

lega

cion

s ni

les

seve

s de

spes

es.

Pre

ss. 20

08%

Rea

l 20

07%

Pre

ss. 20

07%

Rea

l 20

06%

31.1

2.07

31.1

2.06

ING

RESSO

S

TO

TA

L2.

639.

224,

4010

0,00

%2.

197.

368,

5110

0,00

%2.

216.

500,

0010

0,00

%1.

974.

107,

8010

0,00

%

Quo

tes

de s

oci

694.

000,

0026

,30%

571.

078,

0025

,99%

572.

000,

0021

,67%

523.

126,

2123

,81%

Subv

enci

ons

públ

ique

s es

truc

tura

701.

845,

6826

,59%

735.

192,

8933

,46%

759.

700,

0028

,78%

625.

275,

0028

,46%

Altr

es i

ngre

ssos

26.4

00,0

01,

00%

43.9

42,1

42,

00%

47.0

00,0

01,

78%

120.

494,

665,

48%

Subv

enci

ons

per

a ac

tivita

ts78

4.40

0,00

29,7

2%51

2.80

0,00

23,3

4%49

2.00

0,00

18,6

4%46

4.46

9,00

21,1

4%A

ltres

ing

ress

os a

ctiv

itats

216.

378,

728,

20%

117.

865,

165,

36%

129.

500,

004,

91%

102.

622,

934,

67%

Subv

enci

ons

dele

gaci

ons

terr

itori

als

25.0

00,0

00,

95%

25.0

00,0

01,

14%

25.1

00,0

00,

95%

25.1

00,0

01,

14%

Ingr

esso

s de

lega

cion

s fu

ncio

nals

1.20

0,00

0,05

%1.

490,

320,

07%

1.20

0,00

0,05

%1.

122,

000,

05%

Apl

icac

ió r

esul

tats

any

s an

teri

ors

190.

000,

007,

20%

190.

000,

008,

65%

190.

000,

008,

57%

111.

898,

005,

67%

DESPESES

TO

TA

L2.

639.

224,

4010

0,00

%1.

979.

310,

9310

0,00

%2.

216.

500,

0010

0,00

%1.

764.

339,

9510

0,00

%

Est

ruct

ura,

com

unic

ació

i m

àrqu

etin

g1.

108.

369,

2042

,00%

897.

090,

2745

,32%

1.14

4.11

0,00

43,3

5%74

9.07

1,44

37,8

5%A

ctiv

itats

999.

655,

2037

,88%

644.

114,

9032

,54%

808.

040,

0030

,62%

752.

999,

1838

,04%

Terr

itori

als,

func

iona

ls i

ajut

a la

Fun

daci

ó53

1.20

0,00

20,1

3%43

8.10

5,76

22,1

3%26

4.35

0,00

10,0

2%26

2.26

9,33

13,2

5%

Res

ultat

0,

0021

8.05

7,58

0,00

209.

767,

85

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 50

Page 51: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 51 ]

BALA

DE

GES

TIÓ

. MEM

ÒR

IA E

CO

MIC

A

BALA

DE

SIT

UA

CIÓ

31-

12-2

007

(C

CA

A)

Aqu

est

Bal

anç

és e

l del

s C

ompt

es A

nual

s Aud

itats

i in

clou

tan

t le

s da

des

de la

seu

nac

iona

l com

les

de le

s se

us t

erri

tori

als

2007

2006

2007

2006

AC

TIU

1.17

4.41

0,51

954.

746,

42PA

SSIU

1.17

4.41

0,51

954.

746,

42

A)

IMM

OB

ILIT

ZAT

19.0

35,2

722

.834

,63

A)

FO

NS P

RO

PIS

747.

914,

1174

8.51

6,57

Equ

ips

info

rmàt

ics

16.2

70,5

720

.729

,93

Rom

anen

t74

8.51

6,57

486.

834,

70Fi

ance

s2.

764,

702.

104,

70E

xced

ent

de l'

exer

cici

-602

,46

261.

681,

87

D) A

CT

IU C

IRC

ULA

NT

1.15

5.37

5,24

931.

911,

79E)

CR

ED

ITO

RS A

CU

RT

TER

MIN

I42

6.49

6,40

206.

229,

85

III

DEU

TO

RS

532.

975,

9526

9.47

0,74

Prov

eïdo

rs22

1.55

0,93

108.

477,

05Fu

ndac

ió P

riva

da Ò

mni

um16

5.11

7,51

55.9

40,0

2U

suar

is i

deut

ors

77.7

38,9

716

.068

,70

O.S

.So

cial

Cre

dito

rs11

.992

,28

12.0

82,8

9D

euto

rs p

er s

ubve

ncio

ns45

0.91

4,45

241.

320,

81H

P C

red.

Ret

en. I

RPF

25.0

66,0

923

.591

,36

HP

Deu

tora

Ret

en. I

RPF

1.73

0,56

1.35

8,01

Ava

nçam

ents

324,

852.

216,

20IV

A

2.59

1,97

10.7

23,2

2Pr

éste

cs i

tar

geta

de

crèd

it2.

444,

743.

922,

33

VI

TR

ESO

RER

IA62

2.39

9,29

662.

441,

05

Ban

cs26

8.42

8,29

551.

537,

58Fo

ns d

'inve

rsió

350.

000,

0010

5.59

8,95

Efe

ctiu

3.97

1,00

5.30

4,52

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 51

Page 52: MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català. L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007

[ 52 ]

DIPUTACIÓ 276, PRAL.08009 BARCELONACATALUNYATEL. 93 319 80 [email protected]

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:31 Página 52